<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=92&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-04-08T23:43:58+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>92</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="2810" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1601">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2810/20000812_ElPunt_ReflexionsEstiuTragic_PM.pdf</src>
        <authentication>20bad36d58fd1175b7834367b33df8d3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46066">
                    <text>P A Ï S O S CATALANS

EL PUNT I Dissabte, 12 d'agost del 2000

o p i n i ó I PASQUAL MARAGALL.

23

President del PSC

Reflexions d'un estiu especialment tràgic
El líder del PSC, en aquest article extret de la seva intervenció al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost
passat, fa una anàlisi sobre la situació política al País Basc arran de l'ofensiva d'ETA

D

es de la calma sempre una mica
inquietant de l'estiu sentim la política com una xerrameca potser
fins i tot enfadosa. Polítics que parlen
de tot i cada dia però que no afegeixen
elements p e r ^ noves reflexions. Reiteració dels mateixos conflictes en l'espera de la desgràcia o les desgràcies
estivals, que sempre acaben per arribar.
Ara veurem les semanasgrandes basqiies.
Pot ser que es confirmi el diagnòstic
de molts bascos intel·ligents però impotents que constaten una alegria de
viure generalitzada que és sorda a unes
morts que no s'entenen i que provoquen
més fàstic, dolor i paràlisi que reaccions
efectives. O pot ser que visquem dies
dramàtics.
El drama basc és que la frontera
entre la kale borroka ('lluita al carrer')
i el terrorisme s'està esborrant. El PNB
volia integrar els''de la kale borroka a
canvi,de la treva i ha acabat passant
a l'inrevés: el terrorisme està integrant
la kale borroka. Ni el PP ni el PNB han
sabut aprofitar la treva. Els primers perquè no hi van creure mai i els segons
perquè hi van creure massa. Ara hauran
de pactar tant si volen com si no perquè
tots dos governen i per tant són els responsables del que passa, o més ben dit,
no del que passa, que només té un responsable, que és ETA, però sí del fet
que continuï passant sense resposta unificada i efectiva. Ni la Policia Nacional
deté ETA (la policia francesa ha fet més
detencions) ni l'Ertzaintza pot aturar la
violència al carrer, els telèfons amenaçadors i els atacs a edificis.
Què en podem dir des de Catalunya?
Poc. Potser una reflexió a distància, si
distància permet el crim sense treva. Distància almenys en el temps: una reflexió
arrelada en el passat però projectada
cap al futur.
Ahir llegia Ein weites Feld ('un territori ample' o 'un conte llarg') de Günter
Grass. El protagonista és un vell funcionari i escriptor d'origen hugonot que
viu a l'Alemanya Oriental en el moment
de la caiguda del mur, sense cap simpatia
pel partit comunista. Però quan els seus
fiílls que viuen a l'Oest li critiquen l'RDA
perquè no és un estat de dret, protesta:
«Què vol dir que un estat no és de dret
? A l'interior d'aquest món de privacions
hem viscut una dictadura còmoda.»
Aquí a Espanya vam matar-nos més
de mig milió de persones (i prop de
100.000 més després del 1939) per obtenir
una pau plena de privacions, però còmoda
per a molts. (Un professor anglès declarava fa pocs dies a Arcadi Espadà
quefinsi tot hauríem de fer un monument
a Franco per haver creat la classe mitjana
espanyola).
Ara ens dol cada mort d'ETA—^morts
en plena pau per a res— quasi tant com
centenars de morts a la guerra per alguna
cosa en què creien o en què creien molts
dels seus amics. òÉs també ara la sang
el preu d'una pau futiua? òQuina altra
sang compensa?
No hi haurà guerra perquè el món
ha canviat i perquè ho tenim prohibit

Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 12/8/2000. Pàgina 23

garantit a dues bandes per l'obligatorietat
de reunir les tres quartes parts dels vots
del Parlament basc: un escenari que no
pot raonablement dissuadir ningú d'iniciar el procés. És una aventura i una
aventura llarga, però s'ha de trobar el
desllorigador que permeti començar-la
com més aviat millor. Des de Catalunya
no podem fer més que desitjar-ho.
Es podria dir: ÒNO és millor que
Catalunya calli, com prudentment ha fet
Pujol fins ara, puntuant tan sols des de
l'exterior alguns aspectes, que formulats
amb respecte i sense èmfasi extrem poden ser balsàmics en un escenari de ferides crues i actituds enormement confrontades?
Crec modestament que no és suficient. El pes de Catalunya en el panorama autonòmic espanyol, diria quasi
en l'exercici col·lectiu i interminable de
definir Espanya, és virtualment extraordinari. I no em reca dir que ho és gràcies
a Tarradelles i Pujol, i als socialistes
catalans i espanyols, però sobretot gràcies a Jordi Pujol, que solament ha pecat
en tot cas de manca de confiança en
aquest pes de Catalunya i per tant s'ha
»ÍM*
exercitat poc en l'art de convèncer.
Des que va trencar la treva, ETA lia mort nou persones. A la foto, l'atemptat contra José M. Korta. / EFE.
Doncs bé, aquesta carta s'ha de posar
sobre la taula. Si més no perquè un dels
des de la guerra civil. Però no ens en- no en tots, però en quasi tots els terrenys. elements de l'horitzó polític futur que
ganyem. Fins ara hem assistit al darrer Si es canvia alguna cosa fonamental, si pesen en el present, a voltes paralitzant-lo,
episodi d'ima història que va començar es paga un preu polític perquè ETA deixi és l'efecte que qualsevol moviment en
amb aquella guerra. El problema és que de matar i HB deixi d'amenaçar, sembla el taulell basc haurà de tenir en el conjunt
si no es resol ara, pot començar a ser molt difícil que es deixi de jutjar els de les autonomies i en particular en la
una cosa diferent del que ha estat fins qui han matat. I si no se'ls jutja sembla catalana, que veu avui amb mal dissiara, amb uns altres protagonistes. Ens molt difícil que es canviï res d'essencial. mulada incomoditat la distància que hi
ho bsinuava el lehendakari Ibarretxe en Aquesta pot ser l'elecció que hagin de ha entre el règim foral i el règim aula seva visita al nostre Parlament.
fer els bascos, uns i altres, el PP i el tonòmic comú al qual pertanyem.
El lehendakari Agirre escrivia des de PNB, tots. Si no hi ha equivalència en
En aquest sentit és bàsic que Cal'exili l'any 1948, desesperançat, dema- els perdons continuarà havent-hi equi- talunya formuli una visió de futur de
nant en to educat i mesurat, carregat valència en les culpes, i per tant en els l'Espanya plural, visió que nosaltres, sense
de raó, a la joventut basca, que es revoltés odis. La rancor no començarà a minvar. cap intransigència quant al nom, anocontra l'obUt d'Euskadi, de la seva història
La secreta esperança és que no so- menem federal, i que ha de tranquil·litzar
i de la seva singularitat. I al final afegia, lament un dia sigui més general el sen= i àdhuc atreure els esperits més desperts
com abaixant la veu: «Si es preciso, ha- timent ja expressat per bastants bascos i equànimes de l'escena política espaciendo uso de la violència.»,Fins ara hem que han estat afectats pel terror, que nyola, sempre que la dramàtica situació
viscut les conseqüències d'aquella vio- estan disposats a perdonar i que no volen actual els permeti d'imaginar l'esdevelència originàriament legítima. Una vio- altra recompensa que la seguretat que nidor. Un esdevenidor sense la visió del
lència que molts espanyols vam agrair ningú més no haurà de patir com ells qual no canviarà el present.
secretament perquè trencava un silenci (els ho he sentit i és, perdoneu, im senSi cal parlar-ne, parlem-ne.
culpable i còmode.
timent mok basc), sinó que a més l'ePS: Aquest parlament és anterior als
Ara la violència i el terror ja són quivalència dinàmica de les esperances tràgics 7, 8 i 9 d'agost. El to ho delata.
contra els qui, havent-se més o menys de pau produeixi el miracle de la ge- Però avui, to a part, no el canviaria.
inhibit d'aquell terror i contraterror, han nerositat política mútua, que ara com
Solament hi afegiria dues coses. La
instaurat ima democràcia i una autono- ara no té cap probabilitat d'existir; quasi primera, que són molts els que agrairien
mia sense parió en la nostra història mo- diria, cap raó sensata per produir-se.
una concentració d'esforços dels tres parderna. S'ha perdut el fil de la història
Les propostes d'íJguns polítics creï- tits principals d'Euskadi, el PNB, el PP
i si com a país no actuem aviat, estarem bles (ni rUdàlbiltza com a base de l'es- i el PSOE, en el govern dels problemes,
començant una nova i cruent sagnia, uns tabliment d'una nacionalitat a cavall de els temes i l'agenda política del País Basc.
odis nous. El govern basc veu impotent dos estats i tres autonomies ni el govern Tots aquests ciutadans esperarien també
que aquest canvi s'està consumant. Els de Mayor Oreja que proposa el PP son un paper més concentrat en el partit
dirigents d'ETA comencen a ser joves creïbles a curt o mitjà termini), les pro- i de menor interferència en el govern
de 24 anys sense cap referent històric postes amb garanties de credibilitat, dic, d'Arzallus, així com una acció de Mayor
compartit. Un odi nou.
tenen sovint un punt dèbü, i és que en Oreja més concentrada en les seves resVa deixar alguns caps sense lligar no penalitzar expressament i diferencial- ponsabilitats de govern que no pas en
la Constitució? O la cultura constitucio- ment els atemptats posteriors a la seva les seves vel·leïtats de candidat. La senal, si més no? S'haurà de modificar formulació, els donen una aparença d'im- gona, per a la qual potser podria ser
en algun punt? És difícil perquè tot el punitat fi'ancament revoltant.
útil una ajuda exterior, com la de John
que la Constitució podia permetre en
En canvi l'àmbit basc de decisió que Hume, un dels discrets herois de la pau
termes d'autonomia de fet ho va per- permeten aquestes propostes, sense di- nord-irlandesa, o la dèl cardenal Etxemetre: el grau d'autonomia que tenen buixar-ne els perfils i excloent-ne expres- garai, un bascfrancèsque ha estat influent
els bascos és comparativament més gran sament tota condicionalitat en l'inici de en la part més àmpliament reconeguda
que el de qualsevol autonomia europea. la negociació, apareix en algunes versions del papat de Joan Pau U.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46067">
                <text>Reflexions d'un estiu especialment tràgic</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46068">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46069">
                <text>2000-08-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46070">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46071">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46072">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46073">
                <text>ETA</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46074">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46075">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46076">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46077">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46078">
                <text>Article extret de la intervenció de Pasqual Maragall com a líder del PSC al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost de 2000.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46079">
                <text>El Punt</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46080">
                <text>Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46081">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46100">
                <text>UI 22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2811" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1602">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2811/20000827_DiariGirona_PreguntesFerseEstiu_PM.pdf</src>
        <authentication>1aecbb944482f4b0f899bc783354f973</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46082">
                    <text>Diari de Girona DIUMENGE, 27 D'AGOST DE 2000

Opinió 21

Preguntes per fér^se a l'estiu
PASQUAL MARAQALL I MIRA

'estiu és temps de,
preguntes. El temps
passa amb una altra
cadència, permet el
repòs dels records i la regurgitació de certes qüestions, tant de
passat com de futur.
Una d'aquestes preguntes és
què hauria passat si s'hagués
acomplert la disposició de l'Estatut que diu que a la província
de Barcelona li toca 1 escó al Parlament de Catalunya per cada
50.000 habitants. A Barcelona li
tocarien 93 diputats (4,6 milions
d'hab./ 50.000, dades del 1996)
en comptes dels 85 que correspondrien a la població existent
quan es va aprovar l'Estatut. Fins
a quin punt aquesta disposició
transitòria (fixin-s'hi bé: transitòria des del 1978), quaii diu
que el nombre d'escons és vàlid
«mentre no s'hagi aprovat la llei
electoral catalana», no pressuposa en realitat que estem en fals
des del punt de vista estatutari?
Pensaven els diputats estatuents
en una transitorietat... de 22
anys?
Tant se val. Jo crec que en general el que hi ha és el que hi
havia d'haver i que res no passa
perquè sí. Hi ha coses més importants que les que es deriven
de les lleis. Les realitats evolucionen al seu aire.
Un país pot canviar malgrat el
seu govern, que és el que està passant a Catalunya. Canviaria més
i millor si tingués un bon govern,
que no el té. Té un govern d'esma, desproveït del seu alibi fonamental («la culpa la té Madrid»), perquè porta 8 anys essent decisiu a Madrid, i si culpa
hi ha, en tots cas, la comparteix.
I ara a sobre ha deixat de ser decisiu. Carent d'arguments i d'estratègia, o de tàctica (estratègia
no sé si ho era, allò d'abans), desproveït de projecte, torna i tor-

Els catalans no hem
de «demanar calés».
Que dibuixin un horitzó
espanyol a 20 anys
vista. Que projectin
la segona etapa
constitucional

na als amors inicials (la normalització, el cinema, les seleccions, el
nacionalisme decebut de la declaració de Barcelona) i, curiosament,
a la governabilitat, al «nosaltres el
que volem és col·laborar» i com a
molt al «nosaltres ja ho havíeiïi dit»
o al «són coses d'en Pere Esteve»
quan la Declaració de Barcelona ja
no toca. I algun detall de saviesa del
vell llop de mar comentant els drames del dia, els d'Euskadi o els d'El
Egido, però amb renúncia prèyia a
incidir-hi, renúncia que va ser intel·ligent i agraïda fa anys però que
ara és molt dubtós que sigui del tot
acceptable.
Catalunya va per una altra banda. La gent ha canviat. Ja ningú no
n'espera res de tres anys més de baralles internes dins la coalició governant i de disquisicions sobre la
data de les eleccions, no d'esperar
un any i mig més perquè ens donin més diners. I alguns desesperen,
potser abans d'hora, perquè Catalunya pugui arribar a reprendre el
rol capdavanter que va tenir en la
política de la transició i fins i tot
abans, en l'economia posterior al fa-.
mós informe del Banc Mundial del
1962. Recorden?, el Banc li va dir a
Espanya: deixa't d'esquemes radiocèntrics, i aposta per la línia la
Jonquera-Múrcia. I el país (i el turisme, per descomptat) es va posar
a créixer com una moto.
Ara estem tornant al radiocentrisme en base a la globalització, que

vol dir centralització dins de cada
país i creació d'una ciutat global per
barba en els països de mida mitjana-gran, Madrid en el cas d'Espan- •
ya. Els catalans hem perdut autoestima (amb puntes de cofoïsme,
com sempre) i anem desorientats.
No anem malament'però no sabem
ben bé a on anem.
Els governs no serveixen per tot,
com sovint es creuen (iriteressant
en aquest sentit, per cert, el debat
electoral nord-americà), però per a
una cosa sí que serveixen: per orientar-nos, per escriure un fQ conductor, per dotar el país d'autoritat, si
cal a base d'uniformes, protocol i
decrets, sí, però també i sobretot a
, base d'autoritat moral, de sentit del'anticipació, de capacitat per crear complicitats virtuoses, d'il·lusions
compartides, no diria de valors acceptats perquè estem en època de
canvi de paradigmes, però sí parlaria de capacitat d'adaptació a les
noves circumstàncies, de reformulació viva dels valors antics i d'assumpció intel·ligent dels nous.
Les il·lusions que comencen a ser
compartides avui a Catalimya no estan molt lluny, crec, de les següents:
, Resoldre bé l'allau immigratòria
que ens cau i que ens cal. .
Tornar la moral al sistema educatiu i als educadors sense resignarse a la dualització privat=bo /públic=problemesi
Augmentar les possibilitats de treball per a les dones, fer créixer la natalitat amb' un esquema socialdemòcrata i paritari de benestar.
Tenir una estratègia econòmica
i tecnològica clara. Encongir Catalunya en distàncies/temps i fer-ne
un país de 6 milions, no de quatre
+2, quatre de congestionats i dos
d'aïllats.
«Retornar» ofiltrarcompetències
a la societat i als ajuntaments.
Dotar-nos de regions entenedores que potenciïn les comunicacions,
les xarxes i els serveis que falten (si

hi hagués hagut Pirineu ara hi hauria eix pirinenc i si hi hagués hagut
Regió Metropolitana ara hi hauria
160 km de metro i no menys de 100,
com és el cas)
Nuclear o contribuir a una regió
euromediterrània de 15 milions
d'habitants, per sota dels quals no
tindrem ni aeroport transoceànic ni
òpera de primera classe (per molt
que convencin en Pep Caminal de
romandre lligat a la cadira del Liceu, en comptes de posar;lo a la Fira
de Barcelona, un gest propi de país
sense recursos ni imaginació, on només hi ha ima persona, normalmeiit
home, per a cada cosa).
Canviar la qualitat de les relacions
entre Catalunya i la resta dels espanyols: obtenir protecció estatal
pel català i protegir el castellà, que
és un capital formidable per Catalunya.
Encarrilar d'un cop la solució
(que trigarà anys a enllestir-se del
tot) del problema basc, que és en realitat el que roman de l'antic problema d'Espanya i que ho condicionà d'alguna manera tot. És més,
contribuir-hi des de Catalunya, no
intervenint-hi directament -en això
Tarradellas i Pujol han estat prou
prudents, i fins ara era correcteperò sí formulant una proposta catalana d'Espanya que actuï com a
teló de fons tranquil·litzador i il·lusionant a l'hora: no és pensable una
solució basca en una Espanya de les
autonomies immutable i intacta, i
això no facilita precisament les coses.
Alguns creuen que la solució ens
vindrà del PP. El PP ha guanyat per
majoria absoluta pel desgast nacionahsta i pel desgast socialista de 14
anys importants de govern sense una
base política tan sòlida com es podia pensar, amb una base inés aviat
electoral, amplíssima, heretada de
la república; i el PP ha guanyat com
ha guanyat perquè han anat petant
temes vells i temes nous: concreta-

ment el terrorisme i la immigració. I perquè si els governs socialistes havien de ser necessàriament
estatistes (estatistes en el sentit de
constructors del primer estat democràtic i autonomista de llarga durada que ha yist el segle XX), a la fi
l'empatx d'estatisme ens va impedir de fer el famós «canvi del canvi». El PP va aprofitar aquestfilóexcessivament doctrinari, va abaixar
impostos a partir de la bonança europea dels segons 90 i de la bona
herència de Solbes, i va capturar la
imaginació de sectors d'una joventut que s'havia d'afirmar d'alguna
manera contra els seus parés i contra el poder.
Però això també té menys solidesa del que aparenta. El terrorisme i
la immigració no són temes senzills.
Catalunya pot contribuir, indirectament en un cas, i per via d'exemple en l'altre, a entrar-hi a fons.
Els catalans hem de parlar en
aquest punt i hora. No «demanar
calés», necessitat a curt termini que
ho està enredant tot a llarg termini: hem de parlar formulant objectius i principis de caràcter federal,
o com vulguin dir-ne, que dibuixin un horitzó espanyol a 20 anys
vista. Que projectin la segona etapa constitucional.
Els calés ja vindran. Es derivaran d'una visió «reconstituent» que
és obligada 20 anys després i que
hem de començar a proposar oblidant (però també superant) les habilitats tècniques centrades en l'àrticle 151.2 o la disposició addicional X de la Constitució. En aquest
punt també la immediatesa ens perjudica. Necessitem temps i ambició.
No tenir pressa i apuntar lluny. L'única urgència que tenim és posar
mans al'obra, justament perquè el
camí, si ha de ser bo, haurà de ser
llarg.
President del grup parlamentari
PSC-Ciutadans pel Canvi

va treballar en els serveis exteriors
del KGB. S'expressa amb la rudesa
de qui pren de la democràcia els
glops que li interessen, i escup la resta. Veu al món exterior com una geMATÍAS VALLÉS
gantina Txetxènia. És l'anti-Hàvel,
recorre a la feresa fins i tot per proi.idimir Putin es va Aquesta predisposició li va perme- . quadrats. Després de casar-se amb Führer. L'enfrontament més llarg clamar que «formem part de la culsot metre a un test de tre salvar la situació a Berlín orien- una hostessa, va poder accedir a una de carros de la contesa va servir per- tura europea, i si els europeus ens
personalitat a l'a- tal, quan queia el Mur i rebia el mis- habitació sense finestra a l'exterior, què els nazis no prevalguessin on els rebutgen, ens.veurem obligats a trocadèmia del KGB. satge «Moscou no respon».davant de dotze metres quadrats. Les pri- tàrtars havien fracassat. La male- bar aliats».
Entre els trets negatius del seu les seves peticions desesperades d'a- vacions l'han ensinistrat per liderar dicció de «kursk», relacionada sens
Amb tot, no convé exagerar les
caràcter, es va detectar «un sen- juda. No obstant, no comptava que un país en bancarrota, però en la dubte amb la condició d'anomalia prevencions. Val més refugiar-se en
tit del perill per sota del normal». la societat occidental confon la fri- crisi del «Kursk» ha demostrat la magnètica que li presta l'elevada les paraules de leltsin, després d'oAixí s'explica la seva paràlisi gidesa amb la indolència.
seva immaduresa en el maneig de concentració de mineral de ferro, ferir-li a Putín la successió en la preimpàvida durant la tragèdia del
La gelor de Putin no fa distin- l'opinió pública. L'home que, entre pot enfonsar Putin com si fos un sidència russa. Davant els dubtes de
«Kursk», la seva estampa im- cions. Durant la seva estada a l'a- bromes i veres, anomena «professió submarí soviètic. S'esperava una rencartat-«saps, Boris Nikolàievitx,
mutable de donzell dolgut des de juntament de Sant Petersburg, com llicenciosa» el periodisme, s'ha com- mica més de previsió en el primer per ser-te honest, no sé si estic preCrimea. L'única aproximació a a adjunt del mort alcalde Sobtxak, portat com un analfabet mediàtic. lloc civilal comandament de l'e- parat», el beverri sortint es va rela vida íntima d'aquesta esfinx no va interrompre una reunió amb I no hauria de menysprear les im- quivalent al KGB.
fugiar en la seva facúndia habitual.
enigmàtica és el llibre d'entre- Ted Turner quan la seva dona va pa- plicacions de la paraula «Kursk», un
El president rus ha protagonit- «El nostre país no és tan enorme. Te
vistes Primera persona. En ell; tres tir un accident de trànsit que la va símbol de l'ocàs bèl·lic de Hitler.
zat una carrera tan meteòrica com les apanyaràs». Esperem que'així siperiodistes russos van aprofitar portar a l'UCI. No pot jutjar-se pels
«Kursk» no és sols una addició a difícil de justificar. En el moment gui, perquè un planeta interpretat
24 hores de converses amb el seu paràmetres habituals l'únic presi- la nòmina de naus de tràgica lle- oportú, no estava en cap lloc opor- a quatre mans per Vladimir Putin
president, per perforar el bún- dent occidental que ha accedit al cà- genda. És també el nom d'una de les tú o inoportú. Simplement, passa- i George W. Bush oferek més d'un
quer de la seva personalitat fins rrec per la seva actuació sense mi- ciutats més antigues dè Rússia -ftin- va per allà. Els quatre litres setma- motiu per a la inquietud. (Putin
àl nervi de la candidesa; acon- raments en una guerra, l'única mà- dada al segle XI-, on Hitler va ad- nals de cervesa que consumia a Ale- no va comunicar la conversa amb
seguint fins i tot declaracions xima aspiració del- qual era ^ vertir perprimera vegada que po- manya no justifiquen la predilecció leltsin ni a la seva dona, que es va
de les sevesfilles.Com una pre- convertir-se en espia, i que no ha dia perdre la Segona Guerra Mun- de leltsin per la seva persona. Els assabentar del nomenament del seu
monició del que ocorreria amb deixat de ser-ho. I també l'únic que dial. Els seus biògrafs coincideixen seus mèrits es comprimebcen en tres marit més tard que centenars de miel submarí, el nét del cuiner de va viure la seva infantesa perseguint que la gegantina batalla allà lliura- anys, amb un retrat de Pere el Gran lions de persones. I Lyudmila PuLenin i Stalin declarava que «en rates en un apartament, comunal da en l'estiu del 43 -dos milions presidint el seu despatx. Mai ha viat- tina va rebre la notícia a través d'ules situacions crítiques em man- sense aigua corrent ni banyera, tres d'homes, quatre mil avions, sis mil jat a l'Àfrica, ni a l'Amèrica Llati- na amiga, que acabava de veure la
tinc calmat. Fins i tot massa». persories apinyades en 20 metres vehicles blindats- va trasbalsar el na, ni als països àrabs, encara que informació en televisió).

La maledicció de Kursk

Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 27/8/2000. Pàgina 21

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46083">
                <text>Preguntes per fer-se a l'estiu</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46084">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46085">
                <text>2000-08-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46086">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46087">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46088">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46089">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46090">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46091">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46092">
                <text>Llei electoral</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46093">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46094">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46095">
                <text>Divisions administratives i polítiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46096">
                <text>Diari de Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46097">
                <text>Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46098">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46099">
                <text>UI 23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2781" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1568">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2781/20000830_TerritoriosDevolucionEquidad_PM.pdf</src>
        <authentication>223dfd2ed2ea944db52b0d621217deb6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45578">
                    <text>Territorio, devolución y equidad. Nuevos enfoques.

Europa entra en el siglo XXI con un proyecto común y
apasionante. Un proyecto que abre grandes oportunidades para el
desarrollo económico y para el avance hacia sociedades más
solidarias, más abiertas y plenamente democráticas.

En mi opinión, esta nueva Europa tenderá a ser cada vez más
unida y cada vez más plural. Unida en el sentido de disponer de
capacidad para tomar decisiones vinculantes para el conjunto y
hablar con una sola voz en el concierto mundial. Y plural en el
sentido de poner lo más cerca posible de los ciudadanos la
capacidad de decisión respecto a las cuestiones que les afectan.

Por tanto los territorios deberán jugar un papel ligeramente
distinto o bastante distinto del actual. Algunos denominamos
"federalismo" a ese nuevo enfoque, pero el nombre no hace la
cosa, y además cada época, y cada región mundial, llaman
federalismo a una cosa distinta. Ahora mismo en Europa no tiene
sentido hablar de sistema federal sin mencionar la subsidiariedad.
Si Madison, Jay y Hamilton, en 1776, hubieran oido cosa
semejante, se habrían horrorizado. (Y por supuesto si hubieran
oído a Berlusconi hablar de federalismo y devolución para
atraerse a Umberto Bossi, con su "moneta pádana", no hubieran

�2

entendido nada: probablemente hubieran cambiado el nombre de
su proyecto y hubieran hablado de la nación americana, "one
nation under God indivisible", como dice su himno.)

Pero vamos al tema .

El nuevo papel de los territorios

Uno de los principales motores del cambio de rol de los territorios
es, sin duda, el abatimiento de las barreras espaciales. Las razones
de esta tendencia son dobles: Por una parte, la unificación del
mercado y la caída de los regímenes llamados del socialismo real
han hecho posible una reducción sin precedentes de las barreras
político-administrativas. Por otra, el desarrollo de las redes de
transporte y los avances en materia de telecomunicaciones ha &gt;\
comportado que la distancia física real tenga una importancia
menor.
Lo que realmente importa es el tiempo, que a su vez depende más
de los medios de comunicación y telecomunicación que de la
distancia. Aunque la densidad y por tanto la ausencia de distancia
sigue siendo decisiva. Si no, no se entendería la emergencia de las
ciudades globales. Pero en esta charla voy a hacer abstracción de

2

�3

este hecho, por mucho que se haya convertido en uno de los
signos aparentes más claros de la globalización.

El abatimiento de las barreras espaciales aumenta - y no reduce la importancia de los factores territoriales.

Este hecho se encuentra, como sabemos, en el origen del
incremento de la competencia entre ciudades y territorios. Una
competencia destinada a atraer factores y actividades positivas y a
evitar el drenaje de recursos. E implica tanto una presión para
mejorar infraestructuras, servicios personales y calidad de vida (lo
que podríamos llamar la oferta territorial) como la necesidad de
promover el territorio ( a través de lo que ha venido a llamarse el
marketing urbano y regional). ( Malmoe, Krister X, "Marketing
Places" LSE?).

3

�4

Los nuevos retos para las políticas locales y regionales

El proceso de apertura de las economías europeas se ha visto
tí

^-

acompañado - de forma en «tede-alguno casual - por profundas
transformaciones en la organización del territorio. Esto es
particularmente visible en la mayores áreas urbanas, aquellas que
actúan como bisagra, como punto de contacto entre las lógicas
globales y las locales.

La internacionalización de las economías locales plantea retos
enormes en lo que se refiere tanto a la accesibilidad exterior como
a la diversidad interior. Se ha dicho que la competitividad de un
territorio se deriva hoy sobretodo de la conjunción de tres
factores: accesibilidad, creatividad y capacidad de organización.
Por ello el acceso de cada territorio a las grandes redes de
telecomunicaciones, transporte aéreo marítimo, ferroviario y
tos sc_

viario resulta hoy crucial para inserirse en las lógicas globales.
Como lo es la capacidad de cada territorio para asegurar su
diversidad interior: la posibilidad de que personas con orígenes
culturales y experiencias vitales muy diversas, convivan y
construyan nuevas entidades locales.
•i

4

�Potenciar la competitividad de cada territorio requiere hoy actuar
en tres campos: asegurar la apertura, resolver el dilema de la
especialización/diversifícación y fomentar la existencia de
economías externas (a través de la provisión de infraestructuras,
de la formación de trabajo cualificado, la aparición de nuevos
empresarios vía rebajas fiscales y la inversión en investigación y
desarrollo).
La competitividad de cada territorio depende también de la
sostenibilidad de su desarrollo. Y para asegurarla se debe hacer
frente, a través del planeamiento y la provisión de
infraestructuras, a problemas como la ocupación acelerada del
suelo disponible o la generación de residuos.

Junto a competitividad y sostenibilidad habrá que garantizar
asimismo la solidaridad entre las distintas áreas y municipios que
integran ciudades y regiones. Solidaridad para hacer frente a las
desigualdades asociadas a la renta, el género, la edad y el origen
de las personas.

Finalmente, hay que enfrentarse a los problemas de la
gobernabilidad, que es, como expondré a continuación donde
residen buena parte de las claves para resolver los anteriores.

5

�6

Las claves de la gobernabilidad: devolución de poderes y pacto
federal
Para aprovechar las oportunidades existentes y a la vez crear
nuevas oportunidades, las regiones y ciudades - cada comunidad
territorial - ha de poder desarrollar sus propios proyectos y hablar
con su propia voz. Así, una Europa cada vez más unida podrá
imaginarse compatible con el aprovechamiento sensato de todos
los recursos locales y podrá por tanto caminar hacia una
reducción de la desconfianza. El avance de Europa tiene todas las
complicaciones de cualquier proceso de creación de una nueva
confianza, de una nueva lealtad.

Para ello, cada territorio necesita capacidad de decisión y de
recursos. Pero la Europa de hoy es, hasta cierto punto, la Europa
de las paradojas. Antes explicábamos como la reducción de las
barreras para la movilidad comportaba un incremento de la
importancia de los factores territoriales, pero este aumento de la
importancia del territorio no ha ido acompañado en muchos casos
por un fortalecimiento de los gobiernos locales y regionales.

Ante estas contradicciones hay que afirmar de manera clara, lo
que en cierta medida ya está contenido en los tratados europeos
que hemos firmado. El proceso de construcción europea sólo
tendrá éxito si se realiza de abajo hacia arriba y no a la inversa.

6

�Para ello es necesario aplicar de manera meticulosa el principio
de subsidiariedad: que todo aquello que puedan hacer las ciudades
no lo hagan las regiones, que lo que puedan hacer las regiones no
lo hagan los estados, que lo que puedan hacer los estados no lo
haga la Unión. Y, naturalmente, que todo lo que pueda realizar la
sociedad de manera eficiente y equitativa que no sea hecho por la
administración.

La aplicación consecuente de este principio nos dice que hay que
emprender un proceso enérgico de devolución de competencias y
recursos hacia los poderes regionales y locales.

El proceso británico de devolución de recursos y competencias en
Escocia, Gales e Irlanda del Norte y el proceso de revisión de la
Constitución italiana en una dirección federalista son claros
ejemplos del camino de la devolución en Europa.

En España, el proceso de devolución ha pasado del 80/85% de
recursos gastados por el Estado en 1980, (siendo el gasto restante
de carácter local), a un punto cercano al proyectado 50/25/25 por
ciento de gasto estatal, autonómico y local. El salto ha sido
espectacular, motivado por el propio proceso de creación y
consolidación del Estado de las Autonomías.

7

�8

Pero todavía estamos lejos de un nivel de descentralización en el
cual los poderes locales asuman un grado de competencias
similar al de algunos países federales. De hecho si el gobierno
central está muy poco por encima del 50 %, las autonomías están
superando el 30% y los municipios y provincias no llegan al 20%,
a pesar de ser los que más invierten proporcionalmente y del
crecimiento importante de les-twereades-eurepees-de deuda local.

El objetivo que contemplamos en nuestra propuesta de
federalismo fiscal para España es el de llegar a una distribución
del gasto neto entre los tres niveles de gobierno (sin
amortizaciones de deuda ni pensiones) del 40/30/30 por ciento. Es
perfectamente posible si se lleva adelante la prevista transferencia
de la educación y la sanidad a las autonomías llamadas de la vía
lenta y si las autonomías a su vez repercuten parte de la
devolución de recursos hacia abajo, en beneficio de los
ayuntamientos.

Estoy convencido que los actuales procesos británico e italiano a
los que me he referido antes no se hubieran producido sin el
precedente español. Pero ahora nos están adelantando. Es
conveniente que España reaccione con una nueva fase de
devolución de poder y recursos a la sociedad y a los poderes
cercanos, especialmente al poder local, que ha quedado desfasado.

8

�9

Como han dicho recientemente José Luis Rodríguez Zapatero y el
responsable socialista de política autonómica, López Aguilar, no
tiene sentido plantearse la revisión del sistema de financiación
autonómica sin contemplar la totalidad del sistema de
financiación a tres niveles.

Hoy es evidente que los Estados no han de ser necesariamente
buenos gerentes, pero sí que han de ser buenos garantes, una
garantía más eficaz y más fuerte de los derechos de la sociedad y
de los individuos frente a los viejos y los nuevos poderes fácticos
y frente a la innata tendencia de los mercados y los grupos
sociales al monopolio y a la dominación.

Este proceso de devolución no ha de significar en absoluto un
debilitamiento de las autonomías, de los estados, ni de la propia
Unión, antes al contrario: el fortalecimiento de las comunidades
nacionales sin estado, de las regiones y de los municipios va a ser
la base del nuevo federalismo europeo, o si se quiere, de la nueva
filosofía europea de gobernabilidad basada en la unión y la
devolución.

9

�10

Unión y equidad entre territorios
ri

,\¡ r

t--? V

He dejado para et final unas consideraciones acerca de los shocks
asimétricos generados por la política monetaria y la unión
monetaria sobre la distribución regional de la riqueza.

En un seminario que organicé en la NYU hace un par de años }
Xavier Vives (que entonces estaba en Harvard) expuso los
resultados de la investigación que había llevado a cabo con Juan
Ma Esteban sobre este tema. Como algunos de Vds. saben sus
conclusiones eran mitad optimistas mitad pesimistas.
Optimistas en lo nacional-estatal y pesimistas en lo regional. Las
medias estatales europeas de riqueza se aproximan. Pero el
crecimiento más rápido de los países más pobres se realiza a base
de un mayor distanciamiento entre sus regiones ricas y sus
regiones pobres. Dicho de otro modo, la europeización y
crecimiento de los países que están por debajo de la media se
consigue a través del sacrificio o empobrecimiento relativo de sus
regiones atrasadas y la concentración de la riqueza interior en las
más avanzadas.

En aquel seminario se presentaron objeciones a esa hipótesis.
Concretamente se señaló que uno de los sectores más atrasados
de las regiones atrasadas es la estadística. Una parte del paro de

10

�11

esas regiones sería trabajo sumergido y una parte de su riqueza
real no aparecería ni en las estadísticas ni en los impuestos.

Sea cual sea la interpretación más correcta, lo cierto es que

(l)Aparentemente no todos los países por debajo de la
media han evolucionado igual: Andalucía o el Alentejo
parecen haber reaccionado mejor, p ej, que Sicilia, e incluso
dentro de Italia, la Puglia mejor que Calabria.

(2)Si las regiones atrasadas siguen clamando por una mayor
redistribución o al menos por el mantenimiento de la
existente, en las regiones ricas de cada país, sea Baviera o
Baden Wurtenberg, Lombardía, Catalunya o el South East
inglés, se piensa cada vez más que la factura solidaria es
demasiado alta.

A esas dos consideraciones deberían responder algunas
propuestas de acción. Me atrevo a formular tentativamente un par
de ellas:

(1)A la desconfianza estadística debería atacársela mediante
una mayor transparencia. Es dudoso que la Unión europea
pueda imponerla o fabricarla por sí misma. Se ha intentado

11

�12

crear una estadística europea fiable, concretamente en
materia de indicadores regionales y urbanos. Pero las
dificultades son considerables. Es difícil "fabricar confianza
mutua" desde arriba. Creo más en los intentos de creación
de redes de intercambio de información y en la creación de
mercados virtuales entre regiones y sobre todo entre
ciudades. El Euro y el previsible boom del sector de los
mercados financieros municipales y autonómicos de ámbito
europeo van a obligar a ello. Los inversores querrán algo
más que ios habituales ratings financieros de los distintos
territorios. Querrán indicadores de calidad más sofisticados.
Y cuando digo inversores me refiero tanto a los financieros
como a los industriales o tecnológicos. Tres son los sujetos
básicos para la creación de esos mercados virtuales: las
Universidades, como garantía de neutralidad en la
confección de los indicadores, las ciudades y regiones
aceptando el riesgo político de ser auditadas en su calidad de
vida y de servicio, y aportando los datos básicos para la
medición, y las empresas creando una demanda solvente.
(2)¿Qué hacer con la fatiga fiscal de las regiones ricas? Una ,
cosa a hacer pertenece más también al mundo del
conocimiento que al de la acción política estricta: establecer
una buena comparación de esfuerzos fiscales. Si mi
comunidad autónoma o región está contribuyendo a la

12

�13

solidaridad territorial con la misma proporción de su
producto interior bruto que otras comunidades o regiones de
renta per capita semejante (semejante no en términos
absolutos sino en relación con las relativas rentas nacionales
promedio) entonces no tendría base para quejarme. Lo que
ocurre es que la europeización hace que las regiones tiendan
a compararse cada vez más directamente a través de las
fronteras y no en términos de su posición relativa en el
conjunto nacional. Si el Languedoc Roussillon es una región
pobre de Francia y Catalunya una región rica de España
pero no difieren mucho en renta per capita en euros, ¿tiene
sentido que la primera reciba dinero del Estado y la segunda
al contrario? Quizás sí. Pero ¿tiene sentido que reciba más
dinero de Europa? Quizás no, si es que efectivamente
recibiera más por los diversos conductos posibles. Y hay
todavía una segunda cuestión. ¿Cómo debe dividirse el
esfuerzo de las regiones ricas entre la ayuda a sus
compatriotas atrasadas y la ayuda a las regiones atrasadas de
otros países? La RFA quiere reducir su factura externa
(fondos de cohesión) y su factura interna (los pagos de las
regiones del oeste a las del este). Esta segunda factura es de
cinco a diez veces más alta. Hay que prestar atención a la
sentencia del Tribunal Constitucional de Karlsruhe sobre
este punto, porque creo que resume bien lo que va siendo
cada vez más la filosofía europea sobre estos temas: la

13

�14

ayuda a los lànder del Este seguirá durante cinco años y
luego habrá de rediscutirse, con todas las probabilidades de
una revisión francamente a la baja. Es decir, las ayudas, si
sirven, deben disminuir, porque han conseguido su objetivo;
y si no sirven, deben cambiarse igualmente, claro.
Voy terminando: en España andaluces y catalanes, dentro de mi
corriente política, acordamos hace ya cierto tiempo, y ahora yo
diría que ese acuerdo se va extendiendo, que vamos a darnos
veinte años para igualar los resultados del régimen especial con
los del régimen común y diez años para recuperar atrasos
estructurales en determinadas comunidades. Asimismo
tendiríamos a igualar las inversiones estatales per capita en las
áreas metropolitanas de más de un millón de habitantes, con o sin
recuperación de retrasos comparativos acumulados. El reparto
entre los tres niveles de gobierno se acercaría al 40/30/30 sobre la
base de la devolución de la enseñanza básica, parte de la vivienda
y las políticas activas de ocupación, a los ayuntamientos. Todo
ello presidido por el principio de relación entre las diversas
autonomías y el estado, consistente en pagar por renta y recibir
por población. Aunque ello plantea el problema de la elasticidadrenta mayor que uno de la demanda de determinados servicios
públicos, es decir, el hecho cierto de que algunos servicios
transferidos hacia la base del sistema (como la sanidad) están mal
financiados, porque

14

�15

(a)

son demandados más que proporcionalmente al aumentar
la renta, y no son bien cubiertos por tanto por pagos del
estado proporcionales a ella, y

(b)

son objeto de una rígida financiación compartimentada,
de modo que no puede por ejemplo ahorrarse en gastos
de generales de presidencia o en policía y aumentar el
gasto en sanidad.

(Ya me dirán que autonomía y qué grado de responsabilidad fiscal
es éste que ni permite ni obliga a un gobierno a decidir si acorta
las listas de espera en salud o mejora la retribución de los agentes
de seguridad, a no ser a través de un incremento de la llamada
deuda sanitaria, que a su vez empeora la distancia anual entre
pagos autonómicos, incluidos los intereses, e ingresos provinentes
del estado según un cálculo per capita).

Pero volvamos al tema de la elasticidad, que es más sustantivo a
largo plazo. Ahí quizás podrían justificarse ciertos grados de
privatización de los servicios, a condición de no generar efectos
perversos del tipo
"servicio privado = calidad" / "servicio público = problemas",
como está ocurriendo obviamente con la educación,
especialmente la educación secundaria.

15

�16

En todo caso es evidente que todos estos temas, y estoy hablando
ahora de mi país, de España, no pueden resolverse con
discusiones de unos meses cada cinco años y bajo la presión de
las deudas a más o menos a corto plazo en que han incurrido
algunas nacionalidades o regiones, sobre todo las que se creen con
derecho a más ingresos de los que tienen. La prisa y la urgencia
son enemigas de las soluciones a largo plazo. Habrá que hacer un
planteamiento a veinte años, tomárselo con calma, arbitrar
algunas soluciones transitorias y evitar que todo quede en una
serie de acuerdos bilaterales, que son necesarios en determinadas
fases del proceso, incluso indispensables, especialmente con las
nacionalidades históricas, pero que no confieren suficiente
estabilidad al sistema y generan desconfianzas. Aquí nos faltará
ahora un auténtico senado federal, una auténtica cámara de los
territorios, tal como prevé la Constitución. Y si la mayoría no la
permite habrá que generarla de hecho llevando al senado la voz de
los territorios que sí quieren tal discusión. El debate sobre el
Estado de las Autonomías está para eso. Y en general, se quiera o
no, el senado está para eso.

En resumen, integrando ahora lo dicho sobre la España
autonómica y la Europa en vías de unión: sistema fiscal a tres
niveles; integración de los efectos del cuarto nivel o nivel

16

�¡7

europeo; transparencia comparativa mediante creación de redes de
ciudades y universidades trabajando en la creación de mercados
virtuales basados en indicadores regulares; provisionalidad de las
ayudas solidarias y de los privilegios fiscales, con fijación de los
plazos para su absorción; modulación sensata del principio
renta/población: devolución de competencias a la proximidad,
proporcional a la transferencia hacia arriba de las'indispensables
para la buena marcha de la Unión; Estados fuertes a la hora de
garantizar y modestos a la hora de gestionar; sin estados fuertes
no habrá Unión y con estados gruesos tampoco, por que las
comunidades locales no admitirán no poder hacer lo que saben
hacer mejor que los estados, como es dotar de un sentido de
identidad y comunidad a sus poblaciones.

Todo esto habrá que cuantificarlo y dibujarlo, en la medida de lo
posible, en dos o tres escenarios: el actual y el de, por ejemplo,
los años 2006 y 2010, con hipótesis sobre el efectos"de la agenda
2000 y la ampliación. No es moco de pavo, como decimos aquí.
Tienen Vds. trabajo para largo. Tenemos.
P.M. Barcelona. 30-8-00. Congreso europeo de ciencia regional.

17

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45579">
                <text>Territorio, devolución y equidad. Nuevos enfoques.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45580">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45581">
                <text>2000-08-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45582">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45583">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45584">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45585">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45586">
                <text>Divisions administratives i polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45587">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45588">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45589">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45590">
                <text>17 p. Conferència inaugural del 40è Congreso europeo de ciencia regional.&#13;
</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45591">
                <text>World Trade Center (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45592">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45593">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45594">
                <text>UI 23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="853" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="277">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/853/0000001554.pdf</src>
        <authentication>0c4e032792bc64f037dfeef3f0b983f4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41961">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

23/09/2000 (2954626) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 26
LA OFENSIVA TERRORISTA

No sé si pensaría lo mismo
PASQUAL MARAGALL
José Ramón:
No sé si pensaría y diría lo mismo del terrorismo si matasen a un amigo íntimo. Me lo
he preguntado a veces. Lo han intentado. Por unos momentos, encontrándome lejos
cuando se realizó el atentado, creí que lo habían conseguido.
He seguido pensando lo mismo.
La muerte infame ha creado una pequeña humanidad silenciosa de vascos y demás
españoles privados de sus seres queridos. Hoy me siento más hermano de todos
ellos. Tu hija, hace tiempo os decía, a ti y a Teresa, que os quedarais a vivir con ella
en Barcelona. No, dijisteis, no mientras no haya paz en el País.
No, mientras no haya paz allí, dijimos hace ya ¿catorce años, quince?, al final de la
fiesta de los antiguos compañeros del FLP, del FOC y de ESBA (la Euskadiko
Sozialisten Batasuna que tú fundaste). Nos volveremos a reunir en San Sebastián,
dijimos, pero no antes de que se den las condiciones. Y "las condiciones", no lo
sabíamos, incluían lo que esta noche ha pasado.
¿No lo sabíamos? No lo sabíamos pero podía ocurrir. Se mascaba. Hemos vivido
olvidando que podía ocurrir, olvidando un hecho futuro probable, que ensombrecía ya
nuestros sueños antes de hora.
Hemos vivido tragando impotencia y esperando casi que ETA cometiera las locuras
definitivas, las que despertaran a los sonámbulos que somos los miles de españoles
que no atinamos a dar la respuesta civil definitiva, la que se esbozó después de
Hipercor y después de la muerte minutada de Miguel Ángel Blanco, segundo a
segundo vivida por la ciudadanía.
Alex Masllorens, diputado catalán que compartía conmigo (y con Francesco Rutelli y
Michel Barnier) estos minutos que no querríamos haber vivido, que nada nos preparó
para soportar, me dice que está dispuesto a quedarse delante de la puerta de Hipercor
hasta que se unan todos los demócratas, no para dialogar en otra mesa más, sino
para actuar conjuntamente y acabar con esta vergüenza.
Siempre he creído que una contienda electoral sería ahora el mejor escenario para
ETA. Un escenario en que el terror tendría máximos efectos y en que los demócratas
estarían divididos por definición. Más divididos de lo que impúdicamente aparecemos
ya después de cada atentado, a las diez horas de los primeros lamentos conjuntos, y
aún antes de las diez horas.
Doble victoria de ETA: sembrar el terror y dividir al "enemigo". Enemigo que cada vez
más somos todos, incluso los que han sido más cercanos a la comprensión de sus
orígenes y sus móviles, los que les aplaudieron (aplaudimos) contra Franco. Y que
pronto serán también enemigos algunos de los suyos de hoy. Sospechosos todos para
ETA de poder impulsar soluciones que no quieren. Quizás sí que este escenario
terrible de un zafarrancho electoral-terrorista sea el vaso de hiel que nos falta beber
para merecer la paz.
Pero hagan el favor los grandes partidos demócratas, y los pequeños también, de
unirse antes o después de la elecciones en un Gobierno que actúe de común acuerdo,
con un solo objetivo: pacificar la calle y las aulas, defender la libertad de palabra y
56

�Articles de Pasqual Maragall a

pensamiento, romper la relación entre lucha callejera y terrorismo (esto sobre todo) e ir
acorralando otra vez al terrorismo hacia su propio terreno. Ese Gobierno, estoy
seguro, no se peleará por los méritos y las culpas, como sucede ahora: los compartirá.
Y esa será la mejor noticia para los dolientes, saber que están representados por un
Gobierno que antepone su común dolor (y las alegrías comunes) a la necesidad de
salvar las culpas de cada uno.
Deseo ardientemente que te salves y que puedas hablar, José Ramón, porque tu
existencia y tu presencia van a ser una condena insoportable para los que no han
conseguido que mueras. El terror que mata tiene un efecto anestésico. Nos
empequeñece, nos fragiliza, nos paraliza en una indignación que se sabe siempre
insuficiente, ridícula y relativa frente al absoluto de lo que ya ha ocurrido. Y en esa
zona gris de nuestra desolación crece la contundencia de los actos que la generan.
Por eso tu vida es nuestra esperanza de vencer a un absoluto que por ahora nos
puede. No te han podido matar. Mientras vivas ésta será una de nuestras pocas
victorias. No necesitamos mucho más que algunas victorias para romper la racha de la
impotencia. A partir de ahora jugaremos mejor, estoy seguro.
Ahora vuelvo al artículo que publicaste este verano sobre el federalismo y la lealtad,
comentando algunas frases mías. Decías que no hay federalismo sin lealtad de la
parte hacia el todo. Creo que eso es tan cierto como la frase inversa: no hay
federalismo sin respeto de la parte desde el todo, no sólo lealtad de la primera para
con el segundo.
Sin embargo hoy percibo una superación probable de esa especie de trueque de
lealtades o respetos, que creo que tú considerabas un movimiento insuficientemente
definido si no se le daba el orden lógico adecuado, si no se identificaba qué es primero
y qué cosa viene después: lo que impide esa ordenación que tú pides es la
insuficiencia de los motivos.
Es decir, sólo cuando hay motivos suficientemente claros para optar primero por la
lealtad de abajo arriba -me refiero a motivos sentidos, a sentimientos y experiencias
efectivas-, sólo entonces, se produce la evidencia lógica compartida que tú
reclamabas. Pero eso ocurre en el tiempo, no es un acontecimiento instantáneo o
atemporal. A lo que iba: lo que está sucediendo en estos últimos tiempos y muy
particularmente, para mí claro, esta noche, es que sobre los horrores que el terrorismo
ha acumulado se ha ido construyendo un nuevo patriotismo, hecho de dolor y de
razón. España está emergiendo como una realidad respetable y respetada, hecha de
dolor compartido y dignificada por vuestro coraje. Me refiero a una nueva España. No
la antigua y falsa ¡España! del grito bélico, que ha sido más causa que consecuencia
de nuestros dramas anteriores. Sino a una España que está empezando justamente
ahora a merecer que se la nombre como patria compartida y a ser principio lógico de
lo que vaya a pasar, de lo que vayamos a construir a partir de ahora. Que es lo que tu
pedías: lealtad a esa España sí habrá.
Es como si los excesos de la España negra hubieran necesitado de los excesos
previos de la España roja para nacer y de los excesos posteriores de la anti España
para desaparecer. Como si esa anti-España de los últimos tiempos, con su crueldad,
hubiera compensado en una especie de balanza del tiempo la barbaridad de la
España una, grande y libre que nos lanzó a la vorágine de la guerra incivil y a la
negación de la pluralidad intrínseca de nuestros pueblos hermanos.
Sólo una larga, una lenta y parsimoniosa democracia ha podido por fin imaginar el
término de ese ciclo diabólico, que a su vez tuvo raíces hace cien años en la estupidez
moral de las clases dirigentes que Joan Maragall vituperó en L'Església cremada y La
Ciutat del Perdó.

57

�Articles de Pasqual Maragall a

Democracia ha querido decir muertes sufridas con dignidad, una tras otra; muertes de
militares, de guardias civiles, de policías nacionales y autonómicos, de profesores
universitarios, de ex-cargos, de senadores y concejales, de nacionalistas españoles y
nacionalistas vascos, y de compradores de hipermercado: eso es lo que nos une por
primera vez quizás más que nunca. Esto ha creado la lealtad que tú reclamas y que
empieza a existir de veras.
Sigo pensando lo mismo que ayer, pero más. Tú y otros como tú, como los concejales
del PP, sufriendo dignamente la muerte de los demás, rebelándoos contra ella y
ofreciendo la vuestra, (porque tú la has estado ofreciendo desde 1968 sin perder un
ápice del apego y el amor por tu tierra, sin ceder ni un palmo a la vuelta atrás hacia la
vieja España sorda a su diversidad), tú y los demás como tú nos estáis acercando
palmo a palmo a la nueva España plural, la que tú y yo quizás llamaremos federal,
aunque no nos importe el nombre, la que tendrá orgullo de una Euskadi en paz, la que
se habrá merecido a pulso el respeto y la lealtad de los vascos. Y de los catalanes. De
todos los ciudadanos españoles.
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya.
(Este texto fue escrito en Roma la noche del 14 de septiembre de 2000).
PS: 21 de septiembre. No eran frases vacías las que gritaban siete u ocho jóvenes
radicales el 11 de septiembre en Barcelona. Durante la celebración de la Diada
Nacional de Catalunya les gritaban a los del PP: "¡Pim, pam, pum!". "Concejales del
PP!". "Os vamos a hacer lo mismo que a Miguel Ángel Blanco". Lo han hecho (no
ellos, seguramente). Pero no eran palabras vanas.

58

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12962">
                <text>1097</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12964">
                <text>No sé si pensaría lo mismo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12965">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12967">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12968">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12970">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12971">
                <text>ETA</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12972">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12973">
                <text>Recalde, José Ramón, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12974">
                <text>FLP</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14498">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40480">
                <text>2000-09-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12963">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="854" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="278">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/854/0000001555.pdf</src>
        <authentication>5423abba30f8f23b5bdc09358414f589</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41962">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

11/11/2000 (3092826) - Cartas
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 15

Terrorismo contra la libertad de expresión
Es un atentado más contra la paz y contra la libertad. La libertad con mayúsculas. La
libertad de expresión está amenazada con bombas. Hoy todos volvemos a
lamentarnos y a solidarizarnos, pero no es suficiente. Hay que actuar. El pasado lunes
pedí al presidente del Parlamento vasco, Juan María Atutxa, que el PNV hiciera suya
la moción que Fernando Buesa presentó tres días antes de ser asesinado. Era una
moción contra la lucha callejera y a favor de la libertad.- Pasqual Maragall.

59

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12975">
                <text>1098</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12977">
                <text>Terrorismo contra la libertad de expresión</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12978">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12980">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12981">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12983">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12984">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12985">
                <text>ETA</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12986">
                <text>Llibertat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12987">
                <text>Buesa Blanco, Fernando</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14499">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40481">
                <text>2000-11-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12976">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="855" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="279">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/855/0000001556.pdf</src>
        <authentication>24823bb941552a3b2ff61e2ec3581405</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41963">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

18/11/2000 (3132144) - Cartas
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 15

Juan Tomás de Salas, uno de los pocos
PASQUAL MARAGALL
Juan Tomás de Salas fue uno de los pocos atrevidos en un país más bien pacato y en
un momento que no favorecía la osadía: los primeros setenta.
El grupo de los más o menos exiliados de París en 1966 (Joaquín Leguina, Jordi Borja,
Nacho Quintana, Ignacio Fernández de Castro, Carlos Romero, Blas Calzada, Manuel
Castells, Pilar Muñoz, Juan Tomás de Salas...) empezó siendo un refuerzo del exilio
preexistente, el de Jorge Semprún y Pepe Martínez -de Ruedo Ibérico-, y acabó
siendo el núcleo de varias iniciativas en el interior de España, como tantas veces
ocurrió en la historia anterior de este país, desde 1812 y aun antes.
Cambio 16 hizo dos o tres cosas a la vez: abrir una ventana de aire fresco, liberal;
iniciar un nuevo tipo de periodismo, afín al practicado en Europa (desgraciadamente,
en crisis hoy en España, ya que no existe ningún semanario de actualidad informativa
de gran tirada al estilo de los que se editan en la mayoría de países europeos) y
enlazar política y economía en un mismo medio.
Quizá la crisis posterior de Cambio 16 tuvo que ver con uno de los muchos cabos
sueltos que la transición-sin-ruptura hacia la democracia dejó sin resolver: el de la
primacía o no de la amistad y la fidelidad a unos principios compartidos, sobre la
frialdad del rigor legal democrático.
Creo que Juan Tomás de Salas se movió en este terreno con exquisitez moral y con
voluntaria torpeza política y comercial. El tiempo dirá quién estaba más cerca no sólo
de la letra, sino del espíritu de la legalidad democrática, que no excluye, sino que
exige en el largo plazo, sensibilidad y sentido común. Y aptitud para el riesgo.
Dos cosas más: Juan Tomás de Salas fue de los primeros en entender que al
terrorismo no había que darle tregua, sino exigírsela, y fue de los madrileños que
tendieron puentes con Catalunya, más allá de la pereza mutua, consciente de que esa
dualidad subyacente centro-periferia, tan fatigosa a veces, es el arco de bóveda de la
construcción constitucional.- Pasqual Maragall, presidente del PSC. Barcelona.

59

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12988">
                <text>1099</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12990">
                <text>Juan Tomás de Salas, uno de los pocos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12991">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12993">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12994">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12996">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12997">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12998">
                <text>FLP</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12999">
                <text>Salas, Juan Tomás de</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14500">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40482">
                <text>2000-11-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12989">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="778" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="210">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/778/20001123_LV.pdf</src>
        <authentication>0c4cd3f1c02b0b7077e479eab265a621</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41934">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

23/11/2000
La Vanguardia, p.017, Política

La pasión de la palabra. TRIBUNA
Autor: PASQUAL MARAGALL
He perdido a Ernest Lluch. Como miles y miles de ciudadanos de Cataluña -y de Euskadi y del
resto de España-, he perdido a un compañero, a un maestro y amigo querido. Un hombre que
sabía, mejor que nadie, que la riqueza intelectual, la fuerza moral, el progreso y evolución de
las sociedades se logra a través del contraste. Lluch deseaba que no pensaras como él para
poder discutir su verdad con la tuya. Pero eso sí, deseaba que discurrieras, que defendieras tus
ideas con toda la fuerza de tus argumentos. Fue un hombre obsesionado en razonar y en
convencer. Y ha caído vencido por la sinrazón de los terroristas.
El asesinato de Ernest Lluch, como el de todas las víctimas de la crueldad terrorista, me ha
llenado de profunda tristeza. Pero esta vez he sentido también, he de decirlo, un dolor más
cercano, más duro. Ernest fue amigo y compañero con quien compartí la enorme aventura de
contribuir primero a hacer posible la democracia y después a que diera sus frutos.
Como socialista de primera hora, como catalanista, como ministro del primer gobierno de
Felipe González, y como amigo del País Vasco, Ernest Lluch mostró siempre tres cualidades
excepcionales que le convierten en símbolo mismo de los valores que el terrorismo detesta:
inteligencia, tolerancia y proximidad a la gente.
Ernest fue un hombre de estudio. Catedrático de Economía, investigador y autor de una amplia
y admirada obra. Impartió su última clase horas antes de ser asesinado. Desde muy joven
destacó por su inteligencia y la profundidad de su pensamiento, fruto de muchas horas de
lectura y de investigación.
Fue también un hombre tolerante, con una tolerancia fruto de la curiosidad y la amistad.
Euskadi, tierra a la que amaba profundamente, le preocupó siempre. Nos ha dejado el
testimonio de su anhelo de paz y concordia entre vascos en numerosos escritos y artículos.
Creyó siempre en la necesaria unidad de los demócratas y en la España plural, que entendía
como la capacidad de los distintos pueblos que la formamos para sentirnos libres y unidos,
conviviendo y cooperando al mismo tiempo desde el respeto mutuo.
Y Ernest fue también un hombre popular, en el mejor sentido de la palabra. Lejos del
intelectual que se encierra en su torre de marfil, él fue capaz de compartir, con una humanidad
apasionada, los sentimientos de la inmensa mayoría, en el deporte, las opiniones y las
esperanzas y por ello es hoy llorado por muchas personas que le sentían cercano aún sin
conocerle.
Empezaba y acababa siempre sus opiniones en positivo. Después de su, ahora último, veraneo
en Donostia, leíamos en "La Vanguardia" a un Lluch eternamente enamorado de esa ciudad.
Tanto, que relataba aquella especial experiencia veraniega en tercera persona, como si el rubor
producido por su confesión fuera excesivo. Encontraremos a faltar su magisterio cotidiano, en
las aulas, en la prensa o la radio. Su vacío será difícil de cubrir. Este es un momento de tristeza,
pero no debe ser un momento de resignación. Los demócratas tenemos el deber de la esperanza
y de poner luz allí donde otros sólo desean poner tinieblas.

145 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Debemos reclamar una unidad sin fisuras, ni dobles lenguajes, sin otra exclusión que la de los
que deseen excluirse. Y aun así, debemos insistir para que se sumen al que debe ser el objetivo
único: conseguir la paz y la concordia civil en el País Vasco.
Nuestro segundo objetivo ha de ser la España plural, la misma que anhelaba Ernest. La España
que se sabe diversa y se respeta a sí misma tal como es haciendo posible la convivencia.
Ese será nuestro mejor homenaje.
PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC

146 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11877">
                <text>1379</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11879">
                <text>La pasión de la palabra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11881">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11883">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11884">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11885">
                <text>20001123_LV.pdf</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11887">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11888">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11889">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11890">
                <text>Lluch, Ernest, 1937-2000 </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14466">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40448">
                <text>2000-11-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11878">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="871" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="295">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/871/0000000565.pdf</src>
        <authentication>197f3cacf2734b12f5eff3bad2e0cccb</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41979">
                    <text>Es hora de tomar la palabra
Pasqual Maragall i Mira
El País 23/11/2000
La primera reacción es el silencio.
Ante el horror, uno piensa que lo mejor es callar.
Dejar que el dolor arraigue y se convierta por sí solo en respuesta total, absoluta, indiscutible.
Pero después, poco a poco, se impone la voluntad y la razón.
Es preciso construir la respuesta necesaria y hacerla explícita, compartida, común. Ya no se trata,
tan sólo, de formular propuestas políticas e institucionales que son obvias, pero que pueden llegar
a parecer vacías de tan repetidas: unidad de los demócratas, diálogo, gobiernos responsables que
sumen fuerzas y que unan a los ciudadanos en lugar de dividirlos...
La mejor forma de respetar la memoria de Ernest Lluch es repetir, multiplicado por diez, por cien,
por mil, lo que él hacía, quizás demasiado solo, cada día: ejercer de ciudadano, correr el riesgo de
pensar, de querer entender... Y también el riesgo de estar presente donde tocaba estar. De
explicar lo que pensaba. De convertir la sabiduría acumulada en propuestas útiles para hoy y para
mañana.
Ernest nunca calló. Sabio, sí, pero incansable también. Inteligente, con un humor agudo y certero.
Anteayer por la mañana defendió en Radio Euskadi sus posiciones de siempre: firmeza, diálogo,
generosidad, interpretación positiva de la Constitución, todo ello buscando las raíces históricas que
nos habrían de permitir edificar la paz.
Ésta es la lección, el encargo que hemos recibido de Ernest: buscar dentro de nosotros y explicar
lo que encontramos. Transformar los sentimientos en razones, y las razones, en propuestas. Y así
todos, gobernantes y partidos políticos en primer término, pero también todos y cada uno de
nosotros, ciudadanos de ojos abiertos, oído fino y lengua habladora. Ojos, oído y lengua para ir,
estar, para escuchar y para hablar al pueblo vasco. A todos juntos y a cada uno. A los
nacionalistas, a los progresistas, a los conservadores, a los independentistas, incluso a los que
practican o justifican la violencia. Especialmente a estos últimos.
Para decirles bien claro que no aceptamos el miedo ni la muerte como norma de vida. Para
pedirles el coraje de ser libres y aceptar, por tanto, la libertad de todos.
Es hora de tomar el relevo de Ernest. Es decir, es hora de tomar la palabra y levantar la voz. De
multiplicarla y repetirla para que llegue a todos y a cada uno, para que incluso aquellos que no
querrían hayan de escucharla, dejarla entrar y arraigar en su conciencia.
Lo han matado porque estaba demasiado cerca de ellos, porque se les hacía insoportable la razón
sumada al afecto al pueblo vasco que Ernest había sabido personalizar.
Ahora nos queda el trabajo de obligarles a escuchar, a entender la voz de Ernest hecha grito,
exigencia inapelable, fuerza moral de todos los pueblos de España.
Hoy Catalunya, más que nadie, tiene la palabra. No sólo el Gobierno o los políticos. Aquí, entre
todos, vamos a dar el primer paso, el decisivo, en la buena dirección, la que nos indicó Ernest.
Vamos a crear el escenario que llevamos tantos años persiguiendo: el del diálogo real, el del cara
a cara entre los pueblos de España para construir, libres y juntos, el futuro federal, común para
todos y distinto para cada uno.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13228">
                <text>1380</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13230">
                <text>Es hora de tomar la palabra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13231">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13233">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13234">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13236">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13237">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13238">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13239">
                <text>Lluch, Ernest, 1937-2000</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13240">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14516">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40498">
                <text>2000-11-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13229">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1676" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1279">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1676/0000000566.pdf</src>
        <authentication>f0790f24a7918e69312e955aa8943502</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42878">
                    <text>Seguirem el camí de l'Ernest
Pasqual Maragall i Mira
El Periódico 23/11/2000
Treballarem per aconseguir l'aixecament civil --unitari, pacífic i democràtic-- que arraconi
definitivament el terrorisme d'ETA.
Que difícil és expressar el dolor que ens causen els morts d'ETA! Molt més difícil encara és
expressar aquest dolor quan, amb la mort d'un amic i d'un company, mor una part de la pròpia
vida, de l'experiència compartida, de la me- mòria personal i col.lectiva! Com em torna a la
memòria un pensament d'aquest estiu en què em preguntava si la sang de les víctimes d'ETA era
el preu d'una pau futura! Em pregunto si avui tornaria a pensar-ho.
La pau a Euskadi havia esdevingut una passió vital per a l'Ernest Lluch. Hi abocava tota la seva
passió per conèixer, per comprendre i per dialogar. I ho repeteixo: per conèixer, per comprendre i
per dialogar.
He dit i he escrit molts cops que perquè hi hagi pau i ha d'haver diàleg, però perquè hi hagi diàleg
hi ha d'haver treva. Pau i treva. Avui més que mai, la unitat dels demòcrates, reclamada fins al
darrer moment per l'Ernest, esdevé un requisit previ i irrenunciable. Sense la unitat no hi haurà
treva. L'Ernest havia esdevingut una referència ineludible per a tots els que no ens acontentàvem
amb el maniqueisme intolerant que envolta cada dia més tot el que té a veure amb el País Basc.
TENIM el deure de continuar la tasca que s'havia imposat l'Ernest Lluch. Ell mateix ens en donava
la fórmula de fer-ho, quan en retre homenatge a Juan Mari Jáuregui --una altra mort de la
democràcia-- ens deia: "No només hem de sentir dolor sinó incorporar els principis de Jáuregui a
la nostra política concreta i eficaç".
Dos principis ben clars han guiat el compromís polític i civil de l'Ernest Lluch amb la pau a Euskadi:
la unitat democràtica i el compromís per una Espanya plural. Primer de tot, la unitat de tots els
demòcrates a Espanya i, sobretot, a Euskadi. Una unitat que superi la temptació de convertir els
adversaris polítics en enemics irreconciliables. Una unitat que, sens dubte, cerqui amb noblesa el
fonament últim de la convivència civil. I, com a aportació a aquesta convivència, l'aposta per una
Espanya de tots, per l'Espanya plural.
Aquesta és una opció difícil, arriscada, massa sovint sotmesa a les ires i a la incomprensió dels qui
consideren que l'interès comú està predeterminat per sempre. Com ens havia ensenyat l'Ernest
Lluch, el que és "permanent" i "invariable" és ahistòric. Tots els ciutadans tenim dret a construir el
nostre futur i a superar els condicionants que ens ha llegat la història.
I més enllà dels principis, hi ha un esperit. El que va mostrar l'Ernest amb Euskadi: l'esperit de
l'amistat com a condició prèvia per comprendre i arribar a estimar.
ETA ha assassinat un amic del poble basc. Sàpiga que a Catalunya som molts els amics del poble
basc que seguirem més compromesos que mai en la lluita per la pau a Euskadi i per una Espanya
de tots.
La nostra tristesa no esdevindrà resignació. Contra la impotència i la desesperança proseguirem
treballant tenaçment fins assolir l'aixecament civil --unitari, pacífic i democràtic-- que arraconi
definitivament el terrorisme d'ETA.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26761">
                <text>Seguirem el camí de l'Ernest</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26763">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26765">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26766">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26768">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26769">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26771">
                <text>Lluch, Ernest, 1937-2000</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26772">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26773">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26774">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26775">
                <text>ETA</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26770">
                <text>1378</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27330">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41285">
                <text>2000-11-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26762">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="755" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="405">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/755/20010110_LV.pdf</src>
        <authentication>343412014ec28c068283667c8ffde2ce</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42079">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

10/01/2001
La Vanguardia, p. 030, Cultura

Memorias republicanas. TRIBUNA
PASQUAL MARAGALL
El libro de Carmen de Zulueta "La España que pudo ser" (Universidad de Murcia) es una joya
rara y especial. Un maravillosamente bien escrito libro de memorias, donde una persona que
habla y escribe en un castellano que ya casi no existe, relata una vida de las que ya no hay en
este país. República, guerra, exilio latinoamericano y luego neoyorquino. Infancia y juventud,
estudios, amistades, familia, docencia, jubilación, viudedad, y aún viajes y actividades
incansables a los 81 años.
Debo decir que con esta mujer, que fue y sigue siendo mi "madre americana", nos
comunicamos a través del Atlántico por correo electrónico. Pero ella es mucho más hábil y
rápida que yo.
Carmen pertenece a ese pequeño gran mundo que casi logró el milagro de cambiar España en
los años treinta. En mi juventud me parecían titanes, pero no tan minoritarios, y por tanto tan
admirables, como luego hemos sabido que eran.
No pudo ser. Lo que estas gentes pensaron y empezaron a hacer no fue. Sin embargo, su proeza
ha dejado trazas, las trazas que cuarenta años más tarde permitieron a España reemprender el
camino sin equivocarse y producir el cambio político-social más espectacular de la Europa de
fin de siglo.
Cien años tuvieron que pasar -de un 98 a otro 98- desde que este país quiso la alternancia
democrática hasta que la ha podido tener de verdad. Y en esos cien años el hilillo que unió la
esperanza con el resultado fue a veces finísimo. En él ha estado siempre Carmen de Zulueta.
Carmen era hija del catalán Luis de Zulueta, sobrina de Julián Besteiro, nieta de raíces vascas,
cántabras y castellanas pasadas por América Latina, madrileña con experiencias de infancia y
juventud en esas tierras de origen, y formó parte del notable núcleo de familias liberales de
Madrid y Barcelona que fueron dando cuerpo a aquel sueño que duró poco tiempo.
Luego se reencontraron muchos de ellos en la América acogedora.
Allí la conocí y fue, habiendo ido a lo más lejano, como hallarme realmente en casa, en el
mismo mundo en el que se formaron mi madre y mi padre.
Profesora de Literatura Española en el Lehman College de la universidad municipal de Nueva
York (la City University), hoy jubilada inconformista, Carmen de Zulueta es una presencia viva
y activa de la España que no pudo ser pero que está empezando, todavía dramáticamente, a ser
del todo.
Su libro es obligatorio para todos los que quieran saber de veras quiénes y cómo dieron los
primeros pasos, no desde la política sino desde el pensamiento y las actitudes, hacia las
actitudes y el pensamiento de hoy, tan alejados de aquellos pero indudablemente hijos de ellos.

147 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11500">
                <text>1219</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11502">
                <text>Memorias republicanas</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11504">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11506">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11507">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11510">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11511">
                <text>Zulueta, Carmen de, 1916-2010</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11512">
                <text>República</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11513">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11514">
                <text>Nova York </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14443">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40425">
                <text>2001-01-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11501">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11503">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
