92 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1128/19871215d_00253.pdf 5cf9925e964886a2f9bf4d4caa10a513 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Par aule s de 1 ' Excm. 1' a torgament de la Me da Sr. Alcaide, Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Alcaldía Gabinete de Comunicación Pascual Mar agal , 1 la de la Ciutat al Molt Honor en e Sr. Josep Tarradel las Barcelona, 15 de desembre 1987 �P de Barcelona Ajuntament 1 11 Ref.: Gabinet de Comunicació OLT HONORABLE SR. JOSEP TARRADELLAS: FA. DEU ANYS QUE VAU PRONUNCIAR, BEN A PRO? D'AQUEST SAL6, AQUELLS MOTS D'UNITAT I D'AFIRMACIC; QUE RESSONAREN EN EL COR DELE CATALAMS I QUE HAN ENTRAT EN LA HIST5RIA I EN LA MEM¿RIA COL.LECTIVA DEL NOSTRE POBLE, PERQUi'?. SINTETITZAVEN DE MANERA ENCERTADAMENT CONCISA 1 VIGOROSA EL VOSTRE REENCONTRE AME CATALUNYA. LA BARCELONA ENFERVORIDA QUE US REBIA FOU AQUELL DIA COC, LA PLACA. MAJOR DE CATALUNYA, ON S'HI SENTIEN PRESENTS TOTS ELS CATALANS. L'ACOLLIENT QUE US DISPESAVA LA CIUTAT ERA L'EOVENATGE QUE US RET1E1, PER HAVER SABUT'SERVAR LA LEGITIMITAT I LA CONTINUITAT DE LA PRIMERA INSTITUCI5 DE CATALUNYA, EN UN DELS PER1ODES MÉS FOSCOS I DRAMkICS DE LA NOSTRA VIDA NACIONAL. �Ajuntament 1Vde Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació EN EL MOMENT PRECíS, VAU TEN IR EL SENTIT EIST7)RIC, L'HABILITAT I LA PRUDi.INCIA QUE CALIEN PER —SENSE CEDIR EN LES VOSTRES CONVICCIONS ACONSEGUIR, EN CIRCUMST1NCIES ENCARA HEN DIFícru, L RETORN DE LA GENERALITAT A CATALUNYA. SOTA LA VOSTRA PRESIDNCIA, LA GENERALITAT RESTABLERTA VA PODER EMPRENDRE, EN L'ESPERIT D'UNITAT QUE EN TOT MOMENT INSPIR1REU, LA NOVA ETAPA DE L'AUTOGOVERN DE CATALUNYA. SEMPRE IIEU TIMGUT PER AQUESTA CASA UNA ALTA COSIDERACI(5. N'EEU DONAT PROVES AEUNDOSES, COM. LA D'AQUELL 19 D'ABRIL DE 1979 EN QU, PRESIDINT L'ACTE DE LA PRESA DE POS SESSI5 DE NARCíS SERRA COM ALCALDE DE LA CIUTAT, ENALTIEU LA SIGNIFICACI8 DEL RESTABLIMENT DELS AJUNTAMENTS DEMOCEZ,TICS . �Ajuntament , lo . ' de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació PERQU CONEIXEU EL QUE CATALUNYA I BARCELONA SU L' UNA PER L'ALTRA, SABEU QUE EN EL NOSTRE HIST¿RIA NO PERDONA ELS FALSOS 1 PAíS LA ESTRILS ENFRONTAMENTS. PER SOBRE DE TOT, PER AIX.:(7) VOS SEMPRE HEU SITUAT, LA DE LES SEVES UNITAT DELS CATALANS I LA COOPERACIó INSTITUCIONS CON EL MILLOR SERVEI A LA CAUSA DE CATALUNYA. AQUESTES ALGUNES DE LES RAONS QUE TAN MERESCUT US FAN L'ATORGAMENT DE LA MEDALLA DE LA CIUTAT. EL QUE HEU REPRESENTAT I EL QUE HEU FET PER CATALUNYA CONSTITUEIZEN UNA REFERk1CIA OBLIGADA QUE RESTARA LLARGAMENT V1GENT. GRACIES MOLT HONORABLE SR. JOSEP TARRADELLAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4034 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat al Sr. Josep Tarradellas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Catalanisme Autogovern Acció política Tarradellas, Josep, 1899-1988 Medalla d'Or Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/222/20051025.pdf f6db845535106444e028057a836e214a PDF Text Text Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a "La Caixa" Palau de la Generalitat | 25/10/2005 Señor Director Gerente del Fondo Monetario Internacional Consellers i conselleres, senyor president de La Caixa, senyors Fainé, Mercader, Samaranch, estimats amics i amigues, diputats, autoritats, síndic. Hi ha una enorme expectació en aquest acte i ho prova el fet que en l'auditori d'aquest mateix Palau hi ha 100 persones que l'estan seguint, més enllà d'aquelles que estem aplegades aquí. De fet, és un acte protocol.lari, però és un acte important, és un acte solemne, potser dels més rellevants dels que es realitzen al cap de l'any en aquest Palau de la Generalitat de Catalunya. És l'acte del reconeixement de la màxima distinció de la institució que tinc l'honor de presidir, i ho és especialment en aquest cas, perquè distingim la trajectòria centenària i la significació econòmica i social d'una institució sense la qual seria molt difícil d'explicar i d'entendre el progrés i l'estabilitat del nostre país; és així de senzill. Tanmateix, tots els que ens hem aplegat avui en aquest reconeixement a La Caixa sabem que estem protagonitzant alguna cosa més que un acte protocol·lari. Estem en un moment de canvis, de canvis importants, en tots els ordres. Ho ha dit el Director Gerent del Fons Monetari Internacional; ho ha dit el President de La Caixa. Temps de canvis econòmics, temps de canvis socials i temps de canvis polítics. I els temps de canvis comporten sovint moments de confusió i, fins i tot, d'incertesa. I això que en diuen la sàvia gestió del canvi consisteix en reduir la incertesa i, per descomptat, en combatre la confusió. Per sort, aquest temps de canvis és també un temps d'institucions, i d'institucions sòlides, d'institucions que han estat, són i seran; que són els agents, els causants del canvi però també el resultat del mateix, tot alhora; del nostre progrés democràtic, de la nostra prosperitat econòmica i de la nostra cohesió social; i m'estic referint als darrers trenta anys, no pas solament als dies, les setmanes o els mesos que estem vivint. Efectivament, si avui hem plantejat la reforma del nostre Estatut d'Autonomia, estimat president de La Caixa, amb l'ambició que pertoca i amb un amplíssim acord polític i social, és perquè comptem amb unes institucions polítiques que funcionen, que funcionen amb normalitat, és a dir, segons les regles i els usos democràtics compartits per tothom. El Parlament de Catalunya ja ha fet la seva feina. Ha aprovat, ha 1 �debatut, ha negociat i finalment ha aprovat, amb una majoria molt notable de 120 dels seus 135 diputats, una proposta, el que ara com ara és una proposta de llei, de reforma de l'Estatut. I les Corts generals han començat a fer la seva feina de debatre, de negociar i d'aprovar, quan s'escaigui, la llei per la qual Catalunya és dotarà d'un nou Estatut. Per raons que ara es faria llarg d'explicar, aquest Estatut és totalment nou, després de 25 anys, i és fruit justament de l'experiència, també, diguem-ho tot, de la constatació de les insuficiències d'allò que havien fet fa 25 anys; no perquè en aquell moment fossin insuficients, sinó perquè el que va passar després ho va fer esdevenir insuficient i, per tant, en aquesta línia nosaltres farem tot el que calgui, totes les explicacions que calguin, perquè el nou Estatut sigui aprovat en tot allò que és fonamental. Finalment, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya emetran el seu veredicte definitiu sobre el nou Estatut. Ja saben vostès que després de la seva aprovació o modificació, que esperem que no sigui substancial, a les Corts Espanyoles, haurem d'anar a un referèndum aquí, a Catalunya. Simultàniament, el Govern de Catalunya exerceix i exercirà les seves funcions amb especial cura a promoure i estendre el progrés social dels nostres ciutadans, posant l'accent, com vaig dir fa molt poc, en les seguretats, en l'atenció de les persones i en el reequilibri econòmic i territorial del país, dotant-lo d'aquelles infraestructures i d'aquella tecnologia que ens han de fer tan potents com sempre hem volgut ser. De la mateixa manera que les institucions polítiques, les institucions econòmiques i financeres, en un marc d'irreversible liberalització -del que ens ha parlat el director gerent del Fons Monetari Internacionaltreballen per assolir els seus objectius, contribuint així a la prosperitat general. És temps doncs de canvi, de canvi canalitzat a través de les institucions i també és temps d'Europa. Però si parlem de canvis, els haig de dir que farem canvis, que farem canvis en el Govern i vull que sàpiguen de primera mà que no canviaré cap conseller ni consellera, tenen tots la meva confiança, l'han tingut fins ara i la seguiran tenint. Farem canvis en la manera de governar per ser més eficients. I més ben entesos, també. L'Estatut ha tapat en bona mesura la governació i això ho hem de resoldre i ho resoldrem. Però tornem al que estàvem parlant; parlàvem de canvis a Europa. No estem en temps en que sigui prudent, deixeu-m'ho dir ben clar, deixar temes oberts massa temps sense resoldre. Europa ha estat, 2 �efectivament, l'ideal de la nostra aspiració de modernitat. Europa és el nostre destí, la nostra casa comuna, el marc per poder ser algú en el món global, el que ens dóna la mesura de la nostra dimensió. Bé doncs, canvis, institucions, Europa, tot això ens remet a aquest escenari mundial del qual ens parlava el Director Gerent del Fons Monetari Internacional. Vostès saben perfectament, i ho comentàvem abans, que el naixement del Fons Monetari Internacional fue el teatro de una disputa importante entre los intereses europeos y los intereses americanos. Jonh Maynard Keynes, que ya había estado en las negociaciones como aprendiz casi, como oficial de poco nivel del tratado de paz de Versalles y que había criticado enormemente el resultado de aquel tratado y lo que significó para Alemania, el desastre, la miseria, la hiperinflación, quiso evitar que esto ocurriera de nuevo en Europa; y forcejeó en Washington para obtener un Fondo Monetario Internacional que efectivamente lo fuera y un Banco Mundial que efectivamente fuera un Banco, y terminó diciendo el fondo es un banco y el banco es un fondo. Y de alguna forma perdió la batalla de lo que tenía que ser la financiación de la recuperación europea, perdió esa batalla que sin embargo fue compatible con el hecho de que Alemania fue ayudada en su reconstrucción, al contrario de lo que había pasado al final de la Primera Guerra Mundial; Keynes perdió, Alemania ganó, Europa ganó finalmente, digámoslo todo, y el Fondo Monetario Internacional, querido Director gerente, yo creo que tiene por delante todavía muchas cotas, no de eficacia, sino de influencia que ganar, porque lo que entonces era Europa, hoy es el mundo. El mundo es una economía abierta, usted lo ha dicho, y conviene que haya instituciones internacionales más efectivas de las que hasta ahora hemos tenido. Confiamos muchísimo que la presencia de usted, de un español competente, al frente del Fondo Monetario Internacional va a servir para ello. Quan relliguem tots aquests conceptes identifiquem d'alguna forma el codi genètic de La Caixa. La Caixa és una institució arrelada que ha contribuït de forma excel·lent a la prosperitat comuna i que dóna estabilitat al nostre país, una institució que ha interioritzat el canvi i la innovació com a pautes de conducta i una institució que des de Catalunya navega arreu del món amb una dimensió europea inqüestionable. D'aquesta manera, La Caixa ha esdevingut una institució que representa fidelment una manera de fer i una manera d'anar pel món que són un exemple per les institucions, les empreses i les associacions del nostre país. Aquest és el sentit profund de l'homenatge que avui retem a la primera institució financera de Catalunya. I vull aprofitar aquesta ocasió per formular un prec i per prendre un compromís. Vull formular un prec als responsables de La Caixa. 3 �Siguin irreductibles a l'hora de preservar la independència d'aquesta institució centenària; independència que, per altra banda, ve garantida per una Llei de meitat dels anys vuitanta que és la Llei més liberal de totes les lleis que s'hagin pogut fer en les Comunitats Autònomes espanyoles respecte d'aquest tipus d'institucions financeres. La més liberal. Vostès saben que aquesta és una de les claus del seu èxit, saben que el Govern de la Generalitat ho sap i ho respecta, i vull que sàpiguen que aquest és el millor servei que poden fer al país, ser com són, ser independents. I amb el prec que li acabo de fer, un compromís. El compromís del president i del Govern de la Generalitat de respectar, com s'ha fet fins ara, aquesta independència. Abans m'he referit a la confusió en temps de canvis i al soroll, més o menys interessat, que deforma les intencions i la realitat, i vull ser més explícit. Tots vostès saben que s'ha volgut instal·lar el tòpic que la proposta de nou Estatut té una orientació intervencionista molt especialment dirigida a controlar les Caixes d'estalvis. Insisteixo en que la nostra Llei, i no és d'aquest govern, és anterior, és la més oberta i la menys constrictiva de totes les que hi ha a nivell de les autonomies espanyoles. Però en relació a aquesta qüestió, vull encara reiterar alguna cosa més. Primera precisió: una cosa és qui té les competències i l'altra com les exerceix. No hi ha res, ni un sol punt en la proposta de l'Estatut, que sustenti l'afirmació que s'amplien les competències del conjunt del sector públic; el canvi consisteix en que allò que abans feia l'Estat ara ho farà la Generalitat, dins del que preveu la Constitució. Això no és lliure mercat, però això és una virtut que el mercat té, que és la proximitat. Segona precisió: nosaltres farem un ús de l'autogovern menys intervencionista i més lliberal del que sempre ha fet l'Estat, vull que quedi clar. Perquè hem de suposar que la Generalitat, quan legisli ho farà en un sentit més intervencionista que el govern central, quan justament estem més a prop de la realitat intervinguda ? I davant d'això, davant d'aquesta qüestió, tenim tres respostes possibles. Quan s'ha donat el cas, per exemple en matèria de caixes, s'ha demostrat que nosaltres fem un model menys polititzat que en la resta de l'Estat. Segon, de l'Estat espanyol no es pot pas dir que històricament tingui massa autoritat per donar lliçons en matèria de no intervencionisme, i he de fer una excepció important amb una persona que tinc aquí a l'esquerra. Però és cert que la dinàmica de l'Estat espanyol ha estat francament més intervencionista que no pas ho és la nostra dinàmica de govern. I tercer, com podríem voler un Estatut per tenir un país més lliure i fer-ho servir per limitar l'actuació dels nostres ciutadans i de les nostres empreses?. 4 �I ara arribo a la tercera precisió. En determinats camps, l'econòmic i el financer, no tan sols ens plantegem de modificar l'àmbit competencial. Encara que hauria estat perfectament legítim plantejar-ho dins la Constitució, no ens proposem ampliar les competències de la Generalitat que en molts casos la legislació bàsica de l'Estat ha limitat més enllà del que seria raonable. Aquest ha estat el nostre propòsit en fer l'Estatut, i molt especialment en matèria de bancs i caixes. Si hi ha algun punt que provoca recel i no ha estat tan ben entès, ens comprometem a modificar-lo. Quarta precisió i última: nosaltres estem a favor de la llibertat de mercat, la màxima possible, i estem en contra de la fragmentació del mercat, és una contradicció en els termes. Ara no posem traves al mercat europeu que figura que és el que ens hem compromès a crear especialment en l'àmbit financer i el de serveis. Ja voldríem que aquests exemples que s'han posat abans de primeres presències de les nostres caixes a Europa i a França en particular poguessin continuar, perquè sabem i sap el director gerent del Fons Monetari Internacional que no és gens fàcil. De manera que els responsables espanyols que en determinats camps s'alarmen dels possibles entrebancs que podria significar l'Estatut per la unitat de mercat, el primer que podrien fer és mirar que poden fer per no entorpir realment el funcionament del mercat europeu, què podem fer perquè el mercat europeu sigui més lliure, que no ho és del tot. Fins aquí aquestes precisions al fil de l'actualitat. Acabo. Els he dit en començar que aquest acte no era un acte estrictament protocol·lari, s'ha demostrat que no ho era, i per això tampoc no he volgut defugir una qüestió que podia ser motiu de preocupació. És la meva manera d'expressar-los la meva confiança en el futur de La Caixa i en la seva capacitat de seguir fent un servei al país des d'una independència acreditada per una història centenària. Repeteixo el que els he dit fa un moment: preservin gelosament el seu principal actiu que és l'autonomia, que és la seva pròpia personalitat, i exigeixin que sigui respectada perquè farà bé a Catalunya i farà bé a Espanya i farà bé al mercat, a tots. Per molts anys. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1704 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a "La Caixa" Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Estatuts Finançament Model social Territoris Liberalisme Premis i reconeixements Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-25 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/242/20060117.pdf f65a1883ba46a45833ba5a07c75d35b4 PDF Text Text Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Gregorio López Raimundo Palau de la Generalitat | 17/01/2006 Entre les gratificacions immerescudes que la vida m'ha deportat -i n'hi ha bastants-, i que la vida política m'ha ofert en abundància, poques tan desitjades com aquesta, en què en nom del poble de Catalunya, agraeixo a un home, Gregorio López Raimundo, el bé que ell, el seu equip i la seva gent han fet al nostre poble. Aquesta nit celebrem un acte de memòria i de reconeixement, recordem i reconeixem l'aportació al país d'un home i, de fet, d'un partit. L'aportació en un temps de resistència i de reconstrucció. Gregorio López Raimundo va jugar un paper destacat, destacadíssim, però ignot en les files de l'antifranquisme i en la recuperació de la democràcia. I bé, no va ser ell sol. Ell va treballar en equip. Aquí amb nosaltres hi ha l'Antoni Gutiérrez Díaz que, potser com cap altre, personifica justament l'equip. Veig Xavier Folch, veig Paco Frutos, veig el Rozas, veig el Jordi Soler, la Teresa Pàmies, el Francesc Baltasar, i altres que ara em deixaré. I que per aquells que no érem d'aquell equip, però que treballàvem pels mateixos objectius, són referents de gran potència a nivell sentimental, polític i humà. La vida de López Raimundo, i la dels seus companys i companyes, ha estat marcada per una lluita tenaç a favor dels drets dels treballadors i de les treballadores, per les llibertats democràtiques i nacionals. En aquelles circumstàncies difícils mostrava un perfil polític de gran valor, basat en la perseverança, en la fortalesa i en la determinació. Només així s'explica la capacitat de sacrifici, de renúncia en el temps de la clandestinitat, lluny de la família, i amb sotmetiment a la disciplina dels que eren buscats per la dictadura. Per una circumstància de la història, records de la meva família, em fan conèixer al detall quina va ser la vida i quina va ser l'estretor de la vida que Gregorio López Raimundo va haver de viure en la clandestinitat, en una casa del carrer Muntaner, moltes hores, ajudat per un industrial òptic que havia sigut del Partit Comunista, que va estar empresonat un parell de vegades, i de la mà del qual vaig conèixer també a Miguel Núñez, que avui m'ha enviat una carta que us vull llegir: "Molt honorable president, me permito escribir un mensaje para hacerle llegar a Gregorio López Raimundo con motivo de la concesión de la Medalla d'Or de la Generalitat. Gregorio, mi compañero de tantas luchas y comunes esperanzas, ha ido dejando su indeleble huella de maño defensor de Cataluña. En este día, entre tantas cosas que podría destacar de su aportación a la historia de Cataluña, quiero señalar especialmente que en todo momento Gregorio defensó y mantuvo contra todas las dificultades y a veces frente a las demandas incesantes de nuestros camaradas la necesidad de publicar Treball en catalán. Sabía Gregorio, sabíamos los que estábamos con él, que editar Treball en lengua catalana era defender en su esencia genuina el ser profundo de la nación catalana, de su historia, de su presente, pasado y futuro. Era afirmar el carácter del pueblo catalán, abierto a todos los valores de los otros pueblos de España y del mundo. Treball fue en tiempos difíciles nuestro emblema y sin duda una de las más decisivas aportaciones a la lucha antifranquista y democrática por las libertades nacionales del pueblo catalán. Gracias Gregorio, por tu vida, por tu obra, por tu trabajo". Jo penso, de vegades, si aquesta generositat de "maños" i de castellans la tenim ben present. Gregorio López Raimundo tenia una tenacitat demostrada en les condicions més dures, a la presó, a la tortura, a la repressió en el camp de concentració de Saint Cyprien, a la generació que hagué de començar des de zero com en Joan Reventós, com en Josep Benet, entre d'altres. Jo de vegades em pregunto si no convindria a Catalunya que decidíssim caminar junts, més junts vull dir, els socialistes catalans de Reventós i els "psuqueros" de Gregorio, Gutiérrez Díaz i Saura. M'ho pregunto. Aquesta generació va fer el que va fer des de dues premisses: la reconciliació i el manteniment de la unitat civil del poble de Catalunya. Ha estat cantat i evocat pels poetes, cantava Raimon a Gregorio T'he conegut sempre igual, "amb els cabells blancs i la bondat a la cara". Gregorio, la teva ha estat també la història d'una família política, la del PSUC, el segon partit més votat de Catalunya en les primeres eleccions democràtiques, cosa que em fa pensar que quina justícia estranya la de la història, que ens tria perquè fem una determinada tasca i després gira el cap cap a uns altres protagonistes, aliena a tota gratitud. 1 �Sort que els aficionats amargs, més o menys ja sabien aquestes coses. Que la història passa dos cops, com a mínim, abans de passar del tot. I encara no ha passat del tot. Vosaltres vau ser homes i dones que en moments gens fàcils vau empènyer amb fermesa la bandera de la llibertat, de la democràcia i dels drets socials dels individus. El partit que vas dirigir ens ha llegat una cultura política de la qual aquest govern se'n reivindica com a hereu. Una cultura d'esquerres, catalanista i defensora de l'entesa amb els altres pobles d'Espanya. Aspiracions que el govern de la Generalitat assumeix i defensa a través de les seves polítiques. La trajectòria del PSUC ocupa un espai propi i destacat en la nostra memòria política. És cert que el pas del temps ha anat ubicant les idees polítiques en el lloc que els correspon. Hem après que el món canvia amb passos petits i modestos però que, de tant en tant, cal una proclamació clara. Una proclamació clara és necessària ara a Catalunya, i, de fet, ho està fent cap Espanya, proclamant clarament el que és i el que vol. Tot i que pesi als que voldrien consagrar la pèrdua lenta i imperceptible de vegades, però pèrdua, al fi i al cap, de vigor que el pas del temps imposa sobre les lleis. Gregorio, els somnis col·lectius no s'han perdut, la flama segueix ben viva. Tal com va clamar Juan Panadero, Rafael Alberti va dir fa més de 50 anys, des de l'Argentina: "Y cuando la mar comienza, no hay playa que ponga dique, ni aire en contra que la venza. Los que caminan conmigo me dicen que caminamos". Fi de cita. Moltes gràcies Gregorio. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1724 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Gregorio López Raimundo Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Democràcia Franquisme Política Premis i reconeixements López Raimundo, Gregorio, 1914-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-17 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1369/19940117d_00606.pdf 19ddf8e2789dda343b0548f54c5bca4f PDF Text Text Ref.:GUIó 05/94 Data: 13/01/94 GU Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) Réception à la Chapelle Saint -Dominique. Remise de la Médaille de la Ville de Perpignan 17/01/94, 12:45 horas. Proposta de paraules de l'Alcalde Sr. Alcalde de Perpinyà, Senyores i Senyors Consellers municipals de Perpinyà i Barcelona, Senyores i Senyors Consellers Regionals, Senyores i Senyors Consellers Geierals, Sr. Prefecte del Pirineus Orientals, Sr. Cònsol General d'Espanya a Perpinyà, Sr. Cònsol General de França a Barcelona, Sr. Rector de la Universitat de Perpinyà, Srs. Presidents de Cambres i Associacions, Senyores i Senyors, Moltes gràcies Sr. Batlle. Em sento molt honorat pel lliur ment que m'han fet de �la Medalla de la Ciutat de Perpin€yà. En la meva persona enalteixen vostès Barcelona ... Durant l'acte de salutació i! de presentació del Conveni-marc i del programa de cooperació entre les ciutats de Perpinyà i de Barcelona, l'esplèndid Hotel de Ville, d'expressar el meu agraïment a tingut celebrat a l'ocasió Batlle i al Consell Municipal per la invitació que *l 'ha permès de visitar oficialment Perpinyà. Crec que aquest és l'inici d na nova etapa en les relacions entre les dues ciutats, Els catalans de la meva genera ió, igual com molts altres espanyols, Perpinyà, tenim un 1eute particular amb amb les seves institucions i els seus ciutadans. Durant molt de temps, quan tante$ coses mancaven a casa nostra, Perpinyà va ser per a nosaltres un lloc que ens atreia per la seva llibertat política i cultural i la seva abundància material. (Menció a Federica Montseny: la Catalunya de la �llibertat. La Catalunya llibèrtària) Vostès ens van acollir aleshores amb comprensió i generositat. Els barcelonins rio!ho han oblidat, i el seu Alcalde, avui, els ho agraeix sincerament. Ara que compartim les ma eixes llibertats i possibilitats, ara que formem part del mateix projecte europeu, podem fonamentar les nOstres relacions sobre naves bases i aprofitar les opor unitats que es deriven tant del Mercat Unic eut.opeu com de les característiques de les dues ciutats. I vull recordar que primer va se Montpeller qui en els anys encara difícils de la illtegració d'Espanya a Europa (1986) va afirmar: • • • • "pas un cul de sac". Avui és Perpinyà, la catalana qui afirma la seva voluntat de formar part de la mateixa área regional que Barcelona. "Sigueu benvinguts", h Sigueu bontrobats". Mesdames et Messieurs, Les Pyrénées ne son plus une barrière physique, culturelle et méme politique, g ace à la Citoyenneté Européenne. Une fois de plus le génie poli .ique d'Europe est en �train de creer une entité innovátrice -de méme qu'il l'a fait auparavant avec la villp, la nation et l'Étatcelle ci combinera la force de l l unité du marché, de la monnaie unitaire, de la polit que extérieure et de défense commune tout en respectant les diverses entités nationales. les Pyrénées se sont perdu$ comme barrière mais heureusement pour nótre plaisir "Boulevard des Pyrénées" utilicé par les journaux un plus a toponyme qui "El País" et "Le Monde" pendant été dans 1992 et es Jeux Olympiques de supplément spécial lors des événements de particulièrement parler nous pouvons par contre encore comme montagne, d'un t besoin, ils existent Barcelone, D'acord avec le sens de cette définition, les Pyrénées sont l'avenue principale d'un ndaeud territorial qu'à Barcelone nous dénominons Le Nora du Sud. Le triangle Toulouse-MontpellierfBarcelone, dans lequel Perpignan occuppe une positi9n privilégiée, est aujourd'hui le schéma d'une emergente eurorégion et le noeud central d'un espace subcon inental plus large qui comprend Toulouse, Valencia, Saragosse, Bilbao, Bordeaux, Lyon et Marseille et q i pense méme rejoindre �Milan. Ce triangle, ce "Boulevard des Pirénées" est finalement une projection future de l'anci4n territoire catalanooccitanie du Moyen-áge. C'est ainsi que les nouveaux projets communs, les nouvelles possibilités offertes par le marché intérieur de l'Union Européenne s'alimentent du passé historique et culturel des nombreux intéréts que nous partageons. Je pense donc que dans l'Union Européenne à mesure que disparaissent les barrieres intérieures, apparaissent les cohésions territoriales. Une de ces cohésions territoriales est l'eurorégion compacte, définie, qui s'étend Oepuis Valencia jusqu'a Toulouse et Montpellier passant par Saragosse et incluant Palma de Mallorca. Comme nous pouvons observer il s'agit pratiquement des anciennes terres des Rois de Catalogne-Arago dont Perpignan faisait part. Aujourd'hui elles sont habitées par plus de 15 millions de personnes que partagent une des cohésions les plus claires d'Europe. Plus on est loro du centre de �l'Europe plus 11 faut s'unir poir devenir quelqu'un en Europe. C'est de cette dimension humaine et de population que nous devons tenir en compte pour nos projets économiques et culturels. En dessous de cette grandeur pas. ne Ils intercontinental, l'objet de les justifient chiffres ne sortent pas un aéroport TGV -Oont votre station est un l'un de nos principaux accords d'aujourd'hui-, un grand centre de distribution alimentaire, des Universités et centres de recherche compétitifs. Ils ne peuvent pas offrir a l'inve$tisseur, au turiste, l'attrait de notre gastronomie v4rié, de la combinaison de la neige et de la mer, de l'industrie et la campagne que nous tous ensemble offrons n'existe m'eme pas aujourd'hui. la possibi4ité d'entrer dans les circuits culturels internationaux. Par dessus cette dimension on perd d'autre part le bénéfice de la cohésion. Dans le cadre de l'Europe intégrée, la concurrence sera d'hors, elle est déjá, entre les territoires. �Senyores 1 senyors, Els invito a que treballem juntsp Perpinyà i Barcelona, al costat de les altres grans ciutats dels nostre entorn, per aprofitar les economies d'escala i els avantatges de la cohesió territorial i convertir l'euroregió del Mediterrani nord-occidental en un territori competitiu. Si ho fem, hi guanyarem tots plegats, si no ho fem, probablement, perdrem una oportunitat decisiva per al nostre futur. Sr. Batlle de Perpinyà, Digníssimes autoritats, Senyores i senyors, Gràcies per la seva atenció. (LLIURAMENT: "PLACA COMMEMORATIV.1") A !I_ D I A . .... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4275 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla de la ciutat de Perpinyà a l'Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els invito a que Perpinyà i Barcelona treballem junts al costat de les altres grans ciutats del nostre entorn per aprofitar les economies d'escala i convertir l'Euroregió del Mediterrani nord-occidental en un territori competitiu. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Chapelle Saint Dominique, Perpignan, França Language A language of the resource Català Francès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Barcelona Acció política Perpinyà Maragall Mira, Pasqual, 1941- Euroregió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/188/20041214.pdf c8e40ced6098b9fcc8530a6c9df49bf9 PDF Text Text Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004 Auditori de Barcelona | 14/12/2004 Molt honorable senyor President del Parlament, Honorable Senyor Conseller en Cap, Honorables senyors Consellers, Senyora Consellera de Cultura, autoritats, amics, guardonats. La Tomasa i en Miquel, en Miquel Núñez que ara us ha parlat i la Tomasa, que ha pujat primer, representen per mi en el record una cosa molt especial que és no solament l'esforç de les persones que en la clandestinitat estaven tractant de portar la democràcia que ara tenim i l'autonomia que ara tenim, sinó també l'esforç per mantenir viu l'esperit d'aquest país i, encara que sembli mentida, la llengua d'aquest país. Dic que sembla mentida perquè ells originalment no parlaven el català, però editaven "Treball", que era una revista del PSUC. El PSUC en aquells anys representava un conjunt de forces polítiques, potser millor que cap altre, perquè va saber, d'alguna forma, sobreviure a la dictadura, va saber mantenir la reclamació de la democràcia però també la reclamació de la vigència de l'esperit d'aquest país i lentament, molt lentament, amb molts d'anys, amb molt de patiment (a la Tomasa li van trencar l'esquena) ho van finalment aconseguir. No ells sols, per descomptat, però ells al capdavant. Consellers, autoritats, guardonats, amigues i amics. Aquest acte és el reconeixement que Catalunya en el fons es fa a si mateixa. Els qui tenim la responsabilitat de regir la governabilitat del país tenim cada dia l'oportunitat de treballar pel país i cada any de guardonar uns quants homes i dones entre tots els que són mereixedors per atorgarlos la Creu de Sant Jordi. Tot cos civil ben constituït ha de guardar l'equilibri entre drets i deures, entre llibertat i igualtat, entre interessos i altruisme, entre oportunitats i mèrits. Les societats contemporànies busquen camins per conciliar tradició i modernitat, per preservar un patrimoni valuós i compartit, per reconèixer i premiar les actituds exemplars en els camps i disciplines més diversos. D'aquesta recerca, d'aquest equilibri en surt un cos civil, travat, sòlid i en progrés continu. Quan la societat decideix atorgar una distinció a uns ciutadans o a unes institucions es posen en risc intencionadament aquests equilibris que existien. Per això avui enaltim el sentit del deure, la llibertat i l'altruisme, el mèrit i l'excel·lència. És a dir, estem distingint la virtut cívica més que no pas l'èxit enlluernador. Estem assenyalant i distingint els virtuosos i aquests virtuosos conformen, si m'ho permeteu, una mena d'aristocràcia dels mèrits i de les virtuts 1 �cíviques. El contrapès de l'herència i la història, entre passat i present. És el que ens permet d'equilibrar la balança, equilibrar el que és el nostre país per tot allò que en conforma el substrat. El que dia a dia hi aporten aquestes trajectòries vitals que volem enaltir i que volem reconèixer. Les Creus de Sant Jordi són la màxima distinció civil que concedeix el Govern de la Generalitat. No fan distinció entre homes dones, artistes, científics, lluitadors sindicals, pedagogs o investigadors, els vol a tots. Com tampoc no en fan entre les entitats que treballen per la difusió dels valors o per la concòrdia, o per la igualtat o per la preservació de la memòria col·lectiva. No prioritzen ni distingeixen entre universitaris i obrers, entre cosmopolitisme i localisme, entre excel·lència científica i lluita veïnal, entre recerca i difusió. És el mèrit cívic, és l'aportació als diversos registres de la complexa respiració del nostre país, allò que premiem. D'ençà de la seva instauració aquests premis han estat atorgats a més de vuit-cents homes i dones i a prop de tres-centes entitats i col·lectius. Del conjunt de totes aquestes aportacions se'n desprèn una imatge precisa de la realitat rica i plural que és Catalunya. Aquest miler llarg de guardons conformen una paleta de colors que defineix i il·lustra, amb tots els seus matisos la nostra realitat. Més enllà del sentiment de pàtria hi ha una imatge de la pàtria, un conjunt de cares que conformen i confirmen les obres, el treball, el progrés, la creació, la reflexió i el mestratge dels homes i dones que avui hem distingit i premiat. Catalunya viu, deixeu-m'ho dir, un moment extraordinari, esperançador. No deixem que ens segueixi dominant la temptació de la derrota, que de vegades ens uneix més que no pas els petits èxits que ens permeten d'anar endavant. No deixem que passi. És un moment en què cadascun de nosaltres i tots col·lectivament hem de saber aprofitar aportant-t'hi el millor de nosaltres mateixos. És un moment extraordinari. Aportar-hi tot allò que ens ajudi al progrés de ciutadans i ciutadanes, dels vells i els nous, i dels novíssims catalans també. Aquest és l'alt valor que uneix i identifica totes les persones que aquest vespre hem reconegut i premiat. A tots l'enhorabona i, una vegada més, moltes gràcies per la vostra obra, moltes gràcies per les vostres vides. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1670 Title A name given to the resource Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori de Barcelona Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Catalanisme Ètica Cuevas, Tomasa, 1917- Núñez González, Miguel, 1920-2008 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/231/20051130.pdf 8f205ea32fb64f0392a60a6c648d482c PDF Text Text Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005 Museu Nacional d'Art de Catalunya | 30/11/2005 Consellers, autoritats civils, judicials, militars. Guardonats, amigues i amics. Bona nit a tothom. Gràcies per ser novament avui aquí, acompanyant amb la vostra presència, el reconeixement que el Govern de la Generalitat fa, un any més, a diverses trajectòries vitals, individuals i col·lectives, del nostre país. El lloc és digne, la companyia és bona. Les ressonàncies que, cadascuna de les persones que ha anat passant per aquí, aixequen en els nostres cors i en els nostres caps, són molt diverses: l'Esquerra i la Lliga, nyarros i cadells, Ebre i Pirineu, València i Castelló, totes les terres que parlen la nostra llengua i que tenen, amb nosaltres, un sentiment comú. Com tots els premis merescuts, aquestes Creus de Sant Jordi tenen per a mi un doble significat. D'una banda són la manera, més noble i simbòlica, que té aquest país de dir "Gràcies!" a al gent que, d'aquesta forma tan variada, tan rica, ens està dient aquesta nit, d'una manera gràfica, que aquest país és moltes coses alhora i moltes de diferents, de vegades contradictòries, i que, justament, la força del país rau en saber mantenir aquesta atenció entre coses tan diferents. Si tots fóssim de la mateixa manera aquest país no seria el què és, no seria tan ric com és. Crec, doncs, que és un reconeixement i un agraïment, si voleu, en clau interior i que, per d' altra banda, les Creus i les Plaques de Sant Jordi són també un referent en l'horitzó de Catalunya. Són unes fites que assenyalen la drecera o el camí d'aquí cap endavant. Les societats fortes, tanmateix, necessiten tenir referents constants en la seva evolució. Vull dir que les persones que van tenir la primera iniciativa, que van obrir nous camins, que van donar les primeres respostes a interrogants col·lectius... aquestes persones mereixen un reconeixement per part de la societat. Persones que van veure el món amb una visió pròpia i original a través de l'art, la ciència, la política o l'economia. I són també persones que -venint al darrera dels pioners-, van anar més enllà, i van assolir un nivell de gran qualitat en la seva feina. Persones que van establir formes eficaces i modèliques de treballar en un determinat camp, cadascuna en el seu. D'aquesta mena de referents, com més n'hi ha, més capacitat té aquesta societat per afrontar el futur amb solidesa i amb garanties. Aquesta nit constatem que Catalunya té un futur prometedor. Justament per això, es demostra a si mateixa, any rere any, la 1 �capacitat per anar enllaçant una cadena de solidesa cultural, cívica, científica i social. Vosaltres heu demostrat i vist reconeguda la vostra vàlua. El país la necessita i espera que la seguireu demostrant d'ara en endavant. Perquè Catalunya, com totes les societats, no es pot aturar. I amb cada moviment, les certeses d'ahir són una mica menys certes i som més a prop de desvetllar-ne alguna de nova, alguna altra veritat. Vet aquí la paradoxa. Apareixen nous llenguatges, noves perspectives culturals, nous paradigmes socials. Doncs bé, els guardonats d'aquesta nit podríeu donar testimoni dels entrebancs del camí, dels reptes intel·lectuals o materials als què heu hagut de fer front, les dificultats que heu passat... i de com vau resoldre i superar feliçment cada obstacle, en benefici vostre i també en benefici de tots. Aquest esperit de superació és el que voldríem premiar cada dia. Perquè la genialitat és un do individual cert. Però l'excel·lència és el més semblant a un do col·lectiu, i només s'obté si es creen les condicions i s'hi aplica l'esforç de manera tenaç, i constant. L'excel·lència demana institucions compromeses amb la ciutadania que abonin, amb polítiques públiques i socials adequades, el terreny en el qual germinarà. Molts dels guardonats enguany -i en anys anteriors, naturalment- us heu distingit al llarg de les vostres vides, per la defensa de les llibertats i per la cerca d'aquesta excel·lència de la qual estàvem parlant. Doncs bé, també hem de perseguir, en cert sentit, l'excel·lència nacional, deixeu-m'ho dir així. Mireu, fa 100 anys desapareixia l'imperi espanyol. En fa 70 que es va assajar la forma republicana de governar i va acabar, tràgicament, en una guerra i en una dictadura de 35 anys més. 35 anys més. En fa 30, però, vam guanyar la democràcia i en molt pocs anys vam bastir l'edifici constitucional més sòlid que els pobles i les nacions d'Espanya han tingut en segles. I aquesta mateixa setmana hem viscut, aquí, a casa, la cimera Euromediterrània. En només trenta anys, i dic només perquè són només trenta anys, hem passat d'una dictadura que ens havia col·locat als marges de la història, a veure com la ciutat de Barcelona esdevenia escenari de la trobada de més alt nivell entre els països d'Europa i els de la riba sud del Mediterrani. Sembla mentida com canvien les coses. I sembla mentida com hi ha coses que costen tant de canviar. Sembla mentida com hi ha forces polítiques que s'entossudeixen en girar 180 graus el sentit i la direcció de la nostra història i del nostre missatge. Sembla mentida que encara hi hagi qui pretengui sembrar barroerament el dubte sobre les veritables intencions de Catalunya, de Catalunya com a comunitat i dels seus legítims representants. Perquè no s'entendria 2 �l'estabilitat certa dels darrers 25 o 30 anys sense la profunda, genuïna i sincera, amistat entre catalans i castellans, bascos i gallecs, andalusos i aragonesos i asturians, que nosaltres hem predicat. Una amistat forjada i engrandida, paradoxalment, fora d'Espanya, primer, principalment a l'exili a l'Amèrica Llatina on anaren a raure molts dels homes i dones que havien lluitat, amb les seves idees sobretot, castellans i catalans, per la llibertat i per construir un país d'excel·lència. Sembla mentida, dic, que tanta lluita, tant d'exili, tants de somnis compartits podien haver estat inútils uns anys enrere. Sembla mentida que l'amistat de Catalunya cap els altres pobles d'Espanya i cap a Espanya com a projecte compartit, per a alguns no sigui, encara, fonament prou sòlid com per acceptar que tenim dret a dir, alt i clar, què volem ser, com volem ser i com volem estar. Sortosament hi ha un gran marge per a la confiança. Si sabem fer les coses bé aquest marge s'eixamplarà i estarem en condicions d'enfortir, novament, la confiança que jo anomeno federal. Estarem en condicions d'aproximar-nos com mai a una solució estable per a un projecte que fa un segle que tenim plantejat com a país. I, sobretot, serem en condicions d'exigir-nos, a nosaltres mateixos, la mateixa excel·lència que avui hem volgut reconèixer, individualment o col·lectivament en tots vosaltres. Moltes gràcies a tots i felicitats. Endavant. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1713 Title A name given to the resource Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Nacional d'Art de Catalunya Subject The topic of the resource Catalanisme Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/290/20060925.pdf 2234b5093d4cb9358bc09f5d8674c9e3 PDF Text Text Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2006 Gran Teatre del Liceu. Barcelona | 25/09/2006 Aquest acte s'ha allargat però crec que no ha tingut ni un segon que es pogués perdre, pels noms de les persones que han estat guardonades i per l'esperit amb el qual s'han donat els guardons. En Jaume Arias sap millor que ningú el que és la llibertat, el que és el pluralisme, el que és el projecte europeu i les seves paraules han dit més, em penso, del que jo podria dir. El que fa uns anys, no gaires, era un ideal, avui és una realitat. Un país, Catalunya, amb llibertat, una nació, Catalunya, en llibertat expressant-se tal com és, dintre d'una nació de nacions que es diu Espanya i que l'acull com a tal. I un govern que, tot i durar 1.000 dies com n'hauria pogut durar 1.300, doncs ha fet segurament més feina que no pas la que es pugui fer normalment, i no estic assenyalant ningú, en més temps. Catalunya és una societat per sobre de tot europea. Ho són les seves empreses i les seves institucions. I ho són també els seus sentiments. Quan diem això no hem de pensar tanmateix que Catalunya és solament un país i un poble que mira cap al nord, com d'alguna forma anys enrere semblava que era, un país fixat mirant cap amunt, mirant cap al nord. Ho deien els nostres poetes i ho deien amb raó. Nosaltres hem de mirar al nord i al sud, a l'est i a l'oest. Hem de mirar per descomptat els nostres veïns que ens poden ensenyar i ens han ensenyat molt, però també els podem ensenyar nosaltres algunes coses a dia d'avui. I també hem de mirar cap a l'est i hem de mirar cap al Mediterrani. Jo crec que es pot dir avui clarament que a través de l'aprovació del nou Estatut d'autonomia, Catalunya contribueix modestament a construir l'Europa de la proximitat, això que els tècnics juristes en diuen la subsidiarietat, que és un nom estranyíssim i difícil de dir però que està carregat de significat, que vol dir que allò que és més a prop és el que mana, i el que és més lluny és el que ha de respectar, salvant evidentment la unitat de tots. Avui, a més del sentiment patriòtic, hi ha una evidència de país, una evidència de pàtria, diguemho clarament. El Govern de la Generalitat de Catalunya és per això que distingeix amb un esperit profundament confiat, amb la seva autoritat per fer-ho, unes Creus de Sant Jordi a alguns dels millors exponents d'aquesta evidència que és el nostre país i la seva gent. Les dones i els homes que reben la Creu de Sant Jordi demostren que el poble de Catalunya vol preservar la vitalitat que se'ns ha transmès i fer-la créixer. I vol honorar també els seus amics, no mirar solament cap endins sinó també cap a l'entorn. Aquest és el sentit profund dels premis donats a 63 personalitats i a les 15 entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi. El missatge d'una Catalunya rica i plena com diu l'himne nacional, d'una Catalunya que manté viu el batec de la ciutadania i és cada cop més reconeguda com vol ser en una Espanya plural, pròspera, i amb un Euskadi en pau. El missatge d'una Catalunya atenta al món a través del periodisme i la història, i sensible a molts mons i moltes històries possibles a través de l'art i la cultura, que moltes vegades s'han convertit en el nostre vehicle d'expressió, a manca d'uns altres. No hi ha dubte avui que, sense alguns dels premiats, ni el món editorial de Catalunya seria el que és, ni hauria pogut contribuir a difondre algunes de les millors pàgines de la literatura iberoamericana. La secretària de Relacions Internacionals, Margarita Obiols, recordarà perfectament quan vàrem ser a Guadalajara a Mèxic, i com allà d'alguna forma ens vàrem retrobar amb aquells que havien vingut aquí quan estàvem sota la dictadura i aquí havien trobat una manera de surar des del punt de vista professional, amb els editors catalans. Després han tornat a Amèrica i a Amèrica s'han fet famosos no solament en el seu país sinó arreu del món, aquella literatura iberoamericana que va néixer aquí a Barcelona. També expressem el missatge de la Catalunya que creu en la ciència i la tecnologia; i que les fa avançar. 1 �Totes les persones premiades i les entitats que han merescut un guardó han donat, crec, un accent a la vida del nostre país més enllà del moment específic que estem vivint i són persones que simbolitzen els anhels i les aspiracions de la nostra societat, de la Catalunya dels 7 milions i pujant, de la Catalunya de la cultura, la proximitat i la ciutadania, de la Catalunya europea, de la Catalunya del segle XXI. Que segueix creixent i s'ajunta amb els territoris de l'Europa Mediterrània, avui dramàticament incapaços de fer les paus i ajudar el sud, el seu migdia. Si haguéssim de definir quin és el territori del món que està més per sota de les seves obligacions, és la Mediterrània amb tota probabilitat, l'espai euromediterrani. Perquè Europa s'ha fet mirant a l'est i mirant al nord i ara ha de mirar cap al sud, i ha de mirar cap al sud perquè el seu problema, i el de tots, dels més importants del món, està situat aquí. Podem afirmar, doncs, que Catalunya té moltes coses per fer que les farà, que gaudeix d'una societat civil capaç justament de donar la base a un govern fort, que això no són dues coses contradictòries sinó dues coses que s'alimenten, i que aquest acte d'alguna forma demostra més que cap altre, per què la cultura a última hora en els moments més difícils ha estat la nostra bandera i ho seguirà sent. Bona nit a tothom. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1771 Title A name given to the resource Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gran Teatre del Liceu. Barcelona Subject The topic of the resource Catalanisme Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/249/20060201.pdf c1dec7c31d766eb3c3a04726c8d949ef PDF Text Text Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Reials Drassanes. Barcelona | 01/02/2006 "Catalans, us demano que us concentreu, per un moment, d'esperit, i penseu que aquesta hora que sona per a Catalunya amb l'Estatut, és la que fa segles sospiràvem. Aquesta vegada no fem una simple elecció: acomplim un gest veritablement històric. Amb aquest sentit espero que votareu l'Estatut, perquè es pugui dir que darrere l'Estatut hi ha, no tants o quants catalans, sinó el redreçament de tot Catalunya". Aquestes paraules les va pronunciar el President Macià fa tres quarts de segle. Darrere les paraules hi havia molt de risc pres, molt de sacrifici patit, potser també molta renúncia, però hi havia una cosa més important que tot això: hi havia il·lusió i esperança en el futur del nostre país. L'Estatut de 1932 va representar un moment històric per a Catalunya. Una embranzida que va ser estroncada per la guerra in-civil i poc menys que esborrada pels llargs anys de dictadura. L'Estatut del 1979 va suposar l'inici de la refeta, l'inici de la normalització democràtica i de la modernització de tot un país que havia estat silenciat. L'Estatut del 2006 serà una altra fita històrica, la de la consolidació del respecte i la pluralitat, la del reconeixement; la que ens permetrà caminar per un segle XXI ple de llums, i de veus, ple d'èxits. He volgut començar la meva intervenció amb unes paraules del President Macià que ens haurien de servir d'estímul i de guia per als dies que vivim. Les paraules de l'Avi em semblaven escaients en un acte d'atorgament d'uns premis que porten el seu nom. Perquè aquell període, malauradament breu, de la vida de Catalunya va ser, tanmateix, molt fèrtil en l'acció de govern, en l'impuls de la modernització de Catalunya. Aquests premis van ser creats el 1938 pel conseller de Treball d'aleshores, Joan Comorera i Soler. Un home que va convertir la seva vida en una lluita pels seus principis. L'any 1982 la Generalitat va recuperar aquests guardons amb la finalitat de premiar els qui han contribuït, amb el seu esforç i exemple, a mantenir i impulsar l'activitat econòmica del nostre país. Més enllà de l'Estatut, o de qualsevol altra llei, per important que sigui, el que de debò compta és l'esforç dels homes i dones; el seu treball, les seves idees, la seva vida. Tot això és el que fa que un país sigui el que és. I és obligació dels governants procurar els instruments de tot tipus que millorin les condicions, el context, que garanteixin els drets, que facin possible que els desigs dels ciutadans es puguin convertir en realitats. Vet aquí que en un país la gent s'aixeca cada dia i va a treballar, a l'empresa, a la botiga o al despatx, i fa la seva aportació, la que sigui. I és la suma de totes aquestes aportacions el que fa Catalunya. Són les persones el que de debò compta, la Catalunya real. Avui som aquí per reconèixer-ne unes quantes. Com cada any. Persones de procedències socials, professionals i geogràfiques ben diverses. N'hi ha de nascuts en altres continents, n'hi ha de nascuts en altres pobles d'Espanya. Però el que us uneix a tots és una trajectòria meritòria en la vostra vida laboral com a professors i mestres, com a creadors, com a treballadors del metall o de la medicina, com a advocats o enginyers, com a pagesos o empresaris, des del món de la universitat, de la fàbrica, de l'administració, de la indústria, de les cooperatives. 1 �No puc fer un recorregut per totes les vostres trajectòries individuals. Com la de la Guillermina Peiró, que ha estat digna continuadora de la saga oberta pel seu pare, Joan Peiró, exponent del millor de la tradició obrerista catalana. Una tradició que tant diu i explica del nostre país. Com la de Ricard Lobo, que tanta excel·lència i rigor ha aportat a la Funció Pública. Preneu-los només com a mostra del que sou i representeu col·lectivament entre tots. També voldria, com ja vaig fer l'any passat, fer un esment especial a les dones reconegudes aquesta nit. Les dones sempre han estat, com a mínim, la meitat de la base sobre la qual s'ha construït la nostra societat. Però se'ls ha escatimat el reconeixement social merescut. I massa sovint no han pogut compartir, homes i dones, els triomfs aconseguits. Això està canviant, però no podem 'abaixar la guàrdia'. Encara no podem. I m'agradaria pensar que, amb l'acte d'avui, estem posant un petit gra de sorra en l'esforç que ha de fer la nostra societat per trobar l'equitat que sempre hauria d'haver-nos guiat. Vull acabar reiterant el compromís del Govern que tinc el goig de presidir: un compromís amb la gent de Catalunya. El compromís de seguir caminant, plegats, cap a una societat més rica i més cohesionada; cap a un país modern i de progrés. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1731 Title A name given to the resource Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reials Drassanes. Barcelona Subject The topic of the resource Ocupació Premis i reconeixements Macià, Francesc, 1859-1933 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/237/20060109.pdf 27bdca76dbf8ccfa474803010ee726ff PDF Text Text Lliurament del II Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán Palau de la Generalitat | 9/1/2006 Benvolguda Anna, consellera, conseller, alcalde de Bellcaire, diputats, senyors Pernau i Puyal, senyors Ravés, Serrano i Laporta; Crec que els guardons d'aquest Premi ens han de permetre vàries coses, però en primer lloc voldria parlar un segon de Manolo Vázquez Montalbán. Érem del mateix partit quan érem petits, després cadascun va anar per la seva banda, però inicialment vam estar al mateix partit polític. A mi, la veritat, és que m'hagués costat imaginar aleshores, si m 'haguessin preguntat què faria aquest xicot quan fos gran, que acabaríem llegint les novel·les, els articles i les poesies del Manolo. Que serien com són entendridores i, al mateix temps, d'una gran sobrietat, definitivament barroca, perquè ja sabeu que el Barroc té Garcilaso però també té a Quevedo. El Barroc és les volutes, la publicitat i la riquesa de matisos, però també la bellesa de la paraula exacta, i crec que probablement hi ha una mica de les dues coses, dels dos barrocs. En tot cas, barroc com el joc del Barça, s'ha parlat aquí del Barroc i de Ronaldinho i té molta raó, però també hi ha el Barroc del Decó, que és com més contingut, més de Quevedo. Bromes a part, dir-vos molt seriosament que els guardons d'aquest premi ens permeten rememorar la seva figura, la del Manolo, i ens permeten reconèixer a dues personalitats rellevants del periodisme de Catalunya. I aquest any, a dos grans mestres. Josep Pernau i Joaquim Puyal són dues figures digníssimes, que honoren aquest Premi Internacional i la memòria d'en Montalbán. En Josep Pernau, que també té la Creu de Sant Jordi i que ja va acumulant premis, representa la figura integral del periodista en tots els vessants de la premsa: el redactor, el columnista, el director, l'impulsor de noves capçaleres i també el degà del Col·legi de Periodistes. Des d'Arbeca, on va néixer, com ell mateix ens ha relatat, va iniciar un recorregut que l'ha dut per alguns dels escenaris i dels moments més significatius de la nostra vida política i social de la segona meitat del segle XX. Des d'Arbeca i després d'aquesta trajectòria, tothom reconeix a Pernau la qualitat més preuada de la seva professió, que és una observació aguda i una facilitat proverbial per explicar-ho als demés. Això és un art, és un do, que es té o no es té. Posant de manifest la transcendència social del periodisme, el 1986, Pernau va impulsar, amb altres companys, un documental sobre els nens de la guerra civil, si no recordo malament. Un intent precursor llavors, que es va avançar a l'interès actual per recuperar la memòria històrica. Que l'actual govern catalanista i d'esquerres també promou. 1 �Des dels anys del Correo Catalán, fins a El Periódico, passant per experiències trepidants, com la fundació del Tele/eXpress o la recuperació del Brusi. Tot plegat, tenim al davant una persona i una trajectòria sense les quals, d'alguna forma, aquest país no seria exactament el que és, faltaria alguna cosa. Amic Pernau, has deixat empremta sobre la premsa catalana contemporània, donant un veritable sentit a l'Opus Mei des de la qual continues impartint el teu mestratge. Moltes gràcies Pernau. Si haguéssim de reconèixer el mestre de mestres del periodisme esportiu en català, aquest seria en Puyal, sense cap mena de dubte, la veu incontestable del futbol en català. Però Puyal no és només futbol. És ràdio i és televisió de la bona: Un tomb per la vida, La vida en un xip, Vostè pregunta, vostè jutja... Puyal, t'hem seguit en moltes facetes diferents. Potser necessitaríem molt més que un xip per fer una síntesi de la teva carrera. Has donat dignitat a la suma "futbol+català"; que el futbol es pugui explicar en la nostra llengua, de manera tan trepidant, tan vibrant i emotiva com et sentim fer. Has sabut generar una veritable pedrera de professionals en aquest sector des que vas començar a Ràdio Barcelona fins a Catalunya Ràdio. Deixeu-me dir alguna cosa de tots dos. De Pernau i Puyal, vull destacar la seva categoria com a usuaris de la llengua, de les llengües del nostre país. Pertanyeu a una generació on la descripció rigorosa dels fets no ha estat renyida amb l'aprofitament de les possibilitats que ens ofereix l'idioma. Bon periodisme, per tant, ben escrit i ben parlat, però per damunt de tot, periodisme de rigor. Permeteu-me que reivindiqui els vostres recorreguts professionals com un model de periodisme d'avui que massa sovint sembla haver perdut la batalla davant la trivialització, l'excés i la manipulació. Però confiem en el conjunt del sector periodístic, els professionals, les empreses. Tots vosaltres sou conscients que el rigor, la dedicació i el talent són requisits indispensables per a la construcció d'una obra excel·lent. En el camp que sigui. Crec que justament el talent aportat per Pernau i Puyal és una prova gairebé diria poc comparable en el camp del periodisme. Amics Pernau i Puyal, sou un orgull i un exemple per aquest país, el vostre guardó és ben merescut, i ben guanyat, i us felicito de debò en nom del govern de Catalunya. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1719 Title A name given to the resource Lliurament del II Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Cultura Premis i reconeixements Vázquez Montalbán, Manuel, 1939-2003 Pernau, Josep, 1930- Puyal, Joaquim M. (Joaquim Maria), 1949- Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-09 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1313/19930314d_00539.pdf db1b86a7333e59caec51787f84e452b7 PDF Text Text CERIWONIA DE LLIURAMENT DEL PREMI "HOME DE L'ANY DEL MIPIM", EDICIó 1993. Cannes, 14 de marg de 1993. 1 Monsieur le Président du MIPIM, Mesdames et Messieurs. 1. D'abord je vous remercie sincérement de m'avoir nommé "L'homme de l'année du MIPIM" de cette édition 1993. Je reçois donc ce prix, conyaincu que vous le décernez à l'effort extraórdinnaire de la ville de Barcelone, qui a su comment profiter courageusement, de façon imalinative, de cette grande occasion de la célébration des Jeux Olympiques d'Eté. 2. Les villes changent gráqe à un ensemble divers de facteurs, maiO elles changent surtout, gráce aux gens qui y habitent et de leur volonté de changement, ieš à des moments bien précis. C'est Ce qui s'est passé à Barcelone, ces dernières ahnées. �3. Parmi Çtoutes les personnes qui ont participé à ce changement, permettez-moi( JIÉ devant une assistance spécialisée come celle que vous représéntezau de urd'hui, ^ Aoél citer certains des secteurs Cis`t (1) N^ Les entreprises prives gui p're-rttrent des -94/e hvu.4^C` rQ. risques et t ^^^^ économique ^, ç^S (dans ce cas; les promoteui's immobiliers,les financiers et -b-, 3(,a fr.lJ"earf 1} dwa acourte et ïlongue (15 Les architectes et lestechniciens de la ,t a construction qui proposent le design et les nouvelles technologies, et qui permettent ainsi que le produit immob1lier se situe à l'avantgarde d . (c) Le consommateur final / qui gráce à sa demande (bureaux, logements, voies de communications terrestres, télécommunications) stimule et rend possible l'effort en question. A Barcelone, nous avons eú de la chance, parce-que nous avons pu =compter sur des représentants pertinents de chacun de ces secteurs : ,%9-1^—k,^(,c. j's ,)L9A ')'("0/1/91: eAI ^ CIA. e,14•:1-1& ^a-C „^.w 1^ ck,c }je2-trUS 1 Pi ik @^t`S ; ^G^► L . �4. 11 nous faudrait, peut-étre, cependant, én ~aterre, renforcer quelques-~ aspects ZMokl: a) L'investissement immobi ier de courte et longue durée. b) cj La (.44/1 grande UN- Atk de bureaux entreprise des services qui cL 04..0 mè res carrés 14.10-4,1 elOftn544414~ 4/1,Mktleit~ 5. Ce que l'on peut souligney. de „Y( ea41,0, énergie générée par les Jeux Olympiques correspond á un double effort : I) L'effort politique de travail commun de toutes les forces politique* et de la part de toutes les institutions. (Les trois niveaux de gouvernement que nous avons én Espagne : celui de l'état, IG gouvernement eutonomique et le kívk4•1•V--t.ffilfCtil1t---) ont datkQt911 /ensemble titeks.a.„,4e municipal .9~,t7 II) L'effort social de collaboration entre le secteur public et le secteur privé. �Ceci a pu étre constaté à travers toute une série d'activités : (a) La promotion de la Cité 91ympique. tjUit' (b) La ~011#141~~a Tour des Télécommunications de Collserolaáj (c) Tt C'QP LuL La promotion des logements du quartier de la Vall d'Hebrón. r'•1 1 I A r (d) Le nouveau réseau hoteli ir de la ville. 1 .- .. 60 frl 1 .tno (e) Le nouveau réseau d'équipements sportifs. cu+ k, N dcw.) LO() (f) Le réseau complémentaireides espaces verts et de loisir , ovv-1 ) k.' .4.t., sil?ciLot... (g) Les boulevards périphériques de la ville. ( l' ohei 11-01,11() ukA,Jc , (h) La réforme du Port de Batcelone,9,, i G -u.,,,,,,-e„,, tk i <.-- terv -t- t)Q. (i) La nouvelle structuratio de l'Aéroport de )417P-l'it, Barcelone. eu*Andt)t-- 5 ami" 6. Barcelone a fait un pari celui de dev nir une p us grand ville et p10 puissantell. La ville en sol correspond à una agglomération de 4 millions d'habitants pdmir lesquels la commune de Barcelone est deTenue le quartier central. Cet agrandissement de l'espace urbain et la puissance de la ville perme tent aujourd'hui pt") MAL aljte 011"-- • cut,,:ti ¡V e b(foL4-t.t,kaÁA4- C1LH A CILOY14 (tvt.g t'r �d'attire les aatlarr~.. de services ce.ltm taux de va ur ajoutée élevé qui dans d'autres circonstance se seraient abstenues--te--terit eit )(iNk \ d'ayo frnyt oittc/.1 . onobrega - " 114-rmá--42 remplires édifices de bureaux 7r -41errm -1W l'Idtm ongent l rue Tarragona, q f de ' la Diagona ouiles deux grandes tours de la Cité Olympique. litvt OM 7. Barcelone continue ) "9" /1-1) ari (Id futur, à travers l'agrandissement dulport de la Zona ckti--›( Í/' %/f Franca et celui de toutes les infrastructures du Llobregat, et l'élargissement d i`c141.3‘ 2~ade des congres fes -Aglz~zenr'érewimzu -P-ct"- Le futur qui permettra également de prolonger la Diagonal jusqu'à la mer t la redéfinition du centre de Sant Andreu, district situé au nord-est de la ville. Je peux vous assurer que ce ne sont pas les projets qui nous manquent, à Barcelone. La ville ne veut pas s'endormiro bercée par la gloire olympique. (V( -12-, d_ t5414¿itzvt'l , �41,,A 41411 8. En ce qui concerne la dWIVií;mobiliére, je veux vous transmettre un message d'espoir. Les --frOMA fi-141,a' villes ne vont jamais cesser de ..se~abil~ et elles seront toujours le premier facteur de l'activite ensemble, probablement Nous faire un devrons, effort pour étre plus attentiÉs aux nouvelles necessités et aux sollicitations de l'usager final, et équilibrer le taMdem produit/prix par rapport aux besoins de ce dernier. ,9-L1 qtlki n 041 ' t zJ;1.)endant aucuri doute : le futur Mais, appartie t aux villes, les villes sont faites pour et constamment. créativité Les pour étre villes rénov t'..-"-ar J91 t innovation continuel L'Europe est un systéme de villes. 9. Je vous remercie à nouveau de ce prix. Au fond, vous, vous croyez en les villes. Je vous remercie de votre présence. Et je 1\14.4buZIM.lie tiens particuliérement à remércier les hommes AA/401.11C d'affaires, les opérateurs ìumobiliers et mes Ç.ir 4 ' 1 assesseurs qui ont bien voulU étre la aussi au Tx.el,k,f(k • WAA1-9~kiwtht<a'vr 1\A ilAkitk uAikt -1-14 ik vtr4 /1\?- It -ti a A otaiv isvu)ùtÁ citit N Ira_ �cours de cet acte. Je profite de l'occasion pour vous dire, vous tous, qu'il faut vous rendre à Barcelone pour connaitre cette ville 1 si vous ne la connaissez pas déjà venez faire sa „ —r,..t.,t,^ ctiv3►^^ L connaissance en tant que touristes in tant L d'affaires, pour y faire des affaires, pour y construireu pour y investir. Vous découvrirez une des villes les plus dynamiques du monde, et qui sait très bien que le futur se construit jour après jour avec la collaboration de tous les secteurs de l'économie et de la société. tv e e C f � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4219 Title A name given to the resource Lliurament del Premi "Home de l'any del MIPIM'93" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Edició en català i francès. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Majèstic, Cannes, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- Urbanisme Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències