<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=93&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle" accessDate="2026-10-27T04:29:26+01:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>93</pageNumber>
      <perPage>50</perPage>
      <totalResults>5146</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1365" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="894">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1365/19931201d_00600.pdf</src>
        <authentication>d2a46d7cad47636ab722f36d5fe6bc79</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42567">
                    <text>á_tAzti

Nota Intervenció Alcalde

CA—ti

2

4)71 c.0

l,1 2,-v- ^a ^.^-,/ ^
j,
' i. h ! ^ ^ ^iL 11 1. 1,{

á

1.12.93

ej 1)

TROBADA CIUTATS AMERICANES I EUROPEAS
d

19,1it..-..c

(No hi ha traducció simultània. Convé utilitzar preferentment castellà, amb
algunes frases en anglès),

SENYOR CONSELLER D'INDUSTRIA DE LA GENERALITAT;
SENYORS MEMBRES DEL COMITE EXECUTIU DEL PLA ESTRATEGIC I DE

L'ASSOCIACIO BARCELONA 2000,

d■ l ¡¡ .

SENYORES I SENYORS PARTICIPANTS A LA TROBADA DE CIUTATS
AMERICANES I EUROPEES SOBRE PLANIFICACIO ESTRATEGICA.

/I/

, i^ f
dxÍvtA-

MOLTES GRACIES A TOTS PER LA SEVA ASSISTENCIA I PER LA SEVA

PARTICIPACIO A LA TROBADA Y MUCHAS GRACIAS SOBRETODO A
TODOS LOS REPRESENTANTES DE CIUDADES IBEROAMERICANAS, DE
MUNICIPALIDADES Y OTRAS ENTIDADES, QUE ESTAN AQUI, EN ESTE
ENCUENTRO QUE INICIAMOS AHORA Y QUE HAN MANIFESTADO SU
ACUERDO EN PARTICIPAR JUNTO A NOSOTROS EN LA CONSTITUCIÓN
DEL CIDEU.
SALUDO ESPECIALMENTE A LOS ALCALDES DE RIO DE JANEIRO Y
CURITIBA, DE LA PLATA, DE SANTIAGO DE CHILE, DE SAN PEDRO DE

SULA Y DE SANTIAGO DE LOS CABALLEROS, A LA SECRETARIA DE
ESTADO-PRESIDENTE DEL INAP DE ARGENTINA, A LOS
REPRESENTANTES DE SANTA FE Dir BOGOTA Y DE CARTAGENA DE
INDIAS, DE SALVADOR DE BAHIA, DE ASUNCION DE PARAGUAY, DE
CARACAS, DE LA HABANA, CUBA Y DE LA PAZ, BOLIVIA Y CORDOBA,
ARGENTINA.

,

^^^

¿A(Aj¿

�SALUDO ASIMISMO A LOS DIRECTIVOS DE ANCO MUNDIAL Y DEL BID,
A LOS REPRESENTANTES DE LA CO4ÍION DE LAS COMUNIDADES
EUROPEAS Y DE AMSTERDAM, LI bA, BIRMINGHAM, LILLE, NUEVA
YORK Y TORONTO, A LOS P, RTICIPANTES DE MUCHAS OTRAS
CIUDADES EUROPEAS COMO YON, AMBERES, HAMBURGO, BOLONIA,
MILÁN, TOULOUSE, BURD, c3S Y VENEZIA. A LOS REPRESENTANTES DE
BILBAO

Y DE VALENCIA, CIUDADES ESPAÑOLAS QUE ESTAN HACIENDO

SU PLAN ESTRATEGICO Y CON LAS QUE MANTENEMOS ESTRECHOS
LAZOS DE COLABORACION (TUBSA coLlabora a diversos Projectes
Estratègics

del Pais Vasc i fa el Pla de València), Y DE ZARAGOZA, SEVILLA,

LA LAGUNA, LAS PALMAS, OVIEDO, ORENSE Y GIRONA.

2

�PARA NOSOTROS LA RELACION CON LAS CIUDADES DE AMERICA
LATINA NO EMPIEZA AHORA. EN LOS ULTIMOS DIEZ AÑOS HEMOS
ESTABLECIDO (citar personas?) VINCULOS DE INTERCAMBIO Y DE
COOPERACION CON TODOS USTEDES, CON LA MAYORIA DE CIUDADES
IMPORTANTES DE AMERICA LATINA, SE HAN ESTABLECIDO TAMBIEN

cLt'

VINCULOS PERSONALES DE CONFIANZA Y AMISTAD. HEMOS TOMADO
INICIATIVAS COMUNES, COMO LA DECLARACION RIO-BARCELONA 92,
SUSCRITA POR MUCHOS DE USTEDES. RECIENTEMENTE NOS HEMOS 14
HERMANADO CON LA HABANA. ANTERIORMENTE LO HICIMOS O Cawl'''¿'
FIRMAMOS CONVENIOS DE 000PERACION CON MEXICO-Y
MONTERREY, CON SAN PEDRO DE SULA DE HONDURAS Y CON LEON
DE NICARAGUA, CON QUITO Y LIMA, CON BUENOS AIRES Y LA PLATA,
CON MONTEVIDEO Y ASUNCION, CON SAO PAULO Y RIO DE JANEIRO.
C9- 1Fv,u\t,

Vul\15N

�HEMOS TRABAJADO, DESDE HACE AÑOS, CON CIUDADES Y ONG'S
CHILENAS, CON SANTIAGO ESPECIALMENTE. Y EN EL SALVADOR Y EN
NICARAGUA, APOYANDO A ONG'S. Y MAS RECIENTEMENTE EN
BOGOTA, EN SAN JOSE DE COSTA RICA, EN MEDELLIN Y EN CARACAS.
DIRECTAMENTE, POR MEDIO DE NUESTRO GABINETE, O A TRAVES DE
TUBSA, HEMOS COLABORADO CON TODAS LAS CIUDADES CITADAS.
ESTA COLABOAGION HA CONO EN MUCHAS OCASIONES CON EL
APOYO D IA COOPERACIOI9SPAÑOLA, DE LA COMUNIDAD EUROPEA,
DEL(IDDY DEL CANCO MUN ÁL. Y HA SIDO POSIBLE PORQUE HEMOS
ENCONTRADO INTÉRL-OG1TTORES VALIDOS EN SUS PAISES.
HEMOS APRENDIDO UNOS DE OTROS. CREO QUE HEMOS HECHO
TODO LO POSIBLE PARA QUE NUESTRA EXPERIENCIA DE GESTION, LA
TECNOLOGIA URBANA QUE HEMOS TENIDO LA OCASION DE
DESARROLLAR EN LOS ULTIMOS AÑOS Y SI ME LO PERMITEN NUESTRA
AFORTUNADA IMAGEN INTERNACIONAL, LES RESULTARA DE ALGUNA
UTILIDAD. Y LES ASEGURO TAMBIEN QUE NOSOTROS HEMOS
APRENDIDO DE USTEDES, DE SL! VOLUNTAD DE RESPONDER A
DESAFIOS QUE A VECES DAN VÉRTIGO, DE SU CAPACIDAD DE
IMPULSAR PROCESOS DEMOCRATICOS, DEL DINAMISMO ECONOMICO
QUE AHORA MANIFIESTAN, DE LA VITALIDAD DE SUS PUEBLOS Y DE LA
COMPETENCIA DE SUS PROFESIONALES.

4

�POR TODO ELLO AHORA DAMOS UN PASO MAS ADELANTE. LA
BARCELONA DEL 92 FUE UNA EXPERIENCIA EXITOSA PORQUE FUE UN
GRAN MOVIMIENTO DE CIUDADANIA, DE CONCERTACION ENTRE
ADMINISTRACIONES, DE COOPERACION PUBLICO-PRIVADA, DE
COORDINACION METROPOLITANA, DE OBJETIVOS COMPARTIDOS Y DE
PROYECTO COLECTIVO. TODO LO QUE HEMOS HECHO EN LA ULTIMA
DECADA FORMA PARTE DE UN PLAN MAS AMBICIOSO, SE HACE EN UN
MARCO EN EL QUE PARTICIPAN LOS PRINCIPALES AGENTES
ECONOMICOS Y SOCIALES Y PRETENDE CONSTRUIR LA CIUDAD DEL
2000. AHORA BIEN, LA FUERZA DE UN PLAN ESTRATEGICO NO RADICA
TANTO EN SUS INTENCIONES COMO EN SUS OBRAS. CREO QUE
HEMOS CONSOLIDADO EL. PROYECTO BARCELONA 2000 PORQUE SE HA
HECHO INFRAESTRUCTURA URBANA, ESPACIOS PUBLICOS DE
CALIDAD, OFERTA CULTURAL, PESCENTRALIZACION POLITICOADMINISTRATIVA, MEJORES SERVICIOS SOCIALES Y PARTICIPACION
CIVICA, LO HEMOS PODIDO HACER NO PORQUE FUERAMOS RICOS
(LES ASEGURO QUE LA BARCELONA DE 1980 VIVIA UNA CRISIS MUCHO
PEOR QUE LA ACTUAL), SINO PORQUE HEMOS APOSTADO POR LA
CIUDAD COMO "MOTOR DE DESARROLLO" (PUNTO DE PARTIDA DE LAS
EUROCIUDADES) Y HEMOS APLICADO EL METODO DE LA
CONCERTACION INSTITUCIONAL Y DE LA COOPERACION PUBLICOPRIVADA,

UtItue

�USTEDES, REPRESENTANTES DE CIUDADES AMERICANAS Y TAMBIEN
DE CIUDADES EUROPEAS, SE HAN PLANTEADO OBJETIVOS SIMILARES,
SE HAN PROPUESTO MÉTODOS PARECIDOS. EN CIERTOS CASOS SU
EXPERIENCIA ES SUPERIOR A LA NUESTRA, HACE AÑOS YA QUE
ELABORARON UN PLAN ESTRATEGICO, CON ESTE NOMBRE U OTRO
PARECIDO. EN OTROS CASOS SU EXPERIENCIA' ES MAS RECIENTE,
QUIZAS ALGUNO DE USTEDES JUSTO AHORA SE LO PLANTEAN. PERO
EN TODOS LOS CASOS LES ASEGURO QUE NOS INTERESA
INTERCAMBIAR NUESTRAS EXPERIENCIAS Y REFLEXIONES. ESTE ES
EL OBJETIVO DE ESTE ENCUENTRO Y DEL CIDEU QUE
CONSTITUIREMOS AL FINAL DEL MISMO APOYANDONOS EN UN
ACUERDO DE LA CUMBRE DE JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO
IBEROAMERICANOS. ESTE MARCO DE INTERCAMBIO NO SUBSTITUIRA,

AL CONTRARIO, ESTIMULARA LAS RELACIONES BILATERALES ENTRE
NOSOTROS, LAS QUE PUEDEN DAR LUGAAR A UN TRABAJO EN COMUN,
CONCRETO, CON RESULTADOS MATERIALES. PERO GRACIAS A ESTE
MARCO DISPONDREMOS DE UN MEDIO DE INTERCAMBIO QUE NOS
AYUDARÁ A TEJER CONJUNTAMENTE UNA CULTURA CIUDADANA
OPERATIVA Y DEMOCRATICA Y NOS PERMITIRA, ESTOY SEGURO,
PESAR CON MAS FUERZA EN EL CONTEXTO INTERNACIONAL Y TAMBIEN
ANTE NUESTROS PROPIOS GOBIERNOS.

BIENVENIDOS TODOS A BARCELONA. MUCHAS GRACIAS.

6

�• Presentación
Desde los años 80, la Planificación Estratégica Urbana se ha venido afirmando como uno de los
instrumentos más idóneos para definir la posición de las ciudades en un entorno de cambio constante. La
previsión controlada de los cambios supone una positiva evolución hacia una cultura de la anticipación
que pretende el dominio de los problemas y situaciones, en contraposición a la cultura de la
improvisación en la que los problemas son los que dominan las situaciones.
En la medida en que la Planificación Estratégica Urbana se apoya metodológicamente en la participación y
consenso de los ciudadanos se contribuye a avanzar por la vía de una democracia directa, de mayor
eficacia para el gobierno y la gestión de la ciudad ante el cambio.
Son numerosas las ciudades americanas y europeas que en la actualidad han adoptado la técnica de la
Planificación Estratégica Urbana para establecer sus líneas de futuro. Parece oportuno, pues, una reflexión
sobre dicho instrumento, sus problemas y resultados.
Analizar y valorar metodologías, propuestas estratégicas, problemas y soluciones de la Planificación
Estratégica Urbana constituye, por tanto, un objetivo fundamental de este Encuentro que propone el Comité
Ejecutivo del Plan Estratégico Barcelona 2000.
En el transcurso del Encuentro, del 1 al 3 de diciembre, se debatirán las experiencias concretas de
ciudades europeas y de ciudades americanas, así como las políticas de apoyo al desarrollo urbano de la
Comunidad Europea, el Banco Interamericano de Desarrollo, el Instituto de Cooperación Iberoamericana y el
Banco Mundial.
La constitución del Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU), como
asociación de veinte ciudades de este ámbito geográfico, seguirá al Encuentro y, en cierta manera,
constituirá la manifestación expresa de la voluntad de dichas ciudades para progresar conjuntamente en la
definición de sus mejores estrategias ante el futuro.

LL,4(//W
Pasqual Maragall

I^

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18932">
                <text>4271</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18933">
                <text>Trobada de Ciutats Europees i Americanes per a Intercanvi d'Experiències de Planificació Estratègica / Sessió d'obertura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18934">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18935">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18936">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18937">
                <text>Programa de la Trobada.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18938">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18940">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21673">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21674">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21675">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21676">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21677">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21678">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21679">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40978">
                <text>1993-12-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43597">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18942">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4977" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3787">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4977/FMHP_02132.JPG</src>
        <authentication>955484011c41ff84605eb5155be7dd63</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="76027">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76029">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76030">
                <text>Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76031">
                <text>Trobada i salutacions a la Commemoració 25è aniversari de la FMC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76032">
                <text>Aniversaris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76033">
                <text>Govern local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76034">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76035">
                <text>Mancomunitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76036">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76037">
                <text>Polítics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76038">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76039">
                <text>Bustos, Manuel</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76040">
                <text>Pagans, Anna</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76042">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="108546">
                <text>04-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76041">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5488" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4298">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5488/FMHP_02643.JPG</src>
        <authentication>0aac99952654ccf70f87bc3de2b1e6c2</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="83771">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83773">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83774">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83775">
                <text>Jeu de Paume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83776">
                <text>Trobada i salutacions al Museu del Jeu de Paume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83777">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83778">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83779">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83780">
                <text>Museus</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83781">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83782">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83783">
                <text>Gili, Marta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83785">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109057">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83784">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5489" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4299">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5489/FMHP_02644.JPG</src>
        <authentication>2b122e675a868f4152b6f023297bdfc9</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="83786">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83788">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83789">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83790">
                <text>Jeu de Paume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83791">
                <text>Trobada i salutacions al Museu del Jeu de Paume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83792">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83793">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83794">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83795">
                <text>Museus</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83796">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83797">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83798">
                <text>Gili, Marta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83800">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109058">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83799">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5490" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4300">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5490/FMHP_02645.JPG</src>
        <authentication>768ee9645dc4fd07c28ca136c4813788</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="83801">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83803">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83804">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83805">
                <text>Jeu de Paume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83806">
                <text>Trobada i salutacions al Museu del Jeu de Paume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83807">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83808">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83809">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83810">
                <text>Museus</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83811">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83812">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83813">
                <text>Gili, Marta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83815">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109059">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83814">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7035" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5850">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7035/19970422_MarioPrimicerio_Florencia.jpg</src>
        <authentication>267239308e65d0c4c51589f161653f48</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105431">
              <text>Color, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105419">
                <text>Trobada institucional entre Pasqual Maragall i l'alcalde de Florència, Mario Primicerio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105420">
                <text>Desconegut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105421">
                <text>1997-04-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105422">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105423">
                <text>Primicerio, Mario, 1940-2025</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105424">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105425">
                <text>Florència</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105426">
                <text>Italia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105427">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105428">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105429">
                <text>Palazz Vecchio, Florència, Italia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105430">
                <text>Notícia al Nove da Firenze:&lt;barcelona-florencia 2-0a="" href="https://www.nove.firenze.it/9704142222-barcellona-firenze-2-0.htm?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener"&gt;&lt;a href="https://www.nove.firenze.it/9704142222-barcellona-firenze-2-0.htm?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener"&gt;Barcelona-Florencia 2-0&lt;/a&gt;&lt;/barcelona-florencia&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106058">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105432">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2524" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1371">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2524/1972_TwoRomanticArticlesByKeynes_PM.pdf</src>
        <authentication>23edee6a901ad32f509b912c0c201445</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42968">
                    <text>Two romantic articles by Keynes: "Economic possibilities
of our grandchildren" (1930) and "Gn National Selfsufficiency" (1933)

===============

Pascual :MARAGALL
Economios 251
,

Spring Term, 1972

c .

( I./

�I
1930 was a e;loomy year. Keynes was serving in the MacMillan
Committee on Finance and Industry- the Committee whose
workinee so much inluenced the content of the General Theory.

"In the summer Keynes went off to give a lecture in Madrid,
and in order to lift his audience out of the prevailing depression,
he took up the thread of his discourse to the Winchester
schoolboys (r.Iarch 1928) and delivered the adress which he
afterwards published in Essays in Persuasion, entitlE}d "Economic
Possibilities of our Grandchildren" (R Harrod, The Life of~
John r.1aynard Keynes, 1951, p 461, American PB edition, J1 1971)

Harrod makes no comment on the "Economio Posibilities". Hie
reaction to "On National Self-sufficiency" is more or less the
same. These are but the typical Keynes' boutades. Indeed
Harrod's aim

throu~1out

the biography is to prove that

Keynes is not guilty of some common charges made against him,
namely incosistency and protewtionism. Perhaps Harrod£s work,
published in 1951, is inten!ed to reassure everybody, and
especially the Americans, about the real meaning and the
historral place of Keynes' thought. Harrod makes the case
of British dificculties after the two World Wars. Some
protectionism was unavoidable. Americans should understand.

"Economic possibilities of our grandchildren" (Essays in
Persuasion, p. 358) begains with a reference to that period
which r!Iar:x: called the "primmi ti ve accumulation" period, and
o.S

Keynes had referred to "the outstanding "profit inflation"
period in the Historical Illustrations of the Treatise on
I.~one1
6/- ,.

( vol II ) . The modern age opened with the accumulation
t-::''~

L..J[-,',e-1...._

1-;&gt;~/b......_

• &lt;'~

f-"'-.t.

s.·i"I((H"Ij-1...._ c_I.L-...._+,_,.-i_:_The _~'/'".,li?V"

,
I

�of compound interest" made the .C 40.000 share of the Queen
in Drake's booty the basis of England!s £ 4 billion value
of foreign investment in 1930. At a 6i rate of interest,
half of which is left to accumulate abroad, the capital
increases 100.000 times in 350 years (between 1580 and
1930).

Keynes overlooked the fact that Drake enriched Encland
as much as he impoverished Spain. If one re-made the exercise
for the value of British foreign assets between 1930 and 1970,
one wouls find that the liquidation of British foreign assets
to pay for the World War II debts (mainly to the

u.s.)

was

responsible for the stagnation that the figures would
probably show.

Anyhow, if one projects the magic pov1er of compound
inter2et into the future, one can foresee the day when the
economic problem, i.e. subsistence, will be solved - Keynes
goes on. Two classes of needs can be identified, absolute
and relative needs. The latter are not satiable, but the
former are and will be satiated in the next 100 years.
Only two assumptione qualify the bid: no important wars,
no important increase in population.

Now, neither of the two assumptions held since 1930,
and this is not without significance. Because g,merally it is
not reality who violates the assumptions, as the neoclassical
economists pretend when the

res~a

do not fit with the

anticipations, but the assumptions do

vio~ate

reality.

�-11A

tl

.J/1

\VU.: \1"' l

c-t·Or[';e"t 1.n

(!\I\'). I

" .C. CUJ:lV lll.J. U

w\M&amp;'v~~

V~~~:lf;""'-'

·P'~~ifit&gt;

t

"~~ -

wtL?

• •

.

~ -.

_

~ root

~

o\

,

_

Cf....

_ _ __

~_)W'

. ~,.- \~V\AJ..~)r!J\'r( Wo rld War. The liberal bou-r geoisie, whose English section

~

1' ey

-

re present e d so well, saw that free-trade or economic

1e s

imperialism (what they called "internationalism") led to
the World 1,'lar I. But the reversion to protectionism and
domestic full employment policies, in Germany as wall ae
elsewhere, did not "avoid" the war either.,

To-day, nobody would assume a small increase in world
population. The economists "preach" instead a zero population
growth as the only means to prevent the explosion of a world
where two thirds of the people are actually striving for
strict subsistence. If the economic problem is not more
drammatic, this is not due to the power of compound interest,
that
but to the fact rthe Chinese revolution broke the subjection
of 600 million people to the power of foreign rates of
interest.

Keynes slq&gt;uld be credited, however, for having admitted
that such ruptures would come about. "There is no prospect
for the next generation of a uniformity of economic system
throughout the world", such as in the XIX century ("On
National Self-oufficj_ency", The Yale Review, 1933, p. 763).
And of course compound interest also counts in China, where
the rate of accumalation has been; 30% for ·many

yeS:l;'s~

Tlie~

tinportant·-t'a-ct st·s PrEtcisely that half this surplus was

.!!£!

transferred to Britain or elsewhere.

f

(

.,

.......
-~·:

-,.

.-!'-_,:."'

._..._

.

~-~

I

.

M0

.

J(

fl

'

,

.

·' .or.•

I

..

l

..~ ...

'·

;i.,

'·

..,

...•

.• I

l

�,•

.

f

s.

\{~

~...

·.~·

kl·~
To achieve the rosy prospect of Keynes' exercise in

'· t

"

7

"Economic Possibilities" we should add to-day a further
assumption. That the cost of oil and primmary products
remain more or less stable. For if Western nations were
able to develop that much in the 1580-1930 period, this
was partly based on their appropiation of the world raw
1

materials at low cost. The conditions in the observed
period must hold in the future for the projection to be
sound.

On reflexion, however, the contrary assumption is
prec~sely

what we need. Because it is not the Vfestern

nations but all the rest who must struggle to solve their
subsistence problem, It is the sophisticated products of the
advanced countries that should be available at low cost to
the eo-called developing nations, if these are actually to
develop. That is, oil and primmary products should increase
•'

their relative cost.

Now, who believes that this can come about without, if
not "major", a.t least "harsh and long" wars ? Has the arab-israeli war nothing to do with this ?

So Keynes' assumptions, and the missing ones, cause us
a. lot of trouble. Indeed the whole problem is there. Capital
is not sometping that accumulates at compound interest, but
a. social relationship - and in many respects, still a. national
one.

�_,

;·

·.:

Vfucn

this is

forgott~,

only then, the realm of necessity

evaporates in the distinguishable future, and one can concentrate
in non-economic problems. "We shall endeavour - Keynee predicts
to make what work is still to be done as wi dely shared as
possible 11 ("Economic Possibilities" in Es says p 369 ). Three
hour shifts or fifteen

hour weeks will be possible. \'le will

come back to the situation prevailing before the original
sin was perpetrated in Yoso:r:l otrur·,ia, when exploitation was
"discovered" and a few people put to work intensively in
the agriculture to provide for the cities (i.e. clerks,
soldiers, priests and all kinds of unproductive people).
Only our grandchildren's lifes will not depend on the caprice
of Nature, as then was the rule.

"When the accumulation of wealth is no longer of high
social importance •• there will be great changes in the code
of morals". The minimization of surplus work- Stephen
Hymer' I! present concern - was already there. "Forget
tomorrowness", "live for to-day" will be gospel. "But
beware ! - Keynes prudently adds -

The time for all this

is not yet. Avarice · and usury and precaution QUSt be

o~r

gods for a little longer still. For only they can lead us
out of the tunnel of economic necessity into daylight"

:!eynes, like Marx, made his pwn exercises in futurism. L:J1D
,.f'h~t L \i "e
These are just warnings. "Please do not thiril(ll'what I am
talking about" Keynes seems to mean "when1 talk about cconomics 11 ,
Yeynos knows that all this is but misery and that some day it will
be over. "If economists could manage to get themselves thought
of as hwnble, competent people, on a level with dentists,

1..

�,..
'.~

~

·-·'

i:t

,

~

~.

'

that would be splendid! " (ibidem, p. 373)

The dentist recepee, for tho perl.od ahead, is the
following:
1 Control Population
2 Avoid wars
3 Trust science

4 Let Accurav.lation simplJ be the difference between
production and consumption.
No more poor people knocking at our doors. Do not
exploit poor nations to the point that they feel justified
to fight us: things should remain just as they are. Since
we have not the ressources to expand our

empi~·e

nor to mai tain

it by force, let's try to pacificate the world. Science is
pur weapon to-day. As for the dooestic scene, let's begin

to take it easy. The surplus available for accumulation
should be a slack, not a goal. And only a minor part of it
should go to rentiers -most of it to Enterprise, even to
State Enterprise if individuals "do not dare".

�}ileaawhile, British (and others 1 ) gold was piling up in the
Federal Reserve. The means to wage wars and expand capitalisr.:.
were in fact still available - yet to ano;jher nation. Some
e
~rs later Kejnes failed to persuade the u.s. of sharing
her reserves through a world bank and adopt Keynes' own
program of international pacification.

Different systems were actually coexisting, as he l:ad predJ..cted,
but the.i r coexistence induced wars in the frontier between them.
Only in

oppo~;~ition

to the prevailing world division could new

countries advance. Thm8e was no room for a peaceful capitalistic
development of Russia. It took place anyway, but violently
opposed by the old capitalist states for fifty years. (This
is the

meaning of Stalin 1 s "socialism in one country")

�.'

'

11

0n National Self-sufficiency 11 (1933) is another minor

piece of Keynes: according to Harrod. It was rather directed
against the futility of the London Conference in the worse
of the slump.

11

Since we can't do anything in the world,

let's turn to our own garden, Britain 11 -Keynes would
have thought.

His protectionism, it seems, is but a bargaining v1eapon
in the struggle of Britain to survive the two great wars.
So heterodox economists are fooling themselves if they
bring radical conclusions out of all this.

But I think that something is missing in Harrod's
interpretation.

Keynes had learned Lenin's lesson, so to

speak. He correctly deduced the morale of World War I.
the
Finance capital is to blame for it, and laissez-faire
ideology for having

blessed the whole thing. But sinea

finance capital is not so essential to capitalism tout court
as Lenin believed, let's remove it from power. Down with

.

interest• rates and .foreign investment I

What did the XIX: century free-traders believe? Keynes
asks himself. And answwrs,

1 That the policies which sought to interfere with the

ideal international division of labour were always
the offspring of ignorance out of self-interest

2 That poverty could be solved through good allocation

3 That they were serving the cause of freedom aGainst
privilege, monopoly and obsolescence

4 That they were friends of peace, international justice
and the diffussion of progres.

�----

In fact, he argued (Yale Reriewt.cl933, p

757), "the

protection of a country's foreign interests, the capture
of new markets, the progress of economic imperialism these are a scarcely avoidable part of a scheme of things
which aims at the the maximum of international specialization
and at the maximum geographical diffussion of capital wherever
its seat of ownership ..• (these are) anything but safeguards
and assurances of international :peace".

Moreover, and this is important, the ramoteness between
ownership and operation will bring t o naught the financial
calculations basing foreign investment in high rates of

ret~rn.

"Ideas, knowledge, science" should be internat:thalized,
"But let goods be homespun whenever it is reasonably and convenient
ly possible, and above all, let finance be ;primarily national"
(my emphasie).

This may prove a great anticipation of years to come. Not
only the present developments are headed towards a contraction

of the international economy - this might just be a short run
phenomenon. But more important, the export of

tecl~ology

and

technicians, of lmow-how and factories, with transfer of
ownership over capital

goods and at low rates of interest if

necessary, will substitute for the inten1ational movements
of finance capital in the near future - are beginning to,
Only thus can different economic systems cooperate, thats's
why.

�.s
I

j·

But then, how could pre-World V/ar I imperialism be justified ?
Economic advancement

e

wi~1ed

more than political evil, Keynes

answered, Besides, one thing was the investment of British
savings in American rails to carry British immigrants; a
different matter is the part ownership of a German corporation
by a Chicago speculator, or 0f the municipal improvements of
Rio Janeiro by an
"Yet

~nglish

spinster,

it was the type of organization necessary to facilitate

the fanner which has eventually ended up in the latter".

To-day, every single nation can produce by hers0lf the
goods that are vital to her sufficiency. International
specialization, Keynes goes on, is not justified any more.
Modern processes of mass production are possible everywhere.
"National self-sufficiency, though it costs something, may
be becrhming a luxury that we can afford 11 (ibidem, p 760),

Then, addressing to his friends in order to convinB them,
Keynes uttered the famous passage;

-

"The decadent international but individualistic capitalism,
in the hands ·of which we found ourselves after the war,
is not a success. It is not intelligent, it is not
beautiful, it is not just, it is not virbDus - and it
doesn't deliver the goods, In sh ort, we dislike it,
and we are beginning to despise it. But when we consider
what to put in its place, we are extremely perDlexed 11
( ibidem, p 7 61) •
..

This exciting

paragraph is followed, however,

by an

amazingly cynical one, which provides the key for the
comprehension of the
11

ri[~ht

forme~

We wish to be our own masters, and to be as free as

�;..

we can make ourselves from the interference~ of the
outside world 11 (ibidem, p 762).

Vlho is interferring whom ? The paragraph souncl3 like some
formulations of the

p~esent

pretended disinvolvement of the

US in VJorld affairs - by what means, we all know. The difference
is perhaps that England lacked the means

to pay herself

a strong negotiating position ( i. e. a Vietnam war ). But
noisily
the essence is the s a.t1e . Backward peoples interfere in the
quiet lifes of the leading nations, not the

cont1~ry.

Keynes' entanglement in the defense of British jhreatened
interests is often overlooked. It is common to find Keynes'
message linked to a particular phase of the cycle, and to explain
its success in Britain, relative to the

u.s.,

in the greater

centralization o!' academic life there, (see in this sense Harry
Johnson, "Monetary Theory and Policy", a recent lecture

in the

Bank of England ) • A further quote from "On National Self-suf
fioiency" may illustrate that this wiew is lirnited:

11

•• economic internationalism embracing free move!Ylent of
capital and o..f loanable funds as well as of traded coods
may condemn my own count~ for a generation to corae to
a much lower degree of rna erial prosperity than coulli
be attain ed under a different system 11 (ibidem, p 7 G2,
my emphasis)

to argue
Lor would it be legitimate that this refers

onl~-

to tica

ir, Lernational side of the keynesian point and has nothing to

do with ume:s.ti.m: the more important domestic implications of
it.

..

~Fhe

paraGraph imnediatly preceding the one above is t!:is:

�,.

~

..

"I have becpme convinced that the retention of the
structure of private entre1)rise is incompatible
v1i th that degree of material well-being to which
our technical advancement entitles us, w1less the
rate of interest falls to a much lowell:" figure than
is likely to come about by natural forces operating
in the old lines •• 11

The attack on finance capital

is here stronger than ever.

The end of the article links this line of thought with that
in "Economic Possibili ties••. Yet the teminology is less
that
cautious. In 1930 he saiu •still one hundred years of avarice
were necese:ary. Now he was conc1emnine avarice rightaway.

Have v1e to remain poor because it doesn 1 t

.J2.§1l

to be rich'?

This is the paradigm of the absurd questions that the pre8

-World War I condUBt of ltfe leadhl' to consider. Life on these
lines is a "parody of an accountant's nightmare". London
slums "paid", while a human city "would, in tl:e imbecile
idiom of the financial fashion, have wortgaged the future'
- though how the construction today of great and glorious
works can impoverish the future, no man can see until his
mind is beset by

fa~saw•imgiK3

analogies from an irrelevant

ac;ountancy" (ibidem, p 763)

"What I can create, I can afford" (p 764) is Keynes'
final, and finest, dictum.

Yet Keynes would have frozen

the world (avoid wars, control population, do not accuruulate)
ull
in order to ~riD Britain out of the accountant's nit:htn:are
into which she threw everybody during the XIX century. It
ia not fair.

I

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34967">
                <text>Two romantic articles by Keynes: Economic possibilities of our grandchildren (1930) and On National Self-sufficiency (1933)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34968">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="34969">
                <text>Keynes, John Maynard, 1883-1946</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="34970">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="34971">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="34972">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34973">
                <text>Treball a la New School for Social Research de Nova York, Economics, 251. Spring Term.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34974">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34975">
                <text>1972</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34976">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34977">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34978">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34979">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35310">
                <text>Original en paper a la caixa 756.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2791" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1578">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2791/19880412_FuturEsperancat_Campanya_PM.pdf</src>
        <authentication>7848df711773d57282d87a35d9f0935f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45755">
                    <text>.o

¿ft \»j//f&gt;5- •

ON DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FÜTOR DE CATALUNYA

Abril 1988

�UN DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA

Però abans els haig de dir unes coses sobre el passat. Molts
de vostès, potser, no recordaran qui i com va fer més per a Catalunya i per la llibertat en els anys negres de la dictadura, en
els cinquantes, en els seixantes i en els primers setantes.
Ara és fàcil omplir-se la boca de paraules sobre Catalunya i
l'Autonomia i la Llibertat, però la veritat és que en aquells
anys molt pocs dels que avui s'omplen la boca d'aquestes paraules
estaven entre tots aquells, entre nosaltres, quan fèiem front a
una situació d'opressió i de persecució dels drets més elementals.
Jo recordo perfectament que aleshores els onzes de setembre
no eren com ara una processó pacífica, per davant del monument de
Rafael de Casanova, sinó una manifestació de poca gent i molts
policies al darrera, convocada en bona part pel moviment sindical
clandestí i, -els ho asseguro-, no gens agradable. Molts d'aquells que ara parlen de Catalunya i de la llibertat no estaven
entre nosaltres.
Però, potser no cal anar tant lluny. Recordem, tan sols el
primer de febrer de 1976 i el vuit de febrer de 1976 i les grandioses manifestacions pel Passeig de Sant Joan i per tot el centre de Barcelona. No recorden vostès aquella fotografia que s'ha
fet famosa d'una colla de ciutadans asseguts a terra en el passeig central del que encara es deia Passeig General Mola, rebent
les bastonades de la policia del règim?. Si esbrinen bé qui hi
havia allà, distingiran una colla de ciutadans, majoritàriament
d'esquerres i, si s'hi fixen prou, descobriran Joan Reventós, en
Xirinachs, en García Faria... i podríem anar seguint.
Però el que m'interessa ara, és recordar el què pensàvem en
aquells moments, i des del moment actual preguntar-se avui, "Què
caldria haver fet?" Què pensàvem al 76 i al 77 que en dotze anys
estaria fet?
Molts, la majoria, imaginaven que en dotze anys tindríem més
que enllestida la divisió territorial de Catalunya i l'organització d'una nova Administració, que l'Eix Transversal estaria acabat, que Tarragona i Reus i el Garraf tindrien aigua, que les
rieres de Catalunya no serien pudentes i el sistema de depuració
hauria millorat ostensiblement, que l'escola catalana seria capdavantera a Espanya i comparable a les millors d'Europa, que la
tradició del Patronat Municipal Escolar i la Universitat Autònoma
de la República no s'haurien estroncat, que els 600.000 pobres
que avui hi ha en aquest país estarien atesos, que els problemes
d'inseguretat i drogaddicció no haurien arribat al grau de manca
de polítiques definides que avui observem. En fi, que l'atur
hauria disminuït i que una política industrial de promoció pròpia
de Catalunya hauria contribuït clarament a la millora de la situació, en aquest terreny. És cert que també pensaven que el

�2

Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ja s'hauria format,
que l'Administració Perifèrica de l'Estat s'hauria adaptat als
esquemes territorials catalans, que s'haurien d'haver aprovat
temps enrerra, molt abans i, per tant, que molts problemes que
tenim, no només a Catalunya, sinó a la Governació espanyola en el
seu conjunt, també estarien més ben solucionats, més avançats.
Però això no treu el fet evident que ara, i aquí, a Catalunya, no s'ha sabut donar solucions originals i profundes a molts
dels problemes del moment, que Catalunya, la Catalunya que tenim
avui, no és ni de bon tros, aquella que fa dotze anys esperàvem
de tenir, a hores d'ara.
Després els parlaré de les coses que s'han fet bé i de les
coses que no s'han fet bé i d'aquelles que caldrà fer. Però per
començar aquest discurs esperançat sobre el futur m'han de deixar
que faci una petita reflexió sobre el present i sobre les eleccions que s'acosten.
Molta gent pensa que allò que hem aconseguit és important (i
tenen raó). Molta gent pensa que el govern de Felipe González a
Madrid i el govern Pujol a Catalunya estan presidint sobre una
situació que és francament millor del que era fa uns anys. Potser
no tan bona com esperàvem fa dotze anys però potser millor del
que fa 4 o 5 podríem esperar. I en funció d'aquesta regla de tres
molta gent diu "ja ens estan bé els governs que tenim i, per
tant, potser que continuem igual". Per què és això? perquè els
governs actuals tenen una especial legitimitat, el govern espanyol representa no només un govern sinó l'Espanya democràtica,
l'Estat de les Autonomies, el país que entra a Europa, el país
que s'arrenglera clarament amb les seves aliances internacionals
i que li sap plantar cara als EE.UU., el país que ha aconseguit
una inflació i un creixement econòmic que són perfectament comparables, si no millors, a la de molts països europeus; en definitiva, un país que pot començar a anar amb la cara alta pel món.
I tot això és cert. Però per la mateixa regla de tres també
es pensa, a vegades, que l'actual govern de Catalunya representa
l'Autonomia, la Catalunya que s'autogoverna, la Catalunya que
torna a créixer econòmicament, que mira esperançadament el futur,
en definitiva, la Catalunya que som.
I, per tant, de la mateixa manera que qui vol una Espanya
democràtica vol el govern actual, espanyol, sembla que es vingui
a dir que qui vulgui una Catalunya autònoma que voti el govern
actual que tenim.

�3

Hi ha un 20% de persones a Barcelona que voten Felipe González, Jordi Pujol i Pasqual Maragall i que no hi veuen cap contradicció.
Cada un representa, respectivament, la democràcia, l'autonomia de Catalunya i la pròpia ciutat de Barcelona.
Però jo els haig de dir que s'ho pensin dues vegades. Jo
els haig de demanar que analitzin detingudament qui ha fet què i
com ho ha fet i que vegin fins a quin punt és veritat que el que
tenim avui a Catalunya, més que un govern, és una digníssima
representació que els catalans es van donar l'any 1984, però que
aquesta representació no ha estat a l'alçada del que Catalunya
podria esperar.
Que aquest govern es gaudeix d'unes millores majorment aconseguides per altres nivells de govern i que més aviat actua com
un no govern, gairebé diria com un sindicat, com un grup de
pressió que tracta de posar punts i comes i accents i de criticar
o aplaudir les accions que els altres governs, el de l'Estat i el
de les ciutats van fent dia rera dia. No és que el govern de
Catalunya no faci res, ja hi tornarem sobre això; però sí que és
ben evident que esmerça tant o més d'energies, d'esforços i de
temps en comentar, en criticar i, a vegades, en combatre el que
els altres nivells de govern fan.
Nosaltres el que necessitem ara és un autèntic govern, un
autèntic equip de govern, amb un autèntic director de l'equip i
amb un programa, amb un programa clar per desenrotllar.
No necessitem d'un gran solista, necessitem d'un gran director. No necessitem d'un solo, necessitem un concert, una orquestra.
Vostès s'imaginen el que podria ser un equip, un govern
dirigint Catalunya que aprofités tota la immensa experiència
acumulada en el govern de les grans ciutats de Catalunya, i en el
govern de l'Estat ?.
Vostès s'imaginen el que podria ser un govern presidit per
un President que representés la totalitat de Catalunya, que quedés al marge de la lluita partidària, en Raimon Obiols, amb un
equip que podria molt bé ser dirigit per un Conseller en cap, com
ell ha promès, com ara en Narcís Serra ?
Vostès s'imaginen el que podrien aportar en aquest govern
personalitats com l'Ernest Lluch o en Joan Majó ?

�4

Vostès s'imaginen el que podria ser un equip de govern amb
un Conseller de Governació com en Joaquim Nadal, l'Alcalde de
Girona, i amb uns altres Consellers que es diguessin Lluís Armet
o Mercè Sala o Antoni Siurana o Rafael Suñol, l'actual President
del Banc de Crèdit Industrial, o Francesc Raventós, l'home que ha
creat 16 empreses en un any, sota l'impuls d'Iniciatives, S.A., o
una Conselleria d'Educació dirigida per la Marta Mata ?
S'imaginen el que això significaria per a Catalunya? Jo no
dic que aquests siguin els noms que hagin de ser. Serà en Raimon
Obiols qui haurà de decidir. Jo només dic que dintre de les possibilitats que ofereix l'opció socialista hi ha tots aquests
noms. I, afegeixo: en aquest govern hi haurien també tots aquells
noms que la resta de les formacions de l'esquerra catalana pogués
oferir.
Catalunya faria un salt, Catalunya faria un bot endavant, no
en dubtin ni un segon. Tota l'energia i tota l'experiència acumulada en el govern de l'Estat i en l'enorme impuls de canvi que
han vist les nostres ciutats, els nostres carrers, les nostres
places, les nostres iniciatives empresarials, les nostres iniciatives culturals, es reflectirien en una nova situació en la
qual Catalunya seria dirigida pels millors catalans per dirigirla.
Parem-nos un moment a pensar què és Catalunya. Catalunya és
un nom, una bandera, una unitat, una totalitat?. No és més cert
que Catalunya és una diversitat de ciutadans i de ciutats i de
pobles que li donen el seu caràcter, que la fan tal com és? No
és veritat que Catalunya és la suma de Barcelona i Girona i Manresa i Tarragona i Lleida i Reus i Olot i Figueres i Amposta i
Tortosa i Terrassa i Sabadell i Vic i Ripoll... i que Catalunya
no serà forta fins que no sàpiga sumar bé les potencialitats de
tots aquests noms, de totes aquestes ciutats, de tots aquests
ciutadans amb l'única i estricta finalitat de fer-la gran?.
A principi de segle un poeta va dir que "Catalunya sense
l'Empordà no fóra Catalunya, i que, tanmateix, si de Catalunya
només quedés l'Empordà Catalunya tornaria a ser". Què vol dir
això? Vol dir que la veritat no està en el tot sinó en la part.
Vol dir que la llavor del creixement del nostre futur s'ha d'anar
a cercar en cada una de les parts que fan de Catalunya una cosa
diferent, plural, rica, diversa, heterogénea i, tanmateix, única.
Aquests darrers anys se'ns ha vulgut contraposar la idea (i
dic la idea) abstracta de Catalunya a la realitat de Barcelona o
d'altres parts del nostre país. I s'ha especulat amb què els
interessos de l'una i 1'altra o les altres podien no ser coincidents; i això és fals.

�5

Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya; que
quedi clar. Més enllà de la distribució de recursos, més enllà de
la gran concentració de despeses de govern, de funcionariat que
es donen a Barcelona... Més enllà de totes aquestes inèrcies que
un govern conscient hauria de corregir, en allò que és fonamental, repeteixo, allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya.
I ara ens hauriem de preguntar què caldria haver fet a Barcelona i caldrà fer a Barcelona. Refer la Barcelona vella, tirar
endavant un autèntic pla de metros d'àmbit metropolità, abonar a
Barcelona les despeses de capitalitat d'aquells serveis que fa
per suplència en museus, en cultura, en ensenyament, en sanitat,
en joventut, en serveis socials... en tantes i tantes coses;
millorar el seu tràfic, construint definitivament els cinturons
de ronda, disposar d'una autèntica política social autonòmica que
faci front a les bosses de misèria que encara hi ha; recolzar la
Barcelona que mira esperançada el seu futur i el 92 i no negar-li
el pa i la sal, posant en qüestió constantment els petits detalls; ajudar a escampar pel món la bona nova del nou urbanisme
barceloní: això és el que caldrà fer, això és el que caldria
haver fet i que es farà; n'estic segur.
A Barcelona què li cal? Un govern de Catalunya que s'estigui
barallant amb el govern de l'Estat un dia sí i l'altre també
sobre quants mossos d'esquadra hi ha d'haver, o si han de portar
pistoles o no a l'estranger, o si ens sentim ofesos per unes
paraules dites per un artista en havent sopat?. No és més cert
que a Barcelona li cal un govern de Catalunya que col·labori
clarament i es comprometi a fons en el Consell de Seguretat Urbana que hem creat, en una política de seguretat conjunta de tots
els nivells de govern per fer front als problemes que creen la
drogaddicció, la marginació i l'envelliment d'algunes zones de la
nostra ciutat, d'alguns barris de la nostra ciutat?. No és més
cert que a Barcelona li cal un govern que ens digui "Mireu, Ajuntament de Barcelona, estem disposats a arribar fins aquí, o fins
allà; això us ho podem oferir; més enllà no hi podem anar, però
amb això hi podeu comptar"?. No és més cert que és millor això
per a Barcelona, i per tant per a Catalunya, que no pas un govern
que a cada demanda barcelonina només sap contestar "demaneu
massa"?. No ens hem guanyat el dret, amb el nostre treball, el
nostre esforç i la nostra contribució a una comprensió més gran
dels nostres problemes?
Penseu que l'ARl (l'Area de Rehabilitació Integrada) de la
Ciutat Vella vam trigar dos anys per a tenir-lo acceptat, i quan
es va aprovar l'Estat ja havia decidit, o pràcticament va decidir
desseguida, de suprimir-lo, de suprimir-lo en general, a tota
Espanya, per tal com les Comunitats Autonomes no havien fet bon
ús dels instruments que s'havien creat per rehabilitar. Penseu

�6

que l'actual pla de
arribar a dos barris
tan sols es planteja
Montgat, o d'Horta a
i la Zona Franca.

metros només preveu unes petites cues per
propers de l'Area Metropolitana, però que ni
l'anar de Sardanyola a Sarrià, o de Papiol a
Sabadell, de la Ciutat Meridiana a Montjuïc

Pensin que l'Ajuntament de Barcelona, el contribuent barceloní, segueix pagant 24 museus, 20 escoles, entre E.G.B. i F.P.,
i encara més escoles d'Educació Especial. Penseu que paga una
part del Liceu, del Palau de la Música, de la Fundació Miró, de
la Fundació Tàpies, la totalitat de l'Orquestra Municipal, la
totalitat del Conservatori Municipal, sense cap mena d'ajuda; i
que l'Estat diu que no pot pagar perquè tot això ja està transferit, com a competència de la Comunitat Autònoma, i que la Comunitat Autònoma ens diu que no pot pagar-ho perquè l'Estat no li
va transferir. En fi, que Barcelona no s'ha vist acompanyada en
la solució dels seus problemes financers, s'ho ha hagut d'arreglar tota sola. Volen creure que els cinturons de ronda, que tot
just ara s'encetaran, estaven dibuixats, ja, i projectats l'any
1965?, fa 23 anys, per tant, i que encara és l'hora que el govern
de Catalunya i el govern de l'Estat es posin d'acord per fer les
cues d'aquests cinturons, des de Trinitat fins a Montgat i des de
la Diagonal fins a l'Aeroport.
Algú podria creure l'any 76, l'any 77, quan va tornar Tarradellas, l'any 78 quan vern votar la Constitució, l'any 79 quan
les primeres eleccions municipals, l'any 80 ja amb el nou govern
que 8 anys després, 9 anys després, 10 anys després, tot això no
s'hauria encetat?
Mirin: Barcelona, com deia
gran fornal de Catalunya", és la
totes les viles, pobles i ciutats
ció, a la seva cultura, a la seva

Josep Garriga i Massó, és "la
resultant de la contribució de
de Catalunya a la seva governaexpansió internacional.

Barcelona no ha creat Catalunya: és Catalunya qui ha creat
Barcelona, és Catalunya qui ha tingut prou força com per dotar-se
d'una capital, a diferència de tantes regions europees
respectables en la seva cultura, fins i tot, el seu idioma i els
seus habitants, però que no tenen aquest caràcter de nacionalitat, justament perquè no han estat capaces de crear una capital i
un sistema de ciutats. Doncs bé, aquesta Barcelona necessita més
que mai d'un govern que l'ajudi a tirar Catalunya endavant, no
ella sola sinó amb totes les ciutats i pobles de Catalunya, però
a tirar Catalunya endavant, tan endavant com pugui anar. Si
Barcelona no va, els ho asseguro, això sí, que és ben cert,
Catalunya tampoc no anirà.

�7

A partir del 29 de maig caldrà fer molt perquè aquesta connexió funcioni bé. Perquè mai més un govern de Catalunya deixi
d'avançar cap a 1'objectiu raonable d'una xarxa de rehabilitació
i reinserció que permeti estabilitzar el nombre d'heroïnòmans,
impedir el creixement d'altres addiccions i decididament, tenaçment, lentament, però amb tota fermesa, anar acotant, primer, i
disminuint, després, la magnitud d'aquest problema pavorós.
Citaria set polítiques concretes: la lingüística, la de
serveis socials, la de política industrial, la de sanitat, les
escoles, la marginació i la droga. Són set mostres, set qüestions
en les quals hem de millorar, clarament.
Deixin-me que els digui una cosa: cap d'aquestes qüestions i
cap altra gran qüestió de Catalunya no millorarà decididament si
no hi ha un canvi en les relacions institucionals.
Torno a repetir-ho i ho repetiré tantes vegades com calgui:
no hi ha cap gran problema que tingui solucions que sigui competència d'una sola de les tres Administracions que treballen en el
nostre país. Tots els grans problemes són, de fet, competències
compartides i requereixen una entesa.
Jo, personalment, oferiré un acord en nom de la ciutat de
Barcelona, al proper govern de Catalunya, sigui quin sigui el
resultat de les eleccions, per tal que aquests problemes, almenys
aquí a Catalunya, puguin ser resolts dins d'un clima d'entesa.
En tots els camps que he citat, hi ha indicis d'aquesta
entesa o hi ha també manca de generositat, manca d'una decidida
voluntat de posar els problemes i les necessitats per damunt de
tot.
La ciutat de Barcelona necessita un gran acord nacional, amb
el govern català, per elaborar la seva Carta Municipal, que com a
Llei especial haurà de ser aprovada pel Parlament de Catalunya,
abans de ser enviada al Parlament espanyol; per resoldre els
grans temes culturals del país, els grans museus, la política
musical i els grans equipaments culturals; per aconseguir per a
Barcelona, vinguin d'on vinguin, els diners que li han de ser
estalviats al contribuient barceloní pel pagament dels serveis de
suplència que realitza l'Ajuntament de Barcelona, avui; per promocionar, conjuntament, l'Area de Barcelona i tot Catalunya, en
el món econòmic internacional; i per organitzar els millors JJ.00. de la història, de comú acord totes les Administracions, sota
la direcció inescapable, perquè així ho diu la Carta Olímpica, de
la pròpia ciutat.
Al mateix temps, oferiré i, evidentment, demanaré, un acord
per les grans infraestructures de la nostra Area Metropolitana:
metros, port, aeroport, cinturons, depuració d'aigües i col·lectors necessaris per lluitar contra les inundacions.

�8

Jo soc un convençut que en totes aquestes qüestions el Poder
Local hi té molt a dir, perquè és aquell que està més a prop del
ciutadà i el qui sap realment a on li apreta la sabata, per on
s'ha de començar, com s'han de fer les coses, com s'han de negociar, com s'ha d'expropiar, com s'ha d'indemnitzar, com s'ha de
dialogar amb els veïns, com s'han de gestionar els serveis.
Però
temps que
d'aquests
cessàries

la ciutat de Barcelona és generosa i sabrà, al mateix
reclama la seva part de protagonisme en la solució
problemes, sabrà, dic, oferir les compensacions neal govern de la Generalitat.

És evident que Barcelona, com a ciutat, ha anat acumulant,
durant el période d'inexistència de l'Autonomia catalana, una
colla de significats i de representacions que, pròpiament, pertocaven a un govern de Catalunya que en aquell moment era inexistent. Avui el tenim, i és de rigor que el govern de Catalunya
tingui un paper important en molts d'aquests temes, un paper
presidencial, un paper directiu, un paper orientador, un paper
d'un fort simbolisme, en el millor sentit de la paraula, d'exercici del simbolisme nacional, de posessió d'alguns equipaments i
infraestructures que tenen un abast català, però aquest intercanvi, aquesta compensació, aquest gran acord no ha estat possible
fins ara, perquè no ha existit el clima en el qual aquestes ofertes es poguessin encadenar positivament, no hi ha hagut ganes
d'escoltar, ni a l'hora de pagar ni, per descomptat, tampoc a
l'hora d'obtenir les compensacions, hora que, com és lògic, no ha
arribat mai; ni a l'hora d'ajudar ni a l'hora de rebre.
Quin efecte enormement positiu no tindria un acord, en virtud del qual, la ciutat de Barcelona renunciés a algun dels seus
actius més simbòlics en benefici del govern de Catalunya i obtingués, en canvi, un recolzament total en la seva lluita per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, i la qualitat de la nostra ambició com a ciutat europea ?
No cal fer grans cabòries per imaginar els efectes, enormements benèfics, que tot això podria tenir. Doncs bé, ha arribat
el moment de plantejar-s'ho, sigui quin sigui el resultat de les
eleccions, repeteixo. Però com és natural, no hi ha cap mena de
dubte que si les eleccions del 29 de maig permeten un canvi de
majories, tots aquests resultats estan garantits.
Però sàpiguen que en cas contrari, jo igualment oferiré un
acord.
No sé si saben que hi ha autonomies a Espanya, concretament
la de Castilla-Leon, on s'ha iniciat ja un procés de transferències de serveis de l'Autonomia als Ajuntaments en els camps en
què aquesta delegació és més natural i lògica: joventut, serveis
socials, esports i escoles Bressol.

�9

Aquest procés que va ser aprovat en un mandat anterior, amb
presidència socialista, està essent respectat per l'actual President d'AP, el senyor Aznar, i s'està tirant endavant. És un procés modèlic que s'ha de seguir de prop i que tant de bo pogués
desenvolupar-se en el nostre país.
Però jo no demano només això, que estic segur que es produirà, per la força de les coses, sinó que ofereixo un acord global
perquè Catalunya i la seva capital treguin el màxim profit de les
seves energies.
No ens podem conformar amb una Catalunya de pa sucat amb
oli, basada en quatre adagis i prou, quatre adagis que són una
caricatura de la nostra manera de ser, amb una Catalunya orgullosa i prou, suspicaç i prou, atenta als símbols i no als fets.
Hem de voler una Catalunya jove, moderna, hereva d'una colla de
virtuds, que compti en els temes importants de futur, en el treball de les dones, en el de la sort dels marginats, en el del
futur dels joves, en el de la confiança dels empresaris, en que
la vida de cada dia sigui millor, en art, en ciència, en qualitat
de vida, una Catalunya que tregui tot el profit de les reflexions
que sobre ella han fet els catalans. Llegiu un Ferrater Mora, un
Vicens Vives, recordeu un Bosch Gimpera, aquesta Catalunya que
ells han descrit i que està encara desgraciadament tan lluny però
que en el fons si hi pensem, està a tocar de dits.
No ens podem conformar i no ens conformarem, construirem la
Catalunya dels nostres somnis. El país amable, obert, tolerant,
liberal, en el millor sentit, la nació no excloent, formada de
tots els rius que l'han regada, construïda, pam a pam, per les
seves viles i ciutats, pels seus ciutadans més actius.
A Catalunya, avui, a molta gent els fa mandra de venir:
forasters, estudiants, empreses que ens diuen la veritat, jutges
i policies, artistes i científics que no troben l'escalf que voldrien. Els hem de fer venir. Ens consolem, a vegades, amb els
afalacs d'aquells que prenen la nostra causa com a seva. Però
aquests són una minoria. No hem d'exigir una militància per
conviure aqui amb nosaltres, sinó senzillament respecte, com
arreu. No n'hi ha prou en aparèixer com un país singular, diferent, propi, com nosaltres, com el que som. Hem de fer l'esforç
pedagògic d'explicar que som un país obert, diferent, però obert;
singular, però senzill d'entendre; amable, tolerant, desitjós
d'explicar-se, de rebre, d'integrar. Un país atractiu, no solament per a aquells que ens coneixen i ens estimen, sinó també per
a aquells que no ens coneixen.

�10

Que ningú no s'imagini, del que he dit, que jo em cregui que
no hi ha res que es faci bé; ben lluny d'això. Hi ha moltes coses
a la Catalunya d'avui i a la Catalunya oficial d'avui i en el govern de Catalunya d'avui que van bé. I m'agradarà de dir-ne unes
quantes: les carreteres durant el primer mandat del govern de
Convergència, els ferrocarrils catalans, el mini-transvàs -encara
que massa tard-, el projecte de TGV, és a dir, el conjunt de
projectes, que jo en diria els projectes Vilalta, perquè tots
venen del mateix lloc.
La ubicació de serveis a la Barcelona vella, el Palau Moja,
el Palau Marc, l'Esglèsia de Santa Mònica, evidentment totes
elles iniciatives del primer mandat o bé de l'època Rigol, però
que són aquí i contribueixen a la millora de la Barcelona vella.
I més que n'hi haurien d'haver. Les cases de l'Onyar, el "Catalunya Música", la calitat mitja de TV3 i de Catalunya Ràdiomalgrat del Dallas-, els bons professionals, molts d'origen
esquerrà que hi ha en aquestes emissores, i també Ràdio 4 i el
segon canal que, fet i fet, van ser les primeres estacions en
català i tenen també una qualitat digníssima; la política lingüística i la seva Llei unànimement aprovada, tot i que falta la
política i la campanya del "Català és fàcil", del català proper;
la dedicació dels mestres, malgrat les crítiques que se'ls ha
adreçat, el Laboratori d'Assaig, l'Institut de Cartografia, el
Consorci Hospitalari de Barcelona. Aquestes i altres coses que
segurament no sentiran anomenar en les exposicions, aquestes
d'auto-complaença, d'auto-bombo, que s'haurien de prohibir en
període pre-electoral i que jo no vaig fer en el període préélectoral de la campanya municipal, de l'any passat. Aquestes i
altres coses com aquestes són coses que van, que funcionen, que
se'ls poden posar pegues, però que estan ben fetes, en principi i
en general.
Però hi ha dues coses a dir: una és que n'hi haurien d'haver
moltes més de coses que anessin bé, i podrien i podran haver-n'hi
moltes més; i també, que hi ha coses que no van bé, que no es fan
bé. Hi ha coses que van bé perquè una cosa és la cúpula de govern
i una altra la dedicació, gens sectària, de molts departaments i
responsables que treballen tan bé com poden, sota un govern que
ells no han triat. I hi ha coses que no van bé.
Els parlaria hores i hores de com s'hauria d'enfocar la
política de l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la seguretat, la universitat, les presons, la pesca, la música, i tantes
altres coses que no van com haurien d'anar.
Deixin-me que els doni alguns exemples:

�12

L'habitatge: No hi ha a Catalunya, una autèntica política de
rehabilitació de cascs antics.
Es fa el que migradament puguin fer els Ajuntaments, i algunes
accions aïllades. A la Ciutat Vella de Barcelona s'ha trigat vuit
anys a acabar les cases de la Maquinista i gairebé el mateix amb
les cases del carrer de l'Om, quan les necessitats que hi ha són
d'una extraordinària urgència i d'una enorme dimensió. Aquí no
podem anar amb mit jes tintes, ens hi hem d'abocar.
Però l'Ajuntament de Barcelona ha decidit fer una inversió
de 13.000 milions a partir de fons de les Caixes, d'empreses
interessades i de comerciants i empresaris de l'entorn, per tal
de rehabilitar espais, obrir carrers i crear infraestructures i
permetre la construcció de vivenda nova, que sigui atractiva per
preu i per qualitat per la joventut barcelonina, i per les classes mitges.
L'Ajuntament s'ha compromès a incloure una partida de 1.500
milions cada any fins l'any 2.000 en els seus pressupostos, per
tal de garantir als que aportin aquest capital la seva rendabilitat.
Hauríem d'estar més ben acompanyats en aquest esforç, que és
crucial per recuperar el cor de Barcelona.
La sanitat: Hi ha desenes de petits hospitals de comarques
que no han rebut l'empenta que esperaven. Hem estat vuit anys
esperant el Consorci Hospitalari de Barcelona, per fi el tenim.
Però Sant Pau ha empitjorat des que està en mans d'una Presidència anomenada pel govern de Catalunya, hi ha acumulat un dèficit
de més de 10.000 milions de ptes.
Policia i seguretat: No pot ser que mentre a la nostra ciutat, a les nostres ciutats, com passa a Madrid, com passa a la
resta d'Europa, en les grans aglomeracions urbanes, s'estan vivint moments, a vegades dramàtics, d'explossió de la delinqüència, l'única preocupació del nostre govern sigui el de poder
utilitzar pistoles fora del nostre país, acompanyant amb els
viatges oficials. O dictaminar els uniformes que han de dur les
policies locals, sense donar un impuls que tothom esperava a
l'Escola de Policia Local de Catalunya, o enviar els Mossos d'Esquadra a les festes majors i en algunes accions de prestigi.
Hauria de quedar més clar que, tot i reivindicant, les dotacions de Mossos d'Esquadra que l'Estatut permet i les competències que l'Estatut reconeix, la gran preocupació, la prioritat
fonamental és en la coordinació de totes les forces per combatre
un mateix mal.

�13

Les presons: No fa pas molt, el dia 3 d'abril, els diaris
portaven el nombre de places penitenciàries a Catalunya i el
nombre de presoners: 2.000 places, 4.000 presoners. Les presons
de Catalunya s'han convertit en autèntiques escoles del delicte.
I no perquè hi manqui l'esforç dels funcionaris que hi treballen,
sinó per la senzilla raó que uns equipaments pensats per una
determinada població reclusa no fan els seus serveis, sinó el
contrari, quan són invadits per un nombre infinitament superior
de reclusos.
Vagin a la presó de joves de la Trinitat Vella, la presó de
dones de Wad-Ras, vagin a la Model i veuran el que no és un
servei públic, sinó tot el contrari.
Vagin, passegin pels entorns del barri de la Trinitat Vella
i veuran fins a quin punt una presó es pot menjar un barri.
I que no se'ns digui que no arriben els "quartos", (perquè
això està transferit i ben transferit) o que els Ajuntaments no
volen tenir presons. Naturalment que tothom s'hi resisteix, però
l'habilitat d'un govern ha de consistir, justament, en imposar
raonablement a cada ú la part de càrrega que li toca. He dit raonadament, persuassivament, i això és el que no s'ha sabut fer.
Algú s'estranya, aleshores, que els jutges tinguin problemes
de consciència, a l'hora de dictar actes d'empresonament de joves
sense antecedents o fins i tot reincidents? Algú se n'estranya?
Algú se'n pot estranyar? Fins que no s'arregli aquest punt cabdal
de la nostra política d'ordre públic i de seguretat, tot ballarà,
tot el sistema funcionarà malament. Hem de fer un esforç important perquè les presons de Catalunya siguin dignes, estiguin ben
ubicades allà on han d'anar i contribueixin a la rehabilitació
del delinqüent. Tota la resta és música celestial.
La universitat: La Universitat sembla ser l'esgraó més feble
de la nostra societat. Ni s'hi dediquen tots els recursos que
calen, (només la meitat), ni els que s'hi dediquen són ben distribuits. Avui la Universitat resta desbordada per l'increment
massiu de la demanda d'educació superior. I aquí rau una de les
claus del que ha de ser el nostre èxit en un futur de competència
europea.
Un país amb la Universitat malalta és un país malalt. S'ha
de fer un gran esforç financer per dotar les Universitats catalanes de l'espai i els equipaments, els mitjans d'investigació i
els mitjans retributius necessaris.

�11

L'esport: En el camp de l'esport, del qual tant s'ha parlat,
s'ha fet tot al revés del que s'hauria de fer. Recolzar els clubs
ha de significar donar-los el seu lloc, no substituint una escola
insuficientment dotada, sinó complementant una escola eficient,
que selecciona, que tria els nanos i els adreça cap a nivells
específics de perfeccionament en els clubs. Avui en dia per manca
de dotacions escolars, de mestres i d'instal·lacions, de mestres
reciclats i d'instal·lacions, els clubs estan substituint l'escola, estan fent el paper que a Alemanya Oriental, o a França o a
Itàlia o a qualsevol altre país fa la pròpia escola.
L'esport ha estat una mica concebut com a una mena de sindicat nacionalista. S'ha practicat la política de l'afalac, com a
sistema. Hi ha anècdotes divertidíssimes, hi ha aquells anuncis
que en Comas va encarregar als diaris per a la famosa manifestació de la querella, en els quals els espeleòlegs se'ls anomenava
jugadors i als excursionistes atletes, per error, amb les presses. Hi ha aquella iniciativa, tan "xusca", de Convergència adreçant-se als clubs, per tractar de prohibir l'homenatge que em van
fer després de la consecució de la nominació de Barcelona com a
seu dels JJ.OO. del 92. En fi, hi ha tota una antologia d'una
concepció de l'esport com a massa de maniobra política. Tots hem
vist el fill del Secretari General de la Presidència amb pancartes amb referència a una campanya llançada contra l'actual directiva del "Barca". Tots hem sentit a Terry Venables referint-se al
mateix. I bé; els polítics no ens hauríem de ficar en tot això.
No hem de tenir altra ambició, en el món de l'esport, que concebre'1 com un sistema educatiu, com un sistema formatiu, integrat
dins del món escolar i perfeccionat, després, a través dels clubs
i del sistema de perfeccionament d'alta competició. Com en altres
països, simplement.
L'escola: Hem perdut l'empenta del Patronat Escolar Municipal, de la Universitat Autònoma de la República - que es va muntar en un tres i no rés- fins i tot el Rosa Sensat. Quin gran
desencís! Es fan coses magnífiques, però no hi ha l'escalf des de
dalt. No som capdavanters i hem de ser-ho; ens toca, ho podem
ser, ho fórem. No hi havia més autonomia en la Mancomunitat i ho
van fer. I el mateix en la República.
Hauríem d'optar pel model anglosaxó: l'educació no ha de ser
nacional, sinó local. Que s'expressin les comunitats bàsiques,
que s'expressi la llibertat ciutadana dins unes normes nacionals.
Hi sortirem guanyant. Entre l'escola nacional i l'escola privada
hi ha un esgraó privilegiat que és l'escola local, municipal o
comarcal, on es dóna el respecte a l'orientació nacional i la
vivacitat de l'iniciativa de baix, diversa, competitiva sí, en el
bon sentit.

�14

I ara els parlaria de la música i de com, Catalunya que té
en l'Orquestra Ciutat de Barcelona la seva, de fet, orquestra
nacional, no contribueix al seu finançament. I com el Conservatori Municipal de Música de Barcelona que, de fet, és el gran
conservatori central de música de Catalunya, tampoc no rep l'ajuda que necessita. Més aviat es pensa en alternatives en aquesta
Orquestra i en aquest Conservatori, de forma incomprensible.
I els parlaria de la pesca, per a la solució als seus problemes només els haig de dir una cosa: preguntin als pescadors de
Begur, als pescadors de Port de la Selva i els explicaran què és
el que cal fer i què és el que no cal fer en aquesta metèria. Els
ben asseguro que el que cal fer no és el que s'està fent.
Hi ha moltes coses que no es fan bé. Hi ha massa coses que
no es fan bé. És dificil de pensar que tot això es pugui redreçar, si no hi ha un canvi de majories. Són massa falles. Un país
en què l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la inseguretat, la Universitat, les presons, la música, la pesca, la política de comunicació no van com han d'anar en un país que està
demanant a crits una empenta nova. Perquè volen, ara, un altre
canal de televisió? No seria millor arreplegar els canals locals
que ja hi ha i els canals per cable que comencen a existir i que
es poden implantar i crear una autèntica xarxa, aquesta sí que
seria una autèntica xarxa comarcal, d'interès comarcal i d'interès local a Catalunya? Per què les comarques s'han d'expressar
des d'una nova TV4 i no per elles mateixes?
A Catalunya hi ha els homes i les dones i les idees que
permetran de fer-ho millor, tot això.
A Catalunya hi ha l'orquestra i el director d'orquestra,
Raimon Obiols: casat, tres fills, llicenciat en Geologia, fill de
Josep Obiols, pintor al servei de Catalunya, científic, polític,
tres vegades detingut i empresonat, actiu des de 1958 en la causa
de Catalunya i el socialisme, sense falles, sense ni un minut
d'absència, com ningú, present al 59-60 i al 62 i a la Coordinadora de Fonts Polítiques i a l'Assemblea de Catalunya (quan pocs
dels que avui manen eren a l'Assemblea), en fi, sempre present,
testimoni viu del que ha passat, jove encara, honest 100%, sense
cap taca, expert, bon home, dur quan cal, i tant!, però d'una
gran tendresa i una gran poesia com demostra el seu llibre (escrit per ell) "Els futurs imperfectes": un èxit editorial sense
precedents entre els escriptors progressistes.
Raimon Obiols: el futur possible, perfectament possible, de
Catalunya.

�K'Ct'yT

^

1^,}\

J*. LLf'I^IUAKI"
•4- ) ! C/

t/í/j

(vu QJU li

^^v/i

/-.faytsui.

¿¿P_J^vC^^y&gt; ¿:¿¿2Í^ f

' fer^MA ¿&amp;

fe,

UJr"

J?)

^ u

ft-W cd.dt,u ^-^
Jj «. [U/u'

1

V

/

2).
c^^-^iL
\) i - - _ : - — + t ^ù

: ¿ *l^f ¿A,w

M i4o) A, ^ w ^ - &gt; ^ ^ ^
! &gt;n .'v·-í

l'VM/*~

a*-K

Lf- A/.

/•'

¿•¿•Le,
V«

-'• - ' - U ^ Q

t

i

'^í-''

/I*
¡ ,

/
V

n&gt;

;i/U

4 5"}
¿

K W ^,i¿^)^-íLJít

TtK . " V . - ^ t í ^ 'A;'

L,-.'--/ i.'•K: O-í U.i'' cbí*. \ ' /Vi I/I-'"U.^.

, f,JvT

\ .*
Vi-

o'

tUi

r/^l-.'Vl

/-Ó ¿¿C£ -

Cf^

�J/MA
¿U^utoiU' {câ

tjW)

i/l

l) ¿ 1

liíti^Z.

S3

C

(LiíeMJr.

lH

lusH "C '• Ç\AA Un ¡¿X ico,

\U

ÍS&amp;MJ

UM

l

U

u 1 ^' 1

4

J

&gt;1 ,AU-Çt^A

"il

Ut*.

¿ t /

l'U y»f&gt; - ^ \H ft^ÁAAA.

//w
•.ifCtM

1

^

r-f^ ai.../

J-Cttr,

�•1.

y

L·ol^

, áuíí^H^ : ''#/&gt;«/'&lt;^°' ^ huillak A k y ^

fet")

^ ^ /

C^fJuu^^

^^^

^ &gt; ^ 7 (XT
^.

,

,,/

ù ^

Y

r't

CíUWW^'

i^&gt; í ^

5

^ '

�3
f
jiLÙUlV'^
/*"

/

;}..{1lfl&lt;Ct¿K^)

:¿C iféJgêd-

¿VL

Ui

¡4^

/H*,IIW

i*

V

inte*

i'^

-l-lü'óu. -¿&gt; ^ ' ' V "

y

/

-

-

"ft, á, .,U. «w.— ^ J ^ J i - ^
~-

¡T"^7

ívH^i' - ^

?u ;u

"

' ^ u "' '

Atj&gt;
UA.¡^/'
/I^VvUi 7 5 ^

/l^'

t-l·

�¿•(X.16',"u¿&gt; •• ¿- ^ W t

ls)

tó—

|-V
h ^ 4,L-

-, -j"'
,JV&gt;A

T^CL^
\ ¿
, •

• •

1

&gt;

V

\ ni

l·

7^7

\

i I

.

/lli]

Cc-i l U£

&gt;¿U

tAMAdJ)

i 'iXy

/ W
fciU-4\As\H._
Aj

L

HLL,,'^

/"*-' - /-t 4

b
A

/A

iw

¿vuH 7 i p

(h cJ :h M\7 • M -**«-

&amp;uw¿&gt; i / / ¿ ¿ ^ ¿ ' y ' " 1
;

-

-•&gt;

,

.v .

¿Oi't**-

a«^
"'-C/V . / V / / ¿ (
l ^ ^ / t - Z ^ w i ' ¿&gt;'

ví

^7'^'7f tr'^'
/UlM /

�^

I
'i Li

,vv

V\Atb'y-

A

!»i^
•TTK

A.&gt;

V

'\

. \S

&lt;-x

$-.*&gt;
"\xV

V ^

O

y
C

M 71'

1

fne^-Á^l *' ^-

&gt;

•ri"

(j-ÁltrU.

•c , Uiv~f-i

W°'
. ' iM '

~&gt;

1

ív *ï.
V

l(k k l Tl'•&gt;''- &lt;¿(

J

Cana ;M

„ ,, Í-MA -

iA

^

H

'

fF*z&amp;%,
I
aJ

; &amp; - * &lt;**'?

" ^

•

I

v

�í
'lu ^ 4P

'¡~a~rnT

M)

/

/U/w

i' T"&gt; ¡

• IY**

fl'-ut )
^-^-^

Sj H^ faç ¡.VCA

¿J*

^{M^^:AF

A

n Lz.

i'liA w w * ' ^

I A

h

chd^ ¿J ¿k^ K^Jû.

n

/ Ú, c^h/"*^
'^^f^'

.Ù ^
fa™
a û'^'H/

^

W ¿

/i/jVr™^ 1 ^'
ftiMi &gt;^^/

fori

7T

X/n-.,

/ Vi.vi ' v

7

..Lifl-ufxû/e..

~

�?

IrHKO'f***

)ç\

U-

1

::

tó^^7^fl^-^i^-^-^ — —

,

¿A 7A ? a

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45756">
                <text>Un discurs esperançat sobre el futur de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45757">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45758">
                <text>1988-04-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45759">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45760">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45761">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45762">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45763">
                <text>Campanyes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45764">
                <text>Obiols, Raimon, 1940-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45765">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45766">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45767">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45768">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45769">
                <text>Discurs de Pasqual Maragall en un acte de campanya del PSC per les eleccions autonòmiques de 1988, amb Raimon Obiols de cap de llista i candidat a la presidència de la Generalitat. Conté diversos fulls amb notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45770">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45771">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45772">
                <text>UI 175</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2665" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1436">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2665/WP4_Doctrinales_ESerrano_JSanjulian.pdf</src>
        <authentication>94c023d3cd42b109e496b3f3186a1d08</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43022">
                    <text>Working paper n.4

Un estudio sobre las fuentes
doctrinales en los escritos
económicos de Pasqual Maragall
Eloi Serrano Robles

Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa, Tecnocampus – Universitat Pompeu Fabra

Javier San Julián Arrupe

Departament d’História i Institucions Econòmiques. Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona

Febrer 2017

1

�Abstract

E

l ideario de Pasqual Maragall es ampliamente conocido y se ha manifestado en su dilatada
actividad política y gestora, como dirigente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC),
alcalde de Barcelona y Presidente de la Generalitat de Catalunya. Las ideas políticas, sociales
e incluso referentes a cuestiones de organización urbana de Maragall han sido expuestas al
público en muchas ocasiones y a través de medios muy diversos. Algunos aspectos de la formación
del pensamiento de Pasqual Maragall, sin embargo, han pasado relativamente desapercibidos en la
vasta actividad del personaje. Uno de ellos es su formación como economista, en Barcelona y en
Nueva York. Maragall redactó algunos trabajos académicos en esta etapa – incluyendo su tesis de
máster en la New School for Economic Research y su tesis doctoral en la Universitat Autònoma
de Barcelona – en los que mostró su preferencia por la obra de ciertos economistas de orientación
ricardiana, marxista y postkeynesiana. A partir de una revisión de sus escritos económicos de
carácter académico más relevantes, este artículo trata de poner de relieve las fuentes doctrinales que
Maragall utilizó. Aunque aquí no se establece una correlación entre las ideas de estos economistas
y la actividad posterior de Maragall, creemos importante poner en valor las principales referencias
económicas de su época académica.

2 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�Sumario
1. INTRODUCCIÓN
2. La memoria del máster de la new school: continuidad entre
fisiocracia y marxismo		
			
3. UN análisis de la evolución de la teoría del comercio
internacional
4. LA tesis doctoral de maragall: pensamiento económico y
economía urbana
4.1. Un análisis de las teorías de la renta de la tierra: Ricardo a la luz
de Cambridge
4.2. Las teorías de la formación del precio del suelo urbano: De Von
Thünen a Von Thünen
4.3. La formación del precio del suelo en el Sur de Europa: la vuelta
de las teorías clásicas
4.4. Los impuestos sobre el suelo urbano: de Marshall a Sraffa

4
6
9
12
12
15
17
19

5. REFLEXIONES FINALES

20

6. BIBLIOGRAFÍA

21

3

�1. Introducción

E

s innecesario mencionar que Pasqual Maragall es una figura política central en la evolución
histórica de Cataluña en las últimas décadas. A pesar de haber estado al frente del gobierno de
la Generalitat durante tres años, su legado y contribuciones más celebradas han estado sin duda
vinculados a su acción como alcalde de la ciudad de Barcelona durante 15 años, un período
durante el que la ciudad vivió una profunda transformación cuyo eje más visible fue la organización
de los Juegos Olímpicos de 1992. Es por tanto en el terreno del desarrollo urbano, de la política
y la economía de la ciudad, donde la figura de Maragall despunta con más fuerza. Maragall se
licenció en Derecho y Economía por la Universitat de Barcelona en 1965. Esta última disciplina le
atrajo intensamente. En la Facultad de Ciencias Económicas compartió aulas con personajes como
Josep Maria Vegara, José Antonio García Durán y Juan Martínez Alier; entre sus profesores se
encuentran figuras de la talla de Jaume Vicens Vives, Jordi Nadal, Fabián Estapé, Manuel Sacristán
o Joan Reventós. Fue en esta época cuando Maragall descubrió los grandes economistas clásicos
y sus epígonos modernos, especialmente marxistas, ricardianos y post-keynesianos. Su interés
por la economía urbana data también de este tiempo: en 1964 participó en un curso de verano de
planificación regional de la Associazione per lo sviluppo dell’industria nel Mezzogiorno en Roma,
con beca de la Fundación Ford, en compañía de Vegara, Serra y otros. El mismo año de 1965 se
consolidó como economista en el Ayuntamiento de Barcelona. Experimentó igualmente la vida
académica: En 1971 fue profesor auxiliar de Teoría Económica del profesor Bricall en la Universitat
Autònoma de Barcelona, e impartió también algunas clases de Economía Urbana y Economía
Internacional. Con el objeto de ampliar conocimientos, pocos años después se matriculó, gracias a
una beca Fulbright, en el programa de Máster en Economía de la prestigiosa New School for Social
Research de Nueva York (cursos 1971-72 y 1972-73), la escuela de referencia internacional del
pensamiento económico heterodoxo1. Aquí Maragall desarrollará su antiguo interés por la historia
del pensamiento económico.
El período norteamericano de Maragall es especialmente importante para trazar su recorrido vital,
pues fue de gran fecundidad intelectual. Sus biógrafos L. Mauri y Ll. Uría señalan que los dos
años de Nueva York “influyeron de manera decisiva en la posterior evolución política e ideológica
de Pasqual Maragall”2, y lo mismo cabe decir en cuanto a su evolución como economista. En
la New School Maragall profundizó el contacto con las escuelas de pensamiento económico
heterodoxo, variando ciertas posiciones adquiridas en sus años universitarios. Fue entonces
cuando “matizó sus convicciones políticas, limó las aristas más radicales de los años de militancia
marxista en la universidad y consolidó su percepción liberal, antidogmática y anti-estatista del
socialismo”3. El propio Maragall describe cómo la New School estaba marcada por la huella de
economistas “marxistas a la americana”, antidogmáticos, o al menos mucho menos dogmáticos
que sus contrapartes europeas: Paul Sweezy, Harry Magdoff, Paul Baran, Stephen Hymer, Robert
Heilbronner, Edward Nell, Michael Hudson y Anu Shaikh. La atracción de Maragall por los autores
heterodoxos, alejados de las corrientes keynesianas a la Samuelson y más aún neoclásicas, ha
quedado plasmada en una serie de artículos académicos redactados en esta época. A su regreso
en 1973, Maragall se reincorporó al Ayuntamiento y recuperó las clases de Economía Urbana y
Economía Internacional en la Universitat Autònoma. En sus memorias Maragall refiere cómo
explicaba en clase por qué no se había terminado de cumplir la teoría del imperialismo y la crisis
europea de la Primera Guerra Mundial comparando el pensamiento de Marx y Lenin con el de
1. Maragall refiere que marchó a Nueva York “amb una sabata i una espardenya, la beca Fulbright, una excedència voluntària de l’Ajuntament de Barcelona i l’ajut del pare de la Diana [su mujer]”. Maragall (2008), 90.
2. Mauri y Uría (1998), 83. Fueron también años felices: A su regreso en el verano de 1973 Maragall padeció “la depressió
de la tornada dels Estats Units”. Maragall (2008), 96.
3. Mauri y Uría (1998), 83.

4 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�Keynes, “que ya me había seducido de manera definitiva”4. En 1978 Maragall defendió en esa
misma universidad su tesis doctoral titulada Els preus del sòl (El cas de Barcelona), en la que la
parte doctrinal ocupa una buena fracción. Ese mismo año marchó a Baltimore como investigador y
profesor invitado a la Universidad Johns Hopkins, hasta enero de 1979.
Este papel se ocupa del Maragall de esta etapa como investigador de posgrado en economía, en
Nueva York y Barcelona. A partir del análisis de una serie de artículos académicos, muchos de ellos
inéditos, y de su tesis doctoral, expondremos las fuentes doctrinales que manejó Maragall en sus
primeros escritos económicos. Maragall mostró rápidamente atracción por autores heterodoxos a
lo largo de la historia del pensamiento económico, desde los fisiócratas y Marx hasta los sraffianos.
Ello, sin embargo, no le condujo a desdeñar las aportaciones de corrientes más ortodoxas. En este
sentido, Maragall tuvo también un cierto carácter disidente y anti-dogmático, postura que se reflejó
en sus visiones políticas y de gestión. Este trabajo es, por tanto, una aproximación parcial a las
ideas de Maragall; el cuadro deberá completarse con un estudio de otras influencias que debieron
impregnar a Maragall en este tiempo. La formación teórica estructurada, de carácter heterodoxo,
representa una particularidad del personaje. Para identificar la correlación de pensamiento y acción
–no olvidemos que Maragall no es fundamentalmente un académico– tendríamos que identificar
las doctrinas políticas que complementaron a las económicas en su visión de análisis y propuesta
de transformación de la sociedad. La investigación que sigue a continuación pues, trata de iniciar
la construcción del puzle únicamente en la esfera teórica de la economía en sus años de juventud.
Este artículo contiene tres partes. Las dos primeras analizan las dos temáticas principales tratadas en
los ensayos académicos realizados por Maragall en sus años en la New School: el eje analítico que
vincula el modelo circular capitalista de los fisiócratas con Marx, y, dentro de este mismo esquema,
un análisis particular de la evolución de las teorías del comercio internacional. La tercera parte
estudia la utilización de fuentes doctrinales en la tesis doctoral de Maragall, su trabajo central sobre
economía urbana. Finalmente se realizan algunas reflexiones a modo de conclusión.

4. Maragall (2008), 96.
5

�2. La memoria de máster de la New
School: continuidad entre fisiocracia y
marxismo

E

l trabajo que cierra el período de Maragall en la New School versa sobre la vieja idea del
vínculo entre el modelo de reproducción de la escuela fisiócrata y la teoría de la reproducción
de Marx. Un examen exhaustivo de las teorías fisiocráticas y su conexión con el marxismo,
ocupa la memoria para la obtención del grado de máster en economía que redactó Maragall
en 1973, titulada Quesnay and Beyond (A reflexion on the Origins of the Classical Theory of Value,
Capital and Trade). Una versión de este trabajo será publicado en 1976 en la revista Cuadernos de
Economía con el título Quesnay y la economía política clásica.

El interés de Maragall por los fisiócratas como creadores de un modelo económico estructuralmente
robusto, estuvo influido por el curso “Análisis Económico sobre modelos estructurales” que Thomas
Vietorisz impartía en la New School5. La existencia de una serie de paralelismos y coincidencias
entre los sistemas de economía política de Quesnay y Marx ha sido reivindicada en numerosas
ocasiones, especialmente por autores de filiación marxista que no hacían sino continuar una línea
abierta por el propio Marx6. Este fue además el primer autor que puso en valor el análisis que la
escuela francesa hizo del proceso de reproducción capitalista7. El mismo Maragall se declaraba en
esta memoria seguidor de una corriente de autores contemporáneos que “presentan una secuencia
de modelos estructurales de la economía desde Quesnay hasta Leontief, Sraffa y Von Neumann”8.
Esta idea no es baladí, pues Maragall se mostraría aquí fiel seguidor de las ideas de Passinetti, quien
a partir de su desarrollo analítico sraffiano, interpreta el pensamiento económico reciente como una
secuencia de las ideas de estos tres últimos autores9.
Maragall considera que la escuela fisiocrática constituye un paradigma teórico alternativo a la teoría
económica clásica establecida por los sucesores británicos de Adam Smith, particularmente por
David Ricardo. En esta dirección, el objetivo de Maragall al estudiar el pensamiento del líder de los
fisiócratas François Quesnay es triple: En primer lugar, demostrar que esta corriente de pensamiento
ya entendía la economía como un sistema de reproducción capitalista. En segundo lugar, enfatizar
la conexión entre Quesnay y Marx ya presentada anteriormente por los expertos en fisiocracia
de filiación marxista Meek y Tsuru: El Tableau économique estaría más vinculado a los aspectos
formales del modo de producción capitalista descrito por Marx que a las categorías históricas del
capitalismo que utilizaron los clásicos. El tránsito de Quesnay a Marx es de categorías históricas,
pero el aparato formal no variaría. El tercer objetivo consistiría en situar a Quesnay en el origen
tanto de la “teoría económica de la reproducción” como de la teoría del comercio internacional, la
cual será objeto de ulteriores estudios por parte de Maragall10. Para elaborar este trabajo, Maragall
5. Como refiere Maragall, en su curso Vietorisz presentaba el modelo de Quesnay como el primer paso en el desarrollo del
un análisis completo de la economía. Lo mismo hacía Pasinetti en su curso “Topics in Economic Analysis”, también en la
New School. Maragall (1973), 1.
6. Por ejemplo Schumpeter (1954), pero muy especialmente Meek (1963) y sus seguidores.
7. Idea recogida por muchos autores posteriores, incluidos economistas tan alejados del marxismo como por ejemplo
Samuelson (1982), 45-46.
8. Maragall (1976), 41. El propio Leontief reconocía que su análisis input-output no era sino una continuación del modelo
del Tableau économique de Quesnay, aunque Roncaglia señala que el origen inmediato de su análisis se encuentra en los
esquemas de reproducción estudiados por Marx en el libro segundo de El Capital (Roncaglia, 2006, 641). Morishima por
su parte apuntó que muchas de las ideas de Von Neumann estaban ya presentes en El Capital. Morishima (1973), 8.
9. Roncaglia (2006), 601-602.
10. Maragall (1976), 41-42.
6 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�se apoya principalmente, además de en Meek y Tsuru, en Morishima y en su propio condiscípulo
en Barcelona Vegara, todos ellos autores próximos a interpretaciones de filiación marxista o postkeynesiana de la historia del pensamiento económico11.
Maragall realiza una interesante defensa de la secuencia de ideas económicas que conducen desde
Quesnay hasta Marx, pasando también por Ricardo (aunque en este artículo Maragall se centra
sólo en su teoría del comercio internacional, que califica de limitada) y Adam Smith, a quien en
esta ocasión no presta atención12. Con respecto al primer objetivo de su trabajo, Maragall no duda
de que el gran modelo económico de circulación del producto que Quesnay elabora, el Tableau
économique, es un modelo de capitalismo agrario que el autor quiere establecer en Francia. Sin
embargo, y frente a lo que algunos economistas afirmaban, el Tableau no intentaría reflejar la
estructura económica contemporánea francesa. Las condiciones del “modo de producción óptimo”
(el lenguaje empleado no es casual) constituiría la principal preocupación teórica de Quesnay según
Maragall. Estas condiciones del “equilibrio óptimo” son “pautas de comportamiento y relaciones
de precios necesarias para la reproducción de la distribución inicial de recursos al final del período
de producción”, en concreto, el establecimiento de un impuesto único sobre la renta de la tierra, la
liberalización del comercio de granos (lo que elevaría su precio), y una proporción en la propensión
a consumir de los propietarios entre alimentos y manufacturas de 50% y 50%13. El valor neto creado
en el sistema fisiocrático es producto del trabajo pero movido por el capital: El modelo de Quesnay
sería, por tanto, capitalista. Aquí es donde Maragall acepta las ideas de economistas marxistas sobre
la conexión entre Quesnay y Marx. Un paralelismo crucial entre ambos es que presentan una visión
de una economía capitalista que se origina a partir de una teoría del valor añadido o plusvalía.
Algunos autores han señalado también que cada modelo presenta una visión de la economía en
términos de flujo de valor a través de varios grupos de agentes. El Tableau de Quesnay representaría
este flujo aritméticamente y el esquema de reproducción simple de Marx, algebraicamente14.
En segundo lugar, la primera conexión clara entre Quesnay y Marx aparece en el proceso de
acumulación primitiva que Maragall ve en la idea de Quesnay de realizar una conversión generalizada
de los ricos franceses en capitalistas y de su riqueza en capital productivo15. Maragall encuentra una
gran similitud entre el mecanismo formal establecido en las sucesivas ediciones del Tableau de
Quesnay y el proceso de formación de plusvalía y de circulación del capital de Marx. La teoría del
valor implícita en el modelo fisiocrático (teoría del valor-trigo) es paralela al tratamiento que Marx
hace de la fuerza de trabajo, cuyo valor de uso excede al valor de cambio. Sin embargo, a diferencia
de Marx, el modelo de Quesnay no trata al capital como una mercancía plenamente desarrollada
porque no circula entre las distintas clases sociales16. En cualquier caso, la interpretación que Marx
realiza de la supuesta teoría del valor fisiocrática y su enlace con la teoría del valor-trabajo ricardiana
y la suya propia marxista ha sido ciertamente discutida por los historiadores de la ideas económicas.
Algunos de estos estiman que Marx consuma una exégesis equivocada17.
11. Ronald Meek estudió con Sraffa y Dobb en Cambridge, e hizo su tesis doctoral sobre el concepto de excedente. Su
obra The Economics of Physiocracy (1963) es el gran libro clásico sobre la fisiocracia. Morishima es considerado el gran intérprete de Marx en Japón, aunque algunos miembros de la escuela de Kozo Uno, el divulgador de Marx en Japón, le consideran más bien post-keynesiano que marxista. Tsuru resumió los problemas del Tableau économique en su apéndice
a la conocida obra de Sweezy de 1942 The Theory of Capitalist Development, poniéndolo en relación con la economía
marxista y keynesiana.
12. Maragall (1973), i.
13. Maragall (1976), 44.
14. Ver Gehrke y Kurz (1995). Es conocido el hecho de que Marx realizó diseños gráficos del Tableau de Quesnay, añadiendo al lado su propia versión del sistema.
15. Maragall (1976), 49.
16. Maragall (1976), 55.
17. Véase por ejemplo Gehrke y Kurz (1995), 54.
7

�Por último, Maragall realiza una interesante comparación entre las teorías del comercio internacional
fisiocrática y ricardiana. Para Quesnay el libre comercio de trigo implica libre comercio interior y
libre exportación, pero no libre importación de grano. Sí implica, sin embargo, libre importación
de manufacturas, evitando así que se perjudique la reproducción de los grandes desembolsos de
capital realizados por los arrendatarios agrarios. Por el contrario, en Inglaterra Ricardo defiende
abiertamente la libre importación de trigo: la única salida para las clases industriales en la Inglaterra
de principios del siglo XIX consistiría en una expansión de las manufacturas frente a los intereses
de los propietarios agrarios. Para ello, una reducción de los salarios promovida por la entrada
de alimento barato sería imprescindible, tal como señala el modelo de distribución ricardiano18.
Maragall observa que el papel dirigente de Inglaterra en el siglo XIX influyó decisivamente en la
conversión del capitalismo industrial británico en el paradigma del capitalismo, dada la dotación
de factores en el país. En conclusión, no existe una teoría del desarrollo capitalista universal y
por tanto la teoría del comercio internacional ricardiana sería de alcance limitado19. Maragall
concluye que la economía carece de una teoría del capital agregado, de una economía política de
los estados nacionales y del comercio entre ellos. Para Maragall, la debilidad de la teoría marxista
del imperialismo como alternativa explicativa reside en su base muy general y poco operativa: la
caída del tipo de beneficio en las naciones más adelantadas.
Maragall finaliza su tesina poniendo de relieve la secuencia analítica de Marx, relacionada con los
fisiócratas y con los clásicos Smith y Ricardo. Maragall reivindica la figura de Quesnay, criticada
(si bien amablemente) por Smith por considerar que sólo la agricultura genera valor añadido, y
recuperada después por Marx. Para Maragall, Quesnay era más consciente que los teóricos ingleses
de los requisitos de la reproducción económica y de la necesidad de incluir el capital constante
(Maragall utiliza la expresión marxiana) en la contabilidad del valor. Ricardo establece una teoría
en la que la restricción del capital constante no es un gran problema en la formación del valor. Marx
expande el análisis al estudio de las condiciones de reproducción. En esto juega un papel el modelo
de Quesnay: Marx intentará lo mismo, pero en un mundo mucho más complejo, donde la plusvalía
surge tanto en el sector agrario como en la industria y su origen se imputa no a un solo sector, sino
a una mercancía usada en los dos sectores, que no es sino la fuerza de trabajo.

18. Véase Ricardo (1817), 126-127). Las ideas de Quesnay y Ricardo pueden parecer complementarias, aunque no lo son
exactamente, ya que para Quesnay la nación que produce mercancías básicas - en este caso Francia - prevalecería sobre
las demás.
19. Maragall (1976), 58. Ello no significa que la teoría marxiana sea infalible: en el caso de Marx la teoría está limitada por
las categorías analíticas que él mismo se impuso en el estudio del capitalismo.

8 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�3. Un análisis de la evolución de la teoría
del comercio internacional

E

l interés de Maragall por la teoría del comercio internacional arranca de sus investigaciones
sobre las teorías del imperialismo que datan de los años 1969-1970 y que encuentran
continuación en la etapa de la New School: economía internacional, lectura de El Capital
de Marx, análisis de las teorías del comercio y su evolución (siguiendo las ideas de Viner)
y el análisis de las ideas fisiocráticas ya mencionado “como paradigma previo y alternativo a la
economía política ricardiana”20. Maragall redacta en 1974 unas Notas para una comparación de
la teoría del imperialismo con la teoría del comercio internacional, de la que hay una versión
mucho más breve en inglés de ese mismo año, preparada como ponencia para el IV Congreso
de la International Economics Association en Budapest. Se trata de una profunda reflexión sobre
la validez de las teorías de las relaciones económicas internacionales –las teorías del comercio
internacional y la teoría clásica del imperialismo– desarrolladas en el siglo XIX y que llegan hasta
el XX. Maragall expone las alternativas teóricas que explican la desaceleración europea de finales
del siglo XIX a través del papel central que juega la agricultura. Ricardo se centraba en la escasez
de tierras de calidad; el esquema marginalista-neoclásico extendía el sistema ricardiano a todos los
factores (ambos sistemas reaparecerán en la tesis doctoral). Pero a Maragall le sigue interesando
más el enfoque marxista: El atraso relativo de la agricultura europea hace que el sistema económico
no genere poder de compra suficiente para absorber la producción de manufacturas. Aquí aparece
un excedente de capital que debe buscar ubicación en el exterior. Ante este problema, economistas
como Hobson o Keynes proponen reformas. Los economistas marxistas, sin embargo, no consideran
esta vía factible. Autores como Lenin, Hilferding o Kautsky serían así capaces de predecir la crisis
de 1914. El imperialismo sería así una reacción del capital ante el avance de las reformas sociales
y la amenaza que esto suponía para los beneficios empresariales. Sin embargo, los marxistas –
critica aquí Maragall– no fueron capaces después de prever la estabilidad capitalista bajo el nuevo
liderazgo de Estados Unidos, ni la alianza entre gran industria y campesinado en algunos países de
Europa después de la Primera Guerra Mundial21.

A partir de este planteamiento Maragall repasa los diferentes enfoques de la teoría del comercio
internacional, desde Ricardo hasta el modelo de Heckscher-Ohlin, Lenin, los neoclásicos y
Keynes. Maragall contrapone así la teoría del comercio internacional ricardiana (y sus sucesivos
desarrollos), caracterizada por su “pacifismo”, con las teorías del imperialismo, donde las relaciones
económicas internacionales son de conflicto. En su opinión (una idea, por otra parte, extendida), el
ricardianismo (y su defensa del libre comercio) dejó de ser útil para Inglaterra hacia 1870, cuando
el crecimiento de este país dejó de depender de la producción de trigo para depender de la escasez
de carbón (Jevons y el marginalismo estarían en la raíz de este giro). Hobson, Lenin y Hilferding
desarrollarán a partir de aquí la teoría del imperialismo. Maragall busca también las influencias
de esta teoría sobre Keynes: el internacionalismo del capital conducía al imperialismo; “el libre
cambio engendraba competencia bélica a escala internacional y miseria a escala nacional”22. A
pesar de su actitud en principio favorable, Maragall considera que la teoría clásica del imperialismo
debe revisarse por tres razones: primero, la teoría insiste en que el lento desarrollo agrario pone
obstáculos muy serios a la mejora del nivel de vida; segundo, la teoría se centra en la decadencia
de Gran Bretaña, olvidando la formación de un nuevo centro de poder, Estados Unidos; tercero,

20. La cronología de las investigaciones de Maragall en el campo de las teorías del comercio internacional está referida
por el propio autor en su Memoria de 1975, explicada más adelante. Maragall (1975), 1.
21. Maragall (1974b), 1-3.
22. Maragall (1974b), 14.

9

�falta una teoría del estado capitalista como categoría económica. Algunas reflexiones de Kautsky y
Lenin, que se habían asomado a estos problemas, acompañan esta idea de Maragall23.
Las conclusiones (“provisionales”, dice Maragall) de este trabajo insisten en varios puntos
interesantes, porque muestran un Maragall poco dogmático y favorable a una flexibilidad
metodológica que pueda aportar mejoras en el análisis. Maragall defiende la necesidad de que
las teorías del imperialismo incluyan los instrumentos de la economía “convencional”, esto es, la
ortodoxia neoclásica: La teoría económica podría ayudar a explicar el desarrollo de la economía
internacional sobre las bases del final del siglo XIX. Sería necesario un modelo teórico que aúne
las aportaciones de ambos paradigmas; un modelo que incluya las variables e hipótesis económicas
tradicionales (los tres factores clásicos, retribución de los factores, economías de escala, rendimientos
decrecientes en agricultura, etc.) y elementos adicionales aportados por el análisis marxista como
la influencia de la lucha de clases en la tecnología, el comportamiento del estado capitalista, etc.
Maragall cree que un análisis correcto de los acontecimientos económicos de su tiempo no puede
limitarse a las teorías de rentas de monopolio de recursos naturales escasos, al estilo de la renta
de la tierra ricardiana, prescindiendo de los elementos de poder político. Termina prediciendo una
mundialización de la economía, pero no de naciones en distinto estadio de desarrollo, sino con
diferente sistema económico24.
En 1975 Maragall da un paso más en el estudio de las relaciones internacionales y escribe un breve
documento, una “Memoria para trabajo de investigación” cuyo título sería Evolución de las teorías
del comercio internacional de Quesnay a Keynes. Una nueva interpretación. Su ambición consiste
en presentar las doctrinas sobre el comercio internacional desde un nuevo ángulo, con el objetivo
de “reanimar el contenido político-económico de la teoría del comercio internacional en una fase
de grandes cambios como la que se ha abierto en esta década”25. Para ello utiliza un modelo con los
tres factores productivos y sus respectivas retribuciones; dos sectores (industria con presencia de
economías de escala, y agricultura-minería, con rendimientos decrecientes ricardianos) que en fases
más avanzadas se desdoblan (la industria en sector financiero y sector industrial, y la agricultura en
agricultura capitalista y agricultura semi-feudal de pequeña escala); movimientos internacionales
de factores; propensiones al consumo y al ahorro diferentes dependiendo de las clases sociales; y
algunas hipótesis adicionales sobre la selección de tecnología y el funcionamiento de la política
económica. El objetivo de este trabajo sería realizar una crítica a las teorías clásicas del comercio
internacional basadas en la especialización según la dotación factorial, mostrando la dependencia
de estas teorías de los intereses de naciones y clases sociales determinadas. En este trabajo Maragall
sigue la dirección seguida por Marx en su obra Sobre la cuestión del librecambio y el teorema
Stolper-Samuelson de comercio internacional.
Retomando ideas anteriores, Maragall arranca de la teoría del libre comercio desarrollada por los
fisiócratas en la Francia del siglo XVIII en apoyo de la libre exportación de trigo, contraponiéndola
a la teoría ricardiana de las ventajas del libre comercio basadas en la especialización nacional según
el principio de las ventajas comparativas (los países con dotación relativamente mayor de un factor
determinado se especializarían en productos intensivos en dicho factor). Maragall estima que su
modelo puede ayudar a explicar la diferencia entre los paradigmas fisiócrata y ricardiano, en tanto
que en el caso fisiócrata el comercio es más importante para alcanzar el óptimo productivo, mientras
que en el modelo ricardiano ocurre al revés: Maragall defiende así la visión fisiocrática del comercio
como una teoría de aplicación más general que la ricardiana.
23. Maragall (1974b), 31-42.
24. Maragall (1974b), 44-46. Es interesante la defensa de la combinación de elementos procedentes de distintas tradiciones teóricas para construir una teoría global de las relaciones económicas internacionales. En este sentido Maragall una
vez más no se muestra dogmático sino todo lo contrario.
25. Maragall (1975), 5.

1 0 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�Maragall continua la revisión de las teorías del comercio internacional introduciendo los desarrollos
posteriores de Wicksell, en el marco de la teoría marginalista del valor, y sobre todo, las teorías
imperialistas, basadas en las ventajas de escala en los sectores manufactureros: los países más
desarrollados, con economías de escala industriales adquirirían en un marco de libre comercio una
ventaja permanente sobre los demás, ventaja que sólo podrían romper los países con abundancia de
tierra y población con políticas proteccionistas que dispusiesen de una mínima dotación de capital
para desarrollar industrias básicas. Este sería el caso de Estados Unidos, Alemania y Japón antes de
la Primera Guerra Mundial, y de la Unión Soviética después26. Maragall sigue de cerca la doctrina
del imperialismo de Lenin, y analiza también las soluciones reformistas propuestas primero por
Hobson y después – transformadas – por Keynes, quien intenta minimizar la parte de la renta
nacional que cae en manos del rentista (la conocida idea keynesiana de la eutanasia del rentista), con
la idea de poner a disposición de las clases productivas de la sociedad la máxima cantidad posible
de ingreso27.
No hemos localizado la versión definitiva de este trabajo, pero la Memoria insiste en la necesidad de
una aproximación ecléctica a la problemática del comercio internacional, descartando la utilización
exclusiva de un modelo teórico determinado, y echando mano de referencias teóricas variadas –
como en el caso de su modelo– para evitar errores en el diseño de la política económica28.

26. Este ha sido uno de los mensajes fundamentales para explicar el atraso relativo de algunas regiones y el proceso de
catching-up de otras de los autores de la nueva historia económica encabezada por Robert Allen. Ver Allen (2011).
27. Maragall (1975), 5.
28. “No creo demasiado en la utilidad de ninguna teoría […]; sí pienso sin embargo que es necesario disponer de instrumentos generales de referencia de orden teórico, en el sentido del modelo que propongo desarrollar, para evitar los errores más groseros en el campo de la política económica y en este caso de la política económica internacional”. Maragall
(1975), 5.
1 1

�4. La tesis doctoral de Maragall:
pensamiento económico y economía
urbana

E

n agosto de 1978 Pasqual Maragall termina de redactar su tesis doctoral en la Universitat
Autònoma de Barcelona titulada Els preus del sòl (El cas de Barcelona). En este trabajo, un
extenso y profundo análisis de la evolución de los precios urbanos en el territorio del municipio
de Barcelona, las doctrinas económicas ocupan un lugar importante. La tesis representa de
hecho un nexo entre los análisis de la historia del pensamiento económico fisiocrático y marxista
apoyados en interpretaciones de autores marxistas y postkeynesianos, con el campo de interés último
de Maragall, la economía urbana, introduciendo de manera esencial la teoría ricardiana de la renta de
la tierra y la teoría marshalliana del impuesto sobre los rendimientos del suelo. En la tesis se combina
la influencia de las interpretaciones de los autores marxistas y post-keynesianos que Maragall conocía,
con modelos de economía urbana de corte más ortodoxo. En la introducción Maragall reivindica la
necesidad de la participación del economista en los procesos de planificación urbanística, no sólo para
analizar su viabilidad financiera, sino también, y de manera crucial, en el proceso de municipalización
de las ganancias de los propietarios de suelo urbano, cuyas rentas han crecido con el encarecimiento
del suelo. La fiscalidad del suelo, por tanto, es un aspecto fundamental del estudio de Maragall29. La
tesis se divide en cuatro capítulos; en los dos primeros Maragall hace un interesante viaje teórico por la
teoría de la renta y del impuesto sobre el suelo. La sección primera, “La renda de la terra”, constituye
una extensa revisión de la teoría clásica de la renta de la tierra. El segundo capítulo, “Els preus del
sòl urbà”, es un examen de las teorías del precio del suelo urbano y de los impuestos sobre la renta
del suelo urbano30. Los restantes dos capítulos contienen el análisis propiamente de la evolución del
precio del suelo en Barcelona y una propuesta de política de suelo.

4.1. Un análisis de las teorías de la renta de la tierra: Ricardo a
la luz de Cambridge
El primer capítulo de la tesis repasa la teoría de la renta de la tierra en la escuela fisiócrata, Smith,
Ricardo y Marx. El análisis de la renta discute particularmente las nociones de renta absoluta y
renta diferencial de la tierra y sus implicaciones en la formación de los precios del suelo. Maragall
retoma la conexión entre Marx y la fisiocracia de sus trabajos de la New School: Si se acepta que la
agricultura posee una ratio capital/trabajo (composición orgánica del capital en términos marxistas)
reducida, entonces esta actividad es más productiva que otras (se sigue la idea marxiana de que
trabajo productivo es aquel capaz de producir plusvalía). Sin embargo, Maragall señala que esto
sólo funcionaría si se considera que existe tanto renta absoluta del suelo como renta diferencial
(alejándose aquí del planteamiento de Ricardo, quien sólo considera la renta diferencial de la
tierra basada en su escasez como factor productivo). Maragall cree que Smith no andaba lejos de
un planteamiento fisiocrático de la existencia de una productividad especial de la agricultura, en
tanto que utiliza más factor trabajo que la industria (aquí está la conexión entre la teoría del valor29. Maragall (1978), viii-ix. Maragall se une a la corriente de autores de la línea abierta por Alonso y Wingo a principios de
la década 1960, que proporcionan la base conceptual para un nuevo enfoque teórico y empírico de la economía urbana.
El modelo de Wingo explica la relación entre localización urbana, consumo de espacio y coste del desplazamiento al
trabajo. Véase Wingo (1972).
30. En total, la tesis dedica unas 200 páginas de un total de unas 550 a la discusión teórica de las rentas de la tierra y la
fiscalidad del suelo. La presencia de ideas económicas en este trabajo es, por tanto, muy considerable.

1 2 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�tierra implícita en el modelo fisiocrático y la teoría del valor-trabajo de Marx)31. La escuela clásica
en general, sin embargo, aceptó la versión ricardiana de renta diferencial, olvidando la conexión
fisiocracia-Marx con respecto a la renta absoluta: la renta cargada en el precio es consecuencia
del poder monopolístico que los propietarios poseen sobre la tierra, no es consecuencia de la
contribución específica de este factor productivo, como decía Ricardo32. Al final del repaso histórico
del concepto de renta de la tierra, Maragall retoma el modelo fisiócrata reinterpretándolo como
un modelo de monopolio de la tierra, sostenido por el estado y legitimado por el impuesto único
(fisiócrata) sobre la tierra: en una situación de escasez de un input básico, la implementación de un
impuesto a los propietarios de este input aparecería factible33. A pesar de sus prevenciones y sus
simpatías por Quesnay, la base de la reflexión de Maragall sobre la renta del suelo es sin embargo el
modelo de Ricardo. Aquí se puede hacer un apunte interesante: Maragall elude fundamentalmente
disquisiciones sobre la teoría del valor-trabajo de Ricardo, apoyándose en Sraffa, quien mostró que
la distribución ricardiana no requiere en realidad una teoría del valor34.
Este repaso de las teorías de la renta de la tierra viene acompañado de una bibliografía que, si bien
es variada, tiene indudable inclinación por economistas de tradición marxista, post-keynesiana y
sraffiana. En la discusión sobre el concepto de renta en Adam Smith, Maragall acude a la obra de
Dobb Theories of value and distribution since Adam Smith de 1973, donde el autor realiza una
reconstrucción del pensamiento clásico desde una óptica marxista. La misma referencia aparece
al discutir la presión de Ricardo sobre el legislador en favor del libre comercio o la cuestión de la
participación de la renta en el producto total según Ricardo: Maragall sigue de cerca la explicación de
Dobb, incluso reproduciendo un diagrama del propio Dobb35, y completándola con la interpretación
de Blaug (introduciendo igualmente gráficos de su Economic Theory de 1962), aunque rechaza su
argumento de que las rentas crecen más que el coste, aumentando así su participación en el producto.
Para Maragall (aquí vuelve sobre Dobb), esto no se deduce de los Principios de Ricardo, sin embargo
sí dará por buena la explicación de Blaug sobre la teoría de la distribución ricardiana36. La influencia
fisiocrática en Smith y una parte de los argumentos de Ricardo sobre la exportación de grano es
analizada a través de otro marxista, Napoleoni. Maragall emplea la interpretación “imperialista” de
Ricardo de Napoleoni, quien sostuvo la hipótesis de que aquel consideró la posibilidad de la anexión
territorial como opción para añadir nuevas tierras de cultivo que impidiesen el crecimiento de la
renta de la tierra37. Por último, la preferencia de Maragall por autores del ambiente de Cambridge
aparece de nuevo cuando echa mano de Joan Robinson para mostrar la contradicción entre la teoría
de la renta de Ricardo (rendimientos decrecientes) y la del comercio internacional (rendimientos
constantes)38. La teoría marxiana de la renta de la tierra es explicada, sin embargo, directamente a
través de El capital.
31. Maragall (1978), 17-18. Aquí Maragall expone la crítica de Blaug a esa idea smithiana, pero admitiendo que si la renta
absoluta de la tierra es determinante del precio (y no viene determinada por el precio), como Smith y Marx dicen, entonces la postura de Blaug sólo podría aplicarse si se considera que la renta de la tierra es sólo diferencial (a la Ricardo), y no
absoluta.
32. Maragall cree que “el sòl urbà fará això molt més palès”. Maragall (1978), 19.
33. Maragall (1978), 24. Maragall no desarrolla esta idea de aplicar la teoría de la renta diferencial ricardiana al caso de
oferta limitada de otro tipo de factor productivo como la energía, lo cual, en el entorno de los años 70 del siglo XX tendría
un cierto interés.
34. Véase Sraffa (1951), I, xiv. En realidad Marx ya había reparado en esta cuestión.
35. Maragall (1978), 35-37. Ver también Dobb (1975), 102. Dobb es otro de los grandes representantes de la escuela de
Cambridge, muy próximo a Keynes, aunque con una abierta influencia marxista (perteneció al partido comunista inglés).
Recuérdese que colaboró con Sraffa en la edición de las obras completas de Ricardo.
36. Maragall (1978), 38. En todo caso, Maragall dedica un apéndice a discutir el modelo de Blaug, cuya explicación califica
de “confusa”. Maragall (1978), 451-452.
37. Maragall (1878), 33 y 45. Véase también Napoleoni (1973).
38. Maragall (1978), 45.
1 3

�Después de repasar la teoría de la renta del suelo ricardiana, Maragall analiza la extensión de esta
teoría al resto de factores productivos, en tanto que especializados y escasos. Esto es en su opinión
lo que hizo la economía neoclásica: generalizar a todos los factores las hipótesis de Ricardo sobre
la tierra, basándose en la idea de que usos alternativos de la tierra comportarían una cierta inclusión
de las rentas en el coste, apuntando a una nueva teoría del valor-utilidad. La clave estaría en la
existencia del coste de oportunidad del suelo, al tener éste usos alternativos. Maragall aquí sigue
la línea de la crítica de Blaug a Ricardo, afirmando que “el coste de oportunidad del suelo juega
un papel evidente en regiones agrarias próximas a las concentraciones urbanas: Una parte de las
rentas pagadas en regiones muy urbanizadas a los propietarios agrícolas está relacionada no con las
cualidades diferenciales del suelo para usos agrícolas, sino con el hecho de que la proximidad de los
usos urbanos e industriales ha elevado posiblemente la renta marginal bastante”39. Las expectativas
urbanísticas elevarían la renta incluso si sólo se cultivasen tierras homogéneas y de muy alta calidad.
Esto tendrá consecuencias en una teoría general de las rentas agrícolas cuando esta se aplica a un
territorio en que las coronas rurales de las ciudades representan una parte importante del suelo
agrícola disponible. La generalización neoclásica de la teoría de la renta tiene otra vertiente: la
consideración de todos los demás factores como similares a la tierra. Maragall contempla por tanto
ambas críticas a Ricardo: La tierra tiene usos alternativos y los demás factores pueden ser también
no aumentables a corto plazo, como lo es la tierra en el largo plazo40.
Para estudiar la evolución de la teoría de la renta desde finales del siglo XIX Maragall utiliza casi
exclusivamente la obra de Joseph S. Keiper et al. Theory and measurement of rent (1961). Esta
elección no es neutral puesto que la obra fue financiada por la Lincoln Foundation, institución
propagadora de las ideas de Henry George. Keiper et al., subrayando las consecuencias políticas de
las diferentes concepciones de la renta de la tierra, consideran que la teoría georgista es heredera de
la fisiocracia. Según Keiper, serán Clark y Marshall quienes acaben con la idea ricardiana. Clark dirá
que la significación económica de la tierra no deriva de la naturaleza, sino de las utilidades creadas
en ella por personas individuales (canales, drenajes, abonos...) y por la colectividad en general
(crecimiento social que genera escasez): estas utilidades generan rentas. Marshall, generalizando
las cualidades diferenciales a todos los factores, explicará cómo las empresas que disfrutan de
factores escasos o diferenciales, obtienen diferencias de coste – rentas económicas de los factores
productivos – una vez que la competencia entre empresarios permite a estos factores absorber
una parte del excedente empresarial en forma de retribuciones más altas. Por tanto, los autores
neoclásicos en general tienden a negar a la tierra el carácter de factor especial, equiparándola en su
análisis al resto de factores. Pero Maragall rebate esta idea. La mayoría de autores contemporáneos,
dice, han abandonado la idea de que hace falta una teoría especial para la renta del suelo: el
producto se compone de salario e interés (como dice Blaug); no hay factor tierra. Maragall reprueba
que los economistas neoclásicos en general no tengan en cuenta que la renta de tierra tiene unas
características (persistencia y generalidad) que las hace diferentes a las rentas económicas de otros
factores. La formulación neoclásica considera que toda renta se puede expresar como valor de la
productividad marginal, como el resto de las retribuciones factoriales41.
Maragall finaliza exponiendo el modelo neo-ricardiano de Quadrio, que desarrolla la vía sraffiana de
definir una medida invariable del valor para estudiar la relación entre las variables de la distribución
y los precios. Sraffa generalizó el modelo de Ricardo al caso en que el capital no tiene la misma
composición en todos los sectores y el salario no es de subsistencia, investigando el efecto de una
39. Para Blaug, el error de Ricardo fue no considerar que para el capitalista un parte de la renta de la tierra (y toda ella en
la tierra marginal) no es un beneficio extraordinario arrancado por el terrateniente según se cultivan nuevas tierras, en
lugar de un coste, un precio que necesariamente pagan los empresarios por acceder a tierras que tienen usos alternativos. Según Blaug, Mill ya se dio cuenta de este problema, y Jevons le siguió. La teoría de Ricardo sería, por tanto, un caso
particular en que el suelo no tiene usos alternativos. Ver Blaug (1962).
40. Maragall (1978), 50-55.
41. Maragall (1978), 62-66.
1 4 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�variación en la distribución sobre los precios. Quadrio se replantea la eliminación de la renta de la
tierra en la discusión del valor, pero, para él, eliminar la renta no es posible en contextos actuales42.
Maragall termina este extenso capítulo con un resumen de las ideas de los principales autores
clásicos sobre el impuesto sobre la renta de la tierra. En las críticas a este impuesto sigue muy
de cerca las páginas de Blaug, y en menor medida, Keiper et al. Con respecto a la incidencia del
impuesto sobre la demanda, Maragall considera que se puede interpretar el caso de Ricardo como
un caso en que la incidencia de un impuesto sobre el trigo, a causa de la rigidez de la demanda, se
traslada íntegramente sobre los consumidores vía aumento de precios43.

4.2. Las teorías de la formación del precio del suelo urbano:
De Von Thünen a Von Thünen
Maragall dedica un apartado al análisis del modelo de rentas del suelo urbano enunciado por Von
Thünen y transformado por Marshall. En realidad Ricardo ya relacionó el entorno urbano con la renta
de la tierra cuando afirmó que esta dependía tanto de la fertilidad del suelo como de la distancia a los
mercados urbanos. A partir de aquí Von Thünen construyó su teoría de las rentas urbanas en que el
acceso al centro de la población sustituía a la fertilidad en el modelo de Ricardo: la renta de la tierra
crece linealmente hacia el centro de la ciudad. Marshall corrige este modelo utilizando la teoría
del coste marginal con sustitución de factores y valiéndose del concepto de economías externas.
Aquí se introduce el valor de situación (el valor del suelo urbano no es resultado de inversiones o
de los poderes originales de la tierra, sino resultado del progreso económico)44. Marshall sitúa las
rentas del suelo urbano como una categoría intermedia entre los beneficios de la inversión y las
rentas generadas por recursos naturales. Marshall, extendiendo el concepto ricardiano de margen
intensivo (rendimientos decrecientes de capital y trabajo a partir de un cierto punto) al suelo urbano,
define cuál será el margen de edificación (en ausencia de ordenanzas urbanas, que ya existían en su
tiempo): en aquella intensidad de uso (última planta construida) que iguala el coste de adquirir otro
terreno y edificar un número equivalente de habitaciones45. Maragall echa mano a continuación del
análisis marshalliano matizado de la renta del suelo generalizada a usos agrarios y urbanos realizado
por otro autor de Cambridge muy próximo a Keynes, Robertson, en 1961. Robertson pone algunos
inconvenientes al ricardianismo moderado de Marshall, especialmente en la cuestión relativa a
la definición de la tierra como un factor especial de producción. Sin embargo acepta el concepto
clásico de renta como útil para la política económica46. En cualquier caso, Maragall estima que los
42. Maragall (1978), 67-77.
43. Maragall (1978), 95-97. Este análisis sencillo tendrá importancia después al estudiar la incidencia de los impuestos
sobre el suelo urbano en el contexto de Barcelona.
44. Maragall apunta bien que tanto J.S. Mill como Marx habían advertido de esta riqueza creada socialmente, que eran
ingresos “no ganados”. Maragall (1978), 104. La manera de cargar fiscalmente estos ingresos no ganados fue uno de
los grandes debates de la fiscalidad moderna primero en Inglaterra y luego en el resto de Europa. Véase, por ejemplo,
Daunton (2001).
45. Maragall (1978), 100-114. En todo caso existe simetría con el margen ricardiano (“La renta del suelo no entra en el
conjunto de gastos en este margen”). En la cuestión de los efectos del progreso sobre el valor del suelo Marshall también
sigue a Ricardo. Maragall tampoco olvida mencionar que Marshall tuvo en cuenta las implicaciones que sobre el bienestar
tendría el desplazamiento del margen intensivo si se tienen en cuenta los costes sociales. Los costes sociales marginales
crecientes, producto del aumento de la densidad poblacional, no son considerados por el mercado, lo que conduce a que
el margen se establezca más allá del óptimo social. La respuesta es la planificación. El tratamiento moderno del problema
del tamaño óptimo de las ciudades desarrolla esta idea marshalliana.
46. Maragall (1978), 121-124.

1 5

�clásicos no avanzaron demasiado en la aplicación del modelo de la renta al suelo urbano47: esto
explicaría que las definiciones actuales de rentas urbanas fueran muy similares a las del rendimiento
de otros activos financieros. La base de esta concepción de la renta del suelo urbano es la teoría del
coste de oportunidad o coste de transferencia. Aquí Maragall utiliza las obras de Lean y Goodall
(1966) y E.S. Mills (1972). Goodall, por ejemplo, integra el tratamiento del precio del suelo urbano
y la propiedad inmobiliaria en la teoría de los rendimientos de los activos de capital48.
Según Maragall, la línea iniciada por Von Thünen se recuperó en los años 20 del siglo XX con
el desarrollo de la planificación urbana: el precio del suelo es una función inversa del coste de
transporte al centro, y la renta sería por tanto la carga que el propietario del suelo impone en razón
del ahorro de costes de transporte. Sobre esta teoría se elaboran los modelos de Wingo (1961), que
introduce el valor del tiempo, y Alonso (1960, 1964) que introduce el valor del espacio consumido
en función del nivel de renta. Paralelamente a estas teorías reminiscentes del ricardianismo, aparece
una explicación historicista (o ecologista) que pone el acento en el stock disponible de edificios
como determinante de los usos y los precios y que Maragall considera útil en el corto plazo, que
la teoría clásica no observa. En esta alternativa teórica, los valores determinan los usos. Maragall
se decanta por un análisis más profundo de la teoría de Alonso: Teoría clásica reformulada con
demanda de suelo elástica49. Alonso propone un modelo completo, basado en el equilibrio del
consumidor, haciendo referencia explícita a la cantidad de espacio consumido en función del precio
y del nivel de ingresos, esto es, abandonando el supuesto clásico de rigidez de demanda. El modelo
de Alonso introduce algunas variaciones respecto a las teorías clásica y neoclásica cuyo resultado
es una construcción teórica que mantiene la disminución de precios con la distancia al centro,
ubicando a los ricos en la periferia50. Al realizar la agregación, Alonso se encuentra con el problema
de que el suelo no es un bien homogéneo y que la oferta de suelo urbano puede considerarse infinita
y diferenciada según la distancia, y echará mano de la teoría clásica de la renta de la tierra. Los
utilizadores de suelo ya no tienen una curva de demanda en función del precio, sino un conjunto de
curvas de los diferentes precios posibles y las diferentes distancias. Alonso distingue los diferentes
usos posibles del suelo. En el caso del uso agrícola, Alonso llega a la conclusión de fisiócratas y
Von Thünen: los beneficios por superficie equivalen a la renta51. En ese modelo es plausible pensar
que la urgencia de los pobres por la accesibilidad se traduce en demandas más rígidas que las de los
ricos, y por tanto en localizaciones más céntricas. Los ricos, que consumen más espacio, compensan
más fácilmente un incremento de los costes de transporte alejándose de la ciudad y pagando precios
más bajos por el suelo: este sería el modelo de EEUU52. Maragall, al considerar que los costes de
47. Esto sucedió por varias razones: La especialización manufacturera inglesa detuvo el proceso de crecimiento de renta
agraria, el hecho de que el gasto de los propietarios urbanos no es tan homogéneo como el de los agrarias, las políticas
de socialización parcial de rentas urbanas, y la existencia de un mercado de suelo urbano mucho más activo que el de
suelo rural, lo que hizo que la inversión en suelo edificable fuera comparable a la inversión en cualquier otro activo de
capital en un sector de tipo monopolístico. Maragall (1978), 125.
48. Maragall (1978), 130-135.
49. Alonso rechaza las teorías post-clásicas de minimización de los costes de fricción porque “no pueden explicar satisfactoriamente el patrón observado de usos del suelo” y también las teorías ecologistas porque no explican la realidad “de
forma coherente”. Los modelos de compensación entre costes de transporte y rentas tienden a predecir una distribución
espacial muy concentrada en el centro urbano, al considerar las ubicaciones como puntos sin dimensión, esto es, al no
considerar la cantidad de suelo consumido reducen el modelo a la maximización de un solo bien, la accesibilidad. El
resultado es una ciudad poco extensa y muy densa. Maragall (1978), 137-142.
50. Este modelo responde obviamente a las circunstancias del urbanismo de finales de la década de 1980, y no tanto
a la situación actual caracterizada por el proceso de gentrificación del centro de las ciudades, fenómeno que data de
la década de 1990. La ambición de crear una teoría general de precios de suelo urbano parece, por tanto, al menos en
parte fallida. Alonso enuncia un modelo de optimización con tres bienes: cantidad de suelo, distancia al centro y resto de
bienes. La ratio de sustitución individual de los bienes se iguala a sus costes relativos: se trata de un análisis tradicional
de equilibrio del consumidor. Como es de esperar, el equilibrio se ubica compensando el coste de viajar al centro con un
suelo más alejado y más barato. Maragall (1978), 149.
51. Maragall (1978), 151-165.
52. Maragall (1978), 166.
1 6 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�transporte no son solo monetarios (incluyen desutilidades y valor del tiempo perdido) introduce
las mejoras del modelo del mismo Alonso, Wingo y Evans, en conexión con la reformulación de la
teoría de las rentas del suelo por Alonso y Wingo y el fracaso de la política de la renovación de las
ciudades en EEUU53.

4.3. La formación del precio del suelo en el Sur de
Europa: la vuelta de las teorías clásicas
Analizado el “modelo anglosajón” que parte de Von Thünen, Maragall observa que a partir de la
Segunda Guerra Mundial en los países del Sur de Europa revive la teoría clásica de la renta aplicada
a la ciudad. Maragall dedica una sección de su tesis, titulada “El retorn de les teories clàsiques”, al
examen de los desarrollos neo-marxistas, neo-ricardianos, sraffianos, neo-marshallianos y radicales
anglosajones de la renta del suelo urbano. En la línea neo-marxista (con demanda de vivienda rígida
y oferta de trabajo elástica), Maragall sigue el trabajo de Jaime Rodríguez (1974), quien extrapola
la teoría marxista de la renta de la tierra al suelo urbano (a su juicio con poco éxito). Maragall
prefiere recuperar la línea clásica de análisis de la renta en términos de monopolio de Lombardini
(1970): si quisiéramos buscar el origen de la renta absoluta en la ganancia del capital agrario,
dice Maragall, acabaríamos (nuevamente) en Quesnay y su productividad única de la agricultura
y en Smith y su afirmación de que la agricultura es más productiva que la manufactura, pasando
por alto la idea ricardiana de que si la tierra obtiene rentas no es debido a su productividad sino a
su escasez. Sin embargo, Maragall aprecia la contribución de Rodríguez en tanto que podría ser
adecuada para comprender el conflicto que enfrenta a propietarios y promotores por un lado y
capital en general por otro lado, por la captación de las rentas del suelo54. Un caso similar de vuelta
a los esquemas marxistas es el análisis desarrollado por algunos activistas que diferencian el capital
en el sector de la construcción de viviendas del capital en general, ya que la vivienda forma parte
esencial de la cesta de subsistencia de los trabajadores explotados por otros capitalistas. Aparece
así una contraposición de intereses entre capitalistas. Este enfoque presupone una oferta elástica de
trabajo al salario de subsistencia (a la Marx) y una demanda rígida de vivienda que hace que todo
incremento en el valor de la vivienda se transforme en incremento del valor de la fuerza de trabajo,
y por tanto en una disminución de la plusvalía obtenida por el capital en general55.
Los esquemas neo-ricardianos consideran costes públicos de “producción” de suelo urbano.
Maragall sigue aquí de nuevo a Lombardini, quien introduce en el concepto de suelo urbano un
input no natural, la urbanización, y analiza su efecto sobre las implicaciones políticas (la política del
suelo). Existen rentas absolutas cuando el valor de mercado de los terrenos de la corona exterior no
coinciden con el coste de producción (= coste de suelo agrícola + obras de urbanización necesarias).
Por tanto, las rentas absolutas pueden ser rentas monopolísticas derivadas de la escasez de un
53. Maragall explica el modelo de Wingo (1961), que discute a fondo el problema de la desutilidad del viaje al trabajo,
y la integración que realiza Evans (1973) de los modelos de Alonso y Wingo, haciendo una discusión de los efectos que
sobre sus predicciones tienen diversos supuestos relativos a la elasticidad de la demanda de espacio. Después estudia los
efectos en el modelo de Alonso del crecimiento y el cambio técnico. Aquí dice Maragall que la teoría moderna del precio
del suelo urbano es consistente con la clásica de la renta de la tierra referente a los efectos de crecimiento de la población
y las mejoras tecnológicas Efectivamente, el aumento de la población producirá una extensión del margen y por tanto un
incremento de las rentas intramarginales. La mejora de los transportes reduce el coste dentro del margen y por tanto la
renta del suelo. Maragall (1978), 166-184.
54. Maragall (1978), 199.
55. Ahora bien, como señala Maragall, en el esquema marxista no habrá aumento de valor de la vivienda si no hay un
incremento en la dificultad de producción de la misma o un aumento en el coste de transporte, por lo que si estos
elementos permanecen constantes no hay disminución en la plusvalía total, sino simple compensación entre capitalistas.
Maragall (1978), 202-204.
1 7

�recurso natural (a la Ricardo) pero también de la escasez de recursos públicos a disposición de
las autoridades locales para llevar a cabo un plan de urbanización. Enfoques similares son los de
Campos Venutti (1967), quien considera que el sector público, a causa de la falta de recursos, es
incapaz de reservar suelo para uso público: sigue a la iniciativa privada, creando en las coronas
externas servicios que forman renta absoluta, pero nunca creando valor de situación en la corona
interna capaz de reducir la renta diferencial. Campos Venutti es crítico con la baja fiscalidad urbana
que ha permitido la aparición de un oligopolio colusivo de propietarios urbanos. La renta urbana
no implica aportación de capital por parte de la propiedad privada; es la colectividad la que invierte
en urbanización, por tanto la renta debería quedar para el inversor, esto es, el sector público. Esta
conclusión va en la línea Ricardo-Marshall. Lo más característico del análisis de Campos Venutti
es la introducción de gasto en capital social en la explicación tanto de rentas absolutas como de
posición56.
El análisis sraffiano de las rentas urbanas de esta sección de la tesis de Maragall fue objeto de
publicación separada más adelante. La elección de este tema no es casual: La preferencia de Maragall
por la corriente post-keynesiana se refleja bien en su interés por Sraffa, uno de los economistas más
citados en su obra. El artículo “Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano” fue publicado en
1979 en la revista Investigaciones económicas. Maragall parte de un artículo de Ernest Lluch de
1976, quien desde un punto de vista neo-ricardiano intentaba explicar las rentas diferenciales en el
suelo urbano, distinguiendo distintas coronas, tanto en el margen extensivo como en el intensivo.
El modelo de Lluch utilizó dos sectores: uno productor de suelo urbano y otro productor del
resto de mercancías. Para Maragall, Lluch se sitúa aquí en el “neo-ricardianismo más puro”. Las
implicaciones de su modelo en términos de fiscalidad no se alejan de las del modelo de Sraffa. De
hecho Lluch sigue a Sylos Labini (1973)57: el efecto del crecimiento de las rentas es una reducción
en el poder de compra de los salarios y un aumento más rápido del coste del trabajo para los
empresarios, frenando el proceso de desarrollo58. Las conclusiones del papel son que, en el margen
extensivo, el aumento del precio del suelo no conduce a una intensificación en su uso a causa de la
planificación urbana, además de proporcionar un modelo para determinar la aparición de rentas en
un suelo cada vez más densificado y el precio de los pisos59.
Finalmente, y con respecto a los esquemas neo-marshallianos, Maragall deja constancia de que el
difusor de las reflexiones de Marshall sobre economía urbana e impuestos sobre la propiedad es
J.A. García Durán. A continuación, se centra en la obra de Lombardini, principal exponente neomarshalliano, sobre la renta urbana (1965), donde explica la revisión de las rentas de situación que
lleva a cabo el autor como función no sólo de la distancia al centro, sino también de los servicios
públicos disponibles en cada punto, lo que cambia el panorama de estas rentas y su definición.
Lombardini se refiere no sólo a Marshall, sino también a Pantaleoni: en una ciudad bien estructurada
no deberían surgir grandes rentas de situación aparte de en el centro histórico. Lombardini distingue
además la renta monopolística, que nace de la estrechez de la oferta. Este es un análisis tradicional
modificado por la existencia de una restricción en los recursos públicos disponibles y que distingue
entre rentas diferenciales y rentas de escasez a la manera tradicional: cuando suben algunas rentas,
56. Campos Venutti tiene un objetivo político: maximizar las “libertades urbanas”, entendidas como acceso a unos servicios incluyendo la movilidad, expresión de la concepción actual de la política urbana. Maragall (1978), 208-216.
57. Ver Lluch (1976). Son interesantes las referencias que emplea Lluch en esta obra. Paolo Sylos Labini, defensor de la
regulación económica y de las políticas de rentas, fue muy apreciado en algunas partes del entorno socialdemócrata
español en estos años. Sylos Labini además sostenía la superioridad del enfoque dinámico clásico frente al estatismo
neoclásico.
58. Maragall consideraba que la popularidad de estos modelos en la Europa mediterránea era consecuencia del auge del
proceso urbanizador después de la Segunda Guerra Mundial. En estos casos, el aumento acelerado de la demanda ha
producido rentas de escasez (o absolutas) y también un aumento rápido de las rentas diferenciales. Maragall (1978), 217224 y (1979), 155-156. La formalización matemática de este trabajo, en la tesis y el artículo está tomada de Vegara.
59. Maragall (1979), 156-162.
1 8 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�estas son diferenciales; cuando suben todas las rentas, son rentas de escasez60. Finalmente, Maragall
realiza una rápida revisión de los esquemas radicales anglosajones, siguiendo a Larry Sawyers
(1975), quien considera que la oferta de transporte no es exógena, sino determinada por las presiones
de los urbanizadores, y David Harvey (1973, 1974), que habla de la acción del capital financiero
y los promotores en la creación de una renta absoluta o de “monopolio clasista” en submercados
diferenciados. Harvey (1976) desarrolla el conflicto de intereses entre los capitalistas (siendo estos
de tres tipos: capital convertido en propiedad, constructores y capital en general) y el trabajo61.

4.4. Los impuestos sobre el suelo urbano: de Marshall a
Sraffa
La última parte de este largo capítulo segundo de la tesis está dedicado al análisis de los impuestos
sobre el suelo urbano. Maragall expone ampliamente el análisis de Marshall en el apéndice de los
Principles sobre los impuestos sobre la tierra, la renta, los edificios, etc. Para él las reflexiones
de Marshall son “sabiduría convencional” en Occidente, pero reivindica la línea de pensamiento
Ricardo-George “que n’és el precedent teòric”. Según Blaug (1962), el concepto de renta no ganada
de los dos Mill y la confiscación fiscal de toda la renta del suelo sin edificios defendida por George
no daría lugar a objeciones marshallianas si fuera posible distinguir entre renta pura del suelo y
renta de las estructuras construidas sobre el suelo. Si se trata de combatir la especulación y recargar
las rentas no ganadas, dice Blaug, hay otros caminos como un tratamiento más duro de las rentas
del capital en el impuesto sobre la renta. Maragall apenas entra en el debate de la conveniencia de
una imposición alta a las rentas urbanas, mencionando las ideas de Musgrave (1959) y Mills (1972),
aunque reivindica las ventajas prácticas del viejo impuesto sobre la propiedad: la recaudación es
alta con tipos moderados y no perturba apenas la producción y el consumo. Y aunque puede ser
regresivo, dada la generalización de la propiedad, otros impuestos (como los de consumo) lo son
más62. Maragall termina la parte doctrinal de su tesis con una revisión de los impuestos en el modelo
neo-ricardiano: Sraffa (1963) reproduce la conclusión de Ricardo de que los impuestos sobre la renta
son soportados íntegramente por los terratenientes y no afectan al precio ni al tipo de beneficio. En
el modelo de Lluch mencionado antes (1976), en que el suelo urbano es “producido” por un sector
de la economía, el impuesto sobre el suelo afecta al tipo de beneficio en ese sector y por tanto
en toda la economía. El mantenimiento o no de la proporción del excedente que no retorna a los
trabajadores dependerá de cómo gaste el Estado los recursos fiscales: si se destina a seguros sociales
los trabajadores no se verán perjudicados; si se destinan a subvencionar la industria, sí. Maragall
critica que Lluch no discuta el hecho más plausible de que el ayuntamiento dedique el rendimiento
de la contribución urbana a los servicios locales. También piensa que este modelo flaquea al suponer
que los costes de transporte son desutilidades puras y no costes reales, y que por tanto deben reflejarse
en el modelo de producción: si se integran los costes de transporte, los precios totales pagados por
los residentes de la corona periférica serán iguales que los que pagan los habitantes del centro. Si el
impuesto es sobre el precio del suelo urbano, incluyendo las infraestructuras y edificios, el tipo de
beneficio se verá afectado; si es sólo sobre la renta como en Ricardo, Sraffa o George, no se verá
afectado63.
60. Maragall (1978), 227-231.
61. Maragall (1978), 233-237.
62. Maragall (1978), 240-249.
63. Maragall (1978), 250-251.
1 9

�5. Reflexiones finales

L

a formación del pensamiento de una personalidad tan relevante como Pasqual Maragall es
sin duda un objeto de estudio de alto interés. En este artículo nos hemos centrado en un
aspecto menos conocido de este personaje: sus referencias doctrinales en lo económico,
corrientes principalmente alternativas que se plasman en algunas de sus obras académicas y
en su tesis doctoral. Maragall, en la línea de economistas que pasaron por la New School, defendió
la necesidad de poner en cuestión la teoría económica ortodoxa, ofreciendo alternativas analíticas
que podrían ayudar a construir una ciencia económica más inclusiva y explicativa. Maragall mostró
su preferencia primeramente por autores marxistas y posteriormente por autores post-keynesianos
próximos al círculo de Cambridge, esto es, los fieles al Keynes más genuino. Las preferencias de
Maragall por estas corrientes –seguramente parte de la heterodoxia contemporánea más sólida– tiene
siempre como objetivo no sólo contribuir a la ampliación de los enfoques de la teoría económica
académica, sino también, y muy fundamentalmente, servir como guía de acción en la política
económica64. Maragall, en cualquier caso, muestra en estos primeros trabajos académicos posturas
teóricas eclécticas y poco dogmáticas: en la aproximación a las cuestiones económicas es más bien
partidario de una cierta flexibilidad teórica que permita ganar capacidad explicativa. Esta actitud,
que recuerda en cierto modo a Keynes (por quien Maragall profesaba admiración), no excluye la
manifestación de unas preferencias doctrinales determinadas (Quesnay, Ricardo, Marx, Sraffa,…),
que sin embargo no es excluyente. La tesis de Maragall es buen exponente de esta plasticidad,
donde las interpretaciones marxistas, neo-ricardianas, marshallianas y sraffianas se combinan con
influencias más ortodoxas. Cabe añadir que la intención última de Maragall es siempre científica:
En su Informe sobre el IV Congreso de la International Economic Association de Budapest de 1974
exaltará la posición de los economistas liberales Haberler, Johnson y Kennen precisamente por su
franqueza en la defensa de sus posiciones65.
La conexión de estas fuentes doctrinales con las políticas llevadas a cabo por Maragall en sus
cargos políticos queda fuera del objetivo de este papel. Aquí solamente hemos tratado de poner
de relieve los autores que Maragall frecuentó en sus años de formación académica con el fin
de presentar este aspecto intelectual del personaje no tan conocido para el público. A partir de
las fuentes tratadas creemos poder aseverar que los autores que Maragall consideró en su etapa
formativa como economista contribuyeron de manera directa a estructurar su discurso en los años
posteriores. En primer lugar, porque se puede afirmar que Pasqual Maragall es un heterodoxo, una
persona a la que le costaría aceptar los espacios reflexivos cerrados (en su carrera política será un
elemento diferenciador que le acarreará admiración y desconfianza a partes iguales). En segundo
lugar, porque entiende la estructuración del territorio como elemento transformador, idea que se
refleja en las reflexiones doctrinales efectuadas en su tesis doctoral sobre la renta del suelo y la
fiscalidad, combinando tradiciones analíticas diversas. En tercer lugar, porque –lúcidamente– asume
las imperfecciones de autores o tesis próximas a su ideología política; de ahí que, nuevamente,
incorpore algunas ideas más liberales que años más tarde tratará de concretar en elementos de
cooperación público-privada. De esta manera, los rasgos que identificamos en sus trabajos de
juventud en los años setenta se sintetizan en la heterodoxia como método de análisis, en uso del
suelo y de la organización territorial como variable de transformación social y en complicidad entre
las esferas pública y privada. Rasgos todos ellos que acompañan a Maragall hasta nuestros días.
64. En marzo de 1998, en un seminario de la serie titulada Europa prossima: La Europa de las regiones, de las ciudades
y de la ciudadanía organizado en la Università di Roma Tre, en la sesión sobre las políticas monetarias, económica y
ocupacionales, Maragall se declaró “hijo o nieto de Keynes”, reclamando políticas de demanda (“El problema radica en la
demanda, no en la oferta”). Maragall (1999), 67.
65. Maragall (1975), 172.

2 0 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�6. Bibliografía
ALLEN, Robert (2011), Global economic history: A very short introduction. Oxford, Oxford UP.
BLAUG, Mark (1962), Economic Theory in Retrospect, London, Heinemann.
DAUNTON, Martin (2001), Trusting Leviathan. The politics of taxation in Britain 1799-1914.
Cambridge, Cambridge UP.
DOBB, Maurice (1975), Teorías del valor y la distribución desde Adam Smith. Ideología y teoría
económica. México, Siglo XXI.
GEHRKE, Christian y KURZ, Heinz D. (1995), “Karl Marx on physiocracy”, The European Journal
of the History of Economic Thought 2:1, pp. 53-90.
LLUCH, Ernest (1976), “Renta del suelo urbano. Unas aproximaciones teóricas y empíricas”.
Información comercial española, mayo, pp. 76-78.
MARAGALL, Pasqual (1973), Quesnay and beyond: A reflexion on the Origin of the Classical Theory
of Value, Capital and Trade. Trabajo para la obtención del MA on Economics, New School for Social
Research, New York.
MARAGALL, Pasqual (1974), Some comments on the comparison between the theory of imperialism
and the theory of international trade. Comunicación presentada en el IV Congreso de la International
Economics Association.
MARAGALL, Pasqual (1974b), Notas para una comparación de la teoría del imperialismo con la
teoría del comercio internacional. Inédito.
MARAGALL, Pasqual (1975), Evolución de las teorías del comercio internacional de Quesnay a
Keynes. Una nueva interpretación. Memoria para trabajo de investigación, inédito.
MARAGALL, Pasqual (1976), “Quesnay y la economía política clásica”, Cuadernos de Economía,
v. 4, n. 9, pp. 41-66.
MARAGALL, Pasqual (1976b), “Los límites del crecimiento”, Enciclopedia Avances del Saber, Ed.
Labor, t.3, p. 247.
MARAGALL, Pasqual (1978), Els preus del sòl (El cas de Barcelona), Tesis doctoral leída en la
Universitat Autònoma de Barcelona.
MARAGALL, Pasqual(1979), “Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano”, Investigaciones
económicas, 10 Sep-Dic 1979, pp. 151-163.
MARAGALL, Pasqual (ed.) (1999), Europa próxima. Europa, regiones y ciudades. Barcelona,
Edicions Universitat de Barcelona y Edicions UPC.
MARAGALL, Pasqual (2008), Oda inacabada. Memòries. Barcelona, La Magrana.

2 1

�MAURI, Luis y URÍA, Lluís (1998), La gota malaia. Una biografia de Pasqual Maragall. Barcelona,
Edicions 62.
MEEK, Ronald L. (1962), The Economics of Physiocracy: Essays and Translations. Cambridge, Ma,
Harvard University Press.
MORISHIMA, Michio (1973), Marx’s Economics: A Dual Theory of Value and Growth. Cambridge,
Cambridge University Press.
NAPOLEONI, Claudio (1973), Curso de economía política. Vilassar de Mar, Oikos-Tau.
RICARDO, David (1951 [1817]), Principles of political economy and taxation. The Works and
Correspondence of David Ricardo, Sraffa, P. &amp; Dobb, M. (ed.) Cambridge, Cambridge UP.
RONCAGLIA, Alessandro (2006), La riqueza de las ideas. Una historia del pensamiento económico.
Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza.
SAMUELSON, Paul A. (1982), “Quesnay’s Tableau Economique as a theorist would formulate it
today”, en Bradley, I. y Howards, M. (eds.), Classical and Marxian Political Economy. London,
Macmillan, pp. 45-78.
SCHUMPETER, Joseph A. (1954), History of Economic Analysis. London, Allen and Unwin.
SRAFFA, Piero (1951), “Introduction”, in Sraffa, P. (ed.), The Works and Correspondence of David
Ricardo. Cambridge, Cambridge UniversityPress.
SWEEZY, Paul (1942), The Theory of Capitalist Development, New York, Oxford University Press.
SYLOS Labini, Paolo (1973), Prezzi relativi e distribuzione del reddito. Torino, Boringhieri.
WINGO, Lowdon (1972), Transporte y suelo urbano. Madrid, Oikos.

2 2 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="26">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36288">
                  <text>05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36289">
                  <text>Subsèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36290">
                  <text>Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37141">
                <text>Un estudio sobre las fuentes doctrinales en los escritos económicos de Pasqual Maragall </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37142">
                <text>Serrano Robles, Eloi </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37143">
                <text>San Julián Arrupe, Javier</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37145">
                <text>Working Paper</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37146">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37147">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37148">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37149">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37150">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37151">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37152">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37153">
                <text>Número 4 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37154">
                <text>Estudi realitzat pels doctors Eloi Serrano i Javier San Julián sobre la influència d'algunes escoles de pensament econòmic en les idees de Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37155">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37156">
                <text>Fundació Catalunya Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41466">
                <text>2017-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37157">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="18">
        <name>Recerca</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="206" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="62" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/206/20050615.pdf</src>
        <authentication>0cab7fa7971b9d4189d40f420b5a428b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41809">
                    <text>Un finançament per al progrés econòmic i social de
Catalunya
Cercle d'Economia. Barcelona | 15/06/2005

Introducció
Estimats amics, vinc a parlar al Cercle d’Economia, amb una mica d’enyorança de l’edifici de
Diagonal-Tuset, la seva seu tradicional, entenc, però, que aquest és un espai més generós.
En primer lloc, vull fer una referència a la reunió sobre l’Estatut del passat dissabte dia 11 al
Parlament, per anar al cor de les qüestions que tractarem.
Va anar bé tot i que hi haurem de tornar. Va anar bé però no va ser la darrera reunió, i
justament per això, podria donar la impressió de que no va anar bé. Però si que va anar bé.
Quan una reunió com aquesta s’acaba, cadascú ha de donar la seva versió del que ha
passat, sobretot quan no hi ha acord de comunicat conjunt; cosa que finalment s’haurà de
fer, però que en una reunió com aquesta que no era la darrera, no s’havia de fer.
Vaig veure els presidents dels grups parlamentaris amb ganes d’Estatut, i això, diria, és un
llenguatge corporal, en les actituds, en els accents... Quan un porta prou temps en aquests
negocis, no l’enganya.
Ha arribat l’hora del veritable compromís, que és acabar l’Estatut, fer el nou Estatut i
resoldre el finançament. Dissabte vaig tenir la percepció que hi ha consciència, per part de
tots els líders polítics, de la responsabilitat que tenim davant la societat catalana.
Però és veritat que hi ha molt soroll. Fora d’aquí, cada dia hi ha més soroll. Aquí,
modestament, cada dia més voluntat de consens, tot i que no és tan difícil que es trenqui,
si es volgués trencar, però crec que no. Em temo que pot haver-hi algú que tingui la
temptació de fer-ho, però penso (càlcul de probabilitats, no només desig), que no passarà.
Per tant, anirà bé.
Personalment, tendeixo a tenir comprensió del soroll. Tendeixo a buscar-ne les raons i
racionalitzar-ho: per educació, per tradició familiar, per tradició escolar o política tinc
aquesta tendència. Però tot té un límit. I aquest límit és l’atac personal. Punt i apart.
El Partit Popular (sobretot a Espanya), hauria d’entendre, i ho dic a fi de bé, que
determinats límits, els que he mencionat, no es poden sobrepassar.
Confio que després de diumenge, a Catalunya i arreu, tots tindrem aquesta bona
disposició. Cal serenitat i decisió en aquesta hora; cal, també, generositat per arribar a bon
port. Aquest serà el meu capteniment com a President de la Generalitat en les setmanes
que venen, fins arribar a finals de juliol i, per descomptat, després també. Aquest serà el
moment en què algunes de les coses, de les més importants que ara estem discutint,
s’hauran d’haver esbrinat i, probablement, ja decidit.
El país ens està demanant dues coses: que resolguem com més aviat millor un Estatut
ambiciós i raonable, ambiciós però al mateix temps explicable, perquè si només s’entén aquí
malament ; i un bon finançament.
D’altra banda, que l’acció del govern, a part de l’Estatut i del finançament, sigui eficient i
sigui decidida. Això és el que entenc que el país ens demana. I com a President estaré amb
el que ens demana la societat: que ens posem d’acord aviat. Que puguem anar al cor de les
qüestions i que a partir d’aquí puguem enfocar temes que ara s’estan enfocant com els

1

�explicaré, però que no es veuen, que no llueixen, temes que s’estan fent però que no
transparenten, no arriben a l’opinió.
Estic, i estaré sempre, amb aquesta demanda per donar a Catalunya les eines que necessita
per impulsar un important programa de reformes socials, una gran ambició econòmica –no
ho amago-, i fer-ho des d’un govern transparent. Tres coses: un programa de reformes
socials profundes, una gran ambició econòmica per a Catalunya i, tot plegat, fet per un
govern que sigui capaç de ser entès, de ser transparent.
Les forces polítiques es van posar d’acord que calia un nou Estatut. El tindrem. Ni dilacions,
ni renúncies innecessàries, ni una proposta impossible que s’estavelli i acabi frustrant les
expectatives de tothom. La ciutadania va fer costat a una opció de govern, catalanista i de
progrés, catalanista i d’esquerres : respondrem al que se’ns demana.
Permetin-me, en aquest punt, fer una breu reflexió sobre Europa, perquè el dia i el temps
ho demana. Europa viu en estat de xoc després dels “no” francès i holandès. Un estat de
xoc del que cal sortir com més aviat millor. No serà fàcil. Necessitem superar la confusió
per evitar la regressió cap el nacionalisme i cap el populisme, que suposarien la decadència
del projecte europeu.
El patrimoni europeu en termes de progrés econòmic i social, de pau i de civilitat, no és
renunciable. Això ho sabem. Però cal que puguem explicar perquè hem topat amb els
obstacles amb els que ens hem trobat.
Hi ha una explicació general que apunta a la incertesa i a la inseguretat provocades pel
doble procés d’ampliació i de constitucionalització d’Europa, procés aquest que no ha estat
assimilat per una part important de la població. Els que estan a Brussel·les i els que ho
seguim més de prop sí que ho hem anat assimilant, però gran part de la població (i no
només a França i a Holanda) probablement no.
En aquest sentit, tot i que a molts ens sembla que ha anat molt lent, hem anat massa de
pressa sense haver clarificat l’horitzó final. De cop, som 450 milions i 25 estats. Som un
país, un “súper país”, una Unió que és pràcticament el doble dels Estats Units. Potser,
repeteixo, hem anat un pèl de pressa, potser la gent ha tingut la percepció que anàvem
molt més de pressa del que ens pensàvem els que estàvem, sinó conduint, al menys en la
màquina del tren.
Europa, la Unió Europea i Brussel·les, han creat un llenguatge hermètic. Ple de acquis
comunitaire, Coreper, Joanina, Lisboa, i altres termes i, quan es diu Lisboa, no es vol dir la
ciutat de Lisboa, per descomptat, i quan es diu Barcelona més deu (BCN+10), tampoc. I els
que estem més o menys en el secret anem seguint, però la majoria de la gent, per
descomptat, no.
És urgent trobar una sortida institucional a l’actual situació que és un problema de
llenguatge, de comprensió. Però sobretot és important trobar una sortida política i doctrinal.
Us diré, amb tota franquesa, que s’imposa una reflexió conjunta dels grans líders europeus
disposats a fer front a la situació - els líders antics i els nous.
Els Delors, Khol i González, i els Chirac, Blair , Zapatero i Schroeder, per dir els primers que
em venen a la memòria. Potser també intel·lectuals i professors com l’americà Weiler ; els
americans tenen aquesta mirada fresca, aquests sí que s’entenen quan parlen, aquests
tenen la seva “jerga” però solen ser més positivistes i més clars. Weiler, que és professor
també a Florència, és una persona a qui he anat seguint però no he aconseguit trobar mai,
té una de les percepcions d’Europa més completes que conec. És una visió entenedora,
positivista, que crec que ajudaria bastant en el futur a que Europa surti de l’atzucac on està.
Així com la jove estrella Mark Leonard, que acaba de publicar un llibre amb un títol

2

�aparentment poc profètic: “Perquè Europa liderarà el Segle XXI”, llibre de moda fins fa uns
dies i suposo que ara també. Leonard ha proposat el mateix que em va dir la meva filla pocs
dies després del Referèndum francès: “al final, s’haurà d’anar a un Referèndum europeu.
Estem parlant de la Constitució europea, aleshores potser que Europa parli, no?” Quan la
meva filla m’ho va dir, li vaig contestar: “sí, perquè Europa ja és tan gran que ens podríem
fer el símil de què hagués passat si la Constitució espanyola s’hagués refrendat autonomia
per autonomia”. Europa és tan gran que molts països no acceptarien un referèndum global
que no portés incorporat una clàusula d’opting-out, que és una altre expressió per dir
poder-se’n sortir d’una part d’allò que s’aprova. A la Cimera de Niça, els països van dir: sí,
però l’Euro no. Doncs bé, un referèndum europeu, probablement, no es pot aprovar sinó és
amb la seguretat, per part de tots i cadascun dels països, que podran objectar sobre alguna
de les clàusules. Això és el que justament Mark Leonard està dient: que el que donarà a
Europa la clau del segle XXI és aquesta flexibilitat. Però és un sistema de difícil
administració.
Estic també d’acord amb un brillantíssim article que vaig llegir de Francisco Javier Laporta,
persona que no conec, en contra dels referèndum i a favor de les votacions per part de
representants. “El poble –diu- s’equivoca” (està citant a James Madison, teòric del
federalisme americà). “El poble s’equivoca; els representats elegits pel poble, no
(normalment)”. Aquesta és la teoria en contra del referèndum.
De què es tracta ara? Es tracta de mirar lluny, de pensar en un món de grans regions
econòmiques; i per això és important Europa. Per què, amb qui ens les hem d’haver? Doncs
EEUU, la UE, Mercosur, el Magrib Àrab, la Unió Africana, Xina, la Índia, Japó, el Sud-est
Asiàtic. Aquests són els subjectes del món, els actors del món. I segurament això ve
determinat -igual que en economia en política també ha passat- pel mercat, que acaba
permetent que el més gran tingui economies d’escala i obliga als altres a tenir la mateixa
l’escala que el gran. Hi ha mercats on aquesta llei és de ferro: es compleix sempre. És molt
difícil competir des d’una empresa petita, es pot trobar un nínxol, però competir per ser
líder en un mercat, difícilment ho farà si no tens la mateixa mida del gran.
Què ha passat en el món de la política? Els Estats Units, aquest gran invent europeu,
potser el millor que Europa va fer en els segles passats, en el seu naixement van
determinar una talla mínima molt ampla. Què ha passat ara? que a Europa l’ha agafat
aquesta talla, i s’ha passat. Hem anat, com he dit, més enllà.
Es tracta, doncs, de mirar lluny, de tenir aquest escenari in mente i, al mateix temps,
perquè sinó ens equivocaríem, de mirar i actuar a prop, en el microcosmos de les ciutats i
dels barris, vigilant com es produeix la química entre els nouvinguts i els antics ciutadans,
començant per la convivència a l’escola i a les escales ...
I vostès em diran: això no té res a veure. És clar que sí, això té tot a veure perquè a última
hora l’equació que permet que el sistema sigui sostenible es decideix a Can Anglada –dic
Can Anglada pensant en Terrassa-, es decideix finalment aquí, i es decideix amb una bona
seguretat, amb un bon sistema de presons, que funcioni correctament. A última hora, si
això no funciona bé, el país, per molt que tingui la mida que ha de tenir, per molt que tingui
la tecnologia que ha de tenir... fracassarà com a país perquè no tindrà la cohesió que hauria
de tenir. I no estic dient que no pugui venir gent de fora; dic que si venen, benvinguts, però
que si el país no fa funcionar la química de l’assimilació de forma equilibrada i quantitativa; i
dic quantitativa perquè també és qüestió de quanta gent ve i de la quantitat de recursos
que s’hi vessen i de l’esforç que s’hi dedica.
L’economia catalana i la política econòmica del govern
Es tracta doncs de mirar lluny i de mirar a prop, però ara hauríem de fer una mirada
enrere: hem canviat molt en els 25 anys passats, a Catalunya i a Espanya. No ens hauria de
costar reconèixer que Espanya està més posada al dia, més a to amb la resta d’Europa, més

3

�lliure i més plural que mai a la seva història. Espanya s’ha convertit en una societat del
Segle XXI en tota regla: un país que ha experimentat un fort creixement econòmic durant
molts anys, on hi viuen quatre milions d’immigrants, visitada per seixanta milions
d’estrangers, que ja voreja la riquesa mitjana per càpita de la UE (el PIB per càpita es situa
al 98% de la mitjana segons dades del 2004).
Per això l’altre dia, quan parlava de la pèrdua de fons europeus de cohesió, deia que
l’important és que això es compensi amb un altre tipus d’ajuts; els diaris d’avui ens han
obsequiat amb algunes estimacions del que podem arribar a perdre i fa por. Jo sempre dic
que tot això va néixer per un pacte Miterrand-Khol, però articulat i formalitzat en un pacte
Miterrand-Khol-González en el qual Miterrand va beneir i González va obtenir un bilió de
pessetes/any, que pagava Alemanya, i Alemanya va obtenir l’ampliació. Però l’ampliació
alemanya està costant a la Unió Europea cinc vegades –alguns diuen sis o set vegades- el
que li costava fins ara Espanya a Alemanya, és a dir, cinc, sis o set bilions de pessetes/any
com a resultat d’allò que va estar tan bé quan es va fer, tenint capacitats de seguir fent el
que fins ara havien fet. I, per tant, s’ha acabat. S’ha acabat, ni que sigui de forma
progressiva i no sobtada, d’aquí uns anys –i haurem de fer tot el possible perquè això
s’acabi de la forma més elegant possible i que, efectivament, hi hagin més fons de
compensació.
La mala notícia és que aquests diners alemanys deixaran de venir. És a dir, que el fons
europeus ja no seran el que eren. La bona notícia és que la UE projecta passar de 4.500
milions d’€ a 9.000 milions d’€ en fons per projectes d’innovació. I em direu: això és molt
poc comparat amb el que estàvem parlant abans. És poc i no és tan poc, i sobretot ens ha
de situar en la pista del que Europa serà a partir d’ara: un lloc en el que els rics ajuden els
pobres, però sobretot un lloc en el que Europa ajudarà als espavilats i, per tant, ens hem
d’espavilar. Si ho fem bé podem tenir una bona ajuda pel nostre propi creixement.
I l’economia catalana? Estic convençut que l’economia catalana té factors positius nous. Un
d’ells són els nostres pressupostos, modèstia a part: estem mantenint un estricte rigor
econòmic i, alhora, estem fent front al repte estratègic d’augmentar la competitivitat.
Permetin-me donar-los algunes dades per arrencar. A dia d’avui, hi ha en marxa a
Catalunya obra pública per valor de més de 6.000 milions d’Euros. Després hi tornaré.
Catalunya és la Comunitat que, amb diferència, més fons ha obtingut del govern central per
impulsar parcs científics i tecnològics; i els centres d’estudis més prestigiosos constaten la
bondat de la direcció que està prenent el govern en matèria econòmica, apostant pel valor
afegit i per la innovació.
És evident que qualsevol canvi de model és un procés difícil i lent i estem en un canvi de
model. El professor Nathan Rosenberg, de Standford, deia quan ens visitava fa pocs dies,
que patirem si no innovem més i que la variable clau és la inversió en educació superior.
S’ha d’anar més enllà... És el que està fent el meu govern, impulsant una política de ‘cicle
complet’: més inversió en educació superior, sí; més inversió en R+D+i, sí; solucionar colls
d’ampolla amb noves infraestructures, sí; però també reformes, i aquest és el punt en què
vull insistir, en la formació professional, millores en l’aprenentatge de l’anglès a les escoles,
i si pot ser del francès, que es pot, i millores en la conciliació de la vida laboral i
familiar...(Si pot ser el francès millor, perquè després rebem conseqüències positives, i
m’estic referint al català. No era França el país més entusiasmat en què hi hagués el
reconeixement –oficial o no, això és el de menys- d’una llengua utilitzable en el Parlament,
en el Consell i en el Comitè de les Regions d’Europa: no era el país més entusiasta per
raons que a ningú se li escapen).
Tornem al que estàvem dient: ¿Saben quin és el malbaratament de capital humà que està
fent la nostra societat?
Tenir una generació de dones més ben formades que mai però que s’han de quedar a casa

4

�molt més temps del que voldrien perquè tenen un fill o un familiar dependent i perquè no
poden conciliar vida laboral i familiar. Això és un malbaratament que no s’ha de permetre i
que està succeint.
Millorar “les escales i les escoles” dels nostres barris i viles o crear places de residència
d’avis són polítiques socials, però també són polítiques econòmiques.
Quan parlem d’educació, de llars d’infants o de residències per a gent gran, estem parlant
el mateix llenguatge que quan parlem de fer una nova carretera o impulsar un parc
tecnològic. A veure si ens entenem. Tots dos tenen influència en la bona marxa de
l’economia en el sentit global i en un termini potser una mica més llarg. Totes aquestes
mesures augmenten el potencial productiu del país. En terminis diferents, però
l’augmenten.
Catalunya és una economia potent. Ho ha estat al llarg de la història i ho és ara. L’Institut
d’Estadística de Catalunya ha elaborat una primera estimació del creixement econòmic en el
marc de la nova base comptable i la nova estimació del PIB suposa revisar a l’alça els nivells
i el creixement del PIB i són, en gran part, resultat de l’aflorament d’un nombre significatiu
d’ocupats.
Els canvis en els fluxos d’immigració d’aquests darrers anys havien donat lloc a una
infravaloració de l’ocupació i, per tant, de l’activitat. De fet, s’estima un augment del
nombre d’ocupats del 7,2 % a Catalunya, pel 2004, superior al 5 % de la mitjana
espanyola.
La nova xifra de PIB en termes corrents se situa, l’any 2004, més d’un 5% per sobre de la
base antiga, que no havia comptat amb aquests augments de població. El creixement en
termes reals és també superior. En mitjana anual, l’economia catalana ha crescut, entre
l’any 2000 i 2004, un 3,1%, amb un dinamisme clarament per sobre del que s’enregistra a
la zona Euro.
La revisió, de la qual he parlat, és especialment significativa pels anys 2003-2004, amb uns
creixements del 2,9% i del 3,1%, davant dels que s’havien estimat anteriorment del 2,2% i
del 2,6%.
Aquestes dades confirmen el bon moment econòmic relatiu de Catalunya, amb una
consolidació del cicle expansiu. El pes de l’economia catalana en el conjunt d’Espanya s’ha
mantingut en aquests últims anys al voltant del 19%. La recuperació de les exportacions i
de la inversió en béns d’equipament dels darrers mesos apunten a la confirmació d’aquesta
bona marxa de l’activitat productiva.
Cal tenir present, a més, que l’activitat exportadora de l’economia catalana s’ha vist molt
condicionada i negativament condicionada, per la feblesa econòmica dels principals socis
comercials, els països de la Unió Europea. La reactivació de les economies europees ha de
contribuir positivament a la millora de les exportacions i, per aquesta via, a una contribució
positiva de la demanda externa.
D’altra banda hi ha la debilitat de l’Euro, no és necessàriament o al menys no és solament
una mala notícia. L’Euro és també la denominació de les nostres exportacions fora
d’Europa.
Aquests darrers anys el patró de creixement ha estat exclusivament recolzat per l’impuls de
la demanda interna i, fonamentalment, la demanda de consum i l’activitat de la
construcció.
Unes pautes de creixement una mica més equilibrades han de tenir un efecte positiu en
l’estabilitat del creixement a mig i llarg termini. Per tant, els nous indicadors ens mostren

5

�un panorama conjuntural més aviat positiu.
I el nostre compromís econòmic en aquest escenari, quin és?
Posar els cinc sentits en enfrontar els reptes estratègics que té davant seu l’economia
catalana en el moment actual. El repte més important al que hem de fer front és la
transformació del nostre model de competitivitat. Aquesta és la nostra convicció i és per
això que el primer que vam fer, a iniciativa del conseller d’Economia i Finances va ser,
durant un any, anar preparant un consens sobre l’estratègia econòmica de Catalunya.
Aquest és un repte, el de la transformació del model de competitivitat, que és comú al de
totes les economies europees en el seu conjunt. L’Acord estratègic per a la
internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana,
proposa objectius a mig i llarg termini. El mètode amb que s’ha gestat reflecteix un dels
valors bàsics d’aquest govern: el consens amb els agents polítics i socials.
No vull fer un relat exhaustiu de totes les accions que es contemplen en l’acord, però sí
mencionar algunes polítiques significatives que ja estem duent a terme:
-

POLÍTICA INDUSTRIAL
INTERNACIONALITZACIÓ DE LES EMPRESES
QUALITAT DE L’OCUPACIÓ
POLÍTICA ENERGÈTICA
INFRAESTRUCTURES

1. Nova política industrial
Hem dissenyat una nova política per crear un entorn que ajudi a augmentar la capacitat
d’innovació del teixit productiu; configurar grups industrials potents amb estratègies
transnacionals; i desenvolupar –com defensen també la Comissió i el Parlament Europeusuna política de suport a sectors estratègics com l’aeroespacial, la biotecnologia, i l’alimentari
tecnològicament avançat, així com les energies renovables.
Aquests objectius es materialitzen en sis eixos claus d’actuació en els que estem treballant
1.1 Foment de la innovació empresarial.
1.2 Creació de nous entorns institucionals potents per afavorir la transferència de
tecnologia.
1.3 Reducció de les asimetries de mercat fomentant la competitivitat de les petites i
mitjanes empreses.
1.4 Reforçament de la localització industrial de noves inversions a través de l’Agència
Catalana d’Inversions.
1.5 Anticipació en els canvis industrials a través de l’Observatori de Prospectiva Industrial
(OPI)
1.6 Més sòl industrial
2. Pla d’Internacionalització de l’Empresa Catalana
El Pla contempla 5 eixos estratègics i 11 línies de treball que es materialitzen en 59
iniciatives concretes.
No m’estendré en tot això, però voldria esmentar el servei de Plataformes Empresarials que
dóna suport específic a les empreses catalanes per garantir la seva presència estable en els
mercats internacionals. Vull que ho sàpiguen tots els empresaris d’aquest país.
Aquestes plataformes ofereixen una resposta integral a les necessitats de l’empresa
mitjançant l’assessorament especialitzat dels equips d’experts dels Centres de Promoció de

6

�Negocis que el COPCA té en els mercats de destí - i ara veuran quants n’hi ha d’aquests
centres- i el proveïment de les infraestructures necessàries per a desenvolupar les seves
activitats des del primer dia.
El Govern preveu inaugurar un total de 20 Plataformes Empresarials (el conseller Huguet no
em desdirà) durant aquesta legislatura de les quals vuit ja estan en funcionament .
3. Qualitat de l’ocupació
En el vessant més social, que com vostès saben bé és també vital per millorar la
competitivitat, unes bones relacions laborals són la clau per garantir la qualitat. Actualment,
Catalunya té més problema amb la qualitat de l’ocupació que amb la quantitat, diguem-ho
clarament.
El Consell Català de Relacions Laborals serà la taula principal de diàleg en aquest sentit. Hi
participaran els agents socials i es tractaran tots els temes relacionats amb eleccions
sindicals, contractació, prevenció de riscos, Inspecció de Treball, i igualtat (incloent el
tractament de la integració de població immigrada, i de les persones amb disminució).
Aquest Consell és un altre dels resultats positius del treball conjunt que es va encetar en el
marc de l’Acord estratègic.
4. Política energètica
El Govern està dibuixant l’escenari energètic i planificant el seu desenvolupament fins a
2030, amb una proposta realista i pragmàtica. La conjuntura energètica internacional no és
la mateixa que quan es va redactar el darrer Pla de l’Energia, l’any 2001. L’escenari actual i
futur pel que fa als preus del petroli, la sensibilitat més gran cap les a qüestions ambientals,
i la nova legislació estatal, europea i mundial (Protocol de Kyoto), fan que les hipòtesis de
partida de l’anterior Pla hagin quedat desfasades.
La interconnexió amb França és tan sols un paràgraf en un document de 274 pàgines, que
posa les bases per a un nou model energètic realista i pragmàtic. No perdrem la perspectiva
sobre la importància d’això. Per descomptat, no he acabat d’entendre mai perquè les
connexions sí i les interconnexions no. Aleshores m’he preguntat: què són interconnexions?
Deuen ser connexions internacionals. Però no quedàvem que estàvem a Europa? Doncs
resulta que de vegades, coses que hem descartat com importants, reprenen valor en el
mercat de les actituds polítiques crec que per raons una mica de conveniència.
En tot cas, vull que sàpiguen que en aquest punt hi ha hagut un exemple sobre una nova
cultura de govern, pròpia dels governs de coalició. No hi estem acostumats. No saben què
és un govern de coalició perquè no l’hem tingut mai en aquest país, ni a Catalunya ni a
Espanya. A França, a Alemanya i no diguem a Itàlia, en tenen els “dits pelats”, si em
permeten l’expressió.
Un govern de coalició, i aquest és el punt important que vull que entenguin, debat
internament part de temes que altrament es donaria al Parlament o al carrer. El President
demana als seus consellers que treballin i que discuteixin totes les alternatives, i al final
d’aquests processos hi ha decisions. Hi haurà decisions. Ja els ho garanteixo. Igual com sóc
conscient de que la percepció que es té del debat intern en un govern de coalició és un fet
nou, que sorprèn. Per tant, també això comprèn el soroll del que parlava a l’inici. De la
mateixa manera, i amb la mateixa rotunditat, els dic que decidirem en el moment que
haguem de decidir, amb tota claredat.
No serà a satisfacció de tothom, naturalment. Però si volem garantir un creixement
sostenible econòmicament i respectuós amb el medi ambient, cal prendre decisions, que

7

�seran complexes. Però per complexes que siguin, les prendrem.

5. Infraestructures
Vull recalcar que, per sobre de tot, hem dissenyat i posat en marxa la major inversió de la
història en infraestructures en aquest país. Els ho he dit en començar. Ho repeteixo:
actualment tenim 711 obres en marxa (entre execució, adjudicació i licitació) que
representen una inversió total de 6.502 M d’€.
Concretament en infraestructures de Transport tenim al 2005, en execució o
pressupostades, carreteres per valor de 2.127,6 M€ i hem iniciat els tràmits per construir
quatre noves autovies, o trams d’autovies: Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, Vilanova i La
Geltrú-Manresa i Reus-Alcover.
Probablement, en aquestes fases inicials, per a mi massa llargues -els ho confesso-, s’han
de sacrificar algunes coses. La importància d‘acreditar la unitat d’allò que s’està fent: el
nom, la marca. Però ara ja no, ara estem competint en el món obert. Per tant no podem
deixar de banda cap de les energies que tenim perquè no hi arribin carreteres o trens, o
perquè no hi hagi fibra òptica, o perquè no hagi cobertura de satèl·lit o Internet en alguns
punts del país on hi ha gent formada, gent que és capaç, perquè n’hi ha, de fer molt més
del que estan fent en aquests moments per manca de comunicacions. Per tant això és
crucial en el nostre projecte.
Abans de l’estiu, tornant a l’eix, es presentarà el primer avantprojecte de traçat. Per altra
banda, hi ha la negociació que s’està duent a terme amb l’Estat per l’acord sobre
infraestructures a horitzó deu anys. No volem tornar a la situació que hem viscut
històricament sobre la qual parlaré un moment. Volem un acord important, un acord amb
una previsió llarga per aconseguir que la inversió pública es mantingui al voltant del 19%
del PIB, que és el que ens correspon. Amb l’Estat, compartim línies generals i objectius del
Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport presentat pel Ministeri. És un bon punt de
partida.
També ho són els Pressupostos de l’Estat d’enguany en matèria d’Infraestructures, recollint
importants inversions en el TGV, en els Ports de Barcelona i Tarragona i en les
infraestructures viàries (per exemple, la transformació de la N-340 en autovia del
Mediterrani i l’impuls de l’Eix Pirinenc).
Ara bé: insisteixo. No podem considerar-ho una excepcionalitat. Per això estem negociant
la concertació amb l’Estat d’un veritable Pla Catalunya, que s’hauria d’elaborar i signar
aquest any 2005.
El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport de l’Estat ha de ser un dels instruments
principals per l’articulació d’una Espanya en xarxa, basada en l’adequació de les estructures
econòmiques a criteris d’eficiència, de demanda potencial i de masses crítiques que
necessiten resposta.
Poc a poc els nostres conceptes de xarxa, en comptes de radialitat, van entrant en la
política espanyola. I això és enormement important. Per cert: a finals d’estiu el TGV
Madrid-Lleida –he sentit avui- haurà de passar dels 200 als 250 Km/h. Bona notícia.
Comencem a arreglar el via crucis que vam començar a passar l’any 1992, quan Felipe
González em prometia el TGV Madrid-Barcelona tot seguit del Madrid-Sevilla...
Fins que va arribar un nou President que va proclamar: “De Madrid a cada capital de
provincia en alta velocidad”. Encara ho estem pagant. Però ho estem pagant no en termes
de Catalunya, en termes també de seny. “De Madrid a cada capital de provincia...” i n’hi

8

�han 50 !; s’ho creien realment?: Preocupant.
Parlant d’infraestructures: en el Port i l’aeroport serà molt important aconseguir un règim
especial que pugui portar a una gestió més autònoma i més eficaç. En vam parlar amb el
President Zapatero quan va venir a Barcelona al Cercle Financer.
Els he parlat de cinc línies prioritàries de la política econòmica del meu Govern: Nova
política industrial, Pla d’Internacionalització de l’Empresa Catalana, la qualitat de l’ocupació,
la política energètica i la inversió en infraestructures.
Els vull fer notar la plena sintonia d’aquestes prioritats amb les que va exposar el president
Rodríguez Zapatero a Barcelona, fa un parell de setmanes. En aquella ocasió, va avançar la
notícia de la imminent presentació del Pla de Convergència de la Societat de la Informació
per part del ministre José Montilla.
L’Euroregió
Ara deixin-me parlar sobre el que és el nostre escenari real. Estem parlant de Catalunya,
però és el nostre escenari real? No. El nostre escenari real és l’Euroregió. És en aquest
àmbit on estem formulant la nostra política econòmica.
L’Euroregió Pirineus-Mediterrània ens ofereix mida, capacitat econòmica i posició
estratègica. Ens ofereix mida perquè té uns 160.000 km quadrats (gairebé dues vegades
Portugal o un terç d’Espanya) i representa un 3,3% del PIB total de la UE-15 (dades
Eurostat 2001).
I ens ofereix capacitat econòmica perquè presenta una taxa acumulativa de creixement del
3,15% en el període 1995-2001, força superior al creixement de la UE-15. L’Euroregió té tot
el que cal tenir per a esdevenir una regió europea de punta en el centre de l’Arc LondresParís-Frankfurt-Milà-Madrid-Lisboa; i si m’apuren Alger, que està a la mateixa distància en
avió, quasi, que Madrid; encara que, de vagades, no en som conscients.
Al Midi i al Llenguadoc s’adonen que París és lluny i que Barcelona és una oportunitat. A
l’Aragó saben que no discutim la seva idoneïtat logística en el centre del triangle MadridBilbao-Barcelona. Amb Balears no tenim cap problema; amb València, sí, encara que el
problema no és diu Camps. El problema no és el president Camps.
L’Euroregió és el nostre camp de joc. A vostès els ho puc dir amb més convenciment que a
cap altre sector: tots vostès han d’entendre que en el marc de l’Euroregió no tenen
competidors directes. Hi tenen aliats.
La nostra gran fàbrica d’avions, la més important del món, és a Toulouse, aquí a tocar, i
tant de bo que la N-20 francesa o E-6 europea avancés més de pressa i que fóssim capaços
de connectar els túnels del Cadí i del Puymorens, que van inaugurar Pujol, Mitterrand i
González.
Per cert: el dia 28 es pren a Moscou la decisió sobre el projecte ITER. Ja saben que pot anar
o bé al Japó, o bé a Cadarache, a prop de Marsella, però en aquest segon cas la seu de
l’empresa és Barcelona. Els puc avançar que en la reunió preparatòria d’avui a Brussel·les la
candidatura França-Barcelona ha quedat ben situada. L’Euroregió funciona. I és cap a
aquesta concepció que hem d’anar si volem que Catalunya jugui un paper d’un cert relleu
en l’Europa dels 450 milions de ciutadans.
El nou model de Finançament Autonòmic
Estem proposant un nou sistema de finançament. Abans d’ahir el va explicar el Conseller
Castells a Tribuna Barcelona. És cert que tenim més competències transferides; és cert que
els recursos que rep Catalunya són insuficients. Això avui, i és molt important, ja és

9

�acceptat pràcticament per tothom.
Algunes dades significatives: el finançament de la Generalitat ha crescut a una taxa del
7,1% anual entre 1999 i 2002; el de l’Estat (incloent les cotitzacions de la Seguretat Social)
ho ha fet, durant el mateix període de temps, a una taxa anual del 8,2%. Mentrestant, la
despesa de les CC.AA. (Salut, Educació, Serveis Socials) té un comportament
estructuralment expansiu –elasticitat de renda alta, per entendre’ns- i creix a taxes
superiors a la de l’Estat (Defensa, Justícia), que creix a taxes molt més modestes (3,9%).
Però el que nosaltres reclamem, o millor, proposem, va més enllà.
Estem posant sobre la taula un nou sistema que representa un canvi estructural respecte
als sistemes anteriors, amb una nova filosofia i uns nous principis rectors.
I aquí rau la importància d’una proposta que ha de suposar un canvi històric en el nostre
sistema democràtic.
Catalunya, amb un PIB per càpita superior a la mitjana, passa, després d’aplicar el
sistema, del quart al vuitè lloc entre les disset comunitats autònomes, quedant per sota de
la mitjana. Altres CC.AA. disposen d’uns recursos per càpita molt per sobre de la mitjana,
quan la seva capacitat econòmica es troba per sota. Hi ha una comunitat autònoma que rep
121 i paga 65 quan nosaltres rebem 97 i paguem 125; doncs no pot ser: hem d’anar a un
sistema pel qual la solidaritat funcioni i, al mateix temps, no es donin aquests contrastos
que són inacceptables. També hi ha Comunitats que parteixen d’una posició per sobre de la
mitjana i milloren, i Comunitats que estan per sota i continuen per sota després de les
transferències.
Parlar del sistema de finançament és parlar de política, però m’acceptaran que la suposada
racionalitat del sistema és dubtosa: “no, no, ... es que todo esto proviene de la Lofca, de la
Constitución, etc..” Esto proviene de dónde provenga, però si la gent no ho entén, mejor
que no provenga. Perquè una part important de l’eficiència del sistema econòmic i
especialment del sistema fiscal, no és que la gent estigui encantada de pagar els seus
impostos, que no ho estarà mai, però que entengui el què està pagant, perquè ho paga, i
perquè es fa servir. I això és exactament el que no succeeix.
Per tant, intentant deixar de banda per un moment el cas específic de Catalunya, és l’Estat
espanyol, aquest estat que ha de passar de ser Estat autonòmic a ser Estat de les
Autonomies, el que necessita definir un nou sistema de finançament clar.
Un sistema que s’adapti a la seva realitat d’estat compost i als tres nivells d’administració –
central, autonòmica i local- amb els que funciona, en la teoria i en la pràctica (Si no
comptem la SS, l’Estat només gasta un 32%, i les CC.AA., i les EE.LL. el 68%) , una
autèntica revolució respecte del 1980. Quan va començar tot, l’any 1980, la relació era 800-20. L’Estat en rebia el 80, les comunitats autònomes res i les entitats locals un 20. Ara el
que crida més l’atenció és que els ajuntaments s’hagin quedat en el 20, i el que és realment
revolucionari és que l’Estat hagi passat del 80 al 30.
Estic tant convençut de la legitimitat de reclamar un nou sistema de finançament, que –ja
els ho avanço- seré d’una fermesa extrema davant totes les vicissituds que trobem en el
camí. Fermesa no vol dir respondre a totes les provocacions, ni vol dir tampoc immobilitat.
El nou sistema s’ha de negociar, i qui s’asseu en una taula sense voler moure’s ni un
mil·límetre de la seva posició inicial, és que o no sap negociar o no vol obtenir cap resultat.
Dit això, m’agradaria dir resumidament en què es basa la proposta.
a) És una proposta de bases, més que això, de principis específics, però de la que en pot
sortir més d’un model. La nostra proposta és un marc en el qual hi caben diversos models

10

�Quan definirem el model concret, tindrà més sentit parlar de xifres i de terminis. Ja en
parlarem.
Ja saben que hem estimat en un 7,5 % del nostre PIB la diferència entre impostos pagats i
serveis rebuts. Ho reduirem substancialment, en el temps, però substancialment.
b) És un model que combina autonomia tributària i solidaritat interterritorial en el marc
d’una proposta d’inspiració federal; per tant, els models que d’ella en poden sortir seran
homologables als existents en països de tradició federal.
No es proposa un model de privilegis, un ‘cupo’ encobert, sinó que és un model de
participació, de percentatges i de corresponsabilitat.
És, per tant, generalitzable a la resta de Comunitats Autònomes. A totes les que així ho
desitgin (com sempre ha passat...recordin que hi va haver tres CC.AA. que no es van
adherir al sistema del 1996 i no va passar absolutament res!).
c) És un model estable en el temps, i l’estabilitat implica mecanismes d’actualització per tal
de poder anar-se adaptant a la realitat.
Aquests grans principis que acabo d’enumerar es concreten en una bateria de mesures més
específiques:
- La creació d’una Agència Tributària de Catalunya que recapti tots els impostos pagats a
Catalunya i que podrà estar consorciada o coordinada amb l’administració tributària del
conjunt de l’Estat, que ens permetrà tenir més responsabilitat fiscal, més transparència i
coneixement –i per tant més eficàcia- i, en ser consorciada o coordinada amb la de l’Estat,
evitarà la fragmentació del sistema fiscal espanyol.
- Una part del rendiment dels impostos pagats a Catalunya (en uns percentatges que en cap
cas poden superar el 50%) s’atribuirà a l’Estat per al finançament dels seus serveis i
competències.
- La inversió d’infraestructures de l’Estat a Catalunya tendirà a equiparar-se a la participació
relativa del PIB de Catalunya en relació al PIB de l’Estat. Bàsic i fonamental. D’aquí plora la
criatura. Es compleix en moments punta (s’ha acomplert aquesta igualtat, en fi aquest
19%, o 20-21%, en alguns casos, com els Jocs Olímpics o l’AVE), però no de forma
sostinguda.
- La capacitat de finançament per habitant de la Generalitat ha d’equiparar-se gradualment
a l’obtinguda en aplicació dels sistemes de concert i conveni vigents a les comunitats
autònomes forals. Fa 5/6 anys, quan vaig esbossar el meu programa tornant d’Itàlia, els
recursos disponibles a Catalunya creixien un xic més que els del País Basc, any per any. No
molt més, però alguna cosa més; vam estar calculant amb altres companys bascos i d’altres
CC.AA. socialistes i vam calcular que en 20 anys ens igualarien, amb aquell ritme. Espero
que amb el nou sistema de finançament trigarem menys.
- El sistema que proposem preveu uns mecanismes de solidaritat molt potents. És més,
estableix un criteri clar i transparent de solidaritat interterritorial per primera vegada a
l’Estat espanyol. Clarament, no és que no existís, és que no era clar.
No podem entendre que les comunitats amb menys recursos es vegin abocades a prestar un
nivell de serveis més baix o a augmentar la pressió fiscal que suporten els seus ciutadans.
Però tampoc podem entendre que algunes Comunitats prestin més i millors serveis fent un
esforç propi notablement inferior.
Aquí, la igualtat no és sinònim d’equitat. I defensar-ho, seria com defensar que després de
pagar el nostre IRPF tots acabéssim amb la mateixa renda... seria absurd i contrari a

11

�l’interès que tots tenim de que hi hagi un mecanisme d’incentivació de l’esforç.
Conclusió
Voldria acabar fent una síntesi del que els he intentat transmetre en varis punts:
• En primer lloc, que tal i com vaig constatar a la reunió de dissabte al Parlament, totes les
forces polítiques de Catalunya entenem la responsabilitat històrica del moment que estem
vivint i, per tant, l’encarem amb fermesa i convicció. Catalunya tindrà un nou Estatut i
tindrà un nou sistema de finançament.
• En segon lloc, que tot i ser plenament conscient de les dificultats plantejades i de que
provoquin un cert neguit, crec que estem en un bon moment econòmic (tal i com demostren
els indicadors als que m’he referit).
L’aposta del govern és aprofitar aquestes condicions positives per aprofundir en les
transformacions necessàries que també he anomenat. D’això és del que parla l’acord
estratègic en marxa. El Govern no s’aturarà ni un minut. El govern governa, i seguirà
governant amb més ambició i realitzacions, francament, que en els darrers 25 anys.
• En tercer lloc, que tenim els cinc sentits posats en que Catalunya avanci amb un govern
catalanista i de progrés :
o En un govern de coalició, governar engloba també una part del “consensus building”. Les
decisions es prenen d’una altra manera, molt menys arbitraria i tenint en compte les
diverses incidències sobre la comunitat afectada per una o per altra política.
o No renunciarem a cap dels nostres drets ni a cap de les nostres obligacions com a
govern, però avançarem amb la complicitat de tots vostès, i amb la seva col·laboració.
Aquest és un govern que busca el consens; i no per imatge, sinó per convicció. El consens
amb tots els agents socials i econòmics del país, i el consens amb els altres pobles
d’Espanya.
• I, finalment, he intentat explicar, un cop més, perquè volem un nou sistema de
finançament i en què consisteix la nostra proposta. Una proposta que és eficient i solidària a
la vegada.
• ...I sempre tornant al principi, un nou Estatut com a instrument necessari per dur a terme
les reformes socials, polítiques i econòmiques que Catalunya es mereix i que Catalunya
tindrà.
Moltes gràcies.

12

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7599">
                <text>1688</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7601">
                <text>Un finançament per al progrés econòmic i social de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7604">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7605">
                <text>Cercle d'Economia. Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7606">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7607">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7608">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7609">
                <text>Energia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7610">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7611">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7612">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7613">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7614">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7615">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7616">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14234">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39083">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39084">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40163">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40234">
                <text>2005-06-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7600">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1757" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1361">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1757/0000001380.pdf</src>
        <authentication>f67cd953a08feef2019e57b709f32a07</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42958">
                    <text>Un futuro posible:preservar identidades, compartir proyectos
Conferència pronunciada per Pasqual Maragall a Bilbao
1.Quiero empezar mi intervención de esta tarde manifestando mi más radical repulsa al último atentado de eta,
en Andoain, que costó la vida a Joseba Pagazaurtundua. Esta condena no admite matiz posible. Y este atentado
tampoco admite silencio posible.
El silencio, en el País Vasco, es hoy sinónimo de asentimiento, de demasiadas complicidades con el terror.
Sólo por la palabra llegará la paz a Euskadi. Y no avanzaremos ni un milímetro en este camino, si lo transitan
solamente –y mucho menos aún si nos conducen- corazones de hielo, como dijo Maite Pagazaurtundua.
El silencio del alcalde de Andoain es políticamente inmoral. También aquí sin paliativos. Inmoral porqué no se
puede callar ante el asesinato de un ciudadano. Inmoral porque un alcalde no puede callar ante el asesinato del
jefe de su policía municipal.
Déjenme que lo diga claro y sin matices: yo habría votado la moción de censura contra el alcalde de Andoain,
por encima de cualquiera otra consideración de coyuntura o cálculo electoral, dando prioridad a la exigencia
moral y a mi convicción que nadie que no condene la muerte de una persona, de un servidor de su propia
administración, puede seguir un minuto más como alcalde. Era un gesto de dignidad política.
2.- Dicho esto, quiero hablarles esta tarde desde el máximo respeto a los ciudadanos vascos y a sus
instituciones.
No tengo la pretensión de hablarles de los problemas del País Vasco desde la distancia, ni mucho menos
impartir lecciones sobre lo que debe hacerse para resolverlos.
Pero si les ruego que acepten que mi aproximación a su situación está hecha desde una cierta pasión positiva,
desde una voluntad de empatía.
Quiero plantearles una reflexión respetuosa con la convicción de que los problemas de los vascos sólo pueden
resolverlos los vascos, en democracia y desde las instituciones y las leyes de que nos hemos dotado.
Mi reflexión se orienta hacia lo que podemos hacer desde Catalunya para crear unas condiciones mejores que
las actuales para ayudar a que el pueblo vasco avance hacia una solución de futuro.
3.-Pero antes de hacerlo creo que también es mi deber dejar sentada una petición que reiteradamente he
planteado a los máximos representantes institucionales de Euskadi: la COMPASIÓN con las víctimas del
terrorismo ... Compasión, no como sentimiento cristiano, sino padecer con, ser capaces de ponerse en el lugar
del otro, de compartir su dolor, su angustia, su temor, su esperanza ... Compasión humana, de persona a
persona ...
Y compasión política, de partido a partido, con el mensaje profundo de que hay esperanza en este pueblo de un
futuro reconciliado ...
Creo que para construir un futuro posible de Euskadi no basta con desear y trabajar sin descanso para acabar
con ETA, para aplicar la ley, para desterrar la desigualdad política que supone que unos ciudadanos, servidores
de lo público, tengan que ser protegidos para poder ejercer su noble función ...
Además hay que crear un clima moral que lo haga posible y, sobre todo, que haga posible el día después ... A
este clima moral es a lo que llamo compasión ...
4.-Vuelvo al núcleo de mi reflexión: ¿qué se puede -que se debe- hacer desde Catalunya?
Hace tiempo que mantengo una polémica amistosa con el presidente de la Generalitat sobre la conveniencia de
que Catalunya se implique en la solución del problema vasco y, en consecuencia en la construcción de una
nueva España.
No se trata de promover una actitud de ingerencia en la política vasca. Ni mucho menos. Se trata de promover
una actitud mucho más activa en la política española para intentar sacarla del callejón sin salida al que a mi
juicio la están llevando lo que denomino los tres nacionalismos que nos gobiernan.
Entiendo que desde Catalunya tenemos el deber y la oportunidad de hacer dos cosas:
-Progresar en nuestro modelo de autogobierno en el sentido de superar la etapa de mera afirmación identitaria.
-Promover la idea y el proyecto de una España plural.
En el convencimiento de que haciendo lo primero ayudamos a avanzar en el segundo de los objetivos; y
viceversa.
5.-En primer lugar: afianzar un modelo de autogobierno de Catalunya que suponga un nuevo paso adelante ...
Vengo diciendo en los últimos tiempos que los primeros veintitrés años de autogobierno estatutario en
Catalunya constituyen tan sólo el prólogo de lo que puede y debe ser el autogobierno pleno de Catalunya.

�Unos veintitrés años en los que la afirmación identitaria ha sido prioritaria y en los que se ha dejado de lado la
preocupación por una estrategia de futuro, por construir un proyecto que puedan compartir todos los
ciudadanos de Catalunya, sea cual sea su manera personal de vivir el sentimiento nacional.
¿Acaso son excluyentes los propósitos de preservar identidades y de compartir proyectos?
En pura corrección política tendría que decirles que se trata de una disyuntiva falsa, que es deseable y posible
que ambos propósitos convivan en la dinámica de una sociedad.
Creo que es así y que una sociedad madura debe ser capaz de encontrar el equilibrio entre sus raíces y sus
esperanzas.
Pero hay momentos en la vida de un país en que hay que decidir la dirección y el sentido de su rumbo … Y no
es lo mismo hacerlo con una omnipresente obsesión por el pasado, por afirmar la identidad, por reforzar el
vínculo comunitario … que hacerlo con la determinación de mirar hacia el futuro, de construir un proyecto
atractivo para nuestros hijos.
En hermosas palabras de un socialista catalán de los años treinta del siglo pasado, Rafael Campalans,:
“Catalunya no es la historia que nos han contado, sino la historia que nosotros queremos escribir. No es el culto
a los antepasados, sino el culto a los hijos que aún han de venir” ...
Permítanme una referencia a lo que ha venido en llamarse el “modelo catalán”, que no sé si no es otra cosa que
una manifestación de una cierta vanidad provinciana ... En todo caso entiendo que debe ser algo definido por
dos características relevantes:
-Que es posible a la vez el pleno autogobierno de Catalunya y formar parte activamente de la España
democrática y plural.
-Que la sociedad catalana no ha de estar dividida por la “cuestión nacional”, que la línea divisoria fundamental
de la confrontación política no ha de ser la que separa nacionalistas de “no-nacionalistas”.
Repito que no queremos ni podemos dar lecciones. Pero en la medida que este modelo idealizado es compartido
por una amplia mayoría de catalanes, los responsables políticos tenemos la obligación de convertirlo en una
realidad tangible y también útil para todos.
6.-En segundo lugar, desde Catalunya tenemos el deber de impulsar el proyecto necesario y posible de la
España plural.
-Necesario porqué no hay otras vías
transitables en la Europa de hoy ...
-Posible, si entre todos creamos las condiciones políticas ...
-Si no sucumbimos al odio que quiere instalar el terrorismo en la agenda política ...
-Si resistimos a la tentación de renunciar al debate político, a la diferencia, al pluralismo en aras a una
unanimidad que representa la muerte del futuro ...
Los demócratas tenemos como primer deber compartido luchar contra el terror. Y desde esta prioridad, no
podemos renunciar a nuestros proyectos, a nuestras diferencias, a nuestro diálogo, a nuestra capacidad de
ponernos de acuerdo en procesos que trasciendan el presente .
No podemos, en definitiva, renunciar a la política .
Estoy convencido de que España –y con ella Cataluña ... y Euskadi- necesitan de un proyecto de realismo
político y ambición colectiva como lo es el de la España plural.
-Realismo en su desarrollo: hay que trabajar con una Constitución y unos Estatutos que no son intocables y en
el escenario diseñado para las instituciones democráticas por la Unión Europea.
-Ambicioso en sus objetivos: dar respuesta satisfactoria a las aspiraciones de los pueblos de España para este
siglo.
Una España plural que ha de nacer de la periferia geográfica sin que nunca más pueda ser considerada periferia
política... Una nueva concepción política de España: la España federal. Una nueva configuración económica de
España: la España red.
Esta transformación de España no será posible mientras sea gobernada por el más rancio nacionalismo de los
gobernantes que ha tenido este país desde la llegada de la democracia. La España plural solamente podrá
construirse desde la superación de la España Una, levantada a golpe de sentimientos identitarios en singular, y
su sustitución por una España-proyecto en el que todos los que formamos parte de la primera persona del
plural nos sintamos cómodos.
Plural y red son conceptos incompatibles con los viejos prejuicios esgrimidos por el nacionalismo del centro:
insolidaridad territorial, privilegios, unidad de destino universal.
Hay que poder vivir, prosperar y realizarse individualmente y colectivamente sin pasar por el centro. Hay que
respetar Madrid y lo que representa, que es mucho e importante, pero no podemos renunciar a un horizonte
más amplio de legítima ambición para nuestros proyectos.
7.-Catalunya i Euskadi en la España plural ... En términos económicos y de desarrollo de la España-red, el eje
País Vasco-Catalunya adquiere un valor estratégico evidente, imposible de configurar y rentabilizar en la actual

�concepción radial de España.
-Tenemos un interés común en fomentar nuestras economías. Las más competitivas de España y con un alto
grado de complementariedad.
-Podríamos y tendríamos que hacer muchas cosas en común y les ruego que tomen en consideración esta
oferta.
-Podríamos y tendríamos que potenciar la presencia de los intereses vascos y catalanes en sectores
estratégicos como la energía, las telecomunicaciones y las infraestructuras, en los que quizás convenga ir
juntos para estar de verdad en condiciones de plantearnos objetivos realmente ambiciosos.
Por ejemplo: No tiene sentido en la Europa de hoy una red ferroviaria de alta velocidad que no dibuje el eje
ferroviario Barcelona-Valencia, o si se quiere, Almería-Marsella y que no dibuje el eje cantábrico, cosa que inició
el Informe del Banco Mundial de 1960 con Bilbao-Behovia y La Junquera-Murcia y que luego se abandonó. Ni
tiene sen tido una España en red sin el eje Bilbao-Barcelona.
La España de las autonomías ha olvidado curiosamente cosas tan elementales como éstas. La España de las
autonomías es un concepto, un concepto político y jurídico, pero es también un mapa, y no sólo un mapa de
fronteras regionales, sino un mapa de conexiones entre esas regiones. Si no es así, no será un concepto
efectivo, actuante, material y positivo.
8.-No quiero terminar esta primera parte sin volver al País Vasco para hacer el elogio de la necesidad
indispensable de una fuerza política que cumpla con el deber ineludible de convertir el diálogo democrático en
su norte de acción, su razón de ser.
Hoy por hoy estoy convencido que esta fuerza política tiene un nombre: el Partido Socialista de Euskadi.
Un Partido que cuenta con la doble legitimidad de su compromiso profundo con el autogobierno de Euskadi y de
su compromiso por la libertad de todos los ciudadanos y las ciudadanas de este país sometidos a un chantaje
colectivo.
Un compromiso con el autogobierno demostrado a lo largo de la historia contemporánea de Euskadi y -más allá
de lo razonablemente exigible- durante los años en que compartió las responsabilidades de gobierno con el
Partido Nacionalista Vasco.
Un compromiso con la libertad frente al terror, asumido con el coraje cotidiano y anónimo de miles y miles de
hombres y mujeres que reafirman su esperanza en una Euskadi libre y en paz.
Es el coraje de los Rabin, de los Hume que fueron capaces de forjar, en condiciones tan difíciles como las de
esta hora de Euskadi, un futuro de paz para sus pueblos, convencidos que la condición de la paz es el acuerdo y
no la victoria.
Ahora nos acercamos al momento de la verdad. En un año cuatro elecciones, por orden creciente: locales,
autonómicas, generales, europeas. Conviene ir aclarando conceptos.
Aquí nos gobiernan tres nacionalismos: el español, el catalán y el vasco. A escala mundial nos gobierna el
nacionalismo americano, matizado afortunadamente por las influencias de ONU y Unión Europea.
Esos nacionalismos no nos están resolviendo los temas que tenemos pendientes como catalanes, vascos,
españoles y europeos, ni tampoco como ciudadanos del mundo.
España va bien. Todo es relativo en este mundo. España va bien en los últimos 25 años, comparados con los 75
anteriores, de 1898 para acá. Catalunya va mejor que nunca desde 1714, aunque el siglo XVIII, políticamente
horrendo, fue bueno económicamente, y el XIX y el XX tuvieron fases de progreso fulgurante, en la cultura, en
la política y en la economía.
Pero estamos en un punto de giro, en un recodo interesante de nuestra historia.
Dejemos Europa y el mundo para el final o para otro momento. ¿Cuál es exactamente nuestra situación local?
La Constitución y los Estatutos son correctos, puesto que nos han permitido llegar hasta aquí. Pero hay fatiga
en sus materiales.
Indicios: el anterior presidente del Tribunal Constitucional se retira pidiendo una relectura conjunta del bloque
constitucional- estatutario y su compactación y adecuación.
Más indicios: el actual presidente del TC entra en el cargo como elefante en cacharrería, declarando que no hay
diferencia entre nacionalidades históricas y las que no lo son, puesto que, según cree, todas lo son de algún
modo. Y se apoya para ello en una lectura de los 17 Estatutos que muestra, es cierto, distintas interpretaciones
de los términos “nacionalidad”o “comunidad histórica”o “región”.
Una parte de las Comunidades Autónomas, las que se consideran más históricas, porque tienen lengua propia y
tuvieron Estatuto en los años 30 del siglo pasado (hechos ambos referidos en la Constitución), consideran que
peligra la hasta ahora útil ambigüedad de la Carta Magna.
(Es sabido que Napoleón prefería Constituciones breves y ambiguas. Probablemente la ambigüedad sea
obligada para reflejar sin ruptura el acuerdo de no entrar en lo que divide a los constituyentes y limitarse a lo
que los une. En cuanto por un lado o por otro se pretende reducir la ambigüedad – algo que en algún momento

�hay que abordar, probablemente ahora – debe saberse que peligra el equilibrio inicial y que habrá que buscar
otro más avanzado, más elevado)
Pero sigamos investigando el estado actual de conservación de los textos legales de hace un cuarto de siglo.
Todos los partidos excepto el actualmente gobernante en España piden la reforma del Senado para cumplir con
la exigencia (artº 69.1 de la CE) de hacer del Senado la cámara de los territorios o autonomías y no una mera
representación de las provincias.
El Partido Popular lo asumió en 1996, para abandonar luego ese objetivo, quizás porque cayó en la cuenta de
que incluso perdiendo la mayoría en el Congreso podría tal vez, con el Senado actual, mantener una posibilidad
de bloquear o al menos de alejar en el tiempo eventuales cambios en las leyes.
Otro factor de incomodidad: el País Vasco no estuvo representado en la redacción del texto constitucional de
forma suficiente a juicio del partido nacionalista que gobierna hoy Euskadi, de modo que sus representantes se
abstuvieron en la votación del mismo.
Último y más relevante elemento a considerar: hemos entrado en Europa. Y sus Tratados, que en su momento
ratificamos y son ley en España, aparte de absorber parte de la soberanía que definía la CE como propia de
nuestro estado (moneda, fronteras, y progresivamente defensa) establecen principios avanzados y muy
adecuados para regular nuestra propia gobernación, por ejemplo el principio de subsidiariedad, en virtud del
cual nada de lo que pueda hacerse cerca de la ciudadanía debe hacerse lejos. O el de proporcionalidad, que
veta el exceso de medios del gobierno lejano en la persecución de sus fines legítimos. (En virtud de este
principio se excluiría, por ejemplo, que el estado interviniera en la solución del tema del “botellón”, en el barrio
de Malasaña de Madrid; quizás ni tan solo la autonomía debería intervenir, bastándose la ciudad para ello.)
Es más: los Tratados reconocen que los gobiernos subestatales dotados de determinadas competencias
exclusivas pueden estar presentes en los Consejos de ministros de esas materias e incluso representar a la
nación-estado (como hacen los länder alemanes, por ejemplo en los Consejos de ministros de Cultura).
(Curiosamente un documento del Ministerio de Administraciones Públicas niega a las comunidades españolas
esas posibilidades, afirmando que el federalismo alemán es homogéneo y el español, no: el español, señala ese
documento, es asimétrico. Santa palabra, que yo trato de no utilizar, por prudencia.)
No voy a añadir, por no alargar más el análisis de las causas de envejecimiento de nuestra Constitución, y por
coherencia, el demoledor recuento que hizo Joaquín Leguina, de los derechos consagrados en ella y que no se
han hecho efectivos (entre ellos, por ejemplo, el derecho a la vivienda). Posiblemente no se trate ahí de
envejecimiento actual sino de ingenuidad inicial, algo que todas las constituciones comportan – no la que
menos la de los EEUU cuando proclama el derecho de sus ciudadanos a la persecución de la felicidad.
Si no hemos cambiado ya la Constitución, vistos los datos, es por la prudencia extrema que nos sugiere la
consideración, siquiera somera o inconsciente, de las barbaridades que cometimos antes de que Ella (con
mayúscula) existiera.
No es descabellado sin embargo, por lo dicho, temer que la prudencia nos haga aparecer insensatos a los ojos
de algunos agudos observadores de hoy y, lo que sería peor, de la mayoría de los de mañana (¡cómo no se
dieron cuenta! dirán entonces)
Vayamos ahora a por la evolución de los formatos políticos que se han ido adoptando en el último cuarto de
siglo: hemos hecho un ciclo completo o casi completo de todas las alternativas posibles.
Hemos tenido en el estado gobiernos socialistas y gobiernos conservadores, ambos en sus dos variantes:
mayoría absoluta y mayoría relativa. Y por tanto períodos de mayor peso (teórico) de los nacionalismos
periféricos y otros de exclusiva influencia de los partidos de ámbito estatal.
Hemos tenido en Euskadi una preautonomía presidida por un socialista, gobiernos de coalición con
vicelehendakaris socialistas (Ramón Jáuregui, Fernando Buesa) y gobiernos exclusivamente nacionalistas.
En Catalunya, después de la victoria de los socialistas y la izquierda en 1977 – la mancha roja de Europa,
recuerdan? – tuvimos (qué generosidad la nuestra) gobierno de unidad presidido por Tarradellas, con Narcís
Serra como ministro estrella, y luego gobiernos nacionalistas, minoritarios y mayoritarios. El último de ellos,
minoritario, con el soporte parlamentario del Partido Popular.
Este hecho, inédito en nuestra historia política, amalgamado con el apoyo del nacionalismo catalán al
nacionalismo español en las Cortes españolas, está en la base de la crisis profunda de nuestros nacionalistas,
debida también al cansancio de más de veinte años de gobernación ininterrumpida.
Ello permite que mucha gente comprenda que estamos ante un posible cambio histórico en Catalunya, que va a
tener consecuencias serias, muy serias, en la gobernación española. No imagino a los nacionalistas catalanes,
desde la oposición en Catalunya, apoyando a un gobierno minoritario del partido nacionalista español en
Madrid: sería un suicidio político.
Preparémonos para un situación nueva, “si Dios quiere”. Y sepan ustedes que vamos a manejarla con
determinación, conscientes de lo que se va exigir de nosotros, tanto en el sentido de la sensatez y la
moderación, como en el de la fidelidad al objetivo de una Catalunya potente y una España plural y

�efectivamente reconciliada con esa pluralidad que es substantiva y constitucional.
No me va a temblar el pulso en esas circunstancias para hacer realidad esos objetivos.
Hay otros indicios de que España se ha ido preparando para ese nuevo panorama del segundo cuarto de siglo
constitucional.
Media España (básicamente el Norte y el Sur) está en posiciones más bien inclinadas o a la izquierda o al
nacionalismo periférico – con la salvedad, precaria hoy, de Galicia. La otra media (la franja central) está en la
derecha o centro derecha. La línea divisoria virtual que va de Asturias a las Baleares es bastante elocuente en
ese sentido.
En 1981, todavía con el gobierno inicial (UCD) en plaza, pasamos la prueba de un golpe de estado. Hace poco
la opinión pública ha sabido que el 27 de Octubre del año siguiente, a un día de las elecciones generales, se
desarmó un segundo golpe, con un sigilo que sólo podía obtenerse con un alto grado de lealtad entre gobierno
y oposición.
Eso es algo que en los últimos años se ha debilitado, a pesar de la actitud moderada de la dirigencia del partido
socialista en ese terreno – moderación que le valió hasta hace poco al secretario general socialista ironías
feroces, incluso en medios no alejados de su ideología. El pacto anti terrorista es la más evidente prueba de
lealtad de los últimos años.
A lo que voy es a lo siguiente: poco nos queda ya por experimentar antes de decidirnos a dar un paso adelante
y adecuarnos a las nuevas realidades, a la realidad europea en la que estamos y a la realidad española que
hemos ido construyendo. No lo digo por un prurito de realismo, ni por un deseo innecesario de aggiornamento.
Lo digo por prudencia. Por no forzar demasiado la elasticidad de unas normas que han dado muy buen
resultado pero que no merecen mayor abuso.
Deseo que Catalunya dé un paso adelante y participe de forma más clara, más ambiciosa, en el mejor sentido
de la palabra, y más confiada, en la gobernación de España, y en el diseño evolutivo de esa gobernación.
Siento que esa mayor participación es deseo de mis conciudadanos y alternativa a determinados cálculos
soberanistas, perfectamente sustentables, es cierto, en las circunstancias actuales, que he descrito antes. Tales
cálculos no responden con exactitud a la voluntad mayoritaria de los catalanes, que es más inteligente y más
positiva, igualmente ambiciosa, pero más cauta. Y es mejor entendida en Europa.
En una Europa en la que tantos pequeños países van a entrar, sino con derecho de veto, sí con derecho al voto,
va a ser difícil, muy difícil, que algunos grandes países compuestos, como la República Federal, el Reino Unido o
España, no se abran en su interior a una mayor movilidad de los pueblos o regiones que los componen y a una
cierta presencia de los mismos en el escenario europeo.
Creo también que sin esa implicación abierta de Catalunya en la España plural no hay salida para el proyecto
constituyente inicial, que la dibujaba claramente.
Añado que sin esa apertura de miras y sin la correspondiente sensación de comodidad por parte de Catalunya
en el proyecto español, sensación a la que se refería recientemente Rodríguez Zapatero, no habrá solución para
el drama que está viviendo Euskadi, o mejor, que estamos viviendo todos en Euskadi.
Lo digo porque en algún nivel más o menos consciente de las estrategias políticas españolas puede anidar el
temor de que una solución excepcional para el País Vasco dé la señal de partida para una reclamación catalana
de excepcionalidad, que pudiera no caber en el marco de la elasticidad permisible de nuestro sistema político.
Catalunya es consciente de que el País Vasco y Navarra, por circunstancias históricas y geográficas, por
argumentos de tamaño y de tradición, tienen y van a tener un régimen técnicamente “excepcional”, foral, no
común.
Y Catalunya quiere que se sepa que lo nuestro es distinto. No queremos un régimen de favor ni de excepción,
dicho sea sin ánimo de ofender a nadie. Queremos una España distinta. No distinta sino conforme a lo que
entendemos que promete la Constitución y que se ha ido marchitando o que se puede marchitar si no
evolucionamos.
Un país que evolucione hacia el reconocimiento no solo literal sino cordial de su pluralidad, de sus lenguas, de
sus culturas. Reconocimiento efectivo y defensa de la pluralidad por parte del Estado, y correlativa afirmación
por parte de Catalunya del capital inmenso que es para nosotros el castellano y la convivencia de los pueblos de
España.
Si ésta vía es posible, Catalunya no será mera espectadora. Jugará fuerte la carta de España. Y el País Vasco
podrá buscar con más tranquilidad una solución bloqueada en parte por errores propios, seguro, pero en parte
también por errores ajenos, por el temor a que cunda el ejemplo y a que la excepción suplante a la regla.
Esa es mi esperanza. Voy a trabajar intensamente por ella. Y me place poder compartirla con ustedes, en la
ciudad en la que se estableció mi abuelo, un zapatero de Monóvar, y en la que nació mi madre. Vamos a ver si
recuperamos la vieja y pacífica rivalidad-amistad entre Barcelona y Bilbao, entre Catalunya y Euskadi, sin la
cual España no sería lo que es, y sobre todo no sería lo que puede llegar a ser.
Muchas gracias.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27996">
                <text>Un futuro posible: preservar identidades, compartir proyectos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27997">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27998">
                <text>Bilbao</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28000">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28001">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28003">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28004">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28005">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28006">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28007">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28008">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28009">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28010">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41365">
                <text>2003-02-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28002">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1673" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1276">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1673/0000000572.pdf</src>
        <authentication>2235c7cd99a9687f1d8017186d1b8097</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42875">
                    <text>"Un home de veritat" A Antoni Santiburcio
Article de Pasqual Maragall a El Periodico (12-7-2001)
Se ha dicho de él todo o casi todo, se ha contado casi todo de una vida como la de Antoni, de su familia, de
cómo vivió antes y durante la enfermedad, de cómo no cambió por dentro mientras iba cambiando su aspecto.
Cambiando menos para su familia y sus compañeros del día a día, claro, que los que le íbamos viendo de tanto
en tanto comprobábamos con mayor brutalidad las dos cosas: el ataque implacable de la enfermedad y la
eficacia de su resistencia. Para darse cuenta a distancia de todo ello, sin embargo, había por lo menos que
haberle conocido antes con cierta intensidad, saber de esta persona singular y clásica al mismo tiempo.
Yo le conocí y traté bastante, durante bastantes años. Nunca tuve la impresión de conocerle del todo, ésta es la
verdad. Pero no tuve duda alguna sobre lo siguiente: era un hombre de verdad, en el sentido cabal del término.
Tenía una idea clara de lo que quería y de cómo podía conseguirlo. Y lo conseguía. No recuerdo haberle oído
que algún objetivo fuese imposible o se le resistiera. Probablemente la dificultad le estimulaba. Sin embargo no
era jactancioso. Era discreto. Era directo. No era un gran orador, pero decía precisamente lo que quería decir.
Poco antes de morir, notó que le faltaba algo, y lo dijo. Tenía razón como casi siempre.
Lo digo a sabiendas --muchos amigos lo saben-- de que no siempre coincidí con sus razones. Eso no era lo más
importante. Nuestra visión de lo que había que hacer era básicamente la misma. Y lo hicimos. Barcelona
cambió. Cambió ella. Nosotros la comprendimos y la ayudamos. La intuimos. Yo había conocido y trabajado
durante largos años con personas de su misma extracción, de su mismo perfil, de barrios cómo el suyo. Eran
otros tiempos. Ahora no tocaba soñar y conspirar: tocaba actuar. Y actuamos.
Pero tocaba también convencer, explicarse, seducir. En Chipiona, en un mitin de la campaña de Carmen
Romero para ser diputada en el Congreso, recuerdo que sedujo a todos, y en concreto a Carmen. El era el
joven andaluz que había triunfado en Barcelona. Eso en Andalucía es un triunfo importante. Pero donde había
convencido aún más era en Barcelona: en los barrios y en la prensa de base, no en los grandes titulares. Ahí se
produjo una interesante asociación de intereses entre un sector de la base política y de la base periodística, y
también, conflictivamente, pero de hecho, categóricamente, con una buena parte de la base del movimiento
ciudadano en los barrios.
Ahí, Santiburcio jugó un papel decisivo. Fue mal entendido por un sector de la política y de los medios, que se
empeñó en verle, a él y a lo que representaba, como la intromisión de un advenedizo que agitaba las aguas
aparentemente tranquilas de un país y de una ciudad donde los códigos de conducta y las alianzas posibles
estaban férreamente controladas según unos modelos hijos de la transición de los años 70. Un cierto
catalanismo y una cierta izquierda, y una cierta prensa, marcaban la pauta que no se permitía transgredir.
Santiburcio, no nos engañemos, era en cierto modo un extraño en ese contexto. Su estilo chocaba. Su Fòrum
Nord de Nou Barris parecía quijotesco. Su actitud sonaba a populista, y a individualista y excesivamente
pragmática a la vez.
Su éxito casi póstumo no hace más que revalorizar su esfuerzo por superar esas circunstancias adversas. Habrá
que historiar todo esto porque de otro modo no se entenderá del todo lo que ha pasado estos años en
Barcelona.
La Barcelona rutilante, que salió rejuvenecida y admirada por propios y extraños de la larga aventura que lleva
el nombre de los Juegos Olímpicos, en realidad se fraguó, no sin conflictos, en los barrios y los distritos,
negándose a admitir que las islas de excelencia y los grandes equipamientos lo fueran todo Esa Barcelona es un
modelo con claroscuros, sin duda, pero es el auténtico modelo Barcelona. Y surgió de una alianza o complicidad
que va desde Samaranch a Santiburcio, en torno a un proyecto universal y en cierto modo globalizador , y sin
embargo con profundas raíces populares.
Catalunya le debe mucho, casi tanto o más que al proyecto nacionalista, dotado de razones evidentes y
políticamente bien ejecutadas, pero lastrado también por serias limitaciones, limitaciones que el modelo
Barcelona hizo saltar por los aires. Afortunadamente. El proyecto del 2004 es un serio intento de proseguir por
ese camino que unos y otros fuimos construyendo, como se decía antes, dialécticamente.
Queda sólo por admitir que esas contradicciones se vivieron no sólo en el amplio campo de la ciudad y del país,
sino también en el interior del socialismo catalán. Todos los partidos socialistas han tenido y tienen dificultades
en las grandes ciudades, sea en Londres o en Madrid, en París --hasta hace poco, y aún está por ver la solidez
de su éxito-- o en Viena. Nosotros, con Santi, optamos por el modelo de partido de Viena, de sólido prestigio
desde 1918 en la Barcelona de los urbanistas y por supuesto de los socialistas. Pero ello no nos libró de los
males que afligen a los partidos de ciudades donde, por su tamaño y su papel nacional, lo que se discute son
las ideas globales y no sólo las locales. Dónde el localismo y la identidad no son la muletilla o la pócima mágica
que resuelve todos los quebraderos de cabeza de los políticos. O si lo son ha de ser abarcando a un público
mucho más amplio que el tradicional público de votantes socialistas.
Y ahí está el problema. La dualidad partido de votantes-ayuntamiento de ciudadanos se hace entonces
evidente. Casi diría que se refuerzan mutuamente: como más tiende el gobierno municipal a ampliar su
espectro, más tiende el partido a afirmar los valores esenciales. La filosofía de eficiencia y flexibilidad del
gobierno municipal, que tiende a reducir los núcleos de decisión central y a dar amplia autonomía al sistema
periférico, se compensa con un partido de amplias ejecutivas y consejos de federación y fuerte control de las
agrupaciones. El conflicto estaba servido. Pero no fue más allá de algunos rasguños y algunas salidas de tono
de unos y otros, luego magnificadas, con cierta lógica, por unos medios que comienzan en realidad en el propio
interior del partido y la institución. Los auténticos medios productores de noticias son las bases de los dos

�sistemas. A quien se llama los medios son, en realidad, los medios formales de los medios reales ; las opiniones
y los creadores de opinión son actores del grupo que luego se siente objeto y no sujeto de la noticia.
Pero Santiburcio tiene tanto o tan poco que ver con esto como yo mismo. Fuimos piezas de un conjunto. Me
considero su amigo, en cierto sentido uno de sus mejores amigos. Y muchas veces debimos defender posiciones
contrarias. Qué lujo de amistades y qué gusto tener esas contrariedades, aunque nos hicieran sufrir, y a
algunos, mucho.
12/7/2001

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26733">
                <text>Un home de veritat: a Antoni Santiburcio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26735">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26737">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26738">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26740">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26741">
                <text>1372</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26787">
                <text>Santiburcio, Antoni</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26788">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26789">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26790">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26791">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27327">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41282">
                <text>2001-12-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26734">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="751" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="409">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/751/19981020_LV.pdf</src>
        <authentication>217e32fe003e379c6d47e340e31b01d3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42083">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

20/10/1998
La Vanguardia, p.033, Opinión

Un independiente a favor del consenso
Autor: PASQUAL MARAGALL
NO ES EXTRAÑO que se signifique su personalidad, su estilo de resolver problemas
en vez de crearlos.
Carlos Ferrer Salat era un joven, y cuando un joven nos abandona, siempre hay algo que
perdemos. Su juventud hizo increíble la noticia, nos pilló a todos por sorpresa. Tendemos a
idealizar a los que nos han dejado antes de hora. En esta ocasión no hace falta. Carlos goza de
un auténtico privilegio: era -y seguirá siendo- respetado por todos, rasgo de la gente con
personalidad abierta. Me podría extender sobre su indudable humanidad, la de un hombre sin
fronteras comprometido desde los años cincuenta con el proyecto de una España democrática,
moderna y europea. No es preciso.
Quiero resaltar su significación como gran ciudadano, como catalán de convicciones cívicas,
constante impulsor de proyectos. Cuando Barcelona necesitaba reunir recursos para su
promoción como candidata a los Juegos Olímpicos, Carlos Ferrer no tuvo ninguna duda. Se
puso delante, como buen deportista. Mientras algunos dudaban y otros quizá suspiraban en
secreto por un fracaso que les diera una razón que no tenían, Ferrer Salat se armó con lo mejor
que tenía, su inmensa humanidad, y ganó por goleada. Después, los Juegos Olímpicos
desencadenaron la ola de inversiones más importante que ha visto Cataluña en el siglo y la
principal en los últimos veinte años.
Ferrer Salat fue decisivo para convertir el Comité Olímpico Español en un socio leal y potente
del COOB y en el éxito del programa ADO. Cuando pedimos su colaboración, la prestó
encantado. En los primeros 70, aún con Franco, el Círculo de Economía que él presidía fue el
primero en plantear la necesidad de una institución metropolitana: "Gestión o caos", se titulaba
su manifiesto de entonces. La historia, 15 años más tarde y por sorpresa, se giró en contra.
Recientemente, tuvo mucho que ver en el homenaje a Cambó. Su labor empresarial y pública
obtuvo un fruto muy especial: el reconocimiento y admiración de los dirigentes sindicales, que
recuerdan el talante negociador y su capacidad para lograr la concertación social. No resulta
nada extraño que se signifique su personalidad, el estilo que le llevaba a resolver problemas en
vez de crearlos, como ha destacado Juan Antonio Samaranch. Con ambos hemos compartido
ese principio para construir consensos antes que crispar el ambiente, perseguir acuerdos en
lugar de acariciar la homogeneización, trabajar a favor de la confianza en vez de provocar
recelos. Ferrer Salat ha sido un empresario independiente que intentó -y consiguió- situarse en
la actitud opuesta a las genuflexiones: tender la mano. Su ejemplo debería animarnos a confiar
más en nosotros para afrontar los cambios con espíritu abierto y voluntad de futuro.
Personalmente, al menos, además de sentirme gratificado con su amistad, quisiera conservar el
recuerdo de un ciudadano comprometido con el consenso, favorable a los cambios necesarios,
valiente ante la terquedad del pesimismo, generoso en todos los sentidos.

138 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11434">
                <text>1214</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11436">
                <text>Un independiente a favor del consenso</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11438">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11440">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11441">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11444">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11445">
                <text>Ferrer i Salat, Carles, 1931-1998</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11446">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11447">
                <text>Jocs Olímpics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11448">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21750">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14439">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40421">
                <text>1998-10-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11435">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11437">
                <text>Activitat professional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="642" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="185">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/642/Debat_1978_HistoriaFOC_PM.pdf</src>
        <authentication>3361a3170cb31ed50025a46a2e7b2a11</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41911">
                    <text>����������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9718">
                <text>1608</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9720">
                <text>Un instant de reconstrucció de la història del FOC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9721">
                <text>n. 4, p. 81-98</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9722">
                <text>Debat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9725">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9726">
                <text>1978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9727">
                <text>Front Obrer de Catalunya (FOC)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9728">
                <text>Franquisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47157">
                <text>Partits polítics Polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9730">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9731">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10081">
                <text>Publicat al número 4 de la revista Debat.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14330">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9719">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="973" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1537">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/973/19850218_CSXXI_BD.pdf</src>
        <authentication>8d57667fe4247ca6c99b40fb6ec1eb83</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45084">
                    <text>l
Voy a tratar de comunicarles un extracto de la experiencia
de seis años de gobierno en el Ayuntamiento de Barcelona y también de reflexiones que tienen su orígen en una larga historia
política.
La esencia del mensaje de esta noche es la prqpqest~ q~¡ . .,.
sector local, de las Corporaciones locales y en especial ge +.op
ayuntamientos, como el sector gestor por excelencia del sector
público, para entendernos del Estado en sentido amplio.
También pretendo hacerles llegar la pasión con la que .~e está viviendo desde Barcelona la historia política de ~ste país.
Quiero defender el autogobierne en un sen~ido :1nuy preciso
y hacerles llegar lo que · creo que es un deseo m:uy sincero de par
ticipar en el proyecto político espafiol en un m9me-,ito §~ce-pcio...,..,..
na!.
Como miembro de una de las comunidades dondi:a la coneie ~cia
de país está más desarrollada, como Alcalde de ;;u capital, com9
catalán y catalanista convencido que soy, debo +eeorQ.ar .c;:rue las
torpezas de la administraci6n central han 'be'Cho ~uch.o por fomentar una percepción del Estado como algo a j eno e intruso.
Los que ahora . estamos al frente de al~ll_n centro de p94er te
nemos la responsabilidad de ganarnos la c.o nfian'Za del ·pl,leblo C?nlas instituciones que dirigimos. Puedo asegurar que d~sde los """
ayuntamientos hemos hecho mucho en ese sentido.
EL SECTOR LOCAL, LOS AYUNTAMIENTOS, PROTAGONISTAS PE
PUBLICA.

-~.'~~ STION

Déjenme que les ponga un .ejemp'l·o ., quizás ex't-;r~~p , .de _1,-0 que
quiero decir cuando defiendo al sector local como ,EJ.e _pj;.o.r cg,~ sto;r
dentro del Estado. Suele decirse en este momento ql,le ;rr@s que la
creación de puestos de trabajo deberi.a preocuparn9s .J·a ~creaciól'.l
de empleadores, de empresarios. O se dice - qu~ .lo •s-egµ-~d o (70.000
empresarios) es precondici6n de l:o primero ·caoo.ooo e~pleos).
España, se insiste, necesita de un aho.r ·:c:o que -.s e ,convj__er:ta
en inversión. Teng.o la convicción de que ·e ste m~can ;i.11mo -:t;.an ortodoxo puede funcionar de una manera -mucho 'más ,efic:i ent,e :.s:i se produce un impulso descentralizado.
Quiero, en 'definí tiva, llamar:les ..la :.at--enc·i6n ?&lt;:&gt;-.Pr-e ~~).. hecho
de que tenemos ya 9. 000 ahorradore-s--invers-o res, los -~yµntamientos
españoles, que son capaces de generar un -cambio _de expectativas
económicas más importantes que e:l impulso -ap~logo ,que se pqdría
provocar centralizadamente con un aumento de 1a circulaci6n ·monetaria desde el Banco de España.
·
No es necesariamente verdad que los 9. 000 ayuntami.entqs .españoles respondan con fidelidad a ·1a cara.c te:r izaci6n de .gr:g:anismo ahorrador-inversor que acabo de describir. Es cierto. No -

�2.

todos esos entes locales han tenido o tienen una actividad arriesgada y eficiente, empresarial en suma.
Pero quiero subrayar que, en las circunstancias políticas actuales, la inhibición no es la norma. Antes al contra
rio. No hace falta más que comprobar la alta rnortalída~ política que se registra entre los Alcaldes de las poblaciones
donde se producen fenómenos de ineficacia. Es una mortalidad
que me atrevería a calificar de tan alta corno la que se regi~
tra en el sector privado de este país.
Esta es una realidad que ha sido presentada como escanda
losa pero lo cierto es que ha confirmado la productividad del
sistema democrático local cómo sistema adecuado para la producción de unos servicios adaptados a la demanda.
En consecuencia, no es admisible un cierto simplismo coyuntural que sitúa el déf ici t corno única referencia y que se
apoya en la superada visión de los Ayuntamientos como gastadores irresponsables. Esta visión es, corno mínimo, insuficien
te.
Mi propuesta del sector local, corno sector gestor por excelencia, tiene que matizarse para incluir consideraciones sobre el tamaño óptimo de las unidades locales: Ayuntamientos ~
grandes y medianos, comarcas y áreas metropolitanas son las di
rnensiones relevantes. Distritos y ayuntamientos pequeños se-~
rían las unidades políticas de· participación· y descentraliza-·
ción territorial.
Dicho esto, los alcaldes han estado más cerca del arqueti
po Schumpeteriano de empresario que muchos de los que profesañ .
corno empresarios. Han corrido más riesgos, incluso en su nivel
de ingresos y en su propi~· vida personal.
Las corporaciones 1ócales comparten algunas de las caractérísticas de las empresas. Es significativo, por ejemplo, que _,
cuando en un universo de economía centralizada ·se quiere esta_.·
blecer un acercarnien·t:o al sistema de mercado se recurre a los .::·
Ayuntamientos. Es lo que se ha producido en Hungría donde, po'r
primera vez, los ciudadanos pueden comprar un papel que da inte:
reses. ¿Quién emite · el papel? · Precisamente los Ayuntamientos:.
Si en un· gran salto nós acercarnos al mercado japonés encon
trarernos otro ilustrativo ejemplo del carácter empresarial de -=
las Corpor.aciones locales. En la lista de emisiones patrocina-·
das por una de las más importantes "security houses" del Japón
hay más de s, de 4 y de 5 ciudades que acuden al mercado de bo~ ·
nos en yens. Más que Estados.

o:e alguna forma ros carnpesi'nos faponeses que ahorran sobre ·
e:Epre:cio protegido del arroz y que han tenido hasta hace poco
muy escasas posibilidades domésticas de inversión ven claro que
invertir en ciudades, sobre todo en Europa, es un riesgo tan só ·
lidcr, . corno rnínirno1 como invertir en papel del Estado. Evidente
mente con el . aval . del Est'ado, pero también sin ese aval.
Puedo anunciarles que Barcelona acudirá al mercado privado:
japonés de bonos, no · todavía al mercado "samurai" o mercado- privilegiado de bonos públicos, en el próximo mes de abr·rl, · en una
cantidad módica, es cierto, a un interés muy convincente, (7,5%},

�3.

y a un riesgo de cambio asumible y sin aval.

Esta pequeña emisión, que se destina a la diversificación
de la deuda exterior, ha de servir también de presentación, pa
ra una posible participación más importante del Japón en la f i
nanciación de los JJ.00. de 1992.
También en el terreno de la informatización la capacidad
de reacción de los ayuntamientos, del sector local es, en lineas generales muy próxima a la que se predica de las empresas.
El Ayuntamiento de Barcelona· fué un pionero en este campo pero
el afán innovador se ha extendido a los municipios pequeños, en muchos de los cuales se ha evidenciado una actitud sorprendentemente abierta. Les contaré tan solo el caso de un ayunta
miento pequeño, el de Monóvar, con el .que he tenido algún con=
tacto por razones de procedencia familiar.
En Monóvar se adquirió un pequeño ordenador sobre el que
muy pronto cay6 toda la imaginación y el entusiasmo del hijo
del farmacéutico local. El programa preparado por este muchacho ha permitido informatizar prácticamente toda la gestión mu
nicipal, con inclusión de las actas de la Comisión municipal =
permanente. De hecho, la calidad del programa es tan notable
que la compañía proveedora del ordenador ha comprado el sofware de Monóvar para comercializarlo entre los ayuntamientos.
Monóvar ya cobra royalties por el invento.
Se han hecho algunas críticas inteligentes de la situación
actual que, en síntesis, atribuyen a la falta de ilusión,al abu
rrimiento generalizado de la coyuntura, la ausencia de las in-versiones que podrían invertir el signo de las perspectivas eco
nómicas. Es un diagnóstico razonable pero quiero advertir con=
tra la cura de caballo que desde algunos sectores se propugna como método para recuperar la ilusión perdida. No creo que una
terapia de choque a base de nuevas presiones sobre la legislación laboral sea lo que este país necesita o puede permitirse.
Tengo el convencimiento de que las condiciones ya son las
adecuadas para la invers·ión. Lo que hace falta es la aparición
de los "rompedores de uniformidad" de que hablaba el profesor García Durán en un reciente artículo. En mi opinión, los ayuntamientos pueden contribuir con normalidad y eficiencia a ese rol de ruptura y estímulo.
Dice J. García Durán que los sistemas se desestabilizan a
la baja cuando en vez de una distribución aleatoria de previsio
nes optimistas y pesimistas entre los inversores se da una pola
rización de previsiones pesimistas más all§. de lo gue es realista a largo plazo .
Probablemente en España estamos en este momento. Un momento en el que se necesitan sujetos sustentadores de expectativas
más realistas, es decir, más optimistas. Esta es la mejor alter
nativa a un cierto doctrinarismo liberal que a veces se nos pre=
dica.
Y que conste que les está hablando una persona que se senti
ría halagada de verse incluida en la tradición liberal, en el me
jor sentido de la palabra, incluso por razones familiares.

�4.

Voy a adelantarles un problema no resuelto en el que creo
que los Ayuntamientos -entiendan siempre el sector local en su
dimensión óptima- pueden y van a jugar, sin duda, un papel pr~
tagonista.
España debe afrontar una revolución cultural pendiente, si me permiten la licencia en el campo de la práctica masiva del deporte. Esto está conectado con lo anterior y va al fondo de uno de los puntos ciegos de nuestra mirada colectiva durante décadas. Incluso la España más ilustrada ha sido con~is
tentemente refractaria a incluir con decisión la práctica deldeporte entre sus objetivos prioritarios. Desde la izquierda
y la derecha más cultas se ha practicado un desdén militante.
Reconozcámoslo.
He hablado de ello en diversas ocasiones con el Ministro
de Cultura y con las autoridades autonómicas y no he encontrado reservas de principio a una campaña correctora.
Sólo una reserva, peligrosa por · otra parte. La que se de
riva del carácter enormemente rentable que políticamente hablan
do tiene o puede tener el deporte considerado como un campo demanipulación. Ahí si que es necesario un espíritu constituyente, una tregua en profundidad.
Una política de promoción del deporte de base, apoyada por
la federación de municipios, las grandes ciudades y los departa
mentes ministeriales y autonómicos concentkios es perfectamenteposible y daría resultados en el · horizonte de ocho años. Incidiria además, lateralmente, pero en forma significativa en algu
nos de los problemas no resueltos como por ejemplo,- el de la se
guridad. El deporte es el menos peligroso de ltis juegos y el más convencional.
Cualquier Alcalde de España se apuntaría a esta bandera.
Y se apuntarán todos. El debate está abierto y precisamente
en un momento especialmente apropiado, en el que preside el de
porte mundial un barcelonés.
Eso sí: es preciso que el Ministerio de Hacienda ponga un
paréntesis en su correcta aversión por los ingresos finalistas
o dé el rodeo que crea conveniente y destine al deporte el rendimiento del loto, u otro sistema semejante, que ya en Italia,
en Francia (sistema mixto) y en otros países está proporcionan
do financiación a la práctica masiva del deporte y a la prepa~
ración de deportistas de alta competición. Y fíjense bien que
hablo de práctica deportiva.
Nadie mejor que los ayuntamientos y en su caso las diputaciones para liderar este proceso que el Estado, debe en parte
financiar y las Autonomías sólo orientar.
QUE ES EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA.
Pero vayamos ya a la descripción de lo que es un Ayuntamien
to como el de Barcelona y lo que es el sector local de España.
Barcelona ciudad, el término municipal de Barcelona, no com
prende toda la ciudad real. La ciudad real es una aglomeración-

�s.
metropolitana de la que Barcelona-ciudad es sólo el centro, que
equivaldría al centro de Madrid. Las cifras siguientes, referi
das al último censo, dan una idea de lo que digo:

Madrid
Barcelona
C.M.B.

Habitantes

Km2.

3.158.818
1.752.627
3.096.831

607
97
477

En el caso de Madrid la aglomeración ha sido consolidada
en un solo municipio. En Barcelona, en cambio, hay 27 municipios para una población parecida a la de Madrid sobre una superficie de algo más de las dos terceras partes. La realidad
metropolitana no fué reconocida legalmente hasta 1974, con la
creación de la Corporación Metropolitana, en parte herédena : de
la antigua Comisión de Urbanismo y Servicios Comunes de los 27
municipios, pero que obtuvo carácter de entidad local municipal.
Los miembros de la Corporación son concejales de los ayuntamientos que la componen. El presidente, elegido por votación
entre los miembros, es ahora el Alcalde de Barcelona.
Uno de mis principales objetivos es fortalecer el papel de
la CMB como institución de servicios que representa a la ciudad
de Barcelona real y que este papel sea reconocido en toda España. Un paso notable, en este sentido, ha sido la inclusión de
la CMB en el Fondo de Cooperación Municipal como un municipio más.
La CMB es una pieza fundamental para abordar algunos proble
mas que, aunque afectan sobre todo a Barcelona, a Cataluña, sonen realidad problemas de Estado: el transporte urbano, el saneamiento de las costas, las aguas residuales, la eliminación de ba
suras, la contaminación atmósférica y la promoción industrial yterciaria.
En la CMB vive la mitad de la población de Cataluña y el 8,2%
de la de España.
El buen funcionamiento de España, su desarrollo económico,
dependen en buena medida del perfecto funcionamiento de la aglomeración barcelonesa, de su prosperidad y de su eficiencia.
El Ayuntamiento de Barcelona es un conglomerado de áreas y
de empresas cuyo giro anual se aproxima a los 120.000 millones de pesetas. Produce desde servicios de software hasta alcantarillas y teatro infantil y representa más del 5 por ciento del producto interior bruto de la ciudad. Es, sin duda alguna, la primera "empresa" de Cataluña y la que genera más efectos colate
rales en todas direcciones.
Tiene más de 11.000 funcionarios y de 2.000 contratados laborales.
Si añadimos la plantilla de los órganos autónomos de
gestión y la de las empresas municipales, llegamos a cifras que
oscilan alrededor de los 24.000 puestos de trabajo.

�6.

El Ayuntamiento de Barcelona ofrece una gama de servicios
muy amplia, que además de incluir los típicos de infraestructura y ordenación de la ciudad, de circulación y de protecci6n ciudadana, etc., abarca una gran diversidad de servicios sanita
rios, sociales y culturales.
Pero a mí me interesa señalar hoy que, por sus especiales
características, Barcelona es un buen avance y una buena muestra de lo que el sector local en general puede llegar a hacer,
si cuenta con la voluntad política adecuada.
Los últimos seis años de gestión han permitido realizar un
saneamiento financiero y una reforma administrativa que, representan un · punto de referencia para el resto de las administracio
nes públicas.
En los meses siguientes a las elecciones del 79 se comprob6
que era difícil aislar los problemas y tratarlos siguiendo un or
den de prioridades. En el caso de Barcelona se inventariaron -hasta 230 servicios específicos y muy diferentes entre sí -desde
guardia urbana y bomberos a hospitales y guarderías- la mayoría
de los cuales carecían de una escala jerarquizada d8 objetivos.
Por otra parte, la situaci6n financiera se caracterizaba por un enorme déficit, producto de una estructura local inflexible y anticuada y de los hábitos adquiridos en los años 60 en los que el crecimiento acelerado permitía pagar los déficits de
un afio con el aumento de los ingresos de los siguientes.
Además, la carencia de autogobierne y la falta de reconocimiento de la realidad catalana desde el gobierno central obligaba al Ayuntamiento de Barcelona a asumir los servicios típicos
de una capital. El Ayuntamiento de Barcelona mantiene 24 museos,
5 hospitales, 11 centros de EGB, por poner los ejemplos más llamativos de servicios que en las otras comunidades presta el Est&amp;
do o, más recientemente la institución autonómica.
Pero es que además de ser capital de Cataluña, Barcelona es
también una capital de España. Este es uno de los puntos que ~
quiero subrayar ante ustedes. Esto es a la vez el reconocimiento
de una realidad y la manifestación de una voluntad a la que lo$ ~
barceloneses más perspicaces no piensan renunciar.
¿Quién se atreve a negar el carácter internacional del Museo
Picasso? ¿Quién no reconoce la importancia que para toda España
tiene la sección románica del Museo de Arte de Cataluña? ¿Cuál
es el teatro de la ópera de España, sino el Liceo? ¿Cuál es el
mayor centro de producción editorial en lengua castellana del mun
do? ¿Cuál es la concentración ferial más prestigiosa y consolida
da de este país? ¿Se ha pensado desde el Gobierno en los efectos
que puede tener el apoyo a un recinto ferial competitivo de las mismas dimensiones?
( ... ).
Les expondré, si puedo brevemente, el proceso de mejora de
gestión que iniciamos en el Ayuntamiento de la mano del Alcalde
Serra y contando con un equipo de trabajo, a mi juicio, de pri.m~
ra calidad.
to.

En primer lugar nos centramos en mejorar el control del gas
Uno de los principales problemas internos era el de una pla~

�tilla incontrolable. Pues bien, en menos de un año hicimos un
censo de personal al servicio del Ayuntamiento; ampliamos y uni
f icamos los horarios implantando un control de asistencia infor
matizado, es decir, hicimos que los funcionarios '~icharan", in=
cluso los médicos; recalificamos al personal, fijando a cada uno la categoría que correspondía al trabajo real que desempeña
ba; simplificamos la plantilla, reduciendo el número de catego=
rías de 260 a 71. Reconocimos a las organizaciones sindicales
y firmamos con ellos un convenio. En fin, toda una serie de me
didas que se empezaron a aplicar en la Administración Central =
tres años más tarde.
En suma, los resultados de este proceso han sido una mayor
tecnificación de la administración sin aumentar el coste en tér
minos reales.
Los frutos de estas medidas, desde la perspectiva actual,
quedan reflejados en algunos datos significativos.
Koy tenernos 1000 funcionarios menos que en 1979. En las empresas municipales, incluyendo autobuses y metro, hemos pasado de 11.200 a 8900 empleados.
A la vista de estos datos algunos se preguntarán como es
posible hablar de los Ayuntamientos como creadores de empleo y
a la vez hacer alarde de congelación de plantillas. No hay tal
contradicción. Se ha congelado el número absoluto de funcionarios y trabajadores del Ayuntamiento y sus empresas, pero esta
congelación esconde una intensa renovación.
Se han incentivado
las jubilaciones anticipadas y a la vez se han cubierto las plazas creadas con la entrada de personal más joven y mejor cualificado.
Y esto, señores, es crear empleo.
Y quiero aprovechar este comentario para man~f e~tar mis re ~
servas ante la propues:ta de creación de empleo publico que se desprende del AES.
Si con los: 50.000 puestos de trabajo que ha
prometido crear la Administración pudiéramos contratar las dos
asistentes sociales que necesitamos para el Barrio del Bes6s,
por ejemplo, o aquel monitor que desde hace 3 años me reclama el ~rea de Deportes y no puedo darle, entonces el plan del AES
si que mejoraría radical y revolucionariarnente la productividad
del sector público y estimularía la creación de empleo en el país . Pero mucho me temo que la realidad no sea ésta.
Hoy los sondeos de opinión realizados en Barcelona sobre la
evolución de los servicios municipales (el último lo encargué en noviembre) han evidenciado la existencia de una valoración ciu
dadana positiva.
Otros puntos han sido objeto de valoraciones menos positivas.
Me referiré a ellos más. adelante, en calidad de problemas no resueltos.
Lo que probablemente no saben los barceloneses es que el aumento en la cantidad y la mejora en la calidad que han experime~
tado la mayor parte de los servicios municipales se ha producido
sin que hayan aumentado los recursos consumidos por el Ayuntarnie~
to.
Dicho de otro modo, los gastos ordinarios totales fueron en
1980 de 79.067 millones de pesetas actuales, prácticamente la -

�8.

,misma cifra que el total del presupuesto ordinario de 1985 (72.501). En el mismo período los presupuesto de la Administración general del Estado han pasado de 4.173.697 millones
en pesetas constantes a 7.060.407, es decir, se han multiplicado por 1,7. Para no citar el caso de las comunidades autónomas, ni el de muchos ayuntamientos.
¿Qué ha pasado pues? En este terreno, como en otros muchos, los milagros escasean y la respuesta es, por fuerza, de
manual. Sencillamente se ha aumentado la productividad de los
recursos.
Además, la disminución que, en términos reales,ha experimentado la carga financiera en este período, ha permitido la regularización de algunas transferencias que no eran objeto de" contabilización presupuestaria como en el caso, parcial aún, de los transportes públicos.
Ello...húbiera áidó imposible sin la asunción por el Estado :de la liquidación de las deudas hasta 31 de diciembre de 1982.
Que quede claro.

Permítanme que les cite algunos ejemplos. En la planta incineradora de basuras y productora de energía eléctrica, el cos
te por Tm. eliminadas ha pasado de 2647 ptas./Tm. en 1980 a 1339 ptas./Tm. en 1984. Aquí, además de mejora de la productividad ha habido un reajuste de precios en la energía producida,
puesto que los anteriores eran de hecho una subvención a las
-compañís'elétric.
En los hospitales municipales de Barcelona, los costes por
cada UBA, únidad básica de asistencia, en 1984. fueron de 15.691.
ptas. por UBA y día en el Hospital del Mar y 16.060 ptas. en el
Hospital de la Esperanza. En los hospitales de la S.S. este coste es desconocido. La subvenciín que hemos recibido ha sido
de 10.472 ptas. por UBA y día. En otros centros la subvención
ha sido de 20.000, en S. Pablo y el Clínico y de 15.000 en centros privados.
Hasta aquí los hechos. A continuación, las interpretaciones y, si es posible, las recomendaciones, que al menes a esta
pretensión responde el título de la conferencia.
Vamos primero pues, con las interpretaciones de ese fuerte
aumento de la productividad administrativa. En mi opinión, las
causas del fenómeno, como las de casi todo en la vida, son múltiples. Pero creo qué, a los efectos que aquí interesa resaltar, pueden resumirse en dos grupos significativos.
El primero, que creo común a la mayoría de los ayuntamientos,
'consiste en haber sabido aprovechar adecuadamente los estímulos
-productivos que la democratización de la vida municipal comporta: la transparencia en relación a las condiciones de trabajo,
a los horarios, a las retribuciones, a las incompatibilidades.
La negociación colectiva. La critica y la participación ciudadana, que en nuestro caso se han visto muy facilitadas por el proceso de descentralización territorial.
Este conjunto de factores constituyen estímulos muy poderosos para aumentar la eficacia y la eficiencia de la máquina munucipal que, nunca debe olvidarse, funciona en un escaparate. .

�9.

Creo que esta característica es sobradamente conocida y
por ello no voy a extenderme sobre ella. No hay que olvidar,
no obstante, que constituye la justificación de fondo de la
eficiencia productiva del gasto público local en relaci6n al
de otros sectores de la administración.
En segundo lugar y aquí quisiera ser voluntariamente inmodesto, el Ayuntamiento de Barcelona-oes probablemente la adml:
nistración pública que más ha contribuído, . tanto en el terreno de los planteamientos como en el de los hechos, a poner en
crisis el modelo de organización y gestión burocrático que ate
naza a nuestras administraciones públicas.
Hace pocos días, el profesor García de Enterria a quien le encargamos la defensa del caso, nos comunicó que la Audiencia Territorial de Barcelona había fallado a favor del Ayuntamiento en el recurso interpuesto por éste contra la decisión de un anterior Gobernador Civil de suspender un acuerdo del Ayuntamiento de Barcelona. El acuerdo suspendido, de 1981, cu
ya eficacia queda reconocida ahora, en 1985, por la Audienciacontra las figuras de controlador del gasto y coordinador de
Régimen Interior.
EL SECTOR LOCAL
Pero déjenme entrar en lo que es quizás el meollo de mi ex
posicion, o en todo caso el sentimiento que creo más importante
comunicarles hoy. El subsector local de la Administración Pública española, con más de . un billón de pesetas de operaciones
sobre un total de ocho billones de pesetas, representa una parte no despreciable del conjunto del sector público. Junto con
el sector autonómico que sobrepasa también el billón alcanza,
según datos de la Dirección General de Coordinación de Hacien- ~
das Territoriales, el 29 por ciento del gasto público consoli~
dado sin seguridad social, mientras que en Italia y el Reino Unido este nivel es del 17 y del 26 por ciento, respectivame.n te.
Esto quiere decir que estamos en niveles de descentraliza- ·
ción territorial del gasto más plausibles de lo que comúnmente
queremos admitir. Admitámoslo.
Sin embargo, estamos lejos no sólo de los objetivos que el
informe de expertos del año 1980 fijaba como deseables para el
proceso descentralizador español (recuerden ustedes: 50-25-25)
sino lejos realmente, después de analizada la experiencia de estos años, de lo que la realidad permite ya hoy.
Sobre todo el subsector local. Este sí que es la cenicienta de los subsectores locales europeos en cuanto a participación
en el gasto consolidado, al no superar el 15 por ciento del sector público sin seguridad social.
Hay que enfocar correctamente es.ta situación. Y hay que hacerlo, yo creo, ahora mismo, es decir en el momento en que se
plantea la revisión del sistema de financiación autonómica, una
vez acabado el período de transición definido por la LOFCA y al
gunos estatutos como el de Cataluña.
Y aquí quiero decir que estoy de acuerdo con las cuatro objeciones que el presidente Pujol plantea al sistema de financia-

�10.
ción vigente. El criterio del coste efectivo no tiene en cuen
ta que en Cataluña, servicios como la Sanidad o la Enseñanza tienen una cobertura pública menor que en el resto de España.
La relación pública privada en Cataluña es 40-60%, mientras que en el resto de España, 60-40%. Los impuestos cedidos, por
otra parte, no son un buen sistema, puesto que desincentivan la productividad fiscal. El Fondo de compensación interterritorial es poco justo, puesto que no tiene en cuenta el volumen
real de las competencias que presta cada comunidad. Y, por último, la inversión de reposición no habría de contabilizarse aparte de la nueva.
Me gustaría hacer una breve referencia · a la propuesta Obiols-Armet de revisión financiera. Esta propuesta distingue
tres fuentes de ingresos. La primera debería basarse en la atribución a las comunidades autónomas del rendimiento de una
parte de los impuestos generales que se recaudan dentro de su
territorio. La segunda fuente de ingresos debería ser la participación de las Comunidades en un fondo de igualación de carácter general, y la tercera un fondo de desarrollo que preven
dría del FCI perfeccionado y desarrollado.
Hay que ser conscientes de que toda esta transición, esta
revisión y estos objetivos plausibles se plantean en un marco
de dificultad que no voy a ocultar: déficit del sector público
en torno al 5 por ciento del producto bruto.
Creo que estos problemas no carecen de soluciones. Soluciones difíciles pero, en definitiva, posibles. No veo en el
horizonte de los próximos cuatro o cinco años otra posibilidad
de avanzar hacia el objetivo del 25 por cientp de participación
del subsector local en el sector público y se hacerlo sin mermar los recursos de las autonomías que recurrir a medidas fiscales hoy no contempladas por la legislación vigente o, quizás,
poco desarrolladas.
Mi reflexión se encaminaría, por lo tanto, hacia el diseño de las posibles medidas fiscales que, en el marco dr un aumento del presupuesto bruto de las comunidades autónomas permi
tiera, vía redistribución y a través de la creación de fondosde cooperación municipal en las autonomías, un aumento de la capacidad neta de gasto del subsector local.
Es muy posible que la mejor solución se encuentre en la
consolidación de un fenómeno que está surgiendo, no sin errores de implantación, de un principio de fiscalidad en el nivel
de las administraciones autonómicas.
El Alcalde de Barcelona está dispuesto a defender esta incipiente f iscalidad autonómica siempre que se den tres condicio
nes: (1) que los recursos obtenidos se dediquen a nutrir la ca~
pacidad de gasto ·de los Ayuntamientos, es decir, del sector gestor por excelencia; (21 que la redistribución se haga objetivamente y (3) que la población perciba claramente el beneficio.
Se ha inciado ya esta línea con el recargo sobre la renta
impuesto por la Comunidad Autónoma de Madrid y, más limitadamen
te,con el impuesto sobre el bingo establecido por la Generalitat
de Catalunya y podría seguir con un impuesto específico metropolitano o autónomo para la financiación de una parte pequeña del
déficit de los transportes públicos.

�11.

Pero las exacciones que se puedan establecer de acuerdo
con esta concepción fiscal, anque se refieran en todo caso a
problemas de tipo específico y a zonas concretas del país, ~
deberían dejar a salvo el principio de que, a medio plazo, los impuestos no han de tener un carácter estrictamente fina
lista.
A medio plazo, la solución es federalizante.
Renta, Sociedades e IVA, repartidos entre los tres niveles de gobierno.
Como en Alemania.
Se ha de producir una auténtica redistribución en cascada en dirección del sector público autónomo y del sector público local. Y el Alcalde de Barcelona defenderá siempre que
en esa redistribución progresiva se introduzcan criterios de
optimización, exigencias de control de calidad y máximos y mí
nimos por parte de la administración central y, lógicamente,de las administraciones autónomas.
Es más. Me gustaría subrayar con toda claridad que los
gobiernos autónomos deberían reconocer que la esencia misma
de su poder político, de su rol político en relación con las
administraciones locales, consiste precisamente en eso: en la determinación de los criterios políticos que pueden orien
tar el gasto de los recursos por ellos controlados.
Los gobiernos autónomos no han de ser unos ayuntamientos
grandes.
Han de ser la generalidad, no la particularidad. No se
trata tanto de que tengan maestros y guardias en nómina como
de que formulen unas políticas orientadoras de la gestión de
unos recures transferidos y administrados desde los Ayuntamientos. En este marco que propongo, la esencia de la actua
ción política de los gobiernos autónomos·· consiste, por lo tan
to, en impulsar, incentivar, estimular la innovación y proponer objetivos cualitativos.
No quiero dejar de lado el marco legal en que se sitúan
estas reflexiones. Todavía es~e.mos, como es archisabido, en
un período constituyente. Vaya por · delante que mi deseo y mi
convicción es la de que este período desde terminar ~·
No cabe esperar ya mucho más de un esfuerzo legislativo
constit.urente y quizás sea mejor a las alturas de 1985 concebir
el trabajo de nuestras cámaras ·como algo más pegado a la reali
dad de gobierno cotidiana y por tanto más dado a las adaptacio
nes legales del marco existente que a la creación de nuevos -marcos.
Les voy a dar un ejemplo de lo que hay que evitar. La ley
de Presupuestos Generales del Estado para 1985 contiene un error,
que hay que subsanar urgentemente, que puede costar a los municipios de la Corporación Metropolitana de Barcelona una merma en sus ingresos de alrededor de 600 millones de pesetas. En efecto, la ley establece que, a efectos de cálculo de la Contri
bución Territorial Urbana, se tomará como base las valoraciones
vigentes el 31-12-84. Esto quiere decir que los ayuntamientos
que habían actualizado sus catastros y establecido unas valoraciones cuya vigencia empezó el 1-1-85 se encontrarán con que las previsiones de ingresos de sus presupuestos no podrán cumplirse. Y no porque los ayuntamientos hayan obrado irresponsa-

�12.
blemente. No. Se habían revisado los catastros. Se habían
obtenido unas valoraciones que aumentaban substancialmente las vigentes, se había acordado la vigencia del nuevo catastro en 1985, y se había calculado la recaudación en concepto
de CTU de acuerdo con el mismo.
A estos casos me refiero, cuando hablo de legislar con vistas a la realidad cotidiana.
Es obvio, sin embargo, que están pendientes todavía leyes básicas y entre ellas de forma destacada la Ley de Bases
de Régimen local.
La Ley de Bases es la menos mala de las Leyes posibles
en este terreno.
Les daré algunos ejemplos del porqué de es
te criterio nada halagüeño y bien moderado en torno a esta =
cuesti6n.
(art. 59 bis, RF, Carta, participación ••. )
Quizás nos falte audacia en el reconocimiento del plura
lismo y la libertad local y nos sobre, a veces, en el recono
cimiento de los beneficios económicos de la competencia entre
individuos.
Porque esos beneficios derivados de la competencia existen aunquee;to sea nuevo para muchos socialistas. Pero son beneficios que, en principio, no garantizan nada completame~
te y, sobre todo, son beneficios no muy distintos de los que
cabe esperar de la multiplicidad de poderes locales no concurrentes pero si contiguos.
La comparación de los artículos 5 i 20.2 de la Ley de Ba
ses de Régimen Local ilustra esta falta de audacia• Efectiva
mente, el art. 5, regulador de las fuentes normativas del ré=
gimen local no prevé la posibilidad de que los Municipios, cuando menos los que por su número de habitantes lo requiriesen, se autoregulen mediante la correspondiente Carta municipal, aprobada con rango de Ley.
Esta carencia es, quizás, la fundamental ya que con su
aceptación podrían obviarse muchas de las demás limitaciones
que contiene la Ley de Bases.
El mismo art. 5, al referirse al regimen organizativo señala que se regirán por la Ley de Bases, luego por las de
las Comunidades Autónomas y en tercer lugar por el Reglamento
orgánico propio de cada entidad.
En cambio, el art. 20.2. establece que las Leyes de las
Comunidades Autónomas podrán establecer una organización municipal complementaria, que regirá en cada Municipio en todo
aquello, en que su Reglamento orgánico no disponga lo contrario.
Es evidente la contradicción entre ambos preceptos. Sería de desear que en el art. 5 por su carácter más general se
estableciera la jerarquía en la forma que lo hace el art. 20.2.
En todo caso, con la previsión de órganos que hace la Ley
de Bases en el art. 20.1. sería suficiente, sin ~stablecer la
posibilidad de que las Comunidades Autónomas pudiesen legislar
sobre la materia, _ya que cualquier intervención ampliando lo

�13.

establecido en la Ley de Bases significará siempre el limitar la
capacidad autorganizativa municipal.
Más aún, el art. 5, en su apartado E) establece que en cuan
to a las Haciendas locales se regirán por la legislación estatal~
en segundo lugar por las Leyes de las Comunidades Autónomas y en
tercer lugar por las Orde~anzas fiscales de la propia entidad local.
Por su parte, el art. 105 repite~que las entidades locales
tendrán autonomía para establecer y exigir tributos de acuerdo con la legislación estatal y la legislación autonómica.
No se vé la razón por la que las Comunidades Autónomas puedan legislar sobre Haciendas locales cuando el art. 132.2 de la
Constitución sitúa al mismo nivel a dichas Comunidades y a las
Corporaciones locales al establecer que "Las Comunidades Autónomas y las Corporaciones locales podrán establecer y exigir tribu
tos, de acuerdo con la Constitución y las Leyes; y estas "Leyes"
son las estatales ya que el propio art. 133, en su apartado 1,
establece que "la potestad originaria para establecer tributos
corresponde exclusivamente al Estado, mediante Ley".
Esta "Ley" es el único techo constitucional que tienen los
Municipios para establecer y exigir tributos y no cabe, por tanto, interponer otro filtro legal autonómico.
PROBLEMAS NO RESUELTOS
No puedo dej~r de referirme a una serie de problemas pendientes que en los seis años de administración local democrática no se han podido resolver todavía o que han aparecido como
nuevos durante el mismo período. Se trata del problema de la
drogadicción y de sus concomitancias en el campo de la seguridad y la administración de justicia e, indirectamente, la sanidad, así como otros relativos al comportamiento civil en una fase de transición.
En relación a las drogas, los últimos 5 años han visto crecer unos fenómenos muy parecidos a los que ya conocen otros
países, especialmente los EE.UU. desde hace quince o veinte años. Me refiero tanto a la extensión de su consumo, como a sus repercusiones sociales, sobre todo en el terreno de la seguridad ciudadana y la criminalidad, como a los debates que genera.
Es previsible que debamos convivir durante muchos años
con las drogas y más concretamente con la heroína. Y que lo ha·
gamos en medio de un debate intenso e importante,entre quienes
ven en la ilegalidad de la droga la causa de los males y quiénes piensan que sólo la actuación represora puede poner fin a
la drogadicción.
No existe una forma única y definitiva de tratamiento de
los heroinómanos a largo plazo. La discusión entre profesionales gira sobre todo en torno a las medidas de reinserción y de
prevención. Pero lo que está claro es que hemos de afrontar,
como mínimo, los aspectos sanitarios de la drogadicción. Estamos obligados a atender al toxicómano que busca ayuda. Todas -

�14.
las medidas que se adopten deben ser evaluadas por los equipos
que las lleven a cabo y por la Administración.
Hoy puede haber entre 5.000 y 12.000 heroinómanos en mi
ciudad. Cincuenta mil en España. Tengan en cuenta que un gra
mo cuesta 20.000 pesetas y surgirá la cifra de mil millones -diarios de volumen de negocio.
Pero en este túnel empieza a verse la luz. La experiencia de los EE.UU. nos enseña que · la -toxicomanía es una enfermedad que se cura con la edad. No hay heroinómanos de 50 años.
:Está claro que algunos se quedan en el camino, que mueren antes de llegar a esa edad. Pero lo que parece claro es que la
incidencia de la adicción es menor cuanto mayor es el grado de
madurez y adaptación social del individuo.
¿Dónde puede hallarse una solución al problema? En mi opinión, la salida pasa por · los siguientes elementos: actuación
coordinada de los distintos niveles de gobierno y, desde luego,
de los diversos departamentos; acotar la entrada; reinserción;
prestación de un servicio de urgencias; y presencia de un protagonista, un nivel de gobierno gestor o un comisario.
Probablemente, la gestión de los ~rvicios sanitarios es
el "test'' más importante para esclarecer como será el reparto
de funciones entre las Administraciones públicas.
Los servicios sanitarios representan una parte importan
te del PIB y del gasto anual de las Administraciones Públicas.
Son, sin duda, la columna vertebral de los servicios personales transferidos a las Comunidades Autónomas.
En esta clase de situaciones es donde tenemos la oportunidad de establecer una distribución clara de funciones entre
las Comunidades Autónomas y los Ayuntamientos. La gestión por
parte de la Administración local, también aquí es garantía de
eficacia e innovación.
Se ha dicho de los servicios sanitarios gestionados por
la Administración local que nos conducirían a hipotecas políticas expansionistas y despilfarradoras.
Nada más lejos de la realidad ya observada. Cuando la
Administración local ha intervenido en este terreno lo ha hecho atendiendo necesidades que las ·Administraciones excesivamente burocráticas y poco participativas habían ignorado, como Planificación Familiar, Salud Mental, etc.
No solamente en estos casos sino también cuando se gestionan instituciones complejas como hospitales, también la Ad
ministración local ha mostrado tener la fuerza política y elconocimiento profesional para hacerlo de la forma más ef icien
te. Ya he dicho antes que el coste de cama/dia en los hospi~
tales municipales es menor que el de los de INSALUD.
La propuesta de un Consorcio de Hospitales Públicos en
Barcelona, con la presencia de la Administración Autonómica
en su órgano de Gobierno, es la plasmación de la voluntad del Ayuntamiento de Barcelona de asumir la gestión de la sanidad en el ámbito del municipio.

�15.

La inclusión en la Ley General de Sanidad de la delegacion de gestión a los Ayuntamientos de las Grandes Capitales
sería la asunción del reto por parte de la Administración Cen
tral y Autonómica.
En cuanto a la actuación de los Ayuntamientos ante el problema del paro, hay que ser sinceros. Sólo acabamos de empezar.
En Barcelona hay 270.000 jóvenes entre 14 y 24 años.
Entre los 16 y 24 años el 42% está en paro.
Tenemos una tasa de no escolarizados del 11%. El fracaso escolar, entendido como alumnos que repiten cursos, no como
abandono de estudios, es del 50% en EGB, 55% en BUP y 75% en
FP. Estas cifras nos dan una idea de la magnitud del problema,
tal como está ahora y como puede agravarse.
Sin embargo, creo que hay en nuestras ciudades, en nuestros pueblos, elementos que nos permiten afrontarlo con optimismo.
Este verano, durante la Fiesta Mayor de la Taixonera, barrio relativarner.te marginado de Barcelona, me dí cuenta de
que teníamos los elementos de un problema y los elementos de
su, s6lución.
Los jóvenes del barrio están en su mayoría parados y el
barrio tiene muchas cosas que arreglar. Pero tiene más, tiene un sastre que es presidente de la Asociación de Vecinos y
que e~~capaz de organizar los actos y las fiestas en las que
esos JOVenes participan, es decir, que es capaz de llegar a
ellos. Y aún hay más, en la parroquia, más o menos destartalada por las sucesivas agresiones a sus cristales, un profesor de música da clases, primero a unos niños y luego a sus
padres.
He aquí la materia prima de un problema gue debería ser
soluble: o somos capaces de convertir este puzzle en algo relativamente ordenado en que los recursos existentes tenganque ver con la solución del probl9ma, sin infri::;i= las leyes gene
rales de la economía y la sociedad, o bien se=á muy difícil -convencer a estos individuos y, en segundo l~;a.:::-, a ~is concejales y a mi mismo de que esas leyes sirven ~=-=a algo.
El Ayuntamiento de Barcelona se ha pl~~=ado la creación
de un dispositivo mínimo de actuación en el ==.::.po de lo que se
llama, en terminología de la OCDE, las inici~~ivas locales de
creación de empleo (ILCE) .
Con esto hemos variado una oosición ce =8r.do. Hasta aho
ra no admitíamos con resoecto al paro otra responsabilidad que
la de ayudar a paliar sus efectos. Nunca participamos en el combate de sus causas. Y la verdad es que seguiremos siendo contribuyentes muy marginales en ese combate.
Pero admitamos desde ahora que se nos hace difícil decla
rarnos totalmente irresponsables en esta cuest~ón. Por una ra=
zón. La duración de la crisis es mayor de lo que hadie había
previsto. Y esta mayor duración tiene efectos cualitativos.
La posibilidades de reinsercion laboral de una oersona a medida que se alarga la duración de su desempleo, aecrecen en proc~esi5n

aec~§t~i~3.

�l 6•

Los problemas de disciplina en la circulación, para citar .otro problema mal resuelto, son reflejo de una cierta cruie
bra del principio de autoridad. Estarnos viviendo una crisis
de las profesiones que implican autoridad. A consecuencia de
esto existe una impunidad infractora que hay que resolver para
mejorar, por ejemplo, el tráfico de las ciudades.

=

La población de Madrid ha perdido sesenta mil habitantes
entre los dos últimos censos.
La de Barcelona ha permanecido
estancada. Sin embargo, en el mismo período el número de coches ha aumentado en un treinta por ciente.
Obviamente, la anchura de las calles no se ha modificado.
Si pusiéramos en fila india los coches que se matriculan
cada mes en Barcelona llegarían desde la Avenida del Tibidabo al Paseo de Colón, o si lo prefieren, desde Ato=ha a la Plaza de Castilla.
En este campo tenernos que actuar sin esperar ninguna nueva Constitución. Bastaría una elevación del código de cir
culación al nivel normativo adecuado y una sabia utilizacióndel mismo en tanto los ministerios de Interior y Justicia se
ponen de acuerdo sobre si es posible judicializar el cobro de
las multas, discusión de aran calado cívico. También aquí estoy en . la línea del Presidente del Gobierno, cuando reclama menos leyes y más actos.
Desde luego, entre los actos necesarios figura la construcción de apa=camientos y una mayor imaginación en · las medidas del tráfico central.
¿Nos atreveremos?
Quizás u~ aumento de las multas por aparcamiento incentivará el uso ce aparcamientos de pago y hará rentable su cons
trucción.
En el ca~po de la seguridad ciudada~a, seguimos fracasando todavía. Pero estarnos · cerca de saber corno hemos de salir
de la actual si~uación.
Hace más ce un año, antes del cierre de tiendas, creé una
Comisión, con el ex-Alcalde Socías al frente, y le dí, un plazo
de doce meses para saber las causas, las características y las
salidas posibles del problema.
Lo primero que hicimos fué una encuesta.
Los resultados
fueron aterradores: 19,6% de victimación. Luego siguieron los
análisis y las primeras medidas provisionales que han sido muy
i~portantes por su carácter innovador en el terreno de la cooperación entre cuerpos de seguridad. Hoy el clima es mejor, incluso mucho mejor, pero puede empeorar mañana.
(Fatalismo: el
relojero y el farmacéutico).
Tengo la seguridad de que antes de dos meses oodremos adoo
tar algunas grandes decisiones, claras y operativas.
El problema de la financiación de los transportes públicos
requiere también la perspectiva de las soluciones específicas.
En el caso de Barcelona, como en el de ~ladrid, la singularidad
radica en el carácter metropolitano de los servicios prestados

�17.

y·en los déficits que se derivan de la gran complejidad de los
modernos sistemas de transporte urbano.
La fórmula de financiación de los transportes públicos debe recoger el hecho de que las áreas metropolitanas constituyen
unas concentr..acdones de servicios de al ta rentabilidad para el
conjunto de todo el estado y que, en consecuencia, los costes
generales deben ser asumidos por el conjunto de las administraciones públicas.
Todos los problemas a los que me acabo de referir requieren unas soluciones específicas. Pero en el caso concreto de
Barcelona, las soluciones pasan igualmente por la constatación
de la capitalidad que Barcelona ejerce de hecho, en diversos terrenos y que tiene voluntad de consolidar.
Quiero añadir que el reconocimiento que el Alcalde de Barcelona propone no se circunscribe a la esfera de unos derechos
económicos. Barcelona propone un reconocimiento político de su
capitalidad.
MADRID Y BARCELONA
En este mismo marco me siento obligado a subrayar la actua
lidad de los valores ciudadanos que con frecuencia se han vistoperjudicados por la presencia de una capitalidad política.
Como Alcalde de Barcelona he glosado con frecuencia esta
contraposición entre el debate propio de las ciudades y el inevitable grado de uniformidad que provocan las capitales y lo he
hecho, precisamente, para advertir sobre el proceso de capitalización de Barcelona generado · por la autonomía.
Pues bien, el Alcalde de Barcelona cree que es muy positivo para el país en general y para Madrid en particular, la gradual consolidación de un Madrid local, de un Madrid autonómico,
de una ciudad viva en suma, frente al Madrid oficial y capitalino.
He vivido personalmente la aparición de poderés ; locales en
París y Washington. Se trata de un fenómeno que fué visto con algunas reticencias pero que se ha impuesto con gran naturalidad.
La realidad se ha impuesto.
Es importante que exista un equilibrio entre el rol de capi
talidad y el más genérico y hasta cierto punto opuesto de ciudad.
Y ahí está, quizás, la diferencia que todavía se aprecia entre el caso español y la posición que en sus respectivos países ocupan Washington o Bonn, por citar sólo dos ejemplos relativamente
distantes. Ni Washington ni Bonn pretenden ser al mismo tiempo
la capital y la primera ciudad.
Está claro que la situación no es aquí la misma. La realidad de Madrid es también un dato que se impone. Pero tengamos al menos el sentido común de reconocer que la Ley no agota
la realidad.
Sería más mbio y más prudente aceptar la idea de
un cierto dualismo fáctico.
Quiero subrayar, por otra parte, el carácter de

B~rcelona

�18.
como banco de pruebas. La derecha catalana y la española no han
vencido nunca en Barcelona en una contienda electoral que no fuera limitada estrictamente al Gobierno de Cataluña. Su política
española no ha obtenido aún una aprobación mayoritaria ni en Ba~
celona ni en Cataluña. Las elecciones Generales del 82 fueron
un intento. Las Municipales del 83 otro.
Ahora, la derecha catalana ha visto que tiene que jugar sus cartas españolas boca arriba, confesar sus afinidades españolas para ganar en Cataluña. Y la derecha española reconoce que tiene que prescindir de su hist6rica aversi6n a entenderse
políticamente con los hombres de negocios catalanes. Políticamente, porque económicamente, siempre se entendieron. Todo esto, seguramente, no es malo. Puede que complique las cosas.
Pero no más de lo complicadas que realmente son en si mismas.
En este contexto quiero proponerles una reflexión. Una
medida de prudencia política sería, quizás, no abusar excesivamente del término nación ni al referirse al gobierno de España ni al referirse a Cataluña.
Es mejor emplear el específico España, sin complejos, y
el específico Cataluña, que el genérico nación. La ambigüedad
calculada de la Constitución exige ciertos sacrificios de todos
en este sentido.
Sin duda, un gobierno que no haga uso frecuente del adjetivo nacional renuncia a un resorte ·importante o, más que impoE
tante, conforiable. Y debo decir que en este sentido el Presidente del Gobierno de Cataluña, suele, últimamente, cuidar su vocabulario. Más quizás que algunos miembros del Gobierno Espa
ñol y que los medios de comunicación que, aquí, gustan de lla-marse "nacionales" y que en Barcelona llamamos "españoles".
Pero nadie puede hacerse ilusiones, afortunadamente, sobre el poder de convocatoria de las palabras. Un cierto escepticismo verbal no ha de tener grandes costes.
Y si no, reparen Vds. en el enorme prestigio adquirido por
el Alcalde de Madrid, entre otros merecimientos, mediante una sa
bia polisemia, y un saber estar al tanto de los cambios de lengua
je, rechazando toda machaconería y simplismo.
Por último, les voy a decir como Alcalde de Barcelona que
recojo la esperanza de la generación de nuestros mayores cuando
dirigién:lcsea España la llamaban a despertar de un letargo secular. Y llamaban desde una periferia que se creía inc0mprendida.
Estoy conve.n cido de que hoy se han puesto las bases objeti
vas para que esa comprension que a veces es un asunto mucho me-nos épico de lo que suele creerse, sea posible.
Sin embargo, hace falta todavía un esfuerzo grande en el
camino de la confianza para conseguir que sean realidad los sue
ños de nuestros abuelos e infundados sus temores.
En resumen, el modelo de gestión posible en España, que debería comenzar a aplicarse hoy para estar rodado en 1990, debería
tener en cuenta los siguientes criterios y propuestas.
(1) Legal o prácticamente las competencias del Estado y las

�19.

autonomías (sector nacional) deberían ser taxativas, es decir,
con númerus clausus. Lªs locales residuales.
La Constitución lo permite.
En ello hay un riesgo para los dos sectores "nacionales".
Que lo asuman.
Si no lo hacen perderán legitimidad sus protestas de no
intervencionismo y autogobierne.
(2) Casi ningún problema puede solucionarse desde un solo
nivel de gobierno.
La atribución de competencias que hacen la Constitución
y las Leyes básicas es sólo una convención simplificadora, útil
y basta. Y a fé que bastante laxa, afortunadamente.
Debe defenderse la complejidad, como hacía Ralph Deahrendorf hace cuatro días en un periódico de esta ciudad, pero no,
como él cree, atribuyendo pendularmente las competencias arriba
y abajo, antes arriba, luego a la escala local y ahora de nuevo
arriba, a escala europea.
No. En nuestra lucha contra la droga vamos a apoyarnos
en el organismo especializado de la ONU, con sede en Viena y vamos a pedir a Barrionuevo más apoyo y a Ledesma más medios pa
ra el fiscal Villarejo y al conseller de Sanidad, Laporte, ayuda en la reinserción. Pero nosotros sufrimos el problema y
estamos por tanto cualificados para un cierto sector de la solución. Para un cierto protagonismo emprendedor o gestor.
La demanda manda, o debe mandar.
(3)
No hay, realmente, competencias exclusivas, ni siquie~
ra plenas. Todas son compartidas. O casi todas. Lo importante
es identificar al responsable o los responsables del proyecto,
de cada proyecto.
El sector público, para el ciudadano, es un conjunto de
personas y medios al servicio de unos determinados programas.
Para el político y el funcionario es a menudo un amasijo
de dificultades y competencias, de recursos o carencias. Grave
error.
Identifiquemos el problema, señalemos los responsables de
su solución y pongamos desde todos los niveles de gobierno los
medios a disposición de los responsables.
Esta es la fórmula.
(4)
El sector local tiene que llegar en cinco, seis o siete años hasta el 25% del sector público sin seguridad social. Ca
si exactamente lo mismo ocurre con el nivel autonómico, que de to
dos modos crecerá todavía un poco por transferencia de nuevos ser
vicios.
Esto significa que en ese plazo, u otro más largo, el Sector Público deberá absorber dos veces el actual déficit, es decir,
cerca de un 10% de la Renta Nacional.
Por absorber entiendo reducir pérdidas tanto como poner re-

�20.

cursos a disposición de niveles que no los tenían.
¿Quieren que les diga la verdad? Esto va a ser muy difícil si no se dan dos condiciones: (1) un crecimiento significativo de la Renta Nacional, por el que yo apuesto sin muchas dudas
( 2) una disposición, en ;·todos los niveles, a deselectorali
zar en cierta medida los temas fiscales.
Todo lo demás son palabras al viento.
(5)
Si todos estos puntos no obtienen traducción legal no debemos inquietarnos.
Los objetivos aquí descritos pueden perseguirse también sin leyes que los consagren.
Es más: estoy convencido de que se irán imponiendo.
La diferencia está en el grado de coherencia y confort
en el desarrollo del proceso político.
Y también el timing.
(6)
Autocontención en el trato con el ciudadano. A to
dos los políticos, a todos los niveles, nos gusta lo que los franceses llaman el bain de foules, el baño de multitudes.
Y a veces es bueno para la salud del colectivo.
la del político.

Y para

Pero no deberíamos tratar de acceder directamente al ciudadano por encima, puenteando, a los poderes elegidos de nivel
más bajo.
Me refiero al contacto político-administrativo. El AES
no debería poder subvencionar directamente a los Boy-Scouts de
Cataluña y si lo hace, el Presidente del Gobierno de Cataluña
tiene todo el derecho a molestarse.
Sólo el protagonismo del Estado central en la política
anti-ciclica (contra el paro) justificaría tal procedimiento,
con el fin de acumular en el menor tiempo posible el máximo po
sible de proyectos viables y eficaces en la creación de empleo.
Y aún.
Del mismo modo el Gobierno de Cataluña no debería en modo alguno crear Oficinas de Bienestar Social en los barrios de
las ciudades industriales con el fin de explicar lo que es la
Generalitat.
Si lo hace los Alcaldes de Catalüí.\a,tienen todo el derecho
a molestarse.
Sólo la probada incapacidad de los Ayuntamientos para explicarles a sus ciudadanos lo,;rgue es el aut09'obierno jú.stif icaría tal procedimiento. Y aún.
Déjenme que les diga ahora algo que ya se temían. el AES
no ha subvencionado a los Boy-Scouts de Cataluña y el Gobierno
de Cataluña sí ha creado Oficinas de Bienestar Social en los barrios.

�21.

Pero la advertencia vale para todos, incluidos los grandes Alcaldes.
Es un código de comportamiento que se nos debería exigir.
(7) Autocontención también, sin embargo, en el derecho a
la susceptibilidad.
Debería ser normal que un ministro asistiera a la ópera
en el Liceo sin tener que pasar por la taquilla del Presidente
de la Generalitat, el Delegado del Gobierno y el Alcalde.
Esto ya comienza a ocurrir.
prevenciones y cautelas .

Pero todavía hay demasiadas

Yo me he tenido que quejar · a veces de algunas actuaciones
simétricas. La esposa de alguna alta autoridad, supongamos, se
ha dirigido al Orfeón de un pueblo sin avisar al Alcalde. Y yo
me he quejado porque el Alcalde me lo ha pedido -y quizás porque en aquel caso hubo infracción de un principio distinto al
de la cortesía.
Pero me he quejado sin convicción.
Los Municipios no tienen fronteras. Ahí reside su fuerza.
No deberían pues añorar las aduanas (els burots)
(8)
Hay que ir más allá: propongo formalmente que Barcelona sea sede de instituciones de ámbito estatal. También he
hecho la oferta, bien recibida por - el comisario Cheysson, de
la CEE, de albergar alguna gran institución europea.
Pero esto es distinto.
Se trata de que algunas, varias,
bastantes si es posible, instituciones estatales o no, de ámbito español en todo caso,fijen su sede en Barcelona.
La Constitución no lo impide. Y los costes, seamos sinceros, tampoco. El Presidente del Gobierno, al que le he comen
tado en alguna ocasión mi deseo de formular esta oferta la ve
favorablemente.
Lógicamente las instituciones que podrían tener sede en
Barcelona son aquellas más relacionadas o con mayor polarización en torno a personas y actividades que son importantes en
nuestra ciudad: en deporte, 15 de los 50 presidentes de Federaciones españolas son catalanes; en ópera; la Constitución no
obliga a nada: quizás el Liceo podría ser oficialmente lo que
es de hecho la Opera de España, como la Scala de Milán es la
gran Opera de Italia; en comercio exterior y relación con Europa; en industria editorial y Ferias Internacionales ... porqué no establecer el centro donde ya está la actividad o gran
parte de ella?
El puente aéreo perdería algunos clientes y ganaría otros.
Por cierto que si el puente aéreo fuese empresa aparte y quisiera administrarse desde donde reside la demanda tendría que establecerse en Barcelona: 50% de sus usuarios salen d e y vuelven a
Barcelona, 25% de Madrid y 25% de otras provincias.
(9)
Barcelona ofrece a Cataluña y España un gran proyecto,
bueno para todos: el de organizar los Juegos Olímpicos de 1992.

�22.

También aquí es importante ver que el proyecto necesita
de la colaboración de todos los niveles de gobierno y un sabio
reparto de protagonismos, que sin embargo no puede traducirse
en una multiplicación de Comités compensatorios. No se trata
de eso.
Si Cataluña y España entera confían plenamente en Barcelona para este objetivo, yo les garantizo que Barcelona devolverá con creces esta confianza.
No han de pasar muchos días antes de que estas palabras
tengan una traducción práctica.
Escuchen: Todos estos criterios · y propuestas no son el
fruto de, simplemente, la buena voluntad/ o de una cierta imaginación; ni siquiera de las necesidades de un Alcalde que defiende los intereses de su ciudad.

NO.
Son el fruto de seis años de práctica política local; el
fruto de una apasionada lectura, desde Barcelona, del proyecto
de construcción de una Cataluña autónoma y una España por fin
moderna; son expresión del deseo, que creo interpretar, de una
generación de barceloneses que quieren ser fieles a la ambición
de sus mayores, la -que se formuló con enorme fuerza en el cambio de siglo, y fieles también a la tenacidad de sus padres,
que en los años menos exhuberantes de la crisis mundial, la gue
rra y la dictadura, supieron guardar y transmitir el mensaje -oculto de aquella amb±ción con nueva sabiduría, con una modestia que fué necesaria y con una eficacia que hoy me permite re
petir con esperanza, con confianza, pero también con exigencia,
cargado de décadas de razón, aquellas palabras de 1898:
España, España -despierta,
arranca las lágrimas de madre,
sálvate de tanto mal
que el lloro te vuelva fecunda, alegre
y viva.
Espanya, Espanya -retorna en tu
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh salva't -de tant de mal
que el plo et torni feconda, alegre i
viva.

18 de febrero de 1985.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14925">
                <text>3879</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14926">
                <text>Un modelo de gestión para el Estado / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14928">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14929">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14930">
                <text>Promoció de l'esport. Hospitals municipals. Serveis Sanitaris. Droga, drogodependència i violència.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14931">
                <text>Club Siglo XXI (Madrid)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14933">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22198">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24593">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24594">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24595">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24596">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24597">
                <text>Sanitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24598">
                <text>Ocupació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24599">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24600">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24601">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24602">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28237">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40586">
                <text>1985-02-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43211">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14935">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="902" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="325">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/902/0000000672.pdf</src>
        <authentication>6a000295fe827de5408b533c3f4634e2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42009">
                    <text>CONFERÈNCIA UOC
“Un món de ciutats: deu anys després”.
Pasqual Maragall

13/06/2007 | World Trade Center

Fa 10 anys el mon de les ciutats ens apareixia com una
alternativa al mon de les nacions. Diria que al mon de les
nacions i dels conflictes.
Jo acabava de deixar l’alcaldia de BCN desprès de 15 anys i
em mirava les coses des de la ciutat eterna amb una certa
calma.
I em deia que les ciutats eren el problema real de la
humanitat perquè al final tothom hi acaba anant. La gent hi
va per a viure millor o perquè no hi ha més remei, però hi
va.
Aquest instint gregari i urbà és aleshores al mateix temps el
problema i la solució.
El problema pels costos de congestió, per la solitud que es
pot experimentar en la multitud, pel soroll i la pol·lució que
genera la vida a ciutat.
I la solució per dues raons: per la varietat i versatilitat de
les solucions que s’hi troben i per la disminució dels costos
de trasllat per a fer determinades coses o per a que no et
passin determinades coses.
Josep Pallach va morir tot just arribant al Hospital Clínic de
Barcelona perquè a l’Hospital de Girona encara no tenien
determinats aparells que ara ja fa temps que tenen.

�Els nens de Rupià van a escola a Verges i les velletes de
Rupià se’n van a viure a casa dels fills a La Bisbal per a no
estar soles.
Els vells es reuneixen més aviat en les confortables sales
d’espera dels dispensaris o CAP’s de la ciutat mitjana o el
poble gran, que no pas en els cafès de la manilla del poble
petit que ja no existeixen.
Però en canvi a Rupià hi té casa el fill de l’Olof Palme i hi té
un casalot una lady anglesa. La veritat és que no se’ls veu
mai, però hi son. També hi tenen un recó el economista i
ecòleg Joan Mª Martínez Alier, el fill de Javier Godó i altres
personatges il·lustres.
Que em perdonin totes aquestes indiscrecions.
Potser és cert que la solitud i el silenci del camp o el
suburbi ric son un luxe dels que s’ho poden pagar i el brogit
de la ciutat una condemna dels que no hi arriben.
Quan jo buscava marxar fora d’Espanya l’any 1971 per a
estudiar de debò una mica – perquè a la Universitat de
Barcelona havia fet més la revolució que no pas estudiat,
vaig passar primer per Oxford a veure el Martínez Alier i em
va dir: aquí estareu molt bè. Pots passar-te dies sencers
estudiant i sense parlar amb ningú.
Naturalment vaig decidir no quedar-m’hi.
Vem agafar les nenes amb la Diana (tenien 2 i 4 anys) i ens
en vem anar a New York amb una beca Fulbright de 500
dòlars.
Allí vem descobrir, parlant de ciutats, el que era la gran
ciutat. Portant les nenes cada dia a una guarderia

�cooperativa del cantó, al costat de la Universitat de
Columbia, i estudiant les tardes a downtown a la New
School for Social Research, la universitat dels exiliats
alemanys dels anys 30 del segle passat: Robert
Heilbronner, Marcuse i altres. Les nenes es quedaven amb
una baby sitter catalana que corria per New York.
Aquells van ser dos anys feliços: durs, perquè dura és la
gran ciutat, però feliços. Èrem a la capital del mon. Del
mon de ciutats. Els nostres amics, l’Andreu Mas i el Joaquim
Silvestre, se’n havien anat a Minnessota a estudiar
economia matemàtica i no entenien què hi fèiem a New
York.
En tot cas el New York on érem era el New York del final de
la Great Society dels Kennedy i Johnson, era el New York
de l’inici de les restriccions de Nixon.
Tantes restriccions que un bon dia una inspectora
d’ensenyament va venir a la guarderia quasi gratuïta de les
nenes i ens va comunicar que a partir d’aquell moment
s’hauria de pagar.
La reacció va ser immediata. Una cinquentena de pares i
mares de l’escola ens vam plantar a les 8 del matí al mig
del Triboro Bridge i vem paralitzar el tràfic, que es tant com
dir que vem tallar una de les quatre entrades de New York
pels prop d’un milió de persones que cada matí hi entren
venint del suburbi. A més important. Ens van dur a la
comissaria de Harlem al carrer 125, prop d’ on ara s’ha
instal·lat la fundació de Bill Clinton, es van quedar dos o
tres pares i mares detinguts, negres naturalment, i fora.
Heu d’entendre que en aquella època a cap blanc de New
York li passava pel cap de passar la ratlla del carrer 110 i
entrar a Harlem. Harlem havia estat un barri holandés de

�New Amsterdam, el primer nom de New York, un barri de
casetes baixes i bufones, desertat desprès massivament pel
blancs quan els primer negres s’hi van anar instal·lant.
A l’Apolo de la 125 de Harlem no s’atrevien a anar-hi a
sentir el millor Jazz de New York els meus amics blancs
com David Rosenthal, per aficionats que fossin. Els havia de
dur jo tirant-los del nas.
Nosaltres vivíem sota la protecció de la diàspora
republicana espanyola. Margarita Ucelay Da Cal era la
nostra veïna del carrer 102 i Carmen Zulueta, professora de
Barnard College, la nostra segona mamà.
L’altre gran protector nostre a la gran ciutat va ser un
professor de Columbia enamorat de Gaudí: George Collins,
a qui jo ajudava a traduïr textos gaudinians. Collins havia
descobert que les voltes catanes eren el sistema constructiu
dels primers gratacels de New York.
És curiosa aquesta plural relació Barcelona New York, que
ha estat cantada per un dels millors cronistes de Barcelona,
el crític d’art australià Bob Hughes, autor d’un llibre que
porta el nom de la nostra ciutat i resident alternatiu a New
York i a Barcelona, a l’Hotel Colón.
Hi ha un diàleg entre les ciutats. Hi ha agermanaments, hi
ha fins i tot enamoraments.
Barcelona es va agermanar quasi sempre amb segones
ciutats o ciutats no capitals, normalment portuàries i
culturalment
robustes.
Tot
va
començar
amb
l’agermanament amb Boston, encara amb Narcís Serra
d’alcalde. I va seguir amb l’Istambul de l’alcalde Erdogan, el
Shanghai de Yang Ze Min, el Montevideo tot just alliberat
dels milicos (excepció a la o capitalitat forçada pels

�fundadors de l’Uruguay modern, els Batlle, que eren
catalans de Sitges), el Kobe del maremoto i Sant
Petersburg, aleshores Leningrad, el Leningrad de l’alcalde
Sobchack, del que Putin si no m’erro era tinent d’alcalde.

Les grans ciutats son també el refugi dels perdedors de les
guerres.
No tant com el Mèxic de Joaquim Xirau i Anselmo Carretero
i Eduard Nicol, o la Colombia de Ramon Trias Fargas, o el
Buenos Aires on va morir Cambó i va viure Jiménez Asúa, o
el Santiago de Xile d’Arturo Soria, o el Montevideo de Pepe
Bergamín, però la ciutat de New York va ser refugi dels
perdedors de la guerra civil espanyola.
El pobre José Bergamín hi va viatjar un cop per a visitar els
seus fills, que hi vivien, però l’Immigration Service el va
deturar a la frontera del Kennedy Airport exigint-li que
signés un paper confessant que pertanyia al partit
comunista – cosa que els permetia expulsar-lo en qualsevol
moment.
Desprès d’una nit en blanc reiterant que ell no era
comunista, tot i que és cert que n’estava a prop malgrat ser
catòlic, perquè no podia suportar, segons em va explicar, el
desori anarquista durant la República, al final va firmar i va
entrar a la ciutat que els americans anomenaven
simptomàticament “Sin City”, la ciutat del pecat, perquè els
EEUU han estat sempre un país ruralista i New York el
símbol del pecat, fins al bombardeig de les torres bessones.
Em permetreu encara una altre digressió: Bergamín em
deia molts anys desprès a Paris, on va ser re exiliat per
haver firmat contra les tortures franquistes l’any 1962, que

�ell “con los comunistas hasta la muerte, pero ni un paso
más!”
Tornant al que deia, les grans ciutats son refugi, refugi
d’emigrants, refugi d’exiliats – com Barcelona ho va ser per
tants alemanys de l’ entreguerres, entre ells Arnold
Shönberg, autor de l’òpera Moses und Aaron, que ara es
veurà al Liceu segons tinc entès. Shönberg va escriure la
òpera al barri de Gràcia estant, abans de marxar a Amèrica
quan el feixisme va arribar aquí. Va morir a San Francisco,
una altra de les ciutats obertes del món de ciutats.
La peripècia dels alemanys fugits de casa seva quan arriba
Hitler, passats per Barcelona i finalment morts aquí, com
Walter Benjamin a Port Bou, o re-exiliats a Amèrica, com
Shönberg, és una de les sagas més estremidores de la
història.
L’altra drama és el de la emigració. L’emigrant de Chaplin, o
The Kid, que n’és la continuació, son de les narracions més
explicatives de l’espècie humana.
Els noms de les ciutats i una data suggereixen drames,
desastres, victòries o èxits. Buchenwald, Gernika 1937, Río
1982, Granada 1936, Barcelona 1992, New York 2001.
El decret de Franco del 38 declarant traïdores les províncies
(val a dir, territori i habitants!) de Vizcaia i Guipúzcoa, que
està en la base del naixement d’Eta, no ho oblidem, ha
marcat la història d’Espanya per anys i anys, encara ara!
Els bombardejos aeris de Barcelona, Madrid, Granada, etc.,
els primer de la història moderna, van mostrar la cara més
negra de la humanitat. No era un front, com a l’Ebre, amb
tota la seva epopeia: era l’acte fred i distant d’un dictador
que desprès, poc desprès, va ser protegit per Eisenhower
amb el tractat de les bases.

�Les nacions poden odiar i fins i tot matar, les ciutats no. Les
ciutats rivalitzen, competeixen, com en l’esport. O en la
seva arquitectura i el seu urbanisme. O en les seves
exposicions i museus. O en els seus ports i aeroports i les
seves ferrovies. Per cert, mala notícia el retard de l’alta
velocitat – molt mala notícia; i absència de notícies sobre la
impresentable proporció 2:1 entre la inversió a Barajas i la
inversió al Prat. Menys mal que port de BCN i aeroport
semblen decidits a col·laborar: aquesta és una sinèrgia
absolutament benvinguda.
BCN no és la capital del món. Però siguem honestos, és una
de les ciutats amb més números per a figurar en el grup
capdavanter de la carrera amistosa pel liderat del mon de
les ciutats. Com el Barça. Però, esperem, amb més bona
sort i amb un punt més de malícia, que potser no vindrà
malament.
Pasqual Maragall

��</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13597">
                <text>Un món de ciutats: deu anys després</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13599">
                <text>World Trade Center (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13600">
                <text>Presentació, amb la rectora de la UOC, Imma Tubella i els directors del màster, Jordi Borja i Manuel Herce, del programa de postgrau de la UOC ‘Gestió de la Ciutat’, amb una conferència sobre el rol de les ciutats a nivell global.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13601">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13828">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13829">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13830">
                <text>Universitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22188">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14547">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39202">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39203">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40529">
                <text>2007-06-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13603">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="767" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="393">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/767/20070716_LV.pdf</src>
        <authentication>f54919cf09f602ad62eeec2774e6f54c</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42067">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

16/07/2007
La Vanguardia, p.024, Opinión

Un mundo de ciudades
PASQUAL MARAGALL
Cada cual ve el mundo desde su propia ciudad. En el caso de Barcelona estamos hablando de
un municipio de menos de 2 millones de habitantes sobre 100 kilómetros cuadrados, como
París, en el marco de una conurbación de 4 millones de habitantes, centro de una Catalunya de
7 millones, en una España que no llega a los 50. Europa debe de tener entre 600 y 700 millones.
Entre 1979, fecha de las primeras elecciones democráticas, y 1995, en los dieciséis años
mágicos que nos tocó presidir a Narcís Serra y a mí, Barcelona vivió una transformación que
todo el mundo considera importante. Desde la atalaya de esa trayectoria de casi treinta años
creo poder afirmar que el secreto del éxito municipal de Barcelona tuvo dos caras: una, sumar
iniciativa pública y privada. Y dos, aplicar el principio de proximidad. Romper la barrera
ideológica que separa el lenguaje de la política del de la empresa y establecer que todo se debe
hacer y decidir cuanto más cerca de la gente, mejor. Con la excepción a veces exagerada de las
economías de escala: lo que se pueda hacer desde el barrio, que no se haga desde el distrito, y si
se puede hacer desde el distrito (en Barcelona había diez), que no se haga desde la ciudad.
Yo me fui a vivir a los barrios. Creamos presidencias de distrito elegidas, aunque perteneciesen
a partidos de la oposición - si bien es cierto que nombramos ejecutivos pertenecientes a la
mayoría de gobierno de la ciudad, que era progresista-. Muchas cosas cambiaron en España a
partir de 1979 y sobre todo a partir de 1985-1986, con la atrevida entrada en la OTAN (atrevida
para un gobierno socialista como era el que llevaban Felipe González y Narcís Serra). Y
cambiaron más aún a partir de la decisión del Comité Olímpico Internacional en 1986 de
atribuir a Barcelona la organización de los Juegos Olímpicos de 1992. Entramos también
entonces en la Comunidad Europea. España empezó a crecer. Gracias en buena medida a las
ayudas europeas, que ahora se han acabado. Y hoy por hoy España está creciendo por encima
de la media europea y ha pillado a Italia y Francia en renta per cápita. Lo que la evolución de
ese periodo me enseñó es lo siguiente: el mundo es, ante todo, un mundo de ciudades. Lo más
parecido a lo que el mundo es realmente es lo que se ve en esas fotos nocturnas hechas desde el
satélite. Una nube de puntos luminosos. Por cierto, una empresa de Barcelona, GEOvirtual, está
construyendo sistemas cartográficos digitales punteros. Yo puedo con su tecnología divisar en
la pantalla de mi ordenador nuestra casa de campo en el norte de Catalunya.
Bien, el mundo es cada vez más un mundo de ciudades, de Barcelonas, Parises, Buenos Aires y
Shanghais. Pero no sin mediaciones. Ylo que quiero subrayar es que las agregaciones más
significativas por encima de las ciudades puede que no vayan a ser dentro de un par de décadas
las naciones, que lo han sido hasta ahora. Las naciones son demasiado chicas para serlo. Los
continentes, demasiado grandes. Los grandes conjuntos, con ejército, bandera y moneda, van a
ser las uniones: la Unión Europea, EE. UU. y Mercosur. Y, por supuesto, algunas naciones de
gran tamaño: Rusia, China, India e Indonesia. La consigna parece ser: demos a las ciudades lo
que es de los ciudadanos y reservemos a las uniones lo que supere esa escala.
Nos acercamos así a un mundo de ciudadanos, a un mundo del que quizá podamos decir con
mayor razón que es el nuestro. Y construimos las fuerzas políticas en esa dimensión, en nuestro
caso, la europea. Los grandes estadistas nacionales van a ser los que sepan surfear en ese
océano. Y los alcaldes van a ser la infantería decisiva en la batalla. Se han cometido muchos
errores y se siguen cometiendo. Pero:

189 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

1. no es seguro que no podamos ir reduciendo el tamaño de los errores;
2. no hay argumentos definitivos que contradigan la presunción de que el movimiento de la
historia a largo plazo pueda ser direccional y positivo, no errático y catastrófico.
De acuerdo con que el petróleo es un recurso finito y que las temperaturas tienden a subir. Pero
en 1973 los norteamericanos vaticinaron el fin del petróleo y del crecimiento para los siguientes
diez o quince años. Y no ocurrió. Es más cierto que las fuel cells que tenían que sustituir a la
gasolina no prosperaron y que la televisión digital impidió la de alta definición (1.200 líneas en
vez de 600) porque el mercado no puede procesar dos grandes innovaciones al mismo tiempo.
El mercado tiene fallos. La planificación tiene más, sin duda, pero el mercado los tiene
también. Corrigiéndolos se puede mejorar. Que los dramas que aún existen hoy, por ejemplo en
África, no nos engañen. Que el terrorismo rampante no nos aterrorice, que es lo que pretende.
Lo único que no sabemos es cómo empezó todo y cómo acabará. Pero sabemos que el mundo
es gobernable. Cada vez más, a pesar de ETAS y Al Qaedas. España tiene cosas que decir en
este proceso, tiene mucho que hacer en Europa y hacia el Este, en el Mediterráneo, que se ha
convertido en uno de los rompeolas de las civilizaciones y las religiones todavía enfrentadas.
España tiene que desempeñar en Europa un papel no menor. El reciente eje franco-alemán, con
sus aspectos positivos, como la decisión de simplificar el tema de la Constitución europea,
decisión a la que se ha añadido Italia, requiere un contrapeso mediterráneo potente, como digo.
Estuve hace unos meses en Roma en el congreso del partido de Prodi y Rutelli y ahora también
de Fassino, D´Alema y Veltroni. Allí estaba también la señora Fernández de Kirchner, el kurdo
Barzani, el Frente Polisario y el Partido del Trabajo de India; en definitiva, el centroizquierda
internacional. Lo que podríamos llamar el Partido Demócrata Global. Hace tiempo que me
apunté a la idea del Partido Demócrata Europeo. Creo que desde 1995. Entonces era una
quimera. Ahora también, pero menos.
Espero que por ahí se haga más corto el camino que va hacia el mundo de ciudades. Algunos de
nosotros quizá no lo veremos. Pero nuestros hijos sí. Oal menos lo están intentando. Nuestros
nietos seguro que lo conseguirán. Antes, ir a Buenos Aires o a Nueva York desde Barcelona
costaba un dineral. Ahora los chicos se meten en internet y sacan billetes baratos. Mis abuelos y
los de mi esposa eran catalanes, andaluces, valencianos y riojanos. Todo en menos de medio
millón de kilómetros cuadrados. Pero mis hijos han vivido en Nueva York, Oporto y Argentina.
Mi hija mayor viajó sola a los 18 años hasta las puertas de Iraq. Y mis nietos son de primer
apellido portugués y quizás algún día otros sean argentinos.
Si esto no es un mundo de ciudades, ya me dirán lo que es.

PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya

190 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11688">
                <text>1243</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11690">
                <text>Un mundo de ciudades</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11692">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11694">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11695">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11696">
                <text>p. 24, Opinión</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11699">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11700">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22183">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22786">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22787">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14455">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40437">
                <text>2007-07-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11689">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11691">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1746" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1350">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1746/0000001421.pdf</src>
        <authentication>a6488cf0b9e58e07f77c5187b7c6ea3b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42947">
                    <text>1

UN MUNDO DE CIUDADES:
LA MEJOR RESPUESTA A LA GLOBALIZACION
PASQUAL MARAGALL
Enero 1998

INDICE:

ALDEA GLOBAL O MUNDO DE CIUDADES:
¿ES DEMASIADO GRANDE LA CIUDAD?
¿ES LA GRAN CIUDAD LA CAUSA DE NUESTROS MALES?
¿ES EL PENSAMIENTO GLOBAL LA SOLUCIÓN?

POR UN MUNDO DE CIUDADES
RIO 92, BARCELONA 92, ISTAMBUL 96
HORIZONTE 1999: ¿ES POSIBLE CIUDADES UNIDAS?
EL MODELO EUROPEO. EL MODELO LATINO-AMERICANO.

DEL SISTEMA DE CIUDADES A LA CIUDAD SINGULAR
LA CIUDAD COMO SISTEMA
¿CUÁL CIUDAD? ¿HASTA DONDE LLEGA? ¿CUÁNTOS HABITANTES?
TRES PRINCIPIOS Y TRES OBLIGACIONES

CONOCER EL SISTEMA, MEJORAR NUESTRAS OPCIONES
EL PLAN ESTRATÉGICO
EL TRIANGULO CIUDAD-UNIVERSIDAD-EMPRESA
. EL MODELO BARCELONA
F I N A L . PROPUESTAS.-

* Gestiones a hacer
** Bibliografía
** Recuadrar, subrayar, destacar etc..

1

�2

ALDEA GLOBAL O MUNDO DE CIUDADES
Lo que asusta al mundo son las ciudades, porque son el problema real, el que
se ve. Pero el instinto imparable de la gente es reunirse, vivir juntos para
mejorar. Y ese instinto es la única garantía de solución a la vez que el
nombre del problema.
El ritmo excesivo al que este proceso de urbanización acontece, desborda
inicialmente la capacidad de asimilación de los ya establecidos y de sus
construcciones e infraestructuras.
El factor limitativo es la capacidad de convivencia con la diversidad de las
etnias acostumbradas a ser mayoría, de los más acomodados si están
habituados a no contribuir para financiar el espacio público***, de los
mayores respecto de los jóvenes, de los jóvenes de lugar respecto de los
nuevos y aún de los inmigrantes ya afincados respecto de los recientes.
Hasta aquí el enfoque sociológico.

2

�3

También un enfoque económico es posible.
En el modelo de la economía neoclásica, la población no detiene
su aumento en el punto del mínimo de los costes medios, dónde el
tamaño de la ciudad sería óptimo (la ciudad más barata para cada
habitante), y avanza hacia la población real extra-óptima
• quizás por la percepción de los costes medios predominantes y
no de los reales de incorporación que son los costes marginales
• quizás porque los precios relativos campo/ciudad han variado
a favor de estos últimos y el campo ya no puede comprar
servicios urbanos (entre ellos servicios públicos como
educación, sanidad y parte del entretenimiento)

3

�4

De todos modos conviene tener en cuenta que en materia de
percepción de los tamaños aceptables y óptimos, la humanidad es
un especie cíclica, que muestra fases evidentes de pesimismo y
optimismo.
El modelo Malthus-Ricardo, válido para las Islas Británicas tras
las guerras napoleónicas, con el trigo caro y las tierras fértiles
totalmente cultivadas, se aplicó sin grandes miramientos en 1974
al mundo entero - sustituyendo el trigo por el petróleo:
recuerdan? solo quedaba petróleo para veinte años !
Un medio tan ecuánime como el Economist ha pasado de titular
en cubierta Hell is an American City bajo una fotografia
dramática de un anciano cojo ante un paisaje degradado del South
Bronx, a admitir dos años depués que las ciudades
norteamericanas volvieron a crecer en la década de los 80, tras
perder población en las tres anteriores, y que las ciudades en
general, en todo el mundo, serían los lugares decisivos para la
creación y transmisión del conocimiento en el siglo 21.

POR UN MUNDO DE CIUDADES
La mejor manera de hacer la ciudad global de veras, no solo como
una construcción mental, es construir en la realidad un mundo de
ciudades
* que funcionen bien
* razonablemente abiertas
* interconectadas en red

Una serie de etapas conducen por ese camino hacia la aldea
global, quizás mas lenta y tortuosamente de lo imaginado por los

4

�5

optimistas extremos, pero sin duda apuntando a una sociedad civil
mundial como la imaginada por Kant.
La novedad respecto de los ilustrados del XVIII y los progresistas
del XIX, estriba en que de la tribu primitiva a la mundialización
no podemos ahorrarnos ningún paso. Y el siguiente paso se llama
regionalización internacional. Y se llama "sistemas de ciudades".
Es decir, al aumento del tamaño de los espacios significativos
(aldea, ciudad, condado, principado, reino, estado-nación, región
mundial) corresponde una transformación de su estructura interna,
en la que la libertad de las partes componentes aumenta en vez de
disminuir y el concepto de frontera cede totalmente ante el de red.
En el tránsito hacia la aldea global, donde finalmente el individuo
debería existir en el sentido fuerte, las ciudades y las pequeñas
nacionalidades olvidadas por la historia adquieren hoy
protagonismo.
Este es el momento apasionante en que vivimos. Aquel en que
quince naciones europeas (mañana 20, pasado mañana 30) han
decidido crear un espacio común, Norteamérica se unifica y
Mercosur y la región Andina dibujan los contornos de nuevos
grandes espacios, culturalmente coherentes y económicamente
complementarios.
Lo realmente interesante es como esos nuevos grandes espacios
van dándose cuenta de que su política interna fundamental es la
vertebración de un sistema de ciudades potente: Eurociudades y el
Comité de Regiones, Mercociudades, CityNet en Asia, United
Towns of Africa etc..

5

�6

Analicemos aquí los movimientos internos de los grandes espacios
regionales y sus leyes internas de comportamiento.
Europa avanza por varias razones:
• equilibrio estudiado entre los partners (que tarda décadas
en cristalizar)
• subsidiariedad y lealtad federal como garantías de la
proximidad y la distancia necesarias**
Igual en América
• tamaño mínimo cara afuera: NAFTA=UE
• Equilibrio interno progresivo: Ecuador-Perú; Mercosur,
Montevideo, 12/12/97: zona de paz, convertibilidad,
pasaporte común.

6

�7

• factor exterior unificador ($ vs. Euro)
Luego hablaremos del nivel mas significativo para los
responsables regionales y locales, que es el ámbito de
las&lt;redes transnacionales de ciudades y estados, lander o
comunidades autónomas y el dibujo de planes
estratégicos adecuados.

El hecho es que una avanzadilla de ciudades atrevidas han
comenzado a construir la red de las ciudades del mundo.
(Igual que hablamos de ciclos de optimismo y pesimismo
deberíamos hablar del solapamiento de fases futuras&lt;y
fases arcaicas&lt; en cada momento presente, que termina
tarde o pronto, después de sucesivos pasos adelante y
algunos pasos atrás, en ajustes más o menos dramáticos).
Algunos hitos y referencias bibliográficas de este proceso de
creación de Ciudades Unidas junto a Naciones Unidas
son los siguientes:

Declaración Rio- Barcelona 1992**: dos esperanzas con nombre de ciudad. La agenda 21.
J. Borja**, M. Castells**, Jorge Wilhelm, F.E. Cardoso, M. Cohen (Banco Mundial**): los sociólogos a
la conquista de la acción. Jaime Lerner y las Ciudades Educadoras.
Istambul 96 - Declaración AMCAL (Asamblea Mundial de Ciudades y Autoridades Locales) **.
Declaración HABITAT 2 **.
Amsterdam 15-16 Mayo 1997
Cumbre europea de las regiones y las ciudades.
Declaración final. Rapport Stoiber-Gomes **.
Discurso final PMM **.
IULA(International Union of Local Authorities)-CEMR(Consejo Europeo de Municipios y Regiones).
Declaración europea sobre la autonomía local **.
FMCU(Federación Mundial de Ciudades Unidas).

�Nacimiento y crisis de Camcal (Coordinadora de AMCAL). Solución en el 99: Congreso IULA,
Congreso Metropolis.

�9

En este punto cabe juzgar la aparición arrolladura del concepto de
globalización y de aldea global de una de las tres maneras&lt; siguientes:

• una sublimación basada en un barniz empírico de poco
espesor;
• una esperanza genuina de paz;
• una confusión entre lo que es cierto para una minoría
(movilidad, acceso, ubicuidad) y lo cierto para la mayoría
(ubicuidad pasiva virtual via TV) ***.
El mundo de ciudades (el globo de aldeas) aparece en cambio como:
• una posibilidad real si bien más lenta, no instantánea
(hermanamientos, de los hermanamientos a las redes, a la
diplomacia preventiva y el trouble-shooting a nivel localregional, y al bilateralismo económico inter-urbano);
• movimientos crecientes de ayuda (parcial y legítimamente
interesada, en gran parte benévola y en manos de ONG) en
situaciones de conflicto entre naciones, religiones o etnias
(Bosnia, Argelia, Chipre) (Rio-Caracas);
• el motor más interesado en los avances para poner el máximo de
información y movilidad al servicio del mayor n° de personas.
Conviene ahora fijar el zoom en el sujeto menor y más activo de este
análisis: la ciudad.

9

�DEL SISTEMA DE CIUDADES A LA CIUDAD SINGULAR

¿Cuál ciudad? ¿Hasta dónde llega? ¿Cuántos habitantes
contamos? ¿En qué momento del día?
Para definir mejor el sujeto activo del mundo de ciudades
debemos tener en cuenta que la cultura urbana varía de región a
región y que los ciclos de crecimiento demográfico de la ciudad
central no coinciden en todas&lt; las regiones del mundo; que la
definición de ciudad basada en la existencia de economías de
aglomeración (menores costes del mayor tamaño urbano)
comporta determinadas consecuencias relativas a la cohesión
interna del espacio-ciudad; y que la ciudad, al emerger como
espacio significativo, quiebra alguna de las simplificaciones y
alguno de los dualismos más habituales y menos productivos de
nuestros análisis de la situación del mundo.
Sintéticamente
• Ciudad hemisferio sur- ciudad europea: periferia y centro
( población up-up or up-down) ***.
• La ciudad no admite islas o incomunicación el caso de Los
Angeles** cf. The Economist),.Pero la miseria y la riqueza
colonizan el entorno ( siendo la barrera el miedo o el precio,
respectivamente)
• La ciudad está entre la sociedad y el estado. La ecuación
precio-calidad se da con mayor facilidad, la proximidad del
"vendedor" de los servicios y la comparabilidad entre
ciudades es mayor que en el caso de los estados.

10

�11

De estas tres definiciones se derivan tres obligaciones:
No al free riding. Si se quieren internalizar los costes
no puede haber ciudadanos que usen la ciudad y no la paguen.
Impedir barreras. Si se quiere optimizar los beneficios
del tamaño de la ciudad no pueden aceptarse ghettos.
Explotar comparabilidad: indicadores. Si se quiere
demostrar la posición intermedia de la ciudad entre estado y
mercado hay que crear un mercado virtual de ciudades, que es
posible.

Tres obligaciones que se concretan en lo siguiente:
1. Areas metropolitanas dónde la ciudad real exceda al municipio. Tax
base sharing.(Casos de Baltimore, Londres, Barcelona, ciudades
metropolitanas en Italia). (El dilema Tiebout or not Tiebout)
2. Nueva relación periferia-centro. Areas&lt;de nueva centralidad.
Liberación global de los ghettos o diseminación en pocket
ghettos.(El caso de Rio de Janeiro, el caso de Lima, el caso del
centro histórico de México D.F.)
3. Batería de indicadores en común, con horquilla cultural si hace
falta. Hacia un mundo virtual de veras:
1) Polución, 2) Ruido, 3) Criminalidad, 4) Accidentalidad,
5) Precio vivienda, 6) Nivel educativo, 7) Salud (esperanza de vida,
mortalidad infantil, coste UBA), 8) Justicia próxima, 9) Velocidad
comercial TP.
Algunas propuestas tentativas de medición:
1) C02 en atmósfera (tres puntos ?)
2) % o n° de calles con más de 60/70 db
3) tasa de victimación en encuesta con muestra superior al 4/10000
(600 personas en BCN municipio, 1200 en BCN-AM, 1600 en
BCN-RM, 3200 en Lima)
4) muertos en accidente por 100.000 hab
5) n° de salarios anuales medios para vivienda usada y nueva
íi

�12

6) drop outs en %
7) (dicho)
8) tiempo medio de espera para levantamiento cadáver en accidente
de transito.
9) (dicho, referido a TP y privado).

La utilidad de esas comparaciones supera fácilmente las reticencias
injustificadas e incluso las justificadas (inconveniencia de las
comparaciones en determinados períodos del mandato electoral).
Una variante: los ratings internacionales de ciudades (Fortune, Healey
and Baker,etc.)

12

�13

CONOCER EL SISTEMA, MEJORAR NUESTRAS OPCIONES
Finalmente la mejora de cada una de las ciudades depende de varias
decisiones que tienen que ver con su pertenencia al sistema nacional y
regional de ciudades.
1) Estudiar el subsistema de ciudades al que se pertenece, las cuales
juegan juntas determinadas partes del juego
• Caso Barcelona y caso Lyon
• la red C6 y la red Diamante
• la Lotaringia industrial v.s. "bananas" en el Norte del Sur
• Caso Cono sur; caso andino
• Rio — Sao Paulo — Montevideo ~ Buenos Aires- - Santiago
• Valparaiso - Viña - Mendoza
• Lima - Bogotá - Quito - Guayaquil - Caracas
2) Fortalecer ciudades medias.Entender que este fortalecimiento
depende a veces de la ciudad central ***.Fortalecer las conexiones
- no solo radiales
3) Establecer un pacto de servicios entre ciudad y campo o hinterland;
de nuevo el tema de la universalidad de los servicios: ¿ciudadanos del
campo?***
4) Favorecer los escenarios ciudades-empresas. Establecer
complicidades entre ciudad, universidad y empresa. (El caso
Euroempresas-Eurociudades; mercociudades-empresas Mercosur;
id. comunidad andina.)Temas, en Europa: cable, auto, residuos. (¿Qué
autos y qué calles? Los productores de autos y los de calles se
muestran su juego a largo plazo, etc..)
El Plan estratégico consiste en trabajar por esos fines dentro del
sistema de ciudades al que se pertenece, escoger las 50 acciones
prioritarias en la propia ciudad para maximizar sus opciones dentro del
sistema y crear el marco de complicidad ciudadana en el que todo esto
13

�14

surge de una voluntad común liderada por el gobierno local pero no
formulada por él en solitario sino en un marco más amplio, en el que el
triángulo ciudad-universidad-empresa es básico.
Este es el modelo Barcelona.

14

�15

FINAL

Guadalajara y New York, dos citas importantes. Abril 98.
El BID, banco de las ciudades.

15

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27899">
                <text>Un mundo de ciudades: la mejor respuesta a la globalización</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27900">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27901">
                <text>King Juan Carlos Center, NYU</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27903">
                <text>Guió per la intervenció al seminari "De urbe et orbe: the opportunities and challenges of globalization for cities in Spain, Latin America and the US)", amb alcaldes i urbanistes, organitzat per the Spanish Institute, el King Juan Carlos Center i l'ICAS.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27904">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27905">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27907">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28082">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28083">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28084">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28085">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28086">
                <text>Amèrica Llatina</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28087">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28088">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28089">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41354">
                <text>1998-04-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27906">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1633" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1229">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1633/0000000792.pdf</src>
        <authentication>d83dd4a037ff2d7c9f0fecf286136d1c</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42828">
                    <text>22 | España

VIERNES
16 DE JUNIO DEL 2006

V

Entrevista | Pasqual Maragall
PRESIDENTE DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA

«Un no sería muy negativo
para Cataluña y para España»
Maragall reconoce que la falta de experiencia en gobiernos de coalición ha pesado en
el funcionamiento de su Ejecutivo, pero afirma que ha sido fiel a sus compromisos
Consuelo Chaves
Esther Taboada
barcelona
■ El líder del PSC asumió el
reto de gobernar a través de
un insólito tripartito y, en la
misma legislatura, sacar adelante la reforma del Estatuto.
Ahora, sin tripartito, el 18-J
será su examen final.
—¿Qué mejoras aportadas
por el nuevo Estatuto considera radicalmente trascendentales para Cataluña?
—El nuevo Estatuto está repleto de novedades y mejoras,
de las que destacaría tres:
reconoce la personalidad nacional de Cataluña, amplía las
competencias y las garantías
frente al Gobierno central, y
establece una financiación
más justa y equilibrada de
nuestra autonomía.
—¿Cree que este Estatuto
será un modelo a seguir para
el resto de futuros estatutos
en el Estado español, como
es el caso del gallego?
—En cuanto a su contenido
estoy convencido de que sí.
Hemos hecho un Estatuto
pensando en las necesidades
de Cataluña, pero también
pensando en un proyecto
común con el resto de pueblos de España. Y aquello
que afecta a lo común es
perfectamente compartible.
De hecho, Andalucía ha seguido por la senda catalana.
Y Galicia puede encontrar
aportaciones muy interesantes, como el capítulo de
derechos y deberes.
—¿Espera los niveles de
participación y votos a favor
del referéndum de 1979?

JORDI BEDMAR

Maragall se ha prohibido hablar sobre su futuro político hasta después del referéndum

—Sería muy positivo. De
todos modos, aquélla fue una
ocasión excepcional. Cuando
la gente miraba atrás, veía aún
el foso del franquismo. Hoy
no existe ese dramatismo,
que suele alimentar una participación elevada.
—¿Cómo afectaría un mayoritario no en el referéndum al futuro de Cataluña?
—No me planteo esa hipótesis. Pero puestos a imaginar,
creo que un no sería muy negativo para Cataluña y para
España.
—¿Qué logros atribuye al
Gobierno del tripartito en
estos más de dos años de
mandato? ¿Cree que han sido
eclipsados o limitados por el
proceso estatutario?
—El balance de la presente
legislatura es mejor que el de

la mayoría de legislaturas de
la etapa Pujol. Objetivamente.
En educación, en sanidad, en
seguridad, en política social,
en trabajo, en saneamiento
económico de las finanzas
públicas... Se ha construido
una imagen muy distorsionada de esta realidad a causa del
ruido desproporcionado que
ha generado el debate estatutario. Pero creo sinceramente
que ni el Estatut merecía tanto
ruido ni la obra de gobierno
merecía este silencio.
—Si tuviese la oportunidad
de volver al comienzo de su
mandato como presidente,
¿qué cambiaría?
—Lo que depende exclusivamente de mi responsabilidad
permanecería igual. Pero si
pudiera, cambiaría el contexto político, especialmente la

actitud de la derecha española, que ha cruzado límites
infranqueables hasta ahora en
nuestra democracia.
—¿Cree que el tripartito
ha estado a la altura de la
sociedad catalana?
—El Gobierno de la Generalitat ha sido fiel al compromiso
que estableció con la sociedad
catalana. Si bien es cierto que
la falta de experiencia de gobiernos de coalición en nuestro país ha pesado.
—Tras el referéndum, ¿se
presentará de nuevo?
—Me he prohibido a mí
mismo hablar de ello antes
del referéndum. Ahora, mi
única preocupación es que
los ciudadanos entiendan que
estamos ante la oportunidad
de tener un estatuto de todos.
El mejor de nuestra historia.

«El Estatuto ha
sido utilizado
para atacar
a Zapatero»
■ A pesar de que el PSOE
rebajó las aspiraciones
estatutarias del PSC, Maragall cierra filas en torno
al líder de su formación
—¿Se ha sentido traicionado por Zapatero al
no cumplir su promesa
electoral de aprobar el
Estatuto saliente del
Parlamento catalán?
—No. Zapatero ha cumplido con Cataluña: tenemos el mejor Estatuto de
nuestra historia.
—¿Qué opina del tándem Zapatero-Mas?
—Tanto yo como el
presidente del Gobierno
hemos trabajado para
que el Estatuto tuviera
el máximo consenso posible. Mas jugó su baza
con astucia. Era legítimo.
Hemos conseguido que el
nacionalismo catalán rompiera un tabú que se había
autoimpuesto, y ahora se
muestra dispuesto a colaborar y a participar en la
gobernación de España.
—¿Hasta qué punto cree
que ha influido el tratamiento mediático del
Estatuto y del tripartito
en el desarrollo de los
acontecimientos?
—Muchos han utilizado
el Estatuto como armas
para otros objetivos: para
atacar al presidente del
Gobierno, para atacar a
Chaves... Es cierto que
a veces lo hemos puesto fácil. Decían que el
Estatuto y el tripartito
romperían España: ahora
descubrimos que lo que
se estaba rompiendo era el
esquema centralista con el
que los sectores más reaccionarios del PP quieren
entender España.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25521">
                <text>Un no sería muy negativo para Cataluña y para España</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25522">
                <text>La Voz de Galicia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25524">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25525">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25932">
                <text>Chaves, Consuelo</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25933">
                <text>Taboada, Esther</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25526">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25527">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25927">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25928">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25929">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25930">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25931">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41242">
                <text>2006-06-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25528">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1720" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1323">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1720/0000000926.pdf</src>
        <authentication>cca49c3e405e2d00d01caed1578bbf82</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42921">
                    <text>(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 13/03/2008 - Hora: 23:14

DIVENDRES
14 DE MARÇ DEL 2008

Política

La ressaca electoral 3 L’opinió

Pàgines 18 a 23 888

La necessitat que l’esquerra s’adapti als nous temps després
del triomf aconseguit diumenge porta Pasqual Maragall a reclamar
la posada en marxa del Partit Demòcrata Europeu amb la vista posada en les eleccions per al Parlament Europeu de l’any que ve.

L’expresident demana a Ciutadans pel Canvi, aliat del socialisme
català, que se sumi a aquest projecte, inspirat en el PD italià, i exclou la possibilitat d’encapçalar-lo, compromès ara en la lluita contra l’Alzheimer.

Un nou paisatge després de les eleccions
Ara toca preparar les europees, que són les més interessants si creiem que el futur està a la UE
PASQUAL

Maragall
EXPRESIDENT
DE LA GENERALITAT

El socialisme català ha guanyat les
eleccions al Congrés i amb els seus
vots ha fet un altre cop president
del Govern espanyol José Luis
Rodríguez Zapatero. Les meves felicitacions d’entrada. Sé l’esforç
que significa tot plegat.
Zapatero i Montilla, tot i discrepant, com pertoca a dos presidents, han sortit guanyant com
era d’esperar.
Són uns bons resultats per a Catalunya. Sabeu bé que vaig votar
en blanc, però, tot i així, evidentment me n’alegro molt. Malgrat la
retallada de l’Estatut, motiu del
meu vot i potser del desengany
d’alguns més, ara és el moment
d’analitzar el present i de mirar
cap al futur.

Després d’unes eleccions és el
moment de plantejar-nos nous
paràmetres polítics.
Ja he dit altres cops el que crec
que és més important. Els punts
crucials són els referents als temes
endarrerits d’inversions, àrea metropolitana, vegueries o diputacions, la connexió amb la regió
europea que podem formar amb les
Illes, València i el sud de França, i
també les connexions interiors de
Catalunya.
I altres temes, probablement més
interessants per a una gran quantitat de ciutadanes i ciutadans, com
la salut i l’educació. No la falòrnia
de si l’alta velocitat ha de passar per
sota de la Sagrada Família o no!
Tot i així, també és important començar a crear nous espais polítics
que omplin i que reformin la política a fons.
Ciutadans pel Canvi va néixer
per ajudar el socialisme català i les

el Periódico 21

esquerres a fer el sorpasso al nacionalisme català després de més de 20
anys d’hegemonia d’aquest. I es va
aconseguir amb la suma de tots. En
vots a les eleccions autonòmiques
del 1999 i en vots i escons a les del
2003. Els resultats de l’any 2006 van
ser menys satisfactoris. Ara s’ha de
continuar.

EL CANVI EXIGEIX

constància, però no submissió. El canvi
exigeix imaginació. En aquelles eleccions estava en joc la supervivència
del socialisme i dels ideals que ens
han mogut durant una colla d’anys.
Hem de continuar canviant. Hem de
continuar desperts, i arriscant. Altrament, el canvi s’haurà convertit en
rutina.
Ara toca preparar les eleccions
europees de l’any vinent, que són les
més interessants si creiem que a
Europa hi trobarem el nostre futur.
Amics i amigues, és el moment de

posar en marxa el projecte del Partit Demòcrata Europeu. Ciutadans
pel Canvi no es pot evadir de la seva responsabilitat. Com tampoc
tots aquells que han vist la necessitat d’una força política en línia
amb el PD italià i el partit d’Obama i de Clinton.
Jo no el lideraré, per les raons
que tots podeu imaginar, però podeu comptar amb mi.
Tal com vaig dir el 20 d’octubre,
el meu projecte més important per
al futur es treballar per donar suport a la recerca contra la malaltia
de l’Alzheimer. El fet és que estem
bastint les eines per aconseguir un
fons filantròpic de caràcter internacional dirigit a donar suport a la
recerca sobre l’Alzheimer. Però
aquest cop vull ser més ambiciós
que mai, i aquest suport a la recerca el vull dirigir a allò més excel.lent, amb l’objectiu que la nostra acció sigui decisiva en la prevenció o en la cura d’aquesta malaltia. I ho farem des de Catalunya
però al servei dels ciutadans de tot
el món.
Primer van ser els Jocs Olímpics,
després l’Estatut i ara li toca a
l’Alzheimer. Endavant. H

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27528">
                <text>Un nou paisatge després de les eleccions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27530">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27531">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27532">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27533">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27535">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27536">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27702">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27703">
                <text>Congrés dels Diputats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27704">
                <text>Partido Socialista Obrero Español</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27705">
                <text>Alzheimer</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27706">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27707">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41329">
                <text>2008-03-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27529">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="684" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="472">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/684/19871017_LV.pdf</src>
        <authentication>3d56dec3c566b57f6e0dd7258a0c9827</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42146">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

30LA

Deportes1

VANGUARDIA

SÁBADO,
17OCTUBRE
1987

Hoy se cumpleelprimeraniversario
deladesignación
deBarcelona
comosededelosJuegosOlímpicos
de1992
Pasqual Maragail, alcalde de
Barcelona y presidente del
COOB’92,consideraqueun año
después de la designaciónde la
ciudad como organizadora de

los Juegos Olímpicosde 1992, bían efectuado acerca de las
los catalanesya han dado mues- obras, la infraestructuray losastras al mundo de su grancapaci- pectos organizativosvan cumdad de trabajo. SegúnMaragall, pliéndose en lospiazosfijados,y
todas las previsionesque se ha- sólo lamentaque en las pasadas

elecciones municipalesuno de
los candidatosno fuera, en opinión del alcalde,objetivoen sus
críticas a Barcelona’92.Maragali pone especialénfasis en el

hecho de que un año despuésde
la elección,los barcelonesessi—
guen manteniendohaciael tema
olímpico el mismo entusiasmo
que demostraronel primerdía.

Maragalidicequela
ciudadhademostrado
ya quesabetrabajar

Pujol, Maragali y Serra

durante la celebracióndel 17 de
octubre de 1986

“De momento,
hay colaboración
entre todas las
instituciones”

Pasqual Maragail. alcalde de gos, porque había quien, guiado
Barcelonay presidente del Comité

por su asesor de imagen, insistió

Organizador de Barcelona’92
(COOB’92),está satisfecho de lo
que se ha hecho a lo largo de este
último año ycree que “duranteestos doce meseshemosdemostrado
al mundo que sabemostrabajar y
organizar unos buenos Juegos
Olímpicos.
“Hemos demostradoque sabemos trabajar. Hace un año, el noventa por cientode losciudadanos
no hubiera creído que en estos
meses lograríamosexpropiar miles de metroscuadradosen la Villa
Olímpica y rebajar quince metros
el fosodel EstadioOlímpicopara

en decir que todo iba mal”.
Sin citarlo explícitamente,Maragall fue crítico con Josep Maria

construir las gradas”.
Maragail explicó que los últi

mos docemesesse han empleado.
principalmente, “en pulir la orga
nización de los JJ.00.”, aunque
resaltó que “esta labor no nos ha
impedido seguir trabajando en
otros temas,sobretodo en la reali
zación de las obras relacionadas
con los Juegos”.

Críticas a Culleil
El alcalde se refirió a las elec
ciones municipalescelebradas el
pasado mes de junio, comicios
que, dijo, “afectaronsólo de pala
bra a la organizaciónde los Jue

“La gente quiere
los Juegos,pero
también pide
que las calles
estén limpias”

Calle!!, concejal de Convergencia
i Unió (CiU) y ex candidato a la
alcadía, de quien dijo que “hasta
se empeñó en decir que el Comité
Olímpico Español (COE) estaba

enfadado con nosotros,cuando la
verdad era otra”.
El alcalde,sin embargo, consi
deró que la beligeranciaverbalsobre la organizaciónde los JJ.00.
“no se volveráa reproducir aun- que causaroninconvenientesa al- las calles estén limpias. Hemos lo- más importantes y necesarias para siguió— deberán presentar proque convoquencomiciostodos los gún candidatoal cargo”.
grado que en la ciudad se sigan ha- la celebraciónde los JJ.00., que yectos de categoría y no olvidarse
años, porque las elecciones muni
Remarcó,
empero,
que
“todas
ciendo cosas al tiempo que orga supondrá la inversión de unos de que van a enco’ntraruna dura
cipales no volverán a producirse
60.000 millones de pesetas.
competencia”.
hasta 1990 y para entonces ya es- las instituciones tenemos la misma fizamos unosJuegos”.
“Los cinturones son básicos
Restó importancia a las críticas
idea sobre cómo deben organizartará todo acabado”.
para Barcelonay se está retrasan- formuladas por algunos empresase los JJ.00. De momento,existe Ilusióncolectiva
Maragail insistió en que las ms- colaboración”.
do su construcción por falta de nos sobre la representaciónde este
tituciones que forman parte del
Maragail afirmó que la celebra—
El
alcalde
opinó
que,
a
pesar de voluntad. El asunto es importan- cólectivo. que financióel cincuen—
COOB (Gobierno Central,Gene- ción de los Juegos Olímpicos ser- este fenómeno,“la ilusióncolecti te, porque estas vías deben estar la por ciento de la candidatura
ralitat, COE y Ayuntamiento de virá para reorganizar Barcelona y va por la celebraciónde los JJ.00. acabadas antes de la celebración olímpica, en el Comité Organi
Barcelona) mantienen el consenso explicó que “estamos haciendo no ha descendido.La actitud que de los JJ.00.”, añadió el alcalde. zador.
en los aspectos importantes referí— obras que, o no se habrían hecho mantiene ahora el barcelonéses
Respecto al proyecto“BIT’92”, “No deben pasamos factura
dos a los JJ.00., pero criticó que nunca o se ejecutarían en un día positiva, porque demuestra que que establecelas necesidadesin —indicó—, porque el mundo em
“algunas personas, en ocasiones lejano, y sin que ello le cueste de- ha subido su capacidadde exigir”. formáticas de Barcelona con mo- presarial está representado en el
particulares, manifiesten su desa masiado dinero a la ciudad”.
Calificó de “parada” la actitud tivo de los JJ.00., Maragailseña- COOB por personas que provie
cuerdo de formamal educada.
Dijo, sin embargo, que “en este que mantiene la Generalitat en la ló que su ilusiónes que “lo realicen nen de este sector, como Joan
“Cuando debíamoselegiral di año que ha pasado desde la nomi negociación del convenio para la las empresas españolas, pero para Majó, LeopoldoRodeso el propio
rector general del COOB —aña nación se ha producido un fenó construcción de los cinturones ello suoferta ha de ser buena.
Javier Gómez-Navarro,actual sedió se utilizaron procedimientos meno que ya esperabamos: la gen —vías rápidas de circulación—, “Las empresas españolas que cretario de Estado para el Depor
impertinentes, de forma pública, te quierelos JJ.00., peropide que una de las obras de infraestructura quieran obtener el ‘BIT’92’—pro- te.”
—

Alas 13.29horasdel l7deoctubrede 1986,enel
palacio de Beaulieu de Lausana, el presidente del

Comité OlímpicoInternacional,Juan AntonioSa-

Un objetivode todoslos ciudadanos

maranch, abrió el sobre que contenía la papeleta

con el nombre de la ciudad designadasede de los Villa Olímpica de Poblenou y también en el Anillo nal que nadie, en tnodo alguno, por acción u omi
Juegos Olímpicosde Verano de 1992.El máximo Olímpico de Montjutc. Asimismo, en marzo del Sión, puede permitirse el lujo de desaprovechar.
dirigente olímpico hizo una pausa eterna. .. “Barce
lona”, anunció por fin, y los miembros de la delega
ción barcelonesa destacada en la ciudad suiza saltamos de nuestros asientos y nos confundimos en un
aluvión de abrazos y felicitaciones mutuas.
El mismo día, a la misma hora, la voz de Samaranch se escuchaba en toda Barceona, en todo el
país, a través de los altavoces de los receptoresde ra
dio y de televisión. La ciudad entera estalló en un
incontenible sentimiento de júbilo y euforia coleetivos. Por fin, casi setenta añosde anhelosolímpicos
se veían materializados. Por fin, la vocación ohm
pica de la ciudad obtenía su justa recompensa.
Hoy, cuando se cumple exactamente un año de
aquel histórico 17-0, la lógica euforia de entonces
ha dejado paso ya a las realizaciones concretas denvadas del proyecto olímpico de la ciudad. Se están

secuencia, de combatir directamentre las causas
que la originan.
Hay un factor diferencial evidente: mientras que
desde una perspectiva conservadora bienestar social y promoción económica son conceptos incom
patibles, el Ayuntamiento de Barcelona actúa con
el convencimiento opuesto, combinando actuacio
nes de promoción de iniciativas económicas con las
de fomento del bienestar social.
Los Juegos Olímpicos no constituyen, sin em
bargo, una ecuación mágica capaz de despejar por
sí sola todas las incógnitas de futuro que la ciudad
tiene planteadas. Los Juegos han de ser interpreta
das como un factor excepcional de dinamización y
catalización de iniciatis de desarrollo y progreso,
pem esas iniciati’us deben surgir del propio cuerpo
social del país.
La cantidad y la calidad de las iniciativas y los
proyectos que todos seamos capaces de generar y
llevar adelante serán, pues, los factores de los que
dependerá la dirección que tome Barcelona en el
horizonte del 92.

año que viene habremos cubierto el nuevo Palacio
de Deportesy acabadolasgradas del EstadioOlím
pico. En efecto, Barcelona está experimentando

Con su enorme impacto, los Juegos Olímpicos,
no pueden ser ajenos a una cuestión de suma im
la política de promoción económica de
—dehecho, empezóa experimentarlotiempoantes portancia:
la ciudad, que debe ir acompañada inseparablede la designación olímpica— un innegable proceso
de una política efectiva de bienestar social.
de revitalizaciónen diversosámbitos: económico, mente
Desde una óptica progresista, este planteamiento
tecnológico, urbanístico. deportivo, ciudadano,
no contiene ningún contrasentido, al contrario de
promocional, turístico...
lo que reiteradamente se apunta desde otros secto
Todas las sociedades necesitan marcarse objeti
res. Lo que sucede es que ante los problemas sociales
vos a medio y largo plazo que sean, a un mismo
más perentorios, estos sectores se han limitado his
tiempo, objetivamente realizables y unánimemente
tónicamente a destinar dinero de forma puntual, en
asumidos por el conjunto social. Este es el único cierta manera con la finalidad de neutralizar su
modo de avanzar con garantíasde éxitohacia el fu- mala conciencia.
tuno, de respondersatisfactoriamentea las expecta
tívas de progreso,de dinamizare impulsar las iniLas actuaciones que nos proponemos se basan,
ciativas de desarrollonecesarias.
por el contrario, en la profundización en los proble
Y esta es, precisamente, la gran aportación de los mas y la actuación sobre sus causas últimas. Desde
cumpliendo losplazos en la adquisicióndel suelo y Juegos del 92 al futuro de las sociedades barcelone nuestro enfoque se trata, en definitiva, de intentar.
en las obras ferroviarias necesarias para la futura se, catalana y española. Una oportunidad excepcio desarticular los mecanismos de la miseriay, en con-

1

PASQUAL MARAGALL 1 MIRA
Alcalde de Barcelona;1]

fábrica
elHIPERde
lapiel.

R.C.D.ESPANYOL;0]

;1-

Unanueva
forma
deconseguir
lasmeiores
prendas
depielaprecios
únicos,
contando
además
contodos
losservicios.
*

napa,d
oble
faz,
peletería

El partit d’avuia l’Estadi
de Sarriá,CampionatNa
cional de Lliga, entre
R. C. D. ESPANYOL 1
REAL MADRID començará a 21.15 hores

siempre
alme/or
precio/calidad
rel.6995499

hPE. ‘Pi

y

1

1 Ayúdanos
a salvar
una1ida!
ñÁ
ASOCIACION
PRO
RESPETO
ALAVIDAHUMANA
Bonaplat&amp;
42 10 T 20471uy 4173964
08034BARCELONA

20 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10346">
                <text>1146</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10348">
                <text>Un objetivo de todos los ciudadanos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10350">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10352">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10353">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10356">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10357">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10358">
                <text>Ciutadania</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10359">
                <text>Jocs Olímpics </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14372">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40354">
                <text>1987-10-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10347">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10349">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="825" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="250">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/825/0000001549.pdf</src>
        <authentication>df9627ad6aa1c14eeae41448a6f174b1</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41956">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

28/08/1997 (2636432) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 16
EL ESTADO PLURINACIONAL

Un punto de vista común
El autor aboga por un lenguaje común que permita, desde las periferias y el
centro, abordar cabalmente la estructura del Estado
PASQUAL MARAGALL
Hay dos concepciones posibles de la relación entre democracia y territorio:
1. La cantidad de poder democrático en un determinado periodo y para una
determinada población es un quantum fijo: si lo distribuimos hacia abajo lo perdemos
para el nivel de arriba.
2. La legitimidad del poder lejano o superior aumenta con la dejación o devolución de
competencias hacia los niveles de abajo o más próximos, y por tanto el primero no
pierde lo que los segundos ganan.
Las dos concepciones pueden coexistir y ser compatibles, pero en un momento dado,
de las dos, una será dominante.
En el primer marco conceptual se sitúan formalmente por igual el centralismo de
Estado -sea éste plurinacional o no- y el nacionalismo estatista de las unidades
subestatales. Este último quiere evitar a toda costa tanto el centralismo de arriba como
la descentralización hacia abajo, hacia las ciudades, municipios y comarcas. Lo
importante es concentrar tanto poder como sea posible en el único nivel realmente
significativo, que es el nivel nacional. Lo que distingue a los centralistas estatales de
los nacionalistas estatistas de las autonomías -y no poco- es la materia, es decir, cuál
sea la nación: el Estado unitario o la autonomía singular. En España es evidente que
la cuestión sigue siendo ésta.
En el segundo marco conceptual, que es el propio de los federalistas y subsidiaristas,
se supone que es tan importante la calidad del poder como la cantidad, y la calidad
depende de la distancia desde la que se ejerce ese poder (subsidiaristas) y del grado
del consenso o pacto con que se configura (federalistas). Sin duda, el foedus o pacto
político construye la legitimidad desde abajo hacia arriba, y por tanto no es indiferente
-aunque no sea idéntico- al principio subsidiario, en virtud del cual todo debe hacerse
tan cerca como sea posible del ciudadano (como establece el preámbulo del Tratado
de Maastricht). Distancia y dirección de la delegación o atribución de poder en que
consisten los procesos de representación política tienen seguramente algo que ver,
aun no siendo exactamente lo mismo.
Tanto el principio subsidiario como el federal, presentes ambos en distintos grados en
la socialdemocracia y la cristianodemocracia europeas, rechazan la idea de que la
voluntad mayoritaria sea condición suficiente de un sistema justo y participado. La
mitad más uno puede oprimir a la mitad menos uno, si no se definen y defienden los
derechos de las minorías. Algunos son refractarios a la idea de poner los derechos de
las minorías en el mismo plano que los de las mayorías. (He dicho "poner en el mismo
plano" derechos de minorías y mayorías, cosa que defiendo, y no "darles el mismo
valor", lo cual no tendría ningún sentido).
Si quienes eso piensan son centralistas, lo hacen por falta de interés hacia las
realidades complejas en que consiste el Estado, sobre todo si es un Estado
plurinacional. Si son nacionalistas anticentralistas, lo hacen por no tener otro interés
que el de sustituir una nación por otra, la superior y dominante por la inferior y
44

�Articles de Pasqual Maragall a

dominada, y por suponer que la misma teoría política es aplicable a la una y la otra. Y
no lo es.
Está en la naturaleza de las personas y los colectivos que uno quisiera para sí lo que
los demás le han negado injustamente y que lo quiera exactamente como los demás lo
tienen. Sin embargo, está en la naturaleza de las cosas que en la transferencia de
unas personas o colectivos a otros las relaciones cambien de carácter; para empezar,
si hay transferencia hay modificación en la relación de dominación y por tanto en el
carácter ajeno con que uno y otro colectivo se percibían mutuamente. No ver esto es
negarse -a reconocer la posibilidad de cambio y de solución pacífica de los conflictos
entre identidades distintas.
¿No deberíamos saber ya, después de lo que hemos visto en Bosnia y en el Ulster, en
Jerusalén, en Chechenia y en Ruanda, que lo que hay que buscar y se puede obtener
no es finalmente nunca una completa reversión de la situación de dominación
existente (ésa que nos sale del alma exigir, pero que no llegará a existir tal cual), sino
un nuevo tipo de relación aparentemente imperfecta pero que deja que el tiempo pase
y ejerza sus efectos balsámicos? ¿Esa relación imperfecta no obtiene del hecho de
nacer de un acuerdo entre las partes en juego su primera credencial de futuro?
Pero vamos al aparente meollo de la cuestión. ¿No es cierto que España es un Estado
plurinacional? Lo es. ¿No es cierto que sus autonomías son algunas regionales y otras
nacionales? Lo es. ¿No es también cierto que la Constitución habría hecho
santamente diciendo cuáles son unas y otras? Habría hecho santamente si la
Constitución se hubiera hecho hoy, pero en 1978 no se hubiera aprobado, y si se
hubiera aprobado en esos términos los constituyentes no habrían salido indemnes del
edificio de la Carrera de San Jerónimo. Cito de segunda mano una referencia utilizada
en un artículo reciente sobre estas cuestiones: decía Napoleón que las constituciones,
mejor breves y oscuras.
Se trata ahora de cómo interpretar la Constitución o de cómo modificarla, dadas las
nuevas circunstancias -el paso del tiempo ya transcurrido, el efecto benéfico de una
prolongada relación de tú a tú entre unos y otros, el crecimiento en los hechos y las
conciencias de la plurinacionalidad hasta ahora negada u oscurecida-, para dar el
paso a un nuevo estadio en que no se trate de "salvar España" (¡de nuevo!) o de
"independizarse de España" (¡otra vez!), sino de atreverse por fin a crear algo distinto.
Ese "algo distinto" (o "Cosa 2", como llaman en Italia a lo que están inventando a partir
del Olivo primigenio) no debería rechazar la posibilidad de aliar el sentimiento con la
razón -si se me permite la petulancia- Sentimiento: he nacido donde he nacido, mi
lengua es mi lengua, me apetece vivir con los míos y definir con ellos mi ciudad, mi
país, mi Estado, Razón: en un mundo global, ser pequeño es mala cosa, o es buena
pero peligrosa y, además, qué caramba, ¿quién distingue ya tajantemente a unos de
otros; no es cierto que la mayoría de los catalanes tenemos sangre, nombres y afectos
de más allá del Ebro y viceversa? ¿No lo es que muchos catalanes viven en Madrid de
forma prolongada o permanente y que Madrid y en general España son "nuestro
mercado", sea cultural, sea financiero sea afectivo, y que cada vez sor más los
castellanos y españoles en general que vienen a Cataluña como a su casa pero con
curiosidad y respeto por lo diferencial?
¿No es hora ya de plantearse estas cosas desde el afecto y la sana competencia entre
empresas, ciudadanos y culturas masivas y no ya entre élites, como fue el caso en el
98 del siglo pasado, en la Generación del 27, durante la República o incluso durante el
mitificado antifranquismo que tanto nos unió a unos cuantos?
Buena parte de las reservas que dividen a unos catalanistas de otros provienen hoy de
que compartiendo unos y otros el argumento cordial y el racional no se ponen de
acuerdo sobre el grado de correspondencia que hay que exigir de una contraparte
45

�Articles de Pasqual Maragall a

castellana que no ha sido educada por la vida en la comprensión de la pluralidad de
España, sino mecida en el arrullo de la cancioncilla unitaria y del chiste fácil, en el
nacionalismo bobo que ve todo nacionalismo como una exageración... excepto el
propio, que es tan natural e inconsciente como la prosa del burgués gentilhombre de
Molière o el francés de los niños de Francia.
Pues bien, la, historia común de un país formado por gentes de distinta "nación", de
cimientos diversos, pero que se respetan, debiera permitirnos adoptar un punto de
vista cada vez más común, no ignorante de las diferencias pero sí consciente del
terreno compartido.
Me imagino que por ahí debería ir el esfuerzo de los catalanistas que insisten en que
lo importante no es tanto lo que decimos como la forma en que lo decimos, el punto de
vista más que la vista. De acuerdo, es ahí adonde voy: lo importante es imponernos un
punto de vista, un lugar de observación, que siendo rico en referencias propias y en
datos sobre lo que realmente ocurrió, sea sin embargo compartible por otros que
partan de otras referencias y de otros datos, o incluso de datos equivocados.
Lo malo es que, como he descubierto recientemente por un artículo de Sempronio,
Amadeu Vives, el autor de L'emigrant, una de las canciones candidatas a resumir el
espíritu catalán con más probabilidades de éxito popular, fue también autor de un casihimno de Madrid y que Emili Vendrell, intérprete clásico de L'emigrant, cantó más de
1.100 veces la zarzuela de Vives que contiene ese himno: Doña Francisquita. Sin
embargo, pasó lo que pasó, la guerra hizo lo que hizo, el conde de Mayalde se fue a
París a traer a Lluís Companys, el último presidente de la Generalitat antes de
Tarradellas, y Franco le hizo fusilar en Montjuïc el 15 de octubre de 1940. Tres meses
más tarde nacía en el barrio de Sant Gervasi (Barcelona) el que esto os cuenta, con
ánimo confiado, a pesar de todo. El mismo que hace poco ha leído en el diario Avui un
bello y polémico artículo de Anasagasti sobre Cataluña y Euskadi. Polémico pero
perfectamente legítimo si hemos de admitir que Cataluña somos todos, y Castilla
también, y que España sólo saldrá adelante si nos vamos diciendo educadamente las
cosas que pensamos y sobre todo si adoptamos un punto de vista no excluyente.
Anasagasti, sagaz, ha calculado que un concierto catalán similar al vasco
representaría 175.000 millones de pesetas más para nuestra comunidad autónoma; es
decir, exactamente lo que la Generalitat reclama como déficit, mientras que el sistema
actual se traduce en que Andalucía (por ejemplo) tiene 1.000 kilómetros de autopistas
libres de peaje contra los 1.000 de peaje que tiene Cataluña, con el doble de coches
en esta comunidad. Cuando habla de Asturias y el precio de su carbón, y de lo mucho
que les cuesta a los vascos, aun no diciendo nada que no hubieran dicho los liberales
exportadores valencianos cuando los proteccionistas catalanes del XIX pedían
aranceles, o bien nada que no hubieran dicho los mismos industriales catalanes en los
años cincuenta cuando Franco les obligaba a comprar algodón del Plan Badajoz,
Anasagasti, digo, se equivoca en el tono: hay que saber con quién se va a Europa y a
la economía global, no sólo adónde se va. Y que el millón de extremeños que ya no
viven en Extremadura, sino en Cataluña, en Madrid o en Euskadi, no se fueron sólo
porque los extremeños poderosos no les supieron dar trabajo y salario adecuado, sino
porque en su lucha por ser alguien encontraron en Cataluña, Madrid, y Euskadi una
demanda equivalente a su oferta, una necesidad que ellos podían satisfacer.
No tenemos derecho a hablar de las regiones españolas como algo extraño a lo que
ahora somos, vascos y catalanes. Ni tampoco como condiscípulos sin los cuales
nuestra clase iría mejor; iría peor; es más, no habría llegado adonde hemos llegado.
Sigamos con lo de la construcción de ese punto de vista común, ese lugar de
observación suficientemente amplio y diverso. Parece que a lo largo del último siglo y

46

�Articles de Pasqual Maragall a

medio lo hemos construido y luego arruinado varias veces. Es un problema en gran
parte de lenguaje, de lenguaje común, de lo difícil que es crearlo.
Hace poco recordé públicamente lo mucho que me sorprendió el lenguaje de Felipe
González cuando empezó, en 1974-1975. Conté que, acostumbrado a la jerga de la
clandestinidad, aquel lenguaje sencillo y poético, andaluz ("una mano por el suelo y
otra por el cielo"), me pareció dirigido a otros, no sólo a los valerosos luchadores por la
democracia que éramos nosotros, hijos de republicanos, sino también a los hijos de la
Guardia Civil. Y que por eso -luego se vio- González había ganado: había construido
un lenguaje común. Un punto de vista común para, desde él, ver las diferencias. Eso
es lo que hace falta. Ese lenguaje nuevo siempre sorprende cuando aparece a los que
lo saben todo, y luego se vuelve de lo más natural.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.

47

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12549">
                <text>1092</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12551">
                <text>Un punto de vista común</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12552">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12554">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12555">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12557">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12558">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12559">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12560">
                <text>Estat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12561">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12562">
                <text>Independència</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12563">
                <text>Nació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12564">
                <text>Divisions administratives i polítiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14493">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40475">
                <text>1997-08-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12550">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="572" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="160">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/572/llibre_agendaimperfecta.jpg</src>
        <authentication>b2831d903ff3d5c0d99e23d30e2bddd1</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8759">
                <text>Una agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8760">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8761">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8762">
                <text>Ciutadans pel Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8763">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8765">
                <text>Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47015">
                <text>President de la Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8766">
                <text>Visió personal sobre l'experiència de govern de l'exconseller Josep Maria Vallès durant l'època del govern tripartit presidit per Pasqual Maragall (2003-2006).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8767">
                <text>Vallès Casadevall, Josep Maria</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8768">
                <text>Edicions 62</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8769">
                <text>2008</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8770">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8771">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8772">
                <text>Text a la contraportada:&#13;
&#13;
El descrèdit de la política actual és força generalitzat en els països democràtics. A Catalunya, als problemes propis de tota societat complexa se suma el pòsit d'una història molt accidentada i l'interrogant d'un futur nacional massa incert. Aquesta realitat s'ha fet més evident en aquests darrers anys quan l'agenda política inspirada per Pasqual Maragall els ha volgut tractar obertament.&#13;
&#13;
Una invitació de Pasqual Maragall el 1999 va portar Josep M. Vallès a deixar temporalment la seva funció universitària i a passar de la ciutadania activa a la política institucional, fins a convertir-se en Conseller de Justícia del Govern del President Maragall (2003-2006). En aquesta peripècia vital, ha pogut veure de prop les llums i les ombres d'un dels períodes polítics més interessants i intensos que Catalunya ha viscut els darrers trenta anys.&#13;
&#13;
Sense entretenir-se en els detalls, Josep M. Vallès ens ofereix un balanç sobre el desplegament d'una agenda política molt ambiciosa. En aquest balanç personal registra encerts i errors propis i identifica els obstacles i les resistències –en les institucions, en els partits, en els mitjans de comunicació- amb els quals s'ha enfrontat un projecte de canvi que continua vigent.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8773">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37132">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="6">
        <name>Sobre Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1694" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1297">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1694/0000000655.pdf</src>
        <authentication>10794c2f5e60df54df5fa883d414894b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42896">
                    <text>���</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27005">
                <text>Una Europa más fuerte, más plural y más próxima</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27007">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27009">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27010">
                <text>El Siglo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27012">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27013">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27401">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27402">
                <text>Referèndum</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27403">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27404">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27405">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27014">
                <text>1388</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27348">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41303">
                <text>2004-10-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27006">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="692" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="463">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/692/19911012_LV.pdf</src>
        <authentication>b1cb17eeb8aff947b5fce7cfb4add858</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42137">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

12/10/1991
La Vanguardia, p.015, Opinión

Una invitación a participar
PASQUAL MARAGALL
El viernes 20 de septiembre Narcís Serra relató en el Saló de Cent la prehistoria y la historia del
proyecto de la Barcelona de hoy, movida, dijo, por los vientos más favorables de nuestra era
moderna. Sus palabras sonaban a sugerencia, a mano tendida a todos los barceloneses a
participar.
El jueves 26 de septiembre Raimon Obiols hizo una intervención en el Parlament que puede
considerarse, en palabras del director de "La Vanguardia", una invitación a Pujol. Una
invitación a colaborar, a apasionarse por la labor de gobierno y no sólo por la reivindicación y
el agravio; a reconocer los peligros del nacionalismo agresivo, del que hoy observamos
muestras evidentes; y, en definitiva, a unir la voz de Cataluña para que sea escuchada fuera de
Cataluña. Una voz que no sea un simple lamento victimista, sino una reclamación seria y
responsable formulada desde la conciencia de nuestros derechos conculcados y también de
nuestros errores en el pasado.
Pujol, que tuvo un momento brillante en la respuesta a Colom, al señalarle que su partido,
Esquerra Republicana de Catalunya, no había sido separatista ni con Companys ni con Macià,
dejó sin contestar algunas cuestiones importantes: la invitación de Obiols -salvo en el
compromiso por la convivencia-, la crítica de Obiols al nacionalismo ignorante de las minorías,
su defensa del federalismo inscrito en el artículo primero del proyecto europeo de Unión
Política. El presidente del Consell Executiu dejó sin respuesta incluso la réplica de Colom, en
el sentido de que los gestos "españolistas" de Macià y Companys habían sido anteriores a las
sucesivas decepciones del bienio negro y, por supuesto, de la Guerra Civil.
Este último punto merece una reflexión más atenta. Se pueden albergar dudas sobre el sentido
de las palabras de Pujol: "Aún no he hecho lo que hizo Companys en el Parlamento español,
cuando gritó'¡Viva España!'".
Sería bueno saber si el "aún no" de Jordi Pujol, quiere decir: "Ya lo haré en su momento", o
más bien: "A mí no me cogerán diciendo esa barbaridad". Probablemente tampoco Pujol lo
sabe.
Sería bueno ir aclarando este dilema, al menos por una razón: ¿no es verdad que la decepción
de la República hundida y la guerra -con la derrota de la Cataluña autónoma- son los elementos
determinantes de la presente acritud al referirnos a España? Es innegable que en esa acritud
reside la gran diferencia entre Pujol y Tarradellas e incluso, quizás, entre el actual nacionalismo
dominante y el viejo patriotismo de Verdaguer y Maragall, y finalmente entre el catalanismo de
Obiols y el de Pujol.
En Verdaguer y Maragall hay lamento e incluso despecho con respecto a España –el
desesperado "Adéu Espanya" que cierra la oda-, pero desde la legitimidad del hijo que habla a
la madre. Hay un sentimiento trágico, precisamente en la medida en que en él se unen el
alejamiento y la proximidad familiar, el tronco común y el inicio de un desgajamiento.

33 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

En el nacionalismo de CiU no se da este elemento trágico, sino una fría y calculada utilización
del agravio histórico, al que los inevitables pequeños -o no tan pequeños- agravios de cada día
nos refieren de nuevo, incansablemente.
Parece como si, en efecto, el desgarro total ya se hubiera producido en nuestros corazones
catalanes, como si nuestro tronco pendiera tan sólo de una debilísima rama, en realidad seca,
incapaz de soportar nueva vida, y buscara en nuevo suelo, como la zarzamora, un lugar donde
rebrotar, sola e independiente.
Y, a veces, eso que Colom proclama parece que Pujol lo oculte, aun sabiéndolo, o pareciendo
que lo sabe.
El nacionalismo de CiU sería así una calculada espera, un frío sentimiento, un "aún no", que
sólo aguarda a que se den las circunstancias del "¡por fin!" soñado, del momento de una
separación que no podemos proclamar todavía, porque ahora no sería positivo ni sensato, y
porque quizá podría engendrar entre los jóvenes un sentimiento incontrolable, próximo a la
generosa violencia que todos, desde la guerra, detestamos.
Tarradellas fue otra cosa. Su vuelta en 1977, diciendo en un Madrid todavía muy confuso que
él era "el sucesor de aquel que Franco mandó fusilar", tiene toda la grandeza de un episodio
evangélico y está en la base de su simultáneo pactismo. En Tarradellas no dejó de existir, ni por
un momento, ese hilo de profunda vinculación a Cataluña como patria, que se refleja en la
emoción de las palabras y que siempre deja abierta en el interlocutor una duda sobre las
auténticas intenciones del sujeto. Era como si esas intenciones sólo pudieran decidirse en la
intimidad, cuando la voz de la patria, calladas las demás, se dejara oír en el corazón de su
máximo representante. Intenciones por tanto no revelables, ni siquiera conocidas, tal vez, por la
propia persona. Lo mismo que en Pujol, aparentemente.
En el caso de Tarradellas, "la esfera nacional" o la ambigüedad necesaria del catalanismo con
respecto a España integraban un comportamiento que seducía, que inducía al poder central a
entrar en el juego y a arriesgar ante un contendiente de talla al que era imposible no
corresponder. Tarradellas daba al mismo tiempo muestras de saber perder si era preciso, es
decir, de dejar de ganar batallas sin acritud.
Y lo mismo, en medida creciente, sucede con Raimon Obiols. En el caso de Pujol, por contra,
la ambigüedad se ha asemejado hasta ahora a un aburrido agarrarse al tablero, a un incesante
"pasar cuentas" de cada avance y retroceso.
Desde la LO APA hasta la denominación de la "ratafia", desde la financiación de la Seguridad
Social hasta el "tono" en que el Gobierno se dirige a la Generalitat, o la duración de la estancia
del Rey o el protocolo de la visita de Gorbachev. Como si se quisiera ocultar un designio
cualitativo que nada tiene que ver con las cuentas y el protocolo y mucho con la soberanía. Y
produciendo en consecuencia un diálogo crispado, tenso, cargado de sospechas mutuas. Un
diálogo en el que curiosamente el nacionalismo de CiU es jaleado casi siempre por la derecha
madrileña de tradición más anticatalana, en la medida en que aparece más como un incordio
para el Gobierno socialista que como una auténtica amenaza, excepto cuando toda la Europa
del Este estalla y el "español del año" se convierte en peligroso secesionista.
Esta dialéctica, que sin duda tiene un público parcialmente fervoroso en Cataluña, no nos
enriquece como país. Obiols ha venido señalándolo en los últimos dos años. Quizá por eso he
podido decir que la ambigüedad de Pujol se ha asemejado "hasta ahora" a ese juego estéril.

34 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

En efecto, parece como si la presión amable de Obiols estuviera produciendo -aliada con el
trabajo sordo de Serra- un perceptible cambio en la actitud de la cúpula de CiU, sincronizado
con cambios en la cúpula del Estado.
Pujol estuvo "tarradelliano" en más de un pasaje del último pleno del Parlamento. La
afirmación de la Generalitat como "el Estado en Catalunya" y la exigencia de asumir el mando
de las fuerzas de seguridad son divisas que Tarradellas acuñó y defendió. Por otro lado, su uso
y abuso del reglamento -que le permite contestar sin límite de tiempo, ni de asunto, ni de estilo
y cansar a los diputados hasta el agotamiento- y su posterior ausencia del hemiciclo durante
todo el curso político, han hecho más en pro del desprestigio del Parlamento que todos los
artículos antiparlamentarios; aunque Pujol tenga razón al rebatir la profunda frivolidad de estos.
No hay ninguna duda, sin embargo, de que Pujol es una máquina política coherente, de gran
categoría, que merece respeto, o cuando menos curiosidad, fuera de Cataluña y de España, y
que en momentos determinados de su intervención en la Cámara brilla a gran altura, aunque
Obiols le dominara, esta vez, en todos los terrenos. Este Pujol parece dispuesto sinceramente a
escuchar. Parece a punto de abandonar viejas actitudes, como la gravedad que le censuraba
amablemente un biógrafo tan benevolente con él como fue Manuel Ibáñez Escofet.
Pienso que la gravedad de Pujol tiene que ver con su historia personal, que todos conocemos, y
que en gran parte es la nuestra.
Porque Pujol no era, precisamente, el sucesor de Companys; no procedía de un digno exilio,
sino de un interior frustrante, hecho de compromisos y sacrificios, esperanzas y cansancio,
vueltas y revueltas de un calendario que incluyó el encarcelamiento, el insulto, las iniciativas
políticas y las civiles, 40 años de convivencia con lo peor de nuestra historia presidiendo
nuestras vidas.
Este es el caldo de cultivo y de desarrollo de la acritud nacida en los años 30 y que hoy
amenaza con colorear definitivamente la evolución de las relaciones de Cataluña con España e,
indirectamente, determinar de un modo particular nuestra inserción en Europa.
Las actitudes políticas de Pujol y Obiols en este punto no son muy distintas, en el fondo. En
cambio, los talantes sí. Sí, todavía. Pujol debería aceptar la invitación de Obiols y de Serra a
colaborar con el Gobierno español, que es el mejor que Cataluña podía esperar.
Colaborar no quiere decir entregarse. Colaborar quiere decir tratar de instalar un clima parecido
a lo que los alemanes llaman confianza federal ("bundestreue"); mejor dicho, no excluir que,
mediante los esfuerzos de unos y otros, esa confianza pueda finalmente presidir las relaciones
entre las partes, singularmente las partes diferenciadas y el todo. Y que eso ocurra en el tránsito
hacia un "todo" mayor y distinto, que es Europa.
Seguramente, cuando Pujol va a Madrid a no hablar de nada en concreto, sino a establecer
conceptos comunes, se está tratando de avanzar por ese camino.
La invitación de Obiols va en ese sentido. El catalanismo "noucentista" al que se refirió como
matriz de su actitud huía siempre, dijo, de la "sabonera", del jabón, del exceso verbal; confiaba
en el trabajo bien hecho; y detestaba el victimismo como fuente de argumentación política,
tomándolo seguramente por una confesión anticipada de debilidad.
Pujol, que estuvo recientemente en Praga, puede ser consciente de hasta qué punto a Havel le
falta ese terreno común, la posibilidad de un Obiols y de un Serra a partir de los cuales

35 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

construir -o mejor reconstruir parcialmente- un lenguaje dotado del mínimo de sentimientos
comunes.
No basta la moderación. Tiene que haber un consentimiento, a veces dramático, en ocasiones
sereno, como lo hubo en Macià y en Companys, antes y después de Prats de Molió y del 6 de
octubre, como lo hubo en el Maragall de la "Oda" y el Verdaguer de la "Atlántida". No sólo
contabilidad de errores y aciertos mutuos.
Muchos catalanes, catalanistas, liberales, tolerantes, empresarios y profesionales partidarios del
consenso interior y del diálogo exterior son sensibles a esta exigencia. A ellos iba dirigida
también la invitación de Obiols.

PASQUAL MARAGALL, diputado por el PSC en el Parlament de Catalunya

36 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10473">
                <text>1154</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10475">
                <text>Una invitación a participar</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10477">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10479">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10480">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10483">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10484">
                <text>Pujol i Soley, Jordi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10485">
                <text>Obiols i Germà, Raimon</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10486">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10487">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10488">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10489">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10490">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10491">
                <text>Autogovern </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14380">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40362">
                <text>1991-10-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10474">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10476">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="170" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="26" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/170/20040527.pdf</src>
        <authentication>4b29de8de6e258fd89fa2ca871d9a7d6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41773">
                    <text>Una propuesta catalana para la España plural
(castellà)
Club Siglo XXI de Madrid | 27/5/2004

Quisiera agradecer y aplaudir la iniciativa, que en esta ocasión han
tomado el Club Siglo XXI y Tribuna Barcelona, de organizar un
intercambio de puntos de vista, y que nos deparará en un futuro
próximo la presencia del Alcalde de Madrid y de la presidenta de la
Comunidad en la Ciudad de los Condes Reyes, que es la mía.
No puedo iniciar esta intervención sin un recuerdo emocionado para
las víctimas del atentado del 11 de marzo, sin unas palabras de
ánimo a sus familiares y amigos y para sus conciudadanos sin reiterar
una vez más el reconocimiento que todos los ciudadanos de España
tenemos para el pueblo de Madrid.
El ejemplo de entereza, eficacia y serenidad del pueblo de Madrid,
también de comunicación y de reacción en el sentido práctico y en el
sentido sentimental asombraron a todo el mundo. Madrid se ha
convertido en un icono del mundo. Y esto en Catalunya ha calado tan
hondo que este año la Generalitat ha decidido otorgar el premio
Blanquerna precisamente a ese pueblo de Madrid, que en marzo dio
su extraordinaria lección al mundo entero. Es un gesto con el que
queremos expresar nuestra convicción de un futuro más fraternal
entre nuestros pueblos. Más allá de la indispensable competencia sin
la cual unos y otros no estaríamos donde estamos sino muy por
debajo.
Yo siempre he creído que la dialéctica entre Catalunya y Castilla,
entre Madrid y Barcelona, está en la base de una buena parte de los
dramas de este país pero también y sobretodo de sus éxitos. Esta es
el arma secreta de España, esa competencia precisamente. Y que la
competencia que viene ahora entre un Madrid olímpico y una
Barcelona que va a ser más sede de instituciones estatales, es un
nuevo capítulo de esa competencia que va a ser muy interesante.
Hace poco más de un año -en marzo de 2003- me dirigía a ustedes
desde esta tribuna para exponerles unas reflexiones sobre el estado
de las relaciones entre Catalunya y España, sobre el interés que
debiera tener el Estado en que Catalunya se implicara a fondo en la
construcción de la España plural, y finalmente, sobre el contenido de
las reformas que propugnaba, en aquel entonces como candidato a la
Presidencia de la Generalitat. Tales reflexiones se completaron con un
estrambote final dedicado a la guerra del Irak y a la decisión de José
Mª Aznar de que España participara en la misma.

1

�He de decirles que aquellas reflexiones se hacían en un marco
concreto, caracterizado por una creciente asfixia del clima político que
auguraba un futuro difícil. Un casi inevitable choque frontal entre un
Gobierno de España dirigido por el Partido Popular y un nuevo
Gobierno de Catalunya parecía dibujarse en el horizonte. Les
manifestaba deseos y temores. Finalmente fueron éstos últimos los
que se cumplieron. Pero sólo a corto plazo, porque luego cambió
todo, empezando por el gobierno español.
Por ello, hoy puedo hablarles con un telón de fondo bien diferente. Un
telón de fondo, un escenario y unos actores totalmente distintos.
El cambio se ha producido en Catalunya. Si bien es cierto que no de
la forma a la que mi partido y yo personalmente aspirábamos. El
cambio se ha producido con un grado superior de complejidad que
hace más delicada su gestión, pero que a la vez lo hace más genuino,
más representativo del pluralismo político y social de la Catalunya de
hoy. Y con un formato europeo como el alemán, el francés o el belga
de gobiernos de coalición. Por ello puedo hablarles de una Catalunya
cambiada.
Y el cambio se ha producido también en España. Con un dramatismo
e intensidad inesperados, pero precisamente por ello con una mayor
sinceridad y un potencial transformador formidable. Y, lógicamente,
con un muy alto nivel de exigencia, expresado de forma espontánea
en el "! No nos falles!" con que fue saludada la victoria de José Luis
Rodríguez Zapatero y que tan hondamente caló en el ánimo de este
presidente joven, que tiene una memoria de elefante para esas
cosas. Siempre me recuerda que cuando vino a Barcelona la primera
vez, yo no le conocía de nada, y le dije que el era la gran esperanza
blanca. Tiene fijaciones claras respecto a los momentos y a las
personas y los entornos que significan luego en la historia del país y
en su historia personal.
Y una observación más del escenario de hace un año: en marzo de
2003 estábamos en plena guerra de Irak, con un presidente del
Gobierno de España que lucía como gran mérito su alianza con los
neoconservadores norteamericanos. Esos que hoy empiezan a estar
menos de moda, los Estados Unidos, no sólo en Europa. Hoy
asistimos horrorizados a las funestas consecuencias de aquella
insensata aventura, pero felizmente con las tropas españolas de
regreso a casa, fruto de un decidido golpe de timón proeuropeísta de
nuestra política exterior.
Mi intención hoy es pasar aquella exposición de hace un año por el
tamiz de la nueva realidad política y de las nuevas responsabilidades
asumidas. Por unos y otros. Pero especialmente, claro está, por

2

�quienes tenemos la responsabilidad de gobernar Catalunya en estos
momentos.
No pretendo explicarles por enésima vez que existe un problema
catalán. Y que, por derivación de éste, existe un problema español. Y
no lo pretendo porque lo que ocurre es lo contrario, en un doble
sentido:
1.- Existe un problema español y el de Catalunya es derivado o parte
del mismo. No es que los catalanes se hayan inventado algo para que
España sea un problema; es que España es problemática porque
tiene Catalunya y Castilla, Andalucía y Galicia, el País Vasco y
Extremadura. No al revés.
2.- En realidad el problema español no es un problema, es una
ausencia del mismo, una ignorancia de que exista, o una falta de
atrevimiento en la aceptación de que existe y en definitiva la falta de
un proyecto.
Los que me conocen saben que mi política (en fondo y forma) está en
las antípodas de los que quieren vivir del "problema catalán", en el
que para empezar no creo. Lo que estoy es empeñado en que
Catalunya se implique en la solución del problema español en el que
si creo. Porque ese es el secreto: el problema catalán no es otro que
el problema español.
Entendámonos: lo que hemos señalado -casi hasta la saciedad- como
"problema", podríamos pasar a considerarlo simplemente "cuestión",
"objetivo", "propósito" o, como les anunciaba entonces y vengo a
contarles hoy, "propuesta". La propuesta catalana de España. La
España que queremos. Mejor, insisto: la España que proponemos.
Hace un año les decía que me preocupaba que la relación entre
Catalunya y España no pasara por su mejor momento. La
colaboración entre el nacionalismo catalán conservador y la derecha
española podía haber sido un hito histórico en el reconocimiento
definitivo de la personalidad de Catalunya en una España integradora,
pero por desgracia aquella colaboración se saldó con un estrepitoso
fracaso para los dos nacionalismos, el nacionalismo catalán y el
nacionalismo español. No solo fracaso electoral, sino en eso que era
más importante, que era hincarle el diente al problema de España.
Nunca, en 25 años de democracia, se había percibido en Catalunya
tanta hostilidad como entonces emanada desde el Gobierno de
España y desde la opinión pública vinculada al mismo. Y, lo que a mi
juicio es peor: en un clima de creciente indiferencia y desconfianza
mutua. Volvíamos a la vieja dialéctica de los separadores y los
separatistas.
3

�Les expliqué entonces mi apuesta y mi propuesta por alcanzar un
compromiso de la Catalunya progresista con la España plural, con la
intención de recuperar el clima moral, intelectual y político que
debiera permitir pensar otra vez España con la generosidad con que
lo hicieron los constituyentes de 1978. No la misma meta sino la
misma ambición, lo que supondría hoy una meta algo más ambiciosa,
porque el tiempo no pasa en balde.
Asimismo les advertí que existían en Catalunya -y existen, gozando
de un apoyo coyuntural considerable - otros planteamientos con un
común denominador: un creciente escepticismo sobre la posibilidad
de que sea factible establecer una relación recíprocamente
interesante entre Catalunya y España. De dicho escepticismo se
derivaban básicamente dos actitudes: o la renuncia a España que
supone la vía separatista, o bien la resignada conllevancia que
supone la vía intentada durante años por Convergencia i Unió: No
sabe, no contesta, no entra, no participa, simplemente está, que ya
es mucho. Es mucho para que sigan las cosas como están, pero no
basta para que los problemas se resuelvan.
¿Dónde estamos hoy?
En Catalunya el cambio político comporta el compromiso de llevar
adelante la apuesta por avanzar en el autogobierno, a la vez que se
participa a fondo en la articulación de una España plural. Es más: el
proyecto del Gobierno de Catalunya se nutre de la experiencia
histórica que nos dice que existe una correlación positiva entre el
autogobierno de Catalunya y la democracia en España.
Se me podrá objetar que, en todo caso, éste es el propósito del
socialismo catalán y que no está nada claro que lo sea también de los
otros socios del gobierno catalán. Entiendo la objeción y la reserva
sobre el grado de compromiso que los independentistas catalanes
tienen con un proyecto que supone una plena implicación de
Catalunya en la política española. Me voy a explicar sobre esto.
Yo no tengo ninguna duda de su compromiso con ese proyecto
porque saben que hoy por hoy es el único viable y el único
interesante. Es más: el independentismo democrático está cada vez
más convencido de que su meta -lejana- pasa por todas y cada una
de las estaciones que contempla el recorrido de la España plural que
los socialistas definimos y acordamos en Santillana del Mar este
verano. Y este camino, en Catalunya lo vamos a recorrer juntos.
Tenemos ocho años por delante para ello - porque este gobierno está
ahí para durar, se lo aseguro.

4

�No hagan cábalas ni digan los medios que Maragall ha dicho que
Catalunya se planteará dentro de ocho años si se independiza o no.
Un sector importante del catalanismo se lo ha planteado siempre.
Macià i Companys en 1931 proclamaron la República Catalana en la
Federación de Repúblicas ibéricas. hasta que días más tarde
Fernando de los Ríos les convenció que la denominación que
desapareció en 1714 era más prudente: la Generalitat de Catalunya.
El pasado, muy pesado por cierto, muy grávido, nos ha hecho sabios,
y esas ingenuidades del lenguaje o verbales ya no las cometemos.
Hay independentistas en mi gobierno pero ellos saben - a diferencia
de CiU, que administró la relación con España con habilidad y
agnosticismo, pero sin implicación en el gobierno español - ellos
saben que hay que implicarse.
Y nos vamos a implicar ¡y tanto! como decimos en Catalunya,
¡faltaría más! como dicen aquí.
No les pido que compartan mi fe en la España plural, tan sólo les pido
que compartan mi esperanza. La caridad no está invitada a esta cena.
Un minoritario pero significativo sector de la sociedad catalana piensa
que estamos ante la última oportunidad para resolver positivamente
la relación entre Catalunya y España. No comparto este dramatismo
de "las últimas oportunidades", pero es un estado de ánimo que hay
que tener en cuenta porque es revelador de algo.
Todos somos conscientes, ellos y nosotros, ustedes y yo, de que el
nacimiento emocionante de la Europa unida, la moneda y el arancel
europeos, y pronto la defensa y la seguridad europeas, con los
recelos y la parsimonia que se quieran, van a cambiar, están ya
cambiando, el significado de palabras tan sagradas como nación y
estado. Para que nos vamos a engañar. Arancel, moneda y
seguridad. No poco.
En esta nueva plasticidad se sitúa el problema de España, mejor, el
proyecto de la España plural y diversa. Plural, que quiere decir
formada por pueblos varios y diversa que quiere decir por pueblos
distintos - distintos en el sentido de que lo que se comparte, se
comparte de distinta manera, por ejemplo la lengua o el derecho civil.
Hay varias maneras de compartir lenguas en España según de que
autonomía se trate. Y con el derecho civil pasa lo mismo.
Por suerte el cambio político en España ha desbancado el escenario
más pesimista: el de la confrontación estéril entre una Catalunya en
demanda de más y mejor autogobierno y el de un Gobierno de
España cerrado al diálogo, convertido en guardián de unas supuestas
esencias constitucionales y, lo que es peor, convencido de que el
5

�conflicto con Catalunya y el País Vasco iba a ser su mejor arma
electoral.
Aznar acertó en integrar en la democracia a toda la derecha
española, que no lo estaba, incluida la que aceptó a regañadientes la
Constitución. Incluido él, por decirlo de alguna forma y muy brutal.
Tuvo el mérito de que se pudiera decir y se puede decir, que en
España quien no es constitucional es una ínfima minoría, y eso se lo
debemos en buena medida a Aznar, que no votó la Constitución
porque no le gustó la palabra nacionalidades. Dijo que era disolvente.
Y sin embargo detrás de él han entrado en la vida constitucional
todos los ciudadanos españoles excepto algunas minorías.
Y Aznar se equivocó, sobretodo en los últimos cuatro años, azuzando
de nuevo el fuego de las tensiones territoriales por doquier; de
Catalunya y Euskadi con el gobierno central. Seguramente con culpas
compartidas, no lo voy a negar, pero desde luego con una hostilidad
muy clara desde el Gobierno; y entre comunidades -como en el caso
del trasvase del Ebro, tardía resurrección de un proyecto de España,
el de Joaquín Costa, que siendo justo en su momento, no lo era, en
absoluto, en éste.
Por el contrario el nuevo Gobierno socialista abre un horizonte de
diálogo con las aspiraciones de mejora del autogobierno, de
compromiso con el espíritu de la Constitución y, por consiguiente, de
apertura a su conveniente reforma y, sobre todo, de responsabilidad
política e institucional, incompatible -todo ello- con un uso
electoralista de los problemas territoriales.
Entiendo que ante nosotros se abre un segundo ciclo político
democrático de profundo calado, una vez culminado con éxito el ciclo
iniciado hace 25 años.
Renovar y profundizar nuestras instituciones democráticas,
perfeccionar el Estado de Bienestar, conseguir el pleno
reconocimiento de la España plural y resituar a España en Europa y el
mundo, han de ser los grandes objetivos de este segundo ciclo
democrático que estamos iniciando.
Son objetivos en consonancia con la exposición programática del
presidente del Gobierno en su discurso de investidura.
Soy consciente de que estamos ante una agenda de reformas muy
ambiciosa y exigente, que difícilmente podrá culminarse en una
legislatura. Encajar las distintas piezas: A) de las reformas
estatutarias, B) de la revisión del sistema de financiación autonómico
y local, C) de la devolución de competencias a los municipios y D) de
la reforma constitucional, requiere, para empezar, de una enorme
6

�voluntad política, de una convicción granítica en las posibilidades del
diálogo, de una lealtad institucional básica compartida entre todos los
actores políticos, de un mesurado dominio de los tiempos políticos y
de una gran flexibilidad para conseguir el resultado final.
Lleva razón Gregorio Peces Barba al reclamar, para esta etapa,
atención y esfuerzo por conseguir el adecuado equilibrio entre
memoria y olvido para no dañar el patrimonio acumulado. Y lleva
razón Muñoz Molina en proponer una mayor sinceridad en el juicio del
pasado.
Con este espíritu plantea Catalunya su propuesta. Una propuesta
pensada desde Catalunya para Catalunya y para España, o si se
quiere, desde Catalunya para España.
Quiero que entiendan que nuestro propósito es el de contribuir a
hacer una España que si se acepta tal como es, en su espléndida
diversidad, ampliará enormemente sus horizontes, porque adquirirá
una confianza en si misma que, en términos globales, le ha faltado o
no ha poseído en la medida necesaria.
Quiero que entiendan que les hablo desde una Catalunya tolerante,
abierta, vanguardista, acogedora, solidaria, progresista en sus
políticas sociales, comprometida en la construcción de la España
diversa, puente con Europa y referencia mediterránea.
¡Quítense de la cabeza los viejos tópicos de la Catalunya sólo
burguesa, de la Catalunya insolidaria y de la Catalunya antiespañola!
Quiero que entiendan que nos dirigimos a la España democrática,
abierta y tolerante; a la España plurinacional; a la España fuerte y
segura que vuelve a Europa, que hace de puente entre Europa y
América Latina, que va ejercer a fondo su responsabilidad
mediterránea; a la España en malla, que construirá las redes
transversales que reforzarán la unión de los iguales; a la España
próxima, cálida, sensible a las razones y a los sentimientos de todos
sus pueblos. La que debe exigir a Europa, y eso va a ser muy
importante, que reconozca las diversas lenguas de Sepharad,
habiendo empezado por reconocerlas, amarlas y defenderlas ella
misma.
Y también quiero que los catalanes nos quitemos de la cabeza los
tópicos sobre España, que hagamos el esfuerzo de ponernos en el
lugar de los otros pueblos de España, de comprender y respetar sus
sensibilidades, sus aspiraciones y sus intereses.
Si así lo hacemos daremos un paso importante en la construcción
mental y sentimental de la España plural, de la España en red que
7

�sólo puede ser el resultado de la aproximación, de la empatía y del
acuerdo entre los pueblos de España.
Miren: Catalunya tiene más intereses en juego en Europa que en
España. Tiene más cosas que resolver en Europa que en España. No
es ya por interés, como lo era para la burguesía catalana del 900
(arancel frente a la competencia extranjera o antidisturbios frente a
la vitalidad del movimiento obrero), es por afecto, es porque mis
abuelos eran alicantinos y el padre del secretario general de uno de
los partidos de la coalición del Govern de Catalunya es aragonés, y el
otro, no su padre sino él, nació en Castellón; es porque mi nieto es
medio portugués;es porque tenemos las sangres mezcladas; es
porque el humor madrileño nos hace reír más que el francés, a pesar
de los pesares; es porque Montilla es de Iznajar y Cornellà; es porque
el flamenco catalán de Peret o Duquende es inigualable; es porque en
Valencia y Baleares se habla catalán, o como quieran llamarle al
catalán que hablan.
Es por todo esto que no nos vamos a separar. No por interés,
entiéndanlo. Y a pesar de nuestras querellas internas y nuestras
diferencias, que son la sal de la vida, ahí estamos. Los catalanes no
sabríamos que hacer sin pelearnos con los madrileños. Nos
aburriríamos mortalmente.
Dicho esto, quisiera, ahora, exponerles, aunque con las limitaciones
que este acto impone, las motivaciones y el alcance de la reforma del
Estatut de Catalunya.
Más y mejor autogobierno para Catalunya
Se pueden preguntar ustedes si nuestra actitud en el debate
constitucional, la de los socialistas catalanes, que no tenemos grupo
propio en el Congreso pero que nunca hemos renunciado a tenerlo lo perdimos, pero lo perdimos después del golpe de Estado, y eso hay
que tenerlo en cuenta-, va a ser distinta de la del conjunto de los
socialistas españoles. No va a ser distinta pero vamos a defender la
nuestra en el seno del socialismo español, ¡y tanto! Tenemos nuestra
propuesta.
Y el día que tengamos grupo propio no por eso el socialismo español
dejará de ser mayoritario, que quede claro. ¿De qué España estamos
hablando? ¿Qué cubre el adjetivo español? Precisamente nuestra
fuerza reside en el hecho de que la España que representamos los
socialistas es plural, tan plural como lo será entonces el socialismo en
el Congreso, frente a una derecha unanimista, y por tanto más
cómoda y más confortable, pero por lo mismo menos representativa
de la España real. Este es el envite, precisamente.
8

�No se trata de una propuesta, la nuestra, en clave exclusivamente
catalana. Quiere ser, como he dicho, un elemento de engarce.
El Gobierno de la Generalitat que presido no ha presentado un
proyecto cerrado de reforma estatutaria -algo que otros sí han hecho,
legítimamente, sin duda- . Catalunya se ha limitado a esbozar unas
líneas maestras de lo que a su juicio, a nuestro juicio, debe ser la
reforma. En nuestro ánimo no está condicionar el resultado final del
trabajo de la ponencia parlamentaria ni del proceso de amplia
consulta social que se ha establecido. Quede clara nuestra voluntad,
pues, de mantener el propósito de que el Estatut que llegue a las
Cortes españolas lo haga con el consenso máximo.
A la mayoría de los catalanes no les interesaría el Estatuto, ni el que
tenemos ni el nuevo, si no fuera a representar más progreso y más
igualdad. Lo importante al plantearse la reforma es entender y
conseguir que el Estatuto se convierta en un instrumento suficiente
para dar respuesta a las aspiraciones y necesidades de los catalanes.
Son aspiraciones y necesidades que pasan por la mejora de la vida
cotidiana de las personas, por afrontar las inseguridades que
preocupan día a día, por abordar con coraje y serenidad el fenómeno
de la inmigración, por facilitar el acceso generalizado a las nuevas
tecnologías, por actuar con eficacia ante la progresiva degradación
del medio ambiente. Y por robustecer la personalidad de un pueblo y
de unas instituciones que son ya responsables de la mayoría de esos
temas.
Pero además, la reforma del Estatuto ha de suponer una renovación
del pacto de convivencia entre todos los ciudadanos y ciudadanas de
Cataluña. En el Estatuto se plasma un compromiso colectivo para
convivir de forma pacífica y democrática. En el Estatuto se
encuentran las reglas del juego que Catalunya se da a sí misma para
resolver civilizadamente las diferencias propias de una sociedad
abierta y plural.
Son unas reglas del juego que se han quedado pequeñas y, en
algunos casos, inadecuadas. Las instituciones del autogobierno de
Catalunya pueden y deben mejorar mucho para alcanzar nuevas
cotas de calidad democrática: con una nueva organización territorial
que suponga una descentralización de la Generalitat en los entes
locales, con unas instituciones más transparentes y más responsables
ante la ciudadanía, con una administración de justicia más próxima y,
por ende, más eficaz.
Se habla de administración única, llamémosle central, a la
autonómica precisamente, porque es la Administración, no la única

9

�sino la administración central en el sentido de punto de encuentro
entre las demás administraciones, la del estado y las locales.
Hemos tenido un Estatuto que sirvió para recuperar y reconocer lo
que la pérdida de las libertades supuso para Catalunya (y para los
demás pueblos de España). Ahora precisamos una reforma que añada
a todo aquello las herramientas de progreso social de la ciudadanía y
que sitúe a Catalunya en la nueva dimensión que la evolución de
España y de Europa requiere.
El Estatuto que pretendemos no es una disimulada declaración de
independencia. Como tampoco es una aceptación vergonzante de
vasallaje. El Estatuto que queremos es -en todo caso- una libre
declaración de interdependencia. Porque somos conscientes que hoy
por hoy ciudades, naciones, continentes enteros participan
activamente de una misma historia. Los catalanes deseamos ser
reconocidos como actores en esta historia. Queremos serlo, no por
afán de exhibir nuestra diferencia o por aspirar a un rol de
protagonista.
Queremos ser reconocidos como parte de una comunidad global, de
la que formamos parte y en la que todos tenemos el derecho y la
obligación de aportar nuestra contribución.
Catalunya propone una España plural que considere realmente las
instituciones de autogobierno de sus nacionalidades y regiones como
Estado, con un Senado que represente y exprese esa pluralidad
institucional, con una presencia efectiva en las instituciones de la
Unión Europea y con un sistema judicial adaptado a la realidad
autonómica.
Catalunya propone una España plural basada en un trato fiscal justo.
Catalunya propone una España plural que defienda y promueva como
una riqueza irrenunciable todas sus lenguas y culturas. Es el Estado un Estado integrador e incluyente- quien ha de defender la lengua y
la cultura catalanas. No es que la Generalitat no tenga que hacerlo.
Claro que debe hacerlo, pero no basta. Pretender que nos bastemos
en esto si que es una invitación al divorcio, pretender que cada uno
defienda lo suyo es el primer paso. Nosotros queremos que sea el
Estado quien se haga rico de esa pluralidad, como ocurre en otros
países europeos. Que sea el Estado, que sean los Institutos
Cervantes, que sea la política cultural española la que enseñe el
catalán, la que lo ponga en la moneda, en los pasaportes, en las
matrículas, que no son "plaquitas". Todo esto no son tonterías. No lo
son. De símbolos también vive la gente y muchas veces, muere.

10

�Catalunya propone pues, en resumen, la reforma del Estatuto de
Autonomía por tres grandes motivos en esas direcciones.
- En primer lugar, para mejorar el progreso y la igualdad de los
catalanes.
- En segundo lugar, para mejorar la calidad democrática de nuestras
instituciones de autogobierno.
- Y, finalmente, para contribuir decisivamente a la configuración
institucional de la España plural. A ello añadimos el reconocimiento
de un protagonismo acorde a nuestra realidad en las instituciones
europeas.
La agenda definida en nuestro acuerdo de formación del gobierno de
la Generalitat afecta a cinco grandes cuestiones:
1ª
2ª
3ª
4ª
5ª

La
La
La
La
La

consideración de la Generalitat como Estado.
redefinición del ámbito competencial.
presencia de la Generalitat en Europa.
colaboración de la Generalitat con los entes locales.
financiación autonómica.

Sabiendo como sabemos que todas las competencias exclusivas que
estaban definidas en el Estatuto el año 79 prácticamente han sido
vaciadas por paso del tiempo. Porque siempre hay una disposición
general o en el propio Estatuto o en la Constitución que lo permite
por interés económico, general o por otros. Como ejemplo el
comercio interior, en el que tenemos todas las competencias, pero no
queda limpia, entera ninguna. Porque la inercia imperante, el imán
que es en definitiva el poder del Estado, cuando se concibe no como
plural sino como único, va limpiando de contenido lo que la
Constitución había dado forma.
Ante eso tenemos dos alternativas: O hacemos un Estatuto para
blindar aquello que la historia nos quitó y el Estatuto anterior nos
daba y la Constitución también, o vamos a un Estatuto reducido a
grandes principios generales que nos permitan defender en la calle y
ante el juez los derechos que inicialmente se concibieron y que
teníamos.
Hay dos maneras pues de enfocar este tema y yo les aseguro que los
constitucionalistas que están trabajando en ello están claramente por
la primera solución. Les da mucho más trabajo pero les da mucha
más satisfacción porque sitúa el terreno estrictamente en el ámbito
de la realidad jurídica. Les confieso que yo no estoy seguro de ello. Y
les confieso que soy un amateur de las constituciones simples y que

11

�la gente entiende, porque el que la gente las entienda las hace
inviolables.
Quiero que entiendan que queremos una reforma del Senado, una
atribución de funciones de casación al Tribunal Superior de Justicia de
Catalunya, salvando el recurso de unificación de doctrina. Nada tan
económico como eso: No hacer pasar todos los temas por el Tribunal
Supremo, sino hacer que sea Tribunal de Casación, el Tribunal
Superior de Justicia de cada una de las comunidades y que el
ciudadano de cualquiera de esas comunidades pueda, invocando una
sentencia más favorable a su interés de otra comunidad, ir contra la
sentencia de su Tribunal Superior. Aquí no hay nacionalismo, aquí
hay economía y aquí hay interés común. Entonces si que estaremos
creando una jurisprudencia común.
Nos vamos a mojar también en temas que van a ser muy calientes en
Catalunya pero que aquí probablemente no tengan el mismo interés.
El tema de la división de Catalunya en "veguerías". La división
provincial de 1835 que entonces estaba muy bien hoy no tiene
demasiado sentido en Catalunya. Catalunya para gobernarse bien,
tiene que decirle al Ebro: eres un territorio, tienes tus problemas y te
los tienes que poder solucionar; y tiene que poder decirle al Pirineo,
no eres un trozo de Lleida ni un trozo de Girona, eres el Pirineo; y
tiene que decirle a la Región Metropolitana de Barcelona: eres una
región metropolitana europea y tienes que luchar y competir con las
demás regiones metropolitanas.
Ahora no existen esas regiones, no existe el Pirineo, no existe la
Catalunya central. En esos temas nos vamos a meter y ustedes
pueden pensar que son temas muy interiores y lo son, pero como
todo está intervenido por una filosofía general podría ser que ustedes
pensaran que eso está muy bien que lo diga el Estatuto, pero que no
toquemos las provincias porque es un tema de España y está en la
Constitución.
Nosotros no vamos a poner límites en nuestra ambición en el
Estatuto porque estamos convencidos que nuestra ambición no va
contra nadie y por tanto no tendría sentido que nos pusiéramos
límite.
No va contra Madrid. No va contra España. No va contra Galicia. No
va contra nadie. Va a favor de los ciudadanos de Catalunya y a favor
de la construcción de una España más real, más parecida en la ley a
lo que la realidad dibuja.
Y se podría decir: aténganse ustedes a lo que dice la Constitución, y
nos vamos a atener, por supuesto, pero, por supuesto también nos
preguntamos ¿Que dice la Constitución? Y está muy claro porque
12

�escrito está, pero también está escrito que se va a cambiar, y por
tanto tampoco tendría sentido total que ahora se hiciera un Estatuto
que debiera ser refrendado por el Parlamento de Catalunya por
mayoría cualificada, por las Cortes Españolas por mayoría absoluta,
luego en referéndum en Catalunya y que luego tuviera que cambiarse
porque no hubiese sido suficientemente ambicioso, no previendo que
la Constitución que estaba a punto de cambiar iba a cambiar según
que cosas.
¿Quiere esto decir que el Estatuto tendrá que esperarse para su
aprobación a la aprobación de la Constitución? Estas son preguntas
que quedan abiertas, son temas no cerrados que hay que plantearse
porque están en la mente de todas las personas que piensan en esos
temas.
Nosotros no vamos a forzar la máquina, pero lo que no vamos a
hacer tampoco es permitir que la gente piense que este es un
sistema que se pone trabas a si mismo, que este es un sistema de
discusión y un sistema político que lo que hace es impedir que la
realidad aflore y que la vitalidad se exprese. Eso no. No nos lo
podríamos perdonar.
De modo que sepan ustedes que no solo les estoy hablando de un
proyecto de Catalunya o para Catalunya, pero si en todo caso de
Catalunya para España. Todo eso que se puede hacer en Catalunya,
que la gente quiere que se haga, no va a poder ser si en España no
cala un poco el espíritu de cambio y la filosofía que hay debajo de esa
propuesta.
De ahí que yo esté hoy aquí y que en este momento sobretodo nos
preocupe que se nos entienda, y que se entienda que lo que nos
preocupa no es sólo Catalunya, sino que nos preocupa el problema
español. Y nos preocuparía que no se entendiera que ese problema
hoy, después de un siglo, tiene soluciones que entonces ya se
empezaban a dibujar pero que nunca se obtuvieron.
Muchas gracias.
Pasqual Maragall

13

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
          <elementSet elementSetId="1">
            <name>Dublin Core</name>
            <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
            <elementContainer>
              <element elementId="42">
                <name>Format</name>
                <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="112196">
                    <text>20260921_025.jpg</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="40">
                <name>Date</name>
                <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="112198">
                    <text>1995-01-27 i 28</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="39">
                <name>Creator</name>
                <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="112199">
                    <text>Desconegut</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="38">
                <name>Coverage</name>
                <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="112200">
                    <text>Sarajevo</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="50">
                <name>Title</name>
                <description>A name given to the resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="112201">
                    <text>Estat de destrucció de la Biblioteca Nacional de Sarajevo (Vijećnica) durant la visita de Pasqual Maragall</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="49">
                <name>Subject</name>
                <description>The topic of the resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="112202">
                    <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="112203">
                    <text>Sarajevo</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="112204">
                    <text>Districte 11</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="112205">
                    <text>Solidaritat</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="112206">
                    <text>Acció Política</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="112207">
                    <text>Guerra</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="112208">
                    <text>Europa</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="112209">
                    <text>Barcelona</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="112210">
                    <text>Democràcia, Biblioteca</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="51">
                <name>Type</name>
                <description>The nature or genre of the resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="112211">
                    <text>Imatge</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="41">
                <name>Description</name>
                <description>An account of the resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="112213">
                    <text>Primer viatge de Pasqual Maragall a Sarajevo: 26-28 de gener de 1995, amb motiu dels 1.000 dies del setge de la ciutat. Convidat per l'Ajuntament de Sarajevo, Maragall va viatjar acompanyat per Antoni Farrés, alcalde de Sabadell, i José María Mendiluce, eurodiputat del PSOE. Va participar en una oració interreligiosa celebrada simultàniament en una mesquita, una catedral, una església ortodoxa i una sinagoga</text>
                  </elementText>
                  <elementText elementTextId="112214">
                    <text>va visitar el centre jueu sefardita La Benevolencija i els voltants del Holiday Inn. Durant la visita es van impulsar noves formes d'ajuda humanitària i cooperació directa entre Barcelona i Sarajevo. El viatge va ser decisiu per a la posterior creació simbòlica del Districte 11 de Barcelona.</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="90">
                <name>Provenance</name>
                <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="112215">
                    <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="48">
                <name>Source</name>
                <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="112216">
                    <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
              <element elementId="46">
                <name>Relation</name>
                <description>A related resource</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="112217">
                    <text>https://revistaidees.cat/europa-reneix-o-mor-als-balcans/</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
          <elementSet elementSetId="4">
            <name>EAD Archive</name>
            <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
            <elementContainer>
              <element elementId="98">
                <name>Level</name>
                <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="112212">
                    <text>Document</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7102">
                <text>1652</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7104">
                <text>Una propuesta catalana para la España plural</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7107">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7108">
                <text>Club Siglo XXI (Madrid)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7109">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7110">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7111">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7112">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7113">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7114">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7115">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7116">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14198">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39157">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39158">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40130">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40198">
                <text>2004-05-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7103">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="286" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="142" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/286/20060725.pdf</src>
        <authentication>0e686765b5372c2794d52611f27c8717</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41889">
                    <text>Una reflexió política sobre una legislatura intensa
Cercle Financer. Barcelona | 25/07/2006
Falten 3 mesos per al final de la VII legislatura i del mandat executiu que vaig rebre en ser investit
com a President de la Generalitat. És difícil sostreure's a la temptació de fer balanç i de passar
comptes entre els propòsits inicials i els resultats assolits.
Però no és la meva intenció presentar avui un balanç exhaustiu de la legislatura, ni per suposat
pretenc fer-ne una lectura acrítica.
Més aviat m'inclino per proposar unes reflexions en veu alta sobre els possibles efectes d'aquesta
etapa en el futur de Catalunya.
Avui no pretenc abocar xifres i números, ni parlar-los solament de l'economia catalana.
Però per començar sí que els haig de recordar algunes dades.
Creixem a la mitjana espanyola, és a dir, tres cops més que França i Alemanya.
Si els ritmes de creixement segueixen així ens equipararíem en renda per càpita a Alemanya l'any
2009, amb França no estem lluny de fer-ho.
Tenim un pressupost públic de més de trenta mil milions d'euros, 5 bilions de les antigues
pessetes, per a una població efectiva de més de 7 milions, 7,3 afiliats al sistema públic de salut.
Tenim una distribució de la despesa pública entre els tres subsectors, Estat, Autonomia i
Ajuntaments, del 20 60 20, en contra d'una del 30 50 20 pel conjunt d'Espanya, distribució
probablement inigualada a tot Europa:
És a dir, som, amb el nou Estatut, la regió, land, o territori amb més competències d'Europa,
probablement frec a frec de les regions belgues.
La meva preferència fóra la de retornar un 10% de la despesa pública de l'autonomia als
municipis, que pujarien fins al 30% en un període entre 5 i 10 anys.
Rebrem un 18,8% de les inversions de l'Estat en els propers 7 anys, davant d'un 12,5% en els
darrers anys. Val a dir que les inversions de l'Estat creixeran en un 50%, i això figura en l'Estatut,
fet atípic que testimonia la importància de l'economia en l'Estatut.
És més, l'Estatut fixa una regla de solidaritat entre comunitats autònomes quan diu que Catalunya
contribuirà solidàriament a la millora dels serveis públics en les autonomies endarrerides, però en
la mesura en què aquestes aportin la mateixa proporció de la seva renda per càpita.
Mirin, ens hem trobat una plantilla de 155.000 persones, enfront els 5.000 o 6.000 dels territoris
francesos amb els quals formem una Euroregió que, sumant Aragó i Balears, aplega més de 15
milions d'habitants.
Dono aquestes xifres poblacionals perquè crec que és important entendre que no hi ha fronteres i
que la nostra regió econòmica natural compta amb la fàbrica d'avions més important del món
(EADS Airbus) a la par amb la Boeing de Washington State.
I ho faig també per indicar quin és a la meva manera de veure el territori natural bàsic de les
nostres empreses.
D'altra banda no els amago les expectatives que s'obren amb l'elevat nombre d'iniciatives
punteres que es congrien en el camp de la biomedicina, amb la presència entre nosaltres de
científics de la talla d'Ispizúa, Massagué, Beato i Fuster, tots, per cert, amb un peu als Estats Units
i un altre aquí.

1

�Aquesta és una nova realitat que s'anirà imposant i que deu molt, en l'inici, a l'empenta de
Salvador Barberà i l'ICREA, i l'acció del que fou conseller d'Universitats i Recerca, Andreu Mas.
Fins aquí algunes dades sobre la nostra realitat econòmica.
Les expectatives obertes per la convocatòria d'eleccions al Parlament el dia primer de novembre
conviden també a una reflexió de caràcter més general.

S'ha produït realment un canvi significatiu en la situació política catalana, tal com es proposava de
l'acord que va donar pas a una nova majoria parlamentària i a un nou govern a finals de l'any
2003?
La meva resposta vol ser afirmativa.
Però crec que seria pretensiós i inexacte afirmar que en 1.000 dies s'ha consumat, és a dir, iniciat
i completat, el canvi polític i l'estabilització econòmica.
És cert que hem passat del dèficit econòmic crònic a l'equilibri en tres anys i que el nou Estatut és
un pas de gegant, però crec més prudent dir que s'han obert nous camins en la política i en
l'economia pública catalana.
I que això ha passat després de més de dues dècades d'un mateix projecte impulsat per governs
d'un mateix color.
Estem, per tant, enmig d'un procés de canvi que entenc que ultrapassa la conjuntura i que va més
enllà de les anècdotes diàries de la vida política.
En definitiva, crec que hem obert de bat a bat les portes cap a un canvi de cultura política.
Però, quins són els nous camins que s'han obert en aquesta legislatura i que ens poden portar a
un canvi profund de cultura política?
Al meu parer aquests nous camins tot just oberts són cinc: l'alternança democràtica, un nou
paradigma catalanista, el nou Estatut, una nova relació entre Catalunya i Espanya i la dimensió
europea.
En primer lloc, s'ha fet real la possibilitat del canvi polític a Catalunya i, per tant, s'ha verificat
l'alternança democràtica.
El govern d'esquerres ha estat una experiència. No un experiment. Ha estat una experiència a
escala nacional catalana d'una fórmula que, amb diversos graus i plantejaments, ha funcionat i
que ja havia funcionat bé als ajuntaments de les principals ciutats catalanes.
Però, haurà estat una experiència breu a no repetir?
Aquestes són preguntes que legítimament es fa la societat catalana i que han de trobar resposta
en la propera campanya electoral i després de les eleccions de novembre.
Personalment, estic convençut que un govern d'esquerra, fort, estructurat a l'entorn del Partit dels
Socialistes, és possible, necessari i és probable.
Que aquesta fórmula, amb noves bases, nous protagonistes, no només ha de tenir la seva
oportunitat, com qualsevol altra combinació possible, sinó que és el més convenient per donar
continuïtat a algunes polítiques que, a manera d'opcions estratègiques, s'han posat en marxa els
darrers tres anys. Després els en parlaré.
L'alternança ha demostrat que eren possibles altres fórmules governamentals diferents a la del
govern monocolor: hem inaugurat a Catalunya la governació en coalició.

2

�I pel que indica la prospectiva electoral, avui, no sembla que en el futur sigui fàcil tornar a repetir
governs monocolors.
La complexitat del mapa polític català obligarà a noves fórmules governamentals de coalició. Com
a la majoria de països europeus: Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, etc.
I pel bé del país, l'experiència d'aquests tres anys no pot despatxar-se sumàriament. Em nego
rotundament a acceptar que aquest experiment hagi estat un fracàs. Rotundament.
Fa mesos que repeteixo una reflexió sobre els governs de coalició i les seves particularitats.
No els diré, per tant, res de nou al respecte, però vull insistir en la necessitat d'aplicar els estris
adequats a la gestió de les situacions complexes.
El que està clar és que hem de progressar ràpidament en l'aprenentatge de les regles de joc de les
coalicions, per a trobar en cada moment el just equilibri entre la capacitat i la necessitat de
prendre decisions i la capacitat d'expressar la pluralitat política i social.
El canvi polític, entès com a canvi de majoria parlamentària, de president i de govern, ha estat
rellevant.
Però és encara més important una altra de les perspectives obertes en aquesta legislatura: s'ha
esbossat un canvi de paradigma per interpretar el país i per orientar l'autogovern.
Avui podem afirmar, amb més convicció que fa tres anys, que el catalanisme ja no sembla
patrimoni d'una única força política.
Dic "sembla", i no "és", perquè no ho ha estat mai. Però ara s'ha superat l'assimilació del
catalanisme amb el nacionalisme conservador. I això és bo per a Catalunya.
Un país amb una sola cara i una sola interpretació de la seva realitat és un país políticament
pobre, un país incomplet.
Ara s'ha eixamplat l'espai del catalanisme: s'ha fet més independent dels partits i ha girat cap a
una orientació social indiscutible.
He dit, i repeteixo, que el model polític i cultural vigent a Catalunya des de la Transició havia
esdevingut inadequat 25 anys després. Estem en un temps nou.
Un temps que no pot entendre's ni regir-se per un model obsessionat per la recuperació i la
preservació de la identitat nacional i que, de retop, negligeix la bona fonamentació i el bon ús de
l'autogovern.
No ens serveix un model pensat per a un país a la defensiva, a l'aguait dels enemics exteriors i, ai
las, a voltes també interiors.
És un model que ha esdevingut obsolet perquè, si bé ha estimulat els ressorts proteccionistes en
els moments difícils, no ha afavorit les actituds de risc i de creativitat necessàries perquè
Catalunya tingui personalitat pròpia en el nou món global.
Sé que aquesta preocupació sobre el model de país els pot semblar una dèria estèril i pròpia de
polítics poc pràctics.
Però pensin en la no tan improbable paradoxa d'una Catalunya ben armada políticament i
jurídicament amb el nou Estatut, però mancada d'un paradigma cultural que expressés la seva
vocació col·lectiva en l'Espanya, l'Europa i el món d'avui.
Si això succeís, podrien arribar-se a plantejar greus dubtes sobre la identitat col·lectiva i sobre la
nostra viabilitat com a país. Per tant la necessitat d'un nou paradigma, d'un nou model, no és una
falòrnia. Necessitem un nou paradigma que ens permeti passar de la normalització a la normalitat,
de la reivindicació a la proposta, del proteccionisme a la llibertat, de la ficció d'un món fet a mida a
la realitat d'un món obert, tal com és.

3

�En definitiva, un nou model que ens permeti jugar a l'atac.
Com saben bé tots vostès, quan una empresa només es preocupa de sobreviure sense projectar el
seu futur està, més d'hora que tard, condemnada al fracàs. En les societats, com en les empreses,
no avançar és retrocedir.
Catalunya no en té prou en defensar la seva identitat, ni en protegir la seva llengua i la seva
cultura, ni en incrementar i reforçar el seu autogovern.
Si entenem el catalanisme com el mínim comú denominador de la cultura cívica compartida per
tota la societat catalana, el catalanisme del segle XXI ha d'aconseguir unir cívicament Catalunya,
fins aconseguir que s'expressin totes les Catalunyes, no amb una única veu sinó amb veus
diverses.
Només des d'aquesta unitat cívica serà possible canviar l'aspiració de Catalunya.
No podem aspirar, com havíem fet durant temps, a ser una excepció permanent, una nació sense
estat debatent-se entre ser un vagó del tren d'Europa o locomotora d'Espanya. Hem de ser les
dues coses alhora.
Catalunya ha de tenir menys por i més ambició.
Els grans projectes, com l'Euroregió i l'Espanya plural, han de desactivar les pors i permetre'ns
caminar amb més naturalitat per abordar els nostres objectius.
A tots els nivells: el cultural, el lingüístic, el polític, l'econòmic, el geoestratègic ... El nacional, en
definitiva.
Es així com s'afirma la nació: no en la proclamació sinó en l'acció. Crec que estem en millors
condicions que mai per actuar. Per dedicar tots els nostres esforços a construir una Catalunya real
i possible i dedicar-ne molts menys a proclamar-ne una d'ideal.
Per sort, per fer efectiva aquesta afirmació nacional per mitjà de l'acció positiva disposem d'un
nou camí.
És el camí obert amb el canvi de la llei marc del nostre autogovern.
He parlat, primer, de l'alternança, segon, del canvi de paradigma dels catalanisme. Ara els parlaré
de l'Estatut.
La setmana passada es va publicar al BOE i al DOGC el nou Estatut de Catalunya, sancionat per
S.M el Rei. La Llei entrarà en vigor el dia 9 d'agost. Tinc la intenció de visitar-lo per agrair-li la
promulgació de l'Estatut.
Amb l'Estatut hem obert un altre camí de futur.
Un futur que es correspon amb l'aspiració de la societat catalana de disposar del màxim poder de
decisió per gestionar els seus propis interessos, especialment en aquelles matèries que
determinen directament la seva qualitat de vida.
Una aspiració lligada indestriablement a l'aspiració de controlar al màxim els recursos generats per
la pròpia societat catalana.
Aquestes aspiracions comporten la capacitat d'intervenir, directa o indirectament, en totes les
decisions polítiques que afecten els drets, els interessos i els recursos dels ciutadans de Catalunya.
El nou Estatut és l'instrument polític i jurídic que ens hem donat per satisfer-les.
Proporciona a Catalunya la màxima sobirania possible, la màxima cohesió nacional, el màxim
reconeixement factible de la pròpia identitat.
Tot això, en el marc que avui permeten la realitat del país i la internacionalització. Avui i,
previsiblement, en els propers 25 anys.

4

�No en tinguin cap dubte, comptem amb l'Estatut més ambiciós i potent que Catalunya ha tingut en
dos segles.
Amb una carta de drets i deures digna dels països més avançats políticament i socialment.
Amb unes competències ampliades i reforçades i uns recursos autònoms i suficients que permeten
la plena governació de Catalunya des de les institucions catalanes.
El potencial d'autogovern que hem obtingut reclama, ara, crear unes noves condicions polítiques
que superin la divisió amb la qual vàrem arribar al referèndum estatutari.
Unes noves condicions que permetin recrear el màxim consens polític a Catalunya per al
desenvolupament legislatiu del nou Estatut i per a la negociació amb el govern i l'administració
centrals.
Al mateix temps, necessitem un govern amb la màxima determinació política en el seu impuls, la
màxima fermesa i diligència en aquesta negociació del desplegament i el màxim rigor tècnic en la
seva aplicació.
Simultàniament al camí de l'Estatut, en aquesta legislatura hem començat a fer un altre nou camí:
el d'una nova relació de Catalunya amb Espanya.
Hem proposat un canvi de relació. Un canvi per superar la indiferència educada i interessada i que
comporta una implicació exigent de Catalunya a Espanya.
En aquest sentit, hem exposat des de Catalunya una idea d'Espanya: l'Espanya plural, l'Espanya
en xarxa. Però també l'Espanya de la diferència; l'Espanya Nació de nacions. Plural sí, però
diferencial.
Inicialment, sense massa èxit. La reacció contrària va ser desproporcionada. Tots vostès recorden,
com no, el boicot als productes i serveis d'empreses catalanes. I va passar perquè Catalunya havia
fet una proposta agosarada.
És legítim que ens fem la pregunta de si es tractava d'una reacció guiada per la conjuntura política
o no; més estructural.
És poc prudent voler donar una resposta apressada a aquest interrogant. Temps al temps.
En tot cas, seria bo que, un cop passada la tempesta, es poguessin tornar a plantejar qüestions
que ara han semblat incòmodes, però que són vitals per a una Espanya que tingui futur.
Perquè, a veure si ens entenem, no es tracta d'un problema de Catalunya, sinó d'un problema
d'Espanya.
Hi ha un problema espanyol i, en tot cas, el problema de Catalunya en forma part.
El problema és no haver-se pres la molèstia de renunciar a la còmoda visió de l'Espanya de
sempre quan el país estava canviant de dalt a baix, fruit de l'èxit de l'Espanya de les autonomies.
La realitat d'Espanya ha canviat, però no han canviat prou ni la mentalitat ni la visió del país.
I això és el mateix que dir que Espanya està mancada d'un projecte assumit majoritàriament
sobre quin ha de ser el seu esdevenidor. I no per culpa del president del Govern, ni del Govern.
Sempre he dit que difícilment es trobarà una solució satisfactòria a les aspiracions catalanes sense
un projecte global espanyol de caràcter federal que sigui capaç d'integrar-les.
Des de Catalunya hem fet un primer pas: hem dit quina Espanya volíem. L'Estatut era també una
manera de dir-ho.

5

�Des de Catalunya volem una Espanya que reconegui la pluralitat nacional i que consideri realment
les institucions d'autogovern de les seves nacions, nacionalitats i regions com a part indiscutible
de l'Estat, amb un Senat que representi i expressi aquesta pluralitat institucional, amb una
presència efectiva de les autonomies a les institucions europees i amb un sistema judicial adaptat
a la realitat autonòmica.
Volem i tindrem una Espanya plural basada en un tracte fiscal just, que combini l'autonomia i la
suficiència financera de les comunitats amb una solidaritat interterritorial equitativa. A igualtat
d'esforç fiscal relatiu, igualtat de serveis bàsics.
Volem una Espanya plural que defensi i promogui com a una riquesa irrenunciable totes les seves
llengües i les seves cultures.
També l'Estat espanyol, un Estat integrador i incloent, ha de defensar la llengua i la cultura
catalanes. Com ho ha de fer amb el gallec i l'euskera.
El que estem demanant és una solidaritat cultural que l'Estat ha d'exercir generosament i
activament.

Amb tot això, estic dient que el més lògic és que la iniciativa de construir una Espanya plural que
reconegui i acomodi la seva diversitat hauria de ser una preocupació fonamental de l'Estat
espanyol i que, en conseqüència, a ell li pertocaria prendre la iniciativa.
S'ha de reconèixer que ha estat així. I és fins i tot comprensible que després de la primera onada
descentralitzadora hagi predominat el reflex conservador d'assentar els passos donats.
Però l'Espanya autonòmica té la seva pròpia lògica interna que demana l'adequació del conjunt de
les institucions i de les polítiques de l'Estat a la pluralitat que ella mateixa ha fet aflorar. Amb el
govern de José Luís Rodríguez Zapatero s'han començat a fer gestos i a prendre iniciatives pròpies
d'aquesta nova visió d'Espanya.
Les reformes estatutàries en marxa contenen elements suficients de renovació profunda de la visió
d'Espanya. Elements de renovació que permeten tenir l'esperança que s'acabarà enllestint el
procés polític obert el 1978. O és que hi ha cap altre camí sensat?
Les forces polítiques espanyoles d'abast estatal han de pensar seriosament en les conseqüències
que a mig termini tindria el rebuig de l'oferta generosa d'implicació exigent de Catalunya a
Espanya.
Parlem un moment d'Europa.
Hi ha qui diu que hi ha un camí alternatiu a Espanya: el d'Europa. Plantejar-ho en aquests termes
em sembla un error.
Faríem un mal servei al país si ens plantegéssim com a alternatives incompatibles les projeccions
de Catalunya a Espanya i a Europa.
Catalunya ha d'estar a Europa amb Espanya, aprofitant tota la potència de l'Estat espanyol que és
el nostre Estat.
I Catalunya ha d'estar a Europa amb la força de les seves institucions, de la seva societat civil, de
les seves empreses i de les estratègies euroregionals compartides. Aquest és el camí que des de
fa anys seguim cada cop amb més intensitat.
Quin ha estat el valor que hem afegit en aquesta legislatura a la nostra opció europeista?
Que hem fet política interioritzant la dimensió europea. Perquè és lògic. És lògic que les
Autonomies, amb més competències, i l'Estatut ens en dóna una bona colla més, s'adaptin i
adoptin les normatives europees. És lògic que en allò que afecta les comunitats autònomes, siguin
els consellers autonòmics els qui representin el conjunt d'Espanya davant Europa.

6

�He manifestat públicament, els darrers dies, el meu desig de seguir treballant per Catalunya en el
marc dels reptes que Europa en general i la política euromediterrània en particular, tenen
plantejats avui.
En resum, els he volgut esbossar cinc camins oberts en la direcció del canvi al llarg d'aquests mil
dies de govern de progrés: el de l'alternança democràtica; el del catalanisme com a cultura cívica
compartida, el del nou Estatut com a eina de l'autogovern; el de l'Espanya diferencial com a
projecte necessari, el d'Europa en la nostra vida quotidiana.
Són cinc vectors d'un canvi de cultura política que s'està operant, i que, en perspectiva històrica,
tot just hem iniciat.
Ara Catalunya, els seus ciutadans, han de decidir si seguim els camins oberts. És molt més que
una decisió electoral. És una decisió que implica el compromís de la societat catalana amb el seu
propi esdevenidor.
I vull fer referència al canvi en les polítiques concretes.
Fins ara els he parlat d'una acció de govern basada en un projecte i una idea ambiciosa,
equitativa i equilibrada de Catalunya.
Un projecte que ja a l'octubre de 2004, durant el primer Debat d'Orientació de Política General,
vaig identificar amb les exigències de la Catalunya dels 7 milions.
No és avui, ja ho he dit, el moment de fer un balanç exhaustiu del conjunt de l'obra del govern.
Però sí que vull destacar algunes iniciatives, amb valor afegit, que afecten a qüestions de fons de
la nostra societat. Són iniciatives plantejades no només per abordar la conjuntura sinó que tenen
una projecció de més profunditat, de més llarg abast.
Tenen a veure amb l'educació, amb l'economia, amb la cohesió social i territorial, l'estratègia
euroregional, i la planificació.
1.- Educació: Per primera vegada tenim un marc estable per definir una veritable política
educativa.
Quan vaig optar a la presidència l'any 1999 vaig dir quines eren les meves tres prioritats:
Educació, Educació, Educació. L'ordre d'importància no ha variat.
Un país val el que val la seva educació. Catalunya, des de les escoles municipals de l'any 1906, ho
sap això. Des de l'inici del catalanisme del segle XX.
És l'educació i el saber, el coneixement, diem ara, el que fa avançar una societat cap a la igualtat i
la competitivitat.
El Pacte Nacional per a l'Educació aprovat en aquesta legislatura no s'havia plantejat ni aconseguit
en vint anys.
Marta Mata i Raimon Obiols han explicat sempre que la via era aquesta.
Aquest és el camí que han seguit, per exemple, a Finlàndia, on la llei d'educació és dels anys 70 i
avui tenen un dels millors sistemes educatius d'Europa.
L'augment del pressupost destinat per la Generalitat a educació, aquests darrers anys, ha rondat
el 15 % anual de mitjana.
Aquest augment era el que requerien decisions clau del govern en matèria educativa, com la
implantació de la sisena hora diària a l'escola pública, la contractació de més de 5.200 nous
mestres o la posada en funcionament de 1.051 aules d'acollida.
2. L'Acord Estratègic per la competitivitat. Hem situat la concertació amb els agents econòmics i
socials com a vector de creixement.

7

�I l'Acord Estratègic és l'instrument articulador d'una voluntat compartida amb empreses i
sindicats.
A través dels òrgans de seguiment previstos a l'Acord, s'estan avaluant contínuament les noves
necessitats. Per exemple: la immigració i el seu impacte a la competitivitat i a la cohesió social.
L'Acord Estratègic va executar, el 2005, un pressupost de 1.020 milions d'euros; i el 2006 n'hi ha
1.590 de previstos. Unes xifres que estan molt per sobre dels 2.100 que s'havien previst per als
tres primer anys d'implantació de l'Acord.
Totes les mesures previstes s'han posat en marxa i més del 70% estan ja acomplertes.
3.- La Llei de Barris. Un referent a Espanya i Europa.
L'aplicació de la Llei de Barris s'ha traduït, ja a dia d'avui, en 58 projectes diferents a 45 ciutats
catalanes, que donen forma i contingut a la proximitat.
Aquest projecte va camí de convertir-se en un referent a Europa.
No només pels recursos invertits. No només per l'encert i la voluntat d'establir una aliança entre
Generalitat i Governs locals. És cert que els ajuntaments i la Generalitat han elaborat els projectes
i controlaran la seva execució. Però no només els governs. També les associacions dels barris. Les
entitats esportives i culturals. Tot el teixit social.
La llei de Barris no "crea" un marc de convivència. El que fa és construir capital social, trencar
l'anonimat i el distanciament, i generar noves reciprocitats.
Els processos d'execució dels projectes acollits a la Llei de Barris seran llargs. Però també aquí la
llavor ha arrelat.
Els prop de seixanta projectes aprovats constitueixen una llavor que també crea identitat.
Els parlo de la Catalunya que cal construir a través del subjecte, però sobretot del projecte. Del
patriotisme cívic efectiu i no de la reivindicació nostàlgica.
Ciutats segures, barris nous i escoles dignes: aquest és el paradigma de les noves seguretats que
avui construïm a través d'una nova relació entre els poders públics i la societat catalana.
4.- L'Euroregió
Aquest cap de setmana mateix els presidents de l'Euroregió ens adrecem als presidents dels
governs francès i espanyol reclamant-los la presa de les decisions necessàries per superar el
retard inexplicable del Tren de Gran Velocitat entre Montpeller i Perpinyà. Les previsions del
govern francès, que parlen del 2030, són inacceptables. És una mostra més de l'encert del
projecte de l'Euroregió.
L'Euroregió potser encara no és un èxit polític. I segurament no ho serà del tot mentre hi hagi qui
pensi les relacions regionals a partir d'esquemes centre-perifèria.
Mirin, mentre les Cambres de Comerç i la resta d'organitzacions empresarials es pensin a si
mateixes a nivell euroregional, i els Governs desenvolupin els seus mapes d’infraestructures en
aquest nou marc territorial, l'Euroregió anirà endavant.
He dit en moltes ocasions que creia que la Comunitat Valenciana havia de ser dins del projecte. El
President Camps sap quina és la meva opinió. I diria que la comparteix més del que ha expressat.
Celebro que els contactes institucionals que hem mantingut amb el Govern valencià, avui vinguin
acompanyats de la progressiva articulació d'una plataforma empresarial.
Valoro molt la iniciativa presa pel Cercle d'Economia de Catalunya i l'Associació Valenciana
d'Empresaris.
Fa uns mesos ja van mantenir una primera reunió a València. Fa pocs dies se'n va celebrar una
altra a Barcelona.

8

�Ens ha d'importar la localització i la xarxa. Aquesta és l'aposta guanyadora.
Aquesta ha de ser la nostra manera d'estar amb el sentit del temps i de la història, puix que a
Europa les regions frontereres són les que creixen més.
Serem més forts a l'Europa multipolar, tindrem l'oportunitat de generar economies d'escala i
tindrem una veu més forta a Madrid, o a París, i a Brussel·les.
Ho hem de fer perquè l'Euroregió, l'Arc Mediterrani o la Comunitat de Treball dels Pirineus són
maneres adequades d'expressar la voluntat de la societat catalana de tenir un paper actiu en el
procés d'integració europea.
I ho hem de fer perquè aquestes experiències de cooperació ens permetran avançar cap a una
Espanya en xarxa, que doti de realitzacions pràctiques la nostra visió política i ens connecti amb
els grans eixos europeus de transport.
5.- Un esforç planificador.
El Govern ha desenvolupat, en mil dies, una notable tasca planificadora per assentar les bases
d'una Catalunya de més qualitat.
L'elaboració dels plans de protecció del litoral, del pla de l'energia, del pla de presons, tenim 5.000
places a les presons i 8.000 presoners, ara fem cinc presons noves, o del pla d'equipaments
judicials. Aquests plans, dic, no només responien a demandes més o menys articulades, sinó a
necessitats del país que feia anys que no trobaven resposta.
També era necessària la definició d'un pla d’infraestructures de transport terrestre, viàries i
ferroviàries, que avui Catalunya té per primera vegada.
O l'elaboració del programa de sòl industrial, que ens permetrà desenvolupar 85 actuacions
estratègiques al territori, amb un potencial per generar 200.000 llocs de treball.
Però no només hem planificat les infraestructures i el territori. També hem definit nous projectes i
els hem començat a executar. Catalunya, com a resultat de dècades d'una inversió pública
insuficient, és un territori amb deficiències d'estructuració, mal dotat d'infraestructures en relació
a la capacitat de la seva indústria i al seu potencial per esdevenir la plataforma d'entrada a Europa
de mercats emergents. Per exemple, l'Eix Transversal ruter encara no és autopista. I l'Eix Pirinenc
no es pot comparar amb el francès.
Enfortir les vies transversals hauria de ser una ambició compartida per tota una generació. Perquè
serà determinant per definir el paisatge econòmic, social i humà de la Catalunya del segon terç del
segle XXI.
També és fonamental connectar la Catalunya interior amb el Port de Barcelona.
A través de l'Eix Transversal Ferroviari, aquests dos eixos: el transversal i el vertical estan ben
enfocats per primera vegada en molts anys.
A la Regió Metropolitana, és cert que tenim dèficits importants, com el quart cinturó, que s'ha de
fer. I el proper govern el farà. No sé si amb aquest nom o no, en tot cas salvaguardant la qualitat
ambiental.
També és cert que estem construint la línia de metro més llarga d'Europa. El 2012, gràcies a
l'enllaç L9-L12, el centre, la Fira i l'aeroport serà una realitat, i hem aconseguit decisions clau com
l'ampliació de l'AP-7, la millora de la NII o la construcció, anys després, dels accessos al Port de
Barcelona.
No vull insistir novament, perquè ja ho he fet molts cops, en la necessitat que Catalunya tingui un
aeroport transoceànic. I tingui capacitat de gestionar-lo. N'ha parlat amb Iberia, Cat-Air i Vueling,
i, evidentment, n'he parlat amb José Luís Rodríguez Zapatero.

9

�AENA ha quedat exhausta financerament després de l'esforç de Madrid, un bilió de les antigues
pessetes, i Barcelona mig bilió. Però el problema no és aquest. El problema és la gestió.
No és comprensible que algunes grans corporacions espanyoles puguin assumir la gestió
d'aeroports arreu del món i nosaltres no puguem modificar sensiblement el model de gestió de El
Prat.
Sincerament: el ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del
Govern.
Però també la voluntat que la participació de la Generalitat i d'agents privats en la gestió dels
ports, els aeroports i el ferrocarril es tradueixi en una major eficàcia.
En tres anys hem posat les bases d'uns comptes públics sanejats que ens permeten encarar amb
major solvència tots aquests reptes. Déu n'hi do el que ens hem proposat. Déu n'hi do el que hem
posat en marxa en tres anys!
Acabo, he volgut que aquesta intervenció d'avui servís per començar a esbossar el que ha de ser
una reflexió més ponderada i, si m'ho permeten, objectiva dels canvis en profunditat que, tant en
la manera d'entendre Catalunya, com sobre les prioritats de la governació, han suposat els tres
anys d'aquesta legislatura que acabarà el mes de novembre.
Moltes gràcies.

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8540">
                <text>1767</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8542">
                <text>Una reflexió política sobre una legislatura intensa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8545">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8546">
                <text>Cercle Financer</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8547">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8548">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8549">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8550">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8551">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8552">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14314">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38929">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38930">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40111">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40314">
                <text>2006-07-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8541">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="895" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="318">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/895/0000000665.pdf</src>
        <authentication>054a3efc5919b27ee2a7208d735b67aa</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42002">
                    <text>Una visió de la política euromediterrània i les institucions d’educació
superior i recerca
Cloenda de la reunió del Comitè de Direcció del Fòrum Permanent Universitari Euromed
(Euromed Permanent University Forum)
16 de març de 2007, URV, Reus

Transcripció literal:
Pasqual Maragall:
Senyor rector, senyor [alcalde?], estimats amics, és un plaer molt gran... Voleu
passar? [soroll de fons] És un plaer molt gran per a mi atendre la invitació que m’heu
fet per poder parlar de la política euromediterrània i de la seva relació amb les
educacions d’ensenyament superior.
Quan el rector de la Rovira i Virgili em va parlar de la vostra reunió vaig pensar: “Ja era
hora.” Vaig pensar que ja era hora que les universitats es posessin a treballar no
solament en el que és estrictament els continguts de la seva missió, sinó també en el
seu entorn, el seu entorn natural, que evidentment és un entorn cultural, és un entorn
polític i és un entorn geogràfic.
Jo he seguit de prop a través de [...] com les universitats han tractat justament de
posicionar-se en el Mediterrani i en el territori en general. I sí que és difícil, la
universitat, les universitats (jo en conec algunes) han tendit a ser considerades
sobretot no tant a Amèrica, però sí a Europa, com realitats com supraterritorials que
planegen entre el cel i la terra i no se sap ben bé on tocaran primer.
Em penso que és molt interessant que totes les universitats europees i el Mediterrani
es plantegin què han de fer en el seu territori, en el seu escenari natural.
Us parlo també com una persona que, en tant que alcalde, va convocar la Primera
Conferència de Ciutats del Mediterrani, i que, per tant, està implicada en un procés
que després va culminar en la Conferència Euromediterrània, com sabeu, de
Barcelona, l’any 1995, que va ser un gran èxit, va ser un gran esdeveniment, la
primera vegada que, d’alguna manera, el Mediterrani es prenia seriosament a ell
mateix, per dir-ho d’alguna forma, i després, com ja explicaré, d’una evolució històrica
en la qual les realitats que han imperat han sigut unes altres, i les tendències han sigut
més de mirar cap a l’oest [“go west”, en comptes d’anar cap a l’est?] i es va
redescobrir i reinventar Catalunya, la civilització moderna.
Aquest retorn a l’origen, que jo crec que estem vivint en aquest moment, que vostès
també representen, és enormement interessant.
No us ha de sorprendre, doncs, que avui vegi amb una gran satisfacció l’esforç que les
universitats i que algunes institucions com la Fundació [...] de Cultura Mediterrània
esteu realitzant en aprofundir en l’intercanvi i el diàleg acadèmic i intel·lectual en
aquest espai. Aquest és el motiu pel qual he volgut acompanyar-vos en aquesta reunió
del Comitè i Direcció del Fòrum Permanent Universitari.
Bé, la Conferència de Barcelona va posar en marxa un procés, un procés
euromediterrani, que té uns acompanyants no solament del camp polític, sinó també
del camp econòmic, modestos, diguem-ho tot, com és el [FIME?], un fons d’inversió
mediterrani que té una activitat creixent, però que per descomptat encara no ha arribat
ni molt menys al nivell en què el [Banc Europeu de l’Est, el Banc de Londres?], ha
arribat a influir en la unificació europea cap a l’est. Ha sigut decisiu que Europa

�comptés amb unes facilitats financeres importants de cara a l’est d’Europa, jo crec que
ha estat enormement decisiu per a l’avenç de la Unió [...].
Jo crec que l’horitzó en què s’ha de plantejar el treball a partir del programa [...]
Barcelona+10 i d’iniciatives d’abast global, com la definició dels Objectius del Mil·lenni
de Nacions Unides, etc. ha de ser el de lligar tres braços: els estats, el lliure comerç
(comerç, economia, si voleu, la política...) i la cultura i l’educació (el saber).
Jo crec que Europa encara no ha trobat la fórmula per a la col·laboració d’aquests tres
braços. Això els americans ho han fet millor, diguem-ho clarament. Als Estats Units les
universitats són, deixeu-m’ho dir, que no s’ofengui ningú, menys eclesiàstiques. No
tenen aquesta filiació tan clara respecte del que és l’origen de tot, del saber, la religió,
la nació, etc., sinó que són com més empresarials, són més competitives, formen més
part de la vida econòmica i social. Han arribat a ser (a Europa ho han sigut quasi
sempre) [...].
Jo crec que al llarg dels darrers anys s’han fet progressos notables a Europa per
definir les grans [...] derivats la política de [lideratge/veïnatge?], que s’està convertint
[en motrors?] de reforma i de desenvolupament interessant.
Enguany la celebració del cinquantè aniversari de la Unió, és una bona ocasió, em fa
l’efecte, una magnífica oportunitat per a demostrar que la definició d’una Europa a
l’alçada dels temps és essencial per a avançar en tot.
És a dir, nosaltres, que som nació (ja Catalunya, ja els acabo d’explicar), haurem
d’admetre que ho som dintre d’una gran nació, Espanya, i d’un conjunt de pobles i
nacionalitats des del punt de vista legal. L’Estatut de Catalunya així es queda petit;
l’Estatut de Catalunya és una llei espanyola (per cert, ara està davant dels jutjats) [...].
Però és una llei espanyola [...] També n’hi ha als Estats Units [...]. [Soroll de fons] No
de la mateixa manera, hi estic d’acord. D’una manera absolutament diferent. [...]
Europa va exportar el concepte de nació als Estats Units perquè a Europa ja no s’hi
cabia i van haver de marxar els europeus a Amèrica, perquè aquí ja no hi cabien i les
[rentes?] es menjaven els beneficis [per demostrar els primers clàssics de
l’economia?]. Allà les coses van ser absolutament diferents... I no és com aquí, que
com més en compres, més car, sinó al revés: allà en sobren.
És a dir, Europa és una realitat, doncs, que ha donat lloc a una sèrie de realitats
noves, la seva realització ha sigut fora de fronteres, en un altre món, en un nou món, i
ara està en la tessitura i en la possibilitat de redefinir i de retrobar [tradicions
perdudes?] [...] mediterrània.
Aquesta riquesa no és una garantia, en l’espai euromediterrani, de pau. Tot el contrari,
ha sigut una garantia de guerra, de [contraposició?], de lluites, però també de riquesa i
també de pluralitat [soroll de fons].
El moment apassionat que vivim ara i vostès les universitats [soroll de fons, no
s’entén res], encara aquest mar Mediterrani és un lloc on tenim guerres, més enllà
també, a l’Iraq i a l’Afganistan, però quasi diria que per extensió.
Les grans contradiccions del món són sobretot les que es generen a l’entorn
d’aquestes tres cultures, d’aquestes tres tradicions que van tenir en el Mediterrani el
seu naixement.

�Per tant, el que vostès puguin fer, el que puguin fer les universitats, els estats, per
descomptat, i les societats i les empreses... L’any 2003 l’Informe del grup de savis
sobre el diàleg dels pobles i les cultures en l’espai euromediterrani va identificar cinc
principis que han d’inspirar les relacions en aquest escenari.
Els països de la Mediterrània, i en particular les poblacions àrabs, jo crec que hem
entrat, i han entrat en el segle XXI, amb la major generació de joves de la seva història.
L’educació, per tant, en aquest moment és una peça angular del desenvolupament, de
manera que cadascún d’aquests joves, d’aquests infants, avui constitueix un pilar
imprescindible per a construir el futur de la regió.
Hem d’assumir que els reptes educatius i la creació de les xarxes de coneixement, i
d’ensenyament i universitàries euromediterrànies són una aportació enormement
significativa [...].
Jo m’he passejat per bastants universitats del món: he estat a la Universitat de
Barcelona, que és on vaig estudiar; però després vaig estar a la [...] en France, a
París, durant sis mesos; després vaig estar a la New School for Social Research, a
Nova York, una universitat progressista que es va crear als anys trenta per als
progressistes alemanys que s’exiliaven i havien de fugir d’Alemanya i van anar als
Estats Units. I després he estat a la [...], la universitat romana, durant un curs [soroll
de fons] ensenyant el curs “Un món de ciutats”; he estat, efectivament, a Baltimore, i
ara torno de, els estava comentant en entrar, d’una estada a Buenos Aires i he pogut
departir també amb el rector de la Universitat de Buenos Aires, que té tres cents mil
estudiants, per cert, i els problemes que vostès es poden imaginar quant a la magnitud
de problemes de quantitat però també de qualitat que tot això representa.
Crec que les universitats han de, com he dit al principi, han de reformular el seu rol en
el sentit de veure’s cada vegada més com a eines de projectes col·lectius, mantenir la
seva independència, per descomptat, la seva imparcialitat en el millor sentit de la
paraula, el seu esperit científic i la seva objectivitat, però saber-se instruments
inevitablement de polítiques de millorament, de cara als seus països i dels seus
escenaris, en el cas nostre, d’Europa, i de la creació de la idea d’una Europa més
avançada.
Bé, les perspectives més immediates de futur que ofereixen tant la celebració de la
Primera Assemblea General del Fòrum [Euromed Universitats?], com la proposta
d’Egipte de celebrar, crec, vostè ho sabrà millor que jo, l’Euromed Ministerial
Conference on Higher Education and Scientific Research del 2007, aquest any,
demostren que les universitats es comencen a prendre seriosament a elles i els estats
a elles.
Justament per aquest motiu jo us demano que no imiteu simplement els estats, sinó
que incentiveu la seva imaginació. És a dir, que no es tracta solament de conviure amb
els estats, sinó d’“aguijonear”, diuen en castellà, de burxar, d’estimular els estats,
oferint-los noves mirades als reptes dels escenaris territorials en els quals esteu
imbricats, concretament la Mediterrània.
Com diu Rafael Argullol en una frase que m’agrada: “Quan l’ull s’aventura, no
solament hi veu sinó que també mira.” I segurament al final acaba creant. No és que
l’ull dibuixi, però de seguida passa a l’atac i comença a dibuixar.
Bé, només des d’aquesta comparació sincera del que és el món de la universitat, el
món de l’economia i el món de la política en sentit estricte, crec que es podrà formular
un projecte europeu i euromediterrani potent.

�Podríem avançar així allò que en el món àrab en diuen [isdihad?], que fou un concepte
introduït l’any 2004 sobre el desenvolupament humà al món àrab i que expressa al
mateix temps, aquesta paraula, [isdihad?], ‘creixement, floració’ en un procés de
desenvolupament personal que, un cop arrelat, pot ser, ha de ser la base de la llibertat
i de la bona governança.
Crec, per acabar, que el Fòrum per [...] Universitari [soroll de fons] [...] en aquest
sentit una base molt important, no només la cultura de la raó, sinó també la garantia
d’un nivell d’integració social que preservi costums, que preservi identitats, però des
del respecte a aquells valors comuns que permeten la convivència i permeten la
competència?
Moltes gràcies.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13543">
                <text>Una visió de la política euromediterrània i les institucions d’educació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13545">
                <text>URV Reus</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13546">
                <text>Cloenda de la reunió del Comitè de Direcció del Fòrum Permanent Universitari Euromed (Euromed Permanent University Forum)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13547">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13853">
                <text>Mediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13854">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13855">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13856">
                <text>Universitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14540">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39188">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39189">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40522">
                <text>2007-03-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13549">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4333" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3143">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4333/FMHP_01480.JPG</src>
        <authentication>49f5b72629113f0f545962ac1b687fc3</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="66578">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66580">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66581">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66582">
                <text>Palau de la Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66583">
                <text>Unitat de gala dels Mossos d'Esquadra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66584">
                <text>Caps de Policia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66585">
                <text>Policies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66586">
                <text>Administració autonòmica</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66587">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66588">
                <text>Espases</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66589">
                <text>Mossos d'Esquadra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66591">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="107902">
                <text>14-11-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66590">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4334" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3144">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4334/FMHP_01481.JPG</src>
        <authentication>2e90dd58756ae6597c9d7f15d5d3e3f0</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="66592">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66594">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66595">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66596">
                <text>Palau de la Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66597">
                <text>Unitat de gala dels Mossos d'Esquadra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66598">
                <text>Caps de Policia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66599">
                <text>Policies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66600">
                <text>Administració autonòmica</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66601">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66602">
                <text>Espases</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66603">
                <text>Mossos d'Esquadra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66605">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="107903">
                <text>14-11-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66604">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4335" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3145">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4335/FMHP_01482.JPG</src>
        <authentication>60c1825b7745472d10dd4be4c4f09a01</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="66606">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66608">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66609">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66610">
                <text>Palau de la Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66611">
                <text>Unitat de gala dels Mossos d'Esquadra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66612">
                <text>Caps de Policia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66613">
                <text>Policies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66614">
                <text>Administració autonòmica</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66615">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66616">
                <text>Espases</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66617">
                <text>Mossos d'Esquadra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66619">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="107904">
                <text>14-11-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66618">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1513" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1081">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1513/19970204d_00754.pdf</src>
        <authentication>334cc6e593cc0cb87e87a70f80ce1a69</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42699">
                    <text>Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de Relacions
Internacionals
Plaça Sant Jaume 2
08002 Barcelona
Telèfons 402 74 45 / 402 78 82
402 73 05
Fax 402 74 53 / 402 78 77
402 73 08

SPEECH BY PASQUAL MARAGALL
MAYOR OF BARCELONA

PUBLIC SESSION ON "URBAN EVOLUTION: CITIES OF
THE FUTURE"

DAVOS
4th of February 199-

�LADIES AND GENTLEMEN, FELLOW PANELISTS,
IT IS A GREAT HONOUR TO BE ABLE TO PARTICIPATE
IN THIS FORUM TO DEBATE ON TOPICS OF SUCH
CURRENT IMPORTANCE AS THE TRANSFORMATIONS
TAKING PLACE IN OUR CITIES THROUGH THE NEW
INFORMATION TECHNOLOGIES.
OVER THE LAST FEW YEARS I HAVE BEEN
PRIVILEGED TO PARTICIPATE IN SOME OF THE
PRINCIPAL FORUMS OF DEBATE - THE HIGH LEVEL
GROUP OF INFORMATION SOCIETY (BANGEMANN
COMMISSION) AND THE FORUM INFORMATION
SOCIETY, BOTH PROMOTED BY THE EUROPEAN
UNION - WHERE THE EUROPEAN GUIDELINES ON
INFORMATION SOCIETY HAVE BEEN ELABORATED.
DURING THE COURSE OF THE COMMISSION'S WORK,
WE MET WITH THE U.S. COMMITTEE CREATED BY
VICE- PRESIDENT AL GORE, INSPIRED BY THE
CONCEPT OF THE INFORMATION HIGHWAYS AND
WAS DEVELOPED INTO SOMETHING MORE SPECIFIC:
THE INFORMATION SOCIETY.

�THE COMMITTEE OF THE REGIONS, A BODY OF THE
EUROPEAN UNION

1

HAVE PRESIDED SINCE MARCH

1996, ALSO PARTICIPATES BY BRINGING THIS ISSUE
CLOSER TO THE CITIZENS, WHO ARE
UNQUESTIONABLY THE CHIEF ARCHITECTS OF THIS
TECHNOLOGICAL REVOLUTION ALONGSIDE THEIR
MOST IMMEDIATE REPRESENTATIVES, THE LOCAL
AND REGIONAL GOVERNMENTS.
BOTH IN AMERICA AS WELL AS IN EUROPE, THE
GLOBALISATION OF THE ECONOMY, SUSTAINABLE
ECONOMIC GROWTH AND THE EMERGENT
INFORMATION SOCIETY, bONSTITUTE THE NEW
REALITIES REQUIRING AN ENORMOUS CAPACITY FOR
ADAPTATION AND REACTION BY THE CITIES.
THE CITY'S NEW MODEL OF ECONOMIC
DEVELOPMENT, MEANS TURNING AROUND THE
RELATION, A CURRENTLY NEGATIVE FACTOR,
BETWEEN ENVIRONMENTAL QUALITY OF LIFE ON THE
ONE HAND AND ECONOMIC PROSPERITY ON THE
OTHER. 1T IS VITAL TO OPT FOR A SUSTAINABLE
ECONOMIC GROWTH WHICH MAY CONTRIBUTE TO
INCREASING EMPLOYMENT THEREBY REDUCING
ENERGY CONSUMPTION AND AS A CONSEQUENCE
NATURAL RESOURCES. , THE USE OF CLEAN
TECHNOLOGIES WILL BE

THE

KEY TO OUR FUTURE.

�SOCIETY
THEREFORE
INFORMATION
THE
REPRESENTS A MAJOR CHANGE OF DIRECTION FOR
THE WORLD OF TODAY AND SERVES AS A
FUNDAMENTAL NUCLEUS FOR THE MODEL OF
DEVELOPMENT OF THE 21ST CENTURY. IT ALSO
PROVIDES THE POSSIBILITY OF RESPONDING TO
COMMUNICATION
NEEDS:
NEW
SOCIETIES
NETWORKS, GENERALISED ACCESS TO SCIENTIFIC
TELEWORK
DATABASES,
LEISURE
AND
IMPLEMENTATION,... WE THEREFORE CONFIRM THAT
GIANT STEPS ARE BEING MADE TO CONSTRUCT THE
INFORMATION SOCIETY FROM THE POST-INDUSTRIAL
REVOLUTION.
THE ROLE OF EUROPE IN
. THE FUTURE (AS
COMMISSIONER MARTIN BANGEMANN INTUITIVELY
REMARKED) DEPENDS TO A LARGE EXTENT ON HOW
IT POSITIONS ITSELF IN THE FIELD OF
IT IS IMPORTANT FOR
TELECOMMUNICATIONS.
EUROPE'S VERY DEVELOPMENT FOR US TO BE
CAPABLE OF SHARING 11-HE KNOWLEDGE AND
EXPERIENCE ACQUIRED EY OTHER CITIES AND
REGIONS WHO HAVE MADE MORE PROGRESS IN THIS
AREA.

3

�IN BARCELONA, AFTER THË OLYMPIC GAMES WHICH
CONSTITUTED A MOMENT OF INFLEXION FOR THE
CITY'S TRANSFORMATION, WE BEGAN TO
INCORPORATE OURSELVES INTO NEW
TECHNOLOGICAL CHALLENGES WHICH ARE NOW
CHANGING THE HABITS OF TODAYS SOCIETY. IN THE
RACE TOWARDS CITIZEN DIGITALISATION, WITH THE
PARTICIPATION OF INSTITUTIONS AND ENTERPRISES,
THE CITY HAS MADE A STRONG BID IN THIS
DIRECTION. PROOF OF THIS ARE THE EXCELLENT
PROJECTS RECENTLY PRESENTED IN THE
CHALLENGE LAUNCHED BY THE CITY OF STOCKHOLM
WHERE AWARDS WERE GIVEN TO "CAMPUS VIRTUAL
VIA INFOVIA" OF THE OPEN UNIVERSITY OF
CATALONIA OR "TELEMATIC CITIZEN SERVICES" BY
THE 010 MUNICIPAL INFORMATION SERVICE, BOTH
CONSTITUTING THE MOST PROGRESSIVE EUROPEAN
EXPERIENCES IN THESE AREAS.
ONE OF THE INSTRUMENTS BARCELONA HAS
ENDOWED ITSELF WITH, IN ORDER TO MEASURE-UP
TO COMPETING IN THIS NEW MILLENNIUM, IS THE
STRATEGIC PLAN, A TOOL OF CONSENSUS WHICH
GATHERS TOGETHER ALL THE ECONOMIC AND
SOCIAL AGENTS ACTING IN OUR CITY.

4

�IN THE

FIELD OF TELECOMMUNICATIONS,

INFORMATION AND COMMUNICATION
TECHNOLOGIES, THE STRATEGIC PLAN HAS BEEN
STRUCTURED ALONG FIVE LINES OF ACTION:
INFRASTRUCTURES. APPLYING THE NORMATIVE
CAPACITY OF LOCAL ADMINISTRATION IN ORDER TO
REDUCE THE ENVIRONMENTAL IMPACT AND COSTS
OF THE CONSTRUCTION OF TELECOMMUNICATION
NETWORKS.
NETWORKS. IN THE MEASURE THAT THE
TELECOMMUNICATION NETWORKS MAKE THE
EXCHANGE, ACCESS AND USE OF INFORMATION
POSSIBLE FOR THEIR USERS, THEY ARE ALSO AN
INDISPENSABLE MEANS TO INCREASE
PRODUCTIVITY, EFFICIENCY AND QUALITY IN
DIFFERENT SERVICES AND PUBLIC LEVELS
INTERVENING IN THE CITY. IT IS THEREFORE
ADVISABLE TO PROMOTE AND CREATE SHARED AND
SPECIALISED NETWORKS FOR HOSPITALS, SCHOOLS,
UNIVERSITIES AND THE ADMINISTRATION ITSELF.
FOR THE CONSTRUCTION OF THESE NETWORKS WE
SHOULD LIKE TO HAVE OUR OWN PARTICULAR
MEANS, WITH OPERATOR S RVICES AND WITH MIXED
SYSTEMS.

�SERVICES. THE APPLICATIONS AT THE DISPOSAL OF
THE CITIZEN VIA THE NETWORK, ARE ESSENTIAL
ELEMENTS WHICH WILL INFLUENCE THE USE OF THE
INFORMATION TECHNOLOGIES AND
COMMUNICATIONS. THESE SERVICES SHOULD BE OF
THE HIGHEST QUALITY IN ORDER TO GUARANTEE
COPING WITH A HIGH DEMAND TO KEEP THE COST
OF SUPPLY TO A LOW.
THE USER'S ACCESS TO DIFFERENT SERVICES
SHOULD BE EASY AND UNIVERSAL IMPLYING THAT IT
MUST NOT BE SUBJECT TO ANY MONOPOLY,
BARCELONA OPTS FOR ADVANCED TERTIARY
SERVICES, DEVELOPING THOSE OF TELESHOPPING,
TELECONFERENCING, TELETRAINING, TELETRAFFIC,
TELEWORKING AND TELEMEDICINE, AMONGST
OTHERS
CONTENTS. THESE ARE THE ESSENCE OF THE
INFORMATION BASE. ADMINISTRATIONS AND
SPECIALISED COMPANIES ARE AS SUCH THE
PRINCIPAL SUPPLIERS OF THESE CONTENTS. OUR
PRIORITY MUST BE TO STRENGTHEN THE CONTENTS
INDUSTRY AND PROMOTE A NEW INDUSTRIAL
SECTOR DERIVED FROM INTERACTIVITY.

6

�SOCIETY. THE SUPPLY AND GENERALISATION OF
THE USE OF NEW TECHNOLOGIES WILL PRODUCE AN
UNAVOIDABLE IMPACT ON SOCIETY: DAILY HABITS,
WORK RELATIONS, PERSONAL RELATIONS, ETC...WE
BELIEVE THAT IT IS OUR OBLIGATION TO EQUIP THE
CITIZEN-USER WITH AID 1AND SELF-PROTECTION
MECHAN ISMS.
THE REALISATION OF NUMEROUS PROJECTS IN
COLLABORATION WITH THE EUROPEAN COMMISSION
ON THEMES OF PUEILIC ADMINISTRATION
(INFORMATION AND CITIZEN SERVICES), MOBILITY
AND TRAFFIC MANAGEMENT, PUBLIC HEALTH AND
TELEMATICS FOR SMEs, HAVE MADE BARCELONA A
EUROPEAN REFERENCE POINT
(s'annexen resums deis projectes).

I AM PROFOUNDLY CONVINCED THAT THE
EVOLUTION OF THE EUROPEAN CITY
UNQUESTIONABLY LEADS TO A TECHNOLOGICAL
REVOLUTION. POLITICAL LEADERS SHOULD BE
ATTENTIVE IN GUARANTEEING THAT THIS CHANGE
RESPECTS SUSTAINABLE DEVELOPMENT AND
CITIZEN RIGHTS.

7

�THE STRATEGY OF LEADERSHIP AND COMPLICITY OF
THE LAST FEW YEARS HAS BEEN THE KEY TO THE
BARCELONA MODEL, WHICH HAS CONSOLIDATED
INTERNATIONAL RECOGNITION FOR ITS URBAN
POLICY. AT THIS MOMENT IN TIME WE ARE THE
CENTRE OF A EURO-REGION WITH A POPULATION OF
16 MILLION AND WE ASPIn TO RANK AS THE FIRST
LOGISTICAL CENTRE OF SOÚTHERN EUROPE.
IN A GLOBALISED WORLD! WHERE THE LEVEL OF
URBANISATION GROWS DRAMATICALLY, THE CITY OF
THE FUTURE WILL BE CAPABLE OF CREATING
SOLUTIONS AND NOT CREATING PROBLEMS AS WE
BECOME MORE AND MORE APABLE OF BASING OUR
RELATIONS ON COOPERATION AND COMPETITIVITY.
BOTH THESE OPTIONS 11/iAY BE SUBSTANTIALLY
REINFORCED BY STRONGER AND MORE INTELLIGENT
USE OF THE NEW TECHNOLOGIES.
THE IDENTIFICATION AND SENSE OF BELONGING
WILL BE THE REFERENCE POINTS OF THIS GLOBAL
VILLAGE WHICH WE ARE N9W CONSTRUCTING. THE
NEIGHBOURHOOD AND THE:CITY ARE OUR SIGNS OF
IDENTITY. ONLY BY THINKING LOCALLY CAN WE ACT
GLOBALL Y.

8

�LOCAL GOVERNORS SHOULD CELEBRATE THE FACT
THAT A FORUM OF SUCH WORLD SIGNIFICANCE AS
DAVOS DEDICATES ITS ATTENTION TO DEBATING
OUR ROLE IN THE SOCIETY OF THE NEW
MILLENNIUM. THE TIME HAS COME FOR OUR CITIES
TO TAKE THEIR PART ON THE STAGE OF
INTERNATIONAL DIALOGUE. IT IS AN ENORMOUS
RESPONSIBILITY IN WHICH WE ALL HAVE A PART TO
PLAY.
THANK YOU.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20432">
                <text>4419</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20433">
                <text>Urban evolution: cities of the future</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20434">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20435">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20436">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20437">
                <text>Davos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20439">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20440">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20822">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20823">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20824">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22147">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41126">
                <text>1997-02-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43736">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20441">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1413" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="938">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1413/19941010d_00650.pdf</src>
        <authentication>3cde178438d95a978dd6645e69def50a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42611">
                    <text>Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IR)
Intervenció de l'Alcalde en la inauguració de la
conferència financera internacional organitzada per
l'Associació BCFE. (10 d'octubre de 1994)

- Bienvenidos a Barcelona.

- La ciudad de Barcelona es, hoy una ciudad muy bien
situada, una ciudad llena de proyectos y de ambición
una ciudad atractiva para las negocios, la inversión
y el ocio.

- Eso es probablemente lo que todos ustedes esperan
oir de un alcalde orgulloso de su ciudad. Pero lo más
importante, para ustedes y para mi, es que estas cosas
no las digo yo, sino un medio cuya autoridad y neutralidad ni ustedes ni yo dudaremos: El Financial Times.

- En su edición del pasado 27 de septiembre, el
Financial Times publicaba un ranking de las ciudades
europeas bajo el lema. "The best cities to locate a
business". Barcelona está situada en un más que
meritorio séptimo lugar. Piensen ustedes que las seis
primeras son ciudades de un gran peso en Europa:
Londres, París, Frankfurt, Bruselas, Amsterdam y
Zúrich. Que a continuación se situe Barcelona, por
delante de Düsseldorf, Miláno Madrid, es algo significativo. Pero en modo alguno es fruto de la casualidad.

�- La emergencia de Barcelonase se sitúa, sin duda, en
el contexto más amplio de la:importancia creciente del
sur de Europa. En este ránking que les cito, Barcelona, Madrid y Milán han subido posiciones. Los beneficios de la incorporación de España a la Unión Europea
en 1986 son evidentes. España, y Cataluña en particular, es ahora un país más moderno, más competitivo,
mejor comunicado más preparado para los desafíos de un
mercado cada vez más internacionalizado.

- Pero al lado de los beneficios indudables que la
incorporación de España a la Unión Europea nos ha
reportado y de la emergencia de esta parte del sur de
Europa como una de las regiones más dinámicas (la
"Mediterranean banana", como ha sido llamada frente a
la tradicional "hot banana"), sería injusto no tener
en cuenta el esfuerzo que Barcelona, por méritos
propios, ha hecho para situarse como una de las
ciudades más dinámicas de Europa.

- Quisiera recordar aquí la incertidumbre que suscitaba hace una década, en los medios económicos de la
ciudad, la posibilidad de ver declinar el papel de
Barcelona como centro financiero. Se temía que la
internacionalización y la introducción de nuevas
tecnologías en los mercados financieros comportara una
concentración irreversible en unos pocos centros y,
con ello, la desaparición de todos los demás.

�- Pero Barcelona no se rindió a estas predicciones tan
poco esperanzadoras. Barcelona hizo un gran esfuerzo
para encontrar su lugar en el sistema europeo de
centros financieros. Contra del fatalismo, Barcelona
aportó imaginación, una decidida voluntad de competir
abriéndose a los mercados de nuevos productos financieros e invirtiendo paraOfrédér-los --mej-~ servicioi/
1

-

i

Barcelona ha conseguido, en esta primera etapa,
17-

bolocarse en un lugar sólidoen el sistema europeo de
I
I
'centros financieros. Y quisiera remitirme de nuevo a
la prensa internacional más prestigiosa. El Wall
Street Journal dedicaba do g páginas a la Bolsa de
if
/ Barcelona en su edición de 28 de julio pasado y
elogiaba los esfuerzos que habían permitido situar
Barcelona "on

Europs'-g-Financiarigiáp

-Asimismo quisiera remarcar el éxito excepcional que
ha acompañado el mercado de futuros y derivados
financieros de Barcelona que, en sólo cinco años, ha

logrado situarse entre los cinco primeros lugares de
Europa en volumen —de- --tr-an~ones de productos
finacieros derivados de renta fija: más de ocho
millones de contratos en el ejercicio pasado.

Todo este proceso se ha desarrollado en un periodo
plagado de incertidumbres en los mercados financieros
internacionales y en el contexto de una competencia

�cada vez mayor entre centros financieros. Se ha habido
de luchar contra muchas inercias, tanto a nivel
nacional como internacional. Y aún muchas pesan en
contra.

- La fórmula de Barcelona para este proceso se ha
basado en un amplio consenso institucional y en la
vertebración de un grupo de trabajo dedicado a impulsar nuevos proyectos: la Asociación Barcelona Centro
Financiero Europeo. Quisiera subrayar el esfuerzo y el
voluntarismo de la Asociación cuyos miembros han
antepuesto a menudo el proyecto colectivo de la ciudad
a los intereses legítimos de cada institución representada.

- Gracias a la labor de la Asociación han fructificado
otros proyectos muy significativos como la propia
celebración de estas conferencias financieras internacionales, la celebración en Barcelona de la asamblea
de Asociación Mundial de Mercados de Futuros el pasado
mes de abril, o la inauguración oficial, el próximo
----,-,`
lunes 17, de la Escuela de Negocios de la prestigiosa
Universidad de Chicago. También deseo destacar la
decisión del Banco Interamericano de Desarrollo de
celebrar su asamblea anual en Barcelona en 1997.

- Barcelona puede ya aspirar a retos más ambiciosos.
Dispone de una oferta inmobiliaria para oficinas

�incomparable por su calidad y competitividad, la mejor
oferta formativa especializada en negocios y finanzas
de España, un amplio entorno empresarial y una capacidad y eficacia organizativa reconocida mundialmente,
que ha colocado a Barcelona en el cuarto lugar en el

ranking mundial de ciudades organizadoras de congresos. Asimismo Barcelona tiene la firme voluntad de
erigirse en ciudad líder en la revolución telemática
que se aproxima a pasos agigantados.

- Barcelona ofrece, en suma, eficacia, profesionalidad
e imaginación. Ha sido capaz de atinar ilusiones y
ofrecer resultados. Animo, pues, a las instituciones
nacionales e internacionales a confiar y apostar por
ella.

Quisiera finalizar esta presentación expresando mil
satisfación por los grandes pasos que se han dado en
este período y felicitando a todas aquellas personas

e instituciones que los han hecho posible. Pero
\también quisiera que estas palabras sirvieran de
estímulo para trabajar en nuevos proyectos, más allá
de las posiciones ya afianzadas.

- Muchas gracias.

1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19431">
                <text>4319</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19432">
                <text>V Jornades de l'Associació d'Intermediaris d'Actius Financers del Mercat de Renda Fixa i de les II Jornades de l'Associació Barcelona Centre Financer Europeu</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19433">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19434">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19435">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19436">
                <text>Introducció noves tecnologies en els mercats financers. Banc Mundial i BID. Barcelona té la voluntat de ser ciutat líder en la revolució telemàtica.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19437">
                <text>Hotel Princesa Sofia, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19439">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19440">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21399">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21400">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21402">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21403">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21404">
                <text>Telecomunicacions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22059">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41026">
                <text>1994-10-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43641">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19441">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="688" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="467">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/688/19901212_LV.pdf</src>
        <authentication>764b537ab24bfd1f679f01f72c2ef852</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42141">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

12/12/1990
La Vanguardia, p.021, Opinión

Vaclav Havel en Barcelona
PASQUAL MARAGALL
La próxima visita a Barcelona de Vaclav Havel adquiere un relieve singular entre las estancias
en nuestra ciudad de dignatarios extranjeros, cada vez más frecuentes. La personalidad política
y cultural del actual presidente de la República Federativa Checa y Eslovaca y el propio
proceso democrático de este Estado destacan con brillo propio entre el conjunto de los antiguos
países comunistas de la Europa central y oriental.
Presidente de una república que atesora una profunda, rica y diversa tradición cultural, Vaclav
Havel es un intelectual devenido político, cuya figura ha despertado un amplio interés en todo
el mundo. Su reflexión sobre el valor de la palabra ha propuesto una nueva mirada política y
moral sobre nuestro tiempo.
Escritor y director de teatro en Praga, Vaclav Havel es, en más de un aspecto, un símbolo del
cambio del país que hasta ahora habíamos conocido como Checoslovaquia y que en su nueva
denominación oficial incorpora de manera más explícita su pluralidad nacional, cultural y
lingüística.
“Perseguido en su país, aclamado por los manifestantes de Praga y coronado por vosotros.” Así
lo presentó André Glucksmann ante los libreros alemanes que en octubre de 1989 le
distinguieron en Francfort con el premio de la Paz, que el agonizante gobierno comunista le
impidió ir a recoger. “¿Tan peligrosa es la palabra humana para poder cambiar el mundo e
influir en la historia?”, se preguntaba el hombre que sólo dos meses y medio más tarde sería
elegido para la máxima responsabilidad presidencial, en un texto que fue leído por el actor
alemán Maximilian Schell.
Intelectual comprometido con la lucha democrática de su pueblo, escritor y hombre de teatro,
creador de historias y artesano, de la palabra como instrumento forjador de cultura y de
ciudadanía, el hoy presidente federal de los checos y de los eslovacos confesaba en aquel
discurso de Francfort “una experiencia concreta con el peso de las palabras, la nuestra, la
experiencia de nuestro pedazo de mundo que estoy firmemente convencido de que tiene un
valor universal: hemos podido comprobar que hay que tratar las palabras con desconfianza,
vigilarlas y ser conscientes de que nunca hay prudencia suficiente”.
En Barcelona hemos seguido con interés la advertencia de Havel sobre la importancia de la
palabra, sobre su ambigüedad y sus peligros. La publicación de la traducción catalana de este
texto “Slova o Slovu” (“Paraules sobre la paraula”) poco tiempo después de su elección
presidencial, ha invitado a una lectura que yo he recomendado y recomiendo porque demuestra
precisamente que aún hay palabras que pueden ayudar al mundo desde aquel mínimo de
sentimiento sin el que las ideas carecen de la vibración necesaria para llegar a sus destinatarios.
Con su advertencia sobre el valor mágico y ambiguo de las palabras como origen primero de la
vida y de todas sus revoluciones, pero también de todas las mentiras y de todos los errores,
Vaclav Havel resumía en su discurso a distancia ante el público de Francfort, entre el que
figuraban el presidente federal alemán Richard von Weizscker y el primer ministro Helmut
Kohl, el cansancio histórico de un pueblo que había visto cambiar de sentido grandes palabras,
como socialismo y paz, y que se aprestaba a descubrir de nuevo el sentido de la palabra

25 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

libertad. Para los mismos alemanes, inmersos en un inesperado alto en la historia, ésta es hoy
una reflexión vigente. Lo es para nosotros mismos, catalanes, tan a menudo auto secuestrados
en la polémica sobre nuestras grandes palabras.
Por unas horas, en un breve espacio de su estancia oficial a España, Barcelona va a tener el
honor de acoger la visita doblemente interesante del intelectual y el presidente de la República
Federativa de los checos y los eslovacos, Vaclav Havel. Barcelona lo recibirá en el
Ayuntamiento y en nombre de Cataluña lo hará el Consell Executiu en el Palau de la
Generalitat. Antes, Havel habrá podido hacer una breve visita cultural a una Barcelona por la
que siente especial predilección, la Barcelona de Gaudí y del modernismo. El deseo expreso del
presidente Havel de conocer personalmente los lugares más significativos de la Barcelona
modernista se explica tanto por su interés por la figura excepcional de Antoni Gaudí, como por
las similitudes artísticas y culturales entre Praga y Barcelona, sobre todo entre la Praga y la
Barcelona a caballo de finales del siglo pasado y principios de nuestro siglo.
La capital checa y la capital catalana son ciudades destacadas del modernismo artístico y
cultural característico de una época de cambios y ambas representan a dos viejas culturas
europeas que ante el nuevo siglo resurgen con una fuerte impronta. Al cabo del siglo actual,
con un horizonte repentinamente abierto a nuevas esperanzas para la humanidad, ambas
ciudades y ambos países pueden compartir experiencias y tradiciones de resistencia
constructiva, de cultura y de amor por la libertad.
Para Barcelona, la visita del presidente Vaclav Havel es un motivo de satisfacción. Vemos
también en ella un reconocimiento y un estímulo de la vocación internacional de la capital de
Cataluña; y del diálogo y la colaboración ofrecidos a las ciudades de la Europa central y
oriental, felizmente recuperadas para la democracia en este año trascendental que estamos
terminando.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona

26 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
      <file fileId="1264">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/688/0000001314.pdf</src>
        <authentication>d13e62fa6d585582672e65651554ed34</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42863">
                    <text>MIÉRCOLES, 12DICIEMBRE 1990

OPINIÓN

LA VANGUARDIA 21

PASQUALMARAGALL

Vaclav Havel en Barcelona

L

próxima
a
visita a Barcelona de
Vaclav Havel adquiereun relieve
singular entre las estancias en
nuestra ciudad de dignatariosex
tranjeros, cada vez más frecuentes.La per
sonalidad políticay cultural del actual pre
sidente de laRepúblicaFederativa Checay
Eslovaca y el propio proceso democrático
de este Estado destacan con brillo propio
entre el conjunto de los antiguospaísesco
munistas de la Europa centraly oriental.
Presidente de una repúblicaque atesora
una profunda, rica y diversatradición cul
tural, VaclavHavel es un intelectualdeve
nido político,cuya figuraha despertado un
amplio interés en todo el mundo. Su refle
xión sobre el valor de la palabra ha pro
puesto una nueva mirada política y moral
sobre nuestro tiempo.
Ecritor y director de teatro en Praga,Va
clav Havel es, en más de un aspecto, un
símbolo del cambio del país que hasta aho
ra habíamos conocido como Checoslova
quia y que en su nueva denominaciónofi
cial incorpora de manera más explícita su
pluralidad nacional,cultural y linguística.
“Perseguido en su país, aclamadopor los
manifestantes de Praga y coronadopor vo
sotros.” Así lo presentó André Glucks
mann ante loslibreros alemanesque en oc
tubre de 1989le distinguieronen Francfort
con el premio de la Paz, que el agonizante
gobierno comunistale impidió ir a recoger.
“Tan peligrosaes la palabra humana para
poder cambiar el mundo e influir en la his
toria?”, se preguntaba el hombre que sólo
dos mesesy medio mástarde seríaelegidopara la
máxima responsabilidadpresidencial,en un tex
to que fue leído por el actor alemán Maximilian
Schell.
Intelectual comprometidocon la lucha demo
crática de su puebló,escritory hombre de teatro,
creador de historias y artesano, de la palabra
como instrumentoforjadorde cultura y de ciuda
danía, el hoy presidentefederalde loschecosy de
los eslovacos confesaba en aquel discurso de
Francfort “una experienciaconcreta con el peso
de las palabras,la nuestra,la experienciade nues
tro pedazo de mundo que estoy firmementecon
vencido de que tiene un valor universal: hemos
podido comprobar que hay que tratar las pala
bras con desconfianza,vigilarlasy ser conscien
tes de que nunca hay prudencia suficiente”.
En Barcelonahemosseguidocon interés la ad
vertencia de Havelsobrela importañcia de la pa
labra, sobresu ambigüedady sus peligros.La puPASQUALMARAGALL,akaide de Barcelona

SU DESEO DE CONOCER
la Barcelona modernista
se explica por su interés
por la figura de Gaudí y
las similitudes con Praga
blicación de la traducción catalana de este texto
“Slova o Slovu” (“Paraules sobre la paraula”)
poco tiempo despuésde suelecciónpresidencial,
ha invitado a una lecturaque yo he recomendado
y recomiendo porque demuestra precisamente
que aún hay palabrasque puedenayudaral mun
do desdeaquelmínimo de sentimientosin el que
las ideas carecen de la vibración necesariapara
llegar a sus destinatarios.
Con suadvertenciasobreel valor mágicoy am-

biguo de las palabras comoorigenprimero
de la vida y de todas sus revoluciones,pero
también de todas las mentiras y de todos
los errores,VaclavHavelresumíaen su dis
curso a distancia ante el públicode Franc
fort, entre el que figurabanel presidente federal alemán Richardvon Weizscker y el
primer ministroHelmutKohl,el cansancio
histórico de un puebloque había vistocam
biar de sentidograndespalabras,como so
cialismo y paz, y que se aprestaba a descu
brir de nuevo el sentidode la palabra liber
tad. Para los mismos alemanes,inmersos
en un inesperadosalto en la historia,éstaes
hoy una reflexiónvigente.Lo es para noso
tros mismos,catalanes,tan a menudo auto
secuestrados en la polémicasobrenuestras
grandes palabras.
Por unashoras, en un breve espaciode su
estancia oficiala España,Barcelonava ate
ner el honor de acogerla visita doblemente
interesante del intelectualy el presidente
de la República Federativa de los checosy
los eslovacos,VaclavHavel. Barcelona lo
recibirá en el Ayuntamientoy en nombre
de Cataluña lo hará el Consell Executiuen
el Palau de la Generalitat.Antes, Havelha
brá podido hacerunabreve visitaculturala
una Barcelona por la que siente especial
predilección, la Barcelonade Gaudí y del
modernismo. El deseo expreso del presi
dente Havelde conocerpersonalmentelos
lugares más significativosde la Barcelona
modernista se explicatanto por su interés
por la figuraexcepcionalde Antoni Gaudí,
como por las similitudesartísticasy cultu
rales entre Pragay Barcelona,sobretodo entre la
Praga y la Barcelonaa caballode finales del siglo
pasado y principiosde nuestrosiglo.
La capital checay la capitalcatalana sonciuda
des destacadasdel modernismoartísticoy cultu
ral característicode una época de cambios y am
bas representan a dos viejas culturas europeas
que ante el nuevo siglo resurgencon una fuerte
impronta. Al cabo del sigloactual, con un hori
zonte repentinamenteabierto a nuevas esperan
zas para la humanidad, ámbasciudades yambos
páíses puedencompartir experienciasy tradicio
nes de resistencia constructiva, de cultura y de
amor por la libertad.
Para Barcelona,la visita del presidenteVaclav
Havel es un motivo de satisfacción.Vemostam
bién en ellaun reconocimientoy un estímulode
la vocacióninternacionalde la capital de Catalu
ña; y del diálogoy la colaboraciónofrecidosa las
ciudades de la Europa central y oriental, feliz
mente recuperadas para la democracia en este
año trascendentalque estamosterminando..

El universo de las muñecas

D

NÉSTOR LUJÁN

esde
hace ya bastantes
días, la publicidad en la
televisión nos llena de
anuncios sobrelosjugue
tes. Navidadesy Reyeshan estable
cido un festival comercial inaudito
y la costumbre de regalarseobjetos
entre sí los mayores, amén de los
que se ofrecena losniños.
No obstante, la fiesta sigue cen
trada en los niños. Aquelpoeta ale
mán tan finoy penetrantequese lla
mó Novalisdecíaque dondeexistan
niños existe la edad de oro. Efecti
vamente, los niños dominan el
mundo de los mayores de una ma
nera cada vez más intensa.Y es evi
dente que entre los regalosque se
hacen a los niños, el juguete priva
sobre cualquierotra cosa. SegúnJo
hann Huizinga, en su libro “Horno
ludens”, el juego es más viejo que la
cultura. Y conel juego nos pasa que
los animales no han esperadoa que
el hombre les enseñara a jugar. Con
toda seguridadpodemosañadir que
la civilizaciónhumanano ha añadi
do ningunacaracterísticaesencialal
profundo concepto del juego. Los
animales juegan lo mismo que los
hombres. Huizingasostienela liber
tad y la fantasíadel juego como ele
mentos suscitadoresde la cultura.

Los descubrimientosarqúeológi
cos nos dan buena muestra de que
miles de añosantes de nuestraera ya
existía algún tipo de juguete que se
ha mantenido intacto en el mundo
lúdico de la infancia. La pelota, el
sonajero, los silbatos,las figurashu
manas y de animales son patrimo
nio de todas las épocas.La primeras
muñecas conocidas,de barro coci
do, son sumerias y egipcias,como
asimismo son los primeros solda
dos, modeladosen arcilla o tallados
en madera.
Ya se ha dicho muchas vecesque
el juguete responde, dentro de la
vida espiritual del niño, a dos nece
sidádes esenciales:la primera, tras
cendente, es la de proyectarsehacia
el futuro, participando,a base de la
parodia, para imitar la vida de los
adultos. La segundarespondea una
necesidad vital,que es la de ocuparse en algo usando la imaginación,
divirtiéndose en la creación de los
propios juguetes o transformando a
su placer los extraños. Por esta ra
zón, cada épocaviste eleternojuego
infantil con los ropajes de su tiem
po. Hoy les toca, por ejemplo, a la
juguetería electrónica y también al
juguete didáctico, de matenal plás
tico, que permite al niño no sólo
ejercer su habilidad manual, sino
desarrollar sucapacidadcreadora.

Nuestro tiempo, a la par de inten
tar el esfuerzo extraordinario de
adaptar al hombre al prodigioso
mundo técnico que le rodea, tam
bién aspiraa explotarlos sentimien
tos infantiles más primarios, que
van desde las edulcoradasmuñecas
hasta losjuguetes de violencia.En el
transcurso de los tiempos, la muñe-

LA PELOTA
el’sonajero,lossilbatos,
las figuras humanas
o de animales
son de todas las épocas
ca ha sido el juguete que tiene ma
yor significaciónporque mantuvo
una estrecharelaciónconun mundo
mágico y prodigioso,hoy práctica
mente desvanecido. Hoy intentan
desvelar los instintos maternales de
las niñas. Los anuncios representan
unos’ niños y unas niñas que ríen,
lloran, hablan, sufren doloresespe
cíficos, les crecenlosdientes y reali
zan sus funcionesfisiológicas.Unos
monigotes odiosos, con vocecitas
irritantes, y unas caras bobas y estó

lidas. Como nohay nadanuevobajo
el sol, hemos de decir que muñecos
así existen desde finales del siglo
XVIII en Europa. El maestro Leo
nard Maelzel,que fue mecánico en
jefe del emperador de Austria, in
ventó y perfeccionólosautómatas y
pronto se fabricaron las primeras
muñecas capacesde pronunciar las
palabras entrañables de papá y
mamá. En 1826aparecióla primera
muñeca articulada.Poco mástarde,
con un sutilsistemade contrapesos,
tuvieron fama aquellasmuñecas si
lenciosas que cerraban los ojos al
acostarse. Estos ingenios no son,
pues, del todo nuevos y perpetúan
un mundo edulcoradoy feliz, esen
cialmente falso.Los seres humanos
no son, a buena dicha,estas empala
gosas muñecas.
Yo excitaría a los niños a que in
ventaran sus juguetes.En el siglo Y
antes de Jesucristo, Aristófanes
hace decir a un personaje:“Mi hijo
‘era muy pequeñoy ya construía ca
sas, tallaba naves,fabricabacarritos
de cuero y con cáscarasde granada
hacía ranas maravillosas”.A fe mía
que no se conformabaconestosma
marrachitos ideales, rubios como
las candelas, que “hacen pipí y les
duele la tripita”, como si viviéra
mos en los años en que Fernando
VII vestía paletó..

Siniestra
lotería

S

BALTASAR
PORCEL

orprende
tanto la unanimi
dad de comentarios como
los escasosanálisis que suscitanlos atentados etarras.
Ahora el ministrodel Interior hasta
los insulta,calificándolosde “mierda”. Esto lecalmará, pero no resuel
ve nada. Se detiene a etarras, pero
otros se enrolan.En el País Vascose
practican cabriolas políticas como
la alianza PNV-PSOE, pero HB
continúa con sus votantes. Se condenan los atentados, se proclama
que la población los rechaza, pero
las bombas no cesan.¿ETAaislada,
despreciada, acosada, como se nos
repite? Caray, si llega a tener un
“buen” momento...
Para entender a ETA habría que
saber qué propósitospersigue,pero
los ignoramos.Y si la policíalos co
noce y los calla, loshechos demues
tran que tampoco sirve para nada.
Propósitos que, dicen, fueron pri
mero uña repúblicasocialistavasca
independiente, y quedespuésse lían
entre una confusa mezcla de nego
ciación para salvarla faz, un bandi
dismo y una inconcreta autodeter
minación vasca.Pero esta fasecom
portaría una decadencia de ETA,
insisto, que no se vislumbra, sino
que ésta hasta exhibeuna portentosa capacidad de autorregeneración.
La cual resultaría imposible sin un
tejido social determinado —,enfer
mo, crispado, marginal, cretino,
dogmático?—que lo nutriera.
Volvemos así a los votos de HB,
de otros partidos en otras partes, a
ideas disolutivasque actúan sociológicamente, a actitudesambiguaso
frenéticas de unos políticos y al
amargo descontentoy desconcierto
que provocan las de otros, instala
dos en el Gobierno del Estadoo en
los autonómicos.ETA medra ahí y
probablemente no desea dejar las
armas ni conquistarnada, sinó capi
talizar y acelerar, ampliar, los elementos de rechazo, de podredum
bre, que anidan entre nosotros,que
alimentamos. Una yieja idea révo
lucionaria o prerrevolucionaria,
ésta, que conocieron distintos paí
ses de Europa, en loscualestambién
se hundió, mientras aquí persiste y
sin que sepamosla causa.
Porque, además,ETAno liga solo
con lo vasco. Ha actuado en los sitios que le ha dado la gana.Y en Cataluña, pese a losmitólogosque ven
este país como un islote desligado
de su alrededor. Hay aquí cinco fac
tores que posibilitan el terrorismo.
Uno, la interdependenciaespañola.
Dos, grandeszonas urbanascon una
población de aluvión o sin apenas
controles, cuyo sistema de valores
es a menudo bajo o selvático,y que
no encaja con el que cultural y ofi
cialmente predicamos. Tres, dog
mas y actitudes esgrimidospor mi
norías políticasfrente a las que no se
ha levantadoningún muro ideológi
co y cercanas a las de la primera
ETA. Cuatro, la mayor capacidad
peninsular para montar una socie
dad europea. Cinco, el altavoz que
supone la Olimpiada. Muchos nú
meros paratan siniestra lotería....

‘

LA VANGUARDIA
Presidente-Editor:
JAVIER DE GODÓ,CONDE DE GODÓ
DirectorGeneral:CarlosFajardo
Subdirector
General: Esteban 5illué
Subdirector
GeneralTécnico:JaumeFrancés
5ubdirector
Gral. Comercial:
JoséM. Lladó
AdjuntoDirección
General:AndreuNavarro
DirectorFinanciero:
JuanMariné
DirectordePeraonah
AntonioPiqué
DirectordeCompras:
JaumeVilarrasa
DirectordePublicidad:
ÁngelGarcíaLatasa
DirectordeProyectos: NicotásEstora
SecretaríaGeneral:Francisco
López
Delegación en Madrid:Oquendo,23, bajos
(28004). Tel. 91/411-01-07. Télex: 23661

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10406">
                <text>1150</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10408">
                <text>Vaclav Havel en Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10410">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10412">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10413">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10416">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10417">
                <text>Havel, Václav</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10418">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10419">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10421">
                <text>Internacional</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10422">
                <text>República Txeca</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21710">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14376">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40358">
                <text>1990-12-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10407">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10409">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7102" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5915">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7102/50_VaclavHavel_JordiPujol_PM_Pedrera_Signatures.jpg</src>
        <authentication>c06531e1918e8fb6373eed9b95b02bac</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106434">
              <text>Color, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106424">
                <text>Václav Havel, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, durant la visita del president txec a Barcelona, el desembre de 1990</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106425">
                <text>Desconegut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106426">
                <text>1990-12-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106427">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106428">
                <text>Havel, Václav, 1936-2011</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106429">
                <text>Pujol, Jordi, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106430">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106431">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106432">
                <text>República Txeca</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106437">
                <text>Dienstbier, Jiří , 1937-2011</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106433">
                <text>Balcó de la casa Milà, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106438">
                <text>Notícia del Diari de Barcelona: &lt;a href="https://ahcbdigital.bcn.cat/hemeroteca/visualitzador/ahcb-d109212" target="_blank" rel="noopener"&gt;Diari de Barcelona&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106464">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106465">
                <text>La fotografia en paper original està firmada pels protagonistes que hi apareixen.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106435">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </item>
  <item itemId="1609" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1205">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1609/0000000770.pdf</src>
        <authentication>911183b6e84813e84c359241e0da0997</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42804">
                    <text>����</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25329">
                <text>Vamos a hacer realidad el viejo sueño del catalanismo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25330">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25332">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25333">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26124">
                <text>Antich, José</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25334">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25335">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26115">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26116">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26117">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26118">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26119">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26120">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26121">
                <text>Nació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26122">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26123">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26125">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41218">
                <text>2005-09-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25336">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5549" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4359">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5549/FMHP_02704.JPG</src>
        <authentication>461667e64346b6de3e8a645f3761fc89</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="84617">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84619">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84620">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84621">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84623">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84624">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84625">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84626">
                <text>Avions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84627">
                <text>Equip PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84629">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109118">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114081">
                <text>Variat de fotos del grup del viatge oficial a París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84628">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5550" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4360">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5550/FMHP_02705.JPG</src>
        <authentication>76d1a6fd73a9fa0fe1ea08e25665c768</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="84630">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84632">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84633">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84634">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84636">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84637">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84638">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84639">
                <text>Avions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84640">
                <text>Equip PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84642">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109119">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114082">
                <text>Variat de fotos del grup del viatge oficial a París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84641">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5551" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4361">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5551/FMHP_02706.JPG</src>
        <authentication>e441f075ad98a296554bacac9d1045f7</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="84643">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84645">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84646">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84647">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84649">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84650">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84651">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84652">
                <text>Avions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84653">
                <text>Equip PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84655">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109120">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114083">
                <text>Variat de fotos del grup del viatge oficial a París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84654">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5552" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4362">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5552/FMHP_02707.JPG</src>
        <authentication>f35935e2a67873f92820a67034addd24</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="84656">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84658">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84659">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84660">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84662">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84663">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84664">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84665">
                <text>Avions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84666">
                <text>Equip PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84668">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109121">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114084">
                <text>Variat de fotos del grup del viatge oficial a París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84667">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5553" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4363">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5553/FMHP_02708.JPG</src>
        <authentication>8a553cf5da66cc86a226a00fe3b1baa0</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="84669">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84671">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84672">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84673">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84675">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84676">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84677">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84678">
                <text>Avions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84679">
                <text>Equip PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84681">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109122">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114085">
                <text>Variat de fotos del grup del viatge oficial a París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84680">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5554" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4364">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5554/FMHP_02709.JPG</src>
        <authentication>0705a9eb1fbf25b9f58961c6a7afda38</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="84682">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84684">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84685">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84686">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84688">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84689">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84690">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84691">
                <text>Avions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84692">
                <text>Equip PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84694">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109123">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114086">
                <text>Variat de fotos del grup del viatge oficial a París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84693">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5555" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4365">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5555/FMHP_02710.JPG</src>
        <authentication>d9415ceb54decf0af8ba3df384b13921</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="84695">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84697">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84698">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84699">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84701">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84702">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84703">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84704">
                <text>Avions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84705">
                <text>Equip PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84707">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109124">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114087">
                <text>Variat de fotos del grup del viatge oficial a París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84706">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5556" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4366">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5556/FMHP_02711.JPG</src>
        <authentication>be1c8921f918de2a0c2ae3e6ec739e87</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="84708">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84710">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84711">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84712">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84714">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84715">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84716">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84717">
                <text>Avions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84718">
                <text>Equip PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84720">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109125">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114088">
                <text>Variat de fotos del grup del viatge oficial a París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84719">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5557" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4367">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5557/FMHP_02712.JPG</src>
        <authentication>97ebb8ade645b190584819d73a835849</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="84721">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84723">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84724">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84725">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84727">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84728">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84729">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84730">
                <text>Avions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84731">
                <text>Equip PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84733">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109126">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114089">
                <text>Variat de fotos del grup del viatge oficial a París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84732">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5558" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4368">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5558/FMHP_02713.JPG</src>
        <authentication>ab39b53038d979379d675ef3f1d60627</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="84734">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84736">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84737">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84738">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84740">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84741">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84742">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84743">
                <text>Avions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84744">
                <text>Equip PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84746">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109127">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114090">
                <text>Variat de fotos del grup del viatge oficial a París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84745">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5559" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4369">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5559/FMHP_02714.JPG</src>
        <authentication>7db94aee659479557690e3b2c1eae690</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="84747">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84749">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84750">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84751">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84753">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84754">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84755">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84756">
                <text>Avions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84757">
                <text>Equip PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84759">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109128">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114091">
                <text>Variat de fotos del grup del viatge oficial a París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84758">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5560" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4370">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5560/FMHP_02715.JPG</src>
        <authentication>ab792ecac6abe06ccb4da83e8d9ab6f0</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="84760">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84762">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84763">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84764">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84766">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84767">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84768">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84769">
                <text>Avions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84770">
                <text>Equip PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84772">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109129">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114092">
                <text>Variat de fotos del grup del viatge oficial a París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84771">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5561" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4371">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5561/FMHP_02716.JPG</src>
        <authentication>16c903069188af58b98058121d06121b</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="84773">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84775">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84776">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84777">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84779">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84780">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84781">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84782">
                <text>Avions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84783">
                <text>Equip PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84785">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109130">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114093">
                <text>Variat de fotos del grup del viatge oficial a París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84784">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5562" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4372">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5562/FMHP_02717.JPG</src>
        <authentication>be64f1897d9e5c686e25289f41345c9c</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="84786">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84788">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84789">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84790">
                <text>París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84792">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84793">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84794">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84795">
                <text>Avions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="84796">
                <text>Equip PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84798">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="109131">
                <text>11-10-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="114094">
                <text>Variat de fotos del grup del viatge oficial a París</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="84797">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
