93
10
1525
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/987/19851009d_0063.pdf
25fa0b7bfacfceb8c15579ace5c279a3
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
-Gabinet de Comunicació
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la concessió del
títol de "Ramblista d'honor"
9 d'octubre de 1985
Exp. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL
�ESTIMATS AMICS:
US AGRAEIXO MOLT SINCERAMENT AQUEST GUARDE QUE EM
CONFERIU. PER L'ALCALDE DE BARCELONA POQUES COSES MÉS
SATISFACTóRIES HI HA QUE EL RECONEIXEMENT DEL CARRER MÉS
REPRESENTATIU DE LA CIUTAT, DE LA RAMBLA.
PERMETEU-ME QUE CONSIDERI QUE ÉS UN RECONEIXEMENT DE
LA TASCA FETA PER L'AJUNTAMENT, AMÉS QUE DELS MçRITS DE LA
MEVA PERSONA.
LA RAMBLA ÉS LA PERFECTA REPRESENTACIó DEL QUE VOLEM
QUE SIGUI BARCELONA: UN LLOC D'ENCONTRES, OBERT A LA GENT
DE TOTES CONDICIONS, EDATS, ORíGENS; UN LLOC AMABLE, DE
RELACIó. I AL MATEIX TEMPS UN CENTRE COMERCIAL VITAL,
INNOVADOR, CREADOR DE RIQUESA.
TINC BEN PRESENT QUE AQUESTES CARACTERíSTIQUES DE LA
RAMBLA HAN ESTAT, I ESTAN ARA, AMENAÇADES. PER DE LA
MATEIXA MANERA QUE BARCELONA NO HA FET CAS DE LES VEUS QUE
ANUNCIAVEN LA SEVA DECADèNCIA, LA RAMBLA CONTINUARà SENT
PER SEMPRE EL CARRER MAJOR DE BARCELONA PER EXCELèNCIA.
2
�L 'AJUNTAMENT HO HA ENTèS AIXI,
COM HO HEU ENTES AIXI
VOSALTRES.
I PER AIXò EM FELICITO I US FELICITO PEL CONVENI QUE VAREM
FIRMAR EL DIA SET, PEL QUAL CONVENI DONAREM A L'ENTORN
FÍSIC DE LA RAMBLA LA DIGNITAT QUE EL NOSTRE CARRER MEREIX.
LA RAMBLA, A MèS DE SIMBOL DE BARCELONA, èS UNA PEÇA
CLAU EN EL FUTUR DE BARCELONA.
VOSALTRES SABEU QUE HEM FET L'APOSTA DELS JJ.00. DE
1992 COM A FITA PER FER DE BARCELONA UNA CIUTAT MODERNA I
ATRACTIVA.
NO SE SI SABEU, PERè, QUE UN DELS PRINCIPALS ATOTS QUE
TE BARCELONA PER ACONSEGUIR EL NOMENAMENT COM A SEU DELS
JOCS ÉS LA MAGNÍFICA SITUACIè DE LES SEVES INSTAL.LACIONS
ESPORTIVES, AMB RESPECTE EL CENTRE.
I QUAN DIUEN CENTRE, PENSEN SOBRE TOT A LA RAMBLA.
IMAGINEU EL QUE SER DINTRE DE POCS ANYS EL CONJUNT DE
MONTJUïC, LA RAMBLA I LA CIUTAT VELLA REHABILITADA: AMB EL
MUSEU D'ART DE CATALUNYA, AMB LA BIBLIOTECA DELS MUSEUS
3
�D'ART.
AMIC DEULOFEU, AMICS TOTS, AQUEST ACTE TÉ LA SIMPATIA
DE LES COSES SENZILLES, COM UNA REUNI6 FESTIVA ENTRE VEïNS.
PER NO PODEM OBLIDAR EL QUE REPRESENTEM: COM A VENS DE LA
RAMBLA, COM A REPRESENTANTS DE LA CIUTAT.
JO BRINDO PERQUE CONTINUEU AMB EL VOSTRE ENTUSIASME
PER FER UNA RAMBLA MILLOR. PERQUE ESTIMAR LA RAMBLA ÉS
ESTIMAR BARCELONA, I PERQUÉ NO ES POT ESTIMAR BARCELONA
SENSE ESTIMAR LA RAMBLA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3893
Title
A name given to the resource
Lliurament del Premi "Ramblista d'Honor" per part dels Amics de La Rambla
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Barcelona
Les Rambles
Model social
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-10-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1261/19911114d_00462.pdf
86f2bae971db9593adb2f039c1246ed5
PDF Text
Text
PARAULES DE L'ALCALDE EN L'ACTE DE LLIURAMENT DEL
PREMI INTERNACIONAL ALFONS COMIN.
(Barcelona, 14 de novembre de 1991)
�SR. TAHAR BEN JELLOUN,!SRA. DIA AllAWI, SRA. Ma LLUISA
OLIVERAS, AUTORITATS I MEMBRES DEL JURAT:
AQUEST ANY EL PREMI INTERNACIONAL ALFONS COMíN HA
VOLGUT RECORDAR MOLTES PERSONES QUE HAN SOFERT, UNA
GUERRA MOLT RECENT I MOLT PRESENT EN LA MEMbRIA DE TOTS
NOSALTRES.
EN PREMIAR LES VíCTIMES INNOCENTS DEL POBLE IRAQUIà
DURANT LA GUERRA DEL GOLF, LA FUNDACIÓ ALFONS COMíN VOL
RETRE UN HOMENATGE A UN POBLE MALMèS. CREC INTERPRETAR
EL SENTIMENT MAJORITARI DE LA CIUTAT AFEGINT-ME A
AQUEST RECONEIXEMENT.
EN REPRESENTACIÓ
D'AQUEST POBLE HA RECOLLIT EL PREMI
L'ESCRIPTOR TAHAR BENjELLOU
A AllAWI. ELLS VAN
N \DI
PLASMAR L'HORROR I LA DESESPERACIÓ DEL POBLE IRAQUIà, I
VAN DENUNCIAR, A TRAVéS DELS VERSOS RECOLLITS EN
EL LLIBRE "LA REMONTÉE DES CENDRES", EL TRIOMF DE LA
INTOLERàNCIA I EL SENTIMENT D'IMPOTèNCIA QUE PROVOCA
TOTA GUERRA.
AMB L'ESCLAT DE LA GUERRA DEL GOLF, LA DIALéCTICA DE LA
FORÇA, DE L'AMENAÇA I DE LA VIOLéNCIA VA PODER MÉS,
LAMENTABLEMENT, QUE LA DIALéCTICA DE LES PARAULES.
�Itr
ZnALAilltX
DES DE BARCELONA VAM F
NECESS4--
2»j'
LIMITASS-; MODEST,
eaR R#COMPOSAR EL DIàLEG. EN AQUELLS
DIES, VAIG ADREÇAR-ME
NA
,
A4
i
LES COMUNITATS JUEVA I MUSULMA-
DE BARCELONA PERI DIRIGIR-LOS UN MISSATGE DE
CONCILIACIó. ELS VAIG EXPLICAR EL SIGNIFICAT SIMBòLIC
QUE BARCELONA VOL ATRIBUIR AL CENTRE ECUMèNIC ABRAHAM,
QUE DURANT ELS JOCS OL MPICS SERà EL LLOC DE PREGàRIA
COMUNA PER ALS ATLETES DE LES TRES RELIGIONS MONOTEISTES
NASCUDES EN EL MEDITERRANI.
LA MILLOR MANERA AMB QUè PODEM RECORDAR ELS HOMES,
DONES I NENS IRAQUIANS *UE VAN PATIR AQUEST HORROR, COM
TOTS ELS HOMES, DONES IINENS QUE HAN SOFERT LA TRAGèDIA
DE LA GUERRA EN ALTRES LLOCS DEL MóN, ÉS TREBALLANT DE
FERM PER TROBAR UN CLIMi D'ENTESA QUE PERMETI EL DIàLEG
ENTRE ELS DIFERENTS POBLES, RELIGIONS I CIVILITZACIONS.
LA PAU A LA MEDITERRàNI* ÉS POSSIBLE. UNA VEGADA CALLADES LES ARMES I OBERT.1 LA VIA DEL DIàLEG A L'ORIENT
MITJà -LA CONFERèNCIA DE PAU CELEBRADA A MADRID RECENTMENT N'ÉS UN PRIMER PAS -, BARCELONA VOL RESSUSCITAR
LA INICIATIVA DE CREAR UN FÒRUM PERMANENT DE COOPERACIÓ
ENTRE ELS PAÏSOS DE LA ONCA MEDITERRàNIA, I, EN AQUEST
SENTIT, MANIFESTA LA SEVA VOLUNTAT FERMA DE SER LA
CAP3TAL DE LA PAU I D L'ENTENIMENT ENTRE ELS POBLES
DEL MEDITERRANI.
MOLTES GRàCIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4167
Title
A name given to the resource
Lliurament del Premi Internacional Alfons Comín a Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí, i a Dia Azzawi, pintor iraquià
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Violència
Relacions Internacionals
Model social
Fundació Alfons Comín
Ben Jelloun, Tahar
Azzawi, Dia
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-11-14
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/254/20060309.pdf
b1e15035a105038bcee92a02db3108c3
PDF Text
Text
Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere
Casaldàliga
São Félix do Araguaia | 09/03/2006
L'elogi formal ja ha estat fet, escrit i llegit.
Però, en nom del poble de Catalunya i del seu govern, que tinc l'honor de presidir, haig de dir
alguna cosa més:
Haig de dir que Pere Casaldàliga està fent l'Estatut dels pobres, la llei dels pobles que viuen a
l'altra cara de la terra, a la cara amagada
I Catalunya, que està fent la seva llei nova, el seu nou Estatut, vol donar el seu Premi
Internacional, a l'home que ha dit: no hi ha un món desenvolupat i un món no desenvolupat hi ha
un sol món mal desenvolupat
Haig de dir que Pere Casaldàliga, que vol dir Pedra Alta, molt alta, i molt gran, allà on refugien les
àligues, on les àligues hi fan casal, te molta vista, te una vista panoràmica del mon.
L'altre cosa que ha dit Casaldàliga és que no ens podem quedar amb un Deu ja fet. I dient això ha
obert avingudes amplíssimes al diàleg entre les diverses creences.
Mereix el premi internacional també per això.
I ha dit finalment que ser català i tenir dos idiomes el català i el castellà l'ha ajudat a entendre els
altres. I això a mi m'ha emocionat
Catalunya farà la Casa de les Llengües, Pere.
I Catalunya i Espanya t'estaran sempre agraïdes per ser obert, per la teva ironia, que t’ha permès
aguantar les tempestes de la misèria
Gràcies Pere. Catalunya t'estima. El mon t'estima.
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1736
Title
A name given to the resource
Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
São Félix do Araguaia (Brasil)
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Casaldàliga, Pere, 1928-2020
Premi Internacional Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-03-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/244/20060118.pdf
e371d0c398bdccad5d8c6bdbda2f0844
PDF Text
Text
Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg
Paul Dayton
Palau de la Generalitat | 18/01/2006
I appreciate your words very much which were spoken out of candidness and intelligence. And you
produce something which is very difficult to tend which is the image itself of the person who is
absent to be present. And this is very difficult to get to. So thanks a lot again for your words.
Dear friends, amigues i amics. Avui atorguem el primer premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències
ambientals. Amb la creació del premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals que avui
lliurem per primer cop, el Govern de la Generalitat vol honorar un dels científics més influents que
ha tingut Catalunya i si algun dubte hi havia avui ha desaparegut després de les paraules que hem
sentit. També un dels científics més importants que ha tingut el món en els darrers 25 anys.
Concedint el premi al professor Paul Dayton donem un sentit de continuïtat a la trajectòria que va
convertir Ramon Margalef en una personalitat cabdal de l'ecologia mundial. Celebrem per tant un
acte de justícia i plantem una llavor de futur. De justícia amb una persona que encara avui, tot i
que malauradament no és amb nosaltres, ens demostra que, com més vigorós és el muscle
científic d'un país, més universals han de ser les distincions que atorga aquest país. De justícia i
també de futur, perquè la veritable singularitat que ha unit Margalef i Dayton és la seva capacitat
de cartografiar espais intel·lectuals, que avui altres investigadors d'arreu del món intenten
explorar i conèixer.
Quan en parlàvem, tenia la sensació que el "gap" immens que hi ha entre el que som i el que
sabem de nosaltres mateixos s'escurçava sensiblement. Ja us ho he dit algun altre cop. Tant de bo
aquest premi sigui un estímul per acostar-nos a allò que Ramon Margalef encara no sabia, allò que
a molts ens semblava que només ell algun dia podia arribar a saber.
En aquest inici de segle, la imatge de l'home continua canviant. Com diu George Steiner, els
horitzons semblen accelerar-se davant nostre cap a un escenari cada cop més complex i cada cop
més estimulant. Avui, les transformacions en les condicions individuals i socials provocades per la
ciència i les seves aplicacions pràctiques són molt més grans del que ho han estat al llarg de la
totalitat de la historia recent. És similar al que passa amb la urbanització i espero que amb efectes
compensadors. En efecte, la taca urbana creix. La taca urbana catalana diuen que s'ha doblat
entre els darrers 20 i 30 anys. Em costa de creure, però sembla que és cert. Seria, doncs, treure
conclusions de la paradoxa que suposa fer un mal ús del progrés.
Perquè és indiscutible que la ciència ha beneficiat la humanitat. El risc avui és que el miratge del
progrés tecnològic paralitzi l'esperit crític i que l'atractiu que té sempre la malfiança, sobretot en
països on les coses han anat prou bé, però mai del tot, no ens tenalli. I al contrari, que ens faci
oblidar la precarietat de la nostra comprensió del món o que ens faci perdre de vista la necessitat
de trobar nous camins que ens condueixin cap a l'extensió dels drets humans i cívics, com Martin
Luther King va fer -que afortunada aquesta comparació del professor Dayton-, que ens condueixin
cap a l'extensió dels drets humans i cívics a les generacions vinents.
Margalef ens va ensenyar la distància entre el desenvolupament i els excessos del creixement
central; la diferència entre l'ecologia i el pur activisme proteccionista; la necessitat de buscar nous
equilibris en la relació de les persones amb el seu entorn. Avui, aquest llegat és plenament
assumit pel Govern de la Generalitat en les seves polítiques, el qual no vol dir que siguin
plenament encertades ni que siguin plenament fidels a un mestratge que volem seguir. I que
només la història dirà si hem aconseguit seguir. També ho és de l'àmbit d'una de les distincions
amb què la societat catalana es presenta al món.
I aquí la raó de ser del premi Ramon Margalef. De la seva rellevància i dotació, de la seva voluntat
d'estimular el coneixement i la recerca ecològica, i del magnífic jurat que la atorga.
Pocs dies abans de morir Ramon Margalef es va dirigir a mi, em va enviar una carta d'amistat. I
voldria avui, tenir un record per tots dos. I voldria fer-ho expressant la nostra voluntat, la de la
institució que represento, i la de la comunitat científica que representen vostès, de renovar el
compromís amb un món cada cop més just i sostenible i on la ciència es posi al servei de les
1
�persones i del seu sentit de la responsabilitat. Valgui el premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències
ambientals per avançar col·lectivament en aquest sentit.
Moltes gràcies i moltes felicitats.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1726
Title
A name given to the resource
Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg Paul Dayton
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Bioètica
Medi ambient
Premis i reconeixements
Dayton, Paul
Margalef, Ramon, 1919-2004
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-18
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1338/19930712d_00570.pdf
980c9a4894e4fd752c5b8d8a101b2f75
PDF Text
Text
DEAR CITY COUNCILLORS, CONSUL GENERAL, FRIENDS,
LAST YEAR, IN FEBRUARY, WE MET SOME OF OUR GOOD
FRIENDS IN NEW YORK, AROUND THE TABLES OF A CATALAN
RESTAURANT THERE, AFTER A RECEPTION AT THE MUSEUM OF
MODERN ART HOSTED BY ITS PRESIDENT, MRS AGNES GUND.
THIS WAS --FEBRUARY 92-- INDEED A VERY SPECIAL MOMENT
FOR BARCELONA AND FOR ALL OF US. IT WAS ONLY FIVE
MONTHS BEFORE THE OPENING OF WHAT WAS ONE OF THE MAJOR
EVENTS EVER HELD IN BARCELONA ALONG THIS CENTURY: THE
OLYMPIC GAMES.
BUT THE OLYMPIC GAMES, BEING A HUGE SPORTS AND MEDIA
EVENT, WERE NOT SO IMPORTANT IN THEMSELVES. THE GAMES
WERE A PRETEXT, AN EXCUSE, FOR THE TRANSFORMATION OF
THE CITY. A CITY WITH A BETTER QUALITY OF LIFE, A CITY
WHICH HONORED ITS OWN TRADITION OF URBAN AND ARCHITECTURAL DESIGN.
SOME YEARS AGO, AFTER THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS
IN 1979, THE CITY OF BARCELONA BEGUN THE
RECONSTRUCTION OF THE CITY. AFTER YEARS OF NEGLECT AND
SPECULATION, A WHOLE GENERATION --THE GENERATION THAT
1
�OPPOSED DICTATORSHIP -- ARRIVED AT THE CITY'S (AND THE
COUNTRY'S) GOVERNMENT, AND SET THEMSELVES TO WORK.
AT THAT MOMENT, THE EARLY 1980S, WE TOOK A VERY IMPORTANT DECISION: MR BOHIGAS, MR BUSQUETS AND MR
ACEBILLO, WHO ARE HERE TONIGHT, CAN TELL YOU ABOUT
THIS. THE IDEA WAS NOT TO RELY ON THE GENERALITIES OF
THE METROPOLITAN MASTER PLAN, BUT TO ACT IMMEDIATELY
IN SOLVING OUR FELLOW CITIZEN'S MORE URGENT NEEDS.
THE RESULT WAS WHAT MY PREDECESSOR, MAYOR NARCíS
SERRA, USED TO DESCRIBE AS A "DARNING URBANISM". IT
WAS PLANNING ON A SMALL SCALE, WHICH EMPHASIZED THE
DESIGN QUALITY OF REPAIRS TO A DAMAGED URBAN TISSUE.
WE GAVE PRIORITY TO TWO URBAN SECTORS. THE FIRST WAS
TO WORK ON PUBLIC SPACES (STREETS, SQUARES AND
GARDENS) BECAUSE THEY ARE THE BACKBONE OF LOCAL LIFE.
SECONDLY, WE PUT QUALITY INTO THE CITY'S SUBURBS -LACKING, GENERALLY, THE MOST ESSENTIAL PUBLIC
SERVICES -- TO CONVERT THEM INTO CENTERS IN THEIR OWN
RIGHT.
I AM PARTICULARLY PROUD OF THE FACT THAT THIS STRATEGY
WAS RECOGNISED BY HARVARD UNIVERSITY, WHICH GAVE THE
CITY ITS AWARD IN URBAN DESIGN. IN ALL OF THESE URBAN
2
�REFORMS, THERE WAS ALWAYS A CONCERN FOR THE QUALITY OF
DESIGN, NOT ONLY FOR THE SAKE OF AESTHETICS, BUT ALSO
BECAUSE WE BELIEVE THAT IN THIS WAY WE POSITIVELY
CONTRIBUTE TO THE MAKING OF CITY.
IT IS FOR THIS REASON THAT I AM SO ESPECIALLY HAPPY
THAT A GROUP OF AMERICAN ARTISTS, GATHERED AROUND A
FINE AND SMART GALLERIST, JOE HELMAN, ACCEPTED OUR
INVITATION TO WORK HERE.
BRYAN HUNT'S SCULPTURE, "RITES OF SPRING ", IN THE
FORMER RAILWAY FACILITIES WHICH ARE NOW THE PARC DEL
CLOT; ROY LICHTENSTEIN'S "BARCELONA HEAD", WHICH
OCCUPIES A CENTRAL POSITION IN AN THE OLD HARBOUR
AREA; AND BEVERLY PEPPER'S "FALLEN SKY" AND "WOODED
SPIRAL" IN THE PARC DE L'ESTACIó DEL NORD, ALSO A
FORNER DERELICT RAILWAY INSTALLATION, ARE THREE OF THE
BETTER EXAMPLES OF WHAT WE INTENDED TO DO: THAT IS, A
GAMBLE ON CONTEMPORARY ART, A GAMBLE ON PUTTING
SCULPTURES IN THE STREET, A GANBLE ON A RENEWAL EVEN
IF CONTROVERSIAL OF OUR PUBLIC SPACES. UNFORTUNATELY,
MAYBE, I MUST ADMIT THAT IT CAUSED MORE ACCLAIM THAN
CONTROVERSY.
I CANNOT FORGET HERE, EVEN IF THEY HAVE NOT BEEN ABLE
TO COME TODAY, THE CONTRIBUTIONS OF ELLSWORTH KELLY,
CLAES OLDENBURG AND HIS WIFE COOSJE VAN BRUGGEN --
�WHOSE "MATCHES" YOU CAN SEE OUTSIDE THIS PAVILION--,
AND RICHARD SERRA.
WE GAVE A GREAT IMPORTANCE TO OUR COLLABORATION WITH
NEW YORK CULTURAL LIFE. THIS ALSO INCLUDES TWO
IMPORTANT AREAS. FIRST OF ALL, I WANT TO MENTION THE
VERY SPECIAL RELATIONSHIP THAT THE CITY OF BARCELONA
HAS MAINTAINED, DURING THE PAST FEW YEARS, WITH THE
MUSEUM OF MODERN ART AND ITS DIRECTOR, RICHARD
OLDENBURG. SECONDLY, THE FRIENDSHIP WITH SUCH A TOUGH
CRITIC AS BOB HUGHES GAVE US THE OPPORTUNITY OF BEING
KNOWN ELSEWHERE IN THE ATTRACTIVE, EXCITING WAY IN
WHICH HE DESCRIBES THIS CITY IN HIS BOOK "BARCELONA".
THANKS TO ALL OF YOU, BARCELONA IS A BETTER, RICHER
AND NICER CITY. NOW THE GAMES ARE OVER, MANY OF YOU
ARE ASKING ME WHAT IS GOING TO HAPPEN WITH THIS CITY.
AND I MUST SAY THAT THIS CITY IS CONSOLIDATING, THANKS
TO ITS OWN URBAN TRANSFORMATION, ITS LEADING ROLE AS A
CULTURAL CAPITAL OF EUROPE.
THIS YEAR WE ARE CELEBRATING THE CENTENNIAL OF FOUR
GREAT CATALAN ARTISTS AND WRITERS: THE POETS CARLES
RIBA AND J.V. FOIX, MUSICIAN FREDERIC MOMPOU AND, OF
COURSE, THE MOST INTERNATIONALLY ACCLAIMED OF ALL:
�JOAN MIRó. THEY ARE A PROVE OF THE CITY'S PAST
CULTURAL VITALITY.
THIS STRONG CULTURAL VITALITY WAS DESTROYED BY THE
CIVIL WAR AND FRANCO'S REGIME. THIS PAVILION, BUILT BY
J.LL. SERT ON THE OCCASION OF THE 1937 INTERNATIONAL
EXHIBITION HELD IN PARIS AND WHICH CONTAINED PICASSO'S
GERNIKA, BEARS AN EXCEPTIONAL WITNESS OF A WORLD THAT
WAS THEN DEFEATED, BUT ALSO --THROUGH ITS
RECONSTRUCTION-- OF A CITY WHICH HAS FINALLY REBORN.
NOW, A HUNDRED YEARS AFTER MIRó'S BIRTH, WITH A
RENEWED CITY, WE HAVE THE UNIQUE OPPORTUNITY TO BECOME
AGAIN A CITY KNOWN BY HIS CULTURAL LIFE AND HIS DESIGN
QUALITY,
MAY I THANK ---AND CONGRATULATE-- YOU AGAIN, ALL OF
YOU, FOR THIS.
THANK YOU.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4244
Title
A name given to the resource
Lliurament del títol AMIC DE BARCELONA a diverses personalitats
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pavelló d'Espanya, Vall d'Hebron
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Cultura
Barcelona
Art
Hunt, Bryan, 1947-
Lichtenstein, Roy, 1923-1997
Pepper, Beverly, 1922-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-07-12
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/223/20051025premis.pdf
217b28c9815c2616095117de4d8a356d
PDF Text
Text
Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat
2005
Palau de la Música Catalana | 25/10/2005
Bona nit autoritats, guardonats, estimats amics en aquest Palau que
es també una meravella de l’art i de la tècnica, i que ens parla d’una
època en què Catalunya es va desvetllar i va començar a dibuixar el
seu propi futur. Perquè això que veieu aquí, això tan únic, aquest
modernisme, es correspon també a l’època del naixement del
catalanisme. Jo crec que d’aquí un any hauríem justament de
recordar l’inici d’aquella època, que va ser políticament, culturalment,
artísticament, tecnològicament i econòmicament tan i tan potent.
Vull en primer lloc felicitar les sis empreses guardonades aquesta nit
amb la distinció que atorga el CIDEM. Crec sincerament que són un
exemple de capacitat emprenedora i de com fer avançar la nostra
economia en el món obert, perquè el món ja és obert, no hi ha
fronteres que ens protegeixin.
Les empreses premiades aquest any tenen a veure amb el sector de
l’automòbil, el transport, la química, l’enginyeria i el tèxtil, per cert
un dels més afectats per l’obertura dels mercats mundials, ja que
parlem de món obert.
Totes aquestes empreses demostren que el teixit empresarial català
és fort i que té capacitat d’encarar el futur, un futur que està tan ple
d’oportunitats, sense dubte, com d’incerteses. I cal saber aprofitar
aquestes oportunitats i cal saber innovar. Ho estem començant a fer,
ho esteu començant a fer, ho esteu fent.
Per aconseguir aquest objectiu s’ha de combinar tres coses: ambició,
rigor i excel·lència. I quasi diria un quart punt, un punt de gosadia.
Qualitats totes elles que bé es podrien atribuir a aquells qui, fa cent
anys, com he dit, a l’any 1905 , van col·locar la primera pedra
d’aquest magnífic Palau.
Mirin, vull felicitar també, haig de fer-ho, el CIDEM pel seu treball,
que és un treball estratègic per assolir el nostre lloc en el context
internacional. I ho faig en un dia en què estic feliç perquè hem
aconseguit un Govern més àgil i un Govern més eficient sense haver
de dir adéu a ningú, sense haver de prescindir d’un capital acumulat
que és el capital humà, que és el que val més de tots.
Dons bé, el CIDEM genera suport a la innovació tecnològica, aposta
per la qualitat en la producció empresarial, dóna impuls a
l’excel·lència en el teixit industrial català, i jo crec que incentiva
1
�l’aposta empresarial per la recerca i la innovació d’una manera
eficient.
Vet aquí el que fa el CIDEM, fa allò que li toca fer al sector públic,
prestar tot el seu suport i la confiança de les institucions perquè els
emprenedors no tinguin fre, no tinguin cap fre fora de la seva pròpia
competència amb els altres.
Vull reconèixer el paper en aquest sentit del Fòrum de la Innovació.
Vint edicions donant premis de reconeixement a les empreses, són
molt anys, són molts anys d’aposta per la innovació i d’aposta per la
qualitat. Aquesta és una pedra molt ben posada en l’edifici del suport
institucional a la innovació.
Aquests premis, d’altra banda, tenen encara un altre valor, un valor
diferent: reconeixem sobretot la capacitat de mirar lluny. De posar
l’eficiència i els resultats a mig i llarg termini per davant del
rendiment immediat. Reconeixem, en definitiva, el que podríem dirne visió estratègica. Reconeixem el coratge d’aquells que s’avancen
als esdeveniments, no d’aquells que els segueixen.
La nostra economia no ens permet, no ens permetria, esperar que les
coses passessin per apuntar-s’hi, no ens permet estar a l’espera de
noves realitats, que moltes vegades són realitats negatives com les
deslocalitzacions. En el món d’avui, si no et mous, et mouen. No es
pot estar quiet i vosaltres ho sabeu millor que ningú.Per això, hem
d’estar en condicions d’esdevenir nosaltres el nostre propi motor i de
generar el nostre propi ritme. I hem de tenir un Govern compromès
amb el seu teixit industrial.
L’Estatut?, l’Estatut de Catalunya és molt important, però això també
és molt important, és tan important com l’Estatut.
Crec que el Govern ha demostrat aquest compromís amb el seu teixit
industrial de diverses maneres:
a) L’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de
l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. El primer que
vam fer.
b) L’aprovació del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya, dotat amb
860 M€, una part dels quals es gestiona des del propi CIDEM.
c) I amb el suport econòmic als projectes de R+D+i, que aquest any,
per part del Departament de Treball i Indústria, han obtingut 37
milions d’€ per finançar 615 projectes.
Bé, aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004, 29,2
milions d’euros, destinats a 496 projectes. En total, en aquests dos
2
�anys de Govern hem finançat més de 1.100 projectes destinats a
modernitzar i potenciar la innovació industrial a Catalunya. Mai
s’havia fet tant.
Jo crec que ara estem preparats per fer una colla de coses, estem
preparats per assumir en el fons la nostra responsabilitat:
Per fer la prospectiva necessària, és a dir, per dibuixar futurs.
Per donar la formació apropiada i afrontar justament el futur amb
garanties d’èxit. I, encara, per adoptar la tecnologia a l’abast.
Mirin, a Catalunya hem de nuclear una regió europea, una Euroregió
en diem de vegades, que ompli l’espai obert entre Madrid, Paris,
Frankfurt i Milà. Tenim aquesta oportunitat, tenim aquest territori, hi
ha aquest espai, però aquest espai no es nuclea sense motors
potents, sense gent innovadora, sense empreses que tirin i sense un
Govern que ho entengui. Aquest es el nostre objectiu. Ho estem fent.
La innovació i la qualitat ens mostren el camí de la transformació
social i econòmica del segle XXI, juntament amb la política de
reforma social i ambiental, no es pensin que això són coses
contràries. Si no poguéssim ajuntar aquestes dues coses tampoc
arribaríem gaire més lluny.
Juntament, dic, amb la reforma social i ambiental i, per descomptat,
la millora de les infraestructures; tot això son els pilars fonamentals
de la política del Govern de Catalunya avui. Aquest és el repte de
Catalunya, un repte que és per mi i per vostès, estic segur, una
aposta que hem de guanyar.
Avui, hem vist una bona mostra, i els vull felicitar. Hem vist una
mostra, jo crec varies mostres, que testimonien de l’existència aquí,
a Catalunya, d’aquest esperit, d’aquesta visió, d’una bona composició
del lloc d’allà on estem, del que volem. I a més, proves fefaents que
en diversos punts de la geografia catalana hi ha gent que ha entès
amb qui estem competint, de quina manera hem de competir i de
quina manera poden guanyar. Hem vist unes mostres que a mi em
fan ser, aquesta nit, molt més optimista.
Moltes gràcies a tots i moltes felicitats.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1705
Title
A name given to the resource
Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat 2005
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Música Catalana
Subject
The topic of the resource
Comerç
Competitivitat
Model social
Finançament
Premis i reconeixements
Recerca i Desenvolupament
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-10-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/226/20051111.pdf
6f7ba769270a1e718e5def30b0815a36
PDF Text
Text
Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005
Pavelló italià de la Fira de Barcelona | 11/11/2005
Conseller, autoritats, amigues i amics,
Ja ho hem vist amb el conseller que tenim: no hem perdut peu
després de la pèrdua de l'inoblidable conseller Pere Esteve, no hem
perdut peu.
Vull començar la meva intervenció amb un reconeixement sincer cap
a les empreses guardonades en aquesta nova edició dels Premis a la
Internacionalització.
Crec sincerament que són un reflex fidel de la Catalunya forta i
oberta que ens ha convertit en un país en marxa.
Hem sentit el conseller parlar de marca i d'identitat, parlar
d'internacionalització i parlar també dels sectors madurs, i defensar
també aquests sectors.
Catalunya, com vostès saben millor que ningú, està creixent a la taxa
més alta dels darrers tres anys, hem tancat el diferencial de
creixement amb l'Estat, i estem assentant el nostre dinamisme sobre
bases més sòlides que no pas les que teníem abans.
Ja saben que des del 1996 cap aquí el nostre creixement no estava al
nivell de la mitjana espanyola. Ara estem amb un creixement de les
exportacions de béns d'un 6,3% el primer semestre de 2005, que
indica que les empreses catalanes són competitives en un mercat
obert.
Aquest matí he tingut ocasió de veure a més que hi ha empreses
internacionals que venen aquí i esdevenen més competitives. He
estat visitant Roche Diagnòstics i Hewlett Packard i hem estat
comentant, justament hem estat recordant, com fa una colla d'anys
es va parlar de la possibilitat que l'empresa ATT vingués a Espanya;
Barcelona volia que això fos aquí, a Catalunya, Madrid volia que fos
Madrid. Finalment va ser a Madrid, ho recordo perfectament, i
recordo perfectament el telegrama que vaig rebre del que aleshores
era l'ambaixador dels Estats Units a Espanya. Aquesta és la situació
en la qual estàvem. I avui vostès van cada dia millor, perquè
efectivament van cada dia millor també les empreses internacionals a
casa nostra. Crec que és positiu per a tots nosaltres.
Que ha passat amb ATT? I m'han dit: ATT ja ha plegat. És a dir,
l'empresa que havia vingut a fer xips i que en aquell moment va
originar una competència entre territoris, que és lògic per altra
1
�banda, per veure qui se l'enduia, aquesta empresa no ha anat
endavant, aquestes dues que he vist avui sí que hi han anat.
Em fa l'efecte que això és un bon senyal perquè estic convençut que
és important que les empreses catalanes surtin al exterior, que
s'instal.lin a l'exterior però que no perdin peu aquí. I és també
important que les grans empreses internacionals, que estan
assentades a casa seva tinguin èxit aquí, perquè això és també un
bon indicador de la marxa del nostre mercat.
És important, d'altra banda, constatar l'increment de les
exportacions, estem en un increment del 4,8% de les exportacions
industrials d'alt contingut tecnològic el primer trimestre de 2005, fet
que vol dir que les empreses catalanes són capaces d'evolucionar cap
a sectors justament d'alt valor afegit.
La situació de l'economia catalana doncs, ens convida a l'optimisme.
Però també ens obliga a assentar les bases d'un model econòmic més
competitiu a llarg termini.
- Consolidar el creixement del PIB
- Incrementar la nostra productivitat.
Els pressupostos de l'any 2006 de la Generalitat de Catalunya són
pressupostos amb ambició, amb ambició econòmica perquè
contemplen destinar
- més de 1.200 milions d'euros a l' Acord Estratègic per a la
Internacionalització de l'Economia Catalana.
- i 2.900 milions d'euros a transport i infraestructures, que per
nosaltres és en aquest moment el dèficit més important.
Tenim un increment de l'estalvi corrent del 20,6%, i una reducció
d'un 21,5% del dèficit, i amb un increment de la inversió de 5.780
milions d'euros.
Es tracta ara de construir futur, de construir un efectiu cercle virtuós
d'estabilitat, inversió i prosperitat sense incrementar la pressió fiscal.
Els de l'any que ve seran, com mai, uns pressupostos per situar les
persones i les empreses en el centre de l'acció del Govern.
Des del 1986 i fins el 2004 cada any, des de l'any 1986 fins avui,
hem crescut un punt en relació a la mitjana europea, passant del 84
% de la mitjana d'Europa al 103%, on som avui.
I som la punta de llança d'Espanya al Món: el 18% del PIB i el 28%
de les exportacions. I ho volem continuar essent dotant a les
empreses d'instruments més eficaços. Aquest és l'objectiu del Pla per
a la Internacionalització 2005-2008.
2
�Volem aconseguir que arrelar o deslocalitzar no siguin estratègies
contradictòries sinó plenament complementàries. Hem de tenir
estratègies que reforcin la competitivitat de les empreses catalanes i
la seva capacitat per invertir a l'exterior o bé exportar, i les tindrem,
les tenim.
Tenim un àmbit, que crec que és el nostre àmbit significatiu, de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, en el qual la consolidació d'un espai
comú, amb empreses tant importants com Airbus, la més important
del món en aviació, és absolutament fonamental. L'Euroregió defineix
el marc real de la nostra política econòmica i territorial; fronteres ja
no n'hi han, i per tant, el nostre territori és a efectes pràctics, a
efectes econòmics, el que els hi estic dient.
El marc real de la nostra política internacional, competitiva, ha
canviat perquè el món ha canviat. Un marc que ha canviat i que
exigeix que ens dotem de nous instruments de governació per
enfortir la capacitat de "generar futur", com vostès s'han posat per
objectiu. I aquest objectius també són darrera del nou Estatut.
Un Estatut que és un projecte que expressa la nostra voluntat de
convertir la globalització en un factor de progrés per Catalunya,
compartint aquest progrés amb el conjunt dels pobles d' Espanya.
El progrés d'Espanya a l'últim terç del segle XX ha estat possible
gràcies al sistema de govern democràtic que va establir la Constitució
de 1978, i gràcies a l'entrada a Europa, el 1986. No en tenim cap
mena de dubte.
Avui, en ple segle XXI, l'horitzó de futur pel progrés de Catalunya ha
de centrar-se en una colla de punts que els enumero, que els proposo
considerar:
1- El desenvolupament d'un sector públic més eficient i més proper
als ciutadans.
Tenim 150.000 funcionaris. De vegades quan em bellugo per Europa,
a França mateix, amb els de l'Euroregió, els hi pregunto:
- Però vostès que estan fent? Què fan?
- Doncs nosaltres fem una colla de serveis una mica semblants als de
vostès.
... I em pregunten:
- Vostès quants son treballant?
- Doncs 150.000, i vostès?
- 4 .000
4.000, és a dir, nosaltres tenim, i a veure si ens ho fiquem al cap,
una part molt important, més del 50% de l'acció pública del sectors
3
�públics conjunts consolidats a Espanya, sense comptar, efectivament,
el deute públic ni la seguretat social.
En allò que és producció de serveis, en aquest moment a Espanya la
proporció és 30% l'Estat, 50% les autonomies, 20%, que s'ha quedat
curt, s'ha quedat xic, el sector local.
Si considerem el cas de Catalunya no estem al 50%, probablement
estem més aviat al 60%, que no pas al 50%, perquè aquí tenim
serveis com ara la policia autonòmica que altres comunitats no tenen.
Per tant, doncs, repeteixo, avui ens hem de centrar amb aquests
punts fonamentals.
2- Eficiència. Un Govern actiu que cerqui avantatges competitives
amb noves infraestructures, ciència i tecnologia, noves formes de
protecció social i enfortiment de la seguretat, la identitat i la
diversitat com a instruments de progrés; sense seguretat tota la
resta no val.
3- En darrer lloc, però no menys important, una major participació de
Catalunya a la presa de decisions col.lectives, en el marc de l'Espanya
plural i de l'Europa ampliada.
Aquests són els eixos que ens han de permetre aprofitar tot el
potencial de la nostra societat. I aquests són, també, els objectius de
l'Estatut, que és un instrument per governar el futur de Catalunya i
res més que un instrument, justament per això.
Ens trobem en un moment positiu per assumir un repte de gran
magnitud, i això és el que aquesta nit, en el terreny de l'economia
internacional celebrem: que la internacionalització de les empreses
premiades, és el reflex d'una economia forta, oberta, que crea llocs
de treball i estimula el progrés de tota la societat. D'un país que
afronta els nous reptes amb voluntat col.lectiva i ambició.
No ho dubtin: el Govern de la Generalitat i el COPCA continuaran
estant en aquesta línia, continuaran estan al seu costat.
Perquè el nostre és un partenariat generador de futur.
Moltíssimes gràcies, bona nit.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1708
Title
A name given to the resource
Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pavelló italià de la Fira de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Comerç
Competitivitat
Economia
Premis i reconeixements
Model social
Relacions Internacionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1213/19900123d_00369.pdf
faebe40c6b670783ab2ae2bdfda21e41
PDF Text
Text
ALTEZA,
LA CONCESIóN DE LOS PREMIOS QUE OTORGA
LA FUNDACIÓN "BARCELONA PROMOCIó" A UNA
PERSONA Y A UNA INSTITUCIÓN QUE TAN SIGNIFICATIVAMENTE HAN CONTRIBUIDO A LA PROMOCIóN
INTERNACIONAL DE BARCELONA, EN UN ACTO
PRESIDIDO POR VUESTRA ALTEZA, ES UNA DE LAS
OCASIONES EN QUE SE PUEDE SENTIR
¡ CUMPLIDAMENTE
EL ORGULLO DE SER ALCALDE DE
ESTA CIUDAD.
LA APERTURA AL EXTERIOR ES UNO DE LOS
VALORES MáS ESTIMADOS POR CIUDAD.
BARCELONA HA SIDO DESDE SIEMPRE UNA
ADELANTADA EN LA PROYECCIÓN DE
LAS
;V,) L
tle
INQUIETUDES -1)11
.1f9~ DE CATALUÑA Y DE (41«.~4~2
TODA ESPAÑA.
N
tU
-C / Ì
i•
ESTA Ma*OnUOSA SALA GÓTICA QUE NOS
ACOGE HOY SABE MUCHO DE LA YA VIEJA VOCACIÓN
INTERNACIONAL DE LA CIUDAD. UNA VOCACIÓN QUE
EN SUS ORíGENES SE ASIENTA EN UNA SòLIDA
TRADICIóN COMERCIAL EN EL MEDITERRáNEO, Y
�QUE, MáS TARDE, SE TRADUJO EN UNA PRESENCIA
CATALANA EN TIERRAS LEJANAS PERO TAN PRÓXIMAS
A NOSOTROS COMO SON LOS PAÍSES
IBEROAMERICANOS.
ALTESA, VIVIM EN UN MóN CADA VEGADA MÉS
OBERT. LA COMUNITAT EUROPEA ESTà A PUNT DE
CONSTITUIR EL PRIMER ESPAI SENSE FRONTERES
INTERIORS D'EUROPA. ELS CANVIS ESPECTACULARS
I
ESPERANÇADORS QUE S'ESTAN PRODUINT A
L'EUROPA DE L'EST ANTICIPEN L'ENTRADA DEL
SEGLE XXI. EN AQUEST CONTEXT GENERAL EN QUè
TANTES FRONTERES ES DISSOLEN I TANTES COSES
CANVIEN JA NO ÉS POSSIBLE AIXECAR NOVES
BARRERES NI MANTENIR MURS INTERIORS.
BARCELONA, QUE HA MIRAT SEMPRE CAP A
L'EXTERIOR, HO HA ENTéS I SERa CONSEQÜENT AMB
EL SIGNE DELS TEMPS.
LA MATEIXA IDEA DE CIUTAT ÉS ' OPOSADA AL
TANCAMENT. NO ÉS CAP ATZAR QUE EL MUR DE
BERLÍN, UN MUR QUE MIGPARTIA UNA CIUTAT, FOS
EL SíMBOL MÉS COLPIDOR DE LA DIVISIó EUROPEA.
PERQUè COM DIU UN VELL PROVEROI ALEMANY,
STADTLUFT MACHT FREI, L'AIRE DE LA CIUTAT FA
LLIURES ELS HOMES.
�BARCELONA CONEIX UN MOMENT
D'UNA
INTENSITAT ESPECIAL, VIU UNA TRANSFORMACIÓ
D'UN GRAN ABAST. BARCELONA, QUE TÉ UN
PROJECTE AMBICIóS I REALISTA DE RENOVACIÓ
URBANA 1 DE REEQUILIBRI DE LA CIUTAT, EL VOL
COMPLETAR ARA AMB UNA PRESèNCIA EN EL MÓN. LA
CONCESSIo DELS JOCS DE LA XXV OLIMPIADA HA
ACTUAT COM A MOTOR D'AQUEST PROJECTE, I AL
MATEIX TEMPS HA SIGNIFICAT UNA GRAN IL.LUSIó
COL LECTIVA,
COMPARTIDA PER 1 TOTS ELS
CATALANS, PER TOTS ELS ESPANYOLS.
BARCELONA ÉS UNA CIUTAT INTEGRADORA, QUE
VOL ACOMPLIR LA FUNCIó DE GRESOL QUE SEMPRE
HAN TINGUT LES GRANS METROPOLIS. UNA CIUTAT
ES UN LLOC D'ENCONTRE, DE CREACIÓ,
D'INTERCANVI D'EMOCIONS I D'IDEES, ES, EN
DEFINITIVA, UN ESPAI DE LLIBERTAT.
PERMITIDME, ALTEZA, QUE TERMINE MI
INTERVENCIÓN FELICITANDO A LOS PREMIADOS. AL
DR. JOAQUIM BARRAQUER, CONTINUADOR DE UNA
DINASTÍA DE ILUSTRES MÉDICOS BARCELONESES, Y
CUYA CLÍNICA ES UNA DE LAS INSTITUCIONES
BARCELONESAS MáS RECONOCIDAS INTERNACIONALMENTE. AL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, QUE
�HA CONFIADO A BARCELONA LA ORGANIZACIÓN DE
LOS JUEGOS DE LA XXV OLíMPADA, Y QUE SABE QUE
PUEDE CONFIAR PLENAMENTE EN LA CAPACIDAD, LA
EFICACIA Y EL SENTIDO DE LA RESPONSABILIDAD
DE BARCELONA.
MUCHAS GRACIAS A ELLOS POR ENALTECER EL
NOMBRE DE BARCELONA, Y MUCHAS GRACIAS A VOS,
ALTEZA, POR VUESTRA PRESENCIA EN ESTE ACTO.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4119
Title
A name given to the resource
Lliurament dels Premis de la Fundació Barcelona Promoció per S.A.R. el Príncep d’Astúries
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Llotja de Mar
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Relacions Internacionals
Barcelona
Territoris
Model social
Acció política
Empreses
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-01-23
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/216/20050918.pdf
569ab0f9340f1e8c3d930892bcbe0500
PDF Text
Text
Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura
Teatre Nacional de Catalunya | 18/09/2005
Estimats amics, bona nit. Hi ha tantes coses que suggereix aquest acte:
tantes singularitats, tantes personalitats; i tantes absències també. Ja no
tenim persones tan importants com l'Oró, i com tants d'altres que hem vist.
Penses que el país és més pobre avui que no pas ahir, aquest any que no
pas l'any passat. Però al mateix temps hem vist que efectivament aquest
país no para i que continua la creativitat en tots els camps.
Crec que aquests premis van començar l'any vuitanta dos i van relligar amb
una tradició que venia d'abans, del període 1932-1938. Si la República ja
havia donat aquests premis, per alguna cosa seria. I bé doncs, aquesta nit,
tants anys després, la nostra cultura viu -si m'ho permeteu- la seva Diada
Nacional, no pas pel record i la reivindicació exclusivament, sinó pel
reconeixement.
Una cultura no és del tot normal ni demostra millor la seva vitalitat perquè
celebri més les seves creacions o perquè doni més premis als seus creadors,
això és evident. En cert sentit és el contrari, quan més viu, més prolífic i
més universal és el nervi de la cultura ell mateix, més interessants
esdevenen els reconeixements que dóna el país. Aquest és el sentit dels
Premis Nacionals de Cultura. Perquè la cultura pertany al regne de la
llibertat, més que cap altra activitat. De la llibertat obtinguda en aquest cas
també, de la llibertat que no es dóna gratuïtament sinó que s'arrenca, que
s'obté. La creació cultural i l'accés als béns culturals son un camí a la
dignitat, una invitació a extreure més de cada persona.
El conjunt de guardonats aquesta nit posa de manifest la riquesa creativa i
la riquesa reflexiva de la cultura d'aquí, dels registres i les formes amb què
la cultura catalana s'expressa; abastant, efectivament, tots els racons de
l'art, totes les arts. Crec que la qualitat dels premiats, la seva trajectòria, la
seva projecció més enllà de Catalunya contribueix a fer cada cop més tènues
les fronteres entre la nostra cultura i la cultura universal.
L'Albert Camus deia que pensar és aprendre de nou a mirar, a estar atent, a
estar pendent, a dirigir la pròpia consciència i fer de cada idea i de cada
imatge un lloc privilegiat i això és d'alguna manera el que els premis ens
aporten i ens ensenyen. A mirar de nou, a mirar novament, a renovar el
nostre pensament a través de l'art i la creació.
Aquesta nit reconeixem, en alguns casos, el tot, tota l'obra d'una persona,
d'un grup, d'un equip. En d'altres, una petita part de la seva obra. Hi ha
guardonats que mereixen aquest reconeixement no només per la darrera
obra que han fet, sinó pel conjunt de la seva obra.
Catalunya ha necessitat en els darrers vint anys anar recobrant els seus
valors. Tot estava endarrerit. Per sort ja fa anys que estem en condicions de
1
�deixar que la normalitat vagi guanyant terreny a la normalització, que la
normalitat vagi sent el pa nostre de cada dia i no pas la lluita per la
normalitat o aquest esforç de la normalització perquè, és veritat que l'art i la
creació és esforç, però també és llibertat i també és estar lliure
d'obligacions, d'alguna manera.
Catalunya ha viscut el període de llibertat democràtica i d'autogovern més
llarg des de fa segles, i la nostra cultura ha tingut, per tant, millors
condicions que no havia tingut mai, és només cosa nostra que en sapiguem
treure el màxim benefici. Ja no hi ha excuses, ja no hi ha persecucions,
enemics, dèficits... n'hi ha, evidentment, clar que n'hi ha de dèficits i de
persecucions i fins i tot d'enemics, segurament. Però no és això el que
marca les nostres vides sinó, exclusivament o sobretot, la nostra capacitat
de crear; o la incapacitat. Per tant, d'alguna forma, estem sols davant la
història. Aquest país està en aquest moment en condicions ell mateix d'anar
endavant o de condemnar-se, de fer coses excelses o de no arribar a donar
la talla.
Jo aquesta nit me'n vaig content perquè sé que estem més aprop del segon
que del primer.
Crec que la persistència d'actituds defensives en comptes d'enfortir-nos ens
podria arribar a fer més febles; una cultura massa anys sobreprotegida
esdevé massa fràgil. No em mal interpreteu, dic sobreprotegida, no pas
protegida o ajudada o estimulada.
És hora doncs, com deia Miquel Martí i Pol, que ens llencem a caminar sense
crosses i és hora de pensar, d'assajar i d'articular un nou paradigma amb
tota l' ambició cultural que això demana.
Per acabar vull deixar constància aquí de la satisfacció per l'èxit d'aquest
acte, per l'èxit del seu disseny, que ha estat esplèndid, encara que en alguns
moments hem tingut una mica la impressió que estaven passant anuncis de
televisió...però bé, això és apart. Vull, doncs, deixar constància aquí de la
satisfacció enorme amb què hem acabat aquesta setmana després de veure
aprovar al Congrés dels Diputats la Llei que ha de permetre el retorn a
Catalunya dels arxius espoliats després de la Guerra Civil; gràcies Caterina
Mieras.
Acabo. Catalunya pot confiar en ella mateixa si aposta en ella mateixa, si
aposta decididament per la creació i per la cultura, si les ajuda i les anima i
si crea les condicions perquè la terra sigui fèrtil. I estic convençut que a
Catalunya es donen, avui, les condicions per una etapa de gran fertilitat
creativa. És cosa nostre treure'n els fruits.
Bona nit i moltes gràcies. Pau i salut que m'ha agradat molt el que han dit
abans.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1698
Title
A name given to the resource
Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Teatre Nacional de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Art
Cultura
Premis i reconeixements
Model social
Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/266/20060427.pdf
21fe33ef4a01b7ad903d449d73d072b9
PDF Text
Text
Lliurament dels Premis Primer de Maig
Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona | 27/04/2006
Realment ha estat una tria que hem anat seguint apassionadament perquè en tots i cadascun dels
punts ha estat enormement afortunada. M'ha impressionat cadascun dels arguments i cadascuna
de les persones. Penso que el primer agraïment el devem, i aquí se n'ha fet menció en el moment
de començar l'acte, als que van fer possible l'existència d'aquesta universitat, senyor rector, en
aquest indret. I aquests van ser el senyor Argullol, segurament el primer rector, i l'alcalde de
Barcelona, el senyor Clos, que en aquell moment era el president del districte de Ciutat Vella i va
decidir que Ciutat Vella es mereixia una universitat. I aquí la tenim. Moltes felicitats. Va ser un
gran moment i una gran decisió.
A l'amic Ahumada, perquè crec que representa el millor de 1968. Moltes vegades s'ha dit que el
1968 va ser un fracàs i l'amic Ahumada demostra que no ho va ser tant perquè va tenir fills, i fills
que han fet obres importantíssimes.
A David Held, perquè ell representa aquesta capacitat britànica de la London School of Economics,
de Guidens, de Rogers, de Foster, d'ell mateix, amb el qual una vegada ens vam reunir amb Joan
Clos, precisament, a Londres. Jo crec que són una gent que té una visió del món més perspicaç. Ja
no són imperi, però han estat imperi i saben què és l'imperalisme per dins. I per tant, no solament
criden contra l'imperialisme, sinó que l'estan disseccionant i estan sent capaços, millor que ningú,
de dir-nos com s'ha de desmuntar això i com s'ha de substituir.
Aniríem seguint, perquè totes i cadascuna de les intervencions que heu fet m'han semblant
importants. La que s'ha referit a la ministra Calvo i a la consellera Mieras. En el moment en què la
desconfiança i la fúria s'estaven apoderant de la dreta espanyola van mostrar un coratge
extraordinari. Ara semblaria més fàcil, segurament, de fer el que elles van aconseguir, però en el
moment en què ho van fer, per descomptat, que no ho era en absolut. Estic segur que aquesta
línia de recuperació del passat, que en l'acte d'avui jo crec que resumeix millor que cap altre,
acabarà també amb la rehabilitació total del president Lluís Companys, amb la restauració de la
seva memòria i, evidentment, amb el retorn total i definitiu del castell de Montjuïc a Barcelona.
N'estic segur perquè, en un acte com el d'avui, es demostra que no hi ha res que quedi oblidat i,
per altra banda, hi ha elegància en el moment de la reclamació i eficàcia en el moment de la seva
obtenció.
Dieter Koniecki ha estat per al socialisme català, i per al socialisme espanyol, una mena de
benedicció que segurament no ens mereixíem però que ens ha permès ser com som i arribar allà
on hem arribat. Perquè ara sembla tot molt fàcil, que tot ve de dalt, perquè estem al poder i que,
per tant, a partir del poder es pot aconseguir tot. No, a partir del poder no es pot aconseguir tot,
es pot aconseguir tot a partir de la convicció i del treball ben fet. I Dieter Koniecki és aquestes
dues coses alhora. Jo tinc, com ell, un record profundíssim d'aquell dia de l'any 1989 amb els
carrers de Berlín de l'est absolutament buits en què vam entrar en una capella absolutament plena
i a vessar de gent entusiasta. Això des del carrer no es veia. Estava a dins, estava amagat, com a
Alemanya estàvem. L'Alemanya que havia quedat tapada pel comunisme. Estava amagada en
aquella església, aquella nit, en la qual vam participar en un acte més dels que van formar part
per la recuperació de l'Alemanya democràtica.
La Fundació Bayt al-Thaqafa és una realitat que conec bé, a la qual l'Ajuntament de Barcelona va
ajudar, i Teresa Losada també ens va ajudar a nosaltres, perquè d'alguna forma ens va mantenir
en contacte amb tot allò que no es veia d'aquesta ciutat.
I quan ha sortit l'amic Monells a parlar dels noms de les ciutats de Lleida o d'algunes ciutats de
Catalunya que començaven per Al, a mi m'ha recordat que quan vam anar al Marroc ens va arribar
el ministre d'Exterior, que es diu Benaissa, i jo li vaig dir: "Escolti, vostè es diu Benaissa però
vostè és de Vinaixa, a veure si ens entenem, vostès van ser allà". I un altre ministre es deia
Benarrogli, escolti vostè és de Vinaròs. Efectivament, la Catalunya nova, que a vegades oblidem,
no era una Catalunya cristiana, era una Catalunya en algun moment musulmana, i és aquesta una
herència que, com ha dit Teresa Losada, nosaltres no hauríem de negar, i menys en el moment en
què se'ns presenta precisament l'arribada dels immigrants com un problema, perquè efectivament
ho és, no ens enganyem tampoc, tampoc no féssim angelisme. Aquest un problema dificilíssim de
resoldre, però sapiguem que tenim instruments i factors que ens poden ajudar a resoldre'l.
1
�Benvolgudes amigues i benvolguts amics, quasi no us diria res més, perquè tenia un discurs
preparat però m'ha emocionat molt més i m'ha interessat molt més el que aquí s'ha dit que no pas
el que us volia dir. Només dir-vos que per mi el company Xavier Soto, el company Joan Reventós,
el company Ernest Lluch, el company Antonio García, el company Joan Codina, i el que s'ha dit
avui d'ells, em fa pensar que efectivament aquest partit és un partit invencible, aquest sindicat de
la UGT és també un sindicat invencible. Perquè estan basats en una convicció profunda i amb una
gent que la van servir amb lleialtat i que ens van mostrar un camí que ara nosaltres, encara que
volguéssim, no podríem deshonorar, perquè ja està dibuixat.
Avui és veritat, el nostre futur té un nom propi que és l'Estatut. D'aquí unes setmanes, el poble de
Catalunya decidirà si vol canviar l'Estatut del 79 per l'Estatut del 2006, que s'ha posat al dia en les
aspiracions i en les necessitats de la Catalunya del segle XXI i, per descomptat, el poble de
Catalunya el que no farà seran invents estranys. El que no farà el poble de Catalunya serà anar a
votar de segons quina manera.
El poble de Catalunya sap perfectament com l'estatut que tenim, el temps l'ha anat desvirtuant.
No és que fos dolent, perquè no és dolent, però era inexpert, perquè va néixer abans de tot, al
principi de tot i la realitat l'ha anat escurçant, li ha anat retallant una mica les ales i les
possibilitats. I, per tant, aquest d'ara no havia de ser tan senzill, tan concret, tan resumit, havia
de ser molt més llarg, molt més prolix, molt més carregat de desconfiança, en el sentit de la
desconfiança democràtica, en el sentit positiu de fer d'aquest text, un text blindat, però en el
millor sentit. Vosaltres sabeu que els esforços esmerçats en el nou estatut no han estat en
detriment del projecte social que ens anima, sinó al contrari.
No us creieu que hàgim fet l'Estatut per allunyar-nos d'Espanya i menys per trencar la convivència
harmònica dels ciutadans i dels pobles d'Espanya. Sé també que vosaltres sou conscients que no
hem fet l'Estatut per tancar-nos a nosaltres mateixos en un laberint identitari. L'hem fet, això sí,
conscients que Espanya canviarà una mica a partir de l'Estatut. És a dir, no ens resignaríem a
pensar que el que aquí es faci no té a veure amb el conjunt d'Espanya, no només perquè
l'estimem i perquè hi som, sinó també perquè la volem canviar. I Espanya s'ha de deixar canviar
una mica per Catalunya, perquè si no no seríem coherents uns i altres. Per alguna cosa som
federalistes, oi? Doncs no seríem coherents. Jo crec que això a poc a poc s'anirà entenent. Fa uns
mesos això era impossible de saber amb la cridòria que la dreta va muntar, i ara a poc a poc
s'anirà sabent, perquè totes les autonomies espanyoles incloses aquelles governades per la dreta,
aniran seguint el camí que l'Estatut de Catalunya ha marcat.
Per tant, jo crec que aquí som conscients que aquestes conviccions sobre la intencionalitat del nou
Estatut xoquen amb els tòpics que han volgut aixecar els adversaris, ho hem de dir sense embuts,
aquests adversaris són els adversaris de la Catalunya plena i de l'Espanya plural, d'ambdues coses
alhora. Estranys companys d'oposició a l'Estatut, per cert, i estranys companys també els que han
votat contra el català a Europa, els dos nacionalismes, l'espanyol del partit popular i el català del
partit lliberal, sembla que s'han oposat que el català, el valencià, el gallec i l'èuscar, puguin ser
per 7 vots a 6 utilitzats al Parlament Europeu.
Nosaltres amb això som coherents, també en això som més de fiar i més constants, potser de
vegades no fem volar tants coloms, però els coloms que fem volar són els que arriben a lloc. Per
tant, l'Estatut no és contradictori amb una política social ambiciosa, i no solament no ho és, sinó
que n'és la garantia, per tant l'Estatut no ens tanca en un petit racó d'Europa sinó que ens obre
les portes d'Europa i de l'Euroregió que volem construir. I, per tant, i finalment, l'actitud del
govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero i decisions com el retorn dels papers de la
dignitat, donen sentit i omplen de realitat la nostra aposta per l'Espanya plural.
Amb el premi compromís a Dieter Koniecki fem un reconeixement al molt que la fundació Friedrich
Ebert, en concret el seu representant a Espanya des del 1975, ha fet per la recuperació de les
llibertats. Ens hem dotat fins ara d'instruments per una bona governació en aquest país, crec que
estem a tocar de dits d'un segon període de la governació de Catalunya en el qual les realitats de
la governació passaran per davant del gran debat identitari, però primer hem de guanyar el debat
identitari, i el guanyarem. El guanyarem perquè la gent d'aquest país no es deixarà enganyar, ni
per aquells que diuen que no amb la boca plena ni per aquells que diuen que no amb la boca
petita, perquè el poble de Catalunya dirà que sí a l'Estatut que és infinitament millor que l'estatut
del 1979.
L'hem fet amb la nostra experiència, amb el nostre treball, l'hem fet mirant a l'estranger, mirant a
les altres experiències que hi ha de governació democràtica en països de caràcter plural, i l'hem
fet, en definitiva, conduint un esforç del Parlament de Catalunya que ha tingut uns protagonistes
2
�que es diuen Miquel Iceta, Joan Ridao, Joan Saura i Quico Homs. Són aquests, són els nostres
parlamentaris i, jo diria que sota la instigació, la prudència, l'ambició del PSC, que han arribat allà
on han arribat. Ningú ens ho podrà treure això.
Anirem tots a dir, el poble de Catalunya, el que volem que tingui Catalunya i Catalunya ho tindrà.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1748
Title
A name given to the resource
Lliurament dels Premis Primer de Maig
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Estatuts
Premis i reconeixements
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-04-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències