93 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1444/19950419d_00681.pdf 5e91a73e016f2d02d3018f5b031977d1 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE PER A LA PRESENTACIÓ DE LA CONFERENCIA DEL MINISTRE D'INDÚSTRIA 19 d'abril de 1995 És una satisfacció donar la benvinguda al. Ministre d'Indústria en aquest històric Saló de Cent. És cert que el Ministre ha visitat Barcelona en diverses ocasions, a la Fira, a la Cambra de Comerç o al Cercle d'Economia. Però la visita d'avui té una significació especial. Avui donem la benvinguda al Ministre d'Indústria al Saló de Cent, on es reunia l'assemblea dels comerciants i artesans de la gran Barcelona del Consell de Cent -els empresaris i industrials de l'Edat Mitjana. Des d'aquest saló medieval, al cor de la ciutat, parlarem d'indústria. I és ben justificat, perquè es pot afirmar que, des d'aleshores ençà, Barcelona és la capital industrial d'Espanya. I amb aquest acte voldriem posar-ho ben clarament de relleu. Fa una estona, el Ministre Eguiagaray ha inaugurat el Fòrum Nord de la Tecnologia. El Fòrum Nord és el símbol de la Barcelona que es prepara per afrontar el futur amb optimisme, de la Barcelona que no para mai, que lluita, que es modernitza i que competeix. 1 �Junto a estos objetivos generales, el Plan propone que se llegue a un Pacto Industrial Metropolitano. Es probable que el ámbito local o metropolitano sea más adecuado para conseguir un acuerdo de estas características. La experiencia de concierto y unanimidad del Plan Estratégico nos animan a ello. Voldria acabar aquesta introducció fent una breu semblança del conferenciant. Juan Manuel Eguiagaray Ucelay, va néixer a Bilbao el dia de Nadal de 1945. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Dret per la Universitat de Deusto i Diplomat en Estudis Europeus per la Universitat de Nancy. Ha estat cap del Departament d'Economia de la Facultat de Ciències Económiques i Empresarials de la Universitat de Deusto i ha realitzat diverses publicacions sobro la seva especialitat. Abans de ser nomenat Ministre, va ocupar els càrrecs de delegat del Govern a la Regió de Múrcia i al País Basc. Cedeixo la paraula al Ministre d'Indústria. 1 industri.irp �Som la primera ciutat industrial del país i el centre d'una de les aglomeracions industrials més imp4ytants d'Europa. Estem situats en una área geográfica emergent en el Sud d'Europa (la "Mediterranean banana") com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana" del Nord d'Europa). Hem aparegut en mitjans internacionals com una de les ciutats d'Europa més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona, així mateix, ha liderat el procés de transformació i de projecció exterior de la indústria. També ha esdevingut un model de complicitat entre el sector públiC i el privat. Barcelona ha canviat d'escala en el rànking de les ciutats d'Europa. És una ciutat més moderna i més competitiva. I és evident que només essent competitius podem aspirar a millors nivells de riquesa, ocupació i benestar. Hace unos días el Ministro afirmaba en un artículo suyo que "la competitividad es también una cuestión de calidad, de diseño, de tecnología, de atención al cliente y de presencia en el mercado internacional". Estas ideas -calidad, tecnología, internacionalización- sintonizan plenamente con la apuesta estratégica que ha diseñado y se ha auto impuesto la ciudad. Hace pocos meses, en este mismo recinto, se aprobaba el Segundo Plan Estratégico Barcelona 2.000. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4350 Title A name given to the resource Intervenció del Sr. Alcalde en la conferència de Ministre d'Indústria Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Política Indústria Comerç Lideratge Competitivitat Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1445/19950421d_00682.pdf 2a09b28d7eff5ccfd7202b93948d2092 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la candidatura "Barcelona 2001. El temps de la imaginació" (Annex del Palau Sant Jordi, 21 d'abril, 19:15 h) Conseller, autoritats, amics, Ara fa gairebé tres anys, Barcelona tancava amb els Jocs Olímpics una etapa de profunda renovació urbanística. Una renovació que va permetre dinamitzar una ciutat que durant massa anys havia estat castigada per la manca d'un poder democràtic i autònom, per la falta d'ambició i de projecte, per l'especulació i la desigualtat, per la negligència i la descurança . A partir de 1979, entre tots, vam saber fer una transformació que va situar Barcelona al mapa i que, alhora, va permetre que la ciutat renovada fos també, finalment, la ciutat que es retrobava ella mateixa. Ara són les millors ciutats europees les que es retroben a Barcelona, les que redescobreixen Barcelona í les que la prenen com un dels punts de referència. Quan vam cloure els Jocs, vaig dir que havia arribat l'hora de la cultura. De "farcir el gall", d'omplir les infrastructures que havíem creat. De passar de posar l'accent en l'urbanisme a la ciutat de la urbanitat ï del civisme. Civisme i cultura són els dos grans atots amb què Barcelona ha d'afrontar aquest fi de segle i començar, amb una esperança renovada, el segle XXI que s'inicia l'any 2001. La presentació de la candidatura de Barce ona com a Ciutat Europea de la Cultura per a l'any 2001 s'adiu molt bé aquesta voluntat, perquè reuneix en un sol projecte dues dimensions que, de fet, han caracteritzat històricament Barcelona: la cultura i Europa. La idea de designar anualment una ciutat que representés la cultura europea va ser de Melina Mercouri , una dona d'idees progressistes i una dona profundament grega i, al mateix temps, profundament europea. 4 �Per a nosaltres, esdevenir oficialment la capital cultural europea l'any 2001 significarà la ratificació, el corol•lari d'un model de ciutat que en els darrers anys ha mostrat les seves virtuts. Un model de ciutat que integra, que no segrega, que es reconeix en la pluralitat i len la tolerància, en la diversitat però també en la cohesió i en el consens. Barcelona, que és una ciutat de ciutats, s també la capital d'un país de ciutats. Catalunya, com Europa, és una xarxa de ciutats. I Barcelona n'és la capital indiscutible i indiscutida. La seva capitalitat no es limita al territori estricte de Catalunya, sinó que s'estén, generosament, més enllà. En primer lloc a la resta de l'àmbit cultural propi: de l'Alcoi de l'Ovidi al Vinaròs de Caries Santos, de la Xàtiva de Raimon a la València d'Alfaro i Calatrava, del Felanitx de Miquel Barceló al Perpinyà que es proclama ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona. I encara més enllà, fins a cobrir tot l'àmbit de l'antiga Corona d'Aragó, fins a Tolosa de Llenguadoc, Montpeller i Saragossa, i cap al nord d'Itàlia, que ens és tan proper culturalment. I Barcelona és, indiscutiblement, l'altra capital cultural d'Espanya -i n'és la capdavantera en el pla editorial, líric, teatral i artístic-, malgrat que els valors de la pluralitat cultural costin, com hem vist aquests darrers dies, d'arrelar. I és també, i aquesta és la nostra altra dimensió, la capital cultural de la Mediterrània. És aquesta dimensió, la dels quinze milions d'habitants (un cinc per cent de la població europea) de la xarxa C-6, la de l'altra capital d'Espanya, la de capital mediterrània, la que ens permet ser forts, la que ens permet tenir unes infrastructures potents i vitals: un Liceu, un Auditori, un Centre de Cultura Contemporània i un Museu d'Art Contemporani. I és aquesta crítica suficient perquè la dimensió, també, la que ens permet tenir la : creativitat, el soft que deia Ferran Mascarejl, faci funcionar el hard. L'any 2001 Barcelona tindrà en ple funcionament les infrastructures culturals -aquell ambiciós pla de 16 (setze!I) equipaments culturals que vam endegar arran dels Jocs- que li permetran ser una autèntica capital cultural europea: el MNAC reobert, el Liceu reconstruït i ampliat, el MACBa, l'Auditori i el Teatre Nacional, la Ciutat del Teatre a Montjuïc. Mentrestant, amb l'ajut dels promotors privats i dels diversos agents de la cultura, hem sabut crear un públic. Un públic cada dia més nombrós i cada dia més exigent: s'ha creat un cercle virtuós, en què la qualitat del teatre, de les exposicions, dels concerts atreu cada dia més públic, i en què aquest públic es torna cada vegada més entès i més exigent. �Crear això, els contenidors i el públic, no ha estat fácil, però ens n'hem sortit. I ara comenca una etapa en qué les idees són més importants que els diners, en qué la creativitat pot fer més que el pressupost. I les idees hi són. Són en aquest dossier que s'ha fet sota l'égida de la imaginació. Són en les ments i en les obres deis creadors d'aquesta ciutat, que ha estat sempre una ciutat que ha sabut que havia de caminar, tota sola, sense poder refiar-se totalment d'unes institucions que en moltl moments de la nostra història moderna no hem tingut, i que, per tant, ha hagut de fer-se una mica ella sola. Barcelona s'ha destacat sempre i ha de continuar destacant-se ara per la força, la inventiva i l'originalitat deis seus creadors, que són la garantia que Pedifici institucional que hem creat sera sòlid i tindrà vida. La imaginació al poder, deja un vell lema. Fem-lo realitati Ferran Mascaren, en qui jo vull personalitzar el meu agraïment a tots aquells que heu treballat amb entusiasme i rigor per confeccionar aquest dossier de candidatura, ha dit al final !de la seva intervenció que si continuem treballant com fins ara, unitáriainent i convençuts del valor de la cultura, guanyarem. Jo voldria corregir-lo: 1a hem guanyat. Amb aquest dossier ja hem guanyat. Perq4 aquí hi ha el projecte cultural per a la Barcelona del 2001. I el farem. La ciutat el farà, perquè surt de la ciutat, deis ciutadans que integreu aquest Senat nombrossísim i deis qui malden, amb la seva feílla de cada dia, per fer realitat el nostre somni: contribuir, des de la identitat a1 la construcció d'una identitat europea comuna que deixi enrera el segle dels extrems i iniciï, amb passa ferma, el segle XXI del civisme, de l'entesa, de la tolerancia, de la proximitat: l'Europa, en definitiva, deis ciutadans. Barcelona va demostrar al món, durant els dies màgics deis Jocs Olímpics, la seva creativitat, la seva capacitat d'imaginar, de somiar i de fer somiar. L'any 2001, constitituïda en una veritable ciutat europea de la cultura, Barcelona tornará a demostrar la força de la seva creativitat, la força de la seva imaginació, la força de la seva cultura'. Moltes grácies. ��20%04 '95 13:25 T14873369 Z002 2001 BARNA 20/4/95---14:20---1 Benvolgudes autoritats, Distingits senyores i senyors, L'objecte d'aquest acte és doble: 1.- En primer lloc, agrair-los la eol_laboració que al llarg dels darrers nou mesos vostès han tingut en el procés d' elaboració del Dossier de candidatura de Barcelona, Ciutat Europea de la Cultura per a 1' any 2001. 2.- En segon lloc manifestar per p rimera vegada de manera conjunta, a través d'aquesta assemblea, el desig de tota la ciutat, de tot el país, que la nostra candidatura sigui entesa 1t conc allò que és: l'expressió de la voluntat de tots els ciutadans que creuen en la cultura. Com vostès saben d'aquí a uns ,dies serà entregat el Dossier de candidatura de la ciutat de Barcelona al Ministeri de Cultura. El govern d'Espanya haurà de prendre una decisió abans del 30 de juny vinent. �20%04 ' 95 13:23 $4873369 2 003 2001 B A RN A 20/4/95---14:20---2 ¿Em peimeten que els digui quina és la diferència principal de la nostra candidatura? Doncs que el Dossier que hem preparat per guanyar la nominació aplega el talent d'una gran part de les dones i els homes que fan cultura a Barcelona i a tot Catalunya. Un talent que emergeix dels creadors, dels artistes, també dels promotors i dels diversos agents que fan cultura. És a dir, de tots els qui donen{ carácter a Barcelona, a la nostra ciutat corn a ciutat de cultura, cultura entesa com a creativitat, innovació i recerca, capacitat per idear i imaginar. El dossier de Candidatura s'la mirada fet entre tots, des d'una respectuosa amb la nostra memò ri a col.lectiva, des d'una mirada inquisitiva sobre els reptes culturals del nostre temps, des d'una convicció absoluta sobre els atributs de la identitat cultural catalana, des d'una radical afirmació virtuts de la pluralitat cultural; des de les d'una fe profunda en la �20/04 '95 13:25 $4873369 Z 004 2001 BARNA 2014195---14:20---3 cultura com una eina essencial per millorar la nostra vida espiritual í material. Si em permeten els assenyalaré el que crec que és la segona diferència important de la candidatura de Barcelona. Barcelona ha considerat, precisament perquè estan inscrites en la seva ànima més profunda, Itotes les dimensions reals de la cultura del nou segle: Cultura són idees i són valors. Un ciutat cultural ha de ser capàç de contribuir a la distinció entre idees estructurals i idees de temporada, entre valors descolorits i valors valuosos i positius. La cultura és creativitat. Barcelona es proposa reivindicar la creativitat d'aquells que experimenten amb les paraules, amb les imatges i els sons. Cultura és comunicació. La cultura s'universalitza, és cort. Peró també és veritat que �20/04 '95 13:26 V1873369 2001 BARNA Z 005 20/4/95---14:20---4 les identitats culturals s'enforteixen en funció de la seva capacitat de ser locals però, alhcra, capaces d'aportar coses a una cultura cada cop més universal. Cultura es diàleg. I més que mai caldrà posar en primer pla aquesta dimensió del fet cultural. L'acceptació de l`altre serà un fonament essencial de la cultura del nou segle. Cultura és memòria. És a dir, la cultura també és mantenir una relació intensa, activa, reflexiva i generosa amb el pasat. Cultura és participació. Òbviament. S'han acabat els temps de les tecnocràcies que pensaven ï feien pels altres. Amb el canvi de segle, la cultura serà com mai l'espai de la preséncia activa dels ciutadans, ja sigui com a creadors, ja sigui com a espectadors compromesos. �20/04 '95 13:26 $`-18ï3369 2001 BARNA ZI 006 2014195---14:20---5 Valors, creativitat, comunicació, diàleg, memòria, R participació: aquestes seran les cliimensions que la cultura del tombant del segle considerarà. ot fa pensar, en canvi, que els anys vinents veurem defallir la cultura com a sinònim d'evasió. Veurem emergir, don cs, una nova cultura més i i més útil socialment. I específicament entre nosaltres veurem emergir, a més, la relació profunda entre la cultura i els altres dos fonaments claus de la candidatura de Barcelona: Europa i la imaginació. Per Barcelona, la cultura ha estat una obstinació. Europa ha estat una vocació profunda. La Imaginació s'ha mostrat com un dels més preuats senyals d'identitat de la nostra ciutat. Europa. Europa és un mosaig extraordinàriamnet ric de cultures diverses, entre les quals la catalana n'és una de les més reconegudes, precisamenti pel seu caràcter molt civil, molt cívic, poc contaminada per l'Estat. Europa és també una civilitat. Però, avui per avui, per sobre de la cultura prevalen l'Europa �20/04 '95 13:26 $`4873369 2001 BARNA Z007 2014/95---14:20---6 de l' economia i l'Europa de la iolítica. Tal vegada per això Europa ha deixat de ser l'espai cultural central del món. L'Europa de la cultura ha de construir-se; ha de construir-se a partir del valuós potencial de la seva diversitat, a partir de la presència creixent de les cultufes d'origen migrant, ha de construir-se tenint present el formidable esclat de les noves tecnologies. I per construir-la posseïm la imaginació. La imaginació és més forta que qualsevol droga, digué no fa gaire a Barcelona l'escriptor británïc J.G. B allard. 4 Tant de ho que així sigui. És esperançador. En totcas, cas la tria d'aquesta paraula no és q p anecdòtica. Hem explorat tenaçment un concepte que, a la nostra manera d'entendre, sintdtitza la millor de les nostres facultats culturals, la facultat d'imaginar. És a dir, la facultat de configurar amb talent i creativitat contextos originals per a la nostra vida material i espiritual. ;(C }C ** ?;::;: ',Y. * �20/04 '95 13:27 $4873369 Zoos 20Q1 BARNA 20/4/95---14:20---7 La imaginació, Europa í la cultura han fonamentat el treball d'una gran part de les institucions culturals del nostre país. De les institucions, grans i petites, ortodoxes i heterodoxes, públiques, associatives o privades. De totes elles n'han sorgit un gran nombre de propostes que han conformat els 10 àmbits que es desenvoluparan de manera central el 2001, però també, òbviament, els anys anteriors i els anys posteriors. Els 10 àmbits són: Europa, nous valors per al nou segle. Europa, els futurs de la ciutat. Europa, fabrica d'idees per a les arts, els llenguatges escènics ï les noves paraules i escriptures. Europa, nous mitjans i nous missatges. Europa, la presencia de la tradició. Europa segle XX, el temps de les paradoxes. La Mediterrània o l'àgora del diàleg. Barcelona, ciutat solidària. �20/04 '95 13: 27 $`4373369 : 001 B ARNA 2009 20/4/95---14:20---8 No cal que els digui que el programa 2001 es podrà dur a terme perquè els propers anys iveurem materialitzar-se, per part de les Administracions relponsables, els equipaments culturals en curs. Estem en el tombant d'una época. Una nova generació d'edificis és a punt d'acabar-se. Ara cal pensar en com posar-los a produir cultura conjuntament, òbviament, amb tots els altres centres existents de la ciutat í del país. Per dir-ho pla, la ciutlat ha fabricat el "hard" que permet connectar la nostra cultura amb la nostra infraestructura cultural amb les xarxes mundials; ara ens cal consolidar allò que ens caracteritza, "el soft", o la capacitat de crear. A l'entorn d'aquests àmbits podem contribuir, des dels } millors atributs culturals de la çiutat, a definir la cultura del nou segle. Podem contribuir a fer d'Europa un indret més cultural del que ara és; podem contribuir a fer avançar l'aspiració legítima de fer del nostre país un país culturalment modèlic. Podem contribuir a fer, de la nostra ciutat el sinònim de la cultura que té cura dels valors, que fomenta la �20!01 '95 13:27 $4g73369 20p1 BARNA Zo10 { 20/4195---14:20---9 creativitat, que practica i universalitza el diàleg, que creu en una comunicació més positiva i ulta, que respecta i aprèn de la memòria, que fa realment democràtica i participativa la cultura. Els nou mesos de feina de l'oficina de candidatura estan condensats en el Dossier del qu*1 ara en veuen unes pàgines. i El Dossier condensa els principis intel.lectuals, les diverses dimensions que s'han tingut en compte de la cultura, els àmbits que es proposen pel 2001 i les prop de les 300 propostes elaborades a modus F d'exemple de qualitat. Tot aquest esforç es el testimoni intel.lectual d'una idea-clau: el i món necessita producció d'idees. Barcelona, la ciutat cultural, capital de la cultura ctalana, pot produir cultura, està en magnifiques condicions per produir cultura. Aquest Dossier és l'expressió 'de la potència de la nostra ciutat per alimentar amb idees i creació la cultura contemporània. Una ciutat cultural de cara el nou segle serà aquella que sigui capaç d'alimentar els circuits uní versals no només alimentar-s'en. ï �20/04 '95 13:28 $48ï3369 2001 BARNA 20/4/95-14:20-10 La tercera gran diferència del Dossier de Barcelona són el que vostès representen. Vostès s,ón la representació del Senat cultural possiblement més nombrós fet mai. Vostès són la representació de l'entuasiasme cultural dels ciutadans de Barcelona i de tot Catalunya. Les autoritats que clouran l' ate els agrairan de manera institucional, tal com correspon, els seu suport la seva feina_ Deixim-me dir, com a director del Dossier de Candidatura, però encara més a títol personal, que els agraeixo ben sincerament el suport que ens han donat. A tots gràcies. I també a tots: la cultura val la pena i si continuem treballant com fins ara, molt ï unitàriament, guanyarem. D'una manera o d una altra, guanyarem. Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4351 Title A name given to the resource Presentació candidatura Barcelona 2001. El temps de la imaginació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi, Annex Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Cultura Euroregió Lideratge Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1446/19950424d_00683.pdf ab44ad4119ee4bac125b98fc9f4f0ab6 PDF Text Text INTERVENCIÓN EN LA INAUGURACIÓN DE LAS JORNADAS SOBRE ACUERDOS Y RECURSOS NO FORMALES EN LAS RELACIONES ENTRE ADMINISTRACIÓN Y CONTRIBUYENTES t La calidad y prontitud de la Justicia Administrativa ha sido y es una preocupación constante del Ayuntamiento de Barcelona, que tiene como objetivo prioritario el acercamiento de la Administración a los ciudadanos, propiciando instrumentos que resuelvan las controversias que se producen entre ambos de forma pactada. Los Municipios, como administración más próxima a los ciudadanos, están interesados en propiciar vías que concreten este acercamiento entre Administración y ciudadanos, evitando que se produzcan situaciones conflictivas que vayan en detrimento de la convivencia ciudadana. Dentro del Programa de Garantías de los Ciudadanos, que líenos desarrollado en los últimos años en el Ayuntamiento de incor.orar los conce.tos de .usticia, Barcelona, retendemos e uidad y arb T itra e en los mecanismos de relación de los ciudadanos i. con la A ministración Municipal,y en los procedimientos generales que regulan los sistemas de resolución de conflictos generados por la convivencia en una gran ciudad. En el año 1988, en virtud de la potestad autoorganizativa municipal se creó el Consejo Tributario como órgano complementario de carácter consultivo. Empezó a funcionar en enero de 1989, es decir, hace seis años que ejerce un control de legalidad sobre la gestión tributaria municipal en los supuestos en que se pide su intervención, ya sea de forma preceptiva —dictamen de los recursos y reclamaciones—, ya sea de forma facultativa —elaboración de estudios y trabajos—. El Consejo Tributario nace como instrumento pará'mejorarla actuación jurídico—tributaria del municipio y, a la vez, para aumentar las garantías de los derechos de los ciudadanos. Se trata de tia órgano que cumple sus funciones con independencia y objetividad, ya que, �por un lado) sus miembros no están sometidos a ninguna relación jerárquica con la Administración municipal, y, por otro lado, actúan exclusivamente de acuerdo a criterios jurídicos, siendo nombrados por razón de su competencia técnica. Por esto, la existencia del Consejo Tributario implica una disminución del número de demandas judiciales y de los posibles supuestos de indefensión del coritfibuyente, que cuenta con un instrumento objetivo de control de la legalidad tributaria sin necesidad de acudir a la vía contenciosoadministrativa, más lenta y más cara. El Consejo Tributario, en estos 6 años de funcionamiento, ha cumplido ampliamente aquello que se esperaba de él. -, se han de .-.- -• ara hacer un balance -: recordar en primer lugar y brevemente sus funciones. p n o, El artículo 2 del Reglamento fija sus aprabuttriper-rl—Consej o e o competencias desde un punto de vista material y funcional. Materialmente, corresponde al Consejo analizar exclusivamente asuntos de naturaleza tributaria, a pesar de que también informa las cuestiones planteadas en relación a los precios públicos, la naturaleza de los cuales es discutible. En cambio, el Consejo no es competente para conocer las reclamaciones y recursos contra sanciones por infracción d las normas de disciplina vial o urbanística, ) . .. ingresos de .- .. -• .. -• Funcionalmente, su actuación se concreta en: - El dictamen preceptivo de las propuestas de resolución de recursos y-rectam aci o [res_tLi b utali.a.. - La resolución de quejas presentadas por los contribuyentes, y - La elaboración de estudios que le sean solicitados por • lás órganos municipales. �'u II ,jun nútmero de asuntos planteados ante el Consejo Tributario que se ha mantenido estable alrededor de los mil expedientes por año, excepto de los años 1991 y 1993 ew que incrementó como consecuencia, de las reclamaciones en materia de la llamada Tasa de Equivalencia (es una modalidad de la anterior P1usslalía –actualmente Impuesto sobre el Incremento del Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana) y del Impuesto de Actividades Económica. • • •:' 1 El dictamen preceptivo de £las propuestas de resolución de lós recursos y reclamaciones presentadas contra actos de aplicación de exacciones municipales) ha sido la Cuestión que se ha planteado más a menudo al Consejo. Su número 'fue muy superior a del resto de cometidos. Asía las quejas presentadas directamente por los contribuyentes y los estudios solic tados por los órganos municipales, la cifra de 3( y) de 6 respectivamente, mientras no han sobrepasado P P que concretamente el número de recursos tramitados durante estos 6 años ha sido el siguiente: Año N.Recurs os 1989 747 1990 880 1991 1.650 1992 1.230 1993 9.923 1994 1.887 Según se ha dicho, el incremento del año 1991 es el resultado de las reclamaciones por la Tasa de Equivalencia que, de acuerdo con la Ley de Haciendas Locales, se meritó el 31 de diciembre de 1989, pero que no se liquidó hasta bien entrado el año 1990. De los 1.650 recursos presentados el año 199, correspondían a este concepto tributario 1.289. Por su lado, el incremento hasta casi los 10.000 recursos producidos en el año 1993 se debió a la masiva preséntación _dè recursos por la aplicación del IAE,I que en muchos casos-Éespondían más a un ánimo de propuesta cont>ta el Impuesto que a la,èxistencia 1 �de irregularidades en la gestión trijutaria. En este año, el 90% de las reclamaciones tenían como objeto esta figura impositiva. En 1994 se reduce la cifra a 1.887, de los cuales 1.099 son recursos relativos a la aplicación del IAE. t, Así pues, la emisión de informes sobre los recursos y reclamaciones presentados ha sido la misión más importante desde el punto de vista cuantitativo e incluso también desde el punto de vista cualitativo. En este ámbito de actuaciu, el Consejo Tributario sustituía, respetando las diferencias, la vía económico–administrativa. Debía ejercer el control de legalidad que antes ejercía el Tribunal Económico–Administrativo Provincial.. Y la forma de ejercerlo ha sido muy correcta, precisamente por su objetividad y neutralidad. Se ha preocupado por la seguridad jurídica de los contribuyentes y, al mismo tiempo, también ha tratado dé proteger a la Administración de cualquier intento ilícito por parte de los ciudadanos de eludir las obligaciones 'contributivas. La afirmación relativa a la corrección de la actuación del Consejo y el éxito que supone su creación no son gratuitas sino que se basa en datos estadísticos. El percentaje de veces que el Consejo Tributario ha manifestado su disconformidad con la propuesta de resolución de los recursos elaboroda por los negociados gestores competentes ha llegado al 30% , lo que es más importante, el parecer del Consejo Tributario es e que finalmente ha sido aceptado por el órgano municipal encargado de dictar la resolución definitiva. Aunque los informes d oncejo ributario no son vinculantes, a la práctica se han aceptado siempre, por lo que se puede considerar que ejerce una jurisdicción delegada. La consolidación de esta institución se producirá en la nueva Carta Municipal de Barcelona, que atribuye al Consejo Tfibutario.facultad de resolver los recursos contra los actos de gestión.'tributacia y de gestión de precios públicos (,anteproyecto de Texto articulado de la Ley Especial de Barcelona, artículo 152.2 c ). Él Consejo �• Tributario pasará de ser una institución que realiza propuestas al órgano municipal competente, en materia de resolución de recursos tributarios, a un órgano con facultades resolutorias propias. Estos mismos principios, justicia, equidad y negociación, que se han desarrollado a través del Consejo Tributario, creemos que delldrían extenderse también en lo que es propiamente el Procedimiento Administrativo d gestión de los diversos tipos de tributos locales. La novedad de la previsión legal autorizatoria de mecanismos de terminación :onvencional del procedimiento administrativo que realiza la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones. Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, incita la iniciativa administrativa para explorar, determinar y explotar las potencialidades de dicha autorización en aras a hacer más eficaz, sin mengua de la garantía, la actividad de las Administraciones Públicas. La posibilidad de la terminanción convencional de los procedimientos administrativos, debe utilizarse al servicio de la ínejora del sistema de resolución de conflictos con los ciudadanos y, por tanto, de la eficacia administrativa. Si, además, estos mecanismos se complementan y sintonizan coro la introducción de procedimientos impugnatorios de mecanismos! sustitutorios de los recursos administrativos normales o generales (en los términos antes expuestos respecto al Consejo !Tributario), el efecto puede ser realmente importante, repercuti4ndo incluso , en una apreciable dismución tanto de los asuntos cántenciosos que la Administración Municipal pierde ante los Tribunales, como incluso, el número de los mismos asuntos que llegan a estos, La combinación entre la autorización legal general para la aplicación de la terminación convencional de los procedimientos administrativos y la generalización de mecanismos impugnatorios de los actos administrativos, puede significar una agilización de la gestión tributaria y una disminución de la conflictividad en este ámbito. • Por todo ello, espero que los debates y análisis que se realizarán a lo largo de estas Jornadas, sean de utilidad paró delimitar �el ámbito de aplicación de estos nuevos mecanismos y difundir los mismos entre las Administracion s Públicas"), los ciudadanos y sus representantes legales. BarElona, 24 de abril de 1995 • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4352 Title A name given to the resource Inauguració jornades sobre reforma de la llei tributària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Legislació Administració pública Acció política Impostos Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1447/19950509d_00684.pdf 07b66774d66345aa47ccf62a2b01d118 PDF Text Text OF 09105 '95 18:25 FAX 2212619 0002 E MARAGALL 95 ACTE SECTORIAL D'ESPORTS Cotxeres de Sants 9 de maig de 1995 - Està previst que hi assisteixin unes 300 persones. - Intervindràn Enric Truñó, Rafael Cortés Elvira i Pasqual Maragall intervenció de Truñó se centrarà a explicar l'obra de govem i a exposar els pri . ' • - • • = cíes de cara al futur. - La - La intervenció de l'Alcalde hauria de tenir únicament dos objectius: per una banda insistir en el fet que les propostes que haurà fet ET s'emmarquen en un projecte global de ciutat i de civisme. 1 de l'altra, donar elements i mostres d'optimisme, centrats en la voluntat de Barcelona d'esdevenir capital internacional de l'esport (i parlar del projecte "Sito Pons"). Of'\ r 0,o^ 09/05 '9 18:24 N° TX/RX0010 P.002 � �OF E MARAGALL 95 09/05 '95 18:25 FAX 2212619 @1 003 ^ SIS OBJECTIUS DEL NOSTRE PROGRAMA D'ESPORT PER ALS CIUTADANS Desenvolupar una xarxa de p ro grames i serveis per a tothom, és a dir adreçada a tots els ciutadans i en funció de les seves necessitats i nivell económic. r 2.- Integrar esport i medi ambient, . • rofitant millor tot allò que ens aporta e _' e mar, e .: • es, Montjuïc, Callserola, i els grans parcs. I molt aviat els ris Llobregat i Besòs. I l'impuls de l'ús de la bicicleta com a activitat de salut i civisme. 't frt ^ 3. Fer de i'espo una eina de civisme: mb la promoció i defensa deis clubs 1 de l'a claclonisme espo • per a la difusió d'una cultura esportiva i de valors de progrés i vehicle d'integració social. J 4. Aplicar un pla de qualitat per a la millora deis serveis i la gestió deis equipaments esportius. Ara ha arribat l'hora d'orientar tot l'esforç cap a les activitats de manteniment i getió màxima 5. de les instal•laciorantir la seva qualitat Realitzar un Pla de Manteniment ï Minora i acabar la Xarxa Bàsica amb l'objectiu que les installacions adquireixin el desitjat nivell de qualitat s'adeqüin a les noves demandes deis 9utadans, E Barcelona n síntesi: punt de referèncla dlns l'activitat espo rt iva internacional. CONVERTIR BARCELONA1EN C ACIONAL DÉ A L'ESPORT (DE L'ESPORT DE BASE, DE L'ESPORT PER A THOM I TAMBÉ DELS GRANS ESDEVE ENTS). ___------- / l)()„, i( 1.2 -11k Lk 3 qu,Áf\y,-- '€1 tb'1\ni\ Ce L _2 ^ ^ ^ti ^ ^^^ ^ Uv^^ ÚV 1^^^'^ ^^^^r^ EL , 1 \skt5 ot [:t INFS FRARFR PER LA INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE 09/05 '95h18:24 N° TX/RX0010 P.003 ME �"LA BARCELONA DE L'ESPORT JA ESTÁ AL-MILLOR NIVELL EUROPEU" "EN ESPORTS, BARCELON JA ÉS CAMPIONA" "HEM GUANYAT LA BATALL DE LA QUANTITAT: SOM MB MÉS 1 MILLORS LA CIUTAT EUROPEA INSTAL•LACIONS ESPORTI ES. ESTEM MOLT PER DAMUNT DE LA MITJANA" "EL NOSTRE PROGRAMA DE FUTUR ÉS UN PROGRAMA QUE ENTEN L'ESPORT COM UNA NECESSITAT BÁSICA MS, COM UN ELEMENT TOTALMENT NECESSARI EN UNA CIUTAT ON DOMININ ELS VALORS D L CIVISME, ON DOMININ ELS VALORS DE RESPECTE I PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT". "HEM GUANYAT TAMBÉ E QUALITAT: HEM P , SAT . DE SER LA CIUTAT DE LES PISCINES, A SER, AMBE, LA CIUTAT DELS CAM' ' S: A NCHEZ VICARIO, CONXIT LBERTO BERSATEGUI, ALBER S, I TANTS ALTRES, HAN DUT EL O • E NA AMUNT I ENFORA DE LA CIUTAT' Í- NOSTRE REPTE MÉS IMMED AT ÉS CONVERTIR BARCELONA EN CAPITAL 1 TERNACIONAL DE "EL AQUEST ÉS EL PROJ CTE DE L'AMIC SITO PONS: FER QUE BARCEL• A SIGUI SEU DE REFERÈNCIA PER A Q ` • NS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS DE CARÁCTER TERNACIONAL. L'ESPORT. ó (ÁA9 %ti 1-Q<uum,7- kJ--/ ^--^ ^. __.. ^ z^! a^ N_ ' f-inftJ ti Li /vrt ,;, (,^nn rn-1--4Q ),, 09/05 'ç 5 18:24 N° TX/RX0010 �09/05 95 18:25 FAX 2212619 OF E YARAGALL 95 t^^^-- Ú j1t, ,^ Ú, -v I/ ;_ f ^ 004 i11-g ^s L'ESTADI, E PALAU SANT JORDI, EL CIRJCUIT DE MONTMEL EL TROFEU CCIMTE DE GODÓ, SON LA NOSTRA CARTA DE PRESENTACIÓ I EL NOSTRE MILLOR AVAL." "PERÒ AQUEST OBJECTIU NO TINDRIA SENTIT SI NO ES PRESENTÉS AL COSTÀT D'UN ALTRE DE MÉS AMBICIÓS ENCARA: QUE BARCELONA ESDEVINGUI LA CAPITAL DE L'ESPORT POPULAR. LES NOSTRES CURSES, LES NOSTRES BIICLETADES, LA NOSTRA TRADICIÓ EN ESPORT ECOLAR, LES NOSTRES NEDADES COL-LECTIVES L'EXPERIÈNCIA QUE ESTEM ENDEGANT A L'ESTADI, ETC. CONFIRMEN CIUTADAN ÉS L'ADEQUADA, QUE LA TEMPERATURA CIUTADANA MÉS DISPOSATS QUE ELS BARCELONINS QUE MAI A PRACTICAR L'ESPORT 1 EL CIVISME. " 09/05 '9 5 18:24 N° TX/RX0010 P.004 ■ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4353 Title A name given to the resource Objectius Programa d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Infraestructures Competitivitat Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1448/19950510d_00685.pdf 285877acb17292e3cb450db511d602c2 PDF Text Text roko a.g(9, 0.14kL gÈSkuUa ut, aktú,u ,N 4u ó tto.Q u a (-FN ec) BARCELONA EN L'EUROPA DEL 2000: UN MODEL DE REFERÈNCIA �Barcelona en 1.- El l'Europa del 2000 Un model Barcelona de Barcelona model de referencia transformació urbana s'ha convertit ei una referència per a Europa, i encara més enll4. Un model seguit per Lisboa en la seva transformació propiciada per l'Exposició Universal de 1995. També per Berlín, per recompondre el centre de la ciutat separat pel Mur. El nou alcalde de Roma, Francesco Rutelli, explica públicament que el model q e complicitat a la qual aspira per a la seva ciutat és el de Barcelona. L'experiència de Barcelona en planificació estratègica ha estat reconeguda com a modèlica per i la Unió Europea pel Banc klundial i s'aplica a més de cinquanta ciutats d'Espànya i del món: Rio de Janeiro, Bog; otà, Cartagena d'Índies. Barcelona ha impulsat la } creació d'un centre d'intercanvi de tecnologies urbanes (CIDEU) amb la participació d'ajuntaments i entitats metropolitanes de 24 ciutats espanyoles i Ilatinoamerica nes (Buenos Aires, la Plata, la Paz, Rio de Janeiro, Curitiba, SalvadorBahia, Santiago de Xile, Bogotá, Cartagena de Indias, L'Havana, Quito, Bi bao, Màlaga, València, �Saragossa, San Pedro Sula León, Asunción, Lima, Santiago de los Caballeros, Montevideo, Barutas i Caracas). • El 1989 Barcelona va ser la ciutat pionera en l'establiment de xarxes de ciutats a Europa, mitjançant la constitució d'Eurociutats. • El 1992 va ser pionera en la projecció a Amèrica amb la constitució del CI EU, que vol exportar un determinat model ï unI determinada manera de fer les coses que ha estat assajada amb èxit a Barcelona. • El 1995 ha estat pionera en la projecció a la Mediterrània amb l'organització de la Conferència de Ciutats Mediterrànies. Barcelona és_ avui una ciutat més oberta, més atractiva (a les persones . i a la inversió), més solidària, més habitable, amb més qualitat de vida, amb més qualitat en general • Les ciutats competeixen avui per atreure inversions en un món cada cop més internacional. Peró en el món post-industrial, les inversions són atretes per factors que van més enllà dels costos laborals. La qualitat de la vida cívica i cultural d'una ciutat és ara crucial. 2 �• Un arquitecte del prestigi de Richard Rogers ofereix el model de Barcelona com 'a exemple que haurien de seguir les ciutats contemporànies. • Rogers aposta per una ciutat densa, on existeixi la suficient massa crítica que es necessita per sostenir el vigor de la vida urbana. Perquè per la ciutat és la superposició d'activitats -és, fins i tot, la redundància. • Per a Rogers, la ciutat del futur ha de tenir sis elements: 1) Ser densa i policèntrica, perquè ajuda a crear sentiment de comunitat i perquè minimitza la dependència dels cotxes. 2) S'hi han de superposar le activitats, perquè això maximitza el contacte i la diversitat. 3) Ha de ser sócialment i terr torialment equilibrada, i participativa. 4) Ha de ser ecològica. 5) Ha de ser oberta, la seva configuració urbana li ha de permetre d'acollir nova gent i noves idees. �• i 6) Ha de ser bonica, una ciutat on l'art, l'arquitectura i el paisatge contribueixin a millorar-la espiritualment. • Perquè la forma de la ciutat i ncideix sobre com viu la gent. No és neutra. Només com a anècdota, crec que torça reveladora, voldria subratllar l'èxit i el rècord de participació en e Dia de la Bicicleta a Barcelona (45.000 persones l'última edició, fa unes setmanes) en relació a una ciutat amb una tradició tan forta de conscienciació ecològica com Berlín, on ahir mateix una jornada en bicicleta i en pro de l'estalvi energètic va aplegar només 15.000 ciclistes. . Bàsicament, en el fons del model Barcelona hi ha l'aposta per la ciutat europea, una ciutat que no segrega, en la qual conviuen diversos usos (Barcelona és encara avii una ciutat industrial, malgrat el predomini del sector serveis), en la qual no es construeixen barreres infranquejables entre els barris rics i les zones pobre0. és una ciutati que vol mantenir i augmentar la massa crítica necessària per consolidar la vitalitat de la vida urbana i per guanyar posicions en el context europeu i mundial. • Barcelona . En els últims 15 anys Barcelona ha experimentat un gran salt en tots els ordres. De la ciutat "olímpica i �metropolitana" que demanàvem el 1982, hem passat a una Barcelona que, una vegada suprimides les fronteres intercomunitàries -i amb la recent aplicació de l'espai "Schengen", 4ixò té una especial significació- és el centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants que asura a constituir-se en la porta del sud d'Europa i com una de les capitals culturals europees. La nostra estratègia no ha estat una estratègia intervencionista, però sí una estratègia de Iideratge i de complicitat. Gràcies a a questa estratègia s'han rehabilitat barris perifèrics, in corporant-los a la ciutat, dignificant-los i convertint- los en nous centres urbans. Hem tancat així les ferides que va provocar l'urbanisme franquista a Bar G elona. Hem creat una ciutat poli èntrica consolidant les àrees de nova centralitat cue han permès atorgar qualitats centrals a zones perifèriques i, així enriquint els teixits socials i econòmis d'aquestes àrees. l al mateix temps, treure pressió i frenar una terciarització excessiva del centre tradicional de la ciutat, l'Eixample. En aquesta línia s'ha reequilibrat l'expansió espontània de la ciutat cap a ponent amb un desenvolupament cap a llevant: Vila Olímpica, Diagonal-Mar, prolongació de la Diagonal, �Transformació de Nou Barr s, congost del Besòs. S'ha convertit la Plaça de les Glòries, on Cerdà va situar el centre de la nova ciutat, en un focus de una ciutat que ja no té un sol centre. Barcelona és més equitativa, una altra de les condicions que ha de tenir la ciutat del futur. S'ha fet una gran transformació urb e na sense pèrdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats socials i territorials. En tot aquest pocés la renda familiar disponible només ha fet qye créixer (un 26% en termes reals entre 1979 1 1991). S'ha reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida del casc antic de la ciutat. S'ha propiciat una nova ocupació, lenta i pacífic, per part d'estudiants i de parelles joves. S'ha esponjat una densitat excessiva, sense desplaçar Is veins. S'han instal.lat algunes institucions culturals molt significatives: Centre de Cultura Contempòrània, MACBA, convent deis Àngels, noves facultas de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat Pompeu Fabra, convent de Sant Agustí. Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a part de competir entre elles (buscant inversions i localitzacions), han de cooperar per trobar la solució dels problemes urbans. No oblidem que els problemes de les ciutats són els �problemes del 80% dels europeus i europees que hi viuen : Per això s'han constituït associacions de ciutats europees com Eurocíutats i la C-6. I s'han desenvolupat projectes com POLIS, GAUDI i PICASSO. . Aquest model de transformació de la ciutat s'ha constru.it sobre la base <llel consens, sobre la implicació dels ciutadan i la complicitat dels sectors. Barcelona ja ha e près el seu segon Pla Estratègic, Econòmic i Soci 1, amb la participació de totes les institucions econòmiques, sindicals, associatives i universitàries de la ciutat. S'ha desenvolupat un n(41 contracte entre els ciutadans i el cotxe: mitja çant una activa política d'aparcaments, millores en la connectivitat urbana (Prim, Bach _de Roda, Guipúscoa, Aiguablava, avinguda Foix, Terrades) i l'equilibri en el trànsit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Av. Mistral, Aragó Meridiana), que així poden recuperar el seu caràcter propi de vies urbanes, i fins í tot la col t locació de barreres en zones que no el poden suportar (Projecte Gaudí). S'ha millorat molt substancialment l'eficàcia en l'administració municipal: la seva plantilla s'ha reduït en 2.000 persones en cinc anys ï s'ha 7 �descentralitzat en els distri tes en un 21%. Hem estat pioners en la introduc ó de noves tecnologies de la informació: primer 01 , molt aviat a través de I'Internet. . Actualment, el 60% de les lli céncies d'obres menors i d'activitats no classificade s es concedeix en un termini inferior a quinze dies. II.- La situació econòmica de arcelona . L'economia de Barcelona a tingut l'any 1994 un creixement del 2,4%. Aques a taxa és superior a la que s'ha calculat per a l'economia catalana (1,9%) i espanyola (1,7%). • El creixement real acumulatiu del PIB a la ciutat serà d'un 9,9% en el període 1990-1995. En el mateix període, el creixement del PIB. de Catalunya serà del 6,5% i el d'Espanya del 6,7%. . Aquest creí>ement per so g re del de l'economia catalana i espanyola es ptodueix per segon any consecutiu. Es desprén, per tant, que Barcelona resisteix millor la recessió i que està en millor situació per aprofitar les fas 8 expansives. �III.- Barcelona, abans i després dels Jocs, ha estat la locomotora de Catalunya. pronosticaven els "pájaros de mal agüero". En contra també deis que difonien una imatge (que tenia l'avantatge de q e era creïble) de Barcelona • En contra del que post Olímpica arruinada. . Aquesta imatge podria ser creïble però no ha estat verdadera sinó falsa. Ten ga el suport d'una memòria històrica barcelonina dolenta (1888 i 1929), després de la festa ve la ressaca , o tot pecat porta la seva penitència. • Però aquí nosaltres havíem fet medecina preventiva (ens havíem vacunat amb 5 vacines): 1.- Pla Estratègic. Disseny de les obres olímpiques per la ciutat, per la millora de la ciutat (els Jocs només son l'excusa). 2.- 3.- Pla d'inversions post Olímpiques 93-94 de 68.000M; (2/3 finançat per l'Ajuntament, 1/3 pla d'aparcaments en concessió municipal). Ara s'estan inaugurant les obres. �pla de 4anejament i reducció de la despesa. Per exemple, el pressupost de 1992 amb increment del 4,4% en co tra del 16% de l'Estat i 12% 4.- Des de 1991 de l'Autonomia. 5.- Organització Olímpica externalitzada ï Holding Olímpic. L'atur a Barcelona és inferior al d'altres ciutats corn: Copenhaguen (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín (13% a l'est, 12,8% a l'oest), Milà (14%), Londres (13,9%), ('Haia (15,2%). I és similar a la taxa de París (12,5%) i Manchester 12,41%). l'aeroport de Barcelona durant l'any 1994 fou de 10.647.281 passatgers, 317.000 més que en el rècord històric de 1992 i 648.775 més que el 1993. El trànsit internacional s'ha multiplicat per 2,5 en 10 anys: de 1.736.600 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1994, a 4.206.000. El trànsit a En els primers mesos de 1995, el trànsit de passatgers ha crescut unal mitjana d'un 14% ï la càrrega ha augmentat un 19,4%. El 1995 l'aeroport superarà els 11 milions de passatgers. anys s'ha passat d'una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el En sis 10 �nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.790.101, el 1989, a 4.256.524 el 1993. En aquest darrer cap de setmana, s'ha arribat a un nivell d'ocupació del cent per cent. Només havia passat un cop l'any 1989, però amb una oferta que era la meitat que l'actual. I hem introduit qualitat i competitivitat en el sector hoteler de Barcelona. 1994 el Port de Barcelona va superar els 20 milions de tones de tràfic, alnb un augment del 15% respecte l'any anterior. Aix mateix s'ha consolidat com el primer port del 9editerrani en tràfic de contenidors. El Barcelona es consolida con) a base de creuers a la Mediterrània. Els passatgers de creuers (sense comptar vaixells olímpics) hpn passat de 132.800, el 1992, a 174.000 el 1994. Es a dir, un creixement cada any del' 14,4%. El sostre d'oficines ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.009 m 2 . la demanda respon: IBM s'instal.la a l'Illa, Nissan a les Torres Cerdà, Xerox al carrer Tárragona. UAP inverteix 20.000 milions de pessetesa Plaça Catalunya-PelaiBergara, obres que ja han començat. �. Kepro tira endavant el gran projecte de DiagonalMar, un cop superats tots ell tràmits urbanístics. • S'ha procurat trencar oligopolis locals. Com el Pla d'Hotels, I'éxit del qual s'h explicat més amunt o l'adjudicació dels contractes de neteja, els aparcaments, etc. • Barcelona ha consolidat una oferta comercial de qualitat. Barcelona és una marca que ven i la ciutat disposa d'una oferta comercial tradicional d'una gran qualitat. La transformació d4 la ciutat ha contribuït a promoure centres comerci als tradicionals: Barna Centre, carretera de Sants, dia Júlia, carrer Gran de Sant Andreu, els comercian ts de Sant Gervasi han creat una targeta de crèdi t comuna. Els mercats municipals també han expe r imentat una amplíssima transformació: Mercat del Clot, Mercat de Sant Antoni. Ben aviat el Mercat de la Concepció. . Barcelona, np ho oblidem, és el centre d'un mercat de 15 milions d'habitants. IV.- L'Ajuntament és un bon mpresari: . A partir de 1992 genera recursos per dedicar-los a inversió i a amortització de deute. 12 �Recursos generats després d'interessos 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1990 1991 1992 -957 -361 15.862 22.142 28.746 29.403 37.461 45.170 52.799 • A pa rt ir de 1993 es redueix volum de deute. Total de endeutame nt a final d'any 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 224.780 244.401 271.403 280.189 278.486 275.104 270.986 264.204 249.670 • L'Ajuntament de Barcelona contribueix activament a la convergència amb Europa. Els pressupostos de l'Ajuntament per a 1995 sn, en relació als de la Generalitat i als de l'Estat: • Els més austers de les tres institucions. • Els únics que redueixen els ingressos tributaris. • Els únics que redueixen les despeses de personal. Els únics que redueixen la càrrega financera. �inversions consolidades se situen per sota de les de l'Estat (abans del retall pressupostari) però per sobre de les dé la Generalitat. Les L'Ajuntament és l'únic- institució que presenta superàvit de caixa. És l'única administraci que redueix el deute en termes absoluts. . Tot això és el que justifica que Barcelona no sigui una pesada càrrega post Olímpica sinó tot el contrari, el motor, la locomotora de Cltalunya i més enllà tota la seva àrea d'influència. A més no estem hipotecats més enllà de ('estrictament racionable. (El cost del nostre endeutament és del 19% dels nostres ingressos). Ni ha incrementat la pressió fiscal (en contra del que diuen els nostres oponents). La fiscalitat local -impostos locals/PIB- ha passat del I'58 de 1990 al 1'57 a 1994. Crec que els adjectius adelquats són rigor, discreció i austeritat. V.- Les . estratègies de futur de Barcelona Vull diferenciar molt clarament el que seran les prioritats de la nostra acció de govern del que considerem que són les estratègies convenients per al futur de la ciutat. Molts de vosaltres m'ho haureu 4 �sentit ja a dir, els darrers dies, les nostres prioritats seran tres: l'ocupació, l'habitatge i el transport púbic. . Que quedi clar d'entrada que són tres qüestions en les quals els municipis, els ajuntaments, no disposem de competències plenes. Són qüestions en les quals tenim reconegu- un paper més o menys relatiu. Però són els problemes, i, en conseqüència, ens hi ficarem. Ens hi ficarem a fons, comprometentnos (com tantes altres vedades) a fer papers de suplencia. Ara, però, reclamem, i crec que ben justament, instruments i recursos. • Si és cert que aquestes tres qüestions són prioritàries per als ciutadan4. I ho és. Hi treballarem, ens hi esforçarem, farem córrer la nostra imaginació. Però demanem que se'ns donin eines i recursos. Simplement això. • (EXPLICAR BREUMENT LES PROPOSTES EN MATÈRIA D'OCUPACIÓ, HABITATGE TRANSPORt PÚBLIC) . Barcelona afronta aquests anys decisius del final de segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context és important reten r dues idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon Pla Estratègic. Un Pla �qualitat de vida i per la qualitat dels productes i ser eis de la ciutat. Estratègic que aposta per I Aquestes són les principals apostes estratègiques de Barcelona: a) Consolidació de Barcelona com a centre d'una macroregió europea mediterrània de 15 milions d'habitants. b) Barcelona porta del Sud d'Europa. c) Qualitat de vida. Barcelona, ciutat de qualitat. d) Cultura i civisme. e) Internacionalitzaciól. Principals àrees de projecció: Europa, Mediterrània i Amèrica Llatina. . Algunes mesures que concreten aquestes estratègies: . e Prioritzar les comunÑcacions amb Europa: connexió amb Europa anti tren d'alta velocitat. Es construirà una gran estació terminal a la Sagrera i una altra a l'aeroport per 'permetre que aquest es pugui convertir pròpiament en l'aeroport de la 6 �macroregió. Potenciació de l'aeroport com a "hub" europeu. . - Crear una gran plataforma logística al Delta del Llobregat aprofitant les botencialitats d'algunes infrastructures i agents ja instal.lats: Port, Aeroport, M construcció de una nova te rminal de càrrega aèria, Zona Franca, Mercabarna, rlou recinte Montjuïc 2 de la Fira de Barcelona. . - Plataforma del Besòs. Projecte Congost del Besòs (Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Montcada i Santa Coloma), creació d'un parc fluvial, connexió dels parcs de Collserola i de Sant Mateu, compaginació amb les penetracions viàries i ferroviàries a Barcelona. Creació d'una nova zona d'activitats lúdiques i récreatives al litoral de Diagonal Mar i a la Catalan,. . Aquests dos objectius apunten cap a la vertebració d'una verdadera ciutat metropolitana, amb centralitats potents en zones avui marginades i, fins i tot, "trinxades". Una ciutat metropolitana que les Rondes han fet possible. . - Telecomunicacions. Creació d'una infrastructura adequada a Barcelona per facilitar el màxim les telecomunicacions desenvolupament de avançades i els serveis de valor afegit: Pla Fotón. 7 �. - Avançar en la intermodalitat entre el transport públic-privat en la regió metropolitana de Barcelona. Creació d'una oferta adequada de transports públics a la regió metropolitana, 4ta una autoritat única, que no incentivi l'ús del transport privat. Així mateix, avançar cap a majors ni vells de disciplina i de seguretat vial. . - Millorar la qualitat ambiental de la ciutat i posar les bases per anar cap a un model de Aplicació desenvolupament sostenible. generalitzada de criteris mediambientals en els i processos de recollida i eliminació de residus. . - Consolidació de Barcelona com a capital cultural europea. Dotació d'un I sistema de grans infrastructures culturals: MACBA, MNAC, Liceu, 4 Teatre Lliure (que s'obrirà el 1997), Auditori, Teatre Nacional, CCCB, Arxiu de I Corona d'Aragó. . La Casa de l'Ardiaca estaré acabada en 18 mesos. Properament Barcelona disposarà d'una de les millors col.leccions d'art pe-colombí: la Col.lecció Barbier Muller. També, mdlt probablement, una de les millors col.leccions mundials de pintura holandesa. El Museu d'Història de la Ciutat està preparant, per la seva banda, la commemoració dels 2000 anys d'història de Barcelona. �. - Enfortiment de Barcelona com a gran centre industrial, consolidant i millorant la seva competitivitat a través d'un pacte industrial metropolità. Dotació de nous instruments jurídics i legals perquè la civat pugui resoldre alguns problemes que tenen una gran incidència en la vida quotidiana dels seus habitants. Així mateix, cal avançar per aconseguir quet la ciutat participi en els òrgans de decisió de les infrastructures estratègiques per al seu territori (Port, Aeroport, etc.) i que disposi, també, dels mecanismes per planificar el seu territori. . - Carta Municipal. . Barcelona és, avui, un model de referència a Europa. 19 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4354 Title A name given to the resource Barcelona en l'Europa del 2000: un model de referència Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Lideratge Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1449/19950525d_00686.pdf cd5cb476f12595667ceb970c61b1a2b6 PDF Text Text MÍTING CENTRAL AL PALAU SANT JORDI Dijous 25 de maig. A995 - ESTEM ARRIBANT A L'HORA DE LA VERITAT D'AQUESTA CAMPANYA. - ESTEM EN EL PUNT CULMINAN HA PERMÈS EXPLICAR-NOS. D'UNA CAMPANYA QUE ENS - I QUE ENS HA PERMÈS, UN COP MÉS, D'ESCOLTAR EL BATEC DE LA CIUTAT, DELS SEUS HOMES I LES SEVES DONES. DE LA GENT QUE FA, VIU, TREBALLA I DISFRUTA AQUESTA CIUTAT MAGNÍFICA I ÚNICA QUE ÉS BARCELONA. - HEM POGUT EXPLICAR ARREU, PAM A PAM, LA BARCELONA QUE HEM FET. - PERO SOBRETOT HEM VOLEM FER. EXPLCAT LA BARCELONA QUE - HE TINGUT OPORTUNITAT DE DIBUIXAR LA BARCELONA DEL FUTUR. D'UN FUTUR QUE ÉS AQUÍ MATEIX. A TOCAR DE LA MA. - I DE FER-HO DEMANANT QUE ES CONEGUÉS I ES RECONEGUÉS LA BARCELONA DEL PRESENT. - SÍ SENYOR! LA BARCELONA (UE HEM FET ENTRE TOTS. UNA CIUTAT QUE ÉS MAGNÍFICA' ENCARA QUE A ALGUN CANDID^IT LI SAPIGA GREU HAVERHO DE RECONÈIXER 1 HO VULGUI AMAGAR. - HEM TRANSFORMAT LA CIUTAT DE DALT A BAIX. ENCARA QUE LI SAPIGA GREU. - HEM PROJECTAT BARCELONA AL MÓN. 1 AMB BARCELONA HO HA FET TOTA CATALUNYA. E CARA QUE LI SAPIGA GREU. �- NO TENIM TOTS ELS PROBLEES RESOLTS. ÉS CERT. ELS CONEIXEM I HEM EXPLICAT LE3! NOSTRES PROPOSTES PER RESOLDRE'LS. - PERÒ DEIXEU-ME QUE US FACI UNA PREGUNTA: ESTEM O NO ESTEM MILLOR DEL QUE ESTAVEM FA DOS, FA QUATRE, FA SIS, FA VUIT O DEU ANYS? - DIGUEU: ESTEM O NO ESTEM MILLOR? I '' "] [" S I I I I I I I I I I I I I I I I II I !mur] - I, DONCS, PER QUÈ NO HO PODEM DIR? PERQUÈ NO HO PODEM DIR AMB ORGULL? QUIN MAL Hl HA? - SABEU QUÈ PASSA? QUE EL CANDIDAT QUE VA VENIR DE MADRID ESTA DESCENTRAT. - PERQUÈ TOTHOM LI DIU CUE LA CIUTAT ESTA CANVIADA, MILLORADA, ESPLÈNDIDA. I SE SANT INCÒMODE. - PER AIXÒ HA MUNTAT UNA CAMPANYA ACUSANT-NOS A NOSALTRES DELS SEUS PROBLEMES. - PERQUÈ AIXÒ ÉS EL QUE HA FET: - MIREU, AVUI NO ÉS EL MILLOR DIA DE PARLAR-NE, JA HO SÉ. PERÒ A MI M'HA SABUT MOLT GREU QUE EL MEU ADVERSARI FALTÉS TANTES VEGADES A LA VERITAT. - QUE DIGUÉS QUE ERA UN CAPRICI MEU EL QUE UN INCOMPLIMENT SEU. - QUE DIGUÉS QUE NOSALTRE HAVIEN D'HAVER FET ELLS. NOMÉS ERA NO HAVÍEM FET EL QUE - QUE HAGI DESCRIT UN PANORAMA NEGRE D'UNA CIUTAT QUE SI ALGUNA COSA POT LLUIR AVUI ÉS LA SEVA LLUM �- I QUE HAGI ESTAT AMAGANT NEGANT QUE ESTAVA DISPOSAT A TRAIR FINS I TOT E S SEUS MÉS FIDELS PER LA SEVA AMBICIÓ PERSONAL. PERQUÈ PER EN ROCA BARCELONA ÉS UN INSTRUMENT. UN INSTRUMENT PER A LA SEVA CARRERA POLÍTICA. I JO US DIC: BARCELONA NO POT SER MONEDA DE BARCELONA ÉS UNA PASSIÓ. CANVI. AMB BARCELONA NO S'HI JUGA. AMB BARCELONA, O T'HI CASES PER AMOR O NO Hl VINGUIS. A BARCELONA NO S'HI POT VENIR QUAN S'ESTA CANSAT DE MADRID. BARCELONA ÉS SENTIMENT. - PER AIXÒ LA NOSTRA VICTÒRIA DE DIUMENGE SERA DOBLE: GUANYAREM LA CAMPANYA: LA CIUTAT ES RECONEIXERA LA MATEIXA, RECONEIXERA EL SEU PROGRÉS I AFIRMARA QIE VOL MÉS PROGRÉS. PERÒ TAMBÉ GUANYAREM UN CANDIDAT QUE HA FET UNA CAMPANYA QUE LA CIUTAT NO ES MEREIXIA. - BARCELONA GUANYARA UNM VEGADA MÉS. NO ENS PODRAN ATURAR. AIXÒ JA NO Hl HA QUI HO PARI! - I VULL FER UN ADVERTIMENT: JO NO CANVIARÉ MAI. NO EM FARAN CANVIAR. JO SEGUIRÉ ENTOSSUDIT PER BARCELONA. SEGUIRÉ LLUITANT PER ALLÒ QUE LA CIUTAT DEMANA I HO FARÉ ALLA ON CALGUI. - ARA US VULL PARLAR UN MOMENT DEL PERSONAL AMB EL FUTUR DE LA CIUTAT. MEU COMPROMÍS UN COMPROMÍS QUE JO ENTENC COM UN COMPROMÍS AMB TOTS I CADASCUN DE VOSALTRES, I AMB TOTS ELS BARCELONINS 1 BARCELONINES QUE DIUMENGE DIRAN: �VINGA MARAGALL, SOM-HI! I TAMBÉ UN COMPROMÍS PERSONAL AMB TOTS ELS ALTRES. PERQUÈ VULL SEGUIR SENT L'ALCALDE DE TOTS: L'ALCALDE DELS NENS, QUE EM TRACTEN COM UN NEN. L'ALCALDE DELS JOVES QUE EM DIUEN: El, TIO, PASQUIS, CANYA! L'ALCALDE DELS QUE VAN NÉIXER AQUÍ I L'ALCALDE DELS QUE EM DIUEN "PAISANO" "PAJCUÁ" L'ALCALDE DELS QUE EM VEUEN COM UN FILL. VULL SEGUIR SERVINT-VOS A T S. NO PATIU: EL MEU COMPROMÍS Ni0 ÉS DE CONVENIÈNCIES. ARA JA FA TEMPS QUE ENS CONEIXEM I SABEU QUE NO PUC SERVIR LA MEVA GENT, LA MEVA CIUTAT, EL MEU PAÍS, ELS MEUS IDEALS, SIN() ÉS AMB PASSIÓ, AMB ENERGIA, AMB TOSSUDERIA, AMB IMAGINACIÓ. FENT-ME PESAT SI ÉS PER ACONSEGUIR EL MILLOR PER BARCELONA. POSANT-HI TOT EL QUE TINC A DINS. POSANT-HI EL COR. ESTIGUEU-NE SEGURS. EL NOSTkE CAMÍ VE DE LLUNY I JUNTS ANIREM MOLT MÉS LLUNY ENCARA. NOMÉS NECESSITO QUE QUAN SORTIU D'AQUÍ ENCOMANEU AQUESTA EMOCIÓ D'AQUÍ DINS ALS DE FORA. I BARCELONA, DIUMENGE, GUANYARA EL SEU FUTUR. Has de presentar Felipe González tu, recorda-ho �BARCELONA HA DE DECIDIR PER ELLA MATEIXA NO VOLEM QUE BARCELONA VAGI A REMOLC BARCELONA ES JUGA EL FUTUR EN AQUESTES ELECCIONS ARA ES QUAN BARCELONA HA D DIR SOM-HI! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4355 Title A name given to the resource Míting central eleccions municipals 1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Eleccions Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Ajuntament de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1450/19950530d_00687.pdf 1e4aa3ba0a2f373ed67fb1a3b0f04ab8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Declaració de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona Les eleccions municipals de diumenge passat, 28 de maig, van ser un èxit molt notable de participació, en superar-se en 7 punts el percentatge de ciutadans que havien anat a votar a les eleccions de 1991. Aquesta més alta participació ha estat fruit, sens dubte, de la netedat, l'interès, la calidesa i fins i tot la passió amb que s'ha viscut la campanya electoral, durant la qual s'han pogut debatre les qüestions que tveritablement afecten els barcelonins i les barcelonines, En aquests moments vull reiterar una vegada mps, amb la màxima formalitat i solemnitat, el meu agraïment als ciutadans de Barcelona i el rneu convenciment que amb la seva confiança han respost majoritàriament a les propostes de progrés i de futur que els hem formulat durant tota la campanya. Barcelona ha dit sí al seu futur. El nostre compromís és, a pa rt ir d'ara, que el govern de la ciutat de Barcelona respongui a les expectatives que el nostre programa ha generat en el conjunt dels ciutadans. I, en aquest sentit, reitetlo que les nostres prioritats durant el mandat que ara comença seran el transport públic, l'habitatge i la creació d'ocupació, i que per això serem estrictament exigents amb les administraci.bns responsables del compliment de les seves obligacions competencials i dels seus compromisos adquirits amb la ciutat. Els dos grans atots amb què Barcelona encara el mandat actual són el civisme i la cultura, que han de ser els instruments que coronin i materialitzin el canvi fisic que ha experimentat la ciutat. Aquesta acció de govern serà conduïda com fins ara pel compromís d'eficiència, d'honestedat i de transparència en l'acció de govern. El nostre estil de govern les nostres prioritats d actuació, al marge de les grans operacions de transformació urbanística -que avui tenen ja una dimensió metropolitana, amb les operacions del pla del Delta del Llobregat i del congost 41 Besòs- i de dinamització econòmica de la ciutat que ja es troben en marxa, es concretar4n en les pròximes setmanes en una sè ri e de gestos i de mesures que vull anunciar avui mateix: Plaça Sant Jaume, 1 08002 Barcelon Tel: 402 75 23 Fax: 402 75 32 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia L'aspiració a aconseguir la nominació de Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Durant aquest any 2001, Sarajevo es constituirà en "l'onze districte" de Barcelona i compa rt irà algunes de les activitats de la capitalitat cultural, coma mostra del nostre compromís solidari amb la capital de Bòsnia i Hercegovina. - - La reiteració de la voluntat de la ciutat d'hostatjar amb èxit la Conferència intergovernamental Euromediterrània, que tindrà lloc a Barcelona a finals de novembre. - La celebració immediata d'una reunió amb la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i els ajuntaments metropolitans per tractar de l'extensió de la xarxa del metro i del tralnspon públic, i l'exigència a la Generalitat de l'acompliment dels compromisos que ha adoptat durant la campanya electoral en aquest camp i, particularment, de la signatura immediata del contracte-programa, que no admet més espera. - L'adopció de mesures, d'acord amb els representants del sector del taxi, que permetin una millora d'aquest servei públic, i que en fomentin la seva racionalització i l'optimització dels seus nivells d'ocupació. - Negociar de forma immediata amb el Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient (MOPTMA) la posada en marxa d'iniciatives urgents per a la promoció d'habitatges de lloguer assequible destinats especialment als joves, i l'impuls del Pla Central del Raval. - Impulsar la creació d'ocupació, amb l'ajut a la reació de noves empreses i la facilitació dels tràmits per establir-se a Barcelona. - Promoure amb caràcter immediat l'adaptació als minusvàlids dels accessos als edificis públics, en el marc del pla municipal vigent, tot posant l'èmfasi en els locals que són utilitzats com a col. legis electorals. - Posar l'accent en la gestió de les obres al carreo- amb el doble objectiu de donar prioritat als vianants i de mantenir la dignitat de l'espai urbà. - Visitar oficialment les tres presons de la ciutat i impulsar el seu trasllat. Reclamar igualment al Departament de Justicia la construcció de la cinquena presó, amb vistes a reduir la densitat actual d'ocupació de les instal . lacions penitenciàries de la ciutat. - Reprendre les negociacions per a l'aprovació definitiva de la Carta Municipal de Barcelona i impulsar el municipalisme mitjançant la celebraci 4 del II Congrés de Municipis de Catalunya, la tardor que ve. Plaça Sant Jaume, 1 08002 Barcelona Tel: 402 75 23 Fax: 402 75 32 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia els terminis de l'aplicació de la Justícil Local amb el Ministeri de Justícia i Inte ri or i impulsar el desenvolupament del Pacte Local a les grans ciutats, amb l'objectiu d'aconseguir una distribució de la despesa pública del 50-25-2 % entre els tres nivells d'administració. - Negociar La confiança que els ciutadans i les ciutadanes delBarcelona han dipositat en l'opció de progrés que represento permetrà a Barcelona de situar-se}novament a l'avançada del moviment que, des de les ciutats europees, pugna per una més gran proximitat de l'administració als ciutadans. La consolidació del poder local, amb un nombre més gran de competències i de recursos, serà la garantia d'una renovació i revitalització de la cultura democràtica i de progrés al nostre país. Barcelona, 30 maig de 1995 Plaça Sant Jaume, 1 08002 Barcelona Tel: 402 75 23 Fax: 402 75 32 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4356 Title A name given to the resource Declaració de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona. Valoració de les eleccions municipals de 28 maig 1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Govern Acció política Ajuntament de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1451/19950614d_00688.pdf 011f82d3791f4851c1c127d0b8e4dba5 PDF Text Text /).€5","'d l4. ‘. 9 S` Últim aspecte, i aquest és motiu d'orgull personal: sóc una persona a qui li interessa profundament defensar la seva autoritat moral i que aquesta autoritat moral pugui ésser reconeguda no públicament, sinó per la gent que treballa amb mi, de manera que vegi fets exemplars i aquests fets exemplars tinguin un clement de multiplicació i aqucst clement de multiplicació constitueixi una lògica de comportament, que es la lògica de comportament que jo valoro. Hi ha ducs maneres de valorar com és la gent cntom del poder. Una que és la fàcil i que no és de dretes ni esquerres, sinó que és una qüestió de sensibilitat humana, de gruix humà, és la més habitual: una persona arriba a un nivell i es comença a preocupar dels que estan al seu nivell o dels que estan més amunt; si arriba molt amunt, s'ha de preocupar de molt poques persones. Això sempre dóna molta rendibilitat, però és una cosa que no puc entendre com a persona progressista amb sentiments igualitaris i amb sensibilitat envers les persones, perquè un, quanité una responsabilitat, ha de saber mirar cap avall en tot moment, atendre personalment tothom, tenir el principi de la cordialitat estès a tothom per una raó molt simple i 4lemental, perquè és l'única manera profunda de crear motivacions i responsabilitats iprofundes i de fer treballar positivament la gent: no crec que el crit, la por o el control econòmic sigui el mecanisme per fer treballar la gent. Dic això com a persona que durant vuit anys ha estat treballant amb una fi gura tan important com l'Alcalde de Barcelona, de qui he dit que es el millor Alcalde 'e la història de la Ciutat, estretament i amb una intensitat equiparable a la d'un matrimoni de cent anys no consumat, com vaig dir en un programa radiofònic. Jo sempre he defensat la llibertat, la llibertat del$ equips, només faltaria, i la llibertat en la vida política; i m'agrada remarcar qu e es imprescindible tenir una actuació que és fonamenti en un cert gruix humà. Aquí em refereixo a tots els Regidors: hom pot divergir dels Regidors (els Sr. Lacalle i jo pensem coses diametralment oposades), però aquesta divergència no ha de treure uns elements de cordialitat humana. Igualment amb tots els alts funcionaris de la Casa hi ha d'haver una relació de control de legalitat, però pot haver—hi tamle elements d'interès i positius. En una societat deshumanitzada molta gent troba 4 faltar una mica de sensibilitat, una mica de tendresa i una mica de valoració del $eu petit o gran treball. Fer això ha estat per mi la satisfacció niés gran. El meu cercle íntim, format per molt poca gent, s'ha comportat excepcionalment be: he tingut algu>ies sorpreses, totes elles vingudes de baix que, amb tata confiança, us he dir que m'han emocionat profundament. Aquí no hi ha un comiat: jq sóc un polític que va començar als setze anys, estic al Parlament de Catalunya, ori sóc Vice—president del mcu Grup i, per tant, continuo en la batalla política. L'Alcalde sap perfectament que continuo a la seva disposició per a tot allò que convin g ui en relació a la ciutat de Barcelona. El que sí que he volgut és fer una cosa que és poc habitual. No crec en la gent que no té un pensament polític: la gent que no té nin pensament polític no m'interessa des del punt de vista de la possibilitat transformadora en la qual jo crec en relació a moltes coses. Només crec en aquella gent que té pensaments polítics i pensaments morals perquè, en última instància, la moral i l'estètica van molt unides i són transcendentals per poder dur una activitat política presidida pel següent: un polític democràtic que porti divuit anys en llocs transcendentals econòmicament claus de la política que pugui anar en tot moment amb la cara alta la feina ben feta es en aquests moments, si em pel meten amb tota confiança, un luxe més gran que fa dos anys", El Sr. ALCALDE pronuncia frinalment el següent parlament: "Anem cap a la cloenda d'a'questa sessió, que no és de tràmit si algú s'ho pensava, sinó molt impo rt ant. Tant, que m'allibera de dir res perquè entre allò que han dit els uns i els altres, els de dalt i el; de baix, els de la dreta i els de l'esquerra, crec �que la Ciutat està en aquest moment ben informada de quins són els meus i els nostres pensaments. De tota manera, he de manifestar l'agraïment en nom personal i de la Ciutat a tots vosaltres per haver format cl Consistori del prodigi dcl 1992. Que va rematar les obres a temps. Que va mantenir la Ciutat en tan bon funcionament que la gent d'arreu del món va dir que era tant o més Important la Ciutat que els atletes, amb més elogis per a l'escenari que no pas per al f e/ t. I, sobretot, que ha coronat l'obra més important, la de la confiança de la Ciutat en si, mateixa, molt especialment en haver resolt l'etapa niés difícil del projecte del 1992, que han estat el 1993 i el 1994, és a dir, els anys posteriors en què es va ensorrar Montreal i en què segurament tampoc Barcelona va excellir el 1889 i el 1930, mentre que la Barcelona de 1993 i 1994 sí que ho ha fet: no s'ha desviat una pesseta i, sobretot s'ha tingut mà feria per retallar la despesa i per absorbir el fabulós desplegament organitzatiu que s'havia fet en els primers anys d'aquest mandat i en els darrers de l'anterior, sense tremolar i sense perdre la sensibilitat. Hauríem de tenir un recorkl per a tots aquells que sense ésser Consistori han estat Ciutat, però seria massa llargs molts noms lligats a dies i a nits, a setmanes, a mesos de treball durant aqucsts quatre anys. En la sessió d'avui vostès han anat molt més enllà, en alguns casos fins al 11)82 i en d'altres fins al 1979 perquè podien fe¡-ho. Cree, ho to rn o a dir, que aquesta sessió no es de tràmit: la memòria es un luxe que s'ha de mantenir. La memòria és curta i recordar no és ociòs; i sabent que tenim el Secretari General que tenim, el qual prendrà nota completa del que aquí s'ha dit, ja estic disfrutant de pensar en quan legirem tot el que aquí s'ha dit, perquè, d'alguna forma, aquesta és la millor història, la millor crònica de la Ciutat que es podia fer. Cree que us he d'agrair en ara més: haver cregut en els trumfos de la Ciutat en una fase de desmotivació i de recessió, perquè aquesta virtut cabdal que ens ha permès passar be el període més difícil, no hagués estat perfecte si no haguéssim jugat tots el nostre rol amb dignitat, cadascú el scu: uns, assenyalant les obligacions contretes, les càrregues de futur i les necessitats del manteniment, de la quotidianitat i de l'equilibri territorial després d la batalla, després de la gran feta; els altres, assenyalant, en canvi, la possibilitat real d'aquest manteniment i d'aquest equilibri i de fer front a les obligacions tot mante tint el cap clar respecte a les enormes perspectives que s'obrien i que s'han obert a la Ciutat si orem capaços de mantenir el rumb, que és el que hem fet uns i altres. A aquells que ara pleguen i que poden dir "ahí queda eso", com diu la dita castellana, els he de dir que els envejo perquè deixen una feina que han perfeccionat. Els que continuem, encara no, i net sabem com la història ens recordarà; en canvi a vostès ja comencem a saber com la història els recordarà. Tot això no vol dir que 4'ostès pleguin, com han dit a bastament; vostès segueixen al servei de la Ciutat i molts hi tornaran, segurament. M'agradarà que hi hagi un bon manteniment d'aquesta memòria i d'aquesta amistat. En entrar cm preguntava: què farem sense l'Auc et? i en sortir cm pregunto: i què farem sense l'Armct? Perquè si jo ho hagués de lcomcntar, hauria de parlar com a mínim tant com ell i no ha sobrat ni una sola paraula en tot allò que ha dit. I en tot allò que han dit vostès, tampoc. Per tant, encarrego 'J' a ara a l'Armet i a l'Audet que posin fil a l'agulla del manteniment de la memòria; i facin allò que es van comprometre a fer l'Abad i en Pons Valon de muntar una associ a ció de Regidors i Ex-regidors, però no s'hi han dedicat prou i no ha acabat de st.rar. Estic segur que l'Armet i 1'Audet la tiraran endavant ï, a més, ja tenim secretària, perquè ahir, en acomiadar la Sra. Montserrat Ubach, que es va jubilar l'altre dia després de quaranta anys de feina (que començà a l'Àrea d'Esports i que va acabar, després de molts anys a l'esmentada Àrea, essent secreta ri a del Grup de Convergència i Unió), li vaig demanar si volia ésser-ne �secretària i animadora i de seguida Om va dir que trucaria a l'Enriqueta, amb la qual cosa estem salvats perquè tindrem tots els ets i uts i totes les dades. Tornant a allò que els volia dir, crec que aquest mandat, després de començar dramàticament amb la marxa de dues, persones que ho havien donat tot pel Consistori i per la Ciutat, passarà a la història com un dels més productius i brillants de la nostra Ciutat, no per l'Alcalde -això haurem d'esperar una mica més per saber-ho-, sinó pel mandat, i això es dcu a vosaltres: ningú no us ho pot treure. Govern i oposició hem teixit, hern construït lentament el dret que ens diguin sempre más: aquest o aquesta va ésser Regidor de Barcelona en aquell mandat famós en què la Ciutat va meravellar tothom i va cuidar-se de si mateixa, especialment d'aquells que més ho necessitaven. Només puc dir que aquesta certesa es pot veure com tot un repte per al mandat que s'obrirà dissabte vinent: tant de b $ que d'aquí a quatre anys puguem, els que continuem, tancar ei període amb la mateixa satisfacció personal i corporativa amb què avui ho fcm". No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores i deu minuts. ^^^5 9Lt-a I .(^ic^-^ -\tldl i Q ,(,o _ I ^-a' LANul1v\ - 1- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4357 Title A name given to the resource Ple comiat. Paraules de comiat regidors legislatura 1991-1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Política Acció política Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1452/19950617d_00689_LD.pdf 6bff0bab6908e45a2e708c7ab12a8ff4 PDF Text Text INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE E~ CONSTITUCIÓ DEL NOU CONSISTORI . EL CONSELL PLENARI DE 17 d~juny 1995 Regidores i Regidors, Ciuta~ans i Ciutadanes, A vui no hauria de fer un, discurs transcendental, pero si un discurs transcendtrnt. N o anuncis i anuncis, paraules sobre paraules, sinó línies d'acció, reflexions mobilitzadores d'energia, de les immenses energies que ~i ha su1nades en aquest consistori barceloní, en les persones que el formen, en aquest any de Deu de 19p5, just al tombant de la recta final del segle. 1 Com immenses són les energies acumulades per una ciutat que, com va dir aquel\ "va tocar el cel amb les mans", es va proj ectar arre4 del món i va pagar per aquest privilegi, pero va pagar a gust i a consciencia, i va saber remuntar els petills de la desmotivació posterior, les dificultats economiques i la insensibilització a la vida q_uotidiana que és típica deis períodes festius i euforics. �El nostre consistori ref1ecteix, en resum, la nostra ciutadania i les seves ansies, les seves deries i les seves il .lusions. Nosaltres - els de l'esquerr~- hem fet el paper més agraYt, pero també més arriscat, de positivar la visió de la ci utat i altres han fet fl paper 1nenys agradós, pero també més segur, de la fvisió crítica. Són els rols que ens han toqat, sense els quals no hi hauria contrast ni, per tant, visió autentica de la ciutat, tal com és i tal com la volem. Ni aven<; cap a una realitat millor i superior. Pero hi ha una reflexió sobre el passat que vull fer de seguida. 2 �les grans obres públique$ i amb uns terribles problemes de cohesió, de d1aleg i de construcció de les grans operacions que la ciutat necessita an1b tota evidencia. 1 Londres -ho deia fa 4 dies ql Financia} Titnes- no té alcalde ni ajuntament ~i area metropolitana: solament districtes amb poder fiscal propi. I tampoc ha trobat !'estructura opti~a per a gestionar la madures a urbana de tota unla capital ex-imperial, ni fer jugar les seves cartes en¡el sistetna internacional de ciutats. ¡ Madrid, entretant, que ha s~guit de lluny el nostre procés de descentralitzaqió, ha fet districtes monocolors, prilner tots socialistes, ara tots populars, negant (en l'altre txtrem) la diversitat i la vida propia dels barris. En general, per altra banda, ~n la maj oria deis casos, els districtes són massa petits per reunir la massa crítica necessaria per crear! una autentica autoritat local. 4 �Barcelona esta en bones condicions -avui tothom ho reconeix- per a fer un pas endavant en el seu procés de descentralització. Ha c~mbinat significació de ciutat i consciencia de barr~ en les dosis suficients per a fer grans coses i coses petites, per a transmetre a tots, d'una banda, l'orgull de la ciutat millarada i, d'altra banda, !'ansia de no ser menys que els altres i de no ad1netre la miseria, l a decadencia o el mal servei enlloc. En les dosis suficients per a fer unes rondes que serveixin al tot i 1que tanmateix serveixin a les parts, que assegurin comunicació pero no al preu de prescindir deis equipament i dels espais verds. En aquesta equació ¡rau el gran exit de la nostra ci uta t. Res de tot aixo no hagués l estat possible sense el formidable impuls de les , associacions i entitats ciutadanes, els col.legis professionals i els tecnics urbans deis anys setant~; pero ta1npoc sense l'audacia, el sentit comú 1 i la generositat dels consistoris prüners de la Qemocracia, marcats per dues personalitats fortes 4' aquesta ciutat, Narcís Serra i Ran1on Trias Fargas~ pero també pels Güell, Abad, Sala, Catnpmany, i tants d'altres, i, per cert, " i ¡ 5 �els Bohigas, Benach, Serra¡tosa, De F om, Canals i tants altres tecnics magnífic~ . ! Després van venir els anys pe la transformació o els prodigis, pero jo recordo ar~ amb enyoran<;a aquells primers anys de l'entesa -a 'través del debat- en que tantes bases necessaries es van posar pel que havia de succeir a continuació (entre altres, certament, la candidatura olín1pica). 1 Aquesta és la prünera reflexió que volia fer, perque cree que ara necessiten1 d'~quell esperit d'iniciació, de renovació, d'il.lusió, d'es~or<; conjunt. Necessitem de nou ser capa<;os d'albi~ar un món diferent per Barcelona i un rol tnillor per a la ciutat. I cree que ho sabrem fer entre tots. Si és cert, com diem a v~gades, que el secret de Barcelona han estat els 40 anys de penitencia en que no varem poder fer res, pero varem pensar-ho i dibuixar-ho tot, i en que v~rem construir els acords socials sobre el que fer alrran de mar, com fer el gran pare central de Collser,ola, que fer-hi al darrera, com connectar-hi, quins ba)rris definir (els 36 grans barris ), quin es necessitats ~enien -des de la planta 6 �¡ asfaltica de Roquetes-Trinitat, tot just acabada de convertir en centre cívic i cultural, fins a la recuperació deis vells i nqus vapors, estacions de tren i escorxadors per convertir-los en zones verdes i aparcan1ents-, que fer am~ el barraquisme de la Perona, Ramon Albó i lFrancesc Alegre, com convertir els grans plans d'e~ventrament de la Ciutat Vella en senders de rehal,ilitació auday i alhora respectuosa, etc. ! Si aixo és cert, tatnbé ho és Jque ara hem de tomar a pensar Barcelona, inevitabl~ment la Barcelona gran, és ciar, de nou, després de la primera transformació, sense altra ret1exió reposa~a que la que cada nit abans de dies i dies hagim pogut fer després d'acció, de discussió, d'~bres, de serveis, de calamitats -cotn la del Lice~, la de Comte Borrell, la d'Hipercor, la del Turó de la¡Peira, les del Coll, o les inundacions que semblaver interminables a Sant Pau del Camp, a Horta, a la¡ Zona Franca i al Poble No u. l O aixo és possible, o la democracia, i en particular la detnocracia local, no és tan ~ona com ens pensavem. O som capayos de fer un gran salt endavant en les ¡ 7 �regles del joc, en la Llei de Barcelona, en el municipalistne, en la justícia local, en les condicions de la quotidianeitat, o haur~m d'admetre que només sabem fer després de les ll~rgues rumiades a les que aquesta ciutat ha estat 1 condemnada per les dictadures 1 altres cálamitats polítiques i ' . econonuques. Aquest cop hem de ser capa9os de pensar i de fer alhora, gn:lcies a la democracia que permet la simultaneYtat de la crítica i ~'acció, quan funciona bé. Acabe1n de passar un ~erío de positiu i 1'he1n d'encadenar amb un altre per demostrar que Barcelona no és una gran ciutat de moments, o una ciutat de grans moments, ~inó una gran ci utat. F or good, com diuen els anglesos. Per ternps, per sempre. i X X 1 Una gran ciutat europea, !aixó és el que hem de poder ser. La capital orgJllosa , d'una cultura, d'un país, d'una nació: Catalunya. Es a dir, Ja capital d'una de les lectures possibles d'Europa, fins i tot . 8 �d'un dels llenguatges d'Europa, que són tnolts pero no són tants, que es poden qomptar. .. .. l I, al mateix temps, la ciutat-ciutat, sense gran ·Estat, la que s'ha fet a ella mateixla, la que no pot parar de pedalar perque cauria, la que no té el formidable estabilitzador d'una burocracia estatal i/o finan cera. Que no és, corn deia la¡ Ma Aurelia, ni ciutatCasema, ni ciutat-Esglésiaj ni ciutat-Palau (*), sinó ciutat-ciutat, que ha de ge~erar cada dia la seva raó de ser, la seva propia rnotiV¡ació, que ha d'inventar la causa de les inversions q~e s'hi fan, l'interes dels altres per ella rnateixa, que ningú no li garanteix. [(* ) Els palaus del carrer Montcapa només ho són a Barcelona] ¡ 1 , Es per aixo que aspirern q¡, ser i necessitern ser la capital cultural d'Europa l'any 2001, el primer any del proper segle (no el darr~r d'aquest en que sorn). (1) Perque ens obliga, ja no tant a projectar i a fer grans infrastructure~ (aixoja es fa*·) sinó a 18 mesos reobrirem el MNAC amb el Rom~mic i el Gotic, i obrirem el MACBA, l'AUditori i el Teatre Nacional. I un any després haurern obert el Liceu i obert el Lliure, a l'altra punta d'bn és el Nacional, a Ponent, a tocar del Grec i deis museus. 1 * En 9 �mantenir una visió a plig termini, estrategica, que és essencial per a n~saltres. 1 1 (2) Perque ens permet '"capitalitzar" l'envejable posició conjuntural dt~ la nostra ciutat en el sistema de ciutats e*ropees, per tractar de convertir-la en perman~nt. La nostra candidatura gaudFix de tates les simpaties a Europa, fins l'extrem que ens atrevim a dir: aquest cop ens agradaria convertir la data-horitzó no només en una excusa per a la trqnsformació de la ciutat, sinó en una ocasió per a que Europa assagi la seva propia detinició. ' A Barcelona, per que no? Barcelona, ja ho he dit, és l'escenari d'una de les lectll.res possibles d'Europa, i afegeixo, una de les més tnítides. Sens dubte no la més rica, pero justam~nt una de les més representatives: amb un Romanic, un Gotic i un Modernisme importants i tanmateix amb unes clapes considerables de grisor en¡ el Renaixement ( sempre he pensat que el nostre Renaixement és el valencia i eltnallorquí -passa a Vale~cia i Mallorca) i sobretot en el Barroc. 1 10 . l �Tindre1n o no tindrem la cita del 200 1, pero hem de convertir el 2001 en la nos/tra cita atnb en futur, en un repte basat bé en la responsabilitat de reunir a Europa aquí, bé en la frustració de no poder, altre cop, fer-ho oficialment; de no ser (un altre cop, com sempre) capital, i la convicció de ser tanmateix ciutat europea, ciutat per excel.lencia i, per tant, cultura per sobre de tot: convenció, construcció artificial, no pas natu~a, no pas evidencia automatica. 1 1 Que tinguem la nominació ~epen avui de factors tan aleatoris -d'un moment tan voUüil- que més val treballar en la convicció dt1 fer del 2001, en tot cas, el nostre objectiu volunta)ri. Jo confio en que el govem espanyol ens nomenara candidats, per bé que no veig entusiasme de \1egades, ni a Barcelona mateix (la nominació, per exemple, no figura entre les reivindicacions més spvintejades per part del govem catala en els freqüents llistats de "coses pendents" a Madrid, tot i <¡tue aixó es pot atribuir a una prudent disminució ael volum sonor de la reivindicació, justament per fer -la tnés efica<; i menys "provocativa"). 11 �Per que m'allargo en aquesta qüestió? Perque després de mesos de dema$ar els barcelonins "I ara que?", després dels Jocs, ~e arribat a la conclusió que Europa, la cultura i el lcivisme -la civilitat, que diu l'Espinas- són avui les il.lusions autentiques de Barcelona. I que són, d'alg~na forma, equivalents. 1 1 1 Diferents tnaneres de dir: '1tenim les infrastructures, la situació geografica i ecopomica i ens falta només la voluntat i l'acció conseqÜent per convertir-nos en una ciutat de qualitat". qe qualitat material i de qualitat cultural, de qualitat en la producció de serveis i en la cohesió socjal aconseguida i, també, en les actituds de la gent: ¡en la tolerancia positiva, en la urbanitat, en el mante~iment deis espais privats i públics, en !'exigencia de¡rigor en les expressions, etc. 1 1 1 Per resumir la segona reflexió, el salt endavant de Barcelona ha d'estar orient<!tt, al meu entendre, cap a un futur que s'albira n1olt! diferent: cap a un segle que no pot ser ja tan cruel !com el segle XX -perque ens auto-destruiriem- i cap a un espai sempre Inés gran, en que la nova patria europea esdevé 1 12 �ser, i ha de ser, una conn -xió europea significativa en el racó on s'ajunten la 1 editern1nia i la Península · Ibérica ( amb totes les se vi s significacions orientals, , meridionals i americanes ), apuntant cap el centre del continent. I l'argument de la nostr: connexió europea esta relacionat amb la cultura, el civisme i la qualitat: aixo ha estat sempre el que Europa ha significat per a nosaltres i ara podria ser ue fos també -ha de ser també- el que nosaltres sig1 ifiquem per a Europa. Un lloc de cultura. Una espera c;a per a les ciutats. ~ .1 -rJt - Treballarem per .possibilitats que Barcelona. Pero Generalitat i amb X X fer la ens ha també a el Goven arcelona gran. Amb les de donar la Carta de b nous acords amb la Central. I volem renovar el no~ tre compromís amb la Barcelona metropolitana. Ens comprometem· a impulsar el dialeg i a ceJ car el consens entre els · ajuntaments germans de Barcelona tenint com a 1~ �Nord les il.lusions, les espErances, les necessitats, les urgencies deis. milions de cloutadans que hi viuen. Aquest sera el marc, el dt la ciutat real, en el que farem maure les nostres iniciati ves de promoció económica, de construcció 'habitatges, de foment de l'ocupació, de canse lidació de les grans infraestructures basiques, e defmitiva, d'unes xarxes de serveis basics que e.. tiguin a l'al9ada de les . aspiracions de Barcelona n aquest final de segle, · com ho van estar les qut: . ·van posar en marxa la generació deis nostres avis ara fa cent anys i que van ter entrar Harceiona en !a ti milla de Ies grans c1uta.ts d'Europa. , 1 1 A . - ... ""1 r" T'l e '"1 't • - . Perque ens proposem que Barcelona segueixi esent una gran capital europea, competitiva en primera línia en els terrenys de la reatiyitat i de la cultura, de les. telecomunicacions, ~e la qualitat de vida, del benestar i la urbanitat. Una Barcelona que seguir , l essent la gran capital de Cat~lunya, com ho ha estajt amb molÍ legítim orgull en uns anys recents de refuperq.ció i projecció del país. Barcelona vol continu essent el gran motor de ' . 14 .. �Catalunya i · la gran ciutat moderna i innovadora de l'Espanya democratica. ... ' _ Peró ens proposem que si.~ ui també la ciutat oberta i tolerant de sempre, - ac~llidora per a tots pero sobretot per als joves i p~r als més grans i els més febles: solidaria, cívica.¡ p ·, icipativa. . · Si cada vegada es fa lllés evident la necessitat d'apropar l'Administració j la política a aquells que les justifiquen, als ciutadahs, és .encara més clar que aquesta p~oximitat ha de c~men~ar pels. pod~rs lo~a.ls -fent servir el terme poder en el sentrt mes ,pos1t1u possible-. . L'Ajuntament de Barcelolila ha donat mostres ben i reeixides d'aquesta orient~ció en els darrers quinze · anys, pero hem de ser c~pa9os d'anar més enlhl. Volem fer de la Casa d la Ciutat una institució veritablement propera i mable, que . tingui en el .treball a favor dels ciutad ns la seva raó de ser. Per aixo, oferirem més i millot s canals de participació "i cog~stió, i demanarem corresponsabilitat activa als ciutadans i els usuaris de 1~ ciutat. 1 · �La proximitat sera la no~tra clau, i la qualitat el nostre compromís. Les noves tecnologies de · comunicació ens serviran, també, per acostar-nos al ciutadá,- per donar a conéi. er l'acció de govem i" al mateix temps, per que el ci' tada exerceixi la crítica o , la queixa i ens faci sugger· ents. ._ ..... ... Barcelona assajan1 i ·després establira noves formes de participació, que ha an d'incidir en la presa d'obrir el ventan decisions. Hem de ser capayOS í d'opcions a aquesta part . ic~pació. No descartem les consultes obertes, els ref4renduri1s per discernir o debatre qüestions determirlades o la utilització deis . nous mitj ans electronics i i · formatics. ! L'Ajuntament estara prese t en tots els .combats pel ...f ... ' .. .. • .. • • • benestar, Ia quaHtat cte v1aa, la 1gua1tat 1 la JUSticia. · Una Barcelona plural i tol rant ha de donar espai i integració al dinamisme i 1 iniciativa, pero ·també a les dificultats i a la diferen ia. " .. ... • ' '1 • Des d~ l'Ajuntament, ~ctuarem ·. · en . ~om deis con,~um1dors enganyats o ~al servlts, v1gllarem els abusos fmancers, immobilfaris o comercials, serem actius en els conflictes entre propietaris i llogaters. 1 16 . •. �: Lluitarem per la integr ~ ó deis nouvinguts, de qualsevo l origen o condici . Defensarem els vianants del transit agressiu o invasor de voreres. Vetllarerri per la igualtat r al entre-dones i homes en els camps laboral, professi~nal, social i cultural. . 1 . La nostra única intra ,sigencia sera amb la intolerancia i la discrimin ació en q~alsevol de les seves formes. 1 Protegirem els drets del discapacitats, guanyant noves fronteres d'accessibi1 itat. Volem compatibilitzar el , et deis joves allleure i la diversió amb el dret al desqans i al silenci. Uns joves que hauran de trabar a la ciutat les opcions per fer . valer el dret a l'habitatge .~e: l'ocupació. Fom.entarem l'acció emp~enedora i creativa 'deis joves artistes, assegurant-1~~ la possibilitat de fer-se veure i escoltar. 17i . .. �Ajudarem el naixement de nous empresaris i creadors de riquesa, pero serem bel.ligerants amb els especuladors, els monopolis abusius i el corporativisme insolidari. Posarem els mitj ans per arimar el petit comen; i !'artesa a ser competitius i alguanyar qualitat. ' X X X Pero no farem el paper que olem fer a Europa si no complim dues condicions: 1) Tenir la talla urbana i regional adient, i 1 2) "Llanc;ar" els ponts que convenen, construir les línies d'enllac;. 1 Tenir la talla adequada vol dir el següent: les tres prioritats sectorials que ens hem marcat (ocupació, habitatge i transport públi<¡; ), totes tres, ten en un ambit que supera el municipL 18 �El Inercat de treball dels nostres conciutadans abasta ben bé 30 tnunicipis, el d~ l'habitatge també i el transport públic, i concretament el tnetro --d'aquí el seu non1-- és tnetropolita per definició. 1 N osaltres, tots, tots els gJtups del consistori, per respondre a les detnandes d~ls electors, hem assumit compromisos en aquest camp. ! • 1 Dones bé, els haurem de complir en el marc d'unes polítiques de transport, d'pcupació i promoció i d'habitatge que ens superen lterritorialment, que hem de definir amb els muntcipis veYns i amb la Generalitat, i a voltes també amb l'Estat. Altrament no tindrem la qualitat de vida que ens proposem de tenir. El Pla Estrategic Barcelona 2000, obra de més de 200 entitats barcelonines, v~ definir des del primer n1o1nent l'an1bit de l'aglomeració real com el més significatiu pels nostres objdctius. 19 �N o hi ha volta de full. S'haun1 de reconeixer atnb valentía la realitat i actua~-hi conjuntament. Amb respecte per tothom: tnunícipi i Generalitat, pero sense escandols farisaics sobre banderes i himnes que mai no han existit ni tenen perque existir. Es tracta d'una organització administrativa tecnica, de caracter gerencial, agil i no sobrecarregada, no excessivatnent polititzada ni presidencialista. O sigui: tal com era al principi pero ara sota el control d'alcaldes i regidors elegits qemocraticament. i 1 I en el marc d'aquesta org~nització hem d'establir les línies de connexió que ens uneixin al centre d'Europa per un cantó (pel Congost del Besos) i al centre de la península pelt un altre (pel pas del Llobregat). Hem de lligar-nos als nrrercats d'origen de la producció arreu del tnón¡ mitjan9ant el port i l'aeroport, i de les línies "ruteres" i ferroviaries de gran velocitat i l'ample euroPeu. Hem de fer-ho amb respecte pel medi i creant entom deis dos rius que definien els límits de la nostra ciutat ("de riu a riu estesa") fa cent anys, un ample espai de lleure i de ' residencia, de comunicació internacional no 20 �obstaculitzada --com fins ara-- de les connextons entre barris i municipis. Relligant els barris separats, humanitzant els espais intersticials, les servituds gravíssimes de les grans infrastuctures. Urbanitzant, en el millor sentit, l'espai tnetropolita. I nomé$ les adtninistracions de caracter urba i local saben fer-ho: urbanitzar és "lo seu ", és "lo nostre ". I ho ferh bé, a tot el món ens ho reconetxen. i Som conscients que t~ts aquests projectes requereixen d'una entesa estreta amb la Generalitat de Catalunya, que té la co1¡11petencia de definir les grans infrastructures del pqÍS. El nou conseller de Política Territorial és una garantia de coneixement deis nostres problemes. ~i no fos perque sóc totalment contrari a la relegació deis municipis al nivell d'escola pritnaria de lit política --entesa com a activitat superior com més ~llunyat de la gent és el nivell territorial-- diria que ~1 nou conseller prové de la millor escola política de atalunya, que és aquest consistori. 1 21 �En fi: avui, quan anirem a saludar el president de la Generalitat no estarem fent ~ltra cosa que manifestar el nostre respecte absolut per la institució que presideix. I més endavant, quan tingui ocasió de parlar-hi amb tranquil.litat, i superades les actuals urgencies i trasbalsos, espero que, amb quatre anys per endavant i unes e[eccions autonomiques properes, trobaren1 necessar}ament el to i la voluntat de construir aquesta entesa absolutament imprescindible per la nostra piutat i per tant, sigui dit amb tots els respectes, per C,atalunya. 1 l Catalunya presideix les reg1ons europees i Barcelona, les ciutats. Ben aviat tindrem un paper rellevant en la revisió del tractat de la Unió Europea --concretament en el rol que hi han de j ugar els govems territorials-- i en la :propia presidencia de la institució que els representa. Molt sera que no trobem la formula de cjol.laborar per fer de Catalunya, de Barcelona les puntes de llan9a del reconeixement del paper qle les ciutats i de les regions en la construcció real i concreta de l'Europa dels ciutadans. Es la nostra vocació compartida. Ningú no en dubta arreu d'Europa. , 1 22 �La Conferencia Euromediterninia del novembre i la trobada no govemamental i posterior serviran per posar més de relleu totes ! aquestes possibilitats i faran de Barcelona, més que en cap altra ocasió, la porta d'entrada del Mediterr*ni a Europa. ; Cotn sempre aixo ha estat ppssible perque primer hi va ha ver la Convenció de Barcelona de 197 5, que ara hem renovat, la c bnferencia de Ciutats Mediterranies del man; passat, el treball de l'Institut Catala d'Estudis Mediterranis i de tantes altres institucions de Barcelona com el CIDO B o les universitats. í 1* bona entesa amb les Cree que és fonamental ciutats i regions d'aquest rae~ de món on el Pirineu i el mar es descobreixen cad~ matí: la xarxa C-6 amb Tolosa, Montpeller, Valenc~a, Saragossa i Ciutat de Mallorca, amb els seus 15-1~ milions d'habitants, és el nostre ambit natural d'aqció comuna. Si no fem fort aquest espai no serem nilngú. En resutn, si volem ser ehropeus hem de fer la Barcelona gran. Amb la Barcelona xica no anirern enlloc. ¡ 1 �Si l'any 1983, en tal dia corp avui, vaig parlar de la "Barcelona olünpica i metropolitana", ara hem de formular la "ciutat metropolitana i europea" . 1 La Segona Gran Transformació de Barcelona, la de l'ocupació, l'habitatge i el transport públic, sera pensada i realitzada en el mfirc de la Barcelona gran o no sera. 1 1 1 *** 1 Per últim, una altra refle~ió sobre el temps que vivim, com la pritnera. Es panya ja ha fet la sev a primera gran onada descentralitzadora. El 20% ~e l'Estat ha marxat cap a la periferia. De vegades np ens n'adonem i l'any 1980 el 80-85o/o de la despesa pública (neta de pensions i amortitzacions ~el deute) era despesa central i el 15-20%, local. ~vui és el 60o/o contra un 15% local (igual com sempre o pitjor) i un 25o/o autonon1ic (des de zero ). Ara resta la segona gfan onada i aquesta inevitablement, logicament, 1d'una forma imparable, 1 24 �sera una onada de redistribqció cap a les ciutats i en general cap als municipis ~ Sense augment de la despesa total, Inés aviat amq una disminució, deguda a la majar eficacia d'una fidministració local més propera a la gent, Inés cqntrolable, més facil de comptabilitzar en costos i beneficis per part del ciutada. 1 J 1 1 si no hi ha d'haver increm~nt d'impostos, sinó més aviat el contrari, aquesta lfedistribució només pot vo ler dir també una redistribució de competencies i d'autoritat. Les ciutats estajn tipes de veure grans competencies llunyanes, ineficaces, inadequades i inadaptades a les seves pror#es necessitats. Tipes de sentir discursos sobre la qualitat de vida, lluny de la i realitat quotidiana. Tipes delveure passar lleis i més lleis, sentencies i rnés senteqcies, que ignoren el més elemental, que és el prindipi de subsidiarietat o proximi tat. i Barcelona, que ha estat l'única ciutat espanyola on s'ha implantat de debo la justícia rapida - un 40o/o de les qualificacions fiscals 1corresponen a judicis n1pids - vol ara la justícia im~ediata, no solament en 25 �el temps sinó en l'espai; la justícia de reparació, no de presó o de grans sancion~ pecunü1ries. 1 Barcelona vo 1 més autoritat al carrer. N o més guardies necessariament, sirtó guardies més etlca9os gn1cies a !'existencia de jutges locals, cotn la mateixa Guardia Urbana. 1 j¡utges tan preocupats pel vandalisme, la petita delinqüencia, la urbanitat i la disciplina vial com la propia Guardia Urbana. De que serveix la policia local s~ no hi ha justícia local? Barcelona vol una llei ¡propia on aixo sigui reconegut. Una llei que pre!vuen l'Estatut i les lleis municipals espanyola i catalhna. Una llei compartida amb altres grans ciutats si qal. Una llei que retomi a Barcelona l'aprovació dels plans urbanístics i no limiti el seu paper en 1~ política d'habitatge a l'aportació d'un sol inexistent. Perque altres, que no coneixen tan bé el problem~, siguin els qui fan els habitatges. Una llei que retorni a Barcelona el Patronat Municipal d'Educa~ió. Aquests són els tres punts fonan1entals . 1 Juntament arnb les altres ciufats i municipis catalans, farern l'esperat Segon Congrés Municipalista de 26 �Catalunya, seixanta anys pesprés del primer. El acordar el Parlament farem a la tardor - tal com :va i de Catalunya el 27 ~'octubre de 1994. I l'inaugurarem, si ens accept~n la invitació que el 15 de febrer de 1993 van i¡ formular els alcaldespresidents de la F ederació de Municipis de Catalunya i de l'Associació fCatalana de Municipis, en el mateix Saló on es va c~lebrar el prüner congrés l'any 1933: en aquest matei~ Saló de Cent. 1 Senyores i senyors regidors, jciutadanes i ciutadans, Tractem de superar el brogit del moment i situemnos en els grans corrents ! de la histOria. Estem entrant en una fase decis~va de la vida política d'Europa, d'Espanya i de Catalunya. Barcelona n'és, com sempre, potser mé~ que altres vegades, protagonista entre altres pro~agonistes. 1 1 Entraretn en el segle XXI qüan Barcelona tot just ha fet els seus dos mil anys i Catalunya els seus mil anys. Hem viscut un formidable procés de refortnes po lítiques, economiques il urbanístiques en els darrers quinze anys 1, en particular, en els últims . ! ctnc anys. 1 27 �Resta per fer la revolució local. Resta per aplicar a fons el principi de subsid~arietat o de proximitat. Queda per aprovar la Carta de Barcelona. Aquest sera el principi d'un gran progrés de tot Catalunya, en cadascun dels seus municipis. Catalanisme i Municipalisme han anat serppre junts. Ara - aquest any - tomaran a avan<;ar plegats. 1 Formulem des del Saló de Oent una invitació cordial a tots per a aquest salt enda"Jant. i¡ N omés els puc dir que pe~sonalment es tic obert a profunditzar imtnediatatnen1 en les converses amb tots els grups per donar ¡ronna definitiva a les majories i minories d'aqliest Consistori. I que maldaré per garantir a les c~utadanes i ciutadans de Barcelona una governació efica<; entorn d'un progratna derivat de la voluntat expressada en les darreres eleccions munici~als, així cotn acords d'ample espectre per fixar les regles del joc polític en aquesta ciutat per al proper quart de segle. En el breu Plenari extraondinari que obrirem tot seguit donarem compte dels acords mínims que la 1 28 �Llei detnana i que l'experiepcia aconsella per tal de posar en marxa sense 1 demora l'anomenada "maquinaria municipal", així com per donar a l'oposició l'estatut que es mereix; a tota l'oposició, tal com vam fer l'any 1Q83 amb resultats molt encomiables. 1 A tots, regidores i regido~s, benvinguts al darrer mandat democratic del segle. Estic segur que honorarem les esperances de les ciutadanes i ciutadans que representem. 1 1 Som-hi. S'aixeca la sessió. 29 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4358 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde en el consell plenari de constitució del nou Consistori Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Gestió pública Competitivitat Acció política Model social Ajuntament de Barcelona Govern Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1453/19950811d_00690.pdf 2e793410d1d7398dc8b29408bc870069 PDF Text Text - PREGÓ FESTES MAJOR D'ALAIOR MENORCA 11 D'AGOST 1995 DISTINGIDES AUTORITATS, SENYORS DIPUTATS, SENYORS DIRECTORS GENERALS, AUTORITATS LOCALS , ALAIORENQUES I ALAIORENCS. DEIXEU-ME, PRIMER DE TOT, QUE US DONI LES GRÀCIES PER HAVER-ME CONVIDAT A SER AQUÍ, COM A PREGONER D'AQUESTES FESTES DE SANT LLORENÇ. SOU MOLT GENEROSOS 1 MOLT ACOLLIDORS INVITANT UN DE FORA, QUE TANMATEIX SE SENT COM UN DELS VOSTRES, NO PER NAIXEMENT NI PER RESIDÈNCIA PERÒ SI PER ESTIMACIÓ. A MENORCA, EM SENTO COM A CASA, COM TANTS BARCELONINS, I DESITJO FERMAMENT QUE PENSEU, QUE NOSALTRES RETEM HONORS SUFICIENTS A LA VOSTRA DIGNA AMISTAT. MOLTES GRÀCIES. GRÀCIES PER ENDAVANT. NO ESTIC SOLAMENT AGRAÏT, ESTIC TAMBÉ ORGULLÓS. ÉS UN ORGULL ÍNTIM, POTSER DIFÍCIL I)E JUSTIFICAR PERÒ PROU EVIDENT, SI CREIEU LES MEVES PARAULES I CONFIEU EN EL MEU GEST. PERQUÈ AQUESTA CIUTAT MENORQUINA, EX-VILA FUNDADA PER JAUME II, POT REPRESENTAR ARA, AMB SATISFACCIÓ, MOLTES DE LES VOLUNTATS QUE LES CIUTATS DEL MÓN TENIM EN AQUEST TEMPESTUÓS ESTIU DEL 95. M'HEU CONVIDAT AQUÍ COM A AMIC, I ÉS AIXÍ COM M'AGRADA SENTIRME, PERÒ NO PUC PASSAR PER ALT EL FET QUE HAGUEU VOLGUT A LA VOSTRA FESTA L'ALCALDE DE BARCELONA. SEGURAMENT, PER TANT, EM CORRESPON ARA ADREÇAR UNES PARAULES QUE, COM A ALCALDE DE BARCELONA, US VULL DIR, AMB PRUDÈNCIA PERÒ TAMBÉ AMB LA CERTESA QUE COMPARTIM UNA IDEA DE CIUTAT. I PER A MI, JA US HO PODEU IMAGINAR, PARLAR DE LA CIUTAT ÉS MOTIU D'ENTUSIASME I D'EXPRESSIÓ DE CONVICCIONS MOLT = FERMES. NO HI HA RES QUE EM COMPLAGUI MÉS. LA CIUTAT ÉS L'ESPAI PREDILECTE DE CONVIVÈNCIA HUMANA I CAP ALTRA FÓRMULA NO SENS HA DESCOBERT ENCARA MÉS EFECTIVA QUE AQUEST APLEGAMENT DE PERSONES DE PROCEDÈNCIA SOVINT DIVERSA, EMPESES PER LA VOLUNTAT I TAMBÉ PELS ESDEVENIMENTS PERSONALS. LA CIUTAT LA FA LA HISTÒRIA, PERÒ LA HISTÒRIA NO PAS VISTA COM A SIMPLE PART DEL TEMPS, SINÓ COM A SUMA DE VOLUNTATS HUMANES. SOM ELS ÉSSERS HUMANS ELS QUE FEM I REFEM LES CIUTATS, NO NOMÉS EL PAS DEL CALENDARI. sed\text\alaior.doc �LA CIUTAT LA REFÀ LA GENT I, PER TANT, CADA CIUTAT ÉS L'EXPRESSIÓ DE LA VOLUNTAT DELS SEUS HABITANTS. ÉS AIXÍ COM S'ENTÉN I PER AIXÒ SEMPRE M'HA AGRADAT DIR QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT. QUAN EM VAN FER ALCALDE, VAIG FER SERVIR LA FRASE DE SHAKESPEARE "LA CIUTAT NO SÓN NOMÉS LES PEDRES, LA CIUTAT TAMBÉ ÉS LA GENT". ÉS LA GENT QUE AVUI HI ÉS -LA QUE ES VEU, COM ARA ELS 'QUI SOU AQUÍ A ALAIOR- PERÒ TAMBÉ LES PEDRES QUE HAN FET LA GENT QUE JA NO ES VEU. PERQUÈ, EN AQUESTES PEDRES QUE HAN DEIXAT ELS QUE ARA NO HI SÓN, HI HA IMPRÈS TOT UN MISSATGE, TOT UN PROGRAMA, TOT UN CODI, DE VEGADES TOT UN LLENGUATGE. VOSALTRES SOU CIUTAT I, PER TANT, TOT I SENT SINGULARS, DIFERENTS I PROPIS, SOU TAMBÉ GERMANS DE TOTHOM. AQUEST ÉS EL MISTERI DE LA CIUTAT, QUE ÉS ELLA MATEIXA I ÉS GERMANA DE TOTES LES ALTRES CIUTATS. AIXÒ NO PASSA AMB LES NACIONS NI, ELS ESTATS, QUE ES DEFINEIXEN MÉS COM UNA DIFERÈNCIA, DE VEGADES COM UN EGOISME COL.LECTIU, UN EGOISME COL.LECTIU RACIONAL. ALGÚ HA DIT QUE ENS FEM GRANS QUAN ADMETEM L'EXISTÈNCIA DE VALORS SUPERIORS, QUE ENS TRANSCENDEIXEN I, PER TANT, ÉS BO QUE LES CIUTATS NO ES TANQUIN EN ELLES MATEIXES I QUE NO PENSIN QUE ELLES SOLES HO FARAN TOT. PER PODER FER ALGUNA COSA HAN DE SER ELLES MATEIXES I OBRIR-SE MÉS AMUNT I ADMETRE QUE HI HA COSES QUE LES SUPEREN: LES NACIONS, LES REGIONS, ELS ESTATS, I LA PÀTRIA GRAN, EN AQUEST CAS EUROPA, DE LA QUAL TAMBÉ US PARLARÉ UN MOMENT. LES CIUTATS SÓN ALGUNA COSA MÉS QUE UN APLEGAMENT DE PERSONES EN LA MESURA QUE, COM VA DIR MOLT BÉ EL PREMI NOBEL JAPONÈS KENZABURO OÉ , PARLANT D'HIROSHIMA, DE LA QUAL AQUEST ESTIU LAMENTEM LA DESTRUCCIÓ PERLA BOMBA ATÒMICA FA 50 ANYS, "SI MOR UNA PERSONA. AQUESTA PERSONA SEGUEIX VIVINT EN LA MEMÒRIA DELS ALTRES, D'AQUELLS QUE L'ENVOLTEN, D'AQUELLS QUE EL CONEIXEN, DE LA SEVA CIUTAT, PERÒ SI MOR UNA CIUTAT SENCERA, S'HA MORT UNA PERSONA I LA MEMÒRIA DE LA PERSONA". I AIXÒ ÉS EL QUE ENS IMPRESSIONA QUAN VEIEM EL QUE HA PASSAT A HIROSHIMA I EL QUE PASSA A CIUTATS COM SARAJEVO, DUBROVNIC I D'ALTRES QUE HAN PATIT. MOR LA MEMÒRIA DE LES PERSONES I AQUELLS QUE HAURIEN DE RECORDAR ELS QUE HAN DESAPAREGUT. I AQUEST ÉS UN DRAMA IRREVERSIBLE DE LA HUMANITAT QUE NO PODEM ADMETRE. LA CIUTAT ÉS, DONCS, LA HUMANITAT EN PETIT. ÉS EL QUE NECESSITEM PER VIURE. EL MÍNIM VITAL. EN REALITAT, SI ALGÚ HAGUÉS DE DIBUIXAR AQUESTA CIUTAT, ALAIOR, SOBRE EL MAPA, O QUALSEVOL ALTRA CIUTAT, HI HAURIA DE REPRESENTAR NO NOMÉS ELS CARRERS I LES PLACES, SINÓ TAMBÉ LA 9 sed\text\alaior.doc �GENT. UN MAPA PERFECTE D'ALAIOR ;SERIA EL DIBUIX DE LES VOSTRES MIRADES, EL QUE JO VEIG ARA AQUÍ. M'AGRADARIA QUE ALGÚ POGUÉS PINTAR LES VOSTRES MIRADES 1 ELS VÒSTRES DESITJOS. AQUEST ÉS UN MAPA QUE ELS CARTÒGRAFS MAI NO PODRAN FER. NOMÉS EL PODEU DIBUIXAR ELS MATEIXOS CIUTADANS CADA DIA. LA MATEIXA HISTÒRIA S'ENCARREGA DE RECORDAR-NOS, MOLT SOVINT, QUI SOM: LA PETITESA DE LA CONDICIÓ HUMANA. SI NO M'EQUIVOCO, L'ANY 1654 ALAIOR` VA PASSAR PER UNA D'AQUESTES PROVES. EN AQUEST CAS, NO PER VOLUNTAT DELS HUMANS SINÓ DE LA MATEIXA NATURALESA, QUE DIUEN QUE ÉS SÀVIA, PERÒ QUE DE VEGADES ENS POSA LES COSES MOLT DIFÍCILS. TINC ENTÈS, QUE UN TERRATRÈMOL VA ASSOLAR AQUESTA, ALESHORES, VILA 1 QUE LA GENT D'AQUÍ VA FER, VA REFER, EDIFICIS, ESGLÉSIES, CARRERS I VAN REENDREÇAR EL TERRITORI URBÀ UN ALTRE COP. PER DIR-HO CLAR, RALLANT CLAR COM DIEU VOSALTRES, VAN AIXECAR EL CAP ORGULLOSAMENT. JA SÉ QUE AIXÒ NO ÉS UNA EXCLUSIVA D'ALAIOR, PERÒ EM PENSO QUE AQUEST CAS DIU MOLT DE LA VOLUNTAT D'UNA CIUTAT. LA HISTÒRIA TAMBÉ COMPTA AMB CÀSOS EN QUÈ LA DESGRÀCIA VA SIGNIFICAR EL FINAL D'UNA POBLACIÓ. PERÒ LES CIUTATS, SI NO SÓN TOTALMENT ASSOLADES, SINÓ SÓN TOTALMENT DESTRUÏDES, SÓN CAPACES DE RENÉIXER. BARCELONA -DEIXEU QUE PARLI DE CASA MEVA QUE JA SABEU QUE TAMBÉ ÉS CASA VOSTRA- S'ESTÀ FENT, PENSO, PROU BÉ PERQUÈ COMPTA AMB UN CONJUNT DE VOLUNTATS QUE SE SUMEN LES UNES A LES ALTRES, UNA COMPLICITAT. NO HO DIC PER DONAR LLIÇONS. NO PERQUÈ PENSEM QUE DES DE FORA ES PUGUI FER QUALSEVOL MIMETISME AMB BARCELONA. CAL RESPECTAR L'ESTIL DE CADASCÚ, D'ALAIOR, DE BARCELONA, CADASCÚ AL SEU NIVELL. PRIMER DE TOT, RESPECTAR L'ESCALA DE CADASCÚ. BARCELONA NO POT SER MODEL SINÓ L'ESTÍMUL PER CERCAR LA QUALITAT I SER UN MATEIX I, TAMBÉ, PER COMPARTIR PROJECTES. ALAIOR TAMBÉ SAP EL QUE HA DE FER I TAMBÉ ES REPENSA ELLA MATEIXA, EN LES PEDRES 1 EN LA GENT, QUE REPRESENTEN LES DUES DIRECCIONS PRINCIPALS, DUES DIRECCIONS QUE AVANCEN PARAL.LELES. QUAN DIC LES PEDRES, VULL DIR L'URBANISME, LES TRANSFORMACIONS FÍSIQUES DE L'ESPAI. ALAIOR HA CRESCUT AL VOLTANT D'UN CENTRE INSTAL.LAT ORGULLÓS I GENS ALTIU EN UN TURÓ, ON S'ALÇA AIROSAMENT, I DESPRÉS HA VIST CRÉIXER AL SEU VOLTANT TOTA LA CIUTAT ESTESA CA> AL MAR. SI NOSALTRES NO REPENSEM D'UNA MANERA DETERMINADA LA NOSTRA CIUTAT, NO LA PODREM REFER. 3 sed\text\alaior.doc �EL FUTUR ÉS EN LES CIUTATS DEL MON, QUE CADA VEGADA SÓN MÉS UNIDES. LES XARXES DE LA INFORMACIÓ I ELS AVENÇOS TECNOLÒGICS, QUE PERMETEN LA MILLOR CONNEXIO DINS D'UNA CIUTAT I D'AQUESTA CIUTAT AMB LES ALTRES, SÓN EL COMENÇAMENT D'UNA AMISTAT, NO SOLS D'UNA INFORMACIÓ, SINÓ TAMBÉ D'INTERCANVIS DE TOTA MENA. TAMBÉ D'EXPRESSIONS DE SOLIDARITAT. DEIXEU-ME ARA QUE M'ATURI UN INSTANT, ABANS D'ACABAR, PERQUÈ ESMENTI UN CAS MOLT CONCRET D'RXPRESSIÓ DE SOLIDARITAT AMB LES CIUTATS DEL MÓN: LA PLATAFORMA EUROPA PER BÒSNIA, IMPULSADA PER L'EURODIPUTAT JOSÉ MARIA MENDILUCE, HA DEMANAT QUE DURANT TOT L'ESTIU, A CADA FESTA MAJOR DE CADA POBLE I CIUTAT, ES RECORDI EL MARTIRI QUE "VIUEN LES CIUTATS DE BÒSNIA I HERZEGOVINA. LES CIUTATS COM GORAZDE, ZEPLA, TUZLA I LA CIUTAT AMIGA DE BARCELONA: SARAJEVO. A MI M'AGRADARIA QUE EL PREGÓ DE BARCELONA D'AQUEST ANY, DE LA MERCÈ, EL POGUÉS FER TARIK KUPUSOVIC, QUE ÉS L'ALCALDE DE SARAJEVO. NO SÉ SI PODRÀ VENIR. EN TOT CAS, SI NO ÉS ELL, SERÀ MENDILUCE, QUE ÉS LA PERSONA QUE JO CREC QUE, DE TOTS ELS DIPUTATS EUROPEUS, I DE TOTS ELS PERSONATGES PÚBLICS D'EUROPA, ÉS EL MÉS ESTIMAT O DELS MÉS ESTIMATS A SARAJEVO. POTSER ELS PAÏSOS, ELS ESTATS, "FENEN MASSA CONDICIONANTS. POTSER ELS ESTATS ES TROBEN ENTRAMPATS PER RAONS PODEROSES QUE, DE VEGADES, ENS COSTA D'ENTENDRE I QUE, TOT SOVINT, ESCANDALITZEN LES NOSTRES CONSCIÈNCIES. PERÒ LES CIUTATS SÓN MÉS LLIURES, NO DEPENEN D'AQUESTES SERVITUDS. SARAJEVO, CIUTAT ON .10 HE ESTAT t ON PENSO TORNAR TAN AVIAT COM SIGUI POSSIBLE, REPRESENTA LA CONVIVÈNCIA. ÉS A DIR, REPRESENTA LA CIUTAT AMB MAJÚSCULES I, EN CERTA FORMA, UN MIRALL DE L'EUROPA QUE VOLEM. UNA EUROPA QUE NO SIGUI DIVIDIDA PER RAONS D'ÈTNIA, DE RELIGIÓ O DE LLENGUA. UNA EUROPA ON NO TOQUI VIURE CLASSIFICATS SEGONS ALGUNES D'AQUESTES ETIQUETES. UNA EUROPA INCAPAÇ DE GUERREJAR, PERÒ INCAPAÇ D'ADMETRE LA RENDICIÓ. VOSALTRES' TAMBÉ SABEU DE QUÈ US PARLO PERQUÈ ESTEU SITUATS AL BELL MIG I'UNA ILLA ENTRE DUES TERRES QUE S'HAN BARALLAT SOVINT: EL SUD, D'EUROPA I EL NORD D'ÀFRICA, I QUE NO SEMPRE HAN ENTÈS QUE FORMAVEN PART DEL MATEIX MÓN, QUE NO SEMPRE HAN COMPRES QUE EL MAR MEDITERRANI NO ÉS CAP FRONTERA ON TOQUI GUERREJAR, SINÓ EL CAMÍ QUE ENS UNEIX; AQUELL QUE S'HA NOMENAT EL PONT DE LA MAR BLAVA O EL PONT BLAU. AQUELL MATEIX PONT BLAU TÁMBÉ US HA UNIT AMB LA MEVA CIUTAT, AMB LA BARCELONA QUE TANT M'ESTIMO, NO NOMÉS PELS ESTUDIANTS ALAIORENCS O PELS MALALTS QUE HAN VINGUT A BARCELONA, O PER LA DEVOCIÓ QUE TOTS TENIM A L'ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA, QUE ÉS COPATRONA DE BARCELONA O, PER L'AGERMANAMENT QUE TÉ BARCELONA AMB LES CIUTATS DE 4 sed\text\alaior.doc �MENORCA, NI ENCARA NOMÉS PELS LLAÇOS POÈTICS QUE S'HAN FET EVIDENTS AMB LA FLOR NATURAL DELS NOSTRES JOCS FLORALS QUE VA TENIR EL VOSTRE POETA PONÇ PONS. DEIXEU -ME QUE US RECORDI UN VERSOS DE PONÇ PONS QUE PENSO QUE DIUEN MILLOR QUE JO L'ESPERIT D'ALAIOR QUE TRACTO D'EXPLICAR. DIU: T'ESCRIC DES DE L'EXILI I DE L'ENYOR, DES D'UNA PÀTRIA AMARGA I ESTRANGERA. T'ALBIR DES DE LA MORT. LA VIDA ENCARA MADURA ELS DATILERS I L'AIGUA CORRE PEL RIU CENDRÓS DE LA MALENCONÍA. NO Hl HA CAP MÉS PAISATGE QUE EL TEU NOM NI CAP CAMÍ FELIÇ QUE EL DE TORNADA. EL PARADÍS, MENORCA, ÉS EL TEU COS. QUI SOM? D'ON SOM? QUÈ FEM? CAPÀ ON ANAM? EL PES DEL MÓN ESCLAFA EL COR DF L'HOME. JA L'ÚLTIM PARADÍS ÉS LA LECTURA.' DIU EL POETA. JO PENSO QUE AL POETA LI AGRADA MOLT L'ÀGORA. I ARA SÓC AQUÍ. AIXÒ ÉS UNA ÀGORA. I QUE LA LECTURA PER A ELL ÉS EL REFUGI. I JO LI DIC AL PONS PONÇ "HEM DE TORNAR AlL'ÀGORA, A LA PLAÇA, A ALAIOR, PER RETROBAR EL PUNT QUE FARÀS QUE EL MÓN NO ENS PESI, I AIXEQUEM EL PES DEL MÓN DES DE LA CIUTAT". I LLEGIRIA PÀGINES I PÀGINES D'AQUEST LLIBRET. PERÒ NO ÉS AIXÒ EL QUE S'HA DE FER EN UN PREGÓ. NOMÉS QUE ÉS EVIDENT QUIN ÉS L'ESPERIT D'ALAIOR: ÉS L'ESPERIT DE LES CIUTATS, DE TOTES LES CIUTATS, QUE SÓN EL LLOC ON ES PARLA, EL LLOC ON LES PERSONES ES TROBEN, EL LLOC ON LA GENT Hl VA QUAN ESTAN SOLS. LA GENT SE'N VAN A LES CIUTATS. DESPRÉS DIUEN: LES CIUTATS SÓN L'ENEMIC DEL PLANETA. HI HA MASSA SOROLL. HI 1-A MASSA BROGIT. HI HA MASSA CIRCULACIÓ. HI HA MASSA ACCIDENTS. HI HA MASSA CRIMINALITAT. I JO US DIC: AIXÒ SÓN ELS COSTOS DE L'ÚNICA BONDAT I L'ÚNICA VIRTUT QUE ÉS QUE TOTS VOLEM ESTAR MÉS AVIAT JUNTS QUE NO PAS SEPARATS, PERQUÈ SABEM QUE JUNTS PODEM MÉS. EL SECRET DE LA CIUTAT, DONCS, EL SECRET D'ALAIOR, I EL DE BARCELONA, ÉS SER ELLES MATEIXS I SER GERMANES ALHORA. I 5 sed\text\alaior.doc ��PROPOSTA DE TEXT PER LLEG1R COM A PREGÓ A LES FESTES DE SANT LLORENÇ, A ALAIOR (11 D'AGOST 1995) �DISTINGIDES AUTORITATS DL GOVERN BALEAR, DEL CONSELL INSULAR, AUTORITATS LOCALS, ALAIORENQUES I ALAIORENCS, DEIXEU-ME, PRIMER DE TOT, QUE US DONI LES GRÀCIES PER HAVER-ME CONVIDAT A SER AQUÍ, COM A PREGONER D'AQUESTES FESTES DE S NT LLORENÇ r kIVI~ - t~Cdt~~ - `191 Á o N g. Pidik. ( 2k 0 -¿- FolAk Q„ ESTIC SOLAMEN.LAGRATT1''d14: aet 51\5' ryt-ts vtm >‹, k■ •' ESTIC, TAMBÉ, ORGULLÓS. ÉS UN ri-tAi f ORGULL ÍNTIM, POTSER DIFÍCIL DE JUSTIFICAR PERÓ PROU EVIDENT SI CREIEU LES MEVES PARAULES 1),s2Á01-,' ,A,,AfAbr CONFIEU EN EL MEU GEST, PERQUÈ AQUESTA ic;12^ CIUTAT MENORQUINA, EX-VILA FUNDADA PER JAUME , POT REPRESENTAR ARA AMB II _ SATISFACCIÓ MOLTES DE LES VOLUNTATS QUE LES '"b). f72"' CIUTATS DEL MÓN TENIM, tkL-CA `k)"1"5L-k4 9-7151 ne,,UZ M'HEU CONVIDAT AQUÍ COM A AMIC, I ÉS AIXÍ QUE M'AGRADA SENTIR PERO NO PUC PASSAR PER ALT ».cp)~ N LA VOSTRA VOLGUT ,14-141-P QUE FESTA L'ALCALDE DE BARCELONA. SEGURAMENT, PER TANT, EM CORRESPON ARA ADREÇAR UNES çoi¿ PARAULES QUE NO SOLS UN AMIC SINÓ L'ALCALDE DE BARCELONA US VOL DIR,AMB PRUDÈNCIA, PERÓLL'5":TAMBÉ AMB LA CERTESA QUE COMPARTIM UNA IDEA DE CIUTAT. I PER A MI, JA US PODEU IMAGINAR, PARLAR DE LA CIUTAT ÉS MOTIU D'ENTUSIASME I EXPRESSIÓ DE CONVICCIONS MOLT FERMES. NO Hl HA RES QUE EM COMPLAGUI MÉS. 2 �LA CIUTAT ÉS L'ESPAI PREDILECTE DE CONVIVÈNCIA HUMANA 1 CAP ALTRE FÓRMULA NO SE'NS HA DESCOBERT ENCARA MÉS EFECTIVA QUE AQUEST APLEGAMENT DE PERSONES DE PROCEDÈNCIA SOVINT DIVERSA, EMPESES PER LA !VOLUNTAT I TAMBÉ PELS ESDEVENIMENTS PERSONALS. LA CIUTAT LA FA LA HISTÒRIA, PERÒ LA HISTÒRIA NO PAS VISTA COM EL SIMPLE PAS DEL TEMPS SINÓ COM A SUMA DE VOLUNTATS HUMANES. SOM ELS ÉSSERS HUMANS ELS QUE FEM 1 REFEM LES CIUTATS, NO SOLS ELICALENDARI. \\S" 1/ ÉSVERITAT QUE DESPRÉS Hl HA ►'ESFORÇ D'AQ ELLS QUE A MÉS1 TEN NA F•'TA VOLINTAT UE/SE S T N U A A/► E^ ^L R L RVEI E .A QUE ELS COL. ECTIV A , E ^^ •E SE V• fUN ^T PERMANE E T" F^^' ^ACIÓ • FO"A UP D'HOMES I DON S p0 ONt NGUT, I HISTÒRIA, AL HAN D CIDIT DE VIURE. LA CIUTAT, LA REFÀ LA CENT I PER TANTg CADA CIUTAT ÉS L'EXPRESSIÓ DE LA VOLUNTAT DELS SEUS HABITANTS. ÉS AIXÍ COM S'ENTÉN I PER AIXÒ SEMPRE M'HA AGRADAT DIR QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT. I TE1V.. D PF ._ ! ..._ s'6 ~ ANA-BCMRT, ,` '!►^ ^ ^ y, Q ^^ S ^°7v i L Ñv^ t ^^^^^5 /N4 e 4 ^1. F}^ aU2 iJo '1 QK.l. V3SÀM, x kc, u,^ Y ?,¿ (Ajo Sat-().k PCn T^ l n^c ^c.:0771--1 C ^^ 4^ _ _ TAM^ -' sáu ^ ^^ ^ 5 ^R ^^^.c^ ^, - i f ^j7vt ; k^5 t,u.t n ^ a. J l 7rrn e t,3r04- atp C^^^ ^ vU/^.n^,^^^9 , ^^,^ p^ ^ u. 1,9 u( e rS ctAk TIGutu, • ^,,^, ^^ -^ uutÁT,l G �EN REALITAT, SI ALGÚ HAGUÉS DE 11~R ALAIOR 10BRE UN MAPAUAL-SEVOL--ALTRA_CBITAT, Hl HAURIAIYE -R-ÉPRESENTAR NO PAS I NOMÉS ELS CARRERS 1 LES PLACES --QUE TAMBÉ-- SINÓ LA GENT. UN MÁ1 2A__PERFECTE D'ALAIOR SERIA DIBUIX DE LES YOSTRFSJAIRAGES, ELREIRATDELS VOSIFIESJOS... AQUEST ES UN MAPA QUE ELS CARTÒGRAFS NO PODRAN ,FER, NOMÉS EL PODEM DIBUIXAR ELS MATEIXOS CIUTADANS... CADA DIA. Y VISCISSITUDS M ÉS),CAD-A'LLOC TÉ PAkTICULARS, AQ QUE DONEN TESTIMONI DE LA ------ÜNTAT, DE SA--CAPMT7kT DE L.:•100in , 1, T-4t-d(A7A'rs(to:) LA MATEIXA HISTÒRIA S'ENCARREGUÉS DE RECORDAR-NOS QUI SOM 1 LA PETITESA DE LA CONDICIÓ HUMANA___ (iT SI NO 654 ALAIOR_VA PASS)NR S PROVES, EN AQUEST _CAS2NO PAS PER VOLUNTAT DEL –HUMANS SINÓ DE LA MATEIXABAIURAL _ESA, QUE DIUEN QUE ÉS SÀVIA PhóbUE DE VEGADES ENS POSA LES COSES MOLT DIFÍCILS. TINC ENTES QUE UN TERRATRÈMOL ASSOLÀ AQUESTA ALESHORES VILA I QUE LA GENT D'AQUÍ VA REFER EDIFICISÇ ESGLÉSIES, CARRERS, VAN REENDREÇAR EL TERRITORI URBÀ ALTRE COP I, PER DIR-HO PLA, VAN AIXECAR EL CAP ORGULLOSAMENT. M'EQUIVOCO, JA SÉ QUE AIXÒ NO ÉS UNA EXCLUSIVA D'ALAIOR, PERÒ EM PENSO QUE AQUEST CAS DIU MOLT DE LA VOLUNTAT D'UNA CIUTAT. LA HISTÒRIA TAMBÉ COMPTA AMB CASOS EN QUÉ LA DESGRÀCIA VA SIGNIFICAR EL FINAL D'UNA POBLACIÓ, LA RENDICIÓ DELS SEUS HOMES. �^ ALA;^^ O R V D =,MO T RA C D D S ^,^ J TADA SE DU C D^ S EL Djó E^ 10. / ^ TI `O . S IC C ME13 A •► L S CIU FE L EVIii E T91/4 EA A, - ■ Ir .. E 111 SE HA ER E CO S, EN N E STAR DEgAL t 1• _ 4/ LA N E S : AT ^ AE A D MO T C •a I q, S TE EN EN. L O O U TAt O Q A BARCELONA --DEIXEU QUE' PARLI DE CASA MEVA, ^^QUE JA SABEU QUE TAMBÉ ÉS CASA VOSTRA-BARCELONA, DIC, HO ESTÀ FENT, EM PENSO QUE PROU BÉ, I AMB MOLTES GANES, PERQUÈ COMPTA AMB UNA VOLUNTAT COMUNA, AMB UN CONJUNT DE VOLUNTATS QUE SE SUMEN LE UNES A LES . ï) O a( ALTRES Po, ( c1 'Ñn \V `' S„t ¡O ,15 ó 9J,t, í (fa"A- ALAIOR TAMBÉ S'HA HAGUT DE REFER I TAMBÉ ES REPENSA ELLA MATEIXA, EN . i^^ ^ e ^ ^^^: ^^^^r• r^ 1, /4érSVQ15Gire .r5 3' 4 ^ • ^ : :^ ;1P^ -14a-o^,r-e^^,; , r+ r' >1 / ‘1, •^” . ^i -i'^ ^J► LES PEDRES I GENT, QUE REPRESENTEN LES DUES DIRECCIONS PRINCIPALS, DIRECCIONS QUE AVANCEN PARAL.LELES. 4. 41,4›.0" 41,4›. ,- .. ^ ^J^w LA i!: DUES QUAN DIC LES PEDRES VULL DIR L'URBANISME, LES TRANSFORMACIONS FÍSIQUES DE L'ESPAI. ALAIOR HA CRESCUT AL VOLTANT D'UN CENTRE INSTAL.LAT ORGULLÓS I GENS ALTIU EN UN TURÓ QUE EL SOL ATÉN GENEROSAMENT, I QUE DESPRÉS HA VIST CRÉIXER AL SEU VOLTANT TOTA UNA CIUTAT ESTESA CAP A MAR. �IISTÒRIC, LA CONSERVACIÓ D'AQUEST NUCLI D'ACOR Y AMB LES NECESSITATS DELS CIUTADANS QUE HI VIUE A LA VEGADAD'ACORD AMB LES OBLIGAC ONS QTENIM PLER LLEGAT LA HISTÒRIA QUE HE ERETAT I CONDICIONS EL MÉS BONES DENAMENT DELS POSSIBLES, \ FORCEN UN ATS MOLT ESPECIAL. CENTRES ANT CS D ES ÉS EN AQUES :OBRE O 5 CONJUMINEN EL RESPECTE I IN EVA Ó QUE CER ADAPTAR LA VIDA DEL OMES I D S A L'ESPAI QUE HAN TRIAT PER SO -`• RNAR EN AQUEST MÓN. SI NOSALTRES NO REPENSEM D'UNA MANERA DETERMINADA LA NOSTRA CIUTAT NO LA PODREM REFER. CAL VOLER DEIXAR UNA EMPREMTA CONCRETA - - PER EXEMPLE LA D'UN NOU CONCEPTE DE CIVISME, D'UNA NOVA MANERA DE "FER CIUTAT" QUE SE SOSTÉ EN LA MANERA DE CREURE EN LES COSES, EN LA NOSTRA VISIÓ DEL MÓN. CADA L OC TÉ, NO Ò UE, S EREIX, CO S SOL DI, ,^SI Ó AL I^ Ï J ,:; C,É COM PR0 D/EL MANT S s" O' O^-^AR I AOJÓ ^J^ ALHO ' PC:b ^ TA N ES: I ES JA OLT DE GUANYA UNA CIUTAT ÉS FA I ES REFÀ AMB AQUESTS PRINCIPIS. D'AIXÒ SE'N DIU, DESP ÉS 414—ESTI OSALTRES --I NO EM REFE', XO A SIS SRI, :INit A T TS ELS LO N E' -- DIE U HEM BARC;ELONI ► •'iBA C DA DIA' — L 'R ODEL CREAT --Ql^• E^S BARC ELONAi", D :A RC ONA. UA UNA CIUTAT SAP! TR^OB R EL '^ ^ 'U ES IL ES P TB N DIR QUE HA ^ GUA YAT, PE' ^UÈ GUI QUINA SIGUI L'ADVER ITAT ` QUE A H STÒRIA VULGUI L PRESEN AR —LI, SkBRÀ SUPER AR—LA. ^ �PAS PE E HI ANT ATS rS`LNs / ' LES CI U T;'^ Sb " '' RI ( L'AIGU^^ S "N ^. DIISOLDRA I 111 . I F ^ y • FA E QUE LES IRAN L SEVA RE EN NO SÓC PAS JO QUI US HO HA DE DIR, SOU VOSALTRES ELS QUE M'HO j HEU ENSENYAT: ALAIOR TÉ EL SEU ESTIL, L'HA SABUT DEFINIR DURANT MOLTS ANYS I AIXÒ US ;DÓNA CONFIANÇA PER AFRONTAR EL FUTUR. EL FUTUR ÉS DE LES CIUTATS DEL MÓN, QUE CADA VEGADA SÓN MÉS UNIDES. LES XARXES DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, ELS AVENÇOS TECNOLÒGICS QUE PERMETEN LA MILLOR CONNEXIÓ DINS D'UNA CIUTAT I D'AQUESTA CIUTAT AMB LES ALTRES, SÓN EL 1COMENÇA,MENT DE LES XARXES NO SOLS D'INFORMACIÓ SINÓ TAMBÉ D'INTERCANVIS DE TOTA MENA, TAMBÉ D'EXPRESSIONS SOLIDÀRIES. DEIXEU"ME ARA QUE M'ATURI UN INSTANT PERQUÈ ESMENTI UN CAS MOLT CONCRET D'EXPRESSIÓ DE SOLIDARITAT ENTRE CIUTATS DEL MÓN. LA PLATAFORMA EUROPA PER BÒSNIA, IMPULSADA PER L'EURODIPUTAT JOSÉ M. MENDILUCE, HA DEMANAT QUE DURANT TOT L'ESTIU, A CADA FESTA MAJOR A CADA POBLE I CIUTAT, ES RECORDI EL MARTIRI QUE VIUEN LES CIUTATS DE BÒSNIA I HERCEGOVINA, LES CIUTATS COM GORAZDE, ZEPA, BIHAC, TUZLA I LA CIUTAT AMIGA DE BARCELONA, SARAJEVO. V^3 J L( �MASSA TENEN PAÏSOS ELS POTSER CONDICIONANTS, POTSER ELS ESTATS ES TROBEN ATRAPATS FIIR RAONS PODEROSES QUE DE VEGADES EN "COSTA D'ÉNTENDRE I QUE - -TOT LES i- NOSTRES ESCANDALITZEN SOVINT CONCIÈNCIES, PERÒ LES CIUTATS SOM MÉS LLIURES, NO DEP-NDEM D'AQUEST S SERVITUDS. L PER AIXÒ LA CIU A T DE BA CELONA --I MOLTES ALTRES CIUTATS D: L MÓN-- A POGUT OFERIR LA SEVA AJUDA A UNA CAUS JUSTA. NO US PARLO SOLS DELS COMBOI ` HUM NITARIS, DEL TELÈFON MITJANÇANT B RCELONA CONNECTA QUE SARAJEVO AMB EL M Ó N/ Hl HA MOLT MÉS: ELS BARCELONINS HAN FE ,DE SARAJEVO UNA CIUTAT AMIGA I, MÉS ENLLÀ lE LES VOLUNTATS DEL CONSISTORI, HAN T 0 AT, ENDAVANT PEL SEU COMPTE ACCIONS S LIDÀ IES DE TOTA MENA. ÉS MÉS: EL GOVERN NICI' Á L POGUT PRENDRE UNA POSICIÓ POLÍT CA AM MOLTA MÉS LLIBERTAT QUE NO PODRIA F: R-HO, SE URAMENT, UN GOVERN MENYS LOCAL, N GOVE'' N AMB MÉS RAONS DIFÍCILS D'ESCAT R PERÒ QU SENS DUBTE Hl SÓN. Í HA PER TANT, TO EL QUE HE FET ESTEM FENT I FAREM PER S' RAJEVO --I PER LES ALTRES CIUTATS DE BÒSNIA-- ÉS UN EX1MP E D'AQUEST ESTIL CIUTADÀ, Q E PARTINT DE PRINCIPI DE LA DEFENSA D S INTERESSOS GE ERALS, NAIXENT EN L'OBJECTIU/ DEL BÉ COMÚ, ÉS CAPAÇ DE TRASLLADAR AQUESTA VOLUN A T A L'INTERÈS ENCARA I^/IES GENERAL DE TOTA LA UMANITAT. LES CIUTATS , DEL MÓN VOLEN EL BÉ .1E TOTES LES CIUTATS DEL MÓN I AQUESTA LÍNI . ÉS LA QUE SOSTÉ ,ACCIONS COM LES QUE HE EMPRÈS A FAVOR DE SARAJEVO. �PERO Np/ VOLDRIA Q E SOLS APA GUÉSAQUÍ LA „, • CIUTA * OM UNA STRÁ/ XEM PL Oi U OBVI E1S LES E E PAR PROVA EVO \ IO NI FÓRA QUE NI S el STA L 11 EVA tl\rr C OMP 0MiS DE\ I A IXÍ JUS QyE Fe IA\ D RANT L'E REOOROAR A» ES S lr U I" ADA E »ADA CT LES NO TRES FESTE IN G gm, PARAU A QU DIGOI ik DA G\E.T h QUEST ERRI ORI ÉS UN ALTR e oTA D \ABO EM ES ENCÉS I 41M MES AIGU DEFEN4 A FIEM LA CA , SA DE A PÁstr JUSTA, LA VOLU1 AT• •LÍTICA »'IMPEDIR EL G out* EL FEr COMPROMÍS D'EMPRENDRE ÁCCIONS DE TOTA M NA CONTRA AQUESTA PRÁCTICA 1-1ORROROSA, TERRIBLE, DE LA NETEJA ÉTNICA. Á !"' L GUERRA OBERTA i BÓSNIA O ÉS PAS --COM SE AR-- UNA T T SOVNT ENS A OLEN G ERRA ,É TRE PO LES, NTRE/CS UI1ATS. Al O N ÉS CM I HA SE1RBIS C M V SAL RES A SABE RRITS MB\ L'JqCCIO AJEVO, Q E VI EN QUE VQ E IMPO R U FkÈGIM FE IST D'AQ NOCOW SENSE ATI S, EN MO OC LTUR AVIAD TING T I ES ISAMENT UN PAÍS QUE PER LA S A MULTTLICITAT. DIS N EIX ENC SARAJEVO --CIUTAT ON HE ESTAT I ON PENSO TORNAR TAN AVIAT CM SIGUI POSSIBLE-REPRESENTA LA CONVIVÈNCIA --ÉS A DIR, REPRESENTA LA CIUTAT, EN MAJÚSCULES-- I EN CERTA FORMA UN MIRALL DE L'EUROPA QUE VOLEM: UNA EUROPA QUE NO SIGUI DIVIDIDA PER RAONS D'ÈTNIA, DE RELIGIÓ O DE LLENGUA, UNA EUROPA ON NO TOQUI VIURE CLASSIFICATS SEGONS ALGUNES D'AQUESTES ETIQUETES. kick 9 �M L'EkJ ÓIA CO ' IVf VO SIN U.'R ITA L'INT`E S GEt9 ''ALS „ i r L^! IS A BE D LA -.. VOSALT ÉS TAMBÉ SABEU DE QUÈ US PARLO PERQUÈ SOU SI DATS AL BELL MIG D'UNA LLENCA DE MAR, ENTRE DUES TERRES QUE S'HAN BARALLAT SOVINT -EL SUD D'EUROPA I EL NORD D'ÀFRICA-- I QUE NO SEMPRE HAN ENTÈS QUE' FORMAVEN PART D'UN MATEIX MÓN, QUE NO SEMPRE HAN COMPRÈS QUE EL MAR MEDITERRANI NO ÉS CAP FRONTERA ON TOQUI GUERREJAR SINÓ !EL CAMÍ QUE ENS HA D'UNIR, AQUELL QUE S'HA ANOMENAT EL "PONT DE MAR BLAVA". LA VOSTRA HISTÒRIA REFLECTEIX AQUESTS MALENTESOS I HEU ESTAT TERRA DE PAS, D'ENTREMIG. PER AIXÒ SABEU DE QUE PARLO. / ~- AQUEST MATEIX PONT BLAI) TAMBÉ US H NIT AMB LA MEVA CIUTAT, AMB LA BARCELONA r UE TANTS M'ESTIMO. NO SOLS PELS ESTUDIANTS A AIORENCS ' ^(A7 '21`4 QUE HAN VINGUT A BARCELONA, O PER A DEVOCIÓ QUE PRESERVEU A L'ESGLSIA DE SANT EULÀLIA -QUE ÉS CO-PATRONA DE BARCELONA-- NI ENCARA NOMÉS PELS LLAÇOS POÈTICS QUE S'HAN FET EVIDENTS AMB LA FLOR NATURAL DELS NOSTRES JOCS FORALS QUE VA OBTENIR EL VOSTRE POETA PONÇ PONS. DEU HAVER-HI MOLTES MÉS RAONS I PRESERVAR AQUEST PONT --TAMBÉ PER AIXÒ SÓC AQUÍ-- ÉS UN DESIG QUE JUSTIFICA LES NOSTRES RELACIONS PLENAMENT. 0J) l u!'\') ï o[ ^1 �QUE BARCELONA I ALAIOR SIGUIN EXEMPLE D'AQUESTA VOLUNTAT CIUTADANA DE SALVAR EL BÉ COMÚ, DE DISTINGIR-SE PER LA SEVA SINGULARITAT --CADASCÚ AMB EL SEU ESTIL, SEGUINT EL SEU MODEL-- ÉS UN DESIG QUE AVUI, US FAIG AVINENT QUE ESTIC SEGUR QUE É COMPARTIT PER TOTS NOSALTRES. QUE AQUESTA FESTA SIGUI EXPRESSIÓ DE LA VOSTRA VOLUNTAT --QUE COMPARTEIXO-- DE CREAR UN ESTIL QUE ÉS I SERÀ "L'ESTIL D'ALAIOR", DE VIURE FENT I REFENT LA CIUTAT, AMB EL PRINCIPI DELS INTERESSOS GENERALS I GOSANT ESTENDRE ELS BRAÇOS CAP ENFORA PER ACOLLIR I ESTIMAR LES ALTRES CIUTATSÍ DEL MÓN, PERQUÈ DEFENSANT-LES --PER EXEMPLE, DEFENSANT SARAJEVO-- DEFENSEM TAMBÉ UN PRINCIPI UNIVERSAL: QUE TOTES LES CIUTATS DEL MÓN FUNCIONIN MILLOR I QUE SIGUIN MÉS LLIURES ÉS EN BENEFICI DE TOTS. QUAN AQUESTA NIT DE SANT LLORENÇ ELS ESTELS FUGAÇOS TRAVESSIN EL CEL AMB MÉS INTENSITAT QUE CAP ALTRA NIT DE L'ANY, I TOQUI DEMANAR UN DESIG, JA SABEU QUE ÉS AQUEST EL MEU DESIG, I ESTIC SEGUR QUE TAMBÉ VOSTRE. I TAMBÉ QUE DEMÀ I DEM PASSAT VISQUEM UNA EXCEL.LENT QUALCADA I QU ;GLORIÓS SANT LLORENÇ ENS VULGUI DONAR EL BO I MILLOR, A LA GENT D'ALAIOR I, SI M'HO PERMETEU DEMANAR, TAMBÉ ALS DE CASA MEVA. GRÀCIES A TOTS I UNA ABRAÇADA DE TOT COR. ¡VISCA ALAIOR! ¡VISCA L'EUROPA DE LES CIUTATS AMIGUES! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4359 Title A name given to the resource Pregó Festa Major d'Alaior (Menorca) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alaior, Menorca Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Societat Model social Festes majors Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-08-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències