94 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1349/19930924d_00582.pdf fc0409fb7b0afc668779c5519fb3690c PDF Text Text PARAULES PRONUNCIADES PER L'ALCALDE DE BARCELONA AMB MOTIU DEL LLIURAMENT DE LES MEDALLES D'OR A BES MAJESTATS ELS REIS Saló de Cent, 24 de setembre del 1993 Majestades, Tots tenim un record molt viu d'aquelles daurades tardes de l'estiu de 1992, que han quedat per sempre a Tenemos también recuerdos más la nostra memòria. recientes, porque tanto ayer como hoy, y de altas cátedras y magistraturas / se han dicho palabras muy bellas y muy atinadas sobrella historia y la esencia de esta ciudad y de este país. 1 Ayer, Pere Duran Farell en la Sala Oval del Palacio Nacional de Montjuïc trazó la mejor historia de esta ciudad, la más bien dicha, desde una catalanidad y un catalanismo profundos -como dijo él-, exigentes, respetuosos, y al mismo tiempo resistible, ¿verdad Majestad? que se impone por su lógica. Este es el discurso de Barcelona. Luego, en la Sala Thyssen -vamos a llamarla ya así- del Monasterio de Pedralbes, el Barón de Thyssen me dijo, no ya en público: Cluny, los "cloisters" de Nueva York, y Pedralbes de Barcelona son los tres grandes contenedores góticos llenos, que tienen vida y arte expuesto. Son tres lugares únicos en el mundo. Señores, Barcelona quiere ser en el terreno cultural y en el terreno de lo científico. Barcelona quiere pesar, quiere estar presente. Barcelona quiere ser capital europea, quiere ser sede europea, sede internacional. Y Sabemos que contamos con vuestra simpatía, Señor, como la contamos hace tiempo cuando queríamos ser sede del año 92. Ahora queremos volver a ser sede europea. Confiamos una vez más que no nos faltará vuestro aliento. Nuestra historia de hoy empieza en 1981 en este salón, cuando el alcalde Serra, delante de Sus Majestades, �anuncia, y con su venia, el deseo de la ciudad de optar a los Juegos Olímpicos del año pasado. Ese era un momento dramático, Majestad. Pocos meses antes había habido un golpe que amenazaba con todo nuestro sistema democrático. La gente miraba hacia atrás, no hacia adelante. No había ningún tipo de optimismo, no había ningún tipo de esperanza, en nadie. Es más, una o dos semanas antes había habido un atraco en el Banco Central en Barcelona, y todo.; el mundo pensó, prisionero de la psicosis de ese momentp, que aquéllo era también un ataque a la democracia, cuando seguramente no era más que un vulgar atraco espectacular. Y bien, en ese momento, la Barcelona risueña de mayo del 1981, con Sus Majestades presidiendo, y un nuevo Alcalde joven, progresista, hablando en público, y pidiendo para esta ciudad y para el país, una fecha de futuro, el 92, como nuevo horizonte, en ese momento, decía, Señor, se pasó una página de la historia. Y la ciudad y el país, Cataluña entera y España entera, empezaron a dejar de pensarfen el pasado para pensar en el futuro, en otras metas,i e iniciaron esta década prodigiosa que hemos vividos Nunca olvidaré el viaje qué el año 1984 tuve el honor de compartir en el avión de Sus Majestades a Nueva York, con motivo del otorgamiento por parte de la Universidad de Nueva Yorkydel título Honoris Causa a nuestro Rey. Y cómo ense viaje fue posible que Barcelona -creo que se puede decir hoy, Señor, con vuestro permiso- se explicara. Barcelona se explicó realmente sobre las causas; y las circunstancias de su proyecto. Y luego, el año 1986, que fue la explosión de alegría, con la nominación olímpica -que ayer vivimos desde lejos, para una ciudad australiana, en este caso. Y llegó el 89, con aquella desafortunada inauguración del Estadio en medio de una lluvia, que la de estos días nos recordaba. Lluvias que no han traído lodos sino alegrías, precisamente, porque detrás de esos sufrimientos del 89 llegó el 92. Y el 92 nos trajo la recompensa de esta década de esfuerzos. Década prodigiosa, sí, pero, Señor, Barcelona quiere más. Con los sacrificios que haga falta. Quiere más porque está inscrito en su programa vital, porque ha sido siempre así. Barcelona sabe descansar, sabe reposar, después de los esfuerzos de los grandes acontecimientos. Pero no sabe reposar mucho tiempo. Por �Señor, nos vais a ver pidiendo, tanto, pronto, exigiendo, sugeriendo, nuevas metas y nuevos objetivos. Pero vamos a las tardes doradas del 92. Creo que nunca fue tan larga y tan emotiva la convivencia entre el pueblo y el Rey, en esta ciudad. Quizás Jaime I, al volver de alguna de sus conquistas -de Valencia o de Mallorca-, quizá aquí, en esta misma sala, cuando los consellers recibían al Rey -que era la única persona que ocupaba este sitial que bcupais, fuera del Alcalde y del Conseller en cap-, quizás Jaime II, quizás Carlos I, cuando vino a principios de 1.500, subió por la escalera por la que hemos subido -ahí se puso el escudo que os he enseñado- o quizás Carlos III , cuando llega a España por Barcelona, desde Nápoles, y se celebran estas grandes máscaras real4es que están bien recogidas en el salón de Carlos III,{ al que ahora volveremos porque es el que da a la plaza de la ciudad. Todas ellas, por cierto, quizás con una sola excepción, presididas por un escudo de;cuatro barras, de dos más dos barras, del Salón de Ciento, del Consejo de Ciento, que era el escudo del "Consell de Cent". Luego sufrió cambios, pero se ha mantenido siempre. Señor, hay cosas que nos preocupan, y por las cuales Barcelona en este momento siente profundamente vibraciones que tiene que expresar. A principios de siglo Cambó se dirigió al Rey de España, Alfonso XIII, aquí mismo, y dijo: "Señor, necesitamos una Ley, esta ciudad necesita una Ley, esta ciudad, si os asomais al balcón y la veis como sebe hacia los cerros -els turons, que diem nosaltres- va más allá de lo que era. Ha roto las murallas. Neceéita una nueva Ley, no sólo física sino también moral y profunda". Yo hoy, Señor, Rey, Conde de Barcelona, os digo: Esta ciudad quiere una Ley, quiere su Carta.' Quiere tenerla porque la necesita, no sólo por 'orgullo sino también por necesidad, porque esa Ley debe tener aquellas especialidades que no están contempladas en la ley general, ni española ni catalana -es lógico que no lo estén, no todas las ciudades son como ésta- y que hacen de nuestra ciudad una ciudad especial. Nos preocupan otras cosas. Nos preocupa el respeto por el catalán, que hemos visto vulnerado recientemente. El arzobispo lo ha dicho hoy en la Basílica. Y nos preocupa porque nosotros sí respetamos el castellano, porque Barcelona se ha compromotido como ciudad -además de la ley del Parlamento- a respetar el derecho de todos aquellos que quieran enseñanza en castellano, a �tenerla, y vigilaremos para que esto no ese infrinja. Y porque esto es así, pedimos respeto para el catalán y para Cataluña. Nos preocupa la situación económica. Estas grandes fábricas, Señor, que han sido buena parte de la historia de nuestra ciudad y que a veces están en entredicho. Y nos preocupa la falta dl unidad de los poderes superiores para ayudar a os inferiores a cumplir. Creemos, Señor, que el mundo realmente mejorará y está cerca de hacerlo a pesar de todos sus problemas, cuando exista una fuerza internacional que impida conflictos, y cuando las ciudades sean respetadas en su dignidad. El día que esas dos cosas ocurran al mismo tiempo, estaremos en una Europa mejor, que España, Cataluña y Barcelona habrán contribuido a construir. Se vulnera fácilmente el principio de la subsidiariedad invocado sólo para privatizar pero n oi para devolver abajo a los municipios, a los poderes pequeños competencias, o bien para abonarles lo que ya tienen. Barcelona tiene, Señor, 40 escuelas, 25 museos, 4 hospitales, un conservatorio, una orqueste, un laboratorio, y tres palacios, dos reales, y el del Parlamento. Y todo esto lo tiene como ciudad, no como Estado ni como Autonomía. Y por tanto, pide que en esta Ley y que en esta nueva etapa en la cual entramos ahora ésto sea tenido en cuenta. Nunca una ciudad hizo tanto por un país y por un Estado. Avui, Barcelona, Senyor, Senyora, s'honra en concedir és -i també el fet de fer-ho en català- el-voselqu la medalla d'or que nostre guardó més preuat: simbolitza una década prodigiosa i una altra década que segurament amb els dolors del començant, está naixement, però que floreixerà aviat, en aquesta ciutat més més equilibrada, i en totes, més segura, catalana i más respectuosa i més respectada, més internacional al mateix temps, sota el vostre el regnat, Majestat, Comte de Barcelona, i Senyora. ��MAJESTADES, HA PASADO UN AÑO DESDE QUE TERMINO LA CELEBRACION DE LOS JUEGOS OLIMPICOS Y PARALIMPICOS. LOS JUEGOS HAN DEJADO HUELLA IMBORRABLES EN NUESTRA MEMORIA Y EN LA DE MILLONES DE CIUDADANOS Y CIUDADANAS DEL MUNDO. UNA DE ESAS IMAGENES ES LA DE LA FAMILIA REAL COMPARTIENDO ALEGRIAS (MUCHAS) Y A VECES1DESENCANTOS (MUY POCOS) CON EL PUEBLO DE BARCELONA, EN LAS DORADAS TARDES DE JULIO, AGOSTO Y SEPTIEMBRE DE 1992. COMPARTIENDO SENTIMIENTOS PERO IMPONIENDO TAMBIEN UN TONO DE DIGNIDAD, OPTIMISMO Y SERENOAD EN EL CUAL TODO EL MUNDO VIO REFLEJARSE LA DIGNIDAD, EL OPTIMISMO Y LA SERENIDAD DE CATALUÑA Y DE ESPAÑA, DE LA ESPAÑA PLURAL, DIVERSA Y SUBYUGANTE QUE MUCHOS DESCUBRIEFION ENTONCES. DUDO, SEÑOR, SEÑORA, QUE ÉN LA VIDA AGITADA E INTENSA DE BARCELONA, QUE AHORA MISMO CUMPLE 2.000 AÑOS, HAYA HABIDO OTRO PERIODO TAN INTENSO DE EMOCIONES COMPARTIDAS ENTRE LA CIUDAD Y LOS REYES. 1 �LA HISTORIA REGISTRA OTROS MOMENTOS DE CONFLUENCIA ENTRE LA CIUDAD Y LOS MONARCAS QUE HAN QUEDADO GRABADOS EN LA MEMORIA COLECTIVA. VISTOS AHORA, CON LA PERSPECTIVA DE LA DISTANCIA HISTÓRICA, LOS REGRESOS VICTORIOSOS DE LOS REYES DE LA CASA DE BARCELONA, LA LLEGADA A NUESTRA CIUDAD DE CARLOS I, 0 LA ENTRADA EN ESPAÑA DE CARLOS III, LLEGANDO A BARCELONA DESDE NAPOLES -ESCENAS PRESIDIDAS TODAS ELLAS, POR CIERTO, POR EL ACTUAL ESCUDO DE LAS CUATRI BARRAS- ADQUIEREN UNA ENORME CARGA SIGNIFICATIVA, NO EXENTA DE CONTRADICCIONES, PERO SIN DUDA DOMINADA POR LA EMOCIONINDISCUTIBLE DEL CONTACTO ENTRE EL PUEBLO Y SUS SIMBOLOS. VUESTRA PRESENCIA DURANTE EL 92, MAJESTADES, ESTUVO A LA ALTURA DE AQUELLOS MOMENTOSt, NOS DEVOLVIO A NUESTRO MEJOR G PASADO Y NOS PERMITIO ABRIR CON MAS SEGURIDAD LA PUERTA DEL FUTURO, DEJANDO A UN LADO, OLVIDADOS, LOS INTENTOS DE UTILIZAR ESA CONEXION ENTRE REYES Y CIUDADANOS PARA OBTENER DETERMINADOS EFECTOS POLITICOS. PERMETEU-ME, PER AIXò, QUE US OFEREIXI EL MAXIM HONOR D'AQUESTA CIUTAT. HO FARÉ EN CATALA, EL NOSTRE IDIOMA I EL D'AQUESTA PART DEL REGNE, PER AL QUAL US DEMANO LA MAXIMA COMPRENSIÓ, PROTECCIÓ I RESP1CTE, PERQUé SENSE ELL CATALUNYA NO FóRA EL QUE ÉS, NI ESPANYA FóRA ESPANYA. HI HA QUI VOL REDUIR ESPANYA A UNA AVOR1IDA MONOGRAFIA SENSE àNIMA NI RIQUESA, I QUI VEU PERILLAR UNA UNITAT QUE NOMéS S'ENFORTEIX �EN LA LLIBERTAT, COM ES VA DEMOSTRAR FA UN ANY. SENYOR, SENYORA, L'èXIT INDISCUTIBLE DELS JOCS OLIMPICS DEL 1992 VA CONTRIBUIR DE FORMA DECISIVA A L'AFERMAMENT DE LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA, DE LA CATALUNYA AUTÒNOMA I DE L'ESPANYA PLURAL I DEMOCRàTICA. EL VOSTRE PAPER EN AQUESTA NOVA IMATGE INTERNACIONAL D'ESPANYA ENS SEMBLA, MAJESTATS, FORA DE TOT DUBTE. ARA, EL POBLE DE BARCELONA RESOL UN DEUTE QUE TENIA PENDENT AMB ELS SEUS REIS DES DE L'ESTIU PASSAT, DE MEMòRIA INESBORRABLE. AVUI, EN PLENES FESTES DE LA MERCé, PATRONA DE LA CIUTAT, TINC L'HONOR D'IMPOSAR-VOS LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT, QUE US VA SER ATORGADA PER ACORD DEL CONSELL PLENARI DE 23 DE SETEMBRE DE 1992. PERMETEU-ME, MAJESTATS, QUE CLOGUI AVUI LES MEVES PARAULES AMB LES QUE VAIG ADREÇAR ALVOSTRE PARE, DON JOAN, EN L'ACTE EN QUé VOS MATEIX, SENYOR, LI VAU IMPOSAR LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT: BARCELONA Té LA JOIA D'EXERCIR L'AGRAïMENT DES DE L'ORGULL LEGíTIM, L'OBERTURA DES DE LA IDENTITAT, L'ESPERANÇA EN EL FUTUR COMú DES DEL RECORD DE LA DESUNIÓ, LA CRIDA A LA CONFIANÇA DES DE TANTES DESCONFIANCES PASSADES. MOLTES GRàCIES. �L'ALCALDE 1W BARCELONA J r ti a45 ,42.0 pbei, un, (WLC,4 1 cfL ' LusL,,j a, C51}- L-7 ( t~) Qi47-(/ , �L'ALCALDE DE BARCELONA ete 4 -e X) _,Utx,e:¿--7- 1,(C C Aibt- ZL., /f) ettkg> ft_442A, á &t. frt „Q. /9T) 1f)„, )54 �L'ALCALDE DE BARCELONA jlÁQ �L'ALCALDE 1)E BARCELONA uu) "U u juk C u,(sd_N r 7 AAÍZA 5, j_QAAA_J-vit y ,AG.-tkA'n Lid AQ Pit&-9bitrt._ SNkjU4 (-->G3 GLC9--ç �L'ALCA L I)i? DE BAH(;ELO.NA ikS k 9 o k --r^t ^1 i ^C^ (r/F AJV LA c Ao g tc ^J E©NP(. t^`D At's1)^, g uc UN ^ D c LO 5 .^ t > ►N 1^c.^^^ c ^ _ tm t3, ftr4N ^ c'^04^0 11-,,^tk^ c.ñ! LA ir oci ks Pti ut,i..i -4 12174-1, trthI3Le E-9-4 n ^^ ^ TkA /yiL I-onic.Jl pe- G;vh drk v O dti t 1 CP UY Wdcos') cMuGC-149 ( (n/1K>CI+t7 – = - -. Cf . C0 ft LEMAdi rts Y N) utA") t`V5 tt."l 19 u G 1 1-zI U uk hy4 S Th"¢ c-/ 5yrtti,a .i, o uN1 j SkS t pi c> t,t KA PCG`^ t_o> J v°Gop Ma vt^S OLI ^ oh; • .. ^ 4- 0t n c cl,.o"r04.--Y--I459 JOU " t) I /E- Go S ïro y se r; E ai ^r^^ C° 14 i i cN U ) o r1),/11.0-1; vtKtV t■) -romo c uR t- -^ o nc• ^C S no/kit-1_ ^ J ^ y^ ; E Dk; Z.. cuo % ÑDs e c' ^ o üo0J Ji bt ReP'i...t JmS'e ,-• ^.-,^,•, un-A. L or-) it r y\o ^'^ C irm cr ‹ ^'►^/M ti k)E t1-1uctt°5 c.—j.lTp IS C. E S R^ ^ Q U^ ^W ^ ^ 4^-c.E tio NA 4tg 5A LA- Ir 'A tz pir Ñ,^ , D c 1.4 .1V11Y vG-M^^t ^ c rve D® , 5-7 )(71 tg t2 ^ ‘ 14 11; cr+\I Z ,15 w01 7 s c-Y1e.) ■ )Irs cTt d. CL. 0-70..“)9 s^ n^ ^` ^t^p ^ Ces •};-, 4t Pa t.)) .,e' tA D PtIk niz r V` ^A ^}Cr+^111 be- e t ^u^ ^^n04 ^ I J ^o c^r1^_^ V7T-O CilZ 11E711 p D o ig tujnu)o ^c i? Dto Erf7ThC c-R c-+'() b oro y Wf �^ L'ALCALDE DE BARCELONA ~ waPut .rt'^ Pos 1) t`SD ^ kt fv r^.^ t D)-U !" LK qv b rb L O S 110.i 5 ^ 0 .Sltrol" ..1.20p=zirriwizl L 1— T12 (.^ cA hcL t h ^ 1 tJ ^ iPo LA A.r L n Í^. z i-03 ^ t 7 /1._ 1+4-f PI 1 N ea th,te ^S c^.) n á - L Cm*5 C-S it S` -,i¡1' ^ 1 n_c r1'D r/),k,s TbDtrS i¡t-N 4 viil L° qVt 1H1.ÇA^o 15H ñ,+ = 0 t 1\i t-[xZ, ^ 4,:„7 l4 h ^ ^tv 1 c..g. Irrri.,n,s by l t` , E[ y n NO) ^ u r s-t4 k (1- 4 c.--1~3 4 oc-1 tJ^^ Cr m1.0) a ^^ f- 01, l.^y Y Pr 1-44 474-S , o uo , r - 1) G . t- Re~ C.,o.^ ^i S) ^ U ^Ï trC^v ^ S ^ [M v 5- 05 1t { crU 94t^-4 D ( ço N - e-Mi R3 -1 ci- Li c-) -( re Lprz c ^ ^ r Vtito._#44 ^^,,,^,a f^ 1 1 - o(q.. An. ¡M ^3 fi^^^ -^ ,• o t©rt /4t.tiw¡ll`...`... ` .^.,. tDc^1 `et- ^cvt't7 - ^ ^: ^k . _^.._ g ` bj<S 4Mihrt t=c,CN Cf_j) C-s-c . U +^ ^ lï1^t^ ^ r ^^ c} t ^ t r^ t 1-1N 4 C' t-b-rak.41 © 1w Òre.57 pg ^ °`k. L-4 Pel-kb 4ï.k1 O U(54 4 i►^ ()kaki ^ ^ ^} t i-t r aCe D t L (J0 *3 --firQle C^il t f :^ ï GN ^ n' cif l^ ^!F,^in \Ivti - rn14 5 -Ifkyrilift.~-3-7 " 1 °5 S P y r F.IDS cl,^ ^ d l,() 7Uín..A pt 49,) ^Lt.c^j a -r o M Ot1Nl, UAfOL t t b A 6Ju c.STh,c) 7° pky. L `90nA-,41-t q 22, r M 1171 11, - NQ E ^1- ^ v ctiS t.^ y P tS ruv D dy L.A i g , ij p i S C ^ í1 ^ c7 e \tn,t VIO P1=7 r At13 R , n c_-)r. ó--n o Sy r\►= 1-+. �L'ALCALDE DE BARCELONA ik c__a, hAib\ ›e es. u t.) 4 LA o o LV 1»1>ÓÇ Lo5- ib~S 10- 9121 4 -10 cok, Íc. r ni4ð)rth.,01 IL noLl 1.4)5 M!~, Dí t-h s- rb E -121)11 hA4 Q U¿.- OS D ; 0.4 6e- c.4b ' thim Adt ts I) t, PoSisiVI:f ,tvztv A tn-cit l' b tive-5 ¡Piten E — / t•J , NU•-5--Ito p 11-' '-j GL DI' AA) PCL 54.on-L 114 4 '1)-eti P0,3 o pc-r/Tb-- tl (J)1..c1 t U NY/4 h- 7-b---"c D PINI A oc- EL N /11-14■JVie(- y14- e) (Nci 015 1- cp-b )DL-t) 1\15V0 ilr<L" 1-11 1--)7J4 1\vbIt/k/.4,4 IIEVISE= At.-1■)(4,1)1 �L'ALCALDE DE BARCELONA 1-54/1" uAlt-rk-9-- 9 c&In 91-k 1rt 3çTE9 (0 m tp). "VA. ifif) etk w\J bv\I PTA/ (,Z k-k k. 1-1 NOS(--(' 4N 7 l'‘P r 9 0 E-- 1-)S' v eTti ÁÀ3 ocreilitiht4- st- vicri � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4255 Title A name given to the resource Lliurament Medalles d'Or de la Ciutat de Barcelona a SS.MM. / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Història Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1412/19941006d_00649.pdf 2932b1253fb1774c05f2f243c8cc4aac PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Lliurament de medalles de la ciutat (6 d'octubre de 1994) •rt• Els premiats d'avui tenen en comú haver portat el nom de Barcelona lluny de la nostra ciutat, empesos per les circumstàncies històriques que els ha tocat de viure -tots ells eren o són nascuts abans de la guerra- o perquè la projecció de la seva capacitat professional 1 artística els ha dut fronteres enllà. Dos dels guardonats són, malauradament, ja morts: el Dr. Josep Casanova, insigne representant del que podrlem anome- nar l'escola barcelonina d'oftalmòlegs, més en general, d'una més que prestigiosa i prestigiada tradició de la medicina barcelonina i l'actor Albert Closas, desaparegut fa ben poques setmanes. Albert Closas, que havia debutat amb la mítica Margarida Xirgu, té avui el reconeixement de la seva ciutat, d'on va viure gairebé sempre allunyat -primer a Buenos Aires, �després a Madrid-, però que sempre l'havia acollit amb els braços oberts i amb un bon èxit de públic. 1 Closas forma part d'una tradició teatral en la qual va tenir també un lloc destacat, bé que en una vessant més còmica, la família Santpere, que aviat tindrá un monument al capdavall de la Rambla, dissenyat per Oscar Tusquets. Avellí Artís-Gener, que tots coneixem pel seu pseudónim "Tísner", és un escriptor eficaç i un magnífic representant del periodisme d'abans de la guerra, d'aquell bon periodisme forjat en una ciutat que bullia socialment i intel-lectualment. Després de prendre part la guerra (de la qual ens ha deixat testimoni literari en el primer volum de les seves memóries, tan interessants), va conèixer l'exili mexicá. Allá feren cap molts deis intel . lectuals d'una generació irrepetible: Ramon Xirau -\71;NLAVw-- c-elebrarem el centenarij, Eduard Nicol (mort no fa gaires anys), Pere Bosch i Gimpera, els Pi-Sunyer, i altres. Allá referen les seves vides i trobaren noves oportunitats. Però alguns d'ells optaren pel retorn, i els ho hem d'agrair. Ens feien falta. Eren, són, la generaçió que ens va salvar els mots, que ens ha donat el testimoni d'una Catalunya republicana que no havíem pogut conéixer, �Estic segur que Tisner voldrá que el nostre homenatge d'avui no sigui només cap a la seva persona, sin() que el fem extensiu al qui fou el seu cunyat, Pere Calders, la mort recent del qual hem sentit tots el$ qui n'admiraven la bondat de la seva prosa tant com la bondat de la seva persona. La ciutat de Barcelona, que havia reconegut ja Pere Calders l'any 1992 amb l'atorgament de la medalla d'or al mérit artistic, renova aixi el seu homenatgé. Federico Correa representa la finor, l'elegancia i el bon gust dins d'una escola d'arquitectura, la de Barcelona, d'un nivell artistic i professional altissim. Amb accents britànics i italians, Correa és, potser per això mateix, un personatge rotundament bargeloni -tan barceloní, que viu i treballa sobre mateix de la , plaça de Sant Jaume. Amb el seu soci Alfonso Milà, membre d'una altra familia de pregona tradició a Barcelona, han estat muestres de les joves generacions d'arquitectes. La seva intervenció en la definició de l'espai més emblemàtic deis Jocs Climpics, l'anella de Montjuïc, i en la reconstrucció de l'Estadi de Montjuïc els han lligat per sempre a un dels moments àlgids de la història d'aquesta ciutat. �El pare Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat, representa un cristianisme obert, djalogant, atent als problemes del seu temps i del seu país, que sempre hem associat al monestir de Montserrat particularment, a la revista "Qüestions de vida cristiana", que v fundar el 1958 i que dirigeix d'aleshores ençà. No és habitual, i és per això mateix que vull ressaltar-ne la importancia, que la mena de guardons que lliurem avui vagin destinats a un teòleg, la feina del qual associem més aviat al silenci monàstic que a la celebració ciutadana. Per?) és indubtable que la riquesa d'una ciutat, d'una comunitat, és indissociable de la seva riquesa espiritual, sobretot quan aquesta s'expressa a través de la paraula sàvia de Vilanova, Núria Espert és, aquest vespre, la representant de la parau- í la i el gest. Tots recor~ amb emoció la seva intervenció, al costat d'Irene Papas, enfila rebuda de la torxa olímpica a Empúries, en un acte d'arrels mediterránies i noucentistes que pregonava, des d'un bon principi, que no conceblem uns Jocs Olímpics sense fer una especial atenció a l'art i a la cultura. Núria Espert és, sens dubte, l'actriu barcelonina més internacional. Ella, com d'altres companys de la professió, �estan duent arreu mostres de la creativitat i del bon ofici del mon teatral barceloní molt particularment, del món operístic, al qual ella s'ha associat en els darrers anys, amb un èxit inqüestionable.1 Deja en començar que els guardonats d'avui tenen en comú l'haver portat lluny d'aquí el nom de la nostra ciutat. Pera més enllà d'aquest tret cornil, i amb això acabo, el que els caracteritza sobretot és la seva diversitat: les seves distintes professions, les seves distintes sensibilitats, les seves distintes tradicions intel . lectuals. Pera és justament aquesta diversitat el que fa rica ï atractiva una ciutat. La ciutat és la gent, i la gent és diversa. A tots els premiats, els qui ja ens han deixat i els qui encara continuen actius, els hem d'agrair que, des de la seva diversitat, hagin contribut a fer de Barcelona una ciutat més culta, més integrada 4 més solidària. Perquè hi ha moltes maneres de fer ciutat, moltes maneres de fer ciutadans i ciutadanes lliures. Els guardonats d'avui, amb la seva vida i les seves obres, ens n'han ofert un bon testimoni. Sapiguem ser-ne dignes. Moltes gràcies, doncs, a tots ells, 1 gràcies a tots vostès. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4318 Title A name given to the resource Lliurament medalles d'or de la ciutat de Barcelona al mèrit artístic i al mèrit científic Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Mérit artístic: N. Espert, A. Artís-Gener Tísner, A. Closas, F. Correa. Mérit científic: J. Casanovas i E. Vilanova. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Art Ciència Biografies Model social Artís-Gener, Avel·lí, 1912-2000 Closas, Alberto, 1921-1994 Correa, Federico, 1924- Vilanova, Evangelista, 1927-2005 Espert, Núria, 1935- Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1330/19930521d_00561.pdf ba67ba00cf452b6961d8908630e5e2ca PDF Text Text Ref.:GUIo 107/93 Data: 21/05/93 Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) Lliurament Premi "IEldefons Cerdà" atorgada pel Col.legi de Camins, Canals i Ports. Gran Saló Palau de MOntjuic, 21/05/93. 22:00 hores. S'adjunta una proposta de parailes de l'Alcalde elaborada a partir d'unes notes del Sr. Angel Simon, gerent de l'AMB. 1 �LLIURAMENT PREMI 'ILDEFONS CERDà" Col.legi de Caminé, Canals i Ports Gran Saló Palau dé Montjuïc 21/05/93, 22:00 h res. (Agraiment a la Junta Recto ta del Col.legi d'Enginyers de Camins, Canáls i Ports de Catalunya per l'atorgament de la medalla Ildefons Cerdà 1993, la màx una distinció de l'entitat) Rebo una distinció que m'ho ora pel nom que porta i pel valor simbòlic que té. La rebo, doncs, amb una gran satisfacc. i amb la plena consciència que la rebo com a Alcalde de la ciutat i que la ciutat la com arteix. Perquè, realment, la tranSformació de la ciutat que ha tingut com a désencadenant els Jocs Olímpics, no ha estat un treball d'una persona, ni tan sols d'un equip, sinó un treball, un compromís una compartida per molta gent. il.lusió especialment, per col.lectius de profes ionals que han participat en el projecte de forma activa i esforçada, en primera línia, com és el vostre cas, el del Col.legi d'Enginyrs. �De fet, entre tots hem somnia i hem treballat per la Barcelona que avui ten . m. Per això crec que, com a Alcalde de la ciutat, recullo simbólicament el premi, però sento que també el comparteixo amb vosaltres amb molta altra gent. Es cert que Barcelona no ha ja canviat mai tant des del Pla d'Ildefons C rdà com ara. Són dos moments emblemàtics de 1 urbana que tenen aspectes en nostra història omú, la profunda transformació de la fesonomia de la ciutat, de la seva estructura, però és Ciar que també hi ha una diferència evident entre aquell passat i el present. En temps de Cerdà, cap al 1860, (el 7 d'agost de 1859 un decret reial aprov el Pla i el 31 de maig del 1860 un altre dec et el confirma), Barcelona va canviar en una perspectiva urbana progressista, perquè Cerdà que creia en el progrés, present demostra ra un il.lustrat que sabia copsar el com ho per a la amb una orientació dp futur, la seva proposta g obal ciutat - aleshores polémica, avui admiradaque deia adéu definitivamént al passat, 3 �expressat per les muralles, però també per molts perjudicis, i s'adaptava a les noves exigéncies d'un món urbà i inOustrialitzat. Es innegable que l'Eixample el símbol d'aquella transformació, i el sorgiment de la Barcelona-ciutat moderna. el nostre temps també hem derribat muralles, diferents que aglielles, però no En menys constrenyidores. AvuL, la Barcelona metropolitana s'ha alliberat de les barreres que la constrenyien, que entraven ja en contradicció amb la seva puixánça urbana. Les Rondes han aconseguit vertebrar comunicar un territori que se sent un, perquè és un continu urbà que constitueix una única identitat respectuosa i enriquida amb la seva diversitat, la que aporta cada una de les poblacions que integren l'àmbit metropolità. Crec que aquesta és la gràcia de la ciutat metropolitana, que s'ha creat saltant per sobre de molts constrenyimen una realitat urbana que s'ha anat gestant entre tots, amb Barcelona però també amb Hospitalet, �Badalona, el Prat i Santa Col ma, Les Rondes manifesten que la transformació que necessitava Barcelona i que hem de proseguir es basa, fonamentalment, I en les grans infraestructures. Hem de tirar endavant nous projectes vitals com el Pla dél Delta, perquè ara pensem en altres termes. Pensem amb una perspectiva me .kopolitana. I no només això, pensem com a civadans que viuen un present amb una dimenió territorial, económica, política i global, en definitiva, diferent que en el segle pass t. Avui estem involucrats en nolis projectes com el de la unificació europea. 1 I Barcelona se sent cómplice directa, com fotes les grans ciutats, en l'objectiu de ¡a Unió Europea. Aquest és el present i en ell les infraestructures ocupen un 1 oc central per respondre a les nostres necelsitats actuals, al cap a la fi una ciutat lloc, un territori. és, en primer �I les Rcn4me, a més, mostren altres coses. No només són un7r gran de comunicació, són també l'ex ressió material d'un canvi de mentalitat ue enmarca una concepció diferent de com s'há d'intervenir en el territori. bes--Re~'hfin concebut com a gran infraestructura que respécta i millora el seu entorn, que forma part d l ell i, per tant, s'hi integra minimitza it l'impacte mediambiental que tota áctuació humana comporta. Perquè ara, transformar la ci'lltat vol dir, amb una visió de futur i de prípgrés com tenia Ildefons Cerdà -que ja intuï i buscava una fusió amb la naturalesa- integrar la ciutat en l'entorn natural. Vol dir te ir una concepció mediambiental que regeixi tot0s les actuacions i aixó implica millorar 1 medi ambient -malmès en etapes de creixemetit desordenat- i preservar-lo en les noves intiervencions. Avui, transformar la ciutat vol dir respectar, crear, no destruir. La ciutat ho és tot, és combinació harmònica del medi natural i èl medi urbà. Es �una entre nova el definitiva, forma de ciutadà i la relació, l'entor de complicitat urbà. integració dl ciutadà Es, en i la ciutat-territori. Crec que Ildefons Cerdà se s tuaria avui en aquesta línia de pensament. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4236 Title A name given to the resource Lliurament Premi Ildefons Cerdà atorgat pel Col.legi de Camins, Canals i Ports Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Montjuïc Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Infraestructures Urbanisme Barcelona Acció política Territoris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1204/19891106d_00338.pdf 0bd37c13d42c06a3db7a59f046bf62d2 PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol LLIURAMENT DEL PREMI INTERNACIONAL "ALFONS COMIN" SISENA EDICIO Dia: 6 de novembre de 1989 Hora: 18'30 h. Lloc: Saló de Cent ORDRE DE L'ACTE - Apertura a càrrec de 1' Excm. senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, qui denla la paraula a: - Senyora M I Lluïsa Oliveras, Presidenta de la Fundació Alfons Comín, que farà la lectura del veredicte del. Jurat. - Lliurament del Premi a càrrec de 1' Excm. senyor Alcalde i de la Presidenta de la Fundació. - Paraules d'oferiment pel Professor senyor José Ignacio González Faus. - Discurs del senyor Ignacio Ellacuria, Rector de la Universitat Centroamericana de San Salvador. - Cloenda de 1' acte a càrrec de 1' Excm. senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. �Palabras del Excmo. Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall Queridos amigos, Sr. Rector, miembros del Patronato, unas breves palabras para clausurar este acto declarando el orgullo de esta ciudad por ser su Salón de Ciento la sede de tan bella dedicatoria, de tan bella premiación, bella por el nombre que lleva y bella también por la persona y por el objeto que ha merecido este año el premio. Alfonso Comín fue para muchos de nosotros, muchos de los que estamos en esta sala Sr. Rector, como para usted también, un amigo y al mismo tiempo un ejemplo, ustedes y el Profesor Faus, antes han hablado de autoridad y razón, y razón y fuerza, yo creo que en Alfonso Comín se dio esta mezcla de razón y de autoridad que hace que la razón convenza, usted ha dicho en algún momento que quizá la persona humana no es totalmente racional, o lo ha dicho quien le ha precedido en el uso de la palabra, en todo caso sí es cierto que la razón muchas veces no se impone puramente por métodos racionales sino que necesita seguramente de una magia, de algo que se dirige a lo irracional en nosotros, y que realmente nos impele a aceptarla, y en Alfonso Comín había este "algo", yo tengo que decir que para mí entonces estudiante, algo más joven, la imagen, la palabra y el ejemplo de Alfonso Comín repitiendo cosas que yo sabía, lo hacía de un modo singular, con una magia que estaba seguramente en su mirada y en su palabra y en su perfil que convencía de aquella razón que ya conocíamos pero que no habíamos admitido. Quiero pensar que en El Salvador se va a imponer la razón también, y muy en primer lugar por los enormes merecimientos de la Universidad que usted preside, Sr. Rector, y la de tantos salvadoreños que sabemos han luchado y han dado su vida por la libertad y la igualdad. Y quiero que sepa también que en esta ciudad, como en muchas otras europeas que viven en el privilegio de la riqueza del primer mundo, aquel donde no hay problemas, hay problemas, y hay miserias y hay también sinrazón. 16 �Tenemos que saber nosotros desde estas ciudades del primer mundo, de Catalunya, de España, de Italia, de Francia, que muchos males que a ustedes les amenazan de una forma violenta, de una forma sanguinaria, nos amenazan a nosotros de una forma más sutil igualmente inaceptable. Sepan ustedes que desde esta solidaridad vamos a seguir muy de cerca lo que suceda en Centroamérica. Sabemos que estamos en un momento crucial y usted nos lo ha explicado mejor que nadie, creemos que la Fundación Comín se está honrando también de la importancia de la belleza del gesto de las personas a quien honra ella misma. Los premios que da la Fundación Comín están identificando momentos y personas e instituciones que luchan realmente por esta razón y esta autoridad de la razón. Muchas gracias a todos por estar presentes hoy, y muchas felicidades a la Universidad Centroamericana de San Salvador. lves palabras ser su Salón 5n, bella por jeto que ha ;estamos en smo tiempo autoridad y esta mezcla ha dicho en racional, o o caso sí es >r métodos go que se aceptarla, e para mí jemplo de singular, ' rayen su o que no én, y muy d que usn luchado has otras do, aquel también 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4110 Title A name given to the resource Lliurament Premi Internacional Alfons Comín en la sisena edició Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Relacions Internacionals Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1357/19931013d_00590.pdf da9bdebd59462da13794e5ace82b9f50 PDF Text Text Transcripció de l'enregistrament de les paraules de l'Alcalde en la Presentació del Premis Barcelona-Economia. Saló de Cent. 13.10.93 t és, abans que res i abans de tot, un gran amic Andreu Mas Cu-11G4-1 de molts dels que estem en aquesta sala - entre els quals m'hi compto- i que considero que som priviligiats per aquest tipus d'amistat. Es tracta d'una persona que, en temps diferents d'aquests, va fer el que en aquell moment s'havia de fer -i que no tots van saber-ne- que era, evidentment, alguna altra cosa a més a més d'estudiar economia. Hem de confessar, modestament -i no sé si e11 estarà d'acord amb mi- que, de vegades, fins i tot aquestes obligacions es van sobreposar a les estrictes de l'estudi. Va ser bastant derprés, en molts casos, que vam començara aprendre autèntica economia. I no perquè la nostra facultat- fundada per l'estimadíssim Fabià Estapé- no fas una gran facultat -que ho era- sinó perquè en aquella facultat se'ns va inculcar un interès que després es va poder desenvolupar, en el seu cas, d'una forma molt brillant, brillantísima. I tot això, però, convivint en unes altres circumstàncies que no feien la vida senzilla des del punt de vista polític ï social. L'Andreu Mas va ser una persona responsable des d'aquest punt de vista polític i social. Això=li va portar unes determinades conseqüències, no agradables en aquell moment. Després va fer una cosa que molts d'altres, després d'ell, també vam fer: Andreu Mas va estar a' Es un dels primers, junt amb Joaquim Sivestre i alguns d'altres, del que després ha estat un nucli de pensament econòmic català important, des d'Amerïca i des d'aquí estant, i que va deixar petjada a més d'una universitat- i no vull donar noms, perquè tothom les coneix- de les quatre que tenim en aquest moment. Estic segur que aquestes universitats seran , que són, el ferment d'una escola potent de pensament econòmic que no m'atreveixo a nomenar nacional ni catalana ni espanyola , perquè en economia difícilment es pot ser massa nacional. Es justament la branca del saber en què, precisament, la internacionalitat està imposant-se amb més força i, de vegades, amb=gran sacrifici per part de molts dels actors en aquest joc. Andreu Mas era per mi , us ho dic amb tota sinceritat, l'equilibri general. Representava, d'alguna forma, una escola i era, a més, una persona equilibrada, és una persona equilibrada. Quan li he preguntat sobre realment què valorava, què pensava que jo havia de dir d'ell -de tantes coses com puc dir i que faria aquesta sessió enormament llarga, inecessàriament llargaevidentment m'ha dit: 1'equilibrií general. �Andreu Mas Cullell és un especialista d'explicar el si i el no de l'equilibri general. E11 ho explicarà millor que jo, però en tot cas, és un especilaista en explicar per què la competencia és un model perfecte en determinades circumstàncies i justament per què les coses no són perfectes quan aquestes circumstàncies no es donen i la competència aleshores no va. Per tant, equilibri general com a model de referència. Recordo molt be que quan jo estava a Nova York, una ciutat més prosaica que Minnesota i, segurament, més carregada en aquell moment d'altres interessos que no pas 1'estrictament acadèmic, ell em va dir un dia "per mi l'economia té més de semblança amb els escacs, segurament, que amb algunes d'altres ciències socials que es preocupen de la significació, d'allò que és relevant. La història l'ha desmentit, perquè ell ha acabat dient coses enormement relevants. I coses enormement relevants des d'una base teòrica enormement sòlida, que és aquella que s'obté només quan es renuncia inicialment a la relevància i a les ganes d'influir per endinsar-se en l'estructura de la lògica , en aquest cas econòmica, i després ser capaç, des de la mesura de la distància entre la lògica i la realitat, de dir coses significatives per la realitat. L'Andreu Mas ha dit coses enormement significatives. Algunes doloroses com, recentment, en algun article en rotatius locals, respecte als aventatges i perills i les debilitats i les fragilitats de la nostra situació econòmica.I tots ho tenim present perquè, d'alguna forma,; algunes de les coses que ha dit han tingut confirmacions que no són precisament optimistes però que confirmen les coses que ell havia dit. Per altra banda, Andreu Mas és també teoria dels jocs. Ell em diu "la competència no és només la competència en senyores que van a comprar patates al mercat; No és el mateix la Volkswagen que aquella senyora que compra en el marcat de la Vall d'Hebron ,no és exactament igual". Per tant, segurament fa falta alguna altra teoria, i aquesta és la teoria dels jocs en la qual ell s'ha endinsat d'una forma important. La teoria dels actors grans, la teoria d'aquells actors que no es poden passar pel sedàs de la hipòtesi inicial de l'economia, de la interdepèndencia de les funcions de cada un dels que juguen . En aquest cas són persones que influeixen, segurament, en el joc dels demés. Andreu Mas és premi Juan Carlos:, i jo crec que en aquest país, tots esperem que tindrà, no només aquest, sinó alguns d'altres premis així com d'altres de caràcter internacional. Andreu Mas té la Paraula. (Conferència Sr Andreu Mas Cullel. "L'economia de les Ciutats ") �Moltes gràcies Andreu Mas. No em resisteixo a fer un molt breu comentari en el sentit que l'interessant de la conferència que hem sentit és tan evident i és tan obvi que si considerem que el campus universitari pot ser una de les formes del gènere que Andreu Mas ha citat al principi de la seva conferència de concentracions no urbanes, - ha dit ell militars, camps de concentració etc,- l'interès de la conferència seria una prova de què potser les ciutats no són tan útils. Perquè l'Alcalde que us parla, tot i ser economista, sap menys coses de la ciutat que el conferenciant que acaba de parlar. Es a dir, que en un campus universitari americà es pot saber més de Barcelona que no pas governant Barcelona durant una colla d'anys.I això ho dic amb la convicció que, evidentment, un campus universitari - com ell ha dit al final- no és un artefacte no urbà sinó fonamentalment urbà. Quantes coses més no podríem dir respecte de les mil idees suggerents de la conferència que, acabem, de sentir?. Les pairem, les llegirem, li demanarem al seu autor que en faci dos o tres articles per ser publicats en els rotatius de la nostra ciutat i, a més, li publicarem i el distribuirem profusament en aquesta ciutat. Penso que és una de les xerrades més interessants que s'han sentit en aquesta sala en molts mesos. Moltes gràcies Andreu Mas. (Lectura de la resolució del jurat i proclamació de l'empresa premiada a càrrec del Tinent d'Alcalde) ( Discurs del Sr. Josep Esteve, President de Laboratoris Esteve) ( Discurs del Sr. Joan Molins, President del Cercle d'Economia) Estimats amics, hem arribat al final d'aquest acte. Crec que és una magnífica il.lustració del triangle que regeix la nostra societat - quan va bé-, que és el triangle empresa-universitatciutat. M'he cansat de repetir, però penso que avui en tenim una prova fefaent, què és aquest triangle la base de l'èxit o el fracàs de les nacions i dels països. Sense un sistema de ciutats que impulsi, un país no va. Un sistema de ciutats es basa en el saber i en la producció; ho hem sentit abastament i d'una forma intel.ligent, equànime i modesta -com és l'aproximació que els autèntics científics fan de la realitat- en les paraules d'Andreu Mas. Mentre nosaltres tinguem assegurada l'existència d'una classe empresarial -no sé si la paraula classe és estrictament la que �hauria de ser en aquest cas i-, d'empresaris que ho siguin autènticament, per sobre de tot, mentre tinguem assegurat que hi ha universitats vives i que no només promouen la recerca sinó que s'impliquen amb la societat d'una forma progressiva, mantenint aquella distancia que és la condició de la ciència que deiem però implicant-se d'alguna forma amb la relevancia abans, práctica, mentre les ciutats siguin respectades en tant que tals i no es considerin poders menors -que no ho són-, sinó l'autèntica base de l'existència de les nacions, tindrem el futur assegurat, passi el que passi, en els sectors inclús més claus, i aquells en els quals d'una forma temporal o permanent , una ciutat s'hagi especialitzat. Vull dir un parell de paraules sobre aquest tema, abans d'acabar, perqué em sembla que és de rigor. En primer lloc i sobre el sector farmacèutic, aquí s'han dit paraules enormement significatives per part de persones també enormement significatives com són el Dr. Esteve , la seva familia i, en definitiva, tota una indústria que ell representa en aquest moment dignament i que ell ha sabut citar. La indústria farmacéutica va viure anys difícils. Jo haig de recordar altra vegada, i perdonin les al.lusions personals constants,una revista, publicada en una época que no n'hi havia massa de revistes que realment es poguessin llegir o que tinguessin un gram de llibertat, que es deia, Industria Farmacéutica. Aquesta revista era dirigida, si no recordo malament, alternativament per l'Esteve i l'Oriach i tenia un director que es deja Jordi Maragall i Noble, que avui és senador i és el meu pare i un, si no cap de redacció sí un redactor important, que es de j a Jordi Pujol i Soley. Aquesta revista va ser un sistema modest d'anar produint idees que, finalment, com un filet primíssim, es van convertir en un teixit important , tan important que segurament és el teixit, la malla básica, d!'aquest país. Que tingui la seguretat la indústria farmacéutica que l'Ajuntament de Barcelona , la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol, perqué cm consta , estem totalment darrera la petició de l'Agència Europea d'Avaluació deis medicaments per a la nostra ciutat. Hl ha moitesç raons que ens avalen i l'esforç que s'ha fet és importantíssim. No haig d'amagar que hi ha factors que se'ns escapen en aquest joc enormement complexe, que ni una teoria de jocs desenvolupada a fons per l'Andreu Mas permetria de preveure'n exactament, creo, el resultat que ha de tenir. Són dotze països, és una joc de combinacions enormement complexes les que es produiran i no podem tenir la certesa que els esforços que s'han fet donaran fruit, però, els hi ben asseguro, que si alguna vegada un premi té un esforç al darrera aquest será el cas. I hi ha hagut l'esforç. 4 �Vull parlar també del Cercle d'Economia, que representa una mica tots els sectors. Torno als records. En aquest cas no tant personals, però en tot cas significatius per a molts de nosaltres, jo creo que per a la majoria. Recordo aquella gestió en el caos, aquell ... (cinta en mal estat) ... en la qual es plantejava, amb serietat, quin era el problema real del nostre sistema de ciutats, i de la capçalera del nostre sistema de ciutats que és la ciutat de Barcelona. En aquesta publicació que vostès tenen a les mans es parla de l'evolució de la ciutat des d'un, punt de vista económic i de la població. Algun mitjà de comunicació d'aquesta ciutat ha titulat, amb gran profusió del tipografia, inclús en primera página si no recordo malament, 'el fet que la ciutat ha perdut disset mil habitants - em penso que la xifra exacta és de 17.159 - en l'any 1992. Bastaria llegir, tornar enrera vint o vint-i-cinc anys, potser ja, -el Sr. Gueli, el Sr.O1ler, el Sr. Molins o el Sr. Coromines, que també está present, ens podrien dir exactament la data- aquella primera publicaci& pionera, per saber que la ciutat real de Barcelona no és el municipi. Aixó ho sap tothom. Barcelona no és una ciutat "mono-municipal". Hi ha ciutats que ho són. Madrid té 600 Km2 i 3.000'1.000 d'hab. Nosaltres tenim 3,1 millions d'hab. en 470 Km2. Som més ciutat que el municipi de Madrid, d'alguna forma. Però somi vint-i-set municipis. Aquesta és la realitat. S'han perdut els habitants?. No O'han perdut. Els habitants estan a la ciutat real. En aquesta c4itat real que és més xica, tot i tenir els mateixos habitants que, el municipi de Madrid . A veure si d'un cop ho expliquem clarament, i som capaços d'entendre que no es pot fer d'una frontera municipal-administrativa, més o menys arbitrària, per comengar la frontera de Sant Adrià del Besòs, que com vostès saben Salta el Besòs i el barri de la Mina, que és de la part d'aquí del Besòs, forma part del municipi del costat - que havia de ser annexionada durant la República, però durant el franquisme es va probibir aquesta annexió- . Cosa que, per altra banda,no té! major importància si som capaços de donar a la ciutat real un contingut que nosaltres no demanem que sigui polític. Demanem que sigui social, econòmic, tècnic, que no tingui cap mena de paper de contra-poder, però que tingui un paper real de direcció económica, d'una ciutat real que s'ha d'estudiar com a tal. L'altre dia amb el Sr. Joan Clo$ vam rebre els representants de Wolkswagen i Seat. I em preguntar en per les preferències respecte de Martorell i la Zona Franca. Jo els vaig dir que, evidentment, nosaltres lluitarem fortament per la Zona Franca. En primer lloc, perquè la ciutat de Barcelona, l'Ajuntament, és propietària, en darrera instància, d'aquets terr$nys valuosíssims i, per tant, és un tema que ens interessa des deA, punt de vista patrimonial. Però �ens interessa sobretot des del punt de vista social. Ara, no tinc cap mena de dubte que la nostra, preocupació serà pel conjunt de l'actuació dintre del que nosaltres en podríem anomenar la regió de Barcelona. L'altre dia, no fa pas massa dies, va venir l'Alcalde de Perpinyà a Barcelona, per dir que aquesta ciutat formava part de l'àrea metropolitana de Barcelona Li vam dir que sí, que ,efectivament, era benvingut, Potser àrea metropolitana és un xic exagerat. Però segurament del que estava parlant és d'una regió econòmica més gran -del C6, d' Euroregions etc-. Però en tot cas és evident, tornant al que és realment la nostra ciutat real, que a nosaltres el que ens preocupa i ens preocuparà sempre no és només el nostre municipi -que hem de regir, que hem de governar i ens hem de limitar en ell-, sinó també tots aquells fenòmens que es produeixen més enllà dels seus límits municipals - com les pròpies rondes que passaran, finalment, per nou municipis però que formen part de la nostre vida quotidiana-. Per tant, estimants amics, Barcelona no ha perdut ni un sol habitant. Diguem-ho clarament. Senzillament hi ha més mobilitat, no la mobilitat americana - que és d'una mitjana de 2 anys i mig per cada canvi de domicili, inclús canvis de ciutats freqüents, i que estan a la base, jo crec, del sistema de ciutats americanes especialitzades: justament perquè la gent es mou tant, les ciutats es poden especialitzar; justament perquè la gent té tan poques arrels, en el sistema americà és possible que tots aquells que hagin d'estar a la indústria de l'automòbil estiguin a Detroit, tant si han nascut a Nova York com si han nascut a Pensylvania-. Però en aquest país, Europa ,com ell ha dit molt bé, no evolucionarà cap al model americà, estic absolutament d'acord amb ell. En aquest continent , i en aquest país sobretot, en els països mediterranis, la centralitat té un importància, i les arrels també. Es valora enormement aquesta inèrcia, que té defectes -des del punt de vista de la productivitat-, però que té altres virtuts des del punt de vista de la permanència. La setmana passada vaig estar a Praga. Es una ciutat que l'any 1940 tenia un nivell de vida dues vegades el de Viena. Txecoslovàquia era la vuitena potència industrial del món en aquell moment. Avui no figura en la classificació, i Praga té un nivell de vida que és la tercera part, segurament, com a màxim, de la que té Viena. I, tanmateix, quan hom arriba a Praga , té una certesa immediata en veure els immobles, en veure, quasi diria, l'atmosfera de la ciutat;, l'aire de la ciutat. I és que Praga serà l'àncora sobre la qual, no diguem Txecolslovàquia perquè ja no existeix, la República Txeca tirarà endavant.I aixó s'evidencia d'una forma palmària,total, en el moment en què un entra en alguna d'aquestes ciutats en les quals la història , el �d'alguna forma les ciutats, es fa evident en els ulls d'aquell que hi arriba. Nosaltres hem de mirar d'anai. per aquest camí i seguirem intentant-ho. I mirarem de ser fidels a una frase d'Alfred Marshall,i que Andreu Mas ha citat profusament, i que també el doctor Fabia Estapè va citar una vegada -o potser més d'una, inclús, però una vegada, en tot cas, en aquesta sala. I és una frase alemanya que deu ser molt¡anterior a Alfred Marshall i que es refereix, segurament, al final de l'edat mitjana, al moment en què els serfs feudals es volien alliberar dels senyors i buscaven en les ciutats, justament, la seva llibertat. Com a Barcelona, al segle XIV, ara fa sis-cents anys exactament, quan moltes ciutats catalanes hi buscaven una solució per la via de ser vila real -és a dir, de pagar al rei la seva llibertat del senyor feudal, per no tenir que dependre d'aquell sényor, bisbe noble o guerrer, i dependre només d'ells, de la seva burgesia o de la seva manufactura, de la seva pròpia creativitat o dels seus artesans. I així moltes ciutats van aconseguir la seva llibertat; però es van trobar que els reis, a vegades, es tornaven a vendre les ciutats perquè havien de fer més guerres. I Jaume I després de València havia de conquerir Mallorca, o a l'inrevés. Un altre sistema que van trobar les ciutats per ser lliures va ser demanar al Consell de Cent -que aquí es reunia, en aquesta sala, que era exactament igual com aquesta - i, per cert, amb aquell escut que es veu allà, que té quatre barres i no vuit, us ho dic de passada- venien les ciutats a demanar ser carrers de Barcelona. Aixï ho van ser Mataró, Moià, Igualada i tantes i tantes ciutats que si ho mireu en el seu escut tenen l'escut de Barcelona més algun element característic de la pròpia ciutat. I per què? Perquè sabien que sent carrers ficticis de Barcelona tenien els drets i les obligacions del Consell de Cent. I bé, aquesta frase, i ara hi torno, que tant s'adiu a 1' esperit del carreratge de les ciutats catalanes del segle XIV, que volien ser lliures , volien ser burgeses en aquell moment perquè era la paraula , aquesta frase és una frase que els que volien ser lliures en el mateix moment a Alemania deien en Alemany i deien "..." l'aire de la ciutat ens fa lliures". Aquest és el nostre desig. Moltes gràcies Ordenador Docu/Marta r ��19.97,-1n-i7 13:50 0++ ÑREH ECO-10111111 1 EMP f 1 AJunl31r1C`I11 de Barcelona Área d'Economia I Empreses Idees per a la intervenció del Sr. Alcalde en l"entrega dels Premis Barcelona Economia 1. Sobre la Revista "Barcelona Economil" Expressa la voluntat de l'Ajuntament: De fer un seguiment atent i detallat de la conjuntura econònric.i empresarial de la ciutat. b) Analitzar en profunditat aspectes específics de l economia urbana i projectes de promoció econòmica de la d,iutat . Vull reconèixer aquí el rnacnïfic treball desenvolupat els darrers 3/4 anys per Xavier,, Güell, Ma. Jesús Calvo i Lluís Hansen. 1 2. Sobre els premiats l) %aboratoris del Dr. Bsteve Aspectes a destacar: (1) (2) (3) Esforç de recerca continuat. Internacionalització constant, sense perdre el carácter català del capital. Arrelament al pair. (Veure nota Permanyer) 3. Sobre els premiats j2): Cercle c_ Economia Aspectes a destacar: (1) (2) (3) (4) Oberts al diàlegIde tots els rectors socials: foro democràtic, per la democràcia. Acció per la 11i1?ertat econòmica, en el sentit més noble del teisme, contra el proteccionisme competidor de 1-autarquia. abans moment, Acció en tot europeista (dificultats ara (franquisme), durant, i Maastrich). Acció per la çompetitivitat de les empreses, en base a la millor gestió í. eficàcia empresarial. Z:30C2 barcelona Plau Sant Miquel 4. 17a. ;1 Tels. 402 72 34 - 402 7? 33 Fax 409 77 25 �1993-10-13 12:51 AREA ECUNUM1H 1 t1r1r-'. Ajuntament de Barcelona Área 4. Sobre d'Economia i Empreses els Pre m í s en general Exemples de trajectòria, individual o col.lectiva, feta a base d'esforç, de vigor, d'empenta, de voluntat creadora,"' d'il.lusió i de paciéncia. Un bon exemple per a tots en aquests moments econÒmics. ALCALDIA Ragistrw d'l,r+erada 1 h0ti'i333 N4 c\ Plaça Sant Miquel, 4. 12a W. 08002 lian;elana Tels. 402 72 34 • 402 12 33 Fax 402 72 25 ��Premis "Barcelona Economia" Intervenció del Sr. Joan Clos 1. Benvinguts a l'acte de lliu ament deis Premis "Barcelona Economía". Gràcies per estar avui amb nosaltres. 2. La Revista Barcelona Econom4.a segueix, des de fa 4 anys, la conjuntura económica de la nostra ciutat i reflexiona sobre aspectes específics de la realitat económica urbana i de la promoció de Barcelona. "Barcelona Economia" ha esdevingut ja un "clàssic" a la ciutat, ben conegut per tots el qui s'interessenl per aquests temes. Vull reconèixer el bon treball realitzat per Xavier Güell, Ma. Jesus Calvo i Lluís Hansen, en tot aquest període. 3. No és aquesta la única publicació periódica dedicada a la promoció económica de la ciutat. Ens plau presentar aquí avui, també, la Revista Barcelona Bones Noticies adreçada a la comunitat empresarial c4talana, espanyola i europea. En moments on sovintejen les "males noticies", nosaltres volem fer arribar cada tres mesos les millors noticies econòmiques de la ciutat. Q e n'hi han. 1 forces. �4. Finalment, avui inaugurem els Premis Barcelona Economia, adreçats a reconèixer persones, empreses o institucions que han treballat amb en9ert pel desenvolupament i la promoció de l'àrea econòmica de Barcelona. 5. Peró, abans de fer públics els guardonats d'enguany, tindrem l'ocasió de-sentir un conferenciant de primer nivell, Es l'economista barceloní Andreu Mas Colell, x professor de la Universitat nordamericana de Harvard. El professor Mas Colell ens parlarà ara mateix d'un tema íntimament relacionat amb el que ens reuneix avui aqeusta tarda: "Algunes idees Sr. Mas Colell .. sobre l'economia de les ciutats". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4263 Title A name given to the resource Lliurament Premis Barcelona Economia / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Economia Biografies Acció política Barcelona Mas-Colell, Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1420/19941109d_00657.pdf c43256e7f994c61e463c6880ef6f579b PDF Text Text 'Proposta per a la intervenció de Alcalde LA FUNDACIO ALFONS COMIN RECONEIX ENGUANY, AMB EL SEU PREMI INTERNACIONAL, UNA DE LES SITUACIONS MES COLPIDORES DEL CONTEXT INTERNACIONAL. COM EN TOTES I CADASCUNA DE LES GUERRES, ELS MES INDEFENSOS, ELS MES FEBLES, SON LES SEVES PITJORS VICTIMES. LA GUERRA QUE DES DE FA ONZE ANYS ESTA PATINT EL SUDAN NO ES UNA EXCEPCIO, I ELS NENS I NENES D'AQUELL PAIS ENS HAN DE FER VEURE, UNA VEGADA MES, LA NECESSITAT DE POSAR TOTS ELS MECANISMES AL NOSTRE ABAST PER AFAVORIR LA PAU. EL TESTIMONI D'AKOUL THIIK NO HA DE CAURE EN EL BUIT, I L'HEM DE PRENDRE COM UN CRIT A LA SOLIDARITAT. SOLIDARITAT. AQUESTA ES LA PARAULA QUE HA DE CONVERTIR-SE EN UN COSTUM I QUE MAI NO HEM DE DEIXAR QUE ESDEVINGUI RUTINARIA. LA SOLIDARITAT L'HEM DE FER EFECTIVA AQUI, A LA CIUTAT I AL PAIS, PERO TAMBE LLUNY D'AQUI, AMB TOTS ELS PAISOS QUE HO REQUEREIXIN. AQUESTA SOLIDARITAT HA DE SER UN COMPROMIS DE TOTS, DE CADASCU DE NOSALTRES. BARCELONA S'HA CARACTERITZAT DES DE SEMPRE PER UN TARANNA OBERT EN EL QUALS ELS CONCEPTES DE PLURALITAT I TOLERANCIA TENEN UN LLOC RELLEVANT I SON LA BASE DE LA CONVIVENCIA. �HEM DE SER CAPAÇOS DE DONAR, A TOTS AQUESTS CONCEPTES, UN SENTIT AMPLI QUE DEPASSI ELS AMBITS LOCALS, REGIONAL O NACIONAL I SUPERI LES FRONTERES. EN UN MON CADA VEGADA MES INTERNACIONALITZAT, LA CONVIVENCIA NOMES ES POSSIBLE SI INCLOU LA GENT D'ALTRES PAISOS. AQUESTA GENT, COM ELS NENS I NENES DEL SUDAN QUE AVUI RECONEIXEM, TENEN EL MATEIX DRET A LA CIUTADANIA QUE TOTS NOSALTRES. I QUAN DIEM NOSALTRES INCLOEM TOTES AQUELLES PERSONES D'ALTRES CULTURES I D'ALTRES INDRETS QUE, PER RAONS DIVERSES, HAN DECIDIT O HAN HAGUT DE VIURE EN LES NOSTRES SOCIETATS. SOVINT EL DRET A LA CIUTADANIA PASSA PER LA MES BASICA SUPERVIVENCIA. NOSALTRES ENS HEM DE COMPROMETRE A CONTRIBUIR A FER-LA POSSIBLE. EN LES ULTIMES SETMANES ESTEM ASSISTINT A UN INTENS DEBAT SOBRE L'ATENCIO QUE LES ADMINISTRACIONS PAREN A LA COOPERACIO INTERNACIONAL. UN XIFRA, LA DEL 0'7%, ESTA CONCENTRANT BONA PART D'AQUEST DEBAT. LA DEL 0'7% ES UNA BONA REFERENCIA, I, DE FET, { L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DEDICA AQUEST PERCENTATGE DELS CAPITOLS II i IV DEL SEU PRESSUPOST A LA COOPERACIO I L'AJUDA HUMANITARIA. HEM D'ANAR, PERO, MES ENLLA I AMPLIAR EL DEBAT A L'AMBIT GLOBAL DE LA COL.LABORACIO AMB TERCERS PAISOS. LA DE LA COOPERACIO INTERNACIONAL ES UNA RESPONSABILITAT DE TOTHOM . LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES HEM DE DONAR-NE EXEMPLE, I NOSALTRES, DES DE L'AJUNTAMENT, LES NOSTRES POSSIBILITATS. INTENTEM FER-HO EN LA MESURA DE �EN AQUEST SENTIT, INICIATIVES COM LA COOOPERACIO ESPECIFICA AMB BOSNIA I HERCEGOVINA, EL SUPORT ALS REFUGIATS DE RUANDA O, MES AMPLIAMENT, EL PROGRAMA BARCELONA SOLIDARIA, SON EXEMPLES BEN CONCRETS D'UN COMPROMIS QUE ESTEM DECIDITS A MANTENIR. DEMA MATEIX ENS VISITARA L'ALCALDE DE SARAJEVO, AL QUAL SE LI LLIURARA UN TELEFON SATEL.LIT QUE PERMETRA RECUPERAR LA COMUNICACIO TELEFONICA DE SARAJEVO AMB RESTA DEL MON A TRAVES D'UN NUMERO DE TELEFON DE BARCELONA. AMB LA CAPITAL DE BOSNIA HEM COL.LABORAT MOLT ACTIVAMENT, FENT-HI ARRIBAR AJUT HUMANITARI, DONANT-}HI SUPORT MATERIAL I SANITARI I ATENENT ALGUNES DE LES SEVES NECESSITATS. LA DE SARAJEVO ES UNA MOSTRA DE LES POSSIBILITATS QUE PODEN SORGIR QUAN UNA CIUTAT PREN CONSCIENCIA DE LES NECESSITATS D'UNA ALTRA CIUTAT O D'UN ALTRE r PAIS. LES CIUTATS, COM QUE PARLEM EL MATEIX LLENGUATGE, SOM SOVINT MES AGILS EN LA COOPERACIO QUE NO HO SON LES RELACIONS D'ESTAT A ESTAT. SOM MES A PROP DELS CIUTADANS, DE LA SOCIETAT CIVIL. EN AQUESTA PRESA DE CONSCIENCIA HI JUGUEN UN PAPER FONAMENTAL LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTAL. LA SEVA FEINA ES IMPRESCINDIBLE, I ENS HA DE FER VEURE QUE LA COOPERACIO, PER PROPIA DEFINICIO, EXIGEIX APLEGAR ESFORÇOS,i000RDINAR-LOS I POSAR-LOS A LA PRACTICA. �La Guia d'ONGs ES EN AQUEST CONTEXT QUE HEM DE VEURE LA GUIA D'ONGs DE BARCELONA QUE AVUI PRESENTEM. AQUESTA GUIA HA ESTAT ELABORADA PEL PROGRAMA DE COOPERACIO INTERNACIONAL I ACCIO HUMANITARIA, "BARCELONA SOLIDARIA", DE L'AJUNTAMENT. EL SEU OBJECTIU ÉS EL D'OFERIR UNA EINA D'INFORMACIO TANT PER A LES PROPIES ONGS COM PER A LES PERSONES O ENTITATS INTERESSADES EN LA COOPERACIO I LA SOLIDARITAT INTERNACIONAL. LA GUIA RECULL AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE AQUEST ANY ESTAN DUENT A TERME PROJECTES DE COOPERACIO PER AL DESENVOLUPAMENT EN ELS PAISOS DEL TERCER MON I QUE TENEN LA SEVA SEU A BARCELONA. AQUEST HA ESTAT EL CRITERI SEGUIT PER LA REALITZACIO DE LA GUIA D'ENGUANY, COM A RESULTAT DEL QUAL HI SON PRESENTS 51 ONGS. L'ANY QUE VE EN FAREM UNA ALTRA QUE INCLOURA AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE DUEN A TERME CAMPANYES DE SENSIBILITZACIO I INFORMACIO. �BARCELONA S'HA CARACTERITZAT TRADICIONALMENT PER UN FORT MOVIMENT ASSOCIACIONISTA I QUE EN L'ACTUALITAT ESTA BEN CONSOLIDAT. BARCELONA VIU UNA EFERVESCENCIA ASSOCIACIONISTA QUE EN ELS ULTIMS ANYS S'HA POSAT DE MANIFEST EN LA XARXA D'ONGS QUE HAN SORGIT COM A RESPOSTA A LA CADA VEGADA MAJOR CONSCIENCIACIO DEL CIUTADA EN TEMES D'AJUDA I COOPERACIO ALS PAISOS MENYS DESENVOLUPATS. AMB AQUESTA GUIA QUE PRESENTEM VOLEM REFLECTIR TAMBÉ AQUEST MOVIMENT CIUTADA DE COOPERANTS, DE VOLUNTARIAT I DE PARTICIPACIO EN ELS PROGRAMES DE COOPERACIO, QUE SON TESTIMONI DE LA INICIATIVA DE LA GENT DE LA NOSTRA CIUTAT. LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT ÉS SEGUIR EN AQUESTA LINIA CONTINUANT AMB PROGRAMES DE COOPERACIO INTERNACIONAL AIXI COM D'ESTRETA COL • LABORACIO AMB LES ONGS DE BARCELONA. MOLTES GRACIES � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4326 Title A name given to the resource Lliurament Premis Internacionals Alfons Comin Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Societat Relacions Internacionals Acció política Model social Comín, Alfonso C. (Alfonso Carlos), 1932-1980 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/715/19960206_LV.pdf 6d641988e0bf032a75b1734449abf304 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 06/02/1996 La Vanguardia, p.025, Sociedad Lluís Carreño Autor: PASQUAL MARAGALL LA HISTORIA, NOMBRE que a veces utilizamos para referirnos al futuro, dirá que ciertas personas hicieron tales y tales cosas. Difícilmente dirá la verdad. Kundera ha dicho hace poco que no es lo mismo "lo que realmente ocurrió" que lo que el historiador dice que ocurrió realmente. El tiempo deforma la lente con que miramos. Lo que interesa va variando y, sobre todo, se destiñe el fondo de la imagen, quedando sólo los caracteres más centrales y prominentes. Pero estos no son siempre los que fueron decisivos. Lluís Carreño acaba de morir, aún joven y fuera del centro de la imagen y, sin embargo, fue decisivo. Lo fue en persona, en singular, y lo fue en equipo. En persona lo fue dirigiendo con coraje el Consorcio de Información y Documentación de Catalunya, "la Mixta", como se le llamó primero: la Comisión Mixta de Estadística. Hoy es el Institut d'Estadística de Catalunya. Digámoslo claro: el Institut lo creó Carreño. Gracias a Gorina, Serratosa y otros adelantados primero, y gracias a Ramon Trias, en su fase de conseller d'Economia, después. Con él firmé la paz institucional que traspasó la institución del campo local al autonómico. Y gracias también, sobre todo, a Isidre Canals, a Vegara, a Raimon Obiols, a Capellades, a Bravo, a Flors, a Casco, a Núria Bozzo... y a tantos otros profesionales que, en equipo, generaron el "know how", que es lo más difícil, en la Escuela Industrial. En equipo también Carreño, después de su etapa en la Corporación Metropolitana de Barcelona, creó y sostuvo, con Ludevid y otros, la red de ciudades C-6: Barcelona, Montpellier, Toulouse, Zaragoza, Valencia y Palma de Mallorca. Sí: Carreño ha sido un metropolitano, un gran ciudadano de esta metrópolis que lucha por ser alguien en un mundo de capitales estatales. En el cuadro de las lanzas de Velázquez, él no sería, sin duda, el caballero que se inclina para recibir las llaves, ni el que las da, sino uno de los que lo rodean. Pero podría ser que fuera tan importante como aquéllos. Sin duda, el esfuerzo titánico de la metrópolis Barcelona desde 1965 a 1995, desde el Esquema Director del área hasta la Barcelona de los doce millones de pasajeros en el aeropuerto y cinco millones de visitantes anuales, desde la Barcelona provinciana hasta la envidiada por Londres que nos imita en su logotipo- ha dejado huella en un par de generaciones. Huella trágica, a veces, como hoy. 86 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1177 Title A name given to the resource Lluís Carreño Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Carreño i Piera, Lluís, 1933-1996 Necrologies Barcelona Àrees metropolitanes Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/953/LondonGreenPaper_1997.pdf d65efedda84cf32b3691ce78b5cce6b4 PDF Text Text Last year's Architecture Foundation debate. From left - Maragall, Hampson, Hall, Jenkins, Blair, Rogers ... and just behind, Cassidy and Booth. London's Green Paper: the view from Barcelona Pasqual Maragall, Mayor of Barcelona since 1984, and leader of the city often cited as the ideal model , sets out his reaction to the Government's proposals for London. h en in June 1996 Richard Rogers and Norman Foster invited me to a memorable session on the future of London's government at Westminster Hall (organised by the Architecture Foundation) I couldn't foresee what was going to happen, but the atmosphere and the enthusiasm were superb . Indeed, the character of the developments to come is unmatched in my recollection of similar political phenomena. Add to this the following facts: on July 16th, 1997 the Plenary Session of the municipal council of Barcelona approved unanimously the bill for a new Charter for our city; and around the same time the bicameral constitutional committee in Rome was legislating that the (Federal) Republic of Italy is made up of cities, provinces, regions and the state (no capital's'); all components on a similar footing. Don't we live then in the midst of a devolution revolution? Aren't we seeing the turning point of an era which began back in 1978 with Proposition 13 in the Californian elections of that year? Will the influence of that antifiscal revolution on the current proposals ever be recognised? Scotland's W Planning In London October 1997 Summary of the Govemment's Green Paper on London Government Newleadership for London, the Government's proposals for a GreaterLondonAuthority, a Consultation Paper can be obtained fromthe Stationary Officeand costs£7.10. It has a foreword by the deputyprime ministerwho saysthathe hopesit 'willgeneratea great debatein London'. Londoners are invited to respond to 61 specific quesiionsposedby the GreenPaper. Comments should be sentto the Govemment Officefor London by October24. Outline (Chapters I and 2) The GreenPaperproposes a Mayorand Assembly, both direc~y elected. Togetherthey will makeup the Greater London Authority (GLA). The Mayorwill be the executive, the Assembly willscrutinise the Mayor. The precise relationship between the two and how differences between themwill be resolved haveyet to be worked out. The functions of the Mayorwill include 1 proposing the budget 2 devising strategies and action plans 3 promoting actionto implement London-wide strategies 4 beinga voicefor London and 5 makingappointments to various bodies. »> referendum and the July 29th Green Paper on London are going to be cornerstones and vital tests of the depth and scope of the devolution process, not only in the United Kingdom but in Europe at large. I refer the reader to the texts, speeches and conclusions of the European Summit of Regions and Cities held in Amsterdam on May 1516, 1997 to appreciate the volume and the quality of the expectations existing in this area of governance (internet access: http//:www.europa.eu.int/ index/htrn), I will comment on the Green Paper chapter by chapter and add, in bold characters, some comments relating the London proposal to the Barcelona model. First a note on style. New leadership for London - The Government's proposal for a Greater London Authority - A consultation paper is an outstanding piece of new governance style. Clear, candid , practical, open... and on the Internet. The authors deserve and will get a robust feed-back. Chapter 1 - The strong sense of identity of the five million citizens of London, the lack of a clear voice for it, the fact that too many decisions regarding the life of such a substantial and complex community were taken by central government and shadowy committees seem to be obvious reasons for the proposals and very much in tune with the spirit of the times: to make things closer, simpler and accountable. Still the fact that all 'this is important not just for London but for the nation as a whole' would probably deserve more than a simple list of the facts that make London important for all of Britain, i.e., the size of the metropolitan economy, the gateway character of the city for the nation, etc... Possibly, it is more than enough for Londoners to approve the proposal, though it might be not enough for the rest of the British citizens to accept it. I am convinced that devolving powers to Londoners is better not only for them but for Britain in general. The case for that is well made out all through the document: What about formalising it from the very beginning? National governments are not made to run cities, not even capitalcities. The 10 key criteria for the new London government are consistent with the so-called 'Barcelona model' which has been so well presented by Richard Rogers and Norman Foster and referred to by Tony Blair. 'Strategic', 'streamlined', 'consensual', 'audible', etc... In some respects it goes beyond and improves the Barcelona model: the coherence of the proposal with an overall philosophy of the government about best value targets is lacking in the Barcelona/ Catalonia/Spain case (recall that the Page 5 �MARAGALL Barcelona Metropolitan Area authority was partially suppressed in 1987, following the Thatcherite example in London of the GLC); the modesty of the objective of being 'influential' on the decision-making of a range of both public and private actors is striking for a Latin observer, be it Italian, French or Spanish: we keep on believing that it is Law and only Law that changes things! The very same debate and the way it is opened is much superior to the Barcelona Strategic Plan consensus building efforts, except for our 'bottom-up' procedure. Chapter 2 - The five key roles of the Mayor seem only a consequence of the 10 criteria for the new government, but they are really innovative. There is not such a strong figure in other megalopolis but at the same time other megalopolis have mayors with many less restrictions on their administrative action. TakeNew York: I know Giuliani well and knew Koch very well and their way of doing things. They have a police force of about 40,000 strong under their direct command, something that the new LondonMayor is most likely not to have. Yet the London mayor of the year 2000 seems to be devised to have a stronger influence on the overall landscape of Londoners' living conditions, employment opportunities and transport side effects (pollution and the like) than New York or Mexico City mayors actually have. The mayor/assembly relationship in the GLA seems to me well handled. The smallness of the assembly will strike many. It sounds comfortable for the new mayor and for the taxpayer, but the absence of local representatives in the assembly is difficult to understand at first glance, even with a lack of direct local executive power of the GLA, if I have understood it well. In Barcelona the metropolitan municipality is a body freely decided and constituted by the mayors and councillorsof the metropolitan municipalities, including those from the central city, whose mayor was elected president. The two functional bodies created by the 1987 law (Transportand Environment, including Water and Waste) coexist and work together with the municipality. Its powers were severely limited by those of the Page 6 »> In all thesefunctions the Mayor will be scrulinisedby the Assembly and the Assemblywill also scrutinise the activities of otherpublicly-funded bodies and may also initiate its own enquiries and reviews. The Green Paperproposesthat the Assemblyshouldhave 24-32 members. The new authority willcover the areaof the 32 Londonboroughs and the Cityof London. Electing the Mayor and Assembly (Chapter 3) Threeoptionsare suggested for the methodof electing the mayor: the first-past-the-post system, which meansthat the candidate who gets the mostvotes becomesmayor,eventhough he or she may have received lessthan half the votescast: the secondballotsystemunder which, if nonegets morethan 50% of the votes cast on the first ballot,a limitednumberof candidates go forwardto a second vote:and the allematvevote system wherevotersselectany number of candidates in orderof preferenceand, if no candidate securesan overall majority of firstpreferences, then the lowest placedcandidate dropsout and and his or her secondpreferencesare lransfered to the othercandidates and thisprocess continues untilone candidate receives an overall majority. In discussing the methodof electingthe assemblythe Green Paperrooksat two questions:the sizeof constituencies and the electoral system. The constituencies could be the 32 boroughsor they could be 24 groupsof aboutthree parliamentaryconstituencies. or they could be largermulti-member constituencies, or evenone single London-wide constituency The optionsin choosingthe electoral systemdependon the size of the constituencies. If the constituencies are singleseat, the elections would be eitherby the firstpast the post systemor by the alternative vote system. If the constituencies are multimember,the Green Papermentionsthreeoptionsapartfrom the first-past-the-post system: the listsystem,which requires electorsto vote, not for an individualcandidatebut for a party, so that independent candidates standno chance, the additionalmembersystem, whichallows a proportion of the the seatsto be allocated on the first-past-the-post system,with the remainder allocated to parties on an all-London list,and the alternative vote system, wherevotersare required to put candidates in orderof preference. It is suggestedthat elections of mayorand assemblyshould take placetogethereyerythree or four years. The Government »> Autonomous Community of Catalonia. The Barcelona Metropolitan Area covers an area containing three million people. The Metropolitan Region of Barcelona, only a planning device up to now, contains 4.2 million people. Chapter 3 - Not opening the issue of boundaries is a wise decision. In the June 96 meeting at Westminster Hall, Peter Hall suggested the South East region as the new London area but with a central London council of the Barcelona central city size (1.5 to 2.0 million inhabitants) and its elected mayor presiding automatically over the Metropolitan Assembly. I liked this formula then, but I lack the data needed to go further in this debate. I understand that the Green Paper refers to a London government of around five million citizens and 32 boroughs plus the City Corporation. The ineligibility to vote for London workers not living in the area is a universal rule. But mayors tend to distinguish more and more between midnight population and mid-day population, the latter being substantially larger than the former. The real problem is the day-time popoulation getting a 'free ride' from the resident population. How many costs induced by the midday inhabitants are the midnight inhabitants ready to pay for? The drama of many American large cities lies there: rich suburbs use the central city during the day and forget about it when it comes to paying taxes. The central city or parts of it tend then to specialise in very low income families, as well as in congestion and decay, on top of high costs and high rates. London would do a lot of good to many large cities if its new Government were to be clear and fair about free-riding and tax-base sharing with the rich suburbs. The mayor's position should obviously be a full time responsibility. My opinion about combining rnayorship with other elected positions is biased: the Catalan Parliament in which I served for two terms is but a place of consensus building (or dissent) about asking more of the traditionally greedy centre of the Nation-State. No other real debate occurs there that can help a mayor. On the length of terms: mayoral jobs need a maturation time for strategic projects to develop. Two or three terms of respectively five or four years are nevertheless better than an unlimited number of terms. 'Candidates with access to substantial resources should not be able to draw on these to gain unfair advantage'. Please let us know about the ways and means of guaranteeing that. Wewill copythem. Chapter 4 - 'Integrate strategic land-use planning with economic development, regeneration, transport, environmental and other strategies': There is a crucial combination of different abilities and disciplines in obtaining this main objective of strategic governance. The superiority of local versus national or central action is precisely the fact that urban scenarios permit the kind of 'complicities' needed. The Green Paper states that the London plan took ten years to be produced and that it was then out-of-date. The Barcelona experience vis a vis other cities in reference to the general plan is that an existing plan is better than a perfect plan. The lesson of our experience is that 40 years of nondoing (the Francoist period) allowed Barcelonato think out just every detail of what had to be done: access to sea and waterfront, beltway, museums (which ones precisely), which kind of peripheral monumentality and downtown decongestion - everything. What is happening today in London, from the general government set-up to considering remodelling Trafalgar Square, is strikingly similar. It is incredible the amount of things that can be achieved in these conditions in a short space of time. The so-called Barcelona miracle is that of doing in ten years what was thought of in forty. Projecting and consensus building is the most time consuming of all phases in the improvement of a city. The roles of the Secretary of State, the GLA and the boroughs seem well devised. I would not be surprised though, that both central and local governments wanted more for themselves and less for the Greater London Authority. Art. 4.18 of the Green Paper seems to me a statement on transport which would be difficult to improve. Same Planning in London October 1997 �Cassidy foresees a hands-on mayor with power ony Blair has done London a great service by giving his personal stamp to the concept of an elected mayor to put London on a par with other great world cities. He has devised a 'strong mayor' solution to London's problems.A format which willbe repeated in other UK cities beforetoo long,writesMichael Cassidy. Elected mayors are a constitutional novelty in Britain and could revolutionise the role of local government and reverse nearly two decades of emasculation of councils - to the point where now 84 per cent of all local government spending is, in effect, allocated by Whitehall. It will also help to break political monopolies in the more industrial parts of the country and bring fresh hope to independentcandidateswho are outside the main party machines. In London. the mayor will be the initiator. The assembly is much more likely to be a check on mayoral excesses rather than an upper tier of local government. This is no GLC. It will have very few service-delivery functions and even at the mayoral level the main responsibilities willbe strategic and promotional. Because of the limited role of the assembly and the slim-line staffing requirement for the mayor,the housing of the new entity becomeslargely irrelevant. Campingout in Docklands may appeal to some but my money goes on a location close to Parliament because the mayor will havea lot of business with ministers (fighting London's claim for greater resources) and very likely will need instant access to the nest of TV companiesat Millbank. In planning terms it is obvious that the London Planning Advisory Committee will disappear but much of its activities will be inherited by the T thing with art. 4.19 and the points that will or should be the object of the white paper announced for next spring. Making transport authorities responsible for carbon dioxide emissions and for combining from rail to pedestrian means of moving around is a well formulated policy which can change the quasi-military approach to transport typical of our great cities, which by reaction evolves into extreme privatisation and later on into decay. We all in Europe expect a lot of London's resolution to tackle these issues with your new-found vigour. I always thought that without an Euroforum of those producing cars and those producing urban roads no way out existed. Yet someone has to force the other one into sitting down together. It seems to me that now the new British attitude towards London is going to provide such a push. Awelcome push. Small and clean cars should be given advantage in using the centre. An almost empty, larger than 4 meter long car looking for a parking place whose cost is not much above the cost of a subway fare, is a stupid thing to permit. Yet cars represent freedom in many senses and for many people, spePlanning in London October 1997 »> believes thatcampaignfunds shouldbe strictlylimited. The functions of the GLA (Chapter 4) . The Green Paperproposesa verywide remilfor the new authority: itsfunctions 'allcome underthe generalheadingof sustainable development - giving all Londoners an improved and lastingqualityof life.combiningenvironmental, economic and socialgoals'.It shouldbe 'equipped to thinkstrategically' and 'ableto organise action', "working throughexisting organisationsbut to a commonpurpose'. The functions of the GLA are considered underthe following heads: Land-use planning role The boroughswill retain their planningfunctions - preparing theirboroughUnitary, Development Plansand exercisingtheir development control powers, butthey willdo so within a framework set by the new authority. It willdo this eitherby givingstrategic planning guidance,or by producing a structure plan,takingover the existing functions of the Government Officefor Londonand the LondonPlanning Advisory Committee and operating largely independently of the Secretaryof State.It mightbe givenlts own development control powersover certain types of development such as waste, minerals, majorroadsand development by the boroughs themselves. Transport The Governmentintendsto publisha national transport poli»> mayor's office, as will those of the Government Office for London. It seems highly unlikely that individual planning applications will hit the mayor's desk, but it is entirely possible that capital-wide policies will be developed which the boroughs will Michael Cassidy is former need to accept, such as relating to high buildings,transport co-ordination, use of the chairman of the City policy & resources committee. River Thames and promoting economic development. I would like to see the mayor spearheading a drive to raise new money for London's transport, perhaps picking up where voluntary bodies like London First have recommended new initiatives, giving them the necessary support and urging legislation on ministers. I regard road pricing as inevitable and perhaps part of the proceeds, along with parking income in London, might be set aside for mayoral initiatives, which are very unlikely to be funded by any additional preceptson the boroughs. In all this is going to be a hands-on mayor with wide ranging powers and a huge constituency. My beliefis that political skills by themselveswill be inadequate - the job calls for executive experience, stamina and an ability to communicate. My own theory is that we have not yet seen the name emerge of the person likeliest to succeed but it is fascinating to speculate and to look forward to the daywhen London has its first electedvoice. cially those in need of them or newly using them. London should convene the great meeting of car-makers and mayors that will pave the way to the future: I would certainly be there, (even if no longer a mayor), as someone interested in cities' improvement. Chapter 5 - The extent to which the GLA should have access to local taxation will depend on the willingness of local authorities to admit the benefit of a strategic and combined approach to London's environment and future. The willingness of central government bodies to accept it seems guaranteed by the very same production and tone of the Green Paper. Revenues will increasingly depend on convincing people that intentions and actions are well founded. Cities act because externalities exist that the market cannot internalise and nothing other than a city's government can put together the relevant information. Such actions should lead to strategic added value. Thus, city incomes will have to be closely linked to the ability of each city to put forward and 'sell' its goals. Every large city in Europe will end up having its own law. London is having its own. We all welcome you back into the family of local governance. »> Cl'. Withinthis,the GLA will producea transport strategyfor London. This willbe delivered by a newlycreatedLondonTransport Authority (LTA), separate but underthe GLA in that its members wouldbe appointed by the GLA and it wouldbe accountable to the GLA. Economic development and regeneration The Government intends to publish proposals for Regional Development Agencies for each region in England. Londonwill haveitsown London Deyeloprnent Agency, (LDA). The GLA willsetthe framework and direction for long-term sustainable economic regeneration. The LDA willco-ordinate action, Environmental Protection The GLA willcoordinate LocaiAgenda21, develop London-wide strategies on air quality, noise reduction and otherlocalissuesto be implemented by the boroughs and otheragencies. Culture, media and leisure It is intended that the GLA shouldplaya leading rolein developing the cultural mediaand leisure sectors: the extentto whichit shouldtake over some of the functions of existing bodiesshouldbe decided on a case-by-case basis. Police A new policeauthority for the Metropolitan Police areais proposed, withthe GLA appointing all but one of the elected members, the otherbeing appointed by the districts outsideGreaterLondon. Fire services The LondonFireand CivilDefence Authority will be reconstituted as a boardresponsible to the GLA. Other Pan-London Bodies The extentto whichtheseshouldbe brought underthe GLA willbe considered 'keeping firmlyin mindthe needto be strategic, stream-lined and clearin purpose'. Financial Arrangements The GLA willbe subjectto the financial regimefor localauthorities. Existing arrangements for funding London-wide services (police, fire,transportetc.) willbe retained. As to otherexpenses, the Green Paperaskswhethertheseshouldbe paidfor by localtaxpayers or central government. Viewsare soughton how some budgetary fiexibility couldbe achieved. No directtaxingpoweris suggested. Page 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource London's Green Paper: the view from Barcelona Subject The topic of the resource Alcaldes Barcelona Àrees metropolitanes Londres Ciutats Description An account of the resource 3 p., n. 23, october 1997 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Planning in London Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-10 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall al número 23 d'octubre de la revista Planning in London sobre la governació de Londres i la Greater London Authority. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1298/19921209d_00517.pdf 6eac512f398856d745b4ea5ac3e11cf5 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde sobre "Los Ayuntamientos y las ciudades en la construccióT de Europa" Dimecres 09.12.92. Hotel Gasteiz 20.15 hores. 1. EUROPA, LAS CIUDADES Y EL CIVSMO. - EN ALGUNA OCASIÓN RECIENTE S ME HA PREGUNTADO SI TIENE SENTIDO SEGUIR PREGONANDO LA EUROPA DE LAS CIUDADES CUANDO LA CONSTRUCCIÓN DE LA EURÒPA COMUNI ARIA ESTá ENCONTRANDO CON FUERTES OBSTáCULOS. HOY, LA COLABORACION DE LAS CIUDADES ES LA RED DE SEGURIDAD DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. EN PRAGA, EN OCTUBRE, Y EN LIpBOA, EL SáBADO PASADO, COMO EN EL SENO DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA QUE ME HONRO EN PRESIDIR, LAS EIUDADES DE UNA Y OTRA PARTE DE EUROPA, DE TODOS LOS PAISES, ESTáN DANDO PASOS IMPORTAN- i TES DE COLABORACIÓN. - NO SE PUEDE CONCEBIR EUROPA S N LAS CIUDADES. EUROPA HA SIDO SIEMPRE, EN LA HISTORIA, UN SISTEMA DE CIUDADES. AMÉRICA, EN CAMBIO, ES UN SISTEMA DIFERENTE, DONDE EL VALOR DEL SUELO ES MUCHO MáS BAJO, DONDE LA MOVILIDAD ES UN VALOR MáS r. IMPORTANTE QUE LA RADICACIÓN, DONDE LA CONSTITUCIóN (A DIFERENCIA DEL TRATADO DE MAASTRLCHT) NO CREA LA COLECTIVIDAD LOCAL NI, POR TANTO, LA P A G` ik",` --k TEGE. �LAS CIUDADES DE EUROPA, EN AMBIO, FUERON LAS QUE CREA- RON CONDADOS, REPÚBLICAS E INCL1ISO IMPERIOS: ATENAS, ROMA, PARIS, VIENA, LONDRES, BERLIN, TOLEDO, MADRID, PERO TAMBIÉN (5 rei, FLORENCIA, MUNICH, MANCHESTER, AMBERES, ROTTDERDAM, MILáN, BARCELONA, COLONIA, BRUSELAS, SONTIAGO DE COMPOSTELA, VENECIA, EDIMBURGO, PRAGA O MONTPELL*ER. EN REALIDAD, AHORA MISMO, QUIZá YA NO SEA IMPORTANTE SABER SI LAS CIUDADES CREARON Ij,AS NACIONES O LAS NACIONES CREARON LAS CIUDADES. PERO ES II'^E PRESCINDIBLE DEJAR SENTADO QUE, POR DEBAJO DE LOS ESTADOS, LtNA NACIÓN O VARIAS NACIONA LIDADES O REGIONES Y MUCHAS CIUDADES SON EL PATRIMONIO DE EUROPA, EL MáS PRECIADO, EL M4S CARO DE MANTENER, PERO TAMBIÉN EL MáS PRODUCTIVO. LA PRESENCIA DE LAS CIUDADES EN LOS ORGANISMOS INSTITUCIONALES DE LA COMUNIDAD EUROPEA SE ENFRENTA HOY A LOS DESEOS DE AFIRMACIÓN DE U1 GRUPO DE COLECTIVIDADES TERRITORIALES, REGIONALES, ALGL NAS DE LAS CUALES LLEGAN A PEDIR LA EXCLUSIÓN DE LAS CIUDP DES DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE LA COMUNIDAD EUROPEA, UE SÓLO POR SU NOMBRE PUEDE INDUCIR A CONFUSIÓN, PERO NO F$OR SU CONTENIDO, SEGÚN HA ESTABLECIDO EL TRATADO DE MAASTRI CHT. LA POSICIÓN DEL CONSEJO DE LdS MUNICIPIOS Y LAS REGIONES DE EUROPA (EL CMRE) ES CONSTITU]R EL COMITÉ DE LAS REGIONES �CREADO EN MAASTRICHT SOBRE UNA BASE EQUILIBRADA PARA DESARROLLAR DURANTE LOS AÑOS QUE NOS SEPARAN DE LA REVISIóN DEL TRATADO -ES DECIR, DESDE ESTE AÑO HASTA 1996- UN DIáLOGO CONSTITUYENTE, NO UN ORGANISMO ÇONSTITUíDO Y CRISTALIZADO. NOS CONSTA QUE EN TODAS PARTE HAY VOLUNTAD DE DIáLOGO CIUDADES-REGIONES, AUNQUE NO F LTE EL EXCLUSIVISMO DE ALGUNOS. D EL CMRE, FORMADO POR CIUDA ES, REGIONES Y ORGANISMOS TERRITORIALES INTERMEDIOS DE BAáE ELECTIVA, NO PUEDE SINO CONSIDERAR EL TRATADO DE MAASTRCHT COMO UN PASO HISTóRICO: LA EUROPA NACIDA DE MAASTRICHTHA DE SER LA EUROPA DE LAS REGIONES Y DE LAS CIUDADES, LA E4ROPA TERRITORIAL, CONCRETA, FÍSICAMENTE DETERMINADA, CON NOMBRES, ACENTOS Y PERFILES DIFERENTES Y, CON TODO, IRREVOCABLEMENTE DISPUESTA A LA UNIÓN EN LA LIBERTAD. EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD FUE RECOGIDO EN LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMIA LOCAL -qUE MUCHOS PAíSES DEL CONSEJO DE EUROPA YA HAN RATIFICADO CON CARáCTER DE TRATADO (ENTRE ELLOS ESPAÑA), Y QUE PO TANTO TIENE POTESTAD DE OBLIGACIÓN PARA MILLONES DE CIUDADANOS EUROPEOS- Y YA ESTABA PRESENTE EN LA CARTA DE LAS LIBERTADES LOCALES DE 1953 SURGIDA DE LOS ESTADOS GENERALES DE LOS MUNICIPIOS DE EUROPA, EN VERSALLES. 3 �1.4 .;1 74, sffi, 1411- ESTE PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD SIDO FINALMENTE MATERIALIZADO EN MAASTRICHT CON EL REcÒNOCIMIENTO DE LOS NIVELES TERRITORIALES SUBESTATALES. DESDE BARCELONA, CAPITAL D CATALUÑA, UNA NACIONALIDAD Y UNA CULTURA PROPIAS Y DISTINTA, RECONOCIDAS POR LA CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA, NO PODEMOSI SINO APRECIAR CON ENORME ILUSIÓN Y ESPERANZA EL DESARROLL1) DEL AUTOGOBIERNO TERRITORIAL EN EUROPA. r 0 Pd L» ( EL ESTADO ESPAÑOL, CONTRAREO DURANTESIGLOS AL RECONOi CIMIENTO DE LA SU PROPIA DIVERSIDAD, H$ RECUPERADO EN 15 AÑOS LO QUE EN 500 AÑOS HABÍA OLVIDADO. HOY, ADEMáS DEL ! / REENCUENTRO FRATERNAL CON EL NU170 MUNDO, SE REENCUENTRA A SI MISMO, CONFIADO DE LA. SU PLURALIDAD INTERNA. EL HORIZONTE EUROPEO HA JUGADO EN ELLO UN PAPEL DECISIVO, EN TANTO QUE LA CREACIÓN DE NUEVAS SOBERANÍAS -LEGITIMIDADES, SI SE PREFIERE- SUPRANACIIONALES HA DESDRAMATIZADO EN BUENA MEDIDA LA CUESTIÓN DE LAS 1JEGITIMIDADES INTERIORES. Y SÉ QUE ESTAS COSAS AÚN HAY QUE DECIRLAS CON MUCHA CAUTELA. LAS CIUDADES SON ESPACIOS SIEN FRONTERAS Y SIN EJÉRCITO, DONDE EL ESPÍRITU LOCAL Y EL ESPÍRITU INTERNACIONAL SE UNEN PARA DEFINIR UN AUTÉNTICO TERRITORIO COMUNITARIO. SOMOS CONSCIENTES QUE EL CEMENTO DE r4 CIUDADANIA EUROPEA ES ESTA ATMÓSFERA URBANA. �HAY UNA RAZÓN PARA ELLO: EUR PA ES CONSCIENTE, QUIZá MáS QUE LOS ESTADOS QUE LA HAN CREADO / QUE SU SUERTE ESTá LIGADA A LA CAPACIDAD DE LA POLÍTICA EN GENERAL POR CONECTAR CON LOS PROBLEMAS REALES Y COTIDIkNOS DE LA CIUDADANÍA, Y SOBRETODO DE LOS CIUDADANOS JÓVENES QUE VOTARAN EN LAS ELECCIONES LOCALES -JUSTAMENTE EN LAS ELECCIONES LOCALESNDEPENDIENTEMENTE DE SU COMO CIUDADANOS EUROPEOS, • NACIONALIDAD. L Q .9 jJ EL RETO, ACRECENTADO EN LAS pLTIMAS SEMANAS, DE COMBATIR Y ERRADICAR LOS BROTES DE INTOLERANCIA Y RACISMO EN EL MISMO CORAZÓN DE EUROPA, NOS INCITA A REFORZAR EL PAPEL DE LA DEMOCRACIA LOCAL COMO MARCO DE LIBERTAD Y FRATERNIDAD, EN EL MEJOR ESPÍRITU DE TOLERANCIA CIUDADANA. LAS NACIONES, LAS REGIONES, LAS NECESITAMOS PARA COMPARTIR UNA IDENTIDAD QUE NOS ES NEC E SARIA EN UN MUNDO LLENO DE INCÓGNITAS. PERO LA IDENTIDAD SIN PROYECCIÓN NO SERÍA MáS QUE UNA SUBLIMACIóN COLECTIVA DE NUESTRA PROPIA LIMITACIÓN PERSONAL. EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO EIS SIEMPRE UN DESEO DE OTRAS PATRIAS, UN TRASCENDER NUESTRA PROPIA IDENTIDAD: EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO, EL IINIC01 ACEPTABLE, ES PUES EL PUNTO DE PARTIDA DE UN HUMANISMO PELIGRO. LA EXPERIENCIA EUROPEA -ID SINO ES UN ENGAÑO Y UN S TAJANTE EN ESTE SENTIDO. �HAVEL DECíA HACE CASI UN .Ñ0 QUE "NUESTRA CASA" ES NUESTRA FAMILIA, ES NUESTRA CIUDAD, NUESTRA NACIÓN, Y TAMBIÉN NUESTRA ESCUELA, NUESTRO TRABAJO E INCLUSO, PARA UN PRESO COMO FUÉ ÉL, SU CELDA. PERO A LA HORA DE ESCOGER UN NOMBRE PARA ESTE SENTIMIENTO DE PERTENENCIA A TOPO LO QUE ES "NUESTRA CASA", HAVEL ESCOGIÓ EL DE "CIVISMO". 'ORQUÉ EL CIVISMO PARECE EL ÚNICO "ISMO" CARGADO DEL RESPETD NECESARIO HACIA TODOS LOS OTROS, EL ÚNICO CONSCIENTE QUE NINGUNA PERSONA PUEDE SER PRIVADA DE NINGUNA DE LAS DIMENSIONES QUE CONSTITUYEN "SU CASA". 2. LAS PLANTAS Y LA AZOTEA DEL EDIFICIO DEL ESTADO. DESDE LA VIDA LOCAL PEDIMOS A L SOCIEDAD CIVIL Y^A LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN -DE COMUNICACIÓN TAMBIÉN ENTRE SOCIEDAD Y POLÍTICA- QUE COLABOREN AFTIVAMENTE EN EL PROCESO DE ACERCAR Y ADAPTAR EL ESTADO A LA DINáMICA DE LA SOCIEDAD. CASI DIRíA QUE LES PEDIMOS QUE OBLIGUEN AMABLEMENTE AL ESTADO A HACERSE MáS CIVIL, EN LA MEDIDA DE LO POSIBLE, Y A OLVIDAR LA MEDIDA DE LO IMPOSIBLE. TODO ELLO, PARTIENDO DE LA BASE QUE EL ESTADO ES NECESARIO, YA QUE, ENTRE OTRA$ RAZONES, LOS ESTADOS HAN �CREADO EUROPA Y SON SUS GARANTESI PRINCIPALES. LOS ESTADOS, NO HAY QUE OLVIDARLO, HAN CREADO EL BIENESTAR SOCIAL NECESARIO PARA RECONCILIAR A TODIXS LAS CLASES CON EL SISTEMA Y PARA ACEPTARSE MUTUAMENTE. APROXIMAR EL ESTADO AL CIUDADANO O ES ALGO MUY CONCRETO O ES UN DESEO PERMANENTEMENTE INSATISFECHO. CON APROXIMAR EL ESTADO A1--C-ÚJISADANO, O CON CIVIIAZAR EL ESTADO, NO QUIERO DECIR SUSTITUIR EL ESTADO POR LA) SOCIEDAD CIVIL -ALGO QUE SE PROCLAMA PERO QUE NO SE HACE NUNCA DEL TODO. QUIERE DECIR SOLAPARLOS, TRASLADAR DENTRO DELk ESTADO LOS MUEBLES DEL PISO ALTO A LA PLANTA BAJA Y ABRIR LS PUERTAS A LA CIRCULACIÓN DE LAS PERSONAS. ESTA PLANTA BAJA DEL PAÍS ON LAS CIUDADES, SON LOS MUNICIPIOS; Y PARA LLEGAR A E L S DESDE LO ALTO DEL ESTADO HAY QUE PASAR POR EL ENTRESUELO, QUE SON LAS AUTONOMÍAS. Y HAY QUE SOLICITAR DE LAS AUTONOM1AS QUE NO ACUMULEN AHÍ TODO EL PESO, A RIESGO DE HUNDIR EL DIFICIO. EN EL EDIFICIO DEL ES ONF TO ENTRE LOS PISOS MEDIOS Y ALTOS. SE OYEN, LESDE LA CALLE DE LA SOCIEDAD ----CIVIL, VOCES, LENGUAJES ALTISONANTES. DE VEZ EN CUANDO, DESDE EL BALCÓN DE LOS PISOS MEDIOS SALE UN PERSONAJE A DECIR "AQUÍ ESTAMOS", "ESTAMOS MáS CERCA DE VOSOTROS", PERO LUEGO DESAPARECEN Y SE SIGUEN PELEANDO CON LOS DE ARRIBA. 117 �NO NOS ENGAÑEMOS: LO INTERSANTE DE ESTA DÉCADA VA A SUCEDER EN LA AZOTEA Y EN LA PLANTA BAJA: EN EUROPA Y EN LAS CIUDADES. EL ESTADO Y LAS AUTONOMÍAS, ES DECIR, EL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS, DEBE SABER PROSEGUIR EL ESFUERZO DE QUINCE AÑOS EN OTRO TERRENO. DEBEN SkBER VENCER EL CANSANCIO Y SEGUIR RENUNCIANDO A IDENTIFICAR SEGURIDAD Y ESTABILIDAD CON DETERMINADOS NIVELES DEL EDIFICIO SOCIAL. LA RIQUEZA VITAL DE ESTE PAÍS LE VENDRá DEL PLUS DE LIBERTAD EUROPEA (LIBERTAD DE VIAJE, DE EMPRESA, DE ESTUDIOS O DE CUENTA CORRIENTE) Y DE LA CIONSOLIDACIóN DE ESPACIOS CON CALIDAD DE VIDA, COMPETITIVOS, OOMPLETOS, CAPACES DE ALIARSE CON SUS VECINOS, SEGUROS, LIM OS, ORDENADOS, DOTADOS DE PROYECTOS, AMBICIOSOS, TOLERANT , BIEN EQUIPADOS. ES DECIR, UN SISTEMA DE CIUDADES DIGNO DEIJ PAíS QUE YA HEMOS CONSTRUíDO Y DE LA NUEVA PATRIA EUROPEAUE /12 NACE AHORA. r LA CATALUÑA CONCRETA, LAS q0MUNIDADES AUTÓNOMAS CONCRETAS, SE REALIZARáN EN ESTE PROYECTO, O SERáN SóLO UN PODERO- ( SO SENTIMIENTO. EL ESTADO SE CIVILIZA Y ENRIQUECE EN LAS AUTONOMÍAS Y CON LAS AUTONOMÍAS, Y ÉSTAS CON SUS CIUDADES Y SUS PUEBLOS; Y TODOS CON EUROPA, CON LA LIBE SIGNIFICA. AD SIN FRONTERAS QUE EUROPA �3. CADA CIUDAD DEBE PROPONERSE SUS PROPIOS "JJOO". EL PLAN ESTRATÉGICO COMO INSTRUMENTO DE FUTURO. NECESIDAD DE COMBATIR EL CIMA DE PESIMISMO QUE NOS INVADE. COMO HA DICHO FELIPE G ZáLEZ, 1992 HA SIDO UN AÑO MUY BUENO PARA ESPAÑA, AUNQUE AHORA HAYA DIFICULTADES ECONÓMICAS EN TODA EUROPA. JJOO Y EXPO HAN DADO A ESPAÑA UN GRAN PRESTIGIO EN EL EXTRERIOR. ESTAMOS MEJOR PREPARjADOS PARA SUPERAR LA CRISIS QUE OTROS PAíSES MáS IMPORTANTES BARCELONA CREE HABER CONTRIBUíDO A DIFUNDIR LA IMAGEN POSITIVA DE LA NUEVA ESPAÑA DEMOCRáTICA, COMO HICIERON TOKIO Y OSAKA EN 1964 CON EL NUEVO DESARROLLO DE JAPÓN. TODAS LAS CIUDADES DEBEN PROPONERSE SUS PROPIOS "JUEGOS OLÍMPICOS", SU PROPIO PROYECTO DE FUTURO. DESDE LAS CIUDADES PODEMOS CONTRIBUIR AL EMPUJE LA ECONOMÍA CON PROYECTOS COLECTIVOS. BARCELONA PUEDE OFRECER LA EXPERIENCIA DEL PLAN ESTRATÉGICO BARCELONA 2000: MOVÍLIZACIÓN DE TODAS LAS INSTI TUCIONES POLíTICAS, ECONÓMICAS Y SOCIALES DE LA -CIUDA EN EL ESTUDIO DE LAS PERSPECTIVAS! Y POTENCIALIDADES CARA AL FUTURO Y LA FIJACIóN DE NUEVOS OBJETIVOS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4204 Title A name given to the resource Los Ayuntamientos y las ciudades en la construcción de Europa / Conferencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La presència de les ciutats en els organismes institucionals de la CE s'enfronta avui als desitjos d'afirmació dels grups regionals, alguns dels quals arriba a demanar l'exclusió de les ciutats del Comité de Regions. Les ciutats són espais sense fronteres i sense excèrcit on l'esperit local i l'internacional s'uneixen per definir un territori comunitari. Edifici = Estat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Gasteiz, Vitoria Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Barcelona Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Model social Ciutats Europa Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-12-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/708/19940529_LV.pdf bdbcd38c20e5be0ccfd37eb4591563aa PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 29/05/1994 La Vanguardia, p.029, Opinión Los cinco puntos de Barcelona Subtítulo: EL LARGO Y PACIENTE esfuerzo de diálogo entre las fuerzas políticas ha fructificado por fin en una propuesta de Carta Municipal. LA CIUDAD QUE SE consagró ante el mundo por los Juegos Olímpicos está aprovechando todas sus oportunidades. Autor: PASQUAL MARAGALL Con los primeros meses de 1994 se hace visible el esperado proceso de reactivación económica y Barcelona destaca en el conjunto del país con el impulso de nuevos proyectos, así como la recuperación de algunos que estaban pendientes. Barcelona no ha tocado techo. Bien al contrario, la ciudad sigue proponiéndose nuevas metas. En las últimas semanas hemos asistido a una serie de acontecimientos reveladores de ese impulso ciudadano que alcanza a todas sus instituciones y entidades. Hace pocas semanas, ha sido la inauguración de la nueva sede de la Bolsa de Barcelona, en un paseo de Gràcia que va a revitalizarse como centro de negocios. Pocos días antes había sido la firma del plan del Delta del Llobregat, nuestra gran baza estratégica como ciudad y como país. Podríamos seguir con numerosos y muy diversos ejemplos. No quiero dejar de señalar que, tras la demolición del último chiringuito de la playa de la Barceloneta, el gran paseo marítimo de Barcelona, desde la Vila Olímpica hasta el Port Vell, podrá ser por fin una realidad. Cuando la Business School de la Universidad de Chicago, con cuatro premios Nobel entre su profesorado, decidió ubicar su sede europea en Barcelona, nos pareció una gran noticia. Ahora que las obras están muy avanzadas y hemos visto en las páginas del londinense "The Economist" los anuncios de su sede de la calle Aragó, junto al paseo de Gràcia -muy cerca, por tanto, de la nueva bolsa-, tenemos la satisfacción de comprobar cómo las mejores previsiones se van cumpliendo. Barcelona se va configurando como una gran plaza europea. Lo importante es que Barcelona tiene un programa de futuro, con cinco objetivos perfectamente descriptibles que expresan la fuerza y las posibilidades únicas de este momento. La Barcelona consagrada ante el mundo por los Juegos Olímpicos, con su transformación urbana y su prestigio organizativo, no está dejando pasar su gran ocasión. Está aprovechando todas sus oportunidades. Europa es la más firme oportunidad de Barcelona, el punto número uno de su programa de futuro. En el aspecto institucional, la presencia organizada de las ciudades en Europa significa un cambio cualitativo. El grupo de Eurociudades, las redes de cooperación al estilo del grupo C-6, y la fuerza de las organizaciones de poderes locales, como el CMRE hoy presidido por Barcelona, muestran la importancia creciente de las ciudades. Ello ha que- dado patente en la constitución del Comité de Regiones de la Unión Europea. Barcelona está en las instituciones comunitarias no sólo por vocación, sino también por interés. Hay que estar en Bruselas, de la misma forma que hay que estar en Madrid. El Comité de Regiones va a tener una gran influencia en la distribución de ayudas muy elevadas para el desarrollo regional y municipal, gran parte de las cuales están destinadas a España. El doble puente aéreo con Madrid y Bruselas ya no dejará de marcar en el futuro nuestras agendas. 70 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Cada vez más, viajar por Europa deja de ser sinónimo de viajar al extranjero. Europa es el marco común de trabajo con nuestros socios en la Unión y con las ciudades amigas. De esta Europa, Barcelona aspira a ser su puerta sur. Este segundo punto del programa de futuro de la ciudad está ya en marcha desde la firma reciente del plan del Delta del Llobregat que, a efectos de inversión y de repercusión económica, es casi como otros Juegos Olímpicos: a medio plazo 400.000 millones de pesetas de inversión y generación directa e indirecta de 100.000 puestos de trabajo. El plan del Delta es un instrumento para el desarrollo estratégico de Barcelona que llega en un momento crucial. Para convertir nuestra área en la puerta de entrada a Europa de los productos de los pujantes mercados asiáticos, nuestro puerto está hoy en mejores condiciones que nunca para aprovechar la ventaja de la ruta mediterránea por el canal de Suez frente a las rutas atlánticas que arriban a los puertos alemanes y de Rotterdam. Nunca Barcelona había estado tan a punto de acercarse a este objetivo, ni había contado con una estrategia de tal alcance, con el apoyo del Gobierno, de la Generalitat, de los poderes locales del Baix Llobregat y del Area Metropolitana. Del Llobregat al Besòs, el programa del futuro de Barcelona tiene su tercer punto en las transformaciones del área Sagrera-Sant AdriàBesòs. En torno a la vieja estación de la Sagrera está en marcha un gran proyecto de renovación ferroviaria y ciudadana que descansa en la construcción de la estación del tren de alta velocidad (AVE) y de la segunda estación central de Barcelona. Siempre el referente de Europa: la Unión Europea ha escogido el tren de alta velocidad Madrid-Barcelona- Montpellier entre las diez grandes prioridades continentales de transporte. El área de Sant Andreu-Sagrera es un inmenso espacio urbano, al nordeste de la ciudad, lindante al norte con los distritos de Nou Barris y Sant Andreu y a levante-sur con la Vila Olímpica, áreas que han sufrido una enorme transformación urbana. Hacia el mar las operaciones urbanísticas del final de la Diagonal, como otra nueva villa olímpica, y hacia el río los proyectos de recuperación de éste como parque urbano dibujan un nuevo horizonte para esta parte de la ciudad y un gran impulso para Barcelona entera y para el norte del área metropolitana. El año 2001 es un horizonte razonable para la comprobación de los resultados de la segunda gran transformación de Barcelona. Este es el año en el que Barcelona, como punto número cuatro de su programa de futuro, aspira a ejercer como capital cultural de Europa. En este plazo, Barcelona habrá completado sus grandes proyectos culturales, sus museos, su auditorio de música, su Teatro Nacional y su Liceu reconstruido. Para la cita del 2001, la red de cable de fibra óptica toma un especial protagonismo. El antiguo proyecto de Barcelona Cable, formulado en los ochenta por la empresa municipal Iniciativas, SA en una muestra de anticipación, se halla en vísperas de reactivación, ahora que el Gobierno finalmente se propone legislar sobre la televisión por cable y los otros servicios que por este medio se pueden transmitir. Poner el cable en la cita de la capitalidad cultural europea no es una mera cuestión de oportunidad, ya que el cable es una gran apuesta de futuro en Europa. Barcelona está presente en la comisión Bangemann, así conocida por el nombre del comisario europeo de Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones que la preside. Como ciudad, nos importa estar en este grupo de trabajo que ha de unir las tres grandes tecnologías de este siglo: la telefónica, la televisiva y la informática. 71 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA El cableado de las ciudades va a hacer de cada ciudadano y de cada empresa un consumidor potencial de servicios comunicacionales de alta calidad, convirtiendo los televisores, los ordenadores personales y los fax en una fuente de riqueza informativa y de libertad de elección. La nuestra es una de las ciudades más densas de Europa y puede aprovechar esta densidad urbana para hacer más rentables los nuevos sistemas de información. Europa, plan del Delta, Sagrera-Sant Adrià-Besòs, 2001 cultural y, como quinto punto, la aprobación y aplicación de la Carta Municipal de Barcelona, a modo de constitución o estatuto interno de la gran ciudad. El largo, paciente, prolongado y realista esfuerzo de diálogo entre las fuerzas políticas ha fructificado por fin en una propuesta de Carta Municipal que la ciudad ha de elevar al Parlament de Catalunya y al Congreso de los Diputados. No es la carta óptima. Es la posible, la mejor posible. Lo importante es que Barcelona haya podido finalmente dotarse de ese instrumento necesario para su buen gobierno y desarrollo. Calidad de vida, ejercicio pleno de la autoridad en la vía pública y en todo lo que afecta a la seguridad y bienestar de los barceloneses, justicia municipal, urbanismo autorregulado, y, sobre todo, civismo. Con una atención especial a todo tipo de delegaciones de los poderes superiores a favor del Ayuntamiento, el poder más cercano al ciudadano. Otra vez la referencia europea: a eso se llama, desde que se elaboró el tratado de Maastricht, subsidiariedad. Que los problemas se resuelvan en su gran mayoría en el nivel de administración más cercano, siempre que no sea menos eficaz, y se está demostrando que casi siempre es más eficaz y, en todo caso, más participativo y controlable. 72 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1170 Title A name given to the resource Los cinco puntos de Barcelona Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Subsidiarietat Acció política Barcelona Carta Municipal Europa Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles