98 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2820/20020909_CoronaAragoPropostaFederal_PM.pdf 64fc2316a834cf5bf3dde821c378f694 PDF Text Text y INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL Quin gust de sentir els accents diversos d'un mateix llenguatge! Tots sabem que els llenguatges que moren són aquells que no canvien, són aquells que es petrifiquen. Això pot succeir perquè hi hagi una altra llengua que s'hi posi al damunt i no es reaccioni, però pot ser també que, per por a l'existència d'altres llengües que s'han de posar al damunt, aquell llenguatge es tanqui a qualsevol contacte amb l'exterior. Sentint els accents que aquí hem sentit, algú pot no estar segur de que prevaldrem?, de que aquest llenguatge viurà? Perquè té tot el que s'ha de tenir per ser important: unitat i diversitat. I sabem que la naturalesa està feta així, i la humanitat també. Quan hi ha unitat, quan hi ha contacte, quan hi ha amistat, quan hi ha elements comuns i quan hi ha al mateix temps diversitat és quan la planta creix: és quan la naturalesa es desenvolupa, si no, no. Com deien davant del Rei els nobles aragonesos de la baixa edat mitjana: "A/os, que cada uno valemos tanto como vos, y todos juntos más que vos, vos facemos rey, a condición de que respetéis nuestros fueros y 1 �2 derechos, y si non, non"'. Aquesta frase, que Robert Hughes l'ha fet internacional al citar-la en un anglès perfecte en el seu llibre sobre Barcelona, demostra el orgull dels pobles de la Corona d'Aragó. Avui, quan escoltava els amics i honorables presidents de les autonomies i el secretari general dels socialistes valencians, m'he preguntat quants anys no feia que en aquesta ciutat i en aquest país se sentien discursos com aquests, tots junts i amb la transcendència política que tenen. Perquè discursos més inflamats i més radicals ben segur que els hem sentit, però d'un en un, i no capaços de sumar. I aquests, sumen. I nosaltres ens hi afegim. Benvolguts amics de l'Aragó, de les Illes Balears i del País Valencià, us vull agrair la normalitat i la cordialitat amb què heu vingut i heu acceptat participar en un acte com aquest, sota la denominació - que ens agermana - de la Corona d'Aragó. Que consti que no tenim cap pretensió historicista o purament nacionalista. És simplement una manera de demostrar que estem superant vells fantasmes que impedien l'expressió franca i oberta de la nostra relació fraternal. 2 �3 És cert que la ubicació de Tacte d'avui, en aquest recinte medieval, ens recorda el passat comú. És la forma que hem triat de demostrar-vos, modestament, des de Catalunya un sentiment de germanor i de reconeixement. És també una oportunitat de refermar el compromís de Catalunya, que vull expressar avui, amb tots i cadascun dels territoris que representeu. Tenim un compromís amb les Illes Balears (on per primer cop, des de Jaume I, no governa la dreta i els "de sempre". Avui les Illes Balears no estan ancorades en el passat ni en la nostàlgia, sinó construint un present, i ben construït i pensant i treballant pel futur). Ens mou amb ells la necessitat d'unes comunicacions més regulars i més competitives, l'agraïment per la contundencia, president Antich, del vostre compromís en favor de la llengua comuna, la felicitació per la franquesa de la vostra política en favor d'un turisme de qualitat i de la preservació del medi i del paisatge mediterrani. Heu marcat, 3 �4 president, unes línies d'acció que ens beneficiaran a tots. Catalunya té un compromís amb l'Aragó, el del nostre retrobament, president Iglesias, sobre la base d'una exaltació popular i massiva en favor de l'Ebre i de les Terres de l'Ebre, no solament del riu Ebre, que marca un giravolt secular, després de dècades, segles quasi, d'estranyament. President, heu conduït aquesta cruïlla històrica amb gran dignitat i coratge, amb una fidelitat total, que ens consta, a la vostra comunitat, i amb uns resultats inqüestionables, entre altres la fi del caciquisme i del neo-caciquisme i la conversió de Saragossa en un centre logístic de primeríssim nivell. El compromís de Catalunya amb el País Valencià: T'hem sentit, secretari general Pla, amb goig, amb fruïció. Necessitàvem sentir una veu venint del País Valencià que entonés aquesta cançó. Sabeu i sabem del creuament d'orígens que es dóna entre vosaltres, els valencians, i molts de nosaltres. Sabeu i sabem del parentiu entre el vostre accent i el català occidental, com sabem també de la riquesa i la creativitat del valencià, i sabem també de l'aportació aragonesa a la vostra cultura i a la vostra personalitat. Creativitat del valencià que podem 4 �comprovar llegint l'admirable versió que Joan Francesc Mira ha fet de la "Divina Comèdia" de Dante, una meravellosa traducció i magnífica documentació, on, per cert, s'endevina la riquesa cultural i l'empenta política dels nostres territoris per a fer-se un lloc - fa segles - entre el Vaticà, l'Al Andalús, Castella i els Francs. Venturosament, l'acte d'avui no és un fet casual i anecdòtic. S'inscriu en un procés iniciat l'estiu passat amb una trobada informal a Tortosa i que ha prosseguit amb un creixent grau de compromís amb les reunions de València, de Morella i de Palma. Estem fent camí, pas a pas, però amb determinació creixent. Ara ja ens uneixen més el present i el futur que no pas el passat. I estem configurant, per mitjà d'un diàleg obert, una entesa profunda entre els socialistes aragonesos, valencians, balears i catalans. Un diàleg i una entesa que ultrapassen de molt 5 �— 6 l'àmbit de partit o ideològic, perquè tenim l'ambició de servir les nostres respectives comunitats i d'esdevenir un instrument de retrobament i de reconeixement entre elles. La comuna adscripció socialista ens permet abordar amb franquesa i confiança els nostres problemes d'avui i pensar en un futur compartit, sense que passats recels i indiferències entre els nostres pobles ens paralitzin. Per això no tenim cap recança en reconèixer que tenim uns lligams comuns més profunds que els que es puguin derivar d'interessos circumstancials i canviants. No partim de zero. Comptem amb un bagatge compartit que volem activar. Una trajectòria que ha configurat la identitat i la personalitat pròpia de cada un dels nostres pobles i que, a la vegada, ens 6 �7 ha deixat uns trets culturals i lingüístics compartits que podem i volem conrear plegats. Som conscients que es tracta d'un actiu a potenciar i que, per damunt de tot, no pot quedar arraconat i amagat. Per això mateix, en la trobada parlamentària de Palma del passat juliol, vam acordar convidar i associar rellevants personalitats de l'àmbit cultural de les respectives comunitats a les nostres reflexions i treballs. I de la mateixa manera vam decidir impulsar la plena incorporació a l'Institut Ramon Llull de tots els territoris on es parla la llengua comuna i, també, instar la creació del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ens reconeixem en una cultura compartida i això fa els nostres lligams més profunds. 7 �8 I aquest substrat històric comú ens permet compartir també una determinada visió d'Espanya: la de l'Espanya viva i plural, convençuts com estem que Espanya tant sols pot funcionar sobre la base de la lleialtat i la confiança entre l'Estat i les Comunitats Autònomes i entre elles mateixes. Amb unes institucions que l'expressin i amb una articulació en xarxa que la potenciï. Amb no solament un concepte d'Espanya, sinó també un dibuix de com creiem que ha de ser Espanya. Un dibuix infrastructural, físic, que ha d'incloure unes òptimes comunicacions per carretera, mar i aire f per cable i per conduccions d'energia, en el sí de la regió econòmica europea que realment som, en el colze que el Mediterrani defineix entre el continent i la península, protegit pel Pirineu. I al damunt d'aquesta xarxa nosaltres defensem un concepte 8 �legal. Un dibuix i un concepte. Un concepte que inclou: La reforma del Senat, que recollirà el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d'Espanya, i que el convertirà en el fòrum de cooperació de les Comunitats Autònomes i l'Estat i de les Comunitats entre sí. Inclou també la institucionalització de les Conferències de Presidents, marc de diàleg permanent entre el President del Govern i els Presidents de les Comunitats Autònomes. I no exclou el contacte directe entre el President del Govern i els Presidents de les Comunitats, ni tampoc els deures de cortesia institucional que hem vist sovint oblidats en els darrers anys, carregats de passeigs militars de ministres i d'aïllaments insulars de presidents. L'Espanya plural que cerquem inclourà la participació efectiva 9 �10 de les Comunitats Autònomes dins les institucions europees. En resum, un passat compartit, una visió i un dibuix d'Espanya coincidents i també uns interessos comuns, lligats al nostre present i a les nostres expectatives de futur. Ens reconeixem en uns interessos comuns que ens aconsellen reforçar els nostres lligams econòmics i socials. Com he dit, amb especial atenció a les infrastructures, al dibuix, factor clau del nostre desenvolupament econòmic: Eixos viaris i ferroviaris de l'eix mediterrani i del corredor de l'Ebre. Aeroports i ports. L'eix cultural d'un turisme sostenible. I un medi ambient i un paisatge amenaçats en els darrers 150 anys que estem decidits a preservar perquè forma part de l'imaginari col·lectiu de la nostra gent. 10 �11 Tot plegat -la nostra història, la nostra visió, els nostres interessos- ens fa proposar una manera pròpia d'estar a Espanya i a Europa. De l'antiga Corona d'Aragó a una regió europea de l'arc mediterrani nord-occidental i de l'arc pirinenc. Vet aquí el camí que se'ns obre al davant, ple de dificultats i tanmateix carregat de promeses, atractiu, quasi diria seductor, inescapable. La nostra força a Espanya i a Europa és esdevenir una regió europea potent, viva f dinàmica, peça clau de l'arc mediterrani nord-occidental i de la frontissa pirinenca. Una regió dotada d'una estratègia econòmica comuna. Connectada amb el centre d'Europa. Activa en la política mediterrània de la riba sud, tan necessitada d'activitat política i tan mancada d'ella (Hem de saludar, per una vegada, una acció que crec positiva del govern de la Generalitat en aquest terreny, tan mancat de realitats i d'iniciatives). Una regió protagonista de la recuperació d'un Pirineu, que ha estat barrera i pot i vol esdevenir cruïlla. 11 �12 I ens reconeixem també en una determinada manera de fer i d'entendre la política, guiada pel principi de proximitat i subsidiarietat, de donar més protagonisme al poder local i a la societat civil. Perquè socialisme ve de societat. Guiada, tota aquesta política, per l'honestedat, el coratge, la moderació, i la fidelitat al poble, a la gent, als ciutadans. Passat, present, futur. Tot això que compartim i que volem potenciar és també la nostra aportació a la renovació del socialisme espanyol, que vosaltres, amics Marcel·lí, Joan Ignasi, Francesc, representeu tant bé com José Luis Rodríguez Zapatero. Compartim tot això davant de la interessada identificació del PSOE amb el PP. Del PSOE del que formeu part i on ens retrobem a nivell federal. 12 �13 A Espanya, quan els nacionalismes xoquen fa falta un projecte. I un projecte substantiu, un projecte diferent. Davant del projecte neocentralista i neonacionalista del Govern espanyol. Davant de la fal·làcia de la segona transició, de l'esperit del 24-F, de la nova teorització de la submissió de les llengües pròpies per raons econòmiques i no per raons polítiques, de l'adormiment de l'esperit constitucional, de la reinterpretació de la història, començant per la de la Restauració, i que seguirà amb la de la dictadura del general Primo de Rivera, i espero que no siguin a temps de seguir amb la d'altres generals... Davant de tot això, els socialistes balears amb Francesc Antich, els socialistes aragonesos amb Marcel·lí Iglesias, els socialistes valencians amb Joan Ignasi Pla i els socialistes catalans, volem ser la punta de llança d'aquest projecte, que amb el liderat de José Luis Rodríguez Zapatero està convertint el socialisme espanyol en un socialisme renovat i compromès en tirar endavant l'Espanya que nosaltres volem federal. Que nosaltres 13 �14 volem federal, però que ens acontentem no amb els mots sinó amb les realitats. Ens acontentem amb que sigui viva i diversa, conscient de la seva pluralitat i de la història comuna - a voltes tràgica i cainita - dels seus pobles. Però, en definitiva, una realitat avui esperançadora. En aquest procés, el meu compromís és el d'impulsar el desenvolupament dels nostres interessos comuns, ajornat, quan no negat pel nacionalisme conservador, que sempre ha estat poruc a l'hora de plantejar seriosament una proposta de futur f lleial i constructiva. El meu compromís, el compromís dels socialistes catalans, és avui el de la germanor i el de la renovació. Aquí no hi ha reis enfrontats, aquí no hi ha paternalisme, aquí no hi ha victimisme aprofitat des de fora, aquí hi ha amics, hi ha conviccions compartides, hi ha estratègies comunes, compartides també a nivell federal. Les hem de fer prevaler en benefici dels nostres ciutadans. I prevaldran. 14 �15 Sigueu benvinguts. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource De la Corona d'Aragó a la proposta federal Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-09-09 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Catalunya Corona d'Aragó Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Partido Socialista Obrero Español Català Espanya. Cortes Generales. Senado Aragó Illes Balears Comunitat Valenciana Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Drassanes (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 265 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1560/0000000800.pdf c62e13f744c9bc668a82aece45c1359e PDF Text Text Entrevista a La Vanguardia "El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España" RAFAEL JORBA Barcelona. Pasqual Maragall tiene un ojo puesto en las elecciones catalanes del 2003 y otro en las españolas del 2004. El candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat reitera en esta entrevista su apuesta por la catalanización de España, dice "que Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución" y concluye que el conflicto vasco se ha convertido en la excusa para frenar este debate. Descarta una "boda inmediata" con CiU en el 2003, pero augura un reencuentro en España entre socialismo y nacionalismo democrático. -Usted cumplirá 62 años en enero del 2003 y Artur Mas, 47. ¿Es consciente de que encarna la alternancia, después de más de dos décadas de pujolismo, pero que su rival de CiU esgrime la renovación generacional? -Sí. Pero la renovación que se necesita no sé si es cuestión de números. Es más bien histórica. Es una renovación que afecta al discurso político de Cataluña en todos los aspectos y que nosotros podemos hacer mejor. -El propio Mas afirmaba hace una semana que, a los 25 años del inicio de la transición política, Cataluña necesita una nueva generación de personas que tome el timón... -Yo pondré a trabajar a esa nueva generación. Siempre me he rodeado de equipos que combinaban experiencia e innovación. -¿Piensa incluir en su programa electoral el compromiso de que, en el caso de ser elegido presidente, establecería una limitación de mandatos al frente de la Generalitat? -Sí. -¿Cuántos? -Dos mandatos, es decir, ocho años. -El candidato de CiU no descarta una reforma del Estatut para dar una mayor cobertura política a su propuesta de autogobierno y avanza, incluso, la necesidad de alcanzar un amplio consenso, empezando por el PSC... -Yo me pregunto por qué no lo han hecho hasta ahora. ¿Por qué ahora sí y hace unos meses no? El último informe que ha hecho el letrado del Parlament Joan Vintró descarta más bien la modificación del Estatut. Ha buscado un punto intermedio entre las propuestas de reforma de las izquierdas y las de CiU, que es refractaria a la modificación. -¿Qué haría en el caso de que CiU, que no descarta la reforma, acabase proponiéndola? -Ya saben a qué atenerse. Presentamos el proyecto de las izquierdas hace ya año y medio. CiU ha frenado la comisión de autogobierno. Hemos propuesto una reforma del Estatut y el cumplimiento del actual texto... La ley electoral, por ejemplo, que el Estatut obliga a hacer en un plazo fijo aún no se ha hecho. Es uno de los puntos que CiU ha incumplido. Ha gobernado contra el Estatut. -Mas ha apuntado que usted puede ser un obstáculo en el consenso que debería haber para abordar una reforma estatutaria y que el proceso sería más productivo si se realizase con lo que representa José Montilla... -Dejando de lado la referencia positiva a José Montilla, que yo comparto, aunque esconde una malicia que algún día explicaré,no acabo de entender cuál es la posición del señor Mas y de CiU. Hasta ahora se han negado a la reforma y actualización del Estatut que hemos predicado. Si oficializan su postura, les diremos: "Bienvenidos a casa". -¿Comparte que la reforma debe hacerse con el mayor consenso posible? -Evidentemente. -El propio texto estatutario fija que toda reforma precisaría del apoyo de los dos tercios del Parlament. ¿Está usted en condiciones de garantizar que una reforma del Estatut que lograse esta mayoría tendría el aval del PSOE en Madrid? �-Puedo garantizar que quien debe hacer la reforma, que es el Parlament de Catalunya, la hará. CiU conoce cuáles son nuestras posiciones en esta materia, han sido depositadas en el registro del Parlament y nadie puede engañarse sobre nuestras intenciones. ¿Si la reforma será aprobada en Madrid por las Cortes? Dependerá de las mayorías que surjan de las elecciones de marzo del 2004. -Yo le pregunto por el apoyo del PSOE... -Confío absolutamente en que el PSOE estará de acuerdo. -Rodríguez Zapatero participará en breve en dos grandes actos del PSC, uno en Gavà y otro en Lleida... ¿Qué papel tendrá el líder del PSOE en la campaña catalana? -Creo que es muy importante que se sepa que José Luis Rodríguez Zapatero comulga con la idea de que España necesita un paso adelante en la evolución constitucional que la propia Constitución prevé. Y, en este sentido, ya puedo avanzarle que comparte la necesidad de la reforma del Senado para que se convierta en la cámara de los territorios que forman España. Ahora no lo es. -¿Y sobre la presencia de las autonomías en la representación del Estado en Europa? -Ambas cosas van ligadas. Si el Senado es quien conforma la voluntad nacional desde el punto de vista del conjunto de los territorios que forman España, esta voluntad nacional es la que se expresará fuera de España, en línea con lo que ocurre en otros estados federales europeos. -Sus asesores electorales le han aconsejado a menudo que hable menos de España y que centre sus intervenciones en la política catalana. ¿Por qué no les hace caso? -Creo que la actual situación en la que Cataluña no se implica en los problemas españoles es contraria a los intereses de Cataluña. Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución. No una España momificada, congelada... Necesitamos una España europea, plural, que nosotros llamamos federal, una España viva. Conviene que España haga un segundo gesto, que es absolutamente necesario, para demostrar al mundo que la Constitución no es un corsé sino un instrumento para caminar. Y eso sólo se logrará con un gobierno distinto en España. -También desde CiU, a raíz de la polémica desatada por la filtración de los contactos entre Carod-Rovira y Otegi para que ETA dejase de atentar en Cataluña, se ha argumentado que hay que impedir que el conflicto vasco "contamine" el debate catalán... -En la polémica sobre la vasquización de Cataluña y la catalanización de España, yo estoy por la catalanización de España. Lo que estamos haciendo desde el PSC es decir a España que no nos es indiferente y que los problemas fundamentales del Estado español son también los nuestros. -¿Es desde esta óptica que hay que entender, por ejemplo, su petición de que Pujol medie entre los gobiernos del PP y el PNV? -No sé si hablé tanto de mediación como de implicación. A nadie se le escapa que el tema vasco se ha convertido en la excusa para evitar el debate que se debería de haber hecho sobre la evolución constitucional de España. El máximo interés de Cataluña es que este debate se produzca. -Lo que usted consideró inicialmente como una "cuestión anecdótica" ha llevado en dos ocasiones al presidente Aznar a pedir explicaciones a Rodríguez Zapatero por los acuerdos entre los socialistas y ERC... -Más que anecdótica es una cuestión pasada. Es un encuentro que se sitúa en medio de la tregua de Eta (escríbalo en minúsculas, por favor) hace tres años. Creo que ERC ha cometido últimamente dos o tres errores... Pero Aznar los está utilizando no para dañar a ERC sino para poner palos en las ruedas de la evolución política en Cataluña y España. -Usted mantiene un discurso propio sobre el País Vasco. ¿Hasta cuando podrá hacerlo? -Cataluña debe tener un discurso propio sobre España y debe lograr que contamine el discurso socialista español, casi diría el discurso español "tout court"... Si no es así, Cataluña no tendrá el futuro que esperamos. -El retorno del PSOE al gobierno podría abrir, según usted, un "nuevo consenso" en España al objeto de rescatar al PNV, que quedó descolgado de la Constitución... -Pienso que la España federal de la que hablamos es una España en la que será mucho más fácil integrar los temas de la diversidad. El federalismo está hecho para eso. -Carles Bonet, senador de ERC, abona esta tesis en una carta dirigida al portavoz socialista Juan José Laborda: "Consideramos al PSOE el interlocutor útil y necesario para hacer de España un Estado �orientado al progreso y respetuoso con las nacionalidades, con políticas alternativas a las del modelo conservador y uniformista que representa el PP". -La diferencia entre Bonet y Pujol es que Pujol también lo cree, pero no lo dice. O sólo lo dice en privado. -¿Usted no comparte la afirmación que se ha hecho a veces desde el nacionalismo catalán de que el PP y el PSOE son lo mismo? -Lo ha dicho el propio Pujol, pero sabe que no es verdad. Y sabe que yo lo sé y que Rodríguez Zapatero también. -El PSOE, desde las elecciones vascas, se debate entre seguir el guión del PP o liderar una alternativa de la pluralidad en España, es decir, la vía seguida por Francesc Antich y Marcelino Iglesias en Baleares y Aragón. ¿Comparte este diagnóstico? -Sí. Quizá no se han valorado suficientemente los cambios que se produjeron en las últimas autonómicas en las que, una parte de España, Asturias, Aragón y Baleares, giraron hacia una concepción distinta del país. -¿No cree que, pensando en el medio plazo, un pacto entre PSC y CiU reforzaría la centralidad catalana y podría sumarse un día a esa alternativa de la pluralidad en España? -El dogma dominante en el nacionalismo catalán, y en concreto en CiU, ha sido el desinterés por que lo que sucediese en España más allá del famoso grifo del poder y el dinero que, por cierto, no ha resultado muy productivo. Desde este punto de partida, es difícil alcanzar acuerdos. Tras las elecciones generales del 2004, dependiendo de cuál haya sido el resultado de las catalanas, se puede producir un escenario que predetermine la necesidad de alianzas en el sentido de un retorno al corazón de lo que fue el espíritu constitucional y las fuerzas que lo formularon: la alianza catalanista entre socialismo y nacionalismo democrático... Pero eso exigirá tiempo. -¿El modelo federal que usted alienta se articula en torno a las nacionalidades históricas o prevé repetir el esquema de "café para todos" de las 17 comunidades existentes? -La Constitución es un ser vivo. Una Constitución congelada no responde a las necesidades. No tengo duda alguna de que las ambigüedades de la Constitución española, que fueron queridas y eran necesarias, se irán aclarando con el paso del tiempo. El reconocimiento de las diferencias se hizo casi por omisión. Napoleón decía que las constituciones cuanto más ambiguas mejor. Y probablemente llevaba razón: las constituciones no hablan de lo que aún no se puede hablar. Pero las constituciones vivas acaban haciéndolo, y la española lo hará. -Usted ha alentado encuentros entre los socialistas de la antigua Corona de Aragón: Antich, Iglesias y Pla... Según un estudio de las cajas de ahorros del área, Cataluña, Valencia, Aragón y Baleares constituyen una unidad económica que representa una tercera parte del PIB español (33,7%). -Y casi un 50% de las exportaciones... -¿Se trata sólo de hacer lobby o de ir más allá en el terreno político y cultural? -No. Se trata del dibujo de España. El arco mediterráneo noroccidental es el segundo motor, y no por orden de importancia, de la economía y de la sociedad española. Y, como tenemos dificultades en hacer entender el mensaje federal en España mientras siga puesto el freno de mano del gobierno conservador del PP, pienso que es mejor explicar el mapa de España que resultaría de una visión federal de la política española que no la propia definición de una política federal. Porque el mapa plural y no radiocéntrico de España, el mapa de la España-red, es más contundente y fácil de visualizar. Todo el mundo entiende que es un sinsentido que no haya tren de alta velocidad entre Barcelona y Bilbao, entre Barcelona y Valencia, y que sí lo haya de Madrid a Valencia, de Madrid a Bilbao o de Madrid a Barcelona. -Para cerrar este bloque, ¿cree que la inmigración puede amenazar nuestra identidad? -La inmigración, que es una necesidad, es al mismo tiempo un problema que hay que resolver allí donde realmente se puede influir: en la frontera y en los barrios. La frontera común es ahora europea y, por tanto, o hay una política europea de inmigración o no hay política que sirva... Por otra parte, donde más podemos incidir es en la relación con los inmigrantes en los barrios de llegada. Son los barrios de la antigua inmigración de los años sesenta y se les obliga a vivir una miseria y unos problemas que ya vivieron hace cuarenta años. Es un sarcasmo histórico. Si el país no se vuelca en la mejora de estos barrios, de sus escuelas, estará cometiendo un agravio a toda una generación de españoles. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Jorba, Rafael Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource País Basc Espanya plural Terrorisme Acció política Constitució Estatut Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-09-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1753/0000001345.pdf 4d647f27f272f4d896590479f6342b6f PDF Text Text ! " # $ % $ & ' ) ! * # # " ( " + ' , ' $ . #+ ! ! / ' + " " ' ' , #0 / 1 & " 2345 1 23447 #0 / 6 7 1 2344 6 . ' # #% . ; < * ' " ' 89 + 1 : / ' ' = > �1 ' # # $ ?#% " # *$ ! @ ' " 1 . %$ ( # # @ + " # & , ' ' =% % " & - & ' ( + 6 A *$ (- & , ? /. / = . & * > . + C ! A # A + C ' % !B , #% ' ! > ", ' = # # ( 9D " �' E ! = # " % " ! " = + ! # & *$ #% % " @ #% C $ % B " 4F / # 1# ? & ! " % # " = ?#% E E ? +& ( # / ! " % # & % # $ $ % # " ) , % # $ $ $ + " % < 1 & # @ * * . ! C + * " ! " * & �' + # 1 #+ ! # + 8G # " $ ( ( # ( # 9GG9 1 # ! ! E " @ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció en l'acte commemoratiu dels 25 anys del restabliment de la Generalitat Language A language of the resource Català Abstract A summary of the resource. Tot acte commemoratiu és sempre una bona ocasió per retre tribut a la memòria dels qui foren els protagonistes dels fets recordats i és també una oportunitat per copsar-ne el seu sentit històric. Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Commemoracions Història Catalunya Autonomia Acció política Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-09-30 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2821/20021002_DebatOrientacioPoliticaGeneral_PM.pdf 64517a5791129e0c9afaedb3942ac09e PDF Text Text u<> DEBAT D'ORIENTACIÓ POLÍTICA GENERAL 2 d'octubre del 2002 Senyor President, senyores Diputades i senyors Diputats. Jordi Pujol és un President molt respectable i molt honorable. Ha respectat el seu càrrec i l'ha honorat. Diria que Macià, Companys, Tarradellas i Pujol no solament l'han honorat: l'han engrandit. Tarradellas quan torna a Catalunya i diu: "Sóc el 115è President de la Generalitat" enllaça coratjosament, hàbilment, amb un passat remot que el passat immediat havia tractat d'esborrar de la memòria. i �Com el President va explicar en el Saló de Sant Jordi abans d'ahir, Tarradellas, per via personal, va lligar magistralment les dues legitimitats separades per una interrupció injusta i cruel. Però el cert és que els 113 Presidents de la Generalitat, fins el 1714, van ser majorment eclesiàstics sense gran significació política. La prova és que el nostre heroi avui és Rafael de Casanovas, Cap del Consell de Cent, és a dir, Alcalde de Barcelona. La història del catalanisme modern comença amb la Solidaritat Catalana. La història moderna de la Generalitat comença amb Macià. Macià, Companys, Tarradellas i Pujol, sense oblidar Iria, han engrandit la institució. Li han donat una ressonància que només la monarquia dels Comtes de Barcelona havia tingut. 2 �Dit això, haig de dir també que el seu sentit institucional, que li reconec, President, ha tingut sovint una falla important: vostè ha actuat amb una certa manca de consideració respecte del Parlament. Encara li hauria de dir i li diré coses bones del seu llarg mandat. Però em permetran que intercali una reflexió crítica, carregada de conseqüències. Hi ha hagut moments, President, en que m'ha semblat que vostè desapoderava el Parlament. De fet. Fa un any vostè no va respondre, aquí en el Parlament, a una moció de censura, fet inèdit no sols en la història moderna de Catalunya sinó de tota Europa. Va voler convertir el Parlament en una plataforma de llançament electoral, pel que veiem sense grans resultats. I ahir va dir que d'algunes coses importants, les més importants, no en 3 �parlaria. Queja en parlaria algú altre en un altre lloc. Tanmateix vostè és fill del Parlament. Li ho dic amb tot el respecte: és aquí on s'ha de parlar. Fa un any i ara. Vostè ha estat elegit per aquest Parlament. Va ser aquí, gràcies al suport que el Sr. Aznar telefònicament li va donar des de Cuba, que vostè va ser elegit President. És aquí on ara ha de justificar perquè pensa que és millor per a Catalunya mantenir un President que ha abandonat les seves obligacions, en comptes de dir, senzillament, adéu siau. Aquest no és el President que volen l'Estatut i la llei. Un President que s'acomiada un any abans de plegar, que dimiteix de les seves funcions molt abans de deixar el càrrec. Si vostè s'acomiada del Parlament, perquè es 4 �el seu darrer debat de política general, vostè s'està acomiadant del govern i del país. Amb tot el respecte i un punt de decepció, però encara amb alguna esperança, haig de dir-li també una altra cosa que fa referència a un punt molt calent de l'actualitat política. Un punt que no es pot obviar per bé que no és ni ha de ser el centre del nostre debat. Jo no he demanat que el President de la Generalitat fes de mitjancer amb el govern basc. Si així es va entendre, puntualitzo amb respecte i emfàticament: jo espero del President de la Generalitat, quasi diria, tinc dret a exigir, que s'impliqui en la solució d'un problema que està enverinant no sols la política i la vida a Euskadi, sinó les possibilitats de dur 5 �Catalunya fins al sostre de les seves aspiracions. Catalunya ha de ser la locomotora política d'Espanya, si volem obtenir el que estic segur que vostè i jo volem obtenir pels ciutadans de Catalunya. Vostè ho va dir ahir: un país per prosperar necessita autoestima. I autoestima vol dir un lideratge i un rol polític que amb realisme podem aspirar a obtenir. No hi ha autoestima sense ambició. Si el govern no té l'ambició que el poble espera no pot esperar del poble la resposta que vostè requereix de la societat civil quan diu: hem de posar la societat davant de les seves responsabilitats. Quan jo dic això, quan jo dic que Catalunya ha de fer una proposta a Espanya, i dic quina, vostè respon: emmirallaments. No, Sr. President, no emmirallaments, una ambició realista, una ambició raonable, la Pàtria radiant i lliure de la que vostè parlava ahir, que no pot 6 �ser només una frase. Una ambició raonable. No empetitim la magnitud dels nostres objectius nosaltres mateixos, per després dir que els altres no reconeixen les ambicions de Catalunya. No pot dir que d'aquí a dos anys ja en tornarem a parlar si segueixen ignorant les nostres aspiracions i malagraint el nostre sacrifici, com vostè va dir ahir. Hem de parlar més clar. Amb total sinceritat li dic: parlar clar vol dir proposar coses factibles, encara que no siguin senzilles i fer-ho amb lleialtat. Parlar clar vol dir parlar en nom del país i no en nom del nostre partit, quan el país ho reclama. I ara el país ho reclama. Ara convé. Convé que vostè i jo, i els diferents líders de la política catalana, parlem clar explicant quins són els nostres objectius i especifiquem amb precisió el que volem dir. 7 �Ibarretxe ho ha fet. Carod-Rovira, a casa nostra, s'hi ha mostrat d'acord. Jo no hi estic d'acord. Primer és la llibertat i la vida. Crec també que el govern espanyol va mostrar una absoluta manca de sentit de l'oportunitat, immediatament que l'Ertzaintza executés fil per randa les resolucions d'un Jutge Instructor (instructor!). En el moment que era obligat, doncs, prendre una iniciativa política de diàleg que només el govern, repeteixo, només el govern, podia prendre. D'això no se'n pot dir solament manca de sentit de l'oportunitat, sinó manca de sentit d'Estat. Ibarretxe ha omplert aquest buit amb més audàcia que seny. Tenim un President del govern espanyol que no parla amb ningú: no parla amb Ibarretxe, no parla amb Vostè, al menys que es sàpiga, no parla ni amb el líder de la oposició més 8 �dialogant que ha tingut Espanya en els 25 anys de democràcia El que vull dir-li, President, és que Catalunya no pot ser la gran absent d'un debat que ni tan sols s'ha encetat. I que no s'encetarà fins que Catalunya no parli, que és el debat sobre l'Espanya plural. L'autèntic debat. Perquè el tema no és Euskadi, el tema és Espanya i Euskadi n'és la cortina. I el paper que Catalunya hi ha de tenir. ***************************** Parlem de Catalunya. En efecte, els darrers vint anys Catalunya ha fet un gran salt endavant, ha experimentat un progrés del que podem sentirnos orgullosos. Vostè com a President té una part important del mèrit. Però, com vostè mateix deia, és un mèrit compartit, per 9 �Ajuntaments, sindicats, emprenedors, societat civil, professionals... L'autoestima com a país implica també un alt nivell d'exigència envers les seves institucions. Una cosa és autoestima i l'altra absència absoluta de reconeixement de mancances. I ahir, President, en el seu llarg discurs no va haver-hi ni una sola frase per reconèixer cap error. No podem oblidar la pèrdua d'impuls que s'ha anat produint especialment en aquests darrers anys. Vostè es lamentava, amb motiu de la celebració de la Diada d'enguany, de la pèrdua d'impuls, de tremp. El cert és que l'excel·lència de la nostra transició, l'entusiasme dels primers anys, ha anat cedint pas a la resignació i a l'empobriment de projectes i esperances. 10 �Un segon error és la seva patrimonialització del país, l'apropiació interessada de la idea de Catalunya fins el punt que mai no han reconegut a ningú el patriotisme que jo li he reconegut sempre. Vostès han cregut que podien garantir per si sols el progrés i el benestar del país. I això els ha portat a la marxa lenta que avui tothom reconeix. Un tercer error d'irregularitats i ha estat l'acumulació connivencies que han perjudicat la imatge de les nostres institucions. Massa casos poc o gens aclarits, massa negocis a l'ombra de l'administració, massa clientélisme i favoritisme. Per últim, vull destacar la persistent voluntat de controlar la societat civil. Siguin associacions, entitats, Òmnium Cultural o clubs de futbol. O les Caixes. Introduir incertesa, H �sense explicació, en algunes de les més sòlides institucions financeres no ja de Catalunya sinó d'Espanya, no té cap mena de sentit. És un acte temerari. *************************** President, vull expressar-li el nostre profund desacord en com està finalitzant aquest darrer període del seu llarg mandat. Els 22 anys transcorreguts no tapen els tres darrers anys. Parlar del 2010 no ens estalviarà l'agonia del 2003. Aquesta legislatura ha estat temps perdut. Tres anys perduts. ¿I encara en volen perdre un altre? 12 �I d'aquest fracàs en l'acció de Govern, qui en surt perjudicada és Catalunya i els seus ciutadans. Existeix un problema de manca de liderat, de manca d'orientació que s'afegeix a una gran incompetència en la gestió que està causant danys, de vegades irreparables i que es tradueixen en episodis ben visibles: Pla Hidrològic Nacional, contaminació d'aqüífers, Problemes d'habitatge, sinistralitat laboral i en la carretera, Però també es tradueixen en els altres danys menys visibles que tindran efectes a més llarg termini: sistema educatiu, recerca, protecció social, dèficit d'infrastructures 13 �Catalunya no va tan bé com podria, Està perdent pes en el conjunt d'Espanya i des del Govern no s'està fent el necessari per a mantenir-nos en primera línia del progrés econòmic, social i cultural. ¿Recorda, President, quin era el seu programa de legislatura? Més poder i més diners. Han passat ja tres anys i ni més poder ni més diners. Ni més respecte, ni més influència. ¿Què hem aconseguit? De debò. ¿En què és ara més forta la nostra autonomia que fa tres anys? ¿Quines majors quotes de poder hem assolit? CAP. 14 �¿És que Catalunya és ara més forta, més potent, més influent en el conjunt de l'Estat? NO. ¿És que hem aconseguit traspassos rellevants? NO. ¿Quines grans obres s'han fet des del 92, llevat de l'eix transversal i les del 2004? CAP. Els grans projectes: Aeroport, Metro, SegarraGarrigues són futuribles que nosaltres haurem de realitzar... i pagar. El més calent és a l'aigüera. ¿És que hem millorat substancialment el finançament de la nostra Autonomia? NO. ¿On són els recursos addicionals? ¿On és la suficiència financera? 15 �I si tenim més recursos, ¿per què vostès estan traslladant al futur els pagaments de grans obres? ¿Per què continuen practicant tècniques de desviament del dèficit a través d'empreses públiques o de crèdits de l'Institut Català de Finances? ¿Per què estan duent a situacions de pràctica fallida a importants corporacions públiques com l'Agència Catalana de l'Aigua o la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió? Vostès estan hipotecant les finances de la Generalitat. S'estan endeutant a futur i estan comprometent el progrés del país. Repeteixo: ni més poder, ni més diners ni més influència, ni més liderat com a nació. El que sí que han aconseguit vostès i el govern del Partit Popular és reduir el pes econòmic de 16 �Catalunya. Avui, Catalunya pesa menys en el context espanyol. Des de que vostès treballen colze a colze amb el PP, Catalunya perd participació en el PIB espanyol i la població ocupada catalana perd pes en el conjunt de l'espanyola. I això vol dir pèrdua de potencial econòmic, però també menys capacitat de generar ocupació, com s'està veient. ¿Defensem bé els interessos de Catalunya si el Govern de la Generalitat baixa la guàrdia? ¿La moral del país és prou forta? ¿És que la psicologia del país no està prou influïda pel tancament final de la planta de Lear a Cervera (esperem, President, que, almenys, amb bona predisposició per part seva en les converses amb els treballadors - encara que ja 17 �no sé si demanar-li rés, ...que no els passi com a la gent de Bagà, que han hagut de pagar car l'enuig de vostè per la reivindicació de millores en la carretera de Coll de Pal). ¿És que la psicologia col·lectiva no està influïda per l'amenaça de Volkswagen d'endur-se feina de Seat a Bratislava? ¿És que ja hem oblidat que Global 3 ha marxat en bona part a Saragossa per desacords amb el govern de la Generalitat, desacords que no se'ns han volgut explicar? ¿De què ens estan servint les seves aliances? De res. No confondran el poble de Catalunya simulant ara un allunyament del PP, que a tots dos els convé a efectes d'imatge. És una escena 18 �massa repetida... ja ningú no s'ho pot creure. És purament oportunista. El que compta és el balanç negatiu per Catalunya de la seva ferma aliança dels darrers set anys... I molts no poden suportar-ho, n'hem vist un exemple molt destacat fa ben poc. ¿Repetirà, President, la vella cançó que diu que PP i PSOE, "puix que són espanyols", són iguals? A Catalunya ningú no creu que Aznar i Zapatero siguin el mateix. No es pot governar Catalunya des d'una falsedat i un error tan evidents. President, vostès no poden donar lliçons de catalanisme a ningú. I ara menys que mai després de sis anys de pacte amb la dreta nacionalista espanyola. Un 19 �pacte que arribava inclus a proposar al PP que s'esforcés a atraure un pretès vot anti-català en la regió metropolitana de Barcelona! Això no és catalanisme, això és una visió perversa de la realitat de Catalunya! Vostès han condicionat negativament la vida política i la capacitat d'avançar del nostre país, per motius partidistes. Any rera any ens han desgranat una llista interminable de realitzacions. No faltaria més. El Pressupost de la Generalitat és de 15.000 milions d'euros (2,5 bilions de pessetes). Prou que ens ho recorda la insistent propaganda oficial. Tot i que aquesta mateixa propaganda ens recorda que "queda molt per fer". Vostès han deixat molt per fer. I ja no estan en condicions de fer-ho. 20 �Una bona gestió no ha estat la característica d'aquest Govern. Catalunya és de les Comunitats Autònomes que presenta les xifres de despesa corrent per habitant més altes i la inversió pública més baixa. L'acció del seu Govern no ha estat a l'alçada del que Catalunya demanda i espera. És la vitalitat de la societat catalana la que ha mantingut la nostra vitalitat nacional. ¡Amb la de coses que es podrien haver fet i no s'han fet! ¡Amb la de coses que es podrien haver fet millor! ¡Ja les farem! *********************************** 21 �¿Quin país volem els catalans? Els catalans i les catalanes volem una societat cohesionada i solidària. Volem que les famílies trobin l'ajut que necessiten per tirar endavant. I la tindran! Fa molts anys que vostè parlava de la necessitat que els catalans i catalanes tinguessin més fills. Fins i tot a la primera emissió de deute públic parlaven de fer guarderies, ho recorda? Fa vint anys... Però els ajuts i les places d'escoles 22 �bressol tot just comencen a arribar ara i encara resulten molt insuficients. Per això més de 85.000 ciutadans han signat la Iniciativa Legislativa Popular que acaba d'entrar a la Cambra. I per això són també tan importants també altres polítiques de suport a la família, com les ajudes a la gent gran i a les persones dependents. I no em diguin que no es pot fer tot de cop... Han tingut 22 anys per fer-ho! El problema és que s'han fet moltes coses, però sense model, sense nord. A cap país europeu hi ha tants tipus d'ajuts amb tan poca dotació. 23 �Pregunteu sinó a les famílies que s'han de fer càrrec d'avis i persones dependents, als que tenen problemes de malalties mentals a casa seva, a les famílies amb persones discapacitades. Els catalans volem una millor política d'ocupació activa. I la tindrem. Una política que vetlli per la formació, amb uns serveis d'intermediació eficaços, una política que redueixi la temporalitat i la precarietat, i que es prengui seriosament la sinistralitat laboral: quantes morts fan falta perquè s'acabi fent el que els sindicats reclamaven fa temps? 24 �Una política d'ocupació adaptada a cada territori, en col·laboració amb els Ajuntaments, com s'hauria d'educació, de serveis fer també socials en i matèria habitatge. Generalitat més Ajuntaments, aquesta és la política que funciona i no la de la desconfiança sistemàtica envers els governs locals. Els catalans volem un canvi radical en la política d'habitatge. I el farem. L'anterior Pla d'habitatge ha estat un fracàs. El nou Pla, objectius rebaixats. Ni habitatge protegit, ni de lloguer, ni de promoció pública. Vostès no han tingut com a prioritat l'habitatge a l'abast de les persones treballadores, dels joves. Com volem que s'emancipin! El Parlament de Catalunya va aprovar una desgravació en els lloguers que vostès diuen 25 �que no aplicaran. En canvi apugen els impostos que graven l'habitatge. (ITP) Els catalans volem una societat segura. Hem vist com ha augmentat la inseguretat. I no estic parlant només de delinqüència. Parlo de sinistralitat a les nostres carreteres (103 trams de carretera superen el coeficient europeu de sinistralitat), Parlo de contaminació de l'aigua (132 municipis sense aigua de boca) Parlo de la qualitat dels aliments, 26 �Parlo de la qualitat del subministrament elèctric (amb talls i micro-talls), Problemes que el seu Govern ha estat incapaç d'entomar. ¿No hi ha responsabilitat del Govern de CiU en tot això? ¿No hi ha abandonament de funcions, ineficàcia? ¿Sols és culpa dels altres? ¿Dels treballadors, dels empresaris, dels conductors, dels consumidors, dels ramaders, dels Ajuntaments? És també obligació de tot govern garantir la convivència, la tranquil·litat, la seguretat a les places i als carrers de Catalunya. També en això fan com el PP: si hi ha un problema, tapem-lo amb una llei. Els americans 27 �ridiculitzen la ineficàcia dels governs que tiren diners sobre els problemes, vostès hi tiren lleis. Ara ens proposen una llei de seguretat pública sense el desplegament ràpid dels Mossos d'Esquadra, sense parlar de comandament únic de totes les forces de seguretat que actuen a Catalunya, sense posar més recursos, sense plantejar la revisió de la Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado... Els catalans volem i tindrem una escola de qualitat i una formació de primera. Catalunya és la Comunitat Autònoma que menys gasta en educació per habitant (495 euros, front als 700 de Canàries, als 579 de Madrid, o als 554 d'Andalusia). No hem dedicat recursos suficients a l'escola pública. 28 �El seu Govern no ha estat just en la seva política de concerts. No ha estat sensible als problemes dels mestres. ¿President, és prou conscient de les altes taxes de fracàs escolar que tenim? Sabent com sabem el dèficit de formació de la població activa, ¿podem sentir-nos satisfets de les polítiques de formació professional? No em parli ara de plans que arriben amb deu anys de retard, parli'm dels resultats obtinguts fins ara. Els catalans volem una atenció sanitària de qualitat. I la tindrem. Sense llargues llistes d'espera pel diagnòstic i tractament de malalties greus. Amb major 29 �temps d'atenció als pacients. Amb un sistema eficient de transport sanitari. Catalunya ha d'ocupar un lloc rellevant a Europa en la societat del coneixement, amb una Universitat que faci de motor. Ni tenim prou beques, ni programació solvent dels ensenyaments universitaris. I ara, desprès de tants anys, vostès comencen a parlar d'un model objectiu de finançament. Nosaltres farem un esforç en recerca similar al dels països més avançats d'Europa. Vostès, amb nova Conselleria i tot, no han estat capaços de complir els seus compromisos programàtics d'elevar el nivell de despeses en R+D. Quan avui Europa es planteja l'objectiu del 3% respecte al PIB, vostès es mantenen al 30 �voltant de l'1% des de fa una dècada, i ja altres CCAA ens superen. Catalunya necessita una xarxa de telecomunicacions ben estesa al territori. Hem vist el fracàs de les polítiques del seu govern en matèria de telecomunicacions, que sols han servit per reforçar l'operador dominant i impedir l'extensió de les xarxes a totes les comarques. Vostès han dut a terme una errònia política de privatitzacions de les empreses tecnològiques de la Generalitat que ens ha impedit disposar d'un sector de telecomunicacions radicat a Catalunya, com tenen els bascos amb Euskaltel. 31 �Per no parlar del fracàs del Pla Estratègic "Catalunya en xarxa" o de la inoperància del Consorci per a l'Administració Oberta de Catalunya (incomplint el mandat parlamentari de fa dos anys). Els catalans i les catalanes volen preservar el medi natural per a les futures generacions. Amb l'Ebre i al Pirineu el seu govern ha comès errades greus. El caciquisme històric de les regions extremes de Catalunya ha estat suplantat per un neocaciquisme, de vegades fins i tot amb els mateixos personatges, altres amb nous testaferros que tenen poc a envejar als antics. ¿Com estranyar-se aleshores que aquests territoris reaccionin amb una actitud indignada, en la que es barreja la ira antiga dels 32 �abandonats amb la nova decepció dels qui tot ho esperaven del nou règim? Jo confio que la sacsejada, amb tots els elements passionals que es vulguin, que son lògics, servirà, ja està servint, per al sorgiment de noves classes dirigents i noves filosofies d'acció, tant pel que es refereix a la cultura de l'aigua com pel que es refereix a la de l'alta muntanya. En aquests temes l'acció de l'actual govern no podia ser més centralista. Ahir vàrem sentir-lo, per primer cop, parlar de territoris. Paraula que tenia prohibida. Bravo! Arriba tard però arriba. Com vol que la gent de l'Ebre parli si porta tants anys negant-li la veu. Ja sabem que caldrà esperar a la seva marxa perquè s'aprovin d'un cop les recomanacions de la Comissió Duran-Roca de nova 33 �organització territorial. No s'amoïni. Serà el primer que farem. Les darreres decisions referents a la Vall de Ruda, sota Baqueira, i a la portada d'aigua a Barcelona són significatives. La interconnexió de l'Ebre amb el sistema Ter-Llobregat, amb unes dimensions (7 m3 / segon) molt superiors a les previstes en el minitransvassament (4 m3 / segon), i seguint fil per randa les prescripcions del Pla del PP, és una nova agressió a les Terres de l'Ebre. I més quan les inversions de revestiment dels canals de l'Ebre no s'han portat totalment a terme. La insinuació que la magnitud de les conduccions està calculada per a l'eventual portada d'aigua del Roine cap a Tarragona és ridícula. 34 �No es pot tapar el desastre de l'Ebre creant un altre problema al Nord. Conec el dossier del Roine i conec la rendibilitat indirecta que representaria la nova conducció per als inversors francesos que van dimensionar en excés l'arribada de les canonades al Llenguadoc. No és una dada menyspreable. El que és menyspreable és l'intent de tapar un forat amb un altre forat. La portada d'aigua dels Alps a la península o és una decisió europea transcendental en funció del canvi climàtic o no es produirà, simplement. Catalunya necessita unes infrastructures punteres. I avui no les té. Ho han reclamat la Cambra de Comerç, el RACC, Foment del Treball, el Cercle 35 �d'Economia, el Col·legi d'Economistes i el d'Enginyers. El dèficit infrastructural és un coll d'ampolla per a la nostra competitivitat. Catalunya és la Comunitat de l'article 151 que menys recursos per habitant destina a inversió en els seus pressupostos: el 81 % del que inverteix Andalusia, o el 65 % del que inverteix el País Valencià. Per això s'endarrereixen, o simplement s'obliden, projectes indispensables per al progrés econòmic de Catalunya. Projectes de futur que cal plantejar ja des d'ara. Com és el d'expandir cap a la Catalunya interior l'activitat econòmica concentrada en el litoral, en el corredor mediterrani, a través d'una adequada planificació dels eixos viaris i ferroviaris. 36 �Tampoc no va bé la inversió de l'Estat. Any rera any l'Estat inverteix molt menys a Catalunya del que li correspondria. Ja sé que em dirà que aquest any es fa un gran esforç. Que gràcies a l'aliança amb el PP, l'Estat invertirà més que mai. En el pressupost del 2003 la inversió directa de l'Estat a Catalunya assoleix un mínim històric del 5%. Les que creixen són les inversions productores d'ingressos, que són les que acabarem pagant entre tots al llarg dels anys. La seva aliança tampoc haurà servit per a canviar la concepció radial i centralista amb que planteja les infrastructures de transport el govern del PP, ni per a garantir les connexions transpirenenques, o la millora de l'Eix Mediterrani o de l'Ebre cap al Nord d'Espanya, 37 �millora que necessitem per a engrandir els nostres mercats i trobar complementarietats amb el País Valencià i l'Aragó. Els ciutadans de Catalunya saben que la nostra estratègia de govern contempla una bona, una estreta relació amb els territoris de l'antiga Corona d'Aragó. La regió econòmica europea en la que ens hem d'inserir equival bàsicament a la formada per aquests territoris, comptant també el Llenguadoc i el Rosselló i la regió de Tolosa (Midi Pyrenees). Els quinze milions d'habitants d'aquesta gran regió son el mercat imprescindible per a les nostres empreses i institucions culturals. I per descomptat no exclouen estratègies similars, 38 �centrades en els seus propis territoris, per part de cadascuna d'aquestes Comunitats. ****************************************************** * Sr. President, vostè va saber complir una funció clara en els seus primers mandats, ja li he reconegut. Però fa temps que presideix un govern que no està a l'alçada del que Catalunya mereix. Aquesta situació s'ha accentuat a partir de decisions preses en clau estrictament partidista els dos darrers anys. El govern de Convergència i Unió ha retardat i ha fet impossible un acord majoritari per aprofundir en l'autogovern. Ara probablement ja és massa tard per a reaccionar. Tot i que 39 �constatem amb satisfacció que el Partit Popular accepta el que abans negava: la reforma de l'Estatut. Convergència i Unió haurà estat el darrer partit de Catalunya a reconèixer aquesta possibilitat. Per a nosaltres és una obvietat, 23 anys desprès de la seva aprovació, i 15 anys desprès de l'entrada a Europa. Val a dir que 23 anys després de l'aprovació de l'Estatut encara no l'hem desenvolupat: falta la Llei Electoral i la nova organització territorial i falta modificar l'Estatut com vostè va prometre i que la Televisió de Catalunya sigui de titularitat catalana i no estatal. Vostè, President Pujol, que s'ha guanyat un lloc en la història, no mereix acabar de forma tan grisa i trista el seu mandat. No crec que ni vostè ni el país es mereixin la prolongació artificial d'un mandat agònic. 40 �President, vostè ha honorat la Presidencia, i l'ha engrandit potser més que cap altre President. No vulgui durar més del compte. Fora un final poc honorable, que ni vostè ni sobretot la Institució, i encara menys Catalunya, no es mereixen. Moltes gràcies, Sr. President, senyores i senyors Diputats. 41 �RÈPLICA Vostè ha fet el que ha fet i la història ho recollirà, ja li he dit. Però el seu temps s'ha acabat. Vostè mateix el va donar per acabat quan va forçar les coses i va delegar en algú altre la rèplica a la moció de censura. Ara no ens vingui en llistats d'intencions i projectes. Perquè jo podria respondre amb els llistats dels incompliments, el llistat de les renúncies o el llistat de les contradiccions entre vostè i els consellers i entre els mateixos consellers. L'Eix Transversal s'ha de desdoblar o no? Hi haurà canvis en el govern o no? Que queda molt per fer a Catalunya, ja ho diu la seva propaganda. Però no ens vingui ara amb històries, que 20 anys són tota una vida política i que el no s'hagi fet és perquè no s'ha sabut fer o no s'ha volgut fer. 42 �En tot cas, ja no és el seu temps. Ara, cada nou anunci d'una obra, d'un nou projecte, és com l'anunci d'una nova hipoteca pel futur govern de Catalunya i només fa que alimentar les sospites sobre el desori inversor d'aquesta darrera etapa. Fa mesos que venim denunciant els perills d'aquest final de mandat i saben vostès que hem posat en marxa un programa de seguiment i control de la despesa de cada conselleria i de tots els compromisos financers que puguin prendre. L'administració del dia a dia no es pot aturar, però cal que fem tots els esforços per preservar la llibertat d'acció de futurs governs. Vostè va donar per acabat el seu temps i després d'escoltar-lo ara es fa evident que no té cap interès en allò que interessa Catalunya. No està disposat a impulsar una major 43 �implicació de Catalunya en ajudar a resoldre els problemes d'Espanya, ni està disposat a propiciar la col·laboració de Catalunya en la recerca d'una sortida de diàleg pel País Basc. Les seves renúncies són molt i molt negatives per Catalunya. Queda perfectament clara la seva única intenció al prolongar el seu mandat: un interès partidista per guanyar temps en la promoció del candidat de CiU. Però el país demana un govern capaç de donar un nou salt endavant. Catalunya no es pot permetre el luxe de perdre més temps. Apel·lo al seu patriotisme. Deixi que els catalans decideixin com més aviat millor el futur del seu país. 44 �Perquè Catalunya necessita més ambició, més empenta, més capacitat. I vostè ja no pot, ni vol, donar-les. Nosaltres proposem un nou projecte sustentat en una nova majoria. Com ho vol, n'estem convençuts, una majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per tant, en nom del grup parlamentari que presideixo, li demano formalment la dissolució del Parlament. 45 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs al debat d'orientació de política general Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-02 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Parlament de Catalunya Debats Catalunya Govern Oposició Acció política Model social Catalunya. Generalitat Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 265 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/776/20021013_LV.pdf 133f74f2869211319e084eeb598acd1d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/10/2002 La Vanguardia, p.034, Opinión Después del debate PASQUAL MARAGALL Hemos asistido, hace pocos días, al último debate de orientación política entre el presidente de la Generalitat en ejercicio y los grupos parlamentarios. Es más que probable que Jordi Pujol no vuelva más a la tribuna del Parlament, dado que las respuestas breves a las preguntas formuladas durante las sesiones de control las da desde el propio escaño. Por regla general, estas sesiones parlamentarias no permiten expresarse, en extensión e intensidad, tan a fondo como uno quisiera. Por ello me gustaría exponer aquí algunas reflexiones, no tanto sobre el debate como relativas al entorno del debate; no ya sobre lo dicho, sino sobre lo no dicho pero presente y pesante, de manera muy perceptible, en el ambiente. Veintidós años son muchos años. Han sucedido muchas cosas. Algunas dejaron huella. Ha habido momentos exultantes, compartidos a lo largo del tiempo. Existe la sensación de que ha sido un periodo prolongado de paz y trabajo, que Cataluña no había podido vivir cuando tocaba décadas atrás, siglos atrás. Pero existe también la sensación de que estamos todavía lejos de donde podíamos estar. También existen heridas, cicatrices, agravios... Hay cosas difíciles de superar; hay prejuicios enquistados muy difíciles de deshacer; problemas endémicos cuya solución no es fácil encarar adecuadamente; hay responsabilidades generacionales que demasiado fácilmente se olvidan; hay, en fin, peligros inherentes al cese de un gobierno de larga duración y de su deseo de seguir durando más allá de su final. Veámoslo: Hay algunas cicatrices. A los socialistas nos ha sido difícil olvidar la ruptura de la unidad catalanista que se produjo hace veinte años, cuando CiU se desmarcó de la cabecera unitaria del Onze de Setembre y nos condujo a la fragmentada y dividida ofrenda floral –con silbidos incluidos– de la calle Ali Bei. Nosotros volveremos a instaurar una celebración unitaria de la Diada, en la que deberemos recordar el pasado, el de nuestro Onze de Setembre, así como, en alguna medida, el 11 de septiembre chileno y el de Estados Unidos, el del 2001. Pero en la Diada Nacional, celebraremos especialmente el presente que vivimos, después de más de veinte años de paz, democracia y autonomía; y de progreso social. Asimismo celebraremos nuestra voluntad de contribuir a la paz de España, de Europa y del mundo entero. Pero no solamente recordamos fechas: recordamos procesos y a las personas que estuvieron involucrados en ellos. En este sentido me produce desazón que a lo largo de las últimas semanas (Onze de Setembre, reinstauración de la Generalitat, debate de orientación política) el actual presidente no haya nombrado ni tan siquiera una sola vez a Joan Reventós, sin el que ni Cataluña estaría donde está ni, probablemente, Pujol sería presidente. Nadie puede dudar de la generosidad de Reventós en la formación del primer gobierno de unidad de la Generalitat restablecida, admitiendo la misma responsabilidad que otros líderes políticos, a pesar de haber ganado las primeras elecciones, en 1977. No dudo que el presidente de la Generalitat debe mantener, más allá de su ambición personal, un elevado sentido del cargo. Y no dudo que el sentimentalismo no forma parte de su función. El sentimentalismo quizá no, pero –y aquí voy– el sentimiento sí. 152 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Me refiero al sentimiento político. Y no estoy seguro de que la ausencia de sentimientos de cordialidad política, incluso de agradecimiento, no tenga, en este caso, una razón interesada; política en el peor sentido de la palabra, y ajena a la psicología del president. Y esta razón no es otra que la errónea y malévola presunción de que todos los socialistas son buenos... mientras no sean catalanes. En su discurso del Parlament, Pujol se refirió en términos que podríamos considerar elogiosos a Giddens, Schröder, Schmidt,... incluso a J.L. Rodríguez Zapatero. Todos le parecen bien. De los de aquí, ninguno. Alguien ha dicho, y no precisamente desde el campo socialista, que en relación con Cataluña, PSOE y PP no son la misma cosa. En CiU están obsesionados en negarlo, porque de lo contrario los anales históricos deberían condenar al olvido los últimos tres años de su política, que se han basado, justamente, en el supuesto contrario. No pedimos a CiU que se someta, aquí y ahora, a este ejercicio de humildad, reconociendo que, con el PP, Cataluña no ha ganado nada. Les pedimos, eso sí, que se vayan preparando para admitirlo dentro de un par de años. El nacionalismo catalán de centroderecha deberá cambiar su análisis, abandonar el accidentalismo, renunciar al tópico de “todos los partidos de ámbito español son iguales”, y decidirse de una vez a admitir que, al catalanismo –incluso al catalanismo de derechas– le conviene más la visión que de España tiene la izquierda. Cataluña y España. Pujol ha tenido y tiene una posición relevante dentro de la generación que condujo este país por el final del franquismo y por el camino hacia la normalidad democrática del Estado español y de Cataluña. Y del mismo modo que no veo cómo puede conducirnos por más tiempo en la búsqueda de soluciones a los problemas que Cataluña tiene planteados para adentro, sí creo sinceramente que puede hacer un último gran servicio a la causa de la consolidación del estado democrático y autonómico en estos momentos difíciles. Es cierto que Pujol manifestó, desde el primer momento, muy poco entusiasmo con la declaración de Barcelona. Porque, en el fondo, su negativa a considerar seriamente la posibilidad de un viaje conjunto de los nacionalismos catalán, gallego y vasco era bastante elocuente de la deriva hacia la derecha que CiU había emprendido en 1999. Ahora ya es tarde. El nacionalismo vasco ha iniciado una carrera en solitario que quizás le vaya a dar votos, pero no traerá ni la reconciliación interior del pueblo vasco ni la paz. Entre otras muchas razones porque el nacionalismo español se encuentra perfectamente a gusto en el terreno de la competencia y en el mercado de los despropósitos (el penúltimo episodio, el de las banderas). Pero sobre todo porque la falta de sensibilidad interior de los nacionalistas vascos respecto de los que no lo son no augura nada bueno para un eventual futuro estado vasco. Tengo la impresión de que Pujol está más ensimismado pensando en su futuro personal que en su contribución al presente y al futuro del país. Tiene derecho a ello. Pero sólo si de verdad se va. No es bueno que un país tenga un presidente a medias. Si se está en el cargo, es con todas las consecuencias. Pero ya se ha dicho que, irse, lo que se dice irse, no puede. Y que disolver el Parlament para convocar nuevas elecciones, que sería lo propio en un país democrático maduro, no quiere. Irse a casa sin convocar elecciones no puede por interés del partido: sus aliados del PP le iban a hacer la vida imposible antes de investir, con sus votos, al sucesor in péctore. Y convocar elecciones no le interesa porque cree que las perdería. 153 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA La democracia tiene muchas limitaciones. Una buena cultura democrática puede poner remedio a las limitaciones. Pero aquí no hemos alcanzado todavía esta madurez. Aquí no hay penalización moral para los vicios evidentes. Con todo, quedaría un consuelo posible: si Pujol se implicara de verdad en un balance colectivo de la Constitución, balance que la generación que la hizo puede llevar a cabo con más autoridad que otros, entonces nuestro presidente huidizo podría estar contribuyendo a que el país avanzara en la buena dirección. Lo que le he pedido es que se implique en la solución del mayor problema que tenemos como país. Tengo derecho a hacerlo mientras él sea presidente. Cuando deje de serlo solamente tendremos derecho a sugerírselo. Y a fe que creo que en estos momentos su aportación podría ser útil. Incluso para la causa de su partido. ¡Cuántos sacrificios –suponiendo que lo sean– del nacionalismo catalán en aras de la gobernabilidad les perdonaríamos si, finalmente, estos sacrificios sirvieran para llevar la paz a Euskadi y, por lo tanto, a España! Gobernabilidad significa precisamente esto: hacer gobernable un país. Ahora puede llegar a no serlo. La carrera de las banderas que ha iniciado el Partido Popular, sin duda por no entender que nuestra pequeña obsesión es justificada y bastante inocente, puede acarrear mayor dificultad a la gobernación. Hay lo que se llama contención y lo que llamamos sentido de la proporción, que el Madrid oficial y actual desconoce. Y digo actual porque en ocasiones debe haberla tenido. De otro modo no habría podido ser capital durante cinco siglos. Si el presidente de la Generalitat enseñara contención a sus aliados del PP, algo que sabe hacer, diríamos que sigue siendo, también moralmente, presidente. De otro modo, los catalanes no entendemos muy bien qué hace en Presidència. Durar. Pero durar no es suficiente. PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC 154 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1363 Title A name given to the resource Después del debate Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Extent The size or duration of the resource. 20021013_LV.pdf Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Pujol i Soley, Jordi Política Nacionalisme Parlament de Catalunya Catalunya Acció política Oposició Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1668/0000000580.pdf 33dc5d3f27cc48825d0f11940cda5799 PDF Text Text Infrastructures i empreses, el repte estratègic Article de Pasqual Maragall a l'Avui Si haguéssim de fer cas de l'única proposta de Jordi Pujol en el recent debat d'orientació de política general, Catalunya i tots nosaltres ens hauríem de preparar per perdre el temps en els propers dos anys. Catalunya tampoc no pot seguir tirant de veta de l'impuls inicial dels primers governs de la Generalitat recuperada ni dels impulsos més o menys sincopats que la ciutat de Barcelona va encapçalar del 86 al 92 i que lidera actualment amb vista al 2004. És cert que el projecte de Port Aventura, avui Universal Studios, va ser un projecte important, i és cert sobretot que els projectes de l'AVE, l'aeroport del Prat i el metro de Barcelona, així com el del Canal Segarra Garrigues o el cada cop més urgent desdoblament de l'Eix Transversal, tindran un impacte important en la millora de les nostres comunicacions i infraestructures. Però en molts d'aquests projectes es podria dir que el més calent és a l'aigüera. Encara tenen indefinicions importants i finançaments molt tibats. Caldrà treballar bé i fer via, en els pròxims mesos, per acabar de dissenyar i projectar i per assegurar el finançament del que es projecti sense hipotecar-se excessivament. I, per descomptat, sense traslladar les hipoteques als ajuntaments. Caldrà posar sobre la taula els mapes d'Espanya que s'estan dibuixant. El de l'AVE, el dels peatges, el dels aeroports, el dels gasoductes. Amb el delirant nou gasoducte que Aznar vol fer entre Algèria i Espanya sense passar pel Marroc, com per esmenar la plana a Pere Duran Farell. I sense l'imprescindible gasoducte a les Balears, que necessiten com el pa que mengen. I amb l'antieuropea traça de l'AVE a Portugal: la Unió la va dissenyar partint de Valladolid cap a un punt intermedi entre Lisboa i Porto i després cap a cadascuna de les dues ciutats (la T portuguesa) i amb fons europeus. Aznar la vol fer passar per Madrid i cap al sud, directament a Lisboa. Porto que s'esperi, i que s'ho pagui. El mapa de l'aigua encara és més preocupant. Triar un sol riu, l'Ebre, que neix a Reinosa (Cantàbric), per calmar la set de tot el litoral mediterrani és forassenyat. Què se'n fa de l'aigua que consumeix el centre d'Espanya. Es depura? Per què no es multipliquen les dessaladores com la que nosaltres hem fet a Blanes? Per què els rius de l'Atlàntic son intocables? Per què no s'amplia el transvasament Tajo-Segura? Els portuguesos ens diuen que el gran problema del Duero i el Tajo son les inundacions provocades per una administració poc curosa dels embassaments rius amunt, a Castella. Portugal, excepte al sud, no té un problema d'aigua com el litoral mediterrani espanyol. Catalunya està treballant, més des de l'oposició que des del govern, en un mapa d'Espanya diferent i raonable, en la línia del que va fer el Banc Mundial l'any 1962 quan va recomanar que es prioritzessin els eixos Mediterrani (la Jonquera-Múrcia) i Cantàbric (Bilbao-Behovia). Avui l'eix ruter cantàbric encara no arriba a Galícia! Avui la vall de l'Ebre no té prevista l'alta velocitat ferroviària. I Barcelona-València tampoc! El paradigma "totes les capitals de província a menys de X hores de Madrid" és pobre i matusser. Es basa en una mapa de gravitacions ancorat en el segle XIX, insensible a les gravitacions reals creades per les masses demogràfiques efectivament existents avui. El centralisme dels aeroports, la gestió estatal dels ports, les contradiccions i la manca de competència en les xarxes elèctriques, el retard en l'energia elèctrica d'origen gasista, tot plegat ens porta molt lluny de l'òptim, no ja català o balear o aragonès o valencià, sinó espanyol. S'ha de fer un nou mapa d'Espanya. I el farem. El farem amb tots els pobles d'Espanya. L'aprovarem al nou Senat quan esdevingui cambra dels territoris. Posarem mans a l'obra de seguida. Ja les hi hem posat. Ja estem dibuixant. Ara. És tan estratègic això com fer entendre el concepte d'Espanya plural o federal. I més urgent. Si el mapa no s'entén, en el concepte no cal ni intentar-ho. D'altra banda, no s'entén que, en un país que tendeix a veure fantasmes darrere de cada empresa que se'n va i que toca campanes cada cop que n'arriba una d'important, el govern actuï de manera que provoqui desestabilització en importants entitats financeres. ¿Que, potser, la psicologia del país no està prou influïda pel tancament final de la planta de Lear a Cervera? ¿Que la psicologia col·lectiva no està influïda per l'amenaça de Volkswagen (avui ja anunci) d'endur-se feina de Seat a Bratislava? ¿És que no ens hem adonat que tanquen Burés a Anglès i la producció d'àudio de la Panasonic a Celrà? ¿És que ja hem oblidat que Global 3 ha marxat a Saragossa -en gran part- per desacords amb el govern de la Generalitat, desacords que no se'ns han volgut explicar? ¿És que hi ha alguna explicació, a part de l'excusa educada que ha donat Zara -"els sous de Saragossa són més baixos i els sindicats menys combatius"-, per no formalitzar la compra dels terrenys de la seva base logística entre la Península i el continent europeu al costat de Figueres? Per què l'aleshores conseller Macias va declarar tan alegrement que Zara anava a Figueres? Em consola el fet, que el govern convergent és incapaç de copsar i de reconèixer, que la marxa d'empreses a Saragossa només és tràgica si tenim un concepte estret i obtús de l'interès estratègic de Catalunya. En realitat formem part d'una regió econòmica europea més gran. No em consola ni la mala ratxa ni el malgovern que puguin haver contribuït, no potser a la marxa de les empreses, però sí a la falta de reflexos en la resposta. Sóc partidari de projectar solucions en positiu, en cada �cas, tal com van fer els suecs a Malmö, quan la Saab no va poder ni obrir la seva planta nova de trinca al costat del port: els suecs van convertir la planta encara buida en el centre de convencions més important del sud de Suècia, tot just relligat al continent pel nou pont Malmö - Copenhaguen. Malmö ha fet un salt endavant prodigiós en els darrers deu anys. Què ha fet Madrid després del 92? Respondre al repte de Barcelona i posar-se al dia en la xarxa mundial de ciutats. Llançar-se a fons, esclar. Amb l´ajut de l´Estat, esclar, perquè “el tenen allí”. L´Estat és a Madrid i cada vegada menys a Catalunya. Les dades més recents de la inversió directa de l´Estat al nostre país a l´any 2003 la situen en un 5,0%, tot un record de mínims. I si a aquest percentatge del que paga realment l´Estat hi sumen la inversió de la Seguretat Social, la inversió a Catalunya seria del 5,24%. Un altre mínim històric. A Madrid, doncs, seguiran tenint l´Estat totalment allí mentre Catalunya no iniciï la marxa cap a un Estat diferent, cap a l´Espanya plural. No Catalunya sola, però Catalunya primer. Amb els aragonesos, els balears, els asturians, els gallecs i tants d´altres. I després amb tots els alters. Parlem un moment de la llei de caixes. No ens va agradar, en el seu moment, la llei catalana, que substituïa la representació –prevista en la llei espanyola- per als municipis per una altra de basada en les entitats de reconegut prestigi, expressió que si no és anticonstitucional és en tot cas clarament preconstitucional. Ara, l´intent actual de predeterminar des del´Estat l´edat dels càrrecs directius de les caixes en un moment en què la inestabillitat financera és considerable resulta francament sospitós. I aquesta és una dada que no ha de sorprendre , vista la preocupació dels responsables del govern actual pel seu futur. Em refereixo al futur immediat, al que es pot produir en les properes eleccions, i em refereixo al futur no del país sinó dels interessos del partit que ens ha estat governant durant vint-i.tants anys. Si a aquesta situació hi afegim la fal.lera del govern de CiU per ficar el nas en el més mínim moviment de la societat civil, tant si són caixes com entitats com clbus de futbol, la inquietud no necesita més justificació. És àmpliament compartida per l´opinió pública catalana. Posar en quarentena, sense explicació, alguna de les més solidez institucions financeres no ja de Catalunya sinó d´Espanya no té cap mena de sentit. És temerari. Aquestes són algunes de les qüestions que van quedar al tinter durant el debat d´orientació de política general celebrat la setmana passada al Parlament de Catalunya o bé que convé recordar després d´aquest debat. El debat va posar en evidencia que hi ha un president que se´n va; potser més reconegut ell pel poble que no pas agraït ell envers els ciutadans. Va posar en evidència que seguir en la situació actual no és útil per a Catalunya, que no podem esperar dos anys a intervenir, dient-hi la nostra, en el debat obert sobre l´evolució de l´Estat de les autonomies. El debat va demostrar un cop més la hipoteca de CiU respecte del PP, més algunes novetats, com ara el recolzament des de fora a la continuïtat un any més d´aquesta hipoteca. El debat, en fi, va deixar clar que Catalunya té un futur esperant a la cantonada. Un futur que té com a protagonistes altres forces, altres sensibilitats, altres maneres de fer, altres homes i dones. I un futur que serà posible si la ciutadania ens fa confiança. No hauríem d´esperar dos anys. No podem permetre´ns el luxe de perdre´ls. No som nosaltres els que tenim pressa. És Catalunya la que no pot perdre el temps. Pasqual Maragall, president de PSC. 13/10/2002 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Infrastructures i empreses, el repte estratègic Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Infraestructures Economia Empreses Pujol, Jordi Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1364 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1561/0000000721.pdf af06306afab311cee68a31b70b215040 PDF Text Text Entrevista a Diari Avui (17-10-2002) "Si Mas vol un debat ho té fàcil: que demani a Pujol que marxi i es quedi ell". "Fa un mes li vaig dir a Rodríguez Zapatero que rebés el conseller, però amb aquests canvis de govern la cosa s'ha complicat una mica" ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC A. Sáez / C. Palomar "Diari Avui" No hi ha relació amb CiU, però sí amb gent de CiU, fins al punt que es passen al nostre partit" "La majoria pensarà amb mi que el canvi de govern no té res a veure amb un interès polític" AVUI Artur Mas porta setmanes desafiant-lo sense gaire èxit a posicionar-se sobre temes com la seva proposta de fer un nou Estatut. P.M. La seva proposta d'Estatut diu que és per a d'aquí a un temps. L'única proposta que hi ha ara damunt la taula és la nostra, la que hi ha a la comissió d'autogovern. Després hi ha un document d'ells que és una tirallonga llarguíssima de reivindicacions que no considero que sigui una autèntica proposta de nou Estatut. Ha passat tant de temps que el que cal no és un retoc sinó un nou enfocament -i de la Constitució- en què predomini la devolució de competències com a norma i no com a excepció. Precisament dijous passat quatre grups del Parlament (CiU, PSC, ERC i ICV) vam aprovar una moció que significa el primer pas per reformar l'Estatut dins d'aquesta legislatura, per no esperar un any. AVUI Des de CiU se li recrimina el seu silenci... P.M. Silenci?, però si jo només faig que parlar de l'Estatut i hi ha qui em critica i tot! AVUI Sí, però no ha parlat de la proposta de Mas. P.M. Perquè crec que no l'ha feta, encara. Tot això que ha dit és fer volar coloms per veure si els altres s'enganxen. I ningú ho ha fet perquè ningú s'acaba de creure de debò que hi hagi hagut un canvi de pensament. A CiU, ara, no se li coneix el pensament polític. Se li coneix el pensament tàctic, però no l'estratègic. L'única aposta era estar a prop del poder a Madrid per treure més calés, però això no ha donat resultat. AVUI No hi ha un cara a cara entre Mas i Maragall. ¿És una estratègia volguda? P.M. No. Hi ha un problema de procediment. Mas no és el president de la Generalitat. Jo sóc el president del grup més important de l'oposició i, per tant, quan pregunto, Mas no pot substituir Pujol. Alguna vegada ho han fet però saltant-se si no les lleis, sí les regles no escrites de la democràcia. No pot no contestar el censurat a una moció de censura. Això no té precedents en la història política contemporània. Ja he patit aquestes maniobres tàctiques quan era a l'Ajuntament de Barcelona i ara no em caçaran. AVUI ¿I què haurien de fer perquè vostè els respongués? P.M. Ho té molt fàcil, Mas. Que demani a Pujol que plegui i que es quedi ell. Això seria més honest amb el poble català que no dir al president que ell ja no fa de president sinó d'acompanyant... Que Pujol digui que marxa i que es quedi el seu successor. Seria més franc i ens podríem barallar cada dia. A part de dir que Maragall no vol contestar amb una finalitat d'erosió, no crec que de debò pensin que jo no en vull parlar. Si el que vol CiU és un debat Mas-Maragall, ho té molt senzill: ja que no volen avançar eleccions, que dimiteixi Pujol i que presentin Mas com a candidat. I que estiguin tranquils perquè el PP els recolzarà. No és gaire complicat. AVUI Seguint amb aquests moviments tàctics de CiU... P.M. Ja no seguirem més perquè li hem concedit molta estona. AVUI Insisteixo. Mas ha enviat una carta a Rodríguez Zapatero demanant una reunió per parlar de l'autogovern on vostè no hi sigui. P.M. Fa un mes li vaig dir a Rodríguez Zapatero que el rebés. Així com al principi vam comentar que el que havia de fer el secretari general del PSOE era parlar amb Jordi Pujol, després li vaig dir que potser podria rebre el conseller de la Presidència. Però amb tots aquests canvis de govern, la cosa s'ha complicat una mica. �AVUI Sembla que les relacions entre CiU i PSC no passen ara pel seu millor moment... P.M. No hi ha relacions. Hi ha moltes relacions entre el PSC i gent de CiU, fins al punt que alguns es passen al nostre partit. AVUI Diumenge passat Pujol va afirmar que li feia fàstic que el PSC el defensés. P.M. Aquestes declaracions no em mereixen cap comentari. AVUI Fins ara, la política catalana s'havia caracteritzat per l'educació entre adversaris. Ara sembla que això hagi canviat. P.M. Nosaltres ja estem acostumats a això i sempre ho hem valorat com un signe de vitalitat nostra: aguantem el que sigui. AVUI Per tant, això és una mostra de nerviosisme per part de CiU... P.M. Ho pot dir com vulgui. AVUI ¿Creu que aquesta última remodelació del govern català respon als interessos de Catalunya? P.M. Rotundament no. És la sisena crisi i el setè govern. Ja s'ha dit molt que això no va i que estem en una fase molt terminal perquè la gent entengui les raons per les quals s'han fet aquests canvis. La majoria pensarà amb mi que no té res a veure amb un interès polític profund. AVUI Preveu més canvis? P.M. Home, toca! Perquè si són a dos per any, encara en queden dos més. Però l'últim seria el dia abans de les eleccions. Si descomptem aquest, encara en falta un pels volts d'abril o maig. AVUI ¿Pensa remodelar el seu govern a l'ombra? P.M. No. Aquest govern és molt més constant, permanent, sensat i experimentat. AVUI ¿Creu que hi ha una sensació de paràlisi? P.M. Depèn. El que sí que hi ha és un predomini de la impressió que no avancem. Ningú sap quin és l'objectiu del govern més enllà de l'actitud del qui dia passa, any empeny. AVUI Pel que fa als pressupostos... P.M. No se sap amb qui els aprovaran. AVUI Mas s'ha trobat en secret amb Rato per pactar-los quan uns dies abans havia proposat obrir negociacions amb tots els grups. P.M. No sé que dir, perquè és opinar de coses tan etèries... Amb qui faran el pressupost? AVUI Sembla que amb el PP. P.M. Doncs serà el mateix que van fer l'any passat. AVUI ¿La sensació és que s'està fent una comèdia? P.M. La sensació és que no és una lluita de a veure qui pot més, sinó de qui pot menys. Altres anys, CiU i PP han pactat les grans magnituds i la carta als Reis. Uns són els que mantenen l'equilibri i els altres són els que van dient pels pobles: jo t'he fet el pont, l'escala, l'ascensor... No és fantàstic aquest panorama. AVUI ¿I la predisposició d'ERC de negociar esmenes parcials? P.M. No és una cosa nova. Val més que canviem de tema. Això del pressupost i les relacions entre CiU i PP és un melodrama de tercera categoria que ens fa perdre el temps. Per això demanem que aquesta comèdia s'acabi perquè no està fent gens de bé al país. Ens acostem a una situació de canvi. Pot ser categòric o no tant, tot i que jo crec que ha de ser categòric i cada dia n'estic més convençut. No veig ni l'esma, ni les idees, ni els projectes, ni la categoria dels equips per si haguéssim de fer una continuïtat. Qué està fent CiU? Volen el Barça, La Caixa i la Vanguardia... i l'Òmnium. Però ara, què més volen? Al començament del mandat deien que volien més poder, però ara diuen que no, que voldran més poder més endavant. Ara no perquè quan es va votar la investidura CiU va prometre al PP que aquest tema no l'abordaria i Pujol ha estat molt fidel a la paraula donada a Aznar de no tocar l'Estatut. AVUI Què vol dir quan parla d'un canvi categòric? �P.M. Vol dir un canvi de majories que no sigui per un escó. AVUI S'està parlant d'un hipotètic gran pacte. P.M. No, això ho diu Carod-Rovira perquè ha de justificar que ERC no es pronunciï mai del tot. Ell insisteix en una entesa PSC-CiU que sap que no hi serà. Després d'una elecció dura, no és presumible que hi pugui haver un govern conjunt de PSC amb CiU. El que hi ha d'haver és un govern fort amb un programa molt clar. Per això, les esquerres no poden fallar. S'ha de fer amb molt de seny, audàcia i legitimitat. A Catalunya li convé un canvi clar i contundent. AVUI ¿No caldrà esperar a les eleccions generals per saber com quedarà el govern català? P.M. No. Crec que serà al revés. Les eleccions generals poden anar millor si les d'aquí van com han d'anar. Si a Catalunya surt bé, hi haurà més possibilitats de canvi a Espanya. El que més ens importa és que Catalunya sigui governada per un executiu progressista, però és cert que seria una ajuda que després a Madrid no hi hagués un govern del tipus involució autonòmica com hi ha ara. AVUI Aleshores surt Aznar parlant de 'barullo' socialista. P.M. El barullo el té ell. Al PSOE i al PSC cadascú és com és amb emotivitats diverses però amb un projecte en comú. AVUI Aznar ha retret a Zapatero que vostè vol pactar amb els independentistes. P.M. Això fa dos anys feia molt mal, ara cada cop menys. Ell pinta una Espanya irreal, mítica, que té la bandera més gran del món, que envaeix illes per dir que ha fet una conquesta quan això ja no es porta, que té un llenguatge que quan es deixa anar voreja els límits de la cultura comuna que es va crear amb la Constitució. Ara s'estan veient els límits de l'aznarisme, i a mesura que aixequen la veu es comença a notar un gall. AVUI Vostè ha escrit una carta a Rodríguez Zapatero demanant-li més audàcia. P.M. González havia de parlar amb una Espanya psicològicament franquista. Ara hi ha un nou personatge, amb un nou llenguatge i amb la convicció que s'han comès errors, que s'ha d'anar amb peus de plom en alguns temes concrets i que té com a objectiu l'Espanya federal. Jo li he dit a Zapatero que s'ha de tenir una teoria d'Espanya i explicar-la amb menys por. Sé que és un perill, per alguns, que ell ho hagi de dir, però penso que el que està passant va a favor que ho pugui dir. Hi ha un moment en què la prudència és útil, però a vegades també és inútil i contrària als interessos propis. AVUI ¿Això vol dir tenir una posició diferent del PP en un tema com els 'papers de Salamanca'? P.M. Jo parlo més d'un llenguatge i d'una doctrina que de gestos. Si als de Salamanca els dius de dur-te els papers, encara que no tinguin raó, s'hi oposaran perquè hi ha un localisme que jo no comparteixo però que existeix. Jo no gastaria tots els cartutxos en aquest front concret. En aquest sentit, la posició del PSOE ha estat més considerada que la del PP per molt que Pujol digui que són el mateix. AVUI Què li sembla que Ana Botella es plantegi dedicar-se ara a la política? P.M. Millor en política que a l'¡Hola!. Em diuen que és una senyora bastant més intel·ligent del que molts es pensen. AVUI Com va la presentació de les seves propostes? P.M. Bé. Van entrant a poc a poc. Ara hem fet la de medi ambient. La gràcia de presentar-les una rere l'altra és que comences a tenir un relat que lliga les propostes. Em fa molta il·lusió poder explicar les mesures formant part d'un dibuix del que ha de ser aquest país. Hem lligat molt bé infància, vellesa, ocupació, joventut, medi ambient, economia i cultura. AVUI CiU proposa ajuts fiscals als pares que comprin pis als fills. P.M. És un error. Té una idea de família que no és la real. Vam aprovar al Parlament una proposició no de llei que diu que el govern haurà de disposar de diners per pagar 600 euros per cada lloguer. Els seus beneficis són descomunals en el camp de la mobilitat laboral, en l'emancipació juvenil i per tal d'evitar una punxada del mercat immobiliari. AVUI PP i CiU proposen que sigui la família la que resolgui els problemes socials, mentre que el PSC aposta per més ajuts de l'Estat. P.M. El nostre disseny s'acosta al model socialdemòcrata europeu, que està basat en serveis socials de qualitat i universals, perquè, si no ho són, el que passa és que quan vénen mal dades les dretes tornen a �governar amb l'esquer de la baixada d'impostos. Si els serveis són de tanta qualitat i tan universals per beneficiar les classes mitjanes, aquestes no canvien de vot i la dreta no guanya ni en moments de crisi econòmica. AVUI Això vol dir més impostos? P.M. Vol dir un nivell de qualitat en els serveis suficient perquè l'aportació dels ciutadans a l'Estat sigui ben entesa. És un problema d'adequació entre les expectatives del que l'Estat ha de donar i el que dóna, no de pagar més. AVUI L'atur ha pujat i augmenten els contractes en precari. P.M. Sí. Falta treball a temps parcial que faciliti la incorporació de gent que no hi pot ser per moltes raons, especialment les dones. El model europeu és més flexible. AVUI Quina serà la pròxima proposta del PSC? P.M. Seguretat. Comandament únic i integració dels efectius estatals romanents encara a Catalunya. Tenim problemes molt seriosos de falta d'efectius. No vénen els que havien de venir i ara comencen a marxar els nivells més capacitats. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si Mas vol un debat ho té fàcil: que demani a Pujol que marxi i es quedi ell Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sáez, Albert Palomar, Cristina Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Convergència i Unió Esquerra Republicana de Catalunya Acció política Catalunya Model social Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1667/0000000582.pdf ca28d69db08110690a38055019536602 PDF Text Text La història de Catalunya avança cap a un desenllaç Article de Pasqual Maragall a El Periodico El pacte de les dretes (CiU-PP) pretén perdre temps, però no frenarà el canvi somiat . Fa gairebé un any, Aznar va convidar Pujol a entrar al Govern. La resposta arriba ara, després d´un any d´incomoditat i silenci, amb una temptativa estroncada el mes de gener. Arriba quan la imminència del canvi a Catalunya és acceptada de manera creixent i quan CiU ha tancat amb clau la comissió parlamentària que estudiava la millora de l´autogovern. Ara, Pujol està disposat que el seu successor in pectore (i esperem que només in pectore suo) entri al Govern amb el PP d´aquí a un any i mig. Pujol ha lliurat, per boca d´Artur Mas, la carta que havia guardat i congelat durant 22 anys. L´última carta: entrar al Govern de Madrid. Però en lloc de demanar-ho, ho ofereix "a canvi" de modificar l´Estatut d´acord amb el PP. Fa que Mas demani les dues coses alhora al PP. Però ¿per què el PP hauria de cedir en els dos terrenys alhora? Per continuar governant, diran els convergents. Però ¿quan hauria de dir que sí, o que no, el PP? No pas ara, d´aquí a un any i mig, continuaran dient. Perquè el PP ha exigit a Pujol no tocar l´Estatut en aquesta legislatura. I ho ha obtingut. Per tant, Pujol i Mas pretenen wait and see, esperar i veure. EXIGIR ARA una resposta del PP? De cap manera: Pujol i Mas han de complir els seus pactes amb el PP per continuar manant a Catalunya; volen passar de puntetes per aquesta cruïlla històrica, tot i saber que és improbable aconseguir-ho. Tenen una altra carta a la màniga: només amb l´acord del PP s´obtindrien els dos terços dels vots del Congrés i la majoria del Senat que es requereixen per aprovar un Estatut modificat. Però, tanmateix, s´obliden de dues coses: que el vot del PSOE també és necessari per obtenir els dos terços de les cambres i que la tradició política (1931, 1978) demostra que sense un acord entre l´esquerra espanyola i el nacionalisme basc i català, no hi haurà cessions de la dreta. La qüestió és per on s´ha de començar: per la dreta --cosa que mai ha succeït-- o per l´esquerra, com sempre. Els dirigents de CDC ens volen portar cap a un canvi de plantejament realment copernicà: un acord previ de la dreta espanyola i el centredreta català. I, per tant, ens porten cap a un Estatut canviat, però descafeïnat. Siguem seriosos: al PP no se li pot demanar el que ni pot ni vol donar, i encara menys ara, quan entre els uns i els altres han dut, o hem dut, el País Basc a un impàs de difícil sortida. Al partit socialista no se li pot demanar tot, però se li pot demanar molt, i li demanarem molt. En primer lloc, una actitud diferent de la del PP davant del tema basc. Mentre el PP sigui al Govern, la lleialtat en temes d´Estat impedeix al socialisme llançar una iniciativa política pròpia en aquest terreny. Els laboristes anglesos van estar al costat de John Major quan l´any 1993 va dir als nord-irlandesos: "It´s up to you" ("vosaltres ho decidireu"). El que no podien fer els laboristes era substituir el Govern en aquesta iniciativa. El partit socialista és favorable a l´Espanya plural, en la qual Catalunya pot avançar cap a la realització del seu projecte nacional, avui estroncat pels pactes vigents entre el PP i CiU. És en aquesta situació que el nacionalisme català formalitza la idea que Catalunya no pot deixar de dibuixar un futur semblant a l´estatus de les petites nacions europees eixides del cataclisme del comunisme europeu oriental. Però aquí no hi ha hagut cataclisme. Al contrari, aquí hi ha hagut una primera provatura llarga i consistent de governació democràtica i pacífica dels pobles d´Espanya. ELS DOS PERILLS que hi ha per a un desenllaç lògic d´aquesta experiència d´autogovern neixen de la frenada que la dreta espanyola està imposant a la natural evolució constitucional després de 25 anys de pau sense dictadura i la impaciència dels sobiranistes davant d´aquesta gairebé involució imposada pel Govern d´Aznar. ¿I ara els nacionalistes catalans de dretes volen acordar amb la dreta espanyola un govern conjunt i una evolució constitucional pactada? ¿Casar la involució amb l´evolució? ¿Algú es pot creure que el canvi de consellers per ministres és alguna cosa més que un desesperat intent de parar el rellotge de la història? No ens enganyem: aquí el que hi ha és el terror que tenen les dues dretes, l´espanyola i la catalana, davant de la probabilitat d´un canvi de govern a Catalunya i de la situació d´ingovernabilitat que s´obriria a Espanya si després d´aquest canvi la dreta espanyola tractés d´obtenir a Madrid el suport d´un nacionalisme català batut a les urnes. El rellotge de la història no l´aturarà el pacte de les dretes. Lentament, la història de Catalunya avança cap a un desenllaç esperat. I somiat. He de dir als ciutadans que és el moment de realitzar el projecte català: una Catalunya forta, triant bé els seus amics i liderant en tots els terrenys l´avenç d´Espanya cap a una posició important en la política europea. �EL PACTE de les dretes l´única cosa que pretén és perdre temps. El Parlament ha estat obert, fins fa tres setmanes, per cert, amb el suport d´ERC, a l´adopció per una gran majoria d´un document que obriria les portes a la modificació de l´Estatut i a la millora de l´autogovern. ¿Per què es tanca aquesta porta, si no és per motius de partit, contraris a l´interès de Catalunya? ¿Per què, si en aquest mandat ja no hi ha res a fer en aquest sentit, no es convoquen eleccions i es dóna la paraula al poble? Que les dretes diguin el que vulguin: avui la cosa més assenyada i la més probable és un canvi de majories a Catalunya, un govern català de progrés amb l´experiència que donen vint-i-tants anys de govern local reeixit; i, si no immediatament, poc després, una majoria de socialistes i nacionalistes moderats al Parlament espanyol conduint una evolució constitucional i estatutària sense pausa cap al compliment del projecte català i el de tots i cada un dels pobles d´Espanya, començant pel poble basc: tota la resta són cabòries en direcció contrària a la de la història. La història no se la pot capgirar com un mitjó. Es pot accelerar, es pot empènyer. Nosaltres ho farem. Tot està a punt. Som-hi. President del PSC 30/10/2002 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La història de Catalunya avança cap a un desenllaç El pacte de les dretes (CIU - PP) pretén perdre temps, però no frenàrà el canvi somiat. Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Dreta (Ciències polítiques) Pujol, Jordi, 1930- Catalunya Canvi Esquerra (Ciències polítiques) Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1362 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/866/0000000583.pdf 02b351a13b876612c4bdb05898184cfc PDF Text Text Carta abierta a José Luis Rodríguez Zapatero Article de Pasqual Maragall a El Pais Querido José Luis: Quiero felicitarte muy de veras por tus dos primeros años al frente del Partido Socialista y por el modo en que en ese periodo has sabido conducir la política de oposición. Me parece que el acto del domingo pasado en la plaza de Vista Alegre ha marcado el fin de una etapa y el principio de otra que puede y debe llevarte a la presidencia del Gobierno español. Has sabido marcar un estilo dialogante, exigente y cordial a un tiempo, renovador y respetuoso con el pasado. Lo has pagado caro en los medios durante dos años. Pero eso era lo que este país necesitaba. El Gobierno actual ha puesto en circulación un estilo político basado en la altanería y el desprecio del adversario, muy marcado por las técnicas publicitarias y el sondeo permanente. Y ha manipulado las privatizaciones en beneficio del partido -terreno en el cual tiene en Catalunya imitadores aventajados-. Hay que acabar con eso, o mejor, hay que imponer con la fuerza de los votos un estilo distinto, que tú representas de forma natural, un estilo más respetuoso con una serie de normas no escritas que son la fibra y la marca distintiva de la cultura democrática. El Gobierno de la derecha merece el respeto que tú le has mostrado por dos razones: porque es el Gobierno elegido por mayoría y por la forma en que ha llevado democráticamente a todo el espectro de opiniones, incluso las más nostálgicas, al marco constitucional. Pero el precio que ha pagado por esa ampliación del consenso es un precio que dudo que se puede pagar: el de relanzar un nacionalismo español fatuo y agresivo. Con esa actitud y ese lenguaje se compromete el futuro de España como unión de los pueblos que la forman, que es precisamente lo que la Constitución y los Estatutos garantizan. Como tú dijiste, ´España es un proyecto basado en la diversidad, es la historia de pueblos diversos y plurales que tienen capacidad de convivir´. No se trata sólo de ganar votos en una autonomía u otra. Se trata de decir la verdad que nos une. Se trata de perderle de una vez el respeto a una visión de España tan chata e ignorante que amenaza con hacerla saltar en pedazos. Se trata de recordar que el ´Pacto por las libertades y contra el terrorismo´, que tú propusiste, defiende que se puedan llevar a cabo reformas del marco jurídico si se hace en paz y respetando el camino que la Constitución y los Estatutos prevén. De no ser así, los socialistas catalanes no lo hubiéramos aceptado. Te veo tan fuerte que me atrevo a decirte todo esto y más. Sé que la derecha española -y la debilitada derecha catalana de hoy- pueden unirse para pasarte factura a ti de la pluralidad de España, y a nosotros, de la falta de pluralidad. A ti, por mucho, y a nosotros, por poco. Pero eso ya no debe atenazarnos. Al contrario. Nos señalan el camino de su debilidad, de sus temores y de nuestra tan esperada oportunidad: la de decirle a los pueblos de España que anden unidos desde su profunda singularidad. Y de hacerlo denunciando las limitaciones de los tres nacionalismos con los que pactamos la Constitución en 1978 y que a día de hoy nos gobiernan: el español, el catalán y el vasco. Estamos en puertas de culminar lo que los pueblos de España persiguen desde 1898. Estar en Europa, gobernarse democráticamente, reconocerse mutuamente libres y saberse unidos por esos tres proyectos que fundan la soberanía de España. Estamos en puertas de dar un segundo y necesario empujón a la europeización social de España. En vivienda, en investigación, en educación, en tasas de actividad, en agilización de la justicia. En seguridad laboral, en independencia de los medios de comunicación públicos, y en el dibujo de unas infraestructuras y unas instituciones menos simplonas, menos radiales, más distribuidas, más en red. En la devolución a los municipios de competencias en todo aquello que saben hacer mejor que las autonomías y que el Estado. (Hasta la derecha francesa ha decidido devolver a la proximidad la educación nacional.) Me consta que todo esto es lo que te mueve y lo que te hará triunfar, lo que nos hará triunfar. Y si he empezado por hablar de identidades es porque pienso que las identidades, en primer lugar la española, y luego todas las demás, convertidas en proyectiles, son las que nos pueden cerrar el paso hacia la consecución de esos objetivos. Matizo: he empezado por ahí porque ese tema de las identidades es el que más fácilmente puede inflamar pasiones y prohibirnos que cumplamos con nuestras obligaciones sociales. Pero también, y de modo muy principal, porque tú y yo las sentimos profundamente, y siendo distintas, las compartimos. Porque tenemos la obligación de explicarlas y hacerlas respetar. �Tu compatriota Anselmo Carretero, el segoviano-leonés muerto en México hace poco, el amigo de los catalanes exilados, de los Bosch Gimpera y de los Xirau, el infatigable propagador de la España ´nación de naciones´, mi compatriota y compañero, nos obliga mucho. Los socialistas de España tenemos en él un referente de un valor inmenso. Ahora añoro momentos que, viviéndolos, me parecieron inútiles: aquellas soñolientas seis de la mañana de los congresos socialistas de los años ochenta y noventa en que intervenían las delegaciones chicas y las internacionales, los Carretero. No pocas hazañas teóricas se fraguaron entre aquellas luces. Esos minutos no nos los pueden robar. Consuela saber que no fueron vanos. Si Felipe sorprendió en 1976 con un lenguaje que rompía con lo habitual y les hablaba igual a los guardias civiles que a los estudiantes progresistas, tu lenguaje de hoy tiene que ser (la amistad que te profeso y los años que te llevo deben permitirme el atrevimiento) igualmente certero, pero menos cauteloso. Felipe González y su equipo de gobierno, con Alfonso Guerra primero y con Narcís Serra después, abrieron España a Europa, civilizaron el Ejército, optaron abiertamente por el bloque occidental democrático, y priorizaron la educación y la salud de los ciudadanos. Liberalizaron la televisión y las grandes empresas del INI. Presidieron la creación de millones de puestos de trabajo y el renacimiento de las ciudades. Y encima llevaron a Barcelona, a Sevilla, a Madrid y a toda España al cenit del éxito del 1992. Hoy tenemos que recoger los cabos sueltos de la Constitución, relanzar un proyecto de país con ambición de contar en Europa y en el Mediterráneo, conectar mejor con el Magreb, hacer bascular a la Unión hacia el Sur, y en fin, estar presentes, con menos ingenuidad y más eficacia que hasta ahora, en el renacimiento de América Latina, que tardará poco o mucho, pero se producirá. Ante todo tendremos que asombrar a Europa con una nueva fase de creatividad: económica, social, cultural, científica, artística. Y política. El 2004 va a ser en todos esos terrenos un año clave. El Fórum Universal de las Culturas de Barcelona está preparándose con rigor. El salto cualitativo de la Barcelona metropolitana va a sorprender. Y esta vez Catalunya, estoy seguro, jugará fuerte, muy fuerte. En eso la colaboración entre gobiernos -salvo en la cicatería del AVE a su paso por el aeropuerto- se está logrando. Todo hay que decirlo. Querido amigo, termino ya. Puedes contar con los socialistas catalanes como contaste desde el primer momento. Han pasado, desde entonces, algo más de dos años, en efecto. El nuevo socialismo está ya en marcha. El nuevo federalismo, o como le llamamos tú y yo, la España plural, está a punto. Todas las esperanzas están permitidas. No fallaremos. Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) 4/11/2002 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1361 Title A name given to the resource Carta abierta a José Luis Rodríguez Zapatero Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Espanya Partido Socialista Obrero Español Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Espanya plural Política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-11-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/775/20021116_LV.pdf 287bfa80b62e5d81b6cf53c827ddafe8 PDF Text Text LA VANGUARDIA VIVIR EN BARCELONA SÁBADO, 16 NOVIEMBRE 2002 4 TRIBUNA El puente roto con el mundo islámico PASQUAL MARAGALL E ARCHIVO Foto de familia de Pasqual Maragall con la delegación del Ayuntamiento de Estambul que se hermanó con el de Barcelona en 1997 El hermano turco de Maragall El islamista moderado Erdogan tuvo en los 90 una gran relación con Barcelona en este economista de 48 años uno de sus mejores cómplices en la inacabada tarea de conseguir para los uienes recuerdan a aquel poderes locales un lugar, por mohombre alto, serio y de desto que fuera, en la compañía de frondoso mostacho, que actores de la escena política interun mañana de enero de nacional. 1997 paseaba en compaTodo empezó en 1996. Ese año se ñía de su séquito por la Sagrada Facelebró en Estambul, bajo el patrocimília, no reconocen en Recep Taynio de las Naciones Unidas, la cumyip Erdogan a ese inquietante líder bre de las ciudades del mundo. Maislamista en el que el presidente de ragall congenió rápidamente con Erla Convención para el Futuro de Eudogan, un municipalista a la turca ropa, Valery Giscard d'Estaing, ve convencido del valor de la proximipoco menos que la reencarnación dad que, a pesar de sus creencias rede Saladino y una amenaza para el ligiosas, mostraba en aquel momenfuturo de la cristianísima UE. El ruto un escrupuloso respeto por el laitilante triunfador de las elecciones cismo imperante en la sociedad y en turcas y patrón del Partido Justicia la política de su país. y Desarrollo (AKP) dejó un buen saEl drama de los Balcanes reforzabor de boca, y una imagen muy disría esa relación. En los primeros tinta a la que de él ha reflejado gran días de 1997, Erdogan viajó a Cataparte de la prensa occidental, a los luña para firmar un convenio de responsables del Ayuntamiento de amistad y hermanamiento entre EsBarcelona que le conocieron en los tambul y Barcelona, un documento incipientes foros internacionales de casi exclusivamente simbólico, pegrandes ciudades de la segunda miro sellado en un momento en el que tad de los noventa y en la visita que los gestos simbólicos aportaban un el entonces alcalde de Estambul hivalor político y estratégico añadido. zo a la capital catalana en las fiestas El discurso de la interculturalidad ARCHIVO navideñas de hace cinco años. empezaba a sonar, y cualquier refeMargarita Obiols, jefa del gabine- Erdogan visitó las obras de la Sagrada Família rencia al diálogo entre dos mundos te de Relaciones Internacionales enfrentados, como la que el alcalde del Ayuntamiento de Barcelona, recuerda de Estambul trajo a Barcelona un 5 de enen PRESENCIA DISCRETA que el Erdogan de esa época ya apuntaba ro, vigilia del día de los Reyes Magos venimaneras de “personaje extraordinario, de dos de Oriente, era bien recibida. político más popular que populista”, con Fue entonces que Tayyip Erdogan y Pasiniciativa y con credibilidad, incluso en qual Maragall plantearon la posibilidad ambientes ajenos a ese islamismo moderade que Estambul y Barcelona, muy involuBarcelona no es en absoluto un do que profesa el líder del AKP. El presicrada ya con Sarajevo, colaboraran en la foco de atracción para los dente del PSC, Pasqual Maragall, corroboreconstrucción del monumental puente inmigrantes turcos. Fuentes del ra esa impresión y confía en que su victode piedra de Mostar. Motivos ajenos a la Ayuntamiento cifran en no más de ria en los comicios turcos, lejos de constivoluntad de los dos alcaldes frustraron po130 las personas procedentes de co después una iniciativa que, en la actuaTurquía que residen en esta lidad, avanza muy lentamente pilotada ciudad. Su presencia es tan por la Unesco y el Banco Mundial. discreta que apenas se observan En septiembre de 1997, Pasqual MaraComo alcalde de Estambul, rastros de ella, si no es en gall cedió el sillón a Joan Clos, que mantuel ganador de las elecciones ocasiones especiales, como el vo esa relación fraternal con la ciudad turpartido de la Champions League ca incluso después de que Tayyip Erdogan turcas se alió con Maragall para que el miércoles jugaron en el tuviera que abandonar la alcaldía tras cuasituar a las ciudades en los Camp Nou el Barça y el tro años de mandato. En 1998, la Corte EsGalatasaray. De hecho, los turcos, tatal de Seguridad, en un más que contrograndes foros internacionales un pueblo que ha emigrado vertido fallo –en el que muchos vieron la masivamente a los países de la mano del todopoderoso ejército turco–, le Europa central y, especialmente, a tuir un elemento más de fractura, suponga condenó, por propagar el odio basado en Alemania, forman en España un una puerta abierta a la mutua comprensentimientos religiosos, a permanecer cuacolectivo muy modesto en cuanto sión entre occidente y el mundo islámico. tro meses en la cárcel, pagar una multa de al número de sus integrantes se Maragall y Erdogan forjaron sus carre3.000 dólares y quedar inhabilitado duranrefiere. La embajada en Madrid ras políticas como alcaldes de una gran ciute cinco años para ocupar cargos públicos. asegura que hay sólo entre 2.000 y dad, el primero, y de una megalópolis de 8 Ésta es la razón por la que el líder de AKP, 3.000 residentes turcos en todo el millones de habitantes, el segundo. En su impedido de presentarse como candidato Estado, de los cuales la mitad se última etapa al frente del Ayuntamiento a las recientes elecciones, no podrá accededica a la actividad comercial de Barcelona, el hoy candidato socialista a der a la jefatura del Gobierno que su carisla presidencia de la Generalitat encontró ma parece tenerle reservada.c RAMON SUÑÉ Barcelona Q Un grupo de no más de 130 personas l año 1996 asistí en Estambul a la reunión de Habitat II organizada por las Naciones Unidas. En aquella ocasión, a petición de las ciudades reunidas en el marco de la Asamblea de Ciudades y Autoridades Locales (Wacla), que se había reunido previamente en Tesalónica, las ciudades hablaron por vez primera en una reunión de las Naciones Unidas. En Estambul me tocó hacer de “speaker” de las ciudades en una cámara paralela a la de las naciones, cámara que se denominó New Actors, y que incluía ciudades, sindicatos, multinacionales y ONG. Las ciudades insistimos en que nosotros no éramos organizaciones no gubernamentales sino gubernamentales, aunque con minúscula. Recuerdo que la novedad causó cierta sensación. La CNN me entrevistó sobre esta materia. De alguna forma se dio el primer paso de lo que hace un año culminó con el discurso de Joan Clos ante la Asamblea de las Naciones Unidas en Nueva York. Hoy el proceso ha avanzado muchísimo. Las dos organizaciones mundiales de ciudades preexistentes, la IULA (International Unions of Local Autorithies, de matriz anglosajona) y la FMCU (Fédération Mondiale de Cités Unies, de matriz francófona) se han fusionado en una sola. La semana pasada, en Túnez, han decidido su nombre: Ciudades y Gobiernos Locales Unidos. Es más, la sede de la nueva entidad mundial será, a partir del 2004, la ciudad de Barcelona. El trabajo de Joan Clos, Ernest Maragall y Margarita Obiols ha dado un resultado espléndido. Volvamos a Estambul 1996. Allí me reuní, después de la intervención en Habitat II, con el alcalde de la ciudad, Recep Tayyip Erdogan, un personaje muy estimado por la población y segunda figura del partido islamista, dentro del cual representaba el ala moderada. El entendimiento fue inmediato. Decidimos hermanar Estambul y Barcelona. Seguimos así la línea de hermanar Barcelona con ciudades con vocación o vínculos europeos, como Boston, San Petersburgo (entonces Leningrado), Sao Paulo, Montevideo y Shanghai, ciudades en general no capitales, portuarias y/o industriales y cul“ESPERO PODER turalmente robustas. reunirme un día con Erdogan visitó Barcelona poErdogan en Mostar co después, en enero de 1997. para atravesar Desde el balcón de la antijuntos el puente” gua Junta de Obras del Puerto, en el Portal de la Pau, habló a los ciudadanos (una mayoría de niños y padres y madres ilusionados) al atardecer de la noche de Reyes. Aquel hombre venía realmente de Oriente. Ese momento tuvo una magia muy efectiva. Hablamos en aquellas fechas con Erdogan de un proyecto que desgraciadamente no tuvo continuidad. Como es sabido, el puente otomano –del siglo XVI– de Mostar, en Bosnia, había sido destruido unos años antes por un bombardeo croata, es decir, lanzado desde el barrio católico del oeste de Mostar contra el punto de unión con el barrio musulmán del este. Aquel hecho había producido entre nosotros, a raíz de nuestros viajes a Sarajevo, y también a Mostar, una profunda y desagradable impresión. El anuncio de Demirel, en aquel momento presidente turco, de la voluntad de su gobierno de financiar la reconstrucción del puente me había parecido premonitoria de la continuación del estatus de Mostar como ciudad trágicamente dividida, después de los esfuerzos, exitosos, de nuestro amigo Ricard Pérez Casado, comisionado para la Unión Europea para unificar la ciudad a través de unas elecciones municipales libres. La idea consistía en financiar conjuntamente desde Barcelona y Estambul la reconstrucción del puente, con fondos europeos y turcos. No tuvo efecto en aquel momento. Pero ahora el puente se está acabando de hacer. Espero que un día podré reunirme en Mostar con Erdogan y que atravesaremos juntos el puente. Como también espero que la victoria de Erdogan en las elecciones turcas signifique una oportunidad para ensayar un nuevo diálogo y una nueva alianza entre el mundo occidental y el mundo islámico.c PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC y ex alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1360 Title A name given to the resource El puente roto con el mundo islámico Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Abstract A summary of the resource. Agermanament Ciutats Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Erdogan, Recep Tayyip Municipis Religions Islamisme Barcelona Cristianisme Mostar Istambul Turquia Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-11-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles