<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=99&amp;sort_field=added" accessDate="2026-04-09T11:34:27+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>99</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1504" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1090">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1504/19961030d_00746.pdf</src>
        <authentication>49675e8678f0d65407de3e770165f774</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42708">
                    <text>de Barcelona

Ajuntament

Gabinet de l'Alcaldia

4

ictlau

ect

DISCURSO DEL SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, EN LA
INAUGURACIÓN DEL CENTRO EUROPEO DE REGIONES
►

Gràcies Sr. President, presidente Gil Carlos Rodríguez Iglesias, Sr. Roberto Speciale,
presidente de la Comisión de Política Regional, Sr. Peter Sutherland, mi buen amigo,
presidente del Consejo de Administración del Instituto Europeo de Administración
Pública de Maastricht, presidente Manuel Fraga.
És una ocasió molt especial aquesta, en la Igual el president de la. Generalitat i el
president Sutherland ens convoquen, a mi, evi4entment com a alcalde però també com a
president del Comitè de les Regions i del Consell de Municipis i Regions d'Europa, al
president Fraga, que ens parlarà avui del les seves idees sobre les regions i
l'Administració Pública -que esperem tots àvdament-, i els directius dels programes
europeus d'investigació, i no només d'investigació sinó també de treball, de millora de
l'Administració Pública, es un ocasió, deia, per escoltar efectivament aquest programa
que per a nosaltres, regions, ciutats d'Europa, é absolutament fonamental.
No hi ha encara, desgraciadament no hi és proa, un intercanvi de pràctiques europees en
l'àmbit de l'Administració Pública, regional i local. Hi comença a haver, però no hi és
del tot... Moments com els que hem viscut a Brussel.les recentment, amb el Parlament, i
concretament amb la Comissió de Política Regional, ens acosten, ens aproximen a
aquesta situació, però encara no hi som. Estem en una fase de discurs europeu, de
discurs regional europeu i regionalista europeu, però no encara de pràctica europea
regional i ciutadana, d'intercanvis que facin mllor la vida real dels ciutadans europeus
cada dia.
1 no només per l'acció de la Unió i de les instittIcions de la Unió, sinó per l'acció europea

dels estats, i també de les regions i les ciutats. A l'institut Universitari Europeu de
Fiesole, que treballa més en el camp de la recçrca, el Col.legi d'Europa de Bruges, que
^^

Jllua

tal-1111é.

1,11 aijU

_

_^.

♦'-_.

L 111 tLJ,

..

1____._._._1 1

1 ,Ç

_
'------piüuavicu
cui. ui jJuut,ii
ici, }J IU cD ï ^ i z iï%
__..-

_---

E

l'Institut de Maastricht és el que ha de prendile la iniciativa en aquest terreny. És una
gran notícia que l'hagi pres, i que l'hagí pres, a inés, instal.lant, en aquest cas, una antena
a Luxemburg i una altra, la segona, a Barcelona. Moltes gràcies president Sutherland,
però, els vull dir, aprofitant aquesta ocasió tan singular, molt breument, quin és el
pensament del Comitè de les Regions en aquest moment. Nosaltres som partidaris de
més Europa. I ho som tots. Dos-cents vint-i-do membres som partidaris de més Europa.
Som partidaris de més Europa i de més regió, de més lluny però també de més
proximitat, fins i tot diria més, de més Iluny a canvi de més proximitat. Som partidaris
de situar a més distància alguns poders però a) mateix temps de situar-ne d'altres més a
prop. Es a dir, construir més Europa, sí, però'ràcies a Europa, gràcies a Maastricht 2,
obtenir un retorn a la societat, a la ciutat, a la regió, quasi diria per aquest ordre, en
l'ordre de la subsidiarietat. Obtenir un retorn de coses que històricament es van perdre,
es van allunyar, i que ara, podríem fer millor més aviat de prop que més aviat més lluny:
habitatge, petita justícia o restabliment de la confiança per a la creació d'inversions i, per
tant, d'ocupació.

DISCIJRS.CER

�Ajuntament

•\ de Barcelona

Gabinet de !'Alcaldia

El Pacte Industrial de Barcelona, de l'Àrea Metiopolitana de Barcelona, podria ser-ne un

exemple, com d'altres pactes territorials per a I ocupació ja en són una prova en general.
He proposat al Comitè de les Regions que cpnvoqui una conferència de les regions
d'Europa. Ho saben els presidents Pujol i Frap. Una conferència amb presència de les
ciutats, just abans de l'acabament de la Conferència Intergovernamental, en el país de la
presidència, prop de Maastricht, per tal de fer entir la nostra veu als estats de la Unió,
perquè sàpiguen que a l'Europa d'avui hi ha una desconfiança, sí, però una desconfiança
vencible.
És la desconfiança que prové, en part, de la ig n orància, en part, de la distància a voltes
excessiva entre decisions i efectes de les decisions. La que prové del poc ús que es fa
dels millors propagandistes i explicadors d'Europa, que jo diria que són els dos-cents
cinquanta presidents regionals i grans alcaldes o presidents de federacions de municipis
que coneixen Europa, tot i l'amenaça, més teòrica que real, de l'existència d'una
excessiva burocràcia europea.
Pensin que la Comissió Europea té menys fut ionaris que l'Ajuntament de Barcelona.
Vagi això per davant. Per tant, deixant de banga aquests fantasmes, que hi són, hem de
demanar també a Barcelona, a les altres ciutats, a les regions d'Europa, que expliquin als
ciutadans europeus, des de la proximitat, Europa. Jo crec que aquest escepticisme és
vencible, si bé és cert que n'hi ha un altre que prové, diguem-ho francament, -i aquest és
potser el punt més delicat- del cansament, d'una certa fatiga. La fatiga de les regions
transferidores netes de recursos; Lombardia, Brandenburg, Catalunya o Flandes, poden
demostrar en aquest moment una certa fatiga. I aquesta fatiga és també vencible, tot i
que la futura ampliació actua d'alguna forma colin una expectativa agreujant. És vencible
aquesta fatiga si entre les regions es produeix u la complicitat natural, que ja existeix, en
favor de la proximitat, de l'autogovern, de la devolució de poder i de competències, a
canvi del manteniment de l'objectiu que fa d'Europa un fet singular, que és la cohesió
social i la cohesió interregional.
Si el Centre de les Regions, amb l'Institut de l laastricht, i amb els de Fiesole i Bruges,
cvA.iuvUicti a.ii iu pcuugv biu

yuc uclüi

YivYvsu, a ^..^v^.^ivi.^aiiv Jvv.vwt

l'escepticisme raonable, no parlem de l'escepticisme més fonamentalista- serà vençut. 1
l'Europa possible, projecte que ha estat mobilit,ador i avui pot semblar una pura il.lusió,
estarà més a prop. Més Europa i més regia. Si tots dos objectius van junts, els
obtindrem. Els Estats, que són en definitiva els Constructors í els garants de la Unió, han
d'acabar per entendre que les regions, la descentralització política i el reconeixement
sensat de la diversitat europea, el que jo anomenaria el federalisme diferencial europeu,
són el camí més curt per a l'acceptació generalitzada de la Unió.
Moltes gràcies.

DISCURS.CER

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="19">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="56">
                  <text>11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="65">
                  <text>1991-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="66">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35988">
                  <text>Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20342">
                <text>4410</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20343">
                <text>Discurs de l'alcalde Pasqual Maragall en la inauguració del Centre Europeu de Regions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20344">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20345">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20346">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20349">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20350">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20868">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20869">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20870">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20871">
                <text>CMRE</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20872">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22343">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41117">
                <text>1996-10-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47145">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20351">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1505" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1088">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1505/19961031d_00745.pdf</src>
        <authentication>cabf35a7c825c88f0008cf8c1e0f097a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42706">
                    <text>Ajuntament \

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaidia

Transcripció de la Conferència de l'Alcalde: "La Europa de las Regiones y
de las Ciudades en el Proceso de la Cons ucción Europea".
Córdoba, 31 d'octubre de 1996.

Muchas gracias, Herminio Trigo. Gracias, cn primer lugar, a la Fundación para el
Progreso de Andalucía. Gracias, también 1 a la Diputación Provincial por su
hospitalidad de hoy y por permitirme volver a la ciudad con la que hace dos años
trabé conocimiento que se llenó enseguida de afecto.
No son muchos los que saben que tengo sangre andaluza en mis venas y, por
tanto, empezaré por decirles que mi abuela era andaluza, aunque hija de un
inglés. Sepan ustedes que aquí me encuentro yo como en casa. Y más todavía si
la iniciativa de este encuentro es de la mano de una intención política que yo
comparto, la de abrirse desde la izquierda hacia el centro o viceversa, para
conseguir la revisión de la política que yo creo que se impone en este país
después de unos buenos años de democracia.
Y hacerlo bajo un título y un tema que enormemente sugestivo, podríamos
incluso perdernos en el camino, corno es el tema de Europa, de las regiones y de
las ciudades. Yo ya les resumo muy rápidamente cuál es mi lema, cuál es mi
objetivo, y creo que ustedes lo pueden compartir: más Europa y más región, más
Europa y más ciudad.
¿Qué quiere decir eso? Quiere decir que Tivimos en un mundo en el cual sin
Europa no seríamos nadie, y voy a tratar do explicarlo brevemente, pero también
en un mundo en el cual la creación de una nueva patria, más lejana, más amplia,
no tiene que dejarnos sin identidad, ni sin referencias, ni sin dominio sobre
nuestro entorno. Por tanto, repito, un murído en el cual más Europa tiene que
significar también más identidad, más región, más ciudad, más capacidad de que
se nos devuelvan al lugar de donde salieron muchos de los poderes que la historia
llevó lejos.
Hoy, desde Medina Azahara, me contaban toda la historia del papel que jugó el
Concejo en el s.XIV, s.XV. Ya era un papel muy importante. Luego la historia
llevó las cosas por otro camino y, en el siglo XVIII, primero, con la Ilustración, y
en el XIX, con la Revolución Industrial, s creó otra cosa que antes no existía:
una nación, una nación-estado, potente, (grande, racionalizadora, que con el
tiempo, además, se convirtió en democática. Y que, por tanto, desde esa
democracia dictaba como debían ser cada uno de los elementos componentes: las
ReL i2b. dTR°radi

2 1 Nnv 19gF
. 1`517,4--

CORDOVA.PMM

�Ajuntament

I ► de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

ciudades, las regiones, las provincias, el papel de cada uno. Y luego también,
dictaba como debían ser las relaciones internacionales, que eran vistas corno un
capítulo más y, casi diría, lo último, un anexo de la teoría política y de la realidad
política.
Pero el mundo ha cambiado. En el sentido de que si ustedes miran las cartas de
población, los gráficos, la población pegó un salto enorme en el siglo XVIII,
siguió pegándolo en el siglo XIX y lo ha acelerado en el siglo XX. Y lo que hace
todavía 250 años eran unos pocos mili?nes de habitantes ahora son 6.000
millones y serán 10.000 dentro de poco. Ice modo que si lo que antes era una
curva que subía con lentitud ahora es una curva que se está subiendo por la pared.
Así que, el mundo, que antes era una realidad desconocida, se con vierte en una
pequeña aldea. Esto hace que estemos tocando los límites de nuestra capacidad de
crecimiento, tema que, como ustedes saben !muy bien, se puso de moda a partir de
1974, con la crisis del petróleo. Nos pareció, por primera vez, que el mundo se
nos quedaba chico, que no iban a haber Imás materias primas, que realmente
nuestro crecimiento no iba a poder seguir físicamente por falta de materiales.
La realidad luego demostró que las cosas no son ni tan buenas siempre cuando se
piensa en buenas, ni tan malas como entonces se pensó, y el crecimiento puede
proseguir. Pero, sin embargo, hemos tenido un aviso, y es un aviso muy serio.
"Están ustedes", nos dice una voz, "tocando los límites del globo terráqueo, los
límites de su propio crecimiento. La economía no va a crecer muchísimo más, por
tanto, si ustedes están acostumbrados a resolver sus problemas sociales sobre la
base de redistribuir una cuota siempre creciente de riqueza, olvídense. La cuota
creciente de riqueza va a crecer, pero poquito, ya no a las tasas del 5%, del 6%,
del 7%, 8%, 10% o del 12%, como están creciendo actualmente en China. Pues
no. Va a crecer a unas tasas del 1%, de1l 2%, o del 3%, cuando la población
mundial está todavía creciendo a una velocidad muy considerable.
Ante esta situación debemos agruparnos, integrarnos en unidades más amplias.
Debemos de ser capaces, por razones políticas, incluso militares o de seguridad,
por razones de competencia económica con otras zonas del mundo que están
creciendo, como en el Pacífico, a tasas ,rucho más altas. Conviene que nos
agrupemos y que hagamos una unidad y comunidad política mayor. Eso es
Europa.
Necesitamos más Europa para competir cOn las industrias del sureste asiático,
necesitamos más Europa para sentarnos en la mesa de negociación de los tratados
internacionales de comercio y les podamos decir algún día, como pedía el
Secretario General de la UGT de Cataluña -Pepe Álvarez- este verano, nos
podamos sentar en la mesa para discutirá de aranceles y comercio mundial y
decirles a los países que nos están exportando mercancías tan baratas, que no lo
hagan explotando a los niños, o que no lo hagan con jornadas de trabajo de 16 o

CORDOVA.PMM

�Ajuntament •

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

18 horas, como sucedía en nuestro siglo X. ¿Se lo vamos a poder imponer?
Pues probablemente no. Probablemente nos digan: también pasarán ustedes por
eso, que para nosotros el crecimiento es seguirles a ustedes a la distancia de un
siglo.
Pero en todo caso, si no somos Europa, pi sólo somos España, o sólo somos
Francia, o Alemania, o no digamos Bélgica, Holanda o Luxemburgo,
probablemente no se nos va a escuchar. Ni en el aceite europeo, ni en la
fabricación de camisas, contra el sureste asiático. Tenernos que ser europeos.
Necesitamos más Europa en Bosnia, para no tener que pasar la vergüenza de ver
como al lado mismo de donde estarnos viviendo, aquí en el Mediterráneo, a tres o
cuatro horas de avión, si existiera el vuelos directo a Sarajevo, están sucediendo
atrocidades corno no habíamos leído desde la Biblia. Auténticas atrocidades
fraticidas, entre hermanos, como este país' desgraciadamente vivió, pero quizás
incluso en algún punto nos parecen ahora sÚperiores.
Y Europa está viendo esto en su patio trasero y no puede intervenir porque no es
una, porque no tiene un ejército, una defensa, una política exterior. Tiene que
recurrir a otra unión que es la unión de los `estados de Norteamérica, que éstos sí
están unidos, tienen un ejército correspondiente a sus 250 millones de habitantes
y su tecnología, que nosotros podríamos tener para intervenir pacíficamente en
esta situación, en la cual ahora somos espectadores indefensos o incapaces de
intervenir.
Hace poco visitó Barcelona Enrique Iglesias, un asturiano-uruguayo, hijo de
Asturias, razón por la cual no puede ser I presidente de Uruguay, porque sino
seguro que lo sería. Y Enrique Iglesias, que es presidente del Banco
Interamericano de Desarrollo, me decía "Mira amigo. Desde Estados Unidos -él
vive ahora en Washington-, Europa se ve como una selva, Europa es el caos. En
Estados Unidos hay una bandera, un idioma, un ejército, una nación. Ustedes
tienen quince, para empezar. Quince banderas, otros tantos idiomas, otros tantos
ejércitos y, además, nos cuentan que en cada uno de esos países tienen varios
idiomas, regiones, banderas y banderíos. Por tanto, en Estados Unidos no se
comprende Europa. Europa no podrá existit . Europa no es viable. Europa es muy
simpática, es la historia, es el pasado, es la diversidad, muy interesante para los
turistas americanos. Pero desde el punto d, vista económico, científico, militar,
cultural, en el sentido potente de la palabra,; ustedes no tienen nada que decir."
Y no lo decía él, porque él no cree eso. Él es un ferviente pro-europeo. Me decía
"éste es el ambiente que se vive en los Estados Unidos de Norteamérica". ¿Qué
tienes tú que decir? Y claro, yo eché mano de los grandes argumentos, que son
los argumentos que salen ya directamente lel corazón, y le dije "Mire usted. Mi
hija mayor, que es estudiante de arquitectura, ha estudiado un año en Oporto, con
una beca de la Unión Europea, una beca Erasmus. Se ha vuelto de Oporto con un
novio portugués que vive ahora en Barcelona y trabajan juntos en Barcelona. Mi

CORDOVA.PMM

�Ajuntament

I ► de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

hija menor, está viviendo en Sarajevo durante nueve meses. Ahora ya ha vuelto,
hace un mes. Y está trabajando para una organización no gubernamental francesa,
que se llama Dia, para crear un Club de Juventud en Sarajevo, que tiene ya 1.200
afiliados. Al final de la cena, este hombre me dijo "Quizás sí que Europa sea
posible".
Esta Europa no nos la inventarnos. Es la Europa de nuestros hijos. Ellos han
nacido ya, están naciendo europeos. Sus amigos lo son. El fútbol que ven es la
Copa de Europa, ya no sólo la Liga española. Los viajes que hacen, los libros que
leen, la moda, la música que consumen, todo esto, nos supera mucho. Seguimos
siendo un país, pero es un país que a parte de la diversidad interior, tiene esa
dependencia exterior progresiva.
Por tanto, vamos a tener que hacer "el cop 4e cap", como decimos en Cataluña, la
decisión firme de ser efectivamente alguien? en Europa. Una de las varias virtudes
que ha tenido el período político de quince años que acabamos de vivir y que
terminamos en el mes de marzo ha sido pre isarnente la de ser alguien en Europa.
Dentro de poco se va a celebrar el centenario del 98, que fue el año del siglo
pasado en que perdimos las últimas colonias, que fue cuando en España
empezamos a pensar en términos autocrítieos, porque hasta entonces el imperio
nos impedía pensar. Lo mismo ha pasado en Roma, en Atenas, en Gran Bretaña,
... no se daban cuenta de que iban a dejar ele ser lo que eran. Cuesta muchísimo
darse cuenta y aceptarlo. Y España más. E laña es de los imperios que más duró
y que antes había empezado. De modo que tuvimos, desde el XVIII para acá, una
crisis de lucidez.
Pues bien, cuando en el 98 nos despertamds a la dura realidad, ¿qué nos dijeron
nuestros pensadores? ¿Qué nos dijo Bar*, qué nos dijeron Azorín, Maeztu,
Machado? Nos dijeron "Europa. Hay que mirar al norte. Hay que mirar donde las
cosas se hacen bien. Y hay que tratar ser como ellos, sin dejar de ser, porque
todos ellos fueron muy españolistas en el buen sentido de la palabra". Y no ha
sido hasta estos últimos quince años cuando Europa, por fin, ha reconocido que
este país era alguien en Europa.
Pero claro, yo no voy a hacer aquí una defensa del nacionalismo español. En
nombre del nacionalismo español se han cometido enormes barbaridades, y no
sólo en Cataluña. También en Andalucía. ,De qué murió, sino, Federico García
Lorca? ¿En nombre de qué y contra quién? ¿Qué se le reprochaba? ¿Qué es, en
último término, cuando analizamos lo que ástá sucediendo en Euskadi y el drama
tremendo de ETA, de la juventud y de la constante violencia en la calle, qué
sucedió que no podamos explicar? El decreto del general Franco del año 1938 de
abolición del Estatuto Vasco, no así el catalán ni el gallego -que no llegó casi ni a
existir-, ese decreto dice textualmente en e41 boletín oficial, no en un discurso ni
en un momento inflamado del general, sipo escrito y firmado con tinta negra

CORDOVA.PMM

�Ajuntament

•I\

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaidia

sobre papel blanco "provincias traidoras de Guipúzcoa y Vizcaya". No habla de
Vitoria y Navarra, en las cuales se mantienen los fueros. "Quedan derogados y
abolidos los fueros de las provincias traidoras de Guipúzcoa y Vizcaya". Con lo
cual, los funcionarios públicos de ese estaldo, tenían la obligación de odiar, de
pensar mal de ese territorio y de esa población. ¿Cómo, sino, se explica la
perseverancia en el odio, las raíces de esa violencia enorme que ahora nos toca
aguantar, soportar y analizar, antes de resolver?
En nombre del nacionalismo español, ,pues, se han cometido enormes
barbaridades. Por tanto, no voy a hacer una defensa de ningún nacionalismo, ni
siquiera de éste. Pero decirles que sí és cierto que Europa no existirá si no existen
estados fuertes, no gruesos en el sentido gtÍe lo hagan todo, que lo decidan todo,
que presten todos los servicios, que esté4 presentes en cada momento en el
sentido paternalista, protector. Estados fuertes en el sentido de la fortaleza
política. Que sean garantía de que se construye una patria superior a ellos, bien
construída. Que nosotros sepamos que, a! través de ese estado, estamos bien
representados. Y es más. Que de ese estado no vamos a recibir, a cambio, la
obligación o la exigencia de renunciar una serie de libertades locales y
regionales que parecen lógicas.
Éste es el Estado español que queremos. Éste es el país, la nación, la España que
querernos. La España de la diversidad, respetuosa de su diversidad anterior y al
mismo tiempo capaz de construir una Europa común, una Europa que sea alguien
en el mundo.
Me voy acercando, pues, al último término de la ecuación que he dicho al
principio. Más Europa y más región. Más !Europa y más ciudad. Más distancia
para algunas cosas, pero más proximidad pea otras.
Al mismo tiempo que nacía Europa y ! se desarrollaba esta necesidad de
globalización, los estados iban absorviend ► competencias de los concejos, de las
provincias, iban aboliendo derechos forales, etc. Y todo esto hay que revisarlo.
Porque en muchos casos no es preciso, ya. $.a racionalidad que en el siglo XVIII,
en el XIX y en buena parte del XX, requirió de un estado que velara por ella, en
muchos casos hoy no hace falta que el estado lo haga puesto que a nivel regional,
local, provincial, podemos hacerlo.
F

La Europa de las regiones y de las ciudades es eso. Es decirles a los ciudadanos
europeos "Miren ustedes. Europa tiene que existir. Sin Europa ustedes están
perdidos -por las razones que he dicho antes- y, sin embargo. Europa va a
inscribir en su constitución, en el nuevo Tratado de Maastricht, un principio en
virtud del cual todas las cosas se harán con la mayor proximidad posible, a no ser
que razones de eficacia o de equidad req ieran lo contrario. Es decir, invertir
totalmente el orden de los factores en la ecuación política para decir "todo se
tiene que hacer lo más cerca posible del ciudadano, a nivel de la ciudad, del

CORDOVA.PMM

�Ajuntament I) de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldía

barrio, si es posible". Yo a veces diría "más Europa y más barrio" o "Europa y mi
barrio". Ésta sería mi bandera. Porque esto no es incompatible y esto no es
imposible.
Hay mucha gente simple, o que hace ver que lo es, que dice "eso no puede ser,
porque, una de dos: o enviamos el poder a Europa o nos lo quedamos aquí, pero
las dos cosas al mismo tiempo no". Y yo os digo que estamos viviendo en un
mundo en el que esto no es sólo posible bino que es necesario, preciso y casi
imprescindible. Que seamos capaces al mismo tiempo de aceptar que Europa es
necesaria y es útil y que sin embargo tiene que ser Europa, y los estados, por
tanto, porque Europa no es nada más que una unión de estados, la que nos
garantice que todo aquello que pueda devolverse a los ciudadanos, a la
proximidad, a la sociedad civil, se devuglva. Que no es ya el estado el que
garantiza, sino la propia sociedad la que es capaz de construir la eficacia y la
solidaridad.
Hemos vívido quince años con una gran transformación de las ciudades, no sólo
de Barcelona, también de Córdoba, de Sevilla. Vayan ustedes a Almería o a
Logroño. Verán ustedes un Logroño con unayuntamiento nuevo de la época de la
transición, diseñado por Rafael Moneo, urja maravilla, con un parque nuevo. Y
han recuperado el río, el Ebro. Lo que erap más o menos huertas abandonadas,
"cutres" como dicen ahora, lo que era un 4spacio urbanísticamente pobre, se ha
convertido en un parque espléndido. Y es una ciudad con dos Facultades
universitarias importantes, Ciencias de la Agricultura y Matemáticas Avanzadas.
Y en Almería pasa lo mismo. Almería tenia una avenida, una rambla, una riera.
La cubrieron. Antes no tenía Facultades. ;Ahora las tiene. No tenía auditorio.
Ahora lo tiene y doble. Por un lado se puedan hacer conciertos de ópera y música
clásica, y por detrás albergar conciertos de Ock para miles y miles de jóvenes que
se puedan juntar allí. No hay casi ninguna ciudad española que no haya sufrido
una transformación para bien muy considerable.
Y sin embargo, es mi impresión que a partir de 1987-90 nos empezamos a
equivocar como país. En el sentido de que lo fiarnos todo a esa transformación, a
que cada ciudad tuviera su gran o pequeño broyecto, o conjunto de proyectos, que
tuviera su mejoría física. Pero no les dijimos a las ciudades, tengan ustedes
además de la transformación, el poder de hacerlo. Tengan ustedes, además del
cambio, la libertad de seguirlo formulando, tengan ustedes la devolución de
poder, su carta, su pacto local, sus re rsos, no sólo económicos sino la
autoridad. Tengan ustedes la autoridad qu se requiere para poner orden en las
calles, en el tráfico, en la suciedad, en la pequeña delincuencia, en el vandalismo,
en el respeto al mobiliario urbano. Tengan 1istedes justicia local. Justicia, no sólo
inmediata en el tiempo -en Barcelona está funcionando muy bien-, sino también

COKDOVA.PMM

�Ajuntament

I ► de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

inmediata en el espacio, que cada distrito tenga su juez, y que ese juez pueda
decirle al chaval que pinta el graffitti "bórralo", y al que rompe un farol "págalo",
y al que ensucia el autobús "límpialo". Es sencillo.
La justica nacional no lo puede ni debe hacer. Tiene cosas más importantes que
hacer. La justicia nacional tiene sus grandes temas sobre los cuales querríamos
que hubiera más rapidez, que también tuviera manos libres para actuar con
rapidez. Quizás eso es una quimera. Shakespeare ya decía, entre otras cosas, en el
famoso discurso de Hamlet sobre la vida y la muerte,"the slowness of justice and
the insolente of Office", la lentitud de la justicia y la insolencia de la función
pública. Ya en ese momento, y de eso hace ya muchos siglos, nos quejábamos la
humanidad, a través de Shakespeare en es caso, de lo lenta que era la justicia.
Por lo tanto, no pretendamos hallar solució para un problema que es eterno.
Pero sin embargo, digamos la verdad. Desde el 87, desde el 90, no se dio el giro
local que muchos esperábamos. No se tuvq la sensibilidad de ver que la fórmula
que era buena para la primera parte de los quince años progresistas, no lo sería
para la segunda. Y que en esa segunda, debE ría haber una mayor humildad. Decir,
los grandes problemas están resueltos: la r forma militar, las relaciones estadoiglesia, la entrada en Europa, el prestigio internacional, la estabilización de la
economía... Todo eso estaba ya en marcha en el 87.
Debíamos haber dicho, volquémonos en lo pequeño, no sobre lo grande. Miremos
lo próximo, no lo lejano. Sigamos construyendo una política latinoamericana, que
es básico y fundamental. Sigamos siendo alguien en Europa, pero, sin embargo,
miremos lo que está ocurriendo en nuestras calles, miremos lo que le está
sucediendo a nuestra juventud, no sólo la gran delincuencia, también a la
pequeña. Entonces se puso muy de moda, porque hubo esa ingeniería financiera
delictiva, que acabó haciendo hace dos años un enorme pulso al estado, que eso
era en gran tema a resolver. Se puso de moca que eso había que denunciarlo, y se
denunció. Y ese gobierno que denuncia a gran ingeniería financiera delictiva,
cayó finalmente. De modo, que yo no les estoy diciendo a ustedes que todo eso
no era importante. Era importantísimo. Cayó por poco. Pero cayó porque se
atrevió con ello y porque hizo otros errores en los cuales yo no voy a entrar hoy.
Pero hizo uno en el que sí que yo creo que} nosotros tenemos derecho a entrar, y
la Fundación por el Progreso de Andalucía ¡tiene derecho a entrar, así como otras
similares que se puedan crear en el resto de España, que es la falta de atención
por lo pequeño, próximo, immediato y cotidiano. Que también es importante.
Que es a la larga mucho más importante. Que es lo que crea opinión. ¿Por qué el
socialismo perdió en las grandes ciudades? ¿Dónde eran fuertes las izquierdas en
este país? ¿Quién trajo la República? La I[onarquía no perdió las elecciones en
España en el 14 abril del 31. La Monarquía perdió las elecciones en algunas
grandes ciudades del país, y eso fue suficiente para que el Rey se fuera. ¿Qué
estaba ocurriendo entonces? Lo que siempre ha ocurrido en la historia, que
normalmente las grandes ciudades, las iudades con tradición urbana, con

CORDOVA.PMM

�Ajuntament

1 de Barcelona

Gabinet de I'Alcaldía

vocación cultural potente, con diversidad de funciones, marcaban el paso del país
políticamente hablando, en el sentido de la vanguardia, del progreso. Y, sin
embargo, en las últimas elecciones, salvando tres o cuatro ciudades, eso no ha
sido así. Y no ha sido así porque tuvimos algún error antes. Y ese error yo lo
sitúo en el momento en que yo les he dicho y en las características que les he
dado. Me puedo equivocar. Pero, en fin, estoy dispuesto a defenderlo a capa y
espada. Es un poco la intuición, la experiencia que yo tengo y que, desde el
Comité de las Regiones de la Unión Europea, tengo la obligación de plantear
muy seriamente que Europa reconozca también esta realidad.
Si Europa, repito, es capaz de inscribir, a través de la Conferencia
Intergubernamental, revisando el Tratado de Maá.stricht, y hacer ese ejercicio de
humildad para decir "somos subsidiarios", que quiere decir que no somos los más
importantes, Europa será entendida por los europeos. Y sino será una planta
extraña, que ni en Córdoba, ni en Barcelona, ni en Hamburgo, ni en Baviera, ni
en ningún lado será bien aceptada. Será en todo caso admitida, pero no bien
aceptada.
Bien, las regiones ricas en este momento están pasando por un período de fatiga
moral e intelectual. Hay una región española que está por encima de la media
europea, Baleares. Luego viene Madrid, después Cataluña, y el País Vasco. Las
regiones ricas, que transfieren recursos públicos netos, que consumen menos
impuestos de los que pagan, están en proceso de una cierta fatiga. Esto hay que
reconocerlo. Porque si se quiere ocultar ano
{ le encontraremos solución a ese
problema que tanto nos agobia hoy en día Yr que aparece en los periódicos, en los
medios de comunicación, y que tantos debaltes acalorados da. Nos empeñamos en
encontrarle solución a un problema que nà la tiene. El problema que querernos
solucionar es la diferencia entre comunidades y este problema en sí mismo no
tiene solución, porque las comunidades son diferentes. Y si se las quiere hacer
iguales se cometerá una injusticia. Y si sóld se les quiere reconocer la diversidad,
también.
Yo creo que debemos ser capaces de darle la vuelta a ese problema, reconocer
que el problema empezó antes. Si no lo hacemos volvemos a olvidarnos de las
comunidades y los municipios, que es lo que a la gente le interesa. Y para mí, el
escándalo de la situación y del debate actual es que es un debate que no toca lo
fundamental. Toca los sentimientos fundamentales, que son los de pertenencia de
cada uno, y toca la cartera de cada uno.
Esto puede movilizar pasiones e incluso crear enfrentamientos. Pero no toca los
problemas fundamentales que son si en este( país estamos haciendo las cosas en el
nivel que toca y al coste que toca y bien hechas. Y para eso hay que analizar
desapasionadamente uno de los servicios públicos de este país, ver quien los

CORDOVA.PMM

�Ajuntament \/

I ► de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

puede hacer mejor. En general, devolverlos más cerca: vivienda, justicia, tráfico,
educación, e incluso, sanidad, en buena Medida. Todas estas cosas se pueden
hacer seguramente mejor más cerca de la gente que lejos.
Lo que sí tiene que haber es una caja de transferencias donde se produzcan las
que hagan falta para que los derechos fundamentales se equilibren y los servicios
mínimos se garanticen. Pero la gestión, las decisiones, la calidad, la corrección de
los desequilibrios, la corrección de las inefiçacias, todo eso deberá hacerse cerca.
La derecha de este país nos aventaja en esto. Que cuando predican la libertad de
mercado, están predicando un dogma más. Pero están dándole a un punto sensible
de nuestra ciudadanía que es la sensación que tiene la ciudadanía de que muchas
veces las cosas hechas desde el Estado, desde lejos, desde una burocracia, no
salen del todo bien, o no tan bien como podrían ser.
Y ante eso, nosotros debernos decir, ¿es que existe sólo el estado y la sociedad?
¿Es que todo lo que hay, cuando se hablo de sector público y privado es o la
empresa privada o el ministerio? No es asís Entre uno y otro, entre ese blanco y
negro, hay los mil grises de la autonomía, de la provincia, de la ciudad, del
barrio, de la ONGs, de las cooperativas, de las mil maneras que tiene la sociedad
de cooperar o asociarse políticamente. Ayuntamiento es una palabra muy
expresiva. Es un "ajuntamiento" de perso4as para gobernarse en democracia ahora en la democracia-.
Y bien. Seamos capaces de hacer lo que rho hicimos en el 87, 88 o 90. Seamos
capaces de devolver a esos niveles toda su capacidad de acción. Seamos capaces
de decirles a las regiones que pagan, "hagan ustedes el favor de seguir pagando lo
que pagan, porque la cohesión social es la singularidad europea".
Lo que yo le dije al señor Enrique Iglesias, seguramente no se lo hubiera podido
decir en una Europa en que no existiera cohesión social. Eso sobre la base de la
cohesión social, sobre la base de unos mínimos de bienestar social irrenunciables
que Europa se reconoce como tal y que el ciudadano europeo se puede seguir
sintiendo ciudadano aquí como en otro país que no es el suyo de nacimiento.
Seamos capaces de decirles a las regiones ricas de Europa "sigan ustedes pagando
su cuota de cohesión social, pero sepan, primero, que estas cuotas que ustedes
pagan se les van a justificar. Es decir, que sp va a exigir de los que son receptores
netos de esas ayudas una buena explicación de lo que hacen con ello. Y en
segundo lugar, y sobretodo, que se les devuelva a ustedes todo aquello que
podrían hacer ustedes mismos y no tiene porqué hacer Europa".
Se me quejan los bávaros en el Comité de las Regiones de que ellos que pagan y
que reciben, porque Alemania recibe mochos fondos estructurales -más que
Italia, por ejemplo-, es cierto que ellos son contribuyentes netos mayores. O sea,

CORDOVA.PMM

�Ajuntament

(► de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

la diferencia entre lo que pagan y lo que reciben es mucho mayor que la
diferencia que hay en Italia entre lo que seipaga y lo que se recibe. Pero reciben
más que Italia. Y, sin embargo, ellos se quejan de que muchas de estas ayudas
que se reciben en la propia Alemania noir se pueden aplicar. Tiene que ser la
Comisión Europea la que les diga como hacerlo en cada caso y en cada lugar. Y
esto, seguramente, es absurdo. Seguramente, sería bueno que les dijéramos a
estas regiones y a todas las demás "sean Ustedes mismas las que se monten su
distribución de subvenciones agrícolas, las clue les toquen".
Lo mismo que yo digo al Ministerio de Vivienda, o al Ministerio de Obras
Públicas. En Barcelona no se puede aplicar el Plan de Vivienda porque los
baremos mínimos para las ayudas no se dar. Antes eran 130.000 pts/m2, ahora se
dan 150.000 para las ciudades grandes y,t sin embargo, en Barcelona, esto es
prácticamente imposible. Dado el precio del mercado y lo que se está pagando
por expropiación, y lo que hay que pagar por indemnizar a los que estaban
ocupando esos locales o esas viviendas, esi imposible, a no ser por un coste por
habitante enorme en términos impositivos, ' fiscales, es imposible que Barcelona
ponga el suelo a disposición de una política1de precio tasado.
Y yo les digo, "hagan ustedes el favor de calcular cuántas subvenciones me
tendrían que pagar por las viviendas que se han de construir en Barcelona, y una
vez calculado, no apliquen la ley, que n sirve para nada, sino denlo a una
sociedad mixta con gestión local -no digo que no haya de tener un control estatal
o autonómico-, y que esta sociedad sea capaz de hacer con este dinero lo que le
parezca más oportuno para crear vivienda yjbajar los precios.
Muchas veces expropiar no es para construir sino para hacer una plaza en un
barrio congestionado, donde lo que no hay és sol y aire, donde lo que no hay son
jardines para jugar. O que se lo pueda gastar en alcantarillas, en crear un centro
cívico, y con eso estaremos creando barrio y creando barrio creamos vivienda.
Y, sino, no hay política de vivienda.
Yo estoy convencido de que la política dé vivienda es una quimera. Existe la
política de ciudad o de barrio. Sino, no existe ninguna. Crear viviendas no es
posible sino fabricamos, además, las calles ¡donde tienen que estar. ¿De qué sirve
una vivienda si cuando sale a la calle le atracan cada día? ¿De qué sirve sino tiene
los mínimos en escuelas, o en sanidad, oi en cultura? Esa casa, ese barrio, se
convertirá en un ghetto. Esa es una viviendo para una futura rehabilitación, que se
tendrá que comprar para hacer otra nueva.
¿Por qué me entretengo en esto? Porque estay convencido de que es verdad que a
las regiones ricas se les puede pedir y se les puede dar. Se les puede pedir que
sigan pagando y decirles que manden más respecto de la aplicación de las
políticas europeas o de las políticas nacionales. Y a las ciudades, lo mismo.

CORDOVA.PMM

�Ajuntament 41 de Barcelona

Gabinet de l' Alcaldia

Si no es así yo veo muy dificil que Europa salga adelante. Y si Europa no va
adelante, nosotros tampoco iremos. Si nos empeñarnos en discutir vascos y
catalanes, catalanes y gallegos, gallegos y castellanos, andaluces y catalanes,
volvernos a los orígenes, que es al lugar donde nunca deberíamos volver.
Tenemos que ir hacia adelante, hacia una Europa de las Regiones, con unos
baremos claros de retribución, con unos mínimos de cohesión social siempre
justificados.
Mis últimas palabras son para decir que la política en este país esta esperando una
reforma. Que esta reforma tiene muchísimos que ver con el ámbito territorial. Que
tiene que haber un principio claro, aceptado por todos. Y ese principio debe ser el
de proximidad, acompañada de lealtad federal -le llamamos los federalistas-, que
quiere decir ser capaces de entender no sólo el interés propio sino el interés
general. Sino, la proximidad sola, el localismo solo, tampoco nos lleva a donde
debemos ir.
Por otra parte, hay otras cosas, como son las que se relacionan con la justicia, el
papel del dinero en la política, los medios de comunicación y la política, que
habrá que revisar. Que este es un tema en el cual la Fundación para el Progreso
de Andalucía y todas las demás asociaciones de este tipo que se vayan creando,
deberán considerar: hace falta un nuevo Montesquieu, que nos diga exactamente
cuales son los poderes reales, no sólo el ejebutivo, el legislativo y el judicial, sino
el judicial, en tanto que corporación, el mediático y el económico, puesto que
estos están interviniendo en la política, no sólo en la producción de noticias, o en
la producción de mercancías. Y las relaciones de esos poderes con los
tradicionales de Montesquieu son los que nys darán el nuevo Montesquieu.
Y por último, la reforma económica y social. Si la reforma política nos tiene que
evitar los desastres que estamos viviendo In la política nacional, los problemas
que hemos vivido y los que nos tocará vivir, si no lo solucionamos, la reforma
económica y social debe evitarnos el desastre del no trabajo. No trabajo que en el
siglo XIX era visto conco un cielo, como un, paraíso, era lo que se perseguía y que
hoy es una amenaza. Debemos ser capace de solucionar esto, la sociedad de la
información y los problemas ecológicos.
Por tanto, reforma política y de los elenlentos que inciden en ella. Reforma,
también, de la política económica y social. y reforma, sobretodo, que a eso me he
dedicado hoy, de los niveles territoriales en los cuales la política se hace.
Buscar la proximidad, la identidad co respeto de lo común. Buscar la
subsidiariedad con lealtad federal.

CORDOVA.PMM

�Ajuntament 4 j► de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldía

Estos son los caminos, los criterios, las líneas de reflexión que yo creo que
pueden ayudar, desde la izquierda, desde el centro abierto. Y debernos decir a la
gente de centro-derecha que se den cuenta de que la pura autoafirmación, "el
laissez faire", la pura conservación, no incluyen lo que es más genuinamente
político, que es el deseo de mejorar.
Por tanto, a la gente que desde el centro reconocen que ese deseo de mejorar es
algo inherente a la política, que no basta con observar, con describir y conservar,
a éstos debemos llamarles a esta reflexión. Porque, es evidente que nosotros
hemos cometido errores de concepto, importantes, y que una parte de las
correcciones que debemos hacer, a lo mejor provienen de este sector.
Que esta reflexión que iniciamos ahora pueda concluir cuanto antes mejor. Que
pueda llevamos a un siglo XXI en el que realmente, lo que pasó en el XVIII y en
el XIX, que fueron los siglos de la esperanza y del progreso, y lo que el XX ha
desmentido -el siglo de las guerras, sea realidad. Pero para hacerlo vamos a tener
que, humildemente, regresar a los conceptos elementales que es lo que yo, esta
noche, he tratado de hacer.
Muchas gracias.

CORDOVA.PMM

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20352">
                <text>4411</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20353">
                <text>Transcripció conferència "La Europa de las regiones y de las ciudades en el proceso de la construcción europea"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20355">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20356">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20357">
                <text>Córdoba</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20359">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20360">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20857">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20858">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20859">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20861">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22141">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28381">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41118">
                <text>1996-10-31</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43729">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20361">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1506" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1089">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1506/19961110d_00747.pdf</src>
        <authentication>32e5f37f970a363f5427d7453855d2e0</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42707">
                    <text>Ajuntament /

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

PARAULES DEL SR. ALCALDE A LACTE COMMEMORATIU DEL
60è. ANIVERSARI DE LA CREACIÓ DE LES BREGADES
INTERNACIONALS.

Barcelona, 10 de novembre de 1996
Palau del Parlament de Catalunya

Estimats amics, queridos amigos,
Vull agrair en primer lloc, en català, estic segur que molts de vosaltres, muchos
de ustedes, aprendieron el castellano, el español, durante la guerra i por tanto nos
entienden en nuestro idioma común, pero algunos que estuvieron seguramente
más tiempo en Catalunya, o que al menos la tuvieron que atravesar en el
momento de la huida hacia Francia,en el lmomento de la marcha, seguramente
entienden también nuestro idioma catalán, por eso les voy a decir unas palabras
primero en catalán:

y

El dissabte 29 d'octubre de 1938 mil.lers de brigadistes van desfilar pels carrers
de Barcelona, va fer la desfilada de comiat la despedida. Aquest matí jo venia de
l'Empordà, més al nord, més a prop de la frontera, i em deien que quan van
passar els brigadistes per allà, eren tants `que van traçar un camí pels camps,
hicieron un camino por los campos, de tantos como eran dejaron una huella en su
paso, van deixar una petjada que potser encara, ves a saber si encara no dura per
aquells indrets de l'Empordà, deu passar per Agullana, on hi ha un monument que
rememora el vostre pas per aquell indret.
Vull agrair l'esforç que heu fet per visitar Espanya i ser avui a Barcelona. Ja era
hora que Espanya retés un homenatge als homes i dones que van formar part de
les Brigades Internacionals, dels voluntaris de la Llibertat i vosal tres els
supervivents, els que sou aquí i els que no han pogut venir, merexieu aquest
homenatge, i també aquells que van deixar la seva vida en terres espanyoles. S'ha
dit de vosaltres, se ha dicho de ustedes quin tuvieron tres patrias, la de cada uno
de ustedes, la española y la libertat. Yo creo que nosotros los catalanes podemos
decir también que tuvieron una cuarta patria que es Catalunya.
La ciudad de Barcelona acogió con afecto la propuesta de la Asociación de los
Amigos de las Brigadas Interiacionales, y ha hecho un esfuerzo a través de la
Regidoria de Relacions Ciutadanes para Coordinar con las demás instituciones
catalanas su presencia hoy aquí. Queríamos que ustedes presentes hoy en este
acto se sintieran bien acogidos entre nosotros.

BRIGAD.PMM

�Ajuntament

4J

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

El paso del tiempo no ha hecho olvidar las consecuencias dramáticas de la
guerra. Y estoy seguro que ustedes han educado a sus hijos y a sus nietos en la
paz, la comprensión y el diálogo como única vía para evitar el enfrentamiento
entre ciudadanos. Barcelona es una ciudad que se considera espacio para el
diálogo, la paz y la reconciliación, y ustedes que están hoy aquí nos ayudan a
hacer estos llamamientos al diálogo y la tolerancia desde la indeclinable
legitimidad de las instituciones democráticas elegidas. Es desde ellas, desde de
las que hay que enmarcar las reglas del juego del diálogo y cuando ustedes
vinieron aquí vinieron a defender una legitimidad que hoy nosotros
representamos con orgullo.
A la salida del túnel de la Rovira, corno ustedes saben, hay un monumento de
Spriffin que inauguramos hace ya unos años a las Brigadas Internacionales y que
hoy sigue siendo una piedra muy respetada, en esta ciudad, que les recuerda a
Ustedes.
Uds. saben que en el año 36 vinieron a Barcelona los hermanos Rosselli, los
hermanos Rosselli se dieron cuenta de lo que estaba sucediendo, como Ustedes.
se dieron cuenta. Ustedes han sido los primeros en el siglo XX que han hablado
el lenguaje que las futuras generaciones hablarían. El siglo XIX nos había dado
muchas esperanzas, las ideologias de progreso, de revolución, de mejora humana.
Incluso el siglo XVIII, con la Ilustración, nos hablaban de un futuro mejor y sin
embargo el XX empezó muy mal y continuó muy mal y ha seguido muy mal
hasta hoy , pero Uds. fueron los primeros eh 1936 en darse cuenta que algo había
que hacer contra este siglo XX que iba '
Cuando los hermanos Rosselli
vinieron aquí dijeron cuatro palabras muy simples " HOY E LA ESPAÑA
DOMANI LA ITALIA" lo dijeron claro y la gente no lo oyó y sucedió lo que
sucedió primero en España, después en Italia y después en toda Europa y de
hecho en todo el mundo, una Guerra Mundial. Los hermanos Rosselli se fueron
luego, como todos uds. tuvieron que irse, pasaron a Francia la "Cayul" los
detuvó y los asesinó friamente en un amanecer de noviembre de 1936.
Vamos a celebrar dentro de unos dias también un homenaje a los hermanos
Rosselli, porque ellos fueron los primeros que dijeron la verdad y pagaron con su
vida.
Van a venir compañeros italianos, amigos italianos, que van a rememorar, corno
hoy que estamos rememorando, la gran ` intuición que uds tuvieron y que el
mundo no escuchó.
Si hoy hay una crisis, es una crisis de esperanza; si hoy hay una crisis, es una
crisis que no nos habla de miedo, sino de la seguridad que el camino que Ud.s
empezaron, muchos otros jovenes lo van , a seguir, esta todavía andando en las
"palpentas", como decirnos aquí, andando ,&lt;In fin ,buscando el camino que no han
encontrado y seguramente cometeran errores y grandes aciertos, pero es seguro
que van a construir el camino que uds. indicaron_

RPT(:All PTAA4

�Ajuntament •\ de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

Esta ciudad Barcelona se siente orgulloso de tenerlos hoy aquí a Uds. Esta ciudad
que hizo unos Juegos Olímpicos y no se olvidó en el momento de empezarlos de
que el Presidente del Comité Organizador de la Olimpíada Popular de 1936, para
la cual algunos de Uds. vinieron aquí, a este país. Fué, Lluís Companys, y por lo
tanto le dedico un homenaje a aquel día, el día de la inauguración de los Juegos
Olimpicos que tres mil millones de personas oyeron, que ha dejado, además, una
inscripción de recordatorio a Lluís Companys en la entrada de la puerta de la
maratón antigua, esta ciudad ,que va explicando a todo el mundo que Companys
fué asesinado tras un juicio sumarisimo en 1940.
Cuando por motivos de su fidelidad a su propia familia, tenía un hijo enfermo en
París, uds lo saben, fue detenido por la. Gestapo y traido a España por un
Embajador de Franco para ser juzgado de forma muy irregular y ejecutado
enfrente del Castillo de Montjüic. Esta ciudad, va explicando al mundo esto,
porque el mundo tiene que saberlo, el mundo olvida. Hace muy poco estuve en
Dublin, me decian en el Castillo de Dublin, esa habitación que Ud. ve, es la
habitación de Konali, que se levantó por la Independencia en 1916 y fue
ejecutado. Yo les decía, Uds. tienen libertades desde 1916, pero nosotros
tuvimos un Presidente de la Generalitat ejecutado en 1940 y Dublin no lo sabía
los irlandeses lo ignoraban, es bueno que estas cosas se sepan y es bueno también
que todos sepamos no olvidar, pero si perdonar, corno se ha dicho recientemente.
Y les pedimos a Uds. que nos ayuden a perdonar, pero también a indicar, a seguir
indicando el camino que Uds. empezaron a trazar. El que Uds. trazaron es el que
finalmente se va a imponer. Les invito a Uds. a disfrutar de su estancia en
Barcelona, encontraran una ciudad nueva, abierta, tolerante, una ciudad que hoy
les rinde homenaje y que reconoce su lucha por la libertad, una ciudad que sabe
que Uds. fueron los primeros voluntarios, la primera ONG, el primer ejército de
intervención pacifica como los que habíamos de tener en Bosnia y deberíamos
tener en Ruanda, Uds. trazaron el camino, él Inundo les seguirá.
Muchas gracias.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20362">
                <text>4412</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20363">
                <text>Acte commemoratiu del 60è aniversari de la creació de les Brigades Internacionals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20364">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20365">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20366">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20367">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20369">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22401">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20370">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20862">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20863">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20864">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20865">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20866">
                <text>Brigades internacionals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41119">
                <text>1996-11-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43730">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20371">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1507" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1087">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1507/19961111d_00748.pdf</src>
        <authentication>9af73cf675296f5ea4c34f567e434a56</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42705">
                    <text>REPERCUSSIONS ECONÒMIQUES DELS GRANS
PROJECTES DE BARCELONA

111.5i9trillralP

1 8 Nny asgs
1 N.I.L.,„zi2S

�SENYORES, SENYORS,
ÉS PER A MI UN GRAN PLAER PODER ESTAR AVUI
AMB VOSTÈS EN AQUESTA MAGNÍFICA NOVA SEU
DELCOL.:_l FGLDE CENS~ALSDECOMPTES DE
CATALUNYA. CREO QUE AQUESTA ÉS UNA MOLT
BONA OPORTUNITAT PER PARLAR D'ALLÒ QUE
PRELÉN BARCELO A. DE SEGUIR ENGRESCANT-NOS
AMB LA
T I PER AIXÓ EL QUE HEM DE FER ÉS
PARLAR DE FUTUR, PERQUÈ EL FUTUR DE
BARCELONA ÉS MOLT I MOLT BO, SI ES quEASOM
CA?,A9S DE PRENDRE A TEMPS TOT UN SEGUIT DE
DECISIONS ESTRAGIQUES.
BARCELONA ÉS UNA CIUTAT QUE NO S'HA FET AMI
PROMESES, SINO PROPOSANT-SE I SUPERANT ELS
SEUS PROPIS REPTES.
QUINS SÓN ELS REPTES QUE AVUI TÉ LA CIUTAT?
EN PRIMER LLOC TENIM EUROPA, UNA EUROPA QUE
S'ENTÉN COM UNA REALITAT QUE S'ESTÀ DEFININT,
PER() QUE ÉS IRREVERSIBL.
LA UNIÓ EUROPEA ÉS UNA UNIÓ DELS ESTATS/ I DE
LES REGIONS, PER TAMB HO ÉS DE LES CIUTÁTS.

�Ajuntament 411 de Barcelona

( 7'(_)V-1)-77.

Gabinet de l'Aicaldia

L'EUROPA QUE S'ACOSTA ES LA yONSAGRACIÓ DEL
PRINCIPI
__- _D_E_SUBSISIARIETÁT I( DE L'ALITONWIA
LOCAL.
HEM — DE COMENÇAR A APLICAR AQUESTA
UBSIDIARIETAT A CASA NÓSTRA. AQUESTA ÉS LA
CLAU—PER ARRIBAR A ACONSEGUIR ELS GRAN
OBJECTIU, PER FER-NOS SENTIR I SER TINGUTS EN
COMPTE EN L'EUROPA QUE ENS INTERPELLA, LA
QUE VOLEM CONSTRUIR I EN LA QUAL HEM D'ESTAR
BEN SITUATS.
EN AQUEST SENTIT, PER BARCELONA EL REPTE

D'EUROPA NO SUPOSA NOMÉS AFRONTAR ELS
LÒGICS CANVIS ECONÒMICS QUE LA CIUTAT I LES
SEVES EMPRESES HAN DE FER PER ADAPTAR-SE A
LA MONEDA ÚNICA,
CAL AFRONTAR UNA NOVA TRANSFORMACIÓ PER A
LA QUAL ES NECESSARI ÁGILJTAR LA CONSTRUCCIÓ I
POSADA EN MARXA D TOTES AQUELLES
INWRASTRUCTURES LOGISTIQUES QUE ENS HAN DE
CONVERTIR EN 1_,A7TORTA ,SUD D'EUROPA, EN EL
LLOC DES DEL QUALLÉ(11 W
/-&lt; - --AcIL-URÓPA TOTES LES
MERCADERIES PROVINENTS ID'ÁSIA I NORD-AMÉRICA.
LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA
AGLUTINA 4 MILIONS D'HABITANTS. ÉS EL LLOC ON

�Ajuntament

41) de Barcelona

-ES-CONCENTREN 1.600.000 'LLOCS DE TREBALL, EL
70% DELS DISPONIBLES A CATALUNYA, DELS QUALS
TRE-BALL-INDUSTRIALS,__
AQUESTA REGIÓ METROPOLITANA REPRESENTA, EN
DEFINITIVA,
LA CINQUENA__ CONCENTRACIÓ
INDUSTRIAL EN IMPORTÀNCIA DE LA UNIÓ EUROPEA.
EXISTEIX, EN CONSEQÜENCIA, UN TEIXIT INDUSTRIAL
IMPORTANT 1 UNA ECONOMIA PRODUCTIVA FORÇA
SÓLIDA, PERO TAMBÉ UNA POTENCIALITAT LATENT,
ENCARA NO EXPLOTADA.
CAL SABER APROFITAR AQUESTES POTENCIALITATS
PER CONTRIBUIR AL PROCÉS D'ENFORTIMENT
NECESSARI I AFRONTAR ELS NOUS CANVIS EN LES
RELACIONS ECONÒMIQUES QUE ES DIBUIXEN AL
LLINDAR DEL NOU SEGLE. UNS CANVIS QUE
MODIFICARAN TANT LES RELACIONS DE PRODUCCIÓ
COM LES LABORALS.
BARCELONA VIU UN MOMENT EXCEPCIONAL,
NO ENS PODEM ADORMIR.

PERÒ

LA COL•LABORACIÓ I LLEIALTAT INSTITUCIONAL I LA
COMPLIQLTAT--ENTRE ELS SÚCTORS PÚBLIC 1 PRIVAT
HAN DE SER, UN COP MES, ELS krÓTC):4 QUE HAKIDE
FER POSSIBLE QUE NOSALTRES ASSOLIM ELS
NOSTRES REPTES.
1
3

�Ajuntament 41&gt; de Barcelona

Gabinet de Vdca}dia

-Ñ NOM D'AQUESTA LLEIALAT INSTITUCIONAL, LE--;--)
ADMINISTRACIONS AUTONÓMICA I CENTRAL HAN
D'ASSUMIR LA PART QUE ELS Hl PERTOCA.

.1É

CUALUNYA N
T VIURE SENSE AQUESTA
R
AT QUE ES BARCELONA SI VOL SUPERAR EL
REPTE D'UNA ECONOMIA CADA COP MÉS
GLOBALITZADA, I AFRONTAR ELS DESEQUILIBRIS
SOCIALS I LES MANCANCES QUE ENCARA TENIM EN
CIJ
EL TERRENY DE LES INFRASTRUCTURE
Lki,Á-i-e
,(A4z,
L5)/,t,PL4
(L
I A,
Á

'AMPLIACI0
DE
"•"
A
EL
DESENVOLUPAMENT DE LA PLA -A-FORMÁ LOGÍ ICA
DEL
LLOBREGAT,
LES
1
UCTURES
M • IAMB-1 -ÉÑTLS, EL Suyyjfflusi~ENT _pELS/
SR
S S, LA RE
CIÓ DEL BESOS
L'ARADA -6EL T EN D AL A V-Ei0--ÚlTAT S
FACTO RS CRUCIALSÉistEt-F-UTUR-IVÍM E D IAT.
EÑ AQUEST SENTIT, L'ANUÑCI FET DIJOUS PASSAT
PEL SECRETAR! D'ESTAT D'INFRASTRUCTURES I
TRANSPORTS, JOAQUIN ABRIL MARTORELL, QUE EL
MINISTERI DE FOITIÉNT DESTINA
DESTINAIAGA1REBE 12_000
MILIONS DE PESSETES PER IMPULSAR
PLA DEL
DELTA-ES-UNA SONA-ÑOTÍCÍA, PERQUE BARCELONA
1■10 SERÁ - TOT EL bUE POT SER ECONÓMICA I
LOGÍSTICAMENT SI NO ÉS CAPAÇ DE FER ARRIBAR
EL_

4

�Ajuntament 41) de Barcelona

Gabinet t5 'Alealtha

ELS SEUS SERVEIS FINS A LA PORTA DEL
CONSUMIDOR.
TOT 1 AIXÒ, PERÒ, HEM D'ESTAR ATENTS.

EL PLA DEL DELTA, ÉS LA GRAN APOSTA DE FUTUR
DE BARCELONA. ÉS EL QUE ENS HA DE PERMETRE
CONVERTIR-NOS EN LA PORTA D'ENTRADA I DE
SORTIDA DE LES MERCADERIES DE LA UNIÓ
EUROPEA AMB ORIGEN O DESTÍ A ÀSIA I NORDAMÉRICA. LA PORTA SUD D'EVROPA.
ÉS UN PLA QUE VA COMENÇAR AMB UNA GRAN
EMPENTA, QUE VA OBRIR UN GRAN DEBAT PER LA
POSSIBLE DESVIACIÓ DEL DESEMBOCAMENT DEL
LLOBREGAT, PERÒ QUE, MALGRAT LES DARRERES
DECISIONS DE GOVERN CENTRAL, NO AVANÇA A LA
VELOCITAT QUE CALDRIA.
EN AQUEST ASPECTE, PopyllÉm PLANTEJAR-NOS LA
CONSTITUCIÓ D'ALGUN 0;"1.er--4.:::::1 QUE VAGI MÉS
ENLLÀ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT. UN
"PERSONALITfrAr J QUE TINGUI
CAPACITAT PER RESOLDRE DEMORES COM---LESQUE
HEM VISCUT EN AQUEST DARRER ANY I MIG. 1 ÉS
IECIEŠŠÄRI PERQUE BARCELONA NO POTPERDRE
MÉS TEMPS

�Ajuntament *

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaidia

ÉS IMPRESCINDIBLE ACONSEGUIR EN EL PERÍODE

MÉS BREU POSSIBLE UN ACORD QUE PERMETI LA
CONSTRUCCIÓ D'UN CORREDOR MEDITERRANI QUE
RESOLGUI ELS PROBLEMES DE C.ONGESTIO
FERROVIÀRIA AMB ELS QUE ENS COMENCEM A
TROBAR.
PODRÍN/1, FER UNA LLARGA LLISTAJDE-~JECTES
RELACIOÑ~yIB EL 1:1~0- RT FERROVIARI,
COM EL CORREDANI QUE RESOLGUI
ELS PR9L-E11 E-- S DE 00NdÉSTK5 QUE ENS
COMENCEM A TROBAR, ESPECIALMENT EN EL TRAM
COMPRES ENTRE EL PAP1OL I EL PRAT, O LA
CÓ-IISTRUCCIÓ ÖÊNOVES TES D'AMPLE EUROPEU
QUE SEGUEIXIN L'EIX DEL LLOBREGAT.
PER CERT, NO HEM REBUT AMB SATISFACCIÓ, BEN
AL CONTRARI, AMB MALESTAR, LA DECISIÓ
D'AJORNAR L'ENTRADA EN FUNCIONAMENT DE LA
LÍNIA DE TREN DE VELOCITAT ALTA ENTRE
VALENCIA I BARCELONA.
ES UN PROJECTE QUE L'ANTERIOR GOVERN, AMB EL
MINISTRE BORRELL, VA DEIMR ENLLESTIT, I NOMÉS
DEPÈN DE LA VOLUNTAT POLÍTICA QUE S'HI PUGUI
POSAR.
' a-

�Ajuntament

de Barcelona

SÓN MOLTS ELS PROJECTES QUE ESTAN EN MARXA.
PERÒ ALTRES MOLTS, ENTRE ELLS ALGUNS DELS
DE
L'ESTRATEGIA
PER
VITALS
MÉS
DESENVOLUPAYIENT DE LA ■./.111JTAT E_STAN ATURATS
erCÉS—PERLLONGUEN EN 1..1N TEMPá \ QUE SE'NS
ACABA. PENSO CONCRETAMENT EN L'ESTACIÓ DEL
) TREN D'ALTA VELOCITAT, ON UN CERT EXCÉS
LA GENERALITAT, QUE ELS
INTERVENCIONISTÁ
TRIBUNALS~OIVSIDERAT_EN-OLTES OCASIONS
; MUNICIPAL, FA QUE, A
CONTR/ARI A L'WTONOMIA
---- - - -----,-.„
,----------_- -HORES- D'ARA, SIGUI1ErA,141 QUE AQUESTA
ESTACIÓ PUGUI SER UNA REAL
fAT LÁNY 2004, TAL I
COM ---~ PREVIST.oy
CAL PRENDRE UNA DECISIÓ EN AQUEST SENTIT, UNA
DECISIÓ QUE ARA, UN COP 45tSSOLIT EL COMPROMÍS
PER QUE EL GOVERN FRANCÈS TINGUI ENLLESTIDA
LA SEVA VIA FINS A FIGUEFIES PER L'ANY 2004, ÉS
MÉS URGENT QUE MAI.
ES FÁCIL SABER c_CAC A ON APUNTEN
GEOGRÁFICAMENT
PROJECTES
D'INFRASTRUCTURES: CAP A A LA POTENCIACIÓ DE
LA ZONA DEL DELTA DEL lh_OBREGAT COM A UNA
GRAN ÁREA LOGÍSTICA I D'INTERCOMUNICACIÓ
MODAL QUE ENS PERME-h SER LA PORTA SUD
D'EUROPA I, PER TANT, PODER CONTINUAR
COMPETINT D'IGUAL A IGUÁL AMB LES~LS

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de PA3ca)dia

CIUTATS EUROPEES, I CAP A LA RECUPERACIÓ
D'AQUEST GRAN BUIT URBÀ QUE ÉS AETUALMENT EL
CONGOST DEL RIU BESÓS.
EN ELS DARRERS ANYS, MITJANÇANT CONVENIS
ENTRE ADMINISTRACIONS I ACORDS ENTRE ELS
AJUNTAMENTS IMPLICATS, S'HAN POSAT LES BASES
POLÍTIQUES D'UNA ACTUACIÓ QUE HA DE PERMETRE
RECUPERAR LA LLERA DEL RILL MILLORAR LES
COMUNICACIONS I INFRASTRUCTURES D'UNA ZONA
ON Hl VIUÉN MÉS D'UN MILI() DE PERSONES, EL 17%
DÉLA POBLACIÓ CATALANA.
EL PLA DEL BESÓS ACTUARIA BÀSICAMENT EN EL
TRAM DEL RIU QUE PASSA ACANALAT ENTRE SANT
JÓAN DE MONitAáA I LES TRINITATS. UN TRAM ON
PODEM TROBAR UNA GRAN PART DELS FENÒMENS
PROBLEMÀTICS QUE TENIM A BARCELONA.

it-9 ,

ÉS UN PLA DE 4.500 R/iILIONS DE PESSETES,
S U
FINANÇATS BÁSICAMÉNT AM
-QUE
A (.M` TRAMA
PRETÉN RECONSTITUIR L'EXIST
URBANA SOBRE LA BASE DE, PONTS PEL DAMUNT DE
LES AUTOPISTES ENTRE ELS BARRIS DE TORRE
BARÓ, CIUTAT MERIDIANA 1 VALLBONA, I DES DE
VALLBONA FINS A L'ALTRE BANDA DEL RIU, A SANTA
COLOMA 1 LA PART BAIXA DE MONTCADA.

(114

�Ajuntament • de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

EL PROCÉS DE REGENERACIÓ DEL BESÒS S'HAURÀ
DE COMPLETAR AMB EL TRACTAMENT DE LA XARXA
QI ALTA TENSIÓ, LA DOTACIÓ DE SERVEIS 1
HABITATGES I UNA ACTUACIÓ DECIDIDA ALS BARRIS
IMPLICATS, ALGUNS DELS QUALS, COM ÉS EL CAS DE
LA MINA, HAN PAGAT, ENCARA PAGUEN, MOLT CARA
AQUESTA MARGINALITAT QUE ENCARA PATEIX EL
BESÒS I QUE HAN ESTAT SOTMESOS A DURSSIMS
PROCESSOS DE DEGRADACIÓ.
VEIENT LA DIMENSIÓ D'AQUESTS PROJECTES ES POT
COMPROVAR FÀCILMENT LA PREOCUPACIÓ, NO RAS
SECUNDARIA PER L'ARTICULACIÓ DEFINITIVA DE
BARCELONA EN LA SEVAbilViENSIÓ METROPOLITANA.
LES RONDES VAN SER\UN PRIME_B_PAS EN AQUEST
SENTI ,VAN SER UN PROJECTE FORÇA AMBICIÓS DE
CARA A POSAR AL DIA L'ENTRAMAT URBÀ DE
BARCELONA, PERO QUE NOMÉS SUPOSA UN PRIMER
PAS EN LA VERTEBRACIÓ DE LA VERITABLE CIUTAT,
DEL "CONTINUUM" URBÀ DE BARCELONA7
AQUESTA REI.TrÁT METROPOLITANA NO HA ESTAT
SOVINT PROU RECONEGUDA I SI EXCESSIVAMENT
MALMESA.
L'ESTATUT DE CATALUNYA JA VA RECONÈIXER EL
FET METROPOLITÀ, PERÒ TOT EL QUE HA VINGUT AL

�Ajuntament

417)

de Barcelona

DARRERA DE L'ESTATUT NO HO HA FET PROU,
SOBRETOT DESPRÉS DEL 1987.

SEMBLA QUE NO ES PUGUI PARLAR
S DE LA
SUPRESSIÓ DE LA CORPORACIÓ ME OPOLITANA DE
BARCELONA. SEMPRE QUE S SUSCITA AQUEST
DEBAT SE'N FA UNA INTE
ETACIÓ NEGATIVA, O
FINS I TOT, UNA QÜEST DE FORÇA COM, DE FET,
HO VA SER L'APROVdC5 DE LES LLEIS D'ORDENACIÓ
TERRITORIAL. /
PERÒ EL ET

METROPOLITÀ

ÉS UNA REALITAT

INQÜES ONABLE I AIXÒ ÉS EL QUE CAL TENIR EN
COMPtE,

`-rt-

POT SER AL DARRERA DE LA POR A AQUEST DEBAT
Hl HA UNA VOLUNTAT DE NO RECONÈIXER EL PAPER
/1 QUE HAN JUGAT ELS MUNICIPIS EN EL
DÉSENNOMPÁMÉNT1 CREIXEMENT DE CATALUNYA.

TANCAR ELS ULLS DAVANT L'EVIDENCIA QUE EL
PAÍS HA PROGRESSAT EN ELS DARRERS VINT ANYS
GRÀCIES EN GRAN PART A L'EMPENTA, EL
DINAMISME I L'ACCIÓ DECIDIDA DELS AJUNTAMENTS I
DEL CONJUNT DELS ENS LOCALS. I AIXÒ SENSE
COMPTAR SOVINT AMB LES COMPETÈNCIES I ELS
RECURSOS NECESSARIS.
DE

/"Cfq
71t,"
cy\

lo

�Ajuntament •

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

LA CONCRECIÓ DE TOTS AQUESTS PROJECTES
LOGÍSTICS I D'INFRASTRUCTURES QUE HAN
D'ENFORTIR AQUESTA DIMENSIÓ METROPOLITANA,
SÓN CRUCIALS EN UN MOMENT EN QUE ES DIBUIXA,
CADA COP MES, UN FUTUR DE COMERÇ
MUNDIALITZAT I AMB UNA FORTA COMPETÈNCIA
DELS NOUS MERCATS EMERGENTS, QUE OFEREIXEN
SIGNIFICATIUS AVANTATGES EN QUANT A COSTOS.
DAVANT D'AIXÒ, ELS PASOS QUE, COM EL NOSTRE,
PROVENEN DE LANTIGA TRADICIÓ INDUSTRIAL I
-ASPIREN A MANTENIR I MILLORAR EL GRAU DE
PROTECCIÓ SOCIAL ASSOLIT, HAN DE COMPETIR
AMB LES ARMES DE LA QUALITAT, ES A DIR, AMI1-ÉL
VALOR AFEGIT QUE ELS Hl POT DONAR LA MILLOR
FORMACIÓ DE L'ELEMENT HUMÁ, LA DISPONIBILITAT
DE MILLORS XARXES D'INFRASTRUCTURES, EL CLIMA
DE SUPORT A L'ACTIVITAT EMPRESARIAL LA
ÍÑVESTIGACIÓ I LA INNOVACIÓ TECNOLÓGICA I EL
PODER COMPTAR A1\41_0 ENTRAMAT SOCIAL
F O RTAMEW-COHE SI O NAT
EN PARAL . LEL, I COM A MIDA DE FORÇA PER EVITAR
SITUACIONS DE "DUMPING" SOCIAL, CALDRIA FER
ACOMPLIR CARTA DELS DRETS SOCIALS ALS
PAÏSOS EXPORTADORS.

�Ajuntament • de Barcelona

CAL, PER TANT, ARRIBAR A ALIANCES
ESTRATÈGIQUES DESUEORT AL TEIXIT INDUSTRIAL
PERAL MANTENIMENT , I L'INCREMENT DE
L'OCUPACIÓ I DE LES RENDES ENTRE TOTS ELS
AGENTS SOCIALS: ADMINISTRACIONS, SINDICATS I
PATRONALS. EN AQUEST ASPECTE, I AMB
COOPER-ACIÓ AMB EL CONJUNT DE MUNICIPIS QUE
CONFORMEN LA REGIÓ METROPOLITANA DE
BARCELONA LA CLUTAT TREBALLA EN LA REDACCIÓ
D'UN PACTE INDUSTRIAL METROPOJJTÀ, DEL QUAL
COMENCÉWA-TENTWELS PIMERS ESBORRANYS, I
QUE S'HA DE CONCRETAR EN EL POTENCIAMENT DEL
TEIXIT INDUSTRIAL I DE SERVEIS EXISTENT A LA
REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA.
AQUEST PACTE HA DE TENIR EN CONSIDERACIÓ DOS
MARCS DE REFERÈNCIA DIFERENCIATS. L'UN
GENÈRIC, QUE ÉS EL MERCAT MUNDIAL I LA SEVA
PROGRESSIVA GLOBALITZACIÓ, I UN ALTRE PROPI,
EL DE LA UNIÓ EUROPEA, QUE ACTUALMENT ES
TROBA IMMERS EN UN PROQÉS D'UNIFICACIÓ DE LES
ESTRUCTURES MONETÀRIES DELS PASOS
MEMBRES, LES REPERCUSSIONS DE LES QUALS CAL
PODER PREVEURE I COMPENSAR.
AIXÍ, PER EXEMPLE, A PARTIR DE L'1 DE GENER DE
1999, UN COP ARRIBATS A LA FASE D'IMPLANTACIÓ
DE LA MONEDA ÚNICA EN AQUELLS PASOS QUE Hl

�Ajuntament

\

de Barcelona

ACCEDEIXIN, DESAPAREIX LA POSSIBILITAT DE
RECÓRRER A LA DEVALUACIÓ COM A INSTRUMENT
PER AUGMENTAR LA COMPETITIVITAT DE LES
EMPRESES.
EN CONSEQÜÈNCIA, AQUESTA DATA ENS MARCA UN
ÀMBIT TEMPORAL CLAR. DISPOSEM DE NOMÉS
AQUEST TEMPS PER PODER DISSENYAR I IMPLANTAR
ESTRATÈGIES
ECONÒMIQUES QUE
PUGUIN
ESDEVENIR ELEMENTS DE POTENCIACIÓ, UNES
ESTRATÈGIES ECONÒMIQUES QUE DIFÍCILMENT
PODRAN DUR-SE A TERME SI NO EXISTEIXEN LES
INFRASTRUCTURES ADEQUADES.
CAL, PER TANT, FER UNA GRAN ESFORÇ DE
POLÍTIQUES
DE
LES
COORDINACIÓ
DESENVOLUPAnEaT_MI.LPER I FS.ADM..I..N..I-ST-.RAC.IONS
E

► ' ' .IAM.BÉ,
LOCALS, COM L'AUTO i u
L'EUROPEA. UN ESFORÇ QUE HA DE FER UN
r ESPECIAL INCIDÈNCIA EN LA PLANIFICACIÓ
TERRITORIAL, LA PROFESOIONALITZACIÓ DE LA
GESTIÓ PÚBLICA, LA SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA
I L'IMPULS D'ACTUACIONS ESPECÍFIQUES DE SUPORT
A L'ACTIVITAT EMPRESARIAL.
ÉS TRACTARIA, DONCS, D'APLICAR EL QUE DIU EL
PREÀMBUL DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, AQUESTA
MENA DE PRE- CONSTITUCIÓ EUROPEA, QUE

�Ajuntament 41) de Barcelona

CONSAGRA, ENTRE ALTRES ,MOLTES 9,1;YESTIONS, EL
PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT, SEQÓNS ELS QUAL
TOTES LES ACTUACIONS PÚBLIQ?JJES ES FARAN DES
D'AQUELL NIVELL DE L'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPER
AL CIUTADÀ QUE SIGUI POSS1'3LE.
L'ALTRA POTA SERIA/EL REFORÇ DE LA CULTURA
DEL DIÀLEG SOCIAL AMB EL PROPÒSIT D'ENFORTIR
EL TEIXIT INDUSTRIAL QUE SIGUI ENTÈS COM UNA
RESPONSABAT
COMPARTIDA
ENTRE
EMPRESAMá, SINDICATS I ADMINISTRACIONS I QUE
ES SIT/kil DINS D'UN MARC DE DEFENSA DE LA
CO SIÓ SOCIAL.

_eÁ,,uryLe (`

,

‚4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20372">
                <text>4413</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20373">
                <text>Repercussions econòmiques dels grans projectes de Barcelona. Conferència Col.legi Censors Jurats de Comptes de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20375">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20376">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20377">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20379">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20380">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20848">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20849">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20850">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20851">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22142">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28382">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41120">
                <text>1996-11-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41577">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43731">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20381">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1508" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1086">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1508/19961123d_00749.pdf</src>
        <authentication>f65b0ec400f5add3fa051da9f5606459</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42704">
                    <text>Paraules Sr. Pasqual Maragall a la cloenda Congrés Federació de Barcelona del PSC
Setembre 94: Inici de la precampanya electoral.
1000 persones. Hotel Sants.
11 punts, referències o principis:
Europa. Catalunya. Cultura. Civisme. Qualitat. Honestedat. Autoritat. Economia.
Llibertat. Servei al Públic i Proximitat (això que els tècnics jurídics en diuen
Subsidiaritat).
Si ara fessim un repàs de l'acompliment d'aquests principis crec que en tots hem
avançat.
Expectatives actuals: velocitat de creuer, millores possibles en l'equip, retirada del
contrincant principal, una certa fatiga en lis relacions mitjans -equip, incertesa
controlada respecte al lideratge futur, que avui espero que podrem aclarir una mica:
trunfos a la mà: 70.000 M. d'inversió, projectes mobilitzadors, sistema de gestió i
descentralització, prestigi immens i calendári guanyador (Cimera de les Regions i
Ciutats 1997, Bid 97, Congrés esport per a tothom 1988, unificació de les
organitzacions mundials de ciutats a BCN 1999, tres/quatre mesos abans de les
eleccions). Guanyarem aquestes eleccions!
Per si faltava poc els candidats adversos possibles ho tenen pelut (uns perquè tenen
càrrecs que els obliguen amb BCN i no podran complir, altres perquè són poc
coneguts). Guanyarem!
Ara ens hem d'obrir i ficar els nostres votants a dins del partit. O el que és el mateix:
des del partit anar-los a buscar i oferir-los més oportunitats interessants de
part icipar.
No es tracta de ficar els 350.000 votants a dins, un per un; no ens hi cabrien. Es un
objectiu qualitatiu: tenir un perfil més semblant al seu, un projecte capaç de fer-ne
la síntesi estable, uns principis i unes fites en les que s'identifiquin el votant
socialista "de tota la vida" amb el punyetero que ens vota "malgrat el partit".
Cal que siguem antropològics, cal que imitem les seves formes de viure, d'expressarse, que compartim les seves aficions? O cal simplement adreçar-se al més profund
de la seva intelligència i al més pur de la seva il.lusió per oferir-los la idea perfecta?
Totes dues coses i cap en pa rt icular, cap per separat. La política està canviant i
haurem d'anar trobant el desllorigador. No oblidem mai -això és el més importantque esquerres vol dir desig de millorar i dreta vol dir "deixar fer", conservar.
Val a adir que algunes de les coses que han passat en la història recent ens obliguen

�a re fl exionar. Les esquerres de vegades han "intervingut" massa, no han "deixat fer"
prou; en segon lloc els ecologistes ens demanen conservació; en tercer lloc i
sobretot al final del segle XX, tomen a renéixer les identitats i els nacionalismes del
XIX. I nosaltres no ho hem tingut prou en compte.
(A vegades penso que la dreta és el partit que apareix quan les esquerres
s'equivoquen. Es el partit de les nostres equivocacions).
Per nosaltres la ciutat i la humanitat són perfectibles, per molt ingenu que pugui
semblar. Per la dreta el millor és no ficar-s'hi: res no canviarà mai del tot.
Barcelona ha canviat. Catalunya ha canviat. Espanya ha canviat. Barcelona ha
canviat d'una altra m an era. Percebem els seus canvis d'una m an era més pròxima: els
veiem, els toquem. I els que no toquem encara, els imaginem, els volem i sabem
que els tindrem tard o d'hora
Aquesta és la nostra gran força. Hem aconseguit amb penes i treballs, a través
d'alegries i decepcions compartides, massivament compartides, crear un argument,
tenir un relat, explicar una història i amés realitzar-la, reflectir una imatge que
tothom veu i creu. Barcelona és un nom que té una determinada ressonància que
nosaltres hem estat capaços d'interpretar.
Però aquesta ressonància no ens pertany. Justament la gràcia està en què hem sabut
obtenir-la escoltant els ciutadans i modificant la música que tocàvem a la mesura
que ells i elles ens ho indicaven: ara hem d'innovar i estar molt atents a llur reacció.
Hem d'innovar perquè la fatiga, l'oxidació, el pas del temps i el conformisme f an
malbé el millor projecte. I si no ja ho veureu ambel que passarà a la dreta catal an a,
que pot ser apoteòsic. A base de repetir una i altra vegada "som, som, som", en
comptes de desaparèixer lentament per l'horitzó, faran un pet com un aglà.
La joventut. Es cert que són pragmàtics i que el pragmatisme és llei. Es cert que la
joventut d'esquerra no ha trobat una música política pròpia i que si la troba, la troba
fora dels partits, en les ONGs, en el professionalisme dedicat, en el treball
d'inventar-se feina. al cap i a la fi els nostres partits esquerrans són els del poder en
una bona part. Amb les seves servituds... de moment, mentre no canviem també la
política.
D'això es tracta.
De moment tenim un bon punt de pa rt ida. Es diu Barcelona. Un projecte compartit
per joves i grans. Una magnífica ca rt a de presentació.

�Els desapareguts: Ramos, F. Jurado. Pep Jai.. Adroher Gironella. Flora. Pané. Quico
Vila. Xavier Soto (desaparegut i jove). Cigarrán, i la Paulina ("baixa que em moro"),
i en Joaquim Garri ga ("no vaig al cel, que ha estat aquí amb vosaltres ").
Nosaltres no som socialistes que hem baixat del cel per aplicar a Catalunya la
fórmula màgica de la revolució, amb lleugeres adaptacions.
Nosaltres som un grup de catalans i catal an es, d'o ri gen i de destí, per atzar o per
valuntat o per necessitat, que hem decidit que la saga socialista, la història dels
socialistes, les seves virtuts i les seves misèries, gràcies als seus innombrables
herois i malgrat les nombroses patinades -i m'estic referint als socialistes catalans
i també als germans espanyols i a tots els socialistes internacionals - són la millor
familia politica, la més capaç de nevegar amb encert cap al segle XXI, la més capaç
de tr an sformar Barcelona i Catalunya en la ciutat i la terra que volem nosaltres i que
h an volgut en Pep Jai i la Paulina. La més capaç de trobar un llenguatge no prostituït
que els joves acceptin o, millor, d'entendre i d'acceptar -corregint-lo- el mot del
joves. (Un cop amb Xesco...etc..)
Fa vint anys, el Secretariat del PSC-C de BCN el formàvem entre altres, l'Adroher,
en Garcia Petit, Sala, Pere Jover, Peiró, Maria Torrent, A. Batlle, Ferreiro, Joan
Laporta i jo mateix. Vam convocar el primer Congrés de BCN al Col.legi d'advocats
(1976). Aquest era el meu partit i és el meu partit.
Però us haig de dir amb tota franquesa que la direcció d'aquest partit a Barcelona no
és la que jo hauria triat. La respecto perquè sóc socialista i perquè ha estat elegida
democràticament. Es més, respecto tots i cadascun dels companys i companyes
elegits.
Però ni la composició ni la manera com s'ha elegit m'han semblat adients.
La ciutat de Barcelona no s'ha cansat de nosaltres, però no estic t an segur que el
partit de BCN no s'hagi cansat de mi -és un dilema que haurem de resoldre.
Hi ha una cosa de la ponència d'estratègia -que en general està molt bé- que m'ha
dolgut. Quan compara els dos models de partit, l'un electoral i liderista, basat en el
protagonisme dels electes i un altre de transformador de la realitat.
Ens hem de començar a adonar que amb el partit que tenim i el model que tenim
HEM transformat la realitat de Barcelona i del país. Hem de deixar la idea de quan
érem petits que la transformació sociali sta és la negació de la realitat, el negatiu del
que hi ha. La transformació socialista és la que hem fet, la que hem començat a fer.

�Una cosa que no va del tot és la relació equip de govern de BCN - medis de
Comunicació. Exemples: "els preus de la vivenda a BCN baixen però la carestia no
s'arregla" (!?)• El Ple de l'Ajuntament d'ahir (22-11-96), id: el deute baixa però no
es resol el problema del deute: i som l'única Administració pública espanyola de
gran tamany que torna deute i contribueix a rebaixar el tipus d'interès, en comptes
d'endeutar-se! - O aquell diari que confonia una noia que anava en una de les moltes
llistes, amb el seu pare, afirmant que l'alcalde el volia ficar en la direcció, etc. etc...
En els períodes de Congressos, ja se sap. Però haurem de fer un pensament.
Les pròximes eleccions les guanyarem, les de Maig del 99 i les de Novembre. Les
dues.
Tenim la direcció que convé a BCN (Clos, Santiburcio, Ferran i Cases) i Catalunya.
El President que es mereix el partit i el lr Secretari que millor pot dur endavant tot.
Encara que el President ha de tenir el tractament que es mereix.
Es, doncs, el moment de prendre decisions. L'estiu que ve, la propera Mercè,
tindrem nou Alcalde que espero i confio que serà Joan Clos.
Després, més endavant, decidirem el candidat del 99.
Joan Clos sap el que vol i com aconseguir-ho. I el que ell vol, us ho ben asseguro,
és el que jo vull i el que vosaltres voleu.
Jo tinc un compromís amb la ciutat i un compromís amb Europa, amb el Comitè de
les Regions de la Unió Europea.
Tots dos els acompliré.
El compromís amb la ciutat és deixar el mandat encarrilat, la ciutat en el màxim del
seu prestigi i ben o ri entada cap al futur.
Amb Europa haig de presidir fins al final del 97. La sessió de desembre podria ser
la de l'elecció del nou President. El Reglament ho permet.
Visca Catalunya! Visca l'Espanya que en tre tots anem fent! Visca Catalunya un altre
cop! Visca Barcelona que és el nom de la nostra esperança!. No la defraudem!.
23-XI-99

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20382">
                <text>4414</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20383">
                <text>Paraules de Pasqual Maragall a la cloenda del congrés de la Federació de Barcelona del PSC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20384">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20385">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20386">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20387">
                <text>Hotel Barceló Sants</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20389">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20390">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20845">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20846">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20847">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41121">
                <text>1996-11-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41576">
                <text>Discurs on Maragall va comunicar que deixaria de ser alcalde al setembre de 1997.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43732">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20391">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1509" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1085">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1509/19961126d_00750.pdf</src>
        <authentication>1aed43010ba0442e035cd6397ce661c3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42703">
                    <text>UNION EUROPEENNE

Comité
des
regions

Le président

Brussel.les, 26 novembre 1996

Discours du Président sur

Temps previst :

+/- 30 minuts

"Le róle du Comité des Régions dans le processus de
construction européenne"

Gràcies Sr. Gasóliba,
Benvolguts amics i amigues,

Abans de començar volia agraïr al Patronat Català Pro Europa
per aquesta invitació a compa rt ir amb tots vosaltres una estona
parlant del Comité de les Regions que tinc l'honor de presidir, i
parlant de les regions, de les ciutats, dels ciutadans i de la

Rue Belliard 79 - 1040 Bruxelles
Tél. +32 2/282 22 11 - Fax +32 2/282 23 18

�nostra estimada Europa. Un intercanvi d'idees amb un públic
especialista en la matèria, ja que normalment quan parlo del
Comitè a Barcelona, a Paris o a Bonn, una gran part del públic
es troba lluny de 1'Unió Europea, les seves institucions i molt
més del Comitè de les Regions. Avui, els experts sou vosaltres.

Je vais maintenant parler en français, puisque je crois que la
langue de Molière peut nous servir aujourd'hui de "lingua
franca", or je vois parmi nous, des tetes bien connues et
appréciées mais pas trop catalanes...

Chères amies et amis, voici le premier des exemples que je
voulais mentionner aujourd'hui: la langue. La langue, forme
d'expression et de communication entre les peuples, forme de
richesse, expression-méme des milliers d'années de culture. La
langue, un des grands problèmes de notre Europe. Comment
faire communiquer ces millions d'habitants de cette union des
pays qui forment l'Europe? Comment transmettre les mémes
idées à un citoyen de Tampere et un autre de Siracusa?

La langue comme richesse et la langue comme problématique.
Et comme cela, tant d'autres exemples d'éléments qui nous
rendent différents les uns des autres, tans d'éléments qui
2

�rendent difficile cette union des états dont les précédents
créateurs de cette idée européenne ont revé un jour, il n'y a pas
si longtemps.

L'Europe unie existe-t-elle?

I1 y a seulement quelques jours, mon ami Enrique Iglesias,
uruguayen d'origine asturienne, Président de la Banque
Iberoaméricaïne pour le Développement, m'expliquait comment
l'on voyait l'Europe depuis les États-Unis: "les Américains
voient l'Europe comme une jungle. Aux États-Unis, il y a un
seul drapeau, une seule langue, une seule armée, une seule
nation. Vous, les européens, vous avez 15 armées, drapeaux,
langues.... Ou encore pire, dans chaque pays il existe plusieurs
ats-Unis ne comprennent pas l'Europe.
langues... Les Ét
L'Europe est sympathique pour les Américains, sympathique
parce qu'elle symbolise l'histoire, le passé, la diversité,..., c'est
très intéressant pour les touristes américains. Mais du point de
vue économique, scientifique, militaire, vous n'avez rien a
dire".

Chers amis, devant ce qui risgue d'étre vérité, il faut que nous
réagissions. Et nous le faisons déjà, d'une façon très passionnée,
3

�normalement. Je l'ai fait, devant mon ami Iglesias, de façon
passionnelle, en lui parlant de l'Europe comme réalité, telle que
je la sens, en disant "vous savez, nous, nous révons plus d'une
Europe, cette Europe existe déjà, c'est l'Europe de nos fi ls. Ma
filie ainée, étudiante en architecture, vient d'achever une année
à l'Université de Porto, gráce à une bourse de 1'Union
européenne, une bourse Erasme. Elle est rentrée de Porto avec
un copain portugais. Maintenant ils habitent à Barcelone. Mon
autre filie vit à Sarajevo oi). elle travaille pour une ONG
française.... C'est ça l'Europe.

Et c'est comme ça que nous construisons l'Europe: de bas vers

le haut. Le temps des groupes élitistes, qui décident ce que
l'Europe sera, est fini. Aujourd'hui les citoyens veulent étre
informés. Veulent et ont tous les droits d'étre informés. Je viens

juste de participer, aux ceités des autres 4 présidents des
institutions européennes, au lancement du premier programme
d'information aux citoyens sur ses droits comme citoyens de
l'Europe (Citizens' First).

Le moment est arrivé de parler clairement, de façon ouverte et
transparente du pourquoi de cette Europe. Le schéma qui en
anglais s'appelle "top down" est définitivement supplanté par
4

�celui de "bottom -up ". Dans ce processus, le Comité des
Régions a beaucoup à dire.

Effectivement, que pourrais-je vous dire de notre Comité des
Regions que vous ne sachiez pas encore?

L'instauration du Comité des régions par le Traité de Maastricht
officialise la représentativité des pouvoirs locaux et régionaux au
sein de l'U nion européenne.

Ainsi les régions, villes et collectivités intermédiaires peuventelles intervenir, par la voie de leurs représentants et de manière
consultative, dans le processus de décision communautaire aux
cótés des autres institutions de l'Union.
Le Comité des régions a un ! role important à jouer dans la
construction européenne dont l'un des objectifs principaux est le
renforcement de la cohésion économique et sociale entre les
États membres.

Par ailleurs, la mise en place du Comité des régions est une étape
significative vers la volonté manifestée dès le préambule du
Traité sur l'Union européenne de poursuivre "le processus créant
une union sans cesse plus étroite entre les peuples de 1'Europe,
5

�dans laquelle les décisions sont prises le plus près possible des
citoyens, conformément au principe de subsidiarité".

Le Comité des régions est composé de 222 membres et d'un
nombre égal de suppléants nommés pour quatre ans par le
Conseil statuant à l'unanimité (sur proposition des États
membres respectifs). Leur mandat est renouvelable.

En leur qualité d'élus ou de responsables de collectivités locales,
intermédiaires et régionales, les 222 membres du Comité des
régions jouent un double role auprès des citoyens : d'une part, ils
prennent en compte leurs intéréts directs dans le processus
d'élaboration des polítiques communautaires; d'autre part, ils leur
transmettent régulièrement tous les actes relatifs à 1'Union
européenne.

Le Traité sur 1'Union européenne prévoit la consultation
obligatoire du Comité des régions par le Conseil ou la
Commission dans les domaines suivants :

-

Éducation et jeunesse

6

�Culture
Santé publique
Réseaux transeuropéens dans les secteurs des
infrastructures du transpo rt, des télécommunications et de
l'énergie
Cohésion économique et sociale y compris les fonds
structurels.

En outre, le Comité peut étre consulté dans tous les cas oú le
Conseil ou la Commission le jugent opportun.

Lorsque le Comité économique et social est consulté en
application de l'article 198, le Comité des régions est informé et
peut, lorsqu'il estime que des intéréts régionaux spécifiques sont
en jeu, émettre un avis ce sujet.

Par ailleurs, il peut émettre un avis de sa propre initiative dans
les cas oú il le juge utile ce qui lui permettra de suivre de près la
mise en oeuvre des politiques communautaires ayant des
répercussions sur les collectivités régionales et locales.

Les avis du Comité des régions sont transmis au Conseil et à la
Commission.
7

�Le CdR est né avec le traité de Maastricht comme point final
d'un long parcours dans lequel l'Union européenne s'est
intéressée, de taçon progressive, par les régions et le
phénomène de régionalisation de nos pays. Ce n'est qu' en 1972
que la Communauté commence à se doter d'un certain nombre
des compétences qui nous permettent de dire que nous parlons
d'une politique régionale. De façon progressive, la
Communauté augmente ses compétences et cherche, non
seulement à examiner l'impact de ses politiques au niveau
régional mais également les différences entre régions au niveau
du développement. C'est la naissance des fonds structurels.
Europe est divisée en "régions" ou plutót, en objectifs liés à son
niveau de développement. A partir d'ici, et toujours dans le
principe "top-down", la Commission, en accord avec les états
membres (gouvernements nationaux) commence à repartir les
fonds communautaires suivant les critères que eux-mémes
négocient avec les gouvernements nationaux. C'est sa façon de
contribuer á la diminution des diversités de développement,
réduire les différences entre régions, á contribuer à une
meilleure cohésion économique et sociale, comme l'on dirait
dans des termes plus actuels.

8

�Un approche assez centraliste ou centralisatrice, si vous me
permettez. Ce n'est que gráce à la pression des organismes
"non-off riels" ou communautaires tels que le Conseil des
Communes et Régions d'Europe (CCRE) que je préside, ou
l'Assemblée des Régions d'Europe (ARE), plus tard, présidé
par Jordi Pujol, que l'on voit naitre une première défense des
entités régionales et locales comme des pouvoirs politiques plus
proches des citoyens, done, probablement mieux connaisseurs
des erais "besoins" ou problématiques dans les régions
d'Europe, sans tenir compte du fait qu'il s'agit d'une région
objectif 1 or 2....

I1 aura fallu que ses formes d'administration ou de pouvoir
décentralisé se groupent pour faire valoir son droit à participer
aux prises de décision qui auront, au moment de sa mise en
application, une incidence directe sur eux et les citoyens qu'ils
représentent. En forme de "lobby" d'abord ou de façon plus
reconnue plus tard, dans le Conseil consultatif des collectivités
locales et régionales auprès de la Commission européenne à la
DG

XVI et dans le Congrés des Pouvoirs locaux et régionaux

du

Conseil de l'Europe, plus tard, les villes et les régions

d'Europe essaient de s'exprimer de façon organisée devant les
9

�institutions communautaires crées par

- et alliés des

gouvernements nationaux.

Ils essayent, finalement, d'obtenir quelque chose qui existe déjà
dans certains pays de cette communauté : une participation de
toutes les formes de gouvernements dans le processus de prise
de décisions. C'est le cas des pays scandinaves, par exemple,
oil le niveau de décentralisation est tel que l'on ne peut plus
s'imaginer une loi du parlement danois, par exemple, sans
qu'elle n'ait pas été élaborée ou débattue avec l'association des
pouvoirs locaux et régionaux d'abord. Dans ce pays-là, le
concept de partenariat est appliqué dans sa totalité. Par contre,
dans des autres pays que l'on pourrait croire plus décentralisés
pour son grand niveau de régionalisation (comme l'Allemagne
ou le nótre), la participation régionale et surtout locale n'est
pas toujours si forte. Le concept de subsidiarité n'est pas conçu
de la méme façon. Ce concept reste nouveau pour tous les pays
sauf les pays scandinaves.

Ii s'agit donc d'introduire au niveau européen (et par
conséquence, peut-étre aussi au niveau national dans certains
cas) une pratique qui est déjà courante dans certains pays.

10

�C'est avec cet esprit que le Comité des Régions est né. Méme si
de forme très confuse et forcée, les chefs d'État et de
gouvernement ont finalement cédé aux demandes défendues par
l'Allemagne principalement et l'Espagne à un certain degré,
d'inclure dans le Traité la création d'une nouvelle institution
(ou organe) qui représentait toutes les autres formes de
gouvernement non-nationales.

Le Comité est done né avec un nom restrictif (Comité des
Régions, pas des régions et villes) avec un schéma copié du
Comité Économique et Social (y inclus la méme répartition des
sièges par gays) et partageant une structure organisationnelle
avec, justement, ce Comité Économique et Social.

Mis en place de manière très rapide (et consécutivement avec
les erreurs que cela peut comporter, mais ü a le mérite d'étre en
fonctionnement), le Comité est présidé par Jacques Blanc
(Président de la région du Languedoc-Roussillon) pendant les
deux premières années de son existence.

Pendant ces deux années, le Comité a apporté sa contribution à
la définition de nombreuses politiques communautaires
1 1

�majeures telles que la cohésion économique et sociale, les
réseaux transeuropéens, la Politique Agricole Commune, la
politique structurelle, l'environnement, la société de
l'information, etc.

Deux ans après, je suis élu en tant que deuxième président, en
mars 1996. Dès le début de mon mandat je me fixe deux
objectifs prioritaires:

*

améliorer l'administration et convertir le CdR en un
organe efficace, flexible et transparent, et

*

augmenter son poids politique, en renforçant sa présence
sur la scène communautaire.

C'est dans ce deuxième point que j'encadre cet horizon du role
du CdR dans le processus de construction européenne. Pendant
ces derniers moins nous avons essayé d'améliorer les relations
entre le CdR et les autres institutions, notamment le Pariement
Européen avec qui on pourrait étre accusé d'avoir une relation
de concurrence. Personnellement je suis convaincu que cela
n'est absolument pas vrai. J'ai insisté dés le premier jour,
devant le Président Hánsch, devant mon ami Roberto Speciale,
Président de la Commission de politique régionale du PE, que
12

�nous ne sommes pas le Parlement ni ne voulons l'étre. Sur la

scène européenne, il y a bien la place pour les deux institutions
qui, de plus, sont complémentaires.

Le Parlement européen est le symbole de l'unité européenne, de
la citoyenneté européenne; le Comité des Régions est la preuve
de la diversité européenne. Le Parlement est formé des
représentants des citoyens élus pour le représenter au niveau
européen, le Comité est aussi formé par des élus mais qui sont
élus pour gouverner ces citoyens chez eux, pas au niveau
européen; au niveau européen, on leur demande seulement
d'apporter leur expérience locale et régionale, d'étre consultés,
mais pas de gouverner.

Lorsque, comme citoyen de Barcelone, je pense à ceux qui me
représentent à Bruxelles, je pense aux euro-deputés.

Avec ce Parlement ami, nous avons déjà commencé à travailler
ensemble. Nous avons, notamment, organisé une conférence
conjointe les 1-3 octobre derniers ou nous avons approuvé une
déclaration ensemble contenant nos exigences à la CIG. Une
déclaration avec laquelle, le Parlement a pris la défense de nos
demandes aux gouvernements nationaux.
13

�En méme temps, nous avons également beaucoup avancé avec
la Commission européenne. Je peux dire que nous avons une
relation privilégiée avec la Commissaire Monika Wulf-Mathies,
"notre" commissaire avec qui je partage une bonne amitié et
avec qui nous avons discuté à plusieurs reprises sur le role que
les régions doivent jouer dans la construction de cette Union
européenne.

J'ai entamé aussi une étroite relation avec le Président Santer,
notamment à partir de son initiative pour l'emploi, les "pactes
de confiance pour l'emploi". Ensemble, nous avons discuté sur
la nécessité d'établir ces pactes au niveau local. Nous sommes
convaincus que les pactes entre le patronat et les syndicats sont
presque inimaginables au niveau européen, très difficiles aussi
au niveau national. Par contre au niveau régional et local, la
possibilité de réussite est majeure. Au niveau régional ou local,
il existe une confiance entre les acteurs; les acteurs locaux et
régionaux se connaissent entre eux:, ils savent qui ils sont, ce
qu'ils font, quels sont ses vrais besoins.... ils se font confiance.

Nous avons done, tout de suite, repris cette initiative et nous
avons adopté une Résolution politique, un document plus
14

�détaillé avec notre point de vue et nous avons organisé aussi le
premier forum des pactes territoriaux pour l'emploi, oú nous
avons présenté les cas d'une quarantaine de villes et régions qui
ont déjà réussi á créer ces pactes. Villes et régions oil les
syndicats et le patronat se sont déjà mis d'accord dans un pacte
qui favorise la création des nouveaux emplois. Tel est le cas de

1'Area Metropolitana de Barcelone.

Voici quelques exemples de ce que le CdR fait. Notre role est
de "faire". Justement, nous devons étre ('exemple de la mise en
pratique de "tout ce que l'on décide à Bruxelles". Nous devons
étre l'exemple de la subsidiarité en pratique. Ce que nous
défendons, ce pourquoi nous luttons, la reconnaissance du
principe de la subsidiarité ou proximité, comme je préfère
l'appeler, nous devons montrer comment cela peut marcher,
peut fonctionner, et peut le faire d'une façon plus efficace que
si c'était établi seulement au niveau national.

Comme je vous disais tout-à-l'heure, le temps des grandes
théories est firi; il s'agit maintenant de mettre en pratique tous
ces grands principes. Nous ne pouvons éternellement défendre
des beaux principes, il faut que nous puissions montrer

15

�comment cela fonctionne dans la pratique de façon à ce que le
citoyen puisse comprendre de quoi nous parlons.

Voilà le modus vivendi et le role du Comité des Régions: faire
que le citoyen comprenne ce que vous, les amis de Bruxelles,
les collègues de la Commission, le Parlement, le Conseil, faites
pour eux. I1 faut que le citoyen comprenne pourquoi plus
d'Europe est mieux que moins d'Europe; pourquoi il est
nécessaire que les pays (ou les régions) plus développés
continuent à payer au profit de ces régions qui sont les moins
favorisées.

Chers amis, nous sommes dans un moment de "fatigue" au
niveau européen. Un moment oú, pas seulement le mot
Maastricht et critères de convergence font peur aux citoyens qui
n'en comprennent toujours pas le sens, rnais un moment oú tout
cela s'ajoute à une certaine fatigue de cette Europe lointaine et
inconnue.

Tout cela dans un moment oú les gouvemements nationaux
discutent dans le cadre de la conférence intergouvernementale
la révision d'un Traité qui n'a pas encore été compris par les

16

�citoyens qui devront, dans certains cas, voter un nouveau texte

lors du referendum dans les mois à venir.

Moment donc, très délicat, oú seul le Comité des Régions peut

intervenir pour essayer de rapprocher cette Europe puissante à
sa citoyenneté en pleine fatigue. Un Comité pour apporter à

Bruxelles les inquiétudes des citoyens qui, pendant des années,
ont été totalement exclus de son processus de construction. Et
un Comité pour apporter à ces mémes citoyens des explications
de ce qui est fait au niveau européen et ses incidences dans la
vie quotidienne de chacun d'entre-nous.

Un Comité donc, traducteur d' une réalité locale et régionale au
niveau européen et traducteur d'une réalité européenne aux
niveaux locaux et régionaux.

Finalement, 1'introduction du concept de "citoyenneté
européenne" dans le Traité de Maastricht (gráce, en grande
partie à notre ancien premier ministre) correspond à
l'introduction dans le méme traité du Comité des Régions.

Ce citoyen européen se demande ce qu'est cette Europe.
Devant cette question pour laquelle, comme l'a dit Catherine
17

�Lalumière ii y a quelque temps, "nous ne trouvons plus une
réponse dans la description géographique, mais dans
l'expression d'un sentiment, d'un désir. Nous nous sentons
européens, nous voulons étre européens et nous avons une
certaine vision commune de l'Europe".

Dans ce moment de fatigue, la pratique de cette citoyenneté
européenne nous apporte une méthode d'inclusion sociale et
économique, nous aide à légïtimer la création de ce nouvel
"état" qui est l'Europe.

Pour tout cela, le Comité des Régions a un role clé,
fondamental, dans le processus de création de l'Europe. Nous
sommes là pour rappeler à nos représentants au sein des
institutions européennes (à vous tous) que dans tous les coins
de cette belle Europe il y a des millions de citoyens qui
attendent beaucoup d'eux, qui espèrent qu'on leur trouve au
niveau européen des solutions à ces problèmes. Nous sommes
là pour leur rappeler qu'il faut compter avec les inquiétudes des
pouvoirs locaux et régionaux (ceux qui sont plus proches des
citoyens) dans le processus de prise de décision à niveau
européen. Mais nous sommes aussi là pour les aider à
transmettre tout ce qu'ils font pour les citoyens, pour l'Europe,
18

�à ces citoyens dans tous les coins de l'Europe, à tous ces
citoyens qui nous ont élu pour les gouverner à niveau local et
régional. Nous sommes là pour les aider à informer ces citoyens
de l'implication de toute politique communautaire dans leur vie
de tous les jours. Nous sommes là pour aider à construire cette
Europe.

C'est dans ce sens que j'ai convoqué le Sommet des Régions et
Villes à Amsterdam les 15-16 mai 1997. Un Sommet pour
regrouper, pour la première fois, tous les Présidents des
Régions de l'Union et les Maires des plus grands villes, pour
parler, juste un mois avant le Sommet des Chefs d'États dans la
méme ville. Tous ces Présidents et Maires vont parler de
l'Europe, mais toujours l'Europe liée à ses citoyens, pour leur
expliquer pourquoi nous voulons plus d'Europe, mais aussi plus
de proximité.

Voilà done, comment et pourquoi, le Comité des Régions
continuera a donner des avis dans tout domaine pour lequel
nous avons les compétences. Le Comité des Régions continuera
à s'exprimer sur 1'emploi, la cohésion, les droits des citoyens,
tout ce qui est cher aux citoyens de l'Europe. Le Comité des

19

�Régions veillera pour que le citoyen ne soit pas oublié dans ce
processus de construction européenne.

20

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="18">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="55">
                  <text>10. Comitè de les Regions (CdR)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="63">
                  <text>1994-1998</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="64">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35989">
                  <text>Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20392">
                <text>4415</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20393">
                <text>Le role du Comite des Regions dans le processus de construction europeenne</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20394">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20395">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20396">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20397">
                <text>Brussel·les</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20399">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20840">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20841">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20842">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20844">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20854">
                <text>Comitè de les Regions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20855">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22144">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41122">
                <text>1996-11-26</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20401">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1510" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1084">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1510/19961130d_00751.pdf</src>
        <authentication>1b5c7f8b1ae01d3071ac46ff7892c438</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42702">
                    <text>Ajuntament

► de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

Transcripció de les paraules de l'Alcalde a Pacte de lliurament del
Kulturpreis Europa 1996. 30 de novembre de 1996.

Querido Alcalde de Colonia, querido Embajador, ministro Manfred
Dammeyer, Sr. Dieter Topp del Kulturforum Europa, Sr. Tatsis:
Muchas gracias a todos ustedes y muchas gracias a todos los asistentes, en
primer lugar.
Esta distinción es un honor para mi como Alcalde de Barcelona y
Presidente del Comité de las Regiones, así corno en mi papel corno
Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa.
Mi aportación a la construcción europea es modesta, pero nuestros amigos
alemanes habrán visto quizás en ella el entusiasmo, la insistencia, la ilusión,
la confianza, algunas ideas nuevas... En definitiva, lo que ha caracterizado
la plena incorporación de mi país, España, a Europa.
Deseo subrayar, igualmente, la especial emoción que me produce este
marco tan entrañable y emblemático presidido por xxxxxx xxxxx, por este
segundo Guernica, corno es el Ayuntamiento de Colonia, donde hace ya
doce años tuve el honor de firmar con mi amigo el Alcalde Burger, el
hermanamiento entre nuestras dos ciudades. Hablamos de xxxxx xxxx y de
otros elementos comunes de nuestra historia, que se relacionaban con
nuestro papel, Colonia y Barcelona, en el paso de la Edad Media al
Renacimiento.
El futuro de Europa es un futuro de soluciones y de proyectos. Las
decepciones, los fracasos, y los altos en el camino, provocan momentos de
duda, pero siempre la ilusión resurge. Más allá del aparato político y
administrativo que hemos construido, estamos descubriendo que Europa
tiene, efectivamente, un alma, un espíritu.
Estamos avanzando hacia aquella Europa que un día pensaron Adenhauer,
Schumann, Monet, Brandt, y también Delors o Mitterrand, o la que concibe
Václav Havel. Es un largo viaje, pero les digo con enorme convicción que
es un viaje apasionante.
La imagen de Europa que nosotros teníamos, cuando no estábamos
integrados en ella, es la imagen mítica que proyectaba sobre las regiones

KIJLTUR.PMM

�Ajuntament

1)

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

más inestables del este y del sur. Pero ahora que estamos integrados, ya no
somos regiones inestables.
Europa representa para el mundo no sólo un determinado nivel de bienestar.
Representa un ámbito de democracia estable, de libertad, de pluralidad
cultural y de tolerancia. Esta es la Europa que estimula la imaginación del
mundo menos favorecido que la rodea. También en países más lejanos que
han hecho enormes progresos económicos, pero carecen todavía de la
seguridad jurídica, la protección social y de la estabilidad, que son la
riqueza más decisiva de los ciudadanos de Europa.
Esta que es la fuerza más evidente de Europa puede ser, no obstante, el
origen de una debilidad futura si no hacemos frente con decisión al reto de
asumir nuestra responsabilidad en un mundo que ha cambiado
radicalmente.
El desarrollo cultural y económico, el bienestar social de los ciudadanos de
Europa, se beneficiaron enormemente de la estabilidad de un mundo
bipolar. Pero esta estabilidad generó en Europa una confortable instalación
en una cierta irresponsabilidad internacional.
(canvi cara cassette) inevitable para conservar los beneficios que hacen de
Europa una sociedad tan atractiva.
Como Alcalde de Barcelona y Presidente del Comité de las Regiones estoy
y estamos trabajando con Norbert, con Manfred, con tantos amigos, por la
construcción europea desde una escala más modesta. Lo estamos haciendo
desde la seguridad de que hay que completar esa visión de una Europa
activa en la escena internacional con una forma de institucionalización que
cuente con las ciudades y con las regiones, que permita construir una
Europa próxima, atenta a las preocupaciones de sus ciudades.
Si nosostros tuviéramos que levantar una bandera, esa bandera diría "más
Europa y más región". Diría "más Europa y más ciudad".
"Más Europa y más proximidad".
Eso es lo que vamos a decir las regiones y las ciudades de Europa el 15 y
16 de mayo en la Cumbre de Amsterdam.

KUL EUR.YMM

�Ajuntament 41) de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

Desde un marco como este Ayuntamiento de Colonia, me es muy fácil decir
con fuerza que Europa es un conjunto de ciudades y regiones con rostro
propio, con personalidad propia.
Ciudades y regiones distintas, pero próximas, cercanas.
Esta es la Europa en que yo creo, la de los poderes próximos, la de la
subsidiariedad. Yo le llamo proximidad, así todo el mundo lo entiende.
Aunque subsidiariedad seguramente es mucho más que proximidad. Esta es
la Europa en la que creernos Manfred, Norbert y yo. La de los poderes
próximos, la de la proximidad, la de la participación ciudadana, la que se
apresta a asumir sus responsabilidades en el mundo.
Una unión política y monetaria pero que respeta, al mismo tiempo, su tejido
rico y complejo.
La Europa de la libertad, la diversidad y, al mismo tiempo, la amistad y la
solidaridad. La Europa que llevo en el corazón.
Manfred Dammeyer ha dicho que cuando Thomas Mann volvió de América
después de la guerra dijo que quería una Alemania europea. Yo tengo que
decir que hoy Alemania es europea, que hoy los españoles creemos en
Alemania como un país hermano, que todos los demás países de Europa
también lo creen y que el sueño de Thomas Mann es verdad.
Y les voy a decir por qué creo que Alemania no es sólo un país europeo
sino el corazón de Europa.
Porque Alemania es capaz en este momento, no sólo de influir, sino
también de honrar.
Y esto sólo lo puede hacer un país muy maduro.
Yo hoy me siento honrado por Colonia, por North Rhein Westfalia y por
Alemania.
Muchas gracias.

KULTUR.PMM

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20402">
                <text>4416</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20403">
                <text>Transcripció de les paraules de l'alcalde a l'acte de lliurament del Kulturpreis</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20404">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20405">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20406">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20407">
                <text>Ajuntament de Colonia, Alemanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20409">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20410">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20835">
                <text>Cooperativisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20836">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20837">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20838">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20839">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41123">
                <text>1996-11-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43733">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20411">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1511" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1083">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1511/19961203d_00752.pdf</src>
        <authentication>ea946c34bd4ca80dc2fd87015cc88cea</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42701">
                    <text>Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

Data: 3/12/96

GUIü

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (NB)
Conferència a l'Escola Diplomàtica.

De cara a la conferència de l'Alcalde a l'Escola Diplomàtica, es fa avinent la informació
següent:
El director adjunt de l'Escola Diplomàtica i ex-ambaixador representant espanyol a les
Nacions Unides, Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, va convidar l'Alcalde, en data 14
d'octubre, a pronunciar una conferència a l'Escola Diplomàtica en el marc del cicle
"Tribuna de l'Escola Diplomàtica" que enguany es titula "Espanyols en el món" en què hi
participen personalitats espanyoles destacades en organitzacions i institucions
internacionals.
Fins al moment han participat en aquest cicle 1'ex-president de Colòmbia, César Gaviria, i
el proper convidat és Santiago Torres Bernáldez, jutge del Tribunal Internacional de
Justicia de La Haia. L'Escola té en projecte convidar l'any que ve Adolfo Suárez i
Marcelino Oreja.
El públic assistent, unes 100 persones aproximadament, estarà format per professors i
alumnes d'aquesta escola i altres persones interessades en les Relacions Internacionals
com alts càrrecs de l'administració, membres del cos diplomàtic acreditats a Madrid o
representants dels mitjans de comunicació.
-

El programa de l'acte és el següent:
18:3Oh

Inici de l'acte i presentació per part del subsecretari del Minsiteri d'Afers
Exteriors, José de Carvajal.
Conferència de l'Alcalde "Europa: una perspectiva urbana y regional" (de 30
a 45 minuts).
Cobloqui.
Cóctel.

20:OOh

Fi de l'acte.
[N.B. Juan Antonio Yáñez-Barnuevo no podrá assistir a l'acte
atès que està malalt de grip.]

ALCA*D lá4a
R •_g t

^f^ .^.^,..-5?^r^

°- 9 DES.

1ggR
^

N.í . ... . l.^.
EDIPLOMA.NBB

�Ajuntament

f If̀
\\/

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

-

S'adjunta en annex l'entrevista al director de l'Escola Diplomática, Josep Coderch,
publicada a El País diumenge passat.

-

De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggereix de tenir en compte els elements
següents:

AGRADECER LA INVITACIÓN DE LA ESCUELA
DIPLOMÁTICA Y, ESPECIALMENTE, A SU DIRECTOR
ADJUNTO Y BUEN AMIGO JUAN ANTONIO YÁÑEZBARNUEVO A PESAR DE NO ESTAR PRESENTE, LA
POSIBILIDAD DE DIRIGIRME A USTEDES PARA TRATAR
DEL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA
DESDE LA PERSPECTIVA DE LAS CIUDADES Y LAS
REGIONES, CONCRETAMENTE DESDE EL COMITÉ DE
LAS REGIONES.
- EUROPA COMO UN SISTEMA DE CIUDADES. DESDE
LAS CIUDADES DEFENDEMOS QUE LOS PROBLEMAS
DEBEN RESOLVERSE AL NIVEL MÁS PRÓXIMO AL
CIUDADANO PORQUÉ ES DONDE SE PUEDE SER MÁS
EFECTIVO. ACERCAR LA ADMINISTRACIÓN AL
CIUDADANO.
DESDE EL COMITÉ ESTAMOS TRABAJANDO PARA LA
CREACIÓN DE UNA EUROPA SOLIDARIA, PRÓXIMA,
QUE CUENTE CON LA PARTICIPACIÓN DE SUS
CIUDADANOS Y QUE, A LA VEZ, ATIENDA SUS
PREOCUPACIONES.

2
EDIPLOMA.NBB

�Ajuntament

4IJ

de Barcelona

LA ECUACIÓN
EUROP Y )JIÁS REGIÓN, MÁS
EUROPA Y MA CIUDAD DEFI -LA NECESIDAD DE LA
DISTANCIA PA
ALGUNAS CUESTIONES Y PARA
ALGUNAS COMPETENCIAS . PERO LA PROXIMIDAD ES
NECESARIA PARA RESOLVER BUENA PARTE DE LAS
CUESTIONES QUE AFECTAN A LOS CIUDADANOS
DIRECTAMENTE . ES DECIR, SOLUCIONAR LAS COSAS
LO MÁS CERCA POSIBLE DEL CIUDADANO A NO SER
QUE RAZONES DE EFICACIA REQUIERAN LO
CONTRARIO.
LA EUROPA DE LA SUBSIDIARIEDAD ENTENDIDA ESTA
COMO UN PRINCIPIO POLÍTICO DE ORGANIZACIÓN DE
LAS INSTITUCIONES EUROPEAS, COMO UN PRINCIPIO
CONSTITUCIONAL EUROPEO LA EUROPA DE LAS
REGIONES Y LA EUROPA DE LAS CIUDADES DEBERÍA
SUPERAR Y INTEGRAR LA EUROPA DE LOS ESTADOS
QUE HASTA AHOR GARANTIZABA ESTE PROCESO.
té. QUÉ ES EL COMITÉ DE LAS REGIONES?
-

EUROPA ES UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES
CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO,
ENORMEMENTE DISTINTAS PERO CERCANAS QUE CON
LA INSTAURACIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES POR
EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA -CONOCIDO
COMO EL TRATADO DE MAASTRICHT- OFICIALIZÓ
EDIPLOMAÇB

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

NUESTRA REPRESENTATIVIDAD EN EL SENO DE LA
UNIÓN EUROPEA.
- A TRAVÉS DEL COMITÉ, LAS REGIONES, LAS CIUDADES
Y LAS COLECTIVIDADES INTERMEDIARIAS PUEDEN
INTERVENIR POR LA VÍA DE SUS REPRESENTANTES Y
DE FORMA CONSULTIVA EN EL PROCESO DE DECISIÓN
COMUNITARIA JUNTO A LAS OTRAS INSTITUCIONES DE
LA UNIÓN EUROPEA.
POR OTRA PARTE, LA PUESTA EN MARCHA DEL
COMITÉ DE LAS REGIONES ES UNA ETAPA
SIGNIFICATIVA HACIA LA VOLUNTAD EXPRESADA EN
EL PREÁMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA
DE SEGUIR "EL PROCESO CREANDO UNA UNIÓN MÁS
ESTRECHA ENTRE LOS _PUEBLOSDE_EUROPA EN LA
CUAL_ LAS DECISIONES SE TOMEN LO MÁS CERCA_,
POSIBLE DE LOS CIUDADANOS, CONFORME AL
PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD".
EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁ COMPUESTA POR
222 MIEMBROS Y UN NÚMERO IGUAL DE SUPLENTES
NOMBRADOS POR CUATRO AÑOS POR EL CONSEJO A
PROPUESTA DE LOS ESTADOS MIEMBROS . SU
MANDATO ES RENOVABLE.
.íg-f 2.6 b,e
\u,s1N,)

1

�Ajuntament &lt;O de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

EN NUESTRA CALIDAD DE ELECTOS O DE
COLECTIVIDADES
DE
RESPONSABLES
TERRITORIALES, LOS 222 MIEMBROS JUGAMOS UN
DOBLE PAPEL DE REPRESENTARY DEFENDER LOS
INTERESES DE LOS CIUDADANOS EN EL PROCESO DE
ELABORACIÓN DE LAS POLÍTICAS EUROPEAS Y, POR
OTRO LADO, LES INFORMAMOS DE TODA ACTIVIDAD
DE LA UNIÓN EUROPEA QUE LES AFECTE.
EL TRATADO DE MAASTRICHT PREVÉ LA CONSULTA
OBLIGATORIA DEL COMITÉ POR EL CONSEJO O LA
COMISIÓN EUROPEA EN LOS SIGUIENTES CAMPOS :
EDUCACIÓN Y JUVENTUD,_ CULTURA,_SALUD PÚBLICA,
REDES TRANSEUROPEAS Y COHESIÓNECONÓMIÇA_Y
SOCIAL, INCLUYENDO LOS FONDOS ESTRUCTURALES.

.\\&amp;,

- ADEMÁS, EL COMITÉ PUEDE SER CONSULTADO EN
TODOS LOS CASOS EN QUE EL CONSEJO O LA
COMISIÓN LO CONSIDEREN OPORTUNO.
EL COMITÉ EMITE DICTÁMENES EN LOS QUE EXPRESA
SU OPINIÓN CON RESPECTO A LAS CUESTIONES
SOBRE LAS QUE ES CONSULTADO PERO TAMBIÉN
ESTÁ CAPACITADO PARA EMITIR DICTÁMENES DE
INICIATIVA PROPIA SOBRE CUESTIONES QUE
CONSIDERE QUE PUEDEN AFECTAR A LAS
COLECTIVIDADES LOCALES Y REGIONALES.

�Ajuntament41 de Barcelona
_

-

ESTOS DICTÁMENES SE TRANSMITEN AL CONSEJO Y A
LA COMISIÓN.

- EL COMITÉ NACIÓ CON EL TRATADO DE MAASTRICHT
COMO PUNTO FINAL DE UN LARGO PROCESO EN QUE
LA UNIÓN EUROPEA HA IDO TOMANDO GONCIENCIA
PROGRESJVÁMENTE DE LA EGIONALIOCIÓN DE SUS
PAÍSES MIEMBROS.
- LA UNIÓN EUROPEA SE HA PREOCUPADO DE
MtJRR LAS DIFERENCIAS ENTREREGION_ES Y DE
EXAMINAR EL IMPACTO DE SUS POLÍTICAS A NIVEL
REGIONAL . FUE ESTE EL ORIGEN DE LOS FONDOS
ESTRUCTURALES DISTRIBUIDOS EN FUNCIÓN DE UNA
DIVISIÓN DE LA UNIÓN EN "REGIONES" RELACIONADAS
CON SU NIVEL DE DESARROLLO
TE CONCEPTO "TOINN" DE LA GESTIÓN DE LA
POLÍTICA ZOMUNIT/4IA, ES DECIR, DESDE LAS
INSTITUCIONES EUROPEAS, DE ACUERDO CON LOS
ESTADOS MIEMBROS, HACIA LOS DESTINATARIOS, EN
ESTE CASO LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES, SE
HA IDO MODIFICANDO GRACIAS A LA PRESIÓN DE
ORGANISMOS COMO EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y
REGIONES DE EUROPA, QUE ME HONRO EN PRESIDIR,

�Ajuntament •

de Barcelona

1Ca V'.\
\1•9'

'

/7
O COMO LA/ASAMBLEA DE REGIONES DE EUROPA,
PRESIDIDA/POR JORDI PUJOL.
- DESDE DICHOS ORGANISMOS Y, ACTUALMENTE
DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES, HEMOS
DEFENDIDO QUE LOS PODERES POLÍTICOS MÁS
CERCANOS A LOS CIUDADANOS SON LOS QUE MEJOR
CONOCEN LOS PROBLEMAS Y LAS NECESIDADES DE
SUS CONCIUDADANOS MÁS ALLÁ DE PERTENECER A

UNA REGIÓN OBJETIVO 1 Ó 2.
- EL OBJETIVO ERA CONSEGUIR UNA PARTICIPACIÓN DE
TODAS LAS FORMAS DE GOBIERNO EN EL PROCESO
DE TOMA DE DECISIÓN DE LA UNIÓN EUROPEA.
- UN PRIMER RESULTADO ES LA CREACIÓN DEL COMITÉ
DE LAS REGIONES BASADO EN LAS DEMANDAS
DEFENDIDAS PRINCIPALMENTE POR ALEMANIA Y POR
ESPAÑA, EN CIERTO MODO.
- EL COMITÉ NACIÓ CON UN NOMBRE RESTRICTIVO
CON LIN

(SÓLO HACE REFERENCIA A LAS

/ ESQUEMA COPIADO DEL COMITÉ ECONÓMICO Y
/ SOCIAL CONQUIÉN COMPARTE LA ESTRUCTURA
ORGANIZACIONAL.

cpm„,

¿,,,J

�Ajuntament

41) de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

EN SUS DOS PRIMEROS AÑOS DE EXISTENCIA, EL
COMITÉ DE LAS REGIONES HA SIDO PRESIDIDO POR
EL PRESIDENTE DE LA REGIÓN FRANCESA DEL
LANGUEDOC-ROUSSILLON, JACQUES BLANC, Y DESDE
EL MÉ S DE MARZO OCUPO LA PRESIDENCIA SEGÚN
UN SISTEMA DE ALTERNANCIA ÍJE LA PRESIDENCIA
POR PARTE DE UN REPRESENTANTE REGIONAL Y UNO
LOCAL, PACTADO EN SU INICIO.
–

7

DURANTE MI MANDATO ME HE FIJADO ALGUNOS
OBJETIVOS PRIORITARIOS DESTINADOS A MEJORAR
SU FUNCIONAMI61T0)0ERNO%-lACER DEL COMITÉ
UN ÓRGANO TRANSPAREeE
ICAZ
EN EL
ÁMBITO POLÍTICO ME PROPONGO APROVECHAR LA
INTERGUBERNAMENTAL
PARA
CONFERENCIA
REFORZAR NUESTRO PAPEL EN LA ARQUITECTURA
INSTITUCIONAL EUROPEA .
j),sr--1

11,41\--. I
r
)-11(vs'°'-

/
EL RETO DE L ONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL
P o 1,)
1-unp: OAÁ4
-Ityr .,-2c5z,

It,c

J

id '
,791 5 r\-9-1)`4 ‘'‘ 2

t\fp :

KP o,

,

A-1 e,f. c7\-.1-buA

A CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL ES EL
GRAN RETO A QUE SE ENFRENTA LA UNIÓN EUROPEA
U-tyY YRWN OPORTUNIDAD HISTÓRICA PARA EL
COMITÉ DE LAS REGIONES PARA RECLAMAR UN
MAYOR PESO EN EL PROCESO DE DECISIÓN
EUROPEO.
(

L. N

L5

-'ii.ti aALI.4A; k i_.t.ç ; 'Ica,

ID _ _ is,

-

-

AA,_ ___

br›,&lt;-

7:
2

8
EDIPLOMA NBB

�Ajuntament

•

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

- LAS REIVINDICACIONES DEL COMITÉ DE LAS
REGIONES
A
LA
CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL ESTÁN RESUMIDAS EN EL
DICTÁMEN SOBRE LA REFORMA INSTITUCIONAL QUE
SE APROBÓ EL 21 DE ABRIL DE 1995 CASI POR
UNANIMIDAD EN BRUSELAS.
- LA CUESTIÓN CENTRAL DEL DICTAMEN ES LA
DEFINICIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD O DE
PROXIMIDAD
DE MANERA QUE INCLUYE UNA
REFERENCIA EXPLÍCITA AL PAPEL DE LOS ENTES
REGIONALES Y LOCALES.
- SI LA INTRODUCCIÓN EN EL TRATADO DE LA UNIÓN
EUROPEA DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD COMO
UNO DE LOS PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DE LA
UNIÓN FUE UN CONSIDERABLE PROGRESO, AHORA
CREEMOS QUE ESTE DEBE SER APLICADO DE FORMA
INTEGRAL.
- SI COMO PIDE EL COMITÉ, EL NUEVO TRATAD
RESULTANTE DE LA REVISIÓN RECONOCE EL LUGAR Y
LA PARTICIPACIÓN, CON IGUAL DIGNIDAD, DE LOS
ENTES REGIONALES Y LOCALES EN LA \
ARQUITECTURA INSTITUCIONAL DE LA UNIÓN,
IGNIFICARÁ UN PROGRESO FORMIDABLE EN LA

�Ajuntament 414 de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

DEMOCRATIZACIÓN DEL SISTEMA INSTITUCIONAL
EUROPEO, ASOCIÁNDOLE LOS NIVELES MÁS
PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS.
- LAS PROPUESTAS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE
CARA A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL SE
BASAN EN DOS IDEAS ESENCIALES QUE AYUDAN A
COMPRENDER NUESTRA POSICIÓN EN LAS
INSTITUCIONES EUROPEAS.
NUESTRA DIVERSIDAD ES NUESTRA FOOZA Y ES
TAMBIÉN EL FACTOR QUE NOS HACE MÁS
VULNE93LES. SOMOS UN CONJUNTO DE 222
REPRESENTANTES LOCALES Y REGIONALES DE
EUROPA, ELECTOS, DE DERECHA O DE IZQUIERDA Y
DE CULTURAS ANGLOSAJONA, ESCANDINAVA Y
MEDITERRÁNEA.
PROFESIONALMENTE
SOMOS
NI
- NO
REPRESENTANTES DE EUROPA, COMO LOS
EUROPEOS,
NI
PARLAMENTARIOS
PROFESIONALMENTE TRABAJADORES DE EUROPA,
COMO LOS FUNCIONARIOS Y OTROS TRABAJADORES
SOMOS
DE LAS I NSITT-UCIONES --EUROPEAS
PERSONAS QUE EJERCEMOS COMO GOBERNANTES
(\LOCALES Y REGIONALES EN LOS 15 ESTADOS DE LA
UNIÓN EUROPEA.
10
EDIPLOMA NBB

�Ajuntament

h de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

CUMBRE EUROPEA DE REGIONES Y CIUDADES

ANTES DEL FIN DE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL DE REVISIÓN DEL TRATADO
DE LA UNIÓN EUROPEA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES
HA PREVISTO ORGANIZAR UNA GRAN REUNIÓN DE
TODAS LAS REGIONES Y DE LAS GRANDES CIUDADES
EUROPEAS UN MES ANTES DE LA CUMBRE DE
AMSTERDAM.
- EL OBJETIVO ES REUNIR LOS MÁXIMOS
REPRESENTANTES DE LAS COLECTIVIDADES
TERRITORIALES EUROPEAS, MÁS ALLÁ DEL ÁMBITO
RESTRINGIDO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, Y
DEBATIR ACERCA DE LAS PROPUESTAS COMUNES A
PRESENTAR ANTE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL.
ESTA CUMBRE DEBE SER ENTENDIDA COMO
COMPLEMENTARIA A LA CUMBRE DE JEFES DE
ESDE GOBIERNO -0-13E-TENDRÁ-tuGARuÑ
MES DESPUÉS EN LA MISMA CIUDAD DE AMSTERDAM.
,e

C,Alks1);41,'‘'
• I),

\y&gt;,

Q,

EDIPLOMA NBB

�Ajuntament

-

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

TENEMOS LA COMPLETA SEGURIDAD DE QUE SÓLO
EN EL MARCO DE UNA REFORMA AMBICIOSA DEL
TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA EL COMITÉ DE LAS
REGIONES PODRÁ ESPERAR QUE SU PAPEL Y SU
INFLUENCIA RESULTEN REFORZADOS.

MUCHAS GRACIAS.

12

EDIPLOMA.NBB

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20412">
                <text>4417</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20413">
                <text>Conferència a l'Escola Diplomàtica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20415">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20416">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20417">
                <text>Escuela Diplomática, Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20419">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20420">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20829">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20830">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20831">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20832">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20833">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20834">
                <text>CEMRE</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22346">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28383">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41124">
                <text>1996-12-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43734">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20421">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1512" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1082">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1512/19970105d_00753.pdf</src>
        <authentication>cb31718cf38123a8e14929b7b93ff162</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42700">
                    <text>Ajuntament

•

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde de benvinguda als'Reis d'Orient
(PORTAL DE LA PAU, 5 de gener de 1997. 18 h)

MAJESTATS,
US AGRAÏM, UN ANY MÉS, LA VOSTRA ARRIBADA A
BARCELONA PER SALUDAR PERSONALMENT LES
NENES I ELS NENS DE LA NOSTRA CIUTAT, I PER
L'ESFORÇ QUE FAREU AQUESTA NIT PER
COMPLAURE LES SEVES PETICIONS.
BARCELONA US REP DESPRÉS D'UN LLARG CAMÍ PER
MAR, PERÒ QUE SENS DUBÏE VAL LA PENA DE FER.
ESTEM SEGURS QUE /VUI TROBAREU UNA
BARCELONA QUE ESTÀ MILLOR QUE MAI. QUE S'HA
GUANYAT EL PRESENT I ESTÁ PREPARANT EL FUTUR.
QUE SAP EL QUE TÉ I EL QUE VOL, PER A ELLA I PER
A LA RESTA DEL MÓN.
MAJESTATS, DURANT ELS VOSTRES VIATGES COM A
AMBAIXADORS DE LA PAU I DE LA FRATERNITAT, HEU
POGUT COMPROVAR QUE,É MALAURADAMENT, NO
TOTHOM ESCOLTA EL VOSTRE MISSATGE DE
CONVIVÈNCIA I CIVISME, QUE NO TOTS ELS
HABITANTS DEL PLANETA CONVIUEN EN UN CLIMA DE
RESPECTE I DE CONFIANÇA MUTUS.
A*

L

1,.9.tráüà

L i...3 GEN..Vr
Ng

1997 1

S

REIS.EQB

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

ELS CONFLICTES ENTRE TERRES I CULTURES
VEÏNES ESCLATEN ARREU O S'AGREUGEN (A LA
ZONA DELS GRANS LLACS, A TXETXÈNIA, A LES
VOSTRES TERRES DE L'ORIENT). SOU TESTIMONIS
QUE A MOLTS INDRETS ENCARA NO ES RESPECTEN
ELS DRETS HUMANS, NI DELS MÉS JOVES NI DELS
ADULTS, SIGUIN HOMES O DONES.
AVUI VOLEM APROFITAR AQPESTA OCASIÓ TAN
ESPECIAL I LA VOSTRA PRESÈNCIA A BARCELONA
PER REFORÇAR LA NOSTRA SOLIDARITAT AMB TOTS
ELS INFANTS DEL MÓN, ESPECIALMENT AQUELLS
QUE PASSEN GANA, QUE SÓN EXPLOTATS Ó QUE NO
GAUDEIXEN D'UNS MÍNIMS 'RECURSOS PER VIURE
AMB DIGNITAT.
DAVANT D IAQUESTA REALITAT, S'HA DECLARAT QUE
L'ANY QUE ACABEM D'ESTRENAR SIGUI L'ANY
EUROPEU CONTRA EL RACISME. ENCARA Hl HA
MOLTES PERSONES AL MÓN QUE PATEIXEN EL
MENYSPREU I LA MARGINÁCIó PER CULPA DEL
COLOR DE LA SEVA PELL O DEL SEUS COSTUMS I
QUE, PER AQUESTES RAONS, VIUEN EN CONDICIONS
QUE CAP DE NOSALTRES NO'DEITJARÍEM A NINGÚ.
REI BLANC, REI ROS I REI NEGRE, AQUESTA NIT
REPARTIREU IL.LUSIÓ I FELICITAT. JO SÉ QUE LES
NENES 1 ELS NENS DE BARCELONA TAMBÉ US FARAN

�Ajuntament • de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

UN REGAL: DEMOSTRARAN QUE SABEN SER
TOLERANTS. QUE BARCELONA ÉS UNA CIUTAT
OBERTA AL DIÀLEG, A LA DIFERÈNCIA I A LA
SOLIDARITAT. I QUE DES DE BARCELONA TOTS
TREBALLEM PER ACONSEGUIR QUE LES PERSONES
PUGUIN VIURE EN PAU I AMB JUSTICIA ARREU DEL
MÓN.

REIS MAGS DE L'ORIENT, SIGUEU BENVINGUTS A
BARCELONA.

��31 1 12 "96 10:36

$9 3 301 61 00

IN¡ST.DE CULTURA

Missatge del rei ^elcior
En primer lloc, voldria agrair les paraules de benvinguda de
l'alcalde, _ a tots vosaltres, barcelonins i barcelonines,
aquesta càlida rebuda que ens oferiu. I, molt especialment,
volem fer constar la nostra alegria per retrobar-nos un any
més amb els nens i nenes de Barcelona, que sabem que aquest
any s'han bor tat molt bé 1 han estat molt bons minyons.
Venim de molt lluny, d'un racó del món on regna la pau í
l' alegria, on viu gent amb el cor innocent i l'anima plena de
bons sentiments. I avui, aquesta nit, volem portar a totes les
llars de Barcelona aquesta pau, aquesta alegria, la màgia del
Nad al í el goig de ser infant.
'in any més hem volgut venir a Barcelona per portar-vos un
missatge d°__-fusió. Porters sacs, caixes i camions plens de
regals, plens de joguines, plens de somnis i plens de desitjos
que, demà al mati., quan us lleveu] s'hauran fet realitat.
Els més petits erts heu fet arriba les vostres comandes. 1 les
portem totes. Ens espera una nit de molta feina. Anirem casa
per casa a deixar aquests regals, aquests presents amb els
q uals volem fer-vos feliços. 1 si amb les presses ens
n'oblidem algun, no patiu, l'any yy inent us el portarem.
F
i
Saben que heu estat bons nens, ;s abem que us heu portat bé.
També saber, que algun dia heu fet alguna entremaliadura. Això
ens entristeix una mica perquè `de vegades feu empipar eis
vostres pares, o els vostres avi ' o els vostres mestres. Elis
us estimen molt 1 no els heu de fr enfadar. Però, en general,
us heu por tat molt bé. I nosaltres n'estela molt orgullosos. I
per aixà volem compartir ainb vosaltres la nostra alegria.
També estem contents perquè aquest any és l'Any Contra el
Racisme. Sabeu què vol dir aixà?; Vol dir que els homes i les
dones, que els nens 1 les nenes, s'han d'ajudar els uns als
altres i s'han d'estimar sense ténir en compte el color de la
seva pell, el seu país d'origen oels seus costums.
Nosaltres, tete tres, hem nascut en països diferents i ja fa
Tolts i molts anys que vivim junts, i ens oferim mútuament la
nostra amistat - comp anyia. Nosaltres no fem diferències a
l'hora de repartir regals. Ens és igual a quin país v-squin o
de quin color sigui la pell dels¡ nens i nenes. Nosaltres eis
valorem pel que són i pel que fan. I això és el que heu de fer
vosaltres. Tots vivlm en el mateix món i això ens fa iguals.
Abans d'acomiadar-me voldria adreçar unes paraules a l'alcalde
Maragail. Fa unes setmanes els nostres serveis d'informació
ens van comunicar que aquest seria el darrer any de la seva
alcaldia. Han estat molts anys de coneixença i amistat. 3 avui
és l'últim cop que ens rep com a alcalde. Doncs bé, només ens
resta dir-li que ha estat un plaer conèixe'l i tractar-lo,
alhora qu e 11 volem desitjar molta solt en el seu nou destí.

Z002i003

�31/12

'96

10:36

$ 93 301 61 00

Y

^ ST. DE CULTURA

Doncs bé, ja está bé de xerrameca. Ara m'agradaria que ens
acompanyéssiu en la Cavalcada que farem per la ciutat per
saludar tots els nens i nenes de Barcelona. Potser en alguna
de les carrosses hl veureu el regal que ens heu demanat. 1 no
ho oblideu: us heu de portar bé, no heu de fer enfadar els
vostres pares i heu de ser amiguets i amiguetes de tots els
nens i nenes, sigui quin sigui el color de la seva pell. Fins
l'any vinent.

111003/003

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20422">
                <text>4418</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20423">
                <text>Paraules de benvinguda a SSAA Reis d'Orient</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20424">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20425">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20426">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20427">
                <text>Portal de la Pau, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20429">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20430">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20826">
                <text>Joventut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20827">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41125">
                <text>1997-01-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43735">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20431">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1513" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1081">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1513/19970204d_00754.pdf</src>
        <authentication>334cc6e593cc0cb87e87a70f80ce1a69</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42699">
                    <text>Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de Relacions
Internacionals
Plaça Sant Jaume 2
08002 Barcelona
Telèfons 402 74 45 / 402 78 82
402 73 05
Fax 402 74 53 / 402 78 77
402 73 08

SPEECH BY PASQUAL MARAGALL
MAYOR OF BARCELONA

PUBLIC SESSION ON "URBAN EVOLUTION: CITIES OF
THE FUTURE"

DAVOS
4th of February 199-

�LADIES AND GENTLEMEN, FELLOW PANELISTS,
IT IS A GREAT HONOUR TO BE ABLE TO PARTICIPATE
IN THIS FORUM TO DEBATE ON TOPICS OF SUCH
CURRENT IMPORTANCE AS THE TRANSFORMATIONS
TAKING PLACE IN OUR CITIES THROUGH THE NEW
INFORMATION TECHNOLOGIES.
OVER THE LAST FEW YEARS I HAVE BEEN
PRIVILEGED TO PARTICIPATE IN SOME OF THE
PRINCIPAL FORUMS OF DEBATE - THE HIGH LEVEL
GROUP OF INFORMATION SOCIETY (BANGEMANN
COMMISSION) AND THE FORUM INFORMATION
SOCIETY, BOTH PROMOTED BY THE EUROPEAN
UNION - WHERE THE EUROPEAN GUIDELINES ON
INFORMATION SOCIETY HAVE BEEN ELABORATED.
DURING THE COURSE OF THE COMMISSION'S WORK,
WE MET WITH THE U.S. COMMITTEE CREATED BY
VICE- PRESIDENT AL GORE, INSPIRED BY THE
CONCEPT OF THE INFORMATION HIGHWAYS AND
WAS DEVELOPED INTO SOMETHING MORE SPECIFIC:
THE INFORMATION SOCIETY.

�THE COMMITTEE OF THE REGIONS, A BODY OF THE
EUROPEAN UNION

1

HAVE PRESIDED SINCE MARCH

1996, ALSO PARTICIPATES BY BRINGING THIS ISSUE
CLOSER TO THE CITIZENS, WHO ARE
UNQUESTIONABLY THE CHIEF ARCHITECTS OF THIS
TECHNOLOGICAL REVOLUTION ALONGSIDE THEIR
MOST IMMEDIATE REPRESENTATIVES, THE LOCAL
AND REGIONAL GOVERNMENTS.
BOTH IN AMERICA AS WELL AS IN EUROPE, THE
GLOBALISATION OF THE ECONOMY, SUSTAINABLE
ECONOMIC GROWTH AND THE EMERGENT
INFORMATION SOCIETY, bONSTITUTE THE NEW
REALITIES REQUIRING AN ENORMOUS CAPACITY FOR
ADAPTATION AND REACTION BY THE CITIES.
THE CITY'S NEW MODEL OF ECONOMIC
DEVELOPMENT, MEANS TURNING AROUND THE
RELATION, A CURRENTLY NEGATIVE FACTOR,
BETWEEN ENVIRONMENTAL QUALITY OF LIFE ON THE
ONE HAND AND ECONOMIC PROSPERITY ON THE
OTHER. 1T IS VITAL TO OPT FOR A SUSTAINABLE
ECONOMIC GROWTH WHICH MAY CONTRIBUTE TO
INCREASING EMPLOYMENT THEREBY REDUCING
ENERGY CONSUMPTION AND AS A CONSEQUENCE
NATURAL RESOURCES. , THE USE OF CLEAN
TECHNOLOGIES WILL BE

THE

KEY TO OUR FUTURE.

�SOCIETY
THEREFORE
INFORMATION
THE
REPRESENTS A MAJOR CHANGE OF DIRECTION FOR
THE WORLD OF TODAY AND SERVES AS A
FUNDAMENTAL NUCLEUS FOR THE MODEL OF
DEVELOPMENT OF THE 21ST CENTURY. IT ALSO
PROVIDES THE POSSIBILITY OF RESPONDING TO
COMMUNICATION
NEEDS:
NEW
SOCIETIES
NETWORKS, GENERALISED ACCESS TO SCIENTIFIC
TELEWORK
DATABASES,
LEISURE
AND
IMPLEMENTATION,... WE THEREFORE CONFIRM THAT
GIANT STEPS ARE BEING MADE TO CONSTRUCT THE
INFORMATION SOCIETY FROM THE POST-INDUSTRIAL
REVOLUTION.
THE ROLE OF EUROPE IN
. THE FUTURE (AS
COMMISSIONER MARTIN BANGEMANN INTUITIVELY
REMARKED) DEPENDS TO A LARGE EXTENT ON HOW
IT POSITIONS ITSELF IN THE FIELD OF
IT IS IMPORTANT FOR
TELECOMMUNICATIONS.
EUROPE'S VERY DEVELOPMENT FOR US TO BE
CAPABLE OF SHARING 11-HE KNOWLEDGE AND
EXPERIENCE ACQUIRED EY OTHER CITIES AND
REGIONS WHO HAVE MADE MORE PROGRESS IN THIS
AREA.

3

�IN BARCELONA, AFTER THË OLYMPIC GAMES WHICH
CONSTITUTED A MOMENT OF INFLEXION FOR THE
CITY'S TRANSFORMATION, WE BEGAN TO
INCORPORATE OURSELVES INTO NEW
TECHNOLOGICAL CHALLENGES WHICH ARE NOW
CHANGING THE HABITS OF TODAYS SOCIETY. IN THE
RACE TOWARDS CITIZEN DIGITALISATION, WITH THE
PARTICIPATION OF INSTITUTIONS AND ENTERPRISES,
THE CITY HAS MADE A STRONG BID IN THIS
DIRECTION. PROOF OF THIS ARE THE EXCELLENT
PROJECTS RECENTLY PRESENTED IN THE
CHALLENGE LAUNCHED BY THE CITY OF STOCKHOLM
WHERE AWARDS WERE GIVEN TO "CAMPUS VIRTUAL
VIA INFOVIA" OF THE OPEN UNIVERSITY OF
CATALONIA OR "TELEMATIC CITIZEN SERVICES" BY
THE 010 MUNICIPAL INFORMATION SERVICE, BOTH
CONSTITUTING THE MOST PROGRESSIVE EUROPEAN
EXPERIENCES IN THESE AREAS.
ONE OF THE INSTRUMENTS BARCELONA HAS
ENDOWED ITSELF WITH, IN ORDER TO MEASURE-UP
TO COMPETING IN THIS NEW MILLENNIUM, IS THE
STRATEGIC PLAN, A TOOL OF CONSENSUS WHICH
GATHERS TOGETHER ALL THE ECONOMIC AND
SOCIAL AGENTS ACTING IN OUR CITY.

4

�IN THE

FIELD OF TELECOMMUNICATIONS,

INFORMATION AND COMMUNICATION
TECHNOLOGIES, THE STRATEGIC PLAN HAS BEEN
STRUCTURED ALONG FIVE LINES OF ACTION:
INFRASTRUCTURES. APPLYING THE NORMATIVE
CAPACITY OF LOCAL ADMINISTRATION IN ORDER TO
REDUCE THE ENVIRONMENTAL IMPACT AND COSTS
OF THE CONSTRUCTION OF TELECOMMUNICATION
NETWORKS.
NETWORKS. IN THE MEASURE THAT THE
TELECOMMUNICATION NETWORKS MAKE THE
EXCHANGE, ACCESS AND USE OF INFORMATION
POSSIBLE FOR THEIR USERS, THEY ARE ALSO AN
INDISPENSABLE MEANS TO INCREASE
PRODUCTIVITY, EFFICIENCY AND QUALITY IN
DIFFERENT SERVICES AND PUBLIC LEVELS
INTERVENING IN THE CITY. IT IS THEREFORE
ADVISABLE TO PROMOTE AND CREATE SHARED AND
SPECIALISED NETWORKS FOR HOSPITALS, SCHOOLS,
UNIVERSITIES AND THE ADMINISTRATION ITSELF.
FOR THE CONSTRUCTION OF THESE NETWORKS WE
SHOULD LIKE TO HAVE OUR OWN PARTICULAR
MEANS, WITH OPERATOR S RVICES AND WITH MIXED
SYSTEMS.

�SERVICES. THE APPLICATIONS AT THE DISPOSAL OF
THE CITIZEN VIA THE NETWORK, ARE ESSENTIAL
ELEMENTS WHICH WILL INFLUENCE THE USE OF THE
INFORMATION TECHNOLOGIES AND
COMMUNICATIONS. THESE SERVICES SHOULD BE OF
THE HIGHEST QUALITY IN ORDER TO GUARANTEE
COPING WITH A HIGH DEMAND TO KEEP THE COST
OF SUPPLY TO A LOW.
THE USER'S ACCESS TO DIFFERENT SERVICES
SHOULD BE EASY AND UNIVERSAL IMPLYING THAT IT
MUST NOT BE SUBJECT TO ANY MONOPOLY,
BARCELONA OPTS FOR ADVANCED TERTIARY
SERVICES, DEVELOPING THOSE OF TELESHOPPING,
TELECONFERENCING, TELETRAINING, TELETRAFFIC,
TELEWORKING AND TELEMEDICINE, AMONGST
OTHERS
CONTENTS. THESE ARE THE ESSENCE OF THE
INFORMATION BASE. ADMINISTRATIONS AND
SPECIALISED COMPANIES ARE AS SUCH THE
PRINCIPAL SUPPLIERS OF THESE CONTENTS. OUR
PRIORITY MUST BE TO STRENGTHEN THE CONTENTS
INDUSTRY AND PROMOTE A NEW INDUSTRIAL
SECTOR DERIVED FROM INTERACTIVITY.

6

�SOCIETY. THE SUPPLY AND GENERALISATION OF
THE USE OF NEW TECHNOLOGIES WILL PRODUCE AN
UNAVOIDABLE IMPACT ON SOCIETY: DAILY HABITS,
WORK RELATIONS, PERSONAL RELATIONS, ETC...WE
BELIEVE THAT IT IS OUR OBLIGATION TO EQUIP THE
CITIZEN-USER WITH AID 1AND SELF-PROTECTION
MECHAN ISMS.
THE REALISATION OF NUMEROUS PROJECTS IN
COLLABORATION WITH THE EUROPEAN COMMISSION
ON THEMES OF PUEILIC ADMINISTRATION
(INFORMATION AND CITIZEN SERVICES), MOBILITY
AND TRAFFIC MANAGEMENT, PUBLIC HEALTH AND
TELEMATICS FOR SMEs, HAVE MADE BARCELONA A
EUROPEAN REFERENCE POINT
(s'annexen resums deis projectes).

I AM PROFOUNDLY CONVINCED THAT THE
EVOLUTION OF THE EUROPEAN CITY
UNQUESTIONABLY LEADS TO A TECHNOLOGICAL
REVOLUTION. POLITICAL LEADERS SHOULD BE
ATTENTIVE IN GUARANTEEING THAT THIS CHANGE
RESPECTS SUSTAINABLE DEVELOPMENT AND
CITIZEN RIGHTS.

7

�THE STRATEGY OF LEADERSHIP AND COMPLICITY OF
THE LAST FEW YEARS HAS BEEN THE KEY TO THE
BARCELONA MODEL, WHICH HAS CONSOLIDATED
INTERNATIONAL RECOGNITION FOR ITS URBAN
POLICY. AT THIS MOMENT IN TIME WE ARE THE
CENTRE OF A EURO-REGION WITH A POPULATION OF
16 MILLION AND WE ASPIn TO RANK AS THE FIRST
LOGISTICAL CENTRE OF SOÚTHERN EUROPE.
IN A GLOBALISED WORLD! WHERE THE LEVEL OF
URBANISATION GROWS DRAMATICALLY, THE CITY OF
THE FUTURE WILL BE CAPABLE OF CREATING
SOLUTIONS AND NOT CREATING PROBLEMS AS WE
BECOME MORE AND MORE APABLE OF BASING OUR
RELATIONS ON COOPERATION AND COMPETITIVITY.
BOTH THESE OPTIONS 11/iAY BE SUBSTANTIALLY
REINFORCED BY STRONGER AND MORE INTELLIGENT
USE OF THE NEW TECHNOLOGIES.
THE IDENTIFICATION AND SENSE OF BELONGING
WILL BE THE REFERENCE POINTS OF THIS GLOBAL
VILLAGE WHICH WE ARE N9W CONSTRUCTING. THE
NEIGHBOURHOOD AND THE:CITY ARE OUR SIGNS OF
IDENTITY. ONLY BY THINKING LOCALLY CAN WE ACT
GLOBALL Y.

8

�LOCAL GOVERNORS SHOULD CELEBRATE THE FACT
THAT A FORUM OF SUCH WORLD SIGNIFICANCE AS
DAVOS DEDICATES ITS ATTENTION TO DEBATING
OUR ROLE IN THE SOCIETY OF THE NEW
MILLENNIUM. THE TIME HAS COME FOR OUR CITIES
TO TAKE THEIR PART ON THE STAGE OF
INTERNATIONAL DIALOGUE. IT IS AN ENORMOUS
RESPONSIBILITY IN WHICH WE ALL HAVE A PART TO
PLAY.
THANK YOU.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20432">
                <text>4419</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20433">
                <text>Urban evolution: cities of the future</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20434">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20435">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20436">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20437">
                <text>Davos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20439">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20440">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20822">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20823">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20824">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22147">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41126">
                <text>1997-02-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43736">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20441">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
