2
10
1513
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2838/partidismo_federal.jpg
03e2908bfcb65eeb5aef5991ef7d8f9b
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Partidismo y (des)lealtad federal en el Estado autonómico español
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Martínez Cantó, Javier
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2020
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Partits Polítics
Federalisme
Eleccions
Espanya
Autonomia
Description
An account of the resource
Treball resultant de l'ajut de recerca 2019 del programa Llegat Pasqual Maragall.
El llibre és el número 4 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall.
150 p.
Abstract
A summary of the resource.
L'objectiu de l'estudi "Partidisme i (des) lleialtat federal a l'Estat autonòmic espanyol", de Javier Martínez-Cantó, professor i investigador a la Universitat de Konstanz, és explicar com els grans costos de la reforma institucional de l'Estat autonòmic poden ser un dels factors que han facilitat l'auge de l'independentisme. Aquest és un procés llarg i multivariable, que pot explicar-se per canvis en les preferències de les elits polítiques i dels votants o per la interacció entre ambdós. En ell, a més, tenen un paper especialment rellevant les organitzacions de la societat civil com a intermediàries entre tots dos.
En concret, l'estudi pretén analitzar com alguns dels factors institucionals poden explicar parcialment per què el moviment ha crescut tan ràpidament. És a dir, com ha estat un factor més determinant la poca credibilitat d'una reforma institucional de l'Estat autonòmic promoguda des de Catalunya que els alts costos i la dificultat de declarar la independència. La tesi fonamental al llarg d'aquest assaig és que el deficient disseny institucional de l'Estat autonòmic dificulta greument les possibilitats de reforma, a més d'atorgar privilegis a un grup d'actors -els partits que ocupen el Govern central-, per raons gairebé contextuals. Això dificulta que el sistema institucional pugui acceptar demandes de canvi, tant en relació amb unes polítiques concretes com a escala institucional, i, per tant, que pugui reformar-se a si mateix. El sistema no preveu una forma institucionalitzada de respondre a aquestes demandes i de canalitzar el conflicte polític. Per contra, les demandes polítiques han tendit a canalitzar mitjançant mecanismes informals, com a vies interpartidistes o negociacions parlamentàries. Això no es circumscriu a reformar l'Estat autonòmic en un sentit més federal, sinó a altres polítiques públiques que poden reformar-se en un sentit federal sense canviar el text constitucional, com el sistema de finançament autonòmic o la distribució de les inversions en infraestructures de forma territorialitzada .
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Accés al llibre en format digital: <a href="https://www.catalunyaeuropa.net/admin/assets/uploads/files/4a52d-partidismo-y-des-lealtad-federal.pdf" target="_blank" rel="noopener">https://www.catalunyaeuropa.net/admin/assets/uploads/files/4a52d-partidismo-y-des-lealtad-federal.pdf</a>
Recerca
Sobre Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2837/espana_cabemos_todos.jpg
af12276b04fb15d381a97666a21c26a1
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
España ¿cabemos todos?
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Fernández García, Tomás
Laborda, Juan José
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Espanya
Divisions administratives i polítiques
Nacionalisme
Federalisme
Catalunya
Description
An account of the resource
Obra col·lectiva coordinada per Fernández i Laborda, inclou una contribució de Maragall "La España viva. La España común", p. 173-196, a més de les de: Juan José Laborda Martín; Iñaki Anasagasti i Joseba de Zubía Atxaerandio; Joseba Arregi Aranburu; Carlos Aymerich Cano Árbol; Enrique Barón Crespo Árbol; Gabriel Cisneros Laborda; Luis Miguel Enciso Recio; Gaspar Llamazares Trigo; Juan Fernando López Aguilar; Josep Ramoneda; Joan Rigol i Roig; Miquel Roca i Junyent; Juan José Solozábal Echavarría; Alejo Vidal-Quadras Roca.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Madrid
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Alianza
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Llibres de Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2836/200203_CitiesGlobalWorld_PM_JdNadal.pdf
e2b95e520ae78e162977f37028073d3d
PDF Text
Text
CITIES IN A GLOBAL WORLD
From the pvramid to the web ... with a few steps in between
1.- lntroduction
Let me present sorne th inking about certain aspects of the matter which 1
consider to be crucial. 1will highlight, of course, the non-cooperative aspects of
the globalization process.
1 will try to explaín in particular how a globatly
networked world, one that opens new opportunities instead of turther promoting
nationalism and hierarchy, provokes what 1will call "vertigo of new treedoms". 1
will attempt to establish a first conclusion, highlighting the need for new public
policies in a world that pretends to be increasíngly líberalized. In this context, 1
would like to draw attention to the capacity of the local world to play an active
role. Borrowing the New Citizenship concept from Saskia Sassen, 1will insist on
the positive role of local agents and politicians. Based on this point. 1 will
attempt to compare the idea of the Global Village with the idea of a world of
cities that compete and cooperate, leading to two important points: No abstract
paradigm of the city exists. lnstead we have one of concrete cities, each one
with specific possibilities and limits, which leads us to the second point: the
need to have comparable indicators of each specific reality in arder to enhance
the ability to perform. Herein, líes the general framework of what 1wish to say.
1"
X
1'.
1 would like to begin my presentation by citing one of the many documents
(more than 140,0001) that are floating around on the web and that respond to
the connection of the two key words of our topic: Cities and Globalization. The
following passage is taken from
the rev1ew done by
Dr. Mit Mitropoulos of IAPS
(Peop1e-
Environment Studles lntern1tlona/ A:ssoci11tíon) In hls book 'H1blt•t. Citl.:> in A Glob1/i%/ng Worfd··Globel Report on
0
Human Settlements". The author ends hls review with a subtle and lronic twist .
He writes: "Back in 1954
Laszlo Benedek directed The Wild One, with Marlon Brando riding with a roar
�into tidy-silent Wrightsville. He is floater Johnny, leading a mottey bunch of
motorcyclists wearing leather branded Black Rebels. The other character in the
scene is a local haírdresser in her prime. The hairdresser asks Johnny cheekily,
"What are you rebelling about?"
Johnny responds, "What have you got?"
The scene occurs during a decisíve moment of the
Fordist-Keynesian
production
model that began in 1945 and would guarantee three decades of sustained
growth in industrial production as well as the establishment of the Welfare State
for developíng COUntrieS.
As Steffen Schnei_de_r declares (Post-Fordism, the Resurgencfl of the Local State,
and Naw Forms of Urban Gavernance:
A~ments
and Deficíts of an Emerging Meta-N1trrative) :
"There is now widespread consensus on the combination of economic and politlcal factors that enabled the Western
Industrializad countrias to recovar from the Graat Dapression and to enjoy three decadas of unprecedented growth and
stability after 1945. According to the standard aceount, this phase of capitalist davelopment was, natlonal variations
notlNithstanding, basad on Fordlsl mass production and its macroeconomic regulation In and through tha Keynesian
wettare state.
"The logic of the Fordist-Keynesian paradigm was tied to national,
demand and employment orientad macroeconomic regulation even though it
was embedded in a specific international arder, characterized by United States
dominance, the Bretton Woods system am:1- the--first- steps- towards trade
liberalization, and also entailed specific functions for urban regions and local
governments. The urban regions around industrial cities were the main sitas,
and the phenomenon of suburbanization - often actively encouraged by national
housing and transportatíon policies - was an important element of the "virtuous
circle" of mass production and mass consumption that sustained economic
growth and stability in the postwar era. Yet local variations in the forms of
production and consumption are considered Jargely irrelevant in the literature,
and local governments are described as having a subordinate role during that
time - namely, as local arm of the Keynesian welfare state, responsible for
providing the infrastructure of Fordist mass production, administeríng the
welfare programs of central governments, and organizing social consumption."
(Steffen Schneider)
2.- Development without solidarity
While 1 apologiza for such a long quotation, 1 believe it provides clarity, and 1
would now like to retum to the contemporary Johnnys and hairdressers of our
world. Today the paradigm has changed: we are in the Post-Fordist era. But in
�Barcelona the World Bank suspended a seminar far fear of the recurrence of
the events that unfolded in Geneva which constitute a precedent for
disturbances anywhere in the world where representatives of a global economy
or commerce gather. Despite the change in style that the Davos gathering in
New York tried to present, a few thousand people protestad against this symbol
of globalization. In Barcelona, the measures of security on the occasion of the
European summit on March 141h have been taken to extremes of dubious value.
( .. . ) There are still rebels. What are they rebelling about? What have we got?
In PortoAlegre an important acknowledgement was openned far the need to
react, not only in a mood of protest but also through política! and civic action, to
the globalization of the economy and technology. This reaction can be summed
up in one simple phrase: it is necessary to confront the globalization of the
economy, technology ar power with the globalization of solidarity. Hardly a
novelty. Yet sorne new concepts were introduced into the argument. Nongovernmental organizations and city govemments from Europe and Latín
America called far greater coordination between local authorities and civil
society to prevent marginalization and social exclusion.
\
"The crisis of values has been globalizad, which means that we have lo globallze solidarity," nid Martln Pumar, mayor
of Villa El Salvador, a poor nelghborhood in Lima, to IPS.
-
According to Martin Pumar, the aim of the Euro-Latin American Third Sector
Observatory, which met severa! times in Brazil during the January 25-30 World
Social Forum, is to foment partnerships and development projects carried out
jointly by civil society and municipalities. The Observatory was just ene of a
number of workshops and conferences held parallel to the plenary sessions of
the World Social Forum.
Giampiero Rasimelli,
president of Ares, an ltalian NGO, said globalization has
.....__
given rise to profound social imbalances between the índustrialized North and
the developing South, as well as within each regían ar country. And "the cost is
paid by the Citizens, Cities and democracy," he Said.
Urgent changas mus! be brought about
by governmant efforts and lnltlatives based on !he potential of globaHzation and new technotogies for boosting cillzen
participation, and on experimenls in local autonomy focussing on sustainable economlc and social development.
Partnerships between civil socíety and city governments, he said, have arisen
spontaneously as a natural result of sharing experiences, seeking collaboration
L.and reflecting on common problems.
�Mexican social researcher, Jose Luis Rhl Sausi, said the growing partnershlp between civil sooiety and local
governments had its roots in the crisis of development models - the European welfare modal as well as the
development-orlentad models adoptad In Latín America. "That has given rise to a profound economic and political
restructuring entailing a loss of declsion-maklng jurisdiction and power for the siete," sald Rhl Sausi.
The coordlnator of the Euro~atin American Observatory, Claudia Barattini, underlined the growth of the Third
Sector - that "ensemble of non-profit economic, social and poírtical lnitiatives, in which the socially-oriented enterprise
and citizen groups stand out.•
Claudia Barattini pointed out that the so-called "Third Sector'' has grown in a
number of countries, but especially in those countries where civil society is best
organized. "We believe that we can fashion a simple, multifaceted mechanism
for the globalization of communities, civil organizations, and small and medium
companies, which discovers its own strength in its capacity to strike up
partnerships, based en the quality and simplicity of common experiences," she
(...
said.
In their final document, the more than 100 city govemment officials, mainly from
Latín
America
and
Europe and drawn by the World
Social
Forum,
acknowledged the need to work closely with NGO's on initiatives aimed at
upholding citizen rights, fomenting social participation and addressing the needs
of neglected sectors.
The necessary changes could arise in urban or rural areas, but the gap
between mainstream society and the marginalized, which is widening in today's
globalized world, was most starkly visible in the cities . In addition, they said,
cities are the scenario where social aspirations and innovative responses
affirming the quality of life and the rights of human beings are mainly played out.
The mayors called for a modification of the tendency to marginalize sectors of
the population, proposing common policies to tackle social exclusion and
greater coordination between cities to work out problems and achieve a
stronger presence in both the national and intemational spheres.
Thay agreed that it was Indispensable to work together with citlzen groups to resolve the housing crisis and extend
urban services to alt, as well as to address the needs of the poor through a more just distributíon of public funds, with
greater backing from central govemments.
The local authoritíes called for greater participation in the development of
national economies, in arder to improve the insertion of countries into the global
economy, "without lopsided dependencies". To do that, they argued that
�progress must be made towards the adoption of mechanisms aimed at
controlling intemational capital flows .
The mayors expressed their backing
~fthe Tobin Tax, the well known -
or not
so well known - tariff on intemational financia! transactions that would gather
funds for the fight against poverty at the national as well as the local leve!.
The deputy mayor of Lisbon, Vasco Franco, said it was nota question of being
for or against globalization, "but against exclusion." "(Cities) can make a
difference, by contributing to setting rules for unregulated globalization," said
Franco. He also pointed out that social aspects were fundamental to that
process, and that "local govemments have much to contribute."
(Source: Third World Network)
lt is evident that the new era, or the age of technology, the market and the
economy taken as a whole, together with global power, is creating in many
cities a pessimistic view of the immediate futura:
In this pesslmlstlc seenarlo, processes of globalization drlven by the accumulatlon strategles of transnational
corporatlons 1re sean as central, while state restrueturing is perceived as largely based on the neo-Uberal agenda.
In such a context, increased local autonomy is the privilege of a few global
cities, while the scope and contents of innovation in urban govemance are
dictated by market imperativas.
The optimistic scenario, by contrast, presents a discourse of "hope" according
to which economic and labor market policies implemented by local govemments
can foster a progressive, general and sustainable alternative both ·to obsolete
Keynesian and discredited neo-liberal strategies - an alternativa that supports
growth together with social equity, more genuine democratic participation and
improved quality of life.
�3.- Technotogical changes: a new economy in a new space
But befare evaluating possible scenarios, we must observe one fact, almost an
empirical affirmation: our societies are moving at an accelerated pace from the
pyramid to the web. That is to say, they are ceasing to be hierarchical,
mononuclear and predictable and are becoming reticular, polycentric and open
realities.
Í This profound global transformation, the causes of which we will discuss shortly,
presents opportunities and challenges, both from an economic and social point
of view. 1 will try to explain how, in arder to take advantage of these
opportunities and confront these challenges, it is particularly important to equip
oneself with efficient, flexible and public policies based on cooperation. In
addition, in arder to make these policies effective, they must be deeply linked to
each specific location, to each territory. Territory meaning here a triangle
formed by terrirorial govemment, universities and firms.
1 propase, then, the consideration of the well known paradox: in an
interconnected and polycentric society, the importance of local factors increases
instead of decreasing]What política! implications should we extract from this
Uobservation? Let's have a look.
J
The motor fer the move from pyramid to web is, above all, technological. The
development of information technologies has allowed for profound changes.
Manuel Castells explained this in clear fashion: "Productivity, competitiveness ,
communication and, finally, power depend essentially on the capacity to
generate knowledge and to process information in all areas of the economy and
society".
From a territorial point of view, ene of the consequences of the development of
these technologies - among which the Internet is, without
expression -
adóubt, the highest
is the reduction of spatial barriers. That is to say, the physical and
administrative obstacles that, over the centurias, have made the movement of
information, capital and goods difficult, tend to be drastically reduced.
This removal of spatial barriers has led to a much higher capacity far the
mobility of factors: greater volatility of capital, more rapid diffusion of
t<
�innovations,
configuration
of
integrated
and
selectiva
channels
of
communication.
And this greater mobility breaks up the geography of countries and regions and
integrates them into networks. These ínclude networks of individuals,
companies and universities. They are flexible networks that are constantly
changing and often do not rely on a rigid hierarchical structure. Therefore, it is
difficult far any territorially based power, be it
a
municipality, a state ar the
European Union, to control them. But it not true that nothing can be done to
overcome these difficulties.
4.- Our challenges: advantages and fears of certain liberties that do not
belong to everyone
The economic and social opportunities presentad by this development are
enormous. We will mention only one, the most obvíous one: the United States
has undergone the longest uninterrupted growth cycte in its history (interrupted
only by what may be one of the shortest crisis, if the optimistic data of the past
few days is true) without inflatíon, only interrupted in 2001 to give way to a
period of stagnation that seems to be on the mend. This is a period of growth
that escapes, then, the classic parameters of economic cycles and, although
offering any single explanation is still risky, it must doubtlessly have something
to do with the ínvestment in technology and the organizational changas that this
investment has brought about.
In addítion, the monopoly on information and knowledge that has been in the
hands of a few people for centuries has been broken. This information and
knowledge is now freely accessible, at least to eveíyone who is integrated into
the web.
However, this new situation, this increase in free spaces, is not exempt from
risks. In the first place, the transition from rigidly hierarchical systems to a
situation in which - as Brecht's Galileo would say -"each one and no one can
be the center", produces a certain vertigo. But the risks do not only arise from
�the difficulty in adapting to changes. In effect, the freedom that the web offers
can also represent an exclusion factor. One of territorial and social exclusion.
In many parts of the globe, the access to the web is impossible for vast
numbers of the population. Thus, the differences between that third of the
world's population that lives in relatively well-integrated areas and the remaining
two thirds are at risk of widening. This is true not only for the countries of the socalled third world. Even in the most advanced countries, bread territorial areas
are being marginalized due to reasons of weak infrastructures or by price
differences. This is the case with rural areas of the United States, and it could
well happen in various European countries, including Spain.
In my region, Catalonia, ene of the densest and most advanced in Spain, the
deadline fer connection between the 41 district or county capitals through a
wide band network has not been respectad. lt was assumed that it would be in
place a year ago. lt has not. Now the quasi-monopolist of telecommunications,
Telefónica, accounting for 86% of total communications as against 14% far the
hundred companies in the trade, has offered ADSL solutions, accepted by the
Catalan
govemment,
but not completely by the almost 800 hundred
municipalities (out of 900 existing ones) organized in a powerful net called
Localret. This net is decisive since the subsoil or underground cartography is
mainly in its hands and operators need it badly.
This is a fascinating conflict involving majar and lesser operators (i.e., monopoly
and competition) as well as major and smaller political authorities.
The "A" in Adsl meaning asynchronic (or asymmetric) services, that is to say,
wide discharging capacity or consumption capacity and lesser sending or
production capacity, the present solution is suitable for operators but not for
local representatives. You can buy a marvelous version of Beethoven's Ninth
Symphony living in the mountains 200 hundred Kms away from Barcelona, but
you cannot send your own musical production from there. Conclusion: you can
be a far away consumer but not a far away producer. The whole tale about
ubiquity of production becomes simply not true.
(Recall the Stockholm "Bangemann Challenge" story)
�Furthermore, society's development of knowledge could ampHfy social differences in the same way: dueto reasons of
age, training, and capacity far adaptation in very large sactors of the population.
5.- The need for public policies: the inevitability of technotogical
transformation (but not of its social consequences}
In light of these challenges it is important to be aware that, as absurd as it is to
oppose technological transformation, there is no reason far us to have to accept
its negative impacts, either from the territorial viewpoint ar from the social
viewpoint. In fact, certain public policies can help to resolve, ar at least mitigate,
these negative effects.
These policies do not have to stem in any way from govemments' will to control
the development of the web, either in its economic or cultural aspects. This
constitutes a chimera that is impossible to accomplish from a technical
standpoint. In addition, it would be absolutely counterproductive.
In effect and quite counter to what it may seem, entering the new economy with
a specific social model is the only way by which European countries can
maintain and even increase the model of social protection and cohesion that
characterizes them. Only through the increase in productivity derived by such a
model will it be possible to achieve the necessary leeway for redistribution.
Thus, rather than trying to limit or control the development of the network, the
activity of governments must be directed at just the opposite: attempting to
facilitate the adaptation of society to the network and of the network to societal
potentialities. And avoiding that its development brings about an increase in
inequalities and factions among social and territorial groups.
In this sense, the formativa aspects upan which we can elaborate today are, in
my estimation, fundamental: ensuring the quality of education (not only through
the contents or the means available, but also through a substantial
improvement of work conditions and the social consideration of those who do
that work); incorporating ali social sectors, regardless of age or origin, in the
�knowledge pertaining to new technologies (with "literacy" campaigns about the
Internet); not allowing, at any cost, the differences among the various
educational centers (rural/urban, public/private) to lead to inequalities in terms
of opportunities far accessing the network.
Along with the formative aspects, it is imperative to ensure, logically, the
complete coverage (the more simultaneous the better) of the entire territory with
infrastructures that permit equal access to the web. lf the opposite becomes
true, the network's development will only lead to new marginal spaces. As such,
far from being a technical discussion, the debate over the territorial
development of the network is one loaded with political meaning: in reality, it
involves the equality of opportunities among citizens, regardless of their origin
and place of residence. And it means also a better profit far the countless
investments made historically in now deserted land and villages.
6.- The strategic importance of local factors and policies
In bringing these policies to term, in confronting these challenges, it could be
assumed at the outset that the activities of local and regional powers - cities,
and regions - are irrelevant. Thus, in a progressively interrelated world in which
economic agents vastly surpass local situations, the question could be asked,
"What importance can municipal or regional decision-making have?"
But here we come upon the lovely paradox: in a network-based society, the
importance of local factors, far from decreasing, actually increases. This is so
because the enhanced ability to choose between situating activities in one place
or another - placing a company in Barcelona, Lyon or Casablanca- increases
the importance of the comparative advantage that can be derived from each
location.
This is the basis of the "local renaissancé" which has been discussed so much
in recent years. This is the reason why local policies are taking on the highest
importance.
The success of the simultaneous policies of adaptation to the web and
maintenance of the social protection systems of small countries such as Finland
�ar The Netherlands provide irrefutable guidelines to follow in this field. The data
concerning these two countries are both impressive and inspirational.
In Finland, far example, 58% of the adult population has an advanced degree
related to science or technology, the public and prívate investment in R+D is
around 4% of the GDP, risk capital represents 0.15% of the GDP (compared to
the European average of 0.06% and Spain's 0.02%) and the Internet is used
regularly by 41.4% of the population. And ali of this occurs within the framework
of a Scandinavian-level social security system. This, without a doubt, is the road
to follow.
The transition from the pyramid to the web, from a hierarchical society to a
reticular one, opens enormous possibilities and presents important challenges.
And the future of Europe depends largely on our capacity to confront these
challenges from each and every one of our cities and regions.
(Source: PM, From the pyramid to the web)
7.- From citizenship to the city. Saskia Sassen, 03.07.97, Transformations of
Citizenship
Saskia Sassen has highlighted with excellent criteria three partial yet strategic
aspects of the political discourse regarding globalization. The first involves a
loss of accountability regarding quasi-govemmental activities carried out by
institutions, companies and prívate or deregulated organizations to whom the
market structure has bestowed certain powers. A propos of this, it is certainly
not too late to incorporate the example of opaque power of the agencies in
rating the irresponsibility of a certain large consulting company in the Enron
case. uunshrinking" the possibilities fer openness and accountability is also
within reach for the political activities of citizens concentrated in cities. In my
country, municipal pressure groups that demand higher quality energy
infrastructures are creating an incipient counterbalance to
the private
companies that provide energy. The private services managing toll freeways are
being obligated to enter into dialogue with municipalities affected by the terms
�of their concessions. The large ports in the Internet and the society of
knowledge offered by municipal libraries are competing with certain success to
lower the connection costs controlled by the telecommunícation multínationals.
In other words, the implementation of this new concept of citizenship that affects
not only private persons but also important collectives can retum to cities and
their new policies part of the power that disappears with this strategic
consequence of globalization.
Sassen finds the second strategic element of globalization in the growing
importance of human rights. She terms this dynamic, "the ascendancy of the
international human rights regime. In many ways, it reduces the significance of
nationally based citizenship in terms of rights attached to individuals, no matter
what the nationality in question might be. lmmigrants and refugees have ctearly
been a crucial instance through which this intemational human rights regime
has demonstrated sorne of its influence and power". Allow me to insist that the
reduction of nationally-based citizenship in terms of rights attached to
individuals finds its clearest reality ín terms of the city insofar as the city is the
continent of many of these rights. 1 return to my former reference: a citizen of
Barcelona coming from abroad can be a person deprived of certain rights
derivad of "nationalíty", for example the right to work or to unionize. But an
important battle is unfolding in arder to provide that citizen with all the rights of a
citizen . Citizens have many rights, but not all: the right to vote is missing for
sorne. In the new Barcelona Charter now passing through the prove of
Congress, a window is open to the possibility of immigrants locally censed even
if not nationally legalized, as well as of 16 to 18 year old youngsters to
participate in the elections of their disctrict or neighborhood representativas.
Comig back to Sassen, if she polnts out soma
ot the positiva and strateglc aspects of globallzatlon,
allow me to add to
the role of international justice organizations that monitor human rights the many examples that deepen the exercise of
these rlghts at the city lave!. Ona example of this would be the Networ1< of Rafuga Clties that taka in authors deprived of
their rights to opinion In their countries of origin. Another would be the Network of Educatlng Cillas, that broadcasts
around the world local experiencas within the framework of respect and deepaning of these rights. We could add to
these the very existllflca of departments within the City Councll that specialize in promoting !hase rights within the city
environment as wall as in intervening in moments and areas of conflict. And we should no! neglect to mantlon the citizen
aspect of the NGO's that specialize in this area. Once agaln, it seems claar to me that lf globallzation does not serve to
create a network for confronting hierarchy, not e single one of these positiva strategic factors such as the fomentlng of
Human Rlghts wHI ever be achieved. Tribunal for the Milosevics and Bin Ladens, for su re, but services at the local level
for immigrants without papers, as well. Even if In that last issue, established citizens have lo have recognized thair right
to secura neighborhoods and decenl schools. Otherwise democracy befna such an lmperfect crealure, the b!nef¡js to
�be obtaloed by caplta!lzlng on fgar are h!nt¡istlcal!y hlgh. Needfe$S to polnt lhe rac;t thal most fascjst reglmes haye come
out of votes and nO! out o! "coups' .
The thlrd strateglc element that Sassen menllons is precisely the crisis of the classic concept of democratic
representation via the vote. By thls 1 mean the degree to which new and old collectives do not feet represented, l.e.
feminists, human rights advocates, immigrants.
lf she focuses her attantlon on !he progressive importance of international law, 1 also would llke to highlight the factors
of proximity, solidarity and participation that oughl to characterize cities. The representation of the city does not escape
the need to go further into the contradictions of that democracy that, in the sixties, wa oalled ''formal". But the city has (or
can hava) very powerful lnstruments far overoomlng "formalism•. The citizen, whether lndivldually as part of a collective,
feals this proximity to power by belng able to attend tha debates of their representativas In arder to promete publlc
interest initiatives. Tha intensive application of the principie of subsidiarity recognlzed in the Europaan Carter of Local
Autonomy can furthar optimiza the proximity of the citizenry to local powar lnsofar as thls Is eble to resolve a wider
spectrum of neads and establish a broadar array of programs. Finally, the right of participation at the local leve! far
surpasses the simple delegation of representation by means of the vote: topical municipal counclls and publlc heartngs
are two examples.
1 have chosen to follow the pattern of this article by Sassan first and toremost out of en lnterest in her strateglo
appreciation. Howaver, there is a sacond reason for this as well. lt involves the city. And !he city Is the most significan!
meaos by which to damonstrate that tha process of globallzation is not necassarily a "zero sum game" in which
increased global power m&ans dlminished local power. The city can add value or diminlsh disadvantages as long as the
movement is from a hiararchical conception of political action to a web concapt. Both !he axtension of accountabillty as
well as tha dafanse of human rights and represantation of minority or individual rlghts have two routas for compllmentary
prograss: the "supranationar powars and influence (laws, lnstitutions, publlc opinion, etc) that are derivad from or are
mechanisms of globalizetion, and the deepaning of local autonomy and establishment of challenges of coordinatlon or
simply competition among lhese powers.
1 spoke before of a pessimistic scenario regardlng the globalization process as well as a contrasting one of optimism.
Now that it Is in vague among certain individuals to qualify the Post-Fordian modal as a Nao-Schumpeterian modal, it
would be a good idea to remamber why Shumpater forecast the fall of capitalism. 1 illustrate with the ever sharp and
concisa words of Joan Robinson: "The increasa in the standard of living and tha diffuslon of aducation create a class of
unsatisfied intellectuals that channel aod articulate the resentment ot tha masses In faca of toequality, inaquality without
which capitalism cannot function. Above all, the business function becomes antiquated due to technologicai progr ess.
Wth !he devalopment of the large-scala compaoy and experimental sciance, true lnnovation is reduced to routine and
the buslnassman degenerates into a bureaucrat".
This lncrease in the standard of living has occurred In developlng countries, and education has baen diffusad. Thare
now exists a class of unsatisfied lntellectuals that denounce inequalities. But techoological progress has etimulatad the
appearance of new, innovative entreprenaurs that, using experimental sciances as a basls, have lnnovated in nonbureaucratlc ways. And some·analysts, though lacking necessary indicators and about which 1will speak later, balieve
that the models ot local progressive power are not indifferent to tha continuad fight against lnequafüy and !he resulting
apparition of new opportun~ies for innovation.
8.- Global village or world of cities
What stirs people up are cities because cities are the real probfem, the problem
that is visible. But people's unstoppable instinct is to conglomerate, to live
�The truly interesting thing is the way in which these vast new spaces are
realizing that their fundamental intemal policy is the building of the backbone of
a system of powertul cities: Eurocities and the Regions Committee, Mercocities,
CityNet in Asia, United Towns of Africa, etc.
Two years from now, in 2004, in Paris, the United Cities Organization will be
created alongside the U.N.O.
The fact is that an advanced group of daring cities have begun to construct a
network of world cities. Even if we speak of cycles of optimism and pessimism,
we ought to speak about the accumulation of future phases and past phases, in
each moment of time, with more or less dramatic adjustments).
Sorne bibliographical references and sources on thls process of creation of Uniled Cilies along side the Unlted Nations
include the following:
Río-Barcelona Oeclaration 1992***: two hopes with the name city. Agenda 21.
The works by J. Borja'*, M. Castells**, Jorge Wilhem, F.E. Cardoso, M. Cohen (World Bank..): J would call them
"sociologists in the conques! of action". 1 should add Jaime Lemer.
lstanbul OO. AMCAL Declaratlon (Assembly of Clties and Local Authorltles)'*. HABITAT Declarallon 2••.
Amsterdam, May 15-16, 1997. European summlt of reglons and clties. Final Declaration. Rapport Stoiber-Gomes. Final
PMM Speech**
European Charter on local autonomy ••. Councll of Europa.
European Union Treaty. Preamble.
Cities in a Globalizing World: Global Report on Human Setllements 2001
Jan. 25-30, 2002, World Social Forum. Porto Alegre
Befare coming to the last point in my proposal, 1judge it necessary to qualify
the premature appearance of the concept of globalization and of the global
village in one of the following ways:
•
as a sublimation based on a thin empirical veneer;
•
as a genuine hope of peace;
�prices in poor sections is good and pulling them down in rich ones is also
welcome.
3.
Creating a battery of common indicators, with cultural fork if
necessary. Towards a virtual market of cities on the following issues: 1)
pollution, 2) noise, 3) crime, 4) accidents, 5) housing costs, 6) education levels,
7) health (life expectancy, infant mortality, UBA cost), 8) justice, 9) public
transportation commercial speed.
These are the analytical, behavioral and policy implications of the socalled Barcelona model.
To wrap things up, let me conclude by saying that the radical critique of the
neoclassical model has become oldish.
The assumption of a fully informed
market is more real today than during the first half of the last century; the
mobility of production factors has grown to levels unimaginable in those times
(who remembers the Hecksher-Ohlin theorem ?), and even the divisibility of
productlon factors is greater. One could certainly maintain a radical criticism of
static analysis { of the "terrible pedantry of static analysis" of which talked Joan
Robinson).
But economic analysis offers two equally plausible exits: A system of
hierarchically arranged cities that operate independently from the main centers
of power where only the first tier plays a significant role in a society close to
total globalization. Ora system of network cities that compete, cooperate, unite
and innovate by providing added value, minimizing inconveniences and
strengthening the advantages of a globalized world.
Therein líes the challenge. The first is a rather static model providing a good
analytical tool. The second is a rather dynamic model clase to economic policy.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Cities in a global World: from the pyramid to the web ... with a few steps between
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Nadal, Joaquim de
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-03
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Globalització
Description
An account of the resource
15 p.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2835/maragall_lluna.jpg
fde3a1cc9879ce2d812980e2d30f21b6
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
110 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Fundació Catalunya Europa
Director
Name (or names) of the person who produced the video
Mañé, Josep M.
Català, Francesca
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall i la Lluna
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2020
Type
The nature or genre of the resource
Documental
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Acció política
Barcelona
Catalunya
Description
An account of the resource
Documental sobre la trajectòria política de Pasqual Maragall.
Abstract
A summary of the resource.
SINOPSI:
La Lluna tenia vuit anys l’any 1993, quan l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, es va instal·lar a casa seva per entrar en contacte amb el barri de Roquetes, al districte de Nou Barris.
Vint-i-cinc anys després inicia una recerca que comença amb el record d’aquells dies i que la porta a descobrir un polític singular, fonamental per entendre la transformació d’una ciutat i el present d’un país.
Parlant amb familiars, coneguts i polítics, la Lluna aconsegueix fer-se un retrat íntim i universal, humà, contradictori, vitalista i colpidor de Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2834/Pla-de-Govern_2004-2007.pdf
bb656c52d4587979618101696c8add4c
PDF Text
Text
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
2
Un temps polític nou s’ha encetat, de l’acord signat al Saló del Tinell ençà, a Catalunya.
Per mandat de la ciutadania, aquests mesos han redefinit per complet els espais d’acció
de tots els agents de l’escenari polític. Passat el cicle electoral, tots ells han assumit ja el
seus nous encàrrecs, amb les responsabilitats i les formes de fer que els hi són pròpies
però que fins ara, sovint, els hi eren desconegudes.
Per al Govern de Catalunya, aquest procés transitori ha comportat les dificultats que
de manera natural produeixen els processos de creació d’equips, de coneixement d’una
institució o de formació de complicitats amb els aparells tècnics i administratius.
L’important és que, pel fet d’haver estat superades, han contribuït a sedimentar una gran
capacitat de treball, i han refermat la voluntat de posar en marxa, de manera efectiva, les
idees i les intencions.
Aquest Pla de Govern 2004-2007, preparat i redactat de manera coordinada per tots els
departaments, és la prova física que les referències fonamentals que donen sentit al Govern
ja no es situen en el temps passat, en la seva formació que tancava una llarga etapa anterior,
sinó que el Govern projecta la seva raó de ser en el futur, en el conjunt extens i ambiciós
de reptes polítics i socials que suposen moltes de les actuacions que s’hi inclouen.
El Pla de Govern permet una visió global del que aquest mandat ha de viure Catalunya,
com a resultat afegit per l’acció d’un govern jove en experiència però ric en voluntat
transformadora.
Però el Pla és també un complement necessari d’altres decisions d’abast determinant
que es prendran en els propers mesos: les condicions econòmico-financeres, que ens
proporcionaran el marc de possibilitats i exigències que els pressupostos anuals aniran
concretant, i el Pla d’Inversions, que inclou un exercici cabdal de prioritats i opcions del
govern pel que fa a la dotació bàsica d’infrastructures i equipaments que el nostre país
espera i necessita.
És obvi, per últim, que el Pla de Govern és un document viu, susceptible de revisió
permanent, disponible per adaptar-se a les noves circumstàncies i, perquè no, al que resulti
del nou període d’autogovern que tot just encetem. El nou Estatut i, en especial, el nou
sistema de finançament, hauran de suposar també una actualització en profunditat de les
previsions a mig i llarg termini que el Pla de Govern avui només pot anunciar.
Josep Bargalló i Valls
Conseller en Cap
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
3
Presentació
Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els
processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova
manera de treballar en el si del nostre Govern. Fins ara, no existia cap instrument concret
que identifiqués l’acció futura del Govern a l’inici d’una legislatura. Els ciutadans i les altres
institucions del territori, si volien conèixer quina seria l’acció política del seu govern per
al conjunt del mandat, disposaven sobretot de fonts indirectes: el programa electoral d’un
partit, les intervencions anuals en un debat de política general, la concreció pressupostària
anual, etc. D’aquesta manera, si bé cada departament ha exercit amb capacitat plena les
responsabilitats i competències que tenia assignades, massa sovint s’ha vist el Govern com
la simple suma de l’acció dels seus departaments, sense que l’espai comú afegís valor a
l’acció d’una part. Aquesta visió reduccionista ha generat una cultura d’administració
que entronca més amb l’administració clàssica que amb un aparell administratiu modern
que cerqui l’eficiència en la prestació dels serveis públics, però també la transparència i
la coordinació de la seva acció.
El Pla de Govern que s’ha redactat, per tant, vol ocupar l’espai que a vegades es crea entre
el discurs polític i l’acció administrativa. Vol ser la garantia que els discursos es tradueixen
en accions identificables i seguibles. Vol també ser l’expressió conscient d’unes prioritats,
d’unes opcions explícites en relació a l’autogovern i a l’impuls del territori. A grans trets,
es pot dir que el Pla de Govern consisteix en determinar les actuacions operatives que
conformen l’acció política prevista per a aquesta legislatura, i agrupar-les en entitats amb
sentit polític, comprensibles per als ciutadans.
Per elaborar el Pla, el text de referència inicial ha estat l’acord de govern signat al Saló del
Tinell el 14 de desembre de 2003. L’acord subratlla uns punts de consens que permeten
constituir un govern, però no detalla la totalitat de l’acció política d’aquest. Sovint expressa
voluntats sense concretar-les. El Pla de Govern és doncs hereu de l’Acord i per això la
seva arquitectura principal d’eixos i àmbits li resta fidel, però els enriquiments successius
que ha tingut li fan tenir personalitat pròpia i esdevenir programa.
Sobre la base, doncs, de l’acord de govern, però també de les compareixences dels
consellers al Parlament a l’inici de la legislatura i de les aportacions addicionals dels
departaments fruit de sis mesos de treball acumulat, s’ha bastit un sistema ordenat: quatre
grans eixos inicials es desglossen en vint-i-dos àmbits, dels quals pengen els seixantaquatre objectius polítics, que representen el nivell més baix d’abstracció. Dins d’aquests
darrers, ja com a elements tangibles, hi trobem les actuacions operatives, que si s’escau es
divideixen en subactuacions. De cada una d’aquestes se’n fa responsable un departament,
però s’identifiquen també els altres departaments que han de participar per a dur a terme
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
4
les actuacions. La intenció, ja es veu, és fomentar el caràcter transversal de l’acció, parlar
més de polítiques que de competències.
Però aquest Pla de Govern vol ser més que la concreció ordenada d’un discurs, vol esdevenir
també una referència útil, pràctica. És per això que, a partir d’aquest relat inicial, s’està
realitzant una tasca sistemàtica, d’acord amb els departaments, d’aproximació a un seguit
de variables polítiques i de gestió que donen cos, gruix i perfil a les actuacions operatives,
en particular el temps previst de realització i la dimensió econòmica, específica o agregada
al nivell més adequat, de cada una d’elles. És en aquest sentit que la tasca d’elaboració
inicial i la d’avaluació continuada del Pla necessiten la plena implicació i coautoria del
Departament d’Economia i Finances. Cal veure en definitiva el Pla de Govern com allò
que en el camp de l’obra civil s’anomena estudi bàsic: una bona aproximació a les grans
magnituds que estan en joc quan es vulguin implementar les polítiques anunciades. Això
dóna un marge de coneixement al Govern del que fins ara no s’havia fruït. Si abans se sabien
primer els recursos que hi hauria i després es decidia en què calia invertir o gastar, ara, a
part dels escenaris financers generals, es podrà conèixer quin és el cost de les polítiques
que es volen dur a terme. Recursos i objectius s’informaran més transparentment els uns
als altres. Però també gràcies al Pla de Govern, i a les peces específiques que s’hauran
d’elaborar des dels departaments responsables, es podran respondre preguntes de tall més
pràctic: quina és la previsió de les agendes legislativa i inversora del Govern, per exemple,
o quin és l’impacte del conjunt de l’actuació del Govern en cada territori. I moltes més
coses. D’aquesta manera s’ordenarà el conjunt d’actuacions, i es posaran en perspectiva
general les accions individuals.
El Pla de Govern és doncs un nou i important material de base per al treball col·lectiu en
el si dels òrgans col·legiats del Govern, i un sistema de referència polític que permetrà
parlar en clau idèntica a tots els interlocutors, ja siguin de dins del Govern o externs a ell,
com ara ciutadans o entitats.
El document present no és tot el Pla, n’és el seu relat. Relat en el sentit pròpiament narratiu,
és a dir, un text que vol posar més en valor el fil de l’acció que no pas les actuacions en si
mateixes. Per a aquest darrer aspecte, s’està construint un sistema d’informació pròpiament
dit, sobre suport informàtic, que permetrà des de finals de l’estiu consultes exhaustives del
conjunt de les actuacions i de les dades que els hi són pròpies.
El relat es presenta per eixos, i en cada un d’ells s’hi troben tres apartats. En el primer, es fa un
breu dibuix de la situació inicial que ha trobat aquest Govern, en el segon es presenta el llegat
que l’any 2007 es pretén deixar, i en el tercer, finalment, es presenten cada un dels objectius
amb l’explicació de les accions més significatives que s’emprendran per assolir-los.
El Pla de Govern resta en qualsevol cas obert, ha d’estar-ho per definició. Seria impensable
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
5
un govern que no permetés rectificacions sobre la marxa, que no acceptés actuacions
afegides i fins i tot nous objectius. Ser lleial a un pla no ha de voler dir encotillar l’acció
d’un departament en allò que s’hi diu, sinó que consisteix en mantenir-lo viu, proposanthi regularment modificacions si cal, i sabent que el preu de la seva utilitat per al conjunt
és l’aportació sistemàtica de la informació pròpia. És l’única manera que el resultat final
sigui superior a la suma de les parts.
A partir de l’aprovació inicial, des del Departament de la Presidència i sota la responsabilitat
de la Secretaria del Govern i de la Secretaria de Coordinació Interdepartamental, s’elaboraran
informes regulars i periòdics d’evolució del Pla de Govern. Per a aquesta tasca, es
comptarà necessàriament amb la coordinació més estreta amb el Departament d’Economia
i Finances, així com amb la relació directa amb tots i cada un dels departaments. El Consell
Tècnic i el propi Govern rebran, amb la freqüència que es determini, la informació de
l’evolució de l’acció de Govern, acompanyada dels indicadors que sintetitzin i expressin
les magnituds i ràtios més rellevants.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
6
Més i millor autogovern
9
1.1
Aprofundiment de l’autogovern
12
1.1.1
Nou Estatut d‘Autonomia
12
1.1.2
Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat
12
1.1.3
Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat
13
1.2
Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
14
1.2.1
Nova Llei electoral
14
1.2.2
Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
14
1.2.3
Facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu
14
1.2.4
Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública
15
1.2.5
Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient
17
1.2.6
Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el marc del sistema comunicacional català
18
1.2.7
Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau
19
1.3
Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres
organismes internacionals
1.3.1
21
Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes
i institucions de l‘Estat espanyol
21
1.3.2
Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE.
22
1.3.3
Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals
22
1.3.4
Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques
23
1.4
Nova organització de l’Administració
24
1.4.1
Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials
24
1.4.2
Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local
24
1.5
Finançament autonòmic
26
1.5.1
Nou sistema de finançament
26
Un nou impuls econòmic
27
2.1
Euroregió i internacionalització
31
2.1.1
Augmentar la internacionalització de l’economia catalana
31
2.1.2
Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu
motor productiu
31
2.2
Ocupació i treball
33
2.2.1
Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat
33
2.2.2
Reduir la sinistralitat laboral
34
2.2.3
Avançar cap a un marc català de relacions laborals
35
2.2.4
Potenciar l’autoocupació i l’economia social
35
2.3
Competitivitat econòmica i industrial
37
2.3.1
Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes
37
2.3.2
Impulsar la recerca i la innovació
37
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
7
2.4
Comerç i Turisme
40
2.4.1
Potenciar el model comercial català
40
2.4.2
Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat
41
2.4.3
Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida
42
2.5
Societat del coneixement
43
2.5.1
Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població
43
2.5.2
Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari
45
2.6
Agricultura i pesca
46
2.6.1
Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari
46
2.6.2
Modernitzar el sector pesquer
48
2.7
Sector financer
50
2.7.1
Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya
50
Una nació socialment avançada
51
3.1
Política educativa
56
3.1.1
Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català
56
3.1.2
Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials
58
3.2
Polítiques d’acció social
60
3.2.1
Universalitzar els serveis socials
60
3.2.2
Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc d’exclusió
62
3.2.3
Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones
65
3.2.4
Enfortir les polítiques de suport a les famílies
66
3.2.5
Reforçar les polítiques adreçades a la joventut
68
3.3
Salut i polítiques sanitàries
69
3.3.1
Fomentar la salut pública
69
3.3.2
Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques
70
3.3.3
Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari
72
3.4
Política cultural
74
3.4.1
Garantir l’accés a la cultura
74
3.4.2
Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la
consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana
76
3.5
Política lingüística
78
3.5.1
Fomentar l’ús social del català
78
3.6
Seguretat pública
79
3.6.1
Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya
79
3.6.2
Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència
i el civisme
80
Una nova política territorial i ambiental
82
4.1
87
Energia
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
8
4.1.1
Garantir la qualitat del subministrament d’energia
87
4.1.2
Desenvolupar les fonts d’energia renovables
88
4.1.3
Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica
88
4.2
Política i ordenació territorial
90
4.2.1
Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori
sostenible i equilibrada
90
4.3
Habitatge
93
4.3.1
Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població
93
4.3.2
Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges
94
4.4
Biodiversitat i desenvolupament sostenible
96
4.4.1
Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya
96
4.4.2
Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental
99
4.4.3
Establir una nova cultura de l‘aigua
100
4.5
Política de prevenció de la contaminació
102
4.5.1
Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus
102
4.5.2
Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació
103
4.6
Infraestructures
106
4.6.1
Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari
106
4.6.2
Millorar la xarxa viària de Catalunya
107
4.6.3
Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones
109
4.6.4
Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa
110
4.6.5
Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries
111
4.6.6
Crear infraestructures logístiques com a factor de competitivitat
112
��PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
10
Situació
El paisatge polític català, en els darrers anys, ha vingut marcat per un conjunt de
renúncies. El primer i més bàsic és que, davant un cada vegada més sòlid consens
social sobre la necessitat de reformar i d’adequar als nous temps i escenaris el marc
d’autogovern de Catalunya, l’anterior govern va renunciar a la reforma de l’Estatut. Els
acords polítics assolits per donar suport al govern les dues darreres legislatures van
comportar que aquest renunciés a la reforma del nostre text polític fonamental.
Però també es va renunciar a assolir un model de finançament satisfactori per al
bon funcionament de l’autogovern, entès com aquell que permet fruir als catalans
d’un nivell de serveis públics bàsics de qualitat. En aquest sentit, es pot ja constatar
objectivament el fracàs de l’acord de finançament de 2001.
S’ha renunciat igualment durant vint-i-tres anys a tenir una Llei electoral pròpia,
malgrat les previsions estatutàries. No disposar, per causa del propi responsable
de proposar-la, d’una de les regles fonamentals de la democràcia, ha fet planar una
ombra de sospita sobre una certa voluntat d’interpretar el procés de consolidació
de l’autogovern des de l’arbitrarietat.
Però més enllà de la representació electoral dels territoris, ha estat la pròpia organització territorial el següent escenari de renúncia, doncs ni amb un grau d’acord
molt general, ni amb estudis tècnics solvents al darrera, s’ha volgut dotar Catalunya
d’un entramat institucional que satisfaci els principis de subsidiarietat (aproximació
de la gestió dels serveis al ciutadans), racionalitat (simplificació de les instàncies
administratives) i eficiència (optimització en l’aplicació de recursos).
La incapacitat manifesta d’assolir unes bases de col·laboració sòlides amb els ens
locals, la malfiança i l’enfrontament entre les xarxes institucionals (que fins i tot han
arribat a constituir xarxes d’equipaments paral·leles) han anat en perjudici dels ciutadans i han conduït a que la gestió del conjunt de les administracions no hagi estat
percebuda moltes vegades per aquests de manera positiva.
L’administració pública catalana, creada de nova planta, ha perdut l’oportunitat, tot
i així, de ser una administració moderna, i malauradament ha patit mals clàssics de
l’administració, sent en massa casos feixuga i poc eficaç i a desgrat d’intents de
darrera hora, poc transparent.
En definitiva, el disseny institucional català presenta símptomes d’esgotament, que
afecten tant a la pròpia Administració de la Generalitat com als organismes consultius
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
11
i fiscalitzadors de l’acció política, el que ha contribuït a provocar un cert allunyament
del ciutadà de les seves institucions, i desconfiança vers les seves decisions.
Horitzó
L’etapa que encetem ha de dur-nos cap a un nou Estatut, no com un fi en si
mateix, sinó com un instrument de millora de la nostra capacitat d’autogovern, i
especialment de reforçament del poder polític de la Generalitat, al servei del progrés del nostre país, posant l’accent en un molt intens compromís polític amb el
benestar personal dels ciutadans.
Per fer possible l’objectiu de millorar l’autogovern de Catalunya, per a què els
drets i els deures que es recullin en el nou Estatut de Catalunya siguin materialitzables i es puguin consolidar, és del tot necessari establir un nou sistema de finançament. Aquest haurà de ser just, percebut com a tal pels ciutadans, i per tant
proporcionat als serveis que el nou Estatut prevegi.
Però, per altra banda, tenim també com a peça clau del nou marc la revisió del nostre
disseny institucional, que ha de començar necessàriament per dues peces clau: una
llei electoral pròpia, que haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els
electors, de proporcionalitat entre els vots obtinguts per cadascuna de les forces
polítiques, una representació equitativa dels gèneres, i haurà de garantir igualment
l’expressió de la diversitat territorial de Catalunya. En segon lloc, una nova organització territorial basada en les vegueries o regions i els municipis, que compleixi dos
objectius clars: la descentralització de l’Administració de la Generalitat i l’aplicació
conseqüent dels mínims de subsidiarietat.
Cal reforçar, en definitiva, la confiança en les institucions, fent que aquestes siguin
percebudes com a més properes per part dels ciutadans. Cal enfortir, mitjançant la
revisió de les seves competències, els organismes consultius i fiscalitzadors de la
Generalitat (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell
de l’Audiovisual), vetllant especialment per uns procediments transparents de designació i revocació dels seus membres i la limitació dels seus mandats, que d’altra
banda no han de ser coincidents amb els del Govern. Cal també dotar el sistema polític
català de més qualitat democràtica promovent unes polítiques i un estil de govern
participatiu que permeti apropar el procés de decisió política a la ciutadania.
I, en darrer lloc, cal així mateix iniciar una certa regen eració de l’Administració de la
Generalitat per tal de convertir-la en una administració més transparent, descentralitzada, accessible i eficient. Cal oferir espais professionals estimulants als treballadors públics i, alhora, fer-los assumir plenament la responsabilitat de la qualitat de
prestació dels serveis públics.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
12
1.1 Aprofundiment de l’autogovern
1.1.1 Nou Estatut d‘Autonomia
En el marc de l’Acord Nacional sobre l‘Autogovern, s’elaborarà un nou Estatut amb
el màxim suport parlamentari.
L‘elaboració d‘un nou Estatut d‘Autonomia es portarà a terme mitjançant la Ponència del Parlament de Catalunya, que desenvoluparà el seu treball a partir d‘un ampli
procés de consultes al conjunt d‘entitats socials, econòmiques i culturals així com
amb les administracions locals, i comptant amb les aportacions del Govern de la
Generalitat.
1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat
Per avançar en aquest camí de reconeixement del caràcter plurinacional caldrà desenvolupar les següents actuacions:
Promoure el
Cal avançar en el reconeixement del català i de la resta de llengües, aconseguint un
reconeixement de la
estatus acordat de cooficialitat a tota Espanya, i en el si de la Unió Europea, a partir
llengua i la cultura
del que ja s’inclou en el projecte de Constitució Europea recentment aprovat. Això
catalanes
suposa:
• Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin el reconeixement de la realitat
plurilingüística de l‘Estat.
• Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l‘ensenyament les matèries
que expressen la diversitat cultural i lingüística.
• Impulsar la creació d‘un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les
funcions previstes en l‘article 149.2 de la CE.
• Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya.
Promoure les reformes
de les institucions
estatals, que han
d’expressar el seu
caràcter plurinacional.
• Participar activament en la reforma a fons del Senat per convertir-lo en la cambra
de representació real de les diverses nacions i regions.
• Atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de tribunal de
cassació, amb inclusió del principi d’unificació de doctrina.
• Descentralització de funcions en determinades instàncies del Consell General del
Poder Judicial a l’àmbit de Catalunya.
• Proposar la reforma normativa necessària per agilitzar l‘exercici de la iniciativa
legislativa per part de les CCAA davant les Corts.
• Millorar els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals, la Gene-
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
13
ralitat i les altres CCAA.
1.1.3 Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat
En aquest àmbit, caldrà adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries
per reforçar el poder polític, és a dir, les potestats legislatives de la Generalitat, i per
adequar progressivament l‘administració perifèrica de l‘Estat al nivell de competències realment exercides. Les principals actuacions previstes són:
• Impulsar la transferència de competències executives en matèria d‘immigració.
• Traspassar les competències en matèries de formació contínua, seguretat privada,
trànsit, protecció civil i salvament marítim.
• Determinar les competències en relació al comandament i la coordinació de les
forces i cossos de la seguretat a Catalunya.
• Assegurar la intervenció de la Generalitat en la fixació de la planta i demarcació
judicial.
• Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de
Catalunya.
• Completar els traspassos de competències pendents.
• Sol·licitar la participació de la Generalitat en la gestió de les infraestructures bàsiques: ports, aeroports, ferrocarrils de rodalies i regionals.
• En el marc de la reforma del model de finançament, crear l’Agència Tributària de
Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
14
1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
1.2.1 Nova Llei electoral
La disponibilitat d‘una Llei electoral pròpia és un dels grans dèficits que no s‘han
resolt en tots aquests anys d‘autogovern. El Govern realitzarà els seus propis treballs
d‘elaboració d‘un avantprojecte de llei electoral en paral·lel als que es puguin dur
a terme, si s’escau, des del Parlament. El pla de treball del Govern ha d‘incorporar
els estudis tècnics corresponents i un exercici de diàleg previ amb totes les forces
polítiques. La Llei electoral s‘haurà de basar en els principis d‘igualtat de vot entre
tots els electors i electores, d‘equitat en matèria de gènere i d‘expressió de la representació territorial.
1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
El sistema polític català demana, després d‘un quart de segle de funcionament, una
correcció de les causes que provoquen l‘allunyament ciutadà de les institucions i la
desconfiança respecte a la gestió i a les actuacions en l‘àmbit públic.
El reforçament i la transparència dels organismes de decisió política (Parlament) i dels
organismes fiscalitzadors de l‘actuació pública han de ser els elements que han de
permetre un millor coneixement i apropament de l‘activitat pública als ciutadans.
Les principals actuacions són:
• Donar suport a la creació d‘una Oficina pressupostària en el Parlament, que pugui
realitzar un seguiment exhaustiu de l’execució dels exercicis pressupostaris.
• Reformar la Llei de la Sindicatura de Comptes.
• Reformar les Lleis reguladores del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu i del
Consell de l‘Audiovisual.
• Elaborar l‘avantprojecte de Llei de la Comissió Jurídica Assessora.
1.2.3 Facilitar una major participació de la ciutadania
en el procés legislatiu
Els processos de participació són un mitjà per millorar la capacitat de resposta política, per contribuir a millorar tant el disseny com els resultats d‘unes polítiques que,
alhora, han de millorar el benestar dels ciutadans. Davant els requeriments d‘una
societat cada vegada més complexa i diversa és necessari definir uns processos que
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
15
permetin una relació més propera entre els gestors públics i la pròpia societat.
Els processos participatius es poden dividir en quatre nivells:
• Creació de mecanismes de participació per apropar el procés de decisió política a
la ciutadania: creació d‘un espai de participació ciutadana en la iniciativa legislativa,
donant transparència a les actuacions del Govern i possibilitant que la ciutadania
pugui demanar comptes de l‘acció del seus governants.
• Participació als serveis de les polítiques sectorials: definició del marc participatiu
per promoure instruments i definició de protocols d‘actuació per escoltar les opinions
dels ciutadans.
• Promoció del diàleg entre els diferents organismes del Govern per afavorir el treball
transversal.
• Participació del món local: cal donar suport i assessorament a les polítiques de
participació ciutadana en l‘àmbit local.
Aquest conjunt d‘objectius es podran assolir amb el desenvolupament d‘un seguit
d‘iniciatives:
• Reforma de la Llei 2/1995 d‘Iniciativa legislativa popular.
• Foment de la participació dels joves.
• Assumpció de competències de referèndums i consultes populars directes.
• Suport a l‘estructura associativa del país, sobre la base de la transparència i l’objectivitat en la distribució de recursos públics i el foment de la seva participació en
la gestió de determinats serveis públics.
1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública
Aquest és un objectiu estratègic pel Govern de la Generalitat amb la finalitat de garantir
una administració més eficient, més descentralitzada i més propera al ciutadà, tot
subratllant els valors de la transparència, l‘austeritat, la qualitat i la professionalitat.
La voluntat de construir un model propi d‘administració pública a Catalunya implica
els objectius següents:
• Endegar un procés de reformes administratives en profunditat per assolir els nivells
d’eficiència, transparència i proximitat que els ciutadans exigeixen.
• Ampliar les competències legislatives i/o executives de la Generalitat en matèria
d‘administració i funció públiques.
• Definir un sistema de funció pública catalana, d‘acord amb el conjunt del personal de totes les administracions i organismes públics de Catalunya, que faciliti la
gestió de polítiques i programes interadministratius, que generi sinergies entre les
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
16
administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses
administracions de Catalunya.
Definició d‘un model
El desenvolupament del país ha estat considerable en aquest darrer quart de segle i
de funció pública
l‘administració pública ha crescut en volum i en complexitat. Els reptes de futur del
país i les necessitats de la ciutadania han canviat i, en conseqüència, també s‘han
modificat les seves expectatives en relació a l‘administració pública. Per poder
donar una resposta satisfactòria a la nostra societat es duran a terme les següents
actuacions.
• Elaborar el llibre blanc sobre l‘Administració.
• Definir un nou sistema de Funció Pública catalana.
• Reformar la Llei d‘organització i procediment.
• Potenciar els diferents nivells de formació al personal del conjunt de les administracions.
• Establir processos d‘avaluació dels serveis de l‘Administració, i els mecanismes
de publicitat i control parlamentari més adequats.
Accessibilitat de
L‘Administració ha d‘establir els mecanismes de comunicació i ha d‘informar de la
l‘administració pública
seva gestió davant de tothom, és a dir, de tots els ciutadans o organitzacions socials que hi estiguin interessats mitjançant el canal de comunicació més adequat per
obtenir la màxima publicitat i difusió. Les principals actuacions són:
• Millorar els serveis de la Generalitat a través de mitjans electrònics, consolidant
un model multicanal (telèfon, Internet, teletext digital, etc.) però basat en una única
i exhaustiva base de dades que reculli la informació de tots els departaments i organismes.
• Descentralitzar l‘Administració de la Generalitat en el territori i en benefici dels
ens locals.
• Fomentar els processos de concertació en el disseny de les polítiques públiques.
• Coordinar l‘acció d‘informació al ciutadà dels diversos departaments de la Generalitat, mitjançant un Pla Director dels Sistemes d’Informació al Ciutadà.
• Fomentar l‘ús del programari lliure.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
17
Millorar la transparència
La millora en la transparència de la gestió pública és un aspecte bàsic per l‘eficàcia
en l‘administració
i eficiència de l‘administració pública i al mateix temps, ha de facilitar un augment
pública
de la confiança dels ciutadans.
Les actuacions preferents en aquest apartat són:
• Establir criteris d‘objectivitat i de transparència en la contractació d‘obres i serveis.
• Reforçar els mecanismes d‘avaluació i de control interns en l‘elaboració, execució
i gestió del pressupost.
• Aprovar la carta als ciutadans, que identifiqui els drets i deures d’aquests en la
seva relació amb l’Administració de la Generalitat.
• Millorar la planificació i transparència de les campanyes de publicitat institucional
i els processos d’elaboració i distribució dels estudis d’opinió.
1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient
Una societat complexa i avançada requereix d’una administració de justícia capaç
d’oferir als ciutadans la tutela efectiva dels seus drets. El retard històric que aquest
servei públic pateix obliga el Govern a fer un esforç per recuperar temps perdut. Si
bé és cert que l’actual divisió de competències és un obstacle per a una eficient
gestió del servei, la Generalitat té responsabilitats que ha d’assumir sense reserves.
Els objectius del Govern han de ser:
• Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions.
• Apropar el servei públic de la justícia a la societat on s’imparteix.
• Garantir l’eficiència en l’organització i prestació del servei.
Assegurar
Aquest objectiu comporta, entre d’altres, les actuacions següents:
l’accessibilitat al servei
• Millorar la qualitat, la gestió i la retribució del servei d’assistència jurídica
a tots els ciutadans en
gratuïta.
igualtat de condicions
• Millorar el Servei d’Orientació Jurídica i oferir sistemes alternatius a la resolució
de conflictes.
• Millorar la informació i l’atenció al ciutadà com a usuari del servei.
Apropar el servei
Aquest objectiu implica adoptar, entre d’altres, les mesures següents:
públic de la justícia a la
• Promoure la creació de nous òrgans judicials per assolir la relació convenient entre
societat on s’imparteix
personal judicial i població.
• Promoure la revisió de la planta i la demarcació en funció dels canvis demogràfics
i socioeconòmics del país.
• Impulsar la institucionalització de la justícia de proximitat.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
18
• Potenciar la promoció de l’ús del català entre els professionals (advocats, jutges,
fiscals, funcionaris).
• Promoure el desenvolupament i la difusió del dret civil de Catalunya.
Garantir l’eficiència
en l’organització i
Aquest objectiu obliga el Govern a impulsar les actuacions següents:
• Donar prioritat a la política de personal pel que fa a la seva selecció, formació i
prestació del servei
promoció.
públic de la justícia
• Posar en marxa la nova oficina judicial, reorganitzant les unitats i assessorant-les
en la seva gestió.
• Introduir les tecnologies de la informació i comunicació com a instrument bàsic en
la transformació en la forma de prestació del servei.
• Implementar el Pla de construcció i renovació d’edificis judicials 2004-2007, inclosa
la Ciutat de la Justícia de Barcelona-L’Hospitalet.
• Impulsar l’elaboració d’un “llibre verd” sobre l’estat i les necessitats de l’administració de Justícia a Catalunya.
1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el
marc del sistema comunicacional català
Una societat moderna i oberta requereix en el marc globalitzador en què vivim, d‘uns
mitjans de comunicació públics i potents, independents i professionals, que actuïn
com a motor de les indústries audiovisuals i culturals. D‘altra part, és indispensable
l‘existència d‘autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans
i l‘externa del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic. Per
assolir aquests objectius, s‘adopten les següents actuacions:
Definició d‘un model
Cal definir i actualitzar el paper dels serveis públics de la ràdio i televisió i el sistema
audiovisual propi
audiovisual a Catalunya, en relació a les noves tecnologies de la comunicació i a la
importància estratègica del sectors de la indústria audiovisual.
• Aprovar la Llei de l‘Audiovisual, que inclourà criteris clars respecte de la gestió i la
vigilància del mapa radioelèctric.
• Impulsar la música creada i produïda en el país.
• Impulsar una política cinematogràfica que tingui en compte els creadors i estableixi
nous models de finançament mixtes, tot incloent la subtitulació com un nou esglaó
de normalització lingüística.
• Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya (actuació ja realitzada).
• Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Radio Televisió.
• Revisar el contracte-programa de la CCRTV.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
19
Creació de l‘espai
És necessari disposar de les competències plenes per definir un espai propi de co-
català de Comunicació
municació a Catalunya a partir d‘una autoritat independent del conjunt del sistema
audiovisual, tot assegurant uns mitjans públics potents, eficients i independents, que
actuïn buscant la complementarietat.
• Dissenyar el Pla Estratègic de l‘espai català de comunicació.
• Reformar les lleis estatals que puguin limitar les potencialitats de l‘autogovern en
matèria de ràdio i televisió.
• Crear un Consorci Públic de Comunicació.
• Ordenar l‘espai radioelèctric català.
• Promoure la recepció a Catalunya de les TV en català.
• Prioritzar la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, dels mitjans
de comunicació i de l‘audiovisual.
• Consolidar la xarxa pública de televisions i ràdios locals.
• Adoptar mesures per tal que l’àmbit de difusió dels mitjans de comunicació en
català s’estengui a tot el territori de parla catalana.
1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i
la cultura de la pau
Catalunya ha estat capdavantera en els moviments de l‘objecció de consciència i,
al llarg d‘aquests darrers anys, ha expressat amb importants mobilitzacions socials
el compromís pel foment de la pau i la solidaritat internacional en múltiples iniciatives.
D‘altra part, en els darrers anys, també s‘ha posat de manifest la necessitat d‘enfortir i de participar de forma directa en els processos de cooperació internacional
i de donar suport als països en vies de desenvolupament. Per aconseguir aquests
objectius, es defineixen els següents compromisos:
Foment de la
La cooperació i la solidaritat internacional és un dels valors més presents i compartits
cooperació i de la
per la nostra societat. Cal facilitar suport i adreçar recursos per millorar les condi-
solidaritat internacional
cions de vida (formació, sanitat, infraestructures, etc.) amb la voluntat d‘afavorir el
desenvolupament social i econòmic de països del Tercer Món.
• Establir acords i convenis de col·laboració en l‘àmbit de la cooperació i de la solidaritat. En aquest mandat l’objectiu és assolir que aquests acords siguin equivalents
al 0,7% de les despeses pròpies.
• Fomentar polítiques de cooperació, tot definint un model català de cooperació al
desenvolupament.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
20
• Promoure estudis i recerca especialitzada sobre cooperació i solidaritat.
• Crear el Comitè Català d‘Emergències.
Foment de la pau
Amb la finalitat de promoure la cultura de la pau i de preservar la memòria històrica de
la lluita per la democràcia i els seus valors, es realitzaran les següents actuacions:
• Creació del Consell Català de la Pau.
• Creació de l‘Institut Internacional de la Pau.
• Creació del Memorial Democràtic.
Aquest conjunt d‘actuacions es duran a terme mitjançant l‘establiment d‘acords i
convenis de col·laboració amb organitzacions especialitzades i amb el conjunt d‘administracions, tot fomentant l‘educació i la participació ciutadana en els valors de la
pau, la cooperació internacional i la solidaritat.
Potenciar les entitats
En els darrers anys, la nostra societat ha evolucionat política i socialment de manera
i ciutadans, en l’àmbit
molt significativa (increment de les vies de participació, socialització del voluntariat,
del voluntariat i
canvis qualitatius i quantitatius de les necessitats socials, etc.). L’administració pú-
l’associacionisme
blica té l’obligació d’adaptar-se a aquests canvis a fi de donar un millor servei a la
ciutadania i a les entitats de la nostra societat, així com, en la mesura del possible,
preveure les futures necessitats socials. Les principals línies d’actuació en l’àmbit de
les polítiques de promoció del voluntariat i l’associacionisme seran les següents:
• Promocionar i donar suport i projecció a l’associacionisme i al voluntariat.
• Potenciar la formació en l’àmbit del voluntariat.
• Incorporar Catalunya en les grans xarxes de voluntariat a nivell mundial.
• Crear el Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del
Govern.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
21
1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb
l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals
1.3.1 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de
l‘Estat espanyol
La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient en la composició, competències i distribució de les institucions
comunes de l‘Estat. El principi que converteix en Estat les institucions d‘autogovern
de les nacionalitats i regions, el principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi
d‘autonomia que ha d‘informar l‘exercici de competències estatals i la configuració
de les seves institucions, no s‘ha incorporat en la legislació aprovada després de la
Constitució.
D‘altra banda, la voluntat d‘ampliar el marc competencial de l‘Estatut d‘Autonomia de
Catalunya fa necessari un millor encaix del seu contingut en el marc de la Constitució
i en l‘estructura organitzativa de l‘Estat espanyol. Les dues principals actuacions
d‘aquest objectiu serien:
Promoure i establir
Entre els més importants hi hauria: Tribunal Constitucional, Consell General del Poder
la participació de
Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social, Banc d‘Espanya, Comissió
la Generalitat en
Nacional de l’Administració Local, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió
els tràmits previs
del Sistema Elèctric Nacional, Consell Nacional de l’Energia, Comissió del Mercat de
i en la designació
Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE; així com que
de membres en
les seus de les institucions generals, organismes, agències i empreses estatals siguin
les institucions,
distribuïdes per tot el territori de l‘Estat. Es planteja la ubicació a Catalunya d’alguna
organismes i empreses
de les grans institucions de regulació dels mercats liberalitzats, CMT o CNE, o en el
estatals
seu defecte del Tribunal de Defensa de la Competència.
Aquest fet implica la reformes de diverses normatives legals per regular l‘estatut i
Regular l‘estatut
del President de la
Generalitat com a
representant ordinari
de l‘Estat a Catalunya
les atribucions del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat
a Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
22
1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE
La importància econòmica i política que la UE ha anat prenent en el context mundial
en les darreres dècades, el propi procés de desenvolupament intern, el marc de sobirania assolit, l‘existència d‘un espai econòmic comú en la UE i la darrera ampliació
de països membres, converteix la Unió Europea en un clar referent polític per poder
preservar i potenciar els valors més característics de la societat catalana, tant des
dels aspectes culturals, com en els polítics i econòmics. Per a què aquest objectiu
sigui possible es portarà a terme la següent actuació:
Assegurar la presència
de la Generalitat de
Catalunya en els
organismes europeus
Per defensar els interessos de Catalunya davant la UE, cal garantir :
• La participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries.
• La presència de representants de la Generalitat en la representació de l‘Estat espanyol davant del Consell Europeu, dels seus Consells de Ministres, del COREPER,
dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell.
• Cal que la Generalitat assumeixi de forma plena l‘execució del dret comunitari
i promoure la participació de les CCAA en les relacions de l‘Estat amb el Consell
d‘Europa i la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l‘Assemblea Parlamentària
del Consell d‘Europa.
• L’impuls a la regionalització d’aquells marcs normatius comunitaris, com la política
agrària comuna (PAC), que permeten una millor adaptació als problemes d’articulació
del nostre territori, amb el compromís d’un desenvolupament sostenible i amb la clara
voluntat de millorar la legitimitat de les iniciatives reguladores.
Aquest conjunt de propostes requereixen al mateix temps poder ampliar i assegurar
la intervenció de Catalunya davant del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea
quan es tracti de la defensa de les competències i dels interessos autonòmics.
1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els
fòrums i organismes internacionals
El procés de globalització econòmica implica un augment de les relacions polítiques i
de les transaccions econòmiques a nivell internacional i un augment de la importància
i del pes dels organismes internacionals.
Catalunya està decidida a realitzar un esforç per preservar la seva personalitat i la
seva identitat en un context internacional cada vegada més obert. La defensa dels
interessos de Catalunya exigeix una participació plena en el procés de conformació
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
23
de les polítiques i decisions que puguin afectar el futur del nostre desenvolupament
cultural, social i econòmic.
Garantir la presència
de la Generalitat a nivell
internacional
Aquest augment de la presència de Catalunya a nivell internacional comporta:
• Participar en les xarxes d‘informació a nivell europeu i internacional.
• Promoure l‘intercanvi d‘experiències i bones pràctiques amb països i regions
capdavanteres.
• Coordinar la projecció exterior de Catalunya.
• Promoure la interlocució i la participació directa de la Generalitat en organismes i
institucions internacionals.
• Representació i participació de la Generalitat en la delegació de l‘Estat en organismes internacionals on es tractin temes de la seva competència.
1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats
polítiques
El procés de globalització econòmica comporta moviments immigratoris importants
i, alhora, requerirà incrementar els esforços en cooperació internacional per reduir
els desnivells de desenvolupament existents entre els diferents països.
D‘altra banda, cal potenciar l‘espai de cooperació regional interfronterera, tot reforçant els eixos de comunicació amb l‘objectiu de conformar el nucli d‘una euroregió
de l‘arc mediterrani. Per assolir aquests objectius cal desenvolupar dues grans
actuacions:
Conformar l‘ Euroregió
En un món cada vegada més integrat i connectat, Catalunya ha de jugar un paper
Pirineus-Mediterrània
estratègic en connexió entre la Mediterrània occidental/sud d‘Europa i el nucli central de l‘Europa comunitària. La intensitat de les relacions econòmiques i culturals
faciliten aquesta voluntat de construir una Euroregió que es convertiria en el nucli
central de l‘arc mediterrani.
La voluntat de conformar aquest espai de col·laboració implica:
• Promoure la coordinació de les polítiques econòmiques, socials i culturals en el
conjunt dels territoris compresos en l‘Euroregió del Mediterrani.
• Potenciar la col·laboració transfronterera en els aspectes en els quals la Generalitat
tingui competències plenes.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
24
1.4 Nova organització de l’Administració
1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se
en els nivells territorials
Un dels objectius del Govern és la definició d‘un nou model d‘ordenació territorial que
eviti la superposició innecessària i no coincident de diferents nivells administratius
sobre un mateix territori, amb el màxim consens parlamentari i territorial.
D‘altra banda, és necessari replantejar el marc competencial en l‘àmbit de les administracions locals tot facilitant un acostament de les competències als nivells més
propers al ciutadà en base als principis de racionalitat, eficiència, responsabilitat i
participació.
Els principis bàsics que donaran forma a aquesta nova organització seran l’establiment de les vegueries, la devolució a l’administració local d’un rol principal, executant
el principi de subsidiarietat, i la constitució de les Àrees Metropolitanes. Les vegueries,
veritable clau de volta del nou entramat institucional al territori, es configuraran com
a entitat que permeti descentralitzar de manera efectiva el Govern de la Generalitat i
organitzar-ne l’aparell administratiu en els territoris. Així mateix, les vegueries hauran
de jugar un paper de màxima rellevància en l’organització de la cooperació local.
1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local
El component essencial de tota la nova ordenació administrativa ha de ser precisament el municipi, tot fomentant la cooperació entre ajuntaments, respectant alhora
l‘actual mapa municipal de Catalunya.
La nova organització territorial i el replantejament del marc competencial en l‘àmbit
de les administracions locals farà necessari redefinir el paper dels òrgans comarcals
o d’agrupació local. Aquests haurien de tenir un paper tècnic de suplència i suport
a la gestió, sobretot en els petits municipis, amb polítiques decidides de foment de
la gestió mancomunada de serveis.
Pel que fa a les àrees metropolitanes, s‘hauran de poder dissenyar conjuntament les
estratègies de futur per assegurar el desenvolupament del seu territori i el benestar
de la seva gent.
Per dotar de coherència i eficiència tot aquest sistema que es vol potenciar, cal que
els municipis disposin d‘un marc de competències més ampli. Es tracta d‘assignar
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
25
de forma flexible i progressiva nivells de competències, sobretot pel que fa a les
necessitats més bàsiques de la població.
D‘altra banda, els ajuntaments han de disposar de mecanismes de control i de
coordinació suficient per gestionar directament les competències assignades i per
coordinar les activitats desenvolupades en el seu territori.
Tota aquesta tasca no es podrà realitzar per part dels ajuntaments sense disposar
de recursos econòmics suficients, sigui a través de la participació en els ingressos
de l‘Estat o dels instruments catalans de cooperació municipal, però en qualsevol
cas avançant gradualment cap a l’objectiu, ja clàssic, que els ajuntaments gestionin
almenys el 25% dels recursos públics. Per assolir aquests objectius, es duran a terme
les següents actuacions:
• Reconèixer els alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat.
• Atorgar als alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en el seu
àmbit.
• Afavorir la cooperació municipal.
• Traspassar als ajuntaments determinades competències, sobretot en els àmbits
d’educació, salut, serveis socials i habitatge.
• Redefinir i incrementar els recursos del Fons de Cooperació Local i del Pla Únic
d‘Obres i Serveis.
• Afavorir la unificació de les entitats municipalistes.
• Culminar el procés d‘aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant al Govern Central i a les Corts de l‘Estat a procedir a la seva tramitació immediata.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
26
1.5 Finançament autonòmic
1.5.1 Nou sistema de finançament
La reforma del sistema de finançament persegueix tres grans objectius: incrementar
l’autonomia financera, fer un model més equitatiu i solidari entre les comunitats autònomes i millorar la suficiència dels nostres recursos.
Aquesta reforma del sistema de finançament ha de permetre que els ingressos de
la Generalitat s’equiparin gradualment als obtinguts per les comunitats forals en
aplicació del seu règim de finançament.
La necessitat de disposar d‘una economia competitiva amb creació de valor i de
millorar el nostre nivell de benestar fa necessari disposar de recursos per resoldre
les mancances en les infraestructures del país, en potenciar la recerca i l‘ús de les
noves tecnologies i en invertir en la millora de l‘estructura i la producció de serveis
socials.
Acord de finançament
actual
En el sistema actual de finançament, hi ha alguns aspectes a desenvolupar de forma
urgent i que tenen a veure amb els punts següents:
• Millorar el finançament de la despesa sanitària.
• Calcular l’impacte sobre el finançament de la Generalitat de l’aplicació de les lleis
aprovades per l’Estat que tenen una incidència sobre els pressupostos.
Revisió de l‘Acord de
Tot compartint criteris d’equitat i de solidaritat territorial, cal que Catalunya redueixi
finançament
el seu nivell de dèficit fiscal amb l’Estat i disposi dels recursos financers necessaris
per mantenir l‘eficiència de la seva economia i augmentar els nivells de benestar de
la seva població. Per tant, es treballarà en les següents direccions:
• Revisió de l‘Acord de finançament.
• Increment de l’autonomia financera de la Generalitat a partir d’un sistema equitatiu
i solidari, i que doti de suficiència de recursos.
• Creació de l‘Agència Tributària de Catalunya com a ens responsable de la gestió,
recaptació dels impostos pagats a Catalunya.
• Capacitat normativa àmplia sobre els impostos cedits i/o compartits amb l’Estat.
• Proposar la modificació de l’article 9.32 de l’Estatut d’Autonomia en relació amb
la participació proporcional de la Generalitat en els ingressos derivats de les loteries
estatals i comunitàries.
• Increment de la inversió de l‘Estat en infraestructures.
• Publicació i divulgació dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya.
��PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
28
Situació
Som davant una realitat econòmica globalitzada, en la qual Catalunya hi està plenament immersa. La competència es dóna en un context obert, fruit de la globalització i
la internacionalització de l’economia. L’economia catalana afronta aquesta situació en
molt bona salut, amb una previsió de creixement pel 2004 del 2,6, un punt per sobre
del creixement que es preveu per la zona euro. Les nostres empreses competeixen
amb èxit amb les empreses d’altres països.
De fet, l’economia de Catalunya ha estat sempre capaç de fer front al repte de l’obertura i la internacionalització, com ho demostra el vigor de les nostres exportacions,
i com ho demostra també l’èxit amb què vam saber fer front a la incorporació a la
UE. Algunes dades il·lustren la vitalitat de l’economia catalana: el grau d’obertura,
expressat en el percentatge que representa la suma d’importacions i exportacions de
béns i serveis sobre el PIB, ha passat, entre 1986 i 2002, del 50,4% al 97,8%. I les
nostres exportacions han passat de representar el 23,7% de les exportacions espanyoles l’any 1990, al 27,7% el 2002. Cal tenir en compte que el PIB de Catalunya se
situa entre el 18% i el 19% del PIB espanyol, és a dir, tenim un pes en exportacions
un 50% superior al que ens pertocaria en termes de PIB.
Ara bé, cal tenir en compte que la internacionalització de l’economia i la irrupció amb
una força extraordinària de nous protagonistes en l’escena econòmica internacional
sotmet a una profunda transformació el nostre model de competitivitat. En el futur,
la competitivitat de la nostra economia no es podrà sustentar en un model de costos
laborals baixos, treball precari poc qualificat, produccions de poc valor afegit, i en
què la construcció sigui el motor essencial de l’activitat econòmica. Aquest model
de competitivitat està esgotant el seu recorregut.
Aquesta necessària transformació ja s’hauria d’haver iniciat durant els anys 90, però
el fet és que, en els últims anys, ha mancat el recolzament institucional a la modernització del teixit productiu (dèficit de formació del capital humà, baix esforç en R+D+I,
dèficit en infraestructures, insuficient suport a la projecció exterior de l’economia
catalana). No s’ha dut a terme una política sectorial clara que apostés pels sectors
amb més potencial com el de les noves tecnologies de la informació o el biomèdic,
mentre que el suport a les activitats tradicionals (agricultura, comerç, turisme) s’ha
basat en criteris incrementalistes sense prioritzar la qualitat i la sostenibilitat de les
activitats.
Catalunya, que ha estat la tradicional capital econòmica de l’Estat, en els últims
anys està perdent lideratge econòmic, com es manifesta en la marxa de seus de
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
29
grans empreses i consorcis. Això es deu al nou context internacional, així com al
retard en el desenvolupament de noves infraestructures necessàries per afrontar
amb garanties d’èxit aquest nou context, però també a factors polítics interns com
ara l’aposta centralista del govern del PP i la manca d’energia del govern de CiU
per fer front a la situació. També cal destacar un factor de tipus cultural, en el sentit
que els agents productius estan ancorats, encara, en una mentalitat industrial típica
dels segles XIX i XX.
D’altra banda, un element clau per al nostre desenvolupament econòmic, i per al ple
exercici de l’autogovern, com és el model de finançament autonòmic no està resolt.
L’acord del 2001 ha fracassat i no ha aportat els recursos necessaris per a la nostra
economia. En aquesta legislatura és imprescindible la seva revisió.
Horitzó
Catalunya ha de consolidar-se com un país modern i obert al món, aprofitant les
oportunitats que la globalització ens ofereix, i alhora cal reforçar la nostra posició
davant d’economies emergents que poden ser altament competitives. L’economia
catalana s’ha de situar en la primera línia de les regions més avançades d’Europa, en
el context de la integració i de l’ampliació europea. L’economia catalana ha de seguir
sent el motor de l’economia espanyola i esdevenir motor del sud d’Europa.
Catalunya ha de basar el seu model de competitivitat en augments de productivitat.
El model de competitivitat de l’economia catalana s’ha de transformar, de fet ja ho
està fent, com es demostra amb les empreses que són capaces de competir amb
èxit en el nou context internacional, amb l’aposta decidida de les empreses catalanes per la innovació tecnològica, la millora permanent de la qualitat dels productes,
la diversificació de la producció, i la voluntat d’internacionalització i de presència
en nous mercats. L’impuls a les activitats de recerca i innovació i a la formació de
capital humà han d’esdevenir eixos fonamentals sobre els què sustentar les millores
de productivitat.
El Govern ha d’invertir en capital públic, garantint unes infraestructures de primer
nivell que recolzin els sectors econòmics al conjunt del territori, dedicant més recursos
a la recerca, tant bàsica com aplicada, posant a l’abast de les empreses, sobretot
de les PIMEs, el finançament i el suport tecnològic que requereixin, creant un clima
d’estabilitat i entesa entre els diferents agents socials que permetin compatibilitzar
el desenvolupament amb el benestar dels ciutadans i adoptant, en cada moment,
les polítiques industrials que ens permetin assolir l’objectiu de transformar Catalunya
en un país que sigui atractiu pels negocis, amb un sistema productiu flexible i inno-
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
30
vador, d’acord amb les demandes de la nova societat del coneixement, i amb una
alta qualitat de vida.
Avui, les relacions econòmiques de la UE s’articulen cada vegada més a l’entorn
de regions que tenen les seves economies altament integrades. El marc natural de
Catalunya és una regió econòmica de 17 milions d’habitants que s’estén del sud de
França a Alacant i inclou les regions franceses del Midi-Pyréneés i el LanguedocRoussillon, i les CCAA de Catalunya, Aragó, València i Balears. Però Catalunya per
la seva potència econòmica ha de ser una peça essencial en l’Euroregió, ha de ser
capaç de liderar i dinamitzar aquest territori complex a partir de l’explotació de les
complementarietats evidents i dels interessos estratègics compartits.
L’aposta per la competitivitat ha d’anar de la mà d’una aposta pel benestar dels seus
ciutadans. Un nou model de productivitat com el que s’ha descrit s’ha de basar en
l’ús intensiu del coneixement i de les tecnologies que hi són associades, però la societat de la informació ha d’estar a l’abast de tothom sense excepció. L’extensió de
les tecnologies de la informació i la comunicació arreu i a tothom, i l’increment de la
qualitat del sistema universitari són les bases que evitaran la fractura digital. Alhora,
el model de competitivitat al qual ha de tendir l’economia catalana només és possible
amb una ocupació estable i qualificada. Les polítiques generals d’ocupació han d’anar
en aquesta direcció sense oblidar que encara subsisteixen importants desequilibris
en els col·lectius més desprotegits que cal eliminar progressivament.
La protecció i suport als diferents àmbits econòmics ha d’apostar per l’excel·lència
de la producció i els serveis, tot respectant les característiques de cada sector.
La potenciació del model comercial català com a punt d’equilibri entre l’oferta i la
demanda capaç de vertebrar pobles i ciutats, el suport al sector turístic per tal que
la seva competitivitat es basi cada vegada més en una explotació sostenible dels
recursos o el recolzament en la nova orientació i modernització del sector agrari són
exemples d’aquestes polítiques sectorials.
I, com a element imprescindible per al desenvolupament econòmic de Catalunya, s’ha
d’assolir en aquesta legislatura un nou model de finançament autonòmic que millori
substancialment els recursos públics, de manera que el Govern pugui fer front a la
part que li correspon en la promoció del desenvolupament econòmic i en la millora
del benestar del conjunt de la ciutadania.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
31
2.1 Euroregió i internacionalització
2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia
catalana
Catalunya és capdavantera en exportació i ho és no tan sols per tradició o per situació
geogràfica, sinó per vocació. Cal aprofitar aquesta capacitat nostra per exportar i
relacionar-nos amb els països del nostre entorn per aprofundir els nostres llaços comercials amb l’exterior, sobretot amb els països mediterranis i els de l’Europa central
i oriental. Les actuacions prioritàries per complir aquest objectiu seran dues:
Elaborar un
pla estratègic
Les principals actuacions que estaran contingudes en aquest pla desenvoluparan
les següents línies d’actuació:
d’internacionalització
de l’empresa catalana
• Augmentar sensiblement els pressupostos de la Generalitat destinats a afavorir la
que prioritzi els països
internacionalització de l’empresa catalana.
mediterranis i els
• Consolidar el COPCA com a centre de serveis per a la internacionalització de
de l’Europa central i
l’economia i fer evolucionar la seva xarxa cap a l’establiment de plataformes em-
oriental
presarials.
• Augmentar els ajuts públics a la internacionalització de l’empresa catalana en els
països mediterranis i en els de l’Europa central i oriental.
• Incrementar la presència de la Generalitat en els països mediterranis i en els de
l’Europa central i oriental.
Facilitar mecanismes de finançament idonis als projectes d’inversió empresarial a
l’estranger
Els punts clau en aquest objectiu passen per:
Facilitar
• Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del ca-
mecanismes de
pital circulant per a PIMEs amb filials a l’estranger durant el període de maduració
finançament idonis als
del projecte empresarial.
projectes d’inversió
• Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament de
empresarial a
projectes d’inversió empresarial a Catalunya, així com de projectes d’empreses
l’estranger
catalanes a l’exterior.
2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot
convertint Catalunya en el seu motor productiu
Si volem que Catalunya tingui un paper destacat en el mapa internacional ha de
formar part d’un pol econòmic potent. Els sis milions i mig d’habitants del Principat
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
32
no constitueixen per si mateixos una massa crítica per ser una economia de primera
línia internacional. Per això, és imprescindible donar forma a la regió de més de 17
milions d’habitants que s’estén des del sud de França a Alacant i que inclou les regions franceses del Midi-Pyrénées (Toulouse), el Languedoc-Roussillon (Montpelier)
i les comunitats autònomes espanyoles de Catalunya, Aragó, València i Balears.
Aquesta Euroregió és una necessitat econòmica i social. Respon a l’existència de
complementarietats en el terreny productiu, l’universitari, el del lleure i el cultural
entre els territoris que la componen. I, alhora, aquests territoris comparteixen uns
interessos estratègics comuns com són, d’una banda, el de fer front tant a Espanya
com a França a la força centrípeta d’un model econòmic centralista; i, de l’altra, a la
necessitat de potenciar el paper de l’Euroregió com a punt d’enllaç entre el sud i el
centre econòmic d’Europa, que s’estén des de la Lombardia i, a través de l’eix del
Rhin i de la regió de París, fins al sud d’Anglaterra.
Tots els territoris d’aquesta regió dels Pirineus i la Mediterrània estan interessats en la
seva existència i desenvolupament. Tots ells (València, Aragó, Toulouse, Montpelier)
tenen, d’aquesta manera, l’oportunitat de ser pols econòmics amb vida pròpia, enlloc
de simples terminals al servei d’un pol econòmic central, es digui París o Madrid. I
en aquesta Euroregió, Catalunya hi té un paper central, clau: representa el 40% del
PIB i el 35% de la població.
La vocació final de la nova Euroregió és esdevenir un pol d’innovació i creixement
sostenible basat en la connexió entre els centres industrials, científics i tecnològics
d’aquest territori. L’objectiu és exercir un lideratge de facto en el context euromediterrani, esdevenint un referent bàsic al sud d’Europa i a la Mediterrània i el motor
d’un creixement sostingut.
Desenvolupar una
Els punts clau en aquest objectiu passen per:
estratègia econòmica
• Assegurar una idònia dotació d’Infraestructures que asseguri la connectivitat
ì institucional per
interior i serveixi de plataforma cap a la resta del món (TGV, transport ferroviari de
consolidar l’Euroregió
de l’Arc Mediterrani
mercaderies, ports i uns aeroports a l’alçada del país).
• Impulsar polítiques comunes que permetin treure tot el partit a les complementarietats que ja es donen en el terreny empresarial i universitari i en tants d’altres
camps. Impulsar una acció institucional decidida des del Govern de la Generalitat
de Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
33
2.2 Ocupació i treball
2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la
qualitat
La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes
d’activitat i d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen desequilibris
importants que cal corregir per tal d’assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Alguns d’aquests desequilibris són territorials com
la coexistència de taxes d’atur tècniques en algunes zones amb taxes superiors a la
mitjana europea en d’altres. Les desigualtats socials en l’ocupació es manifesten en
les elevades taxes d’atur d’alguns col·lectius com les dones o els joves.
D’altra banda, el nostre mercat laboral manifesta altres febleses importants pel que
fa a la qualitat dels llocs de treball i a la temporalitat de la contractació. Tot plegat
configura un escenari de precarietat laboral que impacta negativament sobre la
competitivitat d’una economia que vol ser capdavantera a Europa. És per això que
l’actuació del Govern es concentrarà en tres grans eixos: donar suport a la creació
d’ocupació i a la millora de les capacitats dels treballadors i de les treballadores,
implementar polítiques actives de suport a l’ocupació i millorar les condicions del
treball.
El desenvolupament d’aquestes grans línies d’actuació haurà d’incorporar, com a
element fonamental i prioritari, el diàleg i la negociació amb els agents socials: sindicats i empresaris.
Implementar polítiques
L’objectiu d’aquestes polítiques és doble: les empreses, que necessiten un mercat
actives de suport a
de treball d’acord a les seves expectatives, i les persones, per les quals cal vetllar
l’ocupació
que es respectin els seus drets i de les que, en darrera instància, se’n persegueix
el benestar.
La transformació del model productiu de Catalunya requereix una ocupació de més
qualitat, que permeti una major flexibilitat i capacitat d’adaptació als canvis, però
també amb majors necessitats pel que fa al nivell de qualificació dels treballadors.
Així, el Govern es planteja un doble objectiu: d’una banda, aconseguir augmentar el
nivell d’ocupació incrementant també la proporció de llocs de treball d’alta qualificació, sense oblidar, no obstant això, donar suport a tots els llocs de treball independentment del seu nivell de qualificació; i, d’altra banda, que els treballadors puguin
adquirir les capacitats necessàries per posicionar-se sense problemes en aquesta
nova estructura de l’ocupació.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
34
El Govern dissenyarà i implementarà un Pla integral de polítiques actives d’ocupació
destinat a potenciar l’ocupabilitat de les persones aturades i a millorar el nivell de
qualificació dels treballadors i treballadores. El Pla contemplarà un seguit d’aspectes
com són l’orientació professional, la formació ocupacional i contínua, l’autoocupació
i la concertació, territorial i sectorial. Algunes de les línies de treball que es desenvoluparan són les següents:
• Reformar el Servei d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els agents socials i les administracions territorials. De forma
vinculada a la reorganització del SOC es redefinirà el Pla d’ocupació de Catalunya i
s’elaborarà un Pla de desenvolupament de polítiques actives.
• Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos,
una oferta formativa adequada o una oferta de treball a través del SOC.
• Oferir als aturats de llarga durada, abans de superar els dotze mesos, una acció
ocupacional en forma de reconversió, acció formativa, ocupació o altres mesures
com l’orientació i l’assessorament individualitzat per afavorir la seva ocupabilitat.
• Obtenir de l’Estat la transferència de les polítiques de reciclatge professional,
formació continuada, així com les polítiques passives.
• Impulsar els acords locals d’ocupació per desenvolupar les potencialitats de cada
territori.
Millorar les condicions
S’implantaran polítiques per garantir el dret a la qualitat de les condicions del treball
del treball
mitjançant mecanismes d’orientació a empresaris i petites empreses per a la utilització de les diferents modalitats de contractació, tot evitant l’ús inadequat de la temporalitat així com l’ús amb frau de la Llei de contractació. Entre d’altres, s’abordaran
les següents actuacions:
• Impuls de l’actuació de la Inspecció de Treball contra l’explotació laboral i la degradació del mercat de treball, enfortint els seus recursos humans i materials.
• Desplegament d’una política d’incentius fiscals que beneficiï a aquelles empreses
que converteixin contractes temporals en indefinits.
• Potenciació de l’Observatori del mercat de treball, com a fòrum permanent de
diagnòstic de l’evolució i transformació contínua de les relacions laborals i de les
necessitats reals de mà d’obra de l’economia catalana.
2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral
L’alta sinistralitat és un dels principals problemes del mercat laboral del nostre país
perquè sense seguretat en el treball no hi pot haver, de cap manera, una ocupació
de qualitat. Per tant, és imprescindible emprendre accions dirigides a lluitar de forma
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
35
eficaç contra els elevats índexs de sinistralitat per garantir, d’aquesta manera, el dret
a la vida, a la seguretat i a la salut dels treballadors i treballadores.
Les polítiques de prevenció de riscos s’han de fonamentar en les mesures preventives
que han d’adoptar les empreses, però també han d’anar més enllà per passar a ser un
valor propi de la societat. En aquesta línia s’implementaran les accions següents:
• Emprendre accions formatives per promoure la cultura i els valors de la seguretat i la salut en el treball, implicant tant empresaris i treballadors com la resta de la
societat.
• Combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral aplicant el conjunt de mesures
previstes en la resolució del Parlament de Catalunya de 17.10.2002. S’intensificaran
les accions de control del compliment de la normativa especialment en àmbits territorials i sectorials conflictius.
• Reclamar al Govern de l’Estat la transferència de la Inspecció de Treball i Seguretat
Social, així com les corresponents dotacions econòmiques i de personal.
2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals
El Govern vol potenciar l’establiment d’un marc de relacions laborals català que permeti adequar millor les relacions laborals a les especificitats i necessitats del nostre
país. Les principals propostes que es desenvoluparan són:
• Impulsar un marc de negociació col·lectiva a Catalunya que constitueixi l’instrument prioritari de regulació de les condicions laborals. Aquest marc vetllarà per evitar
les discriminacions laborals, en particular les de gènere, per reduir la temporalitat,
promourà la seguretat en el treball i procurarà evitar el treball irregular.
• Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització.
• Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant l’accés
universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies.
2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social
L’elevada varietat de models d’autoocupació individual o d’economia cooperativa i
social que tenim a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Aquests
col·lectius són insubstituïbles en la generació d’iniciatives creadores d’ocupació i
riquesa, a més de dotar de flexibilitat el sistema productiu, de facilitar noves formes
d’organització del treball i d’impulsar la mobilitat social. En aquest sentit, la Comissió
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
36
Europea planteja de manera clara els beneficis socials i territorials que comporta
l’estímul d’aquesta franja de l’economia. Per tot això, el Govern portarà a terme una
política de suport tant als treballadors autònoms com a l’economia social per tal que
puguin transformar la seva capacitat emprenedora en empreses competitives.
Millorar la regulació
El treballador autònom s’enfronta a una difícil problemàtica per la disparitat entre la
jurídica dels
seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. El Govern impulsarà, a nivell
treballadors autònoms
estatal i autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real de l’autònom,
els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social i
que equipari la seva fiscalitat al la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de treball autònom dependent. En aquest àmbit es realitzaran, de manera
prioritària, les accions següents:
• Elaborar un estatut del treballador autònom en l’àmbit de les competències del
Govern.
• Instar a l’Estat a regular nous drets per als treballadors autònoms: noves formes
de capitalització de la prestació d’atur, diferiment d’impostos en l’inici de l’activitat,
alternativa voluntària entre la seguretat social i les mutualitats de previsió social,
cotització voluntària de la cobertura d’atur, separació efectiva del patrimoni personal
de patrimoni afecte a l’activitat empresarial dels autònoms dependents, etc.
Impulsar
El Govern portarà a terme una política de suport a l’economia cooperativa, social i
l’autoocupació i
d’autoocupació. Afavorir el desenvolupament d’aquest sector implica establir mesu-
l’economia social
res en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament, finançament i accés
a la contractació de l’Administració. Però també cal donar suport al reforçament de
les estructures associatives del sector, promoure la seva participació en programes
de desenvolupament local i potenciar el seu reconeixement, prestigi i visibilitat. Les
principals accions concretes seran:
• Incentivar la creació de microempreses i petites empreses, oferint assessorament
i informació als nous emprenedors respecte al pla i a la gestió empresarial, i utilitzant
els microcrèdits com a marc financer de suport.
• Facilitar l’accés de les empreses d’economia social a la licitació pública.
• Potenciar l’autoocupació dels joves i de les dones a través de crèdits preferents.
• Promoure la banca ètica per donar suport a projectes viables d’economia social.
• Promocionar el Consell Superior de la Cooperació que, a més de reflexionar sobre
les activitats de l’economia cooperativa, desenvoluparà activitats de conciliació i
d’arbitratge en el cooperativisme.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
37
2.3 Competitivitat econòmica i industrial
2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes
És voluntat del Govern donar compliment als objectius fixats a nivell europeu en la
Cimera de Lisboa de l’any 2000. De la Cimera de Lisboa es desprèn un compromís
que volem fer nostre: convertir Catalunya en una economia més dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, que sigui motor del creixement, la competitivitat i
l’ocupació capaç de créixer econòmicament de manera sostenible i generar més i
millors llocs de treball i amb major cohesió social. I tot això ho hem de fer de conformitat amb els agents socials directament implicats: organitzacions empresarials,
els principals sindicats i el propi Govern.
Per avançar en aquests objectius, s’han emprès, de forma immediata, l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de
l’economia catalana -que preveu la creació de vuit grups de treball sobre les línies
estratègiques fonamentals i les mesures, instruments i polítiques a adoptar en els
àmbits que condicionen de manera més decisiva a aquesta competitivitat- i, per altra
banda, la constitució de taules sectorials per analitzar les mesures que afavoreixin la
transformació industrial de determinats sectors altament exposats a la competitivitat
internacional.
• Les línies estratègiques fonamentals s’estructuren al voltant de les línies de treball següents: infraestructures de transport, telecomunicacions i energia, polítiques
d’ocupació i formació, recerca, desenvolupament tecnològic i innovació, polítiques
socials, relacions laborals, finançament de l’activitat econòmica, entorn afavoridor
de l’activitat empresarial i la internacionalització i projecció empresarial.
• Les taules sectorials, participades per sindicats, organitzacions empresarials i
administració, faran un seguiment més acurat de la realitat empresarial concreta dels
sectors econòmics i tractaran les mesures necessàries per abordar la transformació
dels diferents sectors.
2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació
La recerca i la innovació són motors del desenvolupament econòmic en els països
capdavanters. Catalunya encara se situa a distància d’aquests països ja que només
destina a R+D un total de recursos públics i privats equivalent a l’1,27% del seu PIB
l’any 2002, enfront del 2% de la mitjana de la Unió Europea i força per sota del valor
dels països més dinàmics com Dinamarca o Finlàndia. Pel que fa a la innovació,
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
38
Catalunya hi destinava l’any 2000 un 2,42% del seu PIB.
El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 serà l’eina que ha d’emmarcar les accions
necessàries per assolir l’objectiu d’una inversió global en R+D equivalent al 2% del
PIB l’any 2007 (del 5% del PIB en termes d’innovació). D’altra banda, la Llei de la
Ciència també ha de servir de marc de referència per a la definició del model català
de recerca i innovació.
Incrementar i millorar
Els recursos humans són l’eix central d’un sistema de ciència i tecnologia. L’objectiu
el capital humà dedicat
principal és aconseguir una millora quant a la quantitat i qualitat dels recursos disponi-
a R+D
bles. Per tal d’assolir aquesta fita es destaquen les següents actuacions previstes:
• Desenvolupar una política de concessió de beques i ajuts i programes que garanteixin la formació d’investigadors de qualitat i el desenvolupament de la carrera
científica a Catalunya.
• Facilitar el retorn de l’emigració dels investigadors i captar-ne d’altres països.
• Elaborar un Pla de promoció dels estudis de doctorat.
• Fomentar la recerca en ciències socials i humanitats, d’acord amb les noves demandes generades pel desplegament de la societat del coneixement.
• Potenciar una cultura i uns instruments d’avaluació de la recerca.
Incrementar i millorar el
La dotació i manteniment de bones infraestructures científiques és un requisit ne-
nivell d’infraestructures
cessari per al desenvolupament d’una recerca de qualitat. En els propers anys s’han
i d’equipaments d’R+D
previst tot un seguit d’actuacions entre les que es destaquen:
• Aprovar i executar un Pla d’infraestructures científiques i tecnològiques.
• Consolidar els centres de recerca i innovació impulsats pel DURSI i crear-ne de
nous.
• Sol·licitar al CSIC que incrementi la seva activitat i recursos a Catalunya i fer participar la Generalitat en la gestió dels centres.
Impulsar la
La transferència tecnològica és l’element que ha de permetre orientar la recerca
transferència
vers la millora de la productivitat industrial, vinculant la recerca amb la innovació.
tecnològica i la
Aquest procés requereix d’un sistema d’acompanyament que faciliti la transferència
col·laboració entre els
del coneixement generat en els centres públics i privats de recerca, i l’adaptació al
diversos agents
llenguatge de l’empresa, a les característiques dels seus productes i a la demanda
dels seus clients.
• Crear una xarxa de centres tecnològics especialitzats en tipus de tecnologia, amb
criteris d’excel·lència a nivell nacional i internacional, de forma que per la seva di-
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
39
mensió, grau de coneixement, especialització i recursos tecnològics puguin prestar
serveis de suport a la innovació de forma continuada.
• Crear consorcis i plataformes tecnològiques on participin les empreses, els centres
de recerca i els centres tecnològics.
• Potenciar la col·laboració entre universitats, centres de recerca i empreses, i incorporar instruments de transferència de la recerca i de translació dels seus resultats
als contractes-programa de les universitats.
• Desenvolupar una política activa de drets intel·lectuals que permeti capitalitzar la
recerca en benefici de la societat.
• Impulsar que les grans empreses que operen en el país aportin els seus recursos
per a tasques de recerca, desenvolupament i innovació a Catalunya.
• Potenciar la comercialització internacional de la tecnologia generada pels centres
de recerca i per les empreses catalanes a través de l’IRC.
Estimular la innovació
La innovació empresarial i la transferència tecnològica són dos dels tres eixos princi-
empresarial
pals d’acció de la política industrial del Govern. L’objectiu és fer arribar la innovació
a tots els sectors i a tots els tipus d’empresa mitjançant la generació d’un sistema
català d’innovació que integri tots els agents privats i institucionals amb els processos
d’innovació empresarial. Algunes línies que es desenvoluparan seran:
• Potenciar l’empreneduria i la materialització de projectes empresarials sobretot en
aquells sectors d’alt valor afegit mitjançant l’accés a instruments de capital gènesi,
seed-capital o accés a fons de préstecs participatius.
• Crear una xarxa de vivers d’empresa municipals a fi i efecte de potenciar les polítiques de foment de la innovació i de la creació d’empreses.
• Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de
les seves estratègies d’innovació, donant suport específic a les PIMEs sorgides de
l’àmbit universitari.
• Impulsar projectes interregionals d’innovació amb les regions capdavanteres
d’Europa.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
40
2.4 Comerç i Turisme
2.4.1 Potenciar el model comercial català
Catalunya té un model propi de comerç que es basa en un equilibri entre els diferents
tipus d’oferta i en una densa trama urbana formada per petites i mitjanes empreses
que, a banda de la seva funció econòmica, té també una funció social ja que configura,
vertebra i cohesiona pobles, ciutats i barris. En aquest model, hi han de ser presents
els nous formats comercials, sempre i quan siguin compatibles amb l’equilibri entre
les diverses modalitats d’oferta i el dret de tots els consumidors a escollir en igualtat
de condicions.
Les actuacions del Govern per potenciar el model comercial català avançaran en dos
aspectes principals: en primer lloc, la dinamització i la reordenació de les estructures comercials urbanes, i, en segon lloc, el reforçament del marc d’igualació de les
condicions de competència.
Racionalitzar i
L’ordenació i impuls del comerç urbà passa per un seguit d’actuacions que van des
dinamitzar el comerç
de la coordinació de les actuacions normatives i inversores de les administracions
urbà
fins al suport a la formació per millorar la qualitat del servei. Les principals actuacions
en aquest àmbit són:
• Revisar el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC) i la Llei
d’Equipament Comercials per tal que els drets dels consumidors i els diferents formats d’oferta tinguin un encaix en sectors i territori.
• Coordinar les actuacions normatives i inversores de la Generalitat i de les altres administracions del territori en l’àmbit de la planificació i la dinamització del comerç.
• Establir per normativa que l’ús de la superfície de lliure disposició amb què compten
els municipis pel fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables
de necessitat i no de l’especulació.
• Crear l’ens de dinamització comercial de Catalunya, com a organisme responsable
de la coordinació d’actuacions i programes de recolzament i impuls de l’activitat
comercial.
Garantir les condicions
Cal mantenir una política activa de preservació de les competències del Govern de la
de competència entre
Generalitat en matèria de comerç interior per tal que el Govern pugui exercir les seves
els diferents formats
en plenitud, amb l’objectiu de garantir les condicions de competència, tot respectant
comercials
els drets dels consumidors. Els punts clau en aquest objectiu passen per:
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
41
• Elaborar la Llei d‘horaris comercials per recuperar el marc horari d‘obertures de
72 h ores setmanals i 8 festius anuals.
• Mantenir l’impost sobre grans superfícies.
Modernitzar les fires i
promoure l’artesania
Pel que respecta a la necessària modernització de les fires:
• Modernitzar i dinamitzar les fires de Catalunya augmentant la seva projecció interior
i exterior i impulsant la millora de las seves infraestructures.
• Completar el desplegament del nou recinte firal de Barcelona (Fira 2000).
I pel que fa a la promoció de l’artesania:
• Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal.
2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat
El turisme és un dels sectors bàsics de l’economia catalana i un factor cabdal de
projecció exterior del país. No obstant això, presenta una sèrie de deficiències que
amenacen de constrenyir-ne el desenvolupament: l’estacionalitat, la massificació i
l’escassa diversificació de l’oferta turística, els nous reptes derivats de la competència internacional, l’obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic, en
la degradació paisatgística i urbanística i dualització empresarial.
L’objectiu és consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que,
alhora, valoritzi l’atractiu dels elements identitaris de Catalunya com la cultura, la
història, la gastronomia i el paisatge. Les principals línies d’actuacions s’estructuren
a l’entorn de 3 línies: la promoció exterior, la planificació de les infraestructures turístiques i el recolzament públic al sector.
La remodelació de la
La reordenació de la política de promoció turística passa per la creació de l’Ens de
política de promoció
Promoció Turística de Catalunya. Aquest ens serà el responsable de la promoció
dels recursos i de
directa en els mercats emissors de la marca turista Catalunya, de les marques es-
les demarcacions
pecífiques i dels segells de qualitat del país. La seva tasca és prestigiar el turisme a
turístiques de
Catalunya com un conjunt d’elements històrics, culturals i paisatgístics que deter-
Catalunya
minen una oferta d’alta qualitat.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
42
La planificació del
desenvolupament de
L’element bàsic de planificació serà el futur Pla de Turisme de Catalunya que tindrà
les prioritats següents:
les infraestructures
turístiques per tal
• Conèixer territorialitzadament els recursos turístics, les àrees saturades i les dis-
de fer compatible
ponibles i la valoració dels impactes econòmics, territorials i ambientals.
el potencial de
• Determinar criteris d’actuació que vinculin les administracions i els operadors.
creixement econòmic,
• Instrumentar programes i instruments específics de formació per als treballadors
l’equilibri territorial i la
del sector.
sostenibilitat
• Potenciar línies de finançament per modernitzar les instal·lacions i equipaments i
aplicar amb rigor els criteris de qualificació dels centres i establiments del sector.
Configurar una
En el marc de la reforma de la Llei de turisme, la nova Administració Turística ha de
Administració
comptar amb la implicació de tots els sectors institucionals, econòmics i socials i
Turística reformada,
ha de disposar d’un finançament adequat per aconseguir els seus objectius. Les
més participativa i
línies pressupostàries destinades a convertir en recurs turístic elements significatius
oberta, i un sistema
del patrimoni artístic i cultural, el suport als municipis turístics amb problemes de
de finançament dels
finançament o la millora dels serveis públics que recolzen el producte turístic són
recursos públics que
algunes de les prioritats.
desenvolupin les
activitats turístiques en
condicions de qualitat i
sostenibilitat
2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de
competitivitat i qualitat de vida
La Generalitat té competències plenes en matèria de consum i és qui, en definitiva,
ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i els consumidors.
Els projectes del Govern per assolir aquest objectiu es concreten, bàsicament, en
unificar les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor amb
la creació de l’Agència Catalana de Consum que tindrà com a objectius principals:
• Impulsar reformes legislatives per garantir l‘efectivitat de la competència exclusiva
de defensa del consumidor i usuari.
• Impulsar el sistema arbitral de Consum i coordinar totes les juntes existents a
Catalunya.
• Reforçar la capacitat inspectora de Consum, dotant-la dels recursos necessaris.
• Promoure la formació de les persones, i especialment els joves, en l‘àmbit del
consum socialment i ecològicament sostenible.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
43
2.5 Societat del coneixement
2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població
L’impuls i consolidació de la Societat del Coneixement comporta noves oportunitats
pel benestar social i l’economia, però també nous riscos de desigualats. Tanmateix a
Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació
(TIC) és francament baix en relació als països de la UE.
El Govern vol promoure l’ús de les TIC en el marc d’una acció conjunta per evitar
l’anomenada fractura digital, ja sigui a nivell social, territorial i lingüístic. Aquests
objectius i altres propostes per avançar en el desenvolupament de la Societat del
Coneixement es recolliran en una Llei per la Societat del Coneixement que inclourà
la creació d’un Consell per la Societat del Coneixement que dependrà del Parlament
de Catalunya.
Facilitar l’accés a les
Les accions en aquest àmbit passen tant per difondre l’ús de les TIC com per facilitar-
TIC al conjunt de la
ne l’accés tot desenvolupant tants les infraestructures i les tecnologies com creant els
població
mecanismes i propostes formatives que ho permetin. Les principals accions són:
• Dissenyar i executar un Pla de Formació bàsica de la ciutadania en l’ús de les
TIC que faci especial atenció als sectors més desfavorits en els usos de les noves
tecnologies.
• Reformular els objectius i potenciar la xarxa de Telecentres de Catalunya con una
veritable eina de difusió de la Societat del Coneixement a Catalunya.
• Impulsar les comunitats digitals com a fórmula de descoberta i treball dels col.
lectius ciutadans, socials i empresarials en el marc de la Societat del Coneixement.
• Desplegar les xarxes i infraestructures de telecomunicacions necessàries per
garantir l’arribada de la banda ampla (un mínim de 2 megues) a tots els ciutadans i
ciutadanes de Catalunya.
• Avançar en el projecte d’Administració electrònica i, conjuntament amb els ens
locals, impulsar l’Administració Oberta de Catalunya (AOC).
• Impulsar un Pla per la Societat del Coneixement com un procés participatiu de
reflexió i debat ciutadà sobre la Societat del Coneixement.
• Actuar per garantir la presència i ús del català en el sector de les telecomunicacions
i en el nou marc de la Societat del Coneixement.
Impulsar la indústria
Catalunya ha de comptar amb un sector potent de les TIC, especialment en aquells
catalana de les TIC
sectors on preval la creativitat i la innovació. És important per desenvolupament un
equilibri entre les microempreses, les PIME’s i les grans empreses. El Govern promourà aquest sector amb les accions següents:
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
44
• Promoure que les grans empreses de tecnologia que operen al país participin i
aportin més recursos i finançament als projectes de R+D catalans.
• Donat suport a l’impuls del programari lliure i a la indústria que hi treballa.
• Crear una plataforma oberta i participativa amb tots els actors implicats en el
desenvolupament del programari lliure: universitat, empresa, societat i administracions públiques.
• Apostar per un projecte comú al voltant del desenvolupament d’una indústria de
la llengua.
• Impulsar i invertir recursos en la creació i generació de continguts i en especial en
la indústria del continguts audiovisuals (DVD, TDT...).
• Definir els mecanismes de suport genèric a les publicacions electròniques i altres
possibles ajuts als nous formats d’edició i difusió digital.
Desplegament
Les noves formes de relació i connectivitat que exigeix la Societat del Coneixement
d’infraestrucutres
també fan i demanen noves previsions d’nfraestructures en l’àmbit de les telecomunicacions. Per garantir la competitivitat de Catalunya davant de la resta del món
i l’evolució de la nostra societat en el nou entorn digital cal una planificació i inversions importants que garanteixin la igualtat de condicions d’accés a la Societat del
Coneixement arreu del territori. Per poder-ho aconseguir el Govern preveu portar a
terme les següents accions:
• Redactar el Pla Director d’Infraestructures de les Telecomunicacions.
• Definir un model català de les telecomunicacions que sigui l’objectiu mínim al qual
tinguin dret tots els ciutadans.
• Aconseguir una xarxa alternativa de telecomunicacions de banda ampla que arribi
a tot el territori.
• Impulsar un ens gestor d’insfraestructures de telecomunicacions públiques, i en
la mesura que sigui possible de privades.
• Garantir l’accés a les telecomunicacions avançades a tots els polígons industrials
de Catalunya.
• Desplegar una xarxa de banda ampla, de titularitat pública, en els municipis on no
hi arriba l’accés amb ADSL
• Garantir que es pugui portar a terme el desplegament de la telefonia de tercera
generació d’una manera ràpida i amb el consens dels ens locals.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
45
2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema
universitari
Catalunya s’ha de dotar d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de
formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país i de donar
resposta a les necessitats de capital humà dels diferents sectors productius. Les
universitats catalanes han d’esdevenir un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en sectors punters i d’alt valor afegit, i han de situar Catalunya
en una posició capdavantera en el marc de la societat del coneixement. Les accions
prioritàries en l’àmbit universitari durant la propera legislatura són:
Aconseguir un sistema
universitari de qualitat
• Incrementar en un 30% en termes reals els recursos que rebran les universitats
públiques entre el 2004 i el 2010.
pel que fa a la docència
• Impulsar el Pla Serra i Hunter de professorat contractat la qual cosa suposarà 1.200
i a la recerca en el marc
nous contractes fins l’any 2015.
de l’Espai Europeu
• Reforçar el Pla d’Inversions universitàries i optimitzar els recursos en el marc de
d’Ensenyament
la negociació dels convenis d’inversions amb les universitats per al període 2004-
Superior
2006.
• Definir un mapa universitari que respongui a la realitat de la demanda social del
país.
• Augmentar la transparència en la distribució de recursos a les universitats i en el
seu rendiment de comptes.
• Revisar a l’alça les dotacions de les beques universitàries i exigir a l’Estat el respecte de les competències de la Generalitat en aquest tema.
• Desenvolupar la internacionalització de les universitats catalanes i el procés
d’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. La Generalitat acreditarà la
qualitat de les titulacions que es reestructurin d’acord amb el marc europeu.
• Donar suport a les mesures que adoptin les universitats per adaptar-se a l’Espai
Europeu d’Ensenyament Superior i coordinar-les per tal de garantir-ne un progrés
harmònic.
• Impulsar la col·laboració entre les universitats i els agents socials a través d’estructures i programes docents més participatius i oberts al conjunt d’actors que
participen de la vida universitària.
• Impulsar una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris.
• Promoure l’avaluació de programes d’estudis i de les institucions universitàries
per tal de garantir-ne la qualitat.
• Avaluar la docència universitària i introduir incentius a la millora docent del professorat i de reconeixement a la seva tasca, juntament amb l’acreditació del procediment
d’avaluació docent de les universitats.
• Reforçar la independència de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari
de Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
46
2.6 Agricultura i pesca
2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari
La participació del sector agrari en el conjunt de l’economia catalana ha anat perdent
pes i les conseqüències d’aquesta situació són greus perquè sense agricultura no
hi ha món rural. I sense món rural l’equilibri territorial i la protecció i conservació del
paisatge no són possibles.
El Govern vol afrontar els problemes estructurals del sector agrari català, conscient
que caldrà modificar de forma substancial l’orientació productiva de l’espai rural i integrar-hi adequadament una dimensió nova: la dimensió ecològica. El Govern, doncs,
es planteja l’impuls de la competitivitat del sector agroalimentari com la prioritat de
la nova política agrària. Les actuacions es poden agrupar en tres grans línies:
Dissenyar una nova
La nova administració agrària vol ser més participativa, estructurada en xarxa, sim-
administració, menys
plificada i propera al ciutadà. Les mesures més rellevants que es desenvoluparan
burocràtica, i que
són:
incrementi l’eficiència
dels serveis
• Crear l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea per tal de simplificar
els tràmits administratius.
• Promoure una xarxa de relacions entre el DARP i els municipis rurals amb l’objectiu
d’aproximar l’administració agrària al món rural i mantenir un diàleg fluid amb els
seus protagonistes.
• Transformar les oficines comarcals en centres de dinamització rural.
Millorar la competitivitat
Cal preparar amb urgència les explotacions agràries catalanes amb estratègies am-
i la qualitat del sector
bicioses de modernització i adaptació a les noves condicions de l’entorn europeu i
dels mercats. Les actuacions principals es poden classificar en diferents grups, el
primer dels quals pretén impulsar un desenvolupament econòmic de qualitat:
• Elaboració d’un nou programa de sanitat animal.
• Definició d’un sistema de pesatge i classificació de canals porcines.
• Elaboració d’un pla d’agricultura ecològica.
• Aplicació de la directiva comunitària en matèria de control de productes transgènics.
• Creació de l’Institut Català de Qualitat Agroalimentària per a la promoció d’aliments
de qualitat.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
47
En segona instància, es poden agrupar aquelles actuacions que contribuiran a augmentar la competitivitat del sector agroalimentari i que són:
• Organitzar un Congrés del Medi Rural a Catalunya per impulsar el paper del desenvolupament rural en l’estratègia euroregional.
• Establir la figura del Contracte Territorial d’Explotació.
• Desenvolupar instruments de gestió fondària com a eines d’implementació de la
política agrària.
• Crear un Consell Assessor Agrari de Catalunya que incorpori amplis sectors de la
societat en un òrgan de suport i assessorament a l’acció de govern del DARP.
• Crear l’observatori de l’empresa agrària com a unitat de suport integral de les
explotacions i de suport a l’anàlisi de la viabilitat d’aquestes.
• Revisar els instruments de concertació agrària.
• Elaborar una nova Llei agrària de concentracions parcel·làries.
• Elaborar una nova Llei de contractes de conreu que permeti superar les figures
que creen inseguretat i fer més transparent el mercat de la terra.
• Elaborar un nou Pla de modernització del cooperativisme agrari que tingui entre
els seus principals objectius dur a terme un procés de fusió sectorial.
• Elaborar plans estratègics d’actuació per a les diferents produccions agrícoles i
ramaderes.
• Consolidar el Registre d’Indústries Agràries i Agroalimentàries de Catalunya.
• Millorar les llotges de contractació agrària amb la modernització del seu funcionament i amb la verificació de la correcta formació de preus.
• Reconvertir Prodeca en un ens especialitzat en la comercialització i l’exportació
agroalimentària que actuï de forma continuada amb el Copca.
• Elaborar un Pla de Foment de ramaderia extensiva.
• Modificar la Llei de contractes d’integració per establir una assegurança obligatòria
de l’integrador en benefici de l’integrat per tal d’afrontar els períodes d’inactivitat
derivada de situacions de quarantena sanitària.
• Fomentar la formació reglada dels joves que s’hagin d’incorporar a les empreses
agràries.
• Impulsar, conjuntament amb el Departament d’Educació, que el batxillerat doni
resposta a les necessitats propedèutiques cap a la formació de futurs professionals
del sector agrari.
• Fomentar i potenciar, conjuntament amb el Departament d’Educació, la implantació
de la formació professional en els territoris, per donar resposta a l’activitat agrària.
• Fomentar el reciclatge i la formació continua dels professionals del sector agrari,
per actualitzar la seva formació als nous reptes que presenta el sector.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
48
Finalment, tenim el darrer grup d’actuacions que pretenen fomentar les polítiques de
recerca i innovació en el sector agrari.
• Crear un consorci per al foment de la innovació agrària.
• Mapificar per nivells de profunditat el treball de suport tecnològic aplicat als diferents sectors agraris i àmbits tecnològics.
• Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica mitjançant
l’IRTA. Aplicació del contracte-programa 2003-2006 i determinació del nou contracte-programa.
Apostar per la
sostenibilitat del
territori
• Impulsar una nova cultura de l’aigua que es concretarà en:
· L’establiment de noves línies d’ajut a la creació i modernització de les tecnologies de reg.
· La revisió de les despeses compromeses en infraestructures hidràuliques
(Segarra-Garrigues, etc.).
· La revisió mediambiental dels nous regs i establiment de les zones d’exclusió.
· L’aprofitament de les aigües residuals procedents de depuradores de les zones
costaneres.
• Elaborar una nova Llei agrària de regadius a Catalunya.
• Gestionar la fertilització en un agricultura i ramaderia sostenibles.
2.6.2 Modernitzar el sector pesquer
El sector de la pesca a Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, és un sector
altament subvencionat i només captura un 20% del peix que es consumeix al nostre
país.
El Govern potenciarà els seus esforços per a què el sector pesquer pugui assolir
un creixement sostenible i, alhora, impulsarà una major implicació dels pescadors
en la posterior comercialització dels productes pesquers. Entre les mesures que es
desenvoluparan, en destaquen:
• Elaborar una nova Llei de Pesca Marítima que integri la totalitat dels subsectors
relacionats amb la pesca i que superi l’estat en què es troba la llei actual.
• Donar compliment al programa IFOP 2000-2006.
• Elaborar un nou reglament de pesca marítima del Mediterrani.
• Sol·licitar la representació i participació en negociacions pesqueres internacionals
de l’administració pesquera catalana.
• Impulsar les vedes o aturades biològiques per tal de facilitar la regeneració de la
fauna marina.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
49
• Ampliar les reserves pesqueres del nostre litoral.
• Incorporar les confraries en el procés de comercialització per estendre’n l’activitat
més enllà del sector extractiu i que assumeixin iniciatives empresarials mitjançant les
organitzacions de productors.
• Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura.
• Millorar la dotació de recursos tècnics i didàctics de l’Escola Nauticopesquera de
Catalunya, i crear la titulació de patró d’aigües continentals o fluvials, que serà la
primera titulació nàutica catalana.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
50
2.7 Sector financer
2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya
Catalunya té un sector financer potent organitzat a l’entorn de les caixes d’estalvis
catalanes. Aquest és un model que convé al país perquè és el que ens permet disposar de centres de decisió financers. És, per tant, un objectiu primordial del Govern
preservar l’existència d’institucions financeres de primer nivell en el territori, entre les
quals les caixes catalanes ocupen un lloc destacat.
El Govern, respectant l’autonomia de les caixes, farà ús de les seves competències
per establir els mecanismes adients que assegurin la supervisió del seu bon funcionament i la tutela de l’obra social. En aquest sentit, la Generalitat promourà:
• L’orientació de l’obra social a cobrir les necessitats socials i culturals del seu entorn,
especialment les dels sectors més desafavorits.
• El reforçament dels òrgans de govern de les caixes amb una adequada representació de la societat civil.
• La presència directa en els projectes punters de l’economia catalana, en les grans
inversions en infraestructures i els projectes empresarials de més gran abast i possibilitat de penetració en mercats més enllà del català.
��PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
52
Situació
Dins d’aquest eix, podríem diferenciar dos grans camps que tenen i han tingut importància i trajectòries diferenciades. El primer inclou el referit a la salut i l’educació
i el segon tots els temes relacionats amb els serveis socials, culturals, la immigració,
les dones, els joves i la seguretat.
Educació i Salut frueixen de competències plenes i paquets importants dels pressupostos i dels serveis i cossos de funcionaris. En els darrers anys, s’han aconseguit
universalitzar i garantir nivells de serveis bàsics en aquests àmbits però malauradament de forma desequilibrada, sobretot des del punt de vista territorial. Els serveis
públics, especialment els de primera línia, han patit un abandó en els darrers 8 anys
que ha posat en qüestió el sosteniment de la seva qualitat. Per altra banda, en els
dos camps s’ha mantingut una línia de concerts i convenis amb serveis privats que
cobreixen parts significatives de la demanda i han contribuït a mantenir estàndards
de qualitat acceptables, per al conjunt de les respectives xarxes sostingudes amb
fons públics.
El balanç de la dotació i funcionament del sistema educatiu a Catalunya que hem
trobat és decebedor i preocupant. S’han malbaratat dos elements cabdals que l’han
caracteritzat.
El primer és l’entusiasme i generós esforç del professorat, la seva creença en la importància de la seva tasca i en la centralitat de l’educació, una actitud que va tenir
en els diversos moviments de renovació pedagògica la seva més alta expressió.
El segon és la concepció de l’escola pública com a gran instrument de cohesió i
de democratització, en el doble sentit de posar a l’abast de la població jove un alt
nivell cultural i de construir un sistema d’igualtat d’oportunitats que permeti arribar
a cadascú al màxim de les seves possibilitats, amb independència del seu origen
social i cultural.
També ens hem trobat amb dèficits importants a nivell estructural, amb un parc d’establiments escolars molt deficient, que té com a màxima expressió la proliferació de
places escolars en barracots i la degradació d’edificis i instal·lacions escolars per
manca de manteniment.
En les tres funcions bàsiques que ha de realitzar el sistema educatiu, detectem avui
greus mancances. En la funció de la cohesió social i igualtat d’oportunitats, en la
funció de l’educació ètica i ciutadana de la població i en la funció de la transmissió de
la cultura, de coneixements científics, d’eines de treball i de capacitats que permetin
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
53
a les persones preparar-se per entrar al mercat de treball.
La situació en què hem trobat en la sanitat a Catalunya ha tingut dues vessants:
excel·lència i bona qualitat mitjana dels serveis, però desequilibri i fracàs ressentit
dels acords de finançament de la sanitat catalana. També cal destacar el desencís
i la manca de motivació dels professionals, la progressiva pèrdua de confiança per
part dels ciutadans en l’atenció sanitària (llistes d’espera, urgències i emergències
sanitàries, massificació i manca d’accessibilitat a l’atenció primària, manca de recursos per a l’atenció a la salut mental i malalties cròniques) i en la protecció de la salut
(legionel·losis, salmonel·losis, vaques boges, contaminació de les aigües, sinistralitat
laboral), així com la major desigualtat territorial i de retard en les reformes promeses
(a la cua d’Espanya pel que fa a la reforma de l’atenció primària). S’ha constatat
que es vivia en una certa inèrcia, sense acceptar que hi havia una crisi del model
sanitari i del seu finançament, i no hi havia una planificació estratègica ni capacitat
per revisar-lo i adaptar-lo.
Pel que fa al segon gran grup de polítiques (serveis socials, immigració, joventut,
dona, cultura, seguretat), cal dir que no han estat mai ben ateses en recursos i consideració per part de l’Administració de la Generalitat.
El sistema de serveis socials que s’ha construït és un sistema assistencialista, ja
que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar
una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les
classes mitjanes. A més a més, el fet que els serveis socials s’hagin estructurat a
partir de les lògiques sectorials dels col·lectius atesos (gent gran, infància, persones
amb discapacitat, persones immigrades, etc.) ha marcat de manera significativa el
contingut i l’organització dels serveis socials, des d’un enfocament insuficientment
municipalista.
La manca d’una oferta pública de serveis socials s’ha vist compensada per la voluntat i tenacitat de la societat civil (ONGs, fundacions, entitats no lucratives). Aquesta
voluntat, però, ha estat sotmesa a actituds paternalistes i clientelistes del Govern,
ja que no existien criteris clars en les diferents formes de concertació i subvenció
dels serveis i ajuts.
Hi ha hagut una manca de planificació, d’objectius estratègics clars, han faltat directrius generals i criteris d’equilibri territorial i proximitat, s’ha tractat amb desconfiança
i recel l’administració local i no s’ha impulsat l’extensió dels drets socials i culturals
com a expressió de la dignitat humana.
Hi ha hagut falta de previsió en l’atenció a la diversitat cultural, on hi han mancat el
diàleg, l’impuls i la valoració dels valors professionals i de la creació cultural. Però
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
54
també s’ha produït una dinàmica similar en els serveis d’atenció a les persones
dependents, i en altres serveis bàsics, com els judicials i penitenciaris, s’ha arribat
al col·lapse.
Ha mancat la prevenció i la necessària coordinació dels serveis i itineraris i així molts
usuaris han de realitzar peregrinacions en diferents serveis per poder rebre l’atenció
o ajut adequat.
La política cultural ha estat bàsicament una política de gestos, paraules, paternalisme
i cofoisme que no s’han vist traduïts en resultats palpables. Als anys 80, ja es va viure
el primer punt d’inflexió negativa amb el trencament del Pacte Cultural que havien
acordat el Conseller de Cultura (J. Rigol), l’Ajuntament de Barcelona i les Diputacions.
Aquell episodi era l’inici d’una política que s’ha mantingut fins al canvi de govern,
basada en el control polític, l’exigència de fidelitats, o la prèvia acreditació ideològica
des del nacionalisme conservador. En general, doncs, no s’ha buscat la complicitat
Generalitat- Ajuntaments, ans molts cops aquestes relacions s’han caracteritzat per
la confrontació. Finalment, la política lingüística, el buc insígnia de la política cultural
d’aquest anys, és l’exemple màxim de la política de gestos i paraules que, tot i havent
assolit un grau acceptable de normalització, no ha assolit l’arrelament i l’autoestima
col·lectiva que la nostra llengua necessita.
És un fet innegable que la immigració està adquirint una importància cada cop major. Davant d’aquest fet, el Govern no va saber reaccionar prou bé, ja que hi ha va
haver una manca de coordinació amb les altres administracions del país en l’acollida
d’aquestes persones. També hi va haver un falta de consciència que el fenomen és
una riquesa col·lectiva i una nova diversitat, mostrant actituds de por i inhibició.
La política de seguretat ciutadana durant aquests anys ha estat marcada per la
recuperació de la policia catalana: els Mossos d’Esquadra. Això ha estat un èxit,
però la gestió del seu desplegament en el territori català ha estat pèssima, ja que
ha comportat una desigualtat territorial explícita, a causa de la coincidència entre el
desplegament gradual dels Mossos d’Esquadra i el replegament de la policia nacional, que en massa ocasions ha deixat desguarnida la població. Es podria afirmar,
certament, que la gestió del desplegament ha estat un dels pitjors resultats dels
acords entre Generalitat i Govern de l’Estat.
Les polítiques de joventut no s’han adaptat als canvis que ha experimentat aquest
col·lectiu i la societat en general. Els joves cada cop s’emancipen més tard, degut a la
baixa qualitat dels seus llocs de treball i al difícil accés a l’habitatge. Davant d’aquesta
situació, la Generalitat no ha reaccionat amb agilitat, ni potenciant la formació dels
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
55
joves en relació al món del treball, ni fent polítiques específiques d’habitatge en proporció a la magnitud del problema. Pel que fa a la política de gènere, encara hi ha
molt camí a recórrer per garantir la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones.
En aquest sentit, un dels principals reptes és potenciar l’arribada de dones a llocs
de responsabilitat.
Horitzó
• Garantir la universalització dels serveis adreçats a les persones i fer realitat els
drets culturals bàsics i la qualitat dels serveis públics.
• Augmentar significativament la part de despesa sobre al PIB català en la reducció
de les desigualtats en matèria social, cultural, territorial i de gènere, assolint nivells
assimilables als estàndards europeus.
• En el marc de la descentralització de competències cap al món local, destinar
recursos suficients als municipis per dur a terme una part significativa d’aquestes
polítiques, sens perjudici de l’estímul a la creació d’un autèntic Tercer Sector.
• Potenciar l’ús social del català i la seva presència en els diferents àmbits culturals
i els mitjans de comunicació.
• Potenciar uns mitjans públics de comunicació potents, plurals i democràtics que
actuïn de motor de les indústries audiovisual i cultural.
• Assumir plenament la responsabilitat de la política de seguretat i de l’administració
de Justícia, plenament entesa com a servei públic.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
56
3.1 Política educativa
3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador
del sistema educatiu català
L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal
garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal públic,
gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les
desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania
en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social.
Per donar compliment a aquest objectiu el Govern durà a terme les següents actuacions.
Elaborar un Pacte Nacional per a l’Educació, marc per a la futura Llei Catalana d’Educació. Cal impulsar cinc acords bàsics per arribar al Pacte:
• Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania.
• Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies.
• Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant.
• Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats.
• Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç.
Avançar cap a una
• Garantir el dret de l’escolarització gratuïta dels alumnes en tots els centres sos-
xarxa integradora
tinguts amb fons públics, garantir l’equitat del sistema i del dret a la lliure elecció de
de tots els centres
les famílies, que en cap cas pot ser el dret d’elecció dels centres.
sostinguts amb fons
• Impulsar un acord sobre la corresponsabilitat dels centres privats concertats en
públics
l’assoliment de l’objectiu de proporcionar una formació integral a tots els nois i noies
i desenvolupar una funció de cohesió social, en un context d’increment progressiu
de l’arribada de nous ciutadans.
• Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets
i deures, la priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat
de l’ensenyament i el compliment de la seva missió social.
Impulsar un acord
amb els Ajuntaments
Reestructurar l’organització administrativa de l’educació vers un model més descentralitzat i amb participació de les administracions locals i d’altres entitats.
per cooperar amb
l’educació de la
ciutadania
• Reordenació territorial i administrativa del mapa escolar.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
57
• Creació de noves instàncies de gestió i coordinació.
• Redisseny de les competències en l’àmbit educatiu entre el Departament d’Ensenyament i els Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació.
• Cogestió en els àmbits de competències en ensenyaments no obligatoris de règim
general i de règim especial.
• Creació de programes que permetin incidir en la millora de la qualitat del sistema.
Millorar les condicions
Impulsar els col·lectius docents, mitjançant una gestió de personal que faciliti una
laborals i professionals
més gran implicació i protagonisme dels professorat en la millora de l’educació.
del professorat
• Promoure un sistema d’incentius laborals relacionats amb la promoció professional
dels docents en funció de l’avaluació i la dedicació a la seva tasca.
• Revisar els criteris per l’adscripció als centres i de mobilitat entre llocs de treball.
• Mesures de control del compliment i de l’efectivitat de la feina dels professionals.
• Establir una relació entre els resultats que el professorat obté amb el seu treball i
la seva promoció professional.
• Promoure estratègies organitzatives i de funcionament del professorat, per recuperar el seu impuls professional.
• Incrementar el nombre de professors.
• Elaborar el Pla general de formació del professorat.
• Impulsar una carrera docent estimulant que valori les responsabilitats adquirides
pel professorat, el compromís amb el projecte del centre i l’avaluació positiva de la
seva tasca.
Millorar els centres
• Increment de la partida d’Ensenyament en l’elaboració dels pressupostos.
educatius i els seus
• Elaboració d’un Pla de Xoc per a la millora dels centres educatius.
equipaments
• Increment del finançament destinat al funcionament dels centres i de les dotacions
destinades a material d’ús didàctic, ús administratiu i les vinculades a projectes.
• Establiment d’una línia específica de recursos financers, materials, tècnics i humans
vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), amb especial
atenció als centres ubicats en zones econòmicament i socialment desfavorides i
específicament a les escoles d’àmbit rural.
• Elaboració d’un inventari de tasques, no estrictament lectives, que millorin la qualitat educativa del centre.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
58
3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per
adequar-lo als nous reptes socials
És absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa dels nostre país.
El Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema educatiu,
que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns
objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i
democràtica i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat.
Per això, el Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació:
Aconseguir una gestió
Redefinir el model de gestió dels centres docents públics, en la línia de reforçar la
autònoma i eficaç del
seva capacitat d’actuació mitjançant una major autonomia, tant acadèmica com de
centres
gestió administrativa, econòmica, de recursos de personal i d’altres.
• Realitzar els canvis que permetin una caracterització específica dels centres (amb
totes les combinacions possibles: centres complets des de l’etapa infantil al final
de secundària, centres de batxillerat, centres de formació professional, centres de
Secundària Obligatòria, etc.).
• Dotar els centres d’una major autonomia i recursos. Establir les bases per fer que
el centre educatiu, amb la necessària participació de la comunitat, es converteixi en
un “ens” amb capacitat per prendre decisions acadèmiques, organitzatives, laborals
i d’administració de recursos.
• Enfortir la funció directiva. Tendir cap a una professionalització de la funció directiva
i dotar-la del poder de decisió que és necessari per dirigir i gestionar amb capacitat
d’actuació i instruments de gestió eficaç.
Millorar l’acció
educativa i instructiva
• Especial esforç institucional en l’atenció als alumnes amb majors dificultats (tractament de la diversitat escolar) amb mesures organitzatives i pedagògiques.
• Promoció i generació d’innovació didàctica entre el professorat, lligant aquesta
activitat a la promoció professional i salarial.
• Enfortiment de les estratègies didàctiques per aprendre a aprendre, donant una
base cultural sòlida i útil per viure en la societat actual.
• Polítiques de formació del professorat en les necessitats bàsiques i en l’aprenentatge de l’anglès.
• Generalització en escoles i instituts de docència d’algunes matèries en idioma
estranger.
• Pla de dotació d’infraestructura informàtica i promoció de les experiències innovadores en la utilització de les noves tecnologies a l’activitat acadèmica.
• Avaluació institucional de tots els centres en relació als seus resultats obtinguts,
tot considerant les seves característiques sociològiques i els estàndards europeus.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
59
• Adequació dels calendaris i horaris escolars.
• Creació de 30.000 places d’escoles bressols per tal de donar compliment a la
demanda existent.
• Elaboració d’un Pla de Xoc per a la prevenció del fracàs escolar, de manera que
millorin els resultats del alumnes.
• Elaboració d’un nou Pla d’Atenció a l’alumnat procedent de la immigració.
• Elaboració d’un Pla per millorar l’aprenentatge de la llengua anglesa a l’escola.
• Elaboració d’un Pla per impulsar l’ús de les TIC a l’aprenentatge.
Millorar la Formació
Actuar decididament sobre l’organització de la Formació Professional, flexibilitzant
Professional
les ofertes, dissenyant processos estructurats que facilitin la relació amb l’estructura
productiva. Al mateix temps, caldrà intentar una coordinació amb la màxima intensitat
entre els tres àmbits de formació en els que, actualment, s’organitza la FP: formació
reglada, ocupacional i contínua.
• Connectar amb les necessitats reals del territori.
• Connectar amb les polítiques actives d’ocupació.
• Connectar amb les demandes de desenvolupament econòmic.
• Aconseguir que la formació professional tingui caràcter de formació permanent.
•
Interaccionar la formació professionalitzadora amb el Sistema Nacional de Qua-
lificacions corresponent per poder actualitzar, convalidar i acreditar.
• Dissenyar itineraris de formació per als usuaris de formació professional.
• Reconèixer les diferents formes de realitzar la formació professionalitzadora.
• Adaptar els currículums i l’oferta de la Formació Professional per a treballadors i
treballadores, de tots els sectors, de tal manera que facilitin el reconeixement de les
seves competències i capacitats.
• Promoure l’avaluació per a l’accés a la titulació de Formació Professional des del
mercat de treball.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
60
3.2 Polítiques d’acció social
3.2.1 Universalitzar els serveis socials
L’actual sistema català de serveis socials es podria qualificar d’assistencialista, ja
que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar
una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les
classes mitjanes. L’objectiu del Govern en aquest àmbit és universalitzar el sistema,
és a dir, establir un sistema destinat a tothom que tingui una determinada necessitat,
independentment de la seva situació econòmica. Per tal d’universalitzar els serveis
socials, el Govern s’ha fixat les següents línies d’actuació:
Aprovar una nova Llei
S’elaborarà en el transcurs del 2004 i 2005, una nova Llei de Serveis Socials de
de Serveis Socials de
Catalunya que permeti la universalització dels serveis socials i avançar cap a un
Catalunya
model flexible, àgil i descentralitzat, amb capacitat d’adaptació al territori i d’innovar
ràpidament per fer front a les creixents i canviants necessitats socials. Aquesta nova
llei, que s’elaborarà amb la participació del món local, els sectors professionals i les
entitats d’iniciativa social, definirà:
• Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació.
• La cartera de prestacions socials que es derivin dels drets que regularà la futura
Carta de Drets Socials de Catalunya, de manera que quedin legalment reconeguts
amb caràcter de fonamentals i puguin ser exigibles per part de la ciutadania com a
drets subjectius.
• L’organització del sistema i els nivells competencials de responsabilitat pública,
amb una aposta decidida vers la municipalització.
• La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada.
• El finançament.
Algunes accions clau del Pla de Govern relacionades amb la nova llei seran:
• Creació de l’Agència de suport a les persones amb dependència i a les seves
famílies per donar resposta a les seves necessitats sociosanitàries.
• Definició de la planificació territorial dels serveis socials.
• Gestió i resposta a les actuals llistes d’espera en serveis socials.
Elaborar un nou marc
de finançament dels
En el marc de la nova Llei de Serveis Socials, s’establirà un nou sistema de finançament
dels serveis socials. Alguns punts clau d’aquest nou sistema són els següents:
serveis socials
• Arribar a la mitjana europea en despesa social com a percentatge del PIB català.
D’aquesta forma, es donarà compliment sobrat a la resolució 887/V del Parlament
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
61
de Catalunya sobre política social i benestar del mes d’abril de 1999, en què s’insta
al Govern de la Generalitat a destinar, com a mínim, un 4% del seu pressupost a
polítiques de benestar i de serveis socials.
• Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local
i els fons europeus al nou model d’acció social, així com l’aportació dels usuaris al
nou model d’acció social en els serveis de copagament.
Descentralitzar els
D’acord amb la nova Llei de Serveis Socials, caldrà desconcentrar i descentralitzar
serveis socials
progressivament els serveis socials, amb una aposta decidida vers la seva municipalització. Algunes actuacions seran les següents:
• Descentralització de competències del Departament de Benestar i Família de
serveis centrals cap a les direccions territorials.
• Establiment d’un nou estil de cooperació amb els ajuntaments i consells comarcals, redistribuint competències i responsabilitats i garantint l’estabilitat financera
mitjançant convenis-contractes plurianuals i sistemes d’indicadors.
• Transferència de les Oficines de Benestar i Família, que actualment depenen de
la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques, als Serveis Territorials del
Departament, facilitant així la col·laboració amb el món local. Es durà a terme un Pla
pilot de desconcentració en un Servei Territorial concret. Posteriorment s’avaluarà
l’experiència i, si s’escau, s’exportarà progressivament a la resta de Serveis Territorials.
• Estudi de les funcions i serveis per traspassar en 4 o 6 anys al món local. Pel que
fa als equipaments cívics (ludoteques, hotels d’entitats, casals de gent gran...), en
un termini màxim de 6 anys es procedirà a traspassar concertadament la seva gestió
al món local.
• Establiment de mecanismes de seguiment dels serveis traspassats al món local
per tal de garantir-ne la qualitat i l’equilibri territorial. També es cercaran mecanismes
de cooperació i cogestió. Així, per exemple, es farà el Consorci de Serveis Socials
amb l’Ajuntament de Barcelona i s’implantarà el sistema TS-Plus, que suposarà
la informatització de tots els expedients d’atenció social de les àrees bàsiques de
serveis socials.
• Participació del món local en la planificació, seguiment i avaluació dels serveis
socials.
• Assistència tècnica al món local per a la prestació de l’atenció social primària i
per a la gestió dels serveis traspassats, d’acord amb models que n’assegurin l’eficiència.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
62
3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels collectius amb major risc d’exclusió
Hi ha determinats col·lectius que tenen un especial risc de veure’s exclosos, totalment o parcialment, del benestar que genera la nostra societat. Cal que la Generalitat
vetlli per tal que tothom pugui fruir d’aquest benestar. Així, en relació als següents
col·lectius, el Govern durà a terme les següents actuacions.
Immigrants
• Elaborar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008. Aquest Pla es farà sobre
la base de l’avaluació que es durà a terme del Pla Interdepartamental d’Immigració
2001-2004 i marcarà les prioritats i criteris rectors de la política d’immigració de la
Generalitat de Catalunya. Aquest Pla anirà acompanyat d’un compromís pressupostari per part de tots els departaments implicats. El Pla tindrà un fort component
territorial.
• Elaborar una Carta d’Acollida que establirà un marc de drets i deures dels ciutadans de Catalunya previstos en la Constitució i l’Estatut i aplicats a la realitat de la
immigració.
• Elaborar un Pla General de Primera Acollida que gestionarà de forma coordinada
amb els municipis i entitats la recepció i la inserció social i laboral dels ciutadans
estrangers a Catalunya i que comportarà la creació d’estructures pròpies a increment
dels recursos.
• Garantir la igualtat d’oportunitats per a les persones que arriben a Catalunya i per
aquelles d’origen immigrat reforçant les polítiques socials de la Generalitat per a tothom i adaptant els serveis per tal d’evitar qualsevol tipus de discriminació derivada
de la insuficiència de recursos.
• Garantir l’accés al coneixement del català a la nova immigració.
• Reclamar al Govern de l’Estat recursos i competències per desenvolupar polítiques
efectives d’immigració a Catalunya.
Gent gran
• Elaborar el Pla Director d’Atenció a les persones grans amb l’objectiu de regular i
desplegar el serveis necessaris per donar resposta a l’envelliment i sobreenvelliment
de la població catalana.
• Completar transitòriament les pensions més baixes per tal de garantir uns ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de pensions. Això es farà
mitjançant una Llei de complement de les pensions, que:
· Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80% i el 100% del Salari
Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa
en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència
Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions
contributives més baixes.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
63
· Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable,
es podrà establir un pagament de caràcter únic.
· Un cop hagi passat el període transitori, s’incrementarà l’ajut, com a mínim, per
l’import que resulti de considerar la diferència entre l’IPC de Catalunya i el de la
resta de l’Estat per tal de compensar la pèrdua de poder adquisitiu.
• Avançar cap a la universalització dels serveis d’atenció a domicili per a la gent gran:
arribar, com a mínim, a cobrir el 4% de les persones de 65 anys i més.
• Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones.
• Completar i millorar la xarxa d’equipaments i serveis d’oferta pública per a la gent
gran: casals, serveis d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc.
Infància
• Renovar el Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya, implementant-hi el Programa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en risc.
• Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de situacions de risc social que afecten als infants i als joves, amb coordinació
de totes les administracions.
• Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un observatori dels drets
dels infants, amb un treball de difusió i també d’anàlisi de necessitats específiques
i territorialitzades d’aquest àmbit a Catalunya.
• Reconvertir els recursos existents a partir de l’elaboració d’un Mapa de Recursos
que permeti la planificació coherent d’aquests a partir de la seva territorialització i
de les necessitats específiques que la població d’infants i joves.
• Crear una àrea de suport al jove amb dificultats socials, dins de la Direcció General
d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, amb dotació de recursos i reconversió dels
existents per aconseguir la seva inserció social.
• Crear la figura de l’educador al medi per tal de fer el seguiment de les mesures
de protecció.
• Revisar i modificar la Llei 37/1991, de mesures de protecció dels menors desemparats.
Persones amb
• Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques,
discapacitat
físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...). A tal efecte,
s’elaborarà el Pla Director d’Atenció a les persones amb discapacitat.
• Crear un punt d’atenció (finestreta única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos per a les persones amb discapacitats i les seves famílies a cada
demarcació territorial.
• Vetllar pel compliment de la Llei d’Integració del Minusvàlid (LISMI) en totes les
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
64
administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis. Així, caldrà
que hi hagi un mínim d’un 2% de treballadors amb discapacitat a la Generalitat,
al món local i a l’empresa ordinària. També caldrà que un 4% dels habitatges de
promoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb
discapacitat.
• Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots
els espais i serveis públics. Algunes mesures concretes per tal d’avançar en aquesta
línia són:
· Fer plenament accessible el servei de metro als discapacitats.
· Adaptar un 10% dels taxis i impulsar el compliment del decret 135/1995.
· Obrir una línia d’ajuts adreçada als ajuntaments per tal de facilitar el compliment
del Codi d’accessibilitat, abans del 2006.
· Desenvolupar, conjuntament amb els Ajuntaments, un Pla integral d’atenció a
les persones amb problemàtica de salut mental.
Poble Gitano
Gais i lesbianes
• Elaborar el Pla integral del Poble Gitano a Catalunya.
• Crear un Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals.
• Equipar les parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el
conjunt d’ajuts i suport públic (serveis socials, política d’habitatge, etc.).
• Crear un òrgan consultiu permanent, amb participació del conjunt d’organitzacions
legalment constituïdes en l’àmbit dels gais i lesbianes, per tal d’establir un diàleg
amb l’Administració.
Població sotmesa a
La població sotmesa a mesures d’execució penitenciària i de justícia juvenil cons-
mesures d’execució
titueix un dels nuclis més exposats a la marginació social, si el sistema penitenciari
penitenciària i de
no compleix adequadament les funcions de reeducació i reinserció a què obliga la
justícia juvenil
llei. Per tal de reduir aquest risc d’exclusió social permanent, el Govern adoptarà
mesures per millorar la gestió del sistema penitenciari, impulsant actuacions com
les següents:
• Atenció preferent a la gestió del personal penitenciari i de justícia juvenil, pel que
fa a la seva selecció, formació i promoció i establiment de l’estatut del seu personal
directiu.
• Impuls de les activitats educatives i laborals en els centres, adequades al tractament individual dels interns, mitjançant el CIRE i altres agents.
• Foment de l’aplicació de les mesures penals alternatives, amb un grup de treball
amb professionals de la judicatura, la fiscalia i el personal penitenciari.
• Potenciació dels tractaments especials per a interns afectats per patologies i
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
65
drogodependències.
• Elaboració d’una normativa penitenciària pròpia de rang reglamentari.
• Concertació amb els Departaments d’Educació, Salut, Benestar Social i Treball i
Indústria, amb els governs locals i amb els agents socials per facilitar el procés de
reinserció dels interns.
• Reordenació de la col·laboració amb col·lectius i entitats externes a l’Administració
que cooperen amb la funció penitenciària.
• Implementació del Pla de renovació i substitució de centres penitenciaris i de
justícia juvenil.
• Comunicar i fer pedagogia social per tal de difondre les característiques i les finalitats de l’administració penitenciària.
Pobresa i exclusió
Més enllà de les actuacions que la Generalitat dugui a terme sobre col·lectius concrets
social en general
amb problemàtiques específiques, hi ha un seguit d’actuacions d’abast més general
per tal de lluitar contra l’exclusió social. A continuació se’n detallen algunes:
• Implantar el Programa d’Inclusió Social de Catalunya - Pobresa Zero, des d’una
política transversal.
• Reformular la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica
de ciutadania i estudiar les propostes d’implantació progressiva.
• Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius amb risc de ser exclosos,
com ara persones amb malaltia mental, persones amb addiccions i persones amb
discapacitat, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada.
3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les
dones
Tot i que formalment dones i homes tenen els mateixos drets i oportunitats, encara
és molta la distància a recórrer per tal de garantir que aquesta igualtat d’oportunitats
sigui efectiva. Discriminacions en el lloc de treball, menys retribució per la mateixa
feina, doble jornada (feina remunerada més les tasques de la llar), són només algunes
de les dificultats afegides que es troben les dones d’aquest país. A més a més, cal
tenir ben present la xacra de la violència de gènere.
Per avançar cap a la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones, el Govern durà
a terme les següents línies d’actuació:
Introduir la perspectiva
de gènere a l’activitat
Cal que la Generalitat incorpori al conjunt dels seus plantejaments i actuacions la
perspectiva de gènere. Concretament, es duran a terme les següents actuacions:
ordinària de la
Generalitat
• Adaptar l’estructura organitzativa de l’Administració de la Generalitat, adjudicant
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
66
recursos materials i personals per a l’aplicació de les polítiques de gènere, tant en
els diferents departaments com a nivell territorial.
• Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern.
• Avançar en l’establiment de criteris per elaborar els pressupostos amb visió de
gènere.
• Establir una coordinació amb els organismes locals per enfortir les oficines territorials de l’ICD.
• Desenvolupar el Pla d’Acció per a la igualtat d’oportunitats de les dones en els
diferents departaments de la Generalitat.
• Reformar el Consell de les Dones de Catalunya per tal d’assegurar la participació
de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere.
• Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei per a la igualtat d’oportunitats.
Mesures per
Més enllà de les mesures internes o organitzatives que prengui el Govern, cal que
fomentar la igualtat
aquest lideri un procés encaminat a aconseguir una societat amb un major grau
d’oportunitats entre
d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Algunes mesures per avançar en
dones i homes en la
aquesta línia són les següents.
societat catalana
• Promoure la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació
en les diferents branques professionals.
• Elaborar, implementar i avaluar un Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i
dones.
• Elaborar un Pla de conciliació de la vida personal i laboral. Aquest Pla hauria de
promoure mesures per regular l’organització del temps en l’àmbit del mercat de treball
perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats en tots els àmbits.
• Controlar les conductes empresarials discriminatòries.
3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies
Els diversos tipus de família continuen essent, avui en dia, la unitat bàsica de convivència i el nucli bàsic de relacions afectives interpersonals. Les famílies, però, han
de fer front a una sèrie de reptes derivats dels canvis socials, entre els quals cal destacar la incorporació de la dona al mercat de treball. En aquest context, els poders
públics han de remoure les traves que dificulten el desenvolupament de les famílies,
amb especial atenció al paper que en aquestes hi juga la dona. Les principals línies
d’actuació en l’àmbit de les polítiques familiars són les següents:
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
67
Donar un tractament
Hi ha famílies que, per diversos motius (persones dependents a càrrec, monoparen-
específic a les famílies
talitat, fills amb malalties cròniques...), tenen unes necessitats especials. Cal que el
amb necessitats
sector públic tingui en compte aquestes particularitats i adapti les seves polítiques
especials
familiars a aquestes realitats. Algunes actuacions del Govern en aquesta línia són
les següents:
• Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants o
persones dependents al seu càrrec. Oferir un tracte especial a aquelles famílies que
necessiten un suport addicional: famílies nombroses, monoparentals, amb infants
acollits o adoptats... En aquesta línia, es renovarà el programa d’ajuts a les famílies
amb infants a càrrec per tal que les monoparentals tinguin el mateix tractament que
les nombroses, i, per tant, rebin l’ajut per a infants de 0 a 6 anys i no de 0 a 3 com
fins ara.
• Oferir ajuts per l’adquisició o lloguer d’habitatge per a famílies amb situació d’especial vulnerabilitat.
• Crear un programa d’atenció social al nen malalt. En el marc d’aquest programa, es
vehicularan ajuts, programes de respir i reforç de l’atenció domiciliària a les famílies
que tinguin a càrrec nens amb malalties cròniques o oncològiques.
• Fomentar les bonificacions fiscals i descomptes en els diferents serveis públics per
a aquelles famílies que necessiten un suport addicional i cedir les dades dels titulars
del títol de família nombrosa als ajuntaments, tal com s’ha fet amb el de Barcelona,
perquè es puguin beneficiar automàticament del descompte de l’IBI.
• Crear un fons d’impagament de pensions per a casos de separació, divorci o nullitat matrimonial adreçat a famílies en situacions de vulnerabilitat especial.
Oferir ajuts i
Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és la protecció de la
serveis per a l’adopció i
infància i el suport a la família, i, en aquest sentit, els nous projectes que estem en-
l’acolliment
degant segueixen la línia de treball d’afavorir les famílies que es troben en processos
d’acolliment i adopció.
L’objectiu de l’adopció i l’acolliment és promoure els drets dels infants, particularment
el de viure en un entorn afectiu confortable. És per aquest motiu que aquestes formes
de convivència han de ser considerades com un servei a la societat i, per tant, és de
rebut que rebin un suport públic específic. Algunes actuacions que es duran a terme
en aquest àmbit són les següents:
• Reforçar la difusió de la mesura de l’acolliment familiar i promoure’l, per tal d’assolir
un major nombre de famílies col·laboradores.
• Implementar un programa de formació de les famílies acollidores a Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
68
• Implementar un projecte d’atenció postadoptiva per dotar d’estratègies educatives
a les famílies i donar suport i orientació a l’adoptat.
• Proposar una mesura correctora en el procediment de l’acolliment que permeti
que el menor romangui amb la família acollidora quan els equips tècnics constatin
la impossibilitat del retorn del menor amb la seva família natural, malgrat no comptar
amb l’assentiment dels pares o tutors.
• Impulsar una mesura d’acolliment permanent, per als casos en què el menor no té
possibilitat de retornar amb la seva família d’origen, però no és possible l’adopció.
• Permetre l’adopció a les famílies homosexuals.
• Obrir nous països de procedència de menors i enfortir els llaços de relació amb
els països de procedència actuals.
• Elaborar els seguiments d’adopcions internacionals per part del personal tècnic
de l’ICAA, amb el consegüent estalvi econòmic que aquest fet comportarà per a les
famílies adoptives.
3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut
Tot i que ens els darrers anys s’ha consolidat el marc metodològic d’actuació de les
polítiques de joventut, la prioritat del Govern en els propers anys és obrir una nova
etapa caracteritzada pel pas a l’acció. Per afrontar els reptes que tenen els i les joves
són necessàries actuacions en els àmbits de l’habitatge, el treball, la formació, la
salut, la participació, etc. Aquestes actuacions seran una realitat gràcies a l’aposta
ferma del Govern per les polítiques d’emancipació i de participació dels joves i amb la
vocació de treball transversal, interdepartamental, interadministratiu i la participació
de la joventut.
• Elaborar el Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut
per al període 2004-2007.
• Elaborar la Llei de reconeixement de l’associacionisme educatiu.
• Elaborar la Llei de Polítiques de Joventut.
• Definir les mesures específiques per a joves dins el Pla General d’Ocupació.
• Facilitar l’habitatge de lloguer a través de les borses joves d’habitatge.
• Crear els crèdits d’emancipació per a joves adreçats a potenciar l’autoocupació
juvenil, la formació i l’accés a l’habitatge dels joves.
• Participar en la definició del pacte Nacional per a l’educació a través del Projecte
educatiu integral.
• Fomentar la promoció de la salut i les polítiques de prevenció entre els joves.
• Garantir l’accés a la cultura per part dels joves i donar suport als joves creadors.
• Fomentar la participació dels joves a través de l’associacionisme juvenil i a través
de noves fórmules participatives.
• Fomentar l’educació en valors dels joves a través de l’associacionisme educatiu.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
69
3.3 Salut i polítiques sanitàries
3.3.1 Fomentar la salut pública
La salut pública es configura com un dels àmbits principals d’actuació d’aquest
Departament ja que, en els últims anys, ha augmentat la sensibilitat de la població
envers aquests temes (alertes/crisis sanitàries): aigües contaminades per purins,
legionel·losis, vaques boges, dioxines, mercuri i metalls pesats, SARS, grip del
pollastre...A més a més, aquests són els temes que més cal adaptar als canvis
derivats de la globalització de les malalties o a d’altres problemes emergents a la
nostra societat: violència de gènere com a problema de salut pública, tabaquisme,
alcoholisme lligat al lleure, SIDA i altres malalties de transmissió sexual... En canvi,
els serveis de salut pública han seguit mantenint el mateix model de funcionament
que els darrers 20 anys, un aspecte que només aborda, encara que parcialment, la
Llei 7/2003 de protecció de la salut. Les prioritats polítiques (i organitzatives dels
serveis) en Salut Pública són:
Crear l’Agència
de Salut Pública
Cal reformar els dispositius de provisió de serveis de salut pública, entre d’altres,
amb la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
de Catalunya amb
descentralització en els
territoris
• Desplegar reglamentàriament l’Agència de Protecció de la Salut en els territoris,
conjuntament amb el municipalisme català, l’any 2005.
• A partir del desplegament d’aquesta Agència, crear per llei l’any 2006 l’Agència
de Salut Pública de Catalunya que establirà una infraestructura de salut pública
(epidemiologia, recursos humans, laboratoris i recerca científica) basada en el rigor
científic i els recursos i programes necessaris.
Prioritzar les polítiques
Formular i implantar polítiques de salut pública que incorporin de manera central les
de salut pública en
estratègies efectives de promoció, prevenció i protecció, comptant amb el suport de
determinades àrees en
la vigilància epidemiològica, la monitorització i la recerca, al voltant dels problemes
relació a la promoció,
de salut i dels riscos d’abordatge prioritari. Així, les àrees d’especial prioritat del
la prevenció i la
Departament de Salut, en relació a la salut pública, són: salut i seguretat (accidents,
protecció
violències, risc psicosocial), tant en l’àmbit laboral com viari, escolar i domèstic.
• Estils de vida, malalties cròniques i envelliment (nutrició, tabac, alcohol, altres
drogues, activitat física, malalties cardiovasculars, càncer).
• Salut sexual i reproductiva (SIDA i infeccions de transmissió sexual, embaràs
adolescent).
• Salut mental i toxicomanies.
• Salut alimentària i ambiental (aliments, aigua, aire).
• Malalties transmissibles emergents i noves vacunes.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
70
• Reducció de les desigualtats en salut segons classe social, gènere, lloc d’origen
i territori.
3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema
a les malalties cròniques
Incrementar la
La millora de l’assistència sanitària continua essent un dels àmbits principals d’ac-
capacitat resolutiva
tuació d’aquest Departament, al qual incorporem un nou repte: adaptar el sistema a
dels centres de salut
l’envelliment de la població i, per tant, a les malalties cròniques i a la dependència.
de l’atenció primària
En aquest sentit les principals línies d’actuació són:
Cal millorar els centres de salut de l’atenció primària perquè esdevinguin el centre
del sistema, la seva porta d’entrada i el principal gestor del pacient i de la comunitat.
Cal doncs:
• Definir una estratègia global per impulsar l’Atenció Primària a través d’un Pla de
Xoc als centres de salut per als anys 2004-2005.
• Emmarcar aquest Pla de Xoc en un conjunt de mesures ambicioses que ens permetin, a mig termini, la reforma del model actual, per millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència,
a través d’un Pla Estratègic de l’Atenció Primària que, a més, ha de:
· Orientar aquests serveis a una nova realitat canviant i adaptar-los per incrementar la seva capacitat de resolució.
· Establir una coordinació (continuum assistencial) amb els altres nivells assistencials i amb el món social.
· Aprofundir en la potenciació del treball complementari entre els diferents professionals que treballen en els centres de salut, sigui en la primera línia de prestació (metges de família, pediatres, infermeres, auxiliars, administratius...) o en
els serveis de suport (salut mental, rehabilitació, Programa d’atenció a la salut
sexual i reproductiva...).
- Donar suport a les activitats de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació
en l’evidència científica disponible i en les directrius establertes en el Pla de salut
i en els Plans directors del Departament de Salut.
- Augmentar la capacitat d’autogestió dels centres per donar una millor resposta
a les necessitats i demandes de la població.
Potenciar la capacitat
d’adaptació de la xarxa
Per millorar l’atenció hospitalària cal potenciar la seva capacitat de transformació (i
adaptació), sobretot, en relació a determinats temes:
especialitzada
hospitalària
• Definir els estàndards de qualitat mínims per tal de garantir una assistència de
qualitat (confort, accessibilitat...).
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
71
• Respondre als objectius i intervencions prioritzades en el Pla de Salut i en els Plans
Directors del Departament de Salut.
• Realitzar un Pla d’inversions per a la millora de les infraestructures, l’accessibilitat
i la qualitat dels serveis, seguint les recomanacions del nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública.
• Implementar el Pla de Xoc de les llistes d’espera per garantir temps màxims d‘espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de maluc, hèrnies, varius, etc.), els corresponents terminis màxims
per a les proves diagnòstiques i consultes externes i crear unitats de diagnòstic ràpid
per a les patologies més prevalents.
Introduir millores en les
A partir de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA, l’any 2004 es
urgències, emergències
portarà a terme una revisió de les urgències, emergències i el transport sanitari i:
i el transport sanitari
arreu de Catalunya
• Es donarà a conèixer la distribució en el territori dels recursos de transport sanitari,
la seva operativitat, utilització i demanda.
• Es dimensionaran i ajustaran els recursos destinats a urgències i emergències
d‘acord amb nous criteris.
• S’implantarà un model únic amb coordinació descentralitzada territorialment de
resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, coordinadament amb
els diferents grups operatius d‘emergències (policies, sanitaris, bombers, protecció
civil)
Establir les bases per a
Cal avançar cap a un model de salut mental (i addiccions) orientat cap a l’atenció
un nou model de salut
comunitària, amb una concepció biopsicosocial i amb un important paper de la re-
mental
habilitació comunitària. Per això cal, entre d’altres mesures:
• Enfortir els programes de promoció de la salut mental i de prevenció de la malaltia
mental i les addiccions.
• Integrar la planificació de l’atenció a la salut mental i l’atenció a les addiccions,
potenciant la coordinació i complementarietat d’ambdues xarxes en el territori, en
col·laboració amb l’atenció primària de salut.
• Avançar en el Pla d’Atenció Integral a les persones amb problemes de salut mental
de caràcter intersectorial i interdepartamental, que doni resposta global a les necessitats sanitàries, socials, laborals i educatives de les persones amb malalties mentals
i de les seves famílies, i en el qual tindran representació les entitats municipals.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
72
Potenciar el paper
Les TIC són eines adequades per facilitar l’accessibilitat dels ciutadans al sistema,
de les tecnologies
estaran al seu servei i al dels professionals.
de la informació i la
comunicació (TIC)
• Avançar cap a l’establiment d’una xarxa informàtica única dels centres sanitaris.
• Implementar el Sistema d‘Informació Integrada Sanitària (SIIS).
Potenciar la recerca
Catalunya està esdevenint un potència en investigació biomèdica. Aquest és un
biomèdica a Catalunya
dels principals motors de creixement de l’economia actual, per això, cal fer un salt
endavant i apostar per la recerca en aquest àmbit i mantenir la situació de lideratge
en aquesta àrea emergent, a partir de projectes com:
• La creació del Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona l’any
2004.
• El Pla director de Recerca, que serà l’instrument per liderar un projecte de recerca
biomèdica de qualitat i amb un finançament suficient, que permeti sumar en recerca
biomèdica pública i privada.
Crear l’Agència
L’Agència Sociosanitària per a la Dependència ha de ser l’instrument per garantir
Sociosanitària per a la
l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per a totes les
Dependència
persones amb dependència i oferir un servei integral, sanitari i social a domicili, amb
un treball conjunt de tots els professionals.
• Crear per llei l’Agència Sociosanitària per a la Dependència l’any 2005.
3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou
model sanitari
Organització
D’una banda, i en el marc de definició del Nou Sistema Català de la Salut, el Departament de Salut haurà d’elaborar una nova llei de qualitat i modernització del sistema
sanitari (revisant i actualitzant la LLOSC), que inclogui un projecte de modernització
de l’Institut Català de la Salut (per fer-ne una institució de qualitat, autònoma en la
seva gestió i que reti comptes en funció dels seus resultats), un mapa de serveis
sanitaris, sociosanitaris i de salut pública de Catalunya adaptat al territori.
Potenciar els principis
Els principis que inspiren el nou Sistema Català de la Salut giren entorn de: la qualitat,
i el paper dels
l’equitat, l’eficiència, la transversalitat entre sectors i departaments de la Generalitat,
protagonistes del
la integració a nivell territorial, la participació, la transparència, la subsidiarietat, la
sistema sanitari
substituïbilitat de recursos i la sostenibilitat econòmica i financera.
El principal protagonista del sistema ha de ser el ciutadà, per això cal:
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
73
• Reforçar la percepció del ciutadà com a propietari del Sistema de Salut i, al mateix
temps, com a consumidor i usuari.
• Determinar els seus drets i deures perquè sigui coresponsable en el bon ús d’aquest
sistema i en l’ús racional d’aquests serveis (de qualitat) i també dels medicaments.
• Oferir-li els coneixements i instruments necessaris perquè promogui la seva salut
i previngui la malaltia.
Un altre element bàsic del sistema són els seus professionals. Cal:
• Consensuar un nou model de relacions laborals per a tota la xarxa sanitària que
comporti una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa
(resultat de la Mesa Social per a un acord marc de recursos humans del sistema
sanitari català).
• Fer de la recerca i la docència una part important de l’actiu dels professionals.
• Adaptar la seva formació a les necessitats actuals i futures (MIR, infermeria, noves
professions sanitàries, etc.).
Finalment, l‘administració local, ha de:
• Cooperar i participar en la planificació i avaluació de l‘assistència sanitària, sociosanitària i de salut pública mitjançant la seva participació en els ens de gestió/coordinació.
Finançament
D’altra banda, l’actual sistema de finançament de la sanitat és del tot insuficient i no
permet que Catalunya disposi dels recursos necessaris per finançar el nivell de despesa sanitària, imprescindible per prestar un servei que considerem molt important
per als ciutadans i ciutadanes i que creix molt més ràpidament que el conjunt dels
ingressos de la sanitat. Per aquest motiu, és necessari:
Millorar el finançament
• Renegociar amb l’Estat un nou marc de finançament i cercar, en el Consell Inter-
de la sanitat i equiparar
territorial, aliances amb les altres CCAA per aconseguir un pacte que millori aquest
el percentatge
finançament.
respecte al PIB del
• Realitzar esforços per racionalitzar la despesa i distribuir, de la millor manera,
finançament sanitari
els recursos propis, fins i tot, incrementar aquests recursos propis, és a dir, cercar
al d’altres regions o
ingressos alternatius, tot i les limitacions en la nostra capacitat normativa. Aquesta
països de renda per
racionalització ha de permetre, al mateix temps, mantenir –fins i tot augmentar- la
càpita i característiques
qualitat i l’eficiència del sistema (resultat del Grup de Treball per a la racionalització
similars a les nostres
i el finançament de la despesa sanitària).
(en el període de 8
• Contenir la despesa farmacèutica a través de noves mesures (recepta electrònica,
anys)
distribució directa d’absorbents d’incontinència urinària a les residències geriàtriques, entre d’altres) i seguir potenciar l’ús de genèrics.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
74
3.4 Política cultural
3.4.1 Garantir l’accés a la cultura
Cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els
correspon, i per tant reconèixer als ciutadans els seus drets d’accés ple a la cultura.
Aquest accés dels ciutadans a la cultura ha de ser actiu, com a protagonistes i no
només com a consumidors. Els ciutadans han de tenir els coneixements necessaris
per poder fer una aproximació crítica i per tant lliure, a la cultura. D’altra banda, cal
garantir que aquest accés actiu a la cultura es faci en igualtat d’oportunitats, indistintament del lloc on es visqui, de la procedència del gènere i de l’edat.
Per tal de remoure els elements que dificulten l’assoliment d’aquests objectius, el
Govern durà a terme les següents actuacions.
Incrementar els
recursos per a la
Per tal de situar-los a l’altura de les necessitats actuals de la nostra cultura i sobretot,
dels seus reptes de futur cal:
cultura
• Situar la despesa cultural en el 2% del Pressupost de la Generalitat de
Catalunya
• Establir de forma conjunta amb els altres departaments plans plurianuals d’inversions a càrrec de l’1% cultural destinats a la conservació i rehabilitació del patrimoni
cultural i al foment de la creativitat contemporània
• aprofundir la col.laboració en matèria cultural amb les caixes d’estalvi, i investigar
altres fonts de finançament amb l’objectiu d’incentivar la inversió del sector privat
als projectes culturals.
Elaborar un Pla
Aquest pla, que es durà a terme buscant la concertació amb el món local i els di-
d’Infraestructures
versos agents culturals, ha de servir per cobrir les necessitats culturals bàsiques del
culturals territorials
conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Algunes línies d’actuació en el marc
bàsiques
del Pla seran les següents:
o Articular un sistema de lectura potent, mitjançant entre d’altres mesures, l’actualització dels estàndards del mapa de biblioteques i el desplegament de la xarxa de
bibliobusos a tot el territori.
• Consolidar una xarxa d’equipaments escènics en el territori
• Articular els centres de producció cultural, els destinats a la formació artística i
els centres culturals polivalents, amb especial atenció a la socialització de les noves
tecnologies
• Cloure el desplegament de la xarxa d’arxius comarcals a tot el territori
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
75
• Identificar iniciatives públiques o privades, innovadores en arts visuals i impulsarles con a centres de creació i difusió (espais d’art)
• Concertar amb el món local la política museística i patrimonial mitjançant xarxes
públiques d’equipaments culturals
• Realitzar el Pla Territorial Sectorial d’espais de protecció arqueològica
Crear una agència de
difusió artística
Impulsar la cultura
d’arrel tradicional
produïda a Catalunya
Amb la implicació de les Diputacions que permeti la distribució dels productes culturals, creant xarxes i consolidant espais de programació a tot el territori.
• Impulsar el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, tot redefinint-ne l’àmbit
d’actuació i els sectors a què va dirigit.
• Aportar els elements que fomentin el coneixement i el diàleg cultural entenent la
cultura com una forma de cohesió i integració social
• Elaborar programes del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, a més
de a la cultura tradicional catalana, a totes les entitats i col.lectius que no són d’arrel tradicional catalana i a públics no habituals a les activitats de cultura popular
existents, amb l’objectiu de convertir la cultura en un instrument de participació i
mobilització ciutadana.
• Enfortir la relació cultural amb les altres autonomies de l’Estat espanyol, i amb
altres països, per tal d’afavorir el coneixement i respecte mutus.
Impulsar línies
d’actuació dirigides
a recuperar la
memòria històrica
• Finalitzar les obres de rehabilitació del MNAC i obrir al públic la seva col.lecció que
mostra l’evolució de l’art de Catalunya dels darrers deu segles.
• Redefinir la tasca, les funcions i el paper del Museu d’Història de Catalunya adoptant la consideració de Museu Nacional.
i la preservació del
• Redefinir el Museu d’Arqueologia de Catalunya, de caràcter nacional, incorporant
patrimoni
el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i implementant les seves competències
en el territori amb la creació de xarxes, itineraris i programes de difusió.
• Negociar el retorn dels arxius de Salamanca
• Iniciar els tràmits corresponents per a la creació del Museu Etnològic de Catalunya,
amb vocació de coordinar els equipaments territorials temàtics existents.
Reforçar el binomi
Es tracta de desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa
educació - cultura
de la cultura.
• Impulsar una política decidida d’ensenyaments artístics, tant en l’ensenyament
obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim especial i professional
• Elaborar programes amb els Departaments d’Educació, Benestar i Família i DURSI
per tal fer arribar el patrimoni cultural a la població en edat escolar i a aquella amb
necessitats especials.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
76
Potenciar la pràctica
esportiva i establir les
bases d‘un nou model
de gestió
• Crear una macroorganització que aplegui a tots els representants de l‘esport
català.
• Potenciar la presencia l‘esport català en l‘àmbit internacional
• Incrementar i millorar la xarxa d‘instal.lacions i
equipaments esportius a
Catalunya.
3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la
innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana
La cultura és el terreny on es realitza la capacitat de creació i d’innovació dels éssers
humans, on es forgen els imaginaris col·lectius, on s’acumula el tresor heretat de les
generacions precedents, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. És
per aquest motiu que els poders públics han de donar suport a la creació i innovació
cultural, tenint en compte que cal preservar l’autonomia de la cultura respecte dels
poders polítics i econòmics.
Algunes línies d’actuació de la Generalitat per tal de potenciar la creació i la innovació
cultural són les següents:
Impulsar els
• Finalitzar les obres de la Sala de Cambra de l’Auditori de Barcelona, a fi de per-
equipaments culturals
metre el desplegament definitiu de la Ciutat de la Música amb el trasllat del Museu
d’abast nacional
de la Música i del Conservatori
• Donar un nou impuls al Teatre Nacional de Catalunya, desplegant un programa de
circuits i una xarxa territorial
• Consolidar el Museu d’Art Contemporani de Barcelona dotant-lo dels espais i els
recursos adequats per convertir-lo en el centre d’art contemporani de referència a
nivell nacional
Crear l’Institut per a
L’Institut per a la creació Artística i el Pensament Contemporani donarà suport als
la Creació Artística
processos de producció, exhibició, difusió i conservació de les pràctiques culturals i
i el Pensament
artístiques del món contemporani en els àmbits del pensament i la creació
Contemporani
• Definir i dissenyar les polítiques de suport a la creació programades en els equipaments públics
• Donar suport als processos d’innovació, experimentació i recerca de nous llenguatges artístics, des de la producció fins a la seva difusió, i de l’altra, incentivar l’anàlisi
crític i la reflexió a través d’espais de documentació, recerca i debat
• Afavorir el debat i la crítica, i crear estructures de mediació i gestió entre l’administració pública i els creadors, professionals, col.lectius i entitats dedicades a les
pràctiques culturals emergents.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
77
Promoure i consolidar
el sistema productiu
Cal potenciar la consolidació d’una estructura industrial i empresarial forta que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i la seva internacionalització.
cultural català
• Desenvolupar programes d’ajuts en el camp audiovisual
• Impulsar el Festival de Cinema de Sitges per tal que esdevingui una peça central
en la promoció i comercialització del cinema català
• Impulsar la creació del consorci Catalan Films, integrat per l’administració, TV3,
COPCA i associacions de productors per la promoció de l’audiovisual català
• Impulsar la creació de la Film Comission de Catalunya, juntament amb Barcelona
Plató
• Afavorir la concentració empresarial en el sector audiovisual
• Consolidar el lideratge editorial de Catalunya i mantenir el suport genèric a l’edició
en català
• Impulsar la música creada i produïda al país així com la indústria discogràfica amb
un suport ferm dels mitjans audivisuals públics
Potenciar la vocació
L’àmbit d’actuació dels creadors i indústries culturals catalanes no s’ha de limitar als
internacional de la
Països Catalans, si no que cal arribar als mercats internacionals i participar de forma
cultura catalana
activa en els espais de creació i producció cultural a nivell internacional
• Enfortir i consolidar l’Institut Ramon Llull com a instrument bàsic per difondre la
nostra llengua i la nostra cultura a nivell internacional, especialment en les àrees
d’expressió artística i pensament contemporani
o Incorporar instruments de projecció exterior de la cultura catalana a l’Institut Català
de les Indústries Culturals
• Incentivar la participació de projecte culturals en programes europeus
• Consolidar un mapa d’abast internacional de fires i mercats per al sector musical
català
• Enfortir la projecció internacional dels equipaments nacionals de Catalunya a
través d’acords de co-producció, fires i intercanvis de les seves obres i les seves
produccions. Incentivar els acords de col.laboració d’aquests amb d’altres centres
artístics d’àmbit internacional
Millorar els models de
• Crear el Consell de les Arts i les Cultures, que ha d’assegurar la participació de les
participació dels
persones del món de la cultura i de les arts en l’elaboració i l’assessorament de les
sectors culturals.
polítiques públiques que els afecten.
Incentivar l’anàlisi i la
- Crear per llei el Consell de la Cultura i de les Arts l’any 2005
recerca en l’àmbit de
- A partir de la creació del Consell, es constituiran taules sectorials representati-
les polítiques culturals.
ves, i també taules intersectorials que impliquin diversos sectors
El Consell de les Arts i
• Creació en concert amb altres entitats públiques i privades del país, d’un Obser-
la Cultura
vatori de Polítiques Culturals, que permeti una avaluació constant i un re-disseny de
les polítiques, adequant-les als canvis socials i polítics, i en concordança amb altres
països europeus.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
78
3.5 Política lingüística
3.5.1 Fomentar l’ús social del català
La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent
i decidida del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que
es formularà a través d’un pla estratègic específic.
El gran repte d’aquesta legislatura en matèria lingüística és transformar l’elevat grau
de coneixement i comprensió de la llengua catalana (l’any 2001 un 74 % de la població parla català i un 94% l’entén) en un índex més alt d’ús social (l’any 2003 un
50 % de la població té el català com a llengua d’ús habitual). Alhora, cal mantenir i
reforçar l’elevat grau de coneixement del català, tenint en compte especialment que
l’augment progressiu de la immigració pot alterar els percentatges actuals.
Mesures per fomentar
l’ús del català
El Govern vol reduir la distància entre la gent que coneix el català i la gent que l’utilitza. Es treballarà per tant en les següents línies:
• Garantir a tota la població l’accés al coneixement del català.
• Fomentar l’ús interpersonal del català: fer que les persones que saben català el
parlin.
• Promoure l’oferta de productes i serveis de gran consum en català, especialment en
l’àrea de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i en l’etiquetatge.
• Augmentar l’ús del català en l’atenció al públic de les empreses, especialment en
els establiments de comerç i restauració.
• Garantir el dret a usar el català a tots els ciutadans.
Mesures per reforçar el
Tot i que ja s’ha assolit un alt grau de coneixement del català, cal continuar treballant
coneixement del català
per augmentar el percentatge de població competent en llengua catalana. En aquest
sentit, cal dedicar una atenció especial als nouvinguts.
• Augment de l’oferta de formació en llengua catalana i desenvolupament d’un pla
d’acollida lingüística de la immigració.
• Campanya popular per associar valors positius a l’ús del català i mobilitzar amplis
sectors de la societat.
• Creació de l’Agència Catalana de Multilingüisme, per promoure la disponibilitat de
productes de l’àrea de les TIC i audiovisuals en català.
• Vinculació de la política de compres de la Generalitat a l’ús del català en els productes i serveis.
• Promoció de l’ús del català dins la política comunicativa de les empreses.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
79
• Creació d’una xarxa d’oficines de garanties lingüístiques.
• Promoció del coneixement i l’ús habitual del català per part del personal al servei
de l’administració de l’Estat i de l’administració de Justícia.
3.6 Seguretat pública
3.6.1 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya
Cal entendre el concepte de polítiques de seguretat pública en un sentit ampli, no
merament policial, tal i cap a on apunta la Llei 4/2003, del 7 d’abril, d’ordenació del
sistema de seguretat pública de Catalunya. En aquest context, la coordinació de les
polítiques de seguretat esdevé encara més necessària. I qui ha de dur a terme aquesta
coordinació és la Generalitat de Catalunya, ja que és qui millor coneix el conjunt de
la realitat catalana i, per tant, qui millor pot prestar aquest servei.
Per tal de coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya es duran a terme les
següents línies d’actuació.
Avançar en el model
La Junta de Seguretat de Catalunya ha d’esdevenir el veritable òrgan de coordinació
de comandament únic
de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments.
dels cossos i forces de
• Canviar el reglament que regula la Junta de Seguretat per tal que la Consellera
seguretat actuants a
d’Interior en sigui la presidenta i, d’aquesta manera, assumir la coordinació de cossos
Catalunya
policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional.
• Donar participació a la Junta de Seguretat a una representació de les autoritats
locals.
Mesures per coordinar
Cal assegurar la coordinació de les actuacions del Govern en matèria de seguretat.
les diferents polítiques
Algunes actuacions concretes per avançar en aquesta línia són:
de seguretat
• Trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials del Departaments del Govern. Es crearà una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa
interdepartamental i es constituirà la Comissió de Govern per a la Seguretat.
• Elaborar una nova Llei de Seguretat Pública.
• Establir una nova política de Recursos Humans en el cos de Mossos
d’Esquadra:
- Incrementar el nombre de policies destinats a tasques policials i incorporació
de facultatius de suport.
- Establir un pla de carrera professional.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
80
- Revisar el procés de selecció i formació.
• Convertir l’Escola de Policia de Catalunya en l’Escola de Seguretat de Catalunya
i incorporar l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya.
• Creació a Barcelona d’un Centre Internacional de Formació dels Agents Locals
(CIFAL), en col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides (UNITAR), dedicat a la
seguretat, espai de convivència o diversitat cultural.
• Creació del Consorci d’Estudis de Seguretat amb l’objectiu d’analitzar i dissenyar
polítiques públiques en matèria de seguretat i impulsar programes i plans d’actuació
transversals en els que participi la policia de la Generalitat.
• Completar el desenvolupament del 112 com a únic referent en situacions d’emergència.
• Desenvolupar un sistema integral d’emergències a Catalunya.
Garantir la presència
dels agents del Cos de
Mossos d’Esquadra a
tot el territori català
• Cal avançar en el desplegament dels Mossos d’Esquadra per cobrir tot el territori
català. El calendari previst durant aquesta legislatura és el següent:
- 2004: Predesplegament a Barcelona i desplegament a la comarca de l’Anoia
- 2005: Desplegament a Barcelona
- 2006: Desplegament a Sabadell, Cerdanyola, Terrassa, Rubi, Cornellà de
Llobregat, Esplugues de Llobregat i Prat de Llobregat.
- 2007: Desplegament a Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà,
Martorell, Alt Penedès, Garraf i Baix Penedès.
• Reforçar la seguretat a les comarques tarragonines i de les Terres de l’Ebre, amb
l’enviament de 100 nous policies.
• Conformar el CME en un cos de policia integral. En aquest sentit, es potenciarà
la seva presència en organismes europeus i s’actualitzarà el protocol en matèria
antiterrorista.
3.6.2 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme
Venim d’una filosofia de seguretat civil basada sobretot en la capacitat de reacció.
Un dels objectius d’aquest Govern és avançar cap a una concepció de seguretat
basada més en la prevenció i en la promoció de la convivència i el civisme. Per tal
de dur a terme aquest canvi conceptual en les polítiques de seguretat, hi ha dos
elements clau: la proximitat als ciutadans i la planificació.
Potenciar la proximitat
El Govern entén proximitat en un doble sentit: el de l’excel·lència dels serveis policíacs
als ciutadans en les
i d’emergències, però també el del coneixement i la sensibilització dels ciutadans
polítiques de seguretat
envers el concepte de prevenció. En efecte, no és possible una política integral de
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
81
protecció del ciutadà sense que aquest jugui també un paper actiu en matèria de
prevenció, de conscienciació que ha de tenir una actitud activa en la defensa dels seus
drets i llibertats però també en el compliment dels seus deures. Algunes actuacions
concretes per potenciar la proximitat en les polítiques de seguretat són:
• Crear els Consells Regionals de Seguretat.
• Potenciar el paper de les Juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com
a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació
de les actuacions dels cossos al territori.
• Potenciar els Consells Locals de Seguretat com a fòrums de participació i debat.
• Establir contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà la Generalitat en coordinació amb les autoritats
locals.
• Elaborar un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya per tal
d’informar sobre l’estat de la qüestió a la ciutadania.
• Reunions de treball amb associacions i entitats dedicades a la lluita contra la violència domèstica per reflexionar i debatre sobre la complexitat de la convivència.
Potenciar la planificació
A l’hora de fer prevenció en matèria de seguretat, cal evitar la improvisació i les ac-
en matèria de
tuacions aïllades, ja que aquestes acaben resultant poc operatives. La planificació
prevenció
esdevé doncs un element clau en les polítiques de prevenció. Algunes actuacions
concretes en matèria de planificació són les següents:
• Elaboració d’un Pla de seguretat pública, de caràcter bianual. Aquest Pla establirà
les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de
riscos, actuacions i mitjans de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i
totes les qüestions que afectin la convivència i el civisme.
• Elaboració d’un Pla de Prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició
d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris.
• Pla de Seguretat Viària 2005-2007, com a Pla integral per a la reducció de l’accidentalitat, la mortalitat i la morbiditat en el trànsit, amb l’objectiu de reduir un 50%
les morts per accident de trànsit l’any 2010 en relació a l’any 2000.
• Perspectiva de la llei de Trànsit de Catalunya en funció de les negociacions de les
competències de traspàs Estat – Generalitat.
• Projecció europea del Servei Català de Trànsit.
• Elaboració i implementació d’un Pla integral per a la prevenció i eradicació de la
violència exercida contra les dones.
• Elaboració de noves disposicions per a la regulació i control del joc i espectacles.
��PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
83
Situació
La política territorial catalana s’ha realitzat en els darrers anys amb una visió i abast
de poca volada: ha respost a demandes puntuals i locals, anant sempre a remolc de
les necessitats apressants, sense una idea clara del conjunt del país i, sobretot, sense
diàleg amb els territoris. Si Catalunya, per la seva estructura de població, ja tendeix
al desequilibri, aquesta dinàmica no ha fet més que aprofundir aquest problema.
Ben evidentment, no es pot dir que en tot estem pitjor: hi ha més equipaments, més
infraestructures, algunes gestions d’espais naturals s’han fet amb criteri... i més
exemples que podríem citar. De fet, Catalunya va ser la primera comunitat en tenir
una política territorial pròpiament dita. Però en aturar-se incomprensiblement el seu
desenvolupament, en no aprofundir-se en la via de la planificació i la reglamentació,
en no buscar una estructuració dels territoris d’acord amb les seves potencialitats i la
preservació el seu medi, en deixar que la construcció i el turisme fessin els territoris
dependents de dinàmiques externes a ells mateixos, aquesta llavor no ha donat els
fruits que podia haver rendit. Tot i així, el treball tècnic acumulat al llarg dels anys és
més que notable, i no és sinó la voluntat política d’anar més enllà dels estudis el que
ha mancat. L’aprovació l’any 2001 del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, i l’inici
de les tasques de realització de la resta, ja reconeixen implícitament la necessitat de
revertir aquesta tendència.
El cas més greu, potser, és el de l’àrea metropolitana de Barcelona: el Govern de
Catalunya no ha tingut un tracte específic amb la seva capital i li ha regatejat el desenvolupament d’elements essencials com ara els transports, fins fa ben poc, o un
necessari grau d’intervenció en la seva pròpia organització territorial. Tampoc, però,
s’ha volgut dotar de personalitat real les altres àrees metropolitanes, que s’han seguit movent en base als recels d’unes localitats envers les altres, sense propiciar els
espais de necessari consens. L’elaboració dels plans territorials i la posta en marxa
de les autoritats del transport hauran de canviar aquesta tendència.
Algunes de les iniciatives més importants a nivell de país o bé s’han endegat en els
darrers anys amb propòsit electoralista i mètodes discutibles de finançament (i sovint,
per tant, encara no estan en marxa), o s’han gestionat pèssimament a nivell polític,
com ara el pas de l’AVE per Catalunya o el paper de l’aeroport del Prat.
Amb tot, és la idea mateixa de Catalunya imperant fins fa poc la que aquest nou Govern no comparteix: la d’una Catalunya barallada amb la seva capital però centrípeta
i centralista, tancada en ella mateixa sense cercar aliances amb el seu entorn que
la situïn en el context europeu, i que nega als seus territoris cap altre espai que el
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
84
paper que puguin fer en relació a la gran àrea metropolitana central.
Ens trobem doncs una Catalunya poc vertebrada i poc planificada, però que a més
pateix altres desequilibris, bàsicament ecològics, perquè una inexistent política
territorial efectiva condueix sempre a la degradació ambiental. El litoral desprotegit,
ja amb molt llargues zones de continu urbà, àrees agrícoles amb el futur incert o bé
abandonades, l’extensió de la ciutat difusa, la generació creixent de noves demandes
de mobilitat, la reducció de la connectivitat ecològica... i de manera general el que
és més preocupant: una incapacitat de convertir el medi en un actiu per als seus
habitants. En cap cas es pot dir que els valors de la sostenibilitat han transcendit el
discurs per impregnar la política territorial.
Capítol a banda mereix el dèficit flagrant d’infraestructures respecte d’altres territoris similars. La xarxa de serveis ferroviaris, amb les rodalies invariables des de fa
anys, el transport de mercaderies minimitzat, els corredors de llarga distància sense
finalitzar-se i els trens regionals amb una oferta de molt baixa qualitat, és més que
manifestament millorable. La xarxa viària, dominada per la xarxa d’autopistes de
peatge i amb vies bàsiques de capacitat insuficient, té, a més, el repte de millorar
substancialment la xarxa capil·lar. Els grans ports catalans han de guanyar en connectivitat i en intermodalitat, per acabar de consolidar la seva posició de ports de
primera magnitud en l’entorn del sud d’Europa i la Mediterrània en general. Finalment,
l’aeroport de Barcelona no pot seguir sent un aeroport tan secundari a escala europea, tant per les rutes de viatgers com per a les companyies. Tampoc les telecomunicacions han arribat al territori quan se les esperava, comprometent la possibilitat
de gran part d’aquest d’accedir a les noves vies de desenvolupament. Els diversos
sectors productius coincideixen en assenyalar que el dèficit en infrastructures és un
dels factors que més frenen la competitivitat de l’economia catalana. Per tant, una
de les principals responsabilitats que té la Generalitat per impulsar l’activitat econòmica del país és la de promoure i executar les infrastructures requerides pel normal
funcionament de l’activitat productiva i eliminar així els dèficits d’inversió pròpia i de
l’Estat a Catalunya.
Els problemes de l’energia són de tota índole: de generació, sense el pes necessari de les energies renovables i per tant sense haver resolt el model de futur; de
transport, amb uns centres de generació allunyats dels llocs de consum i amb fortes topades amb el territori; de distribució, amb un nivell de talls que ha arribat a
preocupar fortament el sector industrial; i de sector, amb una insuficient presència
d’empreses catalanes en el mercat. Davant del repte que suposa Kyoto, per tant, es
fa més necessari que mai un replantejament global de l’àmbit de l’energia al nostre
país: partint, i revisant si cal, el Pla de l’Energia elaborat l’any 2002, caldrà obtenir
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
85
un compromís creïble que permeti avançar en tots aquests aspectes, així com sobre
la demanda d’energia.
Ni les polítiques de residus, ni de l’aigua, ni de l’aire, ni de la protecció de la biodiversitat han aconseguit seguir el pas de les directrius impulsades des de la Unió
Europea. I, a més, no s’han resolt els debats de fons amb el territori per a l’emplaçament d’infraestructures, altra vegada a causa que el territori no ha pogut veure mai
un plantejament integral de les seves problemàtiques, ni participar-hi, ni debatre’l.
Finalment, cal esmentar el gravíssim problema de l’habitatge, que s’ha permès que
esdevingués ja gairebé més un problema social que territorial. La feble intervenció
pública no ha atenuat les pressions del mercat i ni tan sols s’han protegit els segments
més febles del teixit social, deixant que els ajuntaments, sense competències ni
finançament en aquest àmbit, prenguessin una iniciativa que no havia de ser seva.
Horitzó
La Catalunya que aquest Govern desitja és una Catalunya en què el desenvolupament
no li suposi hipotecar-se el futur. El Govern es planteja el repte de construir en tots els
territoris espais de creixement, d’identitat econòmica, de connexió amb l’entorn... el
tot, en el marc del retrobament del rol de Catalunya dins del seus espais més naturals:
la Mediterrània, la península ibèrica, el sud d’Europa. I cal que tot això ho puguem fer
sense posar en risc la nostra capacitat futura per abastar-nos d’aigua, gaudir d’una
atmosfera neta, gestionar els nostres residus i preservar la biodiversitat.
Plantegem un model de territori en el qual les ciutats creixen de manera compacta i
aquestes ciutats, en una escala superior, es configuren com a nodes d’una xarxa que
es pot planificar coherentment en termes d’infraestructures físiques i de dotacions
de serveis públics.
Volem, però, unes infraestructures de nivell europeu. Entenem per això les que permeten el desenvolupament econòmic potencial del que el nostre país sempre ha
estat capaç. Som conscients dels problemes financers inicials de la Generalitat per
augmentar tant com caldria el nivell d’inversió, i sabem que moltes infraestructures
del país són titularitat d’altres institucions. El Govern, però, no pot oblidar el seu
paper de lideratge polític, ni fugir sempre de plantejaments que ultrapassin les seves
competències nominals, i, per això, entoma com a responsabilitat pròpia l’assoliment
dels objectius generals en aquest àmbit. La política del Govern en matèria d’infrastructures respondrà als objectius i criteris següents:
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
86
• Assolir la projecció i l’establiment de les infrastructures necessàries per a un nivell
òptim de competitivitat de l’economia catalana.
• Mantenir i, en la mida del possible, incrementar el ritme d’inversió dels darrers
anys, i així contribuir a mantenir l’activitat econòmica i l’ocupació en el sector de la
construcció i els seus efectes de motor del creixement econòmic.
• Projectar i executar les infrastructures necessàries per a la col·lectivitat d’acord
amb un criteri bàsic d’equitat territorial, i escoltant sempre els diversos sectors socials afectats.
• Aplicar en qualsevol cas un criteri bàsic de sostenibilitat en la projecció, execució i
gestió de les infrastructures, tant als efectes de minimitzar l’impacte de les mateixes
sobre el territori, com també el consum energètic.
• Gestionar la inversió de la Generalitat en la construcció i manteniment d’infraestructures d’acord amb un criteri general d’eficiència econòmica, procurant concertar
la participació de finançament privat, per tal de complementar les capacitats pressupostàries.
El transport públic, en aquest sentit, és prioritari. A l’àrea metropolitana de Barcelona,
la finalització de la línia 9 és una necessitat essencial. Però també els altres sistemes
de desplaçament no radials. Ens calen uns transports moderns i eficients. En aquest
camp, el transport ferroviari sembla estar per davant dels altres i en les àrees metropolitanes haurà d’estar privilegiat.
És prioritari, així mateix, que Catalunya surti de l’escamot de cua en matèria energètica. Cal incrementar la part d’energies renovables sobre l’energia total generada,
però també fer unes xarxes de transport i de distribució territorialment ordenades i,
sobretot, fiables. El sistema energètic no pot ser un fre al creixement de Catalunya,
ni tampoc una font de problemes mediambientals excessius.
Cal igualment establir les polítiques de gestió del medi que aquest necessita: fer
d’aquest un actiu de l’economia del país i refermar de manera explícita, amb inversió
i amb legislació, el compromís del Govern i de la gran majoria dels ciutadans amb la
protecció de l’entorn: l’aigua, l’aire, el territori i el medi natural.
L’habitatge, en darrer terme, és una de les grans prioritats socials del país: ens cal
assolir la capacitat de ser participants actius en el mercat, mitjançant la creació de
parc públic i la intervenció decidida per protegir la qualitat de vida als barris més
malmesos.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
87
4.1 Energia
4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia
En els darrers anys, una de les preocupacions dels sectors industrials, i també de la
població en determinats instants de l’any, és la manca de garanties sobre la continuïtat del subministrament elèctric, atesos els massa freqüents talls. Això ha destapat
l’existència de dèficits estructurals en el sector de l’energia a Catalunya. Degut a la
transcendència de la seguretat i qualitat del subministrament energètic per al desenvolupament de l’economia catalana, el Pla de Govern ha definit dues grans línies
d’actuació operativa en aquest camp.
Introduir nous agents
Un dels mals que afecten el sector és la seva evident manca de competència, que
públics i privats al
provoca l’arrossegament de tics monopolistes. El Govern de Catalunya afavorirà
sector
l’existència de competència en els segments de la cadena de subministrament en els
que aquesta sigui crítica per garantir la qualitat del servei final, des de la generació
fins a la comercialització. En aquest sentit, s’impulsarà de manera preferent l’aparició
de nous operadors energètics amb seu a Catalunya.
Igualment, es potenciarà l‘Institut Català de l‘Energia per a què aquest assumeixi les
funcions previstes per a l‘Agència Catalana de l‘Energia, amb els recursos i les atribucions suficients per esdevenir l‘ens central pel que fa a la planificació i l‘aplicació
de polítiques actives per a la millora del subministrament energètic, i per esdevenir
també la referència i l‘autoritat tècnica per a la supervisió de la necessitat, conforme
als plans en vigor, d‘aspectes com ara el desenvolupament en el territori d‘infrastructures de transport d‘energia. Es proposarà al govern central, en aquest sentit, la
modificació del decret d‘escomeses. Finalment, es treballarà per a la creació de la
figura del gestor de la distribució. Aquesta figura, definida per part d‘una directiva
europea, haurà de donar instruccions vinculants en matèria d‘infrastructures a realitzar i procediments operatius a seguir.
Determinar els
Les reformes importants en l’àmbit de l’energia només es poden fer a mig i llarg ter-
escenaris previsionals
mini, atesos els volums d’inversió requerits i, sovint, la dimensió de les obres quan
de la demanda, en el
aquestes són necessàries. Cal, doncs, establir amb un nivell d’afinament prou acurat
marc d’un nou Pla de
els escenaris de la demanda previsible com a mínim fins l’any 2015.
l’Energia
Aquest càlcul, tanmateix, cal que sigui fet dins del marc d’un nou Pla de l’Energia,
que incardini la variable de la demanda amb les de l’oferta i amb altres consideracions
mediambientals, d’igual importància, i de manera general amb la resta de les figures
de planificació bàsiques i sectorials de Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
88
4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables
Catalunya està molt endarrerida respecte de les mitjanes europea i espanyola pel que
fa a la part d’energies netes que es produeixen respecte de l’energia total consumida.
En un país que frueix de condicions climàtiques favorables per al desenvolupament
de les energies no contaminants, aquesta tendència ha de ser obligatòriament reorientada. Els compromisos de Kyoto marquen ja un camí i uns terminis, però Catalunya
ha de determinar també ella mateixa, sobre la base del diàleg i del consens amb el
territori, com esdevé capdavantera en aquesta matèria.
Introducció de noves
En primer lloc, s’ha previst donar rang normatiu a la voluntat de canvi en l’àmbit
fonts de generació
de la producció energètica, mitjançant l’elaboració de la nova llei sobre producció
d’energia
d’energies. Aquesta assentarà les bases normatives per desenvolupar després, com
a mínim, les següents línies de treball:
• Un mapa de l’energia eòlica, basat en un mapa de recursos eòlics, però equilibrat i
fruit del diàleg amb el territori, i que minimitzi la concentració de l’impacte paisatgístic.
L’objectiu és arribar als 3.000 MW en l’horitzó de l’any 2010. Establiment d’un Fons
territorial de distribució equitativa dels beneficis dels parcs eòlics.
• La programació del desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic que un
país que es beneficia de tantes hores de sol pot permetre’s. En aquest àmbit, també
es donarà suport als municipis que vulguin implantar ordenances municipals que
obliguin a incorporar instal·lacions solars en els edificis nous o en els existents.
• El foment actiu de la implantació de centrals de biomassa, que a més poden jugar
un rol econòmic important en el territori.
• La introducció dels biocarburants en els transports de Catalunya. En aquest àmbit,
es fomentarà la utilització fins on sigui tècnicament i econòmicament possible del
biodiesel, ja sigui obtingut a partir d’olis vegetals usats o a partir dels cultius energètics adients.
Aquestes actuacions disposaran d’uns terminis establerts i d’un pressupost específic
per a ser dutes a terme.
4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica
L’objectiu en aquest eix d’actuació és aconseguir per a Catalunya una posició
capdavantera pel que fa a l’eficiència en l’ús de l’energia, en relació als països de
la Unió Europea, assolint el màxim estalvi energètic mitjançant propostes tècnicament viables, econòmicament rendibles, ambientalment respectuoses i socialment
desitjables.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
89
L’àmbit domèstic i el transport són els espais de major consum d’energies fòssils. La
reducció necessària de les emissions que generen cal fer-la sobre una base d’actuacions molt transversal, des de l’ocupació compacta i no dispersa del territori, passant
per l’augment del transport públic, les polítiques tarifàries, etc. En aquest objectiu del
Govern, més enllà de l’establiment de directrius transversals sobre el conjunt de les
actuacions, es preveuen un seguit de mesures més concretes i que suposen accions
per al mig i llarg termini però que han de ser iniciades sense retard.
Per això, una de les tasques prioritàries del nou Pla ha de ser l’elaboració del Pla
d’eficiència energètica, adreçat a tots els sectors consumidors catalans (domèstic,
primari, serveis, industrial i del transport) i, també, al propi sector de transformació
de l’energia.
Elaboració d’un
Aquestes centrals que transformen la crema de gas en energia elèctrica tenen el
programa d’establiment
grau més alt d’eficiència en el procés i, a més, contaminen en menor mesura que
de centrals tèrmiques
les centrals convencionals de fuel o carbó, per exemple. Cal, per tant, incrementar
de cicle combinat
el nombre d’aquestes centrals en, dins del marc del Pla de l’Energia i en acord amb
els operadors energètics del mercat.
Prioritzar la recerca i la
Aquest és un àmbit bàsic de recerca, plenament estratègic. No abasta tan sols la
innovació en matèria
recerca fonamental, sinó també la recerca aplicada, camp en el que es poden fer
de tecnologies d’estalvi
grans avenços amb més facilitat. Cal, doncs, un compromís públic en aquesta àrea,
d’energia
tant en forma de suport econòmic als innovadors com de foment de la implantació
dels avenços en les llars i empreses de Catalunya. Per potenciar aquests aspectes,
el Govern crearà el nou Centre Tecnològic d’Energies Renovables a Vandellòs.
De manera singular, el transport és un dels espais on cal fer un esforç substancial
de R+D per a la disminució dels contaminants generats. El nostre país té prou teixit
industrial i de recerca en el món de l’automoció com per participar en primera fila en
aquest àmbit específic. Les línies de suport del Govern tindran en compte aquesta
prioritat.
En qualsevol cas, el Pla de l’Energia contindrà programes que determinaran la temporalització i els objectius específics en cada un d’aquests camps.
Llei d’eficiència
Les llars són, a més del transport, l’espai de major consum energètic. Atesa, doncs,
energètica en
la importància d’assolir la màxima eficiència en aquest entorn, i també pel valor peda-
edificis i d’edificació
gògic que suposa, el Govern promulgarà una llei específica sobre les característiques
bioclimàtica
afegides que els edificis hauran de complir per garantir un consum energètic adaptat
a les necessitats reals de les llars.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
90
4.2 Política i ordenació territorial
4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de
reordenació del territori sostenible i equilibrada
En els darrers cinquanta anys, s’han produït canvis de gran magnitud pel que fa a
l’ús del territori, dins i fora dels nuclis urbans, i en tot aquest temps no s’ha produït
un consens sobre quines eren les regles generals d’aquest desenvolupament, els
preceptes que havien de fer compatible el propi creixement amb l’entorn en què
aquest creixement es produïa. D’un temps ençà, però, i gràcies entre d’altres a la
tasca pedagògica d’associacions, de científics i d’acadèmics, s’ha anat consolidant a
tots els nivells la idea que aquesta era una necessitat absoluta del país, una condició
sine qua non per a l’habitabilitat futura de les nostres contrades.
Tècnicament, però, la tasca és feixuga. Malauradament manquen moltes de les
figures de planejament, territorials i sectorials que haurien d’estar ja resoltes. És imprescindible, a més, que la planificació resultant es faci havent escoltat prèviament
el territori i en uns temps que permetin la reflexió, sense oblidar la part de pedagogia
que comporta una figura de planejament. En qualsevol cas, el conjunt d’actuacions
que s’hauran de dur a terme per complir aquest objectiu es poden estructurar de la
següent manera:
Finalitzar la planificació
La Catalunya que imagina el Govern té uns territoris amb capacitat i personalitat
territorial bàsica i
pròpia, que en bona part generen i ordenen per ells mateixos el seu creixement. Això
sectorial de Catalunya.
exigeix redactar en el menor temps possible els Plans Territorials pendents, que han
Fer realitat les àrees
de definir, en els escenaris de creixement demogràfic i econòmic previstos, els usos
metropolitanes
del sòl, les comunicacions, els transports... Els Plans s’han de construir des del debat previ en l’interior de cadascun dels territoris concernits i és en aquest sentit que
aporten identitat i projecte compartit. El Govern impulsarà aquests debats ciutadans
perquè està convençut de què se’n derivaran elements de gran importància per al
contingut dels Plans.
També, però, atès que certs àmbits econòmics i geogràfics afecten el conjunt dels
territoris, i han de ser vistos des d’una perspectiva del conjunt de Catalunya, es redactaran els Plans Sectorials en els terminis que siguin els més adients per a la seva
complementarietat amb els plans territorials.
Altrament, hi ha un seguit de desplegaments normatius bàsics que són mancances
històriques. És el cas de la revisió de la Llei d’Urbanisme, que, entre d’altres, traslladarà als ordenaments municipals els criteris territorials generals, i, sobretot, establirà
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
91
el marc de cooperació del Govern de la Generalitat amb tots els pobles i ciutats de
Catalunya i, en especial, amb la seva capital i amb la resta de realitats metropolitanes,
subvenint i estimulant les seves iniciatives. Així, la reforma de la Llei d’Urbanisme
que impulsarà el Govern tindrà tres objectius essencials: proveïr sòl per a habitatge
assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local.
Els criteris bàsics que serviran als Plans i normatives seran el de la sostenibilitat, la
funcionalitat econòmica i la cohesió social, la plasmació dels quals, bàsicament, es
farà a través d’un territori ben integrat, articulat sobre una xarxa de ciutats potents,
cadascuna de les quals es caracteritzarà per la seva compacitat física i en la convivència de persones i usos diversos en el seu interior. Menció especial cal fer de la
realitat metropolitana de Barcelona, cor urbà i principal motor econòmic del país, el
desenvolupament ordenat de la qual ha de ser impulsat i potenciat. Si alguna vegada
ha pogut semblar que el país i la seva capital es donaven l’esquena això mai més
serà així: el Govern està fermament convençut que treballar per Barcelona és treballar
per Catalunya, i viceversa.
Determinar les àrees de
Per la seva significació especial, per la urgència de la seva salvaguarda i per la
protecció especial en el
pressió que en molts casos pateixen, és prioritari que un conjunt important d’àrees
territori i els termes del
de Catalunya ha de ser posat sota protecció especial, singularment els espais d’in-
seu desenvolupament
terès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics, tots plegats cridats a
conformar la part catalana de la Xarxa Europea Natura 2000. Però els territoris sota
figures de protecció no s’han de veure condemnats a una paràlisi. Al contrari, se’ls
ha de dotar d’instruments de gestió que transformin la protecció en valor econòmic,
potenciant les activitats que hi han de ser possibles. És el cas del Pla Director del
Litoral, ja aprovat inicialment, i que ha vingut a pal·liar una greu i ja massa antiga
problemàtica. En etapes successives, es posaran en marxa programes de gestió
activa dels espais de protecció natural, amb participació de les administracions
locals, dels agents socials del territori i de les entitats que els han defensat i protegit
fins ara. Aquesta gestió tindrà com a principal objectiu fer compatible la conservació dels recursos naturals amb el desenvolupament socioeconòmic del territori. Així
mateix, es preveu l’elaboració d’un conjunt de mesures –plans directors urbanístics
d’abast comarcal- destinades a garantir un desenvolupament ordenat de els àrees
de muntanya.
Per a un àmbit més general, com és la protecció i la gestió del paisatge com a patrimoni
col·lectiu, i dins de les línies directrius que estableix el Consell d’Europa, el Govern
aprovarà una Llei del de gestió del paisatge, destinada a dotar les administracions
catalanes dels instruments necessaris per a la preservació dels valors patrimonials,
ambientals i econòmics dels nostres paisatges.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
92
Superar la crisi dels
Per tal d’evitar la fractura territorial entre el món urbanitzat i el rural, es pretén dotar
models de vida rurals i
les àrees rurals de les infraestructures i els serveis bàsics necessaris per tal d’acon-
la seva desaparició del
seguir que per als joves del món rural el model de vida urbà deixi de ser un mirall
territori
utòpic, ja que en realitat, aquest model sovint dista molt d’ésser un model equilibrat,
sostenible i igualitari. Es pretén doncs, elaborar un pla de xoc de desenvolupament
d’infraestructures bàsiques per a les zones rurals.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
93
4.3 Habitatge
4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població
La possibilitat d‘accedir a un habitatge digne i adequat és un dret reconegut en totes
les constitucions europees. Actualment l‘accés a l‘habitatge s‘ha mostrat com un
dels grans problemes de la societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i per als joves. Els preus de l‘habitatge han anat augmentant a
uns ritmes molt superiors a l‘inflació i, per descomptat, molt superiors als ingressos
provinents dels salaris.
Aquesta dificultat afecta de forma especial a sectors com els joves que no poden
emancipar-se, els treballadors i treballadores de rendes baixes i ocupació temporal
i eventual, els sectors socials més humils afectats per problemes d‘exclusió social:
gent gran, immigrants, famílies monoparentals, situacions de crisi familiar i atur, i tots
aquells a qui la liberalització i l‘escassetat del mercat de lloguer fan cada cop més
difícil seguir pagant les rendes o, simplement, trobar habitatges a preus assequibles.
L‘objectiu de garantir l‘accés a l‘habitatge s‘assolirà amb les actuacions següents:
Impulsar una oferta
L‘aprovació del Pla per al Dret a l‘Habitatge 2004-2007 preveu:
adequada d‘habitatge
a les necessitats
existents
• Incrementar la producció d’habitatge protegit a un total de 42.000 unitats, de les
quals, com a mínim, la meitat seran en règim de lloguer.
• Fomentar el lloguer d‘habitatges, especialment per a joves, gent gran i sectors en
risc d’exclusió.
• Fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges.
Establir mesures per
La finalitat d‘aquest apartat és contribuir directament a l‘increment de la disponibilitat
millorar els programes
de sòl per a l‘habitatge i introduir programes per promoure l‘habitatge protegit en
d‘actuació urbanística
règim de compra o lloguer.
destinats a habitatges,
rehabilitació,
preservació i millora
urbana
• Revisar els aspectes de la Llei d‘Urbanisme que afectin a l‘habitatge, incrementant
la reserva de sòl per a l’habitatge protegit.
• Mobilitzar tot el sòl públic de caràcter o vocació residencial.
• Potenciar el mercat de segona mà a través de la mediació social i la rehabilitació.
• Concretar la nova figura d’habitatge de preu concertat, amb un preu superior al
protegit i inferior al lliure.
• Establir programes de manteniment integral i de lluita contra l’assetjament immobiliari.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
94
• Instaurar un sistema de millora i control de la qualitat en la construcció dels habitatges.
• Establir la qualificació de la protecció de l’habitatge en tota la seva vida útil.
Creació d‘instruments
Cal potenciar els instruments de gestió existents i promoure la concertació territorial
de gestió per millorar la
i social i la col·laboració amb les administracions locals així com potenciar la xarxa
situació de l‘habitatge a
catalana de mediació per a l‘habitatge en què hi participin agents públics, privats i
Catalunya
ONGs. Així, es preveu:
• Constituir l‘Agència Catalana de l‘Habitatge.
• Constituir el Consorci Metropolità de l‘Habitatge.
• Revitalitzar el Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
• Donar impuls i contingut al Consell Assessor de l‘Habitatge.
Aquest conjunt d‘actuacions es faran amb el suport d‘un nou marc jurídic de referència, concretant-se a partir del Projecte de Llei de l‘Habitatge i de l‘aprovació del
Pla Territorial de l‘Habitatge.
4.3.2 Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges
El foment de la rehabilitació ha de permetre el manteniment i la millora de les condicions d‘habitabilitat, d‘accessibilitat, d‘adaptació per a persones de mobilitat reduïda,
sigui en zones urbanes, rurals o de muntanya.
Igualment les polítiques de rehabilitació s‘adreçaran a la millora del manteniment dels
barris gestionats per Adigsa, al foment dels barris afectats per patologies estructurals, a la remodelació integral de barris i la revalorització d‘habitatges per obtenir
els mínims d‘habitabilitat i per mobilitzar habitatges buits. Les principals accions es
poden emmarcar en dos programes d‘actuacions:
Fomentar la
Aquest programa d‘actuacions defineix programes específics de rehabilitació d‘ha-
rehabilitació
bitatges d‘acord amb el que es consideri més prioritari:
d‘habitatges
• Millorar les condicions d‘habitabilitat dels habitatges.
• Millorar les condicions d‘accés (reformes d‘accés, ascensors i adaptació per a les
persones de mobilitat reduïda).
• Promoure la revalorització d‘habitatges per mobilitzar els habitatges buits.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
95
Impulsar la rehabilitació
El Govern ha endegat un programa per a la rehabilitació integral dels barris i àrees
de barris
urbanes on es concentren les carències urbanístiques i les situacions més agudes
de problemàtica social i econòmica. Per això ha impulsat la Llei de Millora de Barris,
Viles i Àrees Urbanes que requereixen d’atenció especial, aprovada ja pel Parlament
de Catalunya.
La Llei preveu la creació d’un Fons d’ajut als ajuntaments per tal que puguin emprendre operacions de rehabilitació integral d’aquests barris. És a dir, actuacions que no
contemplin només les qüestions relatives a l’urbanisme, sinó també als equipaments.
la vida comercial i social
El Pla permetrà iniciar actuacions en un conjunt de barris de tot Catalunya –majoritàriament àrees velles, polígons d’habitatges i àrees d’urbanització marginal- amb
una inversió total de 600 M €.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
96
4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible
4.4.1 Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya
El Govern de Catalunya, compromès amb la sostenibilitat i responent a una resolució
del seu Parlament de l‘any 1997, va acordar impulsar l‘Agenda 21 del país amb la
participació activa de tots els ciutadans i els agents socials i econòmics del país.
L‘Agenda 21 de Catalunya té per objectiu definir aquells reptes i orientacions sobre
les que s‘ha de construir el futur dels seus ciutadans i del seu territori. Creació de
riquesa, millora del benestar de les persones, cohesió social, gestió durable dels
recursos, conservació de l‘entorn, i garantia de les possibilitats de desenvolupament
de les generacions futures són, en aquest sentit, els criteris als quals s‘ha d‘ajustar
la definició de les actuacions que s‘emprenguin des del Govern.
L‘Agenda 21 és, per definició, una vertadera Estratègia Catalana per a un Desenvolupament Sostenible per continuar avançant en aquest model de desenvolupament.
Un pla estratègic que, a partir del coneixement de la situació social, ambiental i
econòmica d‘un determinat territori, i sobre la base dels principis i el valor de la
sostenibilitat, defineix un seguit d‘eixos estratègics que han d‘orientar l‘actuació de
les seves institucions. L‘Agenda 21 de Catalunya també té, doncs, aquesta dimensió
estratègica que observa la realitat del país de forma integrada, transversal i transdisciplinar. Les actuacions més rellevants són:
Impuls decidit a
l‘elaboració de
Volem convertir l’Agenda 21 de Catalunya en un instrument de planificació estratègica
ambiental que permeti:
l‘Agenda 21 de
Catalunya
• Aportar els elements de participació dels agents en la redacció dels plans territorials.
• Integrar el treball transversal dels diferents departaments de la Generalitat tot
establint una Comissió Interdepartamental de Sostenibilitat.
• Donar un paper real i útil al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible
(CADS). Es crearà el Consell Social de Desenvolupament Sostenible.
• Elaborar pactes estratègics per a la sostenibilitat amb els diferents sectors productius.
• Incorporar indicadors de sostenibilitat a l’acció de Govern, els quals esdevenen
instruments d’ajuda a la presa de decisions polítiques (pressupost ecològic).
El procés de confecció de l’Agenda 21 de Catalunya ha de ser molt dinàmic i aportar propostes d’actuació immediata, per la qual cosa ens comprometem que pugui
aportar conclusions i propostes de manera immediata, a partir de l’actualització i el
contrast dels processos d’elaboració, participació i formulació seguits fins ara.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
97
Volem incidir en el fet que la sostenibilitat es decideix en els sistemes urbans. Per
tant:
• Potenciarem les iniciatives locals de “Plans d’acció per a la sostenibilitat”, i, per
això, donarem suport als municipis, com ho fan actualment les diputacions, per
facilitar la implantació de les agendes 21 locals.
• Establirem un Programa d’ajuts a la construcció sostenible i cada departament del
Govern hi farà actuacions demostratives. Cal tenir present que el sector residencial
i terciari –que integra el conjunt dels edificis- representa més del 40% del consum
final d’energia de la Unió Europea.
Fomentar la
Manifesta la voluntat de conscienciar sobre els aspectes de la sostenibilitat en el
conscienciació,
conjunt de la nostra societat, començant en les etapes educatives i continuant en les
col·laboració i
diferents activitats econòmiques i socials, tot afavorint els processos de col·laboració
participació en
i participació.
els aspectes medi
ambientals
• Foment de la col·laboració amb les entitats ambientalistes, perquè les polítiques
en matèria ambiental s’han de fer des del concert amb tots els sectors interessats:
econòmic, científic, d’organitzacions no governamentals mediambientals, d’organitzacions socials i, en general, de tota la societat civil.
• Creació del Fòrum del Medi Natural.
• Ja hem començat a treballar en la creació de la Mesa Sectorial d’Empresa i Medi
Ambient. Polítiques de suport i d’incentivació de la implantació i millora de les mesures ambientals en les empreses catalanes en general i, en especial, en aquelles que
tenen una major incidència ambiental. Incentivar i promoure l‘adopció d‘iniciatives
mediambientals, certificacions forestals, ecoetiquetes, certificacions ISO 14001 i
EMAS (Eco-Management and Audit Scheme).
• Impulsarem la creació de l’Institut de Medi Ambient de Catalunya com a organisme
independent, que haurà d’esdevenir l’autoritat científica i tècnica del país en matèria
ambiental.
• La millora dels sistemes d’informació ambiental disponibles. Per això:
· Establirem mecanismes d’accés a la informació ambiental amb la col·laboració
dels sectors productius.
· Redactarem el Llibre blanc del medi ambient de Catalunya.
· Presentarem el primer informe complet sobre l’estat del medi ambient a Catalunya
(amb dades sobre l’acompliment del Protocol de Kyoto per sectors i amb indicadors comprensibles de sostenibilitat per al conjunt del país).
· Es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya.
• Per avançar en l’educació ambiental de les persones, estem ja treballant per
incorporar aspectes ambientals en la formació de la persona des dels seus inicis
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
98
a l’escola fins a la seva formació professional, passant pels cicles universitaris. A
través de l’Estratègia Catalana d’Educació Ambiental (ECEA), hem iniciat un procés
de participació per promoure l’acció proambiental individual i col·lectiva com a valor
cívic i ètic.
· Adhesió formal i pública del Govern de la Generalitat a l’ECEA, alhora que cal
facilitar la realització d’accions aprovades en el primer Fòrum.
· Ambientalització curricular de tot l’ensenyament, en col·laboració amb els Departaments d’Ensenyament i Universitats.
· Foment de la formació ambiental dels treballadors i potenciació del programa de
Bones Pràctiques ambientals a l’empresa, en col·laboració amb el Departament
de Treball i Indústria i amb les organitzacions empresarials i sindicals.
Establir plans de
Aprovarem l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodi-
gestió i protecció dels
versitat, que ha de permetre eliminar o reduir les amenaces que comprometen la
espais naturals i de la
conservació dels components de la biodiversitat i, alhora, garantir la sostenibilitat
biodiversitat
dels usos i aprofitaments que se’n facin a Catalunya.
Aquesta estratègia, a més, ha d’orientar altres documents de planificació com ara
l’Estratègia per a la conservació de les espècies amenaçades de la fauna i la flora o
l’Estratègia de conservació dels hàbitats estèpics.
Cal destacar, també, la finalització dins d’aquest any 2004 dels treballs de revisió
del Pla general de política forestal, que ha de fixar els objectius prioritaris en l’àmbit
forestal per al període 2005-2014. Es desenvoluparan el Pla territorial sectorial dels
sistemes de connexió biològica entre espais lliures i el Pla de gestió d’espais no urbanitzables i de protecció del paisatge, s’establiran contractes i convenis de protecció
territorial, i s’impulsarà, es completarà i es revisarà el Pla d’Espais Fluvials.
En l’àmbit legislatiu, treballarem per:
• Elaborar una Llei de protecció de la biodiversitat. Aquesta nova norma permetrà:
· Revisar els objectius de la Llei d’espais naturals, i adaptar-los als nous requeriments socials i tècnics en aquest àmbit.
· Incorporar mesures que permetin donar un tractament adequat a la protecció
de la biodiversitat i del paisatge.
• Redactar una nova Llei de protecció integral del litoral de Catalunya que permetrà
la salvaguarda del conjunt d’elements ecològics tant del medi marí com del medi
terrestre del litoral català.
• En compliment del que preveu el Pla estratègic de la caça vigent, elaborar un projecte de Llei de Caça que s’ajusti a la nova realitat social i es fonamenti en criteris de
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
99
sostenibilitat i ús racional dels recursos naturals. La nostra voluntat és accelerar al
màxim la seva tramitació i fer-ho de manera participativa amb el conjunt dels sectors
interessats, buscant el consens entre caçadors i entitats de protecció de la fauna i
de la biodiversitat.
• De la mateixa manera, actuar en la tramitació d’una nova llei que reguli l’activitat
piscícola continental.
• Desplegar els convenis internacionals sobre protecció de les zones humides.
• A més, són diverses les lleis aprovades que requereixen el desenvolupament reglamentari o les adaptacions o modificacions puntuals que la seva implantació hagi
posat de manifest:
· La recentment promulgada Llei de protecció dels animals.
· La Llei forestal.
· La Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions
sense continuïtat immediata amb la trama urbana.
· La Llei del cos d’Agents Rurals.
• En altres casos, però, caldrà realitzar revisions de normes que, des de la seva
aprovació, han presentat diverses dificultats en l’aplicació, com és el cas de la Llei de
regulació de l’accés motoritzat al medi natural; per fer-ho, cercarem el major consens
i la complicitat dels sectors afectats.
• Crear l’Agència del Medi Natural de Catalunya.
4.4.2 Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental
La necessitat de conèixer i de limitar les diverses tipologies de contaminació amb
l‘objectiu de protegir i de garantir les persones i el medi ambient fa necessari desenvolupar una sèrie d‘instruments que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar
els impactes ambientals de les diferents activitats humanes.
Els principis de l‘acció pública en relació a la prevenció i control dels diversos tipus
de contaminació són la coordinació entre les administracions públiques competents,
la simplificació dels procediments, la modernització de les eines de gestió i la participació ciutadana. Les actuacions més rellevants d‘aquest objectiu són:
Llei d‘avaluació
És prevista l’elaboració d’una nova llei d’actualització de la normativa d’avaluació
ambiental de plans i
de l’impacte ambiental, atès que aquesta tècnica legislativa ha sofert una important
programes
evolució des de l’inici de la seva aplicació a finals dels anys vuitanta a Catalunya. En
aquest àmbit, volem avançar-nos en la transposició de la nova normativa comunitària
d’avaluació ambiental de plans i programes (avaluació ambiental estratègica).
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
100
Disposar d‘instruments
suficients per fer
Entre les actuacions més rellevants cal esmentar:
• Es desenvoluparà reglamentàriament la Llei del cos d’Agents Rurals.
efectives les tasques
• A més, s’establiran procediments de coordinació amb la resta d’unitats del De-
d‘inspecció i control en
partament que realitzen tasques similars sobre el territori (ADF i voluntaris forestals),
el medi natural
a fi d’aprofundir en la definició i homologació de les tasques de vigilància ambiental
i de col·laboració.
• Ja des d’aquest estiu, s’han establert nous mecanismes que permeten una coordinació millor entre els Agents Rurals, els bombers i els Mossos d’Esquadra, principalment amb vistes a la participació en plans d’emergència i, més en concret, a la
prevenció i extinció dels incendis forestals.
• Consorci de coordinació amb les Diputacions per a la prevenció d‘incendis.
Els resultats de l‘avaluació, la inspecció i el control han de fer possible, mitjançant
un sistema d‘indicadors, l’anticipació en la presa de decisions i el desenvolupament
de les actuacions preventives per a la salvaguarda del nostre entorn.
4.4.3 Establir una nova cultura de l‘aigua
L’aigua és una de les prioritats del nou Govern i el nostre principal objectiu és implantar el conjunt de mesures que resulten de la plena incorporació de la Directiva marc
comunitària de l’aigua 160/2000, el que es coneix com a “nova cultura de l’aigua”.
La Directiva marc de l’aigua estableix com a primer objectiu la protecció de les
masses d’aigua, així com la recuperació del seu estat ecològic. Cal abandonar de
manera definitiva l’antic model de gestió, fonamentat en la satisfacció il·limitada de
les diverses demandes –cal establir una jerarquia entre demandes, però sense ultrapassar mai els requeriments intrínsecs de l’ecosistema hídric.
La nova política de l’aigua que ja hem començat a desenvolupar posa l’èmfasi en la
recuperació biològica dels sistemes. Per aquest motiu, inclou els aspectes ecològics
en la gestió de l’aigua que incideixen tant en l’àmbit de la quantitat (consum) com en
el de la qualitat (sanejament).
El manteniment de les activitats productives i la satisfacció de necessitats bàsiques
i del benestar de les persones depèn, en gran mesura, de la disponibilitat dels recursos hídrics. Per tant, cal fer-ne un ús racional i eficient i tenir en compte l‘equilibri
dels sistemes naturals dels quals prové. L‘aigua és un recurs renovable però la seva
disponibilitat és limitada.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
101
El Pla Nacional de
Gestió de l‘Aigua
El Pla Nacional de Gestió de l’Aigua que, amb la perspectiva del Pla de gestió de
districte de conca, s’haurà d’aprovar l’any 2009, desenvoluparà:
• el Programa d’estalvi d’aigua.
• el Pla d’abastament.
• el Programa de reutilització d’aigua a Catalunya.
• el Pla de previsió davant de condicions de sequera hídrica.
• el Pla de protecció i de recuperació dels aqüífers.
• el Pla de substitució del reg agrícola tradicional.
• el Pla sectorial de cabals ecològics als rius de Catalunya.
Al mateix temps, caldrà definir una relació estreta amb els ajuntaments per la prevenció d‘inundacions i un fons interterritorial pel suport d‘instal·lacions i serveis.
La revisió del Pla de
La revisió del Pla de Sanejament, a més de permetre l’execució de les infraestructures
Sanejament
necessàries per completar-lo, ha d’avançar fins a l’establiment del sistema català
integral de sanejament (SCIS), que inclou el conjunt d’actuacions relacionades amb
l’explotació, el manteniment, la reposició i les noves inversions per a les infraestructures d’aigües residuals urbanes, tant de les corresponents línies d’aigua com de les
línies de fangs. També inclou les actuacions derivades de la inspecció i el control dels
abocaments, el seguiment del medi i determinades actuacions de descontaminació
específica de recursos hídrics.
Redefinir els cabals
Dins el Pla Nacional de Gestió de l’Aigua es desenvoluparà el Pla sectorial de cabals
ecològics de les
ecològics als rius de Catalunya amb l’objectiu de determinar-ne el règim de cabals
conques fluvials
de manteniment amb els coneixements tècnics i la informació hidrològica de base de
què es disposa avui, a fi de garantir unes condicions ambientals mínimes als sistemes
fluvials, d’acord amb la directriu d’aconseguir un bon estat ecològic que estableix
la Directiva marc de l’aigua. A continuació, s’elaboraran els programes de mesures
necessàries per implantar-hi progressivament els cabals de manteniment.
A partir de la revisió de les concessions d‘aigua vigents, i tenint en compte els diferents usos de l‘aigua, caldrà endegar projectes per incrementar la disponibilitat dels
recursos hídrics tot aplicant la Directiva marc d‘aigües i la Directiva de qualitat de
les aigües.
La nova política de la gestió de l‘aigua es planteja des de l‘oposició al transvasament
del riu Ebre contingut al Pla Hidrològic subscrita pels partits polítics que conformen el
Govern de la Generalitat i amb una nova planificació i millora de la gestió de l‘Agència
Catalana de l‘Aigua, inclosa la gestió tributària.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
102
4.5 Política de prevenció de la contaminació
4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus
Les activitats humanes generen diàriament una gran quantitat de materials de refús,
bona part dels quals són eliminats malgrat que no han esgotat el seu cicle de vida
útil. Cal avançar en un model de producció i de consum més net, que estalviï recursos
i minimitzi els residus.
El model de gestió dels residus ha de fomentar la prevenció i la seva valorització,
recuperació i reintroducció en els cicles productius. Per a què el resultat de l‘aplicació
d‘aquest model en resulti eficaç cal establir un pla estratègic de xoc que actuï de forma
integral sobre la prevenció en els actors productius i en les polítiques de reutilització
i reciclatge, eliminant els tractaments finalistes que fins ara es venien aplicant.
La situació actual i la projecció de la situació cap al futur fa preveure la necessitat
d’incidir d’una manera ràpida i decidida sobre els diferents aspectes de gestió, sobre
el desenvolupament tecnològic i sobre la participació de la ciutadania, a fi d’invertir
la tendència a l’increment de la quantitat de residus generada, millorar-ne la gestió i
poder avançar cap a models de sostenibilitat. Es desenvoluparan fórmules de política impositiva progressiva en la gestió dels residus. Les actuacions més importants
d‘aquest nou model de gestió són:
Programa de gestió de
El Programa de gestió de residus municipals, amb vigència fins a l’any 2006, ha
residus municipals
marcat els eixos bàsics de la gestió de residus i ha establert uns objectius orientats
especialment a la prevenció i a la valorització.
Malgrat les mesures de planificació, la producció de residus continua en una progressió ascendent i els avenços en recollida selectiva i reciclatge, d’altra banda significatius, han estat basats en una actuació voluntària més enllà de l’estricte compliment
de la legalitat i no ha permès assolir els objectius fixats.
Per aproximar-se als objectius de la planificació i, especialment, del PROGREMIC,
cal impulsar de manera decidida la reducció i el reciclatge, i establir un pla estratègic
de xoc que actuï de manera integral sobre la prevenció en els sectors productius i
les polítiques de reutilització i reciclatge, i limiti els tractaments finalistes aplicats.
S’elaborarà un pla de treball per limitar i abandonar la incineració de residus.
Programes sectorials
En el marc de la Llei 6/1993, reguladora dels residus, que assenyala que cada cate-
de residus
goria de residus planteja aspectes específics que requereixen una normativa regla-
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
103
mentària adequada a la naturalesa, les característiques o la problemàtica especial
d‘aquests residus, s’han aprovat els programes següents:
• Programa de gestió de residus industrials de Catalunya: els objectius generals del
programa tendeixen a optimitzar i flexibilitzar la gestió actual dels residus industrials
i fomenten la col·laboració entre tots els agents implicats en el cicle de gestió dels
residus.
• Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya: té com objectiu
estratègic assolir un alt nivell de gestió mediambiental dels residus de la construcció, en compliment dels objectius de la Comissió Europea en matèria de reciclatge
i seguretat ambiental de les instal·lacions, de forma que en qualsevol projecte on
es generin residus de la construcció es tinguin en compte els costos derivats d‘una
gestió ambientalment sostenible.
• Programa de gestió de dejeccions ramaderes: estableix les línies bàsiques per
racionalitzar la gestió d‘aquesta tipologia de residus.
Menció especial requereix la nova normativa que regula els envasos i residus d’envasos, especialment pel que fa a aconseguir la competència sobre aquesta qüestió
a Catalunya.
La gestió dels envasos i residus d’envasos és un dels eixos d’actuació dels programes
de gestió, especialment important per incorporar els residus comercials i els residus
equiparables originats en la indústria.
La disposició addicional segona de la Llei estatal d’envasos 15/2003 estableix la
transferència de les competències en matèria d’envasos domèstics i residus d’envasos.
Per tant, portarem al Ministeri de Medi Ambient i, més endavant, si cal, a aquest
Parlament, les iniciatives necessàries per obtenir la transferència de la competència
d’ordenació dels envasos domèstics i residus d’envasos, per poder regular des de
Catalunya mesures de desincentivació dels envasos i productes no reciclables, i
mesures per garantir la valorització de tots els envasos, des del seu origen.
4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació
El desenvolupament de les activitats productives i humanes està provocant diversos
tipus de contaminació. Les emissions de gasos, per exemple, estan creant desequilibris importants en el propi clima. D‘altres tipus de contaminació afecten directament
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
104
en el nostre entorn. Les actuacions més importants d‘aquest objectiu són:
Estratègia Catalana de
Cal frenar les emissions catalanes de gasos d’efecte hivernacle. És una necessitat
lluita contra el Canvi
ambiental i un compromís que hem adquirit a nivell internacional, amb la Unió Euro-
Climàtic
pea i amb els ciutadans. Elaborarem una Estratègia Catalana de lluita contra el Canvi
Climàtic que estableixi quines són les polítiques transversals a desenvolupar en els
camps de la mobilitat, els serveis, l’edificació, els residus i l’energia, amb l’objectiu
d’avançar cap a la descarbonització de l’economia catalana.
Programes de gestió
Treballar per tal de reduir o evitar l’abocament de contaminants a l’aire. Pel que fa
i suport per reduir
a les fonts de contaminació atmosfèrica, es treballa en dos àmbits: la prevenció i el
l‘impacte ambiental
control.
• Per garantir la prevenció, fixarem els nivells màxims d’emissió d’acord amb les
millors tècniques disponibles. Per aconseguir-ho, caldrà actualitzar els mapes de
vulnerabilitat i capacitat del territori.
• Per optimitzar el sistema de control, es fomentarà la instal·lació de mesuradors en
continu a fi de disposar d’informació en temps real a les zones i instal·lacions amb
un potencial contaminant més gran.
En aquest àmbit s‘incorporen diverses actuacions adreçades a la minimització de
l‘impacte ambiental.
• Modificació de la Llei d‘Intervenció Integral de l‘Administració Integral.
• Estratègia per a una nova gestió dels nitrats en una agricultura i ramaderia sostenibles.
• Polítiques de suport per implantar i millorar les mesures ambientals de les empreses.
• Potenciació de les figures de l‘avaluació de l‘impacte ambiental.
• Programes de protecció de la contaminació lumínica i acústica.
• Desplegament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica
(XVPCA).
Creació de l‘Agència
L’objectiu actual del SMC és avançar decididament i progressiva cap a la creació
Catalana de l‘Aire
d’una Agència Catalana de l’Aire (ACAIR) que integri tots els aspectes relacionats amb
el medi receptor atmosfèric, abastant els riscos, la mesura, el control i la reducció
de la contaminació atmosfèrica.
Amb aquest objectiu, el SMC està treballant en els àmbits següents:
• Millorar la vigilància i la predicció meteorològica a curt termini.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
105
• Identificar i construir la Xarxa Climàtica d’Estacions Meteorològiques.
• Crear la base de dades meteorològica de Catalunya.
• Racionalitzar la informació meteorològica que s‘ofereix en els mitjans de comunicació.
• Ampliar la informació meteorològica a altres aspectes d’interès ambiental per
educar i sensibilitzar ambientalment la població.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
106
4.6 Infraestructures
4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport
públic ferroviari
Catalunya es troba infraequipada en l‘àmbit de la xarxa ferroviària. Existeix un enorme desequilibri, tant en els aspectes econòmics com ecològics, entre la xarxa de
carreteres i la xarxa ferroviària actual, sobretot en el transport de mercaderies.
A més de la racionalització de la pròpia xarxa ferroviària, cal un increment substancial d‘infraestructura ferroviària, una nova xarxa mixta i d‘ample internacional per a
mercaderies i viatgers, que ens permeti arribar als mercats de la resta d’Espanya
i d‘Europa i que, a la vegada, serveixi de nexe d‘unió entre el conjunt de ciutats i
territoris de Catalunya.
Aquesta nova xarxa ferroviària, determinada pel Pla d’Infraestructures ferroviàries, ha
de permetre més eficiència en el transport de mercaderies i viatgers i, a la vegada,
més seguretat i beneficis ambientals.
La xarxa ferroviària de Catalunya ha de donar resposta a tres tipus de serveis :
Millorar la xarxa
Composada pels actuals serveis de rodalies i regionals de RENFE i les línies de
ferroviària de rodalies i
FGC al Vallès i al Baix Llobregat. Caldrà millorar aquests serveis i estendre‘ls cap a
regionals
Tarragona i Girona i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. Les principals
actuacions que es realitzaran són:
• Revisió del Pla Sectorial d‘Infraestructures Ferroviàries.
• Transferència del servei de rodalies de RENFE a la Generalitat. Impuls a experiències pilot de gestió de línies ferroviàries, com ara la creació d’una empresa mixta
Renfe-FGC per a la gestió de la línia Ripoll - Puigcerdà
• Millora del serveis de rodalies de FGC, amb per exemple noves estacions a Sabadell
i Terrassa, o la duplicació de vies de la línia de l’Anoia.
• Millora dels serveis de rodalies i regionals de RENFE. Per exemple, es posarà en
servei la línia R-5 de RENFE entre Martorell, Papiol i Mollet, passant per Rubí, Sant
Cugat i la UAB.
• Completar el traspàs de la línia Lleida-La Pobla.
Establir la xarxa
Actualment en construcció el tram Lleida-Barcelona-La Jonquera. La xarxa ferro-
ferroviària d‘alta
viària d‘alta velocitat permetrà una més fàcil vertebració interna, amb l‘Estat, farà
velocitat
possible la concreció de l‘Eix mediterrani i s‘establiran connexions ràpides a la xarxa
ferroviària europea.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
107
Les actuacions corresponents són:
• Incorporar les línies d‘altes prestacions a la xarxa transeuropea i a la llista d‘Essen.
• Finalitzar la línia Madrid-Lleida-Barcelona-La Jonquera.
• Potenciar el corredor mediterrani.
Potenciar la xarxa
Per qüestions d‘eficiència (evitar els col·lapses circulatoris i els temps perduts per
ferroviària de
la seguretat viària) i per qüestions ambientals (ja que aquest sector és responsable
mercaderies
d‘un percentatge important de les emissions), cal incrementar el transport ferroviari
de mercaderies. Els principals compromisos adquirits són:
• Construcció d‘una nova xarxa mixta per l‘interior de Catalunya, que connecti l‘Àrea
Metropolitana amb els ports de Barcelona i Tarragona.
• Adaptació de la xarxa ferroviària actual a l‘ample europeu per poder transportar
mercaderies cap a Europa.
• Obertura als trens de mercaderies del Puymorens.
• Creació de centres logístics i estacions intermodals en els nusos de la xarxa ferroviària.
• Creació de noves línies de transport ferroviari entre la península ibèrica i Europa.
Impulsarem la liberalització del sector ferroviari, afavorint la competència i la creació de nous operadors públics i privats, i elaborarem la nova Llei Ferroviària de
Catalunya.
4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya
La millora de l‘accessibilitat i de la mobilitat, de la seguretat viària i la incorporació
dels criteris de la intermodalitat han de ser els punts essencials de la nova xarxa viària.
Les vies troncals bàsiques de pas entre Europa i la península s‘han de completar amb
altres que descongestionin i millorin les esgotades connexions metropolitanes. Però
la nova xarxa de ciutats que hem de tenir a Catalunya s‘ha de basar en criteris menys
troncals i més capil·lars. Des d‘aquest punt de vista, la renovació, racionalització i
ampliació de carreteres secundàries, locals i comarcals, han de garantir una millor
accessibilitat en tot el territori.
Les actuacions definides són bàsicament dues:
Actualitzar la xarxa
La millora de la competitivitat de la nostra economia i del territori depèn en bona
bàsica
mesura de l‘existència d‘una bon xarxa bàsica viària i d‘una xarxa d‘accessos des
dels diferents pobles i ciutats de Catalunya amb fàcils connexions a la xarxa viària
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
108
europea, tot reforçant el corredor mediterrani.
• Nou model de peatges: mitjançant el fons de transició d’homogeïnització de
peatges, constituït amb els suports generats per les autopistes i per aportacions
pressupostàries de les administracions que permeti una política de descomptes, de
supressió selectiva de peatges i d’inversió en infraestructures del transport
• Nou pla d‘autovies i autopistes a Catalunya: Eix transversal, Eix Tarragona-Tàrrega,
Eix del Llobregat, Ampliació de l‘A-7.
• Nova xarxa d‘autovies catalanes: Eix de l‘Ebre, Eix Olot-Girona-Costa Brava, Eix
Olot-Figueres, Eix Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès, Eix Barcelona-VicRipoll.
• Revisió dels itineraris que han d‘absorbir el trànsit de llarg recorregut.
• Autovia Lleida-Osca.
• Desdoblament de la Nacional II i de la Nacional-340.
Millorar les
La vertebració interna i l‘equilibri del territori de Catalunya i el seu desenvolupament
comunicacions viàries
econòmic requereixen una millora de les comunicacions viàries entre els pobles i
locals i comarcals
ciutats del país així com unes fàcils connexions amb les xarxes viàries bàsiques. Es
poden destacar algunes actuacions concretes:
• Barcelona: millora de les comunicacions entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i Eix Manresa-Igualada-Vilafranca
• Pirineus: Eix Lleida-Artesa-Ponts i Eix Vielha-Bonaigua-Sort
• Girona: Eix Cerdanya-Ripoll, revisió de l‘Eix Vic-Olot i Eix Maçanet-Platja d‘AroPalamòs-Palafrugell-La Bisbal-Girona.
• Tarragona: Eix Salou-Reus-Tàrrega-Artesa de Segre i Eix Alcover-Valls-El
Vendrell
• Millora de la xarxa local i comarcal de carreteres en general.
Aquest conjunt d‘actuacions s‘assolirà a partir de la reformulació del Pla de Carreteres de Catalunya amb els objectius de prioritzar els sistemes de transport públic,
la reducció del transport de mercaderies per carretera i la sostenibilitat del sistema.
El conjunt d’actuacions citades són en tot cas a més a més del que és la principal
prioritat del Govern en relació amb la xarxa de carreteres: millorar la seguretat viària,
objectiu vers el qual s’encaminen tot un conjunt d’actuacions d’eliminació de trams
en els que es concentren accidents, de millora de la conservació i del manteniment
de les carreteres i de millora de la senyalització.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
109
4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport
públic de persones
Un del reptes de futur del país és el de garantir una mobilitat sostenible atesa la
dinàmica de creixement que aquesta variable experimenta en la totalitat dels països
desenvolupats. Aquest creixement ha vingut donat per un ús extensiu sostingut del
territori. Cada vegada hi ha més persones i mercaderies que es desplacen, i cada
vegada més lluny, amb un pes progressivament més gran del transport privat, amb
el conseqüent col·lapse la xarxa viària. És una espiral negativa que cal aturar.
A Catalunya, per les seves característiques físiques i demogràfiques, el control dels
fluxos de mobilitat ateny una rellevància especial. Entre les eines que poden garantir
una millor mobilitat, tant per comunicar aquells territoris més aïllats com per reduir
la pressió a les vies de circulació, en destaca el transport públic.
El Govern potenciarà una nova cultura de la mobilitat que passi per l’ús preferent
dels mitjans de transport públics i col·lectius en els desplaçaments, tot garantint la
connexió de totes les ciutats amb aquest tipus de transport i adaptant-ne l’ús a les
persones amb dificultats de mobilitat. En aquest sentit, l’aprovació de les Directrius
Nacionals de Mobilitat, i els estudis d’avaluació de la mobilitat generada vinculats al
planejament urbanístic són algunes de les eines que han d’ajudar a canviar aquest
model.
Així doncs, les mesures que emprendrà el Govern per fomentar l’ús del transport
públic passen per:
Fomentar una nova
• Es reformularan les lleis de la mobilitat i d’urbanisme per incidir en la relació entre
cultura de la mobilitat
planificació territorial, infraestructures i mobilitat. En aquest sentit, es redactaran i
aprovaran les Directrius Nacionals de Mobilitat que tindran caràcter de pla territorial
sectorial i que, un cop aprovades, donaran lloc als plans directors de mobilitat i a
la constitució de les Autoritats territorials de la mobilitat, com ara les del Camp de
Tarragona, de les Terres de Ponent i de Girona.
• S’elaborarà i aprovarà una nova Llei de finançament del transport públic de viatgers
• Es potenciarà l’Observatori Català de la Mobilitat, que es configurarà com un instrument de recollida i de difusió de la informació més rellevant en matèria de mobilitat
i sostenibilitat. Igualment, es crearà el Consell Català de la Mobilitat, com a eina de
diàleg i debat amb la societat.
• Per tal de facilitar l’ús del transport públic, es fomentarà una nova cultura de l’ús
de l’automòbil, amb experiències innovadores com ara el car-sharing i el car-poo-
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
110
ling, s’elaborarà un nou Pla de transport de viatgers que contempli les connexions
intermodals entre els diferents formats de transport i la connexió de totes les capitals comarcals, i es realitzaran plans de qualitat en el transport col·lectiu. Igualment,
s’establiran carrils-bus en les principals vies d’accés a Barcelona.
Garantir un transport
El transport públic, a banda de descongestionar les vies de comunicació, fomentar
públic adaptat a les
l’estalvi energètic i contribuir al control de la contaminació, té també la funció de
persones amb mobilitat
garantir la mobilitat a tots aquells qui, per una o altra circumstància, tenen dificultats
reduïda
per utilitzar altres mitjans de transport. El Govern impulsarà mesures com el Pla de
millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport
públic, l’extensió dels sistemes tarifaris integrats amb la inclusió de variables socials
a l’hora de calcular-ne els preus, el foment del transport públic nocturn o l’establiment
de descomptes per als joves.
Facilitar l’accés
Molts polígons industrials situats en zona periurbana tenen ara mateix una pobra
dels treballadors als
accessibilitat en transport públic. Això provoca, per exemple, que una de les causes
polígons
de mortaldat laboral més gran sigui en els desplaçaments en vehicle privat que ocasiona aquesta mancança. Cal, doncs, que es dissenyin solucions de transport per
als polígons actuals i que, per als de nova creació, es reclamin aquestes solucions
des del seu inici. En aquest sentit, es realitzarà un pla d’accés als principals polígons
i es crearà la figura del gestor de la mobilitat.
4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa
Catalunya ha de tenir un sistema de ports potents que exerceixin de grans centres
de distribució del sud d’Europa si vol aspirar a consolidar-se com la capital de l’Euroregió de la mediterrània occidental.
L’acció del Govern es centrarà en potenciar els ports industrials i comercials de
Barcelona i Tarragona per tal que guanyin pes en el transport de mercaderies i continuïn diversificant la seva activitat. A més del desenvolupament i gestió dels propis
ports, és cabdal garantir la seva connexió amb la resta d’infraestructures de comunicació del país, sobretot amb aquelles que ens connecten internacionalment. Serà
prioritari facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades i la creació de noves línies de
mercaderies amb destí a Europa.
En aquest context, es planteja dur a terme les següents accions:
• Completar els accessos viaris i ferroviaris especialment per a mercaderies, dels
ports de Barcelona i Tarragona, i la seva connexió amb la xarxa espanyola i europea,
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
111
posen un especial èmfasi la potenciació del corredor Algesires-Matz
• Construcció de noves terminals que facilitarien l’expansió de les connexions marítimes amb el mercat asiàtic.
• Impuls del cabotatge en la Mediterrània i de les connexions marítimes amb França,
Itàlia, i el Magreb.
• Reforçament de la col·laboració del conjunt dels ports catalans a través del Front
Portuari Català
Revisió del Pla de Ports
Aprovació d’un nou pla quadriennal d’inversions de Ports de la Generalitat amb la
inclusió de 3 capítols:
• Millora de les infraestructures, integració ports-ciutat, mesures de seguretat i
mediambientals
• Aprovació d’un decret regulador de les marines interiors
• Impuls de les marines seques com a alternativa a la construcció de nous ports
quan aquests no siguin possibles.
També s’aprovaran els plans estratègics pendents dels ports comercials de Sant
Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós.
4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons
de promoció de noves rutes aèries.
La gestió única i centralitzada dels aeroports ha comportat que el conjunt d’aeroports
catalans no s’hagin planificat en tant que sistema amb les seves pròpies característiques, ni tan sols en tant que subsistema del sistema aeroportuari espanyol. Això ha
llastrat el potencial desenvolupament del conjunt, el que ha repercutit negativament
sobretot en els aeroports més petits i els seus territoris. L’aeroport del Prat, tot i les
inversions realitzades, no ha assumit el rol d’aeroport europeu de primer nivell al
que pot aspirar. Per tot això, les mesures previstes en el Pla de Govern en matèria
aeroportuària són:
Assumir la gestió dels
Es farà una revisió integral del marc legal vigent per sol·licitar, de l’administració central
aeroports catalans
de l’Estat, l’aprovació de les figures legals que facin possible, en una primera fase,
la participació decisiva de les institucions polítiques i empresarials del territori en la
gestió aeroportuària, per assumir més endavant la gestió dels aeroports.
Creació del fons de
El govern de la Generalitat crearà el fons de promoció de noves rutes aèries, amb l’ob-
promoció de noves
jectiu de promocionar els vols intercontinentals de l’aeroport de Barcelona (Barcelona
rutes aèries
– Nova York, Barcelona - Buenos Aires) que consolidin l’aeroport de Barcelona com
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
112
una hub transoceànic, el reforçament dels vols dels aeroports de Girona i Reus, i la
creació de bases de companyies aèries als aeroports catalans. Són accions significatives en aquest àmbit les següents:
• La construcció de l’aeroport de Lleida a Alguaire
• La potenciació dels aeròdroms de la Cerdanya i Òdena mitjançant la creació de
consorcis que n’assumiran la seva gestió.
Desplegament del
El Pla d’Aeroports aprovat el 2003 va fer palesos els objectius estratègics cap als
Pla d’Aeroports de
quals Catalunya havia d’avançar. Si bé aquests objectius no han de ser revisats en el
Catalunya
seu conjunt, ja que gran part d’aquests es basen en consideracions assumides per
tothom, es realitzarà un programa d’actuacions per al seu assoliment, assumint quan
s’escaigui concertar els processos amb els territoris. Altrament, el desplegament del
Pla abordarà entre d’altres les següents problemàtiques:
• Determinar les polítiques de suport directe de la Generalitat i els objectius d’activitat
de cada aeroport, per a tots els segments, entenent que la Generalitat participarà
en la seva gestió.
• Definir de manera específica uns objectius d’increment del transport de càrrega
aèria, i posar en relació als espais d’actuació logística que existeixen o s’estan desenvolupant als territoris. Complir aquests objectius haurà d’exigir accions concretes,
com ara permetre la inspecció fronterera en règim de 24 hores els set dies de la
setmana, i definir i calcular les inversions en infraestructures de transport que van
associades a una gestió eficient de les mercaderies.
• Els aeroports del sistema català només estan connectats per via rodada. Cal iniciar
els processos tècnics que permetin completar aquesta per una connexió ferroviària
entre els aeroports comercials, que doni lloc a una articulació real del sistema i n’aporti
els beneficis d’una planificació conjunta.
4.6.6 Crear infraestructures logístiques com a factor de
competitivitat
L’experiència de la creació de zones d’activitat logística, integrades i amb serveis
específics, ha estat un èxit a tots els nivells. Per una banda, genera beneficis directes
al territori, doncs ordena de manera més racional el trànsit de les mercaderies, fent-lo
similar a les grans xarxes de provisió de serveis bàsics. Però, per l’altra, també se’n
beneficien les pròpies empreses de distribució, transport i serveis logístics, que poden
créixer de manera controlada i que gaudeixen d’ofertes de serveis mancomunats que
les fan dedicar-se exclusivament a millorar el seu negoci.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
113
Cal, doncs, estendre aquest model, que ja està molt implantat a l’àrea metropolitana
de Barcelona, a la resta del territori. Ben evidentment, aquestes zones logístiques
han de ser situades a l’interior de cada territori dins del marc de l’elaboració dels
plans territorials i caldrà decidir en cada cas la responsabilitat de la seva titularitat i
del seu finançament.
És imprescindible, però, observar les zones logístiques com un tot, una xarxa que
s’imbrica en cada territori, però que també té sentit per ella mateixa, amb les seves
jerarquies, marcades per la seva relació amb les grans infraestructures de transport,
viàries, portuàries i aeroportuàries. En aquest sentit, les plataformes logístiques han
de ser complementàries de les grans infraestructures, aprofitant-se del seu valor i,
a la vegada, aportant-n’hi. No cal descartar tampoc que les plataformes logístiques
competeixin entre elles en certs casos, com a estímul per a la seva dotació de serveis, per exemple. El repte és consolidar Catalunya com la porta logística d’entrada
al sud d’Europa.
Una part important de les àrees logístiques de Catalunya es concentren a la zona
litoral i sí s’exceptuen les de la ZAL del port de Barcelona no són intermodals (només
son carretera – carretera). Així doncs:
• Les noves àrees logístiques de Catalunya apostaran per la intermodalitat (carretera
/ vaixell / ferrocarril).
• Es promourà una gran àrea logística intermodal que actui com a port sec dels ports
de Tarragona i Barcelona.
• S’impulsarà un nou eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior, tot aprofitant
els modes de creuament dels nous eixos viaris i ferroviaris Empordà – aeroport de
Girona, Catalunya central, Terres de Ponent.
• Es crearà una xarxa d’aparcaments per a camions, així com un grup d’aparcaments
amb mercaderies perilloses.
En qualsevol cas, es preveu iniciar en la present legislatura, i en alguns casos
completar, dins dels terminis possibles marcats pels processos constructius, les
àrees logístiques de suport als ports de Barcelona i Tarragona i així mateix les de
l’Empordà, aeroport de Girona (ja iniciada), Camp de Tarragona (en construcció),
l’Aldea, Catalunya Central i Terres de Ponent.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pla de Govern 2004-2007
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Generalitat de Catalunya
Planificació
Acció política
Description
An account of the resource
Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova manera de treballar en el si del Govern.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
32:28
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Francesc Raventós i Torras
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Raventós, Francesc
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-05-20
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Barcelona
Pla estratègic
Empreses
Iniciatives S.A.
Planificació
Description
An account of the resource
Entrevista a Francesc Raventós i Torras, economista i polític.
Degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (1977-1982) i President del Consejo general de Colegios de Economistas de España (1980-1982).
Director General de l'Insalud (1982-1985).
Conseller Delegat de Catalana d'Iniciatives (1986-2006)
Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1991).
Promotor del Pla Estratègic de Barcelona 2000.
Membre del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de 1992.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/485870644" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/485870644">Testimoni Pasqual Maragall: Francesc Raventós</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Sofia (Barcelona)
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Francesc Raventós del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2832/20020522_ActeGraduacioNewSchool_NY_PM.pdf
0ee04d42e8044081e40d92bac2544936
PDF Text
Text
FROM :
r i
FfiX NO.
Apr. 14 1999 10:41PM
When I arrived in New York on September 7, 1971, I
rfealized that, for the first time in my life, the city I had come
to was exactly as I had imagined it. New York was as natural
as a mountain range you have seen a thousand times in
pictures or in dreams.
]! hesitate to say that the New School for Social Research
was exactly as I had expected, but it came close. My first
Surprise was precisely that the atmosphere of the Graduate
Faculty felt so familiar. However, my second surprise was a
result of the unfamiliar within the familiar: I discovered that
the necessary distance between two people was much
greater than it is in the Mediterranean culture, where people
are supposed to show friendliness by touching each other
while chatting or even when walking in the crowded streets.
[I came to this realization when I found that I had pursued
the admissions officer across the entire 40 meters of the
lobby, as I kept advancing to establish the right distance for
conversation and she kept retreating for the same reason.]
1
P2
�FROM :
FAX NO. :
Apr. 14 1999 10:41PM
Now New York has lost a part of its skyline and its soul is
wounded. Yet the spirit of New York has come, even more
than before, to be the mirror of the spirit of the world, which
is also wounded—not by nature but by men's actions and by
men's failure to act.
Steve Hymer, my first professor of Political Economy,
explained to us what Claude Meillassoux and Karl Polanyi
had discovered: that primitive societies had been destroyed
by the market rather than by weapons, and that if trade was
Raturai, the market was not.
Tom Vietorisz asked us the first day what was worse: rural
poverty or urban poverty and we all said "urban." He said:
^You're wrong. In cities goods are so abundant that at least
you can steal." (A strange lesson for someone who would
later become a mayor.)
2
P3
�.FROM :.
FAX NO. :
A whole new perspective was being opened to me, at the
Same time that I was discovering in real New York life that
markets matter and that kids know from the time they are
ten that interest rates exist. Both things are true: greed is
true, and so is the possibility of going beyond it.
but the really new thing I discovered was exchange. Mainly
exchange of ideas. In Spain if you were wise you didn't
intervene very much in debate, and people would think: "He
knows more than the rest." Here they would think: "This guy
doesn't know a thing." The motto was then, and still is, "You
have to give and take."
^ will never be grateful enough for what I learned here. You
taught me what social and economic life is all about. That it
is founded on exchange and has laws that must be
respected. Material laws and moral laws.
3
�FROM :.
FAX NO. :
Apr. 14 1999 10:42PM P5
Please do not forget your origins. Do not forget you were the
haven where the School of Frankfurt sought refuge, just as
America had been the destination/refuge/shelter of the
population surpluses that crowded Europe in the 19th
Century.
Please do not forget your future, which is to be one of the
¿ornerstones of the European-American dialogue of the 21 st
Century, without which the world will have no future at all.
4
�From: NYPD-A.P.P.L. To: Humas Reilly
CHÎËF OF'DËPT'SflS
Date: 5/22/02 Time: 2:37:12 AM
Fax':646-6ÏÒ-8659
Police Department
Page 1 of 1
May 21" 2002 Ï7':'02
P.'Òl
«^¡ET*
1 Polien Plata, N«W YorK, N-Y. 1Û03B-1497
RAYMOND W. KELLY, Police Commissioner
MICHAEL P. O'LOONEY, Deputy Commissioner, Public information
PRESS RELEASE
NO. 2002-043
Tuesday, May 21,2002
STATEMENT BY POLICE COMMISSIONER RAYMOND W. KELLY
ON TERROR THREAT
"The New York City Police Department has received information from the FBI about general
threats to New York City, We are taking all necessary precautions and are communicating with the
appropriate law enforcement agencies on both the state and federal levels. It is our policy not to
comment on any details relating to threats or our response as it could undermine our counterterro|risrn and intelligence operations."
###
CRIME STOPPERS SÏÏ3K
httpV/www. nyc. gov/nypd
Mm.miRur.mM
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció a l'acte de graduació de la New School for Social Research
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-05-22
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Universitats
Nova York
New School for Social Research
Biografia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Nova York
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2831/Mil_dies_d_accio_de_govern.pdf
e4ab2b2a79ccbde20020e8b0b0401415
PDF Text
Text
Mil dies
de Govern
2004
2006
�2
Secretaria de Comunicació
Departament de la Presidència
Generalitat de Catalunya
Aquest document és una síntesi
de les principals actuacions del Govern
de Catalunya durant la VII legislatura i respon
als continguts del “Balanç del Pla de Govern”
(Barcelona, estiu del 2006)
Barcelona, 31 d’agost de 2006
Podeu trobar aquest document
i tota la informació referent
al Pla de Govern 2004-2007 a l’adreça
www.gencat.cat/acciodegovern
�3
Mil dies de Govern
2004 - 2006
I. Autogovern i qualitat democràtica
1. Política de millora de l’autogovern
2. Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors
3. Justícia
5
10
13
II. Impuls de l’economia
4. Política econòmica i internacionalització
5. Política industrial
6. Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral
7. Comerç, turisme i consum
8. Tecnologies de la informació i de la comunicació
9. Recerca i innovació
10. Agricultura i pesca
19
25
28
32
36
40
42
III. Una nació socialment avançada
11. Educació
12. Salut
13. Serveis socials
14. Polítiques de dones
15. Immigració
16. Cultura
17. Impuls de l’ús social del català
18. Seguretat i emergències
45
52
57
64
65
67
71
75
IV. Política territorial i ambiental
19. Habitatge
20. Medi ambient
21. Energia
22. Planificació territorial
23.Transport públic i infraestructures
V. El nou Estatut
81
85
89
91
94
103
�4
�Mil dies de Govern
5
I. Autogovern i qualitat
democràtica
1
Política de millora de l’autogovern
• El Govern ha doblat els recursos per als municipis
• S’han aprovat 49 lleis del Parlament
• S’ha creat el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)
• El Govern ha estat pioner en la independència dels mitjans
de comunicació públics amb el reforç de les competències del CAC
• S’han impulsat noves polítiques de participació, recuperació
de la memòria històrica i foment de la pau
Tal com preveia l’Acord del Tinell, el Govern de la Generalitat ha centrat una
part important de les seves accions d’aquests mil dies a ampliar l’abast de
l’autogovern de Catalunya, però no únicament a través del nou Estatut.
Amb aquest objectiu, ha promogut una revisió de les institucions catalanes
per garantir la transparència en la gestió pública i acostar-la molt més al ciutadà. Així, per exemple, el Govern ha impulsat la regulació per llei de la figura
de conseller primer, ha reforçat les delegacions territorials del Govern a més
de crear-ne dues de noves a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i l’Aran.
A més a més, per afavorir la participació dels ciutadans en els afers
públics, el Parlament ha aprovat la nova Llei d’iniciativa legislativa popular
(ILP), una de les més avançades d’Europa perquè rebaixa de 18 a 16 anys
l’edat mínima per donar suport a una iniciativa legislativa, amb l’objectiu de
fomentar la participació dels joves que encara no poden votar. La Generalitat
també ha presentat el Llibre Blanc de la Funció Pública a Catalunya, una radiografia detallada que permetrà definir un model nacional de funció pública,
conjuntament amb totes les administracions implicades.
Activitat legislativa del Parlament: 49 lleis en mil dies
L’acció legislativa d’aquests mil dies de mandat s’ha traduït en l’aprovació de
49 lleis al Parlament de Catalunya, la majoria de les quals impulsades per la
corresponent iniciativa del Govern. En destaquen, la Llei de millora de barris,
la modificació de la Llei d’urbanisme, la Llei d’horaris i la d’equipaments
comercials, la Llei d’iniciativa legislativa popular, la Llei de la comunicació
audiovisual de Catalunya, la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2006-2009,
la de l’Agència Catalana de Consum, la del llibre V del Codi Civil, la de mesures de conciliació de la vida personal i laboral del personal de l’administració
pública, la de protecció, gestió i ordenació del paisatge o la Llei de prestacions socials.
La Llei d’iniciativa legislativa
popular és una de les més
avançades d’Europa i fomenta
la participació dels joves que
encara no poden votar
El Llibre Blanc de la Funció Pública
revela que a Catalunya
la ciutadania confia en els
empleats públics
�6
Informe sobre Bon Govern i Transparència Administrativa,
amb més de 50 propostes a les administracions públiques
El 27 de juliol de 2005, el Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va presentar al president de la Generalitat un informe
amb més de cinquanta propostes per assegurar la transparència en l’ús de
recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre la gestió de
les administracions de Catalunya. El Grup de Treball el van formar persones
de prestigi reconegut i va estar coordinat pel Departament de Justícia i
presidit per Anton Cañellas, que havia estat Síndic de Greuges del 1993 al
2004 i va morir el 27 d’agost passat. En la mateixa direcció, el Departament
d’Economia i Finances, la Diputació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i
la Universitat Pompeu Fabra han creat el Consorci d’Avaluació de Polítiques
Públiques, que s’encarregarà d’assessorar les administracions en el disseny i
l’avaluació de les polítiques públiques per tal de comprovar la seva eficàcia
en relació als objectius de les mesures implantades.
Més rigor i transparència amb la regulació
de les incompatibilitats dels alts càrrecs
La nova Llei d’incompatibilitats
regula un àmbit fins ara dispers
i poc rigorós
El Govern ha iniciat una regeneració de les seves institucions per a vetllar
per la transparència en la gestió pública i lluitar contra la corrupció.
En aquest sentit, el Parlament va aprovar la Llei del règim d’incompatibilitats
dels i les alts càrrecs, a proposta del Govern, que estableix els deures de la
dedicació absoluta i de la retribució única, i vol superar la dispersió normativa i la manca de rigor del règim actual. La nova llei garanteix la transparència
en l’exercici de funcions dels càrrecs públics.
Creació del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat
Amb el mateix objectiu d’incrementar la transparència, el Govern ha creat
el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), vinculat a l’Institut d’Estadística de
Catalunya, per tal de dirigir i coordinar els diferents estudis d’opinió de la
Generalitat i per donar-los a conèixer. Fins ara el CEO ha fet públics els resultats de quatre baròmetres d’opinió política, de caràcter semestral, que constitueixen una anàlisi profunda de l’actitud de la ciutadania envers el sistema
polític, quatre índexs de satisfacció política, diverses enquestes (sobre el
debat de política general, els abstencionistes i el referèndum de l’Estatut), un
estudi de la cultura política dels catalans, un altre sobre la situació política
i un sondeig sobre immigració.
El Govern ha doblat els recursos destinats als municipis
Inversió món local
Increment
2003
124.785.691
2004
140.722.945
2005
177.543.578
Total:
2006
251.100.000
+101,22%
A través de la nova línia d’ajuts
als petits municipis s’han destinat
6.392.000 euros a un total
de 469 localitats, que han rebut
cadascuna una mitjana
de 13.629 euros
L’esforç del Govern en matèria de cooperació municipal ha estat molt remarcable en comparació amb la legislatura anterior. A través del Pla únic d’obres
i serveis de Catalunya (PUOSC), principal eina de cooperació econòmica amb
els municipis, el Govern haurà destinat als ajuntaments 445 milions d’euros
per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que en l’anterior. Així mateix,
la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya (FCLC) ha augmentat
un 161,32% del 2003 al 2006. El 2004 s’hi van destinar 43 milions d’euros
(90,6% més que el 2003) i el 2005, 59 milions (un 37% més). El 2006 es destinaran 80,8 milions (un 37,1% més) als ajuntaments i 34 milions als consells
comarcals. A banda d’això, el Govern ha creat un programa de cooperació
per a petits municipis, una nova línia d’ajuts adreçada als ajuntaments amb
problemes de precarietat financera.
�Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica
Inversió món local 2004-2005-2006
Alt Pirineu i Aran
PUOSC
2004: 5.082.019 €
2005: 7.995.454 €
2006: 10.263.802 €
Fons cooperació local
2004: 5.224.937 €
2005: 6.341.021 €
2006: 7.727.700 €
Cooperació petits municipis
2005: 622.246 €
Lleida
PUOSC
2004: 10.463.593 €
2005: 12.009.658 €
2006: 15.977.652 €
Fons cooperació local
2004: 8.056.117 €
2005: 9.706.043 €
2006: 12.087.765 €
Cooperació petits municipis
2005: 1.524. 962 €
Terres de l’Ebre
PUOSC
2004: 4.893.195 €
2005: 6.180.306 €
2006: 8.530.398 €
Fons cooperació local
2004: 3.974.719 €
2005: 5.181.396 €
2006: 6.292.037 €
Cooperació petits municipis
2005: 438.519 €
7
Font: Departament de Governació i Administracions Públiques
Catalunya Central
PUOSC
2004: 15.173.800 €
2005: 15.812.856 €
2006: 17.994.141 €
Fons cooperació local
2004: 8.389.048 €
2005: 10.974.533 €
2006: 14.002.315 €
Cooperació petits municipis
2005: 1.156.452 €
Camp de Tarragona
PUOSC
2004: 9.995.621 €
2005: 11.660.986 €
2006: 15.143.558 €
Fons cooperació local
2004: 8.223.360 €
2005: 10.521.294 €
2006: 13.156.972 €
Cooperació petits municipis
2005: 922.829 €
Girona
PUOSC
2004: 16.360.467 €
2005: 20.318.472 €
2006: 25.171.712 €
Fons cooperació local
2004: 11.224.408 €
2005: 14.691.713 €
2006: 18.728.967 €
Cooperació petits municipis
2005: 1.420.696 €
Barcelona
PUOSC
2004: 19.506.831 €
2005: 27.424.317 €
2006: 33.773.728 €
Fons cooperació local
2004: 26.001.020 €
2005: 34.972.190 €
2006: 43.259.729 €
Cooperació petits municipis
2005: 306.278 €
Pioners en la independència dels mitjans de comunicació
públics i la transparència dels ajuts
El Govern ha col·laborat estretament amb el Parlament en l’elaboració de
dues lleis bàsiques que afavoriran la qualitat dels mitjans de comunicació i la
desgovernamentalització dels de titularitat pública: la Llei de la comunicació
audiovisual, aprovada el desembre del 2005, que referma un model d’independència que compta amb un gran consens entre les forces polítiques
catalanes i reforça les competències en la gestió de l’espectre radioelèctric
català i reforça les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
(CAC) en la concessió de llicències de ràdio i televisió, i la futura Llei de
reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que blindarà la
independència de gestió de l’actual Corporació Catalana de Ràdio i Televisió
(CCRTV) i els seus mitjans. Aquestes novetats legislatives s’han vist complementades amb el nou contracte-programa de la CCRTV, que li aporta un
augment de recursos de 337 milions d’euros respecte al contracte anterior i
fixa l’aportació del Govern fins al 2009 en 1.161 milions d’euros. A més a més,
el Departament de la Presidència ha donat un pas endavant en els àmbits de
la transparència i de la independència dels mitjans de comunicació i, des del
2005, totes les subvencions als mitjans de comunicació de titularitat privada
La Llei de comunicació
audiovisual reforça les
competències del Consell
de l’Audiovisual de Catalunya
en la concessió de llicències
de ràdio i televisió
�8
Des del 2005, el Govern
de Catalunya atorga totes
les subvencions als mitjans
de comunicació de titularitat
privada per concurs públic
i transparent. El 2006, aquestes
subvencions sumen un total
de 16,36 milions d’euros
s’atorguen de manera coordinada amb el Departament de Cultura i a través
de concursos públics. Amb aquest sistema, la Generalitat ha atorgat subvencions per un total de 14,6 milions d’euros el 2005 i de 16,36 milions d’euros
el 2006. Per primera vegada, a més, la premsa digital, la ràdio i la televisió en
català o en aranès han pogut accedir als concursos de subvencions de la Generalitat, que abans estaven reservats a la premsa escrita. En aquests mil dies
el Govern també ha decidit donar suport a la creació d’un nou instrument de
mesura de les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla
catalana, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que millorarà substancialment el coneixement del sector a partir de 2007. Igualment, la Generalitat
ha decidit consolidar l’Agència Catalana de Notícies i li ha donat nou impuls a
partir de 2005 perquè proporcioni serveis informatius de qualitat als mitjans
de comunicació del país, especialment als d’àmbit local i comarcal.
Font: Departament de la Presidència
Les noves televisions locals de titularitat privada
Canal Taronja Osona
Canal Català
El 9 TV
Canal Nord
Empordà Televisió
Televisió Sense Fronteres
Lleida TV Digital
Pirineus TV
TV Puigcerdà
Lleida TV Digital
Aran TV
Vall d’Aran
Televisió de Manresa
Canal Taronja
Canal Català
Pallars Sobirà
Alta
Ribagorça
Lleida TV Digital
Canal Català
Televisió de
Girona
Televisió del Ripollès
Olot Televisió
Cerdanya
Alt Urgell
Garrotxa
Pallars Jussà
Canal Català
TV Igualada
Canal Taronja Anoia
Solsonès
Lleida TV Digital
Canal Català
Lleida TV
Osona
Gironès
Baix
Empordà
Selva
Segarra
Bages
Vallès
Oriental
Pla
d’Urgell
Segrià
Anoia
Urgell
Garrigues
Conca de
Barberà Alt
Camp
Baix
Camp
Barcelonès
Baix
Llobregat
CAT 4 TV
Canal Català
UrBe TV
Canal Català
25 TV
Localia
Canal Català
Canal Reus TV
Canal Català
Tortosa Televisió
La Veu de l’Ebre
Canal Català
Televisió de Mataró
Canal Català
Garraf
Tarragonès
Ribera
d’Ebre
Baix Ebre
Alt
Penedès
Baix
Penedès
Canal Català
Canal Nord
EPI TV
Vallès
Occidental
Maresme
Priorat
Montsià
Pla de
l’Estany
Berguedà
Noguera
Terra Alta
Alt
Empordà
Ripollès
Canal Català
CAT 4 TV
Teletaxi TV
Canal Català
Localia
Teletaxi TV
Uniprex TV
Canal Català
Localia
Canal Català
Mola TV
Televisió de Sant Cugat
TV 20
Teletaxi TV
�Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica
9
El Govern aposta per una implantació capdavantera
de la TDT a Catalunya
A Catalunya el trànsit de la televisió analògica a la digital (TDT) s’anticipa a la
resta de l’Estat. La Generalitat vol ser capdavantera a nivell europeu en la
implantació d’aquesta nova tecnologia que millora la qualitat de les emissions i que permet la interactivitat. El 30 de novembre passat van començar
les emissions digitals de les televisions estatals i nacionals, mentre que el
cessament de les emissions analògiques començarà l’any 2007 i es completarà al llarg del 2009. Amb la TDT, les llars catalanes arribaran a sintonitzar
fins a 40 canals de televisió en obert, entre els quals n’hi haurà vuit de
Televisió de Catalunya i un mínim de quatre canals locals a cada demarcació.
El Govern ja ha completat els processos de concessió de freqüències
locals tant a les entitats municipals com als operadors privats. El nombre de
canals locals de TDT que es podran veure a Catalunya és de 93: 56 de privats
(veure el mapa adjunt) i 37 de municipals.
Recuperació de la memòria de l’antifranquisme a través
del Memorial Democràtic
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació del Memorial Democràtic,
que té l’objectiu de recuperar la memòria històrica de l’antifranquisme i de
la lluita per les llibertats que van posar els fonaments de la democràcia. Fins
ara, el programa del Memorial ha convocat diferents actes d’homenatge i
desgreuge a les víctimes de la dictadura per causa d’orientació sexual i als
deportats als camps nazis. També s’ha obert la segona convocatòria de subvencions per projectes de recuperació de memòria històrica, dotada amb
dos milions d’euros, dirigida especialment a la commemoració del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i el 75è aniversari de la II República. A més,
el Govern participa en la construcció del futur Museu de l’Exili a La Jonquera.
Catalunya, referent internacional en matèria de pau
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació de l’Institut Català Internacional per la Pau amb la voluntat de desenvolupar per primer cop una
política pública de foment de la pau. L’organisme vol donar resposta a
l’ampli moviment social contra la guerra, i per aquest motiu estarà destinat a
la promoció de la cultura de la pau, la mediació en conflictes i el suport a les
entitats i moviments socials, entre d’altres.
El Memorial Democràtic
i el Museu de l’Exili fomenten
la recuperació de la memòria
històrica de la Guerra Civil
i la dictadura franquista
�10
2
Defensa dels interessos de Catalunya
i relacions exteriors
• S’ha impulsat l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu
estratègic de primer ordre
• L’ús oficial del català a les institucions europees ha assolit fites
històriques
• L’increment dels recursos en cooperació ha superat el 100% i arriba
al 0,36% dels tributs propis
L’impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb la Unió Europea
ha perseguit augmentar la participació del Govern en els organismes i les
decisions polítiques d’aquests dos àmbits, per tal d’assegurar la defensa dels
interessos catalans més enllà del territori, amb iniciatives com la creació de
la Delegació del Govern davant la Unió Europea. L’objectiu ha estat restablir
deutes històrics i reimpulsar la transferència des de l’Estat de les competències pendents, encallades fa anys.
Impuls a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània
L’Euroregió té més de 13,2 milions
d’habitants, un 17% de la població
total de França i Espanya
A partir d’octubre del 2004 el Govern va impulsar la creació de l’Euroregió
Pirineus-Mediterrània, com a objectiu estratègic de primer ordre. Entre els
objectius d’aquest projecte hi ha l’estímul a la col·laboració institucional
entre els territoris, l’intercanvi cultural i educatiu, i facilitar el coneixement
mutu sobre la realitat social i econòmica. L’Euroregió, que té més de
13,2 milions d’habitants, inclou les regions de Migdia-Pirineus, LlenguadocRosselló i les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó i les Illes Balears.
Representa el 17% de la població conjunta d’Espanya i França, el seu PIB
és pràcticament el 14% del total d’aquests dos països (2001) i proporciona
un volum d’ocupació superior als 7 milions de llocs de treball (el 18% del
conjunt francoespanyol).
En el primer any de funcionament els cinc membres van definir els
principals objectius de l’Euroregió: el reclam d’actuacions en infraestructures
d’interconnexió d’una i altra banda dels Pirineus i l’aplicació de polítiques
comunes. D’aquestes accions comunes, cal destacar alguns dels principals
projectes que s’estan desenvolupant: el Portal Cultura, l’Observatori Socioeconòmic, l’EuroBioRegió, el Centre d’Investigació en Turisme de les Illes Balears i la Xarxa euroregional de Cambres de Comerç. Els governs han treballat
especialment en la reclamació per garantir unes infraestructures
de transport i connectivitat estratègiques.
D’altra banda, el 27 de novembre de 2005 Barcelona va acollir la Cimera
de caps d’Estat i de Govern dels 36 països euromediterranis, coincidint amb
el 10è aniversari de la Declaració de Barcelona. En la reunió es van analitzar els progressos aconseguits durant els últims deu anys, des de l’anterior
cimera de Barcelona, i es van establir les bases per accelerar la cooperació i
les reformes en la regió. La Generalitat va fer d’amfitriona i va organitzar set
reunions paral·leles.
�Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica
11
TGV
Ports i aeroports
Bordeus
Tarbes
Tolosa
Montpeller
Bilbao
Tolosa
Montpeller
Perpinyà
Perpinyà
Girona
Saragossa
Barcelona
Tarragona
Palma de Mallorca
Aeroports
Ports internacionals
Lleida
Saragossa
Tarragona
Figueres
Girona
Barcelona
En funcionament
València
Obres en execució
Estudi informatiu
Ús oficial del català a les institucions europees i participació
de la Generalitat en les decisions de la Unió Europea
L’esforç per la presència de la Generalitat i del català a les institucions
europees s’ha traduït en dues fites històriques, que han anat paral·leles a la
creació de la Delegació del Govern a Brussel·les com a ambaixada davant
d’Europa. Des d’octubre de 2005, la llengua catalana ja es pot utilitzar de
manera oficial a les institucions de la Unió Europea (UE) gràcies a l’acord
subscrit pels ministres d’Afers Exteriors de la UE i, des de juny de 2006, els
ciutadans ja es poden adreçar a la Mesa del Parlament Europeu en català i
ser contestats en la mateixa llengua. Aquests avenços, assolits per petició del
Govern central a demanda del governs autonòmics implicats, representen
un pas molt important en el reconeixement del català a Europa. Tot i això,
el Govern espera que properament el Parlament Europeu també faci extensiu l’ús del català en els plens d’aquesta institució.
A banda del reconeixement de l’ús de la llengua, el desembre de 2004
la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees
(CARCE) va aprovar els acords que permeten la representació directa de
les comunitats autònomes en algunes formacions del Consell de la Unió
Europea i en els grups de treball del Consell corresponents. Des de llavors,
una persona d’un govern autonòmic, en representació del conjunt de les
comunitats, s’incorpora a la delegació espanyola a quatre formacions del
Consell: Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors; Agricultura i Pesca;
Medi Ambient i Educació i Joventut i Cultura. La Generalitat ja va exercir
la representació autonòmica en el Consell de Medi Ambient i Agricultura i
Pesca durant la presidència luxemburguesa el primer semestre de 2005.
Mapa de l’Euroregió
Des d’octubre de 2005, la llengua
catalana ja es pot utilitzar de
manera oficial a la Unió Europea
Impuls a la transferència de competències pendents
i a la desconflictivització amb l’Estat
El Govern ha impulsat la transferència de competències pendents, que havia
quedat aturada durant la passada legislatura. Fins l’actualitat, s’han fet tres
reunions plenàries de la Comissió Mixta i s’han aprovat 15 noves transferències de serveis en matèria de justícia, transport marítim, agricultura, ensenyament, patrimoni artístic i ferroviari, com és el cas del canvi de titularitat de
la línia Lleida-La Pobla de Segur. El Govern també ha impulsat la solució de
conflictes amb l’Estat i en total s’han retirat 14 recursos d’inconstitucionalitat
i conflictes positius de competència que havien estat interposats tant per la
Generalitat com pel Govern central. També s’ha acordat obrir negociacions
per evitar conflictivitat en temes com la Llei d’horaris comercials o la Llei de
comunicació audiovisual de Catalunya.
S’han celebrat tres reunions
plenàries de la Comissió Mixta
Estat-Generalitat i s’han aprovat
16 noves transferències
�12
Llum verd a la Carta Municipal de Barcelona
La Carta Municipal de Barcelona
ja ha estat aprovada al Congrés
Després de debatre’s durant vint anys, l’Ajuntament de Barcelona ha vist
aprovada la llei que li ha de proporcionar més recursos i competències.
La proposta ha rebut el suport de la comissió per al seu desplegament, de la
qual també en forma part la Generalitat, i ha estat aprovada pel Congrés
i el Senat.
El Govern destina ja el 0,36% dels tributs propis
a la cooperació al desenvolupament, un 105% més
que el mandat anterior
El Govern continua augmentant els fons destinats a la cooperació al desenvolupament i haurà destinat aquest 2006 al voltant de 60 milions d’euros,
xifra que representa el 0,36% dels tributs propis de la Generalitat d’enguany,
una xifra molt superior al 0,29% del 2005, i que representa un increment
d’un 105% en comparació amb el mandat anterior. El Govern s’ha compromès a incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen
a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar al 0,7%
dels tributs propis en un horitzó proper.
Catalunya signa acords amb tres organismes de l’ONU
a escala mundial
Catalunya és pionera en el camp de la cooperació internacional perquè
ha estat el primer govern subestatal a signar un acord estratègic amb la
Campanya del Mil·lenni i amb dos altres organismes de Nacions Unides, el
Fons de Població i el Fons de Desenvolupament per a la Dona. Fruit d’aquest
acord, la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, que pretén acabar amb la pobresa, ha estrenat aquest juny l’Oficina dels Objectius del Mil·leni a Barcelona,
que serà la primera de les Nacions Unides que s’estableix a la ciutat. Aquesta
oficina treballa estretament amb la seu de Nova York per definir l’estratègia
mundial que ha de permetre a la Campanya del Mil·lenni comptar, no només
amb l’ajut dels estats, sinó també dels ens subestatals.
Milers Ajut al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya
EUR 1986-2006
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
Departaments i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya
Ajut total executat per la Generalitat de Catalunya
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
1992
1991
1990
1989
1988
1987
0
1986
La Campanya del Mil·leni
de les Nacions Unides ha obert
una oficina a Barcelona
�Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica
13
3
Justícia
• En aquesta legislatura es multipliquen per sis les inversions
en infraestructures judicials respecte a la legislatura anterior
• Més òrgans judicials i més jutges: de 492 òrgans l’any 2003 a 538
l’any 2006
Nou
model d’oficina judicial
•
• El Pla d’equipaments penitenciaris renova la xarxa de presons
i l’equilibra territorialment
• Una política penitenciària realment centrada en la reinserció social
i laboral
El funcionament de l’Administració de justícia és un factor clau en la garantia dels drets dels ciutadans i que serveix també de mesura de la qualitat de
l’Estat de dret. I la percepció que avui els ciutadans encara tenen sobre el seu
funcionament és més aviat negativa. A la Generalitat li correspon ocupar-se
del suport material i personal per al funcionament de l’Administració de
justícia. En aquest sentit, l’elaboració del Llibre Verd de la Justícia ha permès
realitzar un diagnòstic dels problemes i de les mancances del servei públic
de la justícia i ha obert un debat implicant els actors socials i econòmics.
Una de les primeres recomanacions del llibre duta a terme és l’elaboració
d’un document de treball sobre l’assistència jurídica gratuïta a Catalunya,
amb l’objectiu de millorar-ne la gestió. Cal tenir en compte que la demanda
d’aquest servei s’ha incrementat de manera molt notable durant els darrers
anys a causa de canvis socials i legals: judicis ràpids, immigració, justícia
juvenil i violència de gènere. En aquest sentit, la Generalitat ha augmentat
les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i s’han reduït
els terminis de pagament.
Actuacions d’assistència jurídica
gratuïta (acumulat anual)
Font: Departament de Justícia
350.000
300.000
250.000
200.000
292.665
308.927
247.923
150.000
100.000
50.000
0
2003
2004
2005
La justícia, més a prop del ciutadà
Una altra millora impulsada pel Govern en aquest àmbit és la justícia de proximitat. Per preparar el seu desplegament el 2005 es va crear una comissió
amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona, que s’ocuparà de la infraestructura dels jutjats a la ciutat, i del Departament de Justícia, que s’ocuparà
dels aspectes normatius. Els nous jutjats de proximitat tindran competència
en matèria de reclamacions civils de quantia menor i desnonaments per
manca de pagament, així com en matèria de les faltes contra les persones o
contra el patrimoni privat i públic, els furts i les faltes contra l’ordre públic,
i altres conductes que atempten contra la convivència. Està previst que
aquests jutjats s’implantin com a prova pilot a la ciutat de Barcelona.
Nous edificis judicials i una Ciutat de la Justícia integrada
al teixit urbà
En aquest àmbit s’han fet importants esforços, ja que les infraestructures judicials es trobaven en mal estat de conservació. Per invertir aquesta situació,
el Govern ha aprovat el Pla de renovació del parc immobiliari judicial 20042010, que suposa una inversió de 520 milions d’euros durant aquest període.
El Pla renovarà els jutjats de 36 partits judicials que donen servei al 87% de
la població de Catalunya. A més, s’ha iniciat la construcció de 17 nous edificis
El Govern destinarà 520 milions
d’euros fins al 2010 per
a la renovació dels jutjats
de 36 partits judicials que donen
servei al 87% de la població
de Catalunya
�14
El primer semestre del 2007
es lliuraran els primers edificis
construïts de la Ciutat
de la Justícia
judicials. Pel que fa a la Ciutat de la Justícia es va modificar el projecte inicial,
millorant la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint usos
mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic
i el creixement residencial previst a la zona. La revisió del projecte ha significat la disminució del cost de la inversió inicial en uns 36 milions d’euros. La
Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat comprèn
la construcció de més de 232.368 m2 i l’import que s’hi ha destinat és de
252 milions d’euros. El primer semestre de 2007 es lliuraran els primers
edificis construïts de la Ciutat de la Justícia. El primer edifici que entrarà en
funcionament serà el destinat a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya
i en segon lloc ho farà el que allotjarà els jutjats de l’Hospitalet.
Pla d’inversions en edificis judicials 2004-2010
Font: Departament de Justícia
Nous edificis judicials
Actuacions
Superfície m2
Inversió €
26
221.186
209.398.923
Ciutat de la Justícia
Actuacions
Superfície m2
Inversió €
1
232.368
220.000.000
Ampliacions i rehabilitacions
edificis judicials
Actuacions
Superfície m2
Inversió €
12
93.811
55.472.086
Total
Actuacions
Superfície m2
Inversió €
Ciutat de la Justícia
39
547.365
Nous edificis judicials
Ampliació i rehabilitació d’edificis judicials
484.871.009
Més òrgans judicials, més jutges i més especialització
per a una justícia més àgil
Catalunya deixarà de situar-se
a la cua del rànquing de la UE
en la ràtio de jutges per habitants
Diverses actuacions han volgut atacar un altre problema de l’Administració
de justícia: el nombre de jutges, fiscals i secretaris és insuficient per cobrir
les necessitats de Catalunya. Amb 9,1 jutges per cada 100.000 habitants,
Catalunya se situa per sota de la mitjana espanyola i a la cua del rànquing
UE-12. Països com Alemanya compten amb 25,3 jutges per cada 100.000
habitants. A nivell de la UE tan sols Dinamarca, el Regne Unit i Irlanda tenen
un percentatge més baix que el corresponent a Catalunya. En aquest sentit,
al llarg de la legislatura, s’han creat 46 nous òrgans judicials en el període
2004-2006, entre ells els nous jutjats de violència contra la dona i els jutjats
especialitzats en matèria mercantil. A més, s’han cobert més de 800 noves
places per dotar adequadament els nous òrgans judicials creats i s’ha intensificat la formació que rep el personal de l’Administració de justícia.
�Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica
15
Renovació completa del parc informàtic de l’Administració
de justícia
La modernització, que ha de permetre ser més eficient en l’atenció al públic,
passa per una renovació completa del parc informàtic de l’Administració de
justícia. Així, s’han actualitzat els equipaments informàtics als jutjats, fiscalies
i registres civils i s’ha completat l’aplicació del programa IUSCAT, destinat a
impulsar la renovació de sistemes d’informació per millorar la qualitat del
servei, l’eficàcia en la tramitació i oferir les màximes garanties de seguretat
jurídica. S’hi han destinat 18 milions d’euros en una operació de rènting
per renovar i ampliar el parc informàtic del Departament de Justícia i s’han
incorporat 8.000 ordinadors. Així mateix, s’ha posat en marxa una intranet
específica que dóna servei a tot el personal dels jutjats i de fiscalia.
Ampliació i renovació de la xarxa de centres penitenciaris,
amb 11 centres i 6.500 places de nova construcció
La política penitenciària al llarg de la legislatura ha vingut marcada per dos
elements clau: uns equipaments penitenciaris heretats insuficients i obsolets
(la darrera construcció d’un centre penitenciari a Catalunya datava de l’any
1991), i per un fort i sostingut creixement de la població reclusa, d’uns 500
interns més cada any. Per fer front a aquesta situació, el Govern ha elaborat
el Pla d’equipaments penitenciaris 2004-2010, amb una inversió prevista
total de 740 milions d’euros. Aquest Pla suposa la creació de 6.500 noves places que permetran atendre adequadament l’augment de la població reclusa
i tancar les presons obsoletes, entre elles les tres de la ciutat de Barcelona.
En diàleg amb els ajuntaments, el Govern ha definit una xarxa d’equipaments penitenciaris adequadament distribuïda en el territori. Així, es
construiran 11 nous centres penitenciaris que s’afegiran al CP Brians II i al CP
Joves Quatre Camins, en plena fase de construcció. Les primeres infraestructures començaran a funcionar ja a partir del segon semestre de 2007, i s’ha
previst que s’hi incorporin progressivament 1.500 funcionaris nous.
El Pla d’equipaments penitenciaris
solucionarà el dèficit de places
a les presons catalanes després
de molts anys sense noves
construccions
La política penitenciària i la justícia juvenil
La rehabilitació i la reinserció social i laboral de les persones sotmeses a
mesures d’execució penal són els objectius fonamentals del sistema penitenciari i de justícia juvenil dut a terme pel Govern. Per aquest motiu, s’ha
elaborat un reglament que enforteix la direcció dels centres i garanteix l’orientació del sistema penitenciari a la reinserció. En aquest sentit, la formació
i el treball productiu permeten als interns desenvolupar hàbits i habilitats
per valer-se per si mateixos en el seu retorn a la societat. Així, s’ha reformat
i potenciat l’empresa pública CIRE –Centre d’Iniciatives per a la Reinserció– com a instrument principal d’aquesta tasca. Això ha permès ampliar les
oportunitats de treball productiu per als interns, mitjançant convenis amb
organismes públics, empreses i entitats. Actualment, les persones ocupades
constitueixen el 35% dels interns amb possibilitats de treballar.
En l’àmbit de la justícia juvenil, el Govern ha hagut de fer front a un augment del 43% en el nombre de menors i joves infractors, que s’havia produït
entre el 2000 i el 2003. Per donar-hi resposta, s’ha incrementat fins a 272 el
nombre de places d’internament en centres educatius i també s’ha reforçat
la plantilla de professionals. D’altra banda, el Departament de Justícia ha
endegat un pla pilot de prevenció de la delinqüència juvenil conjuntament
amb les administracions locals. A més, s’ha arribat a un acord amb la Federació i l’Associació de Municipis per potenciar les prestacions de la comunitat
aplicades als joves infractors.
S’han augmentat les places
de justícia juvenil i s’ha elaborat
el Pla director de justícia juvenil
2004-2007 per tal de donar una
orientació estratègica a l’actuació
en aquesta matèria
�16
Programes de tractament individualitzat, formació
i inserció laboral d’interns de centres penitenciaris
Mitjanes dels primers semestres
Font: Departament de Justícia
2004
7.000 2003
6.000
5.000 5.678,65
4.000 Programes
6.714,835
Programes
2005
7.129,5
Programes
3.000
2.000
1.000
0
Impuls del Dret civil català i reforma de les professions
titulades
La reforma del Codi Civil català ha
quedat enllestida en més del 80%
El Govern ha reformat i actualitzat la legislació catalana i ha fet un pas endavant en el procés de codificació del Dret civil català. En aquest sentit, el Parlament ha aprovat un Projecte de llei de les professions titulades i col·legis
professionals que s’ajusta a les necessitats laborals i professionals actuals.
Pel que fa al Dret civil català, la Cambra catalana ha aprovat per unanimitat el Projecte de llei del Llibre V del Codi Civil de Catalunya, regulació que
millora, en molts aspectes, l’establerta pel Codi Civil espanyol i per la Llei de
propietat horitzontal. Mentrestant, el Govern ha donat llum verd als Llibres
II, III i IV. D’aquesta manera, la reforma del Codi Civil queda enllestida en més
del 80%. En l’àmbit de família, el Parlament ha aprovat les lleis que faciliten
l’adopció per part de parelles homosexuals.
Es creen nou centres educatius dins les presons
com a aposta per a la reinserció social i laboral
Nou centres penitenciaris de Catalunya disposaran d’un centre de formació
per a adults, que impartirà formació bàsica i prepararà els interns per a proves d’accés. Els equipaments, totalment reconeguts com a unitats docents,
s’ubicaran al Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, Dones de Barcelona,
Joves de Barcelona, Ponent, Tarragona, Can Brians, Figueres, Girona i Quatre
Camins.
�Mil dies de Govern
17
�18
�Mil dies de Govern
19
II. Impuls de l’economia
4
Política econòmica
i internacionalització
• L’economia catalana mostra els millors resultats dels darrers sis anys
• El Govern ha sanejat i racionalitzat els seus pressupostos:
menys dèficit en cada pressupost i menys deute global
• Els comptes de la Generalitat han incrementat la despesa social
i han augmentat la inversió, sense augmentar la pressió fiscal sobre
els ciutadans
• L’Acord estratègic entre el Govern, les organitzacions empresarials
i els sindicats és l’aposta més important dels darrers 30 anys per
millorar la competitivitat de l’economia catalana
• S’ha impulsat l’obra social de les caixes
L’economia catalana ha començat l’any amb un fort impuls i ha reprès el
lideratge de l’economia espanyola. Durant el primer trimestre del 2006, s’ha
consolidat l’etapa expansiva iniciada a finals del 2003, amb un creixement
del 3,6%, 2 dècimes superior al registrat l’últim trimestre del 2005 i el més alt
des del tercer trimestre del 2000. Per primera vegada des de fa set trimestres
el creixement de l’economia catalana ha estat superior a la mitjana espanyola. Aquesta acceleració de l’activitat econòmica s’explica per la millora del
sector industrial (1,5%), que surt de l’estancament dels darrers anys, mentre
els serveis moderen la seva expansió (4,1%) i la construcció es manté (5,8%).
Finalment, la lleugera recuperació que ha experimentat la zona euro ha
contribuït notablement al bon comportament de l’economia catalana per la
millora registrada per les exportacions.
A més, Catalunya és una de les comunitats autònomes que crea més llocs
de treball: n’ha creat 48.100 de nous durant el segon trimestre del 2006.
La taxa d’ocupació catalana se situa al 71,5%, per damunt de la registrada a
la zona euro. D’aquesta manera es compleixen amb quatre anys d’antelació
els objectius d’ocupació fixats per l’Agenda de Lisboa per al 2010 (70%).
La taxa d’atur s’ha reduït fins al 6,5%, dos punts per sota de la mitjana espanyola (8,5%) i inferior també a la mitjana de la Unió Europea (7,9%).
% Comparativa creixement economia catalana
Font: Departament d’Economia i Finances
4
3,5
Espanya
3
2,5
Catalunya
2
1,5
1
Zona Euro
0,5
0
2001
2002
2003
2004
2005
Durant el primer trimestre
de 2006 l’economia catalana
ha consolidat l’etapa expansiva
iniciada a finals de 2003
�20
Pressupost de la Generalitat: més despesa social,
més inversió i millora de la gestió
Les polítiques socials representen
el 50% de la despesa en
els pressupostos del 2006
El Govern ha fet de la despesa social un dels seus eixos principals. Així, el
2006, un 56,9% dels recursos es destinen a les polítiques socials: salut, educació, justícia i serveis als ciutadans. També es fa una especial atenció a la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana, a l’equilibri
territorial i a la sostenibilitat. En aquest sentit, cal destacar que aquest increment de la despesa destinada a polítiques socials s’ha produït al llarg de tota
la legislatura; així, en els pressupostos de 2004 i 2005, els capítols destinats a
polítiques socials han augmentat en un 16% i un 29% respecte al pressupost
de 2003. I en el pressupost del 2006 representen un 55,64% del total.
L’esforç inversor és un dels pilars fonamentals dels comptes públics.
La inversió prevista per l’any 2006 es de 5.780 milions d’euros. L’increment
en relació a l’any 2004 es del 84,2%. Aquest salt inversor sense precedents
s’evidencia en les xifres d’inversió per habitant, passant de 365 euros el 2003
a 691 euros el 2006. El menor recurs a l’endeutament per al finançament de
la inversió és una altra de les característiques remarcables de la gestió dels
comptes públics, amb una reducció del creixement de l’endeutament net de
l’exercici del 8,4% el 2006.
D’altra banda, la voluntat del Govern d’incrementar la transparència i
l’eficàcia en la seva gestió té un reflex important en el procés d’elaboració
del pressupost. L’estructuració en programes i l’orientació a objectius i resultats així com la inclusió de noves entitats que fins ara no formaven part dels
pressupostos fa que el procés dels comptes públics sigui més transparent,
eficaç i eficient.
Pressupost consolidat de la Generalitat de Catalunya
Font: Pla de Govern, Generalitat de Catalunya
2004
2005
2006
22.471 M€
26.501 M€
29.689,5 M€
Pressupost 2006 - Despeses del sector públic (M€)
Àrees de despesa
Font: Departament d’Economia i Finances
Import
Funcionament de les institucions i Administració general
%
2.037,3
6,9
16.896,6
56,9
Serveis i béns públics de caràcter econòmic (infraestructures, R+D+i, medi ambient, territori...)
5.294,3
17,8
Foment i regulació dels sectors productius
1.447,7
4,9
Suport financer als ens locals
2.798,5
9,4
Altres (fons de contingència i deute públic)
1.215,2
4,1
29.689,5
100,0
Béns i serveis públics de caràcter social i protecció i promoció social
Total (M€)
Important disminució del dèficit
El dèficit públic s’haurà reduït
un 50% en tan sols tres anys
A l’inici del seu mandat, el Govern va encarregar a un grup d’experts independents un informe econòmic i financer per conèixer l’estat de les finances
de la Generalitat. Segons aquest estudi, l’any 2003 es va tancar amb un dèficit de 1.264 milions d’euros. La preparació i l’aplicació escrupulosa del Pla
de sanejament pressupostari ha permès la reducció del dèficit i el resultat
negatiu, que ha estat de 250 milions d’euros, xifra que millora en més de
1.000 milions el resultat de l’any 2003. El Pla preveu l’equilibri pressupostari
el 2008.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
21
L’endeutament net del 2006 serà de 933 milions d’euros, davant els 2.604
del 2003, de manera que el volum total del deute sobre el PIB català ha passat
de representar un 11,82% el 2003 a l’11,78% actual. Aquest procés de reestructuració també ha permès reduir l’ús d’instruments financers atípics, més
costosos per a l’Administració i menys transparents que els mecanismes tradicionals d’endeutament. L’estalvi corrent s’ha triplicat en tres anys, passant
de 514 milions el 2003 a 1.462,3 el 2005; la previsió per al 2006 és de 1.762,5.
Reducció del dèficit
Font: Departament d’Economia i Finances
Dèficit (SEC 95)
2003 (liq)
2004 (liq)
2005 (pr)
2006 (es)
-1.264
-821
-650
-525
Elaboració d’un pla de mesures contra la inflació
a Catalunya
El Pla contra la inflació inclou 39 mesures per corregir el diferencial d’inflació
que Catalunya registra tant amb Espanya com amb la zona euro. Aquestes
mesures s’orienten a la millora de la competitivitat i la productivitat de la
nostra economia, a la millora de la racionalització i eficiència de l’administració pública, a la millora del funcionament de certs mercats, així com a
l’adopció d’actuacions concretes en diversos àmbits: defensa dels consumidors i usuaris, mercats de productes, formació, sanitat, transport i logística, habitatge, energia i mesures en relació a l’elaboració de l’instrumental
estadístic.
Millora del finançament de la sanitat
En el marc de l’impuls de la millora del finançament, el Govern va obrir el
debat que va portar a un acord estatal per millorar el finançament de la
despesa sanitària que ha beneficiat totes les comunitats autònomes i que
va ser adoptat a la Conferència de Presidents del mes de setembre. Gràcies a
aquest acord, Catalunya rebrà, el 2006, 646 milions d’euros addicionals per al
finançament de la despesa sanitària.
Acord estratègic amb les organitzacions empresarials i
els sindicats per millorar la competitivitat de l’economia
catalana
L’estratègia més ambiciosa per al canvi econòmic que Catalunya ha emprès
en els darrers 30 anys, per tal de seguir potenciant el creixement de l’economia, és la signatura, juntament amb organitzacions sindicals i empresarials,
de l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i
la competitivitat de l’economia catalana. Les 86 mesures de l’acord actuen
en àmbits fonamentals per a la millora de la competitivitat com l’R+D+i, la
formació, les infraestructures i el finançament de les empreses, així com en el
foment de la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la cohesió social.
En aquests moments s’ha complert el 66% de les previsions del pacte: 43 de
les mesures es poden donar per assolides i enguany se n’acabaran d’implementar 14 més. El pressupost estimat inicialment fins a finals de legislatura
era de 3.000 milions d’euros, tot i que les eleccions anticipades fan variar
aquesta previsió. De moment, l’any 2005 ja se n’hi van destinar 1.020 i el
2006 se n’hi destinen 1.590 milions.
En concret, des de l’entrada en vigor de l’Acord estratègic s’han dut a
terme un seguit de mesures. Des del 2003 s’ha incrementat el pressupost de
Ja s’han complert el 66% de les
previsions de l’Acord estratègic
i s’hi han invertit més
de 2.600 milions d’euros
�22
la Direcció General de Recerca en un 72%, dins del capítol dedicat a R+D+i.
També s’han realitzat 38 actuacions d’accés sostenible que afecten 64 municipis i 118 polígons industrials, en el capítol de les infraestructures de transport i mobilitat. En el camp de la internacionalització, ja s’ha creat un centre
de promoció de negocis a Xangai i s’han implantat plataformes empresarials a París, Varsòvia, Budapest i Praga, així com nous centres de promoció
turística a Frankfurt, Milà i Beijing. I, finalment, dins de l’àmbit de les relacions
laborals i de la cohesió social s’han dut a terme mesures com la creació de
l’Indicador de Rendes de Suficiència de Catalunya (IRSC) i s’han constituït la
Comissió per l’estudi de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral
i la Comissió per a la millora de la gestió de la incapacitat temporal.
L’activitat exportadora ha assolit la millor xifra dels darrers
cinc anys
Les exportacions catalanes han
augmentat un 9% en el primer
trimestre del 2006 i un 13% fins
l’abril
Les empreses exportadores catalanes han assolit el millor nivell d’activitat
exportadora des de 2001. El clima exportador de Catalunya, corresponent al
primer trimestre de 2006, presenta un saldo positiu del 38,7%. Aquest saldo
està motivat pel fet que el 54% dels exportadors catalans van presentar
una activitat exportadora a l’alça i només el 15,3% han registrat un nivell a
la baixa. Aquesta dada és la més positiva dels darrers cinc anys i clarament
superior a la segona millor xifra corresponent al segon trimestre del 2004,
un 21% de saldo positiu.
D’altra banda, la cartera actual de comandes presenta una dada especialment bona: 40,8 punts, la millor xifra del darrer lustre, mentre que les expectatives per als propers dotze mesos presenten un saldo positiu superior
a l’actual (43 punts).
Exportacions de productes industrials (variació interanual en %)
Font: Idescat
30
25
17,8%
20
15
10
5
0
-5
-10
2001
2002
2003
2004
2005
2006
Comerç de béns amb l’estranger (variació interanual, mitjana mòbil 12 mesos)
Font: Idescat i Agència Estatal de l’Administració Tributària
20
Exportacions
15
Importacions
10
5
0
-5
M
02
J
S
D
M
03
J
S
D
M
04
J
S
D
M
05
J
S
D
M
06
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
23
Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana
2005-2008
Com a conseqüència de l’Acord estratègic, a començaments de l’any passat
es va aprovar el Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 20052008, del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA). Entre els
objectius del pla hi ha aconseguir un flux d’inversió directa a l’estranger de
25.000 milions d’euros anuals, incrementar un 35% les exportacions, augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores regulars, organitzar sectorialment les polítiques d’internacionalització de les empreses
i incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins a un 15% del total.
En conseqüència, el COPCA ha dut a terme accions adreçades a la internacionalització de les empreses i ha intensificat el desplegament de la seva xarxa
de plataformes empresarials, promoció i assessorament per a la participació
d’empreses catalanes en licitacions internacionals i formació d’especialistes
en comerç exterior i internacionalització de l’empresa. Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar, de mitjana, prop
d’un 45% les vendes a l’exterior.
L’any 2004 es va acordar la creació de la Xarxa d’Agències per a la Internacionalització. I, en el decurs de 2005, es van concretar els entorns empresarials participatius de l’Anella Internacional amb un pressupost de partida de
600.000 euros, una plataforma de gestió i fòrum de debat que mitjançant la
tecnologia web, esdevindrà un punt de trobada i element dinamitzador. S’ha
fet la convocatòria per a la concessió d’ajuts per al foment de la internacionalització de l’economia catalana amb una quantitat màxima de 15,6 milions
d’euros el 2005 i 14,9 milions d’euros el 2006.
Els programes d’iniciació
a l’exportació del COPCA han
contribuït a incrementar prop
d’un 45% les vendes a l’exterior
Creació de l’Observatori de Mercats Exteriors
Aquest observatori, creat el passat novembre, serà una eina de seguiment de
tendències sectorials, de mercat i tecnològiques per conèixer millor la realitat i l’evolució de l’entorn. Analitzarà les tendències amb l’ajuda d’indicadors
d’interpretació immediata que facilitin l’adopció de decisions.
Rebaixa de l’impost sobre successions i donacions
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que suposa una reducció del 30% de la pressió sobre
els béns no bonificats. Amb les modificacions proposades pel Govern, un
80% dels ciutadans en quedarà exempt i la pressió fiscal mitjana es reduirà
un 24% per a tots els contribuents. Es millora el tractament fiscal per als familiars directes, especialment els cònjuges, al mateix temps que es suavitzen
els tipus impositius per als familiars llunyans i no parents.
Preparació de la reforma de l’Administració Tributària
de Catalunya i nou portal e-tributs
El Departament d’Economia i Finances ha posat en marxa el programa per
a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya, que proposa un nou
model de gestió tributària. En destaca la creació de la futura Agència Tributària de Catalunya, prevista en el nou Estatut. Igualment, en la línia de facilitar
al ciutadà la seva relació amb l’administració, s’ha posat en funcionament el
portal e-tributs, per poder realitzar telemàticament els tràmits més habituals
relatius als impostos gestionats per la Generalitat.
El 80% dels afectats per l’impost
sobre successions i donacions
quedarà exempt de pagar-lo
�24
Nou impuls de l’Institut Català de Finances
El Pla estratègic de l’ICF
el converteix en un instrument
al servei del creixement
i la competitivitat de les empreses
catalanes
El Govern ha dissenyat un Pla estratègic per a l’Institut Català de Finances
(ICF) per tal de convertir-lo en el veritable instrument financer de la Generalitat al servei del creixement i la competitivitat de les empreses catalanes.
L’any 2004 es va iniciar el sanejament patrimonial de l’entitat que ha de
culminar l’any 2007. Durant aquest temps, és previst un augment considerable de la capitalització de l’Institut, així com una reducció important de la
ràtio de morositat, passant del 4,5% el 2004 a un 2,9% el 2007, data en què
el volum d’actius gestionats per l’ICF serà d’uns 3.000 milions d’euros. Les
actuacions més destacades de l’Institut en aquests dos anys i mig han estat
la posada en marxa de nous instruments per millorar l’accés al finançament
de les pimes catalanes –com ara l’ICFcrèdit, els préstecs participatius o els
fons de titulització d’actius–, la participació en diversos préstecs sindicats
que han permès portar a terme operacions estratègiques per al nostre món
empresarial, la línia d’avals destinada a ajudar els joves a emancipar-se,
l’estructuració del Pla financer de Fira 2000, el finançament dels trens de la
L9 del metro de Barcelona i la creació d’ICF Equipaments per al finançament
de la construcció i manteniment d’equipaments públics. També cal remarcar
l’obertura de noves línies de crèdit específiques per finançar els ajuntaments
que participin en la construcció d’equipaments esportius, per finançar les
matrícules universitàries o per a les empreses del sector audiovisual, entre
d’altres.
Millor coordinació entre el Govern i l’acció social
de les caixes i reforma de la Llei de caixes
La nova Llei de caixes introdueix
canvis normatius per adaptar
i modernitzar el model català
de caixes d’estalvi
Al llarg de la legislatura, la col·laboració entre la Generalitat i les caixes
d’estalvi s’ha reforçat. El Govern entén que es tracta d’institucions clau per
al desenvolupament econòmic i social del país i, per això, el mes de març
de 2005 la Generalitat i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi van crear
una comissió mixta paritària per analitzar i posar en marxa propostes en tres
àmbits: la col·laboració i participació de les caixes d’estalvi en infraestructures estratègiques, la millora i reforçament dels òrgans de govern de les
caixes i l’acció de l’obra social com a complementació a les polítiques socials
públiques. Referent als òrgans de govern de les caixes, la reforma de la Llei
de caixes introdueix retocs a l’actual normativa per preservar i modernitzar el
model català de caixes d’estalvis. Finalment, pel que fa a l’increment de l’obra
social, les caixes han incrementat els recursos de les seves polítiques socials
en un 58% entre 2003 i 2006, passant de 269 a 426 milions d’euros.
Promoció de projectes d’interès general
En el terreny financer, cal esmentar tant la creació del Fons Europeu per a la
Mediterrània i el Fons de Capital Risc per invertir als països del Magrib, com
la creació de la primera borsa de drets d’emissió de CO2 de l’Estat, la SENDECO2.
Racionalització de la gestió del patrimoni de la Generalitat
Des del Departament d’Economia i Finances, s’ha iniciat un procés de racionalització de la gestió del patrimoni immobiliari de la Generalitat. Aquest
procés té dos objectius principals: corregir la dispersió de les seus dels serveis de l’Administració catalana i aconseguir un estalvi econòmic i una major
eficiència. Les actuacions s’estan duent a terme tant en els serveis ubicats a
Barcelona com a d’altres ciutats.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
25
5
Política industrial
• Foment de la innovació i la competitivitat de les indústries catalanes
• Increment dels centres de recerca i innovació industrial
• Impuls a la transformació del sector tèxtil amb 10,5 milions d’euros
d’inversió al sector
El Govern ha dissenyat una política industrial per transformar el model productiu que ha permès el desenvolupament econòmic de Catalunya des de
la seva incorporació a la Unió Europea. Després de 20 anys d’aquest model,
les condicions d’internacionalització dels mercats ja no ens permeten ser
competitius en els termes en què ho havíem estat fins ara, en base als costos
laborals directes.
Aquesta transformació del model productiu s’ha fonamentat en un instrument principal, l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de
l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, que ja hem esmentat a
l’apartat anterior. A banda d’això, una des les actuacions a tenir en compte ha
estat la dirigida al sector tèxtil pel pes que té el sector a Catalunya i l’impacte
de la liberalització del mercat internacional que el tèxtil ha afrontat des de
l’1 de gener de 2005. El Pla tèxtil 2005 va destinar 10,5 milions d’euros al
sector per tal d’impulsar la seva transformació i el 2004 el Govern ja havia
impulsat ajuts al sector tèxtil per valor de dos milions d’euros.
La inversió industrial a Catalunya
es recupera al llarg dels anys 2004
i 2005 amb creixements superiors
al 5% anual
Foment de la innovació i de la transferència tecnològica
El Govern considera que la innovació és un dels principals instruments per
a la millora de la competitivitat i la productivitat de les empreses i, per això,
ha augmentat exponencialment la dotació econòmica per al finançament
de projectes d’R+D+i (recerca, desenvolupament i innovació): les ajudes a la
innovació sumen més de 100 milions d’euros entre l’any 2004 i 2006.
Precisament, la nova Llei del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), aprovada el novembre de 2005, té per objectiu afrontar els
nous reptes de la política industrial com ara facilitar la innovació, la transferència i difusió de tecnologia, el desenvolupament empresarial i la internacionalització del teixit empresarial català. La llei recull l’obligació de respectar
el criteri de paritat, integra l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) dins l’estructura del CIDEM i crea un òrgan de govern amb la presència de les organitzacions empresarials i sindicals.
A més a més, el Govern ha impulsat la signatura de dos convenis de collaboració entre el CIDEM i el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per millorar el nivell tecnològic i la competitivitat de les pimes catalanes. El primer
té com a objectiu promoure la implantació d’una infraestructura de Punts
d’Assessorament i Inici de Tramitació que, entre d’altres serveis de suport,
permetrà als emprenedors fer els tràmits per posar en marxa una empresa
en menys de 72 hores. El segon conveni promou la innovació integral en
l’àmbit tecnològic i el desenvolupament de serveis o eines especialitzades,
com la utilització de préstecs participatius per a la posada en marxa de
noves empreses.
També s’han signat els acords per a la creació dels següents centres
tecnològics: el de l’Aeronàutica i l’Espai a Viladecans, el de Tecnologies de la
Les ajudes a la recerca,
desenvolupament i innovació
sumen més de 100 milions
�26
Nutrició i la Salut a Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries a Lleida, el de
la Logística al Prat de Llobregat, el de Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació (CENTA) a Girona, el dels mèdia a Barcelona i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. La Xarxa de Centres Tecnològics estarà formada,
a finals de la legislatura, per una desena de centres a tot Catalunya.
Un registre de centres permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia perquè identificarà les entitats que componen l’oferta
científica i tecnològica.
Nou Observatori de Prospectiva Industrial
A partir de la creació de l’Observatori de Prospectiva Industrial, instrument
per impulsar la transformació industrial a partir de la detecció de problemes i de la realització d’estudis, s’han elaborat 38 estudis sobre els sistemes
productius locals que han servit de base per a l’elaboració dels plans abans
citats.
Creació de l’Agència Catalana d’Inversions per atreure
inversors
L’Agència Catalana d’Inversions
ha gestionat, fins ara, 138
projectes i n’ha implementat
32 d’inversió empresarial, amb
una inversió global de 158 milions
d’euros, la creació de 1.509 nous
llocs de treball i el manteniment
de 2.124 més
El Govern ha creat l’Agència Catalana d’Inversions (ACI), que neix amb la
finalitat d’actuar com a punt d’interlocució entre l’empresa i l’Administració, en l’àmbit de les inversions i la reorganització empresarial a Catalunya,
tot impulsant la creació de llocs de treball estables i de qualitat a través
del suport a la inversió empresarial. L’Agència té la missió de fomentar les
inversions empresarials, nacionals o estrangeres, que siguin sòlides econòmicament i tecnològica.
Algunes de les empreses establertes a Catalunya i amb les quals ha collaborat l’Agència són Kao Corporation, Total Petrochemichals, Sanofi Aventis,
Kawasaki, Lanxess, Dow Chemical, Computer Associates o Atento.
Innovació empresarial
Els plans d’innovació del Bages,
d’Osona i de Terrassa s’han fet
en base al nou model
de dinamització de sistemes
productius locals
Per poder abordar el teixit industrial de forma més especialitzada, i degut
a la seva heterogeneïtat i especificitats pròpies de cada realitat present al
territori, s’ha donat un pas endavant en la segmentació dels sectors productius per delimitar àrees més petites d’actuació denominades “sistemes
productius locals”.
A partir del disseny del nou model de dinamització de sistemes productius locals i de generació de plans d’innovació territorial s’han elaborat
diversos projectes: el Pla d’innovació del Bages, el Pla d’innovació d’Osona i
el Pla d’innovació de Terrassa.
Finalment, per donar el suport necessari a les empreses que comencen
s’ha creat el Programa Créixer, que ha permès fer un diagnòstic empresarial
de les diferents àrees funcionals de l’empresa i fer recomanacions i proposar
línies de futur. S’han realitzat 784 diagnòstics al llarg d’aquest període i s’han
portat a terme 25 tallers de formació amb 260 empreses participants.
Recuperació de la indústria catalana
Els principals indicadors industrials –clima industrial, inversió industrial, índex de producció industrial, producte interior brut, ocupació i exportacions
i vendes– corresponents al primer trimestre de 2006 confirmen la recuperació de la indústria catalana, a la qual ha contribuït la política industrial del
Govern.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
La inversió estrangera a Catalunya ha estat excepcional. La inversió
directa va arribar als 2.567 milions d’euros durant l’any 2005, prop d’un 17%
del total de la rebuda per Espanya. La inversió industrial va suposar un 64,5%
d’aquesta inversió global amb un diferencial de Catalunya respecte a Espanya d’un 46,3%. Aquestes dades donen unes taxes de variació en la inversió,
respecte al 2004, del 33,6% en la inversió estrangera global i del 112,6% en la
inversió industrial.
Pel que fa a la confiança en la indústria catalana, mesurada per l’indicador de clima industrial, és la més alta des de l’estiu de 2003. També cal
destacar que les carteres de comandes són les més altes dels darrers cinc
anys i que el grau d’utilització de la capacitat productiva del segon trimestre
del 2006 és el més alt dels darrers dos anys.
El PIB industrial, principal indicador de conjuntura industrial, també ha
millorat. Durant el primer trimestre de 2006 ha experimentat un creixement
interanual de l’1,5%, cosa que suposa la xifra més alta des del tercer trimestre del 2001.
Aquesta millora de la situació industrial es fonamenta també en altres
indicadors, com són l’índex de producció industrial, amb un increment interanual d’un 7,6% durant el primer semestre de 2006; la inversió industrial,
amb un creixement del 5,3% al 2005; les exportacions, amb un 17,6% durant
el primer semestre d’enguany; les vendes, amb una previsió de creixement
per al 2006 d’un 6,4%, i, finalment, l’ocupació industrial, que ha augmentat
un 3,5% durant el primer trimestre de 2006.
Una llei per regular la seguretat industrial
Per tal de regular els criteris i instruments en matèria de seguretat industrial
a tot Catalunya, el Govern ha aprovat el projecte de Llei de seguretat industrial. El text preveu la creació de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial
com a autoritat que exerceixi les competències de la Generalitat en aquesta
matèria. La llei, que preveu augmentar la competitivitat en aquest sector, també regula aspectes relacionats amb la seguretat d’equipaments industrials.
27
La inversió directa estrangera
a Catalunya va arribar
als 2.567 milions durant el 2005,
un 17% del total rebut a Espanya
�28
6
Ocupació. Lluita contra l’atur
i la precarietat laboral
• La taxa d’ocupació se situa al 71,5% i assoleix els objectius
europeus del 2010
• La taxa d’atur se situa dos punts per sota de la mitjana espanyola
• S’ha reduït la sinistralitat laboral respecte l’any 2003, malgrat
un cert repunt l’any 2006
• El Govern ha fomentat la formació professional, amb
la col·laboració dels empresaris i els sindicats
Taxa d’atur estimada
Font: Enquesta de població activa (EPA) i Enquesta de les forces de treball (EFT)
12.0
11.5
11,6%
10.5
CAT
11,3%
11.0
ESP
UE
9,6%
10.0
10,3%
9.5
9,33%
7,6%
9
9%
8.5
9,1%
8,53%
9%
8
7,5
7,12%
7
7%
6,47%
6.5
juliol 2006
gener 2006
juliol 2005
gener 2005
juliol 2004
gener 2004
juliol 2003
gener 2003
6
juliol 2002
S’han assolit els objectius fixats
per la Unió Europea per al 2010
en taxes d’ocupació, tant per
al conjunt de la població com
per a les dones
El nivell d’ocupació de Catalunya assoleix ja ara l’objectiu europeu per a
2010. En aquests moments, Catalunya, que té una taxa d’ocupació del 71,5%,
és la comunitat autònoma on hi ha més persones ocupades, en concret
3.413.900 treballadors i treballadores, un nivell lleugerament superior a
l’objectiu fixat per a tota la Unió Europea per a 2010, d’aquí a quatre anys
(70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones que tenen edat
de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. En el cas de les dones,
la taxa és d’un 61,4%, que també és l’objectiu europeu per a 2010 (60%).
El nivell d’atur és el més baix en un segon trimestre des de 1980 i la taxa se
situa en un 6,5%, per sota de l’espanyola i l’europea.
Des de finals del 2003 s’han creat a Catalunya 352.800 llocs de treball,
que representen una mitjana de més de 410 nous ocupats per dia. Pel que fa
a les dones, el creixement ha estat de 193.600 llocs de treball, un increment
superior al 15% en poc més de dos anys. Les dones ocupen el 55% dels llocs
de treball creats.
La taxa de temporalitat, que a Catalunya és actualment del 26,8%, està
gairebé tretze punts per damunt de la mitjana europea (14%), però més de
set punts per sota de la taxa espanyola (34%).
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
29
La plena ocupació, objectiu estratègic
Arribar a nivell de plena ocupació efectiva és un objectiu difícil d’assolir però
que s’ha de perseguir sempre i els resultats actuals de l’ocupació catalana
són molt positius en aquesta direcció. El Pla general d’ocupació insisteix en
el creixement quantitatiu, però situà el repte de la qualitat com a primera
prioritat.
Augmenta l’ocupació i la contractació indefinida
El número d’afiliats a la Seguretat Social ha augmentat el mes de juliol en
103.208 persones respecte al any anterior, cosa que suposa un 3,17%
interanual.
Les contractacions indefinides també han experimentat una evolució
positiva, ja que s’han incrementat un 23,4% durant els set primers mesos de
l’any, davant del 7% registrat per les contractacions temporals durant aquest
mateix període.
Les contractacions indefinides
augmenten prop d’un 24%
Actualment, 794.000 persones treballen a la indústria
El creixement de l’ocupació al sector industrial es manifesta en la creació
de 19.500 nous llocs de treball en el darrer any. Aquesta dada reflecteix
l’estabilitat de l’ocupació industrial malgrat els processos d’ajust i deslocalitzacions d’activitat industrial cap a altres països amb condicions laborals més
desfavorables i costos salarials inferiors.
La indústria també veu com creix
l’ocupació tot i estar immersa en
un context d’ajust estructural
Un nou model de Servei d’Ocupació de Catalunya
Ja s’han aprovat les Bases per a un nou model de gestió i descentralització
de les polítiques actives d’ocupació, que serà l’instrument fonamental per
a una atenció més personalitzada al ciutadà. També s’ha posat en marxa la
nova pàgina web del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb l’objectiu
que sigui l’oficina virtual de treball de la Generalitat, amb blocs d’informació
específics segons els destinataris (persones, empreses i territoris).
Per tal d’assolir la plena ocupació, des del SOC s’ha dissenyat el Pla integral de polítiques actives d’ocupació de Catalunya, amb una inversió de més
de 150 milions. D’aquesta inversió es pot destacar la constitució dels primers
consorcis de gestió i desenvolupament de polítiques actives d’ocupació a la
ciutat de l’Hospitalet i a la comarca del Vallès Occidental. Emmarcat dins el
Pla s’ha establert l’acord per a la creació de quatre centres integrals de formació professional per a l’any 2005. Aquests centres integrals estan formats
per la formació professional reglada, la contínua i la formació ocupacional.
L’objectiu de creació d’aquests centres és unificar els diferents programes,
centralitzant en un únic espai les diverses necessitats i oferint, així, un servei
més eficient. I finalment, com una altra iniciativa del Pla integral de polítiques actives, s’han destinat 5,2 milions pel desenvolupament de projectes
de nous jaciments d’ocupació pel 2005-2006.
Nous centres integrals de formació
Font: Departament de Treball i Indústria
Nom del centre
Àmbits d’actuació
CIFO de Sant Feliu de Llobregat
Automoció
CIFO de Tarragona
Química
Centre Integral Lacetània (Manresa)
Electricitat, electrònica, automoció, obra civil
i mecànica
Centre Integral Garrotxa (Olot)
Electricitat, electrònica, mecànica, obra civil,
tèxtil, agrari, sanitari
Els primers quatre centres
integrats de formació
professional etan ubicats al Baix
Llobregat (sector automòbil), a
Tarragona (sector químic), a Olot
i a Manresa.
�30
Cap a una ocupació de qualitat
El Departament de Treball i Indústria ha destinat 620.369.461 euros a les
polítiques actives per millorar la qualificació i l’ocupabilitat de la població.
Han estat usuàries d’aquestes accions 675.827 persones. Aquestes polítiques
inclouen la formació professional per persones ocupades o en atur, la creació de plans d’ocupació, escoles taller i cases d’ofici, així com la realització
d’estudis, itineraris personals d’inserció, accions integrades i pactes territorials per a l’ocupació. D’altra banda, els fons destinats a formació contínua
a Catalunya s’han incrementat fins arribar a 80,8 milions d’euros.
L’índex d’accidents laborals ha baixat un 28%
des de l’any 2000
L’any 2005 l’índex de sinistralitat
laboral va arribar al valor mínim
des de l’any 2000
S’ha posat en marxa una iniciativa,
pionera a tot l’Estat, que
consisteix en l’enviament
de gairebé 5.000 comunicacions
a les empreses
L’any 2005 s’ha arribat al valor mínim de l’índex de sinistralitat –nombre
d’accidents per cada 100.000 treballadors– dels darrers cinc anys. En termes absoluts, l’índex d’incidència ha passat dels 8.296 accidents per cada
100.000 treballadors de 2000, als 5.949 de 2005, fet que ha suposat una
reducció del 28,2%. Actualment, en el primer trimestre de 2006, aquest índex
se situa en 6.168 accidents a causa de les incidències lleus. I pel que fa als
accidents mortals, també s’han reduït de prop d’un 25% des de l’any 2003.
Pel que fa a les mesures emprades, el Departament de Treball i Indústria ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en
l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que
pateixen més accidents laborals perquè compleixin amb la Llei de prevenció
de riscos. El 81% de les empreses catalanes no ha patit cap accident laboral
durant l’any 2005.
Evolució de l’índex d’incidència dels accidents en jornada de treball amb baixa
Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006)
10.500
9.500
Catalunya
Barcelona
Lleida
Espanya
Girona
Tarragona
2005
interanual
2005-2006
8.500
7.500
6.500
5.500
4.500
2002
2003
2004
Total d’accidents mortals
Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006)
10
5
0
2002
2003
2004
2005
interanual
2005-2006
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
31
El Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals (2005-2008) compta
amb un pressupost global de 67.933.900 euros i dóna compliment a una de
les propostes prioritàries recollides a l’Acord estratègic: reduir la quantitat
i la gravetat dels danys a la salut que es produeixen a la feina i garantir la
millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Es tracta
d’un pla transversal que té com a objectiu reduir el nombre i la gravetat dels
accidents laborals i millorar les condicions de seguretat i salut en el treball.
Comença l’elaboració d’un Pla estratègic per a la conciliació
de la vida laboral i familiar i s’aprova la Llei de conciliació
del funcionariat
En el marc de l’Acord estratègic s’ha creat la Comissió per a l’estudi de la
conciliació de la vida personal, laboral i familiar, a la qual diversos departaments han aportat les seves propostes en aquesta matèria. Així, el Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla estratègic per la
conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar.
El Pla, que vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials, estarà
llest en sis mesos. D’altra banda, i com a fita històrica, el Parlament va aprovar
el juliol de 2006 la Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal
de les administracions públiques de Catalunya, pionera a l’Estat espanyol.
La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i
també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals,
amb els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís
de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de
reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen
mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran
sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència
per a la mobilitat laboral.
La nova normativa de conciliació
de vida laboral i familiar equipara
la filiació biològica amb
les adopcions i acolliments,
així com el matrimoni amb
les parelles de fet
�32
7
Comerç, turisme i consum
• Les noves lleis d’equipaments i d’horaris comercials estableixen un
nou model comercial català
• Impuls definitiu a l’expansió de la Fira de Barcelona, que serà
la segona fira d’Europa en superfície amb les obres d’ampliació
previstes fins el 2009
• Pla estratègic cap a un nou model turístic basat en la qualitat,
la sostenibilitat i l’equilibri territorial
• Més protecció per als consumidors i usuaris de l’Agència Catalana
de Consum
L’activitat normativa del Govern
s’ha centrat en preservar el model
comercial català
L’objectiu del Govern en matèria de comerç és preservar i potenciar el
model comercial català, caracteritzat per la coexistència equilibrada dels
diferents formats de la distribució detallista, amb un pes específic important
del comerç de petita i mitjana empresa en trama urbana.
Una bona aproximació per analitzar la salut del comerç urbà és el “Clima
comercial urbà de Catalunya”, un indicador que determina la marxa del negoci als establiments detallistes situats en zones de l’interior d’un nucli urbà
caracteritzades per una alta concentració d’oferta comercial. Concretament,
estudia si la marxa del negoci és bona, regular o dolenta, i analitza el saldo
entre les opinions positives i les negatives. Així, per exemple, el quart trimestre del 2005 el resultat va ser de 32,8%, que representa el percentatge net de
respostes de percepció positiva del sector.
%
Clima comercial urbà a Catalunya: marxa del negoci
(saldo respostes positives - negatives)
Font: IDESCAT (2006)
40
35
30
25
20
15
10
5
0
T1/2004
T2/2004
T3/2004
T4/2004
T1/2005
T2/2005
T3/2005
T4/2005
Com es pot observar en el gràfic, la situació del sector és estable i només
un percentatge baix d’enquestats manifesta que la marxa del negoci és
dolenta.
Per tal de preservar el model comercial català, el Govern té bàsicament
dues línies d’actuació: racionalitzar i dinamitzar el comerç urbà, i garantir les
condicions de competència entre els diferents formats comercials.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
33
La Llei d’equipaments comercials pretén racionalitzar
i dinamitzar el model comercial català
El desembre de 2005 es va aprovar la Llei d’equipaments comercials que
impulsa un model comercial compacte, complex i cohesionat. Compacte,
per reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris; complex, perquè
combina l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis, i cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense
haver de desplaçar-se. Aquesta llei consolida també el Pla territorial sectorial
d’equipaments comercials (PTSEC), en procés de reelaboració, com l’instrument d’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència
comercial. Aquest Pla preveu un creixement comercial total de 395.000m2
i un increment de 132.000 m2 de supermercats. El text regularà la implantació de grans i mitjans establiments i garantirà l’equilibri entre operadors
i la llibertat d’establiment de nous distribuïdors.
El Pla d’equipaments comercials
preveu un creixement comercial
total de 395.000 m2
Nova Llei d’horaris comercials
El 23 de desembre de 2004 el Parlament va aprovar la Llei d’horaris comercials, a iniciativa del Govern. La llei estableix que els comerços puguin obrir un
màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies
festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 m2, que no
estaran sotmesos a limitacions horàries. Cal destacar que aquesta excepció
és fruit d’un acord amb l’Estat en el marc de la Comissió mixta Estat-Generalitat, i permetrà estabilitat jurídica, ja que evitarà futurs recursos contra la llei.
La nova normativa d’horaris fixa
que la majoria dels comerços
puguin obrir un màxim de
72 hores setmanals i 8 dies festius
Impuls a l’expansió de Fira de Barcelona per tal de situar-la
a primer nivell europeu
L’impuls del Pla estratègic de la Fira de Barcelona 2006-2015 pretén situar
l’equipament com una de les infraestructures de referència de l’economia
catalana i el vol consolidar a primer nivell europeu. El Govern li ha donat
l’empenta definitiva amb el compromís d’aportar 85 milions d’euros durant
aquest període i amb la participació de l’ICF amb un préstec participatiu de
62 milions d’euros i un altre pel finançament de les obres d’ampliació. El Pla
estratègic preveu l’ampliació del recinte per convertir-lo el 2009 en el segon
recinte firal més gran d’Europa. L’informe sobre l’impacte econòmic de la
Fira sobre el seu entorn geogràfic estima que és de prop de 2.000 milions
d’euros, un 2,4% del PIB de Catalunya, i crea al voltant de 41.000 llocs de
treball relacionats. A més de reconèixer la importància estratègica de Fira de
Barcelona, s’ha potenciat decididament el desenvolupament de tota la xarxa
firal de Catalunya, que compta amb 400 fires repartides per tot el territori i
recintes firals tan importants com Girona, Lleida, Reus o els nous de Tortosa i
Manresa.
Turisme, sector estratègic de l’economia catalana
El turisme és un sector cabdal de l’economia catalana, ja que representa
un 11% del PIB. Les darreres dades disponibles conviden a l’optimisme, en
el sentit que dibuixen un sector dinàmic que no para de créixer. El nombre
de turistes estrangers no ha deixat de créixer any rera any, especialment
després de l’estabilització de 2003, passant de 12.324.000 turistes l’any 2002
a 14.680.000 l’any 2005 (increment de més del 19%).
La despesa realitzada pels
estrangers a Catalunya el 2004
va ser de 8.770 milions d’euros
(un 15,5% més que el 2003).
La despesa turística de l’any
2005 va arribar als 9.378 milions
d’euros
�34
Turistes estrangers (en milers)
Font: IDESCAT, elaboració pròpia
Milers de pernoctacions dels
turistes estrangers a Catalunya
2001
91.034
14.500
2002
104.329
14.000
2003
99.304
13.500
2004
111.354
13.000
2005
114.652
12.500
12.000
11.500
2002
2003
2004
2005
El primer instrument en matèria de turisme:
un pla estratègic que posa les bases per a un nou model
El nou model turístic català marca
les directrius cap a una oferta de
qualitat, competitiva i sostenible
L’any 2006 han acabat els treballs d’elaboració i presentació del Pla estratègic del turisme a Catalunya 2005-2010, el full de ruta del model turístic per
als propers anys i que marca les directrius per a una oferta diferenciada de
qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda, que sigui sostenible i territorialment equilibrada. En l’elaboració del Pla hi ha participat el
món acadèmic i els agents socials. Quant als plans de dinamització turística,
durant el 2004 i 2005 s’han aprovat el Pla de dinamització turística de Santa
Susanna i el del producte turístic Terres de l’Ebre. I a més, el Pla de foment
del Consell Comarcal de l’Anoia, el del Consell Comarcal de La Selva, el del
Consell Comarcal del Pallars Jussà, el del Consell Comarcal del Berguedà,
el del Consorci Ruta del Cister, el del Consorci Alba-Ter, el del Consorci del
Ripollès, el de l’Ajuntament Banyoles/Consell Comarcal del Pla de l’Estany,
el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el del Consell Comarcal de les
Garrigues, el de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i el de l’Ajuntament de
Tossa de Mar.
El Projecte de llei de l’Agència Catalana de Turisme té com
a objectiu reordenar l’administració turística de Catalunya
La prioritat d’aquest nou òrgan és donar un impuls quantitatiu i qualitatiu
al turisme català, que té una gran importància no només econòmica, sinó
també social, cultural i ambiental per a Catalunya. Aquesta Agència, que
substituirà el Consorci de Turisme de Catalunya, exercirà, entre d’altres, les
funcions de planificació, coordinació, execució i impuls de les accions de promoció turística. A més, també impulsarà la comercialització dels productes i
serveis turístics catalans, i fomentarà les interrelacions entre administracions
turístiques, així com la participació del sector privat en la promoció turística.
Remodelació de la política de promoció turística
Per tal de desenvolupar la nova promoció turística, el Govern ha posat en
marxa, entre d’altres mesures, l’Observatori del Turisme i la potenciació de
la marca Catalunya. L’Observatori és el primer ens que es dedica a l’estudi i
seguiment del turisme a Catalunya, i la marca Catalunya vol potenciar el país
internacionalment i com a fet diferencial. També s’ha redactat un decret que
ordena les característiques dels establiments rurals per tal que ofereixin una
oferta de qualitat més competitiva davant d’altres tipus d’establiments.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
35
Més protecció a consumidors i usuaris amb la creació
de l’Agència Catalana del Consum
La Generalitat té competències plenes en matèria de consum i és qui, en
definitiva, ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors
i consumidors. Per tal de dur a terme aquesta tasca la principal línia d’actuació que està seguint el Govern és la unificació i potenciació de les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor.
En aquest sentit, cal destacar la creació de l’Agència Catalana de Consum
el 2004, que ha assumit les funcions de la Subdirecció General de Consum i
l’Institut Català del Consum. L’Agència ha permès realitzar 38.000 actuacions
inspectores i la retirada de més d’1 milió d’articles. S’han imposat més de
1.276 sancions equivalents a 4,5 milions d’euros en multes. A més, en quant
a la mediació i l’arbitratge, cal destacar l’important augment de les mediacions fetes per la Junta Arbitral de Consum: un 26% més el 2005.
Arran de l’actuació de l’ACC s’han
retirat més d’un milió d’articles
de consum defectuosos. Aquesta
tasca ha estat possible gràcies
a les més de 38.000 inspeccions
que s’han realitzat
�36
8
Tecnologies de la informació
i de la comunicació
• Extensió progressiva dels serveis avançats de telecomunicacions
a tot el territori amb ITCat, un nou ens creat pel Govern i Localret
Enfortiment
de la Xarxa de Telecentres de Catalunya
•
• Una administració electrònica més accessible als ciutadans amb
un nou gencat.cat
• Important extensió de les TIC als centres educatius, amb el cablatge
i creació de xarxes locals fixes i wi-fi a 2.330 centres educatius
El sector de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) viu un
nou moment moderadament expansiu, un cop superada la crisi de fa uns
anys. Això ha produït moviments empresarials i de mercat i, en darrer terme,
l’arribada als usuaris de noves tecnologies i preus més competitius, sobretot
en l’ADSL. Els ciutadans reclamen que els serveis siguin accessibles des de
qualsevol racó del territori i que les funcions i serveis que es puguin trobar
en línia siguin cada cop més nombroses. El Govern ha fet front a aquests
reptes donant a llum a dos plans directors, que per primer cop concreten
i calendaritzen les actuacions necessàries: són el Pla de serveis i continguts
i, sobretot, el Pla director d’infraestructures de telecomunicacions, que representa una inversió de 38 milions d’euros en més de 700 projectes fins l’any
2008.
En aquest context, els principals indicadors de l’Estat a Catalunya en
l’àmbit TIC han seguit millorant, com ho mostren les dades següents.
Cal dir que, tot i la millora, queda encara molt de marge fins arribar a les
xifres habituals en els països més avançats del nostre entorn.
% llars Equipament TIC a la llar
Evolució 2000-2005
Font: Fobsic/Idescat
100
Telèfon mòbil
Internet
90
Banda ampla
Ordinador
80
70
44,8%
65,2%
69%
45,7%
48,5%
48,5%
48,3%
28%
29,9%
31,6%
40
27,1%
30
20
78,4%
51,6%
33,1%
18,5%
10
4,9%
7,7%
desembre 2002
50
58,3%
73,1%
64,2%
maig 2002
60
10,6%
82,2%
55,1%
34,6%
79,7%
82,69%
54,7%
56,5%
40,4%
40,9%
24,7%
13,4%
17,8%
juny 2005
juny 2004
desembre 2003
maig 2003
novembre 2001
abril 2001
0
abril 2000
Un 40,9% de les llars catalanes
tenen accés a Internet
i, d’aquestes, més de la meitat
hi accedeixen en banda ampla
(any 2005)
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
37
El Govern crea ITCat per estendre les telecomunicacions
a tot el territori i facilitar la competència
Amb l’objectiu de seguir en aquesta línia de creixement a Catalunya, l’acció
del Govern s’ha centrat en aquests mil dies en diferents línies de treball.
En primer lloc, per tal de fer arribar la banda ampla a tota la població sense
discriminació per lloc de residència i amb el mateix nivell de qualitat i de diversitat en l’oferta per a tots els ciutadans, la Generalitat ha signat un acord
amb el Consorci Local Localret per tal de crear Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat), l’ens gestor d’infraestructures que haurà
d’assegurar la possibilitat d’arribar a tots els nuclis de població de Catalunya
a tots els operadors de serveis del mercat. S’ha signat per primer cop un conveni amb Localret on se l’hi encarreguen tasques concretes en la promoció
d’aquesta nova xarxa oberta, mostrant així el grau de confiança del Govern
en el món local en el desenvolupament de projectes estratègics. Caldran uns
quants anys per completar aquesta operació, que es fonamenta no només
en xarxa nova sinó en l’ús combinat de xarxes existents, que són propietat
d’operadors d’altres serveis en el territori.
El projecte Banda Ampla Rural ja cobreix una població
de 916.111 persones
El Govern ha redissenyat i impulsat el projecte Banda Ampla Rural, que
preveu fer arribar el servei d’accés a Internet en banda ampla, sobretot mitjançant tecnologies sense fils, a 1.880 entitats de població (significativament
més que el previst en plans anteriors). Si bé als territoris de Lleida i Tarragona
el projecte gairebé s’ha completat, a Girona i Barcelona s’està implantant
durant el 2006. La xarxa pública de banda ampla rural s’ha desplegat fins
ara a 970 nuclis de població de les comarques de Ponent, l’Alt Pirineu i
l’Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Es cobreix el 75% de la població
d’aquests territoris. Durant el 2006 s’haurà completat el desplegament a les
demarcacions restants de Catalunya.
En aquest moment 970 nuclis
de població ja disposen de Banda
Ampla Rural
La Xarxa de Telecentres de Catalunya arriba als 503 centres
d’accés a Internet
Per tal de poder dur a terme programes de formació o, en general, dinamitzar el territori entorn de les TIC, l’Administració ha enfortit significativament
la Xarxa de Telecentres de Catalunya (XTC), passant a un model d’equipament que permet la formació i dinamització tecnològica en el territori, amb
la perspectiva que esdevingui aviat un equipament social bàsic. Els telecentres són punts d’accés públic a Internet que ofereixen recursos de formació,
materials didàctics i divulgatius i que són atesos per persones expertes en
l’ús de les tecnologies de la informació. Aquesta xarxa no ha parat de créixer
i assoleix a hores d’ara la xifra de 503 espais d’accés públic a Internet (inclou
biblioteques). La Generalitat ha finançat la renovació de 44 telecentres amb
una inversió de gairebé mig milió d’euros.
Per primera vegada s’ha donat un fort impuls als programes de formació
i s’ha fet una convocatòria de subvencions orientada a projectes del món
local o d’entitats sense ànim de lucre, dotada amb un milió d’euros.
Al 2005 es van incorporar
a la Xarxa de Telecentres 29 punts
ubicats a les biblioteques
de la ciutat de Barcelona
Nombre de telecentres
Evolució 2003-2006
600
400
200
0
290
297
2003
2004
476
503
2005
2006
�38
Font: Departament d’Educació i Universitats
Telecentres i projectes de formació en TIC
Inversions 2005 en Xarxa de Telecentres de Catalunya
Alta
Ribagorça
2 1
2.617.995 €
Pallars Sobirà
3 1
Pallars Jussà
2 1
Solsonès
4 1
Cerdanya
2 3
Garrotxa Pla de
l’Estany
7 4
4 3
Berguedà
11 7
Pla
d’Urgell
Urgell
6 1
6
Terra Alta
4 1
Anoia
10 2
Gironès
26 9
Osona
16 4
Baix
Empordà
12 4
Selva
18 4
Bages
19 9
Segarra
3 1
Alt
Empordà
12 13
Ripollès
7 3
Noguera
6 6
Vallès
Occidental
34 11
Alt
Penedès
Baix
Alt
10 4
Llobregat
Camp Baix
7 2
37 7
4 3 Penedès
Priorat
Garraf
10 1
Baix
3
5 3
Camp Tarragonès
Ribera
15 2
17
d’Ebre
5 1
Garrigues
6 1
995.250 €
Total
Alt Urgell
5 1
Segrià
20 7
1.622.745 €
Ajuts a projectes de formació en TIC a Catalunya
Vall d’Aran
2 1
Conca de
Barberà
Vallès
Oriental
21 1
Maresme
16 5
Barcelonès
53 21
Baix Ebre
8 1
Montsià
8 3
Número de telecentres amb inversions el 2005
Ajuts a projectes de formació en TIC
Creació del domini .cat i renovació de gencat.cat,
amb continguts i serveis més accessibles
El gencat.cat té més de 200.000
visites diàries i el 012 ha
augmentat el volum de trucades
rebudes des del 2004 en un 24%
(increment entre primer
semestre de 2004 i primer
semestre de 2006)
El Govern ha donat un suport decisiu a l’aprovació per part de les autoritats
d’Internet del domini .cat, que suposa una excel·lent plataforma de desenvolupament per als continguts en llengua catalana a la xarxa. Per altra banda,
en la línia d’oferir als ciutadans serveis útils que justifiquin la connexió a
la xarxa i que a la vegada millorin l’eficiència en la prestació dels serveis
tradicionals, el Govern ha llançat el nou www.gencat.cat, el portal web de la
Generalitat que posa a l’abast dels ciutadans eines més potents d’accés a
la informació, així com nous serveis. Des de la renovació, el web ha augmentat en un 90% el nombre de visites. El nou Gencat ha rebut el premi ComputerWorld 2006 i va rebre una menció especial com a finalista del Stockolhm
Challenge 2006, dos premis de prestigi al món de les noves tecnologies.
El reconeixement ciutadà a la qualitat també s’ha registrat en el servei
d’atenció telefònica 012, que s’ha reorganitzat completament i ha reduït el
cost de trucada en gairebé un 50% en canviar a la tarifació per segons.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
39
Nova xarxa de control de les emissions de telefonia mòbil
Finalment, una iniciativa innovadora, a cavall de la tecnologia i la preocupació pel medi ambient i la salut: la Generalitat ha posat en marxa un sistema
de mesuradors que monitoritzen la potència radiada per les estacions de telefonia mòbil, per tal de poder tenir constància en tot moment que se situen
dins dels nivells tolerats. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme en col·laboració
amb les operadores. S’ha treballat també per proporcionar cobertura de telefonia mòbil i televisió convencional a illes territorials que encara no tenien
servei (35.900 habitants de 10 poblacions).
Totes aquestes tasques s’emmarquen en el Pla director d’infraestructures
de telecomunicacions, que representa una inversió global per als propers
quatre anys que supera els 2.000 milions d’euros, i en el Pla director de serveis i continguts elaborats pel Govern.
Primers concursos per cobrir la contractació dels serveis
informàtics i de telecomunicacions
En un altre ordre de coses, cal assenyalar que s’han realitzat concursos, per
primera vegada i a tots els nivells, per tal d’obrir la contractació de serveis
informàtics i de telecomunicacions a tot el sector. Atès que la Generalitat és
un client amb pes específic en aquests àmbits, aquesta és una mesura de
gran impacte en el sector.
La convocatòria de concursos per
adjudicar els contractes
als proveïdors de tecnologies de
la informació i de la comunicació
ha representat un estalvi del 25%
respecte l’any 2003
Tots els centres educatius disposaran d’Internet a l’aula
el curs 2006-2007 i 2.330 centres tindran banda ampla
a tots els espais
El Govern ha impulsat un pla per posar el dia els centres educatius en l’àmbit
de les TiC, amb una inversió de 167 milions d’euros. El pla preveu diverses
actuacions en equipaments, fer arribar la connexió a Internet a tots els
centres catalans el curs 2006-2007 i dotar les aules de kits d’Internet el curs
següent. D’altra banda, el Govern invertirà 54 milions d’euros per cablejar i
dotar d’electrònica els 2.001 centres educatius de Catalunya que encara no
en tenen, després d’acabar amb èxit una prova pilot a 329 centres. Aquesta
inversió permetrà disposar de xarxes locals a l’interior dels centres, tant amb
tecnologies fixes com sense fils.
Impuls a la implantació del programari lliure
La Generalitat va iniciar el juny del 2005 la prova pilot de migració dels sistemes informàtics a programari lliure i va convertir la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació en la primera unitat del Govern a iniciar
el canvi tecnològic. En aquest sentit, les universitats catalanes gaudiran d’un
campus virtual basat en programari lliure.
El projecte Campus és una plataforma per a l’aprenentatge en línia o semipresencial amb capacitat per a 10.000 usuaris connectats simultàniament,
amb aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil.
Amb una inversió de 54 milions
d’euros, s’instal·laran xarxes locals
a l’interior dels centres educatius
�40
9
Recerca i innovació
• El Pla de recerca i innovació millora molt significativament la
inversió en aquest àmbit a Catalunya: més de 2.000 milions d’euros
en quatre anys
• Catalunya es converteix en una BioRegió, amb el nou Parc
de Recerca Biomèdica com a vaixell insígnia
• Creació de noves infraestructures tecnològiques punteres al país
com el Sincrotró o l’ordinador Mare Nostrum
Més de 2.000 milions d’euros per a la recerca i la innovació
fins el 2008
El Govern té el propòsit de superar
el 2% del PIB d’inversió en recerca
l’any 2007
El Pla de recerca i innovació 2005-2008 (PRI) s’ha elaborat amb l’objectiu
d’impulsar d’una manera conjunta i coherent els diferents elements que
configuren el sistema de ciència, tecnologia i empresa per a fomentar la
recerca i la innovació. L’any 2007 es vol assolir una despesa en recerca i desenvolupament superior al 2% del PIB i una despesa agregada en innovació
a la ratlla del 5,2%, tal com recull l’Acord del Tinell. Fins al moment, el Govern
ha augmentat les inversions al ritme previst, gairebé el 15% anual, per tal
d’assolir aquest objectiu.
De fet, el PRI preveu més de 2.000 milions d’euros per a recerca i innovació fins el 2008, un augment considerable de la inversió en aquest camp.
El Pla integra i vertebra les actuacions en el camp de la ciència i la tecnologia
dirigides a promoure’n la transferència al món productiu com a element de
suport a la innovació.
Dins d’aquest marc, s’ha constituït el Consorci de Transferència de Coneixement per tal de facilitar i impulsar la transferència tecnològica dels centres
de les universitats i la col·laboració entre el sector públic i el privat.
Evolució de la despesa en R+D
Font: Departament d’Economia i Finances
% Despesa R+D
sobre el PIB
2000
2001
2002
2003
2004
1,09%
1,04%
1,19%
1,28%
1,34%
Creació del projecte de la BioRegió
La BioRegió converteix Catalunya
en un important pol en el camp
de la recerca en biomedicina
i biotecnologia
Dins de les línies prioritàries del Pla hi ha el projecte de BioRegió de
Catalunya. El Govern ha assumit l’impuls de la seva creació, que ha esdevingut una fita important perquè, per primera vegada, els sectors de la recerca
pública, el sector empresarial i l’Administració s’han posat d’acord per tirar
endavant un projecte comú. Amb la BioRegió, Catalunya es dota d’una
plataforma comuna on poden tenir lloc projectes, programes i iniciatives de
cooperació en el camp de la biomedicina i la biotecnologia amb els objectius
de consolidar una recerca de qualitat en aquests camps, millorar el sistema
de salut i la qualitat de vida dels ciutadans, incrementar la competitivitat
del sector empresarial i contribuir a la generació de riquesa. En aquesta línia
s’han constituït el Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i
la Fundació Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. A més, Catalunya s’ha
integrat a l’EuroBioCluster South, una xarxa de regions i ciutats del sud d’Europa amb una activitat important en les ciències de la vida i la biotecnologia.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
41
Font: Departament de Salut
Infraestructures per a recerca i transferència: BioRegió
IRTA – Centre de Tecnologia
de la Carn (Monells)
U
H
Parc Agroalimentari De Lleida
U
Consorci Sanitari Parc Taulí
PRBB
IMAS/IMIM
H
Hospital de Lleida Arnau de Vilanova
Tecnoparc – Parc Tecnològic del Camp
U Rovira i Virgili
Hospital Sant Joan
de Reus
H
U
U de Barcelona
Parc Científic de Barcelona
H
Hospital de Tarragona Joan XXIII
H
Hospital de Tortosa
Verge de la Cinta
Hospital de Girona
Dr. Josep Trueta
U
U Politècnica
de Catalunya
U Pompeu Fabra
H
U de Lleida
U de Girona
U
H U
U Autònoma de Barcelona
Biocampus
Hospital de Badalona
H Germans Trias i Pujol
H
H
U
H
H
Hospital Vall d’Hebron
Hospital de la Santa Creu
i Sant Pau
Hospital Clínic i Provincial/
Hospital St Joan de Déu
Hospital de Bellvitge
Prínceps d’Espanya
Medicina
Blomed/Blotec
Agroalimentació
Creació de nous centres tecnològics i infraestructures
de recerca: el Sincrotró i el Mare Nostrum
El Govern contribueix al nou equipament assumint el cost del sòl on està
instal·lat amb una inversió de 13,2 milions d’euros fins el 2020. A Europa
només hi ha dos sincrotrons d’última generació com aquest.
Per altra banda, el Mare Nostrum, el quart supercomputador més potent del món, s’ha instal·lat a Barcelona arran d’un acord entre el Govern, el
Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la Universitat Politècnica de
Catalunya. El Mare Nostrum és un conjunt d’ordinadors connectats en xarxa
que poden processar 40 bilions d’operacions per segon. La seva presència a
Catalunya permetrà atreure investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat
científica al país. Igualment, la creació d’altres centres de recerca i centres
tecnològics reflecteix la voluntat recollida en el Pla de consolidar el sistema de recerca i innovació tecnològica del nostre país a través de la millora
de les infraestructures (entre d’altres, el Centre Tecnològic de la Logística a
Catalunya, la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai, i el Centre de Tecnologies de la Nutrició i la Salut).
El Mare Nostrum és un conjunt
d’ordinadors connectats en xarxa
que poden processar 40 bilions
d’operacions per segon
�42
10
Agricultura i pesca
• Inici històric de les obres del canal Segarra-Garrigues. De manera
general, es triplica la inversió en regadius
• Nou model de viabilitat per les explotacions agràries: els Contractes
Globals d’Explotació
• Establiment del sistema de pagament únic d’ajuts
• El I Congrés del Món Rural estableix un diàleg fluid entre món rural,
món urbà i administracions públiques
El Govern s’ha compromès
a aplicar les conclusions
del Congrés del Món Rural,
que demana un increment
de la inversió en
desenvolupament rural
El sector agrícola i ramader s’enfronta a una situació conjuntural crítica,
amb una sequera que ha ocasionat pèrdues extraordinàries; l’augment del
preu del gasoil, que s’ha doblat en un any i mig, i la superproducció de fruita
de tot el continent, que ha fet abaixar els preus de les collites. En aquest
sentit, l’acció de govern en matèria d’agricultura té un fort component de
pagament de subvencions i indemnitzacions, però també ha impulsat una
intensa activitat de caràcter legislatiu que s’ha traduït en una sèrie de mesures històriques per a la reforma del sector agrari català. Aquest és també
l’objectiu del Primer Congrés del Món Rural, impulsat pel Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca com a fòrum on discutir les grans línies del
desenvolupament rural i agrari dels pròxims anys i assolir un diàleg entre el
món rural i el món urbà. El Congrés va finalitzar el maig passat i les conclusions demanen un increment de la inversió directa de la Generalitat destinada
al desenvolupament rural, que ha de venir acompanyada d’una política
pròpia de desenvolupament rural. El Govern ha assumit aquestes conclusions i s’ha compromès a aplicar-les. La Fundació Món Rural s’encarregarà
de supervisar-ne l’aplicació.
Comença la construcció del canal Segarra-Garrigues, l’obra
agrícola més important de Catalunya en el darrer segle
Tret de sortida al canal SegarraGarrigues, que beneficiarà 16.000
agricultors de Lleida
El 15 de febrer de 2006 van començar les obres del primer tram del canal
Segarra-Garrigues. Aquest canal és l’obra agrícola de més magnitud dels
darrers cent anys a Catalunya i permetrà transformar la dinàmica social i
econòmica de les comarques de Lleida. Més de 70.000 hectàrees es transformaran en regadiu i se’n beneficiaran 16.000 agricultors de 75 municipis de la
Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell i el Segrià. L’objectiu
és tenir les primeres terres de regadiu a finals de 2007. Les obres del primer
tram del canal, de 5,2 quilòmetres, tenen un termini d’execució de 24 mesos
i costaran 26.276.685 euros. La previsió és que la primavera del 2008, amb
aquest primer tram ja completat, es puguin regar les hectàrees que en depenen al nord de la Noguera i la Segarra. Per impulsar el procés, el Govern de
Catalunya ha concedit un aval bancari de 17 milions d’euros a la Comunitat
General de Regants, perquè puguin fer la inversió que els correspon abans
que el canal comenci a subministrar l’aigua de reg.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
43
S’ha triplicat la inversió en regadius
A més de les inversions previstes per a la construcció del canal Segarra-Garrigues, el Govern ha triplicat el volum de les inversions en infraestructures de
regadius fetes la legislatura anterior. L’any passat es van invertir els primers
55,5 milions d’euros d’un ambiciós pla que enguany n’ha previst 68,5 milions més i que destinarà un total de 676 milions d’euros fins al 2013. Aquesta
aportació garantirà que s’acabin el regadiu de l’Algerri-Balaguer, tota la zona
regable del Xerta-Sénia, el Garrigues Sud, el regadiu del Segrià Sud, el de la
Terra Alta i el nou regadiu de la Conca de Tremp.
Nova política d’ajuts i simplificació del sistema
de pagament
La reforma del pagament dels ajuts al camp és una de les actuacions que el
DARP duu a terme amb l’objectiu de simplificar i unificar les diverses línies
d’ajut i, sobretot, fer més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. A partir del 2006
s’aplica el sistema del pagament únic, amb la col·laboració de les organitzacions professionals agràries.
Al mateix temps, augmenta la partida d’ajuts destinats a la incorporació
de joves al camp, d’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació,
i passa de 39.000 a 56.000 euros per jove. Igualment, a finals d’agost es va
iniciar el pagament dels ajuts en compensació per l’encariment del preu
del gasoil, després que el ministeri hagués transferit l’import corresponent,
de més de 5 milions d’euros. Un total de 12.322 sol·licitants rebran aquests
ajuts.
Un total de 12.322 sol·licitants
rebran els ajuts per l’encariment
del preu del gasoil
En curs la nova llei de contractes de conreu i la implantació
pilot del Contracte Global d’Explotació
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de contractes de conreu, que és una
reivindicació històrica de la pagesia catalana. La normativa preveu que els
pagesos tinguin preferència en l’adquisició de sòl agrari i inclou la creació
d’un banc de terres amb l’objectiu de facilitar l’accés de la pagesia a la propietat i la incorporació de joves al camp. A més, s’han incrementat un 10%
els ajuts per als joves agricultors, amb l’objectiu de rejovenir el camp català.
D’altra banda, s’ha aprovat també un important paquet pressupostari
–6 milions d’euros– per impulsar els Contractes Globals d’Explotació i repensar una agricultura adaptada al territori i als reptes del futur. S’han començat
a implantar de forma pilot a quatre comarques: el Pla de l’Estany, la Conca de
Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà. Es tracta d’un veritable pacte social per al
medi rural, que implanta un sistema contractual integrat que pretén fomentar la producció d’aliments de qualitat, la millora de les condicions de vida i
treball dels pagesos, el manteniment del paisatge agrari i de l’espai natural,
l’ordenació de les pràctiques agràries i la incorporació de joves al sector.
Explotacions ramaderes més modernes
El Govern ha impulsat la Llei de contractes d’integració, aprovada pel Parlament l’abril de 2005, amb l’objectiu de garantir una major qualitat de les
explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment
a les directrius sanitàries i de protecció del medi ambient. A més, la llei garanteix l’equilibri i la transparència entre les parts contractants. Per exemple, a partir d’ara els contractes s’han de fer per escrit (fins ara podien ser
verbals) i es fixen les obligacions de les dues parts.
El Contracte Global d’Explotació
s’ha començat a implantar, com
a experiència pilot, al Pla
de l’Estany, la Conca de Barberà,
l’Alt Urgell i el Berguedà
�44
�Mil dies de Govern
45
III. Una nació socialment
avançada
11
Educació
• Acord històric del sector educatiu amb el Pacte Nacional
de l’Educació, que estableix la sisena hora escolar i preveu la inversió
de 1.200 milions d’euros
• Creació de 30.000 places a les llars d’infants fins el 2008
• Augment molt destacat de construcció d’escoles i instituts
• Es creen 4.500 noves places de Formació Professional
• 5.275 nous docents s’incorporen aquest nou curs 2006-2007
i es convoquen 7.205 places
• El finançament universitari creix fins a superar la mitjana
de 6.000 euros per alumne
Durant aquests mil dies els objectius prioritaris en educació s’han abordat
a través de les següents mesures: atendre adequadament el creixement de
població escolar, incrementar de forma molt important les construccions
escolars, augmentar notablement el nombre de places de llars d’infants,
incrementar els recursos humans, i potenciar la formació professional, crear
les aules d’acollida, augmentar les escoles oficials d’idiomes i potenciar la
implantació i millora de les noves tecnologies als centres educatius. Però el
principal repte de la legislatura, i al mateix temps la principal fita assolida,
és el Pacte Nacional de l’Educació.
Després de mesos de negociacions, el Departament d’Educació i
20 entitats de la comunitat educativa van segellar el proppassat mes de
març el Pacte Nacional per a l’Educació, un acord històric entre gairebé la
totalitat del sector educatiu (famílies, centres educatius públics i concertats,
mestres i professors de l’escola catalana, estudiants i ajuntaments) que ha
de servir de base per a l’elaboració de la futura llei catalana per a l’educació.
L’aplicació de les mesures que inclou aquest Pacte suposarà una inversió
de gairebé 1.200 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Entre les mesures
acordades destaca la implantació de la sisena hora diària de reforç a partir
del curs vinent a l’escola pública.
% Pressupost d’Educació en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya
Font: Departament d’Educació i Universitats
17
16,5%
15
14,5%
13
11
12,3%
9
7
8,5%
5
2001-2002
7,3%
2002-2003
2003-2004
2004-2005
2005-2006
El pressupost en educació ha
augmentat un 15% en el període
2004-2006, mentre que en les
legislatures anteriors ho havia fet
en un 8% de mitjana
El Pacte Nacional de l’Educació,
que ha de fixar les bases
per a la Llei catalana de l’educació,
és una de les principals fites
de la legislatura
�46
Més de 900 milions d’euros per a construccions escolars
en dos anys i mig
En el context d’increment de la demanda pel creixement de la població
escolar, des de l’any 2004 i fins al juliol de 2006 el Govern de la Generalitat
ha pres acords que comprometen obres escolars, de nova construcció i
reformes, ampliacions i millores, en 303 centres per un import de 943 milions
d’euros.
El curs 2006-2007 es posaran en marxa 66 nous centres docents, que se
sumen als posats en funcionament el curs 2005-2006 (67 nous centres escolars) i 2004-2005 (37 nous centres escolars), d’acord amb el Pla quadriennal
de construccions escolars 2004-2007.
Font: Departament d’Educació i Universitats
Noves construccions escolars que entren en funcionament
Alt
Empordà
Ripollès
••
•
Pla de
l’Estany
Pallars Jussà
•
•
Gironès
••
Berguedà
•
Osona
•
Selva
Segarra
Bages
•
Segrià
••
Vallès
Oriental
Baix
Empordà
••
••••••
•••••
•••••
••••
Urgell
••••••
••••••
Maresme
•••
•
••••••
••••••
•••• Barcelonès••••••
Alt
Penedès
Baix
Alt
••••
•• Llobregat
Camp
Baix
•••••
• Penedès Garraf •••
Priorat
Baix
• Camp Tarragonès••••• ••••••
•• ••
Anoia
Vallès
Occidental
Baix Ebre
•
Noves construccions escolars del curs 2004-2005
Noves construccions escolars del curs 2005-2006
Noves construccions escolars del curs 2006-2007
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
47
5.276 docents més a les escoles i instituts catalans
El Departament d’Educació incorpora pel nou curs (2006-2007)
5.276 mestres i professors més a les escoles i instituts catalans (d’aquests,
2.827 es dedicaran a impartir la sisena hora), sumats als 2.139 docents es van
incorporar el curs 2004-2005, i més de 2.000 el 2005-2006. Aquest augment
no només obeeix al creixement de la població escolar, sinó també a l’objectiu de millorar la qualitat del sistema educatiu català. L’increment de docents
permetrà tenir grups més reduïts, posar en pràctica programes d’innovació
educativa i introduir nous perfils professionals als centres.
Convocades oposicions per cobrir definitivament 7.205
noves places de mestres i professors a l’escola pública
D’aquestes, 950 corresponen a la convocatòria de l’any 2004, 3.680 a la convocatòria de 2005 i 2.575 a la de 2006. En total, s’han convocat 4.120 places
del cos de mestres, 2.244 del cos de professors d’ensenyament secundari,
156 places del cos de professors d’escoles oficials d’idiomes i 685 al cos de
professors tècnics de formació professional. La previsió per al 2007 és de
4.736 noves places i per al 2008 de 4.904.
D’altra banda, el Govern ha assolit un acord amb CCOO per millorar les
condicions laborals i retributives del professorat dels centres públics, que té
un cost de 560 milions d’euros fins el curs 2008-2009.
Places convocades
Font: Departament d’Educació i Universitats
5.000
4.500
4.736
4.904
4.000
3.500
3.680
3.000
2.500
2.575
2.000
1.500
1.000
500
0
612
2002
950
460
2003
2004
2005
2006
2007*
2008*
* Previsió de places que es convocaran
% Personal interí sobre la plantilla
Font: Departament d’Educació i Universitats
21
19,7%
18,2%
19
17
15,4%
15
12,1%
13
11
9
10,2%
10,8%
8%
7
2000/01 2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09
La convocatòria de places docents
respon a la voluntat de reducció
de l’interinatge a l’escola pública
�48
Més transparència en el procés de matriculació
Per al curs escolar 2004-2005 es va elaborar i posar en funcionament el Decret d’admissió d’alumnes, una normativa que garanteix més transparència
en el procés d’admissió de l’alumnat a tots els centres finançats amb fons
públics i facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats
educatives específiques. S’han creat 52 Oficines Municipals d’Escolarització
(12 el 2004, 26 el 2005 i 14 el 2006), que faciliten els processos de matriculació i són un espai de col·laboració dels municipis en el fet educatiu.
30.000 noves places de llars d’infants
L’acord entre el Govern i entitats
municipalistes duplicarà
el nombre de places a les escoles
bressol públiques
El Govern ha signat un acord amb les entitats municipalistes per a la creació
de 30.000 noves places públiques de llars d’infants fins el 2008. D’aquesta
manera el nombre de places d’escoles bressol públiques es multiplicarà per
dos i arribarà a les 60.000. S’hi destinaran 150 milions d’euros, que permetran
als ajuntaments afrontar la creació de noves places i donar així compliment
a la previsió del Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008. El Govern
aporta fins a 5.000 euros per a la creació de cada plaça de titularitat pública
nova i ha incrementat de 1.100 fins a un màxim de 1.800 euros anuals per
plaça la contribució a les despeses de funcionament de les llars d’infants.
Actualment, 283 ajuntaments de tot Catalunya ja han compromès la creació
de noves places públiques de llars d’infants, cosa que representa el compromís per crear 23.938 de les 30.000 places noves (aquesta xifra representa un
79,8% de les 30.000 places previstes al Mapa de llars d’infants de Catalunya
2004-2008), de les quals ja se n’han construït 6.652.
Distribució de l’oferta pública de llars d’infants per comarques l’any 2004
Font: Departament d’Educació i Universitats
menys del 15%
entre el 15% i el 20%
entre el 20% i el 25%
entre el 25% i el 30%
més del 30%
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
49
Distribució de l’oferta pública de llars d’infants prevista per l’any 2008
Font: Departament d’Educació i Universitats
menys del 15%
entre el 15% i el 20%
entre el 20% i el 25%
entre el 25% i el 30%
més del 30%
Programes d’innovació educativa
2005-2006
1.230 centres docents inicien programes d’innovació
educativa aquest curs 2006-2007
Aquest curs, 1.230 centres inicien els programes d’innovació educativa, que
inclouen fins a vuit iniciatives diferents per millorar la qualitat del sistema
i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i social. Els programes
abasten diversos àmbits educatius, des del foment de la lectura o la igualtat
de gènere fins a l’educació mediambiental o la convivència i mediació escolar. Cal destacar el programa de llengües estrangeres per facilitar l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès. El pressupost previst és de 12 milions
d’euros per implantar-los, que suposaran un fort impuls per al programa de
llengües estrangeres i per al Punt Edu (pla de biblioteques escolars). El curs
2005-2006 el nombre de programes d’innovació educativa va ser de 748.
20
100
28
114
18
90
El programa de reutilització de llibres de text suposarà
un estalvi d’un 85% per fill o filla
El curs 2005-2006 es va posar en marxa la primera fase del programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text, amb 521 centres seleccionats per iniciar-lo. El 2006-2007 hi participaran 895 centres. Si al 2005
la inversió va ser de 2,3 milions i se’n van beneficiar 113.000 alumnes, el curs
vinent es doblaran aquestes xifres: 4 milions d’inversió i més de 200.000
alumnes beneficiats. Amb la fase d’implantació generalitzada, a partir de
2007-2008, la despesa mitjana mínima per cada fill o filla passarà dels 1.700
euros actuals als 250 euros (25 euros per any en deu anys), cosa que suposa
un estalvi d’un 85%.
286
45
47
Biblioteques escolars i gust per la lectura
(Punt Edu)
Coeducació i igualtat de gènere
Educació per a la ciutadania
Educació en comunicació audiovisual
Educació ambiental
Convivència i mediació escolar
Salut a l’escola
Llengües estrangeres
Altres
�50
521 centres educatius s’han acollit
al programa de reutilització
de llibres de text, que ja beneficia
més de 113.000 alumnes
Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text
Font: Departament d’Educació i Universitats
Curs 2003-04
Curs 2004-05
Curs 2005-06
Curs 2006-07
Centres
0
0
521
896
Alumnes
0
0
113.000
200.000
Pressupost
0
0
2,3 M€
4 M€
4.500 places i quatre nous centres integrats de Formació
Professional
El Govern ha creat 4.500 noves places de formació professional a tot el
territori, arran de la creació de 151 nous cicles formatius als centres públics
aquests dos últims anys i mig. L’any 2004 el Departament d’Educació va
iniciar aquestes actuacions per facilitar l’accés a la Formació Professional i
millorar-ne la qualitat. A més d’aquests quatre centres, ja s’han iniciat les gestions per a la posada en marxa de vuit centres integrats més, amb els quals
s’assoliran els dotze previstos a l’Acord estratègic.
Més finançament per a les universitats
La Generalitat finança les
universitats per valor
de 6.000 euros per alumne
El 2006 el finançament de les universitats públiques s’ha incrementat en un
11,2% i ha superat la mitjana de 6.000 euros per alumne. A més, el Govern
ha aprovat l’avantprojecte de Llei de creació del Fons d’Acció Territorial de
l’Educació Superior, per tal de reconèixer la tasca que desenvolupen els
centres d’educació superior en el seu territori més immediat i també per
incentivar els efectes positius que aquests han demostrat tenir sobre el
territori. En la mateixa línia s’ha creat el Campus de les Terres de l’Ebre i s’han
atorgat ajudes a les universitats privades promogudes per administracions
públiques per un valor de 15,1 milions d’euros en el període 2004-2006.
El curs acadèmic 2004-2005 s’ha posat en marxa el Pla pilot d’adaptació
de les titulacions a l’espai europeu d’educació superior i s’ha presentat l’Oficina de l’Espai Europeu del Coneixement. Per primera vegada, la matrícula
universitària és gratuïta per a les persones amb minusvalidesa, el majors de
65 anys i les víctimes d’actes terroristes, cònjuge i fills que es matriculin per
primera vegada. A més, la Generalitat ha posat en marxa el projecte PortàTIC,
que ofereix ajuts de fins a 190 euros a un total de 5.000 estudiants i personal
docent universitaris per comprar un ordinador portàtil.
26 noves escoles oficials d’idiomes
Les places del programa
ORATOR d’estades lingüístiques
a França, Gran Bretanya
o Alemanya s’han duplicat
Durant els dos últims cursos s’han posat en funcionament 23 noves escoles
oficials d’idiomes (EOI); l’objectiu final és arribar a la xifra de 39 centres a tot
Catalunya i donar servei al 97% de la població catalana. El curs que ve, 20062007, es posaran en marxa tres EOI més. Igualment, s’ha doblat el nombre
de places del programa ORATOR per a estades lingüístiques a França, Gran
Bretanya o Alemanya, de les quals ja se n’ofereixen 900 per a alumnes de
primària i secundària.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
51
116,8 milions d’euros per instal·lacions esportives d’arreu
del territori
Els objectius prioritaris del Pla director d’instal·lacions i equipaments Esportius de Catalunya (PIEC) són que cada ciutadà disposi d’una piscina coberta a
menys de 20 quilòmetres, que hi hagi un pavelló a tots els municipis de més
de 2.000 habitants i que tots els pobles de més de 1.000 habitants tinguin
un camp d’esports. En total, el Govern hi destinarà gairebé 117 milions d’euros entre la xarxa bàsica (168 actuacions, 92 milions), la xarxa complementària (39 actuacions, 8,2 milions) i les actuacions de condicionament d’equipaments ja existents (143 actuacions, 16,6 milions). A més, actualment,
134 centres de tot Catalunya participen ja al Pla experimental esport
a l’escola.
Xarxa bàsica d’obres subvencionades
Font: Consell Català de l’Esport
PAV
PCO
SAL
CAM
ATL
POL
Xarxa bàsica obres subvencionades
Xarxa bàsica
Unitats
Pressupost
Subvenció
69
96.356.106
44.080.000
PCO – Piscines cobertes
46
93.530.296
39.184.900
SAL – Sales esportives
25
7.032.641
2.674.900
CAM – Camps poliesportius
9
6.332.865
2.204.400
ATL – Camps d’atletisme
3
4.951.450
2.475.600
PAV – Pavellons
POL – Pistes poliesportives
Total actuacions
16
2.597.650
1.381.400
168
210.801.008
92.001.200
�52
12
Salut
• Increment substancial del finançament de la sanitat amb
634 milions d’euros d’aportació directa de l’Estat
i 877 milions d’euros de recursos addicionals
• Més equipaments amb 799 actuacions fins el 2012
i més professionals
• Reducció de les llistes d’espera quirúrgiques en un 20% respecte
el 2003
• L’increment anual mitjà del pressupost dedicat a salut pública
és del 28,7%
• Millora del transport sanitari, que s’incrementa en un 31% el 2006
El pressupost de la Generalitat
destinat a sanitat ha crescut
un 42% des de l’any 2003.
L’import aprovat per l’any 2006
és de 7.949 milions d’euros,
mentre que a l’any 2003 era
de 5.595,71 milions d’euros
Euros Despesa per càpita
Font: Departament de Salut
1.200
1.100
El Govern ha promogut canvis molt importants en relació a la sanitat a
Catalunya entre els quals destaca l’increment de recursos gràcies a un nou
acord de finançament sanitari amb l’Estat. Així, les negociacions amb el
Govern central han propiciat el reconeixement d’unes necessitats a les comunitats autònomes, que han fet que a Catalunya es materialitzi en mesures
valorades en 634 milions d’euros d’aportació directa de l’Estat i 877 milions
d’euros de recursos addicionals disponibles.
Aquest increment de recursos es veu reflectit també en l’increment
dels pressupostos de la Generalitat dedica a la sanitat, que el 2006 sumen
7.949 milions d’euros, que representen un creixement d’un 42% respecte
l’any 2003. Això suposa una despesa de 3,06 euros per ciutadà al dia, un ritme de creixement que ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa
per càpita.
1.000
Augment de l’esforç inversor en sanitat i distribució
territorial de les actuacions
900
800
0
2003
2004
2005
2006
El Departament de Salut preveu
la creació de 17 nous centres
de salut mental i 17 centres
sociosanitaris a tot Catalunya
El Govern ha presentat un pla per fer una gran remodelació dels equipaments sanitaris catalans, amb l’any 2012 com a horitzó, i respon als objectius
estratègics d’equilibri territorial, cohesió social i proximitat. Preveu una inversió de 3.600 milions d’euros en 799 actuacions en infraestructures sanitàries,
amb 232 obres noves (178 centres d’atenció primària [CAP], 14 hospitals,
5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental)
i 567 reformes i ampliacions. Els nous equipaments seran moderns, eficients
i sostenibles.
En l’àmbit hospitalari, ja s’ha inaugurat l’Hospital del Vendrell i s’ha
iniciat la construcció de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Joan
Despí, i dels nous hospitals de Mollet del Vallès i d’Olot. A més, s’ha signat
un conveni per a la construcció del nou Hospital de Sant Boi del Llobregat
i s’ha arribat a un acord amb el Govern francès per a la construcció del nou
l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, que vol ser un referent europeu per
ser el primer centre que oferirà serveis a dos Estats diferents.
En el camp de l’atenció pública primària, s’invertiran, fins a l’any 2012,
545,9 milions d’euros en 377 actuacions (178 són obres noves i la resta
–199– són reformes, ampliacions i millores). Concretament, l’any 2006 s’inicien obres de construcció a 57 centres de salut (i/o consultoris locals)
i 49 actuacions de reforma, ampliació i millora.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
53
M€ Un major finançament d’equipaments de salut.
Pressupost de capital per al finançament d’inversions
Font: Departament de Salut
250
229,7%*
225
200
175
150
125
138,9%
100
119,3%
101,8%
75 92,2%
77,5% 75,9% 78,4% 79,5% 84,8%
50
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
146,0%
2005
2006
* Previsió
178 nous centres per a l’atenció primària fins l’any 2012
Font: Departament de Salut
Alt Pirineu i Aran
2003: 9 CAP i 84 CL
2004-10: 2 CAP
Lleida
2003: 23 CAP
i 190 CL
2004-10: 8 CAP
i 1 CL
Terres
de l’Ebre
2003: 24 CAP
i 52 CL
2004-10:
5 CAP i 9 CL
Catalunya central
2003: 43 CAP i 113 CL
2004-10: 11 CAP i 1 CL
Girona
2003: 46 CAP
i 183 CL
2004-10: 14 CAP
i 14 CL
Barcelona
2003: 219 CAP i 87 CL
2004-10: 83 CAP i 12 CL
Camp de
Tarragona
2003: 33 CAP
i 126 CL
2004-10: 9 CAP
i 9 CL
CAP: centres d’atenció primària
CL: consultoris locals
A més, s’han creat dos nous dispositius assistencials: els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) amb l’objectiu de millorar l’atenció a les
urgències (en una primera fase 2006-2007 es posaran en marxa 12 CUAP per
arribar a un total de 34 l’any 2012 i donar cobertura a més de la meitat de la
població de Catalunya) i els hospitals lleugers o de proximitat (5 de previstos) concebuts com a dispositius d’atenció especialitzada sense internament
que aglutinen l’atenció especialitzada ambulatòria (consultes d’especialistes), activitats típicament hospitalàries com la cirurgia major ambulatòria o
l’hospitalizació de dia, suport diagnòstic i urgències.
Els centres d’urgència d’atenció
primària i els hospitals
de proximitat són nous
instruments per agilitzar i millorar
l’atenció sanitària
�54
14 hospitals nous fins l’any 2012
Font: Departament de Salut
Hospital Transfronterer
(Puigcerdà)
Hospital d’Olot
Hospital de Santa Caterina (Salt)
Hospital Doctor Josep Trueta (Girona)
Hospital d’Igualada
Hospital de Mollet
Hospital de l’Esperit Sant
(Santa Coloma de Gramenet)
Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada
Hospital de Rubí-Sant Cugat
Hospital de Sant Boi
Hospital del Vendrell
Hospital de Sant Pau
(Barcelona)
Hospital del Baix Llobregat
(Sant Joan Despí)
Hospital de Reus
Acabat
En obres
No iniciat
Nou
De substitució
Diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics
L’objectiu del Programa
de Diagnòstic Ràpid és que
no es tardi més de 30 dies
entre la sospita de càncer i l’inici
del tractament
Mesos Temps mig d’espera
Font: Departament de Salut
El Programa de Diagnòstic Ràpid de Càncer, que es va iniciar l’octubre de
2005, implanta un circuit de diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i
que són causa de mortalitat (pulmó, mama i còlon) a tota la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. L’objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà
passi de la sospita de càncer al diagnòstic i, si és necessari, a l’inici del tractament.
Això ha implicat una millora específica en la qualitat mèdica de l’assistència dels pacients afectats pel càncer més prevalent. La mitjana de dies des
de la sospita de càncer fins a l’inici de tractament és de: còlon, 31 dies; mama,
28 dies, i pulmó, 35 dies.
Llistes d’espera més breus: el temps mitjà d’espera
per a operacions no greus és de 4,5 mesos
5,8
5,6
5,4
5,2
5
4,8
4,6
4,4
juny 2006
juny 2005
juny 2004
desembre 2003
4,2
Des del desembre de 2003, en què l’espera per aquest tipus d’operacions era
de 5,6 mesos s’ha reduït fins a 4,52 mesos a finals de l’any 2005, el que suposa una reducció del 19,85% en tan sols dos anys. Aquesta millora palpable
en l’atenció a la ciutadania per l’escurçament en l’espera de les operacions
no greus, ve bàsicament donada per l’increment de l’activitat. La reducció és
més notòria en les intervencions amb més temps d’espera, com la pròtesi de
genoll, que s’ha reduït dels 13,83 als 8,19 mesos. L’objectiu de la Generalitat
és que a data 31 de desembre de 2006, 12 proves diagnòstiques tinguin un
temps d’espera màxim de 90 dies.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
55
Evolució de les llistes d’espera - Registre Central d’Assegurats (RCA)
Font: Departament de Salut
Activitat
Llista d’espera
Desembre 2003
Juny 2006
141.520
80.396
Diferència 2003-2006
-61.124 (-43%)
66.567
58.028
-8.539 (-12,8%)
Temps de resolució
5,64
4,33
-1,31 (-23,2%)
Població Catalunya
6.807.498
7.196.168
388.670 (+5,7%)
97,8
80,6
-17,2 (-1,7,2%)
Taxes x 10.000 hb.
La població usuària de la
sanitat catalana ha passat
a ser de 7.196.168 persones
el desembre de 2005, mentre
que l’any 2004 era
de 6.926.191 usuaris
Desenvolupament de centres de referència a Catalunya
El Govern ha apostat fermament per una política de centres de referència a
Catalunya amb la creació de diferents institucions entre les quals destaquen
la creació del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, l’Institut de
Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada, l’Institut de Recerca en Metàstasis Tumorals, el Centre de Referència en Investigació en Salut Ambiental,
el Centre d’Investigació en Salut Internacional, l’Institut Català d’Investigació
en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Transnacional en Càncer
(UITC Vall d’Hebron), el Parc de Recerca de Biomèdica, el Centre de Recerca
de Salut Internacional de Barcelona i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en
Atenció Primària.
Primers passos cap a l’Agència de Salut Pública
En l’àmbit de la salut pública s’ha creat l’Agència de Protecció de la Salut
conjuntament amb el món local per tal de treballar el camp de la prevenció
i promoció de la salut. Aquesta Agència actua com a embrió de la futura
Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), que pretén protegir la
població en aquest àmbit i donar resposta a problemes de salut prioritaris
(com ara tabaquisme, abús d’alcohol i drogues, obesitat, sida i altres malalties de transmissió sexual, etc.) i riscos emergents (grip aviària, “vaques boges”,
SARS, bioterrorisme, etc.) en la nostra societat. A més, al 2006 s’ha doblat
respecte el 2003 el pressupost destinat a salut pública, que reflecteix un
creixement anual mitjà del 28,7% en el període 2004-2006.
Entre les principals accions endegades pel Departament de Salut en
l’àmbit de la salut pública cal destacar, per exemple, el pla per la preescrició
gratuïta de la píndola de l’endemà a tots els centres sanitaris, i que s’han
posat en marxa programes de prevenció de transmissió d’infeccions de
caràcter sexual, de seguretat alimentària i de lluita contra el tabaquisme,
el sedentarisme i l’obesitat.
Pla per fer front a una possible pandèmia de grip aviària
S’ha creat una comissió interdepartamental per afrontar una eventual pandèmia de grip aviària amb el suport de gairebé totes les conselleries de la
Generalitat. Paral·lelament, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
ha delimitat les zones d’especial risc d’influència aviària: els deltes de l’Ebre
i del Llobregat, els aiguamolls de l’Empordà, els estanys de Pals, la desembocadura del Ter, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, l’estany d’Ivars i Vila-sana i
l’aiguabarreig del Segre-Cinca. S’ha habilitat el telèfon 935 617 000 per a qui
vulgui comunicar la descoberta d’aus salvatges mortes i s’han analitzat unes
1.500 mostres, cap de positiva.
El pressupost destinat a salut
pública s’ha doblat entre els anys
2003 i 2006
�56
Posada en marxa experimental de la recepta electrònica
Les noves tecnologies
de la informació s’han incorporat
a l’atenció primària amb la
recepta electrònica, la història
clínica electrònica i la
telemedicina
Des del desembre de 2005 s’ha posat en marxa la prova pilot de recepta electrònica a quatre àrees bàsiques de salut (ABS) a Salt i la Bisbal
d’Empordà (Girona), i a Tortosa i Ulldecona (Terres de l’Ebre), que atenen al
voltant de 100.000 usuaris. També s’ha iniciat la modernització dels processos assistencials amb la posada en funcionament del projecte de la història
clínica electrònica, i l’inici de 40 proves pilot de telemedicina, amb l’objectiu
d’apropar els serveis d’atenció primària als ciutadans aprofitant les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació. D’altra banda, 541 dels
centres d’atenció primària ja disposen de banda ampla, mentre que a finals
de 2003 només en tenien nou.
Esforç d’inversió per a millorar les urgències, les
emergències, el transport sanitari i la rehabilitació
El pressupost destinat a transport
sanitari s’ha incrementat en un
113% fins arribar als 175,8 milions
Evolució del pressupost
de rehabilitació
Font: Departament de Salut
% increment
resp. 2004
euros
Ambulatòria
16,9
23.836.159
Domiciliària
125,4
18.510.593
Logopèdia
203,8
4.542.894
56,6
46.889.646
Total
El Departament de Salut ha implementat una reforma profunda de les urgències, les emergències i el transport sanitari amb els objectius de millorar
el temps de resposta i l’equitat territorial. S’ha creat una única empresa, a
partir de la fusió de SEMSA i SCUBSA, que es responsabilitza de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català.
I s’han adjudicat per separat els concursos del transport sanitari urgent i del
no urgent, que abans era conjunt. Per al transport sanitari urgent s’ha tingut
en compte l’estructura territorial i les hores de cobertura. Per a l’activitat del
transport sanitari no urgent s’han tingut en compte els serveis programats
a atendre. En l’àmbit del transport sanitari hem de destacar: el creixement
del nombre de vehicles de transport sanitari en un 31% (1.142 ambulàncies
l’any 2006) i l’increment del pressupost dedicat en un 113,2% (175,8 milions).
També s’ha fet un nou concurs per tal de reordenar i potenciar la rehabilitació amb un important increment de pressupost i de l’activitat contractada.
Amb aquest nou concurs s’ha potenciat sobretot la rehabilitació domiciliària
i s’han incorporat noves indicacions de rehabilitació com són la incontinència urinària d’esforç, la rehabilitació respiratòria i la rehabilitació domiciliària
a malalts neuromusculars amb discapacitat greu.
Increment del pressupost dedicat a transport sanitari
Total
Import concurs
2000 TSU+TSNU
Import concursos
2005 TSU+TSNU
33M€
175,8 M€
* TSU: Transport sanitari urgent / TSNU: Transport sanitari no urgent
Catalunya és pionera en dispensar cànnabis d’ús terapèutic
Sis hospitals públics dispensen cànnabis amb finalitats terapèutiques des
d’octubre de 2005, fruit del pla pilot endegat per la Generalitat amb l’aval
del Ministeri de Sanitat. El projecte va dirigit a pal·liar els símptomes d’uns
600 malalts de càncer, esclerosi múltiple o sida.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
57
13
Serveis socials
• Nova Llei de prestacions socials amb l’establiment d’una renda
mínima pels més desafavorits
• Increment dels ajuts a les famílies: 296.000 se’n beneficien
• Legalització de l’adopció per part de parelles homosexuals
i promoció de l’acolliment familiar amb un 10% d’increment
• Més places de residències per a gent gran: actualment n’hi ha 17.483
• 100.000 persones vídues es beneficien dels complements
a les seves pensions
• El programa Viure en Família afronta de manera global l’atenció
a les persones amb dependència
Durant aquests 1.000 dies s’han impulsat: d’una banda, la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic amb l’objectiu de garantir uns ingressos
suficients a les persones que tenen rendes més baixes. La llei determina
que rebin ajudes econòmiques totes les persones que tinguin ingressos
inferiors als 509 euros mensuals i es calcula que se’n beneficiaran més de
208.000 persones. Amb aquestes prestacions, que van especialment dirigides a vídues, pensionistes i joves extutelats, es fa un pas endavant en la lluita
contra la pobresa i l’exclusió social. La llei, inèdita a tot l’Estat, pretén regular
les prestacions econòmiques d’assistència social per tal de donar resposta
a anys de reivindicacions de col·lectius molt desafavorits de Catalunya que
reclamen veure augmentades les seves rendes. Així, la iniciativa vol ser un
dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa.
D’una altra banda, el Projecte de llei de serveis socials de Catalunya
havia de garantir el dret als serveis socials a totes les persones que tenen necessitats socials, però finalment no s’aprovarà aquesta legislatura. El projecte
obria la via a un nou sistema de finançament dels serveis socials. Un dels
punts clau d’aquest nou sistema és arribar a la mitjana europea de despesa
social en termes de percentatge del PIB. Per això, el pressupost destinat al
Departament de Benestar i Família ha augmentat més d’un 78% des de 2003
fins a finals de 2006.
% Percentatge del pressupost de la Generalitat destinat
al Departament de Benestar i Família a Catalunya
Font: Departament de Benestar i Família
6
5
4
3
2
3,35
4,89
5
2004
2005
5,37
3,74
1
0
2002
2003
2006
Amb la Llei de prestacions
els col·lectius més desafavorits
milloraran les seves rendes
El Govern ha complert
el compromís de destinar més
del 4% del pressupost
de la Generalitat a polítiques
de serveis socials
�58
Augment dels complements de pensions per a les persones
vídues amb rendes baixes
Abans de l’aprovació de la nova Llei de prestacions socials, que dóna seguretat i estabilitat a les persones perceptores de les prestacions, el Govern de la
Generalitat ja va incrementar les ajudes a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes. Els complements de pensions es van augmentar
un 44% des del gener del 2004, i van passar d’un import màxim anual de
300 euros el 2003, a 432 euros el 2005. El nombre de beneficiaris es va
incrementar un 7,5% i en aquests moments el nombre de beneficiaris dels
complements de pensions és d’uns 100.000 vidus i vídues de tot Catalunya.
166 nous equipaments per a gent gran, persones
amb discapacitat i amb malaltia mental
La planificació de les noves
infraestructures resol
el desequilibri en la distribució
de serveis socials
Els plans del Govern en polítiques socials han suposat un increment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta de serveis i de cobertures públiques a Catalunya
per a gent gran, persones amb discapacitats i amb problemes de salut
mental. La planificació ha fixat la necessitat d’inversions per a la construcció
de 47 nous equipaments públics de serveis residencials per part del Departament de Benestar i Família i un mínim de 166 en col·laboració amb la
iniciativa local i social. La planificació dels nous equipaments s’ha fet tenint
en compte les necessitats territorials i ha estat concebuda com una guia
per a l’actuació dels gestors públics, amb el propòsit de resoldre els desequilibris territorials en la distribució dels serveis socials.
Residències per a gent gran - Places per any
Font: Departament de Benestar i Família
2003
2004
2005
2006
Pròpia
2.043
2.043
2.087
2.087
Gestió
2.074
2.074
2.474
2.706
727
704
690
690
8.879
9.332
10.500
12.000
13.723
14.153
15.751
17.483
Concert
Col·laboració
Augment dels fons destinats a l’acolliment residencial
de la gent gran
Aquest 2006 s’arribarà a la xifra
de 29.300 avis i àvies amb una
plaça pública en una residència,
pis tutelat o centre de dia
Pel que fa a la gent gran, des de la Generalitat s’ha optat per impulsar un
model que conjuga l’atenció en centres residencials amb el suport a aquelles famílies que decideixen tenir cura de persones grans dependents. Així,
en els darrers anys s’ha experimentat un creixement de les places residencials per a majors de 65 anys i els fons destinats als ajuts d’acolliment residencial per a persones grans amb dependència han augmentat considerablement, des dels 57,5 milions d’euros de l’any 2002 o els 71,8 milions del 2003,
fins als 101,5 milions del 2005. L’objectiu és arribar, aquest 2006, a la xifra
de 29.300 avis i àvies amb una plaça pública en una residència, pis tutelat o
centre de dia.
Una novetat en aquest àmbit és que aquesta legislatura, per primera
vegada, s’ha fet públic el nombre de sol·licituds de places geriàtriques,
el nombre de places disponibles, el de places ocupades i el de persones
en llista d’espera, tant als centres públics com a les places concertades.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
59
Font: Departament de Benestar i Família
Actuacions en equipaments de Serveis Socials 2004-2005
Alt
Empordà
Ripollès
•
•
Pla de
l’Estany
••
Gironès
•••••
Berguedà
•
Osona
••
Selva
Segrià
•••••
•••
•
••
••
Garrigues
Terra Alta
Anoia
Urgell
Ribera
d’Ebre
••••
Alt
Penedès
Conca
Barberà
•
••
•••• ••••••
••••
••
Baix
Camp
•
Baix
Penedès
Tarragonès
Vallès
Occidental
•
•••
Bages
•••••
Baix
Empordà
Vallès
Oriental
•••••
••••••••
Barcelonès
Baix
•••••••••
Llobregat
••••
••••
••••
••••
Baix Ebre
•••
Gent gran
Discapacitats
Dones maltractades
Montsià
••••
Infants
Immigrants
Altres
L’altra gran línia d’actuació és el suport a les famílies que tenen al seu
càrrec una persona dependent, vehiculat a través del programa Viure en Família Les persones de més de 65 anys beneficiàries d’aquest programa han
augmentat des de les 5.777 de l’any 2002, a 42.657 el 2005. De fet, el 2005 el
Govern va destinar 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del
programa Viure en Família, que és el triple del que s’hi va destinar el 2003.
Significatiu augment d’un 45% dels ajuts a les famílies
amb infants menors de sis anys
S’ha incrementat durant els anys 2004 i 2005 en un 45% la quantia de les
ajudes a les famílies amb fills, que el 2003 consistien en un ajut universal
per a fills i filles de 0-3 i 0-6 anys, amb la voluntat de donar un suport cada
cop més integral a les unitats familiars. Per primer cop l’ajuda especial
a les famílies nombroses s’ha estès també a les famílies monoparentals.
Els beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec l’any 2006 són més
L’any 2005 el Govern va destinar
124 milions d’euros a les
prestacions econòmiques
del programa Viure en Família
per a les persones amb
dependència, el triple del que
s’hi va destinar el 2003
�60
El 2006, 296.000 famílies
catalanes ja s’han beneficiat
dels ajuts
de 296.000 unitats familiars, amb una reserva pressupostària de 146.743.423
euros. Aquest ajut és una prestació econòmica anual de 600 euros per cada
infant menor de tres anys i de 700 euros per a les famílies nombroses, i monoparentals des de l’any 2004, amb infants menors de sis anys.
A més, s’han posat en marxa dos nous ajuts a les famílies: un destinat a
les famílies d’adopció internacional i l’altre a famílies amb part, adopció o
acolliment múltiple, és a dir, per bessons i trigèmins.
Import en euros a l’any per tipus de prestació
Font: Departament de Benestar i Família
Prestació
2003
2004
2005
2006
0-3
525
550
575
600
Nombroses
600
625
650
700
625
650
700
Monoparentals
Evolució de les prestacions i ajuts a famílies amb infants a càrrec
Nombre de famílies beneficiàries
Font: Departament de Benestar i Família
300.000
296.000
250.000
247.188
200.000
150.000
222.950
100.000
50.000
0
260.633
1.378
1999
28.106
38.269
2000
2001
111.502
2002
2003
2004
2005
2006
Legalització de les adopcions per part de les parelles
homosexuals
El Parlament va donar llum verd l’abril del 2005 a la llei que atorga el dret de
valorar la idoneïtat per adoptar infants a les persones homosexuals. Aquesta és una iniciativa històrica que equipara les persones homosexuals a les
heterosexuals i els reconeix el dret que se’ls valori com a possibles pares
o mares adoptants. Aquesta llei també permet que un dels membres de
la parella homosexual pugui adoptar el fill o la filla de l’altre, i equipara els
drets successoris dels menors adoptats als que tenen els fills de les parelles
heterosexuals. També modifica la figura dels tutors, perquè anteriorment
no ho podien ser els qui convivien amb el pare o la mare del menor en una
relació de parella homosexual.
Pla per a la no discriminació de les persones homosexuals
i transsexuals
La Generalitat ha dissenyat,
per primer cop, polítiques
específiques per a les persones
homosexuals i transsexuals
El Govern ha creat el Programa per al Col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual per
tal de contribuir a assolir la plena equiparació legal de les persones homosexuals i transsexuals i evitar actituds de discriminació. Aquesta és la primera
vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de
la Presidència, encarregat de dissenyar i desplegar un Pla interdepartamental per a la no discriminació d’aquestes persones, centra les seves actuacions
en la igualtat, la llibertat i el benestar.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
61
Atenció social a 88.000 persones amb dependència
permanent
88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació del Programa per a la Promoció de l’Autonomia i l’Atenció a les
Persones amb Dependències (ProdeP), adreçat a les persones amb dependència permanent per a les activitats de la vida diària. El programa vol coordinar i integrar els serveis socials i sanitaris per atendre els col·lectius amb
necessitats específiques i dissenyar la futura Agència Catalana de la Dependència. A Catalunya hi ha un total de 332.000 persones amb dependència
(un 4,6% de la població), de les quals més d’un 65% tenen més de 65 anys.
Prevalença de les persones amb dependència
Font: Departament de Benestar i Família
> 65 anys
< 65 anys
Total
Lleu
Moderada
Severa
Total
74.000
70.000
66.000
210.000 (20,3%)
55.000
37.000
30.000
122.000
129.000
(29%)
107.000
(32%)
96.000
(39%)
332.000
65-69 anys
18,9%
80-84 anys
41,91%
>85 anys
56,85%
140 milions d’euros pels serveis socials d’atenció primària
fins el 2008
Durant els pròxims quatre anys, el Govern destinarà un mínim de 140 milions d’euros per finançar serveis socials d’atenció primària als municipis de
més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Això garanteix l’estabilitat
de la cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments més enllà del mandat
actual. El 2004, el Govern ja va destinar els primers 30 milions d’euros als
ajuntaments i als consells comarcals per al finançament de serveis socials
i altres programes del Departament de Benestar i Família.
Evolució de la inversió
en atenció primària
Font: Departament de Benestar
i Família
2005
31.723.181 euros
2006
33.779.010 euros
2007
35.970.512 euros
2008
38.306.757 euros
Total
139.779.460 euros
Nou model d’atenció a la gent gran d’entorns rurals
i més serveis socials especialitzats
El Govern ha posat en marxa un nou programa d’atenció diürna a la gent
gran pensat per apropar i facilitar l’accés als recursos socials per a les
persones grans que viuen en zones rurals o semirurals i que necessitin
organització, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats
de la vida diària, i que veuen completada la seva atenció en el seu entorn
social familiar. En aquesta mateixa línia s’han incrementat els serveis socials
especialitzats en el pla 2004-2007 que incideix, especialment, en la gent gran
amb dependències, les persones amb discapacitats i les que, a conseqüència
d’una malaltia mental, necessiten suport social. Destaquen vuit programes
pilot, engegats l’any 2005 en el món rural, que inclouen 1.600 places d’atenció diürna en residències de gent gran, entre públiques i concertades, i unes
264 places concertades en residències per a discapacitats.
Els serveis socials, més a prop
de la gent gran dels entorns rurals
�62
Evolució del nombre de famílies
acollidores i infants acollits
Font: Departament de Benestar i
Família
2004
2005
Increment
Famílies
380
420
10%
Infants
538
589
9%
Campanya de promoció de l’acolliment familiar
per a 217 infants
El novembre passat es va presentar la campanya Necessito una Família per
promoure l’acolliment familiar de menors atesos en centres de la Direcció
General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, que ha incrementat les famílies acollidores i els infants acollits en un 10%.
Nous serveis i equipaments per a la infància en risc
i les dones víctimes de violència
Dos nous centres especialitzats
per a dones víctimes
de la violència domèstica
Aquest any el Departament de Benestar i Família ha impulsat el desplegament de Punts de Trobada a tot Catalunya, amb l’objectiu de crear una xarxa
d’espais professionals per a protegir els infants. Actualment ja n’hi ha 14 i
s’està gestionant la posada en marxa de nous Punts a Girona, Figueres, Reus
i Tortosa. Aquest departament també ha creat dos centres integrals especialitzats per a dones víctimes de violència de gènere a Salt, ja inaugurat, i al
Tarragonès.
Els Punts de Trobada són serveis destinats a atendre i prevenir, en un
lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica
que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. En concret, s’adrecen
al compliment del règim de visites dels fills i filles en casos de separació o
divorci; o a l’exercici del règim de visites per part dels familiars biològics als
infants acollits en centres de la Generalitat o en famílies acollidores i que
necessitin visites tutelades. Pel que fa als centres integrals especialitzats,
són centres d’atenció que donen informació i atenció a les dones i als seus
fills i filles afectades per processos de violència. L’objectiu és que n’hi hagi
un a cada regió.
Cap a una millora en la inserció sociolaboral
Més de 5.000 persones han estat ateses enguany pel programa d’orientació
i inserció sociolaboral “Aprendre a Aprendre”. Aquest programa atén prioritàriament les persones que tenen uns indicadors socials inferiors a la mitjana
del país i es va iniciar amb la finalitat de millorar les possibilitats d’integració
al mercat laboral dels col·lectius amb majors dificultats, potenciant l’autonomia i posant a l’abast eines d’orientació, assessorament i formació que els
possibilitin la integració social i laboral.
Del total de persones ateses en aquest programa d’orientació i inserció
sociolaboral l’any 2005, un 34% han accedit a contractes laborals superiors a
tres mesos, un 8% a contractes inferiors a tres mesos, un 4% a cursos de formació ocupacional i un 2% han estat derivats a altres centres especialitzats.
Les altres continuen dins del programa o l’han abandonat.
El Pla integral del poble gitano fomenta la inclusió social
d’aquest col·lectiu
Combatre les mancances
educatives, laborals
i econòmiques del poble gitano
és el principal objectiu del pla
El Pla integral del poble gitano, aprovat recentment pel Govern, té com a
principals objectius combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques d’aquest col·lectiu, amb el suport del Consell Assessor del Poble Gitano,
que dóna veu i participació oficial als interessos del poble gitano.
D’altra banda, el programa transnacional ROMAin, fruit del conveni signat
entre el Departament de Benestar i Família i la Comissió Europea, es proposa lluitar contra l’exclusió del poble gitano a Europa, entre altres objectius.
Aquest programa s’emmarca dintre dels programes de lluita contra l’exclusió en els quals participen diferents administracions públiques de l’Estat
espanyol, Bèlgica, Romania i Finlàndia. En aquest sentit, el Departament de
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
63
Benestar i Família coordina l’atenció als col·lectius de gitanos romanesos entre els diversos departaments i institucions afectades. Mensualment, el servei
d’urgència de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència atén
uns 65 nens romanesos.
Mesures per millorar l’atenció dels infants en risc
en el primer nivell d’atenció
El Govern impulsarà noves mesures per millorar la detecció i l’abordatge
dels casos de maltractament infantil: creació dels Equips de Valoració i del
Registre Unificat de Maltractaments Infantils, protocols d’actuació contra els
maltractaments, creació de Taules Territorials de Coordinació i Intervenció i
un milió d’euros per incrementar la plantilla dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Aquest conjunt d’accions neix de la voluntat de donar
resposta a les dificultats que s’estan trobant els professionals per a detectar,
des dels seus inicis, els casos de maltractament, sobretot el que arriben a
l’àmbit hospitalari, i resoldre deficiències existents en el sistema de protecció
de menors.
Aquest conjunt de mesures emfatitzen l’actuació preventiva de les
administracions i els serveis socials quan hi hagi evidències de risc i desprotecció del menor per evitar que s’arribi a situacions de maltractament greu.
En aquest sentit és necessari donar una resposta més àgil i coordinada entre
totes les institucions implicades en la xarxa de detecció dels maltractaments
i la resposta protectora al menor.
Els Equips de Valoració
i el Registre Unificat
de Maltractaments Infantils
són dues de les accions
per millorar la detecció de casos
de maltractaments infantils
Creació de l’Agència Catalana de la Joventut i forta inversió
en polítiques per a joves
El maig de 2006 el Parlament va aprovar, a proposta del Govern, la creació de
l’Agència Catalana de la Joventut, l’ens públic que ha d’executar els programes destinats als joves en els àmbits de l’habitatge, la salut, el treball, la
formació, la cultura, el foment de la participació i el diàleg intercultural.
A més, el Govern està realitzant una forta inversió en polítiques de joventut.
La Secretaria General de Joventut ha atorgat 13,5 milions d’euros en el marc
del Pla nacional de joventut de Catalunya per recolzar actuacions locals i comarcals concretes adreçades als joves els últims dos anys. I d’altra banda, ha
destinat 11,4 milions més a donar suport a les diverses actuacions i iniciatives d’associacions i grups juvenils de Catalunya en aquest període. Aquestes
actuacions responen a dues línies d’actuació prioritàries: afavorir l’emancipació dels joves i fomentar la seva participació, tal i com recull la revisió del Pla
nacional de joventut de Catalunya, presentat al Parlament aquest novembre,
cinc anys després que es posés en marxa, l’any 2000.
Ajudes per a l’emancipació dels joves
Mitjançant el Programa de Crèdits d’Emancipació, el Govern avala crèdits per
a joves per un valor total de 42 milions d’euros davant les entitats financeres
amb l’objectiu de facilitar l’emancipació dels joves pel que fa a l’habitatge,
la formació i l’autoempresa. El programa ofereix avals als joves d’entre
18 i 35 anys per facilitar l’accés a un habitatge, l’ampliació d’estudis de grau
superior o la posada en funcionament d’un projecte empresarial.
El Pla Nacional de Joventut
té dues línies prioritàries:
l’emancipació i la participació
�64
14
Polítiques de dones
• 519 mesures i 961 actuacions transversals al Pla d’acció
i desenvolupament de polítiques de dones 2005-2007
• Posada en marxa dels primers jutjats de violència contra les dones
El Govern impulsa més de 900 actuacions en polítiques
de dones
El V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya
2005-2007 conté 519 mesures i 961 actuacions que s’executen, de manera
transversal, des de tots els departaments per avançar i millorar la participació i la representació de les dones, i atendre de forma específica les necessitats
de la població femenina. Això inclou una avaluació continuada de tota
Font: Departament de Benestar i Família
l’acció de govern sobre les conseqüències per a dones i homes de cadascuna de les decisions que es prenen.
Del Pla en destaca el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció
integral per a les situacions de violència masclista que inclou atenció urgent,
suport econòmic i accés a l’habitatge i a la formació ocupacional, dins
del Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones
2005-2007.
Entrada en funcionament dels dos primers jutjats
de violència contra les dones i d’una unitat de vigilància
de gènere
Salt, al Gironès, acull el primer
centre especialitzat per
a les dones víctimes de violència
de gènere
El mes de juny es van inaugurar a Barcelona els dos primers jutjats amb
dedicació exclusiva en la violència contra les dones. Aquests dos nous
equipaments instruiran de forma especialitzada els casos relacionats amb la
violència contra les dones amb una vessant afectiva. El 2004 es va crear també una unitat de vigilància de gènere i enguany s’ha obert el primer Centre
d’Intervenció Especialitzada (CIE) a Salt per les dones víctimes de violència,
un model innovador a tot l’Estat. S’està apunt d’obrir el segon a Sant Feliu de
Llobregat i el 2006 se n’obriran tres més al Segrià, el Tarragonès i el Montsià.
També s’han posat en marxa cinc punts de trobada de famílies, quatre a
Barcelona i un a Lleida, per atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori,
en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar.
Actuacions de prevenció de la violència masclista en joves
i adolescents
El Govern ha endegat per primera vegada actuacions de prevenció contra
les violències que pateixen les dones adreçades a la població jove a través
de la iniciativa “Talla amb els mals rotllos”. L’any 2004 es va desenvolupar una
àmplia campanya mediàtica adreçada a noies i enguany s’ha realitzat
una altra adreçada específicament a nois (“Enraona”). Al llarg d’un any s’han
format prop de 100 nois i noies joves com a agents educatius en la prevenció de les relacions abusives. A través d’un curs se’ls ofereixen recursos per
promoure relacions no abusives entre les persones joves, tot fomentant
comportaments de respecte mutu entre els sexes i la resolució no violenta
dels conflictes.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
65
15
Immigració
• El Pla de ciutadania i immigració abasta més de 70 programes
de tots els departaments per integrar els immigrants
• Increment dels ajuts per acollida i integració als municipis
• Creació de més de 1.000 aules d’acollida a les escoles
70 programes d’integració al Pla de ciutadania
i immigració
El juny passat el Govern va aprovar el Pla de ciutadania i immigració 20052008, un pla dotat de 104 milions d’euros l’any 2005 i 145 milions més el
2006 per tirar endavant 70 programes adreçats a tota la ciutadania. L’objectiu fonamental d’aquest Pla és definir i planificar les accions públiques per
integrar els immigrants a través d’actuacions en diversos àmbits: durant la
primera acollida, a l’escola, als espais socials tancats, en casos de discriminació, en el paper de les dones, sobre el futur dels joves, en la normalització a
l’accés als recursos, sobre els dèficits de convivència ciutadana i els drets i les
obligacions.
El Pla de ciutadania i immigració
ha incrementat el 2006 el seu
pressupost en prop d’un 40%
% població immigrant extracomunitària empadronada a Catalunya
Font: Departament de Benestar i Família
12
10
8
6
8,98
9,5
10
10,3
octubre 04
desembre 04
febrer 04
juny 05
10,5
11,29
4
2
0
setembre 05 desembre 05
Augment dels ajuts als ajuntaments per programes
d’acollida i integració
En el marc del Pla de ciutadania i immigració s’ha obert una nova línia
d’ajuts als ens locals per desenvolupar programes d’acollida i integració,
als quals es destinaran 16 milions d’euros aquest 2006, xifra que suposa
un increment d’un 21% respecte els recursos de l’any passat. Aquests ajuts
signifiquen un augment molt important dels recursos de suport a les administracions locals i comarcals en polítiques d’immigració i de reforç a la
cohesió social. Així, des de l’any 2004 al 2006, Catalunya ha vist multiplicats
molt significativament els recursos provinents de l’Estat per a aquestes polítiques, passant d’una xifra testimonial de 1.462.342 euros a una quantitat de
16.376.868 euros per a aquest any.
Increment substancial dels
recursos adreçats al món local en
matèria d’acollida i integració
�66
El Govern engega les aules d’acollida, una iniciativa pionera
per fomentar la integració
Un total de 1.051 centres
educatius públics i privats
concertats disposaran d’una aula
d’acollida el curs 2006-2007
Un total de 1.051 centres docents catalans comptaran el curs 2006-2007
amb una aula d’acollida, una xifra que va en augment curs rere curs.
Les aules d’acollida, emmarcades dins el Pla per la llengua i la cohesió social,
són una iniciativa del Govern orientada a la integració de l’alumnat nouvingut i pensat per donar una resposta adequada a les necessitats emocionals,
lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat, i alhora millorar la qualitat
global de tot l’alumnat del centre.
També en el marc del Pla per a la llengua i la cohesió social s’han impulsat 28 plans educatius d’entorn en 25 municipis catalans. Aquesta iniciativa
pretén continuar l’acció educativa més enllà de l’àmbit escolar i coordinar en
una mateixa direcció tots els agents i recursos educatius que l’alumnat té
al seu entorn més pròxim.
Aules d’acollida
Font: Departament d’Educació
i Universitats
Aules d’acollida per territoris, curs 2006-2007
Font: Departament d’Educació i Universitats
Serveis territorials
Curs
2003-04
Curs
2004-05
Curs
2005-06
Curs
2006-07
0
649
936
1.051
Curs 2005-06
Increment curs 2006-07
Total
Barcelona ciutat
158
11
169
Barcelona comarques
269
37
306
Baix Llobregat-Anoia
89
8
97
Vallès Occidental
83
15
98
142
Girona
129
13
Lleida
79
16
95
Tarragona
89
11
100
Terres de l’Ebre
40
4
44
936
115
1.051
Total
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
67
16
Cultura
• Augment significatiu de més d’un 60% del pressupost per a cultura
• Promoció exterior de la cultura catalana a fires internacionals
com les de Frankfurt i Guadalajara
• Increment espectacular dels equipaments culturals a través
d’una nova xarxa que abasta tot el territori
• Més suport a les indústries culturals catalanes i als creadors
• Els papers de Salamanca retornen a Catalunya
L’increment d’un 60% del pressupost del Departament de Cultura ha permès aproximar-nos a un dels compromisos principals del mandat que era
doblar el pressupost del Departament i situar-lo en un 2% dels comptes de
la Generalitat.
També s’ha aprovat l’avantprojecte de Llei per a la creació del Consell
de la Cultura i de les Arts, que constitueix una fita històrica fruit d’un llarg
procés de debat i consens amb el sector cultural del país i que dóna pas a
un model de gestió cultural més participat per part dels creadors. Aquest
nou ens, contemplat a l’Acord del Tinell, ha de marcar les grans línies de la
política cultural del Govern, afavorint el diàleg entre els sectors culturals i la
Generalitat.
Evolució del pressupost
del Departament de Cultura,
2003-2006
Font: Departament de Cultura
Pressupost
Increment
(respecte 2003)
2003
173.038.515 €
2004
194.865.000 €
13%
2005
239.838.922 €
40%
2006
275.366.000 €
60%
Més promoció exterior de la cultura catalana: Guadalajara
i Frankfurt
La cultura catalana ha estat escollida convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007, que coincidirà amb la celebració a
Alemanya de l’Any de la Cultura Catalana. A finals del 2004 es va celebrar la
Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la cultura catalana va ser la
convidada d’honor. També va ser present a Nàpols l’octubre de 2005, amb
una programació d’arts escèniques, literatura, música i arts visuals.
Per altra banda, la Patum de Berga ha estat nomenada per la Unesco Patrimoni Mundial en la categoria d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial.
El jurat va escollir la Patum, festa que procedeix del teatre popular religiós de
l’Edat Mitjana i que se celebra a Berga cada any per Corpus, d’entre
65 candidatures.
Pla d’equipaments culturals 2005-2007
El Pla d’equipaments culturals suposa una inversió de 127,3 milions d’euros
entre el 2005 i el 2007, amb l’objectiu de dotar tot el territori català d’una
xarxa d’equipaments de forma equilibrada.
Els quatre grans eixos en què s’estructura el Pla són:
a) teatres, espais d’art i sales polivalents (pla d’equipaments culturals)
amb una inversió de 49 milions d’euros.
b) biblioteques (PEB) amb una inversió de 36 milions d’euros.
c) arxius (es preveuen actuacions en 22 arxius comarcals) amb una inversió de 7 milions d’euros.
d) ateneus i centres associatius, amb una inversió de 5,3 milions d’euros.
El govern invertirà fins 2007
127,3 milions d’euros perquè
tot el país tingui una xarxa
d’equipaments culturals
equilibrada
�68
Evolució de les principals línies d’inversió en equipaments culturals al territori
Font: Departament de Cultura
2000-2003
2004-2007
14,7 M€
36,0 M€
Biblioteques
És prevista la construcció
de 77 noves biblioteques
públiques i millorar-ne 19 més
Arxius
6,0 M€
37 M€
Teatres-Auditoris
2,4 M€
24,7 M€
Espais d’art
0,3 M€
2,5 M€
Centres culturals polivalents
0,0 M€
21,8 M€
Centres associatius
3,0 M€
5,3 M€
26,4 M€
127,3 M€
Totals
Més biblioteques públiques
L’objectiu d’articular un sistema de lectura pública potent passa per la millora i modernització del sistema bibliotecari de Catalunya. En aquest sentit s’ha
aprovat el Pla de biblioteques que, amb una inversió total de 31,5 milions
Font: Departament de Cultura
Intervencions en biblioteques públiques 2004-2005
Pallars Jussà
•
Baix Empordà
•
Segarra
•
Segrià
•
Bages
•
Vallès Oriental
Vallès
Occidental
••
•••••
••••
••••
Maresme
•••••
Barcelonès
Baix Llobregat
Priorat
•
Baix Ebre
•
Biblioteques inaugurades
Biblioteques en ampliació o construcció
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
69
d’euros, preveu construir 77 biblioteques i la millora de 19 que ja estan en
funcionament. També és previst desplegar 34 bibliobusos, que permetran un
millor accés social al servei de biblioteca pública. D’altra banda, el Govern ha
concedit una subvenció de 4,5 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona,
durant el període 2006-2015, per crear i millorar les biblioteques públiques i
ha arribat a un acord per la construcció de la Biblioteca Pública de l’Estat a la
ciutat comtal, que s’ubicarà al costat de l’Estació de França.
A banda, cal destacar la signatura del conveni amb la Diputació de
Barcelona i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya per
contractar un sistema informàtic de gestió de biblioteques i constituir la
Comissió de Valoració del Sistema d’Adquisició Bibliotecària.
Nou finançament a les empreses culturals
El Departament de Cultura ha establert un nou conveni, a través de l’Institut
Català de les Indústries Culturals (ICIC), amb quatre grans entitats financeres
(Caixa de Pensions, Caixa Catalunya, Banc Sabadell i Banc Santander Central
Hispano), amb l’objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses
culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits
sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 15 milions d’euros a
disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals,
préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir
la subvenció de les despeses financeres.
El Crèdit Cultura és un paquet
de mesures per facilitar l’accés de
les empreses culturals a un millor
finançament
Ajuts a la creativitat i pensament contemporani
L’import total dels ajuts concedits a projectes de l’àmbit de la creació i el
pensament contemporanis ha estat de 18,8 milions d’euros en els darrers
dos anys. L’any 2005 es van concedir ajuts a 592 projectes: 155 al sector de
les arts escèniques, 93 al de les arts visuals, 1 al d’arxius, 28 al sector audiovisual, 36 de caràcter multidisciplinar, 218 a l’àmbit de la música, 51 al pensament contemporani i 10 a altres àmbits. Els ajuts han abastat tots els agents
del procés creatiu, des de produccions artístiques fins a projectes de recerca
i també a agrupacions, fundacions i orquestres.
Fort impuls pressupostari en quatre anys a l’Institut
d’Estudis Catalans
El Govern ha signat amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) un contracteprograma de cara al període 2005-2008 per un total de fins a 26,7 milions
d’euros. El conveni té l’objectiu de convertir l’IEC en la veritable acadèmia
nacional catalana i en el referent dels poder públics a l’hora de realitzar dictàmens i informes sobre aspectes estratègics del futur de Catalunya.
Preservació de la producció digital catalana
El Govern ha donat llum verd al projecte Patrimoni Digital de Catalunya
(Padicat), que té la missió de recollir, preservar i difondre el patrimoni científic i cultural produït en format digital. El Padicat, que esdevindrà pioner
a Espanya, està adscrit a la Biblioteca de Catalunya i donarà cabuda
a 100.000 webs i 50 milions d’arxius. Hi ha prevista una inversió de
766.000 euros. Al llarg d’aquest any es preveu la producció del pla pilot,
pioner a Espanya, i l’any 2009 la implementació definitiva.
El nou contracte-programa signat
pel Govern i l’IEC convertirà
aquest organisme en l’acadèmia
nacional catalana
�70
Convenis amb les diòcesis catalanes per a la conservació
del patrimoni cultural
97 edificis d’alt valor patrimonial
es beneficiaran de la signatura
de convenis amb les diòcesis
La signatura de convenis de col·laboració amb les diòcesis de Barcelona,
Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa, Solsona, Urgell i Vic de l’Església catòlica a
Catalunya pel període 2006-2010 ha permès establir les condicions generals
de conservació d’una gran part del patrimoni cultural català, del qual les
diòcesis en són titulars. El conveni marc estableix una inversió de 37 milions
d’euros (18 són de la Generalitat), que permetrà intervenir en 97 edificis. El finançament de les actuacions que s’efectuaran anirà a càrrec de l’Administració de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya en un 50% de l’import, i l’altra
meitat l’assumirà el bisbat corresponent o bé d’altres ens públics o privats.
A banda d’aquests convenis, cal destacar les accions de restauració previstes
a les esglésies de Santa Maria del Mar i de Santa Maria del Pi a Barcelona i
de l’església de Sant Feliu de Girona, els treballs de recuperació i rehabilitació del Castell de Castelldefels i la culminació del procés de restauració de
l’església de Santa Maria de Taüll iniciat l’any 2003.
Creació del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó
El juliol de 2006 s’ha arribat a un acord amb el Ministeri de Cultura i els
governs de l’Aragó, el País Valencià i les Illes Balears per a la constitució del
Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. D’aquesta manera es resol un plet
de més de 25 anys, a través d’una presència més activa de la Generalitat de
Catalunya en l’Arxiu de la Corona d’Aragó i de l’acceptació per totes les parts
que els fons documentals propis puguin integrar-se en el sistema d’arxius
de Catalunya.
Retorn dels papers de Salamanca a Catalunya
La reclamació per part
de la Generalitat dels papers
que les tropes franquistes
van espoliar ha permès
el seu retorn a Catalunya
Els documents espoliats a la Generalitat al final de la Guerra Civil van arribar
a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, el 31 de gener de
2006. Una selecció de 119 d’aquests documents es va exposar al Palau Moja
de Barcelona en l’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”,
que es va fer el febrer passat. La devolució dels papers de Salamanca va ferse després de l’aprovació a les Corts generals, el novembre de 2005, de la llei
que va permetre el retorn dels documents (Llei de restitució a la Generalitat
de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil), arran
de la seva reclamació per part de la Generalitat.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
71
17
Impuls de l’ús social del català
• El Pla d’acció de política lingüística potencia l’ús social del català
• Augment de l’oferta i la matriculació als cursos de català per
a la població immigrada
• Creació de la Casa de les Llengües
Foment de l’ús social del català amb el Pla d’acció
de política lingüística
Els Plans d’acció de política lingüística 2004-2005 i 2005-2006 inclouen
mesures per potenciar l’ús social del català i fer més fàcil viure en aquesta
llengua. El primer Pla d’acció es va centrar en els àmbits de la immigració,
les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials,
i va comptar amb un pressupost de 3 milions d’euros.
El segon Pla d’acció, que es va posar en marxa el setembre de 2005, vol
fomentar l’ús del català entre els joves quan es diverteixen i entre els immigrants que fan el procés d’integració. Dins d’aquestes actuacions destaquen
els plans d’acolliment de set ciutats catalanes (Badalona, Banyoles, Lleida,
Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic); la campanya “Dóna corda al català”, que
pretén fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana
i mobilitzar amplis sectors de la societat, sobretot els joves; l’obertura de
cinc Oficines de Garanties Lingüístiques a Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa
i Tarragona, i el fort increment dels cursos de normalització a la ciutat de
Barcelona, que pràcticament han doblat el nombre d’alumnes (1.500 el
2004, 2.760 el 2005) i que es veuran reforçats amb la campanya “Barcelona
t’ensenya el català”, que preveu una inversió de 640.000 euros per tal d’incrementar en un 40% els cursos de català i doblar el nombre d’alumnes de
l’any 2005. Finalment, destaca l’èxit absolut del programa “Voluntaris per la
Llengua”, que s’ha anat estenent arreu del territori i que el 2005 va registrar
un 30% més d’inscrits: des del 2003 hi han participat 9.922 parelles lingüístiques.
Peticions realitzades a les Oficines de Garanties Lingüístiques per tipus i àmbits
Font: Secretaria de Política Lingüística
Àmbit privat i empresarial
700
600
500
Administracions públiques
638
429
300
327
200
233
100
0
0
Denúncies
8
303
Queixes
Consultes
• Catalanoparlants:
78%
• No catalanoparlants habituals:
68%
• Immigrants o nous ciutadans i ciutadanes: 59%
94
83
Estudi de l’impacte de la campanya
“Dóna corda al català”
Font: Secretaria de Política Lingüística
Valoració positiva per origen de les persones
enquestades:
Altres
400
El programa “Voluntaris
per la Llengua” va registrar el
2005 un 30% més d’inscrits
3
9
Altres
7
�72
22 plans d’acolliment lingüístic destinats a la població
adulta immigrada
Els cursos de català arribaran
a 50.000 alumnes estrangers
aquest 2006
Dins el Pla d’acció de política lingüística, cal remarcar l’establiment de 22
plans d’acolliment lingüístic, a través dels Centres de Normalització Lingüística distribuïts per tot el territori. Aquests plans ajuden a la integració de la
població adulta nouvinguda a Catalunya i al seu coneixement de la llengua
catalana. Dins els 22 plans d’acolliment lingüístic s’han signat 128 convenis,
116 dels quals amb municipis i 12 amb consells comarcals. Un dels grans
objectius d’aquests plans és la formació. Està previst que els cursos de català
arribin als 50.000 alumnes estrangers durant aquest 2006; abans del segon
semestre ja hi ha 35.000 inscrits.
Convenis marc d’acolliment lingüistic, juliol 2006
Font: Departament de la Presidència i Consorci per a la Normalització Lingüística
Total: 22 plans i 128 convenis en 116
ajuntaments i 12 consells comarcals
municipis amb conveni marc
consells comarcals amb conveni marc
Evolució dels cursos i dels alumnes del CPNL
Font: Secretaria de Política Lingüística
4.000
Cursos
3.500
Alumnes
75.455
3.000
61.694
3.235
2.500
2.000
1.500
46.652
90.000
78.000
3.436
2.698
80.000
70.000
60.000
50.000
40.000
2.096
30.000
1.000
20.000
500
10.000
0
0
2001-2002
2004-2005
Dades a 30-06-2006 Previsió 2005-2006
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
73
Evolució de la procedència dels alumnes als cursos del CPNL
Font: Secretaria de Política Lingüística
70
Catalunya
60
Resta de l’Estat
50
Estrangers
40
30
20
10
0
2001-2002
2004-2005
Previsió 2005-2006 Dades a 30-06-2006
Impuls a la normalització del català a l’Administració
de justícia
S’ha donat a conèixer als ciutadans els drets que tenen a utilitzar el català
davant els òrgans judicials de Catalunya gràcies a la distribució de la primera
Carta de Drets Lingüístics en l’àmbit de la justícia. S’ha anat augmentant el
nombre de sentències en català i s’ha endegat un programa de formació
personalitzada en llengua catalana adreçat a jutges, fiscals i secretaris.
La nova Casa de les Llengües fomentarà el respecte
a la diversitat lingüística
El març de 2005 el Govern va aprovar la constitució de Linguamón - Casa
de les Llengües com un consorci entre la Generalitat, el Centre Unesco i la
Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Aquest nou organisme promourà
el coneixement i el respecte de la diversitat lingüística i promourà una xarxa
de col·laboració nacional i internacional amb organismes amb objectius
coincidents.
El Servei Català del Doblatge assumeix la versió catalana
de 350 pel·lícules cada any
La CCRTV, amb el suport del Departament de la Presidència, ha creat el Servei Català del Doblatge, que assumirà la versió catalana per a televisió dels
films estrangers que s’estrenin en sales comercials i la cedirà gratuïtament
a les distribuïdores. D’aquesta manera, la podran incloure en les edicions de
DVD i també posar-la a disposició de les televisions que en comprin els drets
d’emissió. El servei, que compta amb un pressupost anual de tres milions
d’euros, doblarà al català unes 350 pel·lícules cada any a partir de 2006
i gestionarà el fons històric de doblatge de Televisió de Catalunya.
Cinema. Nombre de pel·lícules doblades o subtitulades
Font: Secretaria de Política Lingüística
30
25
20
15
22
25
20
22
10
5
0
2002
2003
2004
2005
Increment d’un 36% dels
llargmetratges exhibits en català
�74
Nou ajut automàtic a la premsa digital, la ràdio i la televisió
en català, i més fons per a la premsa en català
La quota de mercat dels mitjans
en llengua catalana es manté més
o menys estable, tret de la ràdio,
que ha millorat notablement
L’anomenat “ajut automàtic” a la premsa en català i en aranès, creat anys
enrera i concebut per impulsar la normalització lingüística en aquest àmbit,
s’ha ampliat per primera vegada als altres mitjans de comunicació: la premsa
digital, la ràdio i la televisió. D’aquesta manera, els mitjans de comunicació
audiovisuals i d’Internet que s’han acollit a aquesta ajuda han rebut un total
de 2,7 milions d’euros durant el període 2005-2006. Al mateix temps, els fons
destinats a l’ajut automàtic a la premsa en català i en aranès, que s’havien
mantingut congelats durant la legislatura anterior, han tingut un increment
considerable: 2% el 2004, 10% el 2005 i 33% el 2006.
A Catalunya, la quota de mercat dels mitjans de comunicació en llengua
catalana s’ha mantingut més o menys estable els últims anys, tret del cas
de la ràdio, ja que darrerament l’audiència de les emissores en català ha
millorat de manera notable. Així, la quota de mercat de la ràdio en català, en
el l’àmbit de la ràdio generalista, ha augmentat des del 40% que tenia l’any
2001 fins al 51,7% del 2006 (dades de la segona onada de l’Estudi General de
Mitjans dels anys 2001 i 2006).
En el cas de la premsa i de la televisió, la situació és diferent. L’any 2000,
els diaris en llengua catalana representaven el 24,7% de les vendes totals
dels diaris d’informació general a Catalunya, gairebé el mateix que el 2005,
en què van representar un 24,5% (dades de l’Oficina de Justificació de la
Difusió). En el cas de la televisió, la quota de pantalla dels canals íntegrament
en català i de cobertura nacional, TV3 i K3/33, va passar del 26,3% el 2000 al
24,9% el 2005 (dades de Sofres AM).
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
75
18
Seguretat i emergències
• Acceleració del desplegament dels Mossos d’Esquadra i augment
del nombre de comissaries, efectius i material
• Descens de la mortalitat a les carreteres catalanes amb les noves
mesures de seguretat viària que en reforcen la disciplina
• Nova estratègia antiincendis amb molt bons resultats
Els Mossos d’Esquadra arriben a Barcelona i ja donen servei
a més de quatre milions de persones
Un dels compromisos estratègics més importants del Govern en aquesta
legislatura ha estat el desplegament territorial de la Policia de la Generalitat.
Amb el desplegament de l’any 2006, els Mossos d’Esquadra seran presents al
76,9% del territori i donaran servei al 78,9% de la població, amb un increment d’efectius del 42,4% i d’infraestructures del 44,8% respecte de l’any
2004. Durant l’any 2005, els Mossos d’Esquadra van assumir completament
les tasques de policia judicial a Barcelona amb 2.614 agents i 538 vehicles.
L’arribada dels Mossos d’Esquadra a la capital catalana ha suposat una fita
històrica en l’autogovern de Catalunya. El Govern hi ha invertit 130 milions
d’euros, que s’han destinat a la construcció i adequació de deu comissaries a
Barcelona, una per districte, a dues oficines de denúncia i a la dotació de tots
els mitjans necessaris.
Dotació i formació de més de
4.500 nous mossos d’esquadra,
25 comissaries noves o en
construcció i 2.080 nous vehicles
% de Desplegament dels Mossos d’Esquadra
població Font: Departament d’Interior
coberta
60
64,5
50
41,4
40
30
39,69
20
10 17,48
0
1999
17,48
2000
23,48
2001
28,81
2002
2003
2004
2005
A més de l’històric desplegament a Barcelona, en aquests 1.000 dies
el Govern ha completat la implantació a l’Anoia amb la inauguració d’una
nova dependència policial a Igualada. Abans del 2007, els Mossos d’Esquadra prestaran servei al Vallès Occidental, part del Baix Llobregat i Reus. Per
al desplegament en aquest territori, es construiran 13 noves comissaries.
També s’han incrementat els efectius al Camp de Tarragona i les Terres de
l’Ebre com a preparació del desplegament definitiu en aquestes zones el
2008, any en què finalitzarà el procés. Actualment, la Policia de la Generalitat
té competències plenes a les regions policials de Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Metropolitana Nord, Metropolitana Barcelona i l’Hospitalet
de Llobregat.
Abans del 2007, els Mossos
d’Esquadra prestaran servei
al Vallès Occidental, part
del Baix Llobregat i Reus
�76
Desplegament dels Mossos
d’Esquadra
Territori desplegament: 74,9 %
Població coberta: 64,5%
Any 2006
Any 2007
Indicadors i recursos del desplegament
Concepte
des. 04
des. 06
Increment
Territori
71,90%
76,90%
7%
Població
39,90%
78,90%
98%
8.283
11.792
42%
58
84
45%
132.193
304.875
131%
Inversió
16M€
121M€
656%
Vehicles
1.782
2.818
58%
327,7M€
583,2 M€
78%
Efectius
Comissaries
m2 construïts
Pressupost anual DGSC
Any 2008
Actualment els Mossos
d’Esquadra compten amb
11.792 agents i al 2008 passaran
a ser 15.296
Una altra fita important ha estat la constitució de la Junta de Seguretat
de Catalunya, presidida pel president de la Generalitat, que serà des d’ara
l’òrgan encarregat de la coordinació de les polítiques de seguretat i de
l’activitat dels cossos policials de l’Estat i de Catalunya (incloses les policies locals). S’ha assolit, així, una reivindicació històrica de l’autogovern de
Catalunya.
Per tal de dur a terme les competències assumides, els Mossos d’Esquadra compten actualment amb un total d’11.792 efectius, amb la previsió que
a finals de 2008 passin a ser-ne 15.296.
Servei coordinat i de proximitat amb les persones
La xarxa RESCAT, en ple procés
d’implantació, integra totes les
xarxes d’emergències per facilitar
la resposta
Per oferir un servei de qualitat als ciutadans, els Mossos d’Esquadra es
coordinen amb tots els col·lectius implicats en la seguretat i les emergències. Així, s’ha creat una xarxa digital de radiocomunicacions de seguretat i
emergències, la xarxa RESCAT, que integra i facilita la coordinació dels Mossos d’Esquadra i els Bombers de la Generalitat amb altres cossos operatius
(Guàrdia Urbana, altres policies locals, Bombers de Barcelona, agents rurals,
ambulàncies...). La xarxa ja està implantada a Barcelona, i durant el període
2006-2009 el Govern destinarà més de 15,9 milions d’euros a desplegar-la
arreu de Catalunya.
La proximitat amb les persones és l’altra clau del servei: les comissaries
de Barcelona ofereixen, a més del patrullatge i la investigació bàsica, una Oficina d’Atenció al Ciutadà, on es reben i es tramiten les denúncies en relació
amb les infraccions penals i on s’atenen les consultes; una Oficina d’Atenció
a la Víctima per atendre els casos de violència domèstica, i l’Oficina de Relacions amb la Comunitat, que té com a finalitat relacionar-se de manera estable
amb entitats, associacions o col·lectius, per conèixer les seves necessitats en
matèria de seguretat i informar-los adequadament.
A més, el 2004 es va iniciar a Catalunya el desenvolupament del nou
model d’atenció telefònica d’urgència, el 112, liderat pels departaments
d’Interior i de Salut. Aquest telèfon de resposta les 24 hores del dia permet
als ciutadans i ciutadanes sol·licitar la intervenció de serveis d’emergència
de tot tipus, ja siguin sanitaris, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana o de protecció civil quan es trobin davant d’una situació que
ho requereixi.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
77
El Pla de seguretat viària redueix un 18% el nombre
de morts en accidents de trànsit respecte de l’any 2003
La posada en marxa del Pla de seguretat viària 2005-2007, que ha suposat
una inversió de 60 milions d’euros per part del Servei Català de Trànsit, té
per objectiu reduir en un 30% les víctimes mortals per accident de trànsit
respecte el 2000. El nombre de morts en accidents de trànsit a les carreteres
catalanes el 2005 va minvar un 18% respecte el 2003, i un 23% en el cas d’accidents soferts en vies interurbanes. Així mateix, el primer semestre de 2006
s’ha reduït un 38% el nombre de morts en accident de trànsit respecte del
mateix període del 2003. Les dades confirmen el descens progressiu
i continuat del nombre de víctimes per accidents de trànsit a Catalunya.
Una de les accions més destacades en matèria de trànsit és el Pla integral
contra la velocitat excessiva (PIVE), endegat el desembre de 2004. El Pla
contempla la instal·lació de radars a les carreteres on es produeixen més
sinistres i en aquelles on la velocitat és la causa principal dels accidents.
Dels tres radars instal·lats l’any 2003 s’ha passat a 58 radars en 80 cabines.
Els primers resultats d’aquest Pla han evidenciat que en els trams controlats
la velocitat mitjana s’ha reduït en 10 km/h i que el nombre d’accidents amb
víctimes mortals i ferits greus ha disminuït un 32%.
Evolució del nombre de morts en accidents de trànsit a Catalunya
Font: Departament d’Interior
En els trams controlats per radar,
la velocitat mitjana s’ha reduït en
10 km/h, i el nombre d’accidents
amb víctimes mortals i ferits greus
ha disminuït un 32%
Reducció de la velocitat mitjana
en els trams controlats
Font: Departament d’Interior
Velocitat mitjana anterior
96,5 km/h
Velocitat mitjana posterior
86,5 Km/h
Reducció aconseguida
10 Km/h
Velocitats mitjanes
Font: Departament d’Interior
98
96
800
94
700
92
600
90
335
500
-15%
400
300
302
88
284
86
-6%
84
312
200
269
100
-1%
-14%
0
2003
2004
82
265
-27%
2005
193
2004
2006
Morts segon semestre
Morts primer semestre
El pressupost per a Emergències i Seguretat Civil creix
gairebé un 74% des de l’any 2003
En l’àmbit de les emergències i la seguretat civil, el Govern ha realitzat un
gran esforç pressupostari, amb un increment del 73,8% l’any 2006 respecte
M€ Pressupost de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil
170
171,67 M€
160
150
140
148,37 M€
120
127,62 M€
100
80
60 83,33 M
86,25 M€
93,06 M€
2002
2003
40
20
0
2001
2004
2005
80
2006
febrer
2005
juny
2005
novembre
2005
�78
Cinc nous parcs de bombers
i previsió de 64 obres noves,
d’ampliació o millora
l’any 2003. Part d’aquesta inversió s’ha destinat a un pla de xoc que culmina
aquest any per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions de diversos parcs
de bombers de tot el territori, amb una inversió total de 62,4 milions d’euros.
A més, el Govern ha destinat 85,6 milions d’euros a la renovació de la flota de
vehicles d’extinció d’incendis, amb l’adquisició de 341 unitats en tres anys.
Aquesta inversió ha permès reduir significativament l’antiguitat de la flota
de vehicles.
Obres d’emergències previstes per regions
Font: Departament d’Interior
Regió
d’emergències
Noves
edificacions
Reformes i
ampliacions
Obres de
millora
Total
Girona
2
1
14
15
Lleida i Vall d’Aran
1
2
4
4
Metropolitana Nord
1
4
3
7
Metropolitana Sud
1
4
2
6
Tarragona
-
2
4
6
Terres de l’Ebre
-
2
1
3
Altres*
3
1
-
3
Total
9
20
35
64
* Centre logístic de Martorell, hangar de mitjans aeris, heliport de Cerdanyola i Escola de Bombers
Anys Antiguitat dels vehicles per tipologia
de Font: Departament d’Interior
mitjana
20
2003
2004
18
2005
2006
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Autoescales
Autobombes
Furgons
Auxiliars i altres
Millor prevenció dels incendis
Reducció del 79% d’hectàrees
cremades als boscos malgrat
l’adversitat climatològica
i l’increment del 23% d’incendis
forestals
El cos de Bombers de la Generalitat ha augmentat significativament el seu
nombre d’efectius gràcies a la convocatòria de tres noves promocions de
bombers funcionaris, amb un total de 387 noves places, de tal manera que
el nombre de bombers funcionaris ha crescut un 10,5%, fins a un total de
2.329 efectius. D’altra banda, també han incrementat els mitjans materials
per a la campanya forestal i el redisseny dels protocols operatius d’actuació
en incendis forestals, que ha permès reduir un 79% les hectàrees cremades,
malgrat l’adversitat climatològica.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
79
Increment del control i regulació dels jocs i apostes,
loteries, espectacles i locals d’oci
S’han incrementat en un 76,5% les actuacions de control en locals de joc i
espectacles. La bona gestió de les loteries públiques catalanes ha permès
doblar els beneficis que es destinen a programes de polítiques socials i s’han
signat 43 acords de col·laboració amb els ens locals per a l’aplicació de bones pràctiques en matèria d’espectacles, activitats recreatives i establiment
públics d’oci.
Augment del 76,5% de les
actuacions de control en matèria
de joc i espectacles
Actuacions de control
en matèria de espectacles
Font: Departament d’Interior
2003
1.339
2005
5.216
M€ Benefici de l’EAJA (Entitat Autònoma
de Jocs i Espectacles) per a polítiques
socials
Font: Departament d’Interior
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
2003
2004
2005
2006
�80
�Mil dies de Govern
81
IV. Política territorial
i ambiental
19
Habitatge
• Gran impuls a la rehabilitació d’habitatges
• Ajuts per al lloguer per a les persones més desafavorides
• Fort increment de la construcció d’habitatge protegit
• Resolució de les necessitats d’habitatge al barri del Carmel
L’habitatge apareix de manera constant entre les principals preocupacions
dels catalans, segons tots els estudis que realitza el Govern. També era
un dels principals eixos de les polítiques socials que recull l’Acord del
Tinell, on s’hi assenyala que l’accés a l’habitatge digne serà una prioritat
del Govern. Per totes dues raons, aquest ha estat un dels principals reptes
del Govern. Per primera vegada s’han formulat i dut a terme autèntiques polítiques públiques d’habitatge: l’increment de l’habitatge protegit, el foment
del lloguer, els ajuts a les persones en risc o la rehabilitació a gran escala de
barris i habitatges són algunes de les principals línies seguides pel Govern
en aquest àmbit. Si bé s’han iniciat polítiques, l’impacte sobre el mercat de
l’habitatge i per tant la percepció que han tingut el conjunt dels ciutadans
dels beneficis d’aquestes polítiques ha estat menor respecte de l’esforç
realitzat pel Govern, ja que les principals polítiques d’habitatge només tenen
efectes a mig i llarg termini. Tanmateix, les dades ja reten compte de la variació de tendència.
El Govern ha encarat les polítiques
d’habitatge com un dels principals
reptes de l’actualitat
La Generalitat dobla la construcció directa d’habitatge
protegit
El Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007, que ordena la política del Govern en
aquest àmbit, preveu la xifra de 42.000 nous habitatges protegits, d’acord
amb el Pacte del Tinell. Des de l’aplicació del Pla s’han iniciat 21.322 habitatges de protecció oficial.
El recompte d’aquestes actuacions, més les de l’Incasòl que estan en
fase de projecte i la construcció d’habitatges en sòl cedit a cooperatives i
fundacions, permet garantir la construcció de 34.483 habitatges protegits
fins a l’estiu de 2006, que representen el 82% dels 42.000 compromesos en
el Tinell. El Pla preveia una inversió anual en habitatge d’uns 100 milions
d’euros, però aquesta xifra s’ha anat incrementant i el 2005 va arribar als
144 milions. D’altra banda, d’habitatges protegits potencials se’n comptabilitzen 53.000 més, 38.000 dels quals en reserves urbanístiques de sòl de
plans ja aprovats i 15.000 que pertanyen al programa 2005-2010 de l’Incasòl.
Oficines Locals, Xarxa de Mediació, Preu Concertat
i Borses Joves
Una figura clau per desplegar el Pla pel dret a l’habitatge són les Oficines
Locals d’Habitatge, creades a partir del juny de 2005 amb l’objectiu de donar
la màxima agilitat i proximitat a la ciutadania pel que fa a les polítiques
d’habitatge. En aquest temps, la Direcció General d’Habitatge ha posat en
2004
Habitatges iniciats
Font: Departament de Medi
Ambient i Habitatge
6.390
2005
6.932
2006
8.000 (previsió)
Total
21.322
Dels 42.000 habitatges protegits
previstos a l’Acord del Tinell,
a hores d’ara ja se n’han
compromès 34.483, un 82%
�82
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge
Oficines d’habitatge i lloguer jove
C.C. Vall d’Aran
•
C.C. Pallars Sobirà
•
•
C.C. Alta
Ribagorça
•
•
La Seu d’Urgell
••
•
Tremp
C.C. Cerdanya
•
C.C. Ripollès
C.C. Alt Urgell
•
•
•
C.C. Osona
•
•
•
••
•
•
•
C.C. Sergià
C.C. Pla d’Urgell
Lleida
•
•
•
•
C.C. Terra Alta
•
•
•
Sant Feliu
de Guixols
Girona
•
Arbúcies
Lloret de Mar
•
C.C. Alt Penedès
•
• • ••
C.C. Conca de Barberà
Vilafranca del Penedès
•
C.C. Baix
C.C. Garraf
Penedès
C.C. Tarragonès
Vendrell
C.C. Baix Camp
Vila-seca Tarragona
C.C. Priorat
C.C. Ribera
d’Ebre
•
•
C.C. Anoia
Mollerussa
•
C.C. Baix
Empordà
•
Tàrrega
••
C.C. Garrigues
•
••
•••
Manresa
Cervera
•
C.C. Pla de l’Estany
•
•••
C.C. Selva
Mancomunitat
la Plana
C.C. Bages
C.C. Segarra
Figueres
C.C. Gironès
Manlleu
Balaguer
C.C. Urgell
Olot
••
•
•
C.C. Berguedà
Solsona
C.C. Noguera
•
••• •
C.C. Garrotxa
•
C.C. Solsonès
C.C. Pallars Jussà
•
C.C. Alt Empordà
Reus
•
••
••
Cambrils
Valls
•
•••• ••
•
C.C. Baix Ebre
•••
Tortosa
•
•••
Amposta
C.C. Montsià
Oficina d’Habitatge
Lloguer jove
Borsa d’habitatge de lloguer social
En funcionament
Properament
••
C.C. Vallès Oriental
•••
Sabadell
••
Olesa de Montserrat
•••
Cerdanyola
del Vallès
•
C.C. Baix Llobregat
•
•
•
•
••
St. Adrià
de Besòs
L’Hospitalet
de Llobregat
El Prat de Llobregat
• ••
Badalona
•• •
••• •
•••
••
Santa Coloma
de Gramenet
Barcelona
Cornellà de Llobregat
Castelldefels
El Masnou
••
C.C. Barcelonès
•
•••
Mataró
Vilassar de Mar
Sant Cugat
Sant Boi
••
C.C. Maresme
Premià de Dalt
Rubí
••
Granollers
Mollet del Vallès
Terrassa
•
••
•
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
83
marxa, conjuntament amb ajuntaments i consells comarcals, 69 oficines
locals d’habitatge, a les quals s’han d’afegir les set que hi ha actualment en
funcionament a la ciutat de Barcelona.
A més, s’ha creat la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social per tal d’incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats per les persones amb especial
dificultat per signar un contracte d’arrendament. Durant els anys 2005 i 2006
s’han posat en marxa 47 borses de mediació per al lloguer social. Mitjançant
aquest sistema, ja s’ha assolit la xifra de 4.200 contractes signats o en tràmit
entre l’exercici de 2005 i el primer semestre de 2006.
Aquest any també s’ha creat l’Habitatge a Preu Concertat, figura prevista
al Pla per fomentar l’accés a l’habitatge a un preu assequible per a aquells
que no poden accedir a la protecció oficial, perquè tenen un volum d’ingressos superior al previst, però que tampoc poden pagar els preus de mercat.
Per altra banda, les 28 Borses Joves d’Habitatge que ja hi ha en funcionament han tramitat fins a 1.831 contractes de lloguer o de cessió d’habitatges.
Aquesta iniciativa forma part del Pla d’actuació de polítiques de joventut.
Les 28 Borses Joves d’Habitatge
que hi ha en funcionament han
tramitat 1.831 contractes
L’Incasòl desenvolupa sòl per construir més de 120.000
habitatges
El Pla de sòl 2005-2010 preveu la preparació de sòl per part de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) per a construir 122.000 habitatges, la meitat dels quals
seran protegits. Fins a l’actualitat, es disposa de sòl en fase de planejament
o obres per 15.000 habitatges i es preveu que l’any 2008 es disposi de tot el
sòl per a l’habitatge protegit previst al Pla.
Ajuts al lloguer d’habitatges
Els ajuts al lloguer d’habitatges es van crear a finals de l’any 2004 per ajudar
les famílies amb ingressos reduïts a pagar el cost del lloguer dels seus habitatges. En la convocatòria de 2005 es van aprovar ajuts per a 2.153 famílies,
amb un pressupost de 3,28 milions d’euros, i en la convocatòria de 2006
es renovaran els ajuts a les famílies que els han tornat a demanar i, d’acord
amb les dades provisionals disponibles, se n’aprovaran de nous per a
7.046 famílies més, xifra que representa un total de 9.199 ajuts, amb un pressupost aproximat de 14 milions d’euros. El compromís del Tinell era arribar a
donar ajuts a 10.000 famílies en quatre anys, i s’ha assolit el 92% de l’objectiu
en tan sols dos exercicis. L’ajut mitjà mensual és de 146,5 euros i varia dels
ajuts més moderats als llogaters dels parcs públics, que tenen un ajut mitjà
de 65 euros mensuals, fins als més elevats, que són els dels joves, al voltant
dels 170 euros mensuals.
Ajuts al pagament del lloguer (gestió 2005 i juny 2006)
Font: Direcció General d’Habitatge, ADIGSA i Secretaria General de Joventut
Centre
Ajuts aprovats el 2005
Nous ajuts aprovats
Total d’ajuts
i renovats el 2006
el 2006
2006
334
402
736
Parc públic
251
908
1.159
Xarxa de lloguer social
1.252
4.516
5.768
Xarxa de lloguer jove
316
1.220
1.536
Total
2.153
7.046
9.199
Majors de 65 anys
(pròrroga forçosa)
El Pla de sòl ja ha alliberat sòl
per a la construcció de 15.000
habitatges protegits
Edat dels beneficiaris d’ajuts
al lloguer
Font: Departament de Medi
Ambient i Habitatge
Fins a 35 anys
30,3%
De 36 a 49 anys
22,7%
De 50 a 64 anys
18,2%
De 65 anys i més
28,8%
Compliment del 92% del
compromís del Tinell de donar
ajuts a 10.000 famílies, en només
dos anys
�84
Més de 100.000 habitatges en fase de rehabilitació
En només dos anys ja s’han
superat les xifres d’ajuts
a la rehabilitació d’habitatges
previstes per a tota la legislatura
Entre l’any 2005 i el segon trimestre de 2006, la Direcció General d’Habitatge
ha iniciat estudis per a la rehabilitació d’edificis que cobreixen fins a un total
de 111.716 habitatges. D’aquests, més de 40.000 han entrat a les convocatòries d’ajuts a la rehabilitació. Això suposa que s’hagi assolit el compromís
adquirit a principi de legislatura en l’Acord del Tinell en només dos anys,
la meitat de temps previst. En aquest temps, el Govern ha destinat 43 milions
d’euros a subvencions per a la rehabilitació de 51.125 habitatges de plans de
legislatures anteriors, provinents de compromisos del Govern anterior que
aquest no havia pogut satisfer. La subvenció mitjana s’ha incrementat en un
130% i és de 1.934 euros per habitatge, un increment que es pot considerar
extraordinari comparat als 190 euros del període 2000-2001, o als 840 euros
del període 2002-2005.
Projecte de llei de l’habitatge
Amb l’aprovació del Projecte de llei de l’habitatge, el Govern fixa per primera
vegada el dret a l’habitatge com una actuació política prioritària. El projecte dota tant la Generalitat com els ens locals dels instruments normatius
necessaris per desenvolupar polítiques d’accés a l’habitatge, tot garantint
el compliment de la funció social de la propietat i la defensa dels drets dels
compradors i els llogaters. Bona part del contingut de la llei ja s’està aplicant
a través del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 i del Pla de rehabilitació.
Tot i que la llei no ha completat el tràmit parlamentari, el Govern manté
el compromís ferm de promoure’n l’aprovació al Parlament en la propera
legislatura.
La Llei d’urbanisme fomenta l’accés a l’habitatge
La nova normativa d’urbanisme
potencia la disponibilitat de sòl
per a habitatge protegit
La modificació de la Llei d’urbanisme fomenta l’accés a l’habitatge, la sostenibilitat i l’autonomia local. A partir d’ara, els plans urbanístics municipals
inclouran una memòria social. La nova normativa potencia la disponibilitat
de sòl per a habitatge protegit.
Ajuts per als afectats pels despreniments del Carmel
El Govern ha aprovat un crèdit extraordinari de 95 milions d’euros per
finançar les indemnitzacions i les despeses derivades dels danys ocasionats
pels despreniments del Carmel, a Barcelona. Fins el mes de juny de 2006,
s’han destinat al barri un total de 97,1 milions d’euros. L’Administració ha indemnitzat el 100% dels afectats que es van adherir al conveni el qual fixava
10.000 euros per persona en concepte de danys i perjudicis. D’altra banda,
el Govern ha finalitzat els treballs de rehabilitació i restauració d’una desena
d’immobles de la zona groga i s’ha fet públic l’estudi informatiu i d’impacte
ambiental del perllongament de la L5, que situa la nova cua de maniobres al
costat de les cotxeres de Sant Genís. El nou projecte constructiu estarà enllestit aquest any i, després de la seva aprovació, es podran reiniciar les obres.
A més, s’ha acordat declarar el barri del Carmel com a Àrea Extraordinària de
Rehabilitació Integral.
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
85
20
Medi ambient
• Aprovació de la Llei del paisatge
• El Pla urbanístic del sistema costaner protegeix definitivament
els paratges naturals encara sense urbanitzar de la costa catalana
• Delimitació de les zones de Xarxa Natura 2000, que abasten el 30%
del territori
• Es redueix la producció de residus per càpita i s’incrementa
la recollida selectiva
• Aprovat el contracte-programa de la Generalitat amb l’ACA
que garanteix les inversions necessàries en les infraestructures
de tot el cicle de l’aigua
• Posada en marxa de les obres alternatives al parcialment derogat
PHN
Millora de la preservació del paisatge i del litoral
El 2005 es va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge
que, per primera vegada, identifica el paisatge com un recurs i un patrimoni,
i crea els instruments per a tenir-ne cura. També es va aprovar el Pla director
urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1 i PDUSC-2), que defineix i protegeix de manera definitiva la totalitat del sòl no urbanitzable, el sòl urbanitzable no delimitat i el sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat,
situats dins els 500 metres d’amplada de la línia de la costa. En total, queden
preservades 24.150 hectàrees de la costa catalana, molt malmesa urbanísticament.
El Pla director del sistema
costaner protegeix
24.150 hectàrees
de la costa catalana
La Xarxa Natura 2000 protegirà el 30,2% del territori
de Catalunya
Després de molts mesos de treball i de diàleg amb el territori, s’ha aprovat
la delimitiació de la Xarxa Natura 2000, que amplia fins a les 969.381 hectàrees terrestres i les 83.920 hectàrees marines la superfície a protegir, la
qual cosa representa un 30,2% del territori de Catalunya. Es resolen, així, els
diversos procediments d’infracció que la Comissió Europea té oberts contra
Catalunya. Així, Catalunya vol situar-se per voluntat pròpia en el nivell de
territori protegit que marca la Unió Europea, fent-ho compatible amb les legítimes activitats socioeconòmiqes del territori, i es converteix en la primera
comunitat autònoma de l’Estat que disposa d’unes directrius per a la gestió
dels espais de la xarxa.
Impuls i ampliació dels paratges d’interès natural
que ja ocupen el 21% del territori
L’important impuls al desplegament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN),
el principal sistema d’espais protegis de Catalunya, ha propiciat l’aprovació
definitiva de 17 plans especials de delimitació definitiva que afecten
40 espais del PEIN, que actualment integra 144 espais i el 21% del territori.
Dels plans especials aprovats en destaquen els espais del cap de Santes
Creus, el cap de Creus, les Gavarres, Castell-Cap Roig i l’ampliació de la platja
de Torredembarra (que inclourà els terrenys del paratge del Gorg de Creixell,
espai natural de gran valor ecològic). També s’ha declarat Paratge natural
S’ha creat el Consorci per a la
Protecció i la Gestió dels Espais
Naturals del Delta del Llobregat
�86
d’interès nacional (PNIN) la finca Pinya de Rosa, un espai de 101,05 hectàrees, i demanda històrica de protecció d’una zona de la Costa Brava sotmesa a
una gran pressió. En procés hi ha el projecte de creació del nou Parc Natural
del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que tindrà una extensió de 7.378
hectàrees, el d’ampliació del Parc Natural de Montserrat que arribarà a
tenir 4.906,01 hectàrees i de l’estudi de mesures de protecció de la serra de
Collserola, els plans especials de l’EIN Muntanyes de Begur i de l’EIN de l’Alta
Garrotxa, i s’està redactant el Pla de connectors ecològics. En la mateixa línia
d’ampliar la protecció dels espais amb valor ecològic, s’ha creat el Consorci
per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, per
gestionar de manera integrada el conjunt d’espais naturals del delta.
A punt les obres alternatives al PHN
Les actuacions alternatives al PHN
permetran garantir l’abastament
d’aigua a tot Catalunya
Al principi de la legislatura van ser derogats els apartats del Pla hidrològic
nacional agressius amb el riu Ebre. En aquest sentit es van signar diversos
convenis de col·laboració amb l’Administració central per executar les obres
alternatives al transvasament de l’Ebre:
• Conveni per a l’execució de les obres hidràuliques d’interès general a
les conques internes de Catalunya, que preveu l’abastament des de la
Llosa del Cavall fins a les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages.
• Conveni de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient (MIMAM)
i la Generalitat de Catalunya per a l’execució de les obres alternatives al
transvasament de l’Ebre, que preveu:
- Les actuacions alternatives del Ramal Nord del transvasament
de l’Ebre.
- L’ampliació de la dessaladora de la Tordera.
• Conveni de col·laboració entre el MIMAM i la Generalitat de Catalunya
per a l’execució de les obres alternatives a la connexió CAT-Abrera que
milloren l’abastament al Camp de Tarragona.
Les noves actuacions permetran garantir l’abastament i la millora de la
qualitat de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a la Catalunya central. En aquest sentit, l’any 2006 s’han adjudicat, provisionalment, les obres
per a la construcció de la dessaladora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
ubicada dins el terme municipal del Prat de Llobregat, que permetrà reduir
l’aprofitament intensiu dels rius Ter i Llobregat.
Paral·lelament s’ha gestionat des de la Generalitat i conjuntament amb
l’Administració de l’Estat la concessió d’ajuts dels Fons de Cohesió a un
seguit de programes relacionats amb les actuacions alternatives al transvasament: interconnexió de xarxes del Maresme Nord, ampliació i millora
del tractament de la potabilitzadora d’Abrera i dessalinitzadora de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, entre d’altres. El finançament aconseguit ha
estat superior que el previst en l’antic Pla hidrològic. A data d’avui, la Unió
Europea ha concedit fons de cohesió a la Generalitat per un import total de
433,26 milions d’euros.
Aigües més netes: 600 noves depuradores
En dos anys s’ha incrementat
en més d’un 10% el nombre
d’estacions depuradores
a Catalunya
El Govern ha previst la construcció de 600 noves depuradores d’aigua fins
el 2014. Aquesta és una de les mesures més destacades del Programa de
Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU 2005), que recull 1.785 actuacions de sanejament fins el 2014 i unes inversions de 876,8 milions d’euros.
El programa preveu un seguit d’actuacions per garantir la reserva d’aigua
potable, la reducció de determinats compostos en el medi hídric, el tractament dels fangs a les depuradores i l’eliminació de les aigües blanques a les
xarxes de sanejament.
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
87
Paral·lelament a l’elaboració i posada en marxa del PSARU, s’han inaugurat les estacions depuradores d’aigües residuals d’Arenys de Mar, Arenys
de Munt, Canet, Castellar de n’Hug i Begues. I també la depuradora d’aigües
residuals del Pont de Vilomara, que permetrà la recuperació ambiental d’un
tram del riu Llobregat.
A finals de l’any 2005, trobàvem ja a Catalunya 328 estacions depuradores
d’aigües residuals, enfront de les 297 existents a finals del 2003. En tan sols
dos anys s’ha produït un increment de més del 10% en el nombre d’estacions
depuradores. I en conjunt s’ha produït una inversió programada superior als
100 milions d’euros entre els anys 2004, 2005 i el que portem del 2006.
Gràcies a la millora en el sanejament, s’ha aconseguit que, al llarg de tres
anys consecutius l’indicador que mesura la qualitat de les aigües de bany
del litoral de Catalunya assoleixi ja el 100% de platges, d’acord amb la directiva europea d’aigües de bany.
El Programa de Sanejament
d’Aigües Residuals recull 1.785
actuacions amb una inversió
de 876,8 milions d’euros
Per primera vegada, el Govern aprova
un contracte-programa amb l’Agència Catalana de l’Aigua
El Govern fa una aposta decidida per l’agència pública competent en la
gestió del cicle de l’aigua amb l’aprovació del contracte-programa amb
l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que assegura els recursos econòmics
necessaris per a dur a terme les actuacions en matèria del cicle de l’aigua.
Alguns dels objectius principals recollits en el conveni són desenvolupar un
sistema de gestió sostenible del cicle de l’aigua i garantir l’accés de tots els
ciutadans a l’aigua amb la quantitat i qualitat adequades.
Pla ambiciós per reduir els residus municipals
El Govern ha aprovat el Pla d’acció de residus municipals 2005-2012, que vol
assolir el 75% de reciclatge del vidre i del paper, el 55% de la matèria orgànica i el 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics), i que dos terços dels
residus siguin reciclats.
En relació a les infraestructures, s’han planificat 108 instal·lacions de
tractament, 53 de les quals seran de nova construcció. El cost íntegre de la
inversió prevista per a les instal·lacions es xifra en 943 milions d’euros.
Kg/hab Generació de residus municipals per càpita
/dia Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC
1,7
1,66
1,65
1,61
1,6
1,55
1,5
1,64
1,54
1,57
1,52
1,45
2000
2001
2002
2003
2004
2005
L’ACA desenvoluparà a partir
del conveni un sistema de gestió
sostenible de cicle de l’aigua
�88
La generació de residus
municipals per càpita es redueix
per primer cop des de l’any 2000
i augmenta el percentatge
de recollida selectiva
Paral·lelament, el Govern ha aconseguit que, per primer cop des de l’any
2000, la generació de residus municipals per càpita disminueixi respecte
del període anterior. Aquesta dada és molt significativa, ja que indica que
la tendència alcista en la generació de residus s’atura i comença una suau
disminució. Pel que fa a la recollida selectiva, continua la progressió lineal i el
2005 s’ha arribat a gairebé un 29% de residus recollits selectivament.
% Recollida selectiva de residus municipals
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC
35
30
28,93
25,43
25
22,74
20
19,77
16,85
15
13,96
10
5
0
2000
2001
2002
2003
2004
2005
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
89
21
Energia
• Aprovació del Pla de l’energia
• Inauguració del Parc Eòlic de Rubió
• Forta aposta per l’increment de les energies alternatives
• Millora de la qualitat del subministrament d’energia amb menys
interrupcions
El Govern orienta la seva política energètica al voltant de tres grans objectius: l’estalvi energètic, la qualitat del subministrament i la potenciació de les
energies renovables. Per tal d’avançar coordinadament en aquests tres eixos,
el Govern ha aprovat l’octubre del 2005, després de dos mesos d’informació
pública i debat ciutadà, el Pla de l’energia 2006-2015.
El Pla aborda la crítica situació de l’alimentació elèctrica de les comarques gironines i les futures necessitats d’alimentació del TGV, i proposa la
millota de la connexió elèctrica entre els estats espanyol i francès com una
posible opció per solucionar aquestes demandes i incrementar la capacitat
d’interconnexió amb la resta Europa, encara que amb la garantia d’un mínim
impacte ambiental. D’altra banda, cal destacar la reducció de les interrupcions elèctriques a tot Catalunya en els darrers anys, que han passat de més de
3 hores el 2002 a menys d’1,7 hores el 2006, és a dir, que han baixat més de
la meitat.
Temps d’Interrupcions Elèctriques
Programades i Imprevistes
Font: Companyies elèctriques
Elaboració Pròpia (2006)
Any
TIEPI imprevist
2002
3,01
2003
2,48
2004
1,4
2005
1.3
2006
1,6
El nou Pla de l’energia aposta per l’estalvi, l’ús d’energies
renovables i la qualitat del subministrament
El Pla de l’energia 2006-2015 no només preveu un conjunt coordinat d’actuacions, sinó que fixa una sèrie d’objectius a assolir. Entre aquests objectius
destaquen els següents:
• Reduir un 10,6% el consum d’energia final respecte la tendència actual.
Aquest objectiu, ambiciós però realista, permetrà assolir una reducció
anual de la intensitat energètica de l’1,74%, superant els objectius d’estalvi i eficiència energètica a Espanya i a la UE.
• Multiplicar per quatre el consum d’energies renovables, passant de les
829 kTEP (quilotones de petroli) d’origen renovable l’any 2003 a les 2.949
el 2015, la qual cosa representarà l’11% de consum d’energia primària.
• Pla d’infraestructures energètiques necessàries. El 60% de l’increment
de la producció d’electricitat a Catalunya en el període 2003-2015 provindrà de noves instal·lacions de qualitat i amb el mínim impacte social i
ambiental.
Inversions previstes per a les actuacions del Pla de l’energia
Font: Departament de Treball i Indústria
Inversions totals
Projectes d’energies renovables
5.139,9 M€
Projectes d’eficiència energètica
4.320,0 M€
Soterrament i trasllat de línies elèctriques
300,0 M€
Electrificació rural i gasificació de noves zones
195,7 M€
Total
9.955,6 M€
El 60% de l’increment
de la producció d’electricitat
a Catalunya fins el 2015 provindrà
de noves instal·lacions de qualitat
�90
• Programa de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit ener-
gètic. Es crearan grups interdisciplinaris de recerca per assolir la màxima
qualitat.
Finalment, el pla proposa una estratègia gradual de tancament efectiu
de les centrals nuclears a partir de l’any 2022 amb les menors repercussions
econòmiques i ambientals possibles, aprofitant la disminució progressiva de
la producció nuclear, que passarà del 55,8% de la producció elèctrica l’any
2003 al 34,8% el 2015.
Inaugurat el parc eòlic més gran de Catalunya
S’ha revisat el mapa eòlic, amb sis
nous projectes de parcs eòlics
que produiran energia equivalent
al consum de 850.000 famílies
Més enllà de la planificació del futur energètic del país pels propers 10 anys,
el Govern també ha dut a terme actuacions més immediates. Entre aquestes
cal destacar la posada en marxa del Parc Eòlic de Rubió, a cavall de l’Anoia i
el Bages, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb un potència de
49,5 MW, permet doblar la producció eòlica que es feia fins ara a Catalunya.
A més, s’han presentat els projectes d’implantació de parcs eòlics de
Catalunya, que permetran assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007, l’objectiu per a aquesta legislatura, i subministrar electricitat a 850.000 famílies.
Pel que fa a l’objectiu dels 1.500 MW d’energia eòlica pel 2007, cal dir que
ja ha estat assolit en un 80% (1.205 dels 1.500 previstos). Actualment, a
Catalunya hi ha vuit parcs eòlics en servei que sumen una potència installada de 144 MW, dos parcs més en construcció –78 MW– i 35 projectes amb
autorització administrativa. En el curs de 2005 s’han autoritzat els parcs
eòlics de serra del Tallat, serra de Vilobí, Era Bella, Coll de Panissot, Veciana,
Vilalba dels Arcs i Montargull amb un total de 205.790 kW instal·lats.
Pla d’acció 2006
Mesures
Pressupost
Estalvi i eficiència energètica
Capítol
52
48.853.388 €
Energies renovables
22
5.614.000 €
3
15.100.000 €
Execució d’infraestructures energètiques
Accions transversals
Total
63
3.038.000 €
140
72.605.389 €
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
91
22
Planificació territorial
• La modificació de la Llei d’urbanisme procura per l’habitatge social
i per la preservació del territori
• Redacció i aprovació de plans territorials: Alt Pirineu i Aran,
Empordà, comarques centrals, Ponent...
• La Llei de barris ha iniciat la recuperació de 46 barris amb una
inversió de 600 milions d’euros
• S’aprova la protecció definitiva de Gallecs i es guanya un pulmó
verd per a la regió metropolitana
El Govern ha impulsat el planejament territorial de Catalunya a través del
desenvolupament de diversos plans parcials que estaven previstos des de
1983, tot donant prioritat als que afecten a zones on les tensions urbanístiques són especialment intenses. Així, el 2004 es va crear el Programa per
al Planejament Territorial, amb l’objectiu d’elaborar i impulsar els plans
territorials pendents i revisar el Pla de les Terres de l’Ebre –l’únic que estava
aprovat– i el Pla territorial general de Catalunya.
Començar a posar ordre al territori i a delimitar l’explotació
urbanística
Del treball realitzat des del 2004 en resulten una munió de plans
iniciats, alguns dels quals ja estan molt avançats. Fins ara, s’ha aprovat definitivament el Pla territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran i estan força avançats els
Plans territorials i directors Font:
Pla territorial
de l’Alt Pirineu
i Aran
Dept. de Política Territorial i Obres Públiques
Pla director
del Ripollès
Pla director de la Garrotxa
Pla territorial de les
comarques centrals
Pla director de
l’Empordà
Pla territorial de
les comarques
gironines
Pla territorial de
Ponent
Pla territorial
del Camp de
Tarragona
Pla director de l’Alt Penedès
Treballs previs
Avantprojecte
Aprovació inicial
Aprovació definitiva
El Govern ha finalitzat o té
en tràmit 6 plans territorials,
4 plans directors territorials
i 14 plans directors
urbanístics
�92
Les polítiques del Govern
han atenuat el creixement de
la urbanització a Catalunya
plans territorials de Ponent i de la Catalunya Central. A més, s’han aprovat
inicialment el plans directors territorials de l’Empordà i de la Garrotxa, que
concreten les directrius dels plans territorials parcials en les àrees sobre les
quals incideixen.
Pel que fa als plans directors urbanístics, que donen normes més precises per als usos del sòl, a més del PDUSC, ja esmentat, destaca l’aprovació
definitiva del Pla director urbanístic del paratge de Gallecs, al Vallès Oriental,
que protegeix definitivament una illa que s’ha escapat de manera sorprenent de la pressió urbanitzadora. Així, es preserva, s’ordena definitivament
i es garanteix la no urbanització d’aquest espai de 774 hectàrees d’alt valor
paisatgístic i alt interès natural i agrícola, i es clou de manera definitiva un
conflicte iniciat ara fa 35 anys. S’han aprovat inicialment tres plans directors
urbanístics més: els del Bages, la Conca d’Òdena i la Serra de Rodes. I estan
en redacció fins a deu plans més.
També és especialment important l’aprovació del Pla director de les
estacions de muntanya 2006-2011, que té com a principal objectiu impulsar
les activitats turístiques de neu i muntanya. El repte ha estat assegurar la
seva viabilitat com a motor econòmic de les comarques pirinenques i fer-lo
compatible amb el medi natural. El Pla compta amb un pressupost per valor
de 71,4 milions d’euros.
La nova Llei d’urbanisme procura per l’habitatge
i la preservació del territori
La nova normativa urbanística
promociona la reserva de sòl
per habitatge protegit,
la participació ciutadana
i la vigilància mediambiental
La modificació de la Llei d’urbanisme ha introduït, en l’àmbit de la planificació de les nostres ciutats i viles, alguns canvis de fons: més reserva de sòl per
a l’habitatge de protecció, més participació ciutadana i més vigilància mediambiental. Aquesta modificació ha estat la condició necessària per a poder
desenvolupar les polítiques d’habitatge del Govern. En aquest sentit, també
s’ha aprovat el Programa de Sòl 2005-2008, que compta amb una inversió de
2.600 milions d’euros. El mes de juliol de 2006 el Govern ha aprovat el reglament de desenvolupament de la Llei d’urbanisme per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Aquest
reglament abasta els aspectes relatius a l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl i del subsòl, així com la seva edificació, la
regulació de l’ús i la seva conservació. L’Incasòl ha estat un agent fonamental
d’aquestes polítiques i ha establert 61 nous convenis amb ajuntaments per a
la promoció del sòl, 39 dels quals corresponen al programa de sòl industrial
i de serveis per a la promoció d’activitat econòmica i 22 al de sòl residencial
i renovació urbana.
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
93
La Llei de barris millorarà la qualitat de vida als barris
en procés de degradació
A una escala més gran, la Llei de barris ha suposat un dels exercicis primers
i també políticament més rellevants de l’acció de govern. La intervenció
directa sobre l’espai físic dels barris amb més perill de degradació, de manera mancomunada amb els ajuntaments, serà el primer pas necessari per
a desenvolupar-hi després polítiques actives de promoció econòmica i de
serveis socials. El Programa de Barris té vocació integral i transversal i, per
això, hi intervenen diversos departaments, que desenvolupen programes
d’intervencions complementàries als municipis per tal de millorar l’atenció
sanitària, vetllar per la integració laboral dels col·lectius en risc d’exclusió i
facilitar la integració dels nouvinguts.
Per altra banda, mitjançant l’Incasòl s’han establert 143 acords amb
ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en els municipis, entre els quals destaquen les actuacions al monestir
de Sant Miquel de Fluvià (l’Alt Empordà), el castell de Sant Martí de Sarroca
(l’Alt Penedès), la muralla de Besalú (la Garrotxa), les muralles de Balaguer
(la Noguera), el castell Comtes de Prades de Falset (el Priorat), el castell de
Montsoriu (La Selva), el monestir de Sant Llorenç de Morunys (el Solsonès) i
la muralla de Tarragona.
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Ajudicacions de la Llei de barris
Solsona (nucli antic)
Figueres (Marca de l’Ham)
Ripoll (barri vell)
Olot (nucli històric)
Girona (Sta. Eugènia
Berga (nucli antic)
-Can Gibert del Pla)
Banyoles (la Farga)
Manlleu (barri de l’Erm)
Salt (Salt Setanta)
Vic (barris sud)
Cardona (nucli antic)
Balaguer (centre històric)
Manresa (nucli antic)
Canovelles (barriada nova)
Cervera (nucli històric) Terrassa (Ca n’Anglada)
Igualada (St. Agustí)
Sta. Margarida de Montbui (St. Maure)
Martorell
(Vila vella)
Lleida (nucli antic, la Mariola)
Valls (barri antic)
Vilanova i la G. (nucli antic)
Reus (barri del Carme)
Tarragona (Camp Clar)
Cambrils (nucli antic)
Tortosa (nucli antic)
Les tres primeres convocatòries
de la Llei de barris han adjudicat
prop de 600 milions d’euros
a 46 barris, escollits segons uns
barems públics i objectius.
Això representa haver assolit
l’objectiu que es va marcar la Llei
de barris per a tota la legislatura
Granollers (Congost)
Sta. Perpètua
de M. (Can Folguera)
Mataró (Cerdanyola)
Montcada i Reixac (la Ribera)
Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena)
Badalona (Serra d’en Mena)
Barcelona (Torre Baró-Ciutat
Meridiana, Trinitat Vella,
Sta. Caterina, Roquetes, Poble Sec)
L’Hospitalet de Ll. (Florida-Pubilla
Cases, Collblanc-Torrassa)
Cornellà de Ll. (St. Ildefons)
El Prat de Ll. (St. Cosme)
St. Boi de Ll. (Casablanca)
St. Feliu de Ll. (Can Calders-la Salut)
Sabadell (Parc Riu Ripoll)
Rubí (el Pinar)
Adjudicacions 2006
Adjudicacions 2005
Adjudicacions 2004
�94
23
Transport públic i infraestructures
• El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya dibuixa amb
ambició les necessitats de les infraestructures catalanes pels
propers 20 anys
• Un conveni amb l’Estat consolida una inversió conjunta de més
de 7.000 milions d’euros en les principals carreteres de Catalunya
• Creació dels Consorcis del Transport Públic Territorials a Tarragona,
Lleida i Girona
• Promoció estratègica del transport ferroviari amb l’Eix Transversal
i la línia orbital metropolitana
• Expansió de la xarxa de Metro i dels FGC
L’impuls a les infraestructures a Catalunya es veu reflectit en termes objectius, per exemple, amb el Pla d’infraestructures de transport de Catalunya
2006-2026 (PITC), aprovat pel Govern el mes de juliol de 2006 i que defineix
la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya
en coherència amb les directrius de planejament territorial vigent i amb una
visió sostenible de la mobilitat. Aquest impuls també es veu reflectit amb el
seguiment sistemàtic de la contractació pública que fa la Cambra de Contractistes d’Obra de Catalunya.
Dibuixar les necessitats en totes les infraestructures
catalanes en un horitzó de 20 anys
El PITC suposarà una inversió
en transports de 37.115 milions
d’euros fins l’any 2026
Per primera vegada, el Govern ha realitzat un document que planifica de
forma integrada totes les necessitats de les infraestructures catalanes, el Pla
d’infraestructures del transport de Catalunya, on es dibuixen les prioritats
actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària
catalana fins al 2026. El PITC significa una clara aposta pel ferrocarril amb
800 km de noves línies d’alta velocitat, més de 300 km de noves línies convencionals, la millora de 576 km de línies existents i una inversió que dobla la
destinada a carreteres. Aquest pla millora la xarxa viària amb uns 1.500 nous
km d’autovies i el condicionament i increment de la qualitat del global de
les carreteres. Per desenvolupar-lo es preveu una inversió de 37.115 milions
d’euros fins a l’any 2026, dels quals més de 25.000 milions, un 68% del total,
es destinaran al ferrocarril i uns 12.000 milions a les carreteres.
Ferrocarril: un salt endavant per a ser el principal model
de transport
La nova Llei ferroviària regula
i promou el sector ferroviari català
per primera vegada i de forma
global
En aquest camp s’ha produït de manera clara un canvi de tendència, que
haurà de fer que aquest mitjà sigui el que rebi més atencions en els propers
anys. Un primer aspecte és l’aprovació de la Llei ferroviària de Catalunya,
el març del 2006, que defineix, regula i promou el sector ferroviari al nostre
país per primera vegada i de forma global. La nova llei adapta la normativa
catalana a les directrius europees i estatals, i incorpora la liberalització del
mercat ferroviari a Catalunya. L’arribada del TGV (Tren d’Alta Velocitat) té el
suport del Ministeri de Foment a través de la creació d’una oficina especial
per a l’agilització dels processos constructius.
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
95
Evolució del nombre de viatgers transportats en tren (milers de viatgers)
Font: ATM, FGC, TMB i RENFE
600.000
550.000
500.000
450.000
400.000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
Propostes d’actuacions ferroviàries
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Alta velocitat
Altres linies
Impuls de l’Eix Ferroviari Transversal d’ample internacional
El projecte d’Eix Ferroviari Transversal, del qual ja s’han encomanat els estudis necessaris, no és una infraestructura més entre d’altres sinó que suposa
la ruptura d’un model de país unipolar que concentrava les infraestructures
principals a la costa. Així, s’espera que suposi una oportunitat decisiva de
creixement per a les ciutats que connectarà. A la pràctica, unirà en 233 km
de recorregut les ciutats de Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada,
Manresa, Vic i Girona.
L’entrada en servei d’una nova línia de Renfe de rodalies sobre viari existent entre Mollet i El Papiol indica la tendència, liderada per la Generalitat,
de fomentar l’increment dels serveis després de molts anys d’estancament.
El Govern ha iniciat, en aquest sentit, els estudis per tal de construir la nova
línia orbital que unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró.
Finalment, ha assumit la gestió de la línia Lleida-la Pobla, que preveu revitalitzar-la sobre la base d’un nou model negoci mixt, convencional i turístic.
L’Eix unirà amb 233 km
de recorregut les ciutats de Lleida,
Cervera, Mollerussa, Tàrrega,
Igualada, Manresa, Vic i Girona
�96
Eix Ferroviari Transversal
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Vic
Girona (aeroport)
Manresa
Mollerussa Cervera
Lleida
Tàrrega
Igualada
Martorell
Inversions estratègiques en la xarxa del metro
i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
Pel que fa al servei de tramvia,
inaugurat el 2004, el nombre
d’usuaris d’aquest servei ja ha
superat les expectatives
de l’empresa concessionària
Els nous projectes estratègics d’inversió metropolitans són bàsics pel nou
model de mobilitat, que preveu que el Metro creixi en totes les seves línies.
Destaquen novetats com l’emblemàtica L9 que quan s’acabi serà la més
llarga d’Europa, o l’obra de perllongament de la L2 del metro, que connectarà les dues àrees de Fira de Barcelona i que s’afegeix a les obres en curs
de les línies 3, 5 i 9 i a les previstes a la 4. També cal incloure-hi les obres de
perllongament de les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a
Sabadell i Terrassa, que en faran el seu metro urbà. Igualment, s’ha iniciat la
reforma del servei de la línia de FGC Baix Llobregat-Anoia-Bages per tal que
esdevingui funcionalment un metro d’aquests territoris. És molt significativa, en aquest sentit, la reforma de l’intercanviador Renfe-FGC a Martorell.
Com ho és també l’esforç inversor (superior als 100 milions d’euros) per tal
d’adaptar les estacions de metro i FGC a les persones amb mobilitat reduïda.
Un transport públic més ben finançat i amb una millor
oferta de serveis
La inversió en el transport
metropolità ha augmentat
un 26% en el contracte-programa
del 2005-2006
L’aposta pel transport públic deriva tant d’una aposta política com de la
resposta al fet objectiu del creixement de la demanda. Per a l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha traduït en més inversió a l’Autoritat del Transport Metropolità, el contracte-programa de la qual, per al bienni 2005-2006, arriba
als 975 milions d’euros, una xifra que suposa un increment del 26% respecte
l’anterior contracte-programa i un augment de la participació del Govern del
74%. Permetrà millores en tots els serveis, però més significativament incrementar la qualitat del servei d’autobús, que creixerà en nombre de línies.
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
97
Aquesta estructura de consorci territorial on totes les institucions planifiquen els serveis i després hi aboquen recursos, s’està constituint i desenvolupant també als altres sistemes urbans catalans. Tot seguint l’exemple de
l’àrea metropolitana de Barcelona, Lleida, Tarragona –ja operatiu– i Girona
han impulsat respectivament consorcis del transport públic del mateix estil
per integrar l’oferta de transport públic existent, fer-la més eficient i fer disminuir l’ús del vehicle privat.
Evolució de la demanda del Sistema Tarifari Integrat de la Regió Metropolitana
de Barcelona
Font: ATM
900
850
886,7
800
750
755,5
800,0
837,1
868,2
2003
2004
700
650
2001
2002
2005
Actuacions específiques per accedir als municipis
i als polígons industrials
A part de millorar el finançament i l’estructura institucional del transport
públic, s’han posat en marxa actuacions innovadores a tots els nivells.
Des del disseny, ja en marxa, de carrils-bus d’entrada i sortida a Barcelona,
per tal de servir les poblacions properes que no tenen servei de rodalies,
passant pel pla d’accessibilitat en transport públic als polígons industrials
–amb actuacions que afecten més de 70 municipis, 165 polígons industrials i
5.000 empreses–, el suport al servei de car-sharing iniciat a Barcelona o el Pla
estratègic de la bicicleta, presentat recentment, que planteja crear una xarxa
de 1.200 km de carrils-bici interurbans.
Una xarxa de carreteres més segura i eficient
La necessitat de mobilitat de les persones i dels béns és creixent. Per
aquest motiu, però també amb la voluntat de reduir els punts negres de
conflictivitat viària, el Govern ha invertit 50 milions d’euros per millorar
la senyalització d’orientació de les vies i ha posat en curs una munió de
projectes de millora a les carreteres, com ara els següents:
• Quatre nous eixos viaris d’alta capacitat (Reus-Alcover, Massanet-Platja
d’Aro, Vilafranca-Manresa, Vic-Ripoll), que seran finançats per peatges a
l’ombra (per la qual cosa s’ha modificat la Llei de carreteres).
• Obres com el desdoblament de l’Eix Transversal, el de la carretera
Palamós-Palafrugell o el de la Tortosa-l’Aldea.
Amb el mateix objectiu, la Generalitat ha assumit les carreteres comarcals
de la demarcació de Barcelona com a pròpies i ha delegat la gestió de la
xarxa local a la Diputació de Barcelona.
També s’ha aconseguit que la construcció de l’eix viari Vic-Olot redueixi
substancialment l’impacte sobre el territori i sigui molt més sostenible que
construccions anteriors.
Cal recordar, però, que moltes de les principals vies de comunicació són
del Ministeri de Foment i, per tant, la negociació amb aquest organisme
és igualment bàsica per garantir un nivell inversor de l’Estat que cobreixi
paulatinament el dèficit en la matèria.
El Departament de Política
Territorial ha signat un conveni
amb el Ministeri de Foment que
compromet l’actuació de l’Estat en
matèria de carreteres a Catalunya
pels propers set anys, per un valor
de més de 3.800 milions d’euros,
que sumats a les obres ja previstes
pel Govern assoliran la xifra de
7.345 milions d’euros en aquest
període
�98
Inversió en carreteres els propers set anys Generalitat-Estat
Font: Ministeri de Foment i Departament de Política Territorial i Obres Públiques
•44
•55
•29
•30
•34
•28
•26
•32
•53
•27
•31
•52
•33
•41
•4
•9
•47
•45
•9
•8
•39
•2
•43
•25
•1
•37
•60
•36
•15
•14
•13
•13
•36
•58
•52
•53
•24
•12
•11
•54
•42
•3
•18
•27
•56
•29 •43
•6
•47
•46
•5
•6
•45
•44
•7
•5
•22
•23
•50 •20
•25
•22
•24
•23
•14
•21
•12
•20
•4 •26
•16
•42 •19
•18
•15
•40
•57
•11
•39
•34
•10
•41
•17
•38
•57
•17
•35
•43
•32 •37
•59
•38
•2
•19
•1
•7
•54
•49
•37
•37
•3
•48
•28
•48 •10 •51
•49 •55 •6
•30
•8
•40
•37
•56
•51
•50
•31
•33
•16
•35
•21
Actuacions del Ministeri de Foment (MIFO)
Actuacions del Departament de Política Territorial
i Obres Públiques (PTOP)
Actuacions MIFO - Tram
1 A-14 Tram: Lleida (A-2) - Rosselló
2 A-14 Tram: Rosselló-Almenar
3 A-14 Tram: Almenar-L.P. Osca
(Alfarràs)
4 A-2 Enllaç entre l’autovia A-2
i l’autopista A-7 a Castellbisbal
5 A-2 Tordera-Maçanet de la Selva
6 A-2 Girona-Frontera amb França
7 A-22 Lleida-La Cerdera
8 A-22 La Cerdera- Variant
d’Almacelles
9 A-22 Variant d’Almacelles - Límit
Lleida/Osca
10 A-26 Figueres-Besalú
11 A-27 Tarragona-El Morell
12 A-27 El Morell-Variant de Valls
13 A-27 Variant de Valls
14 A-27 Variant de Valls-Montblanc
15 A-27 Montblanc-Lleida
16 A-7 Límit Castelló/TarragonaL‘Hospitalet de l‘Infant
17 A-7 Altafulla-Vilafranca del Penedès
18 A-7 Vilafranca del Penedès-Abrera
19 B-23 Molins de Rei-Avda. Diagonal.
Plataformes reservades per al transport
públic
20 B-40 Abrera-Olesa de Monserrat
21 B-40 Olesa de Monserrat-Viladecavalls
22 B-40 Viladecavalls-Terrassa
23 Millora connexió Vallès OrientalVallès Occidental
24 T-11 Reordenació accessos
Aeroport de Reus-Tarragona
25 N-II Millora de la N-II al Maresme
26 N-145 Seu d’Urgell-Andorra
27 N-152 Ribes de Freser-La Molina
28 N-152 Puigcerdà-Frontera francesa.
Variant de traçat
29 N-230 Tram: L.P. Osca
(el Pont de Suert)- Túnel de Viella
30 N-260 Variant de la Seu d’Urgell
31 N-260 Adrall-Canturri
32 N-260 Variant de Gerri de la Sal
33 N-260 Variant de la Pobla de Segur
34 N-260 Xerallo – Pont de Suert
35 N-340 Variant de l’Aldea
36 N-420 Variant de Riudecols
37 N-420 Variant de Corbera d’Ebre
38 N-420 Variant de Gandesa
39 Connexió Ronda litoral-Autopista
C-32
40 Vial d’accés per a camions al Port
de Barcelona
41 Enllaç i vial d’accés a la nova àrea
terminal de l’aeroport
42 Carreteres de l’entorn del Baix
Llobregat-Millora d’accessibilitat
43 Pont sobre el riu Ter. Connexió
de la variant de Girona amb N-IIa
44 A-2 Maçanet de la Selva-Sils
45 A-2 Sils-Caldes de Malavella
46 A-2 Caldes de Malavella-Aeroport
47 A-2 Aeroport-Fornells de la Selva
(Girona Sud)
48 A-26 Besalú-Argelaguer
49 A-26 Argelaguer-Montagut
50 A-7 Vandellós-L‘Hospitalet de l’Infant
51 A-7 L’Hospitalet de l’InfantMontroig del Camp
52 A-7 Montroig del Camp-Cambrils
53 A-7 Cambrils-Variant de Vilaseca
54 A-7 2o Cinturó de Tarragona
55 N-230 Túnel de Viella
56 N-260 Colera-Portbou
57 N-340 Variant de Vallirana
58 N-420 Variant de Falset
59 N-420 Coll del Moro
60 LL-11 Lleida-Els Alamús
Actuacions PTOP - Tram
1 C-25. Tram: Cervera -Manresa
2 C-25. Tram: Manresa-Vic
3 C-25. Tram: Vic-Riudellots (N-II)
4 C-16. Tram: Berga-Bagà
5 C-31. Tram: Palamós-Palafrugell
6 C-66 / C-31. Altres trams d’actuació
7 C-35 Tram: Vidreres-l’Alou
8 C-66. Tram: Banyoles-Besalú
9 C-17. Tram: Manlleu-Ripoll
10 C-15. Tram: Vilanova i la GeltrúCanyelles
11 C-15. Tram: Canyelles-Vilafranca
del Penedès
12 C-58. Tram: Cerdanyola-Terrassa
13 C-14. Tram: Variant de Reus-Alcover
14 B-500. Tram: Badalona-Mollet
del Vallès
15 C-15. Variant de Vilafranca
16 C-15. Vilafranca-Font-rubí
17 C-37. Igualada-Castellfollit del Boix
18 C-37. Sant Salvador de GuardiolaManresa
19 C-37. San Salvador de GuardiolaManresa (exterior)
20 C-35 Nova carretera GranollersCardedeu. Fase1
21 Nova carretera d’Amposta
a Freginals
22 Soterrament ronda nord
de Granollers
23 Ronda oest de Sabadell
24 Ronda sud d’Igualada. Fase 1
25 Variant sud de Lleida.
26 Millores de la C-17 a Montcada
i Reixac i Barcelona
27 Nou accés a Sant Vicenç
de Castellet
28 C-260. Desdoblament Castelló
d’Empúries- Empúriabrava
29 Acondicionament de Girona
a Santa Coloma de Farners
30 C-31, C-252 Acondicionament
de Verges a Torroella. Fase 1
31 T-330, T-333, N-230b.
Acondicionament Horta de S. J. - C-12
(Xerta)
32 Acondicionament i variants
de Batea al límit amb Aragó
33 T-331 Acondicionament
d’ Ulldecona a Vinallop
34 C-51. Acondicionament de Valls
al Vendrell
35 C-14. Acondicionament
de Ciutadilla a Tàrrega
36 C-14. Acondicionament de Solivella
a Belltall. Fase 2
37 C-14 Variants pendents d’executar.
Fase1
38 T-202. Acondicionament AltafullaSalomó
39 C-53 y C-26. Variants pendents
d’executar. Fase 1
40 C-63 Variant d’Olot
41 C-63 Variant de les Preses
42 C-63 Variants pendents d’executar.
Fase1
43 C-233. Variants i acondicionaments
pendents d’executar. Fase 1
44 C-28 Acondicionament i variants
pendents d’executar
45 C-12 Acondicionament d’Àger
a la C-13
46 Altres actuacions
d’acondicionament i millora general
de la xarxa viària que depèn de
la Generalitat
47 C-16 Desdoblament Puig-reig- Berga
48 C-37 Nova carretera de Torelló
a la Vall d’en Bas
49 Nova carretera de l’Eix Transversal
a Olost
50 Ronda nord de Granollers. Fase 2
51 C-260. Desdoblament Vila-sacraCastelló d’Empúries
52 GI-502, GI-503 Acondicionament
de la N-II a Darnius
53 GI-503 Acondicionament
de Darnius a Maçanet de Cabrenys
54 C-63. Variant de Sant Esteve
d’en Bas
55 C-66 Variant de Besalú
56 GI-633 Variant de Sant Jordi Desvalls
57 C-31 Acondicionament
de la travessia de Segur de Calafell
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
Eixos a executar
1
99
Pla d’autovies
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Vic-Ripoll
2
Maçanet de la Selva-Platja d’Aro
3
Vilanova i Geltrú-Manresa
4
Reus-Alcover
5
Eix Transversal
6
Berga-Bagà
7
Eixos de l’Ebre
8
Eix Barcelonès-Vallès
9
Palamós-Palafrugell
Berga
6 Ripoll
10
C-58 Ripollet-Meridiana
B-23 Molins de Rei-Diagonal
La Bisbal
d’Empordà
Vic
Carril bus
11
1
Cervera
Lleida
7
Móra
d’Ebre
Manresa
5
9
2
Sabadell
Igualada 3
8
10
Vilafranca
11
del Penedès
Barcelona
Sant Feliu
de Llobregat
4
Falset Reus
Tarragona
Vilanova
i la Geltrú
Tortosa
Amposta
Creixement de la xarxa d’aeroports, ports i centres logístics
L’evolució del moviment
de mercaderies al Port
de Barcelona ha passat de
29.805 milers de tones el 2000
a 43.837 milers de tones el 2005
El 2005 l’aeroport del Prat de
Llobregat va tenir un trànsit de
gairebé 27 milions de passatgers
i de 90.000 tones de mercaderies.
Girona, per la seva banda, ja ha
superat els 3 milions de passatgers
i Reus els 1,3 milions
El Port de Barcelona s’ha tornat a situar com el segon port a Espanya després
del d’Algesires, amb creixements molt destacats. El més important, però, és
que el Govern s’ha compromès a solucionar-ne els accessos a llarg termini;
d’aquesta manera es rendibilitzarà millor el creixement físic del port, obres
que ja han començat. A més, s’han impulsat diverses accions per potenciar
tant els ports de Barcelona i de Tarragona com a principals ports industrials i
comercials catalans i com a infraestructures que són nodes logístics claus de
la Mediterrània. Amb un pla quadriennal aprovat per valor de 105,7 milions
d’euros i obres importants en curs a la majoria, la resta de ports de Catalunya
també han rebut l’atenció que mereixen. El Pla de ports de Catalunya 20062015, que és l’instrument d’ordenació del litoral que estableix els criteris per
a l’ús portuari racional de la costa catalana, està en fase d’informació pública.
Pel que fa al sector aeroportuari, que està immers en un procés de canvi
profund, l’any 2006 ja passen pels aeroports catalans el 19% dels passatgers
del total espanyol. El Govern està treballant per a la inclusió dels aeroports
com a competència de la Generalitat, especialment després de l’episodi de
la vaga del Prat de primers d’agost de 2006. Catalunya està guanyant posicions perquè el potencial turístic del país impulsa el desenvolupament dels
principals aeroports a través de les línies de baix cost. També cal subratllar
que el Prat de Llobregat comença a guanyar rutes intercontinentals gràcies
a l’acció público-privada del Fons de Promoció de Noves Rutes Aèries. Al mateix temps, es fa el seguiment del desenvolupament del Prat, ja consensuat
amb l’Estat (tercera pista, nova terminal, accessos ferroviaris d’alta velocitat),
perquè es faci en els terminis previstos.
�100
S’han iniciat les expropiacions
de terrenys per a la construcció de
l’aeroport d’Alguaire. L’aeroport
compta amb una inversió prevista
de 42,5 milions d’euros
Potser la novetat més palpable sigui la identificació, adequació urbanística i els inicis de la fase constructiva del nou aeroport de Lleida, a Alguaire
(Segrià), que dotarà aquesta zona d’una infraestructura clau que li mancava.
També cal destacar que altres zones de Catalunya (la Seu d’Urgell, el Bages,
les Terres de l’Ebre) han entrat en la planificació i el compromís polític de
noves infraestructures per a un futur proper.
Finalment, en el marc del Pla Estratègic de Cimalsa, cal esmentar que
els centres logístics de La Selva (vora l’aeroport de Girona) i del Camp de
Tarragona (vora l’aeroport de Reus) ja s’ha acabat d’urbanitzar i disposen de
les seves primeres empreses clients. El disseny d’un nou tipus d’infraestructura, els Logis, que agrupen logística i serveis, també té les seves primeres
concrecions a l’Empordà, on la urbanització ja està finalitzada, i al Bages (a
Sallent), on s’ha iniciat amb la compra de terrenys. També s’ha donat impuls
definitiu als projectes Logis de l’Ebre i del Penedès.
�Mil dies de Govern
Política territorial i ambiental
101
�102
�Mil dies de Govern
103
V. El nou Estatut
Un dels principals objectius del Govern de Catalunya ha estat incrementar
l’autogovern a partir de la reforma de l’Estatut. Després de mesos d’intensos
treballs en els quals es va comptar amb la participació de la ciutadania,
el 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar per majoria
la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El nou text,
aprovat per referèndum el 18 de juny per una àmplia majoria (73,23% dels
vots a favor amb una participació del voltant d’un 49,5%), ha permès incorporar més autogovern i garantir la qualitat de vida i el benestar dels catalans
i catalanes, en el marc d’un Estat plurinacional. El dia 9 d’agost de 2006 ha
entrat en vigor.
Més de 100.000 persones van participar en la campanya
de l’Estatut
Des que es va decidir reformar-lo s’ha volgut que aquest fos l’Estatut de
la gent, per això es va fer un llarg procés participatiu que va permetre als
ciutadans i ciutadanes fer-hi aportacions. En la campanya de participació
sobre el nou Estatut, l’any 2004, hi van participar 106.729 persones, que
van fer 11.152 aportacions individuals. La majoria feien referència als drets
lingüístics i socials, a l’autodeterminació i al nou sistema de finançament de
Catalunya. Durant tot el procés, l’Institut d’Estudis Autonòmics ha elaborat
diferents informes jurídics sobre la constitucionalitat del projecte. A més, des
del primer moment, el Govern ha volgut explicar el nou Estatut de Catalunya
a tots els nivells polítics i socials del conjunt d’Espanya.
Els temes que els ciutadans
plantejaven més sovint eren
els drets lingüístics i socials,
l’autodeterminació i el nou
finançament
Més competències per a Catalunya
El nou Estatut reconeix explícitament Catalunya com a nació en el preàmbul,
i determina que el coneixement de la llengua catalana és un dret i un
deure dels catalans. A més, es detallen els drets lingüístics i els principis que
han d’orientar les polítiques de foment del català, i s’incorporen els drets
històrics com a fonament de l’autogovern del poble de Catalunya. En la
mateixa direcció, s’introdueix el català en l’àmbit de la justícia i s’atribueix
a la Generalitat de Catalunya la determinació de la seva oficialitat i la
competència exclusiva de la normalització lingüística.
L’Estatut ha contribuït de manera objectiva a ampliar el volum i
la profunditat en l’exercici del conjunt de competències per part de
la Generalitat de Catalunya. En total, el nou text incorpora 50 noves
competències per al Govern de Catalunya, d’entre les quals en destaquen
la definició dels drets, deures i principis rectors que han d’inspirar les
actuacions públiques, el reconeixement de l’autonomia dels ens locals i el
dibuix d’una nova organització territorial catalana basada en el municipi,
la vegueria i la comarca.
En l’àmbit de la justícia, el nou text contempla la creació de la figura del
fiscal superior de Catalunya i del Consell de Justícia de Catalunya i defineix el
marc jurídic de relacions bilaterals i multilaterals amb l’Estat.
El Govern de Catalunya exercirà
a partir d’ara cinquanta noves
competències
�104
Nou sistema de finançament
És un dels aspectes fonamentals del nou text normatiu i probablement ha
estat la clau de volta de tot el debat estatutari. L’acord finalment assolit,
després d’una llarga fase de negociacions, significa un canvi molt positiu i en
profunditat del sistema existent fins ara. El nou Estatut permetrà avançar cap
a un nou model que atorgarà a la Generalitat més recursos i més capacitat
de decisió per poder donar resposta de la manera més adequada i eficaç
als nous reptes de Catalunya. També garanteix que la inversió estatal
en infraestructures a Catalunya s’equipararà, durant els propers set anys,
al pes relatiu del PIB català (18,8%) sobre el total espanyol, després d’anys
amb percentatges inferiors al 12%. L’Estatut també preveu la creació de
l’Agència Tributària de Catalunya en el termini d’un any des de la seva
entrada en vigor.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Mil dies de Govern 2004 - 2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Secretaria de Comunicació. Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Generalitat de Catalunya
Balanç
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Acció política
Description
An account of the resource
Aquest document és una síntesi de les principals actuacions del Govern de Catalunya durant la VII legislatura i respon als continguts del “Balanç del Pla de Govern” (Barcelona, estiu del 2006)
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2830/19881229_CloendaCentenariExpoUniv_PM.pdf
2db0c24d69df8838a85beed2c190dbfb
PDF Text
Text
����������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Acte de cloenda dels actes commemoratius del Centenari de l'Exposició Universal de 1888
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Duran Farell, Pere, 1921-1999
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-12-29
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Exposició Universal de Barcelona (1888)
Commemoracions
Barcelona
Pujol, Jordi, 1930-
Description
An account of the resource
Intervencions de Duran Farell, revisant els actes commemoratius i de Maragall introduint el discurs de clausura de Jordi Pujol.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2829/19821211_Avui_Ballarin.pdf
ddc086d1a5394ecdda42134937333a74
PDF Text
Text
8
PAÏSOS CATALANS-Barcelona
AVUI, dissabte, 11 de desembre del 1982
El nostre col. laborador Josep M. Ballarín i Monset coneix bé la
família Maragall, una de les de més tradició ciutadana a
Barcelona, d'una de les branques de la qual ha sortit l'actual
alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall Ballarín en té un record
de molts anys i ens l'escriu aquí amb l'estil tan propi que
caracteritza els seus articles
Pasqual Maragall,
un alcalde que
canvià la conspiració
per l'Ajuntament
Josep M. Ballarín Monset
Sóc prou amic d'aquest minyó
que ha arribat a batlle de Barcelona per a no saber-ne els
anys. Deu voltar la quarantena.
Acabo de veure'l a la televisió.
Bigotis i corbata, el cos endavant, la proa arromangada del
nas; és el de sempre, tal com
el recordo, amb la seva cara
de vedellet savi i ros.
Però començaré des de més
lluny. Una besàvia d'en Pasqual venia de Can Gorina de
Matadepera, es va casar amb
un senyor de Sabadell, afavorit
de patides, i la parella va tenir
un fill famós. En Joan Maragall,
«el de la vaca cega», com li
dèiem irreverentment a l'assemblea iconoclasta dels néts
i els amics dels néts.
En Joan Maragall, el famós,
deixava tretze fills quan moria.
Tretze fills sota la tutela de la
vídua, Domna Clara Noble,
una andalusa amb arrels angleses, tan clara de seny com
noble de fets.
Dels tretze Maragalls hi ha
quatre ties santes, una santa
dona de casa, un pintor, un escultor, un foll beneït, dos senyors de Barcelona, una noia
menuda i els dos petits. Més
d'un fa versos d'amagat, però
a veure qui gosa publicar-los
dient-se Maragall. Sigui com
sigui, els tretze són rebrots
ben diferents i alhora ben semblants. Tots fan cara de versos
ocults amb la cortesia continguda dels senyors de debò.
El petit més petit de la maragallada es diu Jordi. Ara ha
sortit senador i té el fill a ca la
ciutat. En Jordi va perdre el
pare als primers passos; va
fer estudis de savi, va passar
per l'Institut-Escola de la Generalitat I anava destinat a catedràtic de filosofia al costat
del Pep Calsamiglia i de la llorigada que criava en Xirau
Palau. Però va venir la guerra,
i va tenir allò que en deien la
pau. En Jordi, que anava
veient-se la casa plena de
quitxalla, va haver de deixarse de filosofies i es va posar a
treballar en uns laboratoris. Ell
sap prou com li va costar d'aguantar anys i anys les carallotades del MARKETING.
Ho va aguantar com un senyor.
Poc abans de la guerra, en
Jordi s'havia casat amb la
Basi Mira. Aquesta és filla
d'un alacantí arribat tard a Barcelona, quan la Basi, tot i que
ara no en parli mai, era una llumenera a la Institución Libre
de Ensefianza del Giner de los
Ríos a Madrid.
La família Mira no s'assemblea gaire a la Maragall. Els
d'arrel alacantina són més expressius. L'àvia Mira era una
senyora que. ja vella, s'agafava al bastó sense biegar-se.
Els Mira, com els Maragall,
són bonhomiosos i fan costat
quan cal.
Per família i per escola, en el
matrimoni Maragall-Mira coincideixen dues tradicions liberals i dos camins paral·lels.
D'una banda, l'oreig mediterrani del poeta de casa; de l'altra,
la gràcia andalusa del Machado passada per Sòria i entesa
entranyablement des de Madrid. Una i altra són el fons de
l'ànima del nou alcalde barceloní. Qui no ho sàpiga no l'entendrà.
Pasqual
Maragall
junt amb els
seus
germans,
Jordi, Àngels
i Ernest
"Elfons de l jànima
del nou alcalde són
l'oreig mediterrani
delpoeta de casa i la
gràcia andalusa del
Machado passada
per S/bria i entesa
entranyablement des
de Madrid"
En Jordi i la Basi són més
aviat menuts, fan una certa impressió de feblesa i sorprenen
pel seu coratge. He passat
amb ells les hores bones i les
males, els he vistos sovint tristos, mai no els he vistos vençuts. El fill, l'alcalde de Barcelona, és també d'aquesta veta,
amb l'airet bonhomiós té la tenacitat dels qui són prou
humils per a saber qui són.
Tornem als pares. La Basi i
en Jordi han tingut vuit fills,
tres noies i cinc nois. Cada un
amb les seves tirades, cada
un amb les seves etzibades,
cada un amb les seves febleses i les seves fortaleses. Són
ben bé fills de qui són fills. En
Pasqual és el fill tercer, el
segon noi.
Abans cal parlar del noi
gran, que també es diu Jordi i
és pintor. Un pintor genial,
sense adjectius, però això no
fa al cas. En Jordiet és un personatge de Dostoiewski amb
un punt dels cristians de
Dreyer passat pel pa amb oli
de la Mediterrània. Jo li dec el
Francesco. Tots els qui l'hem
tingut a prop estem tocats per
la seva quietud mística. En
Pasqual no seria qui és sense
els silencis d'aquest germà.
Dintre de la tirada liberal
dels pares, els vuit margallets
han crescut sense entrebancs
a m b g e r m a n o r . Des de
menuts, el batlle i els altres
han conegut el goig de tenir
germans, el goig de barallarse sense trencar els lligams.
No han trencat mai els Itigams
ni crec que els trenquin.
Els Pasqualet era un minyó
tot ros. No só pas quan el vaig
conèixer, puc dir que el conec
de sempre. Va anar a un col·legi d'aquests amb record del
Blanquerna del vell Galí, sota
la tutela benvolent de l'inevlta-
Arxiu Municipal de Girona. Avui. 11/12/1982. Pàgina 8
Amb un dels seus millors amics, Xavier Rubert de Ventós, a
Empúries l'estiu del 1960
ble capellà que s'esforçava a
ser liberal, mentre la canalla
cantava cançonetes d'en Liongueres. No crec que el Pasqual
en tingui mal record. Va arribar
al batxillerat amb fama ben
guanyada de llumenera, però
mai no fou un bastaix de llibres, sabia jugar quan calia,
tot i que no arribava a davanter
del Júnior com dos cosins
seus i el Xavier Rubert.
Tampoc no era un bastaix de
la pilota.
Encara que no se'n queixi,
no sé pas si el col·legi va
marcar massa en Pasqual. El
va marcar molt allò que vivia a
casa. Una casa oberta on entrava tothom, on tothom podia
dir la seva. El minyonet que
acabava el batxillerat, després
d'escoltar Edith Piaff, es podia
trobar escoltant totes les filosofies que es fan i desfan. En
Pep Calsamiglia anava aigües
avall pels meandres de la metafísica, el Gabriel Maragall
enfilava sant Agustí amunt
entre passa i passa, el pare
Jordi les deixava anar a
gotims, en Sòria, vingut algun
cop de Madrid, les deixava
anar pel broc gros, i més pel
broc gros les deixava anar el
Juanín Rubert, pare d'en
Xavier, que ho rebentava tot, i
un cop, enrabiat amb la
música del dia, ens va trencar
oen trencats dos discos del
Brassens.
Quan acabava el batxillerat,
en Pasqualet ho havia sentit
tot de tot, des de Sant Bernat,
el Brassens i el Sartre fins a
Max Scheller, passant, tant se
val, per l'inevitable Marx, que
començava a treure el nas
entre aquells savis i veroiava
fort entre els joves.
Elsprimers amics
del Pasqualforen els
fills dels amics dels
seuspares. Entre
d'altres, ipotser el
primer, en Xavier
Rubert de Ventós"
íé
Els primers amics del Pasqual foren els fills dels amics
dels seus pares.
Entre
d'altres, i potser el primer, en
Xavier Rubert de Ventós, que
ben aviat va deixar de jugar
d'extrem dret per ficar-se a l'ètica, a l'estètica i a tots els vitricolls que li coneixem. Mentrestant, en Pasqual va començar
economia i una altra carrera,
que deu ser la de dret, ara no
me'n recordo bé. Les var
acabar totes dues. No feia la
impressió de matar-s'hi gaire,
però continuava amb la ben
guanyada fama de llumenera.
Mentre els patriarques discutien a la sala gran de cal
Jordi i la Basi, en una habitació
amb dues lliteres, dues taules;
un parell de cadires, uns centenars de llibres i llibrots, un
miler de burilles i una boira de
fum, els minyons, asseguts a
terra, discutien i discutien i
discutien.
Foren bells anys que tots recordem amb una mica de nostàlgia. En aquestes jo me les
feia molt amb en Genis Maragall, en Jordiet, en Quico Vila i
en Jaumet Lorés. En Jaume,
que s'havia de casar amb la
germana gran del Pasqual,
era una llambregada carismàtica que sortia arreu. El trobaves a la taula de «El Ciervo», a
les catacumbes dels «Felipes»
i a les altres bataneres que
fressaven amb en Raimon
Galí. En Pasqual i en Xavier
eren més joves, quedaven una
mica a part i feien la seva. De
tant en tant em pujaven a casa
i les hores se'ns feien curtes.
Un dia, a casa mateix, vaig
trobar la colla discutint de capellans. El que tenia el cap més
calent, «de cuyo nombre no
quiero acordarme», etzibava:
—Quan fem la revolució, els
capellans faran nosa. Els capellans grassos i carques no costaran gaire d'esbandir. Els
qui ens faran nosa de debò
seran els Ballarins. Em pregunto si fóra lícit d'acusar el
B a l l a r í n de m a r i e t a per
desprestigiar-lo.
Sabia que era una discussió
acadèmica, no m'hi vaig enrabiar, vaig dir:
—Tots sabeu que jo no sóc
marieta, penjar-m'ho fóra una
mentida. Ningú no pot fer revolucions des de mentides. I
més. Suposant que jo fos marieta, vosaltres sou amics
meus, i per a fer la revolució
no us podríeu vendre un amic.
Si la revolució ha d'esbandir
les amistats, més val que plegueu.
En Pasqual em va dir amb la
mitja rialleta:
—Pepe, tens raó.
Sense mentides i fidel als
amics, sabia que la bullidera
del Pasqual no s'aturaria en
discussions acadèmiques. I
va trobar l'Urenda. En José Ignacio Urenda venia de Valladolid, fill d'un militar de la república, mort. A casa seva vivien
ben pobres, però no en parlava
(Passa a la pàg. següent)
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall, un alcalde que canvià la conspiració per l'Ajuntament
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ballarín, Josep M. (Josep Maria), 1920-2016
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-12-11
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Alcalde
Biografia
Família
Description
An account of the resource
Nota personal descriptiva de Mossèn Ballarín sobre el Maragall acabat de proclamar Alcalde de Barcelona.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles