<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?search=&amp;advanced%5B0%5D%5Bjoiner%5D=and&amp;advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=39&amp;advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&amp;advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=Maragall%2C+Pasqual%2C+1941-&amp;range=&amp;collection=&amp;type=&amp;tags=Articles&amp;featured=&amp;exhibit=&amp;subcollections=1&amp;submit_search=Cerca+%C3%ADtems&amp;sort_field=Dublin+Core%2CCreator&amp;output=omeka-xml" accessDate="2026-03-16T21:33:53+01:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>1</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>324</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="768" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="392">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/768/20070813_LV.pdf</src>
        <authentication>97632f45a07a3f8249fdc37b3b91f288</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42066">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

13/08/2007
La Vanguardia, p.013, Opinión

Conectando Catalunya al mundo
PASQUAL MARAGALL y GERMÀ BEL
Un factor principal para el progreso de las ciudades y los territorios en su área de influencia es
la conexión con el resto del mundo. El proceso de globalización ha reforzado la necesidad de
conexión global, para aprovechar las oportunidades que ofrece el aumento de relaciones
económicas, sociales y culturales. Por eso, una conexión amplia y eficiente de los pasajeros y
de las mercancías es determinante de la posición que se ocupa - y que se aspire a ocupar en el
futuro- en el mapa mundial de ciudades. De alguna forma, los aeropuertos se han convertido en
nuestros puentes hacia el futuro; de ahí la gran relevancia de la reflexión pública, social e
institucional, desencadenada sobre la gestión del aeropuerto de El Prat.
El tráfico en los tres aeropuertos comerciales catalanes ha crecido mucho. El caso de Girona es
el más espectacular: desde mediados de los noventa su tráfico se ha multiplicado casi por diez
(¡10!). El crecimiento de Reus ha sido también muy importante, pues el tráfico se ha
multiplicado por tres. Por último, el tráfico de El Prat se ha más que doblado. Todas estas
trayectorias son impresionantes, y nos han hecho cambiar la forma de mirar a los aeropuertos
de Girona y Reus. También han acentuado la relevancia cuantitativa de El Prat en el contexto
europeo, pues ha ido escalando posiciones continuadamente, y es muy probable que acabe el
año en curso como el séptimo aeropuerto con más tráfico en Europa.
El factor más importante en el crecimiento del tráfico ha sido la expansión de las compañías de
bajo coste, que sirven rutas a corta y media distancia, con una oferta de vuelos directos que
excluye la realización de conexiones programadas. Por esto, si bien Barcelona ocupa un lugar
muy alto entre los aeropuertos europeos por tráfico global de pasajeros, su relevancia en las
conexiones a larga distancia - los vuelos intercontinentales- es mucho más reducida y no es
acorde con la dimensión económica y demográfica del área metropolitana y de Catalunya. No
obstante, hay que valorar que haya comenzado a aparecer una cierta oferta intercontinental en
Barcelona: si en verano del 2004 sólo se podía volar a Nueva York, en este mismo verano se
puede volar directamente a cinco aeropuertos de Norteamérica, dos de Sudamérica y uno de
Asia. Y esto a pesar del lastre que supone el que la compañía española dominante haya
renunciado a ofrecer vuelos intercontinentales -¡ni siquiera a Nueva York!-.
La demanda del mercado es relevante, y las oportunidades de negocio en Barcelona han crecido
para las aerolíneas que ofrecen servicios en larga distancia. Esto a pesar de que el ente gestor
del aeropuerto se ha abstenido de llevar a cabo una política comercial de oferta. En este punto
es preciso reconocer la abnegada y útil tarea del Comité de Desarrollo de Rutas Aéreas
(CDRA), creado en el 2005 por la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de
Barcelona y el Ayuntamiento de Barcelona, y en el que también participa AENA. Este comité
desarrolla una tarea incansable en la promoción de las oportunidades que ofrece El Prat, y
ofrece una muestra de lo que podría conseguirse si esta tarea- ahora muy voluntarista, dada la
escasa o nula capacidad de gestión existente- pudiera realizarse con instrumentos y capacidades
reforzadas.
Éste es uno de los motivos, entre muchos otros, que exigen avanzar decididamente en la
reforma del modelo de gestión de los aeropuertos españoles. El concepto de red nacional de
aeropuertos es un imposible, porque en la práctica no existe nada que pueda llamarse una red
nacional de aeropuertos. Esta noción es una construcción ideológica -de carácter identitario-

191 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

dirigida a justificar una situación que no tiene parangón entre el resto de los países
desarrollados comparables: España es el único país con un mercado aéreo importante en que
todos los aeropuertos comerciales se gestionan de forma centralizada. ¡Ni siquiera en Francia lo
hacen así!
Es necesario reconocer que los aeropuertos sirven fundamentalmente a los territorios que están
en su área de influencia. No son instalaciones de bandera ni son pilares fundamentales de la
cohesión nacional,ni española ni catalana. Son equipamientos de transporte con gran potencia
como instrumento de desarrollo territorial, eso sí. De ahí que sea de pura lógica la gestión desde
la proximidad, con un peso especial de las administraciones locales en la competencia de la
gestión. Éste es el modelo normal en el mundo desarrollado. Las fórmulas concretas para la
gestión del aeropuerto pueden y deben ser diferentes en cada caso, y pueden incorporar cuando
sea conveniente diferentes grados de cooperación pública-privada.
La excelente ampliación de instalaciones en curso en El Prat permitirá un gran aumento de la
capacidad de operaciones, lo que es una gran noticia. Y más pronto que tarde este aeropuerto
debe tener una gestión autónoma (sustantivamente autónoma). Sólo esto permitirá asegurar que
el objetivo del gestor aeroportuario sea impulsarlo como gran aeropuerto de la eurorregión
mediterránea, alejando de El Prat el papel de principal alimentador del aeropuerto capital que
han acariciado en algunos momentos los gestores centrales. Es lo mejor que tiene la gestión de
proximidad: ¡garantiza que la prioridad es servir a los ciudadanos próximos! Esto permitirá,
además, reflexionar muy seriamente sobre la necesidad de establecer mecanismos que permitan
coordinar algunos aspectos de la gestión del aeropuerto con la otra gran infraestructura
internacional, el puerto. Dejamos para otro día reflexiones más sustantivas sobre esta última
cuestión.

PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya
GERMÀ BEL, catedrático de Política Económica

192 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11702">
                <text>1262</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11704">
                <text>Conectando Catalunya al mundo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11706">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11708">
                <text>Bel, Germà</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14456">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11709">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11710">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11711">
                <text>p. 13, Opinión</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11714">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11715">
                <text>Aeroports </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40438">
                <text>2007-08-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11703">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11705">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="885" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="309">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/885/0000000902.pdf</src>
        <authentication>8a69902a4d7d0665025cc8566b342c21</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41993">
                    <text>35

EL PAÍS, jueves 3 de enero de 2008

LA CUARTA PÁGINA

OPINIÓN

Salud, pobreza y patentes
La creación de un Fondo Mundial de Rescate de Patentes, financiado con un impuesto mundial, permitiría
liberar la patente de los medicamentos ya desarrollados cuyo precio es inaccesible para las poblaciones del Sur
Por PASQUAL MARAGALL y TONI COMÍN

Q

uién financia la investigación farmacéutica y sus elevados costes?
Las multinacionales sólo investigan si pueden recuperar su inversión por medio de las patentes, es decir, si
la investigación les resulta mínimamente
rentable. Lo cual conduce a una dramática paradoja. Con patentes, los países pobres no tienen acceso a determinados medicamentos muy necesarios, porque los
precios de patente son demasiado caros
para ellos (es lacerante que la vida de miles de personas dependa de medicinas que
existen, pero que los sistemas de salud del
Sur no pueden pagar). Sin patentes, los
países pobres tampoco dispondrían de los
medicamentos necesarios, porque sin posibilidad de negocio no habría nuevos descubrimientos farmacéuticos.
El fallo del Tribunal Superior de Chennai, en la India, sobre el caso Novartis, el
pasado agosto, puso sobre la mesa un tema interesante y complejo. Como se recordará, Novartis interpuso una demanda contra la Ley de Patentes india, por
considerar que se extralimitaba a la hora
de aplicar las excepciones al régimen de
patentes que prevé el ADPIC (Acuerdo
sobre los Aspectos de los Derechos de
Propiedad Intelectual relacionados con
el Comercio). Este Acuerdo internacional, del año 1994, regula el derecho de las
multinacionales farmacéuticas a cobrar
los medicamentos a precio de patente,
así como el derecho de los países pobres
a ser eximidos de su pago en determinadas circunstancias. Prevé que los Gobiernos en situación de emergencia sanitaria
puedan conceder las llamadas “exenciones”, es decir, fabricar medicamentos genéricos o importarlos de otros países.
Como es sabido, el precio de los genéricos es sensiblemente inferior al de un
medicamento patentado, lo cual permite
a los sistemas sanitarios de los países del
Sur disponer de medicamentos que de
otro modo difícilmente estarían a su alcance. Dicho en plata, los genéricos salvan vidas y lo hacen, precisamente, permitiendo que actúe la lógica de la competencia. Las patentes no son más que un
monopolio temporal, sin el cual no se
podría financiar el alto coste de la investigación. Cuando se fabrican genéricos cesa el monopolio y, en virtud de las leyes
del mercado, los precios se desploman.
En 2001, los países de la OMC, España
incluida, firmaron la Declaración de Doha,
según la cual la normativa internacional
sobre propiedad intelectual “puede y tendrá que ser interpretada y aplicada de tal
modo que apoye el derecho de los miembros de la OMC a proteger la salud pública
y, en particular, a promover el acceso a los
medicamentos para todos”. Pero la interpretación de los países en desarrollo y de
las multinacionales farmacéuticas difiere
irreconciliablemente, hasta el punto de librar costosas batallas judiciales.
La salud es un derecho. Las multinacionales actúan según la lógica del beneficio. ¿Cómo equilibrar este conflicto de intereses, del que depende la vida de millones de enfermos del Sur? La investigación, ciertamente, es cara. Pero según la
OMS, las multinacionales farmacéuticas
son un negocio muy rentable. Según el
Informe 2006 de la Comisión sobre Salud
Pública, Innovación y Derechos de Propiedad Intelectual de la OMS, “entre 1995 y
2002 la industria farmacéutica fue la más
rentable de Estados Unidos, en términos
de beneficio neto medio después de impuestos como porcentaje de los ingresos.

El 2003 decayó un poco (...) pero mantuvo
un margen de rentabilidad del 14%, tres
veces superior a la media de todas las
empresas incluidas aquel año en la lista
Fortune 500”.
El Parlament de Catalunya, a raíz del
caso Novartis, puso sobre la mesa una propuesta que intenta superar aquella parado-

ja. Se trata de una idea relativamente sencilla: un Fondo Mundial de Rescate de Patentes, que permita, en primer lugar, liberar la patente de aquellos medicamentos
ya desarrollados, pero cuyo precio los hace inaccesibles a las poblaciones del Sur; y,
en segundo lugar, orientar la investigación hacia aquellas enfermedades que

fernando vicente

Según un informe de la
OMS, la industria
farmacéutica fue la más
rentable en EE UU
¿Por qué no pensar en
globalizar también la
financiación de los
derechos sociales?

afectan a centenares de miles de personas
pobres del Sur, pero que no son rentables
comercialmente. Algo parecido al sistema
de “premios” que promueven el profesor
James Love o el propio Joseph Stiglitz.
Una propuesta así es inocua para las
empresas farmacéuticas. No perjudica la
investigación, sino que la favorece. Gracias al Fondo, las multinacionales cobrarían de golpe aquello que, en virtud de la
patente, van cobrando poco a poco a través del mercado. Una vez pagado el “rescate”, habría plena libertad para fabricar
los genéricos de medicamento “rescatado” y, por tanto, para que se activaran los
eficientes mecanismos de la competencia. Obviamente, el verdadero problema
de esta propuesta es cómo financiarla.
Sin embargo, con voluntad política se pueden imaginar soluciones. Probablemente, 10.000 millones de dólares anuales ser-

virían para comenzar. Una cifra importante, pero que equivale sólo al 0,02% del
PIB mundial.
Se podría establecer algún tipo de impuesto mundial para financiar este Fondo.
¿No sería esta propuesta un buen motivo
para empezar a caminar por la senda de
un sistema fiscal global? Si se ha globalizado casi todo, desde los mercados financieros hasta el comercio, pasando por las empresas, ¿por qué no pensar en globalizar
también la financiación de los derechos
sociales? La disminución de las tensiones
entre el Norte y el Sur —por no hablar de
la disminución de los resentimientos que
causan luego tantas tragedias— sería sin
duda significativa.
De hecho, la Iniciativa Mundial contra
el Hambre y la Pobreza —lanzada en
2004 por Lula, Chirac, Lagos y Kofi Annan, y a la que se sumaron luego Zapatero y Schröder— acabó proponiendo un
mecanismo de financiación que tiene ya
cierto aspecto de impuesto global: una
tasa sobre los billetes de avión. En el marco de esta misma Iniciativa, el Informe
Landau sobre Las nuevas contribuciones
financieras internacionales proponía —ya
en 2003— hasta una decena de posibles
impuestos globales, en base a los cuales
organizar un embrionario régimen tributario internacional.
Un Fondo Mundial de Rescate de Patentes o algo similar, más allá de cual sea su
mecanismo de financiación, merece ser
considerado seriamente. Se ajusta plenamente a los Objetivos del Milenio. ¿Qué
debería impedir un consenso global entorno a una idea de este tipo? Las fuerzas y
movimientos progresistas de todo el mundo harían bien en liderarla. Los neoliberales no tienen nada que oponer a ella. Probablemente, habría que empezar por conocer la opinión de las propias multinacionales farmacéuticas.
Se dice que a las fuerzas progresistas
del mundo —de izquierda y centro-izquierda— la globalización las ha pillado
de traspié, sin ideas que las distingan
verdaderamente de las fuerzas conservadoras. Para desmentirlo, nada mejor
que hacer propuestas audaces y ofrecerlas a propios y a extraños. Audaces no
porque sí, sino porque la globalización
es, en sí misma, un proceso audaz, que
plantea retos desafiantes. La propuesta
de un Fondo Mundial financiado con un
impuesto global —que garantice una financiación suficiente, previsible y estable del mismo— puede parecernos audaz. Pero lo que hoy nos parece audaz, a
nuestros nietos, probablemente, les parecerá simplemente una obviedad.
Las empresas farmacéuticas tienen
necesidad de financiar una investigación cara, muy cara. Pero no debemos
cargar esos costes sobre una población
para la cual la disminución de los precios de la salud es absolutamente vital.
Permítasenos acabar con una reflexión
que uno de nosotros escribió para otra
ocasión: “Siempre he creído que el beneficio que las ideologías empresariales o
sociales, de derechas o de izquierdas,
confieren a sus adeptos consiste en el
ahorro de combustible mental que suponen y en el paraguas moral que regalan.
Y que los ciudadanos pagan los costes
de esos dos beneficios”.
Pasqual Maragall i Mira es ex presidente de la
Generalitat de Cataluña.
Toni Comín i Oliveres es diputado del Parlamento de Cataluña (PSC-CpC).

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13419">
                <text>1545</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13421">
                <text>Salud, pobreza y patentes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13422">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13424">
                <text>Comín i Oliveres, Antoni, 1971-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14530">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13425">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13426">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13427">
                <text>La creación de un Fondo Mundial de Rescate de Patentes, financiado con un impuesto mundial, permitiría liberar la patente de los medicamentos ya desarrollados cuyo precio es inaccesible para las poblaciones del Sur.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13429">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13430">
                <text>Medicaments</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13431">
                <text>Salut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13432">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13433">
                <text>Patents</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40512">
                <text>2008-01-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13420">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="647" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="180">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/647/Promos_19640115_n22_SocialismoAleman_PM_JGD.pdf</src>
        <authentication>10c507bf4138c3eda3e457037326d6c9</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41906">
                    <text>SOCIALISMO ALEMAN: 100 ANOS
En este número:

~"

)

,',

1iIJI!,¡ii.&amp;, "

• _

_'.

,

,'

Barcelona

enero 1964

«El proletariado alemán, totalmente atomizado, sin

Número

11

con~

ciencia de clase, y gozando por vez primera de un nivel

de vida respetable. se siente a gusto dentro del neocapi·
talismo,})

Vea sumario en la página tres

~

�EDITORIAL

INFORMACION

SUMARIO
Mantener la línea intelectual e
informativa de una revista obliga
a sus reda&lt;;tores a una continruf,
EDITORIAL

pág.

3

»

S

»

9

»

11

LAS COMUNIDADES EUROPEAS. por Jaume Soler ,

»

12

NOTICIAS.

»

18

Economía catalana:
EL

RIPOLLES,
Giral .

por Eugeni

NOTICIAS . .

Economia española:
NOTICIAS . . . .

Economía internacional:

_ ..•.

Hombres e Ideas:
SOCIALISMO ALEMAN: 100
AJ\JOS, por Pascual Mara~
gal! y José Garcfa~Durán. .

»

23

»

35

»

45

Tema:
VALORAClON DE LA PUBLICIDAD, por AntoniJ
Pérez. . .

Crítica de libros
LA REPUBLlCA MODERNA

de P. Mendes France.

.

.

atención. De hecho hasta detrás
de la más insignificante noticia
de actualidad se esconde un juicio de valor que puede ser inter.
pretado de mu.y diversas maneras. Detrás de un artículo de Ion.
do hay muchas veces infinidad de
criterios que pueden ser explicitados más o menos. Es decir. el
trabajo de la redacción ha de ser
no incurrir en desviaciones en el
camino que nos trazamos al ini.
ciar esta segunda etapa, camino
que ha de ser recorrido con la ma·
yor profundidad posible.
Pero esto es sólo una parte de
la tarea. La Revista no se confec.
ciona para un grupo cerrado. La
Revista ha de afrontar con UU(t
periodicidad determinada el jui~
cio de los lectores. Y son ellos los
que a la larga han de determinar
hasta qué punto las metas que nos
propusimos se van consiguiendo,
y sobre todo han de dar su apoyo,
o negarlo en su caso, a la línea
en sí.
Una revista que no consiga en
un plazo más o menos largo hacer
recíproco el circuito Revfst~lec~
tores, es decir crear una contr(l~
corriente Lectores-revista, es a la
larga una revista a medias, pues
no utiliza una posibilidad de diá·
logo individual que en circunstancias normales tiene que ser útil
para las dos partes.
El apoyo que representa para
la redacción este circuito cerrado
de ideas es notable. Por una parte
se logra un indicio de interesar al
público. Por otra se posibilita
contar con bases objetivas sobre
el juicio de los lectores. A 1 fin y
al cabo vender una revista es como
vender cualquier otro producto:
hay que encontrarle un mercado
y adaptarse a las exigencias de
éste, no de forma pasiva sino in,..
tentando modelarlas hacia deter-

minadas actitudes o preferencias.
Para esto lo primero que interesa
es conocer las reacciones del comprador al hacerse con el producto.
Desde el inicio de la segunda
etapa de la Revista se han recibido algunas cartas, pero no las suficientes como para iniciar una
sección especial para publicarlas.
A pesar de no ser aún posible su
publicidad, sí han sido útiles para
modificar algunos aspectos de
nuestra idea inicial, sobre todo en
lo que se refiere a la presentación.
Si este primer contacto con el lector ha sido fructífero, estamos seguros que cualquier generalizll~
ción ha de serlo aun más. En este
sentido eremos que serí(t intere~
santísimo que los lectores decidieran aportar así su colaboracíón
al mantenimiento de la línea intelectual de la revista no dejando
que el grupo de redactores re(dicen solos una tarea que lo primero que necesita es un contacto dírecto e intenso con nnas realidades que muchos de nuestros Ic('tores, por circunstancias prole.fjio~
nales O personales, tien(,tL.

�-------------------_.

SOCIALISMO ALEMAN:
100 AÑOS
por Pascual Maragall
LOS ORIGENES

( 1800-1863)
'~A principios del siglo XIX Alc~
Inania era una nación socialmente retrasada en dos centurias res~
peeto de Inglaterra y Franeia, y
empohrecida por la guerra de los
Treinta AHos. La población Hgra·
ría representaba las tres cuartas
partes del total de hahitantes·; y
el gremio, aunque en franco declive, seguía siendo la institución
social dominante". Hahía una pu·
jante industria textil en Sajonia.
De ]807 a 1815 (tras la invasión
napoleónica) se daha libertad a
los campesinos
abolición de la
s&lt;~rvidnmhre "", se proclamaha la
igualdad de derechos ele judíos y
católicos, se estahlecía la libertad
industri,l1, También se eoncedían
refonnas políticas aunque "las
dases semifeudales reprimían el
rnovimicnto republicano", La ver~
dadera revolución industrial dehe
situarse en Alemania., su primera
fnse, de 1830 a 1840: en 1834 se
eonstituyó la Federación Adl.lanew
l'll AlenuuUl, en 1835 empieza a
funeioll,ll' h primera línea de ferrocanil (Nurell1berg~Fiirth)'; en
184,7 se inauguraban en Renania
los primerús hornos de coque.
Iha ap,u'eciendo el proletariado~ y
en 1839 se promulgaba la prhne"
ea 1cy para su pl'otecóón, aunque
se cumpJióIHllY poco: ~~sc prohi"
hía el empleo en lninas y molinos
de mineral de los niño~ rnenOT0S
de :nueve años; los muchachos que
-no hubieran cumplido los dieón
sé:L,:, nfíos haTÍan una jOl'nada~ todo
lo más de diez horas 1l , En 1848~
el afio de las revueltas francesas~,
01 (1(: la caída de :&amp;r,ette:tlúch~ tras
.la r{~ce~\¡ón de 1847, se producía
]a xcvolnció'il o que si lograha 1.11.2"
lHura:c un pai"Lnnento y un gohier-,
n,,) hurl,(IJ(~:~ (Carnphansen y Han·,
j

pronto cedió anle los
nülitarC's (cond~ de Branclchurgo
y Mantellffel). 1850-1860 es otra
década de fuerte industl'ia1izadón: aparecen las grandes zonas
induslriales de SiJesia y cI RuIn,
las primeras concentraciones, de
empresas; la alt¿¡ burguesía tiene
representantes conoeidísimos: ('1
ministro von I-Icydt, Mevissen o

SClllann) ,_

Karl Marx

.Ffanscmann, Krupp, Borsig". Se
cll1piezan a especificar organizaeiúnes políticas: el partido con··
servador, r·eprcsentante de Jos inteJ:ese.s de ]0.'3 terratenientes; e]
b:óeral, de :la gnm burgnesía indu,strial\ el progresista, d·e la e1ase
Inedia y peqllcfia hurguesía; eJ
caló!t:co de hase social diversa.
Entl'G todo ese sistema ele presiones iha a moverse el hábil Bismal'ck (1862) '; representante del
nliJitm'ismo prusLmo y de 105 de ..
s·eos expansio~:dstas del cap:ita1i.'3mo alenlán, Ji&gt;n ese mareo iha a
na(;(-&gt;t\ iudependizá:ndose dcIparlido progresista, e:l ])arti.do soda
h

y José García-Durán

lista alemán~ recogiendo la tradición de las asociaciones obreras
disueltas en 1854· y de los pensa~
dores socialistas.
¿ Cuáles eran esas asociaciones
obrcra!:;? ¿, Qué era el socialismo
a lcmán en la época de Marx: hasta la creaeión del partido socia.
Jista en 1863?
\VElTLING 11808.1871) un sas·
tre 1 de Magdebl1rgo, que conoció
a los socialistas utópicos franceses
y expuso un pensamiento semejante al del ruSO Tchernyehefski
atisbando la dialéctica materialista, fue el primer socialista alemán
conocid"O. Fundó en Suiza la ':Li~
ga de los justicieros~~ (Bund del'
Gel'ec!Lten) y 1&lt;1 revista "'La nueva gelH~raeión '1 (Die junge Generalion) ~ y publicó varios libros
explicando .los deseos de los eamlmisl.as ("Las garantías de la
Armonía:y la Libert((d~\ y "La Hu"
manülad corno es y cómo debiera
8e r ") y folletos. Trabajan con él,
Augusto Bccker, tamhién corresponsal del HRheinische ZcittllH!:;~
de :Marx, Alhrecht- llamado ..'¡,J
profeta" - y Sehastián Sei1cJ.'.
En 1842 ~mos hurgueses de Colonia fundahan el "RheúU:sdll~
Zeitung~' (1842-.1.84.3)~. creado par'a
contrarrestar la influencia de la
prensa conservadora, CA HLOS
.MAHX sería su direetor~ y en ese
puesto tomó contacto con la::; id('a:",
socialistas "1'1'1 masa lrahajadol'&lt;l
qn·e se asfixiaha {~n la." f:íhric'l.'; n'"
nanW3; los li.beJ'aJ(~s &lt;lv(lll~;lIl(),~ se
asomaban con avi.lez IOlln:, l.),;
dias él 1as cohlnllNI~: del !!l'ri()¡J¡.
co~'; lVJarx {fui.&lt;;o qll(' In pudic,.wti
entender los Ohl'(,l"Oii. l':n Ig¡:~ _;"
prohibía su puldicil('i/lll . .\ POI 'o
después :rv[arx .';(' c,\:p;l¡ri;l!¡,l: ('0
naCÍa en Pm'is y L(Hldr{',:. :1 11)·; ,;().
c:iaIistas francc~;(".'" y 1&lt;111.''-1'1.: v ~'~il'
pezaha su v¡(b de j¡¡1l'I"I'!Il:¡j

co-.nsph''fldor

¡1l¡(Tn;l(·¡1m~l¡.

V(lIV,~1'J¡l. ;1 /\]¡'j¡~inli:¡

pOi'

tii!

('jl'l

�21

SOClALIS;UO ALEtl1t\N

y el ''"Sistema de derechos aclquin:en que se. nota la influencia
de !'-ll amigo Rodbertus partidario
de nna especie d·e socialismo de
Estadl). Gran parte de su vida la
dedic/l a la defensa en 36 vista.,;
de la C(lusa sobre sus derechos d{~
propiedad) cuidado d{'. sus hijo;:;.
de la cOl:Hh.s-a de Hatzfeld., abandonada pül' su esposo ~."" .. aristócrata alemán·Al fin se ganó el
pleito y la condesa dedicó gran
parte de Sll fortuna a financiar al
naciente partido. Sus prilneros 01'~anizadores, el cigarrero Fritzchc o
el zapatero V 3.hltcich, Dammer,
habían escrito a Lassal1e (entonces
famosísim-o por su comentario a]
"Ma.nifiesto c0ll1unis{;(ll1 en que
''"delineaba UH prograllla obrero
socialista cOlllpll)to'l) para qw~
aceptase la dil'.." cción del gl'llpO.
ElIde mayo de 1863 aparecía la
carta ahierta de Lnssallc '-'-{~n (1I1(~
dedal'aha que los ohreros dehían
lomar pade en la polític:.l con independencia del partido progresísta'\ y afirmaha que el m-ovimiento obrero debía '--recabar del
Estado ayuda cconómiea en forma de suhvenciones". El 23 de
mayo de 1863 6e fundaba, tras
asam.hleas olneras realizadas por
toda Alemania., la '-Asociación
General de 'l'rahajadores Alemado~'\

Friedrich Engels

lo t ¡,empo tm 1848, para C'-o1abo~
ral' eH la revolución; fuc muan·
('e~, cuando apareció el "Nene
Hhl'inisc!ze Zei.tung"
(184,8·49),
qlle fue Utlil llamada al socialismo
('ntr(~ las masas revolucionarias.
Sin cmhargo, pese a las famosas
hll{'.lgas d(~ kj&lt;:;dores de Silesia en
¡8.-:1/L no puede hahlarse d{'. tll1
mOVImiento propiamente 'Ohn~ro y
ol'~'nnizad(). Los obreros luchan
ju;~to a los progresistas. Stephan
Bom. UlH) de los colahorad'Ores
del ".Selle Hhdnische", creó en
Ult8 la "Fraternidad obrera"
lA rlwiter'verbrüderung) , quc llegó a los 10.000 miembros y organizó Gn 184·8 el primer cOl;grcso
ohn'ro de Alemania. El mismo
ailo lo:;. tipógrafos de RCl'lín organizan Hna huelga que oh tiene au·
mentos de salarios del 25 %; tamhién se crea el prhner sindicato
I1¿tcional, la "Federa.cíón IVacional
de lmpresores~'. Pero, ~-después
del colapso del movimiento revo1ucional'.lo de 1848 no huho duran ..
le &lt;-dgún tiempo posibilidad algu·
Ha de un movimiento socialista
activo:, no había escüscz de filó"
so:fos; poro [¡penas existia 1111 nlOvimic:nto organizado de la clase
Ohl'CTH con el que huhiesen podi"
do reJacionm:sc en easo de desea-l'lo)'.

FEIUJINAND LASSALLE (1825Jg64) \ rm judío de Bl'eslau\ iha a
ser el prindpal creador del pard.·
de' ohrero Dle:mfi~o. De L-nn:Uia ric;),
e~tndió derecho y pro.uto apm:e~
eia en los grupos hegelianos, escri·,
hi&lt;:~ndü sn ó'fleráclilo el Oscllro\:

(Allgemeine Deulsche Arbei·
ler'verein) , con Lassalle como pr('~
5id-ente pür cinco ail0s.
Su pensamiento, expuesto tnn
sólo en disClll'i30S y foUetoo ---" nun~
ca empezó el libro de economía
política que siempre prometía .__._\
difería l'llucho d·el de i\Lux, aunqn-e éste le luvo mucha simpatía
al principio. Si criticaha las cooperativas
de
Schulze~Delitzsch
IJ'0rque ~·nada podía hacer que
afcctase a la ,explotación general
(le la clase obr8ra?\, su ~(,ley de
bronce de lo~ '3a1arios~\ se apoyaba
sohre lodo en teorías sobre la po·
hlación y croja que la lucha sindical tampOlo podia conseguir
mcj'Oras para los ohreros, puntos
alU.hos -en que 1\-1 Hl'X no estaba de
aen.erdo. Ademá3 su visión del de··
rocho, quc~ daha gran importancia
al '''Volksgcist,'" (alma del puehlo).,
y su co'ncepto hegeliano del
'~Staatsreüht'; le impedían ver al
Estado como un instrumento de
c1ase: "si los lraba'jadol'es conse·
guían obtencr el de~recho al volo.,
podrían. s,in dificl'dtad convertir &lt;:d
.Estado en uu iustrnHlButo pnl'n
SllS {'¡iJes~:, Su oposici6:n H los n:.~ovj
H.lientos hurgneses que no p-odíal1
llÜS

ver la aSOCIaClOll obr(~ra y que te~
mían cualquier intervención del
Estado) le hizo entrar en el juego
de Bismarelc, parece qw~ negando a ("¡omin en consideración la
posibilidad de una alianza entre
la monarquía prusiana y los ohre·
rüs contra la burguesía", F'uü Bi~­
marck quk~n aeeedió al sufragi-o
para todos los varon{'~ con tal de
pod·er oponerse a las demandas
del partido progresista. "Bin duda,
el zorro prus·iano despertó en el
romántico e incauto Lassal1e ilusiones exeesi\'as"~, Pero LassaIIe
moría muy joven, a los 39 auos,
en un dudo con un joven junker
al que una amada Sftya hahía preferido.

LA FORMACION DEL
PARTIDO. LA ILEGALIDAD (1863-91)
"Bismal'ck engaña a todos. Para
defenderse de Jos progresistas se
apoyarú en los conservad'Orcs y
entrará en tratos con los obrero;.
Desarmará a los eatólicos con el
I.Hlxí liD de los liberales. Obtendrá
la cohhoración de los católicoscontra los ohreros y los 1ihcrales~'.

l1

F. Lassalle

Su labor fue llevar addante los
intereses de los [~randes industriales y terratenien.. .tc(.;. Los pr.hneros
interesados en la unificación ale ..
malHt~ en la ex.pansióu, en frenar
n los socialistas; los segundos en
los ú.l.t:imo$ pU.UI'08. La prinlera l¡"¡rea del c&lt;t'fJ.ciller :f-rw convene-er ¡¡
la corte prusiana del interés de .\;1
unidad nlemana. Una h"üalln. 1&lt;0·
niggditz (1866); al dar ti r';'lF¡;¡

�PItOMOS-- 25

la victoria sohre A.ustria en la
guerra para dirimir el conflicto
de Sehlcswig~Holstein" eliminaba
d principal ohstáculo a esa uni~
dad, Se constituyó entonces la Federación de. los' Estados del 1101'"
te~ y los del .'Sur (Bavicl'a\ 'ViiI.'"
temhcrg, Baden) aceptaban una
alianza defensiva con Prusia. Las
dceeiones para el Parlamento
constituyente del norte dieron siele pnestos a los representantes de
los tr0s partidos socialistas del
mornento. Estos se iban a encon"
trar muy pronto ante el dilema
de la guerra franco-prusiana
0870). El triunfo alemán llevaba
a la constitución del Reich con el
título de Káiser para Guillerlllo 1,
y la anexión de Alsaeia y Lorcna.
Este éxito llevaha a una nueva década de dcsarl'OIIo importante
hajo un cierto proteccionÍ8mo e
importantes gastos militares; "los
artículos que fabricaha la indus"
tria alemana invadían los mercados lllundiales\ se acre di tahan y
triunfaban". La principal barrera
para la p'Olítica militar del canci w
ller iban a ser precisamente los
socialistas, y de ahí su lucha por
conseguir las leyes de excepción
&lt;:ontra el grupo (1879).
LassalIc había designado su su"
(' (' s o r BERNHARD BECKEH
(lg26~J882), pero éste ehoeó tanto
con la condesa yon Hatzfeld que
quería dirigir el partido, como
con sus compañeros que no esta"
han displwstos a permitirle eI empleo de los métodos- autocráticos
de Lassalle. Al destituirle de la
jefatura cid partido, se retiró del
mismo, JOHANN B, VON SCHWEITZER (1833-1875) fue elegido con algunas reticencias por sus
antecedentes aristócratas y católi(''OS y su inmoralid,ad\ pero didgi~
ría el partido hasta 1871. Sin el11~
hurgo, la unidad estaha resquebrajada: la condesa de Hatzfelcl
se elio de baja con algunos parti"
darios lassalli.anos y creo Un grrl"
po independiente que duró poco;
por otro lad'o, un nuevo centro de
interés iba a centrarse en 'WIL~
HEL.(\;[
LIEBKNECHT
(18261900) Y AUGUST BEBEL (18401913). El primero había vuelto a
Alem~rnia en 1862 easi eomo en"
viado de Marx para oponerse H
LassalIe, había entrado en contacto con Behel, que por en1'oncos
era un joven :liheral progresísta
de LIS "Sociedades de educa.ción
oh"era.~\ y tl'as convencerle; nadó
d.e la 'GSoc-icdad"~' Iocal el c'J?¡¡rtido

enemigo, con sn papel creciente
en el parlamento (en 1877, 12 diw
putados), de los presupuestos miw
litares de Bismarck. En 1878,
aproveeha'lldo dos atentados en
Berlín contra el Kái.ser, el canci·
ller acusaba a los socialistas y COllM
seguía por fin en el parlamento
las leyes de excepción que ponían
al partido y sus publicaciones fue~
1'3 de la ley. El (,(,Social-den1ócl'a
t:a.'\ órgauú del partido, pasaba a
ser una revista clandestina y el
grupo se radicalizaba y se dejaha
A. Bebel
de resahios lassallianos; además
no perdía importancia, en Ias elecciones de 1884, cons,eguía 24 pues w
tos; Bis'l1larck tenía que conceder
Popnlar Sajón" (Siichsiche Vol1~s~
algunas leyes sociales.
partei) , que recogiendo a ]a iz w
Al morir Guillermo 1 (1888),
quiel'da del grupD de Schweitzcl'
tomó el poder del Reieh Guillerconstituiría el "Partido socialista
mo II, partidario de ganarse al
obrero" (8oziali-stisc1w Arbeiterpartei) en el congreso de Eiscnach proletariado sin los socialistaS', la
suerte de Bismarck y sus leyes de
(1869). En las elceeioncs de 1867,
excepción
estaba echada: en 1890
cuatro de los siete diputados sose- derogahan; el nuevo Káiser
cialistas eran del partido sajón.
convocaba la Conferencia InterAl iniciarse la guerra franconacional
de Berlín - iniciativa
prusiana el desconcierto del sociasuiza - "para adoptar acuerdos
lismo europeo era enorme; pero
los hechos precipitados y la posi- sohre las condici'Únes de vida de
ción de la I Internacional afirman- los trabajadores':' y los socialistas
do qne la guerra era defensiva consegnían 35 puestoS' en el
por parte alcmana, hizo que el Reichstag. Los 42 periódicos socia~
problema de la partieipación no listas de 1878 eran ahora 60, se
fuera tan grave CDll10 en 1914,. La contaha con un millón más de
vcrdadera cuestión apareció cuan~ electores; "Nene Zdt'" la revista
do liberales y progresistas propu" d'Octrinal fundada por Kautsky
sieron la anexión de Alsacia y Lo~ (1883), eontaha con 2.500 suscriproCna; Licbkcncht y BeheI se oPU- tores.
El resultado de Jia ilegalidad
siero11 al Bismarck triunfante y
fueron condenados a dos años de hahía sido la radicalización del
partido, que ahora se definía marcárceL
Entre tanto, en parte por in- xista. La 'expresión de este cambio
fluencia d·e la COlUmune, en parte fue el congreso y programa de
p-or la evolución de la política Erfurt (1891)" cuyos comentarios
interior, el canciller dejaba de in- por Kautsky se hicieron clmatentar atraerse el apoyo socialista, nnal del marxismo más conocido
En 1871 se dest.ituía a Schweitzer, por toda Europa. En el programa,
ocupando su pucsto HASENCLE- tras los apartados en que se dew
VEB.. Liebknecht, cada vez más jaha en claro el apartamiento de
moderarlo, entraha en conversacio" toda postura l-assalliana se decía:
nes con la "Asociación de traha- "No se puede realizar el paso de
jadores". El programa de Cotha los medios de producción a la pro"
piedad colectiva, sin consegu,il' el
(1875) tenia un tono hastante lassalliano y era el l'esuItado d.e unas pode:r político", "Esto era una
concesiones estratégicas por la ne.. afirmación c1ara~ a la manera mar~
eesidad ele la unión. En su crítica xista~ de la necesidad de una tU;"
a este programa :Marx hablaba por ción política. Pero tambiún era
prim-era "lez ele la '~elictadul'a re.. amhigua; porque no decía si la
'I-"oIucionaria del pro1.etariado~'. acción política de los olH'¡~ro.'; ha··
Pese a esas cúticHs el programa hía de ser revolucionaria () pada"
se aceptó con ligeras 1l10dificacio~ mentada o si de los dos tipos ti
nes; ereándose el "Partido socia.. la vez, ni cómo habían dl~ ¡'rdadonarse las dos.
Pero lodo d
]ista obrero e1.e Alemania'? (80zia··
listiche IÍrbeiterpartei Deulsch-~ tono del Hu,evo programil ,'ra el
de un partido con un ideal sUciafane!) ~ rcnión de las dos ramas.
Este grupo iba a .'3e:r e1 principal lista hacia el cual C'.(~ jHoponíil
w

�26 -- SOCIALIS!lto AU;MÁN

avanzar por medio de amplia,,; rc~
formas, realizadas mediante una
actuación constitucional; y así fue
de hecho como se. desarrolló el
partido!'. Esta comprohación, sin
embargo, ya entra en la descrip,.
ción de ot):a época del socialismo
alemán; en este momento Engc1s
afirmaba que eJ partido alemán
y sus dos millones de electores
~ran "la masa más nUll:leros·a y
compacta! la fuerza de choque
decisiva del ejército proletario
internacional'!.

LA CONTROVERSIA
REVISIONISTA. LA GUERRA Y LA REVOLUCION

(1891-1918)
Dentro de la generaclOll traglca
de la socialdemocracia alemana l
"
,
d os "1
pue d en d IStlngmrse
o ·as " : en
la primera figuran Kautsky y
Bernstein, la segunda, que entra
en acción inmediatamente des~
pués, casi al mismo tiempo, pero
más joven y que no llegará a 1920,
está formada por 'Kad Liebkneeht, Rosa Luxemburgo! Leo
J ogiches, G u s t a v Landaller,...
muertos todos violentamente entre enero y marzo de 1919. ¿Pero
quién estaba en el poder en este
momento, lnarzo de 19.19? COffi"
partían la cancillería Phi 1 i P
Scheidemann y Kurt Ebert, dos
socialdemócratas de la misma segunda "ola'\ la qne protagonizó
la re.volución y la contrarrevolu~
ción, la República de W cimar y
el fin de Ulla época del socialismo
europeo a manos del creciente fascismo. Y todo desde las filas de
un mismo partido~ escindido vio~
lentamente en el último momento.
Ciertamente, antes de esta rup·
tura que llegaría hasta las últimas
consecuencias, un hecho había de"
mostrado hasta qué punto era re"
lativa y convencional la unidad
del partido: la controversia sobre
la esencia y los Jímit&lt;% del capi,
talismo? lo que se ha lhmado con·
troversia revisionista. La polémi..
ca, levantad·a por Bel'n&amp;tein y sos'
tenida desde el bando ortodoxo
por :Kautsky tenía ante todo una
gl:an í1l1P?~·tan.ci.a teóric.a, p~l'o ~e.
lila tamblen 8)11 duela UUphCHClO'ücs prácticas\ políticas, i:nc1u.80 de
táctica POl:ítÍet"L Sin exnbargü la
socialdemocTaeia mantrrvo h ruJi··
dad fornw1. Bel'nstein, derrotado

en prinCIpIO dentro del particlo~
no fue expulsado. Su revisionismo
ej·ercería una influencia decisiva
en la orientación futura de la ma·
yol'Ía social demóerata, 'Ü sea en
el ah,·mdono doctrinal progresivo
de la teoría marxista~ como tal
teorla! años después de la renun·
cia fáctica -'" de hecho ._-- a la revolneíón socialista. E D U A H D
BERN5TEIN, (1850-1932) fue du,
rante ba.stante tiempo -amigo ínti~
roo y colaborador de Engcls~ y
com~ es natural, marxista Ql·todoxo. Sus contactos con la socialde~
mocl'acia se l'elllontaban a 1880.,
cuando, a los 30 años! después de
doce de trabajar en un hanco l
pasó a secretario pai'ticular de nn
mecenas del partido, Karl Hoch·
berg. Al año siguiente la pl'omul~
gación de las leyes antisocialistas
le obligó a huir a Suiza~ donde
dirigió El Socia-l~Dem-ócra.ta.. Allí
colahoró con Kautsky (otro fugitivo)., y su periódico., el Neue
Zeit (Tiempo Nnevo), En 1888
Bel'nstein y Kautsky tuvieron que
marcharse a Londres; el gohierno
suizo había tenido que ceder a las
presiones germanas. El Neue Zeü
sig'"uió puhlicándose en Londres.
Bernstein, de todos modos, seguía
trahajando pOi' sn eucnta., en calidad de corresponsal de otro pe~
riódieo socialdemócrata, el V 01'wiirts (Adelante),
.Estos años en Inglaterra fueron
también, para Berllstein, años de
estrecha colahoración con Enge1s.
La ortodoxia del judío berlinés
parccía incucstionablc. Colahoró
entonces l con Ellgels y con K-auts~
ky en la preparación del nuevo
programa del partido para el Con~
gre.so de Erfurt. Durante este período influyeron notablemente cn
él los Fabianos y el Partido ,Laborista Independiente -~ grupo con
el que Enge1s simpatizaha abiertamente contr·a la opinión de la
Federación Social~Delllócrata, de
"confcsión" marxista. Pero a la
muerte de Engels, Berl1stein em·
pezó a revisar públicamente. la
doctrina ortodoxa l es decir., el
mal'xismo~ que desde Erfurt? era
la .línea oficiEll de la socialdemo·
cracia alemana. Y lo hizo precio
samente desde las páginas elel
Neue Zeit de Kautsky. Esto ocu"
rria en 1896. Bernstein seg;uía vi"
viendo en Londres, y seguiría a11i
hasta 1901. En 1889, después de
las primeras C(mSUl'as, recogió su
serie de artículos de dos años au .
tes en el Nene Zeit, los amplió y

E. Bernstein

publicó todo en forma de libro.
El título de ,esta biblia del l·evi~
sionislno era "Presupuestos del
socialisl1w y ta-reas de la Soeia.l~
democracia"; y el título inglés,
ll1uy ilustrativo! Evoluúo1!ary Socialism.
El Evolu.t.íonnry Socialism de
Bernsteill fuc, como rcconoció
Kautsky, el primer éxito sensa~
don al de la literatura socialdemócrata. ¿, Cahe atribuirlo al inte~
rés, un poco morboso~ que siem~
pre producen las ''"conversiones''?
Esta es en todo caso la interpl'ütaeión de UlllChos marxist.as. ¿ Có~
lllO no iba a interesar al público
lector - público burgués- -.. la
obra de un socialista si e~sa obra
venía a quitarle fulminante al SD"
cialisillo? El miedo de la hurgue"
sÍa y la traición de Bel'nstein!
piensan los marxistas! son dos
cos-as que van juntas (qu~- se explican mutuamente) y que hay
que condenar conjuntamente. Paul
M. Sweezy se rcfiere, al hacCl' la
crítica de Bernstein! a ese "temor
a la violencia!\ al "desdén por la
teoría" y a la "lHcOGupación por
los detalles prácticos de la vida
cotidiana" que hacen de Bernstein
"la U'11_titesis (persúnal) de Marx.,l.
Pero no es en el terreno de la
psicología, sin duela el más- telltador~ donde se ha situado el dehate
sobre la significación de Bernstein
y de sn obra. Sweezy, como Cole
o Seligman (que de los observadores actuales de la polémica son
los que tenemos más a mano) ~ se
detienen en el examen de las con·,
viccion·es y la ideología antes de
analizar el cont.enido científico del
revisionista herlinés. Sweezy tiene
una fra6c qne ,eeha hastante luz
sohre el sentido de la "con ver-

�PnOMOs .~- 27
sión" de Bernstein: ·(.Donde :l\1al'x
hahía sostenido que los hombres
aprenden a merecer lo que logran ,
B, sostenía, por el contrario , que
los homhres logran lo que mere"
ceno De ahí que B. sustituyera la
lucha y la preparación revolncio··
naría por la pCl'srwsión y la edu"
oaeión como 1'l1edios para llegar
al socialismo ~'. De ah.í, puede aña"
dirse~ que el socialismo no fuese,
para B.? un acontecimiento más o
menos próxllllO, pel'o inc'vitahle,
SillO una alternativa posible que
la humanidad antes de conseguir,
tenía que merecer. Era la ahel'naUva futura y óptimn de una hu"
manidad super-civilizada, tan ei·
vilizada que estaría en condiciones
de escoger, sin más complicación.
Para Swcczy ell'evis-ionisl11Ü de B.
no es tal revisionismo, sencilla"
mente; no revisa a Marx, sino que
constituye en realidad un ataque
frontal contra él, un intento de
des-marxistizar el socialismo. Des~
de luego la plataforma ideológica
del intento poco tiene que ver con
elmaterÍalismo dialéctico. B. acusaba a l\tIarx de dogmático, de
poco científico. "Marx, decía,
construyó una poderosa estructu~
ra dcntl·o del marco de un armazón que ya encontró hecho; y en
esa cO'IIHlrucción siguió t~st.ricta­
mente las leyes de .la Rl'quitectUl'H
científica siernpre. que u-o choca~
han con las condiciones requeri
das pOl' la forma del annazóu 1
pero las descuidaba cuando el al"·
mazón no permitía que fuesen
observadas". El "armazón" al que
se refiere B. estaba constituido
4

por (1)

la dialéctica hegeliana

y (2) la economía política de Da~

vid Ricardo. Pero si la dialéctica
hegeliana? como decía B, no era
Jll.ás que una "jerga"? ¿, cuál era la
plataforma científica general del
edificio marxista? Mejor dicho~
¿ qué plataforma podía sustituir a
la '(.jel·ga~? de Hegel? ;Como ha sC
ñalado Cole, B. apeló en esle puntoa Kant y ¡ü r·ealismo cl'Ít.ic-o.
Seligman llama "una especie de
realIsmo tereo~~ al método que B.
ti tilizó y' opuso al '"misticis.mo he~
gcliHno' ? UeaHsmo terco" ernpi··
riSillO l\ la inglesa o neo·kantL'lmo~
el heullo 0.'3 que :s.? a 10 largo de
su estanda -en Londl'es~ fue empapándose d-e una confianza total en
el progreso lineal y no "violento de
l,a hnrruH_d.d~;l y d~ '~ma desean·,
flil.nzH tan:dncn l'aebcH-t antf~ enaJ~
([llicT Woria p.redictí vay cuaJ qUle"
l1am;.úla a :la lncha n-;v-ohwíor¡arln,
w

Los ataqnes de B. a la teoría
mm'xista se cent.ral'on, como es
lógieo~ en el punto en que ésta,
abandonando el análisis dcscJ:ip.
tivo? se arriesga a predecir.
y
predic-c catástrofcf5: la t.eoría del
derrumbe o del c-olapso del ca·
pitalismo (Zusalllmenlnuchstheo~
rie). La idea del derrumhe auto~
mático., dice n., dehe ser enterrada; no hahrá tal colapso sino, al
contrario, una tendencia al mejoramiento, una paulatina suavización de las eris·is y de la lucha de
clases. La explicación de estas tend·cucias eslá en el hecho de que
existen fenómenos nuevos, que
Marx no pudo prever o que en
tod-o caso no previó. Por ejemplo: el desarrollo del mercado
mundial, la formación de Kartels~
el pedeceíonamieuto del sistema
de crédito, etc ...
De ahí a negarla posihilidad y
la necesidad de la revolucióu pl'Ow
letaria hay un paso, que B. dio
sin vacilaciones, afirmando el re~
forlllismü como única estrategia
víah le para la socialdemocracia,
dentro de un sistema económico
qne no llevaba trazas de perecer
y que, lejos de caminar hacia la
miseria y la autodestrucción, se
humanizaba progresivamente.
La actitud de Bernstein fue ob~
jeto de una repulsa más hien eor~
tés por parte de la dirección del
partido, entonees en mauüs de

Bebe!. Fu" KARL KAUTSKY,
(1854.1938) (n. en Praga, aus·
tríaco), el más conocido y más
ortodoxo de lor; teóricos marxistas
en aquel momento, el encargado
de refutar a Berllsteill, (B. llnd
das soz/aldem'okratische Program.,
1899). Kautsky era el '~expositor"
oficial del marxismo dentro de la
socialdemocracia. Su ~'Programa
de ErfurC fue d.urante años el
texto inconmovible del partido.
En SllS manos el marxismo había
ganad"Ü en rigidez y sistemática,
lo cllal, en opinión de Cole~ lo
hacia más asequihle y sugestivo
para los soeialistasalemanes. Su.':'!
intervenciones más discutidas., an"
tes de la controversia l'evisi-onista~
estahan relacionadas con la euesllon agraria: contra el infornH~
del comité especial de] partido
dedicado a esta clJestión, Kautsky
insistia en que la clase campesina
d·e pequeños propietarios 110 eJ:a
una clase ascendente y J'evolucio·
naria (com-o el _proletariado indnst:~'ial~ que lo -el:a por clefin:ic:i.óf:) ~
smo l al c.ontran.o~ nn grnpo sOClal

decadente y que tendía a desapa~
recer. El purismo revolucionario
de Kautsky, d.e todos modos, cas·a~
ha mal con su talante científieo~
pacifista e incluso moderado.
Siempre había mantenido que el
capitalismo sucumbiría a raíz de
una crisis general interna; pero
esto no significaha, en su opinión,
que el. paso al socialismo no fuese
pacífico e incluso parlamentario?
cOnJ-o creyeron casi sin excepción
los líderes socialdemócratas. PaTa
Kautsky la crisis general no era
sino el rev..::r80 de la medalla de
la consolidación aplastante de una
clase ohrera fuerte y eonsciente,
que se apoderaría '!.legalmente'"
a través del voto, del poder polí~
lico y económic"Ü. Pero el ataque
revisionista, desplegado en su pro"
pio terreno, el de la previsión
científica, COlupl'ometía gravemell~
te el equilibrio de su postura. No
tenía más que dos salidas: o man~
tener hasta el final, probando en
lo posible su consistencia cientí~
fica, la teoría del derrumbe~ se~
riamente dañada por el análisis
de Bernstein, o bien renunciar a
ella y contraatacar en el terreno
revolucionario puro - que "no le
iba" - basando las posibilidades
socialistas, fundamentalmente, en
la combatividad del proletariado
y en la lucha política directa. Escogió la segunda salida aunque
incurría de este modo en una fla~
grante contradicción, no sólo con
su actitud anterior (1891, "Pro~
grama de Erfurt") ~ como ha se·
íialado S-weezy, sino con su línea
de siempre - de antes y des·
pués ".'--, la que le llevaría más
tarde a reunirse de nuevo con
Bernsteill en una de las tres frac~
cÍones en que la gran guerra diw
vidió al partido, 0 , más adelante
aún, a aceptar el cargo de respon~
sable editorial en el ministerio de
asuntos exteriores. En sustancia,
la contestación de Kautsky a
Bernstein en 1899, llegaba que
Marx tuviera llna teoría del dernnnbe; tod·o se lo hahía inventa"
do Bernsteiu? incluso el nombre,
Zusamm.enbruchstheode. No po"
día hahlarse de "gran crisis nnaPI
del capitalismo , sino tan sólo de
·'empeoramiento progresivo H • Pexü
10 l'eahnente importante era la
(.~flleTza creciente y la madurez del
prolct:adado'l, ¿Qué consecuencias
estratégicas y tácticas cahría extrEH31' de (;]lo? Era necesario ~'esi:a"i"
,H'mados paTa t.oda evcntualídad\\j
tener en cuenta situaciones de cri-

�28 -

SOCIALISMO AJ,Ei\1..\.N

sis y de prosperidad~ evolución
posible del sistema y reacción de
las cIases dominant.cs~ catástrofes
eventuales y desarrollo lento. El
l.~gradnallsmo", otro nomhre del
reformismo de Bcrnstein, dehía
ser rechazado.
Pero el revisionismo superó sin
grandes dificultades las ban'eTas
que le opusieron Kautsky y otros
ortodoxos, como CU'1l0V{~ cuyo alegat.o carecía de contenido científico, D COBrad Schmíclt, que des·
arrolló la t6'Oría del snhconsumo
hasta llegar a conc1usiones que
sólo a los 1',evisioni8tas podían h(~­
llcficiar.
En 1902, K. Kautsky se cucara
de nuevo con el problema con 1110tivo de la aparición de la "Teoría
e Historia de. las crisis comercia.
les en Inglaterra,'" del revisionista ruso Tugan-Baronowski. Kautsky llegó esta vez a un resultado
algo más consistente que la difusa
concepción del derrumhe. El capitalismo, decíu, marcha hacia un
período de depresión crónica.
Debe llegar un momento en que
sea imposible que los mercados
sigan creciendo al mismo ritmo
que las fuerzas productivas. En
este momento el estado del sistema capitalista serín de superpro.
ducción, pero no pasajera sino patológica; únicamente podrían producirse fluctuaeÍ'ones ._-- nunca so'
luciones -,~, dentro de {'.stc marco.
En último caso~ dc no exist.ir un
impedimento estruetural o~ digamos, económico~ al funcionamiento dcl capitalisJ:no, serian las masas las que dirían "basta"~ al for M
zarse el límite ele su capacidad de
aguante. Esta situación forzosa
(zwangslage) es inevitable, añadía
Kautsky, 51 el desarrollo capitalista sigue como hasta hoy. El fu.
turo del capitalismo sólo p:t'DDlcte cl'isis~ gnel'l'as y catástrofes
("Kxiesen¡ Kricge? K.atastl'ophen?~?
las tres '''1&lt;'''). K.autsl.;:y establecía
así .la siguiente alternativa teórico .
táctica paTa la socia] democracia:
() (1) .Hevisionismo ---.., Hefonnismo
.....- suav.ización lucha de c1ai3es ".--,
rcslaUl'[Ición de 'la dernocTada pe..
qneilo·hul'gue&amp;u$ o (2) .l{ríesen"
theOl'if&gt;
depresión crónica ._~, 1'0vo]ueión\ o hleu$ depresión Cl'Ó
Hica ---', incremento de :la lucha de
clases hasta la depresión definiti,
va, Pat' él la cOSa estaba clara: '\d
muco eamino es In lucha de cJa~
ses y :no eJ grachHdj~)]no Tevjsio"
M

nif'/ta ~~,
V:ii~ttlS b,,:,

cosas con pen"pectiva

(1914,~ Gran Guerra; 1929, "crack"
de Wall Strect; años SO, gran n'i"
sis mundial; 1939~ 2." guerra mUil
dial)? no es fácil comprender que
Ja ~~Krk~Sd1thoorie?~ de 1902 fuese
de poca nti1idad~ en aqllel momento, para los SDcialdemócl'atas. Si
es cierto que ah rió un período de
"estabilización ol'todoxa'? entre
sus filas\ el hecho es que la gnc·
rra\ doce afios después~ cogió a los
socialdemócratas
desprcvenidos$
dividiéndolos en tros fracciones y
demostrando que los graneles problemas de siempre ._- teóricos y
tácticos ~ estahan por resolver.
En agosto de 1914 los socialdeM
l1lócratas votaron los créditos de
guerra y apoyaron al Reichstag.
Entre los disidentes, aunque ple~
gados al voto por la disciplina parlamentaria del partido, estaban
Bernstein~ K:autsky, el líder de la
socialdemocracia Hugo H a a s e \
Rosa Luxemhnrg'O, F'ral1Z Mehring
y Karl Liebknecht (hijo de Wilhel111.). De nuevo se impuso la
exigencia de unidad que imperaha
desde los días de la persecución
desencadenada por Bismarck. No
se expulsó a nadie. Todos confiahan quc la racha de triunfos electorales iniciada en 1912 continuada hasta el triunfo total y "derno»
f:rát.ieo". Excepto el grupo semin

m¡¡mlniSla de GUSTAV LAJ\IJAUEH (1870-1910), lanlo revisionistas como minorías de la 0P'O::;ición esperahan ~'el Día".
¿Qué pasaría después de este
día? Sohre este punto las opinio~
nes no eran unánimes, ni tall1poco~
hasta 1914, explícitas. La gUCl'l'a
puso de maniíiesto las diferencias.
La tesis oficial~ que sostenían los
socialistas mayoritarios, era la de
que el triunf~ paTlamental'io ahsoluto equivalía a la l'evolueión.
El partido se orientaha claramente hacia lo que hoy se entiende
pOl' súcialdcmocracia. El fracaso
bolchevique de 1905 había consolidado la tendene-ia centro.. derecha
de la mayoría. Frente a la guerra
se adoptó entonces una l'esolución,
de compromiso: '''Lo más impol'~
tante es .la gnerra, olviciculOs de
111Onlento la lucha de c1ases~\o La
colahol'ución con 18 hurguesía a1e"
lllalla exa un hecho. Pero un he..
eho que los internacionalistas no
podían aceptm.'o Ka:rl Liebknecht
y Bosa ,Luxemburgo ereían llega"
do cJ momento de la tan (HseTi.deL
huelga genGl"n\ pero sn .fucl'za e:l'&lt;'l.
m:ínirna d·cntl'o del partido, ll¡J "un"
h,iguo ¡((La P!.\b.'.i8 de -la Hevol1'1"

clOn está en peligro!" del socialista francés Hen'é~ la mayoría social demócrata alemana o.ontesta..
ha hatiéndose en retirada: "tan
pronto como la guerra se cOllvier~
ta en guerra de conquist.a nos
opondremos a dla pOt los medios
más violentos~~. Los sodal-istas alüM
rnanes quisieton ereel' qne estaban
enrolados en una guerra dcfensiva
contra el Zar; los franceses luchaban mientras tanto contra -el imperialismo alemán,
La Internacional se hundía y
con ella el pacifismo de .J aurü',3
(mncrto días ante:;;) ~ de Haa5e~ de
Kautsky y de todos los socialist.aii
europeos. A f1nale-s de 1915 el
grupo internaf:ionalista de LiehM
knecht y Rosa Luxemburgo reaccionó con vehemencia a las declaraciones cada vez más helicistas
de la lnayoría~ a través de un fo·
lleto titulado "La guerra y el pro~
letarúJ(]o" que ins·istÍa en la 11{',cesidad de una lucha ohrera internacional cont.ra los gl'UpOS imperialistas que en cada país c-onclu*
C-Ían la guerra, El folleto iba firmado lunius, seudónimo que utilizó HOSA LUXEMBUHGO (18701919) .
La vida de esta hehrea nacida
en Polonia no está tan ligada a
la social dcmocracia alemanaeorno
al movimiento socialista europeo
en g&lt;:neral. Déhil físicamente, cor*
covada, poseía sin emhargo un
gran atrao.tivo personal y una {:xtraol'dinaria capacidad intelectual
y de acción. A los dieciséis años
ya actuaba en las filas del diez·
;nadü partido obrero polaco "Pro~
lctariado". En 1889~ a los diceiM
nueve años huye a Suiza para no
ser detenida. En Zurich~ donde 1.'C-"
sicle como estudiante conoce él
Plejanov y colabora con J ogiches.
Jogiches tamhién era polaco; has~
ta 1919 vivió con H, 1,,$ fue su
amante y en cierta manera su inspil'ad'Ol' intelectual. En 1898~ R. 1,.
se Casa con Gustav Liiheck~ rico
alemán amigo de b familia. Esto
le permitió ]l,¡elOl1¡lJizal.'Sc y residir en Akmani&lt;l, En 1902 lleg;a a
'redactor-jefe (Iel Leipziger Volhs .
zeitung, pero pron to choca COll. la
eensnr¡'1 y dimite. Dos años des-pués empieza su peregrinación po)'
las cárceles alemanas~ acusada esU\
vez de insultar al EmperadoL
En 1916 la. útuación era la &amp;i ..
9:uiente: a la cxtren.w izql..lÍcl'd¿¡,
Tt :L., el viej-o Franz lVIcbl'i:ng y
IZar] L-Iehknecht? -en abierta opo
s.-i.dón con la hnea de 1nnlayor:íH.

�Pnm105

que seguía prácticamente una politica derechista y de apoyo casi
total al gobierno. Entre unos y
otros se abría paso un grupo intermedio l más ftwl'te qne el enca·
bezado por Liehknccht" y partidario de una paz negoe-iada l no di';
una lucha revolucionaria contra
la guerra,
En este grupo figuraban Haase~
Kautsky y Bcrnslein. Pata eolIos
se hahía producido una d.egradaci6n de la supuesta guerra defen"
siva en g·1.lCna agresiva" lo cual
hada imposible para la minoría
seguir obedeciendo la disciplina
del partido" votand'O por los eréditos de guerra. El desafío hizo culminar la crisis del partido social
demócrata. En marzo la luayoría
decidió excluir a la minoría de la
participación en el grupo del par~
tido en el Reichstag.
En la Pascua de 1917 los grupos minori tados se lanzal''On a
fundar un nuevo partido --_. el Par~
lido Socialdemócrata independiente (USPD) ~-. Casi al mismo tiempo~ en abril de 1917, la extrema
izquierda dirigida por Liehknecht
formó el Spartakusbund, que es~
tahI-eeió relaciones con el USPD"
pero mantuvo su organización se"
parada y el dcrcch'O a una acción
:independiente. Se produjeron durante este mes grandes huelgas y
el lTSPD ganaba terreno con rapidez. El grupo espartaquista y
otros elementos de izquierda habían desarrollado una vigorosa
campaña de propaganda.
Por entonces la revolución hahía cstal1ad'Ü en Rusia, Los Soviets
recién estahlecidos en Pctrogl'ado
y en otras einciades estahan dominados por socialrevolucional'ios y
lnencheviques; los holcheviques y
sus aliados constituían tan sólo pequeñas minorías. (Ni Lenin ni
Trotsky habían vue1to a Rusia.)
Los socialrevolucionarios y menchc"icp.:¡,es estaban divididos en su
ae-titud respecto a la guena. M'u .
chos eran partidarios de ella y
caú todüs contemplahan con rece"
lo una paz pOl' separado con Ale,·
ma:ma. Sin embargo sus partida:60s _.,.. sohre todo los soldados en
fiJas ._._, des·caban sin duela una
p_ronta paz. La cuestión ern si hahía posibilidades de llegar a una
paz genera] negociada~ que luclu··
-.'lera a todos los helígeranlcs,¡ o si
las potenG_{as occidentales se negadan a ncgoc:ítl1',¡ 10 que les forza .
da ,¡ cSéoger entTc una paz por

separado o la continuación de 1&lt;T
lucha.
En estos meses críticos el movi·
miento de paz en Alemania seguía ganando fuerza. El 19 de julio el Heichstag ~lprühó su célebre
resolueión en favor de una paz ne·
gociada y el ]. de agosto el Papa
hizo púhlicas sus p:roposieiones de
paz a las potencias beligerantes.
En Estocolrno la mayoría y la minoría sücialist.as presentaron su
contraclec1aración de objetivos bélicos al comité ruso~eseandinavo.
La mayoría proponía volver al
st:a.tu. qua ant:e bellum, con la permanencia de AIsaeia~Lorena den~
tro del impcri-o ale.rnán y admi.
tiendo el derecho de Filandia, Po·
lonia y Bélgica a la independencia. Aunque se oponía a la polí"
tica de los militaristas alemanes
extl'emistas, la mayoría no estaha
dispuesta a reconoccr que Alemania fuera más culpahle que las

~-

29

potencias aliadas. La minoría, en
se declaró en favor de
una paz inmed.iata y del derecho
de los pueblos a la autodetermi~
nación., incluyendo a Alsacia~Lo­
rcna. Su act.itOlld general fue la J.e
que urgía ]a terminación de la
guerra y que ésta dehía Pl'oscri"
bÍl"se en el futuro, sin pro'llunei.arse sobre la "'culpa de la gu.erra'l.
En octulne de 1917 los espartaquistas empiezan a formal' consejos revúlucionarios de trabajadores en las fáhricas de material bé~
lico y a enviar militantes al frente
para' semhrar i'nquietud entre las
fuerzas armadas. Al mismo tiempo" con la revolución holchevique,
se establecían las condiciones para
una paz ruso-germana por sepal'ado~ qu-c empezó a negociarse en
Brest-Litovsk en diciem.bre. ¿ Qué
impacto causó' entre los socialistas
alemanes la revolución de octu~
bl'c? Entusiasmo en la extrema
cambio~

hojas cambiables triO
CaetrOIrll utilh:cmdo los
ARANDElLAS de trefuen:o
SUS

Pidalas en las pa.pelerias.

�30 -

SOCIAT-lSl\lü .'!.LEl\ÜN

izquierda, oposición en la mayoría
y división ·en las filas del Partido
Socialdemócrata
Independiente.
Kautsky, viejo camarada de los
líderes mcnchcviques desplazados
y partidario de la fracción inter·
nacionalista de MartO\" se convir·
tió pronto en el principal antago·
nist.a teórico del bolchevismo;
bajo su influencia, el grupo parla"
mentario del USPD empezó a t.endel' hacia la derecha. Otros, como
Georg Ledebour, adoptaron la postura opnesta y ent.raron en estrechas re.laciones con la izquierda
laboral.
1918: en enero y febrero el movimiento de huelga alcanza en
Alemania grandes proporciones.
En marzo, mientras sigue extendiéndose la red de los Consejos de
Trabajadores, rusos y alemanes
firman la paz de Brest-Litovsk.
Eliminada la presión en el Este
los alemanes se lanzan a una gran
ofensiva en el frente occidental,
hasta que en julio se inicia la
contraofensiva aliada. En septiembre el Estado Mayor informó al
gobierno alemán de que era necesario pedir un armisticio. La lío
nea Hindenburg cedió pocos días
después, mientras los refuerzos
norteamericanos atravies-an Bélgica y Francia y haüen inminente la
invasión de Alemania. El 3 de octubre cae el Gobierno alemán y
al día siguiente el príncipe Max
de Baden, nuevo Canciller, y el
gohierno austro~húngaro envían
notas al presidente Wilsol1 pidiendo lln armistici'Ú sobre la base de
sus ¡'Catorce Puntos·" de enero.
·Wilson contestó exigiendo la ca·
pitulación de Alemania. Este es
el. momento del cual los historiadores acostumbran a decir: HEl
pueblo alemán empezaba a vjslumbral' la magnitud del desa&amp;tre~'.
El 24 de octubre la marina alema~
na recibió órdenes de disp"Ouerse
a salir de ·Kiel para un último y
desesperado encuentro con el ene"
Iuigo. Los marineros se negaron
y, tras el arresto de sus líderes, se
amotinaron y eligieron un Consejo de Marineros para ,encargarse
de 1a situación.
La l'.evll,elta se extendió a Ot1'0S
puertos y otras ciudades, donde se
fueroJJ, proclamando Consejos de
Trabajadores y Soldados que asu~
mían de momento la autoridad.
En Haviera se constituyó un ve"J....
dade:ro Gobierno socialistll., pr.csidido por KURT E1SNER (1867·
1919), socialista independiente.

Dos días después Berlín se sumó
a la revolución y un lnanifiesto del
Consejo de Trabajadores y Solda·
dos, firmado ontr,o otros por Haase.,
Lodehoul' y K. Liebknecht, exigía
la proclal1l_ación de la república,
Ese rnismo día el príncipe Max
dimitió y entregó la cancillería a
FIUEDIUCH EBERT el más del'cehista d.e los lideres socialistas

bía mantener unidas )Jas pi.czas
porque no había literalmente nadie- que pudiera hacerse cargo del
miSl1lO." Los socialistas maY0l'ita60S y minoritarios no tuvieron
más remedio que r,eunirse en el
gobierno., con Ebert como eanó·
Her. Ante cllos se abrían graves
interrogantes: la definición insti·
tucional de la repúhljca~. la estrnc-

de la mayoría. La situación constitucional era confusa: el Káiser
se negaba a abdicar y los socialistas -mayoritarios no se decidían a
exigírselo por t.emor a inCl"Cmen.
tal' el fenllcnto revolucionario; lo
que esperaban, en realidad, era
una monarquía constitucional. Por
fin, Philip Scheidemann, en nombro de la cancillería, Hdecidió" la
abdicación y pr()clamó la replíbli.
ca, par,ece que para anticiparse a
Karl Licbknecht que estaba dispuesto a proclamar, no ya la re·
pública, sino el Consejo de Trabajadores de la República. Con la
abdicación efectiva del Káiser,
que huyó a Holanda, se inició una
cadena de abdicaciones: reyes,
grandes duques, r pequeilos gobernantes cayeron de sus tronos
sin apenas un intento de r,esisten.
cía.
Wilson y los aliados, al exigir
la deposición. del KáiseJ: y el fin
del régimen militarista, habían invitado a Alemania, en efecto, a
realizar su revolución burg;u,esa.
Temían~ sin embargo~ que la re..
volución alemana "fuera dema·
siado lejos y copiara la bolche·
viqu.e"'. El hecho es que "'a finales
de noviembre de 1918 el gl'E'lTI im.
perio de los Hohenzollern se di.
solvió súbitamente en la ruina y
los socialistas se encontraron paT.
t.icipando en un gohierno que de-

turación f,edel'al o centralizada del
Estado, el destino de las fueuas
armadas, de la casta de oficiales,
de los funcionarios del Reich y de
los jueces y tribunales ... , además, naturalmente, de la reno·
vación de las leyes que esos
jueces y tribunales administraban. El primer motivo de des.
acuerdo entre los miembros del
gobierno (Ebert., Scheidemann y
Landsberg por los mayoritarios y
Raase, Dittmann y Barth por los
independient,es) fue la discusión
no ya del alcance y significación
de las reformas- (o revolución) a
realizar, sino del momento en que
habían de ser realizadas. Los in"
d.ependientes estaban decididos a
empezar inmediatamente, mientras los mayoritarios se inclinaban
a remitir esa decisión a la futura
Asamblea Constituyente, es decir,
esperar hasta después de las elecciones. Algunos independientes y
grupos de la extrema izquierda.,
incluyendo PO): supuesto a los espal'taquistas y a algnnDs delega"
dos sindicales revolucionarios, pedían que el proletariado victorioso se declarara como verdll.dero
representante de la democracia
alemana y tornase el poder en sus
manos a través de 1'05 consejos ele~
gidos. Pero en aquel momento no
existía, dice C01-e~ "ni nn congre..
so gen(~ral de consejos al que pu..

�Pno,",lOS .. - 3]

dü,ra entregarse el poder~ ni una
élite revolucionaria organizada
capaz de actuar a escala nacional'~.
La respuesta a los pl'Dblemas y
las tensiones que dejaban a todos
los grupos indecisos vino de fue·
1"a: los viejos burócratas y los j·e.
fe.s militares "consintieron" en
apoyar a 'Ehert si se dejaha de
ladü a los independientes. La ma·
quinaria estatal, la vieja maquinaria del H,eich, se puso en funcionamiento al servicio del Parti·
do Socialdemócrata. Los independientes sólo pudieron protestar de
las medidas que se tomahan con..
tra sus deseos impotentes, y, corno
es lógico, concentraron sus esfuer·
zos en conseguir que la Asalnhlea
eonstituyente "existiera pronto".
Pero con ello acaharon de romper
los lazos que les unían con los
espartaquistas, decididos a hoicotear las elecciones y a forzar la
entrcga del poder a los Consejos
de Trahajadores. Por lo pronto
"Espartaco" desapareció (aunque
siguió utilizándose el nomhre corricntemcnt.e) para cDllvertirse en
Partido Comunista enteramente
antóllomo~ sin c-olahol'ar con los
independientes y siguiendo el
ejemplo de los bolcheviques.
A partir de est.e momento los
hcchos se sucedieron con rapidez.
La División de Marina con sede en
Berlín, compuesta en su mayoría
por militantes izquierdistas, no
aceptó ser disuelta y actuó por su
cuenta tomando la comandancia
V arrestando allí al jefe de la
gllarnición, el socialista maY0l'itado Otto Wels. Ebert pidió ayuda
al ejército para desalojar a los marinos. Poco después comenzaha el
hombardeo del castillo, que llevó
a los socialistas independientes a
la dimisión. El gobierno quedaha
en manos de la reacción y, después de la destitución de Eichorn~
socialista independiente que ocu~
paba todavía la jefatura de poli.
cia l revolución y reacción Se enfrentaron en la cane, ·en los ba~
n:ios ob:re:ros y e11 105 hall1artes
que habían tomado los mal anna"
dos izquierdistas. l,05 "cuerpos Ji.
h:r.es'~ del sodalista Noske, en fun·,
eiones de sümatén contral'revolu·
ciona.r.:D acabaron pronto Con la
resistencia de espartaquistas, inde·,
pendientes de izquierda )' sindicalistas :revolucionarios, El 15 de
cnero de 1919; dos ¿Has desrrnés
d.el fin de .la contienda Ci.lneje:ra~
un dC2l.acHlnento de los "euel'p0.s
libl'cs'\' &lt;lpresá y rnató fl 1&lt;.arl
9

Liebkllecht y R.osa Luxemhurgo;
la mislna suerte corrieron J ogi·
c-hes~ Landauer y cuantos milita~l~
tes revolucionarios cayeron en sus
manos.

WEIMAR. EL NAZISMO.
LA GUERRA (1919-1944)
Tras la muerte de- Liebknecht: v
Hosa Luxemhurgo, los periódico"s
socialdemócratas e s e r i h í a n :
G'Aplastada la l'cvolueión se celebrarán sin tropiczos las elecciones
para la Asamblea Nacional. La democracia tiene despejado el ca·
mino". Pero no lo estaba tanto:
Ehert~ para dominar la revolu~
eión, hahía tenido que apoyarse
en la hurocracia imperial y en los
soldad'Os dc Hindenburg; por
otro lado, las elecciones del 19 de
enero no ihan a dar una mayoría
socialista: los comunistas se ahs~
tuvieron de votar~ los independientes sólo consiguieron 22 man~
d a t'O s,
los socialdemócratas
11.500.000 sufragios y 163 puestos, pero el total de la cámara
eran 4,2:)' De ahí la "coalición de
W"eimar" .__.. 'Centro., demócratas- y
socialistas --, y unos meses después la fanlOsa constitución de
Preuss: Ehert prcsidente por sic·,
te años y con derecho a disolver
la cámara. El 25 de enero se en~
tierra en Berlín a Liehknecht entre un gentío impresionante. El 7
de mayo el conde Bl'ockdol'f! recibía en VersaIles~ de manos de
Clemellceau, Wilsou y Lloyd GeOl'ge el lihro en que se indicaban
las condiciones· de paz; decía en
su discurso: "En los últimos cin
cuenta aúos el imperialismo de
todos los estados europeos ha Ye~
nido ,envenenando pertinazmente
la atmósfera internacionar", La
socialdem.ocracia iha a tener que
aparecer como responsable de Un
tratado en qw:~ se quitaha a Ale~
rnania 6 minon,es de hahitantes
(Ahucia, Lorcna, Sarl'e~ :Supen,
JVlalmedy~ sux de Silesia, n-Ol.'te do
Schlcsvúg) ~ todas sus colonias.,
todas sus armas~ y se la obligaha
a pagm: en concepto de repara·,
cionos 132 millones de marcos
oro.
Los pri.meros aíl0s de gohierno
:socialdemócrata fueron dificileli;
en los tres prirncl'os rueses se de·
cJ'C-lnl'on 124 leyes sodales ¡pero
w

ya en 1920 hubo el primer putsch
de la derecha {Kapp, von Lütt~
\vitz); Scheidemall tuvo que de,.
jar pronto la cancillería a Gustav
Baucl' del Centro, y luego a Cuno
y StresClnan (1923) representan"
tes de la alta hurgu.esia. Este año
de 1923 la inflación era tremenda, además los franceses 'Ocupaban militarmente el Ruhr; Strescman\ el nuevo canciller, empezaha la política de conciliación europea que llevaría a Alemania a
la Sociedad de Naciones (J.926) y
conse~.pliría la evacuación de los
franceses; pero el descontento inicial ante lo que parecía dehilidad
perrnitió a Hitler su primer puts-eh
nazi, dominado por von Seekt, el
cread'Or de la armada alemana de
oficio. Aquel mismo año Ebert
aceptaba declarar nulas las elec~
ciones de Turingia en que habían
ohtenido mayoría los independientes y comunistas. En 1924. los
interese~ aliados de estabilidad
europea, la política de Stresemall,
el hecho de que Alemania no pagaha las reparaciones, llevó al
'·plan Dawes", disminuyendo la
cuantía de los plazos y concedien·
do a Alemania un empréstito de
5.000 millones $: Schacht podía
aqucl mismo verano .estabilizar el
marco y aceptar el sistema de pa·
trón oro. Hasta la gran crisis del
29 prosperidad en Alemania, que
volvía a convertirse en una de las
principales potencias industriales~
concurrentc de Gran Bretaña. En
1925, al morir Ebert, la derecha
gana las elecciones al presentar a
Hindenhurg como candidato úni"
co en la segunda vuelta; THXI.w
MAN, el jefe cornunista de esta
época ohtuvo pocos votos en la
primera vuelta, OTTO BRAUN
- el socialista .~-- no los suficien,·
tes: en la segunda vu-elta la i z·
quierda presentó COlll'O candidato
único a W'i1helm Marx, del Centro Católico; Hitler ordenó a sus
partidarios votar por Hindenhnrg,
10 que implicó la ruptura con Ludendod\ candidato nazi en la pri,·
luera vuelta. Hindenburg~ sin em .
hargo, resultó más respetuoso d(~
10 que se -esperaha; en Lli: e 1('(·ciones de 1928 los socíali:'ilas ohtienen 1~)3 mandatos\ y S!I (~\jl()
asomhra a la derecha.
La erisis del 29 iha a jlI'OV()C,ll'
el I.'ecrl..ldecimicnto de l()lLI~; la.;;
desav-enencias\

la

fonnacilíll

de

grupos arm,ados pOI· lodo" lo," ¡¡ . w·
tidos~ el éxito pf)pllbr 111' !I¡¡lel"
y el aee1'cHlnienl'O de 1,-,,11' a l:i

�32 -

SOCIALISMO ALEMÁN

10s partidos comunistas en gobier-

K, Schumache¡'

gran industda a través de Hugell
berg, dueño de un sector impo):tante de la prensa; los hermanos
Strasser, jefes del ala izquierda
del nazismo, s-e separahan anteestos contactos. Los "Herrencluh",
centros de la alta burguesía, colocan a uno de sus rcpr,csentantes,
von Papen, en la cancillería, y
empieza a gobernar por decretos
ley e intenta asociar a Hitler con
el poder; pero los nazis no acep·
tan integrarse en la normal vida
política alemana. El 30 de enero
de 1933, tras eL experimento
Schleicher, .Hitler acepta el puesto de canciller; pero el 1 de fe~
bl'ero disuelve el parlamento; tras
el incendio del Reichstag persigne
a los comunistas; pronto todo el
poder estal'Ía en sus manos. Aunque las eleceiones del 5 de lnayo
dan 12 millones de votos a los
socialistas (17 millones los nazis)
Hitler persigue a varios diputados, y un parlamento reducido le
concede, por 14,1 rotos contra 94~
los plenos poderes. El 22 de junio
declara ilegal al partido socialista
y lo disuelve. Después~ la II Gne..
na Mundial: Aus!:l'ia (l938), Che.
coeslovaquia, Polonia~ Francia.
W"eimar fue para las clases di&gt;
notadas en 1918 eJ camino lento
del triunfo frente a los socialistas,
aliándose al pujante nazis1l1_o 118.c.ido ele aquella denota. Para los
socialistas y demócratas ._--- :"1a coa··
líción.?' _.--. un intento eontinuo por
mantener la constitn,ción~ pOI' ~~l'e..
puhHcanizar'? la huroCl'acia y el
ejército. Para los eomunjstas~ la
organización del partido y la lucha contra el lUlzismo naciente y
los socialistas: sólo en 193{J deci"
dhia e:~ :(;:E.;OTtdlltC:·I:~; e.1~ &lt;l'p0Yo
_._- y &lt;fUI:za la pa:rtrclpaclOu - ,. de
n

nos de frente único antifascista.
De.sde el punto de vista de la
evolución interna de los partidos
quizá lo más import&lt;1nte fue ]a
escisión del Partido Socialclemó·
erata Independiente: en su courereneia de junio de 1920 se negó
a entrar en coalición con el parti.
do soeialdemócrata y envió una
delegación a Moscú para negoeiar
las condiciones de admisión dci
grupo a la Internacional Co:mu ..
l1ista. Los '~vei'lltiún puntos~? l1ece~
sarios fueron aceptados por mayoría en el "Congreso de Halle?
pero no' todos los miembros iban
a acatar esa decisión: 300.000 ]')
hicieron y pasaron a .engrosar el
Partido Comunista; otros 300.000
pasaron al Partido Socialdemócrata; los 200.000 restantes Crearon
un nuevo Partido Socialdemócrata
Independiente, que iría perJir:n~
do importancia. El eongre80 más
importante del Partido SocialdclnÓCl'ata fue el de Heidelherg
(1925) en que se seguía afirmando
el carácter marxista de la ideología.
En el plano teórico, los at1-os
veinte vieron a los ortod.oxos de
principios de úglo defender el reformismo que entonces atacahm1.
HKautsky~ escribiendo en 1927 ~ l·C··
pudió su propia teoría anterior
de la depresión crónica'~. Hilf{:r~
ding, ante la Conferencia del Partido SocialdemócTata en 1927, dijo

claramente: ":He rechazado siem_"
pro toda tcoria del derrumhe eco·
nómico. Después de la guerra tal
teoda era defendida Pl.'illc.iP'llnu:ute por los holche·',;iques.¡ que
creían que estáhamos ya al hol'·
de mismo del derrulllh&lt;: del ~j6'
tema capitalista. No hay ni.lJ,guna
razón para temer que eso ocurra.
Siempre hemos sido de la ovinión
de que el (le-lToeamíento del si.:,:""
tema eapitalista no debe e"perarse como cosa que ha de OCH1Tir fatalmente, rii sc producirá por obra
de leyes internas del sistema, sino
qne dehe ser un acto consciente

del proletariado.'~
Sólo FRITZ STEHNBEHG ("El
irnperialismo", 1926) y HENRYK
GROSSMAN ("Lu ley de la UCll'
mulación y del derrumbe del- si.'i~
tema capita,Zz:stn", 1929) ~~nla7,,1­
ron con la corriente de pellS&lt;l"
nüen1:o antel'Íor a 1914. De todos modos sus ohras no tenían
la impc)(rtancia que tuvieron el
Evolutionary Socialism, las ohras
de Kautsky o :~La acumulación
del capital" de Rosa Luxemburgo. Según Sweezy, St-ernberg
repetía, en las cuestiones esenciales, los argumentos de R. L., "induyendo sus errores y sin aiiadir
rnucho de su cosecha propia'~. LJ.
revisión de GrosSlna'llll a la historia de la polémica sohre la acunUt"
lución y el derrumhe tiene~ en
camhio~ el mérito de ser Ol'iginal:
sobre un esquema de Otto Bauer,

Propaganda del bienestar

�Pno¡;ws ._,~ 33

destinado a ¡"dutar las tesis de
R. 1.. sobre la acumulación~ Grossmann demuestra precisamente la
imposihilidad de acumular~ impo!:\ihilidad efectiva en un plazo de
34, años a contar desde el momento en que se inicia la serie cuatrienal de Bauer. Se llega así a
u,na conclusión hastante extraña:
el sisteula capitalista se derrum"
hará inexorablemente por un dé-

ficit de plus-valía. Es una versión
"patas arriba" de la teoría de
H. L. sobre el exceso de plus~valía;
pero una versión excesi'irall1cnte
Hlccanieista del desarrollo del sistema.
Kaulsky y HILFEHDING no
añadieron nada a sus trabajos de
ante~guerra. Amhos colahoraron
con el gobierno socialdemócrata
de 'Weimar\cn especial Hilferdillg\ que por dos veces fpe Mi~
nist1'o de Hacienda. Kautsky csta·
ba marcado por la división sangrienta en las filas socialistas)'
demasiado ocupado en cuestiones
como la interpretación y la críti·
ca de la revolución de 'Octubre. El
advenimiento del fascismo y la
exclusiva dedicación de los pensadores soviéticos a los problemas
de la construcción económica, li·
quidaron por mucho tiempo
---- luego vendría la gucrra '..__. las
posibiIidade.s de un pensamient·o
teórico vigoroso en el campo socialista.
De Hilferding quedaha en pie
su ""Das Finanzkapital?'~escrito en
1910 al margen de la controversia
rovis-ionista. En aquel momento\
siendo HiIferding hastante joven
(nac.íó en 1877), su obra produj'O
sensación y se le citaba como modelo de análisis marxista Y' de pensamiento didáctico. Significaha en
l'ealidad un intento de poner al
día la teoría marxista a través de
un análisis profundo de los· gru·
pos financieros, herederos de los
grupos industriales que en el si·
glo XIX conducían el capitalismo
alemán. El financiero crea nllevos
tipos de negocio y en virtud de su
situación estratégica en cenfxos de
dirección disfruta de m.ucho más
podor que el. industrial eapita1ista~ le domina. AdenJás puede impulsar la creación de káJ.'tels y moH'Opolios para asegurarse de que
el sistema de precios Jihl'emellte
fijados no echará por la horda 10&amp;
cuidadosamente dihujados esqnc·
Jll:1.S ele control económico, J:"filfcl'"
cling señaIó tarnlJié.n. la c:;n:acteTÍs..
tic,a e,'3cisión contl.'ol.p:roFiec1nc1 1

que años más tarde alcanzaría superior grad-o de desarrollo,
Aunque en algún momento flirteó con el ala izquierda de la so~
eialdemocl'acia su constante ft10 la
moderaóón, qno compartía C011
los derechistas del partido, Cuan..
do Hitler negó al poder en 1933~
HudoIf Hilfcl'ding tuvo que huir
a Suiza y más tarde a París. J\1ul'Íó
en Marsella, en 1941, pOCDS días
después de ser detenido ""in extl'em:is'~ por la Gesl:apo.

POSTGUERRA Y
BIENESTAR NEOCAPITALISTA (1945•...)
Los últimos 18 aiíos de Alemania y su partido socialdemócrata
son ya actualidad más o mcnos conocida. En 1945~ el ailo de los
juicios de Nuremberg, cnand'O sólo
el 12 70 de los niños de Colonia
tienen el peso normal, se reúnen
en el monasterio de \~:rennings'en
los principales dirigentes socialis~
tas alema'Iles~ entre ellos: KURT

SCHUMACHER (1395.1952), ya
en tiempos de Weimar considera~
ba la terminología marxista anti·
cU&lt;lda, que hahía pasado t'Oda la
guerra de un campo de concentración a otro y era el l'eorganizador en la zona inglesa de oculnlcióu; EHICH OLLENIIAUER,
uno de los r.r..emigricTte" (eluigrados), representante del comité di"
rectal' en el exilio; OTTO GRO~
TEWOHL, reorganizador del par·
tid'O en la zona d·e ocupación soviética. La discusión se centró en
la ol'ganización del grupo y en la
propuesta de Grotewohl de ClltQ~
hlar negociaciones para la fusión
con el partido comunista; la opo..
sición fue lUUy grande y se decidió
aplazar la cuestión hasta el COll"
greso del parddo al año siguiente.
Sin embargo, antes, en abril de
1946 so creaha en la Opera de
Berlln -cl Partido Socialista UnJo
¡icado (S.E.D.), que reunía a los
soc:ialistas de Grotcw'ohl y los co·
munistas orientales- ele PIECK. El
congreso ele Hannovel: en mayo~
elegia pn:sid.ente y vicepresidente
respectivamente del SPD a Schu·
rnnchor y OUenhaucr; pero el par"
tido era enlonces lHucho más dA
bi1, lHlhía pel'dido la luay'OJ.' parte

E. Ollenhauer

elc su hase radicada principalmente en Prusia.
En los años siguientes (194,7 y
194,8) se consmna la separación de
.las dos Alemanias; en 1949 se bloM
quea Berlín; en septiembre se establece el primer gobierno Adellauer; la reforma monetaria de
Erhard era ya de junio del año
anterior. Desde entonces, la coalición cristiano.dcmócrata\ liberal,
partido alemán, ha dirigido el país,
y el SPD ha sido el principal ccn·
tro de la "'leal oposieión" (Cf. cuadro). Pero el pal·ticio socialista no
es ya el de Erfurt o Heidelherg,
Bernstein incluso se considera de~
pasado. La exposición de la nueva
ideología aparece en el programa
hase (Grundsatzprogramm), resultado del congreso extraordinario
del partido en Bad Godesherg
(1959): "'la lihre concurrencia y
la libre iniciativa del empresaúo
son elementos importantes de la
política económica socialdem6cra~
ta\\ ""tanta eoncul'J.'el1cia como sea
posible, tanta planificac.ión como
sea llecesaria~', "de partido de da"
se olH'cra,el partido socialdemócrata se ha c-onvertido en partido
del pucblo~\ '~el socialisIn'O democrático encuentra 5l:tS raíces en ]¡¡
ética cristiana? en ,el hum;UlisllHl
y en la filosofía clásica". Enl9ú2
Ollenhau-er es p:res-ielcnle y\Villy
Branclt\ tamhién "clJ".dgl'if:rtc"'¿ i'~
elegido paTa la vicicpn::sidl&gt;tl,-¡:ia.
El número de afiliados h&lt;l di:c,mj ..
Huido clescle despu,éi: de ]¡¡ ~'lH~j'l';.i.
pero parece remorllar o nI llH~IlO.';
ha h ,e T s e estabilizado ¡l()lI:

�34 -

SOCJALISl\lO ALEMÁN

875.000, 1956: 580.000, 1961:
645.000) .
El Partido Comu.nista Alemán
(KPD) , independiente del SED,
existe desd.e 1945 en la Z'ÚIla ocei"
dental:, pero fue declarado anti~
constitucional en 1956 por "atental' eontra el orden fundamental
libera] y democl'áticol~. En 1949
había obtenido el 5?7
de los
votos~ y en 1953 el 2 1 2
; ahora\

en la clandestinidad? cuenta con
unos 2.000 adherentes.
Gom.o se ha dicho recientemen·
le en una nueva revista española:
;'ÓA la pregunta por qué no hay jz·
quierda en A.leUlallia nos contestarán: el naáonalsocialismo, con
su demagogia socializante, por un
lado, y su terror, por otro ---- anjquilación de los cuadroi; ohreros
consciNltes _..,\ y el fracaso del

stalinismo en. la :RcpúhEca Democrática Alemana, han destruido
por completo la conciencia revolncionaria de la clas-e obrera. El
pl:oletariado alemán, totalmente
atomizado, sin cDllciencia de cla·
se? Y gozando por vez primera de
un nivel de vida respetable 1 s.e
siente a gtl8to dentro del neocapi.
talisl1lo~' (Ignacio Sotdo. "Clwdernos para el diálogo"),

NOTA SOBRE El.. ANUARIO ESPAÑOl..
DE LA PUBLICIDAD
Se ha puesto a la venta la Edición 1963 del ANUARIO ESPAÑOL DE LA
PUBLICIDAD, consultor de los Medios Publici~arios, Agendas, Agentes y
Servicios Técnicos que existen en España.
Recoge los datos más importantes 'f las tarifas de Diarios, Semanarios, Re·
vistas, Anuarios, Radio 'f TV, Cinematógrafos, Medios en Vías Públicas; así
como las referencias de Empresas y Agentes de Publicidad 'f Especialistas
'f Servidos Técnicos para la publicidad.
Con él podrá tener rápida, ordenada y cómodamente la orientación precio&lt;
sa y el conocimiento perfecto de cuanto puede utilizarse para la publicidad
y propaganda.

Para cualquier infol'mación, dirigirse a: AVENIDA DE JOSE ANTONIO, 5'1

MADRID

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9783">
                <text>1613</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9785">
                <text>Socialismo alemán: 100 años</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9786">
                <text>n. 22, p. 23-34</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9787">
                <text>Promos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9790">
                <text>García-Duran, José</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14335">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9791">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9793">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9794">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9795">
                <text>Alemanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9796">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9797">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10074">
                <text>Publicat al número 22 de la revista Promos.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40328">
                <text>1964-01-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9784">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="655" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="177">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/655/BoletinAnalisisUrbano_1975_n1_PreciosSuelo_PM.pdf</src>
        <authentication>53038f1144a1c7d6f1bf392081467dab</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41903">
                    <text>�����������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="5">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="27">
                  <text>02.02. Gabinet tècnic de programació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="28">
                  <text>1965-1978</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="29">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43842">
                  <text>Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9894">
                <text>1637</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9896">
                <text>Los precios del suelo y el tamaño de las ciudades en el área regional de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9897">
                <text>n.1 Verano 75, p. 27-31</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9898">
                <text>Boletín de análisis urbano</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9901">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9903">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9904">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9905">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9906">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9907">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10022">
                <text>Giménez Yuste, Mario</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14343">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10065">
                <text>Article publicat conjuntament amb el seu company Mario Giménez, al butlletí del "Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona".</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37258">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37259">
                <text>Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40334">
                <text>1975-06-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9895">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44956">
                <text>UI 796</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="663" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="198">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/663/CuadernosPrimeroMayo_1976_n3_NosotrosLosFuncionarios_PM_Part1de2.pdf</src>
        <authentication>7dd25ff972c6cb2c1949cff0db3db25d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41922">
                    <text>�-t,

CUADERNOS

ANEXOS
Comunicado de la conusion de
información y prensa de la ASAM-

SUMARIO
I NTROD UCCI ÓN
HIST ORI A D EL CO NF LICT O : D ESDE LOS INI CI O S HA STA EL 17 D E FE BRE RO D E 19 76
LA " NO C H E DE LOS FUNC IONA RIOS"
D E LA " N OCH E D E LO S FUNC IONARIOS" AL
" PLEN O DE LA VE RGÜENZA"
ANE XOS

Colección dirigida por :
ALrDNSO C. CO M t N
JUA N N . G ARC tA NIETO

MANUEL LUD EVID
EDUARDO MARTíN
C ARLOS
RAMÓN
RAFAEL
C ARLO S

OBESO
FERNÁNDEZ J U RAD O (UGl)
MADUEÑO ( USO)
NAVALES (CSC COO)

SrcT(U.ria de rnbcción de' Cuadernos e Primero de Mayo ,.;
C ARLO S NAVALES
MANUEL LUDEVID

H an elaborado nlC: número :

Comisión de inform,¡ción de' 1.1 A~mblC'a de represenrantes de."
los tubJ¡jJ¡OOfC'S del AyuntJ¡mie." nlO de." Barcelona
Lo han redactado :

MARIO GIMÉ NEZ
PASCUAL M ARAGALL

MARGARITA OfHO LS
' :otogufías:
JORD! SaC rAS
D ¡~e."ñn :

ENRIC SAT U É

w fotografíJ¡§ }' el disefio del interior y cubiertas] :
Editorial Laia. S,A.. Constitución. 18-20. Bucd onJ¡_14
Primera edición: diciembre, 1976
D~il o legal: B. 46 .242 _ 1976

de C'S U edici én (inc!uid.a IJ¡ ~rC'Se."nución.

ISBN , 84 • 7222 . 801 . O

Impreso y encuadernad o en ; Roman}'l!Va.lk Vt rd.1guC'r 1. Capdl .1dC'S [Barce lona]
Prim ed in Spain

INTRODUCCION

El relato que presentamos en este Cuaderno es la historia
de unos hechos sin precedentes. D urante febrero y
BLEA DE REPRESENTANTES
sobre la aplicaci ón de los acuerdos marzo de 1976, tras largos años de pasividad y después
del Pleno de 23 de marzo de 1976 de un período de fermentación. la mayoría de los diez mil
funcionarios y empleados del Ayuntamiento de Barcelona
E l 23 de marzo de 197 6 se cele- protagonizaron una dura lucha contra los responsables de
bró el llamad o Pleno " de los funcio- su situación económica y laboral en un serio intento de
narios" y, ta mbién "de la vergüen- mejorarl a.
za" por lo inconcreto y vago de las
Los aspectos más conocidos de esta lucha fueron : la
soluciones aportadas.
huelga, las concentraciones y marchas masivas. las asamRecordemos cuáles eran las petibleas de centro y generales y el encierro en las Casas
ciones de los trabajadores del Ayun(amiento (funcionarios y eventua- Consistoriales la tarde y noche del 17 de febrero. Este
les): no a las represalias y a la milita- encierro terminaría, tr as la entrada violenta de la policía
rización; aumento lineal de 7 000 armada que lanzó bombas lacrimógenas. en una marcha
pesetas -luego, tras la negociación. nocturna hasta el cuartel de bomberos. acompañada por
aumentos de 6 000, 4 500. 3 000 las sirenas de coches-bombas y ambulancias municipales.
Esta victoria . de la que los trab ajadores del Ayuntay 2 000 pesetas de las categorías
bajas a las altas. con un coste total miento son conscientes. no ha producido todavía los
para el A'yuntamiento de cua troci en- resultados apetecidos. A la lucha siguió la represión y la
tos millones de abril a diciembre ; negociación; a la ola creciente del movimiento siguió la
solución a los eventuales. a las muje- tregua, dolorosa para los que por primera vez descubrieres de limpieza y cantine ras; paga
ron la fuerza de la unidad, y que. a pesar de todo. querían
doble real y reconoci miento de los
seguir adelante.
representantes del personal para
Pero las semillas de un cambio irreversible ya están
todas las cuestiones pen die ntes. parsembradas. Lo están, ante todo. en la mente de miles de
ticulares y generales .
Hasta hoy. 4 de mayo (más de funcionarios que presenciaron atónitos y esperanzados lo
un mes después del Pleno). no se ha que estaba ocurriendo .
La resonancia de los hechos acontecidos aquellos
publicado la relación de los acuerdos
de la Ejecutiva que un par de días meses fue internacional. Desde el estallido de Barcelona.
no pasaron muchos días sin que los bomberos franceses se
antes prepa ró el Pleno, con alguna
de las modificaciones y añadidos manifestaran en París y el sindicato de bomberos ingleses
que éste introdujo. Los acuerdos
enviase su adhesión. prometiese su ayud a y pidiese la deseran los siguientes : M odi ficar la
militarización al gobierno.
plantilla en at ención a la dur ación
En el ámbito local, los funcionarios y empleados de
de los empleados eventu ales y conlos ayuntamientos de Hospitalet. Cornell á, SabadelJ, etc.,
tra tados que no tienen cabida en la así como los de Madrid, iniciaron movimientos reivindivigente. mediante su ampliación con
cativos consiguiendo ver satisfechas algunas de sus petilas ochocientas sesenta y cuatro placiones básicas. Otros trabajadores de la administración
zas que figuran por categor ías y respública. como el Personal N o Docente (PN D) de las dos
pectivo número , en el cuadro adjununiversidades
de Barcelona. desarrollaron luchas de una
to; refund irla con la vigente y. en su
amplitud desconocida.
caso, proceder al adecuado reajuste
En resumen. los trabajadores municipales y de otras
del grupo del que procedan y darle
administraciones públicas han descubierto su identidad
el trámi te que dispone el artículo 13
como tales y la posibilidad de manifestarla y de orga nidel Reglament o de Funcionarios de
la Admini stración Local .
zarse.

�2

Es más, el cambio sin posible vuelta atrás afecta también a los ciudadanos, que han podi do comprobar con sus
propios ojos cómo los funcionarios y empleados municipales sufren en el trabajo sus mismos problemas, que ya
no son enchufados y parásitos a costa de la sociedad. El
escrito de treinta y cuatro entidades ciudadanas, cuyo
texto se reproduce en el capítulo 4, es una demostración
de lo antes expuesto. Por eso tiene un valor incalculable.
Por primera vez, agrupac iones ciudadanas de base rompen el hielo de las relaciones entre el pueblo y el funcionan o.
¿Cómo explicarse este hecho? Simplemente, como
decíamos, la ciudad ha descubierto que un bomb ero, un
policía municipal, un matarife, un empleado de hacienda,
un operador del Centro Ordenador M unicipal (COM), o
una "mecánica" del Hospital del Mar, son trabajadores
con los mismos problemas que los demás. La prensa y la
radio han informado puntualmente de los comunicados
de la asamblea de representantes elegidos por los pro pios
funcionarios y empleados; ello ha contribuido también a
. . .,
esa concienciaci ón.
Toda la ciudad estuvo pendiente del conflicto; primero con espectación y quizás escepticismo, luego con
franca simpatía . No obstante, no faltaron en las marchas
por las Ramblas las increpaciones del ciudadano tradicional que considera unos" enchufados" a todos los funcionanos.
En la base de los cambios observados están una serie
de fenómenos que lo explican todo, o casi todo .
En primer lugar, los funcionarios municipales han
pagado COIll O nadie la factura de la inflación. Al estar sus
remuneraciones sujetas a ley, y no a convenio, éstas no se
han acompasado al aumento del coste de la vida. Piénsese
que el sueldo base está calculado como resultado de multiplicar el salario mínimo de hace doce o quince años
(3000 pesetas) por un coeficiente que va de 1,1 a 5. Aunque en los dos últimos años se aumentó el módulo de tres
mil pesetas; primero en un 25 % y luego en un 14 %, el
punto de partida es ridículo. El resultado es una retr ibución compuesta de mil pequeños conceptos y pluses, y
unas pensiones y pagas tan ridículas como la base.
En segundo lugar, esta situación común a todos los
funcionario s, tanto del Estado como locales, se agrava en
el último caso por la enorme centralrzacidn estatal y por la
consiguiente fa lta de autonomía de los municipios y diputaciones. T odo hay que ped irlo primero a Madrid. Esta es
la cantin ela que más se ha repetido en estos meses de
lucha.
En tercer lugar, el estatuto laboral del personal que
trabaja en las administraciones públicas es irracional y

Convocar lo s co ncursos y
concursos-oposiciones, según proceda regl am entariamente, y en los que
se procure tener en cuenta los servicios prestados. para, en forma escalonada. proveer primero las plazas
vacantes de la plantilla actual vigen te y. luego. las que resulten de la
nueva plantilla una vez aprobad a
por la superior idad.
Establecer que las mejoras económicas que seguidamente se aplicar án
lo sean con efectos desd e el 1 de
abril de 19 76 . aunq ue la aprobación
de la superior ida d tenga lugar más
tarde.
Con efectos a igual fecha se establecerá un sistema de co mpensacio nes par a que el person al eventual y
contratado pueda per cibir compensaciones que cubr an las actuales di ferencias que hoy tienen co n los de
plantilla.
E stablecer. además de las mejoras de la Orden de 9 de febrero de
19 76 (en sueldo base y compleme ntos) y d e los complementos que se
disfruten actualment e, los siguientes:

1. Incremento del plus regulad or.
fijado por la comisión muni cipal ejecutiv a de 8 de enero de 1975. para
todo el personal , exceptuando el del
servicio de Extinción de Incendios y
Salvamentos. de la Policía Municipal y los co mpre ndi dos en el
siguiente número 5. según su co eficiente:
Pe setas
mensuales

Hasta 2,30
. 3000
2000
Superior a 2,3 hasta 4.0
5.0
. 1 00 0
2. Especial para el personal del
Servicio de Ex tinción de Incendios

y Salvamentos, un nuevo plus de
toxici dad de tres mil pesetas mes.,»

además. otro plus de dos mil cien peselas mensuales al gmpo de treinta y tres
bomberos "sabmarinistas ". (En cursiva, lo añadido por el P leno.)

Lo s funcion arios hacen "la rueda"

en la plaza de Sant [ aume, la mod alidad de manifestación que resultaría
tradici onal en todo el conflicto.

3. Policía muni cip al: a) E l actual
plus de peligros ida d que perciben de
dos a cinco mil pesetas mes, según
situaciones. se convier te en un plus
fijo O igu al para todos de cinco mil
pesetas mensuales ; b) Se recon oce a
su favor un nuevo " plus regulador"
de tres mil quinientas pesetas mes
para Motor istas y C aballería, de
dos mil pesetas mes para Motorizada y Tráfico y de mil quin ierrtas
pesetas mes para los de servicios de
Vigilancia.
Acom odar las retribuc iones globales de los profesor es de Enseñanza G eneral Básica y Pr eescolar a las
del Estado. así como las de Ayudantes T écnicos San itarios a las de la
Seguridad Social. siempre uno s y
otros en relación a iguales categorías
y situaciones.
Solici tar a la Dirección General
de Administración Local autorización para que las do s pagas extraor- .
dinarias sean incrementadas co n el
"incent ivo de poblaci ón" ,
Cumplimiento de la norm ativa
vig ente. en especial el decreto de 17
de agosto de 19 7 3. sobre jornada

contradictorio. La Ley Sindical se aplica a todos los españoles que participan en la producción, pero no a los funcionarios, cuyo trabajo se define como un "servicio" y no
como una actividad produ ctiva. En cambio , las circulares
de la Di rección G eneral de Administración Loca l, ya en
los años sesenta, comenzaron a exigir que las retribuciones complementarias se adoptaran a la " productividad" .
Según una disposición, pues, no producimos; según otras,
sí. La primera sirve para negarnos un sindicato ; las otra s
para ir conv irtiendo el trabajo en las adminis traciones públicas en lo más parecido al trabajo en cualquier empresa.
La pérdida relativa del poder adquis itivo deb ida a la
inflación y a la centra lización estatal, entre otras, han
hecho el resto.
Por último, esta situación contradictoria y conflictiva
no ha tenido cauce para expresarse y se ha enfrentado, en
el caso del Ayuntamiento de Barcelona, con una administración autor itaria , desfasada en relación a un país que se
ha puesto en marcha hacia la democracia. La intemperancia, la falta de comprens ión y de hábito dialogante con
representantes elegidos desde la base; en fin, el innato
desprecio de las autoridades municipales por todo lo que
surge de abajo, por todo lo que huela a democracia , han
sido los factores que han llevado el conflicto a un terreno
duro y enconado .
Los trabajadores del Ayuntamiento habíamos podido
comprobar la cerrazón y el autoritarismo del actual consistorio y del " alcalde" en ocasiones anteriores. Y el desprecio de muchos altos cargos por el trabajo de la base es
una experiencia diar ia.
Conviene insistir en este punto. En el Ayuntamiento
impera la filosofía de que los prob lemas de un funcionario
nunca tienen que ver con los del funcionario de al lado.
Cada categoría, según esta filosofía, tiene sus prob lemas
particulares ; cada dependencia, los suyos. Este compañe ro "ti ene tardes"; el otro, antigüedad o puntos. N o existen problemas generales, y por tanto no tiene por qué
existir una organización sindical general de todos los funcronanos .
Esta gran mentira va acompa ñada casi siempre de
alguna referencia al privilegio que significa trabajar en la
administració n pública, tener una plaza para to da la vida,
un horario que permite el pluriempleo, etc.
Pero ya vimos que to dos estos argu mentos parten de
bases falsas. Para la mayoría de los funcionarios hace ya
tiempo que se terminaron los privilegios. Son los altos
cargos los que constantemente recuerda n al personal su
condición de "parásitos" ; son ellos los que tratan de convencerle de que es mejor callar y no dar golpe... y por
cierto, en muchos casos predican con el ejemplo.

3

�El conflicto del Ayuntamiento demuestra que todas
estas historias ya no sirven para convencer al personal trabajador d e que no se organice y no luche por sus derechos.
Los funcio narios y empleado s del Ayuntamiento no queremos " recupera r pri vilegios perdidos", ni gozar de las
" vent ajas" del pluri empl eo. Queremos que se nos reconozca el derecho a negociar nuestras cond iciones de trabajo a través de representa nt es elegid os sin correr el riesgo d e ser militarizad os. Queremos sueldos dignos y que
se respete el derecho que tenemos a org aniza rnos . Todo
ello pa ra trab ajar al servic io de la ciudad , a tr avés de un
Ayuntamiento dem ocrático, y no al servicio d e cuatro
personajes que se han elegido a sí mismos, que viven de
espaldas a la ciudad .

HISTORIA DEL
CONFLICTO:
DESDE EL INICIO
HASTA EL
1 7 DE FEBRERO
DE 1976
Las condiciones de trabajo de los funcion arios

normal de trabajo de cuarenta y dos
ho ras semanales. Se satisfarán los
incrementos regl amentarios que
correspondan a horas nocturnas y en
festivos.

Ges tionar

la

mej o ra

co tizaciones-prestaciones

de

directa-

mente con la Mutualidad Nacional
de Previsión de la Administración
Local (M UNPAL) o mediante
seguros co mplementarios para cubrir
las prestacione s. al menos en función
del salario mínimo interpro fesion al

y contratar en defecto de la misma
MUNPAL. una póliza de seguro
. para cubrir un complemento de pensión hasta la totalidad de la remune-

de las remuneraciones. (En cursiva, lo
añadido en el Pleno.)
Establecer la posibilidad de
transferir, en su día, al capítulo 1 del
Presupuesto ordinario para 1976 Y
con el fin de atender los mayores
gastos de personal. cantidades hasta
un importe global de ochocientos
cincuenta millone s de pesetas .

Patronato M édico de Asistencia a

El coste para el Ayuntamiento de
los acuerdos del Pleno es muy inferior a los mil millones propuestos
por el señor Tarragona, de la ponencia mediadora de concejales, y es

los Empleados Municipales (PAMEM) aseguren la prestación far-

inferior incluso a los ochocientos
cincuenta millones que. según parece

ración real. en los casos de muerte o
invalidez permanente en acto de serVICIO.

Establecer que los servicios del

macéutica en todas las farmacias de

por los acuerdos. iban a costar los

la ciudad y la asistencia médica fuera de ella.
Constituir un órgano de política
de personal. con participación del

aumentos .

mismo. para atender en fo rma cons-

tante sus problemas y proponer
cuantas mejoras estime co nveniente.
tanto en el orden retr ibutivo como
en el de la productividad y eficaz
prestación del servicio . teniendo
co mo primer cometido el estud io de
los problemas concretos que por
afectar a determinados grupos espe-

cíficos no han tenido cabida en estas

4

pllblicará una relatidt detallada de
todo el personal del Ayuntamiento, en
la qlle sin necesidad de expresar nombre
y apellidos, se cono7Jan conf acilidady
claridad los sueldos qlle cobran cada
lino de los grupos, servicios, departamentos o secciones, para una info rmacióny transparencia totales en el orden

El 25 de octubre de 1974 podía leerse en un diario normas generales. y resolrer la situad e nuestra ciuda d : "Hay funcionarios muni cipales con un ciólI y clasificacidn adecuada NI cada
sueldo base inferi or al salario mínimo." Así, saltaba a la caso del personal de limpie7,[J, segúlI el
palest ra pública un conflicto surgido en julio del mismo horario trabajado. (En cursiva lo
año con la famosa y esperada equiparación de los funcio- añadido en el Pleno.) Se establecenari os muni cipale s a los del Estado . Antes, cobraban por d o y perfeccion arán técnicas de
control. sobre el real cumplimiento
grados, y a partir de entonces pasaron a cobrar por coefide los servicios. Se utilÍ7t.'rá un
cientes que 'iban del 1, 3 al 5,5 con un módulo de tr es mil
amplio criterio illf oN/lativo de la
pesetas. E s decir, que los de abajo pa saron a tener un sitllaciólI laboral y retributiva de los
sueldo ba se de tres mil novecientas pesetas y los de ar rib a [uncionariosy personal t11 gttltral. tande dieci séis quinientas.
to t1I lo que concierne ti estos mismos
En julio, los funcionari os con coe ficientes más bajos (01/10 11 la dud,:dy medios de informarealizaron un plante en la plaza de San J aime - enton ces tidn ptiblica. A tal fin, con cardtter
iban sólo uno s pocos- y fuero n recibidos por el alcald e inmediato y periodicidad anual, se

¿ Dónde quedan los cuatrocientos
millon es restantes hasta och ocientos

cincuenta? El coste del aumento en
policía municipal y bomberos, que
es imposible de calcular exactamente
con el texto de los acuerdos en la
mano, puede ser algo más alto de lo
estimado, y el del aumento de las
mil ochocientas empleadas de la limpieza puede representar todavía un
incremento más. Pero ni en

el c álcu-

lo más optimista se cubriría la mitad
de los millones que faltan.
Por esto. quizás, un grupo de funcionarios de altos coeficientes pidie-

ron a los pocos días que, debido a
que su "moral de trabajo" se resent ía tras el gran aumento de los funcionarios "de abajo". se les concediera un aumento escalonado. esta

vez proporcional a la categoría y no
inversamente proporcional, aumento

Masó, quién prometió subir el coeficiente de todos aquellos cuyo sueld o base no llegara al salario mínimo, es
decir, todos los coeficientes hasta el 2,1 (pue s en aquellos
momentos el salario mínimo era de seis mil setecientas
cincuenta pesetas).
El 25 de enero de 1975 la Dirección General de
Administración Local denegó el aumento propuesto por
Masó y a partir de ese momento la diferencia ya no formó parte del sueldo base sino que se cobró en forma d e
plus, sin efecto s para pagas, antigü edad ni pen sion es.
El núm ero de funcionarios afectados era muy alto.
La gran mayoría de los del Ayuntamiento, sobr e un to ta l
de unos diez mil, cobran un sueldo base inferior al mínimo
legal . Ap arte de estos siete mil setec ientos funci on arios,
están los eventuales, contratados e interinos (un total d e
uno s dos mil), que sufren una situ ación similar .
Hoy, el módulo ya no son las tre s mil pesetas, sino
tre s mil setecientas cincuenta pesetas (1975) y a partir del
1.0 de enero de 1976, un 14 % más . Pero el probl ema
sigue siendo el mismo, porque el salario mínimo legal
subió a ocho mil cuatrocientas, y este año se adapta también al coste de la vida (once mil pesetas).
Es verdad que los funcionarios cobran por todos conceptos : un incentivo de capitalidad, que en Barcelona es
igual al coeficiente pero con un módulo congelado en tres
mil pesetas. Un plus regulador ogratijicació'l, que compensa la pérdida de los antiguos "trimestres" y que oscila
mucho por categorías (algunos no lo cobran, por ejemplo,
las bibliote carias), pero que en general se sitú a entre cuatro y cinco mil pesetas. En total, y sin contar antigüedad,
complementos familiares ni descuentos (IRTP , Mutua.
P atronato de Asistencia Médica, Colegio de Funci onarios), un funcionario con el 1,3 cobrará aproximadamente
cinco mil doscientas de base, tres mil novecientas de
incentivo y cuatro mil de gratificación; es decir, una s trece mil pesetas. Un funcionario con el 2 ,3 cobrará unas
nueve mil doscientas de base, seis mil novecientas de
incentivo y el plus regulador; es decir, un total de unas
veinte mil pesetas.
Hoy, los obreros de la construcción están pidiendo
seis mil pesetas semanales y cuarenta y dos horas, lo que
nos parece muy justo. En el convenio del Metal se piden
veintiséis mínimas para el peón. La mayoría de los funcionarios no están en situación mucho mejor.

que llegaba en algunos casos hasta
veinte mil pesetas mensuales .

Los caballos de batalla de la
negociación habían sido. por parte
del concejal Tarragona, que el
gobernador no aceptaría aumentos

Los inicios del conflicto
Volvamos a la historia. En enero de 1975, por fin se
aplicó totalmente la equiparación. Muchos funcionarios

�perdían o se quedaban igual después de ocho años de
esperar la famosa igualación con el Estado. Un mes más
tarde, los funcionarios comenzaron a organizarse. Unos
setecientos cincuenta dirigieron al presidente del Colegio
de Funcionarios, señor Aymar, pidiendo la convocatoria
de elecciones para cubrir los puestos de compromisarios
vacantes, la formación de la asamblea de compromisarios
y la elección de nueva junta . Se pedía, además, la intervención del Colegio a favor de los funcionarios en la
cuestión de retribuciones, Mutualidad (que paga unas
pensiones de hambre), mejora de los sistemas de trabajo,
ayuda a los eventuales y mejoras en el funcionamiento del
PAMEM. Desde su creación en 1970, el Colegio 'era
totalmente inoperante.
Poco después se entregó un escrito explicando cuáles _
eran las reivindicaciones más urgentes: aumento lineal de
cinco mil pesetas en concepto de carestía de vida (luego
ascendió a siete mil); reajuste semestral de los sueldos con
el aumento del coste de vida; adaptar el sistema de pensiones para cobrar el cien por cien del sueldo regulador y
capitalidad; estabilizar la situación de los contratados y ~-ª",§;i§.~
eventuales, y que el Ayuntamiento, como sucedía antes,
corriese a cargo del IRTP.
"Denegadas todas las peticiones", titulaba un artículo de "El Correo Catalán" (16-111.75) comentando la
circular. Esta ha sido la cantinela repetida una y otra vez
desde entonces.
Por fin, el 19 de abril, el presidente del Colegio
comunicó que Madrid había autorizado elecciones para
cubrir las mil doscientas vacantes dé la asamblea del
Colegio, a razón de un puesto por cada diez funcionarios,
repartidos en cinco grupos (técnicos, administrativos, servicios especiales, subalternos y policía municipal).

La primera asamblea de funcionarios

6

El 23 de mayo, un mes después, se celebró la primera
asamblea de funcionarios y empleados del Ayuntamiento
en el Saló de Cent. Unos quinientos funcionarios habían
acudido a entregar al alcalde el escrito de las peticiones,
avalado por más de dos mil quinientas firmas.
Sucesivamente, fueron desfilando por el Saló de Cent
los altos jefes del Ayuntarniento para afirmar que el alcaIde no acudiría, porque estaba en una visita a los barrios, y
que aquello tenía que disolverse. Los reunidos contestaron que, si fuera preciso, se quedarían allí a comer y dormir hasta que viniese el alcalde. Mientras se discutía la
propuesta en la asamblea, apareció el entonces alcalde
Masó (eran ya más de las tres de la tarde) y manifestó

que estaba satisfecho del trabajo de los funcionarios, que
agradecía el pliego de firmas -pues le iba a ayudar mucho
«en Madrid»-, que estudiaría las peticiones y que el lunes
o el martes siguiente daría una respuesta a la comisión.
El día 28 Masó estaba en Madrid y no pudo recibir
a la comisión. Entre tanto, el Colegio publicó una circular
prohibiendo las reuniones semanales en el edificio del
paseo del Borne, admitiendo como máximo reuniones de .
cinco personas (una de cada grupo) o bien de veinte,
comunicándolo con días . de antelación e indicando las
señas y DNI de los asistentes. Los asistentes contestaron
con un escrito en el que se protestaba por la escasa publicidad que se estaba dando a la convocatoria de elecciones. Se terminaba con lo siguiente : "Por último, queremos resaltar la voluntad de los funcionarios de la Administración local de participar activamente en la resolución
de todos los problemas que nos afectan , tanto a nivel
salarial, laboral y de condiciones de trabajo, como de
nuestra inseparable condición de ciudadanos».

La entrevista con Masó
El 10 de junio se celebró la entrevista de la comisión
con Masó. «Más noes que síes», tituló al día siguiente "El
Correo Catalán». Masó dijo que no había dinero para
acceder a la petición de cinco mil pesetas mensuales reclamadas por los funcionarios, pero no descartaba la posibilidad de un aumento de dos mil quinientas pesetas, tal
como tuvieron los funcionarios estatales. En cuanto al
coeficiente, parece ser que el alcalde pensaba proponer al
Pleno un aumento de puntuación de los mismos, de modo
que el más bajo sea el 2,3. También sugirió el alcalde una
gestión ante la Dirección General de Administración
Local, solicitando un aumento de la base multiplicadora
de los coeficientes (el módulo de tres mil setecientas cincuenta pesetas), pero los funcionarios más modestos opinan que esto serviría para abismar aún más las diferencias
salariales existentes entre diversas categorías.
En el Pleno del día 22 de julio de 1975 tres concejales, como había prometido Masó, presentan una moción
proponiendo el 2,3 de coeficiente mínimo y comprometiéndose, los que fueran procuradores en Cortes, a pedir
un proyecto de ley, si el acuerdo del Pleno era denegado
. de nuevo. Ni proyecto de ley ni acuerdo.
Los funcionarios denunciaron este estado de cosas en
una
mesa redonda autorizada, celebrada pocos días desLa tradicional asamblea en la plaza
del rei. Participan bomberos, poli- pués en el Colegio de Aparejadores, en la cual examinaron su situación laboral, sus organismos representativos y
cías municipales y funcionarios.
sus condiciones materiales de trabajo.

7

�La «candidatura unitaria y de renovaci ón»
y el nuevo alcalde
Pasaron los meses de verano sin que la situación
variara. El 25 de octubre. en los locales de la U nión de
Trabajadores del Matadero Municipal tuvo lugar una
reunión preparatoria autorizada. por el gobierno civil, de
la candidatura unitaria y de renovación para el C olegio de
Funcionarios de Administración Local. cuyas princ ipales
directrices eran las siguientes:
•

C onseguir las elecciones para la asamblea y renovación de la junta.

•

Lograr que el Colegio de Funcionarios sea un instrumento de diálogo con la Administración Local.
en todo lo relacionado con reivindicaciones salariales y profesionales.

•

8

Montar una asesoría jurídica y un boletín de
información.

En este momento se había producido ya en la alcaldía el relevo de Masó por Vi ola. hecho que tendría sus
consecuencias. Viola venía a poner orden. La comisión de
funcionarios y empleados resumió la historia de las infructuosas peticiones y negociaciones con M asó.
El escrito fue entregado pocos días después. Viola
recibió a la comisión y se negó a dar respuesta. pero indicó que estudiaría el asunto. La comisión salió indignad a
por los modos del nuevo alcalde e informó a varios cent enares de trabajadores allí present es. C aund o salió el alcalde. éstos pidieron a gritos su dimisión.
El escrito llevaba tres mil ciento sesenta firmas. lo
que indica cómo se iba ampliando el movimiento reivindicativo. Poco después. Vi ola hizo pública una de sus
confusas notas de prensa. (Ver anexo.) Los funcionarios
reunieron a la prens.a el 12 de diciembre para contestar a
los argumentos de Viola. argumentos que a pesar de tergiversar algunos puntos parecían representar una actitud
de apertura por par te del alcalde.
Los hechos se encargaron de desmentir sus buenas
palabras: ni «los altos funcionarios» de la Dirección
General se presentaron en Barcelona, ni del estudio de la
Comisión Ejecutiva se supo nad a en los dos meses cruciales que transcurrieron desde aquella fecha. D os meses cruciales. en los que debían haberse celebrado las elecciones
del C olegio. debían haberse solucionado los problemas
económicos y hacerse efectivo el aumento prometido.

que situaran el salario de la categoría más baja (base más pluses) más
allá de las diecinueve mil pesetas
brutas. que era lo concedido en el
convenio de la construcción a los
obreros que en los días de lucha nos
encontramos en la calle: y por parte
de! "alcalde" Viola. que no participó en la negociación tras la noche
de los gases. la falta de dinero y de
competencia por parte de! Ayuntamiento para resolver el problema.
En cuanto a los límites del personaje político que estaba detrás de
Tarragona (el "jefe". según le llamaba el concejal). su insistencia en no
pasar de las diecinueve mil traduce
la solidaridad de clase de la patronal
y la necesidad que tiene la burguesía
de actuar unitariamente. como los

propios trabajadores. Por otra parte.
esta unidad de la patronal se ha quebrado. gracias a la presión de abajo.
puesto que tanto el convenio del
metal. como la huelga de barrenderos y limpieza [seis mil cuatrocientas
pesetas lineales de aumento. sobre
unos sueldos miserables de doce mil
pesetas). como el acuerdo del Hospital de San Pablo (3 de mayo; seis
mil pesetas mensuales de aumento

"provincias" más que otra cosa , son

más centralistas que los propios
altos funcionarios madrileños. y este
es el caso de nuestro "alcalde".
como demostró la visita aquí del
señor Mahillo , jefe del Gabinete
T écnico del Servicio Nacional de
Inspección de las Corporaciones
Locales. cuyo informe no ha sido
aún publicado.
En cuanto a la falta de dinero del
Ayuntamiento. vamos a transcribir

aquí unas cuantas partidas del presupuesto que se presentaron al Pleno
para transferir dinero a las de personal y aumentarlas. Con estas partidas habría suficientes recursos para
pagar el aumento concedido y
podría ahorrarse la demagogia de
las reducciones o transferencias de
partidas de vestuario, co nservació n

La situación dd bombero hasta hoy
ha sido catastrófica.

de edificios. etc.• que son casi todas
las demás. Las que bastarían son las
siguientes:

lineal), como los aumentos concedi-

dos en e! Ayuntamiento de Cornellá
(cinco mil lineales) y en la Diputación (en torno a las seis mill. sobrepasan en mucho el mísero aumento
escalonado concedido por el Pleno
de 2 3 de marzo.
y en cuanto a los límites de Viola. la falta de poder y de dinero. es
bien sabido que son cortinas de
humo, mont adas sob re una base

real. pero totalmente inventadas de
base para arriba. La dependencia de
M adrid. el centralismo asfixiante
del Estado español. es un dato real.
pero es un dato que debemos a los
políticos que. como Viola. hacen
todo lo posible por reforzarlo. ya
que su nombramiento y su influencia
vienen precisamente de! Estado y
no de una elección democrática.

Mu chas veces estos personajes locales. representantes de Madrid en

200 Contrat a limpieza alcantarillado

250974060

201 Contrata de extracción de letrinas
202 Reconstrucción de

pavi~entos

.

204 Conservación de pavimentos por trabajos de administración
2 0 5 Renovación y conservación general de pavimentos a precios unitarios

20 7 Co ntrata de conservación montaña de Montjuich
208 Conservació n y entretenimiento de maquinaria

5 6666 70
9000000
400000000
28 000 000
3000000
1400 000

209 Conservación alumbrado público . .

300000000

2 10 Conservación iluminaciones especiales

7 200 000

2 11 Consumo de alumbrado vías públicas

202234420

2 18 Conservación instalaciones aguas . .

8000000

236 Contrata de limpieza pública

750000000

239 Eliminación de basuras. vertido y funcionamiento

443870000

240 Gastos sal nevada

750000
266 541 600
90 7 40 4 3 12

. . . .

249 Int ereses de la deuda a emitir
250 Intereses de préstamos concertados con el Banco de Crédito Local

9

�El señor Travé y el Pleno de final de año
E n el Ple no de final de año, Trav é, el primer teniente
de alcalde, una vez más ent erró el problema, afirmando
. que «el funciona rio más modesto cobraba en aquella casa
la cifra de dieciocho mil pesetas al me s». Al día siguiente,
«Mun do Diari o » publicaba un caso , uno entre muchos,
que desmentía las afirmac ion es gratuitas de Travé: «Un
operario con once años ' d e antigüeda d en la plantilla del
Ayuntamiento, a pesar de los tres trienios, cobra qu ince
mil qui nientas sesenta pese tas al mes, un a vez hechas las
deducciones.»
D e estas qui nce mil qwruentas sesenta pesetas, sólo
cuatro mil ochocientas sete nta y cinco correspo nden al
sueldo base. Si sacamos de este sueldo mil veinticuatro
que corresponde n a los tres trienios, comprobarem os que
hay func ionar ios en el Ayuntamiento cobrando menos de
qu ince mil pesetas .
En el Pl eno, también afirmó Travé que el problema
no se podía solucio nar en Barcelona, que era M adrid
- concretamente la D irecció n General de Administración
Local- quien tenía poder par a soluci onar el cambio del
coeficiente. E s incalificable el ánimo que se encubre en
estas palabras, por mucha ver da d que contenga n. Basta
preguntarse: ¿por qué el Ayuntamiento no recurrió en su
dí a contra la resolución de la Dirección General?, ¿por
qué no invocó los pr eceptos legales que obligan a satisfacer un salario mínimo sup erior a estos sueld os ?, ¿ qué se
hizo del acuerdo del Ple no de julio de 1975?, ¿qué han
hecho en este sentido concejales y procuradores en C ortes?
El Plen~ ha bía pasado, una vez más, sin soluciona r
na da .
El 30 de diciembre se informaba que los bomberos
sólo atend erían llamadas urgentes. «El conflicto de los
funcionarios se extiende», info rmab a «El Correo Cata-

lán».
La «paga doble» fue la gota qu e desbordó el va so .
El resto de los funcionarios se solidarizó con los bomberos . L a Alcaldía reaccionó prometiendo pagar la diferencia hasta diez mil pesetas, limosna que provocó reacciones
co ntrarias en numerosas dependencias.

Sin contar los intereses de la
Deuda y préstamos, estas partidas
totalizan dos mil quinientos millones. U na reducción del treinta por
ciento bastaría para financiar el
aumento salarial. Se dirá que esto
significaría oscuridad en las calles,
falta de pavimentos y suciedad.
Pero esto es muy relativo. Las contratas de conservación son la gran

fuente de ingresos de las compañías
contratistas que juegan prácticamente con los Ayuntamiento s e impon en
sus condiciones monopolistas a los

mismos, a cambio de algún favor
sustancioso a algunos funcion arios
en cargos estratég icos. Recientemen-

te el Ayuntamiento de Hospitalet
redujo el coste de su contrata de limpieza de edificios a menos de la
mitad por el sencillo procedimiento
de prescindir de la empresa contratista tradicional. Es más. el delegado de Servicios Municipales del
Ayuntamiento explica a quien quiera
escucharle que sólo en la contrata de
limpieza se le defrauda al Ayuntamiento un total de unos cien millones anuales. y que no hay forma de
controlar los cost es y el servicio
efectivamente prestado por las contratistas (pesaje. recorrido de los
camiones, etc...)
Con estos datos a la vista,

adquiere todo su sentido la respuesta
del "alcalde" Viola a los vecinos de
Prospcritat que reclamaban un semdloro en un cruce en donde había
habido' ya dos accidentes mortales.
El "alcalde" dijo que no podía instalarse tal semáforo porque necesitaba dinero para pagar el aumento de
los funcionarios. Sin com entarios.

Pero esto es sólo una parte de la
historia. En.realidad, el presupuesto
de 1976. del que hemos sacado
estas cifras, es un presupuesto muer-

Paro de cuatro horas en el Matadero
y la «huelga de multas»

10

El d ía 12 la ma rea seguía en aumento. El «Diario de
Barcelona» informaba de un paro de cuatro horas en el
Matadero en su artículo , Sigue el descontento en losfuncionarios municipales : « F unc ionarios del Ayuntamiento de

to. sin ningún valor. La aprobación
de la nueva Ley de Régimen Local
(19 de noviembre 1975) hace que
los ingresos previsto s en este presu-

puesto no sean válidos y deban ser
sustituido s' por otros conceptos. Por

ello la Dirección General de Admi-

nistraci ón Local ha dictado unas
" Instruccio nes

complem ent arias

Barcelona, pertenecientes a gran número de dependencias, siguen manteniendo sus quejas, al no ser ate ndidas
sus peticiones presentadas y redam ad as diversas veces y
por dist intos co nducto s. Muestran, así mismo , su discon-

para la formación de los presupuesros de las Corporaciones locales del
ejercicio de 1976", publicadas en la
formidad con el aumento de retribuciones de un 13%, acordaGaceta Municipal de 30 de enero.
do en el último Consejo de ministros, porque « es clarament e
En estas instrucciones se especifican
insuficiente y no satisface ninguna de las reivindicaciones
los -nuevos impuesto s que cobrarán
los Ayuntamientos ya este año y los planteadas». Denunciamos -dice el escrito- la política
impuesto s ant iguos suprimidos . emprendida por la alcaldía de encargar el estudio de las
Tod avía no se sabe a ciencia cierta si distintas situaciones de los funcionari os a una comisión en
el Ayuntamiento de Barcelona sal- la que éstos no están representados, a pesar de ser los directos
drá beneficiado en cuanto a ingre- afectados, así como los intentos de dividir a los [uncionarios
sos. Pero a título de ejemplo se sabe a b ase d e pequeñas mejoras para dist intos sectores. S e
que el impuesto de circulación nuevo quejan, así mismo, de la falta de actuación del C oleg io de
vendrá a representar unos novecien- Funcionarios, que «no ha tomado n inguna postura en
tos millones de pesetas, cuando en el defensa de sus teóricos representados, poniendo de mani presupuesto provisional está calcula- fiesto, una vez más, su total inoperancia y la necesidad de
do (capítulo Il, concepto 21) en
que sr elijan verdaderos representantes de los trabajadores de
trescientos millones. Es decir. que
la Administración P ública.»
sólo con esta partida el AyuntamienA fin al de mes se hizo efectivo el aumento del 14 %
to dispondrá de seiscientos millones
más. con lo que cubriría gran parte sob re el sueldo base, general para todos los funcionarios
del aumento salarial aprobado. Es del E stado y de la administración loc al. E ste aumento
cierto que otros impuestos desapare- representa para un funcionario del 1,3 Y treinta años de
cen, com o 10 es que la contribución ant igüed ad una subid a de ochocientas veintiocho pesetas
territorial se cobrará al cien por cien mensuales . En cambio, para un funcionario de coefi ciente
y no al noventa por cien co mo hasta
5, con los mismo años de servicio, este aumento representa cuatro mil cuatro cientas sesenta y dos pesetas.
A últimos de enero.Ja policía municipal de Barcelona
inició su huelga de multas exigiendo un a serie de reivindicaciones, comunes y especiales, así co mo un a v'o t ación
libre y democrática en el C olegio de Funcionarios.
El día 5 de febrero los func ionarios obtuviero n , tr as
numerosas gestiones con la secretaria de Viola, el permiso
para realizar el día siguiente una asamblea en el Sal ón del
Tinell.
La asamblea general del Tinell
. Esta asa mblea general, cuyo úni co precedente era la
del Saló de Cent en mayo del año anterior, tr an scurrió d e
la siguient e manera, según información de la pren sa: «Se
reunieron en el Salón del Tinell cerca de un millar de funcionarios municipales. La reunión había sido autorizada
por la alcaldía, que había dispuesto, asimismo, los medios
oport
unos para llevar adelante la reunión. A la misma han
Votando a mano alzada frente al
Ayuntamiento. Todas las decisiones asistido representantes de todos los grupos y escalas del
se tom aron de forma demo crática a' Ayuntamiento, con el fin de informar se' acerca de l ~ propartir de las asambleas masivas de blemática de las próximas elecciones en el Colegio de
trabajadores.
Funcionarios. ,
»Estas elecciones están sufriendo una serie de demo-

11

�ras harto sospechosas po r pa rte d e la actua l junta. que
sabe que una vez eleg idos los compromisarios. éstos efectuarán una renovación total de la jun ta recto ra.
"Entre los asistentes se ha podi do constatar la presencia de varios jefes de negociado y departamentos;
parecían expectantes por cuanto se decía allí. Han intervenido funcionarios por cada una de las escalas y cuerpos
-policía municipal y bomberos- todos ellos fueron muy
aplaudidos. Asimismo. se ha cons tituido una com isión
para defender ante el alcalde Viola las siguientes reivindicaciones: plus lineal de vida cara de siete mil pesetas;
1RTP a cargo del Ayuntamiento; sueldo base no inferior
a ocho mil cuatrocientas pesetas; pase a plantilla de los
eventuales; pagas dobles sobre el sueldo real; dos mil
pesetas a los funcionarios y empleados que trabajen los
festivos; mejor servicio del P AM EM o pase a la Seguridad Social y reforma de la Mutualidad: jubilaciones
sobre el sueldo actualizado : inmedia tas elecciones en el
Colegio de Funcionarios : no repr esalias y reconocimiento
de la Comisión Provisiona l de Trabajadores del Ayuntamiento .

"Lo.' empleado.' J funcio narios hall empla"«}do a la
comision para qlle el alcalde se manifieste plÍblicamenle acerca
de lo.' puntos anteriormente citados antes del dia 10 defebre ro.
"Se tramitó un escrito dirigido al director genera l de
Admin istración Local. para que el pre side nt e del C olegio
d e Funcio na rios. señor Aymar, sea cesad o en el caso de
que su act uació n como tal no se haya ajustado a las no rmas del Colegio d e Fun cion arios.
"El acto se d esarroll ó en to do mom ento en perfecto
orden y civismo, a pesa r d e las medidas tomadas por el
Ayuntamiento. quizás en un exceso de celo. para con tro lar la buena marcha del misrno. »

10 de febrero:
termina el plazo

12

ahora. Lo que es practlcamen·
te sl'guro es que la cifra global
del presupuesto ordinario

( 14 68 5 0 00 000)

aumenta rá,

y

inmensa mayoría del personal de
co labo rar en la implantación de un

Ayunt amiento al servicio del pueblo.

que por tanto carece de sentido

hablar de limitaciones presupuestarias definitivas.
La aplicación concreta de los

acuerdos del Pleno es muy desigual.
Es preciso consolidar las conquistas

obtenidas. La asamblea de representantes . la asamblea de centro, las
elecciones de representantes. la
comisión negociadora y la práctica

del diá logo entre Ayuntamiento y
personal es algo totalmente nuevo
pero absolutamente claro en la men-

te de todos los que trabajamos aquí.
Para nosotros es

el embrión de un

planteamiento sindical del cual
hemos carecido hasta ahora . No
cejaremos en conseguir que se nos
reconozca este derecho que hemos
obteni do contra viento y marca,

Las elecciones del Colegio Provincial de Funcionarios de Adm inistración Local demostraro n cuál es la

voluntad de la mayoría del persona l.

La policía interviene en el H ospital
d el M ar: sus tr abajadores - funcionarios

municipales

tambi én-

se

hab ían sumado a la huelga.

Esta vo luntad se: expresa también en

la lucha por el funcionamiento real
de la comisión mixta de personal del
Ayuntam iento . Este es hoy un edificio sin base democ rática , plagado de

El comunicado de la Comisión Provisional
de Funcionarios y Empleados del Ayuntamiento

procedimientos burocráticos , donde

impera la ley del silencio y el secreto, do nde unos cuantos contratistas

(ayudados por un puñado de altos
cargos) hacen grandes negocios y
donde se intenta dividir y someter al
pe rso na l, disconforme con es ta

SIO

respuesta oficial

EllO de febrero -como se ve- era el día clave. Lle gó sin que hubiera ni un mínimo gesto por parte de la
alcaldía sobre las peticiones formuladas. ni por parte del
presidente del Colegio en cuanto a la fijación de fecha
para las elecciones.
Los bomberos entregaron un comunicado a la prensa.
do nd e expo nía n las razones de su pos ición : « Tras la
nega tiva del Ayunt amiento a las reivindi cacione s de los
bomberos, de cidimos con centrarnos todos en nuestr os
respecti vos cuart eles -por tiempo inde finido- a partir de
las siete horas del d ía II (hoy) de los corrientes .

"Como se recordará, los bomberos iniciamos una
huelga de " servicios no urg entes» el día 28 d e d iciembre
del pasado año 1975 que duró cuatro d ías. Fin alizada la
huelga se nomb ró una comi sión que presentó un estudio
d e nuestr as necesida d es, prometi éndon os que sería estudiad o por la C omisión Ejecut iva. con respuesta el día 10
d e los corriente s.
»Después del estudio. la C omisión Ejecutiva ha llega do al acuerdo de no aprobar nada de nuestras peticiones. por falta de dinero . Ante este N O del Ayuntamiento
la postura de los bomberos es la ya indicada.
»Comunicamos a nuestros conciudadanos que seguiremos prestando cuantos servicios se nos soliciten.»
Al día siguiente todos los diarios daban cuenta de la
concentración y asam blea de funcionarios informando los
g rand es titulares en los siguientes términos : «Paro general de funcionarios municipales.» " Conflicto de los Iuncionarios.» " Los funcionarios reafirman sus peticiones en
la plaza del Rey ... entre ellos bombero s. urb anos. mat arifes. etc.»
El alcalde contestaba este mismo d ía en " La V anguardia » con una nota legalista que no apo rtaba nada
nuevo y que hac ía referenci a a "rigid ez legal». "falta de
pod er fiscal», "agravios comparati vos" y ot ros t érminos
que hoy podemos valorar en su aut éntico sentido. Se trataba com o siempre de ganar tiempo y seguir confundiendo, si no ya a los funci onarios, sí al men os a la opinión .

situació n, a base de mentalizarlo,
convencerle de su impotencia y ofrecerle un premio a tÍtulo persona l si
colabora en mantener las cosas

igual.
Pero la rebelión de los funcionarios ha roto la paz y ha puesto al
descubierto la realidad d e las cosas.
H a obligado a una Corpor ación
antidernocrática a reunirse y d iscutir
de los problemas municipales. H a
sensibilizado a la ciudad sobre dónde están en realidad los males del
Avunramicnto y la voluntad de la

Bomberos frente a policías dur ant e
la noche del encierro. Por algunos
momento s se vivieron horas de ten-

sión. La plaza rebosada de camiones
de bomberos solidarios.

A raíz de la asamblea del Tinell y en vista d e la negativa del presidente del C olegios de Funci on arios a cumplir los preceptos legales que le obliga ban a convocar
eleccione s. se había forma do una Comisián Prooisional de
Funcionarios y empleados del A yuntamient« de Barcelona en
la que se integraban tr abajad ores de todas las depend eneras.
.Dicha co misión elaboró el día 12 un comun icado en
respuesta a la nota de la alcaldía. Ese mismo d ía la con centración se repiti ó. así como la marcha. esta vez hasta el
cuartel de bomberos de la calle Provenza. (Ver anex o n.?
2. en columna adjunta.]
La comisión provision al se entrevistó con el pr imer
teniente de alcalde. quien. sin dar ninguna respuesta, citó
a sus componentes para el d ía siguiente con el fin de parlamentar con Viola.
"Mundo Diario" informaba de las siguientes palabras de Trav é: "No habrá represalias par a nadie por

13

�manifestarse y pedir las cosas con orden, tal como se está
haciendo ahora.» La prensa se hallaba presente en la reunión. A la salida de la misma, la comisió n informó de los
resultad os de la entrevista, solicitando ayuda para los
bomberos que llevaban cuarenta y ocho horas acuartelados en condiciones muy duras . Se puso de relieve que en
este cuerpo los oficiales se hab ían sumado a la actitud de
los bomberos.
Al día siguiente, nueva concentración, cada vez más
numerosa (más de cuatro mil personas ), e intento de
entrevista con el alcalde, que se fustró por su negativa a
admitir a la prensa en dicha entrev ista.

Lunes día 16: nueva concentraci ón
y negativa de Vio la
El lunes, día 16, nueva concent ración pacífica y
entrevi sta de la comisión provisional con Viola. Repuesta: un NO rotundo a todas las peticiones. El alcalde se
declara ba illco1lipefel1fe e insistía en que el Ayuntamiento
no tenía dinero. Anunciaba la presencia del señor Mahillo
del Servicio Nacional de Inspecció n y Asesoramien to de
las Corporaciones Locales de Madrid, 'quien iba a iniciar
un estudio de la situación . Hoy sabemos cual fue el resultado de dicho estudio : no hay ningún obstáculo legal
para que el Ayuntamiento, sin necesidad de ir a Madrid,
resuelva los prob lemas planteados.
Este día el paro se había generalizado a la casi' totalidad de las dependencias. El personal concentrado en la
plaza decidió permanecer en la misma hasta las' 20,30
hora s. Entre tanto, a cien metros de allí, los reyes eran
recibidos en el T inell por. un V iola más nervioso que de
costumbre y que pro nunció frases ininteligibles.
Con la llegada de fuertes contingentes de policía
armada se decidió abandonar la plaza, aunque algunos
grup os eran partidarios de quedarse hasta el final. Se marchó en manifestación por la Puerta del Angel hasta la plaza Cataluña. Una vez allí, un policía municipal, a trav és
del megáfono justificaba la decisión diciendo: «compañeros, comprended que no nos podíamos enfrentar con los
compañeros (sic) de la policía armada, no nos hemos ido
por cobard ía.» Esta actitud comprensiva no fue correspondi da .

14

Masó, les había prometido el estudio y ate nderles, hacía muchos
meses. Naturalmente, tuve que mantener lo ya dicho . U no de ellos dio
nombre y categoría para recibir la
contestación, que le doy por carta
de igual cont enido a esta nota, para
general conocimiento :

LA NOCHE
DE LOS
FUNCIONARIOS

A . Las peticiones son numerosas:

l . Plus lineal mínimo de cinco mil
pesetas mensuales; 2. Su IR TP a

M artes, día 17: huelga genera l de funcionarios

Ese día, la huelga fue practicamente total, excepto en
las oficinas centrales de la plaza de San Jaime. En muchos
centros se realizaban asambleas y sobre la una de la tarde
narios de inferiores "co eficientes" unos seis mil funcionarios confluyeron allí para realizar
(1,3 a 2,1) el salario mínimo (que una asamblea general y decidir la posición a tom ar ante el
me informan perciben en diferencallejón sin salida al que les habí a abocado la posición de
tes) ; 4. Incluir en "plantilla" al "eV iola.
ventual"; 5. Cumplir una promesa
En el patio interior de la Casa Gran se inform ó por
del señor Masó de percibir la paga
extraordinaria de julio, sobre salario depen dencias sobre la situación y posibilidades del paro .
A las dos de la tarde se comunicó que la policía municipal
"1"
fea y no eI " b
ase" .
se declaraba en paro total y que a las tres y media un alto
B. La relación de los funcionarios
jefe de la policía municipal -señor Rojo- había agredido
con el Ayuntamiento está reglada ,
a un guardia urbano produciéndole heridas de pro nóst ico
por leyes y reglamentos , aparte de
reservado.
lo s condicionamientos resultantes
C on la llegada de varios centenare s de guardias' urbadel vigente presup uesto de 197 5,
nos
pro cedent es de distintos cuarteles, la decisión estaba
naturalmente aprobado antes de
tomada. La asamblea permanecía en el Ay untamiento
nuestra pose sión . Por , ello . hemos
dado cuenta: a. A la D irección hasta recibir una respuesta a sus peticiones y se convocaba
General de Administración Loca l, el paro rotal para el miércoles, día 18 , desde las ocho de
atendido el número de dichos fun- la maña na.

cargo de la Corporación (significa
un aumento real para ésta del
13,63 %); 3. Asegurar a los funcioL a Guard ia Municipal de Tráfico
entre los aplausos de sus conciudadanos. La respuesta de la administración no se hizo esperar: la militarización .

(La entrevista de noviembre vista

por Viola en su nota oficial (de la
prensa)
El pasado jueves, día 4, a las 14
'ho ras aproximadamente. mi .secretaria me adv irtió que una comisión de
funcionarios quería entrevistarse
conmigo para entregarme un documento . Accedí . a los pocos minutos.

personánd ome en el salón del "Quijote" , donde se encontraba un grupo
integ rado por diez o quince personas.
Me entregaron un escrito , a máquina. sin firma. así 'como uno s plie-

gos separados que formaban varios
fascículos, con firmas que, según
aquel escrito, ascienden a 3 126.
Pidieron que la leyera y que tomara
una decisión, enseguida. pero . a
poco de conocer su contenido . les
co ntesté que era preciso un detenido
estudio : me apremiaron para hacerlo

en muy breves días y les repliqué
que podía ser de la compe tencia de
la Comisión Ejecutiva o del Consejo Pleno. Vo lvieron a insistir que
también el anterior alcalde, señor

cionario s y la importancia de sus

peticiónes, siendo prob able que se
desplacen a Barcelona altos funcio-

Preparándose para pasar la noche

narios de dicho centro directivo.

Se empezaron los prepa rativos para pasar la noche.
C omo caídas del cielo empezaron a aparecer mantas,
compartió nuestro criterio de objeti- sacos de dormir, linternas de butano (no se descartaba
vidad y estudio ante tan delicado que trataran de aislar a los reunidos cortando la luz y el
planteamiento.
teléfono) y cantidades ingentes de bocadillos . Por el
En virtud de todo ello, espera- megáfono se daban instrucciones y se leían mensajes de
mos la asistencia de la superio rida d solidari dad. Los mozos de escuadra de la Diputación
y. entre tanto . ordenamos un estuenviaron botellas de coñac y mantas, el ICESB (Institut
dio de plantillas ind ispensables y de
C atólic d'Estudis Socials de Barcelona) nara njas y seis
condiciones adecuadas , por grupos y
mil pesetas para víveres. El ambiente era de gran compahasta por casos si fuere menester, a
fin de armo nizar la necesaria pro- ñerismo. En un cuartucho habilitado como sala de prensa
ductividad de la función , que precisa se grababan entre vistas para la radio a la vez que se manla ciudad y no mermar sus expectati- tenían contactos telefón icos constantes con los periód icos.
Hubo un momento de alarma cuando aparecieron
vas en obras y servicios mínimos.
con la dign a y merecida remunera- fuerzas de la reserva especial de la policía armada en la
plaza San Jaim e, pero la calma se restableció cuando se
ció n de sus funcio narios.

dentro de breves días ; b. A la Comisión Ejecutiva, celebra da ayer, que

( ,

15

�bastantes con pistola . no debía infundir mucho ardor
comba tivo a aquellos policías armad os.

supo que estaban allí por una manife stación de padres de
escolares .
La comisión empezó a plant earse la ne cesidad de
organizar algún t ipo de activ ida d para pasar la noche. Un
miembro de la camisón. conocido por su aust eridad. est aba bastante alarma do por la abundancia de bot ellas d e
coñac. ante la posibilidad de que aquello pudiera convertirse en una bacanal. E l megáfono empezó a habl ar :
«compañeros. la noche es larga. no os bebáis todo el
coñac ahora. guarda dlo para cuando h aga más frío. »
Silencio .

L a policía dispara los gases
De to das maneras. sonaro n los estampidos secos de
los fusiles. seguidos del «p of» de la bomba lacrimógena al
esta llar en el suelo. M ás de seis granadas llenaron el edificio de una densa y asfixiante niebla. que impedía ver y
respirar. La con fusión fue espantosa. La mayoría de los
funcionarios sufría n por primera vez los efectos de una
bomb a lacrimógena. D e todas formas. en aquel momento, no se sabía si los estampidos de los fusiles habían lanzado gr anad as o b alas. Además. se desconocía lo que les
esperaba si salían a la plaza: ¿ serían detenidos. golpeados. las dos cosas o se les dejaría en paz?
L a mayor part e de los funcionarios subieron por la
escalera principal hasta la antesala de la alcaldía; otros lo
hicieron por la escalera trasera. junto a la puerta de la plaza San Miguel. y otros quedaron desconcertados o paralizado s por el miedo entre el humo de la planta baja.
Un miembro de la comisión se encontró en uno de
los pasillos a T rep at. jefe de la policía municipal . y a Abella, segu ndo ten iente de alcald e. a los que intentó persua·
dir de la necesidad de que el alcalde recibiera a la cornisión, así como d e ponerse en contacto con el gobierno
civil. para pon er fin a una situación que podía desembocar en un enfrenta miento sangriento. La respuesta fue :
« E n estos mom entos. el orden público está en manos del
ministro de la Gobernación.»

Interviene la policia armada

y en esas estábamos , cuando se oyó otro megáfon o ,
más lejano pero de voz más cortante. D os compañías de
la reserva especial de la po licía armada , al mando de un
teniente coronel. y con un to tal de unos doscientos hornbres, conminaban a d esalojar el Ayunta miento. Rápidamente se montó un d ispositivo de d efensa. L os bomberos
y policías municipales se coloca ron delante. taponando la
puerta; el resto de lo s funcionarios. al fondo del pati o. L a
comis ión pro puso a la asamblea dial og ar con la fuerza pública para cana lizar pacífi camente la situación . Pero est a
propuesta fue atajada por la policía con estas palabras:
«Esa comisión no existe. L es están engañando a ustedes.
El gobierno está decidido a la milit ariz ación. Desalojen
pacíficamente el edificio y no sucederá nada. » Nuevamente. silencio.
Viola: «la ley se ha de cumplir... »

16

E nto nces. la asamblea apro bó la iniciativ a de la
comisión d e ir a parla menta r con el alcalde y concej ales
reunidos en el primer piso para negociar la salida. Simultáne amente. el mando de la policía armada subió a habl ar
con Vi ola, y según un testigo presencial. le dijo: «Señor
alcald e. le pido que recons idere la situación; ahí abajo
hay dos mil per sonas encajonadas. y pueden producirse
rnuertes. » A lo que Viola respondió: « E jecut e sus órdenes. M i vid a ta mbién peligra. pero la ley se ha de cumplir. » Después de abrazar a Vi ola. según algunos testigos.
el teniente coronel bajó a la plaza y ordenó a sus fuerza s.
provista s de caretas antigás y fusiles lanzagranadas, que
disparasen. Tuvo que repetir las órdenes varias veces y. al
parecer. hub o que obligar físicamente a hacerlo . Es de
suponer' que la visión de quinientos bomberos con sus cascos. sus ros tros decididos y sus cinturones de cuero con
garfios. respald ados por otros tantos policías municipales.

«Se decide a salir... »
En la ant esala de la alcaldía se improvisó una asamblea entre los que se habían concentrado allí. Se repetían
los llam ami entos a la calma en medio de ataques de histeria y cuan do ya empez aban a llegar hasta allí los efluvios
del gas. Finalmente , en vista de lo insostenible de la situa.
ción. se decidió a salir.
Llegan los coches de los bomberos

El homenaje del pueblo de Barcelona a sus bomberos en lucha. Entidades cívicas y particulares ofrecen 110-

res al monumento al bombero de la
calle Villarroel.

Pero la ten sión sólo había empezado. Cuando los
encerrados salieron. veinte coches de bomberos. la totalidad del parque. llegaron en tromba a la plaza de San Jaime, rodearon a los coches de la policía armada y permanecieron con las sirenas encendidas. El espectáculo. visto
desde la 'plaza fue alucinante. Un grupo compacto de
ciento y pico policías armadas ve de repente cómo un
monstruo rojo aullante, desprendiendo destellos amari-

17

�llos, se le echa encima a cerca de ochenta kilómetros por Comunicado de la Comisión de
hora. Y detrás vienen más y más. Los policías, despavori- Funcionarios, elaborado el día 12
dos, se dispersan en todas direcciones; e! primer coche en respuesta a la nota de la Alcaldía.
frena a un centímetro de donde estaban los armadas. De! (ANEXO pág. 15)
coche salta a tierra un bombero que, furibundo, se encara
"La ciuda d conoce la actitud
con e! primer policía armada que encuentra y le dice:
decidida y cada vez más extendida
«¿ D ónde está vuestro jefe ?» El policía excitadísimo, saca
del person al del Ayuntamiento de
la pistola, apunta al bombero y le grita: «¿ es que nos que- Barcelon a. en defensa de sus reivinríais matar a tod os?» Y e! bombero responde: «dispara, dic acion es econ ómicas y laborales.
anda».
N uestras justas reivindicaciones
Por otra parte, varios jóvenes policías municipales, •correspo nden al rechazo total de la
conla pistola en la mano, eran sujetados por compañeros situación que Impera en las altas
mayores y por bomberos, evitándose la masacre . Otro esferas del Ayunt amiento y concrepolicía municipal, también pistola en mano, se golpeaba tamente de la falta de racionalidad,
la cabeza contra la pared para no disparar. Los mandos los int ereses creados y, en fin, la
de la policía armada, en medio de la confus ión, trataban ausencia de clarid ad y repre sentativida d en la forma de llevar las cuesde dom inar la situación a su modo. El teniente coro ne!
iba diciendo «hagan honor al uniforme », mientras que a tiones relativas al personal.
H ay se ha repetido la concent raun sargento se le oyó decir a un número armado de
ción y marcha de más de cuatro mil
metralleta, y señalando al grupo de bomberos concentrafuncionar ios de todas las catego rías
dos frente a la Diputación: «si hacen algo, cargue y dis- y dependencias. unidos por primera
pare»; a 10 que, parece ser, que e! número contestó : «no vez en defensa de un estatuto digno .
puedo , mi sargento)).
N os dirigimos pues a la op inión
Por parte de los bomberos y policías municipal es, su pública:
máxima preocupación era que no sucediera nada a los pai• Pedir la solidarida d ciuda dasanos. «Iros de aquí, dejad esto para nosotros», repetían.

18

Simultáneamente, los bomberos intentaban entrar en
e! Ayuntamiento para rescatar a los posibles desmayad os
que hubieran quedado atrapados dentro de! edificio. P ero
una ba rrera de policías, situada en la puerta, impedía e!
acceso. Un bombero se dir igió a un brigada de la policía
armada y le dijo: «¿ no sabes que mi obligación como
bombero es entrar a por gente y sacarla?»
Los protagonistas de la «noche» todavía no se explican cómo aquello no se convirtió en una matanza, pero lo
que sí es cierto es que la situación se salvó gracias al
valor, serenida d y sentido de responsabilidad de los bom beros y policías municipales.
Poco a poco, la tensión fue decreciendo y se decidi ó
'abandonar, la plaza, Los bomberos, con lágrimas en los
ojos, decían a los paisanos : «lo sent imos, no hemos podido hacer m ás. » Los paisanos, emocionados, sólo podían
responder vit oreándoles, aplaudiendo y gritando «unidad, unidad». Un motorista de la policía municip al, también llorando, contaba cómo , una noche de patrulla,
había estado a punto de morir por los tiro s que habí a reci-

municipales) se compone básicamente de los siguientes

puntos :
•

•

Ad vertir a la op inión, si es
que hace falta, pues bastante
claras están las cosas, de lo
injusto de los argumentos
dad os por la alcaldía en su
nota de prensa.

•

Decl arar que la alcaldía, y el
grupo de altos jefes que

dora , sin perjuicio del posterior que se produzca tra s las
modificacione s legales que
permiten aumentar los coeficiente s de lo s funcion arios

que en la actualidad , con el
beneplácito del Ayuntamiento , perciben un salario base
inferior al mínimo legal .
•

ha querido decir que el mismo compense con un plus
equivalente a la cantidad
detraída por este concepto a
los funcion arios.

•

nes y demandas que tambi én
merecen respuesta, segu ra-

ment e porque sólo al Ayuntarniento compete resol verlas. y nada tienen que ver
Madrid ni la ley en estas
cuestiones (P AMEM. ho rarios , erc.}
•

po las justas reivindi caciones
del mismo, así como su
deseo de poseer representantes democráticamente elegi-

la situación laboral de bomberos. policías. matadero,

P edimos tambi én solución al
problema de los más de dos
mil eventuales. mucho s de
ellos con años de tra bajo en
el Ayuntamiento y sin un
futuro claro , mientras no se

solucione para to da la Administr ación Públi ca la entrada
única igual para todos y
racion al en los empleos públicos.

dos a través del hoy inoperant e Colegio de Funcionanos.
Repetir que nuestra platafor-

La not a del Ayuntamiento
silencia varias reivindicacio-

nes de personal, vienen desconociendo desde hace tiem-

ma reivindi cativa (basada en

¡RTP a cargo del Ayuntamiento , petici ón que siempre

tom an decisiones en cuestio -

•

Un aumento lineal de siete
mil pesetas, como muestra
de nuestra actitud negocia-

na ante una situació n que no
puede co ntinuar.

.)

Los bomberos en ayuda de los «paIsanos))

hospitales, museos, vialidad
y todas las dependencias

•

La Alcald ía olvida que la
Diputación de Barcel ona,
además de estudiar un
aumento lineal, abona a su

bido en la barriga por defender a un policía armado atacado por un ladrón.
«No existía ya ninguna diferiencia
con los arras trabajadores»

•

Estaba ya clarísimo .para todo e! mundo que no existía ninguna diferiencia entre un trabajador de la administraci ón y los demás . Se les había gaseado, desalojad o,
como ocurría casi cada día con los trabajadores de la
construcción, de! metal, de! textil , etc.
Se abandonó , pues, la plaza, iniciándose la gran
manifestaci ón que, de doce a una de la madrugada , recorrió las calles de la ciudad entre e! ulular de las sirenas y
gritos de «Vi ola, dimite , e! pueblo no te admite». Los
sentimientos de los manifestantes eran una mezcla de
rabia, humillación, sensación de impotencia. Pero, por
encima de esto, pesaba mucho más la conciencia de que,
pese a todo, aquella noche habían conseguido una gran
victo ria, porque se encontraban más unidos que nunca ,
por haber dominado la situación, po rque Viola, con su
actuación salvaje 'e irresponsable, había puesto en evidencia ant e todo e! país la sinrazón de su postura y la justicia
de la de los funcionarios.
La «manifestación de las sirenas»
La crónica de la «manifestación de las sirenas»,
como la llamó «Canig ó», la dejamo s para un testigo al
que no se puede acusar de parcialidad hacia los funcion arios : la propia policía gubernativa. Lo que sigue es la
transcripción de las conversaciones de los coches de la
policía entre si y con e! puesto de mando, captadas por la
radio y grabadas en cinta:
- H 25 comunica que se encuentra aquí, en la calle
San Jaime (sic). La calle está obstruida por los bomberos,
y ha habido un municipal que ha hecho mención al decirle
nosotros que se reportase, ¿eh?, y que accediese a una
comp ostur a razon able.
-RTO enterado, H25, echen pie a tierra, echen pie
a tierra y sigan hacia la plaza San Jaime , y pónganse en
contacto allí con e! teniente coronel, J2. Cambio.
-2 I 0, me comunica e! señor jefe de sala que siga a
esra., concentración de personal en la dirección que
tomen y vaya informando.
-Recibido. También iba a decir que ahor a' también
se ponen en marcha los vehículos, cambio.
:...Bueno, pues continúe usted detrás de ésto s de a pie,
a ver la dirección que toman y como van, y vaya informando de la situación .

19

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
      <file fileId="199">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/663/CuadernosPrimeroMayo_1976_n3_NosotrosLosFuncionarios_PM_Part2de2.pdf</src>
        <authentication>157da5d960656112f28c8886710c7cfe</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41923">
                    <text>20

-J3 . He llamado a J2, pero J3 está arriba. Esto ya
está totalmente despejado. En cuanto a lo de dentro, ya
ha salido toda la gente, ha habido sus más y sus menos de
humillo, pero vamos. Y ahora ya se están marchando porque los coches de bomberos que habrás oído hablar es
porqu e los de dentro, que no querían salir, llamaron ellos
pidiendo auxilio. Ya listo el auxilio, se ha acercao todo el
mundo ... ya los coches están arrancando, la plaza ya está
bastante despejada y ahora esperemos que arranquen los
coches de bomberos, que son bastantes y que van por
Fernando ... y después de eso hablaremos, porque todavía
quedan por aquí, pero vamos, esto ya es quedar cuatro,
seis, ocho grupillos, peo 10 más importante, que era que
estaba la plaza ocupada por los coches y por camiones de
bomberos, éstos ya están saliendo y están arrancando, de
manera que (se oyen sirenas) de momento la cosa va bien.
(A partir de aquí, todas las conversaciones tienen como
música de fondo las sirenas de los bomberos.)
- ... ahora lo 'importante aquí es que se están marchando los coches, porque esto era un diluvio de coches
de bomberos.
-]3 para RTO (bastante nervioso) desde luego, tod a
la manifestación, que verdaderamente aquí ha sido una
lucha, desde luego ha habido, es decir, que ha habido hasta intentos de sacar la pistola, algunos señores de éstos, y
ha habido que, es decir, éstos van con sus coches, parque
completo de bomberos, van por la calle de san Fern ando
(sic) y creo que van hacia la plaza Cataluña. Cambio.
-J2. Dice el alcalde que convendría que aquí se quedara al menos un retén, yo no creo, no lo creo necesario,
pero sí considero conveniente que se quedara un 2 para
vigilar las puertas y todo eso, 10 menos avisar si vuelven a
tratar de reintegrarse aquí, no creo que lo hagan, pero en
fin ellos tienen mucho miedo de que les vuelvan a ocupar
el...1a...el al...el...1a alcaldía, vamos. Cambio.
-Entendido, J2 . Ahí, de momento, hasta que comuniquemos nosotros abajo, a ver si dejan un 2, podríamos
dejar una escudera de las nuestras y ya sabe J2 que tenemos en servicio el M I O con todos sus efectivos que se ha
dirigido a plaza Cataluña y ahí tiene para maniobrar el
RTO y el H25 para 10 que quieran disponer de ellos,
cambio.
- H 25 va a seguir detrás de la manifestación.
-Entendido, J2, cambio y corto.
-MIO, estén alerta por 10 que pueda suceder.
- Enterado, J3, estamos alerta. A los coches, ¿se les
bloquea o se les corta el paso o se les deja caminar?
-MIO, a los coches hay que dejarlos continuar, contra esto de momento no hagamos ninguna resistencia.
Cambio.

personal las pagas reglamentar ias sobre el sueldo real y
sobr e el sueldo ba se, y ésta
es otra petició n que hacemo s
nuestra.

El funcionario . el tra bajador d e
la Administr ación P ública, no pid e
un trato de favor ni menos horas de
trabajo. Pid e salario igual a trabajo
igual. Pi de una organización representativa de sus intereses: ahora el
Colegio Provincial, ma ñana el Sindicato .
Barcelona. 12 de febrero de 19 76 .

Comisión provisional de funcion a-

Un dirigente de los po licías mun icipales se dirige a sus compañeros de

rios y empleados del Ayuntamiento
de Ba rcelona.

trabajo en una asamblea masiva de
funcio narios.

"Mundo D iario" 1 3-febrero-76

N ot a de los funcionari os tr as la
nocbe del 17 d e febrero

I. H acemos responsable a un
alcalde, al que no reconocemos ya
como alcalde, de la situación que se
pro dujo en las Casas Consistor iales
con el lanzamiento de gases lacrimógenos y disolución de la asamblea
reunida pacíficamente.

2. La comisión ejecutiva reunida
en la planta primera no dió otra respuesta a los funcio narios que las

nega tivas y el gas lacrimógen o.
3. A esta situación se ha llegad o
tras más de un año de pasivid ad,
promesas , amenazas y esperas. que

no han resuelto ninguno de los problemas planteados . L a última semana de paros, co ncentraciones y marchas pacíficas ha demostrado hasta
el colmo que las autorida des muni cipales só lo quieren una cosa : mante-

M anifestándose ante la Jefatura
Municipal de Tráfico . Los funcionarios se solidarizan con los guardias
militarizado s.

ner el principio de autoridad y dejar
los problemas sin resolver. Q ue la
ciudad no funcione . qu e los funcionarios y emplead os siga n sometidos
a un régimen que dicen que es de

privilegios y en realid ad es de indig-

- Enterado, ]3.
- El personal, con vehículos y todo va bajando hacia
arriba (así), la cabeza sigue Rambla arriba , y van más de
trescientos guardias urbanos y más de mil en total.
- M I O, en estos momentos salen por las Ramblas
unos cuantos coches con un motorista delante, los bomberos vienen tocando las sirenas y con sus iluminaciones,
cambio.
- Enterado, M I O, mientras que no hagan ninguna
locura, corta r tráfico y demás, déjenlos circular, cambio.
- Enterado, J 3, siguen ahora mismo hacia plaza U niversidad, cambio.
-MIO para notificar que han pasao unos veinte
coches con sus sirenas y, ahora, se ve justo a la salida de
las Ramblas, en estos momento s se ve venir bastant e personal, con dos o tres coches con sus sirenas y con sus...
lámparas, allí vamos, con sus farolillos, pues viene mucha
gente, cambio.
-Enterado, M lO, estén a la expectativa y ya diremos si hay que intervenir, cambio.
- M 1O para notificar que en estos momentos suben
por la calle ésta... Rambla Cataluña, con unos cuantos
coches, ya oirán ustedes las sirenas... En fin, pero van
momentáneamente pacíficos, cambio.
- Recibido, M l O, d éjelos, déjelos que continúen,
cambio.
- H 2 5 es para comunicar que ahora mismo cruzo
con el M 10 . Yo considero que es demasiada gente det rás
de ellos. Somos dos compañías , cambio.
-No conviene, no conviene que sigan todos. El
M 1O quedará en plaza Cataluña. Ustedes, a bastante distatlcia,.a bastante distancia, continúen, cambio.
-Ya me voy acercand o yo, síquela tranquilo, tran quilo, a ver como va la cosa, va bien, va bien, va estupendo, estupend o.
-Van calle Aragón para adelante cubriendo toda la
calzad a.
- En esta zona hay mucha circulación y estafan interrumpiendo.
- Pues sí, está interrumpida" aunque no mucha.
- H 25 , es para comunicar que de momento se dirigen por la calle Aribau como hasta ahora.
- Entendido. Si siguen en esta dirección es que va
bien, cambio.
- Lo único que hago constar es que se le está agregando numerosos grupos de paisanos, cambio.
- Entendido, H 25. Esté a distancia, no lo siga muy
de cerca.
-26 en Perecamps están asistiendo a cuatro o cinco
de los municipales, cambio.
21

�- Bueno, esta gente está entrando al parque de bomberos, cambio.
.
- 2 6, bueno, me encuentro aquí en Perecamps con
este individuo eeeeehhhh... Efectivamente, han asistido
aquí a cinco empleados aquí municipales, cambio.
- Bien, mire a ver de hacerse cargo de los partes médicos, ya les diremos lo que deben hacer, cambio ,
- ¿ N os hacemos cargo de los partes médicos?
- H an entendido bastante bien.
- H 25, bueno, parece ser que todos los coches están
encerrados en este cuartel de Provenza, eh, y de momento no hay nada, cambio.
-Debe haber algunos grupos de individuos alrededo r, pero nada más, cambio.
-210, bueno, los bomberos se han quedado aquí en
su cuartel... El resto de los municipales están en la calle
Casa novas pabajo.
- ¿ Cuántos van aproxim adamente ?
-Pongamos quinientos, cambio.
-210, aquí delante del cuartel de bomberos, que se
han metido con 28 Y han efectuado algunos disparos.
- ¿O sea que los bomberos se han enfrent ado a 28 Y
28 ha tenido que hacer uso de las pelotas?
-No se han enfrentado, se, eeeehhh. han manifestado desde el parque ' contra ellos, y, sí, y 28 hizo un ...
solo una pelota, cambio.
-226, bueno, voy a llevar al hospital este part e
facultativo y luego ya llamaré a ver que hacemos con
estos cuatro, cambio.
-Entendido.
-Atención 26, atención 26 . Los restantes part es
facultativos pertenecientes a los funcionarios intoxicados
tienen que traerl os a jefatura.
-21, bueno, es para informar que cuando llegaron
aquí, al parque de bomberos, hubo un señor que sacó más
fotografías , eeehhh, a la cabeza de la manifestación. N o
fue posibleeee cogerlo puesto que venía en la manifestación. Cambio.
- Entonces es de suponer que el maniii... el... que ha
sacado las fotografías era de los municipales, cambio.
-Bueno, eso, tanto' como eso no le podemos decir yo
casi apostaría que sería un periodista, cambio.
- Bien, yo de lo único que le puedo inform ar es que
han sacado unas fotografías a la cabeza de la manifestación. Nosotro s no le hemos podido echar mano porque
iba en la manifestación, cambio.
- Bien, recibido.
- Supongo que aquí será la central de bomb eros.
- Si, sí, retiraros, retiraros de ahí, pero que quede un
22 retén, cambio. (Fin de la transcripcción.)

nidad y desprecio. todo esto es lo de
menos.
4 . Repetim os los puntos esenciales de nuestr a plata forma :
a) Au ment o lineal de siete mil
pesetas
b) Salario base igual al mínim o
interprofesional
c) So lución a los eve ntuales
d) Compensación por el IR TP
para los coeficientes inferiores. .
Además de estas peticio nes. exigimos. tal como prometió M asó, que
las paga s dobles sean sobre el sueldo
real y no el base; que se paguen los
domingos y festivos trabajad os;
mejora de servicios asistenciales.
concesión de permisos reglamentan os, etc.
5. Los argumentos de Vi ola
sobre imposibilidad de me d ios
monetar ios y legales para resolver el
problema se han demostr ado falsos
a través de dos hechos concretos :
- E l jefe del Servi cio de Inspección y Aseso ram ient o de la Administración Local. seño r M ahillo,
reg resó a M ad rid después de declarar qu e Vi ola podía solucionar el
problema perfectam ente co n los fono
dos municipales de que dispo ne.
- U na hora antes de la intervención policíaca. el señor Trav é, primer tenient e de alcalde. infor mó a
algunos de los funcionarios prescntes en la asamblea sobre las propuestas concretas que pensaba presentar
en la ejecutiva que estaba a puntO de

iniciarse. y que consistÍan en la apertura inmediata de negociac iones
sobre la base 'd e una importante co ncesión de aumento lineal para todos
los funcionarios.
6 . P or encima de todo pedimos y
exigim os, nada de represalias co ntra
un movimiento que ha sido y es
pacífico. reivindi cativ o, unitario y
JUsto.
7 . La respuesta ha sido: inv asión
del Ayuntamiento por los gases

lacrimógenos. militarización de
bomberos y policías. quin ce funcio narios asistidos en Pere camp s, dos

enfermeras brutalmente apaleadas
por la policía en la calle Pro venza a
la una de la madrugada. detenci ones
en la plaza de San Jaime el miércoles
por la mañana. etc.
8 . Agrad ecemos la ayuda llegad a
de lugare s diversos y pedim os. a
todas las organizaciones representativas y centros de enseñanza y trabajo de la ciuda d. su apoyo.
9 . N o a la militarización. Que
bomberos y policías vuelv an a su
situación normal. Que se reconozca
a nuestra comisión provi sional. Que
se fije fecha de elecciones por el
C olegio Provincial. Q ue se ga rant icen los mínimos que pedimos.
Aho ra. como siemp re hasta ho y.
estamos dispuestos a abrir un di álogo que ponga fin a esta situación.

Comisión provisional defuncionarios y
empleados del Ay nntamient» de Barcelona.

DE LA «NOCHE
DE LOS
FUNCIONARIOS»
AL «PLENO DE
LA VERGÜENZA»
18 de febrero: paro generalizado

Al día siguiente, 18 de febrero, a las ocho de la
mañana ya empezaron a concentrarse e; los alrededores
del Ayuntamient o funcionarios de los diversos servicios
municipales. Las informaciones corrieron de boca en boca
y todo aquellos que iban llegando al trabajo tomaron
mayorit ariamente la decisión de no entrar. T an sólo algunos casos muy aislados (funcionarios que ocupan altos
cargos), se obstinaron en «cumplir con su deber" y penetraron l'I1 el Ayuntamiento. actitud que naturalmente provocó la indignación de los concentrados en la plaza.
El paro fue total en el edificio cent ral y en las dependencias. exceptuando los cementerios. T ambién se registraron paros de solidaridad en el Patronato Municipal de
la Vivienda y en el Consorcio de Información y Documentación de Cataluña. y se recibieron not as de adhesión
por parte de empleados municipales de H ospitalet y del
movimiento de los TAP (T rabajado res de la Administración Pública).
La militarización
Los periódicos de la mañana ya publicaban el decreto

de militarización de bomberos y policía municipal, decreto que, al parecer, ya se hallaba redactado con anteriori dad. Bomberos y policías no se encontr aban. por tanto.
entre los que. reunidos en el patio de entrada del edificio
consisto rial. celebraron una asamblea.
Los jeeps de la policía patrullearon constantemente
por los alrededores del Ayunt amiento e impidieron cualquier tipo de concentración. Sin embargo. y a pesar de' los
inconvenientes que acarreab a la falta de espacio y de
megáfono. la asamblea pudo prolongarse durante más de
dos horas, en las que se estuvo informando y discutiendo
sobre las actitudes a tomar . Alrededor de las once y

23

�media. la fuerza pública desalojó el patio y disolvió la
concentración.
La comisión de representantes hace pública una nota
A última hora de la tarde. la comisión de representantes hacía pública una nota. Al mismo tiempo. se conocía otra de la Alcaldía. firmada por el «alcalde» y tod os
los miembros de la corporación exepto siete. en la que
además de lamentar los hechos ocurridos y afirmar su
confianza en la voluntad de servicio y espíritu de colaboración de los funcionarios. declaraban que era su deseo
encontrar fórmulas para resolver los problemas. y que por
ello nombraban una potencia constitu ida por los concejales Calvo. Sahún, Cañellas y T arragona.
La situación de paro, práctic ament e total, se mantuvo durante el jueves, día 19. T an solo se trabajó con
regularidad en algunas dependenci as.

La noch e del encierro : especración
ant e bomberos y policias. Poco después se prod uciría d desalojo de los
encerrados con profusión d e gases
lacrimógenos.

Con los concejales de la ponencia
Por la tarde. la comisión provisional de funcionari os
se reunió con los concejales de la ponencia. Las conversaciones se prolongaron durante más de cinco horas y se
pudo constatar que dichos concejales. al conocer las
revindicaciones ·que dicho sea de paso. ignoraban de foro
ma sorprendente-, reconocieron que estab an basadas en
razo nes de justicia.
A efectos de negociación. las revindicaciones fueron
desglosadas en dos apartados. por un lado el económico y
por el otro el de los eventuales. La comisión negociad ora
expuso como puntos previos de diálogo la condición de
que no se produjeran represalias de ningún tipo y plante ó
asimismo la necesidad de su reconocimiento como representativa de la asamblea de funcionarios. Estos punto s no
recibieron una respuesta satisfactori a.
Solidaridad con los militarizados
H acia las ocho de la tarde del mismo jueves. varios
centenares de funcionarios civiles se concentraron ante e!
cuartel de bomberos de la calle Provenza para expresar su
solidaridad con los compañeros militarizados. Se profirieron gritos de «unidad. unidad» y se aplaudió durante largo rato a los bomber os sin que las fuerzas policiales presentes int ervinieran. Al pie de! monumento al bombero
habían sido depositados multitud de ramos de flores por
24 parte de algunos funcionarios y se podIa ver. además. un

NOTA DE LA
ALCALDÍA
HABRÁ PLENO SOBRE FUNCIONARIOS
Pero el trámite preciso requiere:
tiempo .
A primera hora de la noche de
ayer recibimos la siguiente nota o ficial de la alcaldía de Barcelon a :
Ant e la reiterad a publicación de
noticias sobre la situación de los funcionarios del Ayuntamiento, para
general co nocimiento de los mismos
y de la opinión pública, se informa
de lo siguiente :
l. La Pon encia Especial compuesta por los concejales señores
Cal vo Sahún , Cañellas Sidós y
T arragona Corbell a ha celebra do
numerosas y largas reuniones. todos
los días laborables, con representa ciones de diferentes grupos de funcionarios o designados por los de
sus respectivas Delegaciones. Las
situaciones y los problem as de

dichos gru pos no son homogéneos y
el conjunto tiene gra n complejidad .
2. La Ponencia está procurando
acelerar su com~ido y redactar un
resumen de posibles propuestas en la
presente semana. Una vez redactado, tendrá lugar una reunión de los
miembros de la Corporación. para
preparar la actuación imprescindible
de los órganos del Ayuntamiento
(C omisión de Presupuestos, Comisión Ejecutiva y Consejo Pleno).
3. Para celebrar un Consejo Pleno, es preciso presc:ntar un dictamen
o propuesta concreta. que, previa.
mente, haya sido informado por la
Comisión Ejecutiva. Cumplido el
trámite: previo citado. se convocará
enseguid a el Consej o Pleno.
4. Las modificaciones de planriUas y retribuciones de funcionarios
son de la competencia del Consejo
Pleno y no dd alcalde o de la Comisión Ejecutiva y para quedar en
vigor. requiere su aprobación por la
dirección General de Administración Local. Sin estas aprobaciones
serían actos nulos.
5. El alcalde ha instruído a la
Secret aría General para la escalonada preparación de concursos para
prov isión de plazas vacantes de
plantilla, que puedan da r oporrunidad para acceder a ellas los funcionarios interinos o los de: contrata-

gran cartel con la inscripción: «Al bombero descon ocído» .
Esa misma tarde se celebró una asamblea de representantes con asistencia masiva. en la que se discutió
ampliamente y se acrodó suspender la huelga entreta nto
se celebraran las negociaciones. reservándose la decisión
de reernprenderla en caso necesario.
Al día siguiente -20 de febrero- todo e! personal se
reintegró al trabajo.

Las elecciones y la asamblea de representantes

En la mayoría de dependencias se iniciaron unas elecciones promovidas por los jefes respectivos y destinadas a
la constitución inmediata de una nueva asamblea de
representantes.
Esta iniciativa apareció como una maniobra. impulsada desde arriba y destinada a confundir y dividir a los
funcionarios. Sin embargo. la práctica fue demostra ndo
que los nuevos delegados elegidos se adhiriero n en su
mayor parte a la asamblea prov isional que había venido
funcionando hasta entonces. A parti r de este momento se
abandonó el término «provisional» para constituirse en
«asa mblea general de representantes» . Los disidentes de
esta actitud mayorita ria pertenecen exclusivamente a
dependencias municipales y se han distinguido a lo largo
del conflicto por su afición a los «méto dos tradicionales»
de arreglar las cosas en el Ayuntamiento (particularismos.
división en categorías. cohecho. erc.).
Así, en los días que siguieron a la reanud ación del
trabajo. e! problema se centró principalmente en la cuestió n de la representatividad. A pesar de que quedaba claconvenio.
ro que más de siete mil funcionarios apoyaban a la «corni6 . El proceso expuesto y necesasión
de los quince» -denominación de la comisión
rio requiere un tiempo . pero ha
negociadora-o los concejales de la ponencia tuvieron
seguido sin pausa . D ada la positiva
mucho
interés en recalcar que dicha comisión no era más
evolución de las reuniones con disque una entre varias.
tintos grupos funcionariales . es de
esperar que en breve se pueda preEl proceso de clarificación que culminó en una reusentar al Consejo Pleno una pronión celebrada en el Antiguo Hospital de la Santa Cruz y
puesta definitiva sobre las retribu- San Pablo. el día 1 de Marzo, consolidó definitivamente
ciones de los funcionarios. En tanto.
la representatividad de la asamblea. Se trabajó intensaesta alcaldía exhorta a todos al cum- mente en la organización y se crearo n varias comisiones
plimiento de su deber y a evitar
con funciones específicas: comisión de prensa. de coordicualquier actitud que pueda reprenación. de extensión. de asesoría y tesorería.
sentar un perjuicio para los servicios
Las reuniones se celebraron diariamente y las discupúblicos que el Ayun tamiento presta
siones se llevaron a cabo con gran vivacidad. Se insistió
a la comunidad .
en todo momento en las reuniones y discusiones por ceno
Barcelona , 10 de marzo de 1976. tros, que estaban en la base de las posteriores elaboraciones en la asamblea de representante s.
El alcalde .
25

�Las presiones. amenazas y maniobras de todo tipo
por parte de los superiores fueron constantes en todas las
dependencias. Diariamente corr ían rumores de expedientes y otra clase de represalias encubiertas. algunas de las
cuales llegaron a aplicarse. Las «listas fantasma» -procedimiento entre medieval y propi o de un parvulario, según
el cual, un funcionario del N egociado de personal se presenta en las dependencias a pasar lista-«, circulaban con
una frecuencia poco acostumbrada e iban dirigidas a
dependencias escogidas «estratégicamente» . En una ocasión el «listero » iba acompañado de dos personas desconocidas. ajenas a la casa, que se negaron a identificarse.
Hay que resaltar, sin embarg o, que el clima de solidaridad y la tensión de la lucha se mantuvie ron a pesar de
tod as las contrariedades.
Al acto de adhesión a los bomberos. se sucedió una
concentración con idénticos fines frente al cuartel de la
guardi a urbana de Montjuich.
El día 24 la prensa publicaba una nota del Ayunta miento en la que la ponencia especial comunicaba que
había recibido numerosas comisiones y que pensaba
seguir recibiendo informaciones hasta el día 25, para luego elaborar un resumen y alternativa de solución que sería
expuesto a los demás miembros de la corporación el 27 .
Hasta este momento la plataforma reivindicativa se
había concretado en los puntos ya conocidos. más la desmilitarización de bomberos y policías.

ULTIMA HORA:

El «estudio-proyecto» del Ayuntamiento
N o podemos dejar de mencionar el estudio-proyecto
que se realizó a instancias de las altas esferas del Ayunt amiento y que. a la hora de las negociaciones, se convirtió
en el documento base de discusión, impuesto por los concejales comisionados. Dicho estud io proponía unos
aumentos escalonados y arbitrarios. Como ejemplo de
ello, citaremos el caso de más de ochenta funcionarios de
coeficiente 1,9 cuyo aumento propuesto era de mil pesetas, y el de un solo funcionario del coeficiente 5 que
ascendía a treinta y una mil.
Las negociaciones se dieron por concluídas el 27 de
febrero con un acuerdo de principio -dado que el definitivo dependía exclusivamente del Pleno - que parecía
satisfacer a ambas partes y que se ajustaba de form a limitativa a la propuesta inicial de la comisión.
Este mismo día se celebró una reunión informativa
del Consistorio en la que los concejales de la ponen cia
informaron al resto sobre las conclusiones a las que se
26 había llegado tras las negociaciones. Inmediatamente des-

RENACE EL CONFLICTO
ENTRE FUNCIONARIOS Y
AYUNTAMIENTO
N ueve meses más tarde del co nflicto que da o rigen al presente
" Cuaderno" , renace el con flicto de
los funciona rios del Ayuntamiento
de Barcelo na (mientras observamos,
de modo significativo. el surgimientO de importantes movimientos reivindica tivos y de protesta entre los
funcion arios de los M inisteri os y de
las instituciones penite nciarias en
toda la geografía del Estad o español) .
El día 23 de noviembre de
197 6, el " C orreo C atalán" se hacía
eco del malestar que vo lvía a crearse
entre los funcionarios barcelon eses
muni cipales. al no ser atendi das sus
reivindi cacione s:
Los funcion arios del Ayuntamiento de B arcelon a pueden ser
nu evam ente un g rave problema para
el C onsistorio . Tras la visita que una
comisión de bomberos, en nombre de
sus compa ñeros, hizo al alcalde V iola hace unos días - visita que por
otra parte resultó totalmente negativa - , el malhumor se hizo sentir no
sólo en este cuerpo. sino en la Pol icía Municipal -que se ha solidarizado con los bomberos- y en el resto
de tr abajad ores del Ayuntamien to .
C on relación a la citada entrev ista V iola-bo mberos, según éstos han
informa do, el alcalde se declaró « incom petente para resol v er la cuestión ». sin dinero y que la solución le
correspo nde al G obie rno. Ante esta
actitud a parti r de hoy. se ob servará
una actitud de paro interior. es
decir. sin realizar una serie de acciones qu e diar iamente llevan a cabo
co mo son por ejemplo la gimnasia y
demás ejercicios obli gatorios. y no
se asistirá a ciertos lugares calificados como de «no urgente». Por su
parte. la Polida MUllicipal. a través

de sus representantes, han rnanifestado también que to dos los argumentos utilizados por el alcalde sólo
sirven para «p erder el tiemp o» , Por
este motivo apoyan la postura de los
bomberos . Sus reivindicaciones son:
aumento de sueldo proporcional al
crecimiento del coste de la vida: tres
mil pesetas por cada domingo y día
(estivo tra bajado; 14 pagas anua les:
ho ras razonables convenientemente
pagadas; posib ilida d de acogerse a
la Seguridad Social cuan do se
encue ntren fuera de Barcelona ; suel-

pués, el Ayuntamiento hizo pública una nota que se caracterizaba por su inconcreción y vaguedad de los término s
empleados. La respuesta por parte de la asamblea de funcionarios no se hizo esperar; desglosada en ocho apartados, aludía punto por punto a todos los temas básicos que
el Ayuntamiento se negaba a tr atar con claridad. Se exigía en el plazo de una semana una decisión que resolviera
definitivamente todos los problemas.

do mínimo interprofesional; un día
y medio d e fiesta semanal; jubila ción vo luntaria a los 55 años y Iorzosa a los 60. co n el cien por cien de
sueldo .
HOY UNA ASAMBLEA GENE-

Paralelamente, la cuestión del Colegio de Funcionarios seguía evolucionando. Finalmente prosperó la petición, formulada por los funcionarios, de que fuera destituido el presidente. señor Aymar. Un a orden de la Dirección G eneral de Admini stración Local de primeros de
marzo nombraba un nuevo president e. El cargo recayó
sobre el señor José María Prat, jefe de negociado de
Mercados y Comercios.
La nueva situación -que en el panorama de relatividad supuso una victoria de los funcionarios- les permitió
la utilización de los locales del Colegio de Funcionarios
para las reuniones y la organización diaria de una comisión permanente para coordinar todas las cuestiones de la
asamblea .
Es de destacar el papel de la prensa diaria y de otros
medios de comunicación que - salvo raras excepcionesdesempeñaron en tod o momento una función fundamental en el desarrollo del conflicto. La objetividad y amplitud con que se trataron todos los temas favoreció en gran
manera el avance de la lucha por cuanto cubrió la deficiencia insalvable que constituía la precaried ad de la
comunicación entre los funcionarios.

RAL
P aralelam ente, los fundo narios
del AY/lntamim/o. han fund ado sus
puntos reiv indicativo s sobre los
siguient es: 1ncor poració n a plazo
fijo de to dos los eventuales a plantilla en el puesto realm ente desempeñad o; aumento lineal de 6.000

Destitución del presidente del Colegio

de Funcionarios

Nuevo plazo sin respuesta. La huelga y la «nona»

Los bomberos se manifie stan po r las
Ramblas en la noche barcelon esa .
La marcha se prol ongaría desde la
alcald ía hasta el cuartel general de la
calle Mallorca.

Elide marzo la asamblea de funcionarios decidió
por mayoría absoluta conceder un plazo hasta el 8 de
marzo para que el Ayunt amiento diera una respuesta concreta ; transcurrido dicho plazo, se manifestaban dispuestos a efectuar nuevas acciones.
Durante la semana fracasaron todas las gestiones realizadas por la comisión negociadora para ser recibida por
los concejales. Se alegaba la prioridad de los casos de
bomberos y policías. En realidad, resultaba obvio la
ausencia de voluntad para resolver unos problemas cuya
urgencia ya no permitía dilaciones.

27

�El día 8. tal co mo estaba pr evisto . se celeb ró una pesetas; salario real del cien por cien
asamblea en la que se deliberó sobre la acción qu e d ebía en caso de jubilación; equiparación
emprenderse. Se d ecidió ir de nuevo al paro total con al régimen de la Seguridad Social e
inmediato reconocimiento de los
concentraciones en la plaza a media mañana.
derechos sindicales.
Este mismo día. y coi ncidiendo co n la festividad de
Para tratar de coordinar todos
su santo patrono. se celebró un homenaje en honor de los los esfuerzos. esta tarde a las dos. se
bomberos. en el que participaron numerosos ciudadanos. celebrará en la Placa del Rei, una
entre los que se contaban muchos funcionarios y miem- asamblea general. Previamente a lo
bros de la asociación de vecinos de l' Esquerra de l' Eixam- largo de la mañana. se irán celebranpla, se concentraron ante el cuartel de la calle Provenza y do diversas asambleas locales en
depositaron ramos de flores . Se oyeron los conocidos gri- cada centro. A dicha asamblea genetos de "unidad. unid ad » y otros contrarios a la militariza- ral acudirán representaciones de
todos los cuerpos afectados. Dado
ción y a la continuidad d el alcalde.
Al día siguiente. la plaza de San Jaime volvía a apare- que parece próxima la celebración
cer como en los pasados días del conflicto; esta vez sin la del Pleno de Presupuestos -que el
presencia reconfort ante de bomberos y policías. La huel - alcalde Viola había anunciado para
ga se había segui do mayorit ariament e y se habían celebra- principios de noviembre-o los fundo asambleas en to dos los centros. La concurrencia masi- cionarios quieren presentar previa.
mente sus peticiones antes que se
va de funciona rios .contrib uyó a reforzar la confianza en
consignen las partidas destinadas a
la lucha y reafir mó. una vez más. su unidad. Muchos fun- ellos y. en consecuencia, se determicionarios portab an brazalet es negros en señal de duelo ne lo que van a cobrar. ¿HABRA
por los graves h echos oc urridos recientemente en V itoria.
DIN ERO ?
Ente las órdenes conmina to rias de la po licía armada
No parece probable que el Ayund e que se circulara . los mani festant es decid ieron dar vuel- rarniento previendo la posibilidad
tas a la plaza ordenadamente. L a «no ria» , co mo se le Ha- de tenerse que enfrentar otra va
m ó, se co nv irtió en la nueva modalid ad de mani festación con el problema de los funcionarios.
haya dispuesto en el Pleno extraoren la plaza d e San Jaime durante aq uellos d ías.
El co ncejal Tarragona empezó por aq uel entonces dinario -que por otra parte tampouna política perso nal a través de declaraciones a la prensa co se sabe si va a celebrarse o no-,
alguna partida destinada a satisfacer
y promovió unos contactos " informales» con la comisión
sus reivindicaciones. Por ello. se
de los quinc e. a la que convocó repetidamente con la
quiere que antes de decir sí o no a
int ención de formular una propuesta que se comprometía las cuentas municipales. se haga oír
individualmente a apoyar.
la voz de cuantos trabajan para la
A últ ima hora de la tard e del mismo día 9 de marzo. Casa Gran. Algunos piensan que
se celebró una asa mblea en la que. tras un análisis de la con un presupuesto ordinario que
situación. se acordó proseguir el paro un día más mientras ronda los 17.000 millones de pesese aguardaba la convocatoria definitiva del P leno munici- tas. el problema económico que puede presentar el aumento salarial de
pal.
El "alcalde» fue llamado aquel mismo día a Madrid la plantilla. puede ser perfectamente
para informar de la situación del func ionariado barcelo- cubierto, Faltaría saber ahora cuál es
nés. Según el señor G óm ez P icazo , director general de la opinión de los «cerebros grises»
Administración L ocal, «aunq ue el problema es municipa l del Ayuntamiento.
Por otra pane. pasado mañana.
y aferra y co mpet e al Ayuntam iento de Barcelona. guarjueves. a las j de la tarde. tendrá
da una interrelació n por lo que no nos es indiferente ni
lugar en el Colegio de Ingenieros de
mucho menos.» Estas palabras d efinen clar am ente el Vía Layetana 39. la primera asamalcance d e la situación que ya empezaba a exas perar al blea de jubilados de la Administrago b ierno por cuanto temía seriamente que el ejemplo cuno ción Local. a la que se ruega. acudan
diera ... y co n toda razón. puesto qu e ya en algu nos muni- todos los interesados. En definitiva.
cip ios se estaba iniciando mo vimientos d e fun cion arios pues. los funcionarios después del
28 co n objetivos similares a los de Barcelona.
famoso pleno «de los funcio narios»

y ante la cantidad de promesas
incumplidas por pan e del Ayuntamiento, se ponen nuevamente en

marcha. No es improbable que el
tema «func ionarios» vuelva a ser

noticia.

Los transeúntes de las Ramblas sonr íen a los bomberos . Las muestras
de simpatía se repitieron durante

todo el transcurso del conflicto.

NUEVA ASAMBLEA EL DIA
23
La anunciada asamblea tuvo
lugar. en efecto. el día 23 de
noviembre en la barcelonesa Placa
del Rei, En ella se analizó la actual
plataforma reivindicativa. y se debatió acerca de la huelga de bomberos.
Como recogía "El Correo Cataldn"
del día siguiente :
Ayer. a las dos del mediodía. se
celebró una asamblea general de
todos los cuerpos dependientes del
Ayuntamiento en la Placa del Rei.
La asamblea tenía como objeto la
coordinación de la lucha reivindicativa, surgida a raíz de la huelga de
bomberos que se inició ayer. y la
aprobación o modificación de la platafo rma reiv indi cariv a unitaria, que

a mediodía de hoy. será presentada
al alcalde.

E l jueves. día 11 . la prensa d iaria hacía pública una
nota oficial de la alcaldía.
Los objetivos inm ediato s de la asamblea estaban.
pues. muy claros : cons egu ir la celebración del Pl eno y no
cesar en la actitud de paro hasta que no estuviera convocado.
.
.
El lunes. día 1 5. la situación continuaba estancada. la
huelga seguía y las concentraciones en la plaza se repetían
diariamente . Por la mañana se celebró una reunión en el
Consistorio. El alcalde negó la entrada a los periodistas.
como ya era su costumbre. Los concejales expusieron sus
propuestas finales. propuestas que. al parecer, alcanzaban
una cifra global que oscilaba entre los ochocientos y mil
millones de pesetas. Al término de esta reunión el alcalde
hizo pública una nota en la que se definía ya su propuesta
concreta sobre cada una de las reivindicaciones. Como ya
veremos más adelante. esta propuesta sería la aprobada
en líneas generales por el Pleno del día 23.
El día 16 fue nuevamente una jornada de paro. aunque en la asamblea de aquella tarde se acordó la reincorporación al trabajo hasta el día del Pleno. en que se iría a
la huelga y se realizaría una concentración para conocer
las decisiones finales. El H ospital del Mar (más de cien
tra bajado res) aceptó la decisión de parar la huelga sólo
d espués de dos asa mbleas y vo tac iones. pues predom inaba la impres ión de que era imprescindible seguir en huelga para conseguir algo.
L a luch a de los fun cion ari os
y el serv icio a la ciuda d
Viola arreció su campaña para desprestigiar a los funcionarios ante la ciudad. en la que burda ment e an unciaba
sacrificios para los ba rceloneses así como la suspensió n de
obras y servicios públicos que no po drían llevarse a cabo
por culpa del aumento sala rial previsto para los funcionarios. Esta campaña. co mo era de esperar. cayó en el
vacío. por cuan to an te la ciudad ya había quedado suficientemente claro quienes eran sus enemigos y quie nes la
estaban defraudando . Se hablaba mucho aquellos días de
los gastos sun tuarios del Ayuntamiento. de los lujos y
otros gastos sup erfluos . pero esto co nst ituía la xocolata del
lloro - expr esió n utilizada por T arragon a- y no tenía ni
el valo r ejemplar que quería dársele. L a realida d de las
cuentas del Ayuntam iento no tie nen otra alternativa que
una opción radicalmente distinta. una opción de gestió n
democrática del municipio. que natu ralm ent e significa un
ca mbio en todas sus estructuras. Las reivindicacione s de
los funci onarios tendrían cabida en un Ayuntamiento
democrático que. entre otras cosas. acabase de una v ez

29

�Al mismo tiempo, debía formarse
con estas partidas que no constan en el presupuesto (fon(omisión negociadora y un orgauna
dos de indemnización, inspección y VIAP) y co n aquellas
que ascienden a cifra s totalmente injustificadas, como son nismo representativo. para discutir
los problemas concretos de cada
las «c ontratas».
L a réplica de la asamblea a la nota de la Alc aldía no cuerpo y generales. de forma que la
lucha siga manteniéndose.
se hizo esperar. En ella, además de mostrarse descontenRespecto a la huelga de bombetos ant e la reducción de sus peticiones, los funciona rios
ros. se informó que ayer por la
recalcaban los " olvidos" de la nota : la petición de desminoche. una comisión de delegados,
litarización, la falta de plazos y las mejoras salariales de elegidos en asambleas el pasado 5
las emp lead as de limpieza y cantineras.
de noviembre. se entrevistó con
A todo esto , las amenazas de sanciones y las presio- Viola, el cual declaró que el asunto
nes de todo tipo seguían en aum ento. L os ru mores, muy no era de su incumbencia. y respecto
insistentes y no infundados, decí an qu e se iban a abrir a la huelga, dijo que ellos mismos
unos expedientes, pero el rechazo y la denuncia un itaria decidieran cuáles eran. los servicios
salva ro n nuev amente la situació n. Ante la noticia de que necesarios. Ayer. pues, el cuerpo de
habían acudido al H ospital del Mar un os fun cion ar ios bomberos entró en huelga, limitánco n el deber de informar para la instrucción d e expe die n- dose únicamente a intervenir en
tes, todos los demás compañeros se desplazaron hacia allí situaciones urgentes, y dejando de
lado las salidas de Barcelona. los
en pleno para manifestar su apoyo a los amenazados.
salvamentos y los servicios innecesaHay que hacer constar, sin embargo , qu e los jefes de
rios.
quienes se requirió información para la instrucción, se
REPRESENTANT ES.- Por
negaron a dar nombres.
otro lado se propuso exigir el recoLa prensa hizo público por aquellos días un docu- nacimiento de los representantes de
mento que suscribían treinta y cuatro entidades ciudada- cada cuerpo. elegidos libre y demonas en apoyo de los funcionarios y solicitando la dimisión cráticamente en asamblea . y rechadel alcalde y de todo el con sistorio . Asimismo, proponían zar to da impos ició n de com isiones
su colaboración para la constitución de un Organismo mixtas o, lo que es lo mismo . «comisiones Viola», puesto que éstas no
Municipal Provisional.
son representativas.
A co ntinuación, se abrió

El Pleno "de la vergüenza"

30

P or fin llegó el esperado día del Pleno, que la pr ensa
calificó del "día má s largo". L a huel ga se siguió con éxito
en la ma yor patte de los centros y a mediodía to dos los
funci onarios acudieron a la plaza de San Jaime, fuertement e ocupad a por la policía armad a. P or la mañan a,
cada uno de los concejales había recibid o en su domicilio
un a carta firmada por la asamblea de representantes, en la
que se hacía constar su disconformidad con la pro puest a
del "alcalde" y se denunciaban nue vamente los procedimientos.
A primera hora de la mañana, un numeroso grupo de
funcionarios intentó penetrar en el recinto del salón de la
Reina Regente destinado al público; sin embargo, su
intent o fracasó porque, de fo rma "inexplicable" , la tribuna fue ocupada por unos escolares del instituto Balmes
acompañados por el profesor de formación política, un tal
señor Manzano. A dicho señor se le explicó que el Pleno
constituía un hecho importante en la culminación de la

Los funciona rios municipa les so r-

prenden a los ciudadanos de Barcelona con sus marchas y manifestaciones. Se rompía la "imagen" del
funcionario tradicional. (por las
Ramblas)

de discutir y elaborar por centros de
trabajo.
Los distintos cuerpos manifestaron su total apoyo a los bomberos. y
señalaron que toda la actuación que

el turno

se está lleva ndo a cabo es una mues-

de intervenciones que giraron en

tra de ello.
Se añadió un último punto reivindicativo a la plataforma. de la cual
ya informamos ayer. que es el reco-

torno a modificaciones de la lucha
reivindicativa, proponiéndose que la
plataforma fuera elaborada considerando los puntos más urgentes en

no cimiento d e la comisión negocia-

primer ligar, y sin abordar cada uno
sin que antes se hubierasolucionado
el anterior. Si bien el aumento lineal
de 6.000 pesetas es muy necesario,
se considera de mayor urgencia la
incorporación en plantilla de los trabajadores eventuales. de los cuales
hay algunos que llevan 20 y 25

dora elegida siempre democráticamente y rechazando la comisión
mixta que pretende imponer el alealde.
Se propuso asimismo, unir la
Administración Local, para poste-

años en esta situació n labo ral. así

como la adecuación del sueldo base
para todas las categorías, partiendo
del mínimo interprofesional. .
Otr a de las reivindicaciones a largo plazo, para lo cual se han de
co nstituir organismos representativos . es la formación de un sindicato

libre y democrático. lo cual se habrá

riormente coor dinarse con la Administració n C entral, co n vistas al
futuro sindicato. Finalm ente. se
decidi ó reunirse esta mañana en

asambleas en cada centro y posteriormente. a las dos del mediodía,
concentrarse en la Placa de Sant

Jaurne, para entrev istarse co n Viol a.
T od os los asistent es estuviero n
de acuerdo en la negociación con el
alcald e. aunque reinaba la pesimista

lucha y se le rogó que no ocupara las plazas, pero se negó
con obstinación. El hecho es probablemente irrelevante,
pero constituye una prueba más de estos mecanismos burdos que cada vez han funcionado "casualmente" en favor
de Viola. Tan sólo cinco funcionarios tuvieron acceso al
Pleno . Fue muy agitado. Ya de entrada, se pr esentó un a
moción de censura contra el "alcalde" por part e de TaITagona. N o prosperó la propuesta de Font Altaba para que
la vo ta ción fuera secreta, ya que Viola se negó a ello, por
lo cual, además de aquel, do s concejales más abandonal
ro n la sala, C ánova s y Pérez Pardo. L a votaci ón fue
ro tunda: veinticinco concejales votaron con fianza al "alcalde" - y con ello, una vez más, mostraro n su to tal dist anciam iento con el sent ir popular- y tan sólo Soler
P adró y T arr ag ona apoyaron el vo to de censura.
N o prosperó ninguna de las enmiendas presentadas,
entre ellas la de Soler P adró, de que fue ra el E stado qui en
fina nciara el incremento de costes. L as discusiones se llevaron a cabo con gran confusión y Viola mostró en todo
momento una prisa desmesurada en aprobar sus propuestas. En definitiva, la propuesta del alcalde " fue globa lmente aprobada".

A LA CIUDAD
Las entidades firmantes, ante la situac ió n sin precedentes históricos que se ha producido en el Ayuntamiento
de Barcelona, con la penetración violenta de la policía
arma da en el interior de las Casas Consistoriales, en el
curso de una asamblea pacífica de funcionarios y empleados muni cipales,

declaramos:
l. Que conocemos y apoyamos las reivindicacion es
de los funci onarios y empleados municipales, así como la
forma pacífica de manifestar su protesta.
2. Que los servicios vitales de la ciudad no han sido
de satendidos y que por tanto la militarización de los
bomberos y policías municipales -medida que reelamamas sea revocada- no tiene justificación alguna.
3. Que hacemos responsable de los gra ves hechos
del día 17 de febrero al alcalde Viola y a todo el C onsistorio , así como a los responsables de la política muni cipal
d e ·' crsona1.

31

�4. Que sin organismos sindicales representativos, no
podrán ser resueltos los problemas de los funcionarios y
empleados de la Administración pública, contando con
las limitaciones que haga falta en el caso de desatención
de los servicios públicos que afecten a la vida de las personas: incendios, unidades de Tratamientos Intensivos en
los Hospitales, etc .

5.

Que en el presente conflicto de funcionarios se ha
puesto de relieve una vez más la incompetencia, la falta
de representatividad y la negligencia del actual alcalde y
de todo el consistorio en orden a solucionar los problemas tamo int ern os del Ayuntamiento como generales de
la ciudad.

6. Q ue sólo la democratización general de nuestros
ayuntamientos y otras instituciones públicas creará las
condiciones para tratar correctamente los problemas, tanto del personal de las instituciones como de la ciudad.
7. Por tanto, las entida'des firmantes pedimos la
d imisió n inmediata del alcalde y de todos los concejales,
y proponemos su colaboración para la constitución de un
O rg anismo Municipal Provisional hasta la celebración de
elecciones d emocráticas.
8. Que, como primer paso en este sentido, las entidad es abajo firmantes iniciarán una investigación detallada de los hechos acaecidos entre el día 10 y el día 19 de
febrero de 1976 Y de sus antecedentes, así como un estudio de las grandes necesidades municipales, de la situación del personal del Ayuntamiento y de la situación de
las finanzas muni cipales, con el fin de informar a la ciudad y preparar la llegada de un Ayuntamiento democrático.
(Siguen las firmas de las entidades)

impresión de que ello no serviría de
nada.
En otro orden de cosas, se
recuerda que el jueves, día 25, a las
5 de la tarde, tendrá lugar en el
Colegio de Ingenieros, la I Asarnblea de Funcionarios jubilados de la
Administración Local.
LA HUELGA.- Los bomberos
en huelga Son 627 -r-todos los
miembros del cuerpo-s, que prosiguen en actitud de brazos caídos y
únicamente efectúan salidas conside-

radas de urgencia. El paro afeera a
todos

los

restantes

servicios,

incluyendo los retenes que habitual.
mente están de servicio en el Liceo y
en la fábrica de cervezas Damm.
Son los propios bomberos quienes
deciden los servicios que prestan, ya
que se consideran con los suficientes
conocimientos para tomar tan
importante decisión.

Cabe señalar, por otra parte, que
los acentuados rumores en tomo a

1. LAS ELECCIONES SINDICALES. E. Martín/J. Salvador
Cuestiones prácticas para la lucha sindical. Secuestrado a las pocas horas de habersido presentado a la prensa.

2. EL RESURGI RDEL MOVIMIENTOOBRERO. Nicolás Sartorius. Prólogo de Simón Sánchez Montero.
Por primera vez. la historia del movimiento obrero bajo el franqu ism o, vista por los mismos protagonistas ob reros.

3. "TIEMPOS MODERNOS.: Juan N. García-Nieto

un cambio en la alcaldía, con la salida de Viola. sólo pueden contribuir
a dilatar el conflicto, pues no es des.
cabellado suponer que el actual
alcalde. sabedor de su próximo rele-

4. CHARLAS EN LA PRI SION. Marcelino Camacho. Prólogo de Alfonso C. Cornín

vo . si éste: finalmente se confirma,
evite tomar decisiones importantes.

Una guía práctica para orientarla acció nde los representantes ob reros.
Una propuesta rupturi sta de acción sindical.

En cuanto a las rtivindicaciontJ de
los huelguistas. éstos Se concentran
en: aumento de 6.000 pesetas para
el bombero; 5.500, para el cabo;
5.000, para el sargento; 4.500,
para el suboficial y 4.000 para el
oficial; percepción de las pagas
extraordinarias al cien por cien del
salario real; dos días de fiesta semanal; elevaci ón del salario base, para
equilibrarlo al mínimo interprofesional, y revisión salarial semestral
acorde Con el incremento del Coste
de la vida.

los mecanismo s de la empresa ca pitalista y la respuesta obrera organizada.
En el Xaniversario de la creación en España de CC.oO.. un texto ya clásico de lucha sindica l.

5. LOS ENLACES SINO/CALES. E. Martín/J. Salvador

6. CUARENTA AÑOS DE SINDICATOVE RTI CAL Manuel Ludevid

El bisturí aplicado a la CNS' l a propu esta . l-si . .
. . ..
.
na CID na -sinnicahsta de orgaOlzaclD npa ra la clase obrera.

UADERNOS

ERODE AYO

. 'd'
a InCI Ir en el debate cotidiano del mcvimiento obrero.
parecen mensua mente. Il ustrados. De venta en qu ioscos y librerías. P.v.P.: 60.- Ptas.

Una colección popular destinada

A

I

1. .MARCElINOCAMACHO y EL DEBATEDE COMISIONES OBRERAS

32

.... _-----------------....._-- - - - --- - - - - - - ----

2. BAIX LLOBREGAT: i HUELGA GENERAl!
3. NOSOTROS. LOS FUN CIONARIOS
4. NOSOTROS. LO S BANCARIOS
5. NOSOTROS. LOS MAESTROS NACIONALES
Editorial laia. S. A.. Constitución. 18-20. Barcelena.j q
Pedidos a; Distribuciones de Enlace. Ausias March. 49. Barcelcna.f jj

..;..¡f~:&lt;t~
¡'_'':\
~K.i~¡"
·..t~os ..' ')"

DIPUTAGlO R PRDY IROIAL
DE BA ROELO NA
Biblioteca de Cataluña

Reg. \!.~l,t ,~3

S igo ~JA(qB2..A)
..........._-_ ... __ ..._..._ ~

��</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10004">
                <text>1827</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10006">
                <text>Nosotros, los funcionarios: la lucha de los trabajadores del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10007">
                <text>Cuadernos Primero de Mayo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10008">
                <text> 32 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10011">
                <text>Giménez Yuste, Mario</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10012">
                <text>Obiols Llandrich, Margarita</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14351">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10013">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10014">
                <text>1976</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10015">
                <text>Administració municipal</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10016">
                <text>Sindicalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10017">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10018">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21698">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10019">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10020">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10088">
                <text>n. 3</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10005">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="849" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="273">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/849/0000001550.pdf</src>
        <authentication>a5e2f8ae703cba4b7f1dd8e69d86c941</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41957">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

27/05/1998 (1785329) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 13
Un grupo de ciudadanos españoles con sensibilidad ideológica de izquierdas, la mayor parte de ellos
dirigentes políticos, se adhiere a la idea de impulsar una Europa política, paralela a la Europa monetaria y
económica, para combatir la apatía y multiplicar la participación.

Más democracia para Europa
De una fuente casi seca como el Tratado de Amsterdam, previsto para una reforma
institucional que toda Europa juzga insuficiente, la imaginación, la iniciativa y la
voluntad para avanzar en el proyecto europeo han hecho nacer un chorro de agua que
ha de servir para regar la sequedad democrática sobre la cual tantas quejas se
expresan.
En esta original construcción histórica, que conocemos como Unión Europea,
frecuentemente, de algunos pasos aparentemente modestos, han surgido desarrollos
del proyecto europeo muy relevantes. Recuérdese lo que ocurrió con el Acta Única a
partir de 1986. De nuevo, estamos ante un acontecimiento de una dimensión mucho
mayor que la que se deriva de la modesta presentación de que ha sido objeto.
Veámoslo.
Jacques Delors, al frente del Comité Europeo de Orientación Nuestra Europa, ha
recogido la idea de Tommaso Padoa-Schioppa, lanzándola a los responsables
políticos de toda Europa como un reto de inexcusable respuesta. El candidato a la
presidencia de la Comisión puede ser elegido por los ciudadanos en las elecciones
europeas del próximo año. La fórmula es simple y respeta los tratados. Esto es lo más
sorprendente y estimulante. Para hacerlo, no hay que entrar en largas discusiones
entre Gobiernos para modificar las normas. Puede hacerse con las existentes. Sólo
depende de la voluntad de los responsables políticos de Europa, de los partidos y de
los Gobiernos. Las formaciones políticas que concurran a las elecciones europeas
pueden proponer como parte de su oferta a los electores un candidato a la presidencia
de la Comisión. Socialdemócratas, demo cristianos, liberales o cualquier formación
política europea, junto a sus listas nacionales y a sus programas, tienen la posibilidad
de que alguien, hombre o mujer, represente sus aspiraciones para dirigir una
institución clave, como lo es la Comisión Europea.
Una verdadera revolución democrática y tranquila. Los ciudadanos de toda la Unión
Europea, cuando acudan a votar, sabrán que están decidiendo también sobre la
presidencia de la Comisión. Nadie volverá a decir que un «burócrata» administra una
parte tan importante de nuestros intereses políticos. Nadie volverá a contemplar luchas
de poder, que no comprende, y en las que nada tiene que decir. Ocurrió en 1994,
cuando hubo de elegirse al presidente de la Comisión y ha vuelto a ocurrir en la
cumbre del euro a propósito de la presidencia del Banco Central Europeo.
Quienes creemos en un proyecto europeo, más allá del euro, con reglas democráticas
de funcionamiento, con participación decisiva de los ciudadanos de todos los países
que componen la Unión, apoyamos con entusiasmo la iniciativa. Sabemos de sus
implicaciones y todas nos parecen positivas. Más poder de representación al
Parlamento, más legitimidad democrática a la Comisión. Un paso relevante en la
superación del déficit democrático, al poner en manos de los ciudadanos la decisión
sobre la presidencia de la Comisión.
Sabemos que habrá reacciones en contra. Las de los adversarios de la idea de una
Europa política además de monetaria. No nos sorprenderán, pero, lamentablemente,
puede que no sean los únicos. Algunos escépticos que rechazan la idea de Europa
porque las reglas no son democráticas harán cualquier pirueta para negar la
posibilidad de un paso decisivo en la democratización. Incluso algunos responsables
48

�Articles de Pasqual Maragall a

políticos europeístas quizá duden o rechacen la idea porque no estarán dispuestos a
ceder poder a los ciudadanos, a los mismos que ellos representan.
Podemos estar en un momento clave para el futuro de Europa. La apatía, la distancia
con que los ciudadanos acogen un hecho tan importante como el euro, puede
transformarse en una gran corriente de participación, de compromiso con el futuro de
Europa. Una Europa en la cual los ciudadanos cuenten cada vez más. Las
instituciones seguirán siendo lo que son, pero sus legitimidades aumentarán. La
Comisión y el Parlamento serán más representativos y, por ello, más comprometidos
con la voluntad de los europeos. Esto es la política.
Podemos estar viviendo, si lo hacemos bien, un momento crucial y positivo para
Europa. Una propuesta sencilla, presentada con modestia, advirtiendo que los tratados
no se modifican, que se puede llevar adelante con las normas existentes. Una apuesta
que, por insatisfactoria que nos parezca, pueda abrir un gran espacio, nuevo e
insospechado.
Por la democratización de Europa, por el compromiso civil. Hagamos que lo tengan
difícil quienes se opongan.
Expliquemos a los ciudadanos el nuevo comienzo de una Europa más cercana. De
ellos y para ellos. Después será preciso cambiar los tratados. Para que quepan las
nuevas democracias del centro y del Este, para que funcione el gran espacio de
libertad con seguridad, para que hagamos un papel más influyente en el mundo nuevo
de la globalización.
Lo inmediato es aprovechar el impulso que puede generar esta idea. Lo urgente es
ganar la opinión pública contra las reacciones nacionalistas o simplemente temerosas
ante la participación de los ciudadanos en los destinos comunes de Europa.
Por eso queremos actuar ya, sin pérdida de tiempo, llamando la atención de los
ciudadanos y de los medios de comunicación sobre la importancia del envite, pidiendo
a todos los responsables políticos, de partidos y Gobiernos, que crean en Europa, que
se sumen a la propuesta, que la integren en sus ofertas programáticas durante las
elecciones europeas de la próxima primavera. Nosotros, desde la pluralidad que
representamos, nos comprometemos a hacerlo y a impulsarlo.
Un nuevo impulso democrático ha de surgir en este tramo del camino hacia la unión
política de Europa.
Firman este artículo: Felipe González, Cristina Almeida, Joaquín Almunia, José Borrell,
Joaquín Leguina, Diego López Garrido, Pasqual Maragall, Pere Portabella, Nicolás
Sartorius y Narcís Serra.

49

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12903">
                <text>1093</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12905">
                <text>Más democracia para Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12906">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12908">
                <text>González Márquez, Felipe, 1942-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12909">
                <text>Almeida, Cristina (Almeida Castro)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12910">
                <text>Almunia, Joaquín, 1948-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12911">
                <text>Borrell, Josep, 1947-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12912">
                <text>Leguina, Joaquín, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12913">
                <text>Lopez Garrido, Diego, 1947-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12914">
                <text>Portabella, Pere, 1929-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12915">
                <text>Sartorius, Nicolás</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12916">
                <text>Serra, Narcís, 1943-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14494">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12917">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12918">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12920">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12921">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12922">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12923">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12924">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40476">
                <text>1998-05-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12904">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="641" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="186">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/641/TaulaCanvi_19770601_PM_EM_TreballadorsAdminPublCat.pdf</src>
        <authentication>1047312e29caefa510efd038c8aedf4b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41912">
                    <text>_ C-.-bo:&gt;e!l
--1. Castellet
. Castells
..- 'crrx'-:e Grici Pellicer

....

Sumari:

...-\. GonzaIez Casanova
Ielenclres
~¿." . lolas
b::xl:&gt; Pelegero
.."csep R=1oneda
· ordi lé Tura
Joaquim Sempere
· Ianuel V:izquez Montalban
Josep M. Vegara
Secretària de Redacció
úria Beniro

. "= .

Disseny
Loni Geest i Tone H91verstad
Edita:
EDICIONS TAULA DE CANVI, S. A.
Redacció i Administració:
Constituci6, 18-20. Tel. 332 84 08. Barcelona-14

Preu exemplar: 250 ptes.
Subscripció anual: 1.350 ptes.
Subscripci6 anual Europa: 1.400 ptes.
Subscripci6 anual Amèrica. 1.370 ptes.

Presentació
Per què discutim Gramsci

9

Federico Coen
Gl3msci i el PCI: Dues concepcions de l'hegemonia
Massimo 1. Salvadori

28

L'exigència d'un nou guia

36

Luciano Gruppi
Darrera la polèmica sobre l'hegemonia
Biagio de Giovanni

41

Entrevista amb Norberto Bobbio: Gramsci i el PCI

49

La nova estratègia que ap3.reix a la llum en els «Quaderni»
Valentina Gerratana

62

Moviments urbans i democratitzaci6 de l'Estat
Jordi Borja (Centre d'Estudis d'Urbanisme)
Els tteballadors de l'Administraci6 Pública a Catalunya
Pasqual i Ernest Maragall
La gestaci6 de les Joventuts Socialistes Unificades 1934-1936
Ricard Viñas
Un" dona portadora de valors eterns. La Sección Femenina 19341952
Elena Posa
Les multinacionals I la salut. Reflexions sobre la catàstrofe de
Seveso
Joan-Ramon Laporte
Nota sobre el cinema espanyol dels anys 40
Fèlix Fanés

80
98
121

134

151

Subscripcions: Núria Benito
Publicaci6 bimestral

C. G. Creacions Gràfiques, S. A.. D. L.: B. 26772-1976

Maig-Juny 1977, no" 5

3
5

. Fontana

·

de canvi

162

Llibres
Anelreu Nin i el moviment comunista. Reflexions sobre un llibre
de Francesc Bonamusa

Josep Fontana

�Pasqual i Ernest Maragall

Els treballadors
de l'Administració pública a Catalunya
(Antecedents associatius, lleis i reglaments, cens i retribucions)
Aquest articIe pretén de ser una introducció a un tema relativament
nou entre les preocupacions de l'esquerra i poc estudiat encara des
d'aquesta òptica, bé que és molt viu i dinàmic en la pràctica de la
lluita de classes aquests darrers anys i mesos.
En parlar dels treballadors de l'Administració pública, ens referim a
tots aquells sectors de treball assalariat pagat pet l'Estat, les Diputacions i els Ajuntaments, i altres organismes oficials de l'Administració central o local. Evidentment, ara com ara, els contingents més
nombrosos i les temàtiques més airejades, a Catalunya, dins el camp
dels treballadors de l'Administració, corresponen als Ajuntaments i les
Diputacions, especialment als primers, i entre aquests, a l'Ajuntament
de Barcelona, a qui farem referències continuades per tal com és ei
primer centre de treball administratiu del país, i perquè en tenim
un coneixement directe.
No utilitzem a l'encapçalament la denominació «funcionaris» perquè
aquest mot fa referència a una realitat de privilegi i de separació del
món del treball la qual, primerament, és cada cop més contradita pels
fets, i en segon lloc, és rebutjada pels sectors més conscients del personal de l'Administració pública, com ho demostra la constitució, el
26 i 27 de març de 1977, del Sindicat de Treballadors de l'Administració Pública de Catalunya. D'altra banda, el funcionari estricte és,
per a molts, el treballador amb plaça fixa dintre les plantilles de l'Administració pública, la qual cosa exclou els seclOrs de treball eventual,
contractat, interí i amb contracte laboral, que són cada dia més nombrosos en aquest ram.
Si parlem de l'Administració pública a Catalunya és perquè aquest és
l'àmbit nacional (idiomàtic, cultural i polític) en què ens movem i que
es configurarà administrativament els propers anys. La reinstauració de
la Generalitat de Catalunya i eI previsible trasllat de serveis de l'Estat
a la Generalitat, la possibilitat d'una regulació específica de les condicions de treball i de l'estatut dels treballadors de l'Administració catalana (nacional i local) fan que aquesta acotació tingui una rellevància
-no solament teòrica sinó pràctÏCa- molt important en l'esdevenidor.
Això no obstant, no es poden defugir les relacions amb problemàtiques similars a la resta de l'Estat espanyol, amb regulacions uniformes i situacions en bona part paraHeles fins ara a les d'aquí.
Els treballadors de l'Administració pública a Catalu1tya

80

La nostra convicció és que en aquest sector es lliura ara, i continuarà
lliurant-se, una batalla important entre tots aquells qui no volen
canvis al nostre país i aquells qui ens esforcem per accelerar-los i per
arribar a una democràcia consolidada, en què els traballadors gaudeixin
d'institucions i condicions de treball. El personal de l'Administració
de l'Estat i les corporacions locals ha estat tradicionalment una massa
de maniobra dels interessos més retrògrads, a canvi d'una ..::olla de
concessions econòmiques i estatutàries que els enfrontaven amb la classe
obrera i els treballadors en general. El perill d'un sindicalisme «groc»,
manipulat per la patronal --en aquest cas, l'Estat mateix- no és encara, ni de bon tros, exclòs. Creiem, però, que les primeres batalles han
estat guanyades per part dels treballadors demòcrates de l'Administració i, al cap i a la fi, per part dels treballadors en general, que tenen
tot l'interès a no veure's enfrontats amb uns companys que viuen en
unes condicions de treball i de salari cada cop més semblants a les
generals, tot i que, legalment, n'estan separats per una colla d'estatuts
especials, no sempre favorables.

1. Antecedents fins al 1939
Un tema poc estudiat encara és el dels funcionaris sota la Generalitat
els anys 1931-39. Sabem que el traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat comportava la possibilitat que els funcionaris implicats passessin a ser-ho de la Generalitat o bé que decidissin, en el terme d'un
mes conservar el seu caràcter de funcionaris de l'Estat espanyol, passan; aleshores a fer feina fora de Catalunya. * Sembla que una minoria
molt petita de funcionatis estatals van fer la segona opció. Tots els altres van romandre a Catalunya com a funcionaris de la Generalitat.
L'Escola d'Administració Pública de Catalunya va fer un paper important en aquest període, tot facilitant d'adaptació a la nova circumstància dels funcionaris dels serveis traspassats.
En analitzar la situació dels funcionaris des del punt de vista sindical,
caldria fer esment dels tres aspectes més significatius d'aquesta situació:
1) l'estatut dels funcionaris, configurat a les lleis administratives i laborals de caire general i, específicament, als reglaments de funcionaris;
2) (el punt potser més interessant, avui) l'associació dels funcionar~s
per a la defensa de llurs interessos, és a dir, en quin grau les lleiS
generals els permeten aquesta associació, i els regl~ments que ~egul~n
associacions concretes; 3) la situació material i salanal dels funclOnans.
Quant al període anterior al 1939, hem pogut consultar, gràcies a
Xavier Doltra i a l'Arxiu Històric Municipal, una colla de reglaments

*

Creiem que aquesta opció s'hauria de tornar a contemplar en els projectes d'Estatut
que avui es discuteixen (per exemple, en el si del Congrés de Cultura Catalana).

Pasqual i Ernest Maragall

81

�d'associacions de treballadors de ¡'Administració que reflecteixen l'evolució històtica de llurs drets parasindicaIs a Catalunya, i que cal tenir
en compte a l'hora de bastir avui un sindicat o associació sindical en
aquest ram. No hem fet cap anàlisi directa de l'estatut dels funcionaris
estatals i de la Generalitat abans del 1939 --encara que aquest queda
reflectit en part als reglaments associatius-, ni tampoc cap estudi,
potser menys intressant per a les nostres finalitats, dels salaris i les
plantilles del trenta-nou enllà.
Ella de març de 1910 es va constituir l'Asociación Instructiva de
Obreros del Ayuntamiento de Barcelona, amb l'objecte de vetllar pels
interessos dels obrers «tant manuals com inteHectuals» empleats directament per l'Ajuntament. Els càrrecs a la junta directiva i en general
a totes les esperes de l'associació podien ser ocupats per qualsevol soci,
llevat dels jefes o encargados. Les votacions podien ser ordinàries (a mà
alçada), nominals (llegint el llibre de socis i contestant cadascú sí o
no) o secretes (amb paperetes).
L'espedt d'aquest reqlament, com es veu, és prou liberal. La consútució de l'organisme directiu (la ]D) obeeix a criteris de proporcionalitat en relació amb les diferents brigades, seccions, etc. en què eren
dividits els empleats de l'Ajuntament. La durada dels càrrecs era només
d'un any -amb dret a reelecció-- i no comportava cap gratificació.
En les disposicions finals del reglament es fa esment a la «unió de tots
els associats» i a la «contribució a llur millorament moral, material i
inteHectual». Finalment, s'afirma que en l'associació, hi caben totes
les idees polítiques i religioses, que qualsevol propaganda d'aquestes és
prohibida dins l'associació, i que, tanmateix, s'ha de fer valer el respecte mutu a totes les opinions.
El 1926 (el 21 d'octubre), signat pel governador Milans del Bosch,
s'ap,lovà el reglament de l'Asociación Profesional y Mutua de Empleados y Obreros del Ayuntamiento de Barcelona, en el qual, llevat de
l'aspecte mutualista, es féu un pas enrera en revolució de l'associacionisme a l'Administració pública de Catalunya. És el moment de
l'assaig general, per part de las forces de la dreta, del que fou la dictadura franquista uns quants anys després. La terminologia que s'introdueix en aquesta fase és la que ha predominat des del 1939 fins
avuit, tot i tractar-se d'una regulació encara no tan restrictiva.
S'hi continua parlant d'obrers de l'Administració, però hom els separa,
com veurem, dels empleats. Curiosament, s'hi defensa la «dignificación
de la clase», entenent per classe la dels funcionaris; és a dir, una classe
a part de la dels treballadors en general. Altres objectius són «recabar
de las Autoridades la estricta aplicación del Reglamento general de
Empleados del Ayuntamiento en el movimiento de ascensos en el cuadro de la burocracia municipal» i, tal com hem dit, la promoció del

defensa el «professionalisme pur», i no s'admet «l'actuació en eI terreny
de les lluites econòmico-socials». S'hi integra l'associació en una «superior organización de trabajadores de todo España», la Confederación
de Sindicatos Libres --el sindicat groc de la dictadura de Primo-, i
s'hi especifica que l'associació no podrà separar-se'n mentre hi hagi
50 socis que s'hi oposin.
.
L'article 5è del reglament del 1926, simptomàticament, estableix que
«siendo la representación corporativa la tendencia hoy dominante y formando parte de las orientaèiones del actual Gobierno como una idea
basica, con notorio acierto a nuestro entendu, y siendo por otra
parte nuestra Agrupación un núcleo tan heterogéneo~ como integrado
por hombres de estudio~ teóricos de las mas variadas ramas, y ;untamente por obreros de diversos oficios~ resulta inevitable el nombramiento de Delegados-compromisarios para la ostentación de las
representaciones. Así~ pues~ la Asociación se dividira en dos grandes
secciones completamente autónomas en su funcionamiento: una de empleados y otra de obreros. Los secciones se divirfm en grupos y cada
uno de elios tendra un delegado~compromisario».
A la primera secció, s'hi integraven eI personal administratiu i facultatiu, i a la segona, el subaltern i el de les brigades. Dins la secció,
els grups eren ordenats jeràrquicament o administrativament, a l'igual
del reglament general d'empleats de l'Ajuntament.
Cada grup tenia un delegat compromissari elegit per votació secreta
pels seus membres. Els representava tant a la Junta de Secció com al
Ple de Delegats de totes dues seccions, que elegia el Consell Directiu.
Els càrrecs duraven 4 anys.
A l'àmbit estatal, la Dictadura va reconèixer el principi representatiu:
corporatiu als Cossos d'Enginyers i a la Judicatura, a través de Juntes
Oficials que collaboraven en la gestió del~ assumptes de personal.
També es van constituir, com a associacions obligatòries de dret públic
i amb els mateixos objectius, eIs coHegis provincials de Secretàries
Municipals i de la Diputació (els precedents dels Collegis de Funcionaris Locals actuals) i les Associacions Nacionals de Metges, Farmacèutics i Veterinaris empleats per l'Administració local. L'any 1927 es
va prohibir una Associació de JUtges muni.cipaIs creada des de la base;
l'exposició de motius de la reial ordre (del 4 de juliol) afirmava que
fóra absurd de reconèixer als funcionaris de l'escala inferior de la jerarquia judicial 'unes facultats de sindicació, associació i reunió que no
eren reconegudes als de les escales superiors.
Ja durant la República es constituí l'Associació de Funcionaris de
l'Ajuntament de Barcelona, de la qual hem pogut consultar el projecte

Els treballadors de !'Administraci6 pública a Catalun)'a

Pasqual i Ernest Maragall

82

mutualisme en eI crèdit i l'estalvi, eI consum, la malaltia, la vellesa
i defunció, eIs lloguers, etc.
Quant a la presència d'ideologies i confessions dins l'associació, s'hi

83

�de reglament, continuadora (segons l'article transitori final) de l'Associació Insttuctiva d'Obrers i Empleats de l'Ajuntament de Barcelona.
Les finalitats eren «agrupar en el seu si tots els funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona per a la ddensa de llurs interessos morals i
materials» i «procurar la creació d'institucions destinades al millorament moral i econòmic dels seus associats». Entre els funcionaris que hi
podien ingressar, hi ha els temporers i eventuals, així com els excedents i jubilats.
Ha desaparegut aquí la terminologia mussoliniana de l'any 26. S'hi
parla només de «funcionaris». Es mantenen les institucions finals de
mutualisme i cooperació. Es preveuen 14 seccions professionals, dirigides per una junta ejecta. L'assemblea general de secció, en sessió
ordinària, es reuneix cada 6 mesos, i en sessió extraordinària, quan
ho demanin 25 associats o més o ho determini la Junta.
Totes les altres característiques orgàniques no són bàsicament diferents
de les del 1910. Però hi ha un desenrotllament estatutari molt detallat
del funcionament i la composició del consell directiu, elegit per l'assemblea general.
Pel juny de 1933 es constitueix la Federació Catalana d'Empleats i
Obrers Municipals, amb la finalitat de reunir dins seu totes les entitats
de dependents municipals de Catalunya i de procurar la creació de
noves entitats on no n'hi hagi. Una part dels ingressos de les associacions d'organisme van a nodrir el pressupost de la federació.
El 25 d'abril de 1936, el conseller de governació de la Generalitat,
Josep M.a Espanya, signa el reglament, presentat el dia abans per Jaume
Miravitlles, president, i Gaspar Alcoverro, secretari, de l'Associació
de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya.

L'objecte de l'associació és: «1a defensa dels drets legals de tots i
cadascun dels funcionaris, mantenint entre els seus components la
compenetració i esperir de solidaritat que calen per a rreballar eficaçment en pro del benestar moral i material de la classe; esperonar i
incrementar la capacitat professional del funcionari; fomentar la previsió, cooperació i auxili mutual entre els associats; estudiar l'aplicació
dels mètodes més adients per al millor funcionament dels serveis i
assesoramenr del Poder públic quan aquest ho solliciti; suggerir
aquelles fórmules que -millorant els serveis- representin també una
millora moral i material per al funcionari; i mantenir relacions cordials amb altres Associacions similars a Catalunya, propugnant la constitució d'una Federació de totes les Associacions de Funcionaris Públics
de Catalunya».
Mentre no s'aprovés l'Estatut de Funcionaris, els socis tenien dret a.
la defensa i l'ajut moral de l'associació (art. 17 [a]). Això sembla
apuntar a tota una concepció de l'associacionisme de funcionaris, potser
Els lreballadors de l'Adm;nislraci6 pública a Catalunya

84

discutible avui, en el sentit de limitar-ne la finalitat tan bon punt la
llei els reconegués estatutàriament uns drets.
El reglament preveia 20 seccions: parlament i presidència, justícia i
dret, governació, finances, cultura, treball, obres públiques, sanitat i
assistència social, economia i agricultura, Tarragona, Lleida, Girona,
administratius, docents, tècnics i facultatius, subalterns i xofers, obrers,
cooperativa, clínica i mútua. Cada una d'aquestes seccions --combinant
criteris orgànics amb professionals- era regida per una junta de secció, composta d'un representant per cadascun deIs grups assignats a les
diferents conselleries. Això de banda, l'associació funcionaria en termes
similars a la de l'Ajuntament de Barcelona. S'hi detallava amb molta
de cura el procediment de convocatòria i funcionament de les Assemblees Generals (assemblees extraordinàties, en el cas que la junta de
govern no convoqués en eIs termes establerts, forma i terminis de convocatòria votacions i delegacions a vot, etc.).
L'únic r~glament de funcionaris d'aquesta època que hem con.sultat és
el de funcionaris municipals, aprovat per decret de la consellena de governació el 27 de setembre de 1935. El període d'involució, dins la
República, en què se situa aquesta disposició n'explica el c~ràct,e: més
aviat limitatiu: es tracta d'una defensa del cos de secretans d aJuntament, que no havia estat reconegut per la llei municipal del 1934;
S'hi estableix un registre i s'hi combat l'intrusisme en el cos. Tambe
s'hi defensen els interessos dels funcionaris en general davant eIs interessos polítics, per tal com molts polítics, un cop elegits a regidors,
procuraven, segons que sembla, cobrar el mínim d'impostos -només
els recàrrecs sobre impostos de l'Estat- i els funcionaris DO eren
pagats puntualment.

2. Lleis franquistes
/' .
,
En les lleis del franqUIsme, que no analltzarem aqUl amb tant de detall

perquè són més a l'abast i més conegudes, els funcionaris s6~ un món
a part, separat i enfrontat als treballadors en general, dotats d ~na ~olla
de privilegis -singularment la «inamovilidad en la plaza»~ 1. pnvats
de tota mena de drets d'associació i defensa sindical o parasmdlcal.
La ideologia corporativista que ensenyava l'orella en les regulacions
de l'època de Primo de Rivera assoleix ara tota la seva esplendor. Hom
depura rigorosament els funcionatis de la República i de la Gen~ralitat,
que encara avui no han vist reconeguts totalment llurs drets. S mtegra
els treballado,s de l'administració en el món dels no-treballadors, a
canvi d'aquesta participació en l'esfera de la propietat que és la «plaza
en propiedad~&gt; i d'una. separació radical entre els «propietaris de ~laça»
i els funcionaris interins, eventuals o contractas, que no es conSideren
pròpiament com a funcionaris, sinó com a «aspirants a funcionaris» en
Pasqual i Emtsl .Maragall

85

�el millor dels casos (treballadors, tampoc no ho són, perquè gairebé mai

funcionariat) alleugerida a la pràctica per les &lt;,&lt;corruptelas» existents,

no tenen conttacte laboral).

i ben lluny sempre de l'esfera del treball, un terme substituït per

La legislació franquista sobre la matena és molt frondosa. l és lògic
que fos així en un sistema basat decisivament en l'adhesió incondi-

altres, com ara «misión» o «servicia».

cional del petsonal de l'Estat. Els teglaments de funcionaris - i les regulacions i pràctiques administratives corresponents- són una peça
cabdal del sistema franquista.
A tall d'exemple, examinarem aquí només el Reglament de Funcionaris
d'Administraci6 Local (decret del 30 maig de 1952). El reglament
distingeix netament entre funcionaris dels Cuerpos Nacionales (secretaris, dipositaris i interventors) i tots els altres. Els primers tenen
sempre una consideració a part. Són la falca introduïda per l'Estat

dins el personal de l'Administració local, doblant en aquest àmbir la
manca d'autonomia fiscal i administrativa de les entitats locals, i en
llocs claus, evidentment. L'Administració local es converteix, de fet,
els anys posteriors al 1939, en administració perifèrica de l'Estat. Un
deIs darrers intents de perpetuació continuista deI franquisme, la nova

llei de Bases del Règim Local, del 1975, prerén d'instaurar els cossos
«nacionals» com a sistema per a totes les categories del funcionariat

local.
El reglament del 1952 tracta d'elevar el rango de la funci6n y la étiea
en el desarrollo de las diversas actividades que la integran) Il cuya
austera tarea contribuye con singular relieve) etc. Amb aquest fi defineix positivistament eI funcionari com aquell qui ha estat anomenat
legalment per a ser-ho, presta serevis de caire permanent a l'Administració, figura en plantilla i rep sous o assignacions fixes amb càrrec
als pressupostos. El funcionari pot ser·ho en propiedad) mitjançant
oposició o per concurs; interina) si ocupa una plaça vacant de la plantilla; o accidental.
L'article 5 del reglament explica que «quienes presten de modo permanente servicio manual similar al de artes) ofícios o industrias comprendidos en la vigente Legislaci6n de Trabajo podran ser adscritos
como funcionarios de servicios especiales o subalternos) o como obreros de plantilla... , se hallaran equiparados en dereehos y garantías a
los subalternos) y su relación con la Corporación sera de caracter estrietamente administrativo». Després veurem que aquests serveis «es-

pecials» són un cas prou general entre els treballadors de l'Administració, almenys de l'Administració local. També el personal sanitari és
objecte d'una regulació a part (reglament 27-XII-53).
Entre els deures del funcionari hi ha «eumplir con celo y exacta disciplina la misión encomendada», el «sigilo escrupuloso», el «respeto y
obediencia a las Autoridades y superiores jerarquicos», el «decoro» i el
«tratar con esmero y cortesía... a los funcionarios de igual o inferior
categoría». El reglament suposa una quasi-militarització conceptual del
Els treballadors de l'Administració pública a Catalunya

86

L'article 101 (2) preveu la vaga en els següents termes: «el abandono
colectivo del servicio sera considerada como renuncia al cargo) produciendo la inmediata cesantía de los afectados».
Tot aquest sistema va funcionar prou bé, per ·a les finalitats perseguides, fins a la segona meitat dels anys seixanta. El desenvolup~m~nt
econòmic mateix va exigir aleshores hn creixement fort dels efectius
administratius públics i una multiplicació dels serveis, i féu anar en
orri l'estudiat tripijoc de les regulacions funcionarials. Les feines «accidenta!s» van esdevenir el pa de cada dia, tot i les prohibicions legals.
Els sous van restar endarrerits respecte a la inflació i posaren fi als
privilegis efectius.
El malcontentament es va començar a manifestar de primer aïlladament, després d'una manera més compacta, a través de diverses formes de protesta, i a la fi, pel canal de la vaga de treball, que, n.aturalment. no va suposar la «cesantía inmediata» tret de casos prevIament
seleccionats amb una finalitat repressiva.
El 1965, arran de l'agitació dels sindicalistes verticalistes, comandats

per Solís, per tal d'integrar els funcionaris a la CNS (més quotes,
més poder), la dreta conservadora, representada en a9uell.cas per.Alonso Veoa ministre de governació, va respondre, en el mIllor estil corporati~i~ta dels anys vint, creant els Colegios Provinci~les y Nacionales
de Funcionarios de Administración Local no perteneczentes a Cuerpos
Nacionales i eIs complementaris Colegios de Secretarias) Interventores
)' Depositarios. Tot i haver-hi Solís al davant dels sindicats, la dreta
va tenir la clara premonició que no es podia smdIcalitzar els funcIonaris. Els Colegios han estat pràcticament ïnoperants, si bé, com. és

sabut en el de Barcelona es va lliurar una de les batalles cruClals
per" l'avenç i ·la consolidació del moviment democràtic dels treballadors de l'Administració.
El Collegi és una corporació de dret públic &lt;&lt;afecta al Ministerio de la
Gobernaci6m&gt;. «Todos los Colegios estaran bajo la advoeaci6n de Santa
Rita de Casia, patrona para ellos (art. 4). L'afiliació hi és obligatòria i només s'hi admeten els funcionaris «en propiedad». El vot dels
co~promissaris ha de ser «consciente y obligatorio». «Los Colegios
llevaran los registros o ficheros correspondientes que permitan conocer
en todo momento la situación y antecedentes de cualquier colegiado) (art. 11). No cal seguir. El que és ~orprenent és que una tal ins·
titució hagi pogut convertir-se, en el cas únic de la província de Barcelona, en plataforma efectiva per a la renovació democràtica de l'associacionisme dels funcionaris.

La Llei Sindical del 1971 reconeixia la victòria dels franquistes conPasqual i Ernest Maragall

87

�servadors en incloure dins seu tots els espanyols que participaven en

e! món de! treball i en excloure'n explícitament e!s funcionaris. La
qual cosa era en contradicció amb la concepció que, de fet, l'Estat

els aplicava: el 1969 una circular de la Dirección General de Administración Local determinava que les gratificacions s'atorguessin d'acord amb criteris de «productivitat en el treball».
En e! cas dels funcionaris dels ministeris de l'Estat i d'organismes autònoms, ni CoHegis no hi havia. Les qüestions retributives, les decidia
una Junta de Retribuciones, dominada pels funcionaris d'alts càrrecs,
la tasca dels quals era, bàsicament, la distribució dels «pluses» procedents d'impostos, taxes o ingressos d'altre ordre assignats directament
al personal del ministeri respectiu i no especificats a les partides de

personal dels pressupostos.
El decret-llei de! 16 de juliol de 1976, sobre associacions professionals
de funcionaris de l'Estat, és també un intent de darrera hora de canalitzar per vies diferents a les de l'associacionisme sindical l'onada
de reivindicacions i esforços organitzatius dels treballadors públics.

Les finalitats admeses són: a) la defensa dels interessos professionals;
b) la coHaboració amb l'Administració quant a la fixació de les condicions de treball, excloent-s'hi explícitament la defensa d'interessos
no establerts als estatuts, sotmesos a la «ventanilla» del Registro de
Organizaciones de Funcionarios a la presidència del Govern. També
s'hi exclou implícitament la vaga, en prohibir-se la «interferencia en el
normal funcionamiento de los servicios públicos». D'altra banda, s'hi
limita l'àmbit de les associacions a un ministeri, un organisme autò.
nom, o un o uns quants cossos de funcionaris. També n'és exclòs im-

plícitament el personal amb contacte de caire laboral.
No hi ha hagut, doncs, llevat del tímid intent de! 1976, dret d'associació en e! franquisme, pel que fa als treballadors de l'Administració,
tot i que Parada Vazquez, en un informe redactat a petició de Ja De
legación Nacional de Asociaciones i publicat a Madrid l'any 1963, ja
afirmava que «el ple reconeixement als països occidentals del dret
associatiu i sindical dels funcionaris públics constitueix un fenomen
general, del qual excepcionalment s'aparta el nostre ordenament».'';-

El 1968 (&lt;&lt;La Vanguardia» del 29 de maig), Eduardo Vivancos comentava la qüestió en els següents termes:

«Hubo tiempo en que se consideró incompatible la cualidad
de funcionaria público con la sindicación del funcionariado. Se argumentaba que era esencial que todo servidor de
l(lS intereses públicos permaneciese al margen y por encima

de los vaivenes políticos. Y que la politización del funcionaria público envuelve una contradicción manifiesta en
cuanto ello acarrea el riesgo de colocarle -a expensas de
la Adminútración- al servicio de conveniencias partidistas O de grupo.
Esta se pensaba porque tradicionalmente los Sindicatos
han tenido cierto grada de impregnación política y los Gobiemos querían evitar que una huelga política pudiera lIevarse a cabo con la participación de los funcionarios públicos y consiguiente paraliración del aparato del Estada.
Estas apreciaciones, largamente mantenidas, se han ido modificando con el tiempo y las experiencias, y ella debe
atribuirse fundamentalmente a un cierto fenómeno de mimetismo ante las conquistas sociales del sector privado. No
puede olvidarse que si por un lado el funcionaria gaza de
determinadas seguridade~ y garantías y que se encuentra
relativamente cubierto de las eventualidades que pesan
siempre sobre los empleados en actividades privadas, no
es menos cierto que entre los funcionarios y la Administración Pública se producen innegables tensiones por motivos económicos y de servicio que sustancialmente no di/ieren gran cosa de las que surgen entre capital y traba;o
o entre empresa y productor.»

Un intent de posar al dia la situació dels funcionaris locals va ser la
llei de Bases del 5 de desembre de 1968. Però, tal com va passar
contínuament els anys de la dictadura franquista - i encara cal veure
que no continuï passant-, les reformes canviaven la façana tot refermant, i fins endurint, les posicions de fons.

Així, «se acentúa en los Cuerpos Nacionales la participación del Ministerio de la Gobernación, por la naturaleza de su múióm&gt;. El text legal
«ha sida respetuoso con el principio autonómico en todo aquella en
que el superior interés nacional no exigía autorizaciones o aprobaciones que constituyan garantía de protección del propio vecindario fren·
te a las raras, pera posibles, desviaciones de las Corporaciones Locales
en materia de gastos de personal», principi escassament justificat en un
Estat que ha donat l'exemple d'aquestes desviacions en els seus mateixos ministeris.
Els funcionaris locals passen a ser ara de carrera o de feina, en comptes
de ser «en propiedad» i «eventuales, interinos, etc.». S'hi admet, tot

reconeixent els fets del creixement dels serveis públics locals, que les
corporacions locals continuïn contractant personal administrativament,

Del mateix autor, Sindicatos y Asociaciones de Funcionarios P:íblicos, Ed. Tecnos. 1968.
És l'estudi més complet sobre l'evoluci6 legislativa internacional i espanyola relativa al tema.

&gt;l'

Els treballadors de l'Administració pública a Catalunya

88

cosa que els havia estat negada des del 1963, i s'hi estableix que els
«treballadors no -funcionaris» es regiran per la legislació laboral.
Pasqual i Ernest Maragall

89

�Els funcionaris de carrera no integrats en «Cuerpos Nacionales» s'hi
classifiquen en grups i subgrups. Els dos grups són, de fet, les dues
seCCIOns de! 1926, Grup d'Administració General i Grup d'Administració Especial, amb la novetat que en el primer s'integren els subalterns, i en el segon es reconeix la presència de tècnics i especialistes
de grau mitjà. El pruner grup, que potser es pretén que continuï
essent e! nucli fidel de la vella administració, se subdivideix en tècnics,
administratius, auxiliars i subalterns. El segon grup (&lt;&lt;que comprendera a los que ejercen aClividades que conslituyen el objelo de una
peculiar carrera o profesión») se subdivideix en tècnics i serveis especials.
S'hi separen en un règim especial els treballadors de l'Administració
local afectes als serveis d'extinció d'incendis i la policia. El règim especial «se acomodara en lo posible al de las fuerzas de seguridad del
Eslado».
El sistema és extraordinàriament centralitzat. La Dirección General de
Adminislración Local supervisa des de Madrid tots els ets i uts de la
formació de plantilles, retribucions, ingrés de personal en els Cuerpos
Nacionales~ etc. El paternalisme, realment fort en una llei relativament
recent, s'expressa en declaracions com les següents; «Los funcionarios. .. disfrutaran del tratamiento y cOltSideraciones sociales debidos
a su rango y a la dignidad de la función pública»; «para los funcionarios que se distingan notoriamente en el cumplimiento de sus deberes
se establecera un sistema de recompensas», i així sucessivamenr.
Els deures dels funcionaris són els mateixos del 1953, més l'obligació
ci' «acatar los principios del Movimiento Nacional y demas Leyes Fundamentales del Reino». Com a «faltas muy graves» de nova planta, hi
apareixen «la manifiesta insubordinación individual o colectiva» i «la
conducta contraria a los Principios del Movimiento Nacional y demas
Leyes Fundamenlales del Reina». La sanció per faltes molt greus podia
ser la separació definitiva del servei.
Parlem en passat, però aquesta és una llei encara vigent, el darrer
intent del franquisme de parar el xàfec i de reprimir la creixent conscienciació sindical dels treballadors de l'Administració.

3. Cens i retribucions dels funcionaris
Els quadres següents presenten un resum del petsonal ocupat per l'Ad.
ministració local a Catalunya segons l'Anuario Estadística de las Corporaciones locales, publicat per l'IEAL. No disposem de dades similars
per al personal ocupat per l'Administració estatal (és sorprenem que
l'Instituta Nacional de Estadística de Madrid no publiqui dades en
aquest camp),

Els treballadors de l'Administració pública a Catalul1ya

90

I

-I . .,.
~~~Sl~
N

00 "'"

ol

~

~;;~§ ~

oci

0\

~:e~~

;Q

~

-'

O
.....

o:&lt;

U

"'(',I
N ..... "'"

N

,...;

�El 1972 a tot Catalunya hi havia 30.000 llocs de tteball a l'Administració local. Alguns d'aquests! llocs de treball, com veurem, no eren coberts encara; tanmateix, podem acceptar la xifra com una aproximació
bastant realista al que deu ser avui l'ocupació total en aquest sector.

El nombte total de treballadors de l'Administració pública a Catalunya,
afegint-hi els de l'Estat, deu estar, doncs, amb tota probabilitat pel damun~dels 40.000, i això sense incloure-hi, tal com hem dit al començament, els mestres i professors de l'Estat, personal de la Seguretat
Social, treballadors de RENFE i de correus.*·(Tampoc no hi són inclosos
els del Metro i Transports de Barcelona i altres companyies de transport
municipal). Els 40.000 treballadors i escaig són personal estricte de
l'Administració local, delegacions ministerials i organismes autònoms a

Catalunya (IND, mutualitats, PND).
Més de la meitat dels treballadors catalans d'Administració pública - i
mes de 2/3 dels de l'Administració local- es concentren a la provincia
de .Barcelona. Entre els 30.000 treballadors de l'Administració local,
11.000 corresponen a serveis especials, és a dir, a llocs de feina manual
o relativament especialitzada. A més a més, hi ha dins aquest total 2.000
llocs de feina tècnico-auxiliar i 2.000 places subalternes. El personal
subjecte a contractació laboral o eventual puja a 5.700 treballadors més,
i els serveis concertats, a 3.000 treballadors addicionals. La imatge és
la d'una massa laboral amb una forta base treballadora en el sentit tradicional del mot. Les places administratives, també com més va més

~

z

o

g
a"-

sotmeses a condicions que no tenen res de privilegi en la majoria dels
casos, sumen 4.000.

La qualificació del personal de l'Administració local de Catalunya, com
es podia esperar, és superior a la de la resta de l'Estat. Aquí hi ha pro-

&amp;¿

porcionalment més tècnics -superiors i auxiliars- i menys subalterns.
Els «eventuals»1 pròpiament treballadors subjectes a contractació administrativa o laboral, representen a Catalunya una proporció bastant més

."
~.g
, u

u·

petita del total de la resta de l'Estat espanyol, però de tota manera és
important (30 %). A Catalunya hi ha el 15 % dels llocs de feina administrativo-Iocal existents al territori de rEstat, proporció que és simi-

lar a la de la població. Possiblement aquí la demanda de serveis públics
és més alta, en funció del nivell d'ingressos més alt de la població per
terme mitjà, però també deu haver-hi una productivitat relativament
més alta, que compensaria el primer factor .

.

ti'3ê

~

--

t::.Q

~

ff fi

f!«:(]&lt;.

Per tenir una idea de la importància relativa de les places de plantilla
vacants, hem calculat, damunt les dades de la mateixa font, que als
Ajuntaments de la província de Barcelona hi havia el 1972 un 18 % de

* . Aquests dos darrers grups de treballadors tenen una llarga tradici6 sindicalista, que
caldria recollir en els actuats intents de promoure l'associalisme sindical dels funcionaris.
Pasqual i Ernest Maragall

93

�places per cobrir, 2.574 sobre el total de 13.783. Una cinquena part
d'aquestes vacants eren cobertes per funcionaris interins.
Per donar una idea aproximativa dels llocs de treball més nombrosos,
proporcionarem dades de la plantilla de l'Ajuntament de Barcelona, referents a una data relativament allunyada (1967) i no publicades oficial·
ment, però que serveixen a títol indicatiu (vegeu pàg. 95).
La mateixa publicació de l'EAL abans esmentada dóna informacions més
detallades del nombre de places per categories i professions per a tota
l'Administració local a Catalunya; informacions interessants, que no
podem, però, entrar a examinar ara per no fer aquest article encara
més feixuc. Creiem haver ofert una idea suficient dei volum i estructura
del treball públic a Catalunya, particularment pel que fa a l'Administració local, que n'és el component més significatiu.
Ara bé, quant cobren els funcionaris? En l'Administració de l'Estat els
funcionaris eren classificats a aquests efectes, fins al 1965, segons
les categories establertes abans de la Dictadura de Prima. La reforma
fiscal va fer possible el 1965 que les retribucions se simplifiquessin
una mica, tot establint el sistema de sou base igual a mòdul (3.000 ptes.
aquell moment) per coeficient (d'I) a 5,5, segons les categories) més
triennis del 7 % i complements. D'aquesta manera eis funcionaris de
l'Estat van poder palliar la inflació del 1961-65, que els trebaHadors
en general havien combatut a cop de vagues i de convenis. L'augment
va ser escalonat fins al 1970 i va perdre aviat bona part del seu contingut amb la inflació renovada de preus.
A l'Administració local, «parenta pobra» de l'Estat, les coses van anar
més malament. Les retribucions anuals (netes d'impostos, mútua i assistència mèdica) de les categories inferiors de treballadors de l'Ajuntament de Barcelona el 1967 -vegeu la taula de la pàg. 95- en són una
mostra. L'estimació que figura a la taula, la vam fer el 1970 per tal que
fos publicada en un article que no va tenir la sort de veure la llum, i
que comentava la situació en els següents termes
«Amb la modificació parcial de la hisenda local, almenys a
Barcelona, es van concedir el 1968 unes "bufandes", que
després van ser reabsorbides, el 1969, per l'augment atorgat
provisionalment a tall d'equiparació amb els funcionaris de
l'Estat. Ja sabem que aquesta equiparació, l'han deixada ara
per al 1971 o 1972, sortint al pas amb un augment que ve
a representar en total, incloent-hi l'augment provisional, un
10 % sobre les retribucions del funcionari local, el qual
augment, després de 7 anys d'increment dels preus, es tan
ridícul com es vulgui, però és així.})

Els trebal/adors de l'Administroci6 pública o Cotolllnya

94

~

@

&gt;

"~
"
Q

~

Z

Q

~

~

&lt;:
Z
O
,..,
&lt;ol
U

Ü
&lt;

8

--"

""

~

Q

z

~

~
&lt;

'oc" ""
&lt;:

&lt;ol

el
¡...
Z

"'::E&lt;:

Q
Q

Q

-"

z

&lt;

u

""

~

13

&lt;
~

zQ

Ü
Q

-"-

Q

....z "§ ""
::&gt;

~

&lt;:

Q

z

.~

~

~

o

Ü
&lt;

~

"

(j

�Doncs bé, l'equiparació amb els funcionaris de l'Estat no va arribar fins
al juliol de 1974. I, quan va arribar, va reabsorbir h part més volàtil,
però no sempre la meny~ important, de les pagues mensuals a l'Ajunta.
ment de Barcelona: els anomenats «trimestres», que eren quantitats cobrades d'una manera regular amb càrrec al Fons de Productivitat del
Pressupost Ordinari, partida que no figurava desglossada per seccions
i categories i que, per tant, impedia de saber quant cobraven realment
els funcionaris dels diferents nivells. El fet és que molts funcionaris
de categories baixes, tot i que llurs «trimestres» eren ben minsos,
hi van sortir perdent. l per bé que la desaparició deIs «trimestres»
era una mesura administrativament justa i clarificadora, la situació econòmica de molts treballadors va arribar a uns extrems que expliquen
l'espetec reivindicatiu que es va anar covant durant tot eI 75 i que va
esclatar del gener al març del 1976, la primera gran vaga dels treballadors de l'Administració a Catalunya.
Quan el 17 de febrer de 1976 els treballadors de totes les categories
i seccions s'aplegaven a milers dins l'Ajuntament als crits d'«unitat,
unitat», es pot dir que es trencava irremissiblement el corporativisme
de les lleis, la ideologia i la política de personal seguida durant 50 anys.
En el curs del conflicte, els treballadors de l'Ajuntament van aconseguir una colla d'objectius, i no és el menys important eI fet que en
el ple del 23 de març, la Corporació decidís publicar amb detall, si bé
anònimament, les retribucions cobrades en mà per tots els funcionaris.
Aquest acord, que feia esment de la urgència de la seva mateixa aplicació, no ha estat encara seguit, després de més d'un any.
El 31 de gener de 1976, abans del conflicte, les retribucions mensuals
brutes, amb tres triennis d'antiguitat, dels treballadors de l'Ajuntament,
eren les següents:

Coeficients

Categories

1,3
1,4
1,5
1,7
1,7
1,9
2,3
2,3
1,9
3,6

Pràctics, operaris
Ordenances
Telefonistes, auxiliars clínica, etc.
Escorxadors, oficials d'ofici
Auxiliars administratius
Operadors ordenador
Delineants
Auxiliars administratius especialitzats
Directors de museus
Bibliotedries
Guàrdies municipals
Bombers
Practicants, infermeres assistents socials
Professors d'EGB i ensenyament especial

Número
IUf/ciof/aris

1.200
290

300
510

260
105

680
12
t4
2.025
535

446
248

Retribucions
17.108
t8.46O
20563
t7.8t8
22.818
25.773
23.983
26.983
28.948
29.290
17598
21.574
21.397
24.722

Els sous en mà eren més baixos. De les retribucions brutes hauríem de
treure'n un 10 % si fa no fa en concepte d'impostoS, mútua i assistència
mèdica; i, a més, l'augment del gener (de l'ordre del 10 %) no es va
cobrar fins més tard.
Un dels cavalls de batalla dels funcionaris va ser la lluita per l'elevació
del mínim (coeficient X mòdul) fins a igualar el salari mínim interprofessional garantit, a què moltes categories no arribaven, cosa que feia que
les pagues dobles i les pensions fossin baixíssimes.
Una altra reivindicació paraHela és la simplificació i consolidació dels
sous. Els «pluses» (de «¡e/atura, trabajos especiales~ especial dedicación
y riesgo, incomodidad, peligrosidad y toxicidad», però especialment
l'anomenat «plus de productividad» o «trimestre») van arribar a representar el 44,8 % del IOtal de les retribucions l'any 1974. L'incentiu de
capitalitat -que dobla inicialment el sou base a Barcelona- complica
les coses encara més. El sobre de la paga dels funcionaris ha assolit uns
graus de complicació molt considerables.
Un decret-llei recent, del 30 de març, recull algunes de les reivindicacions esmentades: sou base mai inferior al mínim interprofessional, revisió anual dei salari, millorament de l'assistència sanitària, simplificació
aparent dels coeficients, etc. Però l'aplicació d'aquesta regulació encara
no és coneguda. És evident que es tracta del resultat de la pressió dels
treballadors arreu de Catalunya i de l'Estat espanyol (després de Barcelona vingueren les lluites de l'Hospitalet, Cornellà, INP, PND, Saragossa, bombers de Madrid, etc.), i també és obvi que es tracta d'un
intent de perpetuació de l'actual estatut especial dels funcionaris amb
nous mètodes, més realistes.

* * *
En un proper article explicarem, damunt la base d'aquests antecedents,
com s'ha articulat l'esforç organitzatiu dels funcionaris fins a la constitució pel març d'enguany, del Sindicat de Treballadors de l'Administració
de Catalunya (STAC), el paper clau que hi va fer la junta democràticament elegida (pel juny de 1976) del Collegi Provincial de Funcionaris
d'Administració Local, i les perspectives de futur d'aquesta associació
sindical tan innovadora en el camp de l'Administració pública.

etc.
E/s trebal/adors de l'Administració pública a Catalunya

96

Pasqual i ETIlest Maragp//

4

97

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9704">
                <text>1564</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9706">
                <text>Els treballadors de l'Administració Pública a Catalunya: antecedents associatius, lleis i reglaments, cens i retribucions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9707">
                <text>Maig-Juny, n. 5, p. 80-97</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9708">
                <text>Taula de canvi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9711">
                <text>Maragall i Mira, Ernest</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14329">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9712">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9713">
                <text>1977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9714">
                <text>Administració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9715">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9716">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9717">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10082">
                <text>Article publicat al número 5 de 1977 de la revista Taula de canvi.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9705">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="637" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="190">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/637/QuesnayandBeyond_1973.pdf</src>
        <authentication>95bb7fb0d7bbf35da38d4078f692f583</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41916">
                    <text>QUESNAY

AND

BEYOND

(A R e f l e x i o n o n t h e O r i g i n of
t h e C l a s s i c a l T h e o r y of Value,
Capital and T r a d e )

Pascual Maragall
New S c h o o l f o r S o c i a l
Research
J u l y , 1973.

�0.

INTRODUCTION AND BIBLIOGRAPHICAL NOTE

Dans l a r e c h e r c h e d e l a v 6 r i t k p a r l e c a l c u l , toute
l a c e r t i t u d e e s t d a n s l ' e v i d e n c e d e s donn6es.
F. Quesnay (1888, p . 511 n . )

T h i s a r t i c l e t a k e s f o r g r a n t e d that the r e a d e r h a s a f a i r , though n o t
n e c e s s a r i l y d e e p , acquaintance with what t h e d o c t r i n e s of the f i r s t
people who called t h e m s e l v e s E c o n o m i s t s a r e a l l about.

Yet i t can

be r e a d , I hope, with s o m e benefit by anyone i n t e r e s t e d in going back
to the b i r t h p l a c e of P o l i t i c a l Economy.
F r a n q o i s (de)

Simple o r extensive p r e s e n t a t i o n s of the working of

Q u e s n a y ' s T a b l e a u Economique c a n b e found, in o r d e r of i n c r e a s i n g
complexity and d e t a i l in A. P h i l i p s (1955), E n g e l s (1959) - whose
c h a p t e r on the Tableau w a s w r i t t e n by M a r x , H. Woog (1950) and of
c o u r s e M e e k ' s c l a s s i c (1963). M a r x ' s (1969) T h e o r i e s of S u r p l u s Value,
T a bleau
shows to what extent M a r x s t r u g g l e d with t h e -

-

a s i s stated in a

l e t t e r t o Kugelman - in t h e s u m m e r of 1863 a n d how m u c h i t influenced
h i s own c r i t i q u e of P o l i t i c a l Economy, D a s K a p i t a l , e s p e c i a l l y i n Volume
I1 of t h e l a t t e r .
T h e l a s t p a r a g r a p h i n M e e k ' s ' P r o b l e m s of the T a b l e a u E c o n o m i q u e l
(in Meek,

1963) i s p e r h a p s the b e s t p l a c e t o go in o r d e r to g e t both a

s u c c i n c t i d e a of t h e Tableau and of t h e m a i n d e b a t e s t h a t h a v e h i s t o r i c a l l y
r e v o l v e d a r o u n d i t - s o m e of which a r e d e a l t with in t h e p r e s e n t a r t i c l e to
t h e e x t e n t t h a t they p r o j e c t s o m e l i g h t on t h e m e a n i n g of Q u e s n a y ' s m o d e l
in a b r o a d s e n s e .

Of c o u r s e any of t h e c l a s s i c a l h i s t o r i e s of e c o n o m i c

thought would do in this s e n s e .

Also S. T s u r u l s Appendix t o Sweezy (1964)

i s u s e f u l a s a n introduction to t h e f o r m a l a s p e c t s of the T a b l e a u (and i t s

�r e l a t i o n to M a r x ' s and Keynes' m a c r o e c o n o m i c s ) .
H. Woog (1950) c a n b e usefully c o n t r a s t e d to M e e k ' s g r e a t compendium,
f o r he t a k e s opposite views in s e v e r a l of t h e debated q u e s t i o n s of d e t a i l in
t h e Tableau, contains i n t e r e s t i n g c r i t i q u e s of M a r x ' s , B i l i m o v i c l s and
O n c k e n ' s i n t e r p r e t a t i o n s and s u g g e s t s two p o i n t s which I have not developed
i n t h i s a r t i c l e but which I think a r e of e x t r e m e i n t e r e s t : f i r s t , the hypothesis
t h a t "one p e r i o d of c i r c u l a t i o n c o m p r e m i s e s one g e n e r a l p r o c e s s of production
i n the a g r i c u l t u r a l s p h e r e and two consecutive a c t s of t r a n s f o r m a t i o n in the
manufacturing sphere" ( s e e p. 65 n . )

-

a n hypothesis worth c o n s i d e r i n g in

t h e context of t h e p r o b l e m of i n t e r p r e t i n g the population s c a l e s in the Tableau;
and second, a c o m p a r i s o n of Q u e s n a y ' s and M a r x ' s views of h o a r d i n g f r o m a
k e y n e s i a n standpoint ( s e e p. 89 n . ) .
T h e r e a r e a l s o v e r y i n t e r e s t i n g m a t e r i a l s on p a r t i c u l a r a s p e c t s of P h y s i o c r a c y
s u c h a s Meek and Kuczynski's r e c e n t republication of the e l u s i v e 3 r d edition
of the Tableau, found i n 1965 by the l a t t e r a u t h o r i n t h e a r c h i v e s of t h e Du Pont
f a m i l y in D e l a w a r e .

Also of s o m e b e a r i n g h e r e i s the d i s s e r t a t i o n p r e s e n t e d

i n 1956 a t the New School f o r Social R e s e a r c h by I. L u n d b e r g (1964), on t h e
s u b j e c t of S m i t h ' s debt to t h e l a t e P h y s i o c r a t Turgot, whose R e f l e x i o n s - the
a u t h o r shows - w e r e anonymously t r a n s l a t e d by Adam S m i t h into English.

V . F o l e y q s a r t i c l e (1973) on the r e l a t i o n of t h e Tableau to Q u e s n a y ' s p r e v i o u s
w o r k on m e d i c i n e and blood c i r c u l a t i o n i s an exciting s a m p l e of c u r i o s i t y and
d e t a i l e d work, though it l a c k s understanding of the economic s i g n i f i c a n c e of
the Tableau.

I t i s i n t e r e s t i n g , a t any r a t e , to follow the connection t h e r e t r a c e d

out between the T a b l e a u , which i s s e e n a s t h e l a s t p r e - N e w t o n i a n a c c o m p l i s h m e n t i n e c o n o m i c s , and the C a r t e s i a n f r a m e of m i n d of the P h y s i o c r a t s .
X

X

It i s a c o m m o n invective t o t r e a t n o n - m a t h e m a t i c a l e c o n o m i s t s a s p r e Newtonians. A p a r t f r o m t h e f a c t that s o m e people a r e beginning to think about
Newton a s one of the l a n d m a r k s f r o m w h e r e on m a n y things went wrong with
s o c i a l s c i e n c e s ( s e e the b e h a v i o r i s m v s . r a t i o n a l i s m d e b a t e i n l i n g u i s t i c s , f o r
i n s t a n c e ) I b e t t h a t t h e link between C a r t e s i a n ' h o r l o g e r i e ' and W a l r a s - t y p e
g e n e r a l e q u i l i b r i u m s - with i t s a u c t i o n e e r - e x - m a c h i n a a n d a l l - i s t h e e a s i e s t
t o t r a c e out.

�The v a s t world of F r e n c h economic l i t e r a t u r e on Quesnay i s n o t r e f e r r e d to
in the p r e s e n t a r t i c l e .

Also s e r i e s of a r t i c l e s w e r e w r i t t e n on the s a m e s u b j e c t

between 1929 a n d 1932 in c e n t r a l E u r o p e , e s p e c i a l l y in G e r m a n y .
(1950) c a n b e u s e d a s i n d i r e c t r e f e r e n c e f o r t h e s e .
too a n i c e a r t i c l e by

H. Woog

To t h i s p e r i o d c o r r e s p o n d s

N.J . W a r e i n AER (1931) showing the c l o s e r e l a t i o n s h i p

between P h y s i o c r a c y and the new c o m m o n e r landowners i n XVIIIth F r a n c e - to
which I r e f e r i n t h e text of the p r e s e n t a r t i c l e .
G e n e r a l w o r k s on P h y s i o c r a c y p u b l i s h e d i n English a r e only l i m i t e d l y useful:
Higgs (1968) a n d B e e r (1939) f o r i n s t a n c e

--

t h e l a t t e r being a n e x a m p l e of

what t h i s a r t i c l e t r i e s t o c o u n t e r a c t , t h a t i s , t h e reduction of P h y s i o c r a c y to
m e d i e v a l i s m , s c h o l a s t i c i s m and even A r i s t o t e l i a n i s m .

P o l a n y i would h a v e

found h e r e a c a s e i n point f o r h i s p i t i l e s s a t t a c k on this kind of hindsight
reductionism.
The m o s t c o m p l e t e edition of Q u e s n a y i n English i s M e e k ' s (1963).

Still i t

l a c k s a g r e a t m a n y of Q u e s n a y ' s w r i t i n g s - among which t h e l a t t e r ' s works on
the p r i m i t i v e Inca civilization and C h i n e s e d e s p o t i s m , which a r e not brought
to b e a r i n t h e p r e s e n t a r t i c l e .

�Much c a n be s a i d i n f a v o r of the study of F r a n ~ o i sQ u e s n a y ' s m o d e l of the
c a p i t a l i s t economy a s the f i r s t s t e p i n t h e development of a c o m p l e t e a n a l y s i s
of t h i s economy.

X

Quesnay was t h e f i r s t to view the l a t t e r a s a s t r u c t u r e

c o n s t a n t l y reproducing i t s e l f , t h e f i r s t ( a s M a r x s a i d ) to c o n s i s t e n t l y r e i n t e g r a t e t h e e m e r g e n c e of value and s u r p l u s - v a l u e into the s p h e r e of p r o duction, w h e r e i t p r o p e r l y belongs, and out of the m a r k e t - p l a c e .

Quesnay's

Tableau would then stand in the p l a c e of t h a t " e a r l y and r u d e s t a t e of
s o c i e t y ' ' o r t h e " s i m p l e commodity production s t a g e " to which c l a s s i c a l
political e c o n o m i s t s r e f e r r e d to when building t h e i r b r o a d t h e o r e t i c a l
svstems.

T h i s i s no m e r e coincidence.

T h i s p a p e r t r i e s to contribute to t h e t h e o r e t i c a l goal just s u g g e s t e d above i n
s e v e r a l d i f f e r e n t ways.
F i r s t , t h i s a r t i c l e will a r g u e t h a t Q u e s n a y ' s view of the economy i s i n e f f e c t
t h a t of an e m e r g i n g c a p i t a l i s t economy - an a r g u m e n t which i s anything but
new, yet which s e e m s worth making i n r e f e r e n c e to p a r t i c u l a r q u e s t i o n s
that k e e p being m a d e a s a r e s u l t of the confusion between the feudal a p p e a r a n c e of the m o d e l a n d i t s c a p i t a l i s t s u b s t a n c e , q u e s t i o n s such a s t h a t of the
p r o d u c t i v i t y of a g r i c u l t u r a l l a b o r , the n a t u r e of i n t e r e s t o r t h e content of
t h e s e r v i c e s r e n d e r e d by l a n d l o r d s .
Second, the point i s m a d e that the Tableau Economique, though c a p i t a l i s t i n
e s s e n c e , h a s m u c h m o r e to t e l l about the f o r m a l a s p e c t s of c a p i t a l i s t p r o duction ( a s a p r o c e s s of e x t r a c t i o n of s u r p l u s - v a l u e and e c o n o m i c a l l y s u s t a i n e d r e p r o d u c t i o n ) than about the h i s t o r i c a l c a t e g o r i e s of c a p i t a l i s m , a s

X

T h i s i s t h e d i r e c t i o n taken a l r e a d y i n s o m e c o u r s e s p r e s e n t i n g a s e q u e n c e
of s t r u c t u r a l m o d e l s of t h e economy - such a s T. V i e t o r i s z ' c o u r s e of
E c o n o m i c Analysis a t the New School f o r Social R e s e a r c h , New Y o r k , w h e r e
t h i s p a p e r w a s o r i g i n a t e d , a n d L. P a s i n e t t i ' s " T o p i c s in E c o n o m i c Analysis"
( C o l u m b i a , F a l l , 1971).

�developed l a t e r on by the English p o l i t i c a l e c o n o m i s t s .

This i s p r e c i s e l y

t h e meaningful point of connection between Quesnay and M a r x ; t h a t i s to
say, the ' t r a n s f o r m a t i o n ' linking the f o r m e r ' s t o the l a t t e r ' s s y s t e m i s a
t r a n s f o r m a t i o n of t h e h i s t o r i c a l c a t e g o r i e s involved, leaving the f o r m a l
s t r u c t u r e unchanged in p r i n c i p l e .

T h i s i s a r a t h e r complex point and will

be d e a l t with l a t e r i n t h i s a r t i c l e a n d , hopefully, i n s u c c e s s i v e o n e s .

In

t h i s s e c t i o n I will d i s c u s s s o m e d e t a i l s a l r e a d y d e a l t with by the well
e s t a b l i s h e d i n t e r p r e t a t i o n s of the Tableau (Meek, 1963, and T s u r u , 1964)
T h i r d , i t i s suggested that a r e - c o n s i d e r a t i o n should be m a d e of Q u e s n a y ' s
p l a c e in the development of P o l i t i c a l Economy, n o t only in the s e n s e
( r e f e r r e d to above) of i t s being the s t a r t i n g point of what could b e c a l l e d the
E c o n o m i c s of Reproduction, but a l s o i n t h e f i e l d of International T r a d e , i n
which Q u e s n a y s t a n d s i n a s o r t of p a r a d i g m a t i c a n t i - R i c a r d o position whose
t h e o r e t i c a l p o s s i b i l i t i e s a r e s t i l l unexplored - and which d e s e r v e e x p l o r a t i o n ,

I s u g g e s t , in view of s o m e c u r r e n t developments of the world economy.
F i n a l l y , s o m e concluding c o m m e n t s , t h a t will p e r h a p s be found too t e n t a t i v e
to d e s e r v e the heading of ' C o n c l u s i o n ' , a r e m a d e on the evolution of t h e
t h e o r y of s u r p l u s - v a l u e a n d p r o f i t s f r o m Quesnay on to R i c a r d o and to M a r x .

�I.

C a p i t a l i s t Substance a n d F e u d a l A p p e a r a n c e i n Quesnay

I a m not i n t e r e s t e d h e r e in the e t e r n a l l y puzzling question of t h e r e l a t i o n
between m a t e r i a l s u r p l u s and v a l u e - s u r p l u s , t h a t i s , in exploring the e x t e n t
and the s e n s e i n which a c e r t a i n technological s e t - u p can be deduced a s a
n e c e s s a r y condition of o b s e r v e d value r e l a t i o n s h i p s ( c l a s s r e l a t i o n s h i p s i n
the final a n a l y s i s ) .

T h i s will be touched upon below.

It i s well known that

the e n t i r e e c o n o m i c m o d e l i s built by Q u e s n a y on t h e b a s i s of the p r o d u c t i v e n e s s of a g r i c u l t u r e , upon i t s being able to p r o d u c e m o r e than i t a b s o r b s a s
m a t e r i a l expense.

N e v e r m i n d ( f o r the m o m e n t ) .

What I want t o s t r e s s h e r e i s the f a c t t h a t in Q u e s n a y ' s m o d e l

two

different

s o c i a l and technological m o d e l s a r e c o m p a r e d , one c o r r e s p o n d i n g to a feudal,
the o t h e r one t o a c a p i t a l i s t f r a m e w o r k .

The choice of technique involves

h e r e a choice of s o c i e t y , b r o a d l y speaking
i s the whole 'mode of production'.

-

what i s i m p l i e d i n the a l t e r n a t i v e

As we will s e e t h e c a p i t a l i s t s y s t e m

a p p e a r s i n t h e a l t e r n a t i v e not a s full-fledged c a p i t a l i s m but a s a f r a g i l e
c r e a t u r e , u n a b l e s t i l l t o stand on i t s two l e g s , a g r i c u l t u r e and i n d u s t r y .

Yet

Quesnay's c h o i c e i s unrnistakeable.
Land m a y b e m a t e r i a l l y productive p e r s e , y e t what m a k e s i t a b l e to p r o d u c e
n e t value i s l a r g e - s c a l e , c a p i t a l i s t a g r i c u l t u r e .
t h i s point c l e a r l y .

The following quotes m a k e

I believe it useful t o quote t h i s m a t e r i a l h e r e s i n c e it

belongs to t h e e a r l y a r t i c l e s f o r the Enciclopedie, s o m e of which h a s n o t even
been t r a n s l a t e d into English.

T h i s will allow u s to go f u r t h e r into t h e question

of what n e t v a l u e i s i n Q u e s n a y ' s m i n d .
A n e a t d i s t i n c t i o n i s m a d e i n the a r t i c l e on F a r m e r s between r i c h f a r m e r s who
work with h o r s e s and poor land c u l t i v a t o r s working with oxen.
p a r a l l e l i s m i n the f o r m adopted by land t e n u r e :

There i s a

in t h e f i r s t c a s e l a n d i s l e a s e d

a g a i n s t a m o n e y r e n t (which i s fixed f o r t h e extent of the l e a s e ) ; i n the
second t h e c r o p i s divided between the s h a r e - c r o p p e r and t h e p r o p i e t o r
according to a fixed proportion.

�What i s m o r e i m p o r t a n t , r i c h f a r m e r s a r e a s s u m e d to advance the working
and even m o s t of t h e fixed c a p i t a l r e q u i r e d t o l a b o r t h e l a n d .

The s h a r e -

c r o p p e r s i n s t e a d work with s m a l l amounts of c a p i t a l , n a m e l y the value of
t h e oxen, supplied by the proprietor of the land.
"It i s n e c e s s a r y f o r t h e f a r m e r setting up h i s o p e r a t i o n with
four h o r s e s t o spend a c o n s i d e r a b l e amount b e f o r e h e gets
t h e f i r s t c r o p . . h e h a s m a d e t h e e x p e n d i t u r e s f o r the h o r s e s
and o t h e r c a t t l e . . . h e s u p p l i e s the c o r n . . . (i. e . g r a i n ) . . . h e
p a y s f o r t h e food of the d o m e s t i c s . . "
( ~ u e s n a p.
~ , 160)

.

.

"In t h e r e g i o n s w h e r e t h e r e i s no f a r m e r a b l e t o a f f o r d t h e s e
i n i t i a l e x p e n d i t u r e s , t h e p r o p r i e t o r s of land h a v e to r e l y on
cultivation with oxen by l a b o r e r s t h a t give t h e m back half
t h e c r o p . T h i s kind of land l a b o r r e q u i r e s a v e r y s m a l l
amount of e x p e n d i t u r e s on the s i d e of the s h a r e c r o p p e r : t h e
landowner supplies h i m with the oxen and t h e s e e d s ; the
e x p e n s e s of t h e s h a r e c r o p p e r a r e r e d u c e d t o t h e l a b o r tools
and h i s own food up to the f i r s t c r o p , and often t h e p r o p r i e t o r
bid; m y t r a n s l a t i o n )
h a s to advance f o r t h e s e e x p e n d i t u r e s . "
S h a r e c r o p p i n g w a s the p r e v a i l i n g mode of production i n F r a n c e i n Quesnay's
time.

Rich f a r m e r s accounted f o r 1/8 of a l l cultivated l a n d s .

The r e s u l t of

t h i s w a s "an e n o r m o u s d e g r a d a t i o n of a g r i c u l t u r e i n F r a n c e , b e c a u s e of t h e
l a c k of f a r m e r s " ( " f a r m e r s " , u s e d h e r e to r e f e r to c a p i t a l i s t f a r m e r s ) .
T h e r e were other c l a s s e s i n the F r e n c h countryside.

H i r e d help,

" c h a r r e t i e r s " ( c a r t e r s ) and p e a s a n t s a r e often cited.

All s e e m t o c o r r e s -

pond t o l a n d l e s s p e o p l e working i n a g r i c u l t u r e , though p e a s a n t s m i g h t p o s s e s s
s m a l l p l o t s of l a n d w h e r e they could grow p a r t of t h e i r f a m i l y 2 s s u b s i s t e n c e

- but n o t wheat.
In t h i s p i c t u r e of F r e n c h a g r i c u l t u r e a l s o l a n d l o r d s h a d a n i m p o r t a n t r o l e .
They financed c e r t a i n e x p e n s e s of production, n a m e l y i n f r a s t r u c t u r e s :
r o a d s , c a n a l s , i r r i g a t i o n and s o on
But the T a b l e a u i s a m o d e l w h e r e a l l t h e s e c o m p l i c a t i o n s w e r e s e t a s i d e to
show r i c h f a r m e r s constituting t h e bulk of t h e c u l t i v a t o r s of land.

Peasants

�would b e fully employed by f a r m e r s , and o t h e r r u r a l w o r k e r s getting subs i s t e n c e wages.

L a n d l o r d s w e r e a s s u m e d t o have m a d e a l l the m a j o r

expenses f o r t h e conditioning of land f o r production a n d t h e r e f o r e w e r e
thought to b e d i r e c t i n g a l l t h e i r r e v e n u e t o w a r d consumption e x p e n d i t u r e s

- half on a g r i c u l t u r a l p r o d u c e , half on m a n u f a c t u r e s (any additional exp e n d i t u r e on food and the c o r r e s p o n d i n g c u t i n o t h e r expenditures being
c o n s i d e r e d a s accumulation).
The T a b l e a u i s b a s e d i n m o s t of i t s v e r s i o n s on the b a s i s of a m o n e y output of 5 billion l i v r e s .

K

The a c t u a l f i g u r e f o r F r a n c e w a s 2 billion

(Quesnay, 1888, p . 216).

T h i s d i f f e r e n c e w a s accounted f o r by a s e r i e s

of t r a n s f o r m a t i o n s whose m a i n link w a s t h e e s t a b l i s h m e n t of c a p i t a l i s t
agriculture in France.

Two equilibria a r e i n f a c t c o m p a r e d .

The existence

and s t a b i l i t y conditions of the "optimum m o d e of production" choice a r e
shown.

XX

( H e r e the "stability conditions" have to be u n d e r s t o o d i n t h e

s e n s e of b e h a v i o r a l and p r i c e p a t t e r n s allowing f o r the r e p r o d u c t i o n of the
initial d i s t r i b u t i o n of r e s o u r c e s a t t h e end of the production p e r i o d ) .
The p r e v i o u s q u o t e s a r e f r o m the a r t i c l e of F a r m e r s .

KKK

The a r t i c l e on

C o r n i s not l e s s positive about t h e s a m e s u b j e c t :
K

F o r t h i s and a l l a s p e c t s of the T a b l e a u i n d e t a i l s e e Meek, 1963.
Namely : 1 ) Abolition of i n d i r e c t taxation; 2) F r e e t r a d e of c o r n , bringing
about a high p r i c e f o r i t in t e r m s of m a n u f a c t u r e s ; 3) A given p r o p o r t i o n
between t h e p r o p e n s i t i e s to consume food and m a n u f a c t u r e s by t h e proprietors;
and s o m e w h a t l e s s c l e a r l y : 4) R a t e of i n t e r e s t below t h e d e p r e c i a t i o n r a t e of
a g r i c u l t u r a l capital.
XKK
I m a g i n e a r a d i c a l e c o n o m i s t c o m p a r i n g t h e p r e s e n t GNP of t h e U S to that
which would be a t t a i n a b l e i f t h e h i e r a r c h i c a l c o n s t r a i n t s pushing t h e division
of l a b o r i n t h e f a c t o r y beyond the point of efficiency w e r e suddenly r e m o v e d ,
and showing the conditions i n the d i s t r i b u t i o n of the p r o d u c t and i n t h e p o l i c i e s
of the F e d e r a l g o v e r n m e n t which would allow f o r t h i s "optimum m o d e of p r o duction" to go on : t h i s i s the type of e x e r c i s e involved i n the Tableau. The
question of how to value the GNP by a s t a n d a r d c o m m o n t o both e q u i l i b r i a of
c o u r s e would a p p e a r a s a r e q u i r e m e n t of the c o m p a r i s o n - just a s i t a p p e a r s
i n Quesnay the question of what n e t output i s , d e t e r m i n i n g i n t u r n the a n s w e r
to "what p r o d u c t i v e n e s s i s " .
XX

�"We do n o t view t h e r i c h f a r m e r h e r e a s a w o r k e r who cultiv a t e s t h e land by h i m s e l f , but a s a n e n t r e p r e n e u r managing
and enhancing the value of h i s e n t e r p r i s e by h i s knowledge
and h i s f o r t u n e . . . . ( r i c h f a r m e r s ) a r e f r e e m e n a b l e t o
afford t h e c o n s i d e r a b l e a d v a n c e s r e q u i r e d by the c u l t u r e of
t h e land, and employing p e a s a n t s a g a i n s t t h e a s s u r a n c e of
decent e a r n i n g s " .
(Quesnay, 1888, p . 219).
" T h e p e a s a n t i s n o t useful i n the country u n l e s s he p r o d u c e s
and g e t s e a r n i n g s s o t h a t he c o n s u m e s good food and good
clothing and c o n t r i b u t e s to k e e p food p r i c e s and commodity
r e v e n u e s high, and to i n c r e a s e the n u m b e r s a n d the e a r n i n g s
of the m a n u f a c t u r e r s and c r a f t s m e n , who will then b e able
to pay p r o p o r t i o n a t e t a x e s to the King".
( I b i d . , p. 245).
" T h e s t a g e of p r o s p e r i t y . . . w o u l d be l e s s the p r o d u c t of the
c u l t i v a t o r ' s l a b o r than the product of the wealth which h e i s
able t o e m p l o y i n t h e c u l t u r e of t h e land. M a n u r e p r o d u c e s
r i c h c r o p s ; c a t t l e p r o d u c e s m a n u r e ; only money buys cattle
and p a y s f o r t h e m e n that o p e r a t e t h e cattle". ( I b i d . , p . 243.
My t r a n s l a t i o n ) .
T h e s e quotes i n d i c a t e n o t only the c a p i t a l i s t e s s e n c e of Q u e s n a y ' s m o d e l ( m y
m a i n point h e r e ) but a l s o , e s p e c i a l l y t h e s e c o n d quote, what t h e a f f a i r of
value i s a l l about i n t h a t m o d e l .
( t h e King) g e t s .
composed o f ?

Net value i s t h e s u r p l u s t h a t the nation

F o r what d o e s the King r e c e i v e t h e s u r p l u s ?

What i s it

T h e n a t i o n ' s s u r p l u s shouldn't b e c o m p o s e d of p r e c i o u s m e t a l s ,

a s t h e M e r c e n t i l i s t s had been advocating, but of excedent r a w produce.
T h o s e excedents of c o r n ("an a c t i v e balance on r a w p r o d u c e " coupled with a
" p a s s i v e b a l a n c e on m a n u f a c t u r e s " ) wouldn8t m a k e the c o u n t r y " a t r i b u t a r y
of o t h e r nations" (in Meek, 1963, p . 247), though they c e r t a i n l y could
involve a c o s t .

On t h e c o n t r a r y , they would p r o v i d e t h e nation with the

m e a n s to wage s u c c e s s f u l w a r s .
" B a t t l e s which a r e won s i m p l y by k i l l i n g m e n , without
causing any o t h e r d a m a g e , do l i t t l e to weaken the e n e m y
if h e s t i l l h a s the w a g e s of t h e m e n h e h a s l o s t and i f
they a r e high enough t o a t t r a c t o t h e r m e n . . Wealth
s u s t a i n s t h e h o n o r of t h e t r o o p s " .
(in Meek, 1963, p. 261).

. .

�T h i s point i s i m p o r t a n t i n r e l a t i o n to the i n t e r n a t i o n a l s i d e of Quesnay's
political economy, which will be r e t u r n e d to l a t e r , but it i s a l s o e s s e n t i a l
t o u n d e r s t a n d what value i s h e r e .

Value h a s two a s p e c t s :

g r o s s value

i n c l u d e s the c o r n n e c e s s a r y to feed the e n t i r e population taking i t s m e m b e r s one by one; n e t value h a s t o do not with t h i s "individual by individual"
s u b s i s t e n c e but with the s u b s i s t e n c e of the nation a s a whole in h e r p r o t r a c t e d s t r u g g l e a g a i n s t o t h e r nations.
a good a r m y .

A s u r p l u s of c o r n i s equivalent to

The r e p r o d u c t i o n of society i n c l u d e s such c r u d e m a t t e r s .

And t h i s i s definitely what counts to m a k e of a g r i c u l t u r e the unique p r o d u c t i o n ,
i n the s t r o n g e s t s e n s e of t h e w o r d ; that i t s p r o d u c t i s e s s e n t i a l , b a s i c , in
c a s e of w a r .

X

It can be a r g u e d that n o t only the c o r n that t h e King c a n c o m m a n d i s p r o d u i t

net.

The l a n d l o r d s l i v e a l s o of t h e s u r p l u s .

My point i s p r e c i s e l y t h a t

t h i s i s a r a t h e r c o m p l e x s u b j e c t i n Quesnay, and t h a t the m u l t i - s i d e d
c o n s t r a i n t s that t h e " s t a b i l i t y conditions" i m p o s e on t h e behavior of t h e
l a n d l o r d amount i n t h e m o d e l t o a q u a s i - i n t e g r a t i o n of the l a t t e r into a
b r o a d c a t e g o r y of a g r i c u l t u r a l e n t r e p r e n e u r s .
i n r e l a t i o n to t h e n a t u r e of the 'output'

I will d e a l with t h i s question

supplied by the l a n d l o r d s when t h e

Tableau i s i n t e r p r e t e d a s a n input-output m o d e l .
It h a s been s u g g e s t e d t h a t the ' s e r v i c e s '

r e n d e r e d by the p r o p r i e t o r c l a s s

(and that h a v e to a p p e a r i n t h e adequate r o w and column e n t r y i f t h e t a b l e
h a s to balance a t a l l ) could be labeled "protection" o r something

h he

b a s i s of s o c i e t y i s the m e a n s of s u b s i s t e n c e and the wealth needed by
t h e power t h a t i s t o defend them". Quesnay i n O b s e r v a t i o n s s u r l e D r o i t
Nature1 d e s H o m m e s r g u n i s e n Socigtg, 1765. u o t e d by M. Kuczynski
(1972, p. xxxiii). M. Kuczynski d r a w s f r o m t h i s s e n t e n c e t h e m i s l e a d i n g
conclusion, i n m y view, t h a t "the p r i m a r y f a c t o r i n Quesnay w a s the
economic b a s i s " w h e r e a s , s h e continues, in t h e M a x i m e s t h a t DuPont
added to h i s edition of t h e T a b l e a u "the s u p e r s t r u c t u r e i s given p r e c e d e n c e
over the basis".

�similar.

J(

As long a s r e f e r e n c e i s m a d e to t h e S t a t e and the C h u r c h , t h e

t e r m i s p e r h a p s n o t too bad

-

if e u p h e m i s t i c .

But when i t c o m e s t o l a n d -

o w n e r s it s u g g e s t s a typically f e u d a l t r a n s a c t i o n which i s v e r y f a r f r o m
the enhancing of a g r i c u l t u r a l c a p i t a l and t h e new r e l a t i o n s between f a r m e r s
and p r o p r i e t o r s t h a t Quesnay i s making a c a s e f o r .
Quesnay wants the l a n d o w n e r s to behave i n a n e a t l y economic way a s r e g a r d s to land a n d i t s exploitation.
the c a p i t a l i s t type of f a r m i n g .

R e n t s would be h i g h e r if they f a v o u r e d

Consequently, t a x e s would a l s o be higher.

T h e position of the C h u r c h i s s e l d o m mentioned a s such.

It i s p e r h a p s

significant t h a t t h e " d b e " (tithe) o r 1/10 l e v y got by the " d k c i m a t e u r s "
(Quesnay, 1888, p . 207) i s not c h a r g e d upon the s u r p l u s but c o n s i d e r e d a s
a c o s t , though the i n i t i a l p a r a g r a p h s of the T a b l e a u include t h e "dgcim a t e u r s " (i. e. t h e c l e r g y ) in the p r o p r i e t a r y c l a s s .

XX

In s e v e r a l p a s s a g e s ( s e e e . g. Quesnay, 1888, p . 208), Quesnay advocates
the conversion of t h e a r i s t o c r a t s into f a r m e r s .
enough land to s e t a m o d e r n exploitation.

Some feudal n o b l e s have not

They should be allowed to h i r e

land in o r d e r to i n c r e a s e t h e i r s c a l e of o p e r a t i o n , and t h e r e f o r e pay r e n t s
and a l s o t a x e s (which they do not pay o t h e r w i s e ) .
X

After a l l , a r i s t o c r a t s

M o r e c o m m o n i s t h e denomination " r e n t a l s e r v i c e s " , a s i n A. P h i l i p s ,
1955. The a s s i m i l a t i o n of the c o r r e s p o n d i n g p a y m e n t to the p r o p r i e t o r s to
a Ricardian surplus ( s e e I b i d . , p . 143) i s n o t l e g i t i m a t e , s i n c e no land
s c a r c i t y i s i m p l i e d i n Q u e s n a y ' s m o d e l ; quite to t h e c o n t r a r y , the o p t i m u m
m o d e of production i s c o m p a r e d t o a situation w h e r e l a n d i s s c a r c e l y populated
and s c a r c e l y c a p i t a l i z e d and the s c a l e s of exploitation a r e too s m a l l (implying
a l s o i n c r e a s i n g r e t u r n s to s c a l e ) .
kIx
So t h e p r o p r i e t o r c l a s s g e t s h e r e not only the s u r p l u s but the "dfrne" on the
c r o p . T h i s i s a l s o t h e context that Meek t a k e s a s containing a Cantillonesque
' p r o f i t ' flowing to f a r m e r s , t h e only a r t i c l e w h e r e Quesnay c l e a r l y allows
f o r i t : Net P r o d u c t = Rent 4. S t a t e T a x e s 4 P r o f i t . C o s t = P r o d u c t i o n
E x p e n d i t u r e s C d i m e ( s e e Quesnay, 1888, p . 207).

�l e a s e a p a r t m e n t s i n the towns.

Why wouldn't they r e n t l a n d ?

Quesnay t a l k s about the "imb6cile bourgeois" ("who thinks that i t i s sufficient to work the l a n d , to t o r t u r e i t to g e t good c r o p s out of it", Quesnay,
1888, p. 243).

But h e d i s c u s s e s a s well the " i g n o r a n t cupidity of land-

l o r d s " who p r e s s the State to tax c u l t i v a t o r s and w o r k e r s , i n s t e a d of t h e i r
own r e v e n u e s , forgetting t h a t "men, whose p h y s i c a l constitution shows
only n e e d s , a r e n o t able to p a y anything o u t of t h e m s e l v e s " , s o that the t a x
f a l l s i n the l a s t i n s t a n c e upon the landowners' r e n t , s i n c e t h e s c a l e of t h e
p r o c e s s , and t h e r e f o r e i t s n e t product, i s downgraded altogether ( Q u e s n a y ,
1888, p. 704).
I t m a y be a d m i t t e d that Q u e s n a y was in l i n e with t h e " r e t u r n to n a t u r e " m o v e m e n t of t h e f i r s t p a r t of the XVIIIth c e n t u r y .

I t i s somewhat h a r d e r to

swallow t h a t " P h y s i o c r a c y i s indeed a r a t i o n a l i z a t i o n of m e d i e v a l economic
life" ( B e e r , 1939, p. 110) and even m o r e t h a t the "Tableau Economique i s
the g r a p h i c r e p r e s e n t a t i o n of that life, and n o t a t a l l of F r a n c e in the XVIIIth
century" (Ibid. ).

T h i s i s the kind of s h e e r n o n s e n s e ( a s it should b e c l e a r

a f t e r what w a s s a i d above, and indeed a f t e r what w a s a l r e a d y s a i d s o m e 120
y e a r s ago by M a r x ) t h a t h a s k e p t Quesnay out of s i g h t until f a i r l y r e c e n t
t i m e s and which h a s p r e v e n t e d a complete understanding of h i s e c o n o m i c s
until now.

X

A l i t t l e m o r e c o m p l i c a t e d to d e a l with i n t h i s context i s the m a t t e r of i n t e r e s t
X

It i s i n t e r e s t i n g to n o t e , h o w e v e r , t o what e x t e n t Q u e s n a y ' s c a t e g o r i e s ,
h i s language, can be viewed a s a s t r a i g h t f o r w a r d continuation of t h o s e of
t h e p r e - c a p i t a l i s t t r a d i t i o n , f r o m t h e S c h o l a s t i c s down to A r i s t o t l e and h i s
' f a i r p r i c e ' ( s e e B e e r , 1939), e s p e c i a l l y i n r e l a t i o n to t h e t h e o r y of value.
The i n c r e a s i n g a d v o c a t e s of t h e c u r r e n t ( i f not new) " r e t u r n to N a t u r e "
will p r e f e r to c o n s i d e r Q u e s n a y i n this new p e r s p e c t i v e , which i s in m y
opinion p a r t i a l and s e r i o u s l y misleading.

�r a t e s i n Q u e s n a y ' s political economy.

H e r e too a l l s o r t s of m e d i e v a l a n d

antique p r e c e d e n t s c a n be c i t e d ( s e e B e e r , 1939, p . 116).
The complication l i e s i n the f a c t that i n t e r e s t i s p r e s e n t i n the model.

In

f a c t t h e p u r c h a s e of the m e a n s of production a t the beginning of t h e e x ploitation w a s m a d e on a c r e d i t b a s i s , and a s such i t i s often a s s u m e d by
Quesnay.

In one i n s t a n c e , he gives an e x a m p l e implying a 5% i n t e r e s t on

the p u r c h a s e of h o r s e s (Quesnay, 1888, p . 164). But c r e d i t w a s not developed
enough to b a s e on i t a n account of what we could c a l l p r i m i t i v e o r i n i t i a l
accumulation.
themselves.

It w a s n e c e s s a r y t h e r e f o r e " t h a t t h e f a r m e r s w e r e r i c h by

. . (they)

get back only t h e p r o f i t s ; the stock r e m a i n s a s c a p i t a l

i n use" (Quesnay, 1888, p. 181).
On the o t h e r hand, t h e only i n s t a n c e in which the p a y m e n t of t h e l a n d l o r d s '
revenue could b e c o n s i d e r e d a s m a d e a g a i n s t the advancement of m o n e y
capital by t h e s a m e i s p r e c i s e l y l i m i t e d to t h e m o d e of production that Q u e s n a y
e l i m i n a t e d f r o m t h e Tableau, that i s , s h a r e c r o p p i n g .
"In s o m e c o u n t r i e s t h e l a n d l o r d s . . . do not s h a r e i n t h e
c r o p s ; the s h a r e c r o p p e r s p a y t h e m a money r e v e n u e
f o r t h e r e n t of t h e land and f o r t h e i n t e r e s t on the
p r i c e of c a t t l e , but usually t h i s r e v e n u e i s v e r y s m a l l "
(Quesnay, 1888, p. 161).
In the a r t i c l e on i n t e r e s t ( Q u e s n a ~ ,1888, pp. 399-406) h e allows f o r t h e
v e r y e x i s t e n c e of i n t e r e s t on the b a s i s of the p r o f i t t h a t the b o r r o w e d wealth
i s able to r a i s e .

It i s p r e c i s e l y t h i s p r o p o r t i o n of p r o f i t s to wealth (in

a g r i c u l t u r e ) which s e t s the l i m i t to f a i r i n t e r e s t r a t e s .

Quesnay hinted h e r e

a t the t h e o r y of p r o f i t s developed l a t e r in the e a r l y R i c a r d o ( E s s a y on the
Influence of a Low P r i c e of Corn on the P r o f i t s of Stock, 1815).
I t i s difficult t o a s c e r t a i n
X

X

the e x a c t m e n t a l p r o c e s s through which Quesnay

See in t h i s s e n s e "The P h y s i o c r a t i c Concept of P r o f i t " i n Meek@,:!;'.'.

�r e f r a i n e d f r o m e x t r a c t i n g the logical c o n s e q u e n c e s of the m e c h a n i s m s u g g e s t e d
above - leading in the l a s t a n a l y s i s to t h e a c c e p t a n c e of equal r a t e s of p r o f i t
i n a g r i c u l t u r e and i n d u s t r y .

The section of the p r e s e n t p a p e r dealing with the

question of the i n t e r n a l c i r c u l a t i o n of m a n u f a c t u r e s s h e d s s o m e i n d i r e c t l i g h t
on t h i s p r o b l e m .
In any c a s e , nothing s e e m s m o r e l o g i c a l t h a n the c i t e d justification of i n t e r e s t ,
given Q u e s n a y ' s e m p h a s i s on the r o l e of m o n e y c a p i t a l i n the a t t a i n m e n t of the
o p t i m u m m o d e of production i n a g r i c u l t u r e .

But t h e effects of too high a r a t e

of i n t e r e s t a r e c r u c i a l ; Quesnay put t h e s e e f f e c t s on t h e s a m e footing a s t h e
d a m a g e c a u s e d by t a x e s levied on c r o p s a s a g a i n s t those paid out of the r e v e n u e
o r net product :
"If t a x e s w e r e s e t upon the f a r m e r h i m s e l f , i f they took h i s
p r o f i t s , a g r i c u l t u r e would languish. . . the l a n d l o r d s ' r e v e n u e s
would go d o w n . . . they would s a v e on e x p e n d i t u r e s in m a n u f a c t u r e s , s e r v a n t s and s o o n . . . and t h e economic p r o c e s s
would be d o w n g r a d e d . . . (The s a m e would happen) if the f a r m e r s w e r e ruined by t h e f i n a n c i e r . . . " (Quesnay, 1888,
p . 244, m y e m p h a s i s ) .

XXX

S e v e r a l p r o v i s i o n a l c o n c l u s i o n s m a y b e s e t a t t h i s point :

-

Coupling what was s a i d on p . 3 about t h e i m p o r t a n c e of e s t a b l i s h i n g l a r g e

s c a l e , c a p i t a l i s t a g r i c u l t u r e t o g e t a high l e v e l of s i m p l e r e p r o d u c t i o n ( m a x i m i z a t i o n of n e t value) with t h e connection r e f e r r e d to in p. 7 between n e t
value and the s u r p l u s of c o r n available f o r t h e d e f e n s e of the nation a s a
whole, we c o m e to u n d e r s t a n d t h a t Quesnay w a s making the c a s e f o r a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s m a s t h e m o d e of production b e s t suited to s e r v e t h e n e e d s
of the nation a s a whole.

T h i s a r g u m e n t would b e l a t e r on c o m p l e t e l y

�i n v e r t e d (the State being good to the e x t e n t t h a t it s e r v e d c a p i t a l i s m ) , though
this i s not y e t totally s o in Adam Smith, a g a i n s t what i s often believed, a s
f o r Srnith, d e f e n s e w a s m o r e i m p o r t a n t t h a t opulence.

-

The extent to which, i n Quesnay, t h i s p r i m a c y of the i n t e r e s t s of t h e S t a t e

c a r r i e s t h e i m p l i c a t i o n that t h e Ancien R e g i m e had to be s a v e d i s a complex
issue.

C e r t a i n l y the feudal nobility i s s e e n dissolving i t s e l f into a n e w a g r i -

cultural capitalist c l a s s .

If t h e a r i s t o c r a c y i s allowed t o enjoy a d i f f e r e n t i a l

consumption m i x , t h e m o d e l n e v e r t h e l e s s s e v e r e l y p r e - d e t e r m i n e s it.

But

Quesnay w a s c l e a r l y u n a w a r e of the d e g r e e of i n t e r d e p e n d e n c e between s o c i o economic r e l a t i o n s h i p s and politics a s such, i. e . h e had no complete conception of t h e m o d e of production a s developed l a t e r on by M a r x o r even a s
p e r c e i v e d i m p l i c i t l y i n R i c a r d o ' s P o l i t i c a l Economy.

-

Q u e s n a y ' s m o d e l can be s e e n a s a two-fold g e n e r a l e q u i l i b r i u m m o d e l , i n

which the s t a b i l i t y conditions, given the s i m p l i c i t y of the a s s u m p t i o n s , a r e
f o r m u l a t e d i n t e r m s of c l e a r - c u t , meaningful p o l i c y d e c i s i o n s and b e h a v i o r a l
patterns.

The c r u c i a l s i m p l i f i c a t i o n i s , of c o u r s e , t h e r e s t r i c t i v e conception

of production i n t h e s t r o n g s e n s e , which allowed f o r a s t r a i g h t f o r w a r d
aggregation ( t h e wiping out of t h e p r o b l e m i n f a c t ) .

T h i s will b e d i s c u s s e d

further later.

-

T h e m a i n w e a k n e s s of the m o d e l i n i t s own t i m e i s , i n m y opinion, the

question m a r k l e f t open on the subject of the o r i g i n of p r i m i t i v e c a p i t a l i z a t i o n
X

( o r "primitive advances" i n Quesnay's terminology ) .

T h i s i s a l o g i c a l con-

sequence of h i s r e j e c t i o n of t h e i d e a of i n t e r e s t on c a p i t a l , f o r t h e f a r m e r s ,
u n a s s i s t e d by f i n a n c i e r s , had t o be " r i c h on t h e i r own r i g h t 1 ' - and it i s n e v e r
m a d e c l e a r how t h i s n e c e s s a r y wealth would c o m e about.

Of c o u r s e i f c r e d i t

had to play a n i m p o r t a n t r o l e , m a n u f a c t u r e r s a l s o could c l a i m t h e i r r i g h t to
a n equal p r o f i t , c a p i t a l would flow t o t h e c i t i e s , the e m p l o y m e n t t h a t a g r i c u l t u r e
X

T h i s i s w h e r e , I would suppose, M a r x p i c k e d u p t h e t e r m " p r i m i t i v e
accumulation".

�r e q u i r e d to function on c a p i t a l i s t grounds would n e v e r flow back to t h e
c o u n t r y s i d e , a n d the e n t i r e p r o c e s s of e m e r g e n c e of the new mode of p r o duction i n a g r i c u l t u r e , i n s t e a d of in the towns, would n e v e r o c c u r - a s i t
did not.

Q u e s n a y ' s clean, well-behaved c a p i t a l i s m n e v e r w a s .

It c a n b e

shown t h a t i t w a s logically faulty.

-

C o n s i s t e n t with t h i s b i a s i n Quesnay, c o r r e l a t i v e to Q u e s n a y ' s l a c k of

r o o t s i n a sound, e m e r g i n g a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s t c l a s s , ( a s a g a i n s t the
s t r o n g r e l a t i o n s h i p between R i c a r d o ' s political economy and t h e i n t e r e s t s of
t h e p r o g r e s s i v e English b o u r g e o i s i e ) , was t h e " r e t u r n to n a t u r e " m o v e m e n t
a f t e r the expulsion of the Huguenots ( p r o - i n d u s t r i a l P r o t e s t a n t s ) , the
Spanish s u c c e s i o n w a r s and t h e c o l l a p s e of John Law's m o n e t a r y s y s t e m
( s e e B e e r , 1939).

In 1753 R o u s s e a u opposed t h e f i r s t e n c l o s u r e of c o m m o n s

and w r o t e :
"Dieu t o u t - p u i s s a n t . . . , d e l i v r e - n o u s d e s l u m i k r e s e t d e s
f u n e s t e s a r t s , e t r e n d - n o u s l ' i g n o r a n c e , l'innocence e t l a
p a u v r &amp; t &amp; ,l e s s e u l s biens qui p u i s s e n t f a i r e n o t r e bonheur".
("Almighty God.. . , d e l i v e r u s f r o m enlightment and d r e a r y
c r a f t s and g r a n t u s i g n o r a n c e , innocence and p o v e r t y , the
only goods t h a t can m a k e o u r happiness". )
Bold i n t e l l e c t u a l d e c i s i o n s , n e w s i m p l i f i c a t i o n s of the e l e m e n t s composing the
i m a g e of s o c i e t y h a v e to be undertaken f o r a new s c i e n c e to e m e r g e , yet i t
m a y well be t h a t t h o s e d e c i s i o n s a r e n o t backed by h i s t o r y i f they do not
c o r r e s p o n d to s t r o n g d e t e r m i n a t i o n s a c t u a l l y in g e r m in the gut of the s o c i a l
system.

Many p r o g r e s s i v e e c o n o m i s t s i n t h i s c o u n t r y would e n d o r s e today

s o m e t h i n g s i m i l a r to R o u s s e a u ' s c l a i m above and t o Q u e s n a y ' s s t r i v i n g f o r a
s y n t h e s i s between the n e w technological p o s s i b i l i t i e s and t h e avoidance of i t s
s o c i a l connotations.

P r o v i n g the n o n - n e c e s s i t y of t h e s e connotations, t h a t i s ,

unveiling the d e g r e e of f r e e d o m involved i n t h e d e t e r m i n a t i o n of t h e values
adopted by t h e economic s y s t e m i s a l m o s t a f a s h i o n today - and i s c e r t a i n l y
a useful f i r s t step.

Yet the a n a l y s i s of Q u e s n a y ' s p o l i t i c a l economy i n

�r e l a t i o n to h i s t o r y should t e l l u s t h a t t h i s i s not enough.

Where the s t r e n g t h

will c o m e f r o m to b a s e the new s t a r t i n g point (our " r i c h f a r m e r s " , s o to
s p e a k ) should now be the m a i n question.

�11.

The F o r m a l Validity of Quesnay's Model

I have always been shocked by the s t r i k i n g s i m i l a r i t y between the f o r m a l
m e c h a n i s m s e t up in Q u e s n a y ' s T a b l e a u and F o r m u l e s and M a r x ' d e s c r i p t i o n of the p r o c e s s of production of s u r p l u s - v a l u e (Vol. I of Capital)
and c i r c u l a t i o n of c a p i t a l (Vol. 11). Not that M a r x h a s concealed in any
way h i s debt to Quesnay - h e acknowledges i t a t length both i n Vol. I1 of
Capital and P a r t I of T h e o r i e s of S u r p l u s Value.

Yet p r e c i s e l y t h e f a c t that

Quesnay h a s come to be known m a i n l y through M a r x m a y explain t h e u s u a l
l a c k of understanding of the deep connection between t h e two.
The point h e r e i s t h a t i t i s not p o s s i b l e to a s k m o r e of Q u e s n a y than what h e
can give.

M a r x having indicated t h a t Quesnay w a s the f i r s t to g r a s p the

e s s e n t i a l s of t h e new m o d e of production, it i s u n d e r s t a n d a b l e t h a t s o m e
people have thought it t h e i r duty to d i s c o v e r i n Quesnay a hidden category
of "profit" and o t h e r f a v o r i t e f e a t u r e s of c a p i t a l i s m - and to couple this
r e s e a r c h with the examination of the m o s t appealing i n c o n s i s t e n c i e s i n the
Tableau.
I will r e t u r n to the p a r t i c u l a r question of p r o f i t s a t the e n d of t h i s a r t i c l e .
Suffice to s a y h e r e t h a t what M a r x thought r e a l l y n e w i n Quesnay w a s h i s
accounting f o r the e m e r g e n c e of s u r p l u s - v a l u e out of the s p h e r e of production,
and a l s o h i s s p e c i f i c a t i o n of p a r t i c u l a r conditions of t h e c i r c u l a t i o n p r o c e s s
(value r e l a t i o n s h i p s , consumption and taxing b e h a v i o r ) r e q u i r e d t o p r e s e r v e
the r e p e a t e d o c c u r r e n c e of the i n i t i a l production " m i r a c l e 1 ' : m o r e c o m e s
out than i s put in.

This occurrence at f i r s t sight i s m e r e l y a m a t e r i a l

(technological we would s a y today) d e t e r m i n a t i o n .

But t h e f a c t t h a t additional

d e t e r m i n a t i o n s c o n c e r n i n g the exchange c i r c u i t h a v e t o b e brought i n t o the
p i c t u r e to a s s u r e i t s r e p e t i t i o n i s c r u c i a l , a n d shows t h a t w e s t a n d b e f o r e a

surplus-v
alue category.

�The i m p o r t a n t thing h e r e i s that p r e c i s e l y those s e c o n d a r y d e t e r m i n a t i o n s
r e - i n f o r c e t h e o r i g i n a l choice of what n e t value i s ( a f r e e d i s p o s i t i o n of c o r n
by someone o t h e r than t h e p r o d u c e r ) , s i n c e this n e t e l e m e n t c a n only be m a x i m i z e d i f a c e r t a i n value-exchange r e l a t i o n s h i p p r e v a i l s i n t h e f i r s t p l a c e
between c o r n a n d m a n u f a c t u r e s .

This relationship ( a high p r i c e of c o r n in

t e r m s of m a n u f a c t u r e s ) i m p l i e s t h a t t h e r a t e of p r o f i t ( o r s u r p l u s value)
t e n d s to z e r o i n m a n u f a c t u r e s .
I t i s a l s o i m p o r t a n t to s e e t h a t t h e extent to which n e t value e m e r g e s f r o m
a g r i c u l t u r e i s a m e r e l y m a t e r i a l phenomenon only if one f o r g e t s that a c e r t a i n
r e d i s t r i b u t i o n of r e s o u r c e s a c t s a s a n e c e s s a r y condition of such phenomenon,
o r a t l e a s t of i t s extent.

The distribution conditions Quesnay w a s a w a r e of :

p r i c e , h e s a i d , i s but a r e g u l a t o r of d i s t r i b u t i o n .

The p r i m i t i v e r e d i s t r i b u t i o n

conditions h e f o r g o t a l m o s t c o m p l e t e l y , d e s p i t e h i s c l a i m i n f a v o r of t h e
gentleman f a r m e r .
political economy.

T h e r e i s n o c l e a r path between the two e q u i l i b r i a i n h i s
X

I t i s quite s u r p r i s i n g that M a r x n e v e r m a d e m e n t i o n of t h i s question i n h i s
c o m m e n t s on Quesnay, though the e l e m e n t s f o r such a n a r g u m e n t a r e p r e s e n t
i n Capital (the c h a p t e r s on P r i m i t i v e Accumulation, Vol. I, and the chapter
on L a w s of P r o d u c t i o n and L a w s of Distribution, Vol. 111).

It i s n o t tota&amp;

s u r p r i s i n g , n e v e r t h e l e s s , i f one c o n s i d e r s that h i s t r e a t m e n t of P r i m i t i v e
Accumulation i s m u c h m o r e s u c c e s s f u l in explaining t h e f o r m a t i o n of a p r o l e t a r i a n c l a s s , the f i r s t condition of t h e n e w m o d e of p r o d u c t i o n , than i n e x plaining the e m e r g e n c e of a c a p i t a l i s t c l a s s , the s e c o n d condition.
As f o r Q u e s n a y ' s inability to d e a l e x p l i c i t l y with the conditions of a c t u a l
a p p e a r a n c e i n h i s t o r y ( a s d i s t i n c t f r o m t h e l o g i c a l conditions of e x i s t e n c e o r
X

T h i s should sound f a m i l i a r t o m o d e r n e a r s . ( T o o f a m i l i a r , I m i g h t add, s i n c e
t h e l a c k of any sound n e o c l a s s i c a l d y n a m i c s m i g h t v e r y well be g e n e r a l i z e d into
the l a c k of any sound d y n a m i c s a t a l l ) .

�e q u i l i b r i u m conditions) of the m o d e of production depicted i n the Tableau,
i t s c o n s e q u e n c e s a r e worth analyzing.

They not only d e p r i v e the m o d e l of

r e a l h i s t o r i c a l i n t e r e s t , but could probably account f o r s o m e of i t s f o r m a l
s h o r t c o m i n g s , i n the following s e n s e : Quesnay could have confused the
genetic r e q u i r e m e n t s of the s y s t e m with i t s reproduction r e q u i r e m e n t s .
The production and consumption of c o m m o n m a n u f a c t u r e d c o m m o d i t i e s was
n o t g e n e r a l i z e d in F r a n c e i n t h e Ancien R g g i m e , t h e m a i n t h r u s t being d i r e c t e d
d u r i n g the Colbertian p e r i o d t o w a r d s l u x u r y m a n u f a c t u r i n g i n o r d e r to get a
s u b s t a n t i a l balance of s p e c i e i n f o r e i g n t r a d e .

Thus i n t h e s t a t e of u n d e r -

e m p l o y m e n t equilibrium of the p e r i o d , given the c o m p o s i t i o n of t h e m a n u f a c t u r e r s ' output, an i n t e r n a l flow of p u r c h a s e s and s a l e s i n t h e l a t t e r ' s s e c t o r
w a s e i t h e r m e a n i n g l e s s o r e x p r e s s i n g a f u r t h e r d i v e r s i o n of r e s o u r c e s f r o m
p r o d u c t i v e employment.

Q u e s n a y h a d c e r t a i n l y t r o u b l e i n r e c o n c i l i n g t h e need

f o r a c l e a r s t a t e m e n t of such evil with the c o h e r e n c e of h i s o p t i m u m mode of
production m o d e l , where m a n u f a c t u r e s would n o t m e r e l y be l u x u r y goods and
would c e r t a i n l y e n t e r into t h e s u b s i s t e n c e b a s k e t both of u r b a n and a g r i c u l t u r a l
producers.

T h e r e q u i r e m e n t s of c o h e r e n c e finally dominated i n the l a t e r

v e r s i o n s of t h e Tableau, when t h e f a r m e r s ' p u r c h a s e of m a n u f a c t u r e s w a s
c l e a r l y c o m p o s e d of consumption goods - but only a t t h e c o s t of d e - i n d u s t r i a l i z i n g
the content of t h e d e p r e c i a t i o n flows !
The f i r s t p a r a g r a p h of t h e a r t i c l e on C o r n s e e m s v e r y helpful t o u n d e r s t a n d
t h i s p a r t i c u l a r f e a t u r e of t h e T a b l e a u :
" T h e m a n u f a c t u r e of t e x t i l e s and common f a b r i c s m a y i n c r e a s e
g r e a t l y the value of linen and wool, and offer s u b s i s t e n c e t o
m a n y people i f e m p l o y e d i n such productive a c t i v i t i e s . But
one s e e s today that the production and t r a d e of m o s t of t h e s e
goods i s a l m o s t a b o l i s h e d in F r a n c e . It i s a long t i m e s i n c e
t h e l u x u r y m a n u f a c t u r e s h a v e seduced t h e n a t i o n : we do not
h a v e e i t h e r the s i l k o r the wool t h a t a r e needed f o r t h e p r o duction of high quality t e x t i l e s and clothes; we h a v e c o m m i t e d
o u r s e l v e s t o an i n d u s t r y which w a s f o r e i g n to u s ; we h a v e e m ployed in it a g r e a t m a n y people while t h e kingdom b e c a m e d e populated and the land w a s d e s e r t e d " . (Quesnay, 1888, p. 193).

�T h e r e i s a v e r y c l e a r a n d often s t r e s s e d cpncept i n the T a b l e a u i n t h e s e n s e
t h a t a l i m i t e x i s t s to the s c a l e of reproduction, n a m e l y the availability of
n e c e s s a r i e s o r s u b s i s t e n c e goods.

Tableau a r e directly
All the flows i n the -

o r i n d i r e c t l y r e l a t e d to this production and i t s r e a l i z a t i o n .

T h o s e who do n o t

p r o d u c e n e c e s s a r i e s can only i n c r e a s e t h e i r o p e r a t i o n s to t h e extent that t h e
p r o d u c e r s of n e c e s s a r i e s ( o r the r e c e i v e r s of s u r p l u s ) i n c r e a s e t h e i r demand
of n o n - n e c e s s a r i e s .

(1)

Why should they and how could they do s o ?

The p r o d u c e r s of n e c e s s a r i e s could do s o only a s long a s they found i t

u s e f u l to i n t r o d u c e n e w m a n u f a c t u r e d goods into t h e i r o p e r a t i o n s .

But in the

Tableau both working and fixed c a p i t a l come m a i n l y f r o m t h e v e r y p r o c e s s of
a g r i c u l t u r a l production ( s e e d s , m a n u r e , food, fodder f o r t h e c a t t l e , the c a t t l e
i t s e l f ) - and t h i s i s not always fully r e f l e c t e d i n t h e s u c c e s s i v e editions of the
T a bleau,
-

s i n c e a p a r t of this c a p i t a l expense i s taken f o r g r a n t e d and n o t

accounted f o r t h e r e .

(2)

T h e r e c e i v e r s of s u r p l u s could not expand t h e i r d e m a n d f o r m a n u f a c t u r e s

without s a c r i f i c i n g p a r t of t h e i r demand f o r food (not s t r i c t l y ' n e c e s s a r y ' , a s
noted above, but including r e f i n e d , expensive i t e m s ) .

If they w e r e to do s o , the

s c a l e of the s y s t e m would b e d a m a g e d s i n c e the productive c l a s s would not be
a b l e t o g e t back t h e y e a r l y a d v a n c e s - while e n r i c h e d m a n u f a c t u r e r s would d i s p o s e of a l a r g e r p a r t of the s u r p l u s than t h a t r e q u i r e d to r e p r o d u c e t h e i r o p e r a t i o n s and would p r e s u m a b l y expand t h e m r a t h e r than indulge i n l u x u r y food
consumption.
M a n u f a c t u r e r s would only e x i s t to t h e extent t h a t s o m e o n e e l s e t r a n s f e r r e d to
t h e m a c l a i m on t h e production of n e c e s s a r i e s with which t h e y a s well a s t h e i r
w o r k e r s would s u b s i s t .

If m a n u f a c t u r e r s w e r e to expand t h e i r o p e r a t i o n s by

t r a d i n g with e a c h o t h e r , i. e . s e l l i n g m a n u f a c t u r e s to o t h e r m a n u f a c t u r e r s , o r
t o t h e i r w o r k e r s , t h i s expansion would h a v e t o b e financied, s u p p o r t e d by a
c o r r e l a t i v e expansion i n the production of n e c e s s a r i e s , s o m e t h i n g which i s not
p r e s u m a b l y going to c o m e about u n d e r t h e s e conditions.

Only ( a ) a saving of

�the s u r p l u s r e c e i v e r s on t h e p u r c h a s e of m a n u f a c t u r e s ( c a n c e l l i n g t h e inc r e a s e d d e m a n d f o r the l a t t e r within t h e s e c t o r ) , o r (b) a h i g h e r productivity
in a g r i c u l t u r e ( h a r d l y p o s s i b l e i n t h e o p t i m i z e d m o d e l of the Tableau), o r e l s e
( c ) a t r a n s f e r of working population f r o m towns to country (again making i m p o s s i b l e the expansion of i n d u s t r i a l production) - would a l l o w f o r t h a t i n c r e a s e
i n m a t e r i a l s u p p o r t n e c e s s i t a t e d by expanding m a n u f a c t u r e s , while a t the s a m e
t i m e killing the r e m a i n i n g conditions of t h e l a t t e r .

No p r i c e s c a n b e d e r i v e d out of t h e Tableau.
-

The l a t t e r i s s e t in money t e r m s .

No i n f o r m a t i o n i s given about the p h y s i c a l flows involved.

But the additional

d a t a i n t h e 'explanations' t e l l about the s c a l e s of t h e s e c t o r s , that i s , the population living and engaged i n e a c h of t h e m .

If, t h e r e f o r e , c e r t a i n fixed co-

efficients a r e a s s u m e d t o be p r e s e n t i n consumption

-

a s Quesnay himself

a s s u m e s - then i t can be p o s s i b l e t o find a c e r t a i n s e t of exchange values which
i s c o n s i s t e n t both with t h e m o n e y flows and t h e r e l a t i v e s c a l e s of p h y s i c a l consumption in the t h r e e c l a s s e s .

Meek (1963) went halfway i n t h i s s e n s e and c a m e

up with a solution f o r the unaccounted money flows in the T a b l e a u and t h e i r r e a l
counterparts.

The m a i n p r o b l e m w a s n o t only to give an a n s w e r to the a b s e n c e

of any i n t e r n a l flow i n t h e m a n u f a c t u r i n g s e c t o r , but a l s o to couple t h a t with the
annoying f a c t that a g r i c u l t u r a l population w a s a s s u m e d to be twice a s l a r g e a s
population i n towns - engaged in t r a d e and m a n u f a c t u r i n g - while t h e i r r e s p e c t i v e
consumption of food s e e m s a t f i r s t glance to be equal.

As we s h a l l s e e , t h e r e i s

n o c o m p l e t e l y s a t i s f a c t o r y way i n which t h i s d i s c r e p a n c y can be solved i n the
T a b l e a u itself - another e x a m p l e of Q u e s n a y ' s confusion between t h e genetic
c o n s t r a i n t s of the t r a n s i t i o n between t h e two e q u i l i b r i a ( n a m e l y , stopping f a r m e r s '
s o n s f r o m l e a v i n g the land) a n d the stability o r r e p r o d u c t i o n r e q u i r e m e n t s of
the o p t i m u m mode of production.
It i s high t i m e t h a t the a c t u a l f i g u r e s of t h e g a m e be known.

A t o t a l of 5 billion

l i v r e s worth of annual a g r i c u l t u r a l p r o d u c e i s d i s t r i b u t e d a m o n g the p r o p r i e t o r s '
c l a s s ( 1 billion food), t h e s t e r i l e c l a s s o r manufacturing c l a s s ( 1 billion food,

�1 billion r a w m a t e r i a l s ) and t h e a g r i c u l t u r a l s e c t o r i t s e l f (1 billion food,
1 billion r a w m a t e r i a l s - m a i n l y s e e d s ) .
p o r t i o n s 1/4,

1/4,

Population i s d i s t r i b u t e d i n the p r o -

1/2 among t h e t h r e e c l a s s e s , in the s a m e o r d e r .

The f a c t

that t h e p r o p r i e t o r s get 1 billion food (i. e . 1/3 of a l l the food) f o r t h e consumption of 1 m i l l i o n f a m i l i e s out of a t o t a l of four m i l l i o n s , i s explained i n
t e r m s of m o r e expensive i t e m s being c o n s u m e d by that c l a s s

-

which s e e m s to

d i s p o s e of t h e hypothesis that the 2 billion worth of a g r i c u l t u r a l p r o d u c t s that
r e m a i n within the s e c t o r a r e in f a c t food and only food, the s e e d s (in t h e r e j e c t e d
c o n j e c t u r e ) being consumed i n n a t u r e and not accounted f o r in the T a b l e a u i t s e l f .
M e e k ' s ingenious solution (1963, p. 279) of the p r o b l e m c o n s i s t s in c o n s i d e r i n g
half t h e c o r n a v a i l a b l e i n t h e m a n u f a c t u r i n g and t r a d e s e c t o r a s food f o r e x p o r t
and n o t f o r d i r e c t consumption - which r e d u c e s the l a t t e r t o 1/2 billion worth of
c o r n , a f i g u r e c o n s i s t e n t with the population s c a l e s .

The a c t u a l production i n t h e

towns i s then w o r t h 1. 5 billion l i v r e s , to which 1/2 billion worth of i m p o r t e d
p r o d u c t s h a s to be added and i s d i s t r i b u t e d t o g e t h e r with the p r e v i o u s 1. 5 billion
to the p r o p r i e t o r s and f a r m e r s ( 1 billion to e a c h ) .

T h i s i s a l s o c o n s i s t e n t with

s e v e r a l p a s s a g e s w h e r e Quesnay a s s u m e s t h a t 1/10 of t h e annual production
( a g r i c u l t u r a l production) would b e e x p o r t e d - and allows f o r a n u n d e t e r m i n e d
m e r c h a n t p r o f i t a c c r u e i n g to the towns which i s not r e g a r d e d a s damaging r e p r o duction, s i n c e i t would b e gained f r o m f o r e i g n c o u n t r i e s and n o t a t t h e e x p e n s e
of f a r m e r s .

X

If t r a d e r s then should g e t m o r e than 1/2 billion worth of f o r e i g n m a n u f a c t u r e s
a g a i n s t t h e i r 1 / 2 billion worth of e x p o r t s (in t e r m s of d o m e s t i c c o r n ) , they
could spend the s u r p l u s i n luxury consumption within t h e i r c l a s s , o r e l s e expand
t h e i r o p e r a t i o n s - a v e r y unlikely e v e n t s i n c e t h o s e i m p o r t s a r e not a s s u m e d to
c o n s i s t of n e c e s s a r i e s .
X

This a l s o r e d u c e s (but d o e s not e l i m i n a t e ) the p r o b l e m

T h i s M a r x called "the P h y s i o c r a t s r e v e r s i o n into M e r c a n t i l i s m " i n o r d e r to
explain p r o f i t s i n the s t e r i l e c l a s s . The m e r c h a n t p r o f i t would be d e t e r m i n e d
by the e x c e s s of value of i m p o r t s o v e r e x p o r t s i n t e r m s of c o r n .

�of the s t e r i l e c l a s s ' consumption of i t s own p r o d u c t s , which i s r e p e a t e d l y taken
a s m a t c h i n g food consumption - t h u s amounting not to 1 billion, but s t i l l to 1/2
billion both of m a n u f a c t u r e s a n d food.
M a r x ' s solution following Badeau (in a v e r y quick mention of t h e question, M a r x ,
1969, p. 379) i s t h a t in f a c t m a n u f a c t u r e r s s e l l a t p r i c e s above v a l u e s , that i s ,
h i g h e r t h a n t h e p r i c e s d e t e r m i n e d by the c o r n content of t h e i r p r o d u c t s , thus
getting a s o r t of "profit upon alienation" (again of a m e r c a n t i l i s t n a t u r e ) which
allows t h e m to spend in t h e i r own s e c t o r .

In o t h e r w o r d s , i f t h e p r e v i o u s p i c t u r e

would s u g g e s t a p r i c e of m a n u f a c t u r e s equal to t h e i r value ( o r 2 billion l i v r e s
f o r whatever p h y s i c a l m e a s u r e of m a n u f a c t u r e s contains 2 billion worth of c o r n food a n d r a w m a t e r i a l s ) , now the 2 billion worth of m a n u f a c t u r e s t h a t a r e d i s t r i b u t e d in t h e Tableau to p r o p r i e t o r s and f a r m e r s would h a v e a d i r e c t c o r n
content ( o r "value added") of 1. 33 billion l i v r e s , the r e m a i n i n g 0 . 6 6 billion of
c o r n being s p e n t i n the m a n u f a c t u r i n g s e c t o r to f e e d w o r k e r s and provide f o r r a w
m a t e r i a l s in the production of goods f o r i n t e r n a l consumption.
not d i s p o s e of the p r o b l e m of population s c a l e s .

( T h i s , again, d o e s

In t h i s l i g h t however, Q u e s n a y l s

a l g e b r a i c i n c o n s i s t e n c y allows f o r a n i n t e r e s t i n g , a l m o s t conceptually "consistent",
type of e r r o r : Quesnay would h a v e wiped out of the population p i c t u r e the a r t i s a n s o r m a n u f a c t u r e r s engaged i n t h e production of a r t i s a n a l i m p l e m e n t s .

But

even s o , a r e - a r r a n g e m e n t of the p r o p o r t i o n s i n which t h e two b r a n c h e s of the
m a n u f a c t u r i n g s e c t o r should u s e c o r n - w a g e s and c o r n - r a w m a t e r i a l s would have
to be p e r f o r m e d i n o r d e r t o g e t a v a l u e - s c a l e duality working c o h e r e n t l y ) .
M e e k (1963, p . 282) r e j e c t s M a r x ' s explanation a s u t t e r l y c o n t r a d i c t i n g t h e
P h y s i o c r a t i c notion t h a t the m a n u f a c t u r e r s ' p r o f i t s would be e r a s e d by competition

- t h e s t e r i l e c l a s s being, p r e c i s e l y , unproductive, t h a t i s , getting n o p r o f i t s a t
all in equilibrium.

Yet M e e k ' s "ingenious solution" ( s e e a b o v e p . 20) m i g h t

v e r y well be r e d u c e d to the s a m e exchange of l e s s c o r n ( e x p o r t s ) f o r m o r e
c o r n equivalent ( i m p o r t s ) .

�A c l o s e r look a t t h e i m p l i c a t i o n s of the above e x e r c i s e f o r m a n u f a c t u r i n g p r o -

duction i n r e a l t e r m s t e l l s u s t h a t i n f a c t production, o r r a t h e r t h e p a r t of it
which i s n e t and d i s t r i b u t e d to p r o p r i e t o r s and f a r m e r s , i s a c t u a l l y worth 2
billion l i v r e s , c o n s i d e r i n g both t h e d i r e c t and i n d i r e c t c o r n r e q u i r e m e n t s :
i n o t h e r w o r d s , t h e c o r n that g o e s d i r e c t l y in the f o r m of wages and r a w
m a t e r i a l s into the production of the 1. 3 3 billion m e a s u r e s of m a n u f a c t u r e s that
get out of the s e c t o r , and t h e c o r n embodied in the 0. 6 6 billion m e a s u r e s consumed internally.

-

T h i s i s what M a r x w a s m o s t likely meaning when h e s a i d

that t h e T a b l e a u was s e t i n value t e r m s (in E n g e l s , 1959, Chap. X, p. 258).
It i s n o t that the p r i c e of m a n u f a c t u r e s , w h a t e v e r i t w a s , should b e h i g h e r than
t h e i r value (only h i g h e r than the value added) a s a f o r m a l r e q u i r e m e n t of r e production i f a c c o u n t i s to be t a k e n of t h e f a c t that the s t e r i l e c l a s s
sumes manufactures.

con-

It i s only t h a t t h e d i r e c t c o s t s (not p r i c e ) a r e l e s s than

t o t a l c o s t s - and no p r o f i t a t a l l should a r i s e f r o m t h i s f a c t .
Two i m p o r t a n t consequences can be d e r i v e d h e r e ; t h e f i r s t i s r a t h e r a parti

pris a n d t h e second m o r e of a n i n t e r e s t i n g concept f o r t h e c o n s i d e r a t i o n of
P o l i t i c a l Economy a s i t developed through t i m e :
1. C o r n i s the s t a n d a r d of value in the Tableau, and t h e r e f o r e i t i s

t h e p r i c e of c o r n - not that of m a n u f a c t u r e s - the one which i n a
s e n s e (which I will define in a m o m e n t ) h a s to be h i g h e r than value
2. T h e m o d e l we a r e dealing with i s one in which c a p i t a l i s n o t y e t a

f u l l y developed commodity : i t i s m a i n l y p r o d u c e d within e a c h
s e c t o r and d o e s n o t e n t e r c i r c u l a t i o n - c i r c u l a t i o n a m o n g c l a s s e s .
( T h i s i s why Quesnay w a s s o unconcerned about adding o r s u b s t r a c t i n g i n t e r n a l f l o w s , o r p a r t of t h e m , f r o m t h e whole p i c t u r e ,
~ovided
t h a t annual r e p r o d u c t i o n was a s s u m e d to f r e e l y r e g e n e r a t e t h o s e flows).
As to t h e f i r s t question, the b a s i s of t h e P h y s i o c r a t i c t h e o r y of value i s the
c o r n content of c o m m o d i t i e s - c o m m o d i t i e s being the p r o d u c t s exchanged between

�classes.

Corn i s the v a l u e - s u b s t a n c e h e r e .

Thus the value of m a n u f a c t u r e s , a s

we s a w , i s equal to t h e quantity of c o r n t h a t g o e s into i t s production, and no
" d i r e c t c o r n " (i. e . n o c o r n to produce c o r n ) being used i n t h i s s e c t o r , the r a t e
of s u r p l u s - v a l u e i s z e r o .

Corn i t s e l f should be c o n s i d e r e d under two headings :

c o r n a s s u b s t a n c e of value, which h a s by definition no value i t s e l f , and commodityc o r n , whose value i s equal to the amount of c o r n embodied i n i t s own production.
The c o r n socially n e c e s s a r y to p r o d u c e a unit of n e t c o m m o d i t y - c o r n ( t h e amount,
that i s , of s e e d - c o r n and w a g e s - c o r n u s e d up in an ideal input-output s y s t e m
w h e r e m a n u f a c t u r i n g production would h a v e been s c a l e d down just a s m u c h a s i s
needed n o t to p r o d u c e n e t m a n u f a c t u r e s f o r t h e p r o p r i e t o r s ' c l a s s ) h a s to be l e s s
than unity, o r e l s e t h e s y s t e m would be unproductive.

Q u e s n a y ' s r a t e s of r e -

production : 100% n e t o r 150% g r o s s r e p r o d u c t i o n - including the i n t e r e s t on
f i x e d c a p i t a l - s e e m t o i m p l y t h a t 1/1. 5 productive o r d i r e c t c o r n ( s e e d s and
a g r i c u l t u r a l w a g e s ) g o e s into the production of one unit commodity c o r n .
In M a r x ' s t e r m s :
sc
-

-

Vc

seed corn

Sc .! Cc

=

--

surplus corn

+

surplus corn

wages c o r n

-

1

-

1.5

1 + 1

+ feed grain

=

seed corn 4 wages c o r n

VC

2
--

2 + 1
14-1

Now w e c a n calculate the c o r n - v a l u e of c o m m o d i t y - c o r n r e l a t i v e to t h e c o r n value of m a n u f a c t u r e s ( a s s u m i n g , a s above, that we a r e dealing with p h y s i c a l
u n i t s of c o r n , s a y Q m s , and unit p h y s i c a l m e a s u r e s of m a n u f a c t u r e s ) :

Xc

=

unit c o r n - v a l u e of c o m m o d i t y c o r n

=

total c o r n r e q u i r e m e n t s
g r o s s output of c o r n

-

�Xm

=

-

2

total c o r n u s e d up in MNF
- g r o s s output of M N F
(amc)

3

(units MNF)

=

unit c o r n - v a l u e of M N F ' s
cm
Cm

+

(4

Vm

+ Vm

=

4 Sm

-

Aggregate value of production in t e r m s of c o r n :
5 unitsof corn

" Xc +

3 unitsMNF

" Am

=

5'

3
2
4 3'-- = 5(Qmc

5

3

R e l a t i v e exchange value of MNF in t e r m s of c o r n :
A
m
Ac

=

( Q m c o r n ) /(units M N F )
(Qm corn)/(a m corn)

=

( a m corn)

--

(unit MNF)

2/3
-

=

1.11

3/5

Now, s i n c e the m o n e y value of both one Q m c o r n and a p h y s i c a l unit of M N F i s
equal to unity (for t h i s i s what t h e p r o p r i e t o r s ' c l a s s g e t s a g a i n s t 2 u n i t s money
rent) :

(
(

R e n t = 2$ --

1 $ = 1 unit M N F
1 $ = 1 Qm c o r n

$/unit MNF
$ / ~ mc o r n

=
=

1
1

D

L

Relative p r i c e

=

2
PC

= Qm c o r n
unit MNF

=

1

11

q . e. d.

The s c h e m e i s p a r a l l e l to M a r x ' s dual t r e a t m e n t of l a b o u r , whose u s e value,
a p p r o p r i a t e d by t h e c a p i t a l i s t i n production, e x c e e d s i t s exchange value.
S i m i l a r l y f a r m e r s do not "pay back" t o land and a g r i c u l t u r a l l a b o u r in the f o r m
of s e e d s and wages t h e f u l l amount of t h e i r value i n u s e .

Soil and a g r i c u l t u r a l

l a b o u r a p p e a r h e r e a s c o n t a i n e r s of p r o d u c t i v e c o r n , a s c o r n i n a t r a n s f o r m e d
a p p e a r a n c e , j u s t a s the w o r k e r contains l a b o u r - p o w e r i n the M a r x i a n t h e o r y
of value and g e t s a m e r e r e s t i t u t i o n of it a f t e r e x e r t i n g it i n t h e f o r m of living
labour o r labour activity.
Cm(Qm c o r n )
- 2
In f a c t m o r e s t r i c t would be C,(unit
MNF) - 3
since no " d i r e c t
corn" i s u s e d i n M N F production, s o t h a t V m = 0 and t h e r e f o r e
Sm = 0 .

X

--- .

�A s to t h e s e c o n d point mentioned above, in addition to h e 5 billion worth of c o r n
annually p r o d u c e d i n a g r i c u l t u r e this s e c t o r p r o d u c e s a f u r t h e r billion, which i s
n o t accounted f o r i n the Tableau ( a s Quesnay himself pointed out) in t h e f o r m of
feed grain.

X

T h i s i t e m c a n s t a n d f o r o u r p u r p o s e s a s a r e p r e s e n t a t i v e of d i f f e r e n t

t y p e s of fixed c a p i t a l annually u s e d up

-

c a t t l e being h e r e fixed capital and f e e d

g r a i n a proxy f o r t h e d e p r e c i a t i o n flows and up-keep c o s t s a s s o c i a t e d to the f o r m e r .

Q u e s n a y ' s point of view i s that t h i s constant c a p i t a l , s i n c e i t d o e s not c i r c u l a t e in
t h e s t r o n g s e n s e , t h a t i s , between c l a s s e s , can b e d i s p e n s e d with in the accounting
e x e r c i s e s , p r o v i d e d that i t s availability y e a r a f t e r y e a r i s a s s u r e d .

The s a m e

point i s m a d e , explicitly o r not, i n r e g a r d to the m a n u f a c t u r i n g s e c t o r , though
t h e r e the e n t i r e i s s u e i s l e s s i m p o r t a n t ; m o s t a n a l y s e s h a v e i n t e r p r e t e d the
point, in t h e context of manufacturing, a s r e f l e c t i n g the h i s t o r i c a l f a c t t h a t no
m a c h i n e r y w a s a s s u m e d to be i n u s e t h e r e , o r , i n o t h e r w o r d s , that m a n u f a c t u r e s
w e r e produced on a n a r t i s a n a l b a s i s .

It should b e c l e a r i n t h e light of t h i s a r t i c l e ,

h o w e v e r , t h a t the "no m a c h i n e r y " c l a u s e i s n o t n e c e s s a r i l y implied i n t h e m o d e l ,
but only the f a c t t h a t m a c h i n e r y i s not p r o d u c e d outside the worlcshop t u r n i n g o v e r
common manufactures.
Q u e s n a y ' s s t a n d m i g h t be s u m m e d up in t h e t e r m s u s e d by M a r x a s c o r r e s p o n d i n g
to a situation w h e r e fixed capital goods, e x i s t i n g o r not, h a v e n o t b e c o m e c o m m o d i t i e s and s c a r c e l y c i r c u l a t e within e a c h c l a s s (and not a t a l l between c l a s s e s ) .

XX

T h i s c o n s t i t u t e s an i n t e r e s t i n g clue f o r t h e c o r r e c t u n d e r s t a n d i n g of t h e developm e n t of P o l i t i c a l Economy; I will come back to t h i s s u b j e c t i n t h e l a s t s e c t i o n of
this article.

X

Meek (1963, p . 2 8 3 and f f . ) c o n s t r u c t e d the accounting s y s t e m a p p r o p r i a t e
to the c o r r e s p o n d i n g 6 billion r e p r o d u c t i o n .
XX

The p a s s a g e s w h e r e the d e p r e c i a t i o n flows i n t h e a g r i c u l t u r a l s e c t o r a r e
m a d e out to b e c o m p o s e d of m a n u f a c t u r e s ( t o o l s , p a r t s ) h a v e t o be r u l e d
o u t i n the context of the o v e r a l l m o d e l (Meek, 1963, p. 279, n. 5 ) .

�111.

Quesnay v e r s u s R i c a r d o on T r a d e

T h e slogan " l a i s s e z f a i r e , l a i s s e z p a s s e r " i s u s u a l l y linked to the P h y s i o c r a t s though i t p r o b a b l y w a s f i r s t utilized by t h e p r e - P h y s i o c r a t Boisguillvert.

What

i s l e s s commonly r e a l i z e d i s t h a t the economic m e a n i n g of t h e slogan i s exactly
t h e c o n t r a r y of what f r e e t r a d e h a s come to m e a n in the Anglo-Saxon t r a d i t i o n .
F r e e T r a d e m e a n t f o r the P h y s i o c r a t s f r e e d o m

within the nation (and
of t r a d e --

i n t h i s they w e r e pointing to the s a m e integration o r unification of the n a t i o n a l
m a r k e t to which the M e r c a n t i l i s t s referred) and f r e e e x p o r t of c o r n , not p r e c i s e l y
f r e e import.

N. J. W a r e (1931), who d r a w s e x t e n s i v e l y on L e M e r c i e r d e l a

R i v i e r e , n e a t l y e m p h a s i z e d t h i s point.
L e M e r c i e r went f u r t h e r than t h a t , f o r h e m a d e c l e a r t h a t a f t e r the o p t i m u m
m o d e of production w a s a t t a i n e d foreign t r a d e would be u n n e c e s s a r y - although
i t would have to b e a n open p o s s i b i l i t y in the way of a r e g u l a t o r of p r i c e .
According to La M e r c i e r :

"A nation, o n c e a r r i v e d a t the b e s t p o s s i b l e conditions, h a s
no m o r e u s e f o r the h e l p of f o r e i g n t r a d e . . . i t s e x t e r n a l
t r a d e d i m i n i s h e s in the s a m e r a t i o a s i t s i n t e r n a l t r a d e inx
creases''.
T h u s , i n t h e t r a n s i t i o n between the two e q u i l i b r i a , t r a d e p l a y s a leading r o l e
( s e e the P r e m i e r P r o b l ' e m e Economique, Quesnay, 1888). F r e e e x p o r t of c o r n
p u s h e s g r a i n p r i c e s up s o t h a t the new c a p i t a l i s t f a r m e r i s a b l e to quickly r e c o v e r the a d v a n c e s n e c e s s a r y to s e t i n motion the n e w m o d e of production with
h o r s e s and l a r g e s c a l e exploitation of land.

At t h e s a m e t i m e , f r e e i m p o r t of

m a n u f a c t u r e s c o m p e t e s away m a n u f a c t u r e r s ' p r o f i t s , s o t h a t the l a t t e r a r e not
a b l e t o i m p a i r t h e s m o o t h r e p r o d u c t i o n of t h e huge c a p i t a l o u t l a y s m a d e i n t h e
n e w m o d e of production.
X

L e M e r c i e r (quoted i n N. J . W a r e , 1931) s o u n d s v e r y m u c h lilce t h e Keynes of
"On National Self-Sufficiency'' who s a i d : l e t p r o d u c t i o n b e h o m e - s p u n w h e n e v e r
p o s s i b l e , a n d , a b o v e a l l , l e t finance b e p r i m a r i l y n a t i o n a l . Self-sufficiency,
h e a d d e d , i s a c o s t we can afford.

�Once t h i s new mode of p r o d u c t i o n ( c e r t a i n l y n o t a m e r e new "technique" s i n c e new
s o c i a l r e l a t i o n s h i p s a r e involved i n t h e change) i s f i r m l y e s t a b l i s h e d , h o w e v e r ,
f r e e t r a d e m e a n s only that t h e new c o m m o n e r l a n d o w n e r s do not have to w o r r y
x
about a s h a r p f a l l i n c o r n p r i c e s when l a r g e e x c e d e n t s a r e obtained.
Quesnay
h a s o b s e r v e d t h a t a f t e r y e a r s of plenty, f a m i n e i n v a r i a b l y s e t in.

F a r m e r s would

c u t production down to the l e v e l s a t which t h e i r b a r e s u b s i s t e n c e w a s a s s u r e d and
s c a r c i t y would e n s u e .

(The s a m e kind of r e a s o n i n g s u s t a i n s m o d e r n p o l i c i e s of

p r o t e c t i o n to a g r i c u l t u r e , in the f o r m of d i r e c t s u b s i d i e s to f a r m e r s and g u a r a n t e e d
p u r c h a s e s of s u r p l u s c o r n by the State, a s well a s in the f o r m of i n c e n t i v e s to
l i m i t cultivated l a n d . XX)
The situation s t a n d s i n total c o n t r a s t with R i c a r d o ' s c o m p a r a t i v e c o s t d o c t r i n e ,
a t l e a s t a t f i r s t sight.

E n g l a n d ' s population i n t e n s i t y put l a n d o w n e r s i n t h e

position of r e a p i n g a l l the benefits of growth, eventually putting a d r a g on t h e
latter.

In a situation of d e c r e a s i n g r e t u r n s to l a b o r and c a p i t a l p a r a l l e l i n g pop-

ulation growth a n d the exhaustion of land of good quality, the only way out f o r t h e
English dominant c l a s s w a s t o r e l y in the expansion of m a n u f a c t u r i n g a g a i n s t t h e
i n t e r e s t s of l a n d e d c l a s s e s , i . e . , abolishing t h e C o r n L a w s and getting c h e a p
corn from abroad.

Q u e s n a y ' s insight i s s t i l l v a l i d t h e r e , f o r f o r e i g n c o r n n o t

being " s a f e c o r n " i n c a s e of w a r , w a r had t o p r e c e d e i t s d e l i v e r y

-

both ideo-

l o g i c a l w a r ( E n g l i s h p o l i t i c a l e c o n o m i s t s t r y i n g t o convince a g r i c u l t u r a l n a t i o n s
of t h e i r own i n t e r e s t i n s p e c i a l i a l i z i n g i n c o r n e x p o r t s to England) and v e r y m a t e r i a l

x

Could t h ~ sbe i n t e r p r e t e d a s a dynamic l i n e a r p r o g r a m f o r the t r a n s i t i o n p e r i o d ?
After the o p t i m u m had been attained, then, e x t e r n a l m a r k e t s would b e brought to
b e a r to i m p e d e p o s i t i v e s u r p l u s e s to b e c o m e f r e e goods which would o t h e r w i s e
downgrade the s y s t e m back t o w a r d s the s t a r t i n g point, given the identification
between s u r p l u s a p p r o p r i a t o r s and c o n t r o l of the e n t i r e p r o c e s s .

XX

P e r h a p s the m a i n d i f f e r e n c e between the P h y s i o c r a t i c p r e s c r i p t i o n and Nixon's
c o n t r o l of wages and p r i c e s ( f a r f r o m the " l a i s s e z f a i r e , l a i s s e z p a s s e r " f o r m u l a ,
i n d e e d , but leaving f a r m p r i c e s f r e e to r i s e ) i s t h a t f o r t h e l a t t e r s u r p l u s c o r n i s
v a l u e , not b e c a u s e t h e well-being of the m a s s e s and the m e a n s to wage s u c c e s s f u l
w a r s have to be a s s u m e d , but b e c a u s e having l o s t a w a r t h e G o v e r n m e n t s t i l l h a s
to p a y f o r the c o r r e s p o n d i n g f o r e i g n debt - and h e i s paying i t i n c o r n , a s e v e r y o n e
knows. C o l b e r t - r e m e m b e r - had m a n a g e d t o wipe out t h e K i n g ' s debt b e f o r e the
P h y s i o c r a t s w e r e writing.

�w a r (the English F l e e t showing the f l a g i n the c o a s t s of P o r t u g a l e v e r y t i m e t h a t
l o c a l p r o d u c e r s of clothes t r i e d to g e t s o m e p r o t e c t i o n f o r t h e i r e m e r g i n g i n dustries).
Thus, even if the P h y s i o c r a t i c f o r m u l a m i g h t a p p e a r a s a p e r f e c t complement of
R i c a r d o ' s d o c t r i n e s e e n f r o m t h e o t h e r s i d e of t r a d e , t h e r e v e r s i b i l i t y i s not
completely legitimate.
i n the l a s t r e s o r t .
modities.

The nation producing b a s i c c o m m o d i t i e s s t a n d s to gain

basic comC o m m o d i t i e s a r e not produced t o u t c o u r t , but by -

The Millian couching of t h i s duality in t e r m s of r e c i p r o c a l demand, and

then in t e r m s of d i f f e r e n t e l a s t i c i t i e s of demand, d o e s not c a t c h , I think, the
m i s s i n g link i n t h e o r i g i n a r y R i c a r d i a n a p p r o a c h : on the c o n t r a r y it adds to it
f u r t h e r r e s t r i c t i o n s in f a c t (demand a g g r e g a t i o n ) .
Everything i s fine f o r everybody s o long a s n a t i o n a s do n o t f e e l t h r e a t e n e d by e a c h

o t h e r , e i t h e r by t h e i r p r e t e n s e of i m p r o v i n g t h e i r r e c i p r o c a l t e r m s of t r a d e o r by
colliding i n t h e p r e t e n s e of s e c u r i n g domination o v e r t h i r d c o u n t r i e s ( t o obtain the
l a t t e r ' s b a s i c s a s well a s s e c u r e t h e i r m a r k e t s ) .

In Q u e s n a y ' s view, F r e n c h

i n d u s t r y had to "pay a subsidy" to a g r i c u l t u r e ( i . e . r e n o u n c e n e t p r o f i t s ) s o t h a t
the nation would be a b l e to peacefully e x e r c i s e in t r a d e the p o w e r given h e r by h e r
abundant endowment of good land.

The English b o u r g e o i s i e , i n s t e a d , had to be-

c o m e i m p e r i a l i s t b e f o r e it w a s too l a t e , that i s , b e f o r e i t s r e a l w e a k n e s s a p p e a r e d .
T h e r e a r e i n s t a n c e s w h e r e Quesnay s e e m e d to r e a l i z e to what extent the c o r n f r o m
Pennsylvania was a t h r e a t to his entire doctrine.

It w a s q u i t e c l e a r to the P h y s i o -

c r a t s t h a t the m a r k e t value of production depended on d e m a n d
n o r m of value ("so i s the m a r k e t , so i s reproduction").

-

c o s t providing the

Only with Turgot,

X

how-

e v e r , did the P h y s i o c r a t s r e a l i z e that (not only t h e North A m e r i c a n English
c o l o n i e s , but a l s o ) an i n n e r development of the v e r y c a p i t a l i s t m o d e of production
they h e r a l d e d would definitively b l e s s the i n d u s t r i a l b o u r g e o i s i e - f i r s t of a l l i n
X

See I. C . Lundberg (1964) w h e r e i t i s c a r e f u l l y shown t h a t i t i s f r o m T u r g o t ' s
work t h a t A. Smith b o r r o w e d n o t only g e n e r a l i n s p i r a t i o n but the v e r y t e r m
'capital'.

�England - a s the c l a s s of t h e f u t u r e .

F a r f r o m m a n u f a c t u r i n g becoming a b r a n c h

of a g r i c u l t u r e , a s they p r e t e n d e d , a g r i c u l t u r e would i t s e l f become a branch of i n dustry.
Q u e s n a y ' s l a s t writing on e c o n o m i c s ( L e t t r e du F e r m i e r a s o n P r o p i e t a i r e and
L e t t r e du p r o p i e t a i r e a s o n f e r m i e r , 1768, in Quesnay, 1888) i s a d e s p e r a t e
a t t e m p t to c o u n t e r a c t the a r g u m e n t , a l r e a d y p e r v a d i n g F r a n c e i t s e l f , that
' s a t i s l a c t i o n ' ("jouissance") w a s the b a s i s of value, s o that newly c r e a t e d n e e d s
( i . e. f o r m a n u f a c t u r e s ) should be welcome in a g r i c u l t u r e i t s e l f .

Urban and r u r a l

m a r k e t s would s t i m u l a t e e a c h o t h e r , once a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s m w a s e s t a b l i s h e d ,
to the e x t e n t that m a n u f a c t u r e s would become a n e c e s s a r y input in c o r n production;
to the e x t e n t , that i s , t h a t t h e a g r i c u l t u r a l wages w e r e t r a n s f o r m e d , and s u b s i s t e n c e b e c a m e a h i s t o r i c a l l y changing s t a n d a r d r a t h e r than a p h y s i c a l i n v a r i a n t
Quesnay himself w a s n e v e r totally c l e a r about the content of the f a r m e r ' s p u r c h a s e s of m a n u f a c t u r e s - g e n e r a l l y (and wrongly) i n t e r p r e t e d a s c o n s i s t i n g only
of t o o l s .

But, a s Malthus pointed out to R i c a r d o ,

X

a s soon a s p e a s a n t s and f a r -

m e r s s t a r t e d consuming m a n u f a c t u r e s , the o n e - c o m m o d i t y world of c o r n p r o ducing c o r n (and t h e r e f o r e t h e unambiguous c o r n r a t e of p r o f i t ) c e a s e d to m a k e
sense.
n e c e s s i t y of s u c h a development h a s to b e qualified i n the light of the
Still, t h e f a c t that i t was England (not F r a n c e , "the a g r i c u l t u r a l country") w h e r e c a p i t a l i s m
took the l e a d - and we know t h a t the t r a n s f o r m a t i o n of m a n u f a c t u r e s into i n t e r n a t i o n a l l y b a s i c c o m m o d i t i e s w a s the only way out f o r t h e English b o u r g e o i s i e .

This

i s not s a i d to imply t h a t c a p i t a l i s m could have p r o c e e d e d o t h e r w i s e ( I e m p h a s i z e d
above t h e l o g i c a l a s well t h e h i s t o r i c a l weakness of P h y s i o c r a c y in i t s relation to
t h e genetic conditions of a p r e d o m i n a t e l y a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s m , i t s l e a d o v e r
r e a l d e v e l o p m e n t s , a s a g a i n s t t h e lag behind t h e m t h a t c h a r a c t e r i z e both Smith1s
a n d R i c a r d o ' s d o c t r i n e s i n r e l a t i o n to t h e i r s o c i e t y and t i m e ) .
X

See S r a f f a (1970), p. xxxii

But it i s i m p o r t a n t

�t o b r i n g to b e a r the contingency of such developments on t h e a c t u a l path of the
o v e r a l l development of c a p i t a l i s m , that i s , the s h o r t c u t s t h a t h i s t o r y finds and
t h e l i k e l y consequence t h a t h i s t o r y a p p e a r s then m o r e obvious than i t a c t u a l l y i s i f I m a y put i t this way.

A f t e r what h a s been s a i d , i t should be c l e a r why the English c l a s s i c i s t s (whose
d o c t r i n e e x p r e s s e d an a l l i a n c e between b o u r g e o i s and w o r k e r a g a i n s t landowners h i p ) substituted l a b o u r f o r c o r n - o r l a b o u r f o r land a n d a g r i c u l t u r a l l a b o u r - a s
t h e s t a n d a r d of value.

M o r e p r e c i s e l y : i t should be c l e a r that t h i s t u r n of the

-

-

h i s t o r v of economic thought i s not a m e r e logical m i r r o r of what t h e r e a l d e t e r jeii&amp;re,"=.~P of- ih.?.w,?icle:krmir~ai-i/,r.;,i oi: *'lib..m.o$!i ..dp!:.~.ii+
: %:!?+?n.
m i n a t i o n s of a pure c a p i t a l i s t m o d e of
they developed i n a p a r t i c u l a r
country.

That i s , England h a d l a b o r and l a c k e d c o r n , w h e r e a s t h e situation of the

F r e n c h countryside w a s t h e r e v e r s e .

X

Q u e s n a y , h o w e v e r , w a s contemptuous of the n e c e s s i t y of m e n ("whose p h y s i c a l
constitution shows only n e e d s " ) and s t r e s s e d the p r i o r i t y of c a p i t a l .

He was p e r -

h a p s m o r e d i s t r e s s e d by t h e f a c t that the s o n s of the f a r m e r s fled t h e countryside
taking s o m e of t h e f a m i l y ' s wealth with t h e m , than by t h e m e r e d e s e r t i o n of land by
people.

H i s r e m a r k s on what a good a r m y i s ( s e e above, p. 7 ) ,

XX

a n d on the

c a p i t a l - i n t e n s i v e c h a r a c t e r of l a r g e s c a l e a g r i c u l t u r e a r e equally definite in this
respect.

H i s value t h e o r y w a s then in a s e n s e m o r e " c a p i t a l i s t " than t h e English

c l a s s i c a l theory
T h i s i n t e r n a t i o n a l a s p e c t of t h e t h e o r y of value u n d e r c a p i t a l i s m , o r i n o t h e r
w o r d s , the national s p e c i f i c i t y of c a p i t a l i s t development, and t h e r e f o r e of t h e
d e v e l o p m e n t of P o l i t i c a l E c o n o m y , i s worth a d e d i c a t e d , s e r i o u s r e v i v a l - I
X

It would be i n t e r e s t i n g to r e - m a k e R i c a r d o ' s n u m e r i c a l e x e r c i s e on
comp a r a t i v e advantage between, s a y , F r a n c e a n d England, not i n t e r m s of l a b o r v a l u e s ,
a s h e did, but in t e r m s of the c o r n content of c o m m o d i t i e s and i n v e s t i g a t e whether
i t i s t r u e t h a t the r e l a t i v e efficiencies would s t a y t h e s a m e .
XX

S e e a l s o Quesnay, 1888, pp. 219-220 and 245.

�s u g g e s t - e s p e c i a l l y in view of the m e s s into which the R i c a r d i a n o r i g i n s of the
m a i n s t r e a m of e c o n o m i c s have l e d u s when the m o m e n t c o m e s to s a y anything
m i n i m a l l y sound in the field of development economics and t r a d e .
F o r one thing, t h e P h y s i o c r a t s , d e s p i t e a l l a g r i c u l t u r a l r e v o l u t i o n s , have p r o v e d
r i g h t in the l a s t a n a l y s i s .

T r a d i n g m a n u f a c t u r e s f o r c o r n w a s not the long run

solution f o r England (though, who would deny i t , England h a s got a m o r e than
f a i r run f o r h e r m o n e y ! ) .

The Smithian a p p r o a c h of finding i n t r a d e "a vent f o r

s u r p l u s " - a concept v e r y m u c h P h y s i o c r a t i c i n e s s e n c e - coupled with s p e c i a l i zation in h a r d - c o r e b a s i c s , whose s u r p l u s e s constitute p r e c i s e l y t h e b a s i s of
t r a d e , i s proving t h e u l t i m a t e wisdom in the c o n t e m p o r a r y w o r l d .
Of c o u r s e i t can be s a i d that, i f not e x a c t l y R i c a r d i a n , the e n t i r e a r g u m e n t f i t s
p e r f e c t l y well the H e c k s h e r - O h l i n ( o r modified R i c a r d i a n ) f r a m e w o r k , w h e r e
technology cannot b a s e advantage - s i n c e i t i s a s s u m e d equally a v a i l a b l e e v e r y where

X

-

and t h e r e f o r e f a c t o r endowments h a v e t h e l a s t w o r d in t r a d e and

specialization.

Of c o u r s e , again, i t can be s a i d that England w a s s i m p l y too

Q1'P

s m a l l a n d had to wind up with a

5% of a g r i c u l t u r a l population in o r d e r

t o p r o d u c e s o m e c o r n a t a l l , t h a t i s to s a y , in o r d e r to p r o d u c e the c a p i t a l goods
n e e d e d to s u b s t i t u t e f o r the d i m i n i s h i n g quality of m a r g i n a l l a n d s .

It i s m o r e

f r u i t f u l , h o w e v e r , t o a p p r o a c h the question of the r e l a t i v e s c a l e s of s e c t o r a l
population a s having to do with the B r i t i s h E m p i r e a n d the p o s s i b i l i t y of t h e r e b y
getting cheap c o r n .

The ' E m p i r e ' c l a u s e i s n o t t r i v i a l h e r e , s i n c e , a s I hinted

b e f o r e , t h e c h e a p n e s s o r d e a r n e s s of f o r e i g n c o r n ( a t l e a s t of F r e n c h c o r n ) had
to do with the f a c t t h a t the P h y s i o c r a t s wanted to build a s t r o n g a r m y upon i t .
Thus any value t h e o r y , i f r e f e r r e d to a s o - c a l l e d closed e c o n o m y , h a s to b r e a k
down when the f a l s i t y of the c l o s e d n e s s a s s u m p t i o n r e v e a l s i t s e l f i n one way o r
X

An a s s u m p t i o n a l s o p r e s e n t in the T a b l e a u , w h e r e r e t u r n s w e r e calculated
on t h e b a s i s of m o r e advanced, c a p i t a l i s t E n g l i s h f a r m i n g .

�another.

X

F u r t h e r : t h e r e i s a s e n s e (only one to be s u r e ) i n which the P h y s i o -

c r a t i c t h e o r y of value w a s m o r e g e n e r a l than the c l a s s i c a l English l a b o u r t h e o r y
of value.

F o r t h e f o r m e r did n o t s t a n d i n contradiction with i t s own f o r m a l

r e q u i r e m e n t s r e g a r d i n g t h e i n t e r n a t i o n a l economy, while the English l a b o r
t h e o r y of value r e s t e d upon t h e falsification of t h e r e l a t i o n s h i p s between the
p r o d u c t i v e n e s s of l a b o r a n d the behavior of a g g r e g a t e , s o c i a l c a p i t a l i n foreign
countries.

Thus, if t h e p r o d u c t i v e n e s s of m a n u f a c t u r i n g l a b o r i n a f o r e i g n

c o u n t r y w a s l e s s than that of England (and it had to b e , given the i n i t i a l cond i t i o n s ) the f o r e i g n c o u n t r y had to buy i n England, and any a t t e m p t of f o r e i g n
p r o d u c e r s to a c t a s c o l l e c t i v e capital and i m p o s e r e s t r i c t i o n s on t r a d e h a d to be
impeded.

T h i s i s what, i n d i f f e r e n t ways, both R i c a r d o ' s d o c t r i n e and the Royal

F l e e t a c c o m p l i s h e d (the r e l a t i o n s h i p between d o c t r i n e and politics being a r a t h e r
c o m p l e x one - I a m not s u g g e s t i n g that R i c a r d o convinced f o r e i g n c o u n t r i e s , f o r
in t h i s c a s e , why the n e e d f o r a F l e e t ? ) .
It can be s a i d that Q u e s n a y ' s high p r i c e of c o r n depended on the s a m e a s s u m p t i o n .
But t h e r e i s a slight, c r u c i a l d i f f e r e n c e : any Input-Output t a b l e of the p e r i o d ,
i n c o r p o r a t i n g both m a t e r i a l i z e d and living l a b o r r e q u i r e m e n t s , would show why
t h e a g r i c u l t u r a l - n a t i o n h a d t h e advantage of playing on t h e o t h e r ' s m o r e p r e s s i n g
needs.

XX

I do not think that M a r x c o m p l e t e l y r e a l i z e d what w a s a t s t a k e h e r e .

Firstly,

h e s e t t l e d f o r the l a b o r t h e o r y of value b e c a u s e of i t s u n i v e r s a l i t y , b e c a u s e
X

Think of J. S. M i l l ' s c o n s i d e r a t i o n of t h e West Indies a s an ' i n t e r n a l s e c t o r '
of t h e B r i t i s h economy, a l o g i c a l r e q u i r e m e n t of the t h e o r e t i c a l a p p a r a t u s
handled by the c l a s s i c i s t s .
XX

T o d a y ' s n e o - R i c a r d i a n , " l i m i t s to growth" b r a n d of d o c t r i n e s in the m o s t
a d v a n c e d c o u n t r i e s , will hopefully be m a t c h e d by n e o - Q u e s n e y a n , neo-Smithian
t h e o r i e s in the o i l , c o p p e r (and so on) p r o d u c i n g c o u n t r i e s . Yet the l a t t e r m a y
o r m a y not r e a l i z e that t h e m i n i m u m s c a l e c o n s t r a i n t will r e d u c e t h e m to p o w e r l e s s t o y s in t h e h a n d s of the i m p e r i a l nations, e s p e c i a l l y s i n c e t h e i r c o m m o d i t i e s
a r e not b a s i c s i n t h e i r own production m a t r i x .

�l a b o r t i m e (and not c o r n and c e r t a i n l y not capital) i s t h e m e a s u r e of value f o r
the m o s t universal c l a s s .

But s e c o n d l y , the d i s c i p l i n e he methodically i m p o s e d

on h i m s e l f a s to the sequence of h i s i n q u i r y , leaving the c o n c r e t e , complex
aggregates

-

s t a t e , world t r a d e - until t h e v e r y l a s t (which n e v e r c a m e out),

m a y account for this lacuna.

Socially n e c e s s a r y l a b o r , t h e m e a s u r e of value,

i s not the s a m e a s i n t e r n a t i o n a l l y n e c e s s a r y l a b o r , s o t h a t l a b o r s of equal
d u r a t i o n s would not exchange equally i n world t r a d e .

L e t m e advance a p r o -

position which c e r t a i n l y r e q u i r e s m u c h m o r e than a l i n e to a c q u i r e total signi-

*#?is

f i c a n c e : the p r o b l e m i s t h c t \ ' u n i v e r s a l c l a s s ' i s p r e c i s e l y not u n i v e r s a l - in
o t h e r w o r d s , that no s u c h thing a s the world p r o l e t a r i a t e x i s t s yet.
In s o m e i n s t a n c e s M a r x c a m e c l o s e to the s u b j e c t a n d even r e p e a t e d word f o r
word what Quesnay had to s a y about t h e effects on working p e o p l e ' s welfare of
t h e p a i r "high s a l a r i e s - h i g h p r i c e of corn" a s a g a i n s t the not a s good "low
s a l a r i e s - l o w corn" (not a s good b e c a u s e w o r k e r s ' s a v i n g s , if any, would be
w o r t h m o r e m a n u f a c t u r e s in the f i r s t p a i r ) ( s e e Q u e s n a y , 1888, P r e mier
P r o b l ' e m e Economique) - a n d he didn't acknowledge h e r e h i s s o u r c e , a v e r y
r a r e behavior in M a r x .
The f a c t i s t h a t M a r x clumped the c o n c e r n about a g g r e g a t e r e p r o d u c t i o n - not
of a n y l a r g e s e c t o r s , but of the nation, of c a p i t a l a s a whole - which i s p r e s e n t
i n the P h y s i o c r a t s , t o g e t h e r with e a r l i e r a p p e a r a n c e s of " t r a n s v e s t i t e " c a p i t a l i s m .
T h e g e n e r a l , e s s e n t i a l f o r m of a p p e a r a n c e of c a p i t a l i s m would be that of the
"representative"

( " s u r r o g a t e " s o m e would s a y ) individual c a p i t a l of C a p i t a l ,

Volume I $ a n d then, m o r e openly, t h a t of t h e B r i t i s h c a p i t a l i s t of Volume 111,
s t r u g g l i n g not f o r s u r p l u s value but f o r p r o f i t s , and n e v e r a w a r e of h i s being a
p a r t of a m o r e g e n e r a l c a t e g o r y - s o c i a l capital, national c a p i t a l - whose
unique a i m w a s the snatching of s u r p l u s - v a l u e ( i t s own r e p r o d u c t i o n a s a s y s t e m ) .
A p a r a g r a p h in t h e G e n e r a l Introduction (1857, s e c t i o n 3 , " T h e Method of

P o l i t i c a l Economy") will h e l p h e r e to u n d e r s t a n d the t u r n of thought through which
M a r x w a s caught in the t r a p and m i s s e d the point ( o r r e l e g a t e d i t to t h e end, i f

�you p r e f e r ) of t h e r e a l , c o n c r e t e e x i s t e n c e of national, a g g r e g a t e c a p i t a l :
" T h e concept of n a t i o n a l wealth which i s i m p e r c e p t i b l y f o r m e d
i n the e c o n o m i s t s of t h e XVIIth and which i n p a r t continues to
be e n t e r t a i n e d by t h o s e of the XVIIIth, i s that wealth i s p r o duced s o l e l y f o r the S t a t e , but t h a t the p o w e r of t h e l a t t e r i s
p r o p o r t i o n a l to t h a t wealth. It w a s a s y e t a n unconsciously
h y p o c r i t i c a l way in which wealth announced itself and i t s own
production a s the a i m of m o d e r n s t a t e s , c o n s i d e r i n g the l a t t e r
m e r e l y a s a m e a n s f o r the production of wealth. " (Quoted f r o m
M c L e l l a n d l s edition of M a r x ' s C r u n d r i s s e , p . 4 2 . My e m p h a s i s ) .
T h a t i s not m e r e l y a c u t e , but one of t h o s e i n s i g h t s which m a d e of M a r x t h e
g r e a t e s t of the s c h o l a r s i n P o l i t i c a l Economy, s i n c e h i s f o c u s e m b r a c e d both
p o l i t i c a l economy and p o l i t i c a l e c o n o m i s t s a s well in connection to the f o r m e r

(ad not p u r e l y a s c h a r a c t e r s in a m o r e o r l e s s n i c e l y c o m p o s e d s u c c e s s i o n of
i d e a s a n d schools

-

t h a t u n r e a l c a t e g o r y called ' t h e h i s t o r y of thought').

Yet,

h e r e M a r x i s bound by the v e r y s a m e l i m i t s t h a t m a d e h i s G e n e r a l Introduction
i n t o a n i m p a s s e , f o r h e w a s not able t h e r e to decide upon any g e n e r a l law a s t o
t h e r e l a t i o n s h i p between d i f f e r e n t l a y e r s in the s t r u c t u r e of i n q u i r y ( f r o m s i m p l e ,
a b s t r a c t c a t e g o r i e s to m o r e c o n c r e t e , m u l t i s i d e d , c o m p l e x o n e s ) and the t i m i n g
of t h e i r r e a l e m e r g e n c e a n d development a s phenomena in h i s t o r y .

X

What m a t t e r s h e r e i s t h a t , in t h i s c a s e , the concept of national wealth which t h e
P h y s i o c r a t s w e r e a b l e to i n t e g r a t e in t h e i r m o d e l f o r t h e c a p i t a l i s t mode of p r o duction, did not d i s a p p e a r i n the c l a s s i c a l P o l i t i c a l E c o n o m y of the XIXth, and
even, I would v e n t u r e , in t h a t of t h e XXth c e n t u r y (until i t s being r e s c u e d by
Keynes f r o m what h e thought the R i c a r d i a n m u d - r e m e m b e r Keynes' p u r p o s e f u l
r e h a b i l i t a t i o n of M e r c a n t i l i s m ) .

T o the extent that t h e concept d i s a p p e a r e d it w a s

a l s o an unconscious d e c e p t i o n - f o r i n f a c t it m a t t e r e d .
-

The concept of national

wealth l i v e d p e r h a p s a s u b o r d i n a t e life ( a s M a r x h i m s e l f would h a v e put i t ) ,
X

S o m e s i m p l e c a t e g o r i e s b e a r an ante-deluvian e x i s t e n c e a s c a t e g o r i e s , he
s a i d . But do t h e i r r e a l , h i s t o r i c a l c o u n t e r p a r t s a c q u i r e a l s o t i m e p r e c e d e n c e
o v e r m o r e complex, developed s e t s of s i m p l e c a t e g o r i e s ? Ca depend, w a s
h i s a n s w e r . And he s e t t l e d then f o r a s t r u c t u r a l i s t view of s o c i a l f o r m a t i o n s .

�i n t e g r a t e d i n a n d by t h e p e r v a d i n g , c a t e g o r i c a l e x i s t e n c e of c a p i t a l - whose
a n a l y s t s m a d e l i t t l e , s c o r n f u l even, m e n t i o n of t h e State a s s u c h .
M a r x , I hold, w a s l i a b l e h e r e of t h e s a m e contempt f o r the p a s t t h a t h e
unveiled s o often in political e c o n o m i s t s .

He saw t h e M e r c a n t i l i s t - P h y s i o c r a t i c

p e r i o d , t h a t i s , a s a s i m p l i f i e d r e p l i c a of t h e c o n t e m p o r a r y , full-fledged P o l i t i c a l
E c o n o m y of t h e XIXth.

The lip s e r v i c e t h a t t h e P h y s i o c r a t s payed to t h e King

a n d State w a s indeed a n "unconsciously h y p o c r i t i c a l way" in which c a p i t a l i s m
announced itself b e f o r e swallowing both State and King (and i t could even be
shown, probably, that the new c o m m o n e r l a n d o w n e r s e m e r g i n g f r o m the r a n k s
of b u r e a u c r a c y , whose i n t e r e s t s t h e P h y s i o c r a t s p e r s o n i f i e d and defended,

X

n e e d e d the K i n g ' s s u p p o r t to b e a t down t h e feudal l a n d o w n e r s ' r e s i s t e n c e to
t h e i r a s s e r t i o n a s a n hegemonic c l a s s ) .
m a t t e r the King of England

-

But n e i t h e r the S t a t e - n o r f o r that

c e a s e d to e x i s t i n s i d e c a p i t a l i s m .

R a t h e r , they

a c q u i r e d a new f o r m , to which c a p i t a l i s m r e s o r t e d once a n d a g a i n - a n d i n c r e a s i n g l y s o f r o m the 1 9 3 0 ' s on, down to the p r e s e n t wage and p r i c e c o n t r o l s .

The sub-

ordinate level acquires again p r e - eminence.
But i n t h e p r o c e s s we a r e l e f t without a t h e o r y of a g g r e g a t e c a p i t a l , without a
p o l i t i c a l economy of n a t i o n - s t a t e s and of t r a d e between t h e m .

XX

Thus any

a t t e m p t to r o o t h i s t o r i c a l l y a t h e o r y of t h e i n t e r n a t i o n a l e c o n o m y h a s t o go a long
w a y back to t h e point w h e r e the s u b j e c t s of s u c h a n i n q u i r y - the n a t i o n - s t a t e s w e r e s t i l l conceptually a l i v e .

T h i s i s a n e c e s s a r y s t e p if a t l e a s t one wants to

avoid t h e p u r e t r a n s p o s i t i o n of the behavior of m i c r o e c o n o m i c individuals d r e s s i n g
X

See t h i s point convincingly s t a t e d a s f a r back a s i n 1931 by N. J. W a r e . His
a p p r o a c h , though, e m p h a s i z e s too heavily the c l a s s conflict s i d e of t h e a n a l y s i s
t o catch the e n t i r e significance of P h y s i o c r a c y in the d e v e l o p m e n t of P o l i t i c a l
Economy.

XX

I s t r o n g l y f e e l t h a t t h e w e a k n e s s of the M a r x i a n t h e o r y of i m p e r i a l i s m h a s i t s
o r i g i n i n t h i s v e r y f a c t . The p e t t y - b o u r g e o i s ideology of the English working
c l a s s ( E n g e l s ) , i t s o p p o r t u n i s m ( L e n i n ) , w a s linked by t h o s e M a r x i s t s to
i m p e r i a l i s m , but n e v e r i n a totally s a t i s f a c t o r y way. I m p e r i a l i s m h a d to be e x plained i n a l m o s t m i c r o e c o n o m i c t e r m s (through the falling r a t e of p r o f i t and
t h e l i k e ) - a h o p e l e s s e n t e r p r i s e . S e e , h o w e v e r , the wonderful E n g e l s ' P r e f a c e
to t h e E n g l i s h edition of Utopian a n d Scientific S o c i a l i s m .

�a s n a t i o n s in which the conventional t h e o r y of t r a d e c o n s i s t s ( a s i d e f r o m the
t e c h n i c a l p r o b l e m s involved).

In this t r a n s p o s i t i o n a f e w i m m o b i l i t y r e s t r i c t i o n s

a r e added h e r e and t h e r e j u s t t o m a k e the g a m e w o r t h t r y i n g .
obviously not enough.

That's a l l

-

and

�IV.

Some Conclusions on Values, P r i c e s and P r o f i t s

Quesnay introduced v a r i a t i o n s of r e l a t i v e p r i c e s in t h e study of d i s e q u i l i b r i u m

- consist.
e c o n o m i c s in which m a i n l y t h e two P r o b l b m e s Economiques

But, a s

I s a i d , p r i c e s cannot b e d e r i v e d out of t h e Tableau, which i s p r e s e n t e d in m o n e y value t e r m s .

N e v e r t h e l e s s , c e r t a i n conditions of t h e p r i c e and value relation-

s h i p s and t h e i r effects on the r a t e of p r o f i t can be i n v e s t i g a t e d i n t h e g e n e r a l
In this s e c t i o n I will d e a l with both t h i s question

e q u i l i b r i u m of the Tableau.

a n d the meaning of the l i m i t e d c i r c u l a t i o n of c a p i t a l i n Q u e s n a y ' s w o r l d , in the
context of t h e development of P o l i t i c a l Economy.
XXX

The f i r s t a p p e a r a n c e of t h e production m a t r i x o r Tableau in money t e r m s ,
omitting the i n t e r n a l flow in t h e m a n u f a c t u r i n g (MNF) s e c t o r a s well a s " i n t e r e s t
goods" in a g r i c u l t u r e , i s the following :

TWQ u n i t s worth of c o r n , including w a g e s , and one unit w o r t h of MNF a r e used
u p i n a g r i c u l t u r e , whose output i s worth 5 u n i t s .

Two u n i t s worth of c o r n a r e u s e d

up i n the M N F s e c t o r p r o d u c i n g 2 u n i t s w o r t h of MNF.

Assuming in principle

two d i f f e r e n t r a t e s of p r o f i t :

P r i c e s d i s a p p e a r f r o m t h e s y s t e m and r 2 , given the f i g u r e s , h a s to b e z e r o
s i n c e the 2nd equation i s ( 2

+ 0) (1 +r2) =

2.

Then a r a t e of p r o f i t i s d e t e r -

m i n e d in t h e c o r n s e c t o r independently of p r i c e s , f o r t h e f i r s t equation b e c o m e s

�( 2 f 1 ) ( 1 C r l ) = 5.

Thus the Tableau,
a s it a p p e a r s , i m p l i e s the non-

p r o d u c t i v e n e s s of t h e M N F s e c t o r , fulfilling t h e a s s u m p t i o n s of the P h y s i o c r a t i c
t h e o r y , with independence of any s t a t e m e n t about p r i c e s

-

and a l s o a d e t e r m i n a t e

productiveness in agriculture.
The s t r o n g e s t a s s u m p t i o n in the obtention of t h i s r e s u l t i s of c o u r s e a22 = 0,
t h e a b s e n c e of a n i n t e r n a l consumption of M N F within t h e s e c t o r which p r o d u c e s
them.
T h e only d e t e r m i n a t i o n s w e can g a t h e r about p r i c e s a r e d e r i v e d considering t h e
-1
g e n e r a l input-output r e q u i r e m e n t that Ap = P Af P
f o r a t a b l e in m o n e y t e r m s ,
where

Ap, Py

a r e t h e p r o d u c t i o n m a t r i c e s i n m o n e y and p h y s i c a l t e r m s r e s p e c t i v e -

l y , and P i s the p r i c e v e c t o r ( t h e f i r s t m a t r i x only being known).

In this c a s e :

which g i v e s ,

s o t h a t if we m a k e p l = 1, we get p2 = a12, which t e l l s u s t h a t the p r i c e of MNF
in t e r m s of c o r n i s equal t o the c o r n r e q u i r e m e n t in p r o d u c i n g a p h y s i c a l unit
of M N F ( a l s o c o n s i s t e n t with the p h y s i o c r a t i c a s s u m p t i o n s and following f r o m
a 2 =~ 0 ) .
the M N F

T h i s m i g h t b e t a k e n a s a n e x p r e s s i o n of Q u e s n a y ' s r e a s o n s i n o m i t t i n g

--+ M N F

flow i n t h e Tableau : i t g r e a t l y s i m p l i f i e s t h e c o n s i s t e n c y

r e q u i r e m e n t s of h i s a s s u m p t i o n s .
Now, going around the question of the o m i s s i o n of s u c h a flow, l e t u s c o n s i d e r
what the effects a r e of taking the MNF s e c t o r a s n o n - p r o d u c t i v e .

The e x e r c i s e

will b r i n g about the r e l a t i o n s h i p between Q u e s n a y ' s m o d e l and t h a t of the e a r l y
Ricardo.

�A s s u m i n g the p h y s i c a l p r o d u c t i o n m a t r i x known a t

two c a s e s can be c o n s i d e r e d :

(a) r 2 = 0 , and ( b ) r 2

#

0.

In t h i s c a s e t h e 2nd equation gives d i r e c t l y p /p - 1, and then r
2/3.
1 2 1=
M o r e : i f a 2 1 ~ 1is m a d e e q u a l t o z e r o (i. e . , n o input of M N F i n a g r i c u l t u r e )
we do n o t n e e d to know p r i c e s to g e t d i r e c t l y to t h e r a t e of p r o f i t i n a g r i c u l t u r e

= 3 corn/Z c o r n ) . T h i s i s one p o s s i b l e i n t e r p r e t a t i o n of Q u e s n a y ' s m o d e l ,
(11
a s s i m i l a r to R i c a r d o ' s , but not c o m p l e t e l y equivalent, a s the following c a s e
will show.

The consumption of MNF's by f a r m e r s should not then b e c o n s i d e r e d

a s an input, but a s the f a r m e r ' s s h a r e i n s u r p l u s value.

2c

T h e conflict between t h e i m p l i c a t i o n s of such a deduction ( n a m e l y that the e x change r a t i o

farm corn

would only count i n d e t e r m i n i n g t h e d i s t r i b u t i o n of the

s u r p l u s but n o t i n s e t t i n g the r a t e of s u r p l u s - v a l u e

-

s e e footnote just above) a n d the

g e n e r a l a s surnptions of t h e P h y s i o c r a t i c d o c t r i n e s e e m s obvious : f i r s t l y , b e c a u s e
a c a p i t a l i s t p r o f i t would a p p e a r in f a r m i n g exploitations; and secondly, b e c a u s e
n
be
Q u e s n a y a l w a y s e m p h a s i z e d t h a t a c e r t a i n exchange r a t i o M ~ ~ / c o rwould
e s s e n t i a l i n leading t o w a r d s the optimum.

Again the contradiction m i g h t be d i s -

p o s e d of, i n m y view, r e s o r t i n g to Q u e s n a y ' s likely confusion between t h e genetic
and t h e e x i s t e n c e conditions of e q u i l i b r i u m , f o r both f a r m e r s ' p r o f i t s and t h e low
exchange value of M N F ' s in t e r m s of c o r n brought about by f r e e t r a d e , would
c e a s e t o be of i m p o r t a n c e once the optimum m o d e of production w a s e s t a b l i s h e d .
X

T h i s i n t e r p r e t a t i o n , which I f e e l i s v e r y m u c h i n a c c o r d a n c e with s o m e of
Q u e s n a y ' s indications, h a s n e v e r t h e l e s s t h e inconvenience of m a k i n g r l
independent of t h e exchange r a t i o between M N F 1 s a n d c o r n (which i s n o t
t h e s a m e a s saying, a s a b o v e , t h a t t h e T a b l e a u d o e s n o t s t a t e what t h i s
r e l a t i o n s h i p i s , n o r d o e s i t a l l o w to d e r i v e i t ) .

�H e r e the p r o b l e m h a s only a c o m p l e t e solution, a s we know, i f a g e n e r a l r a t e
of p r o f i t i s f o r m e d throughout t h e economy ( r l = r 2 ) .

E:;

P2]
and r = ( 1

:;I

- A ) /A -

=

P/(l 4

F o r then :

P2]

l a m b d a being t h e e i g e n value a s s o c i a t e d to the A m a t r i x .

But i f a Z 1 (input of M N F ' s in c o r n p r o d u c t i o n ) i s m a d e equal to z e r o , a s we
t r i e d in c a s e ( a ) , then the a g r i c u l t u r a l equation g i v e s i m m e d i a t e l y the s a m e
c o r n - c o r n r a t e of p r o f i t ( = 3/2), without rZ having to be z e r o ( o r M N F 1 i n g
an unproductive a c t i v i t y ) .

The a s s u m p t i o n of c a p i t a l m o b i l i t y between a g r i -

c u l t u r e and i n d u s t r y i n t r o d u c e s then t h i s a g r i c u l t u r a l r a t e a s the one p r e v a i l i n g
a l s o i n the l a t t e r s e c t o r .

T h i s i s the e a r l y R i c a r d o ' s c o r n - c o r n r a t e of p r o f i t -

= 0 i s the one t h a t Malthus denounced to h i m a s
21
R i c a r d i a n r e s t r i c t i o n s m a y then be s e e n h e r e a s l e s s n a r r o w than

and the r e s t r i c t i o n a
implausible.

those i n Q u e s n a y ' s m o d e l a s p r e s e n t e d i n c a s e ( a ) - but r a t h e r s y m m e t r i c a l to
Tableau, w h e r e s i m p l y a 2 2 = 0 i n s t e a d
the p r e s e n t a t i o n of the l a t t e r m o d e l i n t h e = 0, though p r i c e s have t o "behave" t h e r e , a s we s a w , and a r e n o t
21
explicitly d e t e r m i n e d .

of a

Now we m a y r e t u r n to Q u e s n a y ' s c a s e ( a ) and s e e that the r a t e of p r o f i t i n a g r i c u l t u r e i s i n v e r s e l y r e l a t e d to the input coefficients i n t h a t s e c t o r

-

a s we m i g h t

expect - and a l s o t h a t if MNF's a r e c o n s i d e r e d a s input i n c o r n production
( a Z 1 # O), the way through which p r i c e s d e t e r m i n e t h e r a t e of p r o f i t c o n s i s t s of
an i n v e r s e r e l a t i o n s h i p between p 2 a n d r l
because if r

r

=

2

( t h e P r e m i e r P r o b l k m e point),

= 0 :
1- a

P1 - "1 1P1 - a2 lP2
al lPl

a21P2

becomes r =

22 - a l l (
a12
all(

)

) - aZ1
a21

�Then i f a

?

21

(p2 const.)

r

:

if f a r m e r s consume m o r e M N F ' s s i m p l e

r e p r o d u c t i o n i s not a s s u r e d .

if a l l ' ?

( p 2 const. )

r

:

i f the c o r n c o s t s of c o r n production a u g m e n t ,

we a r e way back to t h e s m a l l s c a l e m o d e of
production leaving in t h e l i m i t no s u r p l u s
value.
r

J.

1

:

i f MNF's c o n s u m e m o r e c o r n p e r unit M N F ,

a "profit upon alienation" should be expected,
down - the profit/profit t r a d e - o f f
1
in which t h e e m e r g e n c e of an a v e r a g e r a t e of
driving r

p r o f i t c o n s i s t s , explained in P h y s i o c r a t i c
plus Mercantilist t e r m s .
i f a

1

PZT

22

r

1

:

C o m e s to the s a m e - only p r o f i t on f o r e i g n
trade keeps r

intact.

T h e s a m e e x p r e s s i o n of t h e r a t e of p r o f i t in a g r i c u l t u r e b e c o m e s s i m p l i f i e d into
a c o r n - c o r n r a t e if, a s b e f o r e ,

a21 = 0 (i. e . , no M N F input in a g r i c u l t u r e ) and

it is :
1- a
r

1

=

a

11

11

-

n e t c o r n in a g r i c u l t u r e corn used-up in agriculture

It i s a l s o c l e a r then that i n t h e s e conditions t h e r e i s no d i f f e r e n c e whatever between
s u r p l u s value and p r o f i t s , n o r between t h e r a t e of p r o f i t a n d r a t e of s u r p l u s value M a r x ' s s / v r a t e being equivalent t o Q u e s n a y ' s " n e t c o r n / c o r n u s e d up" r a t i o i n
a g r i c u l t u r e , and MNF production being t r e a t e d by t h e l a t t e r a s M a r x would t r e a t
t h e unproductive s e r v i c e s paid f o r by the c a p i t a l i s t s ' e x p e n d i t u r e of r e v e n u e .

,
't
An i n t e r e s t i n g deduction can be d r a w n o u t in t h i s context (and M a r x h i n t e d i t in
T h e or i e s of S u r p l u s Value, Vol. I, pp. 382-383, following the t h r e a d of an
anonymous English P h y s i o c r a t , whose i n s i g h t i s d e f i n i t e l y w o r t h c o n s i d e r a t i o n

-

�cf ibidem).

It r e f e r s to Adam S m i t h S s t h e o r y of s a v i n g s ,

S m i t h ' s exhortations

about the c o r r e c t expenditure of c a p i t a l i s t s * revenue a r e totally s y m m e t r i c a l to
Quesnay's e m p h a s i s on t h e n e c e s s i t y of r e v e n u e s flowing back t o f a r m e r s to
e n s u r e simple reproduction

-

though S m i t h g e n e r a l i z e d ' f a r m e r s ' into ' p r o -

ductive l a b o r e r s ' a n d m a d e Q u e s n a y ' s s t e r i l e m a n u f a c t u r i n g into 'unproductive
people' ( p r i e s t s , w a r r i o r s , a r t i s t s a n d s o o n ) .

Yet t h i s g e n e r a l i z a t i o n allowed

h i m to d e a l with a c c u m u l a t i o n in t h e v e r y s a m e f r a m e w o r k , s i n c e c a p i t a l i s t s
r e f r a i n i n g f r o m s u c h unproductive consumption of s e r v i c e s m e a n t that t h e i r
industry.
s a v i n g s could b a s e the expansion of -

Thus, a n a s y e t not c o n s i d e r e d

s o u r c e of i n d u s t r i a l expansion, v e r y m u c h akin t o Q u e s n a y ' s s e t of a s s u m p t i o n s ,
appears here.

S m i t h ' s t h e o r y of s a v i n g s a s a b s t i n e n c e f r o m unproductive con-

sumption to a u g m e n t productive employment a n d the s c a l e of the s y s t e m , can b e
i n t e r p r e t e d then a s an outgrowth of a P h y s i o c r a t i c c o n j e c t u r e in which m a n u f a c t u r e r s would get p r o f i t s (and s a v e ) o u t of a b e l o w - s u b s i s t e n c e l e v e l of p e r s o n a l
consumption.

H e r e l i e s the key of the Quesnay-Smith t r a n s f o r m a t i o n , of the

t r a n s f o r m a t i o n of s t e r i l e into p ro d u c t i v e c a p i t a l in i n d u s t r y - a f a m i l y kinship
m u c h m o r e than an opposition between c o n t r a d i c t o r y f r a m e s of m i n d , a s i t i s
usually presented.

Turning to the i n c o m p l e t e extent t o which fixed c a p i t a l goods e x i s t a s c o m m o d i t i e s i n Q u e s n a y ' s m o d e l , we find t h a t in t h e P r e m i e r P r o b l b m e Economique
(Quesnay, 1888, p. 496 a n d f f . ) t h i s p r o v i s o i s extended to working c a p i t a l
( s e e d s ) and t h e i m p l i c a t i o n s of such a simplifying d e v i c e show up even m o r e
clearly.

When t h e c i r c u l a t i o n of c o n s t a n t c a p i t a l i s a s s u m e d a s an i n t e r n a l

t r a n s a c t i o n between p r o d u c e r s i n a s e c t o r , that c a p i t a l c a n be t r e a t e d a s p u r e
value, o r r e c k o n e d a t v a l u e i n r e p r o d u c t i o n .

Thus a n i n c r e a s e i n the exchange

�value of c o r n will i n t h e s e conditions d i r e c t l y i n c r e a s e the value of the s u r p l u s
p r o d u c t , n o t only f o r t h e s a m e r e a s o n which l i e s behind t h e v e r y e x i s t e n c e of
t h e l a t t e r (i. e . , the f a c t t h a t m o r e c o r n i s p r o d u c e d t h a n r e s t i t u t e d to land
a n d l a b o r ) but a l s o due to the f a c t that s e e d - c o r n , being c i r c u l a t e d i n t e r n a l l y ,
i s not affected by t h e change in p r i c e .
It i s meaningful t h a t i n the P r o b l b m e Quesnay d o e s t a k e into account t h i s
change i n p r i c e a s i t a f f e c t s the wage-cost of a g r i c u l t u r a l production, the d i s tinction between s e e d - c o r n and c o r n - w a g e s being m a d e in t e r m s of consumption
i n n a t u r e ( s e e d s ) v e r s u s money p a y m e n t ( w a g e s ) .

The i s s u e i s t h e r e f o r e one

of m o r e o r l e s s g e n e r a l i z e d c i r c u l a t i o n .
In Q u e s n a y ' s m o d e l w a g e - l a b o r i s but a component of a l a r g e r c l a s s , yet t h e r e
a r e o c c a s i o n s , such a s t h e one above, i n which i t s commodity c h a r a c t e r i s t i c s
begin to e m e r g e , a t any r a t e in c o m p a r i s o n to c a p i t a l goods, whose c i r c u l a t i o n
i s a s s u m e d in m o r e r e s t r i c t i v e t e r m s .
M a r x ' s Capital t r e a t s both wage-labor and c a p i t a l goods a s c o m m o d i t i e s - the
s i m u l t a n e i t y being i n e s c a p a b l e on logical g r o u n d s , s i n c e w a g e - l a b o r i s b o r n
o u t of t h e s e p a r a t i o n of d i r e c t p r o d u c e r s f r o m t h e i r m e a n s of production, t h e
l a t t e r t h e r e f o r e b r e a k i n g l o o s e of any d i r e c t a p p r o p r i a t i o n and n e c e s s a r i l y
being obtained i n exchange.

c i a l commodity,
But M a r x ' s i n s i s t e n c e on t h e 9 e-

l a b o r - p o w e r , whose exchange f o r c a p i t a l c o n c e a l s t h e a s y m m e t r i c a l n a t u r e of
t h e e n t i r e m o d e of p r o d u c t i o n , s u b t r a c t s a good d e a l of e m p h a s i s t o h i s a n a l y s i s
of t h e effects of c h a n g e s i n t h e p r i c e s of c a p i t a l - g o o d s on the l e v e l and the r a t e
of p r o f i t s .

T h i s i s s p e c i f i c a l l y t r u e of h i s m u c h d e b a t e d n u m e r i c a l e x e r c i s e on
%"
t h e t r a n s f o r m a t i o n of v a l u e s into p r i c e s .
T h e i m p o r t a n t point h e r e i s that, a s in Quesnay, any t r a n s a c t i o n o c c u r r i n g
"among fellow c a p i t a l i s t s " w a s thought a s r e d u c i b l e to the s t a t u s of a n i n v a r i a n t
X

S e e i n this s e n s e A. Shaikh, 1973, and a l s o Shane Mage, 1963.

�i n r e l a t i o n to p r i c e changes.

X

C a p i t a l i s t s , a s it w e r e , would c h a r g e e a c h o t h e r

value of t h e i r m u t u a l t r a n s a c t i o n s , whatever the p r i c e .
the -

In the c a s e of

Quesnay t h e a s s u m p t i o n s e e m s a t any r a t e m o r e sound, s i n c e capital goods a r e
m o r e e a s i l y s e e n a s produced not only within the c l a s s but within t h e f a r m ( o r
t h e workshop) i t s e l f .

To what extent t h i s a s s u m p t i o n p e r v a d e s , l e s s l e g i t i -

m a t e l y p e r h a p s , f u r t h e r developments of P o l i t i c a l E c o n o m y (including M a r x ' s
t r a n s f o r m a t i o n e x e r c i s e ) i s a long question, whose a n s w e r would supply i n f o r m a t i o n to d e c i d e upon the r e l a t i o n of P o l i t i c a l E c o n o m y to c a p i t a l i s m i n i t s
s u c c e s s i v e s t a g e s of evolution.
In a way t h e path of economic development, a s r e p r e s e n t e d by t h e changing
s y s t e m s of economic thought, i s closely r e l a t e d t o t h i s e v e r l a r g e r a w a r e n e s s
of the c o s t s being g e n e r a t e d i n the p r o c e s s of s o c i a l production, i n c r e a s i n g
a w a r e n e s s which r u n s p a r a l l e l to the extension of the concept of value - while
unit values tend to f a l l , a c c o r d i n g t o the i n c r e a s e in productivity defined i n a
r i g i d , unchanged f r a m e w o r k , w h e r e and if t h i s conceptual extension i s n o t p e r formed.
T h u s the point of view adopted by Quesnay in t r e a t i n g f e e d g r a i n ( o r t h e fodder
of h o r s e s , a s the c a s e m a y b e - s e e Meek,

iq 6Q

) a s a f r e e gift not of

n a t u r e but of the p r o c e s s of r e l a t i o n with n a t u r e i n which s o c i a l production cons i s t s , i s t h e s a m e t r a d i t i o n a l l y adopted i n m o d e r n e c o n o m i c s , and indeed in
s o c i a l l i f e , in dealing with r e s o u r c e s whose conditions of reproduction a r e
t a k e n f o r g r a n t e d , such a s a i r , w a t e r , open s p a c e s , e t c . .
to t a k e c a r e of t h e m s e l v e s , s o t o speak.

They a r e a s s u m e d

But the i n c r e a s i n g s c o p e of the m e r -

c a n t i l i z a t i o n of s o c i a l l i f e of which M a r x talked i n t h e f i r s t p a r a g r a p h of Capital
h a s by n o m e a n s c o m e to a c l o s e .
X

At the s a m e t i m e , h o w e v e r , t h a t c o n s t a n t

The question of the l e g i t i m a c y of one o r a n o t h e r i n v a r i a n c e choice in d e r i v i n g
p r i c e s o u t of v a l u e s i s brought about in J . M . V e g a r a (1973) and D. L a i b m a n (1973)
T h e f o r m e r s t a t e s t h e f o r m a l conditions of t h i s l e g i t i m a c y ; the l a t t e r a r g u e s
that the point of view of t h e labouring c l a s s e s can be taken a s the b a s i s f o r a
r a t i o n a l choice. I hold t h a t Q u e s n a y ' s m o d e l p r o v i d e s a good e x a m p l e of this
type of c h o i c e s i n c e i t m a k e s c l e a r that a s p e c i f i c accounting s y s t e m follows
logically f r o m the adoption of t h e point of view of c o m m o n e r l a n d o w n e r s o r
f a r m e r - capitalists.

�c a p i t a l i s bound to c o v e r a n i n c r e a s i n g collection of i t e m s newly a c q u i r i n g e x change value, the c a p i t a l i s t m o d e of production h a s evolved i n t h e s e n s e of
socializing and d r a w i n g out of the m a r k e t - p l a c e a p a r t of t h e r e q u i r e m e n t s e i t h e r
of t h i s e n l a r g e d concept of reproduction o r ( m o r e often, I would s u g g e s t ) t h o s e
of the r e p r o d u c t i o n of the l a b o r i n g c l a s s e s t h e m s e l v e s - education, h e a l t h , welf a r e s y s t e m s - a s well in the s t r i c t p h y s i c a l a s i n t h e s o c i a l and ideological
s e n s e ( p r e d i s p o s i t i o n to engage in productive a c t i v i t y , m a i n t e n a n c e of a c e r t a i n
d e g r e e of s t r a t a differentiation and s o o n ) .

X

I would l i k e t o c l o s e t h i s a r t i c l e with the suggestion that a r e a s o n f o r t h e a c t u a l
s e q u e n c e of a n a l y s i s i n M a r x ' s Capital can be found in t e r m s of the a u t h o r ' s
r e l a t i o n both to the P h y s i o c r a t i c school and S m i t h ' s and R i c a r d o ' s E n g l i s h P o l i t i c a l Economy.

Quesnay, M a r x r e p e a t e d l y pointed out, w a s m u c h m o r e conscious

than the l a t t e r ( e s p e c i a l l y S m i t h ) of the r e q u i r e m e n t s of r e p r o d u c t i o n , n a m e l y
t h a t constant c a p i t a l h a d t o be m a d e a p a r t of the value account.

Wages, p r o f i t s

a n d r e n t s constitute value added - a s Smith w r o t e - but they do not e x h a u s t the
e n t i r e t y of the value p r o d u c e d in a unit p e r i o d .

R i c a r d o d e v i s e d a s i m p l i f i e d solu-

t i o n of the p r o b l e m when h e s u c c e s s i v e l y s t a t e d t h e conditions of production upon
which t h e c o n s t a n t c a p i t a l c o n s t r a i n t would not g r e a t l y affect t h e f o r m a t i o n of
values.

Yet M a r x w a s n o t s a t i s f i e d with a t h e o r y that would adequately d e a l with

d i s t r i b u t i o n , i. e . , a t h e o r y of p r o f i t s ( a g a i n s t what i s now and again w r i t t e n ) ,
but extended h i s i n q u i r y into the varying conditions of r e p r o d u c t i o n , i n t h e s e n s e
of a t h e o r y of growth.

X

The l a t t e r c a n only b e t r e a t e d a s an e m e r g i n g , n o t totally d i s t i n c t phenomenon,
e s p e c i a l l y f e l t i n t h e p e a k p h a s e s of t h e c y c l e i n the m o s t advanced c o u n t r i e s w h e r e r a d i c a l a n a l y s e s devote a good d e a l of a t t e n t i o n to i t , while a t t h e s a m e
t i m e conventional g e n e r a l equilibrium m o d e l s begin to w o r r y about the n e c e s s i t y
of devising the conditions upon which individuals c a n be thought a s effectively
r e s p o n s i v e to the e x i s t i n g s t i m u l a e to e n t e r the m a r k e t ( t h e o r i e s of o r g a n i z a t i o n ) . On a world b a s i s t h e s o c i a l and l o g i c a l r e q u i r e m e n t s of r e p r o d u c t i o n
a r e h a r d l y meaningful - p r e s s i n g n e e d s playing s t i l l t h e i r old r o l e a s effective
i n d u c t o r s . On t h i s b a s i s the s c h e m e ought to b e applied to t h e r e l a t i o n s h i p s
a m o n g n a t i o n - s t a t e s , the leading, i m p e r i a l i s t p o w e r s t r y i n g t o induce by a l l
m e a n s s m a l l e r , p o o r e r c o u n t r i e s to e n t e r the world m a r k e t .

�H e r e the P h y s i o c r a t i c m o d e l c o m e s into the p i c t u r e .

F o r the Tableau w a s con-

s t r u c t e d on a s s u m p t i o n s such t h a t both the e x t r a c t i o n of s u r p l u s value and t h e
r e p r o d u c t i o n of i t s conditions through a definite s e t of c i r c u l a t i o n p a r a m e t e r s ( p r i c e
r e l a t i o n s h i p s and b e h a v i o r a l p a t t e r n s ) could be shown simultaneously.

Marx

a t t e m p t e d the s a m e type of e f f o r t f o r a m o r e c o m p l i c a t e d world w h e r e s u r p l u s
value e m e r g e d both in a g r i c u l t u r e and i n d u s t r y , w h e r e i t s o r i g i n was i m p u t e d
n o t to a single s e c t o r but to a commodity being u s e d in both, l a b o r - p o w e r .

The

difficulties of t h e e n t e r p r i s e (which w e r e i n e s c a p a b l e a f t e r t h e English p o l i t i c a l
e c o n o m i s t s h a d l a i d the g e n e r a l i z a t i o n of t h e t h e o r y of value t o a l l l a b o r ) f o r c e d
M a r x to adopt a m e t h o d consisting of s u c c e s s i v e a p p r o x i m a t i o n s .

Thus the

s c h e m e s of r e p r o d u c t i o n of Volume I1 of Capital a r e d e r i v e d in the s a m e f r a m e work of t h e p r o d u c t i o n of s u r p l u s - v a l u e (Volume I), f o r m a l l y in p a r a l l e l with t h e
s t r u c t u r e of t h e Tableau.
Yet i f the T a b l e a u w a s c o n s i s t e n t i n doing s o without having t o g e t into the m o d i f i c a t i o n of v a l u e s induced by the " r e d i s t r i b u t i o n of s u r p l u s - v a l u e " among a l l
s e c t o r s - s i n c e only o n e s e c t o r produced i t and only one, d i f f e r e n t , s e c t o r
a p p r o p r i a t e d it - M a r x could only adopt t h i s s h o r t c u t a s a n a p p r o x i m a t i o n .

The

" r e d i s t r i b u t i o n of s u r p l u s - v a l u e " i n a w o r l d of equal r a t e s of p r o f i t i n a l l s e c t o r s
ended up with a n a l t o g e t h e r different d i m e n s i o n a l i t y of the v e r y c a t e g o r y of
s u r p l u s - v a l u e , which complicated the p r o b l e m beyond the r e a c h of the m a t h e m a t i c a l tools a v a i l a b l e to M a r x .

X

T h i s i s one a s p e c t of t h e r e a s o n s behind the f a c t t h a t h e t r e a t e d reproduction i n a
value s y s t e m of a c c o u n t s and n o t i n a p r i c e s y s t e m , that i s , b e f o r e t h e t r a n s f o r m a t i o n of v a l u e s into p r i c e s and n o t a f t e r w a r d s : in o t h e r w o r d s , the r e a s o n
why h e r e v e r t e d t o t h e Tableau-type of duality ( v a l u e s - q u a n t i t i e s and n o t p r i c e s quantities).
X
XX

XX

See J . M. V e g a r a (1973).

The f a c t t h a t t h e r e p r o d u c t i o n e x e r c i s e s i n Volume I1 of Capital a r e a r r a n g e d
i n such a way t h a t t h e c o m p o s i t i o n s of c a p i t a l a r e u n i f o r m throughout between
s e c t o r s i s r a t h e r confusing, s i n c e it g i v e s the m o d e l a p r e t e n s i o n of v i r t u a l i t y
i n p r i c e t e r m s ( a s a s p e c i a l c a s e i n which the c i t e d u n i f o r m i t y i s picked t o
e n s u r e the p r o p o r t i o n a l i t y between p r i c e s a n d v a l u e s ) .

�M o r i s h i m a (1973, p. 11) h a s i n a s e n s e s a i d t h e s a m e when i n s i s t i n g on the
view that t h e l a b o r t h e o r y of v a l u e s e r v e s in M a r x t h e p u r p o s e of supplying a
b a s i s f o r a g g r e g a t i o n ( b e s i d e s t h e undenied one of b a s i n g a t h e o r y of exploita-

CM

t i o n ) , that i s to say,.'it s u p p l i e s a s t a n d a r d of a g g r e g a t i o n which i s i n s e n s i t i v e
t o day-to-day changes ( a s m a r k e t p r i c e s would n o t be) o r even m e d i u m r a n g e
v a r i a t i o n s ( a s t h o s e l e f t out of scope i n the K e y n e s i a n a n a l y s i s i n t e r m s of
wage-units).
Yet, if the m a t h e m a t i c a l tools which would allow t o c o n s t r u c t a t h e o r y of growth
i n t e r m s of p r i c e s of production w e r e beyond M a r x ' s r e a c h , the conceptual
i m p l i c a t i o n s of dropping a l l l i n k s with any value s y s t e m in building a t h e o r y of
t h i s kind s e e m to be beyond M o r i s h i m a ' s c o m p r e h e n s i o n - indeed, a m o r e
s e r i o u s symptom.

The p r e t e n t i o n to t e l l anything about r e p r o d u c t i o n and growth

i n a Von Neumannian w o r l d of unchanged techniques a m o u n t s , i n T. V i e t o r i s z '
w o r d s , to t a k e t h e " p u r e logic of quantitative accumulation" a s an adequate m o d e l
for social enlarged reproduction.

It should begin to be c l e a r by now t h a t t h e r e

i s no u n i v e r s a l , p u r e t h e o r y of reproduction a n d growth, a n d that t h e standpoint
of the c l a s s e s actually involved in t h i s p r o c e s s h a s t o be m a d e (explicitly o r not)
t h e o b j e c t of a choice i f t h i s t h e o r y i s to m a k e s e n s e a t a l l .

(Here 'classes'

should s t a n d m o r e i n t h e l o g i c a l than i n the s t r i c t l y s o c i o l o g i c a l s e n s e , t h u s
applying to nations, f o r i n s t a n c e , a s well a s t o d i v i s i o n s of t h e nation i n t h e
f o r m of s o c i a l c l a s s e s ) .
Q u e s n a y ' s m o d e l i s u s e f u l then h e r e a t l e a s t i n two r e s p e c t s : one, t h a t i t shows
how the reduction of t h e i n t e r e s t s of s o c i e t y to t h o s e of an e m e r g i n g c l a s s e n dowed with s o m e c l a i m to u n i v e r s a l i t y i s a s i n e - q u a - n o n condition of a m e a n i n g f u l t h e o r y of t h i s s o c i e t y ' s development.

Two, t h a t t h e r e f o r e only a value t h e o r y

c a n p r o v i d e t h e u l t i m a t e b a s i s f o r such an i n q u i r y , m e a n i n g by value t h e o r y one
r o o t e d on the s t a b l e " v a l u e s " of a p a r t i c u l a r c l a s s - a s long a s c l a s s e s continue
t o e x i s t and f a c e e a c h o t h e r i n h i s t o r i c a l l y s p e c i f i c s o c i a l f o r m a t i o n s and i n t e r national s t r u c t u r e s .

�All s o c i a l - s c i e n t i f i c i n q u i r y begins then with a n a s s u m e d l y d i s t a s t e f u l choice
of v a l u e - s t a n d a r d s .

How could i t b e not s o , given t h a t P o l i t i c a l Economy

i s the one s c i e n c e w h e r e s u b j e c t a n d o b j e c t coincide to a l a r g e r e x t e n t ?

�BIBLIOGRAPHY

Beer, G..
E n g e l s , F.

An I n q u i r y into P h y s i o c r a c y .

.

Anti-Diihring.

1939 (1966).

M o s c o w , 1959.

F o l e y , V. . "An O r i g i n of t h e T a b l e a u E c o n o m i q u e " .
P o l i t i c a l E c o n o m y . Vol. 5 , nl! 1 , 1973.
Higgs, H . .

The

Physiocrats.

K u c z y n s k i , M. a n d M e e k , R . .

H i s t o r y of

New Y o r k , 1968.
Quesnay's Tableau Economique.

1972

L a i b m a n , D. . " V a l u e s a n d P r i c e s of P r o d u c t i o n : T h e P o l i t i c a l
E c o n o m y of t h e T r a n s f o r m a t i o n P r o b l e m . " B r o o k l y n C o l l e g e ,
chool for Social R e s e a r c h .
C i t y U n i v e r s i t y of New ~ o r k / ~ eSw
1973.
L u n d b e r g , I. C . . T u r g o t ' s Unknown T r a n s l a t o r ( T h e R e f l e x i o n s a n d
A d a m S m i t h ) . T h e H a g u e , 1964. D i s s e r t a t i o n a t t h e N e w
S c h o o l f o r S o c i a l R e s e a r c h , 1956.
M a g e , S . . T h e L a w of t h e F a l l i n g T e n d e n c y of t h e R a t e of P r o f i t
P h . D. D i s s e r t a t i o n . C o l u m b i a , 1963.
Marx, K . .

T h e o r i e s of S u r p l u s V a l u e .

Marx, K . .
1857.

G e n e r a l I n t r o d u c t i o n to t h e C r i t i q u e of P o l i t i c a l E c o n o m y .

Meek, R .

.

M o s c o w , 1969

T h e E c o n o m i c s of P h y s i o c r a c y .

Morishima, M . .
1973.

1963,

M a r x ' s E c o n o m i c s (A Dual T h e o r y of V a l u e a n d G r o w t h ) .

P h i l i p s , A. . " T h e T a b l e a u E c o n o m i q u e as a S i m p l e L e o n t i e f f Model"
Q u a r t e r l y J o u r n a l of E c o n o m i c s . 1955.
Quesnay, F . . Oeuvres Economiques et Philosophiques
e d i t o r . 1888. ( N e w Y o r k , 1969).

.

Auguste Oneken,

�.

Shaikh, A.
"The S o - C a l l e d ' T r a n s f o r m a t i o n P r o b l e m ' : M a r x
Vindicated". New School f o r Social R e s e a r c h . A p r i l , 1973.
The W o r k s and C o r r e s p o n d e n c e of
S r a f f a , P. . "Introduction" to David R i c a r d o . Volume I. 1970.
T s u r u , S . . "On Reproduction S c h e m e s " . Appendix to P. Sweezy,
- 1964.
T h e T h e o r y of C a p i t a l i s t Development.
V e g a r a , J . M. . "On Das Kapital and the T r a n s f o r m a t i o n P r o b l e m " .
1973. To be published i n J a h r b u c h d e r W i r t s c h a f t O s t E u r o p a s .
W a r e , N. J . . "The P h y s i o c r a t s : A Study i n E c o n o m i c Rationalization".
A m e r i c a n Economic R e v i e w . D e c e m b e r , 1931.
Woog, H . . The Tableau Economique de F r a n ~ o i sQuesnay (An E s s a y
i n t h e Explanation of i t s M e c h a n i s m and a C r i t i c a l Review of
M a r x , Bilimovic a n d G c k e n ) . B e r n , 1950.
-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9648">
                <text>1240</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9650">
                <text>Quesnay and beyond: A reflexion on the Origin of the Classical Theory of Value, Capital and Trade</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9651">
                <text>54 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9654">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9655">
                <text>1973</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9656">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9657">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9658">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10090">
                <text>Treball de recerca presentat a la New School for Social Research.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14325">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9649">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44139">
                <text>UI 792</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="638" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="189">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/638/RuedoIberico_1966_EspanaMercadoComun_PM.pdf</src>
        <authentication>e18f7553e1a02e71333eaebce04d926a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41915">
                    <text>Tomo II

ideologías
sociedad
nacionalidades
iglesia
relaciones exteriores
enseñanza
luchas estudiantiles
oligarquía
Luchas obreras
emigración
economía
plan de desarrollo

turismo
agricultura
opus dei
mercado común
política
opinión pública
sindicalismo
prensa
oposición
liberalización
exilio
socialismo

Ediciones Ruedo ¡berico

�17. Santiago Feriiández, El movimiento nacional en Galicia
18. Joan Roig. Veinticinco años de movimiento nacional en Cataluña
19. Antonio Linares, Las ideologías y el sistema de enseñanza en España

20. Antoliano Peíia, Veinticinco años de luchas estudiantiles
21. Angel Bernal. Las paradojas del movimiento universitario
22. Antoliano Peña, Las Hermandades de labradores y su mundo
23. lñaki Goitia, El orden laboral y las Magistraturas de Trabajo

24. Jordi Blanc, Las huelgas en el movimiento obrero español
25. Ramón Bulnes, Del sindicalismo de represión al sindicalismo de
integración
26. Blai Serratés, Teoría económica del turismo y su aplicación al caso

español
27. Raul Torras, Problemas de la entrada de España en el Mercado Común
28. Ramón Aboy, Españoles en Alemania
29. Angel Villanueva, Causas y estructura de emigración exterior
30. Juan Claridad, Nueva realidad: nueva prensa

Ilustraciones de: Cattolica, Genovés, Ges, Urculo y Vázquez de Sola

�europea y España
Problemas económico^
de la entrada
de España en el Mercado Comaln

En Espaíia no hay prácticamente ningún grupo. personalidad o tendencia que exprese una preferencia clara
y definida por una política de aislacionismo frente
a la Comunidad Económica Europea. Con una historia
reciente, como la nuestra, tan marcada por la politica de autarquía. tales preferencias resultan inconcebibles, a cualquier nivel de la sociedad española.
No es menos cierto. sin embargo, que a la euforia
europeista palpable alrededor de 1962, aíio en que
el gobierno pidió la asociación y en que la oposición
comúnmente calificada de U burguesa w se ofreció
asimismo como solución de recambio, como adherente respetable a la Comunidad. ha sucedido. en
los últimos tiempos, un clima de mayor circunspección y cautela. Las grandes empresas iiidustriales,
con el beneplácito de las autoridades. prospectan
mercados insólitos, como el Japón, el Medio Oriente,
ei Norte y el Centro de Africa y, quizás en menor
medida. Sudamérica. Los países socialistas - cambio significativo - son objeto de una cortesía comercial creciente.
El europeismo de carácter no económico, de tipo
digamos sentimental. cultural, vagamente político,
sin entrar en un declive pronunciado - pues sigue
siendo fuerte, por ejemplo en Cataluña - resiste
mal, al parecer. los efectos del tiempo, del desarrollo económico y de la restructuración política.
Cierto desfase entre la ideología y los intereses de

las distintas capas de la burguesía ha permitido
hasta hace bien poco que ese europeismo difuso
estuviera casi exclusivamente en boca de hombres
de
la clase media.
la oeaueña burauesia
.
. .- . ~ cuando
~ ,
tiene en realidad mucho que pe;de;,
en el terreno
económico. con una eventual asociación al Mercado
Común europeo. La disciplina impuesta por la publicaciónn creciente de los intereses y aspiraciones de los distintos estratos de la sociedad
~spaíioia,la seriedad exigida por éstos a sus representantes políticos, o simplemente púbiicos, lieva
trazas de terminar con el confusionismo y la ligereza
ideológica reinante en el seno de la alianza que
monopoliza los resortes del Estado.
En la ~nedida en que desean participar lealmente
- legalmente - en ese proceso de lucha de clases
a escala reducida, limitado a un marco político más
o menos estable y aceptado por una mayoría más
o menos real de grupos sociales. algunas organizaciones con raíces en ia clase obrera han debido
renunciar a la negativa sistemática de afrontar la
cuestión planteada por la existencia y el desarrollo
junto a nuestras fronteras de la Comunidad Económica Europea. Quien en 1958 y en 1960 se contentaba
con demostrar los efectos depresivos de nuestra
adhesión al Mercado Común sobre el nivel de vida
interior, presunie ahora que un Estado democrático
español estaría en mejores condiciones para nego~

~~~

~~

~

-

�Corniiliidad Ecaiioniica Europea y Espafia

ciar la asociación, sin olvidar tampoco las posibiiidades de los niercados del Este '. Se trata tan sólo,
de niomento, de evitar fuentes de discordancia
innecesarias.
Razones de orden estrictamente económico han
contribuido también a ahogar el debate o, si se
quiere, a cristalizar un consensus bastante amplio.
Como es sabido, los efectos negativos de la formación del Mercado Coniún deben actuar en primer
lugar sobre nuestra balanza de pagos. desaventajando
nuestras exportaciones por niedio de la tarifa exterior de los u seis. del Mercado Común que naturainiente no perjudicaría, por ejemplo, a las exportaciones italianas. Pues bieii, estos efectos. que en
último término suponen un estrangulamiento para
ei desarrollo económico interior. al inarcar límites
muy estreclios a nuestras compras de bienes de
equipo en el extranjero, han sido aplazados por la
entrada de divises debida al turismo. Este hecho es
bien conocido, l o inismo que el fenómeno similar,
en este contexto, de las remesas de divisas procedentes del casi iiiillón de españoles que trabajan en
Europa Occidental. De este modo, la constitución de
un mercado coniún del trabajo y un mercado común
de servicios turísticos, que aventajan a España a
corto plazo pues los extranjeros son compradores
en ambos, ha iiecho menos exigentes las circunstancias de nuestra relación con el mercado común
de inercancías y ha permitido que España se librase
en parte de la suerte que debía correr como país
exterior y dependiente en buena medida del mismo ".
A la ansiedad europeista que caracterizó los años
de la estabilización, ha sucedido pues una tregua.
Pero ante la agravación renovada de los deseqiiilibrios clásicos de la economía española: inflación,
déficit de la balanza de pagos, crisis de la agricultura ..., hemos de asistir sin duda a un replanteamiento sobre bases más rigurosas. por los motivos expuestos más arriba, de la cuestióii de
nuestras relaciones con la Comunidad Económica
Europea. ¿Seguirá negándose la CEE a considerar
seriamente las demandas formuladas por el go.
bierno en 1962 y 1964? ¿Qué fenómenos pueden
influir en iin cambio de tono de las relaciones?
¿Qué nuevos esfuerzos realizará la oposición burguesa para sacar partido de la situación? ¿Deben
los socialistas españoles permanecer a la expectativa en este punto que puede resultar fundamental
a lo largo de la nueva fase de dictatura del capital
monopolista que se abre en estos momentos?
Nuestro propósito es incitar a un estudio continuado
de la marcha del Mercado Común y, en general. del

' NDLR. Véase en el
340

contexto econóniico-político exterior. Se trata de
examinar los rasgos fuiidamentales del mismo, el
juego de fuerzas que lo anima, de intentar un
esbozo de su incidencia sobre la economía española
a través de los trabajos de mayor relieve que sobre
este punto se han realizado.

1. E! contexto exterior
Rasgos del comercio internacional
- Ninguna de las naciones que protagonizaron la
primera revolución industrial ha pasado al Ilaiiiado
bloque socialista. excepto la Alemania Oriental. donde
concurren circunstancias muy particulares a la conformación del sistema económico y social. Los
Estados Unidos de Norteaniérica y los países de la
Europa Occidental - exceptuando la península ibé.
rica - siguen gozando de la ventaja histórica que
ia burguesía de los inismos adquirió en forma de
acumulación acelerada de capital a costa de los
pi-oletariados nacionales y de los pueblos colonizados. Más del 80 YO del comercio mundial de la
casi totalidad de los productos industriales se realiza
entre los Estados Unidos, Gran Bretaña y el Mercado Común &gt; a ' . El resto de los paises no-socialistas, salvo el Japón. con una estructura industrial débil o casi inexistente, se ven obligados a
obtener los capitales necesarios para su desarrollo
a cambio de exportaciones niás y inás desfavorables
de sus productos agricolas y materias primas: los
precios de estos productos descienden o aumentan
más lentamente que los de los productos industriales. En estas condiciones las burguesías nacionales
de los paises en vias de desarrollo deben dejar
paso a los monopolios occidentaies en sus propios
mercados, a riesgo de verse desbordados por el
nioviiniento obrero que reiviiidica un desarrollo
rápido de acuerdo con ei modelo socialista.

- Este

mecanismo asegure al iiiismo tiempo la reaiizacióii de las pius valías excedeiitarias acumuladas
en los paises capitalistas desarrollados, que pasan
a invertirse en condiciones extraordinariamente favorables en paises como España Isalarios bajos, i r i i puestos inferiores, inercado insatisfechol. El sistema
~nonetariointernacional, basado en el dólar, faciiita
la exportación de capital de los Estados Unidos de
Norteamérica en razón de ia denianda de dólares

prinier volurneii de esta obra: C. E. O. Gai'cia, De l a eutarquia ecoiió!nica al Plan de Desarrollo.

�E'6Z L'S
S'LE 6'2
S'lE P'P

O'LP
8'LP
E'9S

E'S2 Z'L
O'LP E ' l
P'SZ 6'1

8'ZP
P'LP
6'8P

6'LP
5'6s
6'82
8'Cb
8'82
6'PP
Z'SE
9'EE
E'9E

0'8P
L'ES
E'19
L'SP
8'99
S'PP
8'LP
9'8V
S'OS

%

%

0'1
6'1
6'8
l'&amp;
P'E
2'1
6'1
Z'P
O'&amp;

%

8'b
9'0
S'O
8'P
P'P
6
E'l
Z'9
0'2
2'9
&amp;'O
Z'S
6'8
' L
2'0
%

9'2
E'P
P'P
9'2
0'1
S'9
8'8
P'L
2'8

001 9ES
0016ZE
001 28s
O01 L9L
O01 OS9
PPl 8&amp;L
001 608
001 6P6
001 L l 1 1

b'81 001 6SL 1
6'&amp;
001 9P9 1
9'81 O01 816 1
1'6
P'P
E'L
%

001 S82 Z
001 PL9 Z
001 LFS Z
%

L6P61
9PZ01

9E9 1
162 i

EEL6Z

9EPP1 L 6 8 8 8L9 i 96L 1 L Z 6 Z
SE98 6LS9 b l L
108P 81EZ P96

226
PL8

~ ' 8 1 P'O
6'1
O'P
2'82 1'9
z ' s l L'O
g ' i z S%
S'Zl 1
1'81 6'0
L'CI 6'0
O'&amp;
1'0
E'8P
9'El
P'91
9'9s
6'6Z
Z'OF
%

%

s's1
c'b9 0'0
8'&amp;1
z'P8 1'0
6'02 6'11 6%
P'ZP P'O
C'lP
8 % ~a'sz S'ZI
P'LZ
9'ES 8%
8'El
5'29 9'b
8'LP
O'PE 9'1
9'b8 9's
L'8

L'ZE 8'8
1'0
E'LZ
E'O
6'82
6'12 E'Pl
E'Ol P'lP
P'ZZ O'LZ
%

Q

!

b'b
L'6
2'11
9'0
1'0
0'9

S '
Z'6P
Z'EP

o01
001
O01
O01

PPI
Pb1
001
001
001

952
58s
SPS
91P
109
9E8
998
P E
LS6

001 6PS
001 8E8
001 lOL

r n s iap e!sv ' s i
epuelaz enanN 'e!lerisnv ' b l
ais3 lap edorn3 - E &amp;
jeiua!ro oaupua~!pay\i z i
ieiuau!~uo3su143 'sstin 'ii
ea!r+v ap oisae '01
aiua!ro owa.iix3 ' 6
~ 1e1uap!330 oau?rraz!pan ' 8
1
'3'N IaP 83!lfV 'O!Pal?i
aiua!iO A ajiia!ro oui!xo~d'L
1
op!un ou!au '9
1
eu!iel e i ! r a ~ u v'S
1
sope~iose
ieweriln ap sasjed ' p
e z ! i i ~'e!risnv 'E
a i r o ~lap edorn3 '2
a i r o ~lap e ~ ! r a w v' 1
-

9'9
001 ZbE 1
1'81 001 PL8 1
*'S1 O01 LZZ b
%

o

O S S ~9 9 z ~
S L B ~IOSE SLPS
8SL P 820 Z 188 S 999 Z 8 L i P
Z6L P 8EZ Z b66 SE8 L6Z 1

%

~ 9 9 6 ~

opuw
333-erixa le101
333-eiiu! lel0j.

ZlS Gl
SS1 01

sale!!
ap S&lt;
Ei!1!3&lt;
euiait
.ti!! ' S
-one+
uesed
sepeii
-ear s
011011

la i o
so!do.
lecap
saleut
-e!lisi
ueiua
so1 :!
salqe.
011011

e sol
-snpii
-B!30S
-aaw
ez!!ea
el ap
-!U010
so1 a
ap ei
anb i
-aq! r
el ap
so1
-U03

apuor
opetu.
el uo
sol anb sarelop sol ei!saiau jeuo!aeuralii! o!iiauioi
!a anb eA so!rei!i!jap aiuauiepoiuoi - so!rei!i!jap
uos sop!un sopeis3 sol anb seliua!u 'selreiuap
-a3xa 'ofi~eqwa111s 'uos unwo3 opearan lap sasjed
s!as sol ap sofied ap sezuejeq se1 .sop!un sopeisg
so1 ap sandsap 'ropevodxa opunfias la A opunw la))
i o p e i ~ o d w ! led!au!id la sa upwo3 opei.iay\i 13 ,sal
.euo!aeu so!lodouow so! ap e!iuan!nradns el o.ifi!jad
iia opua!uod 'sopeiraw sns ua souei!rauieaiiou sale?
-!de3 ap eperiua el e1!1!3e+ anb oisand 'u0!3enl!s eisa
ap se!3uaniasuo3 se1 aiuauien!ielaJ ua!quiei uartns
leiuap!330 edoJn3 ap sas!ed s o l .saje!iisnpu! solinp
-old ap leuo!seuiaiu! epuewap el e egedwo3e aiib

euoz el ap sol :untu03 opei.iayll lap ailed uewio4 ou
anb le$uap!3io edornx ap sasjed sol e oi3adsal u o i
osnliu! 'osa3o~d la o p o ~ua jeiuauiepiinj laded un
opefin! eq le)uap!i30 e!uewalv el ap ei!wguoia u9!s
-uedxa e l .iio!suedxa eisa ap esnei el anb opeijnsal
!a spw o y i n w sa uniuo3 opeilay\i lap asel elaw
-!.id el ap u9!3ez!lear e l 'opesed la ua op!3ouoisap
uqsuedxa ap oui!r un l o d leiuap!330 edorn3 ua ez!r
-a~3ere3 as ' 0 9 6 p 0 ~ 6 1 'eiranfiisod ap opo!lad 13 leluap!aao edorn3 ua ea!wouoia uo!anlon3
.sepeh!rd sauo!sranu! ap o rel!l!w epnAe
ap ewro4 ua oaa!uelixa la ua u e i s ~ 6sop!un sopeis3

arqos
ejoge,
un r1
la 'o
ap e

�ornunidad Económica Europea y España

europea de Libre Cambio (Gran Bretaña, Países
Escandinavos, Suiza, Austria y Portugal1 y España8.
Para ei periodo 1950.1860, Alemania (10.1 % anual)
e italia (9 0/01 van en cabeza en cuanto al crecimiento de la producción industrial. Esta expansión
Iiubiera sido Impensable sin una serie de migraciones en gran escaia coino las siguientes:
1. Desplazamiento de más de 10 millones de refugiados alemanes hacia Alemania Occidental.
2. En Italia. desplazaiiiieiito Sur-Norte de varios millones de personas.
3. Desplazaniiento de más de un millón de italianos,
españoles, griegos y portugueses hacia Europa
Occidental $.
- La expansión europea basada en la aportación de
capitales americanos (Plan Marshall), en la reconstrucción de la postguerra y en la oferta de mano de
obra barata procedente del sur porvocó una primera
ruptura de los marcos nacionales y el establecimiento progresivo de un mercado más amplio, a
escala europea, para dar salida a la producción
creciente de la gran industria alemana y holandesa,
de los monopolios franceses, italianos y belgas y de
los excedentes agricolas franceses (cereales] e
italianos (frutas y legumbres]. En 1957 se firmó el
tratado de Roma para el establecimiento progresivo
de una unión aduanera, lo que supuso a partir de
1959 un desarme aduanero previsto en 3 etapas hasta
la anulación total de las aduanas interiores en 1970
y la fijación, también en 3 etapas, de una aduana
exterior común a los seis países. Hasta ahora los
plazos han sido cumplidos a tiempo o con anterioridad. La consecuencia de este proceso Iia sido una
expansión del comercio mundial, casi enteramente
absorbida por los países industriaies y especialmente los del Mercado Común y un descenso paralelo de ia parte de los países subdesarrollados en
los intercambios internacionales. El comercio intracomunitario [pasa de 7 mil millones de dólares
en 1958 (30 % de las exportaciones de e los seis -1
a 13,6 mil millones (40%) en 1962. Las exportaciones de los seis hacia los paises en vías de
desarrolio permanecen estacionarlas, pasando de
26.78 % a 18 % en cifras relativas sobre ei total de
exportaciones: es decir, en el corto plazo de 4 anos,
dismiliuyen en un 10 % sobre el total, mientras que
el comercio intracoinunitario absorbe este 10%'.
- A partir de 1960 y especialmente de 1963, se
llega al techo del crecimiento acelerado que se
basaba en ia diferencia entre el increinento de la
productividad y el de los salarios: la oferta de
nueva inano de obra va disminuyendo y la demanda
de bienes y servicios va alcanzando niveies de saturación. (En AIemania se han construido ya niás de
8 millones de viviendas para 53 milioiies de habitantes.) Italia, primero. y Francia, seguidamente,

...

Perspectivas económicas
capitalismo europeo occidental se encuentra
en 1966 ante las siguientes perspectivas generales:
posibiiidad de inantener un ritmo de crecimiento no
excesivamente bajo si se adoptan medidas muy
duras contra la inflación: en Alemania y Holanda
disminución del ritmo de crecimiento de las inversiones públicas y limitación de la oferta monetaria:
eii el resto del Mercado Común, inás afectado por
la inflexión de la coyuntura y con graves problemas

- El

�Comunidad Econóinica Europea y

de relanzamiento de las inversiones, es de prever
sin embargo un aumento sensible del paro obrero
(previsto e11 el V Plan francés), a único remedio
contra la inflación y contra el desequilibrio de la
balanza comercial
Los efectos de la concurrencia
se dejarán sentir con mucha más intensidad en esta
segunda fase de nienor prosperidad: superada la
etapa de liquidación de los cartels puramente nacionaies, la concentración a escala internacional. la
iiiterpenetración de capitaies empieza ya a transformar la fisionomia industrial de Europa, para no dejar
en pie inás que tres o cuatro grandes zonas (Cuenca
del Rliur, Vaile del Po. Valle del Ródano y Región de
París]. Hundimiento de sectores iiidustriaies enteros que no resisten la presión combinada de los

ización
?sarlo &gt;,
ulacion
Inglale poliece al
l e renIrera y
lelante.
arse la
empleo
i en la
~larios)
cha de
inte de
:a (00Francia
i s mehuelga
ietalúrI desaico sin
peligro
nia. La
'a gran
5, reti:on un
iranzas

..

CUADRO 1. l. EVOLUCION Y PREViSlONES DE CONSUMO E INVERSION EN LA CEE,

-

-

1960 1965 1970.

Consunio privado
lndice de crecimiento anual %
Global
Par habitante
Paic

Alemania
Francia
Italia
Países Bajos
Bélgica
Luxemburgo
Comunidad

ión-ini:stados
puesto
pitales
) intermente,
(conde los
:ederal
! Occin o de
Unidos
il tasa
gorosa
affaire

uentra
vales:
?to no
; muy
oiaiida
inveretaria;
l o por
)lemas

cambios tecnológicos. la apertura de las froiili?r;ii~
nacionales y la fase de menor prosperidad: iiir;
minas francesas del Norte. las minas belgas. tanti&gt;
valonas (Borinage] como flamencas. los astilieros
franceses, la pequeña metalurgia, la industria textil
tradicional. Aparición de capacidades excedentarias
en los sectores-clave del desarrollo reciente: auto.
inóvil, química. eléctrica. Si se mantienen todos los
equiiibrios. posibilidad de que el Mercado Común se
convierta en exportador de capitales hacia ¡os paises
en vias de desarrollo. Apertura real del mercado
europeo a los excedentes agricolas franceses en
competencia con los excedentes agrícolas americanos. Decadencia de regiones enteras (Wallonia,
oeste de Francia, sur de italial. Posibilidad de movi-

1965.60 1970.G5

5.4
5.2
5.7
6,2
3.8
3.5
5,3

1965.60 1970.65

3.5
4,5
4.7
4.0
3,7
3,2
4,l

4.1
3.8
5.0
4,7
3.0
2,4
4.2

2,9
3.5
4.0
2.5
3.1
2.4
3,3

% del Pie
1960

1965

1970

55,9
63,s
61.6
57,2
69,3
57.7
60,8

56.6
65.1
63,4
61.3
66,7
59,5
61,9

56.4
63,9
62,5
59.4
65,6
59.3
612

EVOLUCION DE LAS INVERSIONES DIRECTAMENTE PRODUCTIVAS.
% de las inversiones fijas totales

Aiemania
Francia
Italia
Paises Bajos
Bélgica
Luxemburgo
Comunidad
i
I

l

1960

1965

1970

62.1
63,5
65.1
64.6
60.9
59.6
58,2

62,5
58.6
58.6
63.3
61,i

63.3
60,O
64.6
60.7
61.3

56,3

58.5

-

lndice de crecimiento anual
1965.1960

1970.1965

-

Fuente: Projet de = Progiain!ne Economique Européen 1986-1970 ,, en Communsuté Eura
péene, mayo de 1986.

�Comunidad Economica Europea y España

necesidad de librar batallas perdidas en los sectores
regresivos, contra los despidos masivos y la disminución de los salarios reales.
La socialdemocracia europea recoge los frutos
de las contradicciones inherentes a este proceso de
coiicentración, presentándose como única fuerza capaz de: 1) llevar a cabo una política de rentas (en
razón de sus raíces en la clase obrera) y asegurar
de este modo el problématico cc crecimiento equilibrado 2 , : 21 asegurar un arbitraje entre monopolios y
naciones concurrentes poniendo en pie una prograinación a escala europea: 31 limitar los efectos del
desarrollo desigual del capitalismo europeo con
arreglo a una política europea que el capital privado
no puede llevar a cabo contra sus principios; 41 resolver los problemas que la conipetencia americana
plantea a los inonopolios nacionales mediante una
poiitica de entrega y rendición incondicioiial tanto
en el terreno militar (NATO1 como en el económico
(cesión de los sectores-clave a los yanquis). La
fuerza electoral de la socialdeinocracia europea está
cerca o por enciina del 50 % en todos los países y
participa en el gobierno holandés, italiano, británico,

mientos migratorios intracomunitarios iinportantes:
del noroeste de Francia a Alemania, etc. Entrada de
Gran Bretaiia en el Mercado Común una vez resuelta
la cuestión de los excedentes agrícolas franceses y
los problemas monetarios ingleses.

-

... y clases en lucha

mente ofrece la oosibilidad a un movimiento obrero
integrado a escala europea de generalizar a todos
los países las conquistas de los trabajadores de un
país cualquiera. El movimiento obrero se ve en la

EVOLUCION Y PREVISIONES DEMOGRAFICAS
ENERO Y PERSPECTIVAS (sin rnigraciót&gt;l.

Aleniania
HM.
M'

g
'

'
t-

0-14
15-64
65+

0-14
15-64
65

+

0-14
15-64
65 4-

Francia
HM
M

Italia
M
HM

Paises Bajos
HM
M

POBLACiON DE LA COMUNIDAD EL 1 DE

Bélgica
WM
M

Comunidad
Europea
liM
M

1689
3 802
629

2 239
5 965
1198

1093
3 004
699

(651
(233)
(321

(321
(1161
(171

43 673
116 408
20194

21 363
59 453
12136

26 648

12 205

6 120

9 402

4 796

330

(1651

180 275

92 952

13 263
35 535
5 755

6 489
17 954
3 324

3 698
8 O61
1 308

1806
4 028
728

2 273
6 041
1 295

1 108
3 040
757

(671
(2381
(321

(331
(1181
(181

45395
118 514
22659

22 199
60 256
13 484

25 502

54 553

27767

13 067

6 562

9 609

4 905

(3371

(1691

186 568

95 939

6 612 13 244
19 367 32 948
5 497
7 623

6488
16 342
4489

14 491
37 288
7 384

7 079
18 698
4 193

4 613
8 944
1 701

2 253
4396
1029

(2 3301 (1 130) (691
(6 1651 (3 0551 (2471
(8451 (341
(1 425)

(341
(1231
(181

48 322
123 784
27082

23 596
61 981
16071

31 476

27318

59 163

29 970

15258

7678

(9920)(5030)

(175)

199 188

101 648

6 181
6 036 12 615
15 030 34511 17 484
3667
5 141
2983

57864

30490 48 207

24 733

52 267

13 768
37 667
7 730

6 709 12 326
19 670 30 972
4 655
6 539

6 054
15446
4002

59 165

31 034 49 837

13 575
38 192
8 915
60 682

53815

.

-

* HM: Anibos sexos; M: mujeres.

Fuente: Ofiice statistique des Carnmunautés Européenes, Bulletin général de stntistlques, 1966. no 2.
344

Luxeml&gt;urgo
HM
M

3 463
7 583
1159

12989
6 332 12 302
38 064 20 017 30 052
6811
4 141
5853

--

CEE. 19G5.1970.1980.

(3501

�Coni~noad Cco

danés. sueco y austriaco. Ha abandonado el internacionalisnio proletario para defender el internacionalismo del capital y ha traicionado no tan sólo su
ideología sino incluso sus programas politicos. S;:
gran debilidad reside eii el tieciio de que una crisis
del capitalismo europeo. una gran recesión, por

;ectores
3 dismifrutos
ceso de
erza caitas (en
tsegurar
I equilipoiios y
ogramatos del
eo con
privado
; 41 reiericana
nte una
31 tanto
lnómico
i i s l . La
iea está
laíses y
rltánico,

.i i i c 2

E,rui&gt;c~ ) Espiñs

y sin gran insistencia de los sindicatos ,, ', Iia llevado
a lo más alto el papel político de la sociaidemocracia. Pero el fondo de la recesión sería una situación comprometida: la sociaideniocracia no estaría
bien situada. Los sindicatos y partidos obreros serían
empujados por la base a una acción más enérgica.

CUADRO 2. LAS CINCUENTA MAYORES EMPRESAS DEL MEXCADO COMUN.
País
1. Royal Dutch-Sliell
2. Unilever
3. IR1
4. Voiskswagen
5. Philips
6. Siemens
7. Electricitd de France
8. A. Thyssen-Hütte
9. Flat
10. Saint-Gobain
11. Dainiler Beiiz
12. Bayer Gruppe
13. Mannesmann
14. EN1
15. F. Krupp
16. Farbwerke Hoechst
17. Rhone-Pouienc
18. RWE
19. Compagnie Francaise de Raffinage
20. Rheinische Stahlwerke
21. Mannesmann
22. Charbonnages de France
23. Saizgitter
24. AEG-Telefunlen
25. BASF

unidad
opea

M
21 363
59 453
12 136

92 952
22 199
60 256
13484

--

PBIGB
PB/GB
Italia
Alemania
PB
Aleniania
Francia
Alemania
Italia
Francia
Alemania
Alemania
Alemania
Italia
Alemania
Alemania
Francia
Alemania
Francia
Alemania
Alemania
Francia
Alemania
Alemania
Aleniania

95 939
23 596
61 981
16 071

101 648

j

ejemplo, significaría al mismo tiempo su propia
muerte politica: por ello se esfuerza en impedir
esta posibilidad y se ofrece como fuerza de recambio en la política anticíciica. La inflexión de la
coyuntura, que es el momento más favorable de la
lucha obrera, 8' en que hay penuria de inano de
obra. y por tanto sensación de fuerza y de libertad
de acción en los sindicatos. y al mismo tiempo
descenso de indice de beneficios. y por tanto mayor
resistencia patronai a hacer concesiones, es decir
pocas probabilidades de conseguir nada sin lucha

Rama

--

Cifra de
negocios

9 761 872
Petróleo
Materias grasas, detergentes
4 727 900
2 596 160
Siderurgia, etc.
1 999 275
Automóviles
Construcción eléctrica
1934119
1 633 000
Construcción eléctrica
1 623 658
Electricidad
1 513 390
Siderurgia
Automóvil, siderurgia
1 452 800
1 439 538
Vidrio, química
Automóvil
1 309 000
Química
1 253 000
Siderurgia, carbón
1 230 750
Holding, petróleo
1 21 7 920
Siderurgia, carbón, niecánica
1 208 750
üuímica
1 125 250
Holding, química
1 066 842
Electricidad
1 042 000
Petróleo
1 025 116
1 025 O00
Holding. siderurgia
1 009 750
Siderurgia, carbón
Carbón
1 005 671
Holding. carbón, siderurgia
981 250
Construcción eléctrica
950 500
Quíinica
938 750
Sigue en ia página 346

El peligro de depresión económica

- ¿Es

previsible una recesión total? El acceso de
los paises del Mercado Común a una estructura
industrial madura del tipo yanqui hace prever más
bien la posibilidad de pequeñas recesiones, como las
de la economía de los Estados Unidos en 1957
y 1961. Estos descensos de nivel de actividad y
de empleo se presentan con relativamente más frecuencia (ciclo de 4-5 aíios en vez de 7-10 años) en
razón del acortaiiiiento del período de renovación

�Coinunidad Economica Europea y España

del capital por ei desarroilo rapidísimo de nuevas
técnicas? La aparición de capacidades de producción
excesivas (sector autonióvil especialmente) en el
curso de la primera fase dei Mercado Común puede
agravar el carácter de la recesión provocada por un
descenso de las inversiones. Pero el perfecciona-

ejemplo, podría tener uii efecto depresivo en la econoinía occidental entera si se produce en el marco
de una integración progresiva Mercado Común-Estados Unidos.) La doble reacción de los monopolios
yanquis ante el Mercado Coniún, reacción favorable
en cuanto el Mercado Comúii constituye un mercado

Cifra de
Rama

26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42.
43.
44.
45.
46.
47.
48.
49.
50.

Petrofina
Gutehoffnungsliütte Aktieiiverein
Sliell Francaise
Régie Renauit
VEBA
Finsider
Deutsclie Shell
Montecatini
Deutsche Unilever
Gelseni(irc1ier Bergwerks
Robert Bosch
Schneider et Cie.
Metallgeseilscliaft
Hoesch
Hibernia
Bergwerk Rheinhausen Hüttenand
Phoenix-Rheinrolir
DEA
Thomson-Houston
I&lt;loeckner-Werke
IKloeckiier-Hambolt
Cie. Generale d'Electricité
Fiineccaiiica
Olivetti
ViAG

BBlgica
Aleniania
Francia
Francia
Alemania
Italia
Alemania
Italia
Alemania
Alemania
Alemania
Francia
Alemania
Alemania
Alemania
Alemania
Alemania
Alemania
Francia
Alemania
Alemania
Francia
Italia
Italia
Alemania

miento de la política anticíclica interviene aquí para
sortear el peligro. En último término todo depende
de la combatividad de la clase obrera en la defensa
de su autonomía y de su salario real contra ia política de rentas y la política del a paro controlado ...
- La interpenetración progresiva de la economía
yanqui y la de Europa Occidental, cuyo próximo episodio será la negociación dei Keniiedy Round - disminución del 50 % de las tarifas aduaneras yanquis
y europeas - extiende sin embargo los riesgos de
la recesión. (El fin de la agresión en el Vietnam, por

riegacios

Petróleo
Hoiding, siderurgia, mecánica
Petróleo
Automóvil
Holding, carbón, electricidad
Holding, siderurgia
Petróleo
Ouímica
Materias grasas. detergentes
Carbón, petróleo
Carbón, eléctrícidad
Holding, siderurgia, mecánica
Metales no ferrosos
Carbón, siderurgia
Carbón, química
Siderurgia. carbón
Siderurgia
Petróleo, carbóii, química
Construcción eléctrica
Siderurgia. carbón
Mecánica
Coilstrucción eléctrica
Holding, tnecánica
Mecánica
Holding, aluminio, electricidad

en expaiisión y reacción defensiva en cuanto constituye um competidor posible, tiende a acelerar la
integración atlántica Ante los salarios más elevados del obrero americano, el capitalismo yanqui
organiza el paro en los Estados Unidos exportando
sus capitaies (inversiones) a Europa, donde goza
de salarios mas bajos. De este modo bloquea los
salarios en las Estados Unidos y contribuye con
sus inversiones a qiie suban los salarios europeos,
l o que a la larga favorece su cotnpetitividad x 3 . Algo
semejante persiguen tanto el V Plan francés como

�Comunidad Economica Europea y Espana

la ecoinarco
ín-Estaopolios
vorable
iercado

la Coniisión del Mercado Común al proponer un
equilibrio de la balanza de pagos europea, actualmente excedentaria, mediante la exportacióii neta
de capitales: un descenso relativo de las inversiones
dentro de la Coinunidad, un descenso relativo del
empleo y el bioqueo consiguiente de los salarios.
Coii estas armas restrictivas, el control de la coyuntura se veria aumentado y la recesión aplazada por
unos afios más.
- La recesión, en fornia da parón brutal del ritiiio
de desarrollo o en forma de freno moderado, dará
lugar a tres actitudes divergentes ante las instituciones europeas: 1) Actitudes
liberales de los
grupos capitalistas m i s fuertes, dispuestos a admitir un nuevo equilibrio, después de una fase de
reajustes doiorosos (desaparición de empresas marginales, crisis defiiiitiva de los sectores industriales
tradicionales, despoblación de regiones agricolas,
oaro niasivol. Entre los orunos favorables a esta
salida están 'los arunos no;tamericanos - aue aanariaii terreno dentro del Mercado Común y avinzarian en la forniacióri de un mercado común atlánticon - así como una parte importante de los
bancos europeos y del gran capitalismo alemán,
holaiidés, y británico; 21 Actitudes de oposición a
las prinieras de grupos no dispuestos a pagar las
costas del proceso y menos sensibles a las ventajas de la integración europea liberal; defensa de
los Estados nacionales y de sus instrumentos de
política económica. comprometidos por la integración; vuelta a una politica económica autónoma,
nacional y proteccionista, para superar la crisis.
Esta línea, puesta en práctica en parte por De
Gaulle, tieiie su base en las capas precapitalistas
y paleocapitalistas (empresas iainiliares, coniercio
tradicional, pequeños campesinos) y una parte de
las grandes einpresas francesas, que pueden calificarse de a monopolios inalthusianos ,U,reducidos al
ámbito nacional, que coexisten con una multitud de
pequeñas empresas en su sector y quisieran impedir
la competencia exterior: 31 Actitudes estrictamente
,, europeistas ,u. que pretenden ,, salvar a Europa
de la explosión y de la competencia despiadada. por
iiiedio de la creación de un nivel supranacional de
instrumentos de intervención, de politica anticíclica
y de programación. en sustitución de los instrumentos de politica económica que los Estados nacionales han perdido. Tecnocracia europea, grandes
einpresarios neocapitalistas y socialdemocracia. Una
parte importaiite de la
izquierda democrática y
de sindicalistas cristianos invitan a la clase obrera
a tomar partido por esta solución '.
2.

cons?rar la
elevayanqui
rtaiido
goza
a los
e coii
opeos,
. Algo
coino

Ultimas tendencias
- La desaparición progresiva de las fronteras interiores de la CEE, que será total el 1 de julio de 1968.

sigue enipujando a la conceiitración en todos los
sectores, sin desbordar todavía de forma amplia
los marcos nacionales. (Acuerdos recientes: RenaultPeugeot, Empain-Schneider: fusión franco-belga. Edison-Montecatini, Banque Nationale de Paris, SuezPont-A-Mousson, fusión de las petroleras francesas ...
La tendencia debe coiifirmarse próxiinamente en Alemania y Bélgica a favor de las inedidas de estabilización que einpiezan a dictarse. Mientras Francia
recupera con dificultades el ritino de actividad aiiterior al Plan Giscard, la expansión loba! de la CEE
adquiere un tono inferior al de ?a primera 'tase,
1958-1962 (véase cuadro 11. Paralelamente, los diversos factores que contribuyen a desequilibrar la
economía yanqui, la guerra del Viet-Nam entre ellos.
han alcanzado las proporciones que parecen requerirse para que se piense seriaineiite en poner un
freno al ascenso de la actividad económica; al
instante Ford y General Motors han anunciado su
intención de disminuir la producción y la bolsa de
New Yorlc experimenta un bajón comparable al que
siguió a la muerte de Kennedy. Si el mercado ainericano atraviesa dificultades. no cabe duda de que
la competeiicia se agudizará no sólo en el europeo
occidental sino por los llaniados mercados del Este,
incluido el cliiiio. que últimamente van siendo solicitados por cotnpañias alemanas, francesas. italianas, e incluso norteamericanas en niimero cada vez
mayor, especialmente en los sectores más dinániimicos (automóvil. telecoinunicación ...) .
- Entramos pues, en conjunto, en una fase de
menor prosperidad, al menos a corto plazo. La baja
coyuntura no dejará de influir en el tono de las
a negociacioiies Kennedy ,, sobre reducción de los
aranceles en los países asociados al GATT [que
engloban la casi totalidad del coinercio internacional) ; en el curso de estas negociaciones el capital
yanqui intentará conseguir del capital europeo. y
especialinente del Mercado Comúii. u11 desarme arancelario importante, tanto para sus excedentes agrícolas como para los productos industriales. A su
vez, unos y otros, yanquis y CEE, perseguirán concesiones del mismo orden de parte de los paises
más atrasados, sin ofrecer graii cosa a cainbio. puesto
que la reivindicación fundamental de éstos: el establecimiento de garantías institucionalizadas para sus
exportaciones de materias primas, fue torpedeada
con éxito en la pasada Conferencia Mundial de
Comercio. Las condiciones en que se desenvuelveii
países como España, dónde se piensa inás bien eii
una limitación de las importaciones para detener el
proceso de deterioración de la balanza de pagos
con el exterior, no facilitan precisaniente el éxito
de acuerdos sobre desarme arancelario.
- La coinpetencia interiinperialista va cobraiido
energía al compás de las decisiones f* unilaterales 'b

�Comunidad Económica Europea y España

Lié; con ~ i a t :l a ' u n i ó i Sovikiica adopta l i patente
francesa - Secam - de Televisión en colorl. En
este contexto cabe situar en un mismo planodecisioiies tan aparentemente lejanas como las de la
política espacial y atómica francesa, el intento de
crear una industria electrónica nacional, la neutralidad propuesta para el Viet-Naiii y los estrechos
contactos con Rumania, país en el que se pretende
ver, por parte del gobierno francés, una encarnación
socialista de la política internacional de De Gaulle.
Las fisuras producidas por la actitud del gobierno
francés alcanzan tanto al bloque occidental, en el
que predomina todavía la a fidelidad atlántica 3) a
los USA, como a la izquierda del país galo. dividida
en m atlantistas 3, y ,, neutralistas
La derecha alemana [Adenauer. Strauss] se apoya también en el
precedente gauliista con objetivos particulares, rela.
tivos al fortalecimiento político y militar de la República Federal. El neocolonialismo francés encuentra
por SU parte menos resistencias en los países atrasados, al amparo de las simpatías que en ellos
despierte la política exterior de De Gaulle. En fin,
el gobierno español Iia hecho saber al presidente
francés, que su concepción de la ,c Europa de las
Patrias 0 cuadra perfectamente con las aspiraciones
de nuestro país, y Iia ido aún más lejos despreciando una entrada en la NATO que nadie le ofrecía
(recuérdese la negativa de Castieila a permitir que
los aviones alemanes de la NATO con base en Portugal sobrevolasen España]. En conjunto, pues, De
Gaulle polariza a su alrededor una serie de intereses
internacionales de sentido diverso. en ocasiones contradictorio, y que tienen en común el hecho de ser
más o menos insatisfeclios por la actual estructura
del bloq~ie occidental'. En definitiva, ese aglonierado confuso de intereses constituye una masa de
maniobra relativamente importante para la política
desde el punto de vista técnico, dentro del pelotón
de cabeza de los países industriales.
- Los trabajadores europeos empiezan a coordinar
siis reivindicaciones a escala Internacional. Las grandes centrales sindicales italiana y francesa (CGIL y
CGTI han enviado a sus dirigentes a Bruseles para
reclamar un papei activo eii el seno de la CEE,
poniendo fin de este niodo a un largo periodo de

.

indiferencia al respecto. La huelga de las trabajadoras de una fábrica de armamento en Lieja ha
puesto sobre e l tapete cuestión de la igualdad de
salarios entre los dos sexos. cuestión que figuraba
ya en el texto del Tratado de Roma. La política de
reconversión y de desarrollo regional, tras tanta
literatura, no da resultados: el hecho es que los
trabajadores de la Lorena, einpleados hasta aliora
en pequeñas metalurgias o en minas de Iiierro, todas
ellas en declive. no reciben más que un buen consejo: Passez le Rhin. Se trata de un flujo migratorio
relativamente inédito en el mercado europeo del
trabajo y que pone de relieve tin grado creciente de
iniernacionalización. No hace mucho, una misión enviada por un grupo de capitalistas griegos tuvo que
desplazarse también hasta la cuenca del Rhin y, eii
definitiva. para no encontrar iii la mitad de los obreros cualificados [dispuestos a volver a su patria),
que se necesitaban para poner en marcha una nueva
industria con aportación de capital extranjero. Está
por ver si la coordinación iniciada a nivel sindical
por los trabajadores europeos situara a éstos en
condiciones de contrarrestar los efectos de la gran
movilidad que el capital les impone y de la concentración capitalista a escala internacional. No hay que
olividar que los iiúcleos de absorción de fuerza de
trabajo están localizados en países donde la combatividad, real o potencial. de la clase obrera es
inferior a los países de origen, o se limita al menos
a objetivos de menor contenido revolucionario.

2. Espafia y !a comunidad eeora6mica
europea
- La

asociación de España al Mercado Común está
en la mente del gobierno desde que &lt;' los seis H firmaron el tratado de Roma en 1957. En 1959, la estabilización y priinera apertura de la economía española al exterior. contaba ya con este hecho entre
sus móviles directos o indirectos. Pasado el bache
de 1960-1961. se forinuló oficialinente. en febrero
de de 1962, la priinera petición de asociación, que
no obt~ivo ninguna respuesta. La demanda llegó
antes de lo previsto. cuando el clima económico y
político, tanto dentro como fuera de España, estaba
aún muy verde para aceptar la integración, incluso
a largo plazo. La euforia de los círculos europeistas
españoles ocultaba en realidad los serios teniores que
estaban en la base de la decisión: Gran Bretaña,

�Comunidad Económica Europea y España

trabajaieja ha
¡dad de
figuraba
ítica de
s tanta
l u e los
3 ahora
3, todas
en congratorio
leo del
ente de
;ión enivo que
n y, en
&gt;S obrepatria),
i nueva
'O. Está
sindical
;tos en
la gran
conceniay que
erza de
la com'era es
menos
o.

nuestro segundo mercado de exportación, acababa
de abrir conversaciones oficiales con ia CEE; por
otro lado, la CEE llegaba en ese momento a un
acuerdo en materia de política agraria, aproxlmándose asi al momento en que la protección de la pro.
ducción agrícola europea había de empezar a causar
transtornos a las exportaciones españolas. Fuese
cual fuese el motivo, la petición no obtuvo respuesta,
por lo que el gobierno español volvió a formularia
al cabo de dos años justos, en febrero de 1964. Esta
vez obtuvo una negativa nienos brutal de parte de
un Consejo de Ministros menos unánime: Alemania
y Francia adoptaron una postura favorable a la apertura de conversaciones, mientras Italia insistía en
la necesidad de que la CEE definiese la =filosofía
politica u mínima que se requiere para establecer
unas condiciones a la asociación. En la nota de contestación se accedía a abrir negociaciones acerca
de las consecuencias económicas que la existencia
del Mercado Común podía reportar a España.
Los factores políticos

- Las negociaciones no Iian producido todavía ningún resultado. Ullastres representa permanentemente
en Bruselas, ante la Comisión de la CEE. los intereses del gobierno español. El exininistro se ha visto
encomendar esta tarea poco después de que, en sus
últinios discursos ministeriales. el inás sonado de
ellos en Vaiencia, amenazase abiertamente a la CEE
con orientar el comercio exterior español hacia otros
mercados. No parece que estos propósitos inquietasen sensibleniente a las autoridades europeas; en
último término el sentido común les propone reflexioiies de mayor peso: c~i.Por qué comprarles sus
frutas si ellos no nos dejan vender nuestros coches? v Lo cierto, sin embargo, e s que las cosas ni
CUADRO 3 1

ún está
~ i s firla estaa espa3 entre
i bache
febrero
jn, qiie
3 llegó
8niico y
estaba
incluso
)peistas
.res que
3retafia.

son ni se piantean de forma tan simplista. Los argumentos que juegan son preferentemente de orden
poiitico. lo que se discute es la oportunidad del
niomento para !negociar una asociación que a la
larga nadie vetará. El gobierno alenián recuerda de
vez en cuando su apoyo totai a los deseos de
Madrid, con una falta pasmosa de escrúpulos democráticos, si se piensa que en Europa todavía no se
ha extinguido del todo el iniedo a los aleiiianes
¿Será ésta una m5s de las lnisiones que los yanquis
han impuesto a la ,,voz de su amo en Europa? El
caso es que los franceses, con una postura de
fondo similar, no arriesgan tanto en llevar las U relaciones públicas. de Franco. Lo que no sería impensable de De Gaulle, en cambio, si se asegurase el margen de admiración que está negociando en
el Este con los países socialistas, es que diese la
campanada apoyando a fondo la candidatura española. Esta Iiipótesis se haría más verosímil si
España se convirtiera en un episodio más de la
resistencia antiyanqui del capital francés dispuesto
ya a salir de sus fronteras.
- Las peticiones del gobierno español hicieron correr bastante tinta en Europa, en el momento en
que se produjeron. Surgió entonces una controversia
sobre la postura a adoptar para mejor presionar a
Franco hacia la liberalización. Los partidarios de la
asociación inniediata se presentaban como conocedores de la realidad espatiola; en su opinión. una
actitud favorable de la Coniunidad abriría el camino
a los grupos más liberales de la dictatura y les permitiría vencer las resistencias autárquicas, africanistas u otras que, al parecer. predoniinan todavía.
Ei niismo fenómeno servía para llevar a conclusiones opuestas a los más aiitifranquistas: una actitud
favorable sería el espaldarazo definitivo al réginien y
quien sabe si provocaría la decepción definitiva de

.

.

PRODUCCION DE ALIMENTOS EN PORCENTAJE DE LAS NECESIDADES. MEDIA 1956.1957

Cereales Cereales
panifisecun.
Azúcar
cables
darlos refinado Patatas Verdtlras Frutas

Carne

Huevos Queso

Mante.
quiiia

-

1959.1960.

Arroz
--

Francia
Aleniania
Italia
Béigica y
Luxemburgo

204
79
104

103
68
82

95
81
105

100
99
100

65

39

109

Paises Bajos
Comunidad

42
91

29
76

89
92

96
? 157 ?
150
102

Fuente: Boletines estadísticos OECE 1959 y 1961.

Pescado

�Coinunidad Económica Europea y España

protestas españolas, pero no debe hacernos olvidar
el marco general de la comparación entre la agricultura espaiiola y la europea y sus efectos a largo
olazo.
El análisis de Arturo Camilleri sobre este punto'
está basando en una coiisideración conjunta de los
precios y de los costes de la producción agrícola.
SegUn Camilleri. los efectos de una eventual asociación se dejarían sentir en forma de aceleración de
las tendencias que el desarrollo económico ha
puesto en marcha: mayor movilidad de la mano de
obra, emigración, elevación de los salarios, menor
protección. Las repercusiones de este proceso son
distintas sobre la oferta según esté orientada al
mercado interior o al mercado exterior
distinción
que tiene un paralelo claro en el orden territorial y
estructural: producen para el mercado interior las
tierras de la meseta castellana, generalmente en
secano. y para el mercado exterior los cultivos, con
mayor irrigación, de Cataluña, Valencia, parte de
Andalucía y Canarias. Las deficiencias estructurales
del primer tipo de explotaciones cobrarían mayor
relieve en el caso de asociación a la CEE y habría
que resignarse a abandonar buen número de tierras
inarginales. cerealistas especialmente, para dejar
paso a explotaciones ganaderas. En cuanto a la
zona de exportación. su capacidad productiva no se
vería grandeniente afectada. En conjunto la asociación al Mercado Coinún tendría consecuencias des.
favorables para la agricultura española, como las ha
tenido para las agriculturas de los paises que se
han integrado, abandonando los instrumentos nacionales de protección. Pero esas consecuencias no
dejarán de presentarse si no nos asociamos. aunque
en ese caso pueden tardar más. Los defectos básicos de la agricultura. la rigidez de su oferta y sus
bajos rendimientos. están en realidad frenando ya
ahora el proceso de desarrollo interior. La futura
agricultura española n o podrá probablemente satisfacer un porcentaje del consumo interior tan elevado
como ahora. Lo que puede conseguir una política de
protección como la actual es retrasar esa nueva
situación, pero al precio de un bajisimo nivel de
salarios en las zonas agrícolas, pues las producciones obtenidas en las explotaciones marginales no
darán más que ingresos muy reducidos *.
- Las liinitaciones en que se desenvuelve el campo
español son, en primer lugar. de orden natural: clima
árido, topografía inuy irregular, con terrenos en pendiente sometidos a una erosión intensa y una capa
laborable poco profunda. La distribución de las lluvias
es también muclio más desfavorable que en Europa,

-

-

dónde en general se prolongan durante el verano
perinitiendo uiia capa permanente de vegetación
para la ganadería. Las zonas montañosas europeas
están mucho más localizadas y sin embargo no se
ignoran. como en España, los problemas específicos
de la agricultura de montaña. En consecuencia, los
rendimientos serán siempre inferiores en España,
tanto en la produccióii forestal como en las cose.
chas. a igualdad de niedios eiiipleados. El riesgo de
pérdidas en abonos, por ejeniplo, debido a la irregularidad de las precipitaciones, es inucho inayor
en España. l o que limita técnicamente su utilización.
Lo misino ocurre con la utilización de máquinas a
causa de la naturaleza accidentada del terreno.
¿Existe una política de modificación del medio natural para hacer frente a estas limitaciones? La irriga.
ción permite obtener productividades elevadas, en
algunos casos superiores a las europeas. al tiempo
que transforma radicalmente las características económicas y sociales de la empresa agrícola. Pero las
posibilidades de irrigacióii no son infinitas. Sobre
una superficie total de 50.5 niillones de ha y 19,4
inillones de ha de tierras cultivadas, las irrigaciones
se extienden a poco más de 2 niillones de ha
(Censo Agrario, 19621 y el Plan de Desarrollo preveía que con gran esfuerzo podian irrigarse 300000
más. La repoblación .forestal constituye un inedio
de lucha contra la erosión del suelo. defendiendo las
partes altas de las cuencas y de las zonas aliinentadas por embalses. Por otra parte. la superficie cultivada en España ha alcanzado un máximo que no
hay que sobrepasar; hay zonas en que la política
de protección y de estíinulo a la producción agrícola
ha provocado incluso talas excesivas, en tierras mar.
ginales que deberán volver al pastoreo o a la repoblación forestal. Conviene, pues, concentrarse en el
aumento de productividad de las tierras ya cultivadas, en la reducción de los periodos de barbecho,
en la irrigación y el empleo de técnicas apropiadas.
- Son bien conocidos los problemas que provoca
la actual distribución del campo español en un casi
70 % de pequefias explotaciones (menos de 5 ha)
y un pequeño número de grandes latifundios [más
de 100 Iia). Estos últimos ocupan el 55 % de la superficie cultivable, forestal o de pastoreo. Si bien
es verdad que técnicanieiite las grandes explotaciones
ofrecen más posibilidades, de hecho, su existencia
está unida a factores desfavorables. coino el absentismo y los bajos salarios, en buen número de casos'".
El peligro que actualmente se empieza a vislumbrar,
si el éxodo rural prosigue al ritmo presente. es la
aparición de un nuevo factor limitativo para las gran-

NDLR. Véase en el primer valumen de esta obra: Macrino Suárez, Problemas rle l a agricultura española.
'"NDLR. Véase en ei primer volumen de esta obra: C. E. O. Garcia, De la autarquia económica al Plan de Desarrollo
352

�Comunidad Económica Europea y Espana

verano
jetación
uropeas
1 no se
ecíficos
cia, los
España,
S cose:sgo de
la irreinayor
ización.
uinas a
terreno.
io natui irrigaias, en
tiempo
as eco'ero las
Sobre
Y 19,4
aciones
de ha
110 pre300 O00
medio
ndo las
alimeni i e culque no
política
igrícola
i s mara repo: eii el
i cultirbecho,
piadas.
Irovoca
i n casi
5 ha1
3 (más
la suii bien
iciones
steilcia
sentisSOS **.
imbrar,
es la
r gran-

des explotaciones: la escasez de mano de obra que
tales explotaciones necesitan en un porcentaje elevado. El problema de las pequeñas explotaciones es
común a toda la agricultura europea occidental,
aunque agravado en España por los menores rendiniientos. La política de concentración parcelaria constituye un paso adelante en este punto, pero no
hace más que paliar levemente la gravedad de la
atoiiiizacióii
- Las limitaciones de orden económico resultan del
conocido círculo u baja productividad - beneficios
débiles - poca auto inanciacion
falta de inver.
siones u , cuyos efectos son inás sensibles eii España
si se tiene en cuenta que la ayuda que la econoinia
española puede prestar a su sector agrario será
siempre menor que en los países de la Comunidad.
La mecanización puede elevar la productividad de
las tierras de secano. reduciendo los periodos de
barbecho, lo mismo que la selección de semillas
puede elevar insospechadainente la productividad
de las tierras. irrigadas o no. Pero el empleo de
estas medidas es muy reducido en España; y aunque
el parque de tractores hayapasado de 10000 unidades eii 1950 a 100 000 en 1963, la superficie por tractor (de unas 200 ha1 es muy superior a las medias
europeas. En cuaiito a los abonos, en su escasa
~itilizaciónhasta periodos muy recientes se halla la
clave de la lentitud con que la producción agricola
española progresa desde 1939: hasta 1954 no se
alcanzaron los niveles de einpleo de abonos aroados
y fosfóricos del período 1931-1935. Actualmente se
señaiaii incrementos del 80 % respecto a ese periodo
y de cuatro veces respecto del mismo en abonos
potásicos gracias a la abundante producción interior
de éstos últirnos. Pero en comparación con Europa,
ei iiivel es bajo. En tierras de regadío la fertilización
es más alta, y en algunos cultivos valencianos se
han conseguido gracias a ello productividades superiores a las holandesas.
-- En general la estructura de la producción agraria es la típica de los paises inediterráneos: predominio de la agricultura sobre la ganaderia (65 y
30 % respectivamente de la producción final agraria, completada con un 5 % de producción forestal).
Hay que señalar sin embargo que desde la campaña 1960-1961, el ganado para carne es más importante ya que la producción final de cereales, lo
que releva una incipieiite adaptación a la estructura
de la demanda interior. En algunas zonas, como
Gaiicia. Asturias, Santander y el País Vasco. la composición es semejante a la de los países de la
Europa Occidental, con predominio de la ganadería.

".

NDLR Vease en el primer volumen de

En una segunda gran zona (Castilla especialmeiite,
León. Extremadura, Rioja-Navarra y Andalucia Occidental] el grueso de la producción agricola está
constituido por cereales y leguminosas, es decir,
productos típicos de secano y representativos de la
aarictiitora
~.*
,nrnteaida
~....
.~
,oara el mercado interior. En
Catali~fia.
v Canarias. en c&amp;bio. encontra
-~~~ ~, Valencia
~~~- mos porcentajes eÍevados de' regadío, con frutales
y productos hortícolas que aseguran la mayor parte
de nuestras exportaciones agrícolas.
- Después de analizar brevemente los niveles de
precios y rendimientos en España y los países de
la CEE (véanse cuadros 10, 11 y 121, Camilleri ilega
a las siguientes conclusiones respecto a la viabilidad de las exolotaciones es~afioiasen caso de asociación a la CEE:
1) De alcance general. La menor productividad de
la agricultura española dará lugar al abandono de las
explotaciones marginales para su conversióii eii pastos o bosques (en el supuesto de que reste mano
de obra disponible para la repoblación forestal], al
traducirse esa inferioridad eii costes más elevados
a igualdad de salarios y a igualdad de precios de
los medios de producción; a menos que la concentración permitiera compensar esta situación, mediante un einpleo más abundante de maquinaria.
Los abonos presentan un nivel de precios semejante
al europeo. excepto los abonos potásicos, con precios netamente inferiores. La maquinaria es ofrecida
a los agricultores españoles a precios superiores. espe.
cialmente la maquinaria = pesada n [tractores y cosechadoras). y además en cantidades y calidad insuficiente. Los salarios son inferiores a los europeos
excepto en las zonas de exportación.
2 ) Las tierras de secano. a Los precios de los cerereales permanecerían estables. mientras que los
de la carne y los huevos subirían. de modo que la
situación no mejoraria sensiblemente niás que para
la ganadería, cuya participación en zonas de secano
es débil. En cambio los costes se elevarían a causa
del incremento de los salarios ... y, en consecuencia,
importantes extensiones de esta zona árida quedarían al margen de la producciónx. La única salida
podría provenir de una política de conceiitración
enérgica. para obtener mayores dimensiones y una
explotación, intensa de las posibilidades de la maquinaria agricola europea a los precios europeos. El
esfuerzo de mecanización debería seguir el mismo
ritmo que el éxodo rural. para conseguir una sustitución equilibrada de factores productivos. Si no
se reuniesen estas condicioiies. sería difícil que las
tierras no irrigadas, que hoy producen casi exclusi~

~

esta obra Xavzer Flore S, La propiedad rural en España.

%

��Comunidad Económica Europea y España

es de los

CUADRO 7. ViNOS COMPRENDIDO LOS JUGOS DE UVA.

Origen de las importaciones de las
Estados miembros de la CEE.

EE.
EXPORTACIONES

AELE
Reino Unido
Suiza

Otras países

Comercio intra CEE
Francia
Italia

13,75
6.12

Africa del Norte
Argelia
Túnez
Marruecos

63.14
4,74
4.36

20,56

64,67
44.30
8,01

Otros paises
Portugal
España

14,72

72.24

7,20
2.65
2.10

CUADRO 8. PESCADOS Y CONSERVAS DE PESCADOS Y CRUSTACEOS.
Coinercia intra CEE
Paises Bajas

AELE
Suiza
Reino Unida

AELE
Dinamarca
Noruega
Portugal

Conga (Leo.)
lapón
Brasil

CEE EXCLUIDA

Otros paises
Marruecos
Emana

Fuente: Revue du Marché Cornmun, mayo de 1964.

ocla al
acias a
iirenc~a
precios

dial en
hsidios
Unidos

31 En e l litoral mediterráneo y Canarias. Como se
sabe la agricultura ocupa aproximadamente el 60 %
de las exportaciones españolas. y más de la tercera
parte de las exportaciones agrícolas se dirigen a
los países de la CEE. Agrios, otras frutas (excepto
plátanos) y aceite, constituyen nuestras partidas
más importantes en la balanza comercial con esos
países. Es evidente que si España no se asocia a

ellos sus productos serán ofrecidos a un precio más
elevado, en Alemania por ejemplo. desaventajando
a los agricultores de las zonas de exportacióii y
creándoles adeinás, a más o menos largo plazo, una
competencia que hoy es todavía débil en el interior de la Coinunidad. La situación se agravará además si países mediterráneos con una producción se.
mejante a la española se asocian a la Comunidad.
355

�CUADRO 9. MINERALES DE HIERRO,

AELE
Reino Unido

2537
15.70

Origen de las importaciones
Estados miembros de la CEE.

--

%
.~.

Comercio intra CEE
Francia

17.65

AELE
Suecia

30.73

América del Sur
Brasii
Venezuela

932
4.44

Otros paises

Otros paises

1.40

España
Liberia

4,66
4.45

Revue du Marché Cammun, mayo de 1964.

Sólo una intensificación de las relaciones comerciales con los paises socialistas podría compensar
apreciabiemente esta disminunción de nuestras
exportaciones. La asociacióii. en cambio, permitiría.
siii perder las relacioiies ya en curso con estos
paises, mantener o incluso aumentar nuestra venta
en Europa Occidental, teniendo en cuenta que la demanda de estos productos aumenta constantemente.
- Con todos los riesgos de la simplificación, podemos resumir el ciiaclro de perspectivas trazado
por Camiileri de la siguiente forma:
- Ramón Taniames nos propone una visión algo
más optimista de la asociación a la CEE sus consecuencias sobre la agricultura'. Su postura se basa
en el examen del nivel de capitalización comparado
(véase cuadro 141 en España, la CEE y los países
mediterráneos y en la consiguiente crítica de los
análisis demasiado físicos ,,, centrados en torno a
...Se
las diferencias actuales de productividad.
aprecia el bajo nivel de capitalización de la agricultura española que en abonado no alcanza sino
un 10 % del promedio de la CEE y que en niecanización sólo ilega al 70 % del nivel correspondiente
a la CEE en su coiijuiito. La comparación con los
países mediterráneos es igualmente desfavorable;
España se sitúa a 1/3 por debajo de Italia en abonado y a más de 112 por debajo de Grecia en mecanización. No son, pues. factores climatológicos u
orográficos los que determinan el actual nivel de
capitaiización del agro en España: son sobre todo

las deficiencias estructurales (iiiinifundisino y lati.
fuiidismo] y la falta de medios financieros, los dos
elementos que dan lugar al presente nivel de capitalización. Los problema coinerciaies (liberación de
importaciones con derechos aduaneros relativamente
bajos) y financieros [concesiones de créditos de
hasta tres años) para la mejora en el abonado y la
mecanización, van resolviéndose paulativamente: demostración de ello son los aumentos que en los
últimos años han experimentado el consumo de
abonos y de tractores (hasta un 25 % anual). Pero
cara al futuro y a largo plazo. el nivel de capitaiización depende de la reestructuración de las empresas agrícolas y de la dimensión fisica que abarUn aspecto muy importante de
quen las mismas .s.
la capitalización en el campo español es el del
regadío. pues con él se consiguen aumentos espectaculares en los rendiinientos de las tierras (véase
al cuadro ya citado], que en alguiios casos pueden
llegar a ser dobles y ,aun triples de los rendimientos
en secano. y aun mas ,n. '' Las inversiones en agricultura han venido representando en los últimos
años del 11 al 1 3 % de la inversión total de la
nación, porcentaje a todas luces iiisuficiente para
atender satisfactoriamente las amplias necesidades
de mecanización y puesta en riego (si un tope de
expansión está cifrado en 4 millones de ha aproximadamente) u.
- En el apartado que Tamames consagra a los
Problemas que la integración en el Mercado Común

�anes de las
CEE.
*/a

CUADRO 10. 1.

%

PRECIO DE LOS PRODUCTOS AGRlCOLAS Y GANADEROS. MEDIA DE JUNIO A NO.
VIEMBRE DE 1963.
Ganado
Ganado
Trigo '
Cebada ' bovino " de cerda
Leche
Huevos
Mantequilla
Ptslkg
Ptslkg
Kg.p.v.
Kg.p.v.
PtsII
Ptsldc
PtsIkg

Alemania
Bélgica
Francia
Holanda
Italia
España

6,50
5,64
5.16
5.39
6,53
6.16

5.69
4,56
3.95
456
4,56
470 ""*

28,53
28.30
25,73
29,45
29,82
21.60

4223
38.71

,3655
32,92
29,39

553
4.23

3,22
5,56
5.00

32,80
23,78
34,63
22,54
31,28
28.33

99,05
104,95
108,Ol
60.90
77,84
65.00

' Al productor.
Calidad media.
"" Soii menos húiiiedos: los precios son pues realmente menas elevadas que las indicados.
Fuente: Procios agrícolas. CEE. Para España: Informacióii estadistica y económica. Servicios de Estadistica. Ministerio de Agricultura.
"

CUADRO 10 2

v, lati&amp;;-los dos
el de capiieración de
lativamente
:réditos d e
lonado y la
imente: delue en los
Insumo d e
nuall. Pero
de capitalii e las emi que abarportaiite de
es el del
ntos espec.ras [véase
sos pueden
?ndimientos
es en agrlOS últimos
:otal de la
:¡ente para
iecesidades
Jn tope de
ha aproxi;m"

igra a los
ado Común

PRECIOS COMUNES DE LA LECHE Y DE LOS PRODUCTOS LACTEOS, DE LOS GRANDES BOVINOS Y TER.
NEROS. DEL ARROZ, DE LA REMOLACHA AZUCARERA, DE LAS OLEAGINOSAS Y DEL ACEITE DE OLIVA
(en UC y MNl100 kgl
UC
DM
Ff
FbIFiux
LE^
FI

Leche (3.7% materias grasas]
Precio indicativo
Mantequilla
Precio de intervención
Precio de entrada
Grandes bovinos [vivos)
Precio de orientación

9,5
176,25
191.25

'
66.25

'

Terneros [vivos)
Precio de orientación

89,50

Arroz
Precio
Precio
Precio
Precio

18,12
12,OO
12.30
17.78

indicativo de base
de intervención-Italia
de intervención-Francia
de entrada

Azúcar
Precio indicativo para azúcar blanco
Precio de intervención para azúcar
blanco
Precio ininimo de la producción de
remolacha azucarera '

21.94
20,84
16.50

1. Calidad media.
2. Contenido de azúcar: 16% por tonelada.

Fuente: Comniunauté Eiiropéenne, abril de 1966.

�Coinunidad Ecoiiúmica Europea y Espafia

CUADRO 11. RENDiMlENTOS DE LA AGRICULTURA ESPANOLA Y LA
CEE.

Alemania Oc. *
Bélgica "
Francia "
Holanda "
Italia '
España ""
Tierras de secano '
Tierras de regadío "

Trisa
Omlh

Cebada
Omlh

Mair
Oinlii
--

Patatas
Oin/h

28.9
35,3
23,9
39.3
19,i

24.3
333
24,O
37,G
12,7

30.7
452
25,3
39.0
32,9

220
247
161
281
104

10,5
22.2

14.3
26,8

14,5
32,3

79
122

' Canlpaña 1961.1962. Fuente: Aniiuaire des Pradiictions FAO.
Canipaña 1962-1963. Fuente: Anuario estadistico de la pradiiccióti agricola. 1562.1963. Miiiislerio de Agricuitura.

CUADRO 12. PRECIOS DE LOS ABONOS 1100 kg) 1961.1962.

Alemaiiia
Bélgica
Fraiicia
Holanda
Italia
España

Aroados
Pts

Fosfóricoc
Pts

Potásicos
PIS

26,17
27.42
27,91
26,07
26.08
28.90

15.57
13,44
15,36
16.63
15,26
13,90

725
8,66
10,09
10.22
13.28
6,16

Fuente: Prix des pi-odiiits agrlcoles et des engrais en Eutmpe en 19611962. ECEIFAO. AGRI/9. Ginebra. 1963.

plantearía a la agricultura española n , puede leerse
que a! fina! del periodo transitorio. nuestras exportaciones podría doblarse a poco que se expansionaran los regadíos del litoral andaluz y del Guadalquivir. lo cual es perfectamente posible. Ciertamente, los reajustes a realizar en la econoniía vitivinícola serían algo más compiejos y difíciles. pero
no cabe duda de que el porvenir de los vinos espaRoles de cierta calidad no podrtí sino mejorar. En
cereales y productos ganaderos, el sistema de cc pré(exacciones sobre la importación de
Iéveiiieiits
países terceros) del período transitorio, daría a
España un margen temporal suficiente para forzar
las reformas necesarias. l a las que Tamaines concagra buena parte de su estudio y que examinaremos
a contiiiuación). K Si esas reformas se llevan a cabo

.

358

poco puede teiner la agricultura española de la
competencia de la Comunidad. Teóricamente es
cierto que. a largo plazo, lo que determinará las
condiciones de competencia dentro de la CEE seráii
la fertilidad de la tierra y la productividad del cultivo; pero en la realidad a corto plazo
y aun
quizás a largo plazo
subsistirán diferencias salariales o de betieficio de los empresarios, que permitirán una mayor resistencia en nuestros sectores
peor dotados. Por otra parte, el binomio fertilidadproductividad, en la protección frente a terceros,
vendrá dado Iiasta cierto punto por los valores co.
rrespondientes a las zonas margiiiales: ello, unido a
lo alejados que se encuentran nuestro secano y
nuestra ganadería del techo de productividad que
permiten las técnicas niás modernas, hace pensar

-

-

�Coniunldad economlca Europea Y España

CUADRO 13. FACTORES Y EFECTOS SOBRE LA AGRICULTURA DE LA ASOClAClON DE ESPANA A LA CEE.
EFECTOS

Patatas
O"i/ii

Favorables
Productos

a de la
ente es
'nará las
EE serán
del cul- y aun
:¡as salaque perSectores
ertilidadterceros,
lores counido a
ecano y
dad que
? pensar

Desfavorables

FACTORES

Huevos,
leche y
derivados
Carne
H-L-C u)

Cereales
Leguminosas

Tipo de
estructura
productiva

Agricultura
mediterránea
Agricultura
exportación
Regadío

Agricultura
de estructura
europea

Agricultura
para el
mercado
interior
Secano
Precios
protegidos

Salarios
precio tractores
precio abonos
Ligero
(salvo potasal
Desaparición protecciones

Zonas

Cataluña
Valencia
Canarias
Andalucía
oriental

Asturias
Santander
Galicia
País Vasco

Castillas
Extremadura
León
Andalucía
occidental

Exodo rural
Desaparición explotaciones
marginales cerealistas
Ainpliacióii mercados exportación

que la sitiiación del secano y la ganadería española
no será tan diamétrica como algunos parecen verla.
por el hecho de que haya que abandonar una cierta
superficie de tierras marginales que nunca deberían
haberse cultivado ,,. La conclusión de Tamames. a
reserva de que se emprendan con decisión las reforinas indispensables. es la siguiente: .La agricultura española debe temer muclio más el no entrar
en el Mercado Común que el incorporase a él. Las
exportaciones tradicionales experiinentarían iin fuerte
incremento en caso de integración y. salvo en contadísimos cultivos y en las zonas iiiarginales, el
secano resistiría bien s.
- Las reformas indispensables para la solidez de
estas perspectivas. las enumera Tamames en sus
conclusiones:
11 Frente al latifundio (grandes fincas mal explota.
das) sería preciso aplicar a fondo la hoy casi olvidada ley de 1953 de M Fiticas manifiestamente mej o r a b l e ~s. expropiando todas aquellas - muchas que no cumpliesen los requisitos mínimos de renditniento. Pago de las indemnizaciones con títulos
de Deuda Pública. Las fincas así expropiadas podrían quedar bajo el control y la dirección técnica

Ligero

A

Frutas
Productos
horticolas
(CCF.H "1

precios u H-L-C u
precios R F-H u
Estabilidad precio cereales

A

A

6

a

del Ministerio de Agricultura durante un mínimo de
años, a fin de capacitar a los obreros agrícolas. para
convertirlas eti auténticas cooperatives de producción.
21 Frente al minifundio. el panorama de soluciones
es aún más claro. La política de concentración parcelaria ya iniciada debe proseguir a un ritmo mucho
CUADRO 15. EXPORTACION DE AGRIOS ESPANOLES
POR PAISES
[en toneladas).
1965.1966

1964-1965

197 395
68 502
51 581
32410
32 685
20 096
19 083

191 220
57 401
61 127
31 595
30 733
16732
17010

Alemania
Francia
Inglaterra
Holanda
Bélgica
Suecia
Suiza
Fuente: Sindicato de Frutos

�Coniunidad Ecoriómica Europea y Espana

mayor y forzando la creación de Cooperativas de
producción a escala niunicipal, siempre que eilo
sea posible.
3) Frente al régimen de propiedad. En principio
parece necesario conseguir que la niayor parte del
área de cultivo se explote eri forina de cultivo
dii.ecto, ya sea individual o cooperativo. Por ello.
debería fijarse iin plazo iiiiprorrogable y consignarse
los niedios para traiisferir a los arrendatarios la
propiedad de las tierras que cultivan sistemática.
inente después de niás de 10 años.
4) El problema de la falta de inversión. Para desarrollar la agricultura hace falta un nivel de inversión
como miiiitno doble del norinal eii los últinios años,
para dedicarla a coiicentración parcelaria y regadíos
(eii las o n a s !más rentables por sus condiciones de
suelo y clinia), a la mecanización. a la asistencia
técnica y a la capacitación. Si no hay suficientes
recursos internos por el hecho de que el capital
privado prefiere la iiiversióii en la industria. el
Estado podría pedir un préstamo del Baiico Mundial
o eiiiitir un empréstito especial de reforma agraria
negociable en el exterior. Con las reservas de oro
y dólares coii que cuenta Espaiia hay suficiente
coiiio para resistir un tiróii a mucho más fuerte
que el que la reforma agraria pudiera exigir.
51 En el campo de la exportación, las autoridades
comerciales deberían liacer en los mercados externos sondeos más profundos y frecuentes de los que
hasta aliara han venido reaiizáiidose. La concentración de las empresas coiiierciales cleberia ser fomentada para acreditar seriamente unas pocas marcas en cada sector de la exportacióii.
- Ha pasado ya un cierto tiempo desde que fue
elaborado el anáiisis de Tainames (que obedeció
a la oleada de Interés que los temas relacionados
con la CEE despertaron en España al conienzar la
ddcada del 601. Desgraciadamente las refornias preconizadas no liaii sido ni siquiera abordadas y los
objetivos del Plan de Desarrollo en este punto presentan grados de incumpliiniento muy elevados. En
estas coiidiciones, la visión ofrecida por el trabajo
de Caiiiilleri. a pesar de las limitaciones de orden
teórico que presenta, resiilta más plausible coino
iiiiagen global de la asociación y sus efectos. La
falta de valentia del plaiiteamieiito es, por desgracia,
tin fiel reflejo de las condiciones de orden político
y económico que prevalecen eii el Estado español.
Por otro lado, las comparacioiies entre niveles de
precios muestran signos de empeoramiento eii el
último periodo. La inflacióii congénita al desarrollo
ecoiióniico español está estrechamente ligada a la
rigidez de la oferta agrícola y crea al propio tienipo
las condiciones pai-a que sea cada vez más temible
la integracióii a la CEE, puesto que nuestros precios se elevan progresivamente respecto de los

,~.
.... ..
-.
para fomentar una mejora de la productividad agrícola que aparecerá entonces coino problema inúinero uiio.
~

La iiidustria
-La
asociación de España a la CEE significaria
inmediatainente, - recuérdese que en 1968 habrá
desaparecido todo el tinglado aduanero entre e los
seis -,
la participación de uii pais fuertemente
proteccionista desde principios de siglo en uiia zona
comercial enteramente abierta y que gozará de una
protección frente a terceros relativamente baja, del
7,4°!ó por término medio 'Y Nuestro coinercio exterior de importación se efectúa aún en porceiitajes
notables a través de contingentes establecidos periódicamente por las autoridades (alrededor de uii
15 % del comercio total), y por vía de coiiiercio
estatal o acuerdos bilaterales (5-10 %1 ' l . El resto
de las lnercancias están liberadas, p e k caen bajo
la juridicción de un araiicel todavía muy elevado
[corno puede observarse en el cuadro de ejemplos (16). elevado no ya respecto de la nula protección interior en la CEE, sino también respecto
de la tarifa exterior común de la misma. O sea que
la asociación nos colocaria en situación de temer
la competencia industrial incluso exterior a la Comunidad: más aúii si las próxiinas conversaciones
del GATT en Ginebra - negociaciones Kennedy concluyen con un acuerdo de desarme arancelario
entre Estados Unidos, Gran Bretaña y la CEE. Ahora
bien, la asociación de Espaiia pasaría en cualquier
caso por un periodo transitorio (12. 15 ó 20 años)
durante el cual la industria peninsular iría sufriendo
progresivas reducciones de la protección arancela.
ria, hasta el desarme total. Eso es lo que se ha
acordado en el caso de Grecia. como vereinos más
adelante, y en esta perspectiva debe situarse el
exainen de los efectos que pueden esperarse de la
asociación (véase el cuadro 161.
- De lo expuesto se deduce que auii en el caso de
que se acordase un periodo de adaptación largo
(20 años] para las ramas industriales especialmente
sensibles, la asociación pondría en graves dificultades a un gran número de empresas de dimensión
reducida en casi todos los sectores. El nivel de
protección que poiie de maliifiesto el cuadro de
ejemplos (cuadro 161, es suficientemente elevado

�CUADRO 16. ARANCEL ESPANOL [AE) Y TARIFA EXTERIOR COMUN DE LA CEE (TECI
(Algunos productos significativos) % ad valoretn.

l e s i bien
diciembre
i dirección
la Pequeña
'n tenderá,
precios y
inferiores
vidad agribieiiia nú-

significaría
968 habrá
!ntre U los
ertemente
I una zona
rá de una
baja, del
:rcio exteorcentajes
?cidos pelor de un
comercio
El resto
caen bajo
Y elevado
de ejeinnula pro.
respecto
) sea que
de temer
a la Co:rsacioiies
:nnedy
rancelario
EE. Ahora
cualquier
20 años)
sufriendo
arancelal e se ha
.mos inás
tuarse el
rse de la

-

I caso de
ión largo
cialinente
dificultalimensión
nivel de
ladro de
elevado

AE
Hulla
Neumáticos
Tejidos algodón
Telares
Tornos
Rodamientos
Tractores
Gafas
Discos

TEC

AE
Abonos nitrogenados
Películas sin impresionar
Chapa de hierro o acero
Maquinaria agrícola
Máquinas de calcular
Electrodomésticos
Automóviles
Máquinas fotográficas
Muebles de metal

TEC

10
50
30
30 '
30
45
85
20
35

l. Promedio.
Fuente: Anexo Comercia Exterior al Plan de Desarrollo*.

- del doble o más en buen número de casos pai-a que la coliipetencia M a teiner ,z no se
liinitase al solo niarco de la CEE, sobre todo si se
tiene en cuenta que por debajo del 10 % la protecciói? puede considerarse siiiibólica en general.
Frente a la Comunidad, el acero español, los neuniáticos, la maquinaria agricola. los rodaniientos. los
tejidos de algodóii, la maquinaria textil, ia ináquinaherramienta, se veriaii eii un sendero de protección
descendente a un ritino de 3.4 puntos porcentuales
al año (período transitorio. 10 años) o cuando me.
nos de 1.5-2 puntos (20 años). Considerada esta
perspectiva únicaniente desde el punto de vista de
la elevadisiina elasticidad de las importaciones
españolas - elasticidad: 3-4, puesto que a un crecimiento del PNB de 7-8 % corresponde un aumento
habría que prepararse
de aquéllas del 25-30 % -,
ante todo a una catástrofe de la baianza de pagos,
puesto que el aumento de nuestras exportaciones
agrícolas, dada la rigidez de la oferta agrícola, no
podrían cubrir el lii~ecocreciente que media entre,
por un lado, las iinportaciones y. por otro lado, el
carro de las partidas invisibles: entradas por turismo
!
reniesas de emigrantes ! entradas de capital
extraiijero a largo plazo; es decir. entre nuestras
obligaciones y nuestros ingresos. Pero en este epígrafe, exaniinando los efectos de la asociación sobre
el sector industrial, debemos ceñirnos primero a
relaciones de orden niás directo, efectos de la reducción de la protección aduanera sobre los precios
industriales y por tanto sobre el inargen de benecios de los distintos sectores. y luego a los inovimientos previsibles de la inversión extranjera sobre
nuestro país.
COinO

- Resulta sorprendente que la política económica
española no haya considerado necesario basarse en
estudios específicos completos, al menos que se
sepa, eii lo que se refiere a ias repurcusioiies sobre
la industria de la asociación o no asociación a la
CEE. El heclio de que las previsiones sean inás o
nienos frágiles en este terreno no explica la ausencia de un examen completo de los factores deterniinaiites. Las cosas no son aqui tan simples como en
el análisis coinparado de la agricuitura española y
europea, en razón de la heterogeneidad de los productos y el carácter libre de sus precios. Los análisis conocidos son en consecuencia más sujetos a
caución; no es dificil en ellos encontrar conclusiones para todos los gustos. El capítulo de Manuel
Fuentes lrurozqui ", actual vicesecretario Nacional
de Ordeiiación Econoinica, es un buen ejemplo de
trabajo de tesis. poco convincente si los hay, pero
que conviene a pesar de todo examinar brevemente.
Así como la estabilización tuvo un precio, nos
arriesgamos a decir que la incorporación española al
Mercado Común tendrá otro. que se nos antoja más
alto n. N En ocasiones se ha discutido si el desarrollo econóinico español debería preceder a la
integración, o viceversa. Ei orden en que se efectúen
estos procesos tiene, a nuestro tender, uii valor
secundario, pues el resultado final no depende, al
menos a estas alturas. del misino
Estitnamos
que la aproximación española al Mercado Coniún
puede ser en sí misma un niotivo que acelere ia
expansión, ya que la facilidad de acceso a los mercados de capitales será mucho mayor, y, además,
por
simpatía., una vez integrados. nuestra actividad se desarrollará en términos análogos a la de

.

�CUADRO 17. COMERCIO EXTERIOR. MEDIAS MOVILES DE

TRES MESES.

Fuente: Boletin Estadístico del Banco de España, abrii de

los países iniembros ,l.
Si permaneciésemos aiejados del Mercado Común nuestras posibilidades de
expansión serían menores y en este punto descansa
nuestra inclinación a la accesión 1,. m Cabe esperar
que la creación de iiuevos puestos de trabajo en
España, vinculada a la CEE. sea intensa, como consecuencia de una inversión de capital extranjero en
una cuantia muy superior a la actual a. Así. pues,
Fuentes lrurozqui considera que la asociación tendria grandes efectos positivos sobre la economía
española, en forma de expansión acelerada. y por
otro lado el efecto negativo de la desaparición de
las empresas mal estructuradas (que tarde o pronto
tenían que desaparecer]. Los factores que pondrían
en juego este proceso: libre circulación de los trabajadores - hacia la CEE -, aumento de los salarios, creciente inversión de capital extranjero y...
simpatía. Esta visión no desmiente los vaticinios de

un ruedo ibérico convertido en Florida de Europa.
donde los pocos trabajadores no emigrados ganarían
efectivamente altos salarios de temporada haciendo
de cainereros en la costa. Pero Fuentes lrurozqui
no se detiene aquí y hace un rápido anáiisis del
futuro de las ramas industriales. Ve6mosio.
11 S, Industrias que. sin capacidad exportadora, puedan soportar en el mercado nacional la competencia
extranjera o no x .
1.1. Industria carbonifera: x podrá soportar el irnpacto de la integración plena. debido al alejamiento
de las cuencas extranjeras z . Fuentes parece olvidar
que está hablando de un sector ya actualmente en
crisis. que entraría en competencia con una iiiinas
europeas, ellas inismas en crisis por la competencia
del carbón americano y el desarrollo de otras fuentes de energía.
1.2. La mayoría de la industria metalúrgica transformadora e dificilmente podrá soportar la competencia
extranjera sin una profunda transforinación de su
estructura n. De esas transformaciones hemos oído
hablar mucho úitimamente.
1.3. La industria de automóvil qc será uno de los sectores afectados aunque cabe esperar que las iirinas
extranjeras busquen una solución para sus filiales
o asociadas en España n.
1.4. a Otros muchos sectores industriales no exportado res pueden salir beneficiados. o al nienos no
perjudicados debido a ciertas características de sus
productos. aceptados particularmente por el mercado nacional y con escasa competencia extranjera.
Entre estos cabe señalar numerosas ramas de la
industria alimenticia &gt;,.Por la descripcióii parece que
nos hallamos ante la industria de las pipas de
girasol y que el cambio de estructuras ano impedirá
al consumidor español seguir teniendo sus gustos

21

m Industrias con cierta importancia exportadora 33.
2.1. Conservas de pescado y conservas vegetales:
a salen beneficiadas especialinente las úitimas
2.2. « El sector de vinos saldrá beneficiado también
con la aproximación española al M.C., al no soportar
derechos arancelarios elevados que. caso de no asociarnos, tendrá que satisfacer ..
2.3. Industrias extractivas. Repercusión iavorable. En
la mayoría de las ramas, España tiene ya tradición
exportadora. Asi, el mercurio, el mineral de hierro
y ciertos minerales no férricos.
2.4. =La industria eléctrica reúne condiciones de
competencia, y cabe esperar con la integración
española un aumento de las exportaciones de energía, especialmente a Francia ,, ¿Adonde más pode.
mos exportar energia eléctrica como no sea muy
bien empaquetada?
2.5. N La industria siderúrgica tampoco sufrirá grave
quebranto con la asociación española, pues la mayo-

�e Europa,
ganarían
haciendo
lrurozqui
tálisis del
dora, puempetencia
3r el iinejamiento
ce olvidar
niente en
ina minas
npetencia
tras fuen.
transfor.
npetencia
in de su
mas oído

ria de las empresas, al menos las más importantes.
trabajati con gran rendimiento [sic] n.
2.6. t, En la industria metalúrgica transformadora superarán las dificultades de nuestra entrada en la
CEE, aquellas ramas que incorporan en el proceso
de producción u11 elevado porcentaje de mano de
obra. Si se lleva a cabo la consiguiente modernización de instalaciones serán muchos los sectores que
se expansionarán rápidamente: la industria de má-

aventurado decir que si el plan de desarrollo se
llevase a cabo con firmeza desde los primeros mo.
mentas y en las negociaciones se establecen condiciones para protegerlo, los quebrantos se superarán
pronto, iniciándose ulteriormente la verdadera recuperación industrial y económica de España n. Visto
lo cual los españoles deben confiar ciegamente en
el Mercado Común puesto que adeniás de trabajar
en la Iiotelería les quedará la posibilidad de buscar

CUADRO 18. DiSTRiBUCiON DE LAS POSlCiONES ARANCELARiAS CEE Y ESPANA (% ad valoreml.
Posiciones
TEC
Posiciones
Espana

Distribución de frecitencias por intervalos de protección
Libres

l

a1 6

7 al 12

13 al 17

18 a1 23

24 a1 33 Más de 33 Total

i

: los secas firmas
1s filiales

i o expornenas no
s de sus
el merxtranjera.
i s de la
irece que
pipas de
impedirá
S gustos
rtadnra ...
egetales:
ias n.
tarnbien
Soportar
? no asorable. En
tradición
le hierro
ones de
:egración
de ener.
ás podesea lnuy
rá grave
la mayo-

C:

:O

Libres

mY

1 al 6%

176
94

81
117

91
162

35
116

15
55

t!

7 al 12%
13 al 17%
18 al 23%

48
51
53

26
31
43

143
137
216

115
87
226

47
43
104

24 al 33%
Más del 33%

24

50

419

576.

279

4
450

15
363

160
1328

538
1693

491
1034

..
P

m

-a

.-E
YI

.m

Total

3
4
12
16
30

1
0
7
0
6

112

8

66
243

15
37

~~

~

402
548
398
365
678
1468
.~~
~~

1 289
5 148

Fuentc: Anexo Comercio Exterior al Plan de Desarrollo9
quinas.herramientas. la construcción de máquinaria
electrica, la industria de maquinaria ligera y la construcción naval. No obstante, las dificultades serán
numerosas para hacer compatible en el mercado
nacional la presencia de la industria extranjera y la
nuestra ,n. Sin duda alguna.
2.7.
Uiia peor situación corresponde a la industria
química. en exceso atomizada y que exige. por
tanto. una fuerte concentración n.
2.8. La industria textil: Es necesario invertir fuertes
cantidades ...; de lo contrario el momento bastante
favorable que atraviesa 119621 se esfumaría rápidainente ante la coinpetencia arrolladora del M.C. ..
2.9. -La industria de la piel y del calzado puede
salir ganando. lo mismo que la de la confección. Y,
en general, las industrias con alto grado de mano
de obra y desde luego las de artesanian. iOué
lejos estamos del factor u elevación de salarios .l
e Resuiniendo, la industria española en los primeros
momentos acusará un impacto desfavorable por la
accesión al M.C., impacto que se podrá suavizar si.
como parece justo y probable. se dispone de un
plazo dilatado de reestructuración, no resultando

empleo en las conservas vegetales. el calzado y la
artesania.
El lector sabrá en este punto hacer un alto. olividar
el contenido del epígrafe y retener solamente el
extraordiiiario nivel de confianza en el capital extranjero que se requiere para sostener una visión tan
esperanzada sobre bases tan pobres.
- El grado de protección relativa de la industria
españoia, en comparación con la de los seis ,' del
Mercado Común [TEC). lia sido objeto de un examen más detenido por la Ponencia de Comercio
Exterior del Plan de Desarrollo [véase cuadro 18).
Se Iian confrontado los dos aranceles sección por
sección y homogenizando todas las posiciones, para
llegar a las conclusiones que exponemos a continuación.
En primer lugar se analizan las diez secciones que
presentan un grado correlación elevado, eii el conjunto de sus posiciones, entre el arancel español y
la TEC, es decir, aquellas secciones cuya coinparación resulta facilitada y más significativa por el
Iiecho de que la forma en que so distribuyeii dentro
de ellas los dereclios a la importación guarda cierta

�Coi&gt;iiiiiidad EcoiiOniica Europea y Esparia

relación entre los dos aranceles. De las diez secciones hay cuatro - la III [grasas y aceitesl, la XI
[Materias textiles y sus manufacturas) la XV (Metales y sus inanufacturasl y la XVll (Material de
transporte) - que tienen un peso importante en el
conjunto de las exportaciones españolas: 4,54; 6.56;
9,69 y 7,14 %, respectivamente. en 1962; en total,
cerca del 28 Yo.
Sección 111: ,c Estaiiios por encima de la TEC, pero
no exageradamente. En las partidas que más pesan
(aceites aliinenticlos vegetales) siempre estamos
por encima de la TEC. salvo en e l caso del aceite
de oliva. circunstancia que irá teniendo cada vez
mayor importancia, segúii vaya liberándose el comercio de estas mercancías ,, [por ampliación de los

baratas, mientras que en España la protección se
reparte entre la agricultura y la industria, neutralizándose en cierto modo sus efectos
Sección XV: u En el Arancel español, la mayor acumulación de posiciones se da en los dos intervalos
con derechos superiores al 24 %; casi el 70 % tienen derechos superiores a esa cifra. En ia TEC, por
el contrario, la mayor concentración (469 posiciones)
tiene lugar en los dos intervalos a los que corresponden derechos eiitre el 7 y el 17 %. Esto daría
lugar. caso de que España tuviera que adoptar l a
TEC, a una importante niodificación del Arancel de
esta sección con la consiguiente repercusióii sobre
toda nuestra producción Industrial 8 .
Sección XVII: N En la TEC, a este capítulo corres-

..

CUADRO 19. PORCENTAJE DE COBERTURA DE LAS iMPORTAClONES POR LAS

EXPORTACIONES.
% de

Años
1931-1935
1941-1945
1946-1950
1951

364

cobertura

80
103
84,5
120

Fuente: Dirección General de Aduanas

contingentes o eliminación total de las trabas cuantitativas a ia iniportaciónl.
Sección XI: Esta sección aparece conlo uiia de las
que tienen en la TEC derechos niás elevados, ya
que tradicionalmente la industria textil ha sido una
de las más protegidas por los países industrializados
de Occidente. De las 399 posiciones que aparecen en
la tabla de frecuencias, 259. correspondientes a la
TEC, están situadas en los dos intervalos con d e r e
chos del 13 al 23 %. Eii el Arancel español esta
protección se refuerza mucho más, ya que en los
dos últimos intervalos (derechos superiores al 25 %)
se acu~nulaii289 posiciones (el 7 2 % del total1 y
con dereclios superiores al 33 % hay 181 posiciones
(casi el 50 % l . De otra parte. con derechos libres
existen en la TEC 55 posiciones, mientras que en
el Arancel espatíol sólo hay tres, y ello porque
mientras en los países del Mercado Común las amterias primas entran libres de derechos. en España
se encuentran protegidas prácticamente todas. Con
ello, los países de la Comunidad logran la máxima
protección a su Industria, que cuenta así con fibras

% de

Años

cobertura

".

ponden los derecllos más elevados si bien nunca
superan el 29 %; mientras que en nuestro Arancel
se repite con bastante frecuencia el 80 y el 85 %.
No es preciso, pues, subrayar las dificultades por
que atraversaría esta rania industrial en nuestro
país si tuviera que adoptarse una protección análoga a la de la TEC.
cc Otras cuatro secciones dentro de este grupo [la
VI!, VIIi, IX y X1 pesati menos en nuestro comercio
de iinportación, aunque tienen también una gran im.
portaiicia en nuestro abasteciiniento. ya que incluyen
productos tales como maderas. pastas de papel.
caucho, cueros, plásticos artificiales. etc., que son
vitales pai-a nuestra economía. En 1962, la importación de los productos incluidos en estas cuatro
secciones representaron el 8,53 % del total de
nuestra importación ,,.
En la sección Vil [Materias plásticas artificiales,
resinas, caucho, etc.1 son frecuentes en nuestro
Arancel los derechos del 40 y del 50 % en el capítulo 39 que incliiye materias plásticas artificiales,
éteres y ésteres de la celulosa, resinas artificiales,

�k

E8

iayor acu.
intervalos
70 % tieTEC, por
&gt;siciones)
ie corresisto daría
doptar la
rancel de
ión sobre
O

Comunidad ecoiiómica Europea y Espaita

y manufacturas de estas materias. Ello indica que
se trata de industrias nacientes que necesitan de la
consiguielite protección ,i.
En la sección Vili [Pieles, cueros y sus manufacturas:l, los cueros que son los que realmente
tienen importancia desde el puiito de vista de nuestra importacióii, vienen gravados por dereclios inuy
bajos (por lo general del 4 %, mientras que eii la
TEC están libres de dereclios. En cuanto a las manufacturas, en las cuaies somos exportadores. tienen
relativamente derechos bajos y muy semejantes a
ff

l o rle l a TFC

,,

.

por fijar mediante negociaciones entre los Estados
miembros
Seccióii VI l:Productos de las industrias quimicasl:
En la TEC ei 88 % de las posiciones tienen derechos que van del 7 al 23 %. mientras que en e l
arancel español el 6 5 % de las posiciones tiene
dereciios superiores al 18 %. En el capítulo 29
[Productos químicos orgánicos1 los derechos españoles son, por lo general, muy elevados y están
inuy por encima de los de la TEC
Seccióii Xlll [Manufacturas de piedra, yeso, cemento, vidrio. productos cerámicas, etc.1:
E capítulo mas importante es el 70 [Vidrio y sus manufacturasi. en el que nuestros derechos son superiores a los de la TEC de 10 a 20 puntos
.La sección XVI [Máquinas y aparatos; material
eléctrico1 tiene una importancia que no es preciso
subrayar. Las importaciones de estos artículos supusieroil en 1962 el 18,25% del total de nuestra iinportación. La característica inás acusada, coino señalaba el Informe del Banco Mundial, es que los
derechos son especialmente altos para los bienes
de capital necesarios al desarrollo; estos derechos
se sitúan generalmente por encima del 30 % y en
alatinos siioeran
. ~ , el
~ 50
~ % a,.
Sección XVlll Llnstruinentos y aparatos de óptica,
fotografía, cinematografía. iiiedida, precisión. etc.1:
Las frecuencias en el arancel de la TEC se coiicentran en su 6.0 % en un solo intervalo: en el de
los derechos del 13 al 1 7 % , mientras que en
nuestro arancel un porcentaje similar tiene dereclios
superiores al 24 %. siendo frecuentes los derechos
suneriores al 40 % P .
- Si tomamos el nivel relativo de protección como
un indicador del nivel relativo de costes en el binomio x industria española-industria CEE n obtenemos
una idea aproximada de los sectores que podrán
seguir vendiendo sus productos en condiciones coinpetitivas, al menos en el mercado nacional. Pero
esta priiiiera idea seria todavía muy provisionai.
Para i r más adelante habría que tener en cuenta
datos más detallados sobre la dispersión de las
estructuras de costes en el seno de cada una de
las ramas industriales, de forma que aparecieran
las verdaderas posibilidades de los grupos m i s
dináinicos del capital español. Aun suponiendo que
el sector como tal quedase expuesto a un choque
que no dejaría de perjudicar al
océano 33 de empresas pequeñas (o anticuadas en su equipo y en
su organización). aun imaginando auténticas crisis
sectoriales, algunas empresas o grupos de ellas podrían abrirse paso o bien explotando su iocalización
y tradición industrial para jugar uii papel de fiil iii.
de (L relleno V . en el mercado nacional. o bien RSOciándose al capital extranjero. El análisis de lii
inversión extranjera es uii segundo paso pnrti li«!ji~r

.

.

.

corres

POR LAS

~

:n

nunca
Arancei
el 85 %.
ades por
nuestro
:ión anái

jrupo I l a
comercio
gran iniincluyeii
le papel,
qiie son
la iniporis cuatro
total de
tificiales,
nuestro
?n el catificiales,
tificiales.

papel; papel y sus aplicacionesl:
incluso cuando
los derechos españoles son relativamente bajos.
resalta su diferencia con los de la Comunidad; asi
al capítulo 47 [Materias utilizadas en la fabricación
de papel1 que es el que, con gran diferencia. pesa
inás en la iniportación dentro de esta Sección. tiene
un derecho eii el arancel español que oscila en
torno al 20 %. mientras aue en la TEC se encuentra
libre de dereclios o cok derechos del 6 %. Esta
característica aparece taiiibién en el capítulo 48
[:Papel y cartón y sus manufacturas1 en que la diferencia eiitre los dos aranceles oscila entre 10 y 20
puntos ,..
Seccioiies coii baja correlación.
Sección IX [Productos de las industrias alimeritacias, bebidas, tabaco etc.1: M En iiuestro arancel
el 6 5 % de las posiciones tienen dereclios superiores al 24%. mientras en la TEC están más
equidistriúuidas D.
Sección X [.Productos mineraiesl: = La importancia
de esta seccióii en nuestro comercio exterior se
pone de manifiesto si tenemos en cuenta que los
prodiictos en ella incluidos representaron, en 1962,
cerca del 19 % del total de nuestras inlportaciones.
Las mayores diferencias se encuentran en los carbones, dónde nuestros derechos son bastante más
elevados que los de la Tarifa común. En cuanto al
petróleo que es el que más pesa en nuestra importacióii. se rige, coino el tabaco, por ia disposición
8" ya que constituye un moiiopolio, por tanto el arancel pierde sigiiificación. En la TEC el derecho queda

.

~

~

�Comun~dadEconómica Europea y España

CUADRO 20. BALANZA DE PAGOS. Operaciones en divisas y pesetas convertibles. (Enero.octubre de
1964.1965) lMiilanes de dólares).

-.

Conceptos

Mercancías
Servicios
Turismo y viajes
Transportes
Seguros comerciales
Rentas de inversiones
Transacciones gubernamentales
Otros servicios
Tratiferencias
Privadas
Públicas
Capital a largo plazo
Privado
Público

Ingresos

1965

Saldo

Ingresos

Pagos

Saldo

8-9

859,lO
1202,65
977.78
83.67
233
30.03

2 213,44
364.06
61.38
72.11
3,19
16,51

1 354.34
838,59
916,40
11,56
- 0,66
-16,48

9,6
9.8
162,5
162.5

30,68
77.96
266.51
266.51

15.63
165.24
8,89
8,89

215.7
264,3
48.6

298.35
279.20
19,15

142,75
63,78
78.97

~

813.5
964.2
787.3
73.1
2.6
22,s

1638,G
230.1
49,9
482
2,6
313

28.7
49.8
1642
164,2

38,3
5$,6
1.7
1.7

-

-

281.4
278,2
3,2

65.7
13.9
51.8

2 223.2

1 936,l

-~

a conclusiones más sólidas en el tema de la aso.
ciación. El estudio de las estructuras de coste que
ha quedado aquí insinuado no es en modo alguno
imposible. pero sobrepasa la misión introductoria
de este artículo. A este efecto sería muy útil partir
de uti examen de las exportaciones españoles. Es
por la superposición de estos estudios parciales
- como el de la comparación de aranceles - como
puede llegarse a una sólida valoración del conjunto,
a falta de un esfuerzo colectivo importante para
adelantar camino.

La inversión extranjera

- La

1964

Pagos

inversión extranjera en España ha aumentado
notablemente desde la estabilización. en virtud de
uii régimen de desprotección absoluta de la riqueza
nacional y como consecuencia, claro está, del crecimiento rápido y del nivel de beneficios elevado
que ofrece la economía espafiola de estos últimos
años. Las entradas netas de capital marcan 119.6.
125.5. 208,s y 263,3 millones de dolares del 1961
a 1964 según cifras de la OCDE1&lt;. Obedeciendo a
la desaceleración iniciada en 1963, y a un fuerte

-825.1
734,O
737,4
24,9

-

-

-

-

-

~

287.1

2 626.61

-

-

~.

2 729.14

15.05
87,28
257,62
257.62

155,GO
215,42
- 5982
~

- 102.53

�Comunidad econdmica Europea y España

Company

Saldo

1965 preéase cuaidan alreero estas
in propiaobiiiarial.
itos obter público.
dente del
en 1963
ria Anual
tifica que
ión bruta
de estas
itrada de
1 en los
3 (10 % l .
JeI resto
ser liacia
lorteaine3uropeas.
interna3s seis .,
dando el
: retener
ia inver-

SEEKS

Composición de Ges

sión extranjera, los resultados no están a la altura
de io esperado por las autoridades económicas, puesto
que la participación en la inversión total no es
muy elevada y que las entradas netas de capital
están por debajo de lo que el Plan de Desarrollo
preveía (p. 551.
-La
verdadera importancia de las inversiones
extranjeras dentro del esquema que hemos ido trazando, reside. no tanto en su coiitribución ai equilibrio de la baianza de pagos, como en sus efectos
sobre el empleo, considerando al empleo como el
índice más significativo de la economía nacional en
su conjunto. La primara aproximación, por la vía de
los aranceies, nos conducía, a través de sus repercusiones sobre el nivel de beneficios a unas pri-

meras conclusiones sectorizadas - más bien desoladoras - sobre las relaciones entre la industria
española y la industria europea. Desde este ánguio
era de preveer, en caso de asociación, un efecto
depresivo a largo plazo sobre el empleo. fundametitaiemente por multipiicación de las crisis sectoriales al nivel de la empresa pequeña o anticuada y
por emigración de los excedentes de trabajo así
creados. Los matices que pueda introducir el examen más detallado de ¡as diferencias estructurales
en el seno de cada una de las ramas industriales,
en poco pueden cambiar esta visión de conjunto.
Por el contrario, la Idea de que ia inversión extranjera se volcaría a cubrir el ,, hueco de capitai 3% de
la economia española, tranquiliza los espíritus y
hace coherentes las previsiones de los que hasta
Iiace bien poco profesaban el autarquismo más
recalcitrante. El capital extranjero contribuiría a mantener en España un nivel importante de einpieo industrial y a evitar así que el mayor nivel de vida
en términos individuaies se viera oscurecido por la
emigración 'masiva y la decadencia total de grandes
zonas del interior. Veámoslo un poco más de cerca.
- Parece que está comprobado que el capital
extranjero [el yaiiqui eii Europa y ei yaiiqui y el
europeo en España1 es más sensible que el propio
capital interior a los incentivos de la política regional: dicho de otro iiiodo. que no vacila tanto como
éste en sititarse en zonas atrasadas. En ia CEE se
iia podido verificar que los americanos están relativamente más presentes en el oeste francés o en
el Mezzogiorno italiano que los propios capitales
nacionales. Esta cuestioón es de una importancia
clave para el futuro de la econotnía española, en
tanto que posibie ,, región atrasada. de Europa. Pero
la fortnulacióii que se le da esconde el verdadero
motivo de esa mobilidad: en realidad ei ,,capital
extranjero a es siempre, por definición. el más potente, desde el punto de vista financiero y desde
otros muchos. Ello le permite contabilizar con menos
preocupaciones las deseconornías externas típicas
de las zonas atrasadas y centrar su agresividad
mercantil en factores de orden dimensional, thcnico
y comercial. Sin embargo, esta tnayor mobilidad no
impide que la gran mayoría de las inversiones
yanquis eti Europa estén localizadas a lo largo de
la Lotaringia industrial - la franja que une el niar
del Norte con el Mediterráneo a través de las cuencas del Rhin y del Ródano y que se alarga por el
vaile del Po. Como también es cierto que el increinento de estas inversiones (superior al 200 % de
1975 hasta ahora) presenta un nivel absoluto muy
superior a las inversiones excéntricas.
- Segundo punto imporante para situar las perspectivas de inversión extranjera: sus objetivos pueden
ser muy distintos según que acuda a un mercado

�CUADRO 21. SENTIDO DEL IMPACTO DEL MERCADO COMUN SOBRE LAS ECONOMIAS DE LOS PAISES MEDITERRANEC
MIEMBROS O ASOCIADOS DE LA CEE (en el supuesta de que se den condiciones idóneas durante el perio

de adaptación).
Caracteristicai estructurales

Objetivos

Clima, orografía. subsueio
Situación geogrifica
Superficie reducida

Mejor utilización de las tierras

Población en expansióii
Bajo nivel de empleo
Demanda atrasada y débil
Falta de capitales

Impacto del Mercado Común

~
.
2
L
z
:
.
:
L
.
7
:
-

Positivo (Técnica, especialización1
Positivo (ampliación)

.

Nivel de empleo

Positivo (Consecuencias de la difusión)

Nivel de empleo
Redistribución
Redistribución
Mayor produccióii
Baiaiiza de pagos

Positivo (emigración transitoria)
Positivo (difusión)
Positivo (ayuda transitoria inversiones)

Bajo nivel de vida

Mayor producción y promoción
huinana
Mayor producción

Negativo [a corto plazo, Balanza de pagos.
A largo plazo. interdependencia]
Positivo (difusión y presión de la
competencia)
Positivo (consecuencia general1

Instituciones anacrónicas
Empresarios especuladores
Grupos de presión
Bajo nivel de educacióii
Adininistración inadecuada
Dualismo estructural

Reformas. Promoción humana
Promoción huniana
Reformas. Promoción humana
Protiioción humana
Reforma
Diversos

Positivo (convenios, difusión1
Positivo (difusión, presión de la cotnpetencia:
Positivo (convenios, difusión)
Positivo (difusión)
Positivo (convenios, difusión)
Diversos

Dependencia del extranjero
Baja productividad

Obsorvacióii: En el texto se i i a matizado el esquelnatismo exagerado de algunas de las afii-,naciones contenidas en este cuad1.a
protegido o a un mercado abierto. Las inversioiies
privadas eii un inercado protegido, conlo el espaíioi
Iiasta ahora. no obedecen al temor de que surjan
en éi coinpetidores validos a escala internacional
sino más bien a ia posibilidad de obtener beneficios
relativamente elevados por toda suerte de motivos:
fiscaies. escasa competencia interior, protección
contra la exterior. maiio de obra barata, etc. El
único objetivo es la conquista del inercado nacional.
¡Por ei contrario, un país abierto a la competencia
internacional ofrece al iiiversionista extranjero la
posibiiidad de situarse ventajosamente en eiia, pero
corrieiido, en ese caso. todos sus riesgos. se decir,
sin ninguna garantía ni reserva de mercado en el
propio país receptor. Surge de este modo una
estrecha liinitación a las posibilidades de monopolizar la oferta nacional, puesto que sólo las industrias market.footed, con fuerte incidencia del transporte en el coste unitario, permiten alguna esperanza en este sentido. En estas condiciones cabe

preguntarse si Espaíia ofrecería suficientes incentivos a las empresas extranjeras coi1 ambiciones de
exportación y si estos incentivos bastaríati para
compeiiser el retraimiento de los presuntos coiiquistadores del tnercado nacional ,,, en el caso de
asociación a la CEE. El capitalista americano que
hasta ahora se limitaba a x comprar empresas u en
España o a vender licencias y patentes prohibiendo
a cambio la exportación. se hailará ante un marco
transformado. abierto a la competencia europea.
Diversos factores pueden contribuir a modificar
ia orientación de los moviniientos del capital internacional sobre nuestro país:
11 En la inedida en que los países de la CEE pongan barreras a la entrada de capital americano,
para contener la inflación o por otros motivos, éste
tenderá a situarse a proximidad, en España por
ejemplo, para organizar la competencia desde fuera,
con la posibilidad además de encontrarse dentro
de la CEE en un plazo no exceslvarnente largo.

-

�$2

IITERRANEOS.
ite el periodo

;
f

21 Los propios países de la CEE están poniendo en
marcha políticas de fomento a la exportación. basadas en. una gran severidad interior en cuanto al
crecimiento de los salarios y en el estímulo a la
concentración industrial. El margen positivo asi
creado en la balanza comercial de estos paises
debería abrir camino a un equilibrio global de la
balanza de pagos. que incluyera, por primera vez.
una cantidad importante de exportaciones netas de
capital. En este sentido se pronuncia por ejemplo
el V Plan francés.

ductos agrícolas e industriales. política selectiva de
protección a la industria, entrada negociada de capitales, nacionalización de las exportaciones ... no entra
naturalmente dentro de las perspectivas de los que
han visto en la asociación a la CEE la única posibilidad de suoervivencia oolítica.

Efectos globales

este cuadro.
i t e s incen,ic,iones de
:artan para
ntos conel caso de
ricano que
&gt;resas ,, en
~rohibiendo
un marco
iropea.
1 modificar
lpital interS

CEE ponamericano.
itivos, éste
:spaña por
?sde fuera,
'se dentro
:nte largo.
i

- La acción de estos y otros factores semejantes
no pueden hacer olvidar, sin embargo, que la política de atracción al capital extranjero practicada en
nuestro pais tiene un carácter totalmente forzado
por el planteamiento general de nuestro desarrollo
y que. en consecuencia, no presenta ni puede presentar la más mínima garantia de independencia
nacional. de protección de sectores clave ni de los
sectores más dinámicos. La apertura de nuestro comercio exterior a los paises socialistas y el ejemplo
que están dando en materia de importación controlada de capitales, debería hacernos reflexionar sobre
la posibilidad de un acuerdo de carácter limitado
con la CEE. El desarrollo español sólo dejaría de
ser inflacionista cuando: 11 Una reforma agraria
digna de este nombre modificase la estructura de
nuestra producción agrícola (véase más arriba la
síntesis de ias conclusiones de Tamames sobre este
punto], y 2 cuando el nivel de salarios haya superado ampliamente las iimitaciones que le impone
la actual estructura social en forma de distribución
escandalosamente injusta de la renta '.Entretanto los
precios agrícolas seguirán subiendo frente a una
demanda superalimentada por el turismo y los trabajadores buscarán algo más que una compensación
a la pérdida sufrida por sus salarios reales. Es bien
sabido que en estas circunstancias la balanza de
pagos se hace eco del exceso de demanda en
forma de déficit creciente: en estas mismas circunstancias, por tanto. pensar e n u n a reducción de
aranceles o en una mayor apertura es obligarse a
desatender las iiecesidades más inmediatas de nuestra industria, fomentando la importación. y a reclamar a cualqiiier precio la entrada salvadora de capital extranjero. El cuadro de inedidas alternativas:
búsqueda de nuevos mercados para nuestros pro-

.~

~

~

~

decididamente hacia los mercados socialistas. c los
seis ,, de la CEE no tendrán inconveniente en explotar
a fondo nuestra fragilidad comercial exigiendo más
mano de obra barata 1600 000 obreros emiarados necesita la CEE de aqui'a 1970 para frenar i l alza de
salarios]. más libertad para sus capitales y menos
trabas para sus exportaciones.
- La asociación de Grecia está dando buenos resuitados en este sentido: las exportaciones griegas se
estancan y las importaciones procedentes de la CEE
crecen vertiginosamente. El periodo transitorio comenzado en 1961. termina en 1973, excepto para las
industrias más sensibles. cuyo periodo de adaptación se fijó en 22 años. Pero las garantías para
algunos productos agrícolas y las promesas de ayuda
del Banco Europeo de Inversiones no lian satisfecho
ni siquiera al propio capital griego. como tuvieron
ocasión de comprobar los industriales catalanes que
se entrevistaron con el director del Banco central
de Atenas a su paso por Barcelona, en viaje de
protesta,, a Bruselas. El ambicioso Plan de desarroilo que se han fijado las autoridades griegas, con
crecimientos previstos muy superiores a los del
Plan español. se basa precisatnente en el modelo
de desarrollo de Iiiiestro pais: emigración de trabajadores a Alemania, vacaciones de los alemanes
en Grecia, entrada de capital extranjero y ayuda de
Bruselas a la agricultura interior. Por otro lado. el
papel que puede jugar España como cabeza de
puente del capital internacional para entrar en
Africa (e incluso en Iberoamérica. según los alemanes). Grecia lo ofrece como avanzadilla hacia los
mercados socialistas y el Medio Oriente. Por todo
ello. la atención de muchos españoles se ha fijado
en la evolución econóniico-política de Grecia.
S

NDLR VBase en este volunien Angel Vilianueva, Causas y estrue tura de la einigración exterior; Blai Serratés. Teoria econó.
maca del turismo y su aplicacion al caso español.

26'

�Coiiiunidad Economica Europea y España

- (Aunque

era m i propósito terminar este artículo
c o n u n examen d e los trabajos que e n España s e
han publicado sobre los efectos globales. económicos y sociales, d e la asociación de España a la CEE,
s u poca consistencia, e l hecho d e depender estrecharnente de las opciones políticas o d e clase d e
sus autores. les priva e n general d e t o d o interés
en e l contexto d e perspectivas trazadas hasta aquí.
Valga la crítica concretamente para las tesis f e d e
ralistas d e Larraz'? fanático d e la unión política
europea. Y las opi~iloiiesdel europeista Riera Claviilé
(consúltese la colección d e Revista Europa que él
dirige en Barceional, a quien s u docilidad atlantista
l e ha valido e l cargo d e director de u n hotel aineri-

cano en Barcelona. La ponencia del profesor Sam.
pedro en el Congreso de Nápoles':
tiene carácter
infinitamente niás responsable. pero su argumentac i ó n e n torno a l a n o validez del modelo d e inte.
gración del Mezzogiorno itaiiano [unificado en 1871
con la Italia Ceiitro.Norte y progresivamente einpobrecido dede entonces hasta 19571 no parece base
suficiente para presentar u n cuadro d e previsiones
t a n satisfactorio como el que aquí reproducimos
(véase cuadro 211. Los progresos d e la política
regional europea son, todo l o más. modestos. Difícilmente podemos fiar en ellos, como Sampedro propone, la futura configuración económica y social d e
la penínsulal.

l. Santiago Carrillo, Después de Franco. i qué?. Editions Sociales, Paris.
2. Paui Fabra, i Y a.1t-il un Marclié Comun?. Editions du Seiiil, Paris.
3. Ernst Mandei, u Structul.e et Dynamiaue économiques du Marché Cominuli .: en L'iiitegration Eurapéene et le Mouvement
Ouvrier, CES, Paris, 1964.
4. André Gorz. -Marché Commun et Pianification n , Ibidem.
5. Pino Tagliaz2ucchi. m L'Europe, c'est aussi ie Sud u, en Revue lnternationale du Socialisme, abril de 1964,
3.3
. europeo, ioeramer, iyiis.
6. Rarnon Tamames, Forinación y desarrollo urn
iviercaao bornuii
7. Arturo Camilleri Lapeyre, e L'Agi-icultui-e espagnole et le Marché Colnmun en Revue du Marché Cornmun. niayo de 19G4.
8. Ramdn Tatnames. ,, Problemas de la Agriciiltura Española eii Tiempo de España, n. ii. Madrid. 1964. Posteriormente iia sido
Pei&gt;insui?.
inciuido en un libro sobre Probknias de la E~a~pmia,españoia,
9, ?--:J.--:.
d.&lt;
-U O~D I,B ~~~ O. .~~o r n i s a r i aael Plan de ~.
n
&gt;
r r i i u i i i u l a 81"
uesarroiio Economico y Sociai.
1964-1967. Comercio Extarrur cifiiienu,.
*
;
A
,OCA
Mad. .-, .,",.
10. André Marchal. L'Eurape solidaire, Paric, 1965.
1 1 . L'Espagne et le Marciié Coniiiiiin. Point de viie alielnand v . en Revue du Marché Comniun, mayo de 1964.
12. Manuel Fuentes irurozqui. Tres ensayos sobre el Mercado Común Eiiropeo, Capei, Madrid, 1962.
13. Reproducida Por Ciaude Berger, =Les échanoes exterieurs en Espagne -S, eii Revue du Marché Conirntin, maya de 1964.
14. OCDE General Statisrics, Main Economic Indicators.
15. José Larraz. Souvenirs et cornnieiitaires sur I'intégration espagnolc s., en Revue du Marché Carnrnun, mayo de 1964.
16. José Luis Sam~edro. Los problemas planteados a la economía de los paises (mediterráneos por el desarrollo del Mercado
Común ,,, en Tiempo de.España, ii. II. Madrid, 1964.

" . . ~- ~ ~
- ,
U

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9659">
                <text>1549</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9661">
                <text>Comunidad económica europea y España</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9662">
                <text>Suplemento Horizonte español, Tomo II, p. 339-370</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9663">
                <text>Ruedo Ibérico</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9666">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9667">
                <text>1966</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9668">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9669">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9670">
                <text>Mercat Comú</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9671">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9672">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9673">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10085">
                <text>Article de Pasqual Maragall signat com a Raul Torras (pseudònim), al suplement especial de Cuadernos de Ruedo Ibérico Tomo II de 1966 Horizonte español.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14326">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9660">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="640" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="187">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/640/CAU_PoliticaInversionesAyuntamiento_1976.pdf</src>
        <authentication>a6cb807b6d522acfbb205b0c7e830745</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41913">
                    <text>�GONSTRUCCION mRQUlTECTURA URBANISMO

Unaalternativa
democrdtlka
para Baroelona

Director Josep Miquei Abad
Conrejo de direccibn Josep Mas Salo
Eduard Poos Matas Jaume Raseil Colomina
Josep Viia Codins aiiarejadores
Coordinador en funciones

Rafael Pradas

Secretaria, Redaccibn Montserrat Aiemany
Consejo de Redacción Rafaei Piadas.
Joaquim Sempere. Carles Teixidor
Secciones: lArquitecura: Orioi Sohigas
Construcción: Meice Saia Urbanismo: Carles
Teixidor Barrios: Rafaei Piadas Laboral:
Rafaei Senra Internacional: Manuel J.
Campo C ~ l t u r ay vida cotidiana: Joequim
Sempere Profesioliales: Joan Gay Cine:
Joan E. Lahosa Teatro: Jaume Meiendres
S u ~ ~ r i p c i o n eJOSe
s
Luis Rojo
Publicidad Miguel Muniii Exclusivas de
Publicidad Balmes 191 2.- 3.i y 4.0
Barceiona-6 Teis. 218 44 45 y 21840 86
Delegación Madrid: Carmen Rendas Merino
Cardenai Siiiceo. 21-23 Madrid-?
Tei. 4154031
SUMARIO

Diseño graiico Albeif Ferrei
Fotogiafia G. Seria. M. Armengol.
J Sot8.a~
Compasición Mecanica Fernández
Fotaiifos Roldan
impresión H. Snivadoi Martiiiei.
AV. J o ~ e~ n t o n i o493 B
~

2
16
~

Reaiiracibn técnica KETRES 1253 36 00)
Redacoión. Disttibucibn y Susciipciones
CAU / Salmes 191 6.0 4.. (228 90 34)
Barcelona-6
S u ~ ~ r i p ~ i o n España
es
11 ano) 800 ptas
Extranjero Ir año1 20 0
Números EueitOs España, 150 ptas.
Extranjero, 3,60$ (envio inciuidol
Los números anteriores a la fecha de venta
o suscripción sufren un recargo del 40 %
LOS trabajoS publicados en este número
por ouestroi Coiaboiadore~son de su
ÚOiCa y estricta responsabilidad

En cumplimiento de lo dispuesto en los
artiCuioS 21 y 24 de la Ley da Prensa
e imprenta. ei Colegio Oficiai de
Aparejadores y Arquitectos T6cnicos
de Cataiuna Pone en conocimiento de los
lectores los siguientes datos:
Junta de Gobierno

/ Presidenta: Jos6 Miguel

Abad Slivestre Secretario: Raiaei Cercós
lbanel Contador: Gustavo Roca Jordi
Tesorero: C a r i o ~PuiggrOs Liueiles
CAU ES UNA PUBLiCAClON DEL
COLEGiO OFiCiAL DE APAREJADORES
Y AROUi'lECTOS TECNiCOS DE CATA1 l i O A

17

~ 18

MAYO/JUNIO

197G

Guía de Anunciantes
Introducción
EL MARCO POLlTlCO

~ Las autonomias
I
~ locales
~ ante ~l a crisis del Estado Central

Rafael ARGULLOL

24

Control y gestión democráticos

29
30
3G

LA ECONOMIA
La Hacienda local en e l marco de una fiscalidad renovada Joan COLOM NAVAL
Politica de inversiones del Ayuntamiento de Barcelona Pasqual MARAGALL

43
44
48

LA ORDENACION URBANA Y L A VIVIENDA
El urbanismo municipal ¿hacia dónde? Manuel DE SOLA 1 MORALES RUBIO
Lineas básicas para una politica democrática de la vivienda Coliectiu de Vivenda dei CEU
Infraestructura y transporte: hacia la definición de nuevos criterios
Alfons RODRIGUEZ BAYRAGUET

54
63
64
73
77

82

Rafael PRADAS

SERVICIOS COLECTIVOS Y MEDIO DE VIDA
Equipamiento. organización y gasto sanitario en Barcelona Nolasc ACARiN
El sistema escolar Marina SUBiRATS
Patrimonio natural y calidad de vida Josep M . CAMARASA i CASTILLO
Una politica cultural para Barcelona M." José PARDO / Joaquim SEMPERE

/

Carma SANS

87
88

LOS PROTAGONISTAS
Movimiento popular y alternativa urbana Jordi BORJA / Marcal TARRAGO (Centre
d'fstudis d'urbanismel i Carles PRIETO (Vocal d'urbanisnie Federació Associacions
de Veinsl

95

Directorio de Publicidad

99

¿QUE DICEN LOS PARTIDOS POLITICOS?
Unió Democratica de Catalunya. Esquerra Deinocratica de Catalunya. Convergencia Democratica de Catalunya. Partit Socialista de Catalunya (ex Reagrupanientl, Partit Carli de Ca.
talunya (Secretaria1 Congres Constituentl, Partit Socialista d'Alliberament Nacional deis
Paisos Catalans. Partit Saciaiista Unificat de Cataiunya. Partido del Trabaja de España, Or.
ganiración Comunista de España (Bandera Rojal, Consell de Forces Politiques de Catalunya,
A s ~ o c i a c i o n sde VP&lt;'OI
rlr&gt; R l r r e l n n r i

�l. Análisis de cumplimiento de la inversión
programada 1963-74
El análisis de cuinplimiento de la inversión prevista
puede ser muy vaiioso para la programación. Permitirá
estudiar las prioridades reales, compararlas con
las declaradas y corregir desviaciones. Gran parte del
sentido de la programación deriva del hecho de que
este análisis a posteriori sea posible.
Se ha dividido el análisis en dos períodos de seis años
cada uno: el período 1963.68, que comprende los
programas provisionales 1963-64 y 1965168. y el
período 1969-74.

en pesetas corrientes. En pesetas coiistantes (cálculo
posible gracias a la confección de la tabla de
desvaiorización monetaria en Barcelona, sobre la base
del coste de la vida en la ciudad) la inversión total
pasa de 12.000 a 18.000 millones, o de un promedio de
2.000 millones/año a otro de 3.000.
Hay tres años de baja de la inversión (1967. 1969
y 1973). pero así coino en los dos primeros casos
al año siguiente se dio un gran salto adelante. la
inversión de 1974 fue similar todavía a la de 1972.

El comportamiento por sectores de la inversión
muesta la prioridad absoluta de .Vialidad&gt;. (estructuras
El material recogido en este articulo ha sido publicado en
parte en los números 1 Y 2, 1975. del Boletin de Análisis Urbano

La inversión total en el primer período fue de
edirado por el Gabinete Tdcnico de Programación IGTPI del
10.000 millones. y en el segundo fue de 22.000 millones, / Ayuntamiento.

�vaies. ;&gt;aviiiitnt~c:on a'canrer a j o . a'iinoiaool nri
d s iurcfei'enc as au,n.:ioas ;&gt;or c k)u!iraniieniu.
un 41-44 ' dc a ii\ers;Gn !oral en e perudo 1969.7.1
Traiaiicicse B3rie oiia de bii :ériii r i iii.i!ic
~
pal
pricr cúiiieiite agotaoo en ciiaiiic a p o s , ~ :daoes
i
de
expansión del casco, tal ~ r i o r i d a dabsoiuta es difícil
de'expiicar. El hecho e ~ ' ~ u
ene los dos últimos años
la proporción de este sector en el total empieza ya,
como es Iógico, a disminuir.
En el período anterior Vialidad no fue todavía el primer
sector de inversión: Transportes, con un 21,7 %, iba
por delante. En cambio en 1969-74 Transportes (en un
período de extensión de ia Red de Metros y renovación
del Transporte de superficie) perdió peso dentro
del total
Estos cambios traducen la preferencia concedida a
la moviiidad privada sobre el transporte público en el
úitimo período.

En cuanto a las causas de incumpiimiento a nivel
giobal. habría que comparar el 79 % calculado con la
serie de arado de cumolimiento calculados en las
~ e m o r i a ; del GTP y que exciuyen recursos
extraordinarios y &lt;&lt;otrosrecursos,,:

1

Relación inversión/previsión f % l

1969
1970
1971
1972
1973
1974

Total sectores

Total sin transporte

74.66
76.57
78.83
81,70
74.67
65.38

85.34
91,19
93,79
84,32
77,19

-

El promedio de cumplimiento (incluyendo transporte]
no es superior al cumplimiento con presupuestos
extraordinarios, al contrario. Cabe decir que no son
éstos la causa primordial de ia desviación global entre
lo previsto y lo realizado.

De todos modos, la evolución más chocante es la de
Urbanismo y Vivienda, cuya inversión baja de año en
año. excepto en 1974, para situarse en ei niismo nivel
que en 1969 en pesetas corrientes, mientras que en
pesetas constantes pasa de 470 miilones en ese año a
300 en 1974. Este cálcuio no tiene en cuenta además
que la inflación de los precios del suelo ha sido
seguramente superior a la media. En definitiva cada
vez se compra menos sueio en términos físicos.
Si es cierto que .no queda suelo vacío por comprar"
y que éste es cada vez más caro, no es lógico en cambio
que se reduzca la partida destinada a adquirir una
mercancía que se encarece. tratándola, en términos
del análisis económico, como un bien inferior sustituible.

2. Un c a s o particular: l a p o l í t i c a d e l suelo

La política de suelo (y vivienda, excepto en 1974)
y la de transportes son los dos casos patoiógicos en
cuanto a bajo cumplimiento de la inversión Rjevista
-42 % en los. dos casos- y en baja respecto de¡
cumplimiento en ei período anterior.

La tabla siguiente memoria GTP 19742,. tabla 10, p. 371
muestra la evoiución de las comriras de sueio v otros
activos, descendiendo desde 1972 en valor absóluto
y desde 1969 en términos relativos:

Característica general del período anterior - (1963-681
es de presentar un grado de dispersión mucho menor
del grado de cumpiimiento, tanto absoluto como
relativo. En este sentido la programación 1969-74 ha
sido menos eficaz,, que ia de 1963-68. Es decir, ia
estructura prevista de la inversión fue más respetada
en el período anterior, aún con un grado de
cumplimiento global (69 % ] más bajo o una restricción
más fuerte en los recursos que se habían previsto.

Evolución inversión realizada. por categorías económicas

En cambio en términos globales el grado de
cumplimiento d.el programa 1969-74 fue inás satisfactorio
(casi 80 % l . En pesetas constantes los resultados ya
no son tan halagüeños: un 64 % de cumplimiento, en
términos de obra y equipos físicos.
Los sectores más dinámicos son Sanidad y Viaiidad.
En el primer caso, la reconstrucción de Hospitales
-que puede verse como forzada sustitución de una
actuación estatal deficiente o como punto de partida
de una asunción local de este servicio- y la inversión
en el nuevo Cementerio. han sobre~asadolas
necesaades que, q ~ : z a s.ncorrectameiite, se iia!&gt;ía
ca cu ado. En el seg-nao c ~ s o(Validad). la :nflaciun
ac estandares de cal aad. a discur o e incliisun eii el
oef c r oe conce2ros de regosicion ) la inerc:a de .n
s e r . c i o potents y b.eri montado jsoure iiiia s IJac ón
en que decae posiblemente su urgencia dentro de
las preferencias comunitarias) explican la gran
desviación al aiza de la participación de este sector
en la inversión total (33 % previsto, 42 % real).
LOS sectores restantes no muestran desviaciones tan
acusadas como los cuatro analizados hasta aquí.

l

I

1

Si comparásemos las adquisiciones de suelo para usos 1
públicos con ias realizaciones de suelo por parte del
sector público (cocheras, estaciones, cuarteles, etc ... i
que entran en el mercado privado de solares)
comprobaríamos probablemente que las primeras son
inferiores y que el suelo de Barcelona se privatiza.

1

1

Año

Terrenos y otros activos
(millones pesetas)

% sobre total

inversión

1973
1974

354,6
250,7

8,44
5,38

Total

1.940,4

8,75

-

El anexo 1 del Estudio Económico del Plan General
Metropolitano (Plan Comarcal] contiene una valiosa
crítica cifrada de la política de suelo del Ayuntamiento
de Barcelona. Se demuestra que
.el Avuntamiento de Barcelona no sóio no ha
garaniizado la disciplina urbanística, sino que ha
realizado una tímida política de suelo, no
aprovechando todos los recursos a que la Ley
l e obligaba. [p. 641.
Calculando las aportaciones del Presupuesto Ordinario
obligadas por la Ley del Suelo para formar el Patrimonio
Municipal del Suelo, y comparándolas con las
cantidades efectivamente liquidadas por este concepto,
el citado anexo concluye que
.lo no invertido durante el quinquenio (1970-741,
574 millones de pesetas, a un precio medio de

1

�l

120,10 ptas./m2, que ha sido ei efectivo en las
hectáreas compradas con destino a Parques
Urbanos v Zonas Verdes. conceoto oiia no inrliwo
,"
suelo forestal, habría permitido la adquisición de
475 has. Estas, junto con las ya existentes en 1974.
438 has., permitirían contar ahora con 5,11
mZ/habitante de Verde Urbano, en vez de los 2.45 que
ahora se tienen. Con ello se habrían cubierto los
objetivos propuestos en el Plan General de 1953, y
respecto a.los objetivos del Plan 1974 sólo faltarían
adquirir 21 has. en lugar de 496 has.,, (p. 65).
~

Para valorar estos datos es preciso tener en cuenta
que los precios de los cueios afectados por el Plan
de 1953 para zonas verdes eran y son muy bajos
precisamente debido a aquella afectación. El precio
medio utilizado en el cálculo de arriba no es pues
desproporcionadamente bajo. El incumplimiento del no
muy ambicioso Plan de 1953 no tiene excusa. Las
críticas de excesiva ambición al Plan 1974. como se
demuestra, tampoco están justificadas -aparte
la
opinión discrepante de la mayoría de los barrios sobre
este punto: para ellos las zonas verdes previstas
son Insuficientes.
Hemos estado sometidos a una política de suelo
malthusiana, criticada incluso en las órdenes de
aprobación de los presupuestos municipales por la
Dirección General del Tesoro y Presupuestos, que se
refieren a insuficiente dotación [del] Presupuesto de
Urbanismo con cargo al ordinario de la Corporación.
y a que la alegada escasez de terrenos urbanos es
una i situación de hecho no demostrada,&gt; y que no se
puede .admitir en justificación de la inobservancia
del mandato legal), referente a ia dotación del Patrimonio
Municipal del Suelo.

1

En cambio las adquisiciones de suelo para estructuras
viales [cinturones de ronda) llevadas a cabo v
financiadas por las empresas constructoras -es decir,
no pagadas en la anualidad por el Ayuntamientohan sido mucho más expeditivas y a-mbiciosas. Ello
permite que las estadísticas de adquisición de suelo
a título oneroso que publican las Memorias anuales
del Gabinete Técnico (y que incluyen estas partidas)
muestren una ~ o l í t i c ada suelo más activa.
En definitiva, también la propia inversión en suelo revela
una prioridad creciente en favor de la movilidad
privada. Y de otro lado el Ayuntamiento se descapitaliza.
liquida sus activos en suelo en favor de la vivienda
privada y cubre déficits de funcionamiento con cargo
a esa descapitalización (caso de las cocheras de
Transportes de Barcelona). El suelo ~ ú b l i c o (para
equipamientos y zonas libres) se va encogiendo y se
confirma la configuración de una ciudad angosta,
avara de espacio, esclava del valor mercantil del palmo
cuadrado. Las generaciones venideras nos echarán
en cara la elevada preferencia por el presente que
ha mostrado la ciudad en estos años (lo que los
economistas llamarían elevación.de la tasa de descuento
temporal], aunque las clases altas ya tienen prevista
la solución: marcharse. Marcharse al Maresme, al
trans-Tibidabo o a Castelldefels, servidos por una
Red Arterial eficiente y un sistema de Planes Parciales
caros con densidades bajas.

3. La selección de inversiones por medio d e

estándares
¿Hasta qué punto los programas de inversión del
Ayuntamiento han justificado la estructura de la
inversión, la preferencia por la vialidad, etc.? ¿Y si
lo han hecho, cómo lo han hecho?
38

/

Los índices de prioridad utilizados para el reparto
de la inversión en el programa (ver F. Alamán,
metodología para la selección de inversiones",
Instituto de Estudios de Administración Local,
diciembre lg73) son del
D / N = Déficit/Nivel de Capitalización
donde N = EJE,, = Equipo capital existente/Equipo
capital deseado. Es decir. la inversión que se destina
anualmente a un sector (viaiidad. sanidad o urbanismo]
sería proporcional al valor del equipo deseado e
inversamente proporcional al valor o situación del
equipo existente. Si se invierte más en viaiidad, en
teoría. es porque la relación entre io que falta por
hacer y la situación actual es más alta.
La cuestión, expuesta aquí de forma muy simplista,
estriba Dues en ver auién define v cómo se define
s
definición
el equibo deseado en'cada s e c t ~ r , ' ~ u eesta
condiciona los demás pasos del proceso selectivo.
En la actualidad la definición de¡ equipo deseado
en términos físicos y su valoración mediante unos
costes unitarios [oor unidad de eauipo: cama de
hospital, metro lineal de pavimentacion o plaza escolar)
la realizan los técnicos municipales mediante
comparación no sistemática con estándares
internacionales o inter-ciudades y a partir de
información suministrada por los oferentes o
productores de esos equipos (empresas constructoras
y de obras públicas básicamente).
Esta situación. tal como ha sido descrita aquí
-descripción en cierto modo idealizada respecto de un
proceso real bastante más empírico- es en sí misma
difícil de modificar totalmente, aun en un contexto
político democrático y caracterizado por un mayor
control político de las prioridades ciudadanas. La
construcción de un aparato de indicadores de las
demandas sociales en distintos sectores y de una
función que relacione sus diversas urgencias, es un
problema aquí. en Pekín y en Minnessota.

1

1

�ascendido más de lo que los datos de inflación harían
prever -cosa que a lo mejor en otros sectores no
sucede. Resultado: los indices de prioridad del programa
reflejarán unas demandas sociales no justificadas y
coherentes con la preferencia manifestada por el
Ayuntamiento en favor de la Vialidad.
Este caso se aporta tan sólo a título ilustrativo. El
problema general es y será el adaptar las decisiones
del común, del Ayuntamiento, a las demandas sociales
de los ciudadanos.

4.

Por u n a aolítica d e inversiones alternativa

Aunque sólo ia voz de los representantes
democráticamente elegidos y de las organizaciones
ciudadanas puede configurar el punto de partida de una
política de inversiones alternativa, puede conciuirse
del análisis anterior que, con toda probabilidad, se dará
una inflexión de las prioridades en favor de aqueilos
sectores que la política municipal de los últimos años
ha relegado y que responden a necesidades
generalizadas. En este sentido es posible prever,

/

1

Lo aue s i es cierto es que un Avuntamiento democrático
ha de ser por fuerza un Ayuntamiento más transparente,
con mayor y mejor información, en e l que sea más
sencillo fiscalizar el proceso de adopción de decisiones.
Es decir, que el Ayuntamiento deberá multiplicar el
de los elementos que
esfuerzo de ~~publicaciónn
componen sus decisiones (estándares deseados. costes
unitarios. distribución territorial de los estándares
de servicio, niveles d e calidad de , o s
servicios) y por otro lado deberá ser capaz de recoger
sistematicamente la información aenerada Dor los
ciudadanos y los colectivos de base de la ciudad
(asociaciones de vecinos. etc.) .
Si ello no ocurre se perpetuarán situaciones como la
presente. en que, como se explica por vía de ejemplo
a continuación, un dispositivo técnico aparentemente
aceptable (y que desde luego no tiene comparación
en todo el Estado español a nivel local) conduce a
!a adopción de unas prioridades no muy distintas,
probablemente. de la's que se hubieran.adoptado y se
adoptan en ausencia de toda complicación técnica.
El ejemplo es el siguiente: los sectores o servicios
más capitalizados y prepotentes es fácil que puedan
&lt;$hinchar,,sus estándares deseados, cuantitativamente o
cualitativamente, de modo que sus indices de prioridad
revelen una urgencia de inversión que en la práctica
no está científicamente basada. El déficit estimado
en 1971 para los llamados sectores de inversión continua
[de año en año), en el Ayuntamiento de Barcelona,
ascendía a 8.100 millones de pesetas corrientes en
el caso de Vialidad (de los cuales 5.300 sólo para
Pavimentación), es decir el 68 % del déficit total
de esos sectores. Comparando estas cifras con las del
déficit estimado en 1968 y las cifras de inversión
entre las dos fechas (1968 y 19711 es fácil comprobar
que estos servicios admiten una reducción del déficit
muy inferior a la que las cifras de inversión indican.
O bien la ambición del servicio en cuanto a estándares
ha aumentado o bien los costes unitarios han

1.

Un mavor aiiovo al transworte wúblico frente al
tradiciónal copo de las inversiones por el transporte
privado y sus infraestructuras -lo que conllevaría
una ~ o l i t i c acom~lementariade limitación de la
utilización de vehiculos privados en el centro
y cascos antiguos.

2.

Un mavor énfasis en los servicios sociales
culturales,
al h o r m i g ó n ~ ~
a , las obras e infraestructuras

3.

Una mejor distribución territorial y mayor atención
a la calidad v coste de los servicios. frente al
rudiinenrar o cr rcr.0 de os esrinda:es glooa es
?aró tooa a c.Load f a o o s 2or os iecncos tanto
en su nivel como en ia eficacia de los coste*
implicados.

4.

Una mayor atribución de fondos a la recuperación
de suelo para uso público, frente al proceso de
privatización y densificación en los años recientes
de capitalismo salvaje: ello requeriría una profunda
revisión de los procedimientos e instituciones
municipales que actúan sobre el suelo.

Técnicamente cabe también señalar las líneas de
re\isión a qJe haora de someterse la toma ae
dec s Gnes de in\?rsion Pos,bleniente haba qJe un f csr
los diversos presupuestos y partidas de capital en
un solo presupuesto de capital financiado con cargo
a la deuda municipal. La fijación anual del ,'límite de
, función
la deuda., o recursos de a a ~ i t a ld i s ~ o n i b l e s en
de las previsiones de ingresos. determinaría el volumen
global de Inversiones, dentro de la estrategia fijada
por los programas a cuatro o cinco años. La financiaciór.
de la inversión, o colocación de la deuda. debería
ir ligada a !a oferta de recursos de las Cajas de Ahorro
locales y no ya de un Banco estatal de Crédito Local
innecesario por regla general: aunque deberá tenerse
en cuenta que los recursos de las Cajas serán
competidos por otras demandas. como la financiación
de la pequeña y mediana empresa y la financiación de
programas de desarrollo regional a nivel de la
Generalitat. Debido a ello, y al carácter inmediato y
próximo de las inversiones locales, no sería desdeñable
e l recurso directo del Ayuntamiento a un mercado de
capitales local, con emisión de titulos a absorber
por ei público de la zona, bien directamente. bien a
través de los Fondos de inversión.

��/

los llamados Valores Independientes y Auxiliares del
Presupuesto.
Por úitimo habría que mecanizar en lo posible la
confección del presupuesto, iigándola al estudio de
los costes analíticós -estudio que permite a la ciudad

1

se llevarían los proyectos a la aprobación del pleno.
A lo largo de todo el proceso (debate inicial, contactos
informativos, audiencia de los proyectos) desempeñaría
un ~ a ~ central
e l
la re~resentacióncoordinada de los
barrios. hoy personificada por la Federación de
de Vecinos.
Pasqual MARAGALL

1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9688">
                <text>1558</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9690">
                <text>Política de inversiones del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9691">
                <text>Maig/Juny, n. 37, p. 36-41</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9692">
                <text> </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9694">
                <text>CAU: Construcción, Arquitectura, Urbanismo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9697">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9699">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9700">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9701">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9702">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9703">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10083">
                <text>Article publicat al número 37 de Maig/Juny de 1976 de la revista CAU: Construcción, Arquitectura, Urbanismo ; publicació del Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14328">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40324">
                <text>1976-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9689">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="99">
            <name>Note</name>
            <description>Note inside a the archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9693">
                <text>A la mateixa publicació indica: El material recogido en este articulo ha sido publicado en parte en los números 1 Y 2, 1975. del Boletin de Análisis Urbano editado por el Gabinete Técnico de Programación (GTP) del Ayuntamiento.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
