1
10
16
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1064/19861211d_00176.pdf
bed9187dc1d106618dcefac32936419a
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Presentació de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall per al
catàleg de l'Exposició "Espais'i Escultures: Barcelona 1982-86",
Fundació Miró-
4À- 12
Ba rcelona, rlre de 1986
Exp. 705/84 - IMI'AEMTA MVYICIPAi.
�..Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
L'exposició que presentem és un resum visual del que ha
estat la política urbanística portada a terme per l'Ajuntament de
Barcelona en els últims quatre anys.
No sabria dir si la practica urbanística impulsada per Oriol
Bohigas i J.A. Acebillo ha induït una teoria o si aquesta va ser.
prèvia.
El que si puc assegurar és que la tasca dels urbanistes
municipals ha estat un element importantíssim en l'esforç que
tots hem fet per llençar internacionalment el nom-de Barcelona,
per retornar al nostre paissatge urbà la seva dignitat perduda,
per crear un ambient de controvèrsia i de debat en una societat
catalana amenaçada pel conformisme, l'-uniformisme ideològic i la
por a la confrontació.
L'urbanisme dels quaranta anys previs als
ajuntaments
democràtics fou tan miserable que calia emprendre actuacions
d'una
certa .potència urbanística raer trencar la monotonia i
l'asimetria heredada. Era una decisió arriscada i fins i tot
perillosa, però penso que va ser encertada.
Amb la recuperació de la memòria cultural no n'hi havia
Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL
�-3-
1
} Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
prou. Les ciutats no viuen només d'una mena
Ref.:
litúrgia del
record. Per això vam p referir correr el risc de crear uns espais
amb una forta impronta personal dels seus autors, abans de
mantenir la mediocritat ambiental que haviem heredat.
Com a Alcalde i com a Barceloní, espero que aquesta exposició
. desperti • 1'intèrès dels seus visitants,
barcelonins i no
barcelonins, per conèixer millor la nostra ciutat, per descobrirla o redescobrir-la. I que el debat continui.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3970
Title
A name given to the resource
Presentació de l’Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, per al catàleg de l'Exposició "Espais i Escultures: 1982-86", Fundació Miró
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Art
Urbanisme
Model social
Acció política
Fundació Joan Miró
Escultures
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-12-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1104/19870701d_00227.pdf
18a30a1cced7f3efa0b4be34e6d86903
PDF Text
Text
1P: (15
SALUTACIó
La Festa Major d'aquest any és la primera que es celebra
després de l'elecció de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics
de 1992.
Els Jocs Olímpics ens ajudaran a transformar Barcelona.
Barcelona canviarà molt en cinc anys.
Però per molt que canviï Barcelona la Vila de Gracia sempre
será la Vila de Gracia. I encara ho serà més. Perqué una part de
la transformació que volem donar a Barcelona és la recuperació de
la p ersonalitat dels seus barris antics i consolidar la dels
barris més nous. I p er aquest objectiu Gracia és un exemple.
I vull pensar també que per molt que canviï Barcelona la
Festa Major de Gracia es continuarà celebrant. Perquè per molts
barcelonins la Festa Major de Gracia és també una Festa Major de
tot Barcelona. La Festa de la Mare de Deu d'Agost.
Des d'aquestes pàgines de "Carrer Gran", mostra viva de
l'esperit d'iniciativa i associatiu de la Vila de Gracia, em
complau desitjar-vos a tots una feliç Festa Major.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4010
Title
A name given to the resource
Salutació de l’Excm. Sr. Alcalde al “Carrer Gran” Festa Major de Gràcia
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Vila de Gràcia, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Festes majors
Barcelona
Model social
Vila de Gràcia
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-07-01
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1111/19870913d_00237.pdf
a69b47db75306cf0cc437b75a3a8ec7c
PDF Text
Text
r
L'ALCALDE DE BARCELONA
Aquesta és la p rimera Festa Major que el Poble Nou celebra
després d'obtenir l'organització dels Jocs Olímpics de 1992. I si
els Jocs seran l'ocasió per millorar tot Barcelona, aquesta
millora es manifestarà amb més intensitat al Poble Nou.
Els veïns del Poble Nou ho sabeu ben bé. Barcelona s'obrirà
al mar a través del Poble Nou. El Poble Nou deixarà d'estar
aïllat de la resta de la ciutat. El barri obtindrà una qualitat
urbana i uns equipaments col.lectius que poques ciutats tindran.
Pera el més important d'una ciutat, d'un barri, és la seva
gent. El paisatge canviarà, l'aïllament desapareixerà. Pera es
ben segur que la cohesió social, la consciència de barri que els
veïns de Poble Nou tenen no desapareixeran mai.
Això és el que garanteix l'èxit de la renovació del Poble
Nou.
I això és també el que farà d'aquesta Festa Major de 1987 la
millor i més divertida de quantes el Poble Nou ha tingut fins
ara.
Molt bones festes.
Pasqual Maragàll
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4017
Title
A name given to the resource
Salutació de l'Excm. Sr. Alcalde a la Festa Major de Poble Nou
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barri Poble Nou, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Territoris
Poblenou
Festes majors
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-09-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1131/19880101d_00256.pdf
f709841d83dfd0ee9c8e872633eb871c
PDF Text
Text
217
L'ALCALDE DE BARCELONA
La Campanya per a la millora del Paisatge Urbà és una vella
aspiració de Barcelona. Tenim un patrimoni arquitectònic únic que
cal preservar com a senyal d'identitat i orgull de la ciutat.
Pera tenim també altres senyals que identifiquen la nostra
quot idi an ei tat
que cal així mateix recuperar: una façana
restaurada, una paret mitgera convertida en un element estètic,
un espai on la natura torna a florir, i els vitralls, les
persianes, les reixes, els jardins, tots els valors que
enricueixen i donen qualitat a la imatge urbana.
Aquest és el sentit de la Campanya. Pensada amb una visió
integradora de la ciutat, amb sensibilitat cultural, oberta a
tothom i ben vista pels ciutadans.
Al llarg de l'història, els barcelonins hem demostrat amb
escreix la capacitat cretariva i realitzadora; ara que
l'esdeveniment del '92 ha encetat noves possibilitats i ha
mobilitzat una gran il.lusió compartida, la posem al servei de la
dignificació del nostre espai urbà.
La Barcelona que rebi els Jocs Olímpics serà una ciutat
diferent. No només gràcies als nous equipaments sinó també per la
recuperaci® progressiva de tots els aspectes que configuren la
seva imatge.
�L'ALCALDE DE BARCELONA
Els primers resultats ja son aquí. La Campanya per a la
Millora del Paisatge Urbá está fent camí amb l'empenta d'una
ciutat, plena d'entusiasme i energía, que treballa en un projecte
col.lectiu de futur.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4037
Title
A name given to the resource
Presentació de la memòria 1987 de la Campanya Millora del Paisatge Urbà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de la Pedrera
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Infraestructures
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Acció política
Campanyes
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-01-01
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1153/19880413d_00283.pdf
54ed430b4880f10202b7842c2b8a3d73
PDF Text
Text
t3-114-5?P
I
tç
' I
&fu sle
)1\f(1,-
1
)(
c4V ArlD
g py 4
(
‘
5-cni
LEY U- A- US
PA( :
_
frrA
r
o
pck._
1
C;LITYlfr
:aç
te\s- ciE)-Yrks,
l
JUr 09 A "1
SŸ/,t7 (,49
11-sve-Pk eL
/11 4-(At d
21
Je714 r ()m'o
çrcv. .0\W
Pe-7,04
k-Ar- -ELS Inj-&
^ TI-5)14
«S
Ls7U,64"41*.
skaMl_ (
ke_75
.
leD,t,(494
yvt.4-e
v
r
\I UMt;(1-1
19\ ,11,C 6
5,a\r(-
-.<2 (e-12 N /171.-NO
tt,Ç
R3 17\71;19
L,
oe-b-(94-1---- A LA
(-0-v\MANtsit,
(3.GNIAI
LLiE
Qu v eLL
1-1y cornmii
Pez_ E~f/¿-6-1-
0(\PGOLAt\
4-sq.C.
oc--
rs
b47,t1
7-79r-
¿7/4-u (mg ¡.--V7-�(71A
�^
Q úC
¡°
V 91
M6-i) L^17^ 9
DOpN(A-M Peh
97-
/ 4 Ov
h &YyS,
ROO Firm?
^,^^ N' /11, o rit
e-
Gc U7^f
S't'I
LE S
9ipe\ o‘r-3 - 12 V1912yE:
O
1
ZZ,-w c;-rN
fewQ tJL 1 0,„
/4e-s-
,^
J^
_IDA/
p c G U^ c^3
:' l1ÍÒI1G5
0,( 71 1141r ^ ^,
^S
G4< P°
L rS 7-A.1 '( 1f
11 -
^/orrn
,p
1:
P oi-S
`7111
r^
k-yr fr^t--txt
QvC
Gr'P/1/5"
CU nh^ ¿el Fel4 fn- S oß en .WÇ
A
Gve3IYA2
W
4
Le-4
Adit-14 ,DrJç ! v ' e S
Ii.T/f / ycç
r /V ^ S
^` ►í^f`i^l 4 S^^LG4(^
^^ ^-^ ^.
t UN Í^^^
^^
trri
sek.^r ^:
UUl'h b/A-Sb
^^ ^, GI^ J\l ^ 1 ^1
r
^
/^ ^¡
K (, i g `^ ^4 V i9\- /'
2./^r., ^ , u z c:zJ71`vf^---11W LA ft E
.,
te" ,^'tX^bú^^^^^
r^ LA,
^^^^
^ W,V1a^^^^ ^_^^
�íJ
\\
cYJUS ^D
^ /ffliON/5 r,
\() ( U
06-0/15.c417
l'ruT )0
^ ^^ ^-^ ^ ^^^^^; : P
N
uvt. !),..414,4/ ^^> ^^
fret oil,
cel)
EI
^
^ ^^. ^ ^^ ^ ^^-
J
oc"
f
VOL o? N- 4J
IV
e-
Sr va(,eYil_ M ^,,
^lik.P " 1-- 41(él elkitr
c t- Mii?
R
^;Í 1-6.-r%v^-71-
dpv its-r
4 4 0 C.,5
i ^^
,
^¡5 i J '^ ^ ^'^¡
^
Jk kkC
col
^^ ^^
/\J t;
^( KA,4)
^^ ^ ^^
^
^ Ï^ S ^ u ^
^
c)ai " " `.
.
r-^^ ; crn--) \rPritA ov r-
r^ ^ 41-15
l, eiv( 9
Mg 7 i,4 tV P/-- (^' ^ b
Otf--
,1) " 001- G d ^ Der
c-1,50-4 , o 5 imi---
t,f,14 ^^ ur
k 2~
PAO
OC
okr-
6,y1
o A
9 -9 T-krç P
q'l\S ihAbi okr
elm-rn (J I
Co M /rA
` G%t,
1A,l. S Ñ tb./ D-PPYL.
P i1n Gn C^
^1 N S
C-e?,j1 (f6"r i .
( ft.SS ^
�,
i-b —v 1^
(..72-.Í tZ S^ "7 --/z7t li AJTJ
C
Nlz. ; lytys
l?),n)
t„o7^t¡^^^('^
E? f
l5-ç
ou
01,j e-
ca)vC1
cJ Nt e-e_. 6-015
ioorotDuz-
-77)eT 1)/s-i->mGp.(i 5 £timPne( L2 st \-55,4* twr
ez---
euçA
t ^^^=^
^
O' t bCtv"D . Tk" ^ ^t r otwd°^c;-^J'^
^^
cA v rpri`
A
^
^
.^--
p n'k. o
uNif\C^
N o VA G\
C-yvn«I ILA
^.
cA»,A ( t" n cm ,
n
v A-7\A )
9L)
ei
i
S"
gA; r f=1Cc.=^i G j
sc;\ Ev 1 b rs u' vr. - (:65
thr\ Luí
-^
1Yk kt o-ws
ca r–fif (rk.7f
U'ç U N k
otA- f,/
tx--- L A-
Dc
C ^. rJ ^-^^ --
0ti1119m/)
^I^ ^j` ^`$ P t, L4- —
al
^
PrIt, Pr. ,iY^'L ^
YA-o e3' A
P30 flFiryne,-5
o^^i ^
0 6D S ^t /.^ --^
( ..^.
CiUrYTT NO (-) M`ki
ka\- G^ ^ ^ i ^ G^ t^^ v4-;#
GO.
^^ b krYI-L
f1,4M - A ^5' 71ft^ ^: ,
�e
Q
cn,^ - ^^ ^ ^ ^
4ÅQ
G^ ^ ^ jùr
c^^
1
^^
^ ^ ^ ^ ^^ ^ -' ^` ^^^^ ^ ^^^
^- ^,^
^^^^^
^ ^U ^ ^`^^
e
^ w^^^ % ^ u ►^
\
tG Xk
^^
�;4(":11)4-
}^,
^^^ ' L^^
^^^
`ú u,(I A L-5 ^^-c G^^^2 e
C:a
Cnm p c,-ev1 r
D^ ^
u
p pl..v¡1 oo -m
^^.../
ÇlM C-911
11,11-(4)"
LA-
U r ¿.-!'
ili?db-57-5
^ ?
ET
".
uC ffflif 150 119 ( J) C
^^^ ^^^ ^ rG-^^-^
`^?
Oci? ll&
Kr-/0
4i
Sr í^i Pc.0
uii
úPL
„(,,z2--L- CJ ia ayv
C-STA-f-
722
ti-k-S ?A ° IS e eit4 c^
Az" vA
JL
ruonuz.^y ^ ^
^^ ^ ^^
CM4
tt
^
CM \I :^ l^ ^—
D evíGd irt,
ec te,»
<
ut=
'no
^
S r^ ^ S
í^
cdt›,15
eAf/v
(1 / cg t^
- trs
(-1(1-7
r ^^
eyGC-yu 4h41-2 ",b t
5
.
r O D 4/14 &5 r S
"J q- 1
Na ^^3 9 1 D
/
1.s7Y1
A I.' (thr>\e"-ç2
--& í E L R
L( )7 0 u
( 1 D '
^^ ^ /A-.) -7,2;-pui �.--6 e%
1
lf D
A
1 'v 71'
rb-li
rS
el>
r^f j yk ,
I- +
1 774 05PC59`t
^.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4059
Title
A name given to the resource
Presentació del llibre de Jordi Borja "Estado y Ciudad"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Llibreria Tocs, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Barcelona
Nacionalisme
Territoris
Acció política
Borja, Jordi, 1941-
Description
An account of the resource
Versió manuscrita de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1761/1999_proleg_delaidentitatalaindependencia_XRdV_PM.pdf
2816dae8c00d23d9fff9f11611821430
PDF Text
Text
Pròleg
Pr imera edició: març de 1999
© Xavier Rubert de Ventós, 1999.
© del pròleg: Pasqual M aragall i Mira, 1999.
Coberta: Enri c J ardí
© d'aquesta edició:
Editorial Empúries, SA,
Peu de la Creu, 4, 08001 Barcelona
www.empur ies.com
correu@grup62.com
Imp rès a Novagràfik, S.L., Puigcerdà, 127, 08019 Barcelona
Dip òsit legal: B. 10.141-1999
ISBN: 84-7596-649-7
Són rigorosament prohibides, sense l 'atttori tza cio escrit"
dels tit ulars del «copyright», sota les sancions establertes
per la llei, la reproducció total oparcial d'aquesta obra
per qualsevolprocediment, incloent-hi la reprografia
i el tractament informàtic, i la distribuciód'exemplars
mitjançant llogue1' opr éstecpúblics.
Conec Xavier Rubert i sé per què ha escrit aquest llibre,
encara que no és l'únic que podia haver escrit. Té a veure amb
la seva educació, un seu retorn amb l'edat a l'origen, una èticapersonal intransigent amb la claudicaciódavant els llocs comuns i davant la mandra moral, així com davant la beatificacióde tot el que éspel simple fet que existeix i la incapacitat
de p ensar allò que encara no existeix però que pot existir i és
millor. Contra la beatificació de les pròpies limitacions. Contra la por a la v uln erabilitat - vulnerable és v en erable,
sembla dir- i el blindatge consegüent a les petites certituds
estrictament defensives, que esdevenen aleshores edificis opressors, morals immorals, falses veritats.
Xavier Rubert ha patit la política, i li interessa sobretot en
aquesta m esura. Altrament li interessen la gen ètica i la clonació, amb llurs dilemes morals incorporats, m és que no pas el
[ederalismefiscal o eljudici de Clinton, i encara potser aquest
sí que li interessa pel' allò que té de possible objecte d'una sociologia i una ètica del desenganyo de la disfuncionalitat de la
política. (Encara estem esperant, molts, la pàgina de Xavier
Rubert sobre aquestjudici i el seu significat.)
�8
Catalunya, de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
Com diu el meu germà, «el més fumut de la política és
que hi ha coses més interessants i que la gent se n 'ha adonat.»
Sócdels que creuen que la corrupció només apareix en l'escena
política (encara que existeixi més o menys sempre, tot i que no
en grau superioral de la immoralitat en la societat civil) quan
la política deixa de ser interessant. Només uns quants creuen
que val la pena mirar de tirar un pont entre la política i la
moral que no sigui el delsjutjats de guàrdia o elssermons habituals sobre la matèria. Xavier Rubert és un d'ells.
Aquest llibreapassionat i apassionant podria tenir diversos
títols: de l'aventura de pensar pel seu compte o de la similitud
entre la històriapersonali l'edificació d'una ètica. Xavier Ruben esdivorcia del seu passati fa de la seva experiència personal el punt de partida d'una teoria i d'una proposta. Res no és
sobrer en aquest llibredes d'aquesta òptica. Tercersubtítolpossible: de la recuperació, iUació i sutura de lesfilosofies pensades
i escrites; de les pròpies lectures de la mítica grega, la ciutat
aristotèlica, el dret territorial romà, l'universalisme catòlic, el
racionalisme modem, el darwinisme, Freud i Marx; lectura
que reconeix Kant com l'únic incontaminat pel perill de reduir-ho tot a una sola escala (<<l'únic que va donar-nos una visió coherent i unitària de l'home sense menystenir mai la pluralitat i mútua conflictivitatde cada una de les esferes que ens
constitueixen»).
Tractaré de resumir a continuació l'inici del discurs de
Xavier Rubert, inici sense el qualles conclusions no tindrien la
[orça contundent que tenen al final d'un relat rodó i acabat.
L 'home té una feblesa natural (no té U11Jes) i una dificultat adquirida (es complica la vida amb tècniques cada cop més
complexes). Ambdues coses ensfan incompetents, aprenents i
dependents més temps que altres espècies, ensfan progressivament addictes a la dependència. La cultura esdevéaixí un art
del retardament. La cultura fixa unespautes: «una memòria,
una llengua i uns déus (. ..) pels quals la gent ha estat sovint
disposada a matar i a morir»
Pelslliberals això ésun mal, pels comunitaristesmés aviat
un bé. Per Rubenles dues coses a l'hora. És el que defineix la
natura humana: la passió per la identitat i l'addicció a la dependència. Són només els animals que estimen aquells que
manifesten un instint d'agl-essió que va mes enllà de les seves
estrictes necessitats.
La tendència solidària i l'agressiva són dues cares d'una
mateixa moneda. La identificació amb «els nostres» és la responsable de les actituds més sublims i de les més miserables.
Identitat i pertinença semblen atributs de la natura humana
i, més enllà, de la natura en gene1'al. Però l'instint gregari és
recuperat per l'home, amb la irrupció de la raó, a través del
mite d'un origen o un destí compartit, que compensaria els
desperfectes ocasionats per una raó bàsicament insolidària
(homo homine lupus o horno ecanamicus), però que en
crea de nous, nous inconvenients (la Guerra Justa, la Santa
Indignació, etc.)
De[orma semblant a la colonització de l'instint per la raó,
la ciutat s'independitza del seu entorn i creix i se serveix d'ell
en comptes de servir-lo, i la informacio acaba manufacturant
esdevenimentsper assegurar la regular producció de notícies:
és el càncer com a metàjora d'aquell creixement incontrolat
d'una part del sistema que acaba fagocitant-lo tot sencer.
Aquest ésel destí de l'home, la tendència a l'afirmació metastàtica dels propisprincipis en detriment dels dels altres i en
9
�Catalunya , de la identitat a la independència
De la identitat a la ind ependència
contra de la «dependència de» i la «v ulnerabilitat a» les seves
exigències. No és sensat ignorar-ho. Solament podem civilitzar-ne les conseqüències. Aquest ritomel-lo estarà present al
final de l'argument de Rubert.
La nostra singularitat és, doncs, resultat de la nostra pertinença a un col-lectiu o més exactament a una sèrie d'identitats:familiar, racial, ciutadana, sexual ogremial. Per tant, si
la nostra individualitat no és més que una barreja -i-conflictiua, no idillica com en Havel- de pertinences a col-lectius, si
el rebuig o l'acceptació a què estem sotmesos deriven d'aquestes, no és legítim suposar que només hi ha drets individuals i
que no n 'bi han de collectius. ¿No és cert que una persona és
més rebutjada si a més de dona és negra, pobra i immigrada?
¿No ésproporcional el rebuig al nombre de pertinences percebudes com a negatives?
El mal no serà, doncs, la nacionalitat o identitat collectiva, sinó les sobiranies territorials que es permeten de negarles, com explica també Yebudi Menuhin en la seva Assemblea
de les cultures -si bé Menubin utilitza indistintament territorialisme i nacionalisme.
Rubert creu haver trobat aquí la clau explicativa del pel'què de la reacció dels estats occidentals en el cas de Iugoslàvia:
acceptar la independència d'una província iugoslava podria
ser un mal precedent per altres estats que tenen les seves «províncies problemàtiques».
(Els casos d'Eslovènia, Estònia o Eslovàquia, pensojo, foren diferents. Aquí hi haurien, segons l'argument de Rubert,
interessos particulars d'estats occidentals particulars) encara
que en el darrer cas hi ha hagut la mà sàvia de Havel i Dubceck, que en Xavier no reconeix for the sake of the argu-
ment: tots dos eren partidaris d'una compatibilitat de les ciutadanies xeca i eslovaca que no casa amb la conflictivitat intrínseca que ell suposa sempre existent. Però potserjustament
per això, penso) perquè ni Dubceck ni Havel eren nacionalistes, tot i no entendre 's entre ells, la separació va ser civilitzada, com Rubert voldria - i potser en elfutur serà parcialment
reversible: no m 'estranyaria.)
Per morir de gana n 'hi ha p1'OU amb què siguis africà,
però perquè et neguin l'existència com a poble cal que siguis
nacional d'una nació-sense-estat. Aleshores et poden exterminar. Així conclou la diatriba de Rubert contra el dogmatisme
dels drets individuals invocats, per exemple, per Sauater o
Vargas Llosa.
Es tracta de recon èixer la interdependència entre drets individuals i drets collectius, com Rawls reconeix en certa forma. Un cop, comentant una frase de Pujol en un article publicat en la revista del ministeri espanyol d'afers estrangers,
en el sentit que les nacions existiran sempre però el nacionalisme no -solament mentre determinades nacions no siguin reconegudes-, frase que a mi em va sobtar perquè molts anys
abans jo havia escrit) a Refent Barcelona, que el catalanisme tenia futur però el nacionalisme no, Rubertja em va tirar
en cara que també les dones volen poder prescindir del feminisme: serà senyal que la discriminació ha desaparegut. D 'acord. Et pourtant. Aquestes morals de circumstàncies solien
ser molt criticades) quan jo era petit) pels qui se situaven en el
comunitarisme nacionalista.
Afortunadament Xavier Rubert deixa ben clar que «la
ideologia comunitarista insisteix en el fet que les entitats
collectiues són subjectes dotats de personalitat i de drets (..)
\0
11
�13
Catalunya, de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
però la vertadera justificació d'aquestes entitats és la inversa:
el fet que els subjectes som entitats collectiues i que la nostra
llibertat no és més que eljoc que sabem establir entre tot allò
que ens fa al llarg del nostre període de latència i tot allò en
què participem en el no menys llarg període de convivència
entre distints codis, principis i conviccions».
No al comunitarisme pur, doncs, i sía la polisèmia dels individus, cada un mirall d'una colla de comunitats o identitats
distintes -em sembla entendre, i crec compartir. Però -diu
Rubert-Ia idea d'una identitat individual confegida per les
diuerses empremtes i codis comunitaris (econòmic, familiar,
professional o nacional) xoca amb el concepte d'identitat que
ens ve de la polis grega, la moral cristiana i la revolució libeml, la darrera de les quals dona un vernís laic o protestant a
les dues anteriors.
AquíXavier Rubert reitera l'argument del seu llibre anterior (Nacionalisrnos) i ressegueix tota la història de la
impostura o sublimació per la qual neix l'Estat modern fins a
convertir-se en paisatge natural que ja ni veiem: des del qual
mirem. M'estalvio de resseguir aquest itinerari càustic, divertit, esplèndid. El lector hi disfrutarà.
Salto al punt on la senyora que compra el cartró de llet
s'indigna perquè les instruccions són en català, però que quan
la dependenta li diu que allò es portuguès, reacciona de la següent manera: «Ah, entonces vale!»
Metàfora aquesta d'una Castella que ha passat de quatre
a sis segles reconquerint Espanya i després conquerint Amèricafins a l'extrem obtús de confondre nació amb estat. Res que
no sigui estat és entès per ella com a nació -com li passa a la
senyom del cartró de llet.
Tant per tant, independitzem-nos-en i entendran que
som una nació, per fi. Ironia mortífera. Tremendament efectiva per aconseguir el que jo vull aconseguir i Xavier Rubert
ja dóna per impossible: convèncer Espanya de la seva miopia.
Com quan, amb encara més crueltat, havent citat en un
article aquell collaborador de El País que confessa que se sentiria privat de la seva identitat personal com a espanyol en el
cas d'una independència catalana, Rubert p1~egunta, pudorós:
«¿Tanto me necesitas, corazón loco?»
Sens dubte som conscients que Espanya necessita de Catalunya almenys tant com Catalunya necessita d'Espanya -essent aquesta necessitat, diu Rubert, decreixent en una Europa
sense aranzels interiors i amb moneda i aviat exèrcit propi
(¿en què queda l'equació tradicional dels burgesos catalans de
fa 100 anys: fidelitat al govern a canvi de mercat protegit i
policia contra els aldarulls, val a dir proteccióal quadratí'),
Em permeto interpretar, a partir d'aquí, a la llum de la
lectura de Catalunya: de la identitat a la independència de
Xavier Rubert, la situació actual i l'impacte possible del llibre.
Catalanisme avui vol dir diàleg franc amb Espanya i vocació europea, recerca d'un lloc en el món obert, proposta de
geometries variables en la lenta reconstrucció de la democràcia, que tot just fa tres anys va viure la seva primera alternança no traumàtica en tot el segle, i encara amb dosanys més
(fins al darrer Congrés del PP) de persecució del vençut pel
lleuçerament vencedor, convençut aquest que sense destrucció
de l'adversari, amb només victòria electoral, no hi ha autèntica victòria.
Catalanisme vol dir avui aprofitar aquest moment únic
per plantejar cruament les coses, vint anys després de la Cons-
12
�14
15
Catalunya , de la identitat a la independència
D e la identitat a la independèn cia
titució, i demostrar que només des de la real autonomia de decisionsse'ns pot demanar solidaritat i amistat.
Aquest és el sentit del catalanisme de Xavier Rubert, que
jo comparteixo, tot i que discrepo d'alguna de les conseqüències
que ell en treu, perquè aquest catalanisme no és per a mi ben
bé un nacionalisme més, com ell sembla admetre, sinó un nacionalisme determinat, que convé anomenar pel seu nom:
catalanisme, que no es realitzarà més que en la perfeccio del
seu objectiu específic, que és transformar Espanya en un subjecte europeu, diguem-ne, modèlic, de futur. Això és el que
Europa espera de nosaltres, i no solament per comoditat. El
«modelo catalana» dels italians. «El Barcelona model» dels
anglesos -tant se val el nom.
Catalanisme és per ells sobretot guanyar la llibertat en
la unió, com volen elsfederalistes, més que no pas en la separació.
El gest europeu és un gest d 'unió i diferenciació, no de separació ni d'homogeneïtat. Diferenciació de les cultures i personalitat de les ciutats. Proximitat amb lleialtat a l'interès general. Aquest és e! meu catalanisme. ¿És també el de Rubert?
En tot cas, ho admeto, per arribar al meu final s'ha de
passar pe! seu camí. La independència que ell proposa, la independència per recrear una interdependència mai abjurada,
i no una sobirania ja inexistent (¿per sort, per desgràcia?) en
un món on ja no hi ha sobirans, és e! camí racional i el company indefugible.
Millor que el regateig nacionalista de curta volada, clònic
del seu adoersari. Millor per arribar, passant per la deconstrucció i l'alleujament de l'estat -així, en minúscula- a la
seva reconstruccióen les escales apropiades, que serien diverses
per a cadafunció. Millor per fi que el federalisme babau, exclusivament sentimental (oh, ajuntem-nos germans, perdonem-nos mútuament els pecats!) o pitjor encara, el federalisme homogeneïtzador, que no buscaria unir llibertats sinó
embolcallar-les amb una cotilla elegant.
Aquest llibre és la millor resposta a la intenció dels debats
-que en Xavier bateja sense embuts de «ventrilòquia política»- que van néixer pels volts del post-olimpisme. Que em
perdoni la paradoxa.
En efecte, es tractava, dèiem aleshores, de pensar des de
Catalunya. De considerar-la com una àgora més que com un
temple (tot i que, diria ara, despr és de llegir el « Cataluny a»
d'en Xauier, una àgora no exempta de figures, d'estatuària
representativa del demos català). Com un punt de partida
més que no pas un punt d 'arribada . Per pensar e! món des
d'aquí, més que no pas des d'un punt d'arribada. Per pensar
el món des d'aquí, més que no pas des d'un punt virtual
-inexistent- com ha estat el casquasi sempre que s'ha intentat. Perfer la contribució catalana a un nou universalisme a
l'alçada d'uns nous requeriments, i per tant contribucio modesta, datada en el temps i en l'espai, confessióde part, partí
pris reconegut per part dels catalans en la discussió del que
hagi de ser discutit. Renúncia pamada i curosa al progressisme de la Illustracio que tot ho v eia clar -massa clar, massa
llum- i al progressisme del XIX, que ens feia esclaus d'un
futur tan esplendorós com ineluctable, i per tant no lliurement
escollit, més aviat fàbrica de nous sacerdots. Però també renúncia al passadisme romàntic de la Renaixença excepte en
allò estrictament indispensable per ser algú en el diàleg entre
les nacions; no perquè Jafre el Pilós o Roger de Flor (o el John
�Catalunya , de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
Wallace de Walter Scott) siguin herois catalans (o escocesos)
menys importants que els corresponentscastellans (o anglesos),
sinó perquè nosaltres (i els escocesos) sabem dels abusos de la
historiografia al servei de l'assimilació i la uniformització més
o menys forçada dels ciutadans. Xavier Rubert no cau en cap
d'aquests paranys -ni en l'unioersalisme futurista i ingenu,
pensat des d'enlloc, ni en la història com a fonament únic de
la raó. D 'aquí que la seva sigui la millor contribució, crec, al
debat obert després del 92. Ni tan solsestà exempta, per bé que
quasi no es nota, i això és un altre mèrit, dels efluvis sentimentals que condemna, sense els quals tanmateix cap p7'OpOSta no té interès.
Hi ha una passió al darrere de la construcciód'en Xavier,
tot i que sotmesa a la prova àcida de la consistència en termes
dels interessos materials actuants i de les lliçons de la història
del pensament; per bé que minimalista.
M'atreveixo a proposar a tot defensor d'altra cosa que la
que Rubertformula , a tot nacionalista o sobiranista pur, sigui
de la nació espanyola sigui de la catalana (sigui Savater o
Cardús), a tot federalista, que passin opassem la prova de refutar Rubert... si poden, ...si podem.
La seva fónnula d 'independència per a una autèntica interdependència, racional, i històrica i ideològicament robusta,
és difícilment atacable, tot i que no fàcilment imaginable.
Ens convida a p1'ovar, a mi i a d'altres com jo, que l'interès i la capacitat d'entesa de catalans i espanyols tenen un
punt de confluència oirtual r-sen el doble sentit d'òptima i a
l'hora possible-; i convida els sobiranistes a provar, no solament que tal punt no existeix, contra el que alguns creiem,
sinó que tampoc no éspossible una sobirania flonja, com la que
dibuixa Rubert, en la qual la sobredeterminació català = del
Barça = CiU = teleespectador de TV3 = anticastellà sigui culturalment combatuda, políticament incorrecta.
I no s'hi val a assenyalar que hi ha «periquitos» catalanistes, només faltaria. No: es tracta d'establir un codi de
moral politica en què l'altra cadena d'equivalències, la fàcil, sigui col-lacada en off-side, tinguda per reduccionista i
empobridora, i denunciada quan esdevé anna política .
Xauier Rubert ha anat de la seva identitat a la seva independència. D'alguna manera crec que ha tornat així a una
identitat primigènia, a reconciliar-se amb el seu origen, Empúries i el Mas Ventós d'Olot i la Serra Cauellera. Ho ha fet
travessant uns paisatges que es tornen seductors, rics en detalls
i en descobertes felices, racons de la història i la filosofia oblidats o inconnexes, que ell va recosint amb una erudició no e1'Udita, permeteu-me l'expressió; més aviat apassionant, pedagògica, divertent, esbiaixada per la intenció sostinguda de
l 'argument, que mai deixa de ser arriscat.
Xavier Rubert de Ventós va ser capaç de descriure amb
una retina super impressionable el gest de la meva mare, al
qualjo estava tan acostumat que no el podia identificar: una
mena de vergony a opudor o bé oferta de companyonia, i no un
perdó no demanat. Un gust absolut per l'intercanvi intelligent d 'idees i sentiments. També a mi m 'agradaria haver
descobert en Xavier un gest que li éspropi: la indignació educada davant el domini de les idees que pertanyen a un passat o
un present que encara ens atenalla, no pel que tenen de passat
aquestes idees, no per situar-nos nosaltres amb el vent de la
història a popa, cosa que a Xavier Rubert més aviat no li interessa, sinó per primar la iniciativa personal, el risc volunta-
16
17
�Catalunya, de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
ri, la independència sensible, la individualitat oberta, un «nosaltres» que (com ell diu) no és un «no als altres» sinó una
precondicio de l'existència d'intercanvis interessants entre nosaltres i els altres i un reconeixement de la intrínseca ambivalència de la nostra adscripció al grup, als diversos grups que
conformen la nostra individualitat percebuda.
Alguns lectorspoden pensar que no he captat allò més original del missatge de Xavier Rubert. Potser ell mateix i tot.
La proximitat, de vegades, té aquestes coses. I arriba un moment a la vida que un en realitat només està realment interessat en els llibres dels amics. Podria ser que això fos perjudicial per entendre'ls de la mateixa manera que un lector
normal. Ja en parlarem.
Freguem-nos les mans esperant les reaccions que «De la
identitat a la independència» ha de P1'ovocar. Segons quines
siguin aquestes reaccions a Catalunya es confirmaran uns o
altres pronòstics, quasi diria unes o altres tesis. Però el mateix
espodria dir, i encara més, de les que puguin haver-hi a Madrid el dia que espubliqui en castellà.
Per això és un llibre arriscat. Arriscat per l'autor i arriscat per nosaltres, lectors partisans, ara entusiastes, ara contrariats, i pe7' tant beUigerants en un matx del qual no trigarem a saber els resultats.
Queda sempre elfet que mai s'havia dit tan clar que som
bonsper a l'odi perquè ho som per a l'estimació -que tots dos,
amor i odi, deriven de la mateixa genètica i de la mateixa cultura. Que el nacionalisme esdeo émetàstasi quan es converteix
en estatisme, i per tant en enemic dels nacionalismes sense estat, miop pel' la diferència i inútil pel pluralisme. Que elfederalisme i totes les polítiques basades en la confiança (lafamosa
bundestreue o confiança federal) ho tenen cru. Que l'evolució de l'home i la de la societat són ontològicament això: illu-
18
19
sions excessives i unidireccionals... I que més val acceptar-ho,
prendre-s'ho amb calma (take it easy, com deien a casa els
meus pares) i administrar-ne els efectes.
Amb tanta honestedat per davant, però, em vénen ganes
de preguntar: ¿ què fa un autor com aquest en una política
com aquesta? Doncs bé, no hi fa cap nosa sinó ben al contrari.
Llegiu, llegiu.
PASQUAL MARAGALL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pròleg del llibre "Catalunya , de la identitat a la independència" de Xavier Rubert de Ventós
Subject
The topic of the resource
Identitat col·lectiva
Catalunya
Independència
Federalisme
Espanya
Nacionalisme
Territoris
Acció política
Rubert de Ventós, Xavier, 1939-
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Empúries
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Pròleg
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1762/1999_prologo_delaidentidadalaindependencia_XRdV_PM.pdf
8c1978c6366e6682f81a5a3d4343f913
PDF Text
Text
���������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Prólogo del libro "Cataluña, de la identidad a la independencia" de Xavier Rubert de Ventós
Subject
The topic of the resource
Identitat col·lectiva
Catalunya
Independència
Federalisme
Espanya
Nacionalisme
Territoris
Acció política
Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Anagrama
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Pròleg
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1764/1993_El_vol_de_la_fletxa_ProlegPM.pdf
b4e675f8763fdd590cc85d2110f8d2e0
PDF Text
Text
El vol de la fletxa
Barcelol1a-'92: Crònica de la reinvenció de la ciutat
Pep Subirós
Josep Acebillo , Joan Anton Benach,
Jaume Boix Angelats, Jaume Cuillame t, Lluís Perman yer
Presentació
Pasqual Maragall
Oficina de Pasqual Maragall
(L
Centre de Cultura
Con temporània de Barcelona
Electa
bb1l(,)
�Ull COp d'ull saludable sobre la uertiginosa d ècada passada:
beus aci ci mèrit del treballde Subiràs i els seus
col-loboradors (josep Acebillo, [oan An tou Benacb, [auure
Boix Angelots, jal/me Guilkunc: i Lluis Perumnyer).
Calia-una crànicaque endrecés el pas accelerat d'l/1U1
dècada merauellosa: Ili que va des de 11/ decisió de presentar
la candidaturafi ns a la realitat esclatant, màgica, [eliç dels
jocs d'estiu del 1992. l calia [er-bo ara, quan I/li clima
econàmic difidl i ulla cer/a de lleialtat ]a dir a alguns que,
amb els jocs, "eus vam passar". No ens vam passar. \lam
aprofitar l'ocasió, sàviamelll plantejada. que una ciu/al com
Barcelona veu passar pe! davall/Ull o dos cop. cada segle
- i això ell els segles bons.
\lam aprofitar l'aportunitat bis/òrica pel'transformar
determinadespar/s components d'una ciutat de 2.000 anys
sense que l'esperit de la ciuIaI i de la bist èria hagués de
ml/dar. Valll retornar, això sí, una il·lusió i un orgull
col-lectius al/11(1 ciu/al que baulaes/a/ derrotada i que havia
pa/i/molts anys d'especulació, de manca d'inversions i de
negligèucitl. \lam acabar la ciutat: obrint-la al mar,
recuperant difiuiüuamen : Mont]itïc COlli a una àrea de
lleure i de cultura, omplint el buit l/rbà de la \IaI!
d'Hebro u, posant qualitat a la perifèria, jeu / que els barris
fossin també, definitivament, ciutat. l oam millorar-ne la
connectioitat -amb les noves rondes, que no separen, sin à
que "cusen", connecten les diverses parts de la ciutat i la
seua àrea metropolitana-s-, les comunicacions i les
telecomunicacions,
Al capdavall de la dècada, a l'horade[er-nebalanç,
descobrim que som els mateixos, però estem millor.
L'estratègia 92 eus ba dotat d'una in èrcia positiva que -amb
sort i amb habilitat- bem defer arribarfinsa les portes de
la recuperació que s'albira... encaraque 110 en sabem els
terminis. Alguns indicadors ensjau estar esperançats. L'atur
barceloni, no ha rebotat -i-o almenys 110 encartl- fins als
nivells anteriors a l'clapa de creixement 1986·1991, a
diferència del que està succeint a gran partdel pais.
UI imatge de Barcelona en el món és auui impagable. I o
pot ser mil/or. I estem lluitant pa mantenir-nos (aquest és
el mol d'ordre) ell l'alt nivell on els llos/res èxits ens ball
situat.
Èxits urbanísticsi èxits organitzatius. Imatge tècnica
--<:t//)(/ctint de mobilitzar milions d'unitats energètiques i
comunicacionals-s- i imt/tge cívica, btunaua, urbana:
Barcelona ha permès a molts decebutstornar (/creure en les
ciutats, en la ciutat com a artefact« bumà necessari i
salvable.
Llegim aquests dies les crànlques americanes i ens parlen
de crisi, d"'illjern urb à". Am èrica demana a les ciutats
que resolguin els problemes m¿s immediats dels seus
conciutadans, però el país es nega a pagarla par/ que li
correspondria. La crisi de les ciutats americanes és, en
bona part, una crisifiscal. La fragmcntacià del mapa
municipal i la inexist ència d'organismes metropolitans
forts jan possible ulla insolidaritat[iscal que, en els
darrers dotze anys, s'ba vist agreujada per la manca
d'ajuts del govern fed eral a les ciutats, com a
conseqüència d'una política ultrancera que ara tot just es
comença a corregir.
Les ciu/ats són els contenidorsall la humanitat diposita els
seus problemes. Perà del govern de la ciutat neixen també
les solucions, gràcies al seu coneixement del territori, a la
seva proximitat als ciutadans. Per això, cal que se'ns
reconegui el nostre paperi que se'm donin els recursos
necessaris per[erfront a les demandes socials. Aquest és,
probablement, el llegat més important de In l3arcelvna'92,
de tota una dècada de transfo rmacià urbana: bauer
contribuït a recuperarla confiança en nosaltres mateixos i
en el fet urbà com a element de progrés) de generació de
riquesa i de benestar.
Us convido a llegir la crònica d'uns anys excepcionals,
d'una feina col·lectiva que és patrimoni de tota una
generacià i que ells permetrà de llegarals nostresfills una
cintat, Barcelona, definitiuament retrobada.
- - --
PasqualMaragall
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
_ _- I l
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Presentació del llibre "El vol de la fletxa"
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Ciutats
Model social
Acció política
Urbanisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Electa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Presentació
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN: 84-8156-007-3
Description
An account of the resource
Presentació del llibre coordinat per Pep Subirós.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2563/1999_PresentacioColleccio_ModelBCN_Aula_PM.pdf
d1a5f5d90a8788456c5fa3d0163a26f0
PDF Text
Text
-
MOD EL
BARC ELO N /\
QUADE R
S
D E
GEST iÓ
presentació
de la col-leccló
La col·lecció Model Barcelona. Quaderns de gestió tra cta de recollir
l'experiència de gest ió i t ransformació de la ciutat a les darreres dècades
tant per a nosaltres mateixos com per a moltes persones de fora que al
llarg d'aquests anys han compart it la idea que a Barcelona existia un cert
model de pensar i fer la ciut at, una certa experiència que podia serv ir de
referent o d'i nspiració per al futu r d'alt res ciutats i per al nost re propi futur.
Hem volgut preguntar-nos en què consisti a aquest 'model Barcelona',
si és que realment existeix : podem distingir uns valors propis? Podem distingir una cert a visió? Podem parlar d'es tratègies o projectes que exemplifiquin el nost re model? Com explicar la nost ra experiència?
Els valors posen de manifest les principals creences que dirigeixen el
comportament i les decisions , les accions i la política de la ciutat. En el nostre 'model Barcelona', sovint apareixen alguns d'aquests valors de la ciutat:
consens, participació , complicitat publicoprivada, civisme, diversitat sociocultural, equilibri social, vida al carrer; i potser en podríem afegir d'altres
com esperit de competició, modernitat, sostenibilitat i subsidiarietat i, fins
i tot, alguns de més antics, com el sentiment de ciutat.
No és l'obje ctiu de la col·lecció abordar monogràficament aquests
valors però sí que ens agradaria tenir-los al cap per veure si la realitat de la
gestió i de la transfo rmació de la ciutat confirma o rebat la seva existència .
També podríem preguntar-nos si ha estat la visió de futur un dels elements característics del nostre model. La visió expressa el futur desitjat de
la ciutat i representa les seves aspiracions. És la guia que inspi ra i aconsegueix el compromís de la gent amb la transformació de la ciutat. Això té
molt a veure amb la idea d'aconseguir la compl icitat entre ciutat i ciutadà.
La meva interpretació és que aquesta complicitat es deu a molts factors que no es poden resumir de manera breu . Però si n'hagués d'esmentar un de sol probablement diria que és un fet històric : Barcelona ha estat
una ciutat a la qual li han prohibit d'existir amb plenitud durant els quaranta
anys de la dictadura franquista. Aleshores va anar pensant en el seu futur
d'una manera quasi diria exhaustiva i metòdica, en el camp de l'urbanisme, en el camp de l'economia, en el camp de la cultura. Així, quan va arri-
�P A SQUAl.
M AR ACi /\LL
bar la democràcia, tot estava d'alguna manera preparat, tot estava escrit i
es va aprofitar. Vàrem acomplir una etapa i vàrem fer realitat la visió compartida per molts durant molts anys.
Evidentment , també vàrem aprofitar la visió de futur i la complicitat
dels Jocs Olímpics. Un dels elements que crec que s 'ha convertit en pauta
a seguir és que la ciutat ha fet d'un gran esdeveniment una excusa o argument de la seva transformació . La nostra història ens ha ensenyat a aprofitar al màxim aquestes rares ocasions.
No crec, però, que el nostre model sigui tan sols l'acompliment d'un
futur que havia quedat pendent i que la circums tància puntual d'uns Jocs
Olímpics va permetre d'accelerar. El nostre model té moltes cares i moltes
maneres de veure-les. Les estratègies, els projectes, les experiències
concretes són "única manera de presentar aquestes múltiples visions i
interp retac ions de la realitat.
En aquests moments moltes ciutats volen saber les raons de l'èxit de
Barcelona i entendre algunes de les claus de volta de la nostra obra de
govern de la ciutat. Els premis de la Universitat de Harvard i del Royal Institute of British Architects han creat molta expectació. Per això hem volgut
iniciar la col·lecció Model Barcelona. Quaderns de gestió. Volem les opinions de la gent propera als temes encara que no volem posar-nos d'acord
en una única interpretació de la transformació de la ciutat.
En els primers números de la col·lecció s'hi abordaran qüestions com la
Carta municipal, el projecte urbanístic per a la ciutat, la metamorfosi del front
litoral, la col·laboració entre l'administrac ió pública i l'empresa privada, les
estratègies de transformació cultural, el pla estratègic de Barcelona, l'organització del trànsit o les xarxes telemàtiques i la gestió municipal.
Aquests quaderns, alguns de caràcte r més genera l i d'altres més
específics , tenen el seu origen en el debat d' idees entre un grup de persones convocades per Aula Barcelona , i també foren matèria de discussió al llarg de la meva estada a la Tercera Universitat de Roma, amb
motiu de les presentac ions que diversos invitats hi varen fer sobre el
'model Barcelona' .
�¡"IOOEL
RARCELONA
QUADERNS
DE
GESTI Ó
Amb tota seguretat, la llista de quaderns monogràfics haurà d'ampliar-se per tal de cobrir altres àmbits que també han deixat la seva
empremta en el canvi de la ciutat. Com és obvi, no serà possible incorporar el testimoni de totes aquelles persones que podrien parlar de cada
tema, però sí que tots els autors que s'han encarregat de la redacció dels
dossiers tenen una experiència directa sobre les qüestions que tracten.
Esperem d'ells un cert grau de subjectivitat i de moderada autosatisfacció,
però també ens agradaria haver aconseguit algunes gotes d'autocrítica i
alguna recomanació valenta, que estem segurs que el futur posarà al lloc
que correspongu i.
Pasqual Maragall i Mira
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Presentació de la col·lecció "Model Barcelona. Quaderns de gestió".
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Barcelona
Model Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Aula Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Presentació
Abstract
A summary of the resource.
Primer paràgraf de la presentació: <em>La col·lecció Model Barcelona. Quaderns de gestió tracta de recollir l'experiència de gestió i transformació de la ciutat a les darreres dècades tant per a nosaltres mateixos com per a moltes persones de fora que al llarg d'aquests anys han compartit la idea que a Barcelona existia un cert model de pensar i fer la ciutat, una certa experiència que podia servir de referent o d'inspiració per al futur d'altres ciutats i per al nostre propi futur.</em>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2589/19890422d_00336.pdf
deb2298012fad0841b19698b99023569
PDF Text
Text
- ----·- . ··
. ...
,----·-.--........_................. .
-~
........ ,.......,._..~........ . .
.
11.
BARCELONA
Presentación de
Pasqual Maragall,
Alcalde de
Barcelona
En el inicio de esta reunión de las Eurociudades, dos afios y medio después de la reunión de Rotterdam, que significó el
nacimiento de W1 creciente espíritu de competencia pacífica y colaboración entre las grandes ciudades europeas, me es grato recordarles brevemente el trayecto y los objetivos de esta colaboración en el momento en que se inician las sesiones de trabajo.
Europa no existiría -todos lo sabemos por propia experiencia- sin las ciudades. Europa es básicamente, y en muchos sentidos, un sistema de ciudades. Si bien las ciudades no han estado
presentes en los inicios de la con.<;trucción de la Europa comunitaria, ésta no podría desarrollarse y consolidarse sin una participación activa de las ciudades. Es nuestra responsabilidad. es la
responsabilidad de las Eurociudades y es la razón de ser de esta
Conferencia como expresa el Manifiesto de convocatoria.
La conferencia de Rotterdam de 1986 reunió a diez grandes
ciudades europeas en una conferencia donde las ciudades manifestaron su voluntad de contribuir a la realización de la unión europea, y también de promover una acción conjunta ante la Comunidad Europea para conseguir una mayor atención a sus problemas.
En estos dos afios y medio el proyecto de construcción europea ha avanzado considerablemente y la perspectiva del 1 de enero de 1993 nos hace sentir a todos, cada vez más. ciudadanos de
Europa.
La integración económica va acompafiada de un mayor grado
de integración social y regional, y de cooperación cultural y tecnológica. En este proceso, las ciudades están destinadas a jugar
un rol más importante cada dfa. La creación del Consejo Consultivo de Autoridades Regionales y Locales ha significado un reco. nocimiento formal de la contribución de las regiones y las ciudades en la construcción de la Europa unida.
\
La Conferencia Eurociudades reúne hoy, en Barcelona, a Alcaldes y primeras autoridades de una veintena de grandes ciudades europeas.
Quiero saludar especial y fraternalmente aquí a los Alcaldes
de Lisboa, señor Nuno Krus Abecasis; de Vitoria, señor Cuerda;
al representante del Ayuntamiento de Birmingham, sefior Bore,
Presidente del Consejo de Desarrollo: al Alcalde de Marsella,
�,,....
señor Vigoroux; y a los alcaldes que nos acompañarán, de
Montpellier, sefior Freche; de Nápoles, sefior Lezzi; de Lyon,
sefior Noir; de Valencia, sefiora Ródenas; de Génova, sefior
Campan; y a los Tenientes de Alcalde, algunos ya presentes aquí
esta mañana, sefiores: Linthorst, de Rotterdam; Maibaum, de Colonia; Ortiz de Arrabia, de Bilbao; Villa, de San Sebastián; Ortufío, de Madrid; Tielemenas, de Bruselas; Julien, de Toulouse,
asf como representantes de Burdeos, Milán, Valladolid, Venecia,
etc.
Otras ciudades nos han hecho llegar su acuerdo en los objetivos de la Conferencia, firmando el Manifiesto que la ha convocado, aunque no hayan podido asistir por problemas que los
Alcaldes conocemos bien y que nos retienen a menudo en nuestra
ciudad.
La Conferencia Eurociudades no reúne únicamente a los representantes de las ciudades. Sin la ayuda de organizaciones internacionales como el Conseil des Comunes et Régions d'Europe
y de lULA, que nos representan a todos. hubiera sido más difícil
que hoy nos encontráramos aquí.
Quiero saludar también, y muy especialmente, el apoyo recibido del Parlamento Europeo y del Consejo de Europa, que visité
personalmente el pasado mes de febrero. Están aquf representados por los Vicepresidentes, sefiora Boot, sefior Dido y sefior
Siurana, Vicepresidente de la Conferencia de Poderes Locales del
Consejo de Europa.
Y por último-pero ellos saben que no son precisamente los
últimos en nuestro aprecio-quiero agradecer el gran apoyo que a
la contercncia. y a todas las miciativas prcm ov1das por nuestra
ciudad, han dispensado siempre dos grandes amigos de Barcelona que hoy están aquf con nosotros, el Ministro italiano, Cario
Tognoli y el Vicepresidente del Conseil National des Villes,
Gilbert Bonnemaison, encargado del Forum europeo de prevención contra la inseguridad ciudadana. Su presencia, así como la
del Ministro Serra, en su representación del gobierno español,
que nos acompañará mañana, indica claramente nuestra voluntad
de contribuir a la construcción de Europa, no contra ni al margen
de los gobiernos nacionales, sino con ellos y con las regiones.
Muchos de nosotros unimos en nuestras personas responsabilidades municipales y regionales o nacionales.
Para tenninar no puedo dejar de referinne a la relación de las
Eurociudades con los organismos ejecutivos de la Europa comunitaria, en especial con la Comisión de Bruselas. Es cierto que
consideramos que nuestros problemas y demandas no han recibi-
14
�..
do históricamente toda la atención que creemos merecían. como
ya expresamos en Rotterdam y como ha reconocido el mismo
Parlamento Europeo. Pero también es cierto que en los últimos
afias hemos apreciado una evolución muy positiva y sabemos
que hoy podemos contar con la comprensión del Presidente Delors. que ha intentado incluso asistir a la conJerencia y nos ha enviado un mensaje de apoyo, así como de los Comisarios señores
Ripa di Meana (representado en esta sesión por el Sr. Giulianelli), Millan (representado por el Sr. Camhis) y Dondelinger
(que nos ha enviado también un extenso y caluroso mensaje de
adhesión).
De este mensaje quiero destacar una.'i palabras que me
parecen significativa.<;:
"A l'heure ou l'Europe, résolument engagée dans un processus irréversible de mise en commun, s'apprcte a constituer
un grand espace sans fronticres. la notion d'Europc des citoyens devient une réalité de plus en plus perceptible. Elle
pcrmet d'instaurcr un récl dialogue entre la Communauté et
ses citoycns et de lcur faire prcndrc davamage consciencc
qu'ils sont au centre-----en tam que destinataircs et en tant
qu'acteurs-d'un projet de société mieux intégrée et plus
dynamique, sachant se déterminer en fonction de ses valcurs propres. La Conférencc Eurocités s'inscrit parfaitement d:ms ces finali tés ct dans ccttc action.
C'cst aussi et surtout par ses cités glorieuses. chargées
d'art ct d'histoirc, richcs de lcur diversi té et de leur bcauté
que l'Europc existe et a inscrit au niveau mondial sa présence et sa valeur.
Mais ces cités nc rcpésentem pas seuicmcnt des points lumineux sur la carte de l'histoire. Par le foisonnement des
échanges et des activités qui les caractérisent elles rccclent
aussi un potentiel tres sur permettant a nos citoycns de
marquer les étapes de lcur évolution et de lcur progres.
La Conférence Eurocités est importante ames yeux puisqu'elle se veut en mcme temps qu'une célébration de notrc
passé commun. une occasion de débaL'i sur des problématiques d'aujourd'hui. A ce double titre je veux en souligner
la signification profonde,l'appcl aoeuvrcr ensemble et
souhaite a cctte recontre tour le succcs auquel son ambition
ct ses finali tés la prédestinent. "
Estoy convencido que la Conferencia Eurociudades permitirá
desarrollar líneas de cooperación entre las ciudades europeas y
E urociudades 89
1S
�..
entre éstas y los organismos comunitarios. Desde ahora ofrezco
nuestra colaboración en iniciativas concenadas entre los Comisarios y las Eurociudades como el proyecto del libro blanco sobre
el medioambiente urbano que nos propuso, hace unos días en
Bruselas. el Comisario señor Ripa di Meana.
Barcelona se pone al servicio de Europa y de sus ciudades
parJ exponer al mundo nuestras realidades y nuestros proyectos
conjuntos en el horizonte del año 1992.
GrJcias a LOdos los asistentes por estar aquí con nosotros.
Sabiendo de vuestro trabajo y de la dictadura que a menudo nuestra agenda local ejerce sobre nuestras vidas, vuestra presencia
aquí es doblemente de agradecer. A los expcnos que han colaborado en el libro y en la reunión de trabajo que se celebró el pasado 24 de febrero con la colaboración del Instiruto de Estudios
Metropolitanos y de EURICUR y a los representantes de los medios de comunicación social, que, muchos de ellos. nan venido J
Barcelona expresamente para esta conlercncla.
16
�BORRADOR DE DECLARACION FINAL DE EUROCIUDADES
Los representan tes de las ciudades e instituciones
reunidas en la Conferencia de Eurociudades de Barcelona
(Abril l. 989), continuación de la reunión sobre "las
ciudades, motor de la recuperación económica" celebrada
en Rotterdarn en 1986, constatan aue:
Más de la mitad de la población de la CE vive en
las grandes ciudades europeas y más del 90% puede
considerarse población urbana.
El espacio europeo integrado se configura y comunica a través de las eurociudades asumiendo un
conjunto de funciones de centralidad (funciones
direccionales, productivas, de servicios, tecnológicas, financieras, comerciales, cornunicacionales, culturales y lúdicas), que las convierten en
elementos de superación de las fronteras nacionales y regionales y en los principales núcleos de
comunicación y contacto entre los ciudadanos europeos.
Las eurociudades tienen un importante papel corno
impulsoras del desarrollo económico, corno centros
de innovación social, cultural y técnica y como
núcleos de integración comunitaria.
Los problemas de las áreas urbanas, por su importancia para el conjunto de Europa y por sus efectos sobre las funciones de centralidad asumidas
por
las
eurociudades
son
hoy
objeto
de
preocupación e interés por parte de los organismos
europeos y gobiernos nacionales.
Hasta ahora no ha existido una suficiente consideración de estos problemas por parte de la CE en lo
que se refiere a la presencia de las ciudades en
las instituciones y a la aplicación de programas y
fondos comunitarios.
Ante todo ello reconocen:
La necesidad y la voluntad de las eurociudade s de
participar activamente en la construcción de la
Europa comunitaria, consolidar el sistema europeo
de ciudades y desarrollar la cooperación con las
grandes ciudades que no forman parte de la CE.
1
�La voluntad de intensificar los esfuerzos de
coordinación
entre
las
eurociudades
y
de
cooperación entre sus administraciones para
facilitar el análisis y diagnóstico de los
problemas urbanos, así como la ejecución de
políticas comunes.
La coincidencia de las eurociudades en demanda de
una política comunitaria urbana en los siguientes
ámbitos :
-
Protección del medio ambiente y mejora de la
calidad de vida.
Infraestructura de accesibilidad y comunica ciones, así como mejora del tráfico urbano.
Renovación
de
centros
históricos
y
recalificación de periferias.
Bienestar social y, en especial, pobreza y marginalidad urbanas.
Seguridad ciudadana.
Programas culturales.
Promoción económica y cooperación tecnológica.
Y proponen las siguientes actuaciones prioritarias:
Solicitar a la CE
l. La creación de una "task force" para temas urbanos,
dentro de la Dirección General XVI de Política
Regional, con el objetivo de desarrollar una
política comunitaria para las eurociudades.
2. Un análisis de las posibilidades de financiació n
comunitaria de proyectos urbanos, la creac1on de
programas operativos integrados específicos para las
áreas metropolitanas, definidas como demarcaciones
susceptibles de acogerse directamente al FEDER, la
fijación de un porcentaje mínimo de dedicación de
los fondos estructurales para las áreas urbanas.
3. Hacer de 19 9 2, un año de proyección de Europa en
todo el mundo, sobre la base de dar un contenido y
una imagen europeas a los JJ. 00. que organizan
Barcelona y Albertville.
4. Intensificación de los recursos comunitarios de
inversiones
en
grandes
infraestructuras
de
comunicación entre las eurociudades.
2
�5. Estudio de la creaclon de programas específicos en
temas de medio ambiente, tráfico urbano, renovación
de centros históricos, pobreza y marginalidad
social,
seguridad
ciudadana
y
actividades
culturales.
6. Fomento de la colaboración y transferencia de
tecnologías urbanas entre ciudades europeas mediante
programas de intercambio de responsables y expertos
urbanos y el respaldo de centros de investigación y
desarrollo de las tecnologías urbanas.
Proponer a las eurociudades participantes:
l. Adhesión a la declaración de la Haya:
es el planeta.
2. Colaboración en el libro blanco
comunitaria relativa al ambiente
por la Comisión Europea.
Nuestro país
sobre estrategia
urbano promovido
3. Participar conjuntamente en el proyecto ROME y en el
Informe sobre grandes ciudades europeas promovido
por la Dirección General de Política Regional.
4. Realización conjunta de bienales culturales de
jóvenes creadores y de las campañas de difusión del
deporte en las ciudades.
5. Estudio del impacto del Acta Unica Europea en
gobiernos locales.
los
6 . Plantear conjuntamente los problemas y proyectos de
las grandes ciudades en el Comité Consultivo de
Autoridades Regionales y Locales.
7 . Constituir una Comisión y una Secretaria Técnica
para la aplicación de los acuerdos tomados en esta
Conferencia y, en especial, para promover las
relaciones entre las eurociudades y los organismos
comunitarios y europeos.
8 . Designar a
. . . . . . . . . . ...
Conferencia de Eurociudades.
3
próxima
sede
de
la
�...
CIUDADES NO ASISTENTES PERO QUE HAN EXPRESADO SU
ACUERDO CON EL MANIFIESTO Y SU APOYO A LA CONFERENCIA
AMSTERDAM
representada por ROTERDAM
AMBERES
ATENAS
DUBLIN
FRANKFURT
GLASGOW
LILLE
PARIS
Mensaje de MAUROY (ALCALDE)
Mensa j e de CHIRAC (ALCALDE)
SEVILLA
--
~-.
....... ~
.
STRASBOURG
STUTGGART
TESALONICA
VENEZIA
TAMBIEN HAN MANIFESTADO SU INTERES POR LA CONFERENCIA
CIUDADES QUE NO ESTAN INTERESADAS EN LA COMUNIDAD
ECONOMICA EUROPEA COMO
BUDAPEST
GINEBRA
LENINGRADO
1
�...
INFORME DE LA REUNió DE LA DELEGACió DEL GRUP EUROCIUTATS AMB EL
PRESIDENT JACQUES DELORS. (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)
L'Alcalde
de
Barcelona,
formant part d'una
delegació
d'alcaldes del grup d'Eurociutats, va participar, el proppassat
24 d'octubre, en una reunió de treball amb Jacques Delors,
President de la Comissió de les Comunitats Europees, així com en
una reunió posterior amb Bruce Millan, comissari responsable de
les polítiques regionals de la Comissió Europea.
Els Alcaldes van cridar l'atenció del president de la Comissió
Europea sobre les preocupacions comunes de les grans metropolis
en vigílies de la realització del gran espai únic de 1993: els
problemes de la circulació a les ciutats i de la xarxa de
transport europea encara inacabada; la qualitat de vida dels
ciutadans i els problemes de l'entorn urba; els problemes lligats
a la toxicomanía; els problemes de l'acollida dels immigrants;
els problemes dels centres dels nuclis urbans i de la seva
periferia, especialment en el marc de la reconversió industrial i
de l'envelliment de les poblacions.
El President de la Comissió de les Comunitats va posar de
manifest l'interes de la Comissió Europea en potenciar la relació
amb les Grans CiutatsjEurociutats, sempre que no es generin
reaccions contraries dels governs nacionals.
La cooperació entre : la Comissió de les Comunitats i el grup
Eurociutats es tradueix en la voluntat - posada de manifest per
Delors- de desenvolupar programes concertats, en la participació
en l'elaboració i execució de programes europeus, i en els acords
i recomanacions de la Comissió als governs nacionals sobre
qüestions d'interes perles ciutats, etc. La Comissió, malgrat
les seves limitacions, pot donar suport financer i
tecnic als
programes interciutats.
Un altre dels projectes de Jacques Delors és el de crear una
"cellule" o "task force" que coordini l'actuació i les relacions
dels Comissaris i de les Direccions generals respecte a les
ciutats.
El President de la Comissió va recordar que un cert nombre de
grans
ciutats ja es beneficien de la
política
regional
comunitaria,
i va indicar que d'altres programes comunitaris
podien interessar les ciutats,
coro les noves tecnologies,
ocupació, o la lluita contra la gran pobresa.
. .. 1 ...
�El Comissari Bruce Millan va subratllar, per la seva part, que
a Londres i a Marsella ja s'experimentaven projectes-pi lots
patrocinats pel FEDER i que en el marc de l'article 10 del
la
Reglament FEDER s'obrien perspectives importants per a
cooperació entre ciutats.
La delegació del grup d'Eurociutats estava formada per Pasqual
Maragall i Mira,
alcalde de Barcelona,
Richard M. Knowles,
líder de l'Ajuntament de Birmingham, Michel Noir, diputat i
alcalde de Lió, Paolo Pilliteri, alcalde de Mila, Martin Grueber,
tinent d'alcalde de Finances de Frankfurt, R. den Dunnen, tinent
d'alcalde de Rotterdam, Jordi Borja, president de la Conferencia
Barcelona 89,
i Ch. Boiron, president de la Conferencia Lió 90.
Va assistir també Josef Hofmann, president del Consell Consultiu
de les Col·lectivitats Regionals i Locals davant la Comissió,
i
president internacional del Consell dels Municipis i Regions
d'Europa, i alcalde de Magúncia.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferencia de Eurociudades de Barcelona: presentación de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona (22 abril 1989)
Subject
The topic of the resource
Eurocities
Europa
Ciutats
Barcelona
Acció política
Relacions Internacionals
Description
An account of the resource
Inclou també “Borrador de declaración final de Eurociudades” i “Informe de la reunió de la delegació del grup Eurociutats amb el president Jacques Delors (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)”.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Català
Type
The nature or genre of the resource
Escrit
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-04-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits