1
10
8
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1292/19921001d_00505.pdf
155ef31b6519d942bfd6f34cec59e01a
PDF Text
Text
E U R O P A
MUNICI^AL
Discurs del president del CMRE, Pasqual
Maragall, a I'Assemblea de Praga
'1. Vull saludar, agrair i retre un homenatge
ala ciutat de Praga i també vull saludar especialment les delegacions d'Hongria, Polònia.
les txeques i les esiovaques que avui s'integren al CMRE, a més de totes les altres delegacions d'Europa central i oriental que es troben amb nosaltres.
2.M'agradaria recordar els anteriors predecessors, Henri Cravatte, de Luxemburg, que
va presidir el CMRE durant 25 anys, i Josef Hofmann, que ha presidit el període històric que
ha fet del CMRE la gran organització representativa dels poders territorials, amb les seves 40 associacions nacionals de 24 paisos
europeus i al que agraeixo que continuí treballant per al CMRE com a vice-president primer i membre del Bureau. Al Bureau ens
acompanyen presonalitats que han marcat,
així mateix, la història del CMRE, com John
Chatfield, que actualment presideix el Consell Consultiu dels Poders Locals i Regionals de
la Comissió Europea, el ministre Louis Le Pensec, primer vice-president amb Hofmann, Urrmberto Serafini (membre fundador) i els alcaldes de Charleroi, Graz, Tesaiònica, Sousel,
Drammen, La Haya, Frederiksberg i Haifa.
3.Sóc conscient que el gran patrimoni polític, cultural i organitzatiu que avui posseeix el
CMRE és obra de moltes persones, deis vicepresidents i membres deis òrgans estatutaris,
el Comité director i l'Assemblea de delegats,
del Secretari General (al davant del qual va
estar tants anys Tomas Philipovitch i alhora Elizabeth Gateau), deis presidents, secretaris
generals i responsables de les seccions nacionals, dels animadors i participants actius de
les comissions i grups de treball. Però, sobretot
vull emfasitzar el que és, al meu parer, la base
més sólida de la nostra força: la nostra capacitat d'associació i d'intercanvi, el dinamisme
de les nostres organitzacions regionals i nocionals, la disponibilitat de tots nosaltres per
intercanviar experiències per cooperar i, sobretot, la nostra vocació comuna de ser protagonistes del projecte europeu, de la construcció d'una Europa unida i federal.
4.Per al CMRE, autonomia local, entesa
com a reforç de les institucions i dels poders
més immediats, més pròxims al ciutadà, i Unió
Europea, han estat dos projectes que han
anat indissolublement lligats. La Carta de
l'Autonomia Local va ser, segurament, una
de les primeres i més importants iniciatives del
CMRE. Aprovada com a convenció pel Consell d'Europa i ratificada per la majoria d'Estats europeus, més de 18, avui té valor de
tractat internacional i és, per tant, la llei de
més alt rang en cada un dels nostres paisos,
que protegeix i desenvolupa els nostres drets.
Aquesta Carta sabem que avui serveix de
marc de referència principal a l'Europa central i oriental, on s'han r ealitzat recentment
eleccions municipals lliures, a la República
Federativa Txeca i Eslovaca, a Hongria i a Polònia, i aprofito per saludaria integració de les
associacions de ciutats i ens locals de tots
aquests paisos en el CMRE. També s' ha donat
aquest pas fonamental per a la democràcia
que és la constitució de governs locals representatius a Bulgària, a Croacia Eslovènia, a
Rumania í a Albània.
1 R d'nnfuhra da 14ili9
El CMRE, seguint el criteri d'acceptar en el
seu si les associacions de municipis de base
democrática i que els seu$ paisos formin part
del Consell d'Europa, es cpntinuará ocupant
de donar suport i d'integrclr els governs locals
d'Europa central i oriental. i^No ens hem tancat
mai en l'Europa comunitárfja, com ho prova el
fet que del CMRE en formen part associacions
i ciutats de paisos mediterranis no comunitaris
més recentement, com resultat de la importantíssima fusió amb 141LA, dels paisos escandinaus. Ara som canscients del gran
repte que represento pera nosaltres la incorporació de les ciutats i del conjunt d'ens locals d'Europa central i oriental. Una prova de
la impo rt ància que li atribuim és la conferència que inaugurem aquesta tarda "Junts, a
l'est i a l'oest, per construir Europa i la democràcia local". No desitjo estendre'm més en
aquesta qúestió, ja que ;d'aquí unes hores
participaré en la taula rodona amb els meus
companys de Berlín, Praga, Budapest i Varsòvia. Només vull afegir und cosa més: no hem
esperat a formar part tots de la Comunitat
Europea per unir-nos cortn a municipis i regions. Això és l'expressió d'una realitat, l'Europa de les ciutats, antericjr a l'Europa deis Estats, i d'un mètode: la unió política i econòmica és possible perquè lés persones, els actors de la vida civil i les institucions que els són
més properes, es troben s'entenen. Europa
ens necessita per unir-se,! però nosaltres necessitem Europa. Hem esnhentat el reconeixement legal internacional de la Carta d'Autonomia Local, prova que rrnifesta que el projecte europeu és vital pera nosaltres. Europa
necessita els seus gover 'is locals, les seves
ciutats, s'ha d'arrelar mé$ a elles, perquè és
on es construeix la ciutadania europea.
Però els municipis, les ciutats i les regions necessitem Europa per reforçar la nostra autonom!a, desenvolupar les Ènostres potencialitats i projectar-nos cap a° l'exterior.
5. Si em permeten, però vull recordar la importància del comprorn del CMRE amb la
Unió Europea i, especialment, amb la Comunitat Europea. No nomép per raons històriques, no únicament perquè fins fa molt poc,
la gran majoria dels seus membres pertanyia
als paises de la CE i enca lla ara constitueixen
la seva base més nombrase i d'on provenen
gran part deis seus recursos. El nostre compromís amb el projecte d'Unió Europea té les seves raons fonamentals en a nostra cultura específica, en els nostres interessos propis, en els
nostres projectes de futur com a governs locals, com a ciutats i regions. Tot això ho podem sintetitzaren una pardula: subsidiarietat.
O, pera molts de nosaltre$, federalisme. Concebem una Europa federal, amb institucions
comunitàries representatives i fortes que assumeixin les competències que ens permetin a
cada un de nosaltres exerdcir millor les nostres.
Una Europa federal és und Europa descentralitzada, on municipis i regions exerceixen tetes
aquelles competències i uncions segons la
seva capacitat, on els Estats deleguin cap
avali al mateix temps que cedeixen una
quota de sobirania amunt. El principi de subsidiarietat no l'utilitzem cdntra Europa, sinó a
favor cl" Eu ropa. La unió europeo progressarà i
es consolidará si els ciutadans. des deis municipis i regions, se senten partícips del projecte
europeu. La principal urgència de la situació
actual és la construcció de la ciutadania
europea.
6. Crec, en consegúència, que el suport donat al Tractat de Maastricht perla secció francesa del CMRE arran del recent referèndum i
les manifestacions favorables a aquest document que molts de nosaltres hem expressat
estan justificades. No és que no reconeguem
les insuficiències d'aquest tractat, especialment perquè la dimensió intergovernamental
hi és més present que la federal, i no és que no
entenguem les preocupacions socials o culturals que hi havia en l'origen de molts NOES
al Tractat, però creiem que, malgrat tot, la ratificació del Tractat ens fa avançar i que el
contrari ens faria retrocedir.
Ara bé, coma CMRE, el que importo és definir progressivament les nostres posicions bàsiques en relació a la construcció d'una Euorpa
federal, descentralitzada i solidària. Per això,
permetin que avanci algunes propostes, no
perquè siguin acceptades íntegrament o perquè siguin votades, sinó per contribuir a elaborar les nostres posicions com a CMRE mitjançant el debat democràtic i la interpretació
que cadascú, segons la seva situació i el seu
tarannà. en faci.
Crec que hem d'emfasitzar la valoració del
Parlament Europeu, que ja s'expressa amb
una certa timidesa en el Tractat de Maastricht.
El Parlament ha de tenir més capacitat d'iniciativa, de decisió i de control. Seria desitjable la seva evolució cap a una Cambra més
a rt iculada amb el territoris, la qual cosa seria
més fàcil si les regions fossin les circumscripcions electorals.
El Consell de Ministres, expressió de la intergovernamentaitat, es reforça a pa rt ir del
Tractat de Maastricht. Esperem amb molt interès els resultats de la pròxima reunió a Birmingham i la confirmació que s'avançarà en
una concepció de la subsidiarietat que no es
limiti als Estats. Entenem que en l'etapa actual, l'acord entre els Estats, representants
pels seus governs nacionals, és el motor principal de la Unió Europea. No oposem l'Europa
dels Estats a l'Europa de les regions o dels municipis. Com tampoc s'han d'oposar l'Europa
económica i l'Europa social. En tots dos casos, cada una necessita l'altra. A allò que ens
oposaríem seria al monopoli d'un sol tipus de
poder sobre el conjunt de les institucions europees. Creiem que hem de tenir especialment
en compte l'article 146 perquè obre la porta a
la presència de regions o "landers" en aquells
casos en qué, per raó de la naturalesa federal
dels seus Estats, tenen competències que en
altres paisos són del govern central. Aquest
article pot estimular !'evolució del Consell de
Ministres, que pot adquirir cada vegada més
el caràcter de Cambra representativa que
celebri les seves sessions públicament, com ja
s'ha sol licitat des del Parlament europeu,
menys el de govern executiu que té actuaiment.
Perquè em sembla que no hem de compartir la crítica fàcil, a vegades demagògica. a
�EMÚÑICI^AL
la Comissió de les Comunitats Europees. Segurament es pot millorar el seu paper amb
una concepció més àmplia. mes favorable q
la descentralització, de la subsidiaríetat. Hem
d'evitar, evidentment, que es caigui en un excessiu afany reglamentista. Hem d'afirmar,
però. d'una manera rotunda que els euroceus. per avançar en la nostra unió, necessi'em un execuitu fort, independent. accessible
responsable davant del Parlament i del Consell de Ministres. Un executiu que dirigeixi, concebi i impulsi l'acció comunitària però que
també sàpiga delegar l'execució i la gestió
en les entitats més properes a la ciutaàan^a.
És cert que la Comunitat Europea ha patit
històricament un dèficit democràtic. Ara és el
moment de superar-lo de forma irreversible
gràcies no tant al Tractat de Maastricht en ell
mateix sinó a la sensibilització de l'opinió públ ca i a la mobilització dels actors públics i
privats, pollics. professionals. econòmics, socials ^ culturals. Les instituc ons europees haurien de respondre a aquest interès mitjaçant
reformes com les del sistema electoral, la motor participació de les regions i dels municipis
en la vida comunitària i la convocatòria a organitzacions corporatives. econòmiques. socals o cuiturais.
7_ Volem destacar alguns as pectes de I'actual procés d'Unió Europea que ens nteressen
atots nosaltres, municipis ^ reg ons, especialment, tant els que pertanyem a la CE com als
que no hi pertanyen o encaro no s'hi han ïncorporat. Ens referim a l'esbós de ciutadania
europea que representa la concessió de drets
ooiítics en l'àmbit local i comunitari a Tots ets
Que posseeixin la nacionalitat d'un país de la
CE. Així mateix, també és important pera nosaltres la voluntat de reeguilibri territorial i de
redistribució social que expressen els fons de
cohes ó.
Fínaiment, per bé que evidentment no és el
que té menys importància per a aquesta Assemblea. cal fer referènc a ala creac ó del
Comité de Regions, és a dir, ei Comitè de paricipació institucional del conjunt dent Lats looals i regionals en la CE.
uem dit que aquests as pectes ens !floressen a tots. fins i tot als que no són membres'ae
a Comunitat. En primer lloc. perquè contribueixen a consolidar la Un ó Euro pea. a arrear-la entre la ciutadania Només si consoiiaem la unió podrem ampÏiar-la para) lelament i integrar tots aquells aue, com moits
dels aue m'escolten, aspiren a integrar-se en
e. futur a una Europa unida. Una Europa poc
,neda serà menys atract va. tindrà menys capacitat d'integració i, no ho oblidin, de cocceració. En segon lloc, perquè la creacó del
Comitè de Regions, l'embrió ae c^utadan^a
europea, ^ els fons de cohes ó expressen un
Mètode ae ter Europa ^ creen un precedent
aue generará necessàriament uno a nàm ca
aue ens afecta molt d rectament
És la dinàmica de la partnc.oació deis ccters públics no estatals, el reconeixement de
status -inclòs en la sevo dimensió políticaeuropeu ais memores de la soc,erat cwd i I'aceeotac ó de la solidar tat i ce la +guaïtat com
coiectius de la política comunlydra.
w'uil recercar, perd. la nostra posis ó sobre
ai!Ò aue en el Tractat de ^Maastricht ens
afecta més directament. el Comité de Req.ons, qu na és la situaaó çcruai en reicció a
aquest tema.
articie 198A diu que ei Ccm tè dé+.Regions
esun Comitè de caracter corsuitiu integrat
Der Jepresentants dels ens regionals locals'
a pretens ó d'exctoure els mun cipis i altres
ens locals a favor únicament de les regions.
s'oposa a la lletra ^ a l'esperit del Tractat, ens
condueix a un conflicte qUe pot paralitzar la
constitució del mateix Corirtè i, en qualsevol
cas, ens debilita. EI reconeijcement d'un sol nivell territorial atempta al p rmcipi de subsidianetat i ens sembla impensdble que hom pogués fer un pas enrere quant a la composició
de l'actual Comitè consultiu. ¿Com arrelaríem
les institucions comunitàries si s'exclouen de
l'únic organismes al que poden accedir
-amb funcions estrictament de consulta- ets
representants més immediats deis ciutadans?
Els municipis, els ens local, les ciutats, estarem en el Comitè de Regions. I estic seguir que
hi tindrem una posició d'acord amb la nostra
representativitat.
Ens consta que entre els líders de les regions, inclosos els de I'ARE, preval ja una posició que jo mateix vaig exjosar en la meva
preso de possessió com a j resident del CMRE
el passat 8 de maig. Conliderem el període
92-96 com a constituent mentrestant conmencem a treballar conjuntament, regions i
ciutats, en el Comitè de Reigions. Quan es revisi el Tractat de Maastricht, a partir del 96,
amb l'experiència de qua{re anys de treball i
també en funció de les possibilitats que s'hagin obert pera totes o aigunos regions de participació en òrgans comur-litaris de codec sió.
podrem replantejar la Qúestió. que en ,cap
cas pot ser per anar endarrera, sinó endavant La propera setmana, s vostès hi estan
d'acord. em dirigiré a l'ARÉ per proposar una
trobada entre dues delegacions del més alt
nivell per prosseguir un adostament de posicions que, mitjançant el diáleg, fins ara informal, la ha començat a produir-se,
S'ha de reconèixer que e6 redactat del Tractat de Maastricht conté filtres ambigúitats.
com les que fan referència a la condició dels
membres del Comitè de f egions i a la seva
designació pels governs rjacionais.
Els membres del Comité de Regions han de
ser electes o responsable$ davant d'assemblees elegides i la seva designació s'ha d adequar a la proposta que facin les assoc acions representatives dels ens locals i reg ons
de cada país. Aquesta és Ija pos ció del CMRE
i i'únca que ens sembla !l coherent amb els
principis d'autonomia locoI i amb la intenc!ó
ael legislador de Maastric nt
Resum^nt, no hi ha oposi< tió entre ciutats ^ regions, no nem de permet e que ens oposin.
Ens complementem en els !nostres paisos i ens
necessitem mútuament a Europa. En el futur,
si Europa avança en un sentit federal, és possible que !es regions. totel o algunes. aaqu reixin una posició diferent, }cotser estigu n presents en òrgans de codecipó. però això no es
farà en oerjuaici de la participació de les c utats. dels municipis i del conjunt d'ens lacais
en la Comunitat Europea ` perquè entre tots
ho haurem aconsegu t i Europa ens necessita
a tots. El que segur que nolconvé a Europa és
mitificar el seu Componen rural, Que ca! respectar però que no és mdlontan, n atribuir a
les entitats aue representen preferentment
aquest component I'exclukivitat ae la parficlpació territorial en la CE. ï
Acuestes mate xes gúe$tions es plantegen
en ei Consell a'Europc, en'el marc ae la Conferènc a ae Poders Locals i Regionais. creeque hem de trobar soluciáns coincidents
8. Ara veiario parlar conll, a ciutadà, com a
habitant d'una c utat ^ com a alcalde de !d
mateixa. Alguns ce vostès re presenten reg^ons. a altres comiats, aepartaments c províncies. Molts de vostès, seburament la majoric, representen municipis; grans o petits.
Ara bé. tots nosaltres. sigui quina si gui la
nostra residència i l'origen cel nostre mandat.
passem una part de la nostra vida i desenvolupem una part important de la nostra activitat en ciutats grans. en capitals nacionals o
regionals, en els centres urbans.
Repassin p les seves agendes el mes passat
i el proper mes. Encara que només ens referim
a les nostres reunions, del CMRE o en les que hi
participa el nostre Consell, veuran que els dies
passats ens vam trobar a Istanbul, a Heildeberg, a Gtaz. a Brussei les, a París. a Frankfurt o
a Estrasburg. Avui ens reunim a Praga. Les
properes setmanes alguns de vostès coincidiran a qualsevol de les ciutats esmentades o a
Budapest, Berlín, Arnhem, Nottingham. Birmingham, Nicosio. Salamanca. Porto, Lisboa.
Florència, Milà, Madrid o Barcelona.
Estic citant únicament ciutats i no totes les
ciutats on hi ha reunions convocades. Amb
això no pretenc emfasitzar la importància de
les ciutats capitals. o grans o potents o atractives, en detriment de la resto. El que vull dir és
que aquestes desenes de c utats fortes són la
nostra força, són una de les grans bases d'Europa. Les "eurociutats" són la nostra 'force de
frappe . les nostres multinacionals, les nostres
naus capitanes. Representen un patrimoni
extraordinari que la història ens ha llegat, un
instrument excepcional de progrés econòmic
i cultural de desenvolupament democràtic
per al futur.
Europa s'ha pogut caracteritzar com el
continent de les ciutats, com un sistema de
ciutats, o simplement es parla de l'Europa de
les ciutats. No totes són grans. però totes tenen vocació de "centralitat", centres d'intercanvis, liocs de trobada, punts d'innovació.
agents aue estructuren reg ons metropolitanes cada vegada més extenses a les que proporcionen un valor de marca cop a enfora i
uns equipaments i serveis que fa servir una
població molt superior a la resident. Tots els
necessitem. tots els utilitzem, tots volem que siguin eficients i atractives, integradores i amb
signes d'identitat propis. Però les. ciutats
també són el nostre problema, un dels nostres
problemes principals. Per una banda, perqué
ens serveixen de continent, de lloc de concentrac ó dels nostres problemes socials culturals: atur. immigrac ó i marginació, pobresa
soiedat, inseguretat i criminalitat. Per una alfra banda, i sobretot, perquè l'ús intensiu que
`em de tes nostres c utats és un factor multiplicador dels seus problemes: congestió del
tràns t i access bilitat, contaminació de l'aire i
escassesa d'aigua. degradació de centres
històrics I terc antzac ó excess va d'àrees res dencials. A iots ens interéssa que les nostres
c utats estiguin ben comun cades, disposin
d'uno divers tat de centralitats ^ ens garanteixrn bons nivells de aualitat de vida urbana
d'eficàcia dels servis públics i privats Ens interessa perquè d'això de pén el seu dinamisme
econòm c, la seva capacitat de generar llocs
de treballi riquesa i la seva ntegració sòciocultural.
Tot a xò és el que nteressa als europeus ï ha
d'impregnar les polítiques comunitàries. la
que tots aquests problemes tenen uno dimens ó europea _es ciutats reauereixen la
concertació ae poiítiques europees. nacionals, reg onais ^ locals i la transferènc a o delegació de competenc es i de recursos segons
'a aapac tat de cada una.
Crec que nem ce superar antigues concepc ans de l'autonomia local de caràcter
prorecc,cnisto r unformista. Hem d acostar
per ta concertació interadministrdtiva, per la
cooperació público-privada i per I' atribuc ó a
les ciutats de règims jurídics i econòmics espe-
�O
NE 1[ÚÑICIPAL
culs segons les seves característiques i les
funcions que compleixen. No és un privilegi, al
contrari. És el reconeixement a' una diversitat
que ens serveix a tots 1 de la conveniència
d'utilitzar el dinamisme de les nostres ciutats
en benefici de tots nosaltres.
Com a CMRE, no només hem de prendre
nota d'aquesta diversitat sinó que també
hem de donar suport a les demandes i a les
iniciatives que sobre aquesta base expressin
cada tipus de municipis o d'entitats territorials.
Iniciatives noves i interessants. com la proliferació de xarxes ae ciutats. d'associacions
de municipis de base macroregional o per la
seva homogeneitat o interessos comuns. la
posada en marxa de projectes conjunts i els
intercanvis cada vegada més freqüents entre
representants i tècnics d'entitats territorio/s.
són exemples de la vitalitat del nostre teixit
local.
9. El CMRE és alguna cosa més que un moviment polític europeista de municipis í regions.
També és una organitzac ó que estimula la
cooperació entre municipis i ens locals, que
dóna suporta les xarxes de ciutats i a totes les
associacions especialitzades. Cap d'aquestes iniciatives ens fa la competència ni ens
debilita: totes ens enriqueixen i totes compten
amb el nostre suport segons la seva impo rtancia 1 tes nostres possibilitats. Així ho hem fet
amb el moviment de les Eurociutats.
• En els nostres nous Estatuts hem previst que
els representants de les principis xarxes de
ciutats i d'assot acions locals especialitzades
podran formar part dels nostres òrgans o ser
convidats a les nostres reunions estatutàries.
El CMRE ha impulsat una cooperació intermunicipal accessible a tots els seus associats.
Hem patrocinat més de 6.000 agermanaments hem gestionat més del 80 per cent de
les ajudes comunitàries aestinades o agermanaments i a la cooperació bilateral (indosos alguns centenars amb paisos menys desenvolupats).
Som conscients que, si bé els p rogrames de
cooperació multilateral tenen més visibilitat
política. en molts casos la forma d'optimitzar
recursos d aconseguir resultats pràctics s'obtenen per mitjà de la cooperat ó bilateral. Per
a!xò també hem de desenvolupar aquesta
aimensió en l'execució d alguns programes
comunitaris ambiciosos, com l'ECOS. des/ nat
precisament ala cooperació Est-Oest.
En el moro deis programes d'intercanvi del
FEDER hem fet possible que més de 600 g overns locals obtinguin subvencions per realitzar-los. Es uno línia d'acc,ó Que tant la CE
com ei CMRE i tots nosaltres. em sembla. considerem de gran interès. Encara que els seus
efectes no es vegin mmeaatament. tots sabem t' estímul que representa per ais nostres
eleves els nostres funcionaris el coneixement
d'altres experiències i 1"eiaboració d'alguns
projectes conjunts.
Cal reconèixer i felicitar l'esforç realitzat pels
serveis centrals del CMRE auant a l'activitat
ce la CE informació i anàlisi de regiaments I
úirectíves. fins 1 tot abans ce la seva abrovac ó definitiva, gesnons davant aels serveis
comun taris per donar suport ais nostres projectes
La tcrmalttzac,ó recent de les Comissions és
ei mètcae adeauat per ter quelcom aue
Coda ala serà més mportant • elaborar criteris
•Croces:es comunes tant ce caràcter regional com. sonreror. sectorial. Per mitjà de les
Comssions+hauríem de cocer disposar en
cada cas deis recursos més qualificats Des t1 Y d , wwAJo.. A .. 115119
faria que tots vostès contribuissin al millar funcionament de les nostres comissions: Política
Urbana i Regional. Medi Ambient, Assumptes
Socials, Hisendes Locals, Transports. Informació i Comunicació, Ciutadania Europea i
Electes Locals i Regionals.
Els canvis produits a Europa, tanta l'Est com
a l'Oest, i el paper molt mOs rellevant que adquireixen els municipis i els'altres ens locals i regionals en la vida europea. tant comunitaria
com extracomunitdria, el creixement deh
CMRE coma resultat de la seva fusió amb IULA
i de la incorporació de les associacions escandinaves i ara de les d'Europa central i
oriental, a més de la necessitat de desenvolupar tasques molt més complexes i de gestionar un pressupost més elevat (en els últims 8
anys s'ha multiplicat per vuit), ens ha obligat
a replantejar-nos l'estructura, el funcionament i els recursos de la nostra organització
per fer-la alhora més agil i eficaç sense menyscabar per això el seu caràcter representatiu i participatiu.
,
Crec que s'ha fet un esforç molt meritori per
elaborar la reforma deis Estatuts i que hem de
felicitar la Comissió i el seu president, el senyor
Meyers. per haver-la dut dterme satisfactòriament. Em sembla que la millor felicitació serà
aprovar-los com un iot. Scc conscient que es
tracto d'un treball delicat cl"arquitectura institucional que no suporta canvis unilaterals.
Els nostres òrgans col•lectius principals es
mantenen: l'Assemblea (le delegats i el Comitè Director i, encara que la seva composició s'hagi reduit, crec que será suficient per
garantir una representada adequada de territoris i de cultures. Com a president, puc assegurar que treballaré cÓnjuntament no només amb la Secretaria General, sinó també
amb el Bureau, que més que un òrgan directiu nou i reduit, l'han de veure com un factor
de multiplicació per 10 oper 12 de la figura
d'un president que no está segur de poder tenir la mateixa dedicació que ha tingut el meu
antecessor, I"amic Hofmgnn. També desitjo
manifestar que espero poder comptar amb
un vice-president en cada país que sigui el representant ordinari del CMRE i del mateix president.
10. El nostre àmbit assopiatiu no es limita a
l'Europa comunitaria. El CMRE aspira a una
Unió Europea més ampliq que avui aquesta
Assemblea anuncia amb 1a presència de tots
vostès.
Perd el nostre món no acaba en el continent europeu: les nostres ciutats saben mirar
més enllà. Actualment, el planeta és una
suma d"interdepenaències, l'economia s'ha
mundialitzat, la desaparició deis blocs ha enderrocar els murs política-militars i les naves
tecnologies de comunicdció ens fan còmplices de totes les injustícies de iotes les catastrofes. Les ciutats. per la nostra pròpia naturalesa de ralitats obertes a itots els intercanvis,
no poden tancar-se en urt marc geogràfic rígid, per ampli que sigui. Hem d'acceptar una
quota de responsabilitats Mundial. hem d'assumir certs deures de cooperació amb paisos
.1 ciutats menys afortunades que nosaltres, a
vegades p er culpa nostra.
Aspirem a esaevenir interlocutors vàlids i reconeguts de les grans organitzacions internacionals, en primer Iloc de les Nacions Unides,
dels seus organismes com UNESCO. FNUAP,
HABITAT, etc., i dels seub programes, com
PNUD. La Conferència de Río 92 ens va permetre per primera vegada a tes associacions internac onais de ciutats i ems locais, com IULA
FMCU al front, aparèixer cbnjuntament i conquerir un espai propi en IaConferéncia i en la
gestió deis programes que se n'han derivat.
També s'han iniciat experiències de cooperació de ciutats del Nord i del Sud en el marc de
programes finançats pel Banc Mundial.
Aquesta presència inte rn acional ens exigeix
una estreta col laboració, una coordinació
permanent i, si és possible, alguna forma d'unió entre les associacions de ciutats continentals i mundials.
Com a president del Consell de Municipis i
Regions d'Europa. però també com a membre del Comité Executiu de IULA i president. delegat de la Federació Mundial de Ciutats
Unides, és un objectiu al que atribueixo la maxima impo rtància. La nostra prioritat ha de ser
promoure les relacions més estretes entre IULA
i FMCU, les dues organitzacions mundials més
importants de molt, fins arribar a la unificació.
Avui és un objectiu possible. ja que les diferències històriques entre ambdues organitzacions ja no'aenen raó de ser.
L'actitud oberta i el tarannà dialogant dels
presidents de IULA i FMCU, els nostres amics Trigiia i Mauroy, converteixen aquesta tasca
unificadora en quelcom viable i que es pot
escometre immediatament. El CMRE, per la
importòncia decisiva que tenen els municipis
i els ens locals europeus en ambdues organitzacions mundials 1 perquè en cap cas pot dimitir del seu paper de màxim representant de
les associacions europees, té una responsabilitat especial, més gran que qualsevol altre.
en la consecució d'aquesta unió. El món actual ens desafio a unir-nos. Es la nostra aposta
estic segur que la guanyarem.
11. Per acabar. vuil referir-me breument a
una qúestió que estic convençut que és extremadament dolorosa per a tots nosaltres: la
guerra que enfronto els pobles i ciutats del
país que fins fa poques setmanes anomenàvem Iugoslàvia, la destrucció de Dubrovnik, el
suplici que viuen ara mateix Sarajevo i tantes
altres ciutats grans 1 petites.
Estic segur, i crec que tots vostès compartiran aquesta opinió. que el progrés de la humanitat s'ha realitzat mitjançant la cooperació i la creació d'estructures caaa vegada
més àmplies, més complexes, més difersificades. El progrés va unit a l'associació i a I'intercgnvi, a ia Integració de les unitats existents
en unitats majors. Així ha passat de la família
als çlans; després es van constituir pobles i
ciutats, paisos i nacions.
Ara estem realitzant aquest gran projecte
que és la Unió Europea. La creació d'una associació major no significa en cap cas la desaparició de les unitats que la formen. A
Europa existeixen les famílies, els pobles, les
ciutats, les regions. els paisos i les nacions.
Creiem que la millor garantia per al progrés
de tots ells i per a lo seva convivència és la
Unió Europea. En canvi. la ruptura dels vincles
associatius superiors, si no són substítuits per
uns altres. esdevenen un perd) pera cada un i
una amenaça per atots.
Actualment, la gent 1 les ciutats de I'ex-lugoslàvia desafíen !a nostra raó i ataquen el
nostre cor. El discurs associatiu 1 lo solidaritat,
I"ajut humanitari, han estat ja les nostres respostes Però no n'hi ha prou.
Cal que trobem altres formes a intervenció
que contribueixin a aturar la guerra, a ailar
els més agressius r a protegir els més dèbils.
Una iniciativa que proposo aquí es la constitució immediata d'una aeiegació d'alcaldes i
de representants ae municipis i regions i que
visitem properament Sarajevo. Zagreb i Belgrad amo un missatge ae pau
Praga, 1 d'octubre ce 1992
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4198
Title
A name given to the resource
Discurs del President de la CMRE a l'Assemblea de Praga
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Concessió de drets polítics en l'àmbit local i comunitari, voluntat de reequilibri territorial i redistribució social.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Praga
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Euroregió
Relacions Internacionals
Cooperativisme
Associacionisme
Ciutats
Acció política
Territoris
CMRE
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-10-01
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1310/19930306d_00536.pdf
e285883d3234d7860ab7efa5a7cf7b53
PDF Text
Text
6f 3/93/natz-Za.
(x ^UU,14 . LCLxArtr,ia
k,J-uu
á.^c^. 5/i‘u
Cc
NOTAS PARA INTERVENCION
A FIRENZE. 6 DE MARC
El planeta es hoy una sumi de interdependencias, la
economía se ha mundializadb y la desaparición de los
bloques ha derribado los
murs
político—militares creando
una nueva situación a la que debemos adaptarnos.
Ante el fin de un mundo dividido en bloques, en el que se
abren nuevos márgenes de Libertad para la actuación
internacional de las ciudades y de otros actores públicos
y privados, además de los estados, hay que fortalecer la
cooperación descentralizada entre municipios, mediante
planes de actuación que respondan a las necesidades de las
respectivas poblaciones.
El viejo concepto de que la relaciones internacionales
son exclusivamente las que establecen los Estados entre
sí, a través de órganos esta ales para el ejercicio de la
política exterior, está
siendo superada. Hoy las
relaciones internacionales son cada vez más
transnacionales y todo tipa de agentes intermedios se
puede decir que hacen politip internacional directamente,
mientras que los gobiernos locales y regionales tienen ya
�un margen de respuesta cr ciente ante el volumen de
demandas que reciben.
El mundo, y más concretament e Europa, está inmerso en un
acelerado proceso de cambios que obliga a reconsiderar los
esquemas tradicionales.
Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de
Europa quiero enfatizar
el compromiso de nuestra
organización con la Unión Europea que se basa
fundamentalmente en nuest ra cultura específica, en
nuestros intereses propios, en nuestros proyectos de
futuro como gobiernos locales, como ciudades y regiones.
Todo ello lo podemos si tetizar en una palabra:
subsidiaridad. O, para muchas de nosotros: federalismo.
Pensamos en una Europa ftderal, con instituciones
comunitarias representativa y fuertes que asuman las
competencias que nos permitan a cada uno de nosotros
ejercer mejor las nuestras.
El principio de subsidiariáad no lo utilizamos contra
Europa, sino a favor de
uropa, La unión europea
progresará y se consolidará Si los ciudadanos, desde los
municipios y las regiones, se sienten partícipes del
�proyecto europeo. La princial urgencia de la situación
actual es la construcción de la ciudadanía europea.
Ahora bien, lo más importante es ir definiendo nuestras
posiciones básicas en relación a la construcción de una
Europa federal, descentralizada y, sobre todo, solidaria.
Quisiera destacar algunos aspectos del actual proceso de
unión europea que nos in eresan a todos nosotros,
municipios y regiones, especialmente. Tanto a los que
pertenecemos a la C.E. como a los que aún no se han
incorporado a ésta. Me refiero al esbozo de ciudadanía
europea que significa la concesión de derechos políticos
en el ámbito local y comunitario a todos los que posean la
nacionalidad de un país de 1
C.E.
Pero, déjenme que les recurde nuestra posición sobre
aquello que en el tratado de Maastricht nos concierne más
directamente, el Comité de las Regiones, y cual es la
situación actual al respecto.
El Art. 198 A del Tratado esitablece que el Comité de las
Regiones es un "Comité de clrácter consultivo compuesto
por representantes de los e tes regionales y locales".
Pretender la exclusión de lcs municipios y de los otros
entes locales en favor única
nte de las regiones se opone
�a la letra y al espíritu dell tratado, nos lleva a un
conflicto que puede paraliza
Comité y, en cualquier caso,
la constitución del propio
os debilita a todos.
El reconocimiento de un solo nivel territorial atenta al
principio de subsidiaridad y me parece impensable que
pudiera darse un paso atrás respecto, por ejemplo, a la
composición del actual
onsejo
Consultivo.
¿Cómo arraigaríamos las insti tuciones comunitarias, si se
excluye el único organismo
al que pueden acceder -con
funciones estrictamente de c c > nsulta- los representantes
más inmediatos de los ciuda danos? Los municipios, los
entes locales, las ciudades,
estaremos en el Comité de
Regiones. Y estoy seguro que tendremos en él una posición
conforme a nuestra auténtica
epresentatividad.
Pero nuestro mundo no termina en el continente europeo,
nuestras ciudades saben mirar más allá. Las ciudades, por
su propia naturaleza de reallidades abiertas a todos los
intercambios, no pueden encerrarse en un marco geográfico
rígido, por amplio que éste sepa. Debemos aceptar una cuota
de responsabilid mundial, delemos asumir ciertos deberes
de cooperación con países y ciudades más desafortunados
�que nosotros; incluso a vec s más desafortunados a causa
de nosotros.
Por ello aspiramos a ser interlocutores válidos y
reconocidos de las grandes organizaciones internacionales.
En primer lugar de las NacioAes Unidas, de sus organismos
el FNUAP, HABITAT, etc, y
especializados como la UNESC
de sus programas como el PNtJD. La Conferencia de Rio 92
vez a las Asociaciones
nos permitió por primera
Internacionales de ciudades y entes locales, con IULA y
FMCU
al frente, aparecer conjuntamente y ocupar un espacio
propio en la Conferencia y en la gestión de los programas
que de ésta se han derivado.
También se han iniciado experiencias de cooperación de
ciudades del Norte y del Star en el marco de programas
financiados por el Banco
Mundial. Esta presencia
internacional nos exige una estrecha colaboración, una
coordinación permanente y, si f es posible, alguna forma de
unión entre las asociaciones de ciudades, tanto
continentales como mundiales.
Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de
Europa, pero también como miembro del Comité Ejecutivo de
IULA y Presidente-delegado
e la Federación Mundial de
5
�Ciudades Unidas, éste es un objetivo al que atribuyo la
máxima importancia. Nuestra prioridad debe ser promover
las más estrechas relacione d entre IULA y FMCU, las dos
organizaciones mundiales, clon mucho, más importantes,
hasta llegar a la unificación.
Hoy es un objetivo posible puesto que las diferencias
históricas entre ambas organizaciones ya no tienen razón
de ser. La actitud abierta y el talante dialogante de los
presidentes de IULA y FMCU nuestros amigos Triglia y
Sampaio, convierten esta tarda unificadora en algo viable
y que se puede emprender inmOdiatamente. El CMRE, por la
importancia decisiva que tienen los municipios y entes
locales europeos en ambas
rganizaciones mundiales, y
porque en ningún caso puede dimitir de su papel de máximo
representante de las asoci ciones europeas, tiene una
responsabilidad especial, mOior que la de cualquier otra
entidad, en la consecución dd esta unión. El mundo actual
nos invita a unirnos. Es nue tra apuesta, y estoy seguro
que vamos a ganarla.
Debemos impulsar, asumir y gestionar directamente
iniciativas de cooperació norte-sur y este-oeste,
teniendo en cuenta que las polí ticas en el primer y en el
segundo caso han de ser diJferentes y adaptadas a su
�diversa realidad económica y social.
Esto requiere:
- Agrupar esfuerzos entre ciudades para iniciativas más
ambiciosas,
lara división de las
con una
responsabilidades para sacar más provecho de nuestros
limitados recursos.
- Distinguir entre la cooperación clásica -acciones
programables a medio y largo plazo, incluso en materia de
presupuesto- y acciones de rgencia o emergencia que no
podemos prever, pero que obligan y nos obligarán cada vez
más a actuar sin espera.
En este último caso cada vez más las peticiones entre
ciudades aumentarán. Dado Ilue las ciudades no pueden
asignar a la cooperación grandes presupuestos, hará falta
que se doten de estructuras mínimas de acción, capaces de
hacer algo diferente de
l a' s grandes
organizaciones
internacionales: activar la movilización y sensibilización
ciudadana,
En el campo de la cooperació* programable y de urgencia,
las ciudades son los interme iarios más idóneos entre la
7
�población, las organizaciones no gubernamentales y los
organismos internacionales.
debemos solucionar cómo las
instituciones estatales con sus programas de cooperación,
normalmente sobrecargados organizativa y financieramente,
aceptan esta nueva situaciói y entienden la ventaja que
pueden sacar al potenciar el papel de las ciudades y
regiones en la cooperación y las relaciones
transnacionales en general. Nos corresponde a los poc.eres
locales hacer una labor pedagógica hacia nuestros
gobiernos.
Hace ya algún tiempo que en arcelona hemos aceptado estos
nuevos retos y hemos destin do esfuerzos y dedicación al
campo de la cooperación in ernacional. Lo hemos hecho
dentro de nuestras posibiliddes, no siempre suficientes,
pero con una voluntad cl ra de ejercer una acción
constante y efectiva por medio de diferentes instrumentos.
Barcelona realiza directa;nente asistencia técnica y
formación de recursos humano por medio del asesoramiento
en proyectos, organizació
de seminarios y jornadas
técnicas, recibiendo becarios y organizando visitas de
responsables políticos y técnicos de un gran número de
administraciones locales
e los países de la Europa
Central y Oriental, de la región mediterránea y de
�América Latina.
Para ello nuestra ciudad se ha dotado de un instrumento
especialmente útil para canlizar estos esfuerzos en el
campo de la cooperación técnica al crear una sociedad,
Tecnologías Urbanas de Bar celona,
S. A. (TUBSA), que
agrupa a diversas empres s municipales y privadas
especializadas en diferent es campos de la ingeniería
urbana, y que permite tra nsferir de manera ágil la
tecnología urbana experimentada en la ciudad de Barcelona
a otras administraciones públicas.
Se está colaborando con las c iudades de Sao Paulo y México
D.F. en materias de Reforma Administrativa y de mejora del
paisaje urbano; con San Petersburgo en el diseño de la red
de distribución de alimentos y en el Plan municipal de
desarrollo turístico; con
ga en el asesoramiento de su
planificación estratégica; cjn Varsovia en la realización
del Catastro; con Tánger, Lu4nda y Maputo en el diseño de
la política de tratamiento de los residuos urbanos.
Creemos que el concepto de co peración debe ir íntimamente
ligado al de solidaridad, p r lo que Barcelona también
realiza acciones específicas
este campo. Así, además de
�prestar apoyo económico a numerosas ONG's para la
realización de proyectos para el desarrollo, hemos
'Barcelona Solidaridad", que
instituido el premio anual
este año celebrará la ter era edición, y que premia
iniciativas en favor de la inifancia en el Tercer Mundo.
Y procuramos también generar los recursos que nos permitan
tener capacidad de respuesta en situaciones excepcionales
o de crisis, como son
los
dos convoyes de ayuda
humanitaria enviados rec'entemente a Sarajevo, la
colaboración en la Campañ por la Paz en el Sahara
Occidental o la ayuda en
la
financiación de autobuses
abana.
urbanos para la ciudad de La
Finalmente, y como consta ein la declaración entre las
ciudades de Rio de Janeiro y Barcelona que en el curso del
año 92 han sido capitales lel mundo con ocasión de la
Conferencia de Naciones Unidas sobre Medio Ambiente y
Desarrollo y la celebración de los Juegos Olímpicos,
quiero recordarles que el prTgreso de la humanidad se ha
realizado siempre mediante la cooperación, a través de la
creación de estructuras cada vez más amplias, más
complejas, más diversificadls.
El progreso va unido siemipre a la asociación y al
10
�intercambio, a la integraci n de las unidades existentes
en unidades mayores. Las ciudades construyen los vínculos
más inmediatos y más abiertos por la base, generan la
cultura del civismo que inegra lo más propio, lo que
identifica a cada uno con lo más abierto y universal.
Por eso, hoy, civismo y univ rsalïsmo son las dos caras de
una misma realidad. Un solo Tundo unido por los lazos que
las ciudades tejen entr ellas. El mundo de los
ciudadanos.
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4216
Title
A name given to the resource
Conferència Internacional de Cooperació Regional i Municipal / Acte de cloenda
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Europa federal. Civisme i federalisme.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Florència, Itàlia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Globalització
Liberalisme
Cooperativisme
Municipis
Relacions Internacionals
Territoris
Acció política
CMRE
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1314/19930316d_00540.pdf
8fa10d522aeac5baa20eb7928227c78d
PDF Text
Text
COMUNICACIO DEL SR. PASQUAL MARAGALL,
PRESIDENT DEL CONSELL DE MUNICIPIS I
REGIONS D'EURO'A.
Estrasburg, 16 de març de 1993
(Sessió Plenària de la CPLRE)
�-
tt,
Señora Secretaria General, Señor Presidente de la
Conferencia, distinguidos amigos,
Es para mí un honor dirigirme al Consejo de Europa, que
fue la primera institucióli europea que reconoció un papel
Os'
jv
a los poderes locales y regionales, con la creación en
1957 de la Conferencia Permanente de Poderes Locales y
Regionales de Europa.
Hoy, más de 150.000 municipios y más de 1.000 regiones y
administraciones intdrmedias trabajamos por la
construcción europea en el marco de la CPLRE.
Como ustedes ya saben, u o de los objetivos prioritarios
del Consejo de Municipiols y Regiones de Europa ha sido
siempre la creación, en el seno de las instituciones
europeas, de organismos representativos de las diversas
administraciones territoriales y con capacidad de
incidencia en ellas.
En nuestra larga convivencia, desde 1957, también hemos
expresado en algunas ocasiones divergencias con los
órganos del Consejo de Europa, pero siempre con un
espíritu abierto y colabonador.
�El Consejo de Municipi.os y Regiones de Europa ha
manifestado en numerosas ocasiones que el Consejo de
Europa y en particular su Conferencia Permanente de
Poderes Locales y Reg4onales representan un foro
irreemplazable de diálogo para la construcción de la Gran
Europa, especialmente para los Estados que no son
miembros, o que aún no lo son, o que incluso no lo podrán
ser, de la Comunidad Europea.
Por su parte, el Conseja de Europa siempre ha estado
asociado a las grandes manifestaciones del CMRE. El
Secretario General del Consejo de Europa ha sido invitado
.egularmente a intervenir en nuestros grandes congresos,
por ejemplo`2,:9 en los Estados Generales que este año se
realizarán del 20 al 23 de octubre, precisamente en
Estrasburgo, a invitación de su alcaldesa, nuestra amiga
Catherine Trautmann.
Quiero aprovechar esta Ocasión para manifestar a la
Secretaria General del Consejo de Europa, Sra. Lalumière,
nuestro deseo de que acep te dirigirse a los casi 3.000
electos locales y regio Hales de toda Europa que se
reunirán en esta asamblea bajo el lema "La Europa de los
�ciudadanos".
Precisamente con ocasión de nuestros últimos Estados
Generales, celebrados e i Lisboa, el CMRE una
declaración diciendo que!"El Consejo de Europa debe
convertirse en el principal foro de diálogo y de
cooperación entre la Europa central y oriental y la Europa
esta tarea la importancia de
occidental", subrayando par
la Conferencia Permanente de Poderes Locales y Regionales
de Europa.
Creo sinceramente que nadie, en la actualidad, discute
este hecho y que el Consejo de Europa cuenta con la plena
confianza de los Estados de la Europa Central y Oriental,
como la institución más capaz para reunir al conjunto de
los Estados democráticos en torno al proyecto de la Gran
Europa. La adhesión a las c nclusiones auspiciadas por el
q i
Consejo de Europa puede fac litar enormemente el proceso
i
de/larmonización jurïdicaydlo modernización en definitiva,
de los países de esa área.
A la vez,
el Consejo de Europa tampoco olvida su
dedicación hacia
el
Sur
en particular
hacia
el
Mediterráneo, como lo demue stra nuestra próxima cita en
3
�3 g, Conferencia de Regiones
Taormina en el marco de
Mediterráneas.
Como Presidente del CMRE y como Alcalde quiero hacer
referencia a la Carta 4e la Autonomía Local, como
expresión de la profundizaOión de la democracia. No puedo
olvidar a todos los grandes municipalistas que la hicieron
posible y en especial al q e fuera alcalde de Charleroi,
Lucien Harmegnies.
Convencer a los Estados de que la reafirmación de la
democracia necesita municipios y regiones con poder
político y financiero fue una tarea ardua.
Pero nosotros sabemos lo que queremos y los esfuerzos que
debemos desarrollar, y lo estamos consiguiendo. Quiero
animar desde aquí al Vicep*esidente del CMRE y amigo Van
Cauwenberghe a continuar su labor vigilante por el
cump limiento y ratificaciónde la Carta.
El artículo 4, párrafo 3 de la Carta de la Autonomía Local
dice: "El ejercicio de lat responsabilidades públicas
debe, de forma general, implicar preferentemente a las
autoridades más cercanas a los ciudadanos".
4
�Este texto sienta las bases, con exactitud, del principio,
tan preciado para nosotros, de la subsidiariedad (o
proximidad del poder).
La política es subsidiaria de la sociedad, es decir, no
debe intervenir cuando la saciedad resuelve por ella misma
sus problemas. Y dentro de la política, la comunidad
autónoma, la región, o e1. estado federado, no deben
intervenir cuando al municipio u otra institución local
puedan resolver los problemas por sí mismos.
Siguiendo este principio, ta poco los gobiernos federales,
o estatales en su caso, q la Nación-Estado, deberían
intervenir en la solución
4.
cuestiones supramunicipales
que las regiones, por sí mismas, puedan solventar.
Y aún, en lo alto de la escila europea, las instituciones
comunitarias deberían dejar a los estados todo aquello que
sea posible que éstos resuelvan según sus leyes,
tradiciones y cultura, sin Perder de vista, naturalmente,
el objetivo de la eficacia que justifica la cesión de
ti
competencias a la Comunidad.
�Esta es la sustancia del principio de subsidiariedad. Sus
fuentes legales son: la Carta Europea de Autonomía Local,
ratificada por un gran núméro de estados, y el Tratado de
g .a0o1.á4
.som
Maastricht 4nismo, que confiamos que entre
en vigor en el curso de 1991,
!:^,,, ►c omlx J ll_.ü t
Ct.
c^‘ ¿-4,3 1. -(•t ' (t
ct^ ¿4
5
t'^ C ^^t- L-k`> f t.2 ¿el_
t
que también la declaración
No puedo dejar de mencionan
de Maastricht, en su artículo 198, fundamenta el papel de
los territorios no estatales o no federales en la
construcción europea en él seno del Comité/Regiones,
otorgándole#, de momento, una función consultiva.
He expresado en más de
una ocasión cuál es, a mi modo de
ver y como presidente del C nsejo de Municipios y Regiones
de Europa, la estrategia a seguir. Y esta
no es otra que
la de posponer hasta 1996 ( año de la revisión del Tratado
de Maastricht) la definitiva configuración del Comité de
Regiones y Poderes Locales y hacer juntos, regiones y
ciudades,
a través del diálogo, el camino hasta esa fecha.
La forma actual del Comi té deiRegiones no debe
considerada definitiva
ser
y la representación y la
participación de los poderes regionales y locales en éste
deberá dilucidarse en el seio
como foro
del comité mismo, concebido
paritario de encuentro de aquí al 96.
�El Consejo de Municipios y Regiones de Europa no sólo está
dispuesto al diálogo, sin0 que ha puesto las bases para
que este diálogo fructifique. Con el presidente y los
vicepresidentes de la Asociación de Regiones de Europa, se
han iniciado conversaciones encaminadas a formular
propuestas para la futura composición del Comité de las
Regiones. Es una lástimarque_hoy_no puedan estar aquí
entre nosotros
\ji, \ ,
__L'u-1----j
¿(
L^
4
v ., ‘,,141G1,¿C», ,
Desde ahora, y hasta 1996, 'dialogarán ciudades y regiones,
entre ellas y con los estados y las instituciones
comunitarias, para establecer el ritmo de crecimiento y
fijar más claramente el apel europeo de
los poderes
territoriales.
En todo caso, el paso que e ha dado es trascendental: la
nueva Constitución europea reconoce a los poderes
regionales y locales como elementos estructurales y
estructurantes
del sister9a político.
Pero ya hemos visto que, en la práctica, los escenarios
trilaterales o multilaterales se van a ir imponiendo. Y
ello, significa varias cosas. Significa que caminamos hacia
un concepto sustantivo y generalizado de subsidiariedad:
�16/0j . '42 09:08
'$4027453
GAB.REL.TERRITU.
más allá del gobierno inmediatamente inferior existe una
realidad que el gobierno superior no puede ignorar, aunque
sobre ella no puede actuar si no es de acuerdo con el
gobierno inferior.
Significa también que crece cpn fuerza el principio de
igual dignidad de todos los niveles de gobierno.
Significa, por último, que los ciudadanos pueden reclamar
a sus representantes, en nombre de esa misma dignidad, que
no se edifique ningún nivel administrativo ni se preste
servicio público alguno que rho se justifique ante la
sociedad como imprescindible.
Desde esta perspectiva puede reinterpretarse la crisis
europea de las relaciones entre sociedad y política, o
entre ciudadanos y políticos: las cosas no siempre se
están haciendo al nivel de proximidad que los ciudadanos
perciben como posible y deseable.
Por eso propongo que el principio de la subsidiariedad se
llame también de la proximidad. Esa es la auténtica
cuestión en juego.
Es precisamente en relación a este principio de proximidad
que debemos entender la refor iMa de la CPLRE, que hoy
8
Z
010
�abordamos en esta sesión plenaria. Bengt Mollstedt como
Presidente, el buró y ..a comisión permanente han
desarrollado una intensa labor en estos meses, con el
respaldo del CMRE y del ARE.
Todos estamos de acuerdo en la necesidad de una CPLRE
fuerte, eficaz y con
credib'lidad.
La reforma significará unamejor definición del papel de
la Cámara, distinguiéndolo del de las Asociaciones
nacionales y europeas de poderes locales y regionales. Su
misión será la representación colectiva oficial de
municipios y regiones d 4 la Europa de los 26, y la
garantía de su compromiso ccbn el Consejo de Europa.
La reforma del estatuto del Consejo de Europa prevista en
la Conferencia de Jefes de Estado y de Gobierno, que
celebrará en Viena,
es una
ocasión inmejorable
para dotar
a la CPLRE de un estatuto leno como uno de los
principales del Consejo
se
órganos
de Europa, junto al Comité de
Ministros y la Asamblea Parlamentaria.
Pero la reforma no debe hacese en
detrimento de
la unidad
de la CPLRE. Su funcionamieliito en dos secciones, una para
1 9
�los poderes regionales y la otra para los locales,
facilitará nuestro trabajo y, sin duda, lo mejorará. La
existencia del bureau y la comisión permanente integrada
por miembros de ambas secciones, garantizando la igual
dignidad de todos los niveles de las entidades
territoriales, legitimará ¡todas las propuestas que se
eleven al Comité de Ministros.
Como Presidente del Consejo l de Municipios y Regiones de
Europa quiero reiterar ante esta Sesión Plenaria el
compromiso de nuestra organización con esta reforma y
nuestra posición dialogante tiara la consecución de nuestro
objetivo fundamental, el reforzamiento de la Conferencia.
Permítanme finalmente abordar algunas cuestiones de
interés más general y a las que somos especialmente
sensibles en tanto que ciudaclanos.
En primer lugar, el martiio de Sarajevo y de otras
ciudades de Bosnia y de l ex-Yugoslavia. Durante los
JJ.00. de Barcelona pude reunir al Alcalde de Sarajevo y
de Zagreb y Dubronik, y hubiera deseado la presencia
también de la Alcaldesa deiBelgrado. El 26 de julio el
Alcalde de Sarajevo nos conmovió a todos, a las varias
�decenas de Alcaldes preseftes en el Saló de Cent del
Ayuntamiento de Barcelona, con su llamamiento a la
solidaridad. Creo que hemos cumplido. En el terreno
humanitario hemos enviado convoyes de alimentos,
medicamentos, etc. Pero noj es suficiente. En Praga la
Asamblea de delegados del WIR.E acordó enviar delegaciones
de Alcaldes 1 0 sumarse a prolluestas de este tipo. Creo que
debemos por lo tanto apoyar con todas nuestras fuerzas la
magnífica iniciativa de la Alcaldesa de Strasbourg de
Sarajevo los próximDs días 4 y 1 de abril
• -..a • 4
_. •
q. !
paos,
)
cGnasuin
_,^.^.,
1
En segundo lugar, deseo enfatizar algo a lo que todos
ustedes son muy sensibles:jlas ciudades y las regiones
europeas no podemos encerrarnos en nuestro mundo, en
Europa. Seríamos cómplices de las miserias y de las
tragedias del resto del mun3.o, si nos desentendiéramos de
ellas. Junto al Alcalde de Rio de Janeiro hemos hecho un
llamamiento a las ciudades para que actuen en la vida
internacional y que para, ello unan sus esfuerzos y
unifiquen sus organizaciones. La ciudad del medio ambiente
y el desarrollo y la ciudad del deporte y la amistad, Rio
y Barcelona, se han dirigido a las Naciones Unidas para
que nos reconozcan como ifnterlocutores y próximamente
11
�. , 1b44rS 42 U`J:11
'(a 4 U Z / 4 0 S
4
uAli KEL. lEKKi lU.
r
sis recibidos por el Sec etario General Sr. Butros
Gali con este objetivo. Lo haremos acompañados por los
presidentes de IULA y de la FM U, con los amigos Triglia y
Sampaio . Ustedes ya saben qur el CMRE y su Presidente
apuestan fuertemente por la unión de las dos principales
organizaciones de poderes locales del mundo.
Somos conscientes, sin embarga, que en nuestras ciudades
existen hoy también los probliemas del
tercer
mundo;, la
marginación y el miedo, la pobreza y la violencia. Por
esto reclamamos un compromiso
cce
los organismos europeos y
de los Estados con los problemas de las ciudades, que no
son exclusivamente nuestros, sino del conjunto de nuestras
sociedades. Pero este compromiso no corresponde
exclusivamente a las ïnstïtucicnes públicas, también debe
ser asumido por los agentes económicos, sociales y
profesionales. Por ello estamos preparando una Conferencia
de Eurociudades y Euroempresas que nos permita alcanzar
acuerdos y definir obligaciones mutuas sobre calidad de
vida, medio ambiente, comunicac&ón, etc.
Por último, deseo terminar esta intervención con una
confesión sobre los valores ïntimos que nos mueven a
actuar. Y deseo hacerlo traduciendo libremente a Havel:
12
01 4
�16/03.:42 09:12
V4027453
GAB.R L.TERRITO .
todos tenemos varias pertenencias, desde nuestra casa al
mundo. Somos de una ciudad, dei un país, de una nación,
somos europeos. Pero Havel dic
que la pertenencia que
pone en primer lugar es u----ue-irlo, su
municipio. Una pertenencia que nos da identidad gJque nos
abre a todos. Esta pertenencia constituye el civismo, la
cultura política más propiade Europa. El amigo y
presidente Havel ha sido invit
o a inaugurar nuestros
Estados Generales. Les invito a todos ustedes a participar
en esa
magna reunión del civismo que tendrá lugar en
octubre próximo aquí mismo, en Estrasburgo.
13
1015
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4220
Title
A name given to the resource
Sessió Plenària de la CPPLRE / Discurs del President del CMRE
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Els governs no haurien d'intervenir en la solució de qüestions supra-municipals que les regions per elles mateixes puguin solucionar. Carta Europea Autonomia Local: art.4. Tractat Maastricht: art. 198.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palais de l'Europe, Estrasburg
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ciutats
CMRE
Municipis
Relacions Internacionals
Unió Europea
Administració local
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1352/19930930d_00585.pdf
2777852cd31ffcbf0d71163693de4179
PDF Text
Text
Conferencia de Premsa de presentació dels Estats Generals
D:a
Hora.
L:oc
Irrerv:rdran'
duous U de setembre
11:00 hores.
Salo Albert Londres de Ptess Cluo de França
11 avenue d'lena 75116 Paris.
Pasqual Maregen, ?resident del CMRE,
Jacques Chaban•Delmas, President de I'Assoclació Francesa del CMR ,
Catherine 1rautman, Alcaldessa d'Estrasourg
�Mesdames et Messieurs:
Bonjour
Cette Conferénce de Presse a comme but vous présenter
les Manes Etats Généraux des Communes et Régions
d'Europe, qui vont se dérouldr à Strasbourg, ville symbolq_
de l'Europe, du 20 au 23 Octobre 1993.
Les États Généraux du Conseil des Communes et
Régions de l'Europe constituent le plus grand
rassemblement d'élus Locaux et Régionaux, et je veux
remercier trés particulièrement notre Section Française,
presidée par M. Chaban Debas et la ville de Strasbourg,
dont le Maire, Mme. Trautniann, est avec nous, d'avoir
volu les organiser et
Autre, les 2.000 élus que participéront à nos travaux, nos
Etats Généraux seront honorés par la présence des plus
hautes autorités françaises et européenes.
M. Egon Klepsch, Président du Parlement Européen;
Mme. Catherine Lalumière, Secrétaire General du
Conseil de Wurope, M. 1Daniel Hoeffel, Ministre
Delegué à l'Aménagemeiit du Territoire et aux
Collectivités Locales du bouvernement français et
Monsieur Edouard Balladur¡ Premier Ministre français,
ont dejà confirmé leur participation.
�Et nous
espérons que le Président Mitterrand et aussi M.
Delors, Président de la Comission des Communautés
Européenes puissent aussi hdnorer notre Assamblée avec
leur présence.
^
Le débats, comme il est tradition de nos Etats Généraux,
on avis
seront ouverts par un "Grand témoin", aMon
exceptionnel, M. Bronislaw Geremek, membre fondateur
de Solidarnosc et de la Diète polonaise.
Comme vous le ve rrez dans , le programme qui est dans
vos dossiers presse, deux grands thèmes de travail feront
l'object de deux Commissions se réunissant chacune en
trois ateliers de travail.
Le prem ier thème t^e travail sera consacré _ à
,w.
.
.
.
.
.
>^
.
ón^le
coo; ^ération ^ntermun^cip^le r et s ^nter^égi
..:^un0/ Il s'agira de montrer comment les collectivités
locales et régionales participent concrètement à
l'amélioration des conditions de vie des citoyens, à la
construction européenne et à'1'établissement de nouvelles
relations avec le reste du monde et en particulier avec le
____
sud.---
.s _...,,^
Un pr4rier atelier traitera ; de cette coopération dont
l'objectif est d'améliorer 1* _ gestion_: des _collectivités
territoriales au service des citoyens. Seront examinées
dans cet atelier les différentes formes de coopération
intercommunale ou interrégipnale mises en oeuvre dans
les différents pays.
- ^- tck2v^
— ^ ^c^), (ut.{
Un deuxime atelier analysera le role de ces coopérations
dans le renforcement de l'Pnion européene et de la
solidarité. Les réseaux, les échanges d'experience et de
savoir-faire existant entre les collectivités territoriales
feront l'objet de présentations particulières. Le
(r
�programme ECOS, destiné a favoriser la cooperation
entre l'Europe Occidentale et l'Europe Centrale et
Orientale sera également présenté.
Un trois éme atelier portera sur les (etons de solidaritY'
menées par des collectivités territoriales européennes en
_
ti,óu4.1s,Pan .4.0ud`.
®
Le . déuxiéïne théme de travgil , traité par la deuxième
de 1'Europeo'
Commission portera sur 1:1,^:...^
sociale et le rOl.e des eollectivités territoriales dans sa:-mi e ^n oeuvre, Il s'agira d'étudier, à travers trois
ateliers:
- les responsabilités et les initiatives des collectivités
territoriales dans le domaine social (en direction des
jeunes, des personnes ágées, etc).
- L,e role des collectivités territoriales dans la lutte contre
1~,
tusón comme par exemple les initiatives prises
dans certains pays par l'établissement d'un revenu
minimum, par l'adoption de polítiques de formation dans
certains secteurs en recorversion,...
- la place des collectivités tIrritoriales dans la mise en
oeuvre
de 1'espáce
social- euro ée et la contribution
des
..3
^onds structurels communautaires au développement et à
l'amélioration
de l'emploi.
3
^,.L.,---^ -^
Il s'agira là d'examiner omment les collectivités
territoriales pourront devenir de véritables acteurs de la
realisation e cet espa - ocia e eva uer action des
fonds structurels et leur iMpact sur les collectivités
territoriales, compte tenu du Snouvel objectif de cohésion
économique et sociale réaffirmé avec force au niveau
communautaire.
I
(,(A)
^ï1
^
etb3
`1
S ^
^^ ^ (4-e44"1" " ^'^ -
,
�_--Tous
ces thèmes seront encadrès par le rapport politique
( sur l'état de l'Union Européenne.
A quelques jours de l'entrée en vigueur du 'Traitè de
Maastrich et de la réunion du Conseil Européen
extraordinaire de Bruxelles, nous, 1'organisatiorr la plus
représentative de l'Europe des citoyensóuvrirons un
a
rríedébat
politique sur la construction européenne et le
role des collectivités territoriales dans ce processus.
Il est de la responsabilité des Elus locaux et régionaux de
réaffirmer que la réalisation de l'Union Européenne,
f 1 • oliti • uement unie forte et • acifi e ue, est $ lus e ue
J jamais urgente et indispensable, et qu'elle ne pourra se
faire sans les collectivités locales et régionales, qui sont
le niveau d'administration le plus proche des citoyens.
1
Cette conviction, qui est au coeur du principe /de
subsidiarité, fonde l'ensemble de la démarche de notre
Organisation, qui rassemble aujourd'hui prés de 100.000
collectivités territoriales sur tout le territoire européen,
auxque es se joignent progre sivement nos collègues de
l'Europe centrale et orientale,i au fur et a mesure de leurs
élections locales libres.
Nos debats politiques nous permettrons de faire le point
sur 1'Etat de l'Union et de tracer les perspectives de
l'Europe que nous voulons.
13 -
Une Europe que, dans uln contexte fédéral, doit
approfondir ad principe de subsidiarité ou proximité et
que doit assurer Pégale dignité des differents niveaux de
competences : local, regiona.l, rrràtional et europeen.
•
-ti nG ^
iv`YIn(:vi
t^,
_
^^j,L^
( R. ^ -
_
"._ ^ ^-,(,a
Llr^ e,ti„AL
^^
�Une Europe que doit assureir sa democratisation dans le
cadre de sa future constitution
Une Europe que doit renforcer son eficacité s an s
renoncer à son élargissement.
Une Europe que doit travailler pour la cóhésion
économique et sociale et lutter contre l'exclusion et le
racisme.
Et,
enfin, une Europe solida re que prenne en compte le
cadre mondial.
Voilà quelques des objectifs politics que nous debattrons
à Strasbourg pour contribuer à la construction de
l'Europe que nous voulons, cglle de la citoyenneté.
Je vous invite à suivre nos travaux, du 20 au 23 octobre
et j'espère vous revoir à la Conference de Présse que
vous presentera nos conclusions.
Merci de votre attention.
^
;(,^
^ ^,^, ^
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4258
Title
A name given to the resource
Presentació dels XIX Estats Generals de la CMRE / Conferència de premsa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Press Club de France, Paris
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Unió Europea
Territoris
Acció política
CMRE
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1360/19931020d_00594.pdf
18725a3e0083a532c9d415e66f90110c
PDF Text
Text
XIX ESTADOS GENERALES DE LOS MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA
Estrasburgo, 20-23 octubre de 1993.
Discurso inaugural del Presidente del CMRE, Excmo. Sr. Pasqual
Maragal1
SEÑOR PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA, SEÑORA ALCALDESA DE
ESTRASBURGO, SRA. VICE-PRESIDENTA DEL PARLAMENTO EUROPEO, SEÑOR
MINISTRO, SEÑORES EMBAJADORES, SEÑOR PREFECTO, SEÑOR SENADOR,
SEÑORES DIPUTADOS, SEÑORES CONSEJEROS GENERALES Y REGIONALES,
SEÑORA SECRETARIA GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES, ESTIMADOS COLEGAS,
ESTIMADOS AMIGOS,
ESTOS SON LOS PRIMEROS ESTADOS GENERALES QUE TENGO EL HONOR DE
PRESIDIR. SÉ QUE CONSTITUYEN EL MOMENTO CUMBRE DE REFLEXIÓN Y
ENRIQUECIMIENTO DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, Y
SÉ, TAMBIÉN, EL ENORME ESFUERZO DE ORGANIZACIÓN QUE CONLLEVAN.
CREO QUE LA LABOR DESARROLLADA POR NUESTRA SECCIÓN FRANCESA,
ENCABEZADA POR SU PRESIDENTE, ! SR. CHABAN DELMAS, HA SIDO
1
EXTRAORDINARIA, ASÍ COMO LO HAN SIDO LOS ESFUERZOS DE TODAS
NUESTRAS SECCIONES Y CIUDADES QUE HAN HECHO POSIBLE QUE NUESTRO
ENCUENTRO HAYA LLEGADO A SU DECIMONOVENA EDICIÓN.
GRACIAS, PUES, A TODOS USTEDES, MIEMBROS DE LOS ÓRGANOS
DIRECTIVOS Y DEL SECRETARIADO1DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y
REGIONES DE EUROPA, DELEGADOS, PARTICIPANTES Y COLABORADORES.
LA REUNIFICACIÓN DE EUROPA
NUESTRA ANTERIOR REUNIÓN SE CELEBRÓ EN OCTUBRE DE 1990 EN LISBOA,
�CUYO ALCALDE, JORGE SAMPAIO, PRESIDENTE DE EUROCIUDADES Y DE LA
FEDERACIÓN MUNDIAL DE CIUDADES UNiDAS, NOS ACOMPAÑA HOY.
COMO MUCHOS DE USTEDES RECORDARáN, AQUELLAS FECHAS COINCIDIERON
CON EL PRIMER ANIVERSARIO DE LA CAÍDA DEL MURO DE BERLÍN, QUE
LOS 3000 DELEGADOS PRESENTES OVAC ONARON EN UN IMPULSO CARGADO DE
EMOCIÓN.
DENTRO DE TRES SEMANAS EL MUNDO PODRá CELEBRAR EL CUARTO
ANIVERSARIO DE LA CAÍDA DEL MURO DE BERLIN. UN HECHO OCURRIDO EN
EL CORAZÓN DE EUROPA HA DEJADO SENTIR SUS EFECTOS HASTA EL ÚLTIMO
RINCÓN DEL PLANETA, Y EL BALANCE, NO LO DUDEMOS, ES ENORMEMENTE
POSITIVO. CON LA REUNIFICACIÓN DE ALEMANIA HA TERMINADO LA MáS
LARGA POSGUERRA DE LOS TIEMPOS MODERNOS.
LOS CONFLICTOS DOLOROSOS Y LOS PROBLEMAS INQUIETANTES QUE
SALPICAN LA GEOGRAFÍA DEL ESTE Y LA DEL SUR NO DEBEN OCULTAR NI
DESMERECER EL HECHO EXTRAORDINARIO DE QUE, POR PRIMERA VEZ DESDE
HACE CUATRO DÉCADAS, LA HUMANIDAD ENTERA, Y EUROPA CON ELLA, HA
CAMBIADO MIEDO POR ESPERANZA.
HOY, LAS GENERACIONES DE JÓVENES DEL ESTE Y DEL OESTE DE EUROPA
VIVEN, POR FIN, LA MISMA EXPERIENCIA LIBERADORA QUE VIVIERON LOS
JÓVENES FRANCESES Y ALEMANES AL DESCUBRIR QUE CON SU
RECONCILIACIÓN NO HABRÍA YA MáS GUERRAS ENTRE ELLOS.
AHORA, LA TAREA PRINCIPAL ES APAGAR LOS FUEGOS PROVOCADOS POR LA
VIOLENCIA DE ALGUNOS NACIONALISMO Y LA LOCURA DE LOS SEPARADORES
�EN EL SUELO DE LA ANTIGUA YUGOSLAVIA.
SARAJEVO NI ÉS LA ÚNICA NI LA MáS DESTRUIDA DE LAS CIUDADES DE
ESAS TORTURADAS TIERRAS, Y, SIN EMBARGO, SARAJEVO SE HA
CONVERTIDO EN UN SÍMBOLO DEL SUFRIMIENTO DE LAS CIUDADES BAJO LA
GUERRA, COMO ANTAÑO LO FUERON GUERNICA, VARSOVIA, COVENTRY O
DRESDEN. HAGAMOS DE LA RECONSTRUCCIÓN COLECTIVA DE SARAJEVO EL
SÍMBOLO DE LA SOLIDARIDAD DE LAS CIUDADES PARA CON LAS CIUDADES.
SOBRE EUROPA
1993 NO SERá HASTA EL PRÓXIMO PRIMERO DE NOVIEMBRE EL AÑO DE LA
ENTRADA EN VIGOR DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA, Y EN ESTE
SENTIDO DEBEMOS CONSIDERAR QUE VAMOS CON RETRASO SOBRE NUESTRAS
AMBICIONES.
PERO 1993 HA SIDO EL AÑO DE LA ENTRADA EN FUNCIONAMIENTO DEL
MERCADO ÚNICO DE LA COMUNIDAD EUROPEA, EL MAYOR ESPACIO
INTERNACIONAL SIN FRONTERAS INTERIORES.
JAMáS EN LA HISTORIA CONTEMPORáNEA TANTOS PUEBLOS PUDIERON
INTERCAMBIAR LIBREMENTE SUS MERCANCÍAS, SUS CAPITALES Y SUS
SERVICIOS, NI TANTOS CIUDADANOS PUDIERON ESTABLECERSE LIBREMENTE
EN CUALQUIER LUGAR DEL ESPACIO COMÚN, COMO EN LA EUROPA DEL
MERCADO INTERIOR.
Y,
NO OBSTANTE, LA COMUNIDA0 EUROPEA ES ALGO MáS QUE UN
MECANISMO DE MULTIPLICACIÓN DE LA RIQUEZA. ES ANTE TODO UN
�SISTEMA INSTITUCIONAL DE SALVAGUARDA DE LA PAZ Y UN NUEVO MODELO
DE CONVIVENCIA DE LOS PUEBLOS.
SI EUROPA HA CONSEGUIDO EN EL PLAZO PREVISTO LO QUE HACE 15 0 10
AÑOS PARECÍA IMPOSIBLE, ¿POR 01JÉ NO HA DE ALCANZAR SUS OTROS
OBJETIVOS, MáS POLÍTICOS, NO MáS DIFÍCILES Y NO MENOS
IMPORTANTES?
HOY EUROPA, NUESTRAS CIUDADES, NUESTRAS PROVINCIAS, NUESTROS
CONDADOS Y NUESTRAS REGIONES SUFREN UNA CRISIS ECONÓMICA, Y
MILLONES DE PARADOS COMPRUEBAN 1CON SU DESESPERADA BÚSQUEDA DE
TRABAJO QUE LA CRISIS EXISTE REA4MENTE.
LA RECESIÓN MUNDIAL AFECTA CON DUREZA A NUESTRAS SOCIEDADES
INDUSTRIALIZADAS ENCARADAS A UN ElOBLE DESAFIO:
LA COMPETENCIA DE LAS AVANZADAS SOCIEDADES DE ESTADOS UNIDOS Y EL
JAPÓN. NUESTRA RESPUESTA A EST DESAFIO NO PUEDE SER OTRA QUE
REFORZAR LA UNIÓN EUROPEA Y MEJORAR LA EFICIENCIA DE NUESTROS
PROGRAMAS Y POLÍTICAS COMUNES.
Y LA COMPETENCIA DE LOS LLAMADOS NUEVOS PAÍSES INDUSTRIALES QUE,
HOY POR HOY, PRESCINDEN DE LOS COSTES DE LA PROTECCIÓN SOCIAL Y
DEL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE, DOS CONQUISTAS A LAS QUE EUROPA NO
PUEDE RENUNCIAR, Y OTROS PUEBLOS ¡MERECEN Y DEBEN ALCANZAR.
�EL RELANZAMIENTO DE LA UNIóN EUROPEA
LA DE AHORA NO HA SIDO LA úNICA VACILACIóN EN LA CONSTRUCCIÓN
EUROPEA, NI HA SIDO LA MáS GRAVE, NI SERá LA ÚLTIMA. Y CADA VEZ
QUE LAS DIFICULTADES HAN RALENTIZADO NUESTRA UNIÓN TEMPORALMENTE,
HA HABIDO DESPUÉS UN FUERTE IMPULSO QUE HA COMPENSADO CON CRECES
EL TIEMPO NO APROVECHADO.
HAGAMOS LLEGAR A LOS JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO, CONSTITUIDOS
EN CONSEJO EUROPEO, NUESTRA CONVICCIÓN DE QUE EL RELANZAMIENTO
DE LA UNIÓN EUROPEA ES LA úNICA SALIDA RESPONSABLE Y CREATIVA QUE
MERECEN NUESTROS PUEBLOS.
DENTRO DE POCOS DÍAS, EL TRATADO DE LA UNIóN EUROPEA ENTRARá EN
VIGOR. DENTRO DE POCOS DÍAS, LOS JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO DE
LOS DOCE SE REUNIRáN EN BRUSELAS.i
QUE SEPAN QUE EN NUESTRAS CIUDADES, EN NUESTRAS REGIONES,
QUISIÉRAMOS PODER DECIR, IGUAL COMO EL GRAN EUROPEISTA PAUL ENRI
SPAAK DIJO EN OCASIÓN DE LA FIRMA DE LOS TRATADOS DE ROMA, QUE:
"CETTE FOIS, LES HOMMES D'OCCIDENT N'ONT PAS MANQUÉ D'AUDACE ET
N'ONT PAS AGI TROP TARD".
UNA NUEVA SACUDIDA POLÍTICA SE IMPONE: LOS CIUDADANOS EUROPEOS,
CON FRECUENCIA DESANIMADOS POR LA1CRISIS, LA ESPERAN.
5
�QUE SEPAN QUE NUESTRAS CIUDADES, ESA GRAN CREACIÓN DE EUROPA, QUE
DA A NUESTRO CONTINENTE DINAMISMO;Y SINGULARIDAD, Y LAS REGIONES,
ESA EXPRESIÓN DE COHESIÓN EN LA DIVERSIDAD, SE HALLAN PRESTAS A
PARTICIPAR EN LA CONSTRUCCIÓN COMUNITARIA.
LAS CIUDADES Y LAS REGIONES SE OFRECEN PARA AYUDAR A REDUCIR EL
DÉFICIT DE EXPLICACIÓN DE EUROPA. UNA EUROPA MAL COMPRENDIDA SERá
UNA EUROPA NO DESEADA.
Y LAS INSTITUCIONES EUROPEAS DEBEN SABER QUE EL CONSEJO DE
MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, CON SU VASTA RED DE MáS DE
100.000 COLECTIVIDADES TERRITORIALES EN 24 PAíSES EUROPEOS,
REPRESENTA UN MULTIPLICADOR DE OPINIÓN ÚNICO, Y QUE NO
ENCONTRARáN MEJOR ALIADO PARA HACERSE COMPRENDER POR LOS
CIUDADANOS.
NO PUEDE HABER CONTRADICCIÓN ENTRE EFICACIA Y AMPLIACIÓN
UNA VEZ MáS HEMOS DE ADMIRAR LA BONDAD DE LA ESTRUCTURA Y LOS
MECANISMOS QUE TUVIERON SU ORIGEN EN LA COMUNIDAD DEL CARBÓN Y EL
ACERO. DE SERVIR PARA ORDENAR Y REGULAR DOS ÚNICOS PRODUCTOS, CON
POCOS CAMBIOS HAN SERVIDO PARA LLEVARNOS AL PRIMER MERCADO
MUNDIAL. DE SER UTILIZADOS POR SEIS ESTADOS, HAN PASADO A SERLO
POR NUEVE, DIEZ Y DOCE ESTADOS. LA EFICACIA DE LA COMUNIDAD NO ES
LA MENOR DE SUS VIRTUDES, Y, PROBABLEMENTE, ES LA QUE MáS ATRAE A
LOS CANDIDATOS A LA ADHESIÓN.
�NADIE QUISIERA ENTRAR, NI QUEDAR M E, EN UNA COMUNIDAD INEFICAZ.
POR ESO LA EFICACIA HA DE SER PRESERVADA COM EL MEJOR PATRIMONIO
^ E DENTRO COMO A LOS QUE ASPIRAN
COMÚN, QUE INTERESA TANTO A LOS D
AL INGRESO. ES EN ESTE SENTIDO QUE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y
REGIONES DE EUROPA APRUEBA, CONVENCIDO, LA POSICIóN DEL
PARLAMENTO EUROPEO SOBRE LA AMPLIACIÓN, NOTABLEMENTE BIEN
EXPUESTA EN EL INFORME HAENSCH.
LA SUBSIDIARIEDAD MEJORA LA EFICACIA
LA APARICIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD EN NUESTRO HORIZONTE
POLÍTICO HA REACTIVADO EL DEBATE DE IDEAS SOBRE LA ATRIBUCIÓN DE
RESPONSABILIDADES Y COMPETENCIAS, DESBORDANDO EL ESTRICTO MARCO
COMUNITARIO E INTERESANDO NO SÓLO A LAS ADMINISTRACIONES
ESTATALES Y A LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES, SINO A LOS MáS
DIVERSOS ESCALONES DE LA SOCIEDAD.
EL PRINCIPIO, DE NOMBRE POCO ATRACTIVO, QUE PERSONALMENTE ME
GUSTARÍA VER SUSTITUIDO POR EL DE PROXIMIDAD, MáS DESCRIPTIVO Y
FáCIL DE RETENER, NO HAY QUE ENTENDERLO COMO UNA DESCONFIANZA DE
LA PERIFERIA RESPECTO DEL CENTRO, SINO COMO UNA VOLUNTAD
DE
PARTICIPAR EN EL EJERCICIO, DE LAS RESPONSABILIDADES
Y
COMPETENCIAS DESDE LA EFICACIA Y LA LEALTAD.
QUISIERA RECORDAR, EN ESTE PUNTO, QUE PARA EL CONSEJO DE
MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA:
�- LA PROXIMIDAD AL CIUDADANO ES EL FUNDAMENTO DEL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD.
- EL PRINCIPIO IMPLICA IGUAL DIGNIDAD DE LOS DIFERENTES PODERES,
LOCALES, REGIONALES, ESTATAL Y EUROPEO.
- EN SU APLICACIÓN TERRITORIAL EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD/PROXIMIDAD CONCIERNE A CADA UNO DE LOS NIVELES Y
EXIGE QUE SE CONFIE A LOS NIVELES MáS ALEJADOS DEL CIUDADANO SÓLO
LO QUE NO PUEDE SER EFICAZMENTE REALIZADO AL NIVEL LOCAL O
REGIONAL.
INCLUSO SI EL REPARTO DE COMPETENCIAS ENTRE LOS ESTADOS Y LAS
COLECTIVIDADES TERRITORIALES RESULTA DETERMINADO, A NIVEL
ESTATAL, POR LAS TRADICIONES Y I LAS CONSTITUCIONES DE LOS PAÍSES
MIEMBROS, EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD COMPORTA UNA AUTÉNTICA
COLABORACIÓN ENTRE LAS COLECTIV DADES LOCALES Y REGIONALES, LOS
ESTADOS Y LA UNIóN EUROPEA.
LA SUBSIDIARIEDAD HA VENIDO TRADICIONALMENTE LIGADA AL ESPÍRITU
FEDERAL, QUE DEBE ORIENTAR LA INTERPRETACIÓN DE SU ALCANCE. NO
PONGAMOS FRONTERAS AL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD.
1
DEJEMOS QUE LA PROXIMIDAD Y LA EFICACIA QUE LO DEFINEN SE VIERTAN
EN CASCADA HASTA LA ÚLTIMA COMPETENCIA, HASTA EL ULTIMO áMBITO
DE ACTIVIDAD.
�EL PREáMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA AFIRMA QUE LOS JEFES
DE ESTADO SE DECLARAN "RESUELTOS A CONTINUAR EL PROCESO DE
CREACIÓN DE UNA UNIÓN CADA VEZ MáS ESTRECHA ENTRE LOS PUEBLOS DE
EUROPA, EN LA QUE LAS DECISIONES SE TOMEN DE LA FORMA MáS
PRÓXIMA POSIBLE A LOS CIUDADANOS, DE ACUERDO CON EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD".
1
NOSOTROS, REPRESENTANTES DE LAS COLECTIVIDADES LOCALES Y
REGIONALES DE LA UNIÓN EUROPEA, , TENEMOS PROPUESTAS CONCRETAS Y
PRECISAS PARA ENCARNAR ESA DECLARACIÓN SOLEMNE SUSCRITA POR LOS
JEFES DE ESTADO Y RATIFICAD POR NUESTROS PUEBLOS O SUS
REPRESENTANTES PARLAMENTARIOS.
TRATAREMOS DE TODO ELLO EN LA MAÑANA DEL VIERNES, EN EL MARCO DE
LA COMISIÓN POLÍTICA QUE PRESIDIRá UMBERTO SERAFINI Y EN NUESTRA
RESOLUCIÓN FINAL.
EL COMITÉ DE LAS REGIONES
EL TRATADO DE ROMA SóLO ADMITÍA 4 LOS ESTADOS COMO AGENTES DE LA
CONSTRUCCIÓN EUROPEA. LA DIVERSIDAD TERRITORIAL DE EUROPA HA
SIDO, FINALMENTE, RECONOCIDA EN EL TRATADO DE MAASTRICHT. TENDRá
SU EXPRESIÓN ORGáNICA EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES EN EL QUE
COLABORARáN LOS REPRESENTANTES DE LOS ENTES REGIONALES Y LOCALES
PARA HACER LLEGAR A LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS LA VISIóN
TERRITORIAL DE LA MARCHA DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA.
�PARALELAMENTE, EL ARTÍCULO 146 DEL TRATADO DE LA UNIóN EUROPEA
ABRE LA PUERTA A LA COPRESENCIA 4N EL CONSEJO DE MINISTROS DE LAS
REGIONES CON COMPETENCIAS DE ESTADO.
QUEREMOS UN COMITÉ DE LAS REGIONES, CIUDADES Y ENTES LOCALES EN
EL QUE PARTICIPEN LAS AUTORIDADES MáS EMINENTES DE LOS GOBIERNOS
TERRITORIALES. ESTE COMITÉ DEBERá DEBATIR Y TOMAR POSTURA SOBRE
LAS GRANDES CUESTIONES QUE NOS AFECTEN DE MANERA DIRECTA.
LA COMPOSICIóN DEL COMITÉ SERá NECESARIAMENTE EQUILIBRADA, SIN
PERJUICIO QUE DESPUÉS DE 1996 SE ,ARBITRE UNA SOLUCIÓN QUE PERMITA
DISTINGUIR LA ACTUACIÓN DE LAS REGIONES Y DE LAS CIUDADES.
SEPAMOS APROVECHAR, CIUDADES Y REGIONES, UNIDAS POR EL MISMO
EMPEÑO, NUESTRA PRIMERA PRESENCIA EN LA COMUNIDAD PARA GANARNOS
EN ELLA Y EN LA CONSTRUCCION EUROPEA EL LUGAR QUE NOS
CORRESPONDE.
Y DEBEMOS CONGRATULARNOS POR LAS CONCLUSIONES DE LA RECIENTE
CUMBRE DE JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO DE LOS PAÍSES DEL
CONSEJO DE EUROPA, CELEBRADA EN VIENA, QUE HAN RECONOCIDO LA
IMPORTANCIA DE LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES EN EUROPA, AL
REVALORIZAR LA POSICIóN ESTATUTARIA DE LOS PODERES LOCALES Y
REGIONALES EN EL SENO DE LA ORGANIZACIÓN.
�UN ORDEN GLOBAL A ESCALA EUROPEA
LA UNIóN EUROPEA NO LO PUEDE ABARCAR TODO, NI SU AMBICIóN DEBE
DESBORDAR SU CAPACIDAD DE INTEGRACIÓN.
EUROPA SERá POR MUCHO TIEMPO MáS QUE LA UNIÓN EUROPEA. SUPLAMOS
DESDE ABAJO LO QUE LA COMUNIDAD NO PUEDA INTEGRAR INMEDIATAMENTE,
CONSTRUYAMOS LOS PUENTES Y LAS REDES QUE UNAN A LOS CIUDADANOS
EUROPEOS EN UN ESPACIO FORJADO P R LA COOPERACIÓN ENTRE CIUDADES,
REGIONES, AGRUPACIONES EMPRESARIALES, SINDICATOS, UNIVERSIDADES Y
ASOCIACIONES PROFESIONALES, DEPORTIVAS Y CIUDADANAS, ASÍ COMO POR
EL GRAN MOVIMIENTO DE LOS HERMANAMIENTOS Y COLABORACIONES QUE ES,
RECORDÉMOSLO, UNA TRADICIÓN EUROPEA SIN EQUIVALENTE EN EL RESTO
DEL MUNDO.
Y NO OLVIDEMOS QUE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA
SE HALLA EN EL ORIGEN DE ESE VASTO MOVIMIENTO. MáS DE 7.000
MUNICIPIOS HERMANADOS EN EUROPA A LOS QUE SE AÑADEN LAS REDES,
CADA VEZ MáS NUMEROSAS, DE COLABORACIONES Y DE INTERCAMBIOS DE
EXPERIENCIAS, QUE LA COMISIóN DE LAS COMUNIDADES NOS AYUDA A
FINANCIAR.
QUISIERA APROVECHAR LA OCASIÓN PARA RECORDAR TAMBIÉN QUE LA AYUDA
COMUNITARIA A LOS HERMANAMIENTO, UNA PARTIDA DE 3 MECU ANUALES
HASTA 1992, APROVADA POR PRIMERA VEZ EN 1988 POR EL PARLAMENTO
EUROPEO, HA SIDO UN ÉXITO QUE DEBEMOS A LA SEÑORA NICOLE
FONTAINE, VICEPRESIDENTA DEL PARLAMENTO, QUE HOY SE ENCUENTRA
�ENTRE NOSOTROS Y A LA QUE SALUDO CORDIALMENTE.
EL FIN DE LA BIPOLARIZACIóN DEL MUNDO, AL PONER DE RELIEVE LA
DIMENSIÓN UNIVERSAL DE LAS CRECIENTES DESIGUALDADES, HA
FAVORECIDO LA EMERGENCIA DE UNA CONCIENCIA UNIVERSAL. MáS QUE
NUNCA SE VE REAFIRMADA LA NECESIDAD DE UNA REGULACIÓN DE LOS
PROBLEMAS A ESCALA MUNDIAL, Y ELLO HA PERMITIDO EL RESURGIMIENTO
DE LAS NACIONES UNIDAS. SU RECONOCIMIENTO COLECTIVO ES AHORA TAN
AMPLIO COMO LO SON LOS ÉXITOS DE SU MISIÓN, EL áMBITO DE SUS
OBLIGACIONES,
E,
INEVITABLEMENTE,
LA EXTENSIÓN
DE SUS
DIFICULTADES.
LOS PROGRESOS DE LOS úLTIMOS MEES EN LA APROXIMACIÓN DE IULA A
LA FEDERACIÓN MUNDIAL DE CIUDADES UNIDAS SUPONEN, ES NUESTRA
PROFUNDA CONVICCIÓN, QUE LAS CIUDADES DEBEN PARTICIPAR COM UNA
VOZ UNITARIA EN LOS INTERCAMBIOS INTERNACIONALES: NACIONES
UNIDAS/CIUDADES UNIDAS, ESTE ES NUESTRO "MOT D'ORDRE".
HAGAMOS DE LA COOPERACIÓN MáS DIVERSA LA BASE MáS SÓLIDA DE UN
ORDEN GLOBAL A ESCALA EUROPEA, QUE CONSTITUYA, EN ESTE CONTINENTE
TAN CREATIVO, LA INNOVACIÓN DE CONFEDERAR LAS SOCIEDADES COMO
PASO PREVIO PARA CONFEDERAR LOS ESTADOS.
LA CIUDADANíA EUROPEA
CON EL APOYO DE TODOS USTEDES, SEREMOS CAPACES DE ASUMIR TODAS
ESAS RESPONSABILIDADES. PERO NUESTRA RESPONSABILIDAD PRINCIPAL ES
LA QUE TENEMOS ANTE NUESTROSICIUDADANOS
1
TRABAJAR POR EL
�PROGRESO DE LA CIUDADANÍA EUROPEA.
CONTRARIAMENTE A NUESTRA TRADIC óN EN LOS ESTADOS GENERALES, EN
ESTA OCASIÓN, SOMETEREMOS A Si 7 APROBACIÓN UN TEXTO ÚNICO DE
CARáCTER GLOBAL Y POLÍTICO QUE SERá EL "MANIFIESTO DEL CMRE".
ESTE MANIFIESTO CONSTITUIRá LA BASE DE UNA CAMPAÑA DE RECOGIDA DE
FIRMAS QUE DIFUNDIREMOS ENTRE EL MáXIMO NÚMERO DE ELEGIDOS
LOCALES Y REGIONALES DE TODA EUROPA, ANTES DE LA CELEBRACIÓN DE
LAS PRÓXIMAS ELECCIONES AL PARLAMENTO EUROPEO.
SU TRABAJO DURANTE ESTOS DIAS „ EN LAS DIFERENTES COMISIONES,
CONTRIBUIRá A ENRIQUECER NUESTRA REFLEXIÓN.
NUESTRO PRÓXIMO ENCUENTRO, EN FEBRERO DE 1994, DEBEMOS
AGRADECÉRSELO A LA INICIATIVADEL PARLAMENTO EUROPEO QUE HA
CONVOCADO LA PRIMERA CONFERENCIA PARLAMENTO EUROPEO/PODERES
LOCALES DE LA COMUNIDAD. ESTAMOS SEGUROS DE QUE ESTA IMPORTANTE
REUNIÓN SUPONDRá UN AVANCE SIGNIFICATIVO EN LA COLABORACIÓN DE
LAS INSTITUCIONES DE LA UNIÓN
EUROPEA Y LAS COLECTIVIDADES
LOCALES.
DESDE NUESTRA CULTURA FEDERALISTA, CONSIDERAMOS QUE EL FUTURO DE
EUROPA Y DEL MUNDO NO PUEDE DEPENDER EXCLUSIVAMENTE DE LAS
DECISIONES DE LOS GOBIERNOS NACIONALES Y DE LOS ESTADOS. CIUDADES
Y REGIONES RECLAMAMOS UNA CUOTA DE RESPONSABILIDAD EN EL
GOBIERNO DE EUROPA Y EN LA CONSTRUCCIÓN DE UN NUEVO SISTEMA DE
RELACIONES INTERNACIONALES.
13
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4266
Title
A name given to the resource
XIX Estats Generals dels Municipis i Regions d'Europa / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Art. 146 del Tractat de Maastricht. Les ciutats han de participar com una veu unívoca en els intercanvis internacionals. Nacions Unides - Ciutats Unides.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Estrasburg
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Municipis
Euroregió
Unió Europea
Competitivitat
Regions
Territoris
Acció política
Europa
CMRE
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-10-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1405/19940915d_00640.pdf
28390bfb56593cb8451ea31ae85ea06c
PDF Text
Text
K.fu:UmUA , ^QU O cot¿Q~, Psc-
~
BARCELONA,
UN NOU SALT ENDAVANT
Intervenció del company Pasqual Maragall
'Barcelona, 15 de setembre de 1994
�Estimats companys i estimats amics,
Tinc entès que aquí hi ha molta gent que ha col.laborat en la
conducció d'aquesta ciutat a nivell de gestió i també a
nivell polític, hi ha molts que són polítics, hi ha alguns
que no ho són -tinc la impressió- i, per tant, als companys
ï als amics, a tots els que han contribuït a gestionar
aquesta ciutat que tothom en aquest moment admira, moltes
gràcies per ser aquí, en aquest principi de curs que és un
altre principi de curs, però n o és qualsevol principi de
curs. Aquí a l'entrada ens han preguntat què era aquest acte,
si era el principi de la campanya electoral; hem dit que no;
que era el principi de curs que cada any ho fèiem.
Però és evident que aquest és un curs especial i ho he dit
també aquí fora. És un curs i és un principi de curs, en el
qual hem de definir, és l'últim any del mandat, i per tant
hem de dir clarament com voldríem que aquest mandat es
recordés, en primer lloc; i en segon lloc, com voldríem que
aquest mandat fas seguit per un altre mandat, és a dir,
recordar tot allò que pensem que s'ha fet, que la gent coneix
però, que a vegades oblida. Regurgitar-ho, tornar-ho a la
memòria, d'una forma no monogràfica, no monolítica, no única,
és a dir, no només parlar d'allò que s'ha fet, però si fer
present el que s'ha fet, és a dir, en la consciència de cada
un dels ciutadans, el que els ciutadans ja saben que és allò
que ha succeït en aquesta ciutat, però no com final del
nostre discurs, sinó com a principi del nostre discurs i com
a punt de partida d'un diàleg, la segona part del qual és un
diàleg respecte del que pensem ;fer.
Als ciutadans els convencerem, sobre la base de posar-los en
disposició primer, preparar-los psicològicament, recordant-
1
�els-hi que és el que ha succeït, com aquesta ciutat ha
canviat més en quatre anys que en quaranta; com les últimes
eleccions es van celebrar un any abans que passés el moment,
potser de més glòria d'aquesta ciutat en aquest segle i, per
tant, amb "l'Ai! al cor de tothom" sense saber encara, si
tot sortiria bé o seria un desastre, amb la ciutat potes per
munt; cosa que tots hem oblidat, i s'ha de recordar i, com en
aquests quatre anys doncs, la ciutat ha quedat bé davant el
món i, a més a més, s'ha transformat ella mateixa, gràcies
també, (més que en els quaranta anys anteriors) que en els
quaranta anys anteriors aquesta ciutat va anar rumiant cada
un dels seus projectes i rumiar els projectes és més difícil
que fer-los, com la nostra història ha demostrat.
Per tant, un any que comença amb un tipus de reflexió que
nosaltres fem avui, que està projectada cap endavant i que
comença tot just al darrera, comença en el present -el que
acaba de passar- en la confiança de saber que aquest petit
col.lectiu que està aquí reunit de 300 - 350 persones, és el
cor d'un col.lectiu més gran de ciutadans de Barcelona que
han protagonitzar una gesta històrica, que molts ciutadans
(que a mi venen a veurem i a vosaltres us visiten molt sovint
també) ens comenten que és denominada "la gesta de
transformació més important que cap altra ciutat a Europa
hagi fet en el segle XX".
En aquesta sala avui, hi ha el cor del col.lectiu, no dic tot
el col.lectiu, perquè van haver-hi tants i tants voluntaris,
tants i tants treballadors i tants altres que ens van ajudar,
inclús fora d'aquí, però diguem-m'ho tot, no hagués sigut per
l'existència d'aquest grup humà, i aquest grup d'idees i
aquesta voluntat d'acció i aquesta manera d'actuar, Barcelona
no hagués fet el que ha fet o no hagués fet d'aquesta manera
i, aquesta manera és satisfactòria per un 70, 80, 90 % de
ciutadans.
Sapigueu-m'ho bé en el moment d0 començar, i sapiguem també,
que amb això no hi ha prou, i que això és només la primera
part de l'argument perquè en la segona, hem de convèncer a
2
�aquells mateixos ciutadans que ells mateixos han
protagonitzat, dirigits per nosaltres, la gran gesta; volen
tornar-se a engrescar per fer-ne un altra, no del mateix
estil, no la mateixa gesta, sinó un altra de diferent que ha
de consistir en que Barcelona es vol posar i es vol mantenir,
més bé dit, allà on està, com Ora explicaré.
Es tracta amb en el nou salt endavant, de fer uns altres jocs
olímpics, un salt qualitatiu, diferent, no es tracta de
tornar a recuperar el retràs de quaranta anys enrera, no es
tracta d'una nova gran exposició universal, es tracta
justament del salt qualitatiu que representa mantenir-se dalt
de la cresta de l'ola, durant quatre anys més, deu anys més,
quinze anys mes, vint anys més, perquè d'aquí vint anys el
nostres hereus no tinguin de díir: "recuperem la ciutat que
se'ns ha degradat des de l'any 92." Aquest és el nostre salt
qualitatiu i vull agrair a totsels que sou avui aquí, el que
feu i el que fareu.
Jo per descomptat, no sóc fflassa partidari de baralles
internes, sí sóc partidari de la diversitat i dels
intercanvis d'opinió, i de les opinions diferents, sóc
antimonopolista com tots vosaltres, m'avorreix la monografia
i la unanimitat, i per tant, crec, que és bo que hi hagi una
opinió i aquestes s'expressin en la forma que sigui, vigilant
el to i avisant, és a dir, no, amagant abans de tirar la
pedra sinó dient "la me ya opini0 és aquesta, jo que sóc tal,
opino aix¿D tal" torno a dir, vigilant el to, això és
important.
I els que són de fora i els qe vindran, perquè molts han
de venir sinó les coses no aniran com haurien d'anar, molts
més han de venir aquest any, els hi toca la feina de
tonificar-nos, és a dir, de portar -sens la saba nova amb la
qual continuar aquest projecte e tants anys que portem, que
tenim molts anys en darrera i que nosaltres hem portat en
aquests anys.
Si, 200 grups per 200 persones, en aquest terreny del porta
3
�a porta i en altres terrenys, dp fer forat com diem a vegades
en algunes altres operacions que hem de fer, que s'han de
situar justament en els camps :més allunyats, no tant en el
camp territorial , com aquí s'ha definit, un altre dia
parlarem, sinó en el camp ( si multipliqueu 200 x 200 són
40.000) de guanyar 40.000 vots en terreny contrari o en
terreny neutral, no el té ningú'!, aquesta és difícil perquè es
batuda per les bales que s'escapen de banda i banda, però
aquesta serà un altra operació que acompanyarà a la que en
Joan Ferran ens acaba de definir.
Bé, jo torno ara de València, m'he escapat quasi per arribar,
desgraciadament quan he entrat a Catalunya, (i no vull que
això sembli com una broma, com una ironia o com una
frivolitat) a l'entrar a Catalunya, he sentit pudor de cremat
, només entrar, molt abans de L'Hospitalet del Infante, sota
el Monte Caro ja hi havia aquesta olor que m'ha recordat que
aquest país ha tingut moments molt "fumuts". No ha hagut la
capacitat de reacció que es mereix el país, entre tots. (no
és qüestió de fer aquí un debat que ja es farà en el
Parlament), no ha tingut capacitat de reacció i l'ha de
tenir; nosaltres hi contr.ibuirem.
No oblidem mai la circumstància i el lloc en el qual parlem.
No oblidem mai la subjectivitat de ciutadans que tenim uns
sentiments i no només unes idees, uns sentiments, unes
carències i una sensibilitat que no es tenen perquè amagar,
i la nostra és d'estimació pel nostre país i de sofriment,
quan el veiem sofrir, quan el veiem funcionar d'una manera
que no és òptima i que no és la que hauria de ser.
Per altra banda, vinc de Madrid, de plantejar una vegada més,
ï vosaltres ho sabeu, a vegades els mitjans de comunicació
sembla que sempre sigui la primera i no és la primera vegada
que nosaltres plantegem el pacte local; és quasi l'enèsima
vegada que nosaltres plantegem que l'impuls autonòmic en
aquest país ha d'anar acompanyat d'un impuls local, que
altrament l'impuls de 1'autogoern podria ser suspecte en la
mesura en que pogués ser un impuls per crea r un nivell de
4
�govern en sí mateix, més que no pas per aconseguir per al
país i per les ciutats que el formen el nivell de benestar i
de qualitat de vida que tots 1i desitgem i que depèn de
l'existència d'un nivell de govern fort, però també, de la
capacitat d'aquell nivell de govern, de retornar cap als
ciutadans els recursos, l'autoritat i les competències que se
li han donat per tal de fer-li la vida més plaent i no només
per . tal de poder-s'hi comparar bé en les especificacions
nacionals ï internacionals de poder relatiu, que és la
situació en la qual ens trobem.
Nosaltres hem defensat i defens4rem el pacte local i l'impuls
local, la Llei de Grans Ciutats i la Carta de Barcelona,
perquè sabem que més enllà de la defensa de Catalunya,
defensa que moltes vegades S'ha de formular en termes
diferents de com s'està formulant oficialment, --en termes de
victivisme--, defensa que moltes vegades s'ha de formular en
forma d'atac en el sentit positiu, en forma d'innovació,
d'iniciativa, creativitat, imaginació, de millor govern, de
rigor, d'honestedat, de capacitat de transformació --com
aquesta ciutat i moltes altres de la pròpia Catalunya han
demostrat--, defensa, jo dic,1 que s'ha de reformular en
aquests termes, nosaltres aquesta defensa la farem, però
repeteixo, nosaltres la basarem en l'existència de poders
locals forts, no ens resignem a`acceptar que pugui haver-hi
un govern de Catalunya que ho sigui, efectivament, sobre la
base de poders locals febles, en els quals s'haurà sostret
per via de tutela, per via d'intervenció, per via d'invasió,
per via d'ofec, la seva capacitat creativa, el dia que això
passi Catalunya estarà ella mateixa ofegada encara que tingui
govern mixtos, i per tant s'hauran d'aixecar les veus de la
nostra creativitat, nosaltres estem per una Catalunya que
estigui basada en l'existència d'un govern fort amb
competències que nosaltres estem defensant que retornin, però
també, amb una capacitat de dorar en el poder local tot el
seu rol, tot el seu protagonism o .
Mireu, jo vull tornar a vire una etapa de creació,
d'entusiasme per Barcelona i vull fer-ho amb la vostra
5
�col.laboració. Hi ha feina per tots. Ha d'haver un esquema
organitzatiu clar --que ja s'està creant-- que serà
"desequida."
Hi ha projectes de transformació i de millora de la ciutat
que són més ambiciosos que mai i que ara us explicaré,
(succintament, perquè avui és només un primer dia i després
haurem de seguir). També us volia dir, abans d'explicar, el
que jo considero que són els principis; el que jo considero
que són els principals projectes de la ciutat, en aquest
moment.
També us volia dir, que una de a es coses que més m'han dolgut
en els darrers mesos ha estat el menyspreu, --que de vegades
determinats mitjans o opinions han manifestat-- pel legítim
desig dels qui hem conduït aquesta ciutat, que som els que hi
som aquí, a seguir protagonitzant aquesta transformació;
trobo de mal gust, de mala jeia, de poca golada i que no ha
de merèixer ni un minut del nostre menyspreu, ni això, sobre
aquestes expressions que s'han fet, respecte de la voluntat
d'aquest col.lectiu que nosaltres formem aquí. de voler
continuar. Evidentment que volem continuar! perquè tenim el
desig i sentim la necessitat de seguir estant gratificats,
per la millor de les coses que li poden passar a un
Barceloní, que és portar la ciutat de Barcelona. Evidentment
que sí! Tots aquells que diuen que més d'això, és algo que no
es pot exigir perquè seria simplement un desig de continuar
en les poltrones municipals. I nosaltres volem, honesta i
legítimament, continuar protagonitzant la gran aventura d'una
ciutat que s'ha convertit en aquest moment, torno a dir, en
una referència important a Europa i vol seguir -ho sent.
Els punts, jo diria els principis quasi, de la nostra
actuació aquests anys, i no espereu de mi un manual de
campanya electoral detallada perquè no es tracta d'això,
sinó, un resum succint però diversificat del que són els
elements que formen el nostre pensament, crec, en aquest
moment:
Europa; Catalunya; Cultura; Civisme; Qualitat; Honestedat,
6
�Autoritat, Economia, Llibertat, Servei al Públic i Proximitat
(això que diuen els tècnics ji*fdics Subsidiaritat)
- Europa és la nova patria gran, el nou mercat, el nostre nou
rostre internacional (aixO es tluasi un setze jutges,...) és
la nova cara que tenim en el món, la forma i la firma que ha
de tenir la nostra solidaritat, (difícilment farem, però ha
•
fem, l'hem fet a Rwanda, l'hem l fet a Sarajevo, ... i allá on
calgui, com a ciutat de Barcelona vull dir), peró és evident
que nosaltres hem d'empenyar 'a Europa com un sistema de
ciutats, que tingui una marca en el món respectada, no com
ara que és vist encara com el lloc de reunió deis antics
Estats colonialistes que tracten de construir alguna cosa de
futur que encara no existeix ique no és més que, de moment,
una debilitat, davant de problemes tan importants com
Iugoslàvia o altres que es poden produir molt a prop de casa
nostra.
Nosaltres volem construir la nova patria gran i la volem
construir com un nou rostre inernacional, com el nostre nou
rostre internacional,
obert en el món i progressiu,
fer-ho des de la patria petita de sempre, Catalunya, la
patria petita de sempre, oberta i confiada; la patria que ha
de parlar el llenguatge de les seves ciutats precisament, el
del camero, el de la cultura, el de l'esport, el de la joia
de viure (diuen els francesas volt bé) el de la innovació i
el de l'amistat, no el del victimisme, ni l'agressió
soferta, no n'hi ha per tant; a més a més, parlant tant deis
que ens agredeixen els beneficiem, els farem famosos, ahir em
vam preguntar: "Que pensa voté de les paraules del Sr.
Anguita i la resposta del Sr. Pujol?". No penso res, no
m'interessa res, no interesa a cap ciutadà i feu-me el favor
d'anar amb el Sr. Anguita, si tan rebombori fa les seves
avaluacions, el millor que es mereix és el silenci. Crec que
amb això --deixeu-m'ho dir-- fips ara, en rigor ha estat molt
bé perqué no ha dit res, i aqMell que l'insten a dir algo,
millor farien callant; la millior resposta que es mereix una
pregunta com aquesta és cap resposta perquè el que aconseguim
és que els mitjans de comunicaoió o incautes, o interessats,
7
�o frívols donin a aquest tipus de polèmica tot l'espai que no
interessa a ningú, exclusivament interessa als que formulen
aquestes opinions.
Mireu, hi ha una mútua alimentació de nacionalismes espanyol
i català que de vegades l'únic que beneficia és als extrems
d'aquesta discussió i perjudica als que estem conduint la nau
de la governació d'aquesta ciutat i d'aquest país, i per
tant, a nosaltres això no ens ha d'interessar i no només no
ens ha d'interessar sinó que hem d'aconseguir que on sàpiga
que a la gent profundament no l'interessa; epidèrmicament
potser sí, però profundament nit.
- La Cultura, és d'alguna forma la ciutat, no és una cosa
molt diferent de la ciutat, la cultura abans s'entenia com
una qüestió d"èlits", de minories, 1a cultura és ara la forma
de manifestar-se d'un poble, d ■ un col.lectiu, d'una ciutat;
que és el que és una ciutat, i sobre el que és la nostra
ciutat. Des d'un punt de vista cultural podem dir, -dada
important que a vegades es deprecia- que el nostre públic ha
augmentat, el públic dels espectacles culturals -i aquesta és
una gran victòria- ha augmentat molt; com a societat doncs,
podem oferir als nostres creadors un públic més ample, més
jove, més curiós, un públic suficient inclús per finançar la
seva creació, molt més que no pas abans, i ells, els creadors
barcelonins, els nostres creadors, ens poden oferir una
millor imatge, crítica, engrescadora, fidel o suggerent de
nosaltres mateixos, quan nosaltres anem al teatre que no
teníem fa deu anys o vuit anys ï veiem les coses que veiem i
portem als nostres amics, als forasters o als nostres fills,
sabem que ells estan rebent de la nostra ciutat i de la
nostra cultura una imatge 1, representació que abans
nosaltres, quan érem petits, np teníem; els forasters quan
venien no gaudien perquè no existia; hem creat una xarxa
cultural, no només des del punt de vista de la
infrastructura, sinó també, des del punt de vista molt més
important del públic, d'un púbic exigent; serem millors a
través d'aquesta ampliació cultural, els forasters es
trobaran millor aquí, no només en quan a infrastructura sinó
8
�en quan a cultura viva, jo diria si no 'fos que pot semblar
una mica folklòric i no ho és, trobaran la plaça i trobaran
la 'sardana, les dues coses, l'escenari i l'activitat, i'•
trobaran, com poden trobar fora de la ciutat estricta però
dins de la ciutat real trobaran, el Vallès.^i'el .campus
universitari i el paisatge i ],á gent que hi viu.
•
--Civisme, és l'únic "isme" d'aquesta. ciutat, és l'únic
"isme" real de Barcelona, aquesta ciutat no té'mes- que 'un
"isme" profund, profundament sentit pels barceloninsgque,és
el çivisme;- l'únic radicalmen t barceloní i acceptable per
tothom, el • que . respecta .tots- i respecta' tots els ."isme"; de
cada ciutadà, com a dit Havel d'una forma molt gràfica ,/molt
bonica, "civisme és respectar de cadascú totes les seves
herències,. totes les seves pertinències, .totes les seves
aficions, totes les . seves religions, totes les seves
passions" i., fer-ho d'una manera que les faci compatibles
totes amb unes regles de joc que és el que nosaltres anomenen
ciutadania. Bé, aquest civisme és l'única "religió" d'aquesta
ciutat, l'únic "isme" permés, el més autèntic, hem de ser
cívics, però eficaços, no dèbils, inclús en la repressió dels
comportaments incívics, aquesta.és la gran batalla moral que
tenim al davant.
- Qualitat, ja sabeu que les grans empreses han descobert que
la qualitat és l'única garantia t de supervi.vència i d'èxit de
les pròpies empreses: els cercles de qualitat, el control de
qualitat, els responsables de qualitat. I aquesta qualitat té
dos secrets: Una, posar-se, el! fabricant o productor o' el
comerciant, en el lloc del client, aquest és el secret més
principal, saber posar-se en ell lloc de l'altre, que és el
que lí costa més a la persona humana, situar-se fora d'ella
mateixa en el lloc de l'altra, el funcionari, en el lloc del
ciutadà. I el segon secret, és saber-se posar, en el lloc del
treballador, l'empresari que ro es posa en el lloc del
treballador no és capaç d'aconséguir la qualitat, i això, ja
ho estan confessant avui, gents que fa uns anys haguessin
considerat que això era subversió i que això era un missatge
sindical,
sinó
probablement
no
revolucionari,
ja
9
�autogestionat, i veiem de formes diverses, algunes
exagerades i altres més serioses, com els grans empresaris
estan plantejant noves estratègies per tal d'abaratir els
seus costos en la relació amb els proveïdors, això és molt
conegut i és lògic que sigui així, l'Ajuntament i la ciutat
ha de fer el mateix, i al mateix temps posar-se en el lloc
del proveïdor i en el lloc del treballador, més bé dit,
posant al treballador en el llpc de les decisions perquè ell
en sap més, això ho he sentit Oir, la setmana passada en una
reunió del Pla Estratègic en Francesc Raventós, en Santacana
i els seus responsables i 200 persones més, una colla de
responsables de gran qualitat, de grans empreses d'aquest
país o multinacionals, era un missatge que jo estava
acostumat a sentir en les reunions socialistes, en les
reunions d'esquerra amb unes altres paraules, i que ara d'una
altra forma acaba sent, tan Un lloc comú, que els propis
sindicats la troben conservadora, i molt bé, aquesta
filosofia no és conservadora, aquest missatge és
revolucionari que nosaltres hem après actuant al servei de la
nostra ciutat, que cada un dels nostres regidors, la Núria
Gispert, la Marta Mata, el Lluís Armet, el Josep M_ Vegara,
el Juanjo Ferreiro i tots al d4rrera, hem après en la nostra
relació i els funcionaris de la casa igual, en la nostra
relació amb la ciutat, i l'hem;de practicar, la filosofia de
la qualitat, perquè una ciutat és una gran "empresa ",
diferent, diversa, però que té un control de qualitat, que
pot ser perfectament no ja l'Ajuntament sol, ni tan sols
l'Area Metropolitana ella mateixa en la ciutat real, sinó, el
propi Pla Estratègic, en eli qual l'Ajuntament i l'Area
Metropolitana conviuen amb les Universitats , amb el Cercle
d'Economia, amb la patronal, amb els sindicats, amb la Cambra
de Comerç, amb el Port, amb la Zona Franca, etc,
- Honestedat, aquest és l'alt±e gran repte moral d'aquesta
ciutat i en aquest any, la nostra és una societat en diversos
graus de corrupció; el trasfugüisme és un grau de corrupció,
a Sant Adrià o a Granollers, és un grau de corrupció
política, el favoritisme, l'acceptació de privilegis, la
condescendència amb els propers, la manca d'esperit crític i
10
�independent per part dels opinants, dels mitjans, d'aquells
que han de criticar i ser independents a l'opinió ( que s'ho
pensen tres vegades abans d'opinar perquè volen saber
l'efecte que tindrà sobre aquells que manen o tenen poder) el
çàlcul de resultats, com a prenli o com a prïncipi moral, tot
això és, en diversa graduació,, dèshonest.
Per tant, el gran repte moral, d'aquesta ciutat si volem
sobreviure, si volem tirar endavant, si volem canviar-la, si
volem que sigui una ciutat di a, és, no acceptar.que això
.s'imposi (no ja en la política, .també; en, la ciutat, en el
jutjats, en,' les finances, en ...la policia, en les empreses,
arreu); és una responsabilitat nostra, --no és una
competència nostra--, però, s nosaltres volem pesar en
aquesta ciutat i que la ciutat ens segueixi, hem d'aconseguir
marcar fites que acabin amb aquestes lacres, amb aquesta
situació que és real, que es viu a totes les ciutats d'Europa
o a moltes ciutats d'Europa, segurament, però que nosaltres
discretament hem d'aconseguir millorar.
Barcelona ha de ser el lloc de la neteja, ha de ser el lloc
'de les "mans netes ", la ciutat on amb discreció però amb
claredat, cada ofensa tingui la seva repressió perquè sinó no
viurem tranquils, on cada ofensor sigui objecte del menyspreu
públic que li correspongui, això .és una ciutat digna. Ho deia
Cervantes, de Barcelona deja coses meravelloses que jo sempre
cito per aproximació "Hospital; de los enfermos, venganza de
los ofendidos, consuelo de los humillados, correspondencia
firme de fieles amistades y en lugar y belleza única", això
ho deia aquest senyor que ens 'fia visitar fa molts segles i
bé, . aquesta ciutat no pot perc}re aquestes virtuts, hem de
seguir sent "el hospital de los enfermos", hem de seguir
sent, "la venganza de los ofendidos", i hem de seguir sent
"el càstig de los ofensores", a quells que es passen, aquells
prepotents que tenen un poder a polític o financer o judicial
que utilitzen d'una forma que no és conforme precisament,a
les nostres lleis de moral i d'honestedat.
- Autoritat, quan diem autoritat i en el pacte local, quan
11
�nosaltres anem a demanar, no anem a demanar diners perquè
sabem que no hi ha. Ja li vaig dir ahir al President del
govern "no vinc a demanar diners, ja sé que no teniu, el que
vinc és, en tot cas, a demanar una redistribució dels diners
que costi més barato al país, això sí".
Nosaltres sabem que els serveis municipals costen menys que
els serveis que es porten des dé més lluny, senzillament per
una raó, perquè el mercat, el públic, com dèiem abans, està
més aprop i ens controlen més, i per tant, és més difícil de
timar al públic, des de l'Ajunjtament, l'Autonomia o des de
l'Estat, en aquest sentit, nó és que vinguem a demanar
diners, venim a demanar que ens donin els diners que ens
toca perquè al conjunt del país els serveis públics surtin a
més bon preu, però bàsicament, nosaltres venim a demanar
autoritat, és a dir, la capacitat de la governació local, de
representants locals electes, dé ser eficaços en tot allò que
la gent exigeix, en aquells camps en que la gent exigeix ser
eficaços i demanar.
Que és el que desmoralitza a la gent de les grans ciutats?
, i de vegades, li fa dir "la gran ciutat no té solució", que
la gran ciutat se'ls hi aparei4 com un gran caos impossible
d'ordenar i que, a més a més, cada dia hí ha l'emissió de
fragants infraccions de l'ordre que havia d'existir que no
tenen resposta. Això, és el q4e indigna més, no perquè hi
hagi una brutícia o un accident o una maldat o una ofensa,
sinó que la brutícia no tingui servei de recollida; que la
maldat no tingui al menys un recurs o algú que aixequi la mà
per dir "això no pot ser". Això és lo que desarma a la gent,
tenim una societat tan complex en la ciutat urbana que no
sabem com arreglar les coses (ple succeeixen, que és normal
que succeeixin, perquè és normal que el jovent sigui més
violent que la gent més adulta, i té més força de viure que
no pas la tercera edat, i per tánt, això ho manifesta en els
carrers i allà on siguin, i és; normal que faci més soroll,
però no és normal que determinat sorolls no tinguin algú per
dir, "calli !", i quan la gent es veu en la necessitat
d'haver-ho de dir ella mateixa, i no tenir ningú que els
12
�recolzí, aleshores la gent desconfia de l'establiment
polític.` Per tant, autoritat, per això, per donar confiança
a la gent.
- Economia, ja ho he'dit, no hem de gastar més del que cal,.'
ni ingressar.més del que necessitem per'pagar puntualment;
que és el que estem fent, hem d;aconseguir un modest estalvi
i repartir-lo, aquest és el nostre objectiu, més no seria ni
raonable, ni possiblè, ni desijable. T repartir-lo, entre
retorn al present i retorn al futur, és a dir, entre una
lleugera baixa d'impostos
,In: retorn del capital del
emprèstits o emissions; laquesta és la tria que. hem dè
fer, i l'hem de fe, a més a Més, en una situació en que
veiem l'escàndol del naixement d'una nova impunitat econòmica
pública o una nova irresponsabilitat. % Explicava abans en Joan
Ferran que ara hi'ha una exposició que costa mil milions i
que es farà a partir de la Mercè i durant el mes d'octubre,
això només ens diu una cosa, hi ha en el sistema que hem
creat i que hem volgut !, "Al tanto" perquè el volem, com ha
dit abans l'Ernest; "a la Generalitat, no se li jutja pel que
fa sinó perquè existeix, i com més existeixi millor", és a
dir, com més autogovern tinguem'amb un nivell de govern que
no existia i que no ens han reconegut millor, perquè d'alguna
forma, més satisfacció hi ha d'una ofensa antiga;
precisament, però això pot dona i està donant , situacions
d'autèntica irresponsabilitat econòmica.
Només hi ha un nivell de govern a Europa, en aquest moment,
en que l'antiga imatge de l'Esta .1 irresponsable, davant de la
història, segueix existint, que és aquest nivell que no és
ben bé aquests Estats que .hi i.ha bastant apretats pertot
arreu, per sobre, per Europa i!per sota, per les Regions i
els Ajuntaments, ni tampoc passajen els Ajuntaments que estan
apretats per la gent i per la ne essitat de donar un servei;
en canvi aquell nivell intermig que volem tenir, que volem
potenciar, que volem a més a}més, dignificar, perquè a
vegades dona mostra d'una capacitat de despesa que és
escàndol en el sentit bíblic de la paraula, en el sentit que
les criatures ingènues que són tots els demés, ens
1
^
�escandalitzem que sigui possible que aquests graus de
llibertat, existeixin. Per tant, economia, que no és el
principi, no caure en aquest espectacle que escandalitza a la
gent.
- Llibertat, la ciutat és llibertat, ho deia un cop en Joan
Clos, em recordo, a la Ciutat Vella. "La ciutat és llibertat,
hem de poder conviure amb la diversitat", el que vol dir que
hem de poder viure com vulguem, hem d'oferir als ciutadans de
Barcelona la possibilitat de viure com vulguin, no
necessàriament segons unes pautes iguals per tothom, la
ciutat és precisament la diversitat i la llibertat de viure
com un vulgui; hem de poder triar la nostra vida; hem de
limitar la repressió solament allò que fa mal a la llibertat
dels demés, dels ciutadans, o a la seva integritat o al seu
dret de ser respectats en la seva pròpia diversitat.
Nosaltres, a vegades, quan per exemple hem discutit el tema
de la drogaaddicció i que s'havia de fer; i quan el PP deia
"nosaltres considerem que el consum de drogues és un
delicte", nosaltres vam contestar "nosaltres no, nosaltres
considerem que la drogaaddicció és una malaltia" i altres
deien "i per tant lliures de fer el que vulguin", nosaltres
deien "no!, tampoc, no és lliure d'ostentar la malaltia com
a bandera" perquè aquesta ostentació és ofensiva a la
sensibilitat dels ciutadans i per tant, l'ostentació d'allò
que no es bo, sinó que és en toti cas patològic és el límit de
la llibertat, nosaltres no hem#de perseguir els diferents,
pel fet que són diferents, malalts o altres, sinó que els hem
de demanar-els-hi senzillament que tractin de portar la seva
situació d'una manera digna i no ostentosa ni ofensiva per
als altres, aquests són els límits de la llibertat però no
altres,
- Servei al públic, cap dels nostres servidors públics, pot
no posar-se en el lloc dels ciutadans als quals està servint,
"ells sempre tenen la raó", diu la Mercè Sala a RENFE, on
està fent la revolució de la qualitat, no es nota encara, més
be dit, si que es nota però no és diu encara i s'acabarà
14
�dient, perquè les coses que tenen una inèrcia i això ho saben
els publicitaris i els tècnics de mitjans de comunicació
triguen molt a canviar-se, han de passar moltes coses i molt
temps perquè una cosa que ha estat sempre percebuda com a
lenta sigui percebuda d'una forma diferent; lo important és
posar-se com diu la Mercè Sala en el lloc del client i dir,
vostè sempre té raó, i veure les coses tal com les veu el
client perquè el client no té l'obligació de saber tota
l'estructure ni les causes que fan que els trens arribin
tard, té l'obligació de pagar el bitllet i prou. Els clients
no són sempre els ciutadans que tenim al davant, sinó tots
els altres que poden no estar-hi d'acord perquè tenen
arguments per explicar el perquè no està permès el que no ho
està i perquè aquella cua és obligada, és a dir, una cua és
correcta quan es pot explicar i la gent que la fa la pot
entendre sinó no ho és.
Proximitat o subsidiaritat, i aquí acabo aquesta llarga
lletania no de deu sinó d'onze manaments quasi, que no són
manaments, són principis de reflexió perquè aquest any els
tinguem com a referència. Aquest principi l'hem de concebre
com una medicina d'efectes retardats és una fórmula potent
que no tindrà encara efectes immediats però que hem d'anar
receptant, la subsidiaritat, la1proximitat, és més barat, és
més democràtic, és més federal,' és més participatiu, és més
liberal en el bo sentit, és més social i és més europeu,
aquest és el meu criteri.
Bé amb aquests principis nosaltres haurem de fer algunes
coses i avui abans d'acabar dir-iios alguns dels projectes que
jo considero que són principals en aquesta ciutat i els
enumeraré només: les infrastructures culturals, el MNAC, el
Museus d'Art Contemporani, 1'Auditorium, la reconstrucció del
Liceu, el Pedralbes, etc.; la primacia del transport públic
que l'hem d'aconseguir, malgrat tots els retrasos, malgrat
totes les paranoies en que ens estant entretenint per fer una
cosa que està pactada, pastada i menjada, casi ja, i que
encara ens l'han de posar al plat, que és un consorci,
d'autoritat única que gestioni el transport d'una forma
15
�equitativa amb una contribució raonable de cada una de les
autoritats.
El medi ambient global, considerat com globalitat, no pas com
una batalla sectorial dels verds contra els blaus, sinó com
una preocupació permanent.
La rehabilitació de la Ciutat Vella, en la qual ens hi juguem
la vida, ens hi juguem d'alguna forma la credencial
històrica, la vivificació de l'Eixample i de les seves illes,
completant la façana marítima que ja és ara la gran revolució
de la ciutat, tothom ho reconeix el que hem de completar
perquè encara falten coses, ara inaugurarem la passarel la
del Moll d'Espanya, el dia de la Mercè podreu passar a peu
des de les Rambles fins al Nàutic per sobre del aigua, però
a més a més, hem d'arribar des de la Vila Olímpica fins al
Besòs i aquí hi ha moltes coses a solucionar; protegir
Collserola que és el gran Parc central metropolità i aquest
hivern haurem de fer com deia la Rosa Martí, els incendis
s'apaguen a l'hivern, i els incendis de l'estiu que bé els
apagarem aquest hivern amb una }gran operació de mobilització
de voluntaris per la qual us demano des d'ara ja la
col.laboració de gent i centenars de voluntaris que hauran de
fer de Collserola un bosc ben net; ordenar els rius, que no
són rius que són clavegueres que ho han sigut sempre
històricament i abans eren dins de la Ciutat el principal, la
Rambla, el caganer i els merdans com deien i que ara encara
a Mollet en diuen, i que avui sóln el Besòs i el Llobregat com
diu la Trinca que diu exactament el mateix, el caganer i el
merdans, no són dos rius, s'hail d'ordenar s'han de sanejar,
però també urbanitzar s'han d'aprofitar com llocs, justament,
de lleure i de satisfacció de lcs grans masas de població de
l'Area metropolitana, crear espais d'aigua a terra i
probablement guanyar espais de iterra en el mar, en tot cas,
per nosaltres per aquesta ciutat el que és aigua de maig,
tenim mar, tenim muntanya, tenim el Pirineu a prop i
l'Ampurdà al costat i el camp de Tarragona) però el que no
tenim és aigua, no tenim rius, no tenim grans rius; el
Llobregat i el Besòs els ordenarem, seran grans espais de
16
�lleure però no seran, segurament, rius en el sentit de grans
espais d'aigua que ens puguin satisfer d'aquesta necessitat
i, per tant, aquí també haurem ;de donar una primacia en això
i
Hem de fer de Barcelona la primera, la més avançada en
Telecomunicacions, i anem camí d'aconseguir-ho i hem de fer
del Delta del Llobregat la porta sud d'Europa i amb el
Borrell ho estem aconseguim, Un dia d'aquests comença les
obres de la marge dreta, però no és només 1' autovia de la
marge dreta, és també la Zona Franca, la zona d'activitats
logístiques, l'Aeroport, el Pot. Nosaltres hem dissenyat i
pensat els sistemes generale de telecomunicacions de
transports de mobilitat d'haver natural , de ferroviari,
d'aeroportuari i port i de cultura per tal que Barcelona
sigui o pugui ser una de les millors ciutats d'Europa, tingui
en el Delta del Llobregat laIseva porta sud, que Europa
tingui la seva entrada I hem de?fer del Besòs, de Sant Adrià
a Montcada, quan dic Sant Adrià, ho dic amb una certa recança
per les coses que han passat a Sant Adrià, més ben dit per
les coses que no han passat, és a dir pel fracàs dels plans
de rehabilitació que companys nostres van endegar í que els
hi va costar el càrrec amb l'ajut de la intervenció no només
de xenofòbia, no només per la reacció d'alguns dels que van
reaccionar contra la construcició d'un torre per poder
descongestionar la Mina i hi havia de tot, bona fe però també
hi havia xenofòbia i això va ser$ recolzat amb la intervenció
d'autoritats que no tenen altres coses a fer i que van
consagrar una situació en la qual serà dificilíssim de
recuperar la Mina, i per tant Sant Adrià, la seva integritat.
doncs, hem de fer -torno a dir- en el Besòs, començant per
Sant Adrià fins a Montcada (a Montcada estan arribant ja els
gitanos portuguesos que estaven a Ripollet amb les seves
rulots i han arribat fins a Vallbona) i molt especialment en
el Congost aquest que formen unitròs de Montcada, Vallbona,
Ciutat Meridiana i Torre Baró, él aquí on hem de fer l'esforç
més gran urbanísticament, i és tan gran que com deia el
Cullell l'altre dia que, --de egades, té expressions que
encara se li poden agrair--, hem de fer una operació d'Estat,
Estat i Generalitat per descomptat ("Estat" entenem nosaltres
17
�ara, Estat i la Generalitat) i a Europa, Fons Europeus, per
això tenim aquí a en Santi que es belluga tan bé en els
passadissos europeus, hem de fer una gran operació d'Estat,
en el Congost, perquè aquests quatre barris, un d'ells d'un
altre municipi, no han tingut el gran canvi, és més, han
pagat un preu, només han tingut un gran benefici, crec jo,
que és el nus de la Trinitat després d'un esforç titànic,
vosaltres sabeu que jo vaig ser, una setmana a Trinitat Vella
per discutir i l'Acebillo venia cada dia i també el Regidor,
i discutíem amb les associacions de veïns i al final es va
aconseguir el gran pacte social i urbanístic de la Trinitat
Vella, al mateix temps el més gran distribuïdor de tràfic
d'Espanya i un parc meravellósi però amb això no hi ha prou,
hi ha el tema de la presó i el de la nova autopista, que no
hi ha manera de fer, per entra r+ en el nus, amb el famós pont
que es va tirar en una nit si recordeu que no han passat tres
anys i sembla que facin vuit, bé això és algo que nosaltres
devem.
Hem de crear la Sagrera, entre la Plaça Les Glòries i Sant
Andreu, la nova gran centralitat, la porta ferroviària
europea.
Hem de fer de la capitalitat cultural europea de l'any 2001
un niu de reflexió i de creació sobre la nova Europa, no ens
resignem aquesta vegada a dir serem capital europea i
aprofitarem per canviar la ciuttat, farem de la capital una
excusa, com ja hem de dit de ve4ades, o un argument , no, no,
no. Nosaltres volem que la capitalitat sigui al revés: que
Europa s'aprofiti de nosaltres per néixer culturalment, així
com la ciutat fins ara s'ha aprofitat per fer les noves
infrastructures, nosaltres també, ja ho donen per descomptat,
ja l'empenta va començar molt abans i per tant tot el que
està en marxa l'auditorium, el teatre nacional, els museus
etc, això estarà acabat, però ivoldríem ademés que tot això
acabat, poguéssim dir a Europa, a Barcelona 2001 neix
l'Europa cultural, es a dir, es crea una cultura Europea,
subratllat Europea, Majúscula' una cultura de tots, que
ademés els mitjans de telecomunicació que hi haurà en aquell
�moment, pugui ser simultània, que hi hagin espectacles que al
mateix temps s'estigui veiem a moltes ciutat europees,
aquesta és la gran proposta d'En Nadal i En Mascarell, fer de
la capitalitat el lloc de naixement de l'Europa nova
culturalment.
Hem de fer de la Carta Municipal, la Llei d'una ciutat forta
i ben organitzada, amb justícia local i amb ensenyament
avançat, i ensenyament avançat vol dir curiosament, un
ensenyament tan avançat com elique teníem a la República, és
a dir el Patronat Municipal Escolar, en gestió local de
l'énsenyament no universitari, això és el que diu la Carta
Municipal, per delegació o per Consorci. L'Institut Municipal
d'Educació ha de gestionar totes les escoles, un ensenyament
primari i secundari, per tant, tot l'ensenyament no
universitari, i hem de demanar al nostre partit que fem
l'esforç immens parlamentàriament d'acudir en favor de la
política d'immersió lingüística en un moment que estava sent
criticada (digueu-m'ho aquí eil la intimitat -amb raó, en
bona mesura-) perquè les instruccions que es van donar, no la
Llei -que la van fer el Pepe González i la Marta Mata- que
van ser ponents en el Parlament català en el primer mandat;
no la llei que estava bé, sinóles instruccions que es van
donar l'estiu passat, van ser errònies. Vam practicar
globalment bé però amb errors, Omb falles, que feia com deia
aquell document que es va publica en "El Periódico" i que
havien fet alguns companys, doncs hi havien hagut errors com
per exemple "hi havien nanos que no tenien contacte amb el
castellà fins al 6 o 8 anys, etc." hi havia tot el programa
dels transeünts que tenen dret segons la llei a tenir
l'educació en la llengua que dethani i no van obtenir aquesta
resposta.
Be, nosaltres per esperit de' país, vam dir, silenciem
aquestes crítiques, convertim aquestes crítiques en un arma
per obtenir del Govern de la Generalitat garanties d'un
diàleg a dos durant aquest durs, una derogació de les
instruccions de l'estiu passat, una formulació d'unes de
noves millors i un control continuat del procés que seguirà
19
�i bé en aquell moment, jo crec que havíem d'haver dit i ho
farem immediatament, com a pai#'tit volem també que aquesta
col.laboració nostra en la política educacional i en la
inversió es tradueixi en una actitud favorable per part del
govern de Convergència amb la creació del Patronat Municipal
Escolar perquè per nosaltres, això i lo altre, és tot el
mateix, és una educació de qualiitat.
En fi, de fer de Barcelona, una ciutat capdavantera d'Europa,
aquest és l'objectiu, això és el que fa dringar el cor dels
barcelonins; per això lluitem, per això som de Barcelona i jo
crec que podem acabar dientl que hem de ser-ne dignes
ciutadans i guanyar per la npstra ciutat l'admiració de
propis i. estranys.
Moltes gràcies
20
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4311
Title
A name given to the resource
Discurso de Pasqual Maragall, presidente del CMRE y alcalde de Barcelona. Sesión inaugural de la II conferencia euro-árabe de ciudades. Valencia, 15 de septiembre de 1994
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
València
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Administració local
Territoris
Acció política
CMRE
Barcelona
Description
An account of the resource
Inclou el programa de l'acte.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-09-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1504/19961030d_00746.pdf
49675e8678f0d65407de3e770165f774
PDF Text
Text
de Barcelona
Ajuntament
Gabinet de l'Alcaldia
4
ictlau
ect
DISCURSO DEL SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, EN LA
INAUGURACIÓN DEL CENTRO EUROPEO DE REGIONES
►
Gràcies Sr. President, presidente Gil Carlos Rodríguez Iglesias, Sr. Roberto Speciale,
presidente de la Comisión de Política Regional, Sr. Peter Sutherland, mi buen amigo,
presidente del Consejo de Administración del Instituto Europeo de Administración
Pública de Maastricht, presidente Manuel Fraga.
És una ocasió molt especial aquesta, en la Igual el president de la. Generalitat i el
president Sutherland ens convoquen, a mi, evi4entment com a alcalde però també com a
president del Comitè de les Regions i del Consell de Municipis i Regions d'Europa, al
president Fraga, que ens parlarà avui del les seves idees sobre les regions i
l'Administració Pública -que esperem tots àvdament-, i els directius dels programes
europeus d'investigació, i no només d'investigació sinó també de treball, de millora de
l'Administració Pública, es un ocasió, deia, per escoltar efectivament aquest programa
que per a nosaltres, regions, ciutats d'Europa, é absolutament fonamental.
No hi ha encara, desgraciadament no hi és proa, un intercanvi de pràctiques europees en
l'àmbit de l'Administració Pública, regional i local. Hi comença a haver, però no hi és
del tot... Moments com els que hem viscut a Brussel.les recentment, amb el Parlament, i
concretament amb la Comissió de Política Regional, ens acosten, ens aproximen a
aquesta situació, però encara no hi som. Estem en una fase de discurs europeu, de
discurs regional europeu i regionalista europeu, però no encara de pràctica europea
regional i ciutadana, d'intercanvis que facin mllor la vida real dels ciutadans europeus
cada dia.
1 no només per l'acció de la Unió i de les instittIcions de la Unió, sinó per l'acció europea
dels estats, i també de les regions i les ciutats. A l'institut Universitari Europeu de
Fiesole, que treballa més en el camp de la recçrca, el Col.legi d'Europa de Bruges, que
^^
Jllua
tal-1111é.
1,11 aijU
_
_^.
♦'-_.
L 111 tLJ,
..
1____._._._1 1
1 ,Ç
_
'------piüuavicu
cui. ui jJuut,ii
ici, }J IU cD ï ^ i z iï%
__..-
_---
E
l'Institut de Maastricht és el que ha de prendile la iniciativa en aquest terreny. És una
gran notícia que l'hagi pres, i que l'hagí pres, a inés, instal.lant, en aquest cas, una antena
a Luxemburg i una altra, la segona, a Barcelona. Moltes gràcies president Sutherland,
però, els vull dir, aprofitant aquesta ocasió tan singular, molt breument, quin és el
pensament del Comitè de les Regions en aquest moment. Nosaltres som partidaris de
més Europa. I ho som tots. Dos-cents vint-i-do membres som partidaris de més Europa.
Som partidaris de més Europa i de més regió, de més lluny però també de més
proximitat, fins i tot diria més, de més Iluny a canvi de més proximitat. Som partidaris
de situar a més distància alguns poders però a) mateix temps de situar-ne d'altres més a
prop. Es a dir, construir més Europa, sí, però'ràcies a Europa, gràcies a Maastricht 2,
obtenir un retorn a la societat, a la ciutat, a la regió, quasi diria per aquest ordre, en
l'ordre de la subsidiarietat. Obtenir un retorn de coses que històricament es van perdre,
es van allunyar, i que ara, podríem fer millor més aviat de prop que més aviat més lluny:
habitatge, petita justícia o restabliment de la confiança per a la creació d'inversions i, per
tant, d'ocupació.
DISCIJRS.CER
�Ajuntament
•\ de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldia
El Pacte Industrial de Barcelona, de l'Àrea Metiopolitana de Barcelona, podria ser-ne un
exemple, com d'altres pactes territorials per a I ocupació ja en són una prova en general.
He proposat al Comitè de les Regions que cpnvoqui una conferència de les regions
d'Europa. Ho saben els presidents Pujol i Frap. Una conferència amb presència de les
ciutats, just abans de l'acabament de la Conferència Intergovernamental, en el país de la
presidència, prop de Maastricht, per tal de fer entir la nostra veu als estats de la Unió,
perquè sàpiguen que a l'Europa d'avui hi ha una desconfiança, sí, però una desconfiança
vencible.
És la desconfiança que prové, en part, de la ig n orància, en part, de la distància a voltes
excessiva entre decisions i efectes de les decisions. La que prové del poc ús que es fa
dels millors propagandistes i explicadors d'Europa, que jo diria que són els dos-cents
cinquanta presidents regionals i grans alcaldes o presidents de federacions de municipis
que coneixen Europa, tot i l'amenaça, més teòrica que real, de l'existència d'una
excessiva burocràcia europea.
Pensin que la Comissió Europea té menys fut ionaris que l'Ajuntament de Barcelona.
Vagi això per davant. Per tant, deixant de banga aquests fantasmes, que hi són, hem de
demanar també a Barcelona, a les altres ciutats, a les regions d'Europa, que expliquin als
ciutadans europeus, des de la proximitat, Europa. Jo crec que aquest escepticisme és
vencible, si bé és cert que n'hi ha un altre que prové, diguem-ho francament, -i aquest és
potser el punt més delicat- del cansament, d'una certa fatiga. La fatiga de les regions
transferidores netes de recursos; Lombardia, Brandenburg, Catalunya o Flandes, poden
demostrar en aquest moment una certa fatiga. I aquesta fatiga és també vencible, tot i
que la futura ampliació actua d'alguna forma colin una expectativa agreujant. És vencible
aquesta fatiga si entre les regions es produeix u la complicitat natural, que ja existeix, en
favor de la proximitat, de l'autogovern, de la devolució de poder i de competències, a
canvi del manteniment de l'objectiu que fa d'Europa un fet singular, que és la cohesió
social i la cohesió interregional.
Si el Centre de les Regions, amb l'Institut de l laastricht, i amb els de Fiesole i Bruges,
cvA.iuvUicti a.ii iu pcuugv biu
yuc uclüi
YivYvsu, a ^..^v^.^ivi.^aiiv Jvv.vwt
l'escepticisme raonable, no parlem de l'escepticisme més fonamentalista- serà vençut. 1
l'Europa possible, projecte que ha estat mobilit,ador i avui pot semblar una pura il.lusió,
estarà més a prop. Més Europa i més regia. Si tots dos objectius van junts, els
obtindrem. Els Estats, que són en definitiva els Constructors í els garants de la Unió, han
d'acabar per entendre que les regions, la descentralització política i el reconeixement
sensat de la diversitat europea, el que jo anomenaria el federalisme diferencial europeu,
són el camí més curt per a l'acceptació generalitzada de la Unió.
Moltes gràcies.
DISCURS.CER
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4410
Title
A name given to the resource
Discurs de l'alcalde Pasqual Maragall en la inauguració del Centre Europeu de Regions
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Municipis
Acció política
Territoris
CMRE
Europa
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-10-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/2609/19920508d_00482.pdf
240712e51d17df7009594c77101f50c0
PDF Text
Text
fubGt.CM- : Cai Í^ ts
ti^ro.
CORRESPONDÈNCIA
SOCIALISTA
Discurs de presa de possessió com a President
del Consell de Municipis i Regicins d'Europa
Pasqual narayali
Mentre el segle XIX, després de Napoleó i fins el
1914 ha estat el de l'esperança i la pau internacional,
el nostre ha estat el de les guerres i el de la decepció.
Senyor President de la Comissió Europea, senyor
Conseller i President accidental de la Generalitat de
Catalunya, senyor President del Parlament, senyor
Minist re , senyor Secreta d'Estat, senyor Director
General de la Comissió, senyors diputats i senadors,
senyor President de la Conferència de Poders Regionals
i Locals del Consell d'Europa, autoritats i senyor
President de la Federació Espanyola de Municipis i
Províncies, de la Federació de Municipis de Catalunya
i de l'Associació Catalana de Municipis, senyor
President del Consell Consultiu, senyors membres del
Comitè i Burós Executius de la CMRE, senyor Alcalde, senyors tinents d' alcalde i regidors del' A juntament,
senyor Hoffman, el meu amic, vice-president de la
CMRE, senyora Secretària General, senyor Jordi Borja,
delegat de Relacions Territorials, amics:
ull dir-vos, doncs, en aquest context, com es veu
Eu ro pa des d' aquesta ciutat, situada allà on els Pirineus
i el Mediterrani es diuen bon dia cada matí.
I ps ho diré, doncs, en català que és la meva llengua
fami iar, i això ja és un anunci del valor que tots
nosaltres atorguem, c rec, a les nostres arrels i a la
importància del' expressió directa, de la paraula sortida
tal cqm ha estat concebuda.
)'he près la feina de traduir jo mateix aquestes
pararles en espanyol que és la llengua comuna i
glo ri osa de tots els pobles d'Espanya i ara de prop de
400 milions d'habitants del pl an eta i que permet basar
la traucció simultània en totes les llengues oficials del
CMRE (encara no el grec, però això ar ri barà molt
aviat;
He reflexionat força sobre el to de les paraules que
avui havia de dir i sobre el llenguatge que havia
d'utilitzar. No vull fer un discurs tècnic ni massa llarg,
sinó cordial, ja que serà a Praga, el mes d'octubre,
davant l'Assemblea General del Consell, que el programa polític del president es presentarà. No tracto de
resoldre ni explicar els problemes ni les esper an ces que
hem d'afrontar com a responsables de col.lectivitats
territorials europees.
Ño es pot concebre Europa sense les ciutats i les
regions. Eu ro pa és un sistema de ciutats i col.lectivitats
territorials. Europa és un sistema de ciutats que ha de
ser capaç de finançar el camp, en uns c as os com a
paisatge i en altres com a lloc de producció. Segurament
aquen any, que és l'any que celebrem el 500 del
moment que es van retrobar dos mons –Amè ri ca i
Europa– no podem deixar de reaccionar sobre el que
les ciutats són més enllà d'Europa.
Em plau transmetre-us l'estat d'ànim d'un alcalde
d'una ciutat europea, catalana i espanyola –i que en
coneix moltes altres– a qui s'ha donat un paper
representatiu, en el mateix moment que Europa reneix,
d'una manera precisa, construc ti va, Ilargament esperada, de vegades també turbulenta i apassionada.
Amèrica és un cas diferent, on el valor del sòl és
molt Més baix, on la mobilitat és un valor més important
que la radicació, on la Constitució no crea (a diferència
de Máastricht) la col.lectivitat local ni, per tant, no la
protegeix. Amè ri ca és potser la més important creació
d'Europa abans del segle XX.
El nostre estat d'ànim és ple d'il.lusions, de
projectes i de certeses, alhora que de prudència. Es el
resultat d'un segle ple de fracassos i de confrontacions,
i també de progressos materials sens parar.
3
�CORRESPONDÈNCIA
SOCIALISTA
Les ciutats d'Eu ropa, en canvi, van ser elles les que
van crear comtats, repúbliques i fins i tot imperis:
Atenes, Roma, París, Viena, Londres, Berlín, Toledo,
Madrid, pero també Florència, Munic, Manchester,
Anvers, Rotterdam, Milano, Barcelona, Colònia,
Brussel.les, Santiago de Compostela, Venècia,
Edimburg, Praga o Montpeller.
Quines ressonàncies no hi ha darrera cadascuna
d'aquestes paraules! En realitat, a hores d'ara, ja no és
potser important saber si les ciutats van crear nacions,
o les nacions ciutats. Però és imprescindible establir
que per sota dels Estats, una nació o vàries nacionalitats
o regions, i moltes ciutats, són el patrimoni d'Europa,
el més preuat, el més carde mantenir però també el més
productiu.
L'Europa comunitàri a atrau l'Europa de l'est per
tres raons: la seva democràcia, la seva riquesa i el seu
autogovem terri torial. L'Europa de l'est atrau l' Europa
comunitàri a (tant com l'angoixa perla seva diversitat
dramàtica) per l'enorme capital humà invertit i present
en les seves pròpies ciutats: Praga, Dresden, Budapest...
Són les ciutats les que h an estat la base de la recuperació
de les nacions en crisi, les ciutats en tant que cultura,
en tant que estructura, en tant que entorn convencional,
creat pels homes i les dones.
Fa 50 anys, Txecoslovàquia era la vuitena potència
industri al del món i tenia una renda per habitant dues
vegades més alta que l'austríaca. Avui la seva renda
segurament és menys de la meitat que la d'Aust ria,
però Praga segueix existint. Com un patrimoni acumulat
durant segles que ni la decadència econòmica no ha
pogut destruir.
Nosaltres no hem estat totalment conscients de la
magnitud de la tragèdia iugoslava fins que no hem vist
bombardejar Dubrovnik o Sarajevo. Però a tots ens
confort a pensar que 1'esperit de Dubrovnik no ha mort
i que el diaque comenci el seu redreçament es desfermerà
una gran onada de capacitat creativa. N 'estem segurs
d'això, perquè sabem el que és una ciutat.
El mateix hem pensat, o de manera semblant, en
veure l'inici de la reconstrucció de Los Angeles, si bé
allí tot ha succeït amb la velocitat i la imprevisibilitat
dels fenòmens naturals, amb la violència sobtada i
sense causa aparent amb què Amè ri ca ens sorprèn un
cop i un altre cop, per bé i per mal.
Avui mateix, es reuneix un grup de col.lectivitats
territorials, regionals, algunes de les quals demanen
l'exclulió de les ciutats d'un comitè, com és el Comitè
de les Regions de la Comunitat Europea, que solament
pel seu nom pot induir a confusió, però no pas pel seu
contingut, segons ha establert el tractat de Maastricht.
El missatge, avui, del Consell de Municipis i Regions
d'Europa (CMRE) és constituir el Comitè de les Regions
creat a ;Maastricht, sobre una base equilibrada per a
desenvólupar durant els anys que ens sepa ren de la
revisió fidel tractat –és a dir, des d'aquest any fins el
1996– lun diàleg constituent, no pas un organisme
constituït i cristal.litzat. Ens consta que a tot arreu hi ha
voluntaI de diàleg ciutats-regions, encara que no m an
-cal'exdusivmgn.
El CMRE, formatperciutats, regions i organismes
territorials intermedis de b ase electiva, no pot sinó
considerar el tractat de Maastricht com un pas històric:
1'Europ4 nascuda de Maastricht és l'Eu ropa de les
regions de les ciutats, l'Eu ropa territori al, concreta,
físicam$nt determinada, amb noms, accents i perfils
diferent i tanmateix irrevocablement disposada a la
unió en la llibertat. Es l'Euro pa dels nostres filis i és al
mateix temps la concreció de l'Europa projectada pel
gran gest espi ri tual que va ser el moviment europeu de
la postguerra.
El pirincipi de subsidiarietat, recollit a la Ca rta
Europea de l'Autonomia Local, i que hi ha a la Carta
de les Llibertats Locals de 1953 que els Estats Generals
de Vers' alles havia prefigurat, aquest principi de
subsidialietat, deia, que està recollit a la magnífica
Cart a Europea de l'Autonomia Local del Consell
d'Europa –que molts països del Consell d'Europa ja
han ratificat amb caràcterde tractat (entre ells Espanya),
i que par tant té força d'obligar per a milions de
ciutadans europeus– ha estat finalment materialitzat a
Maastricht amb el reconeixement dels nivells territorials
sub-estatals.
Des de Barcelona, capital de Catalunya, una
nacionalitat i una cultura pròpies i distintes, reconegudes
per la donstitució espanyola, no podem més que
apreciarl amb enorme il.lusió i esperança el
desenvol1rpament de 1'autogovem ter ritorial a Europa.
L'Estat espanyol, contrari durant segles al
reconeixement de la seva pròpia diversitat, ha recuperat
en 15 anys el que en 500 anys havia oblidat, i així, avui,
a més de tetrobar-se fratemalment amb el nou món, es
retroba a $i mateix, confiat de la seva pluralitat inte rna.
L'horitzó europeu ha jugat aquí un paper decisiu en
tant que la creació de noves sobiranies –legitimitats, si
es vol – Supranacionals ha desdramatitzat en bona
mesura la;qüestió de les legitimitats interiors. I sé que
�•
CORRESPONDNCIA
SOCIALISTA
aquestes coses s 'h an de dir encara amb molta cautela.
Però som a Barcelona, és a dir, en una ciutat, i per tant
en un espai sense fronteres i sense exèrcit, on l'esperit
loc al i l'esperit inte rn acion al s 'uneixen pera definir un
autèntic territori comunitari. Som conscients que el
ciment de la ciutadania europea és aquesta atmosfera
urb an a.
externes i les economies d'escala. Única llicència
tècnica o tecnocràtica que avui em permetré.
á
Les nacions, les regions, les necessitem per compartir una identitat que ens és necessària en un món ple
d'incògnites. Però la identitat sense projecció no fóra
més que una sublimació col.lectiva de la nostra pròpia
limitació personal.
"Standt luft machtfrei" –"L'ai re de les ciutats ens
farà lliures"–, deien els camperols alemanys fa segles,
com deien també des de 1300 els pobles i ciutats de
Catalunya que esdevenien figuradament "carrers de
Barcelona" per alliberar-se del jou dels seus senyors
feudals.
L'autèntic patriotisme és sempre un desig d'altres
pàries, un transcendir la nostra pròpia identitat:
l'autèntic patriotisme, l'únic acceptable, és doncs el
punt de partida d'un humanisme –o altrament és un
engany i un perill. L'experiència europea és taxativa en
aquest sentit–.
I
Podem seguir ara dient que l'ai re de la ciutat ens fa
més lliures? No és més cert, al contrari, que avui l'ai re
de la ciutat és perillós, contaminat, sorollós, insegur i
carregat d'amenaces?
I si bé és cert que l'humanisme arrogant, el que
nega les seves pròpies arrels conc re tes, patriòtiques i
nacionals, i fins i tot individuals i personals, ha dut l'est
d'Europa a una enorme decepció, també ho és que
l'eüropeïsme és un sentiment federalitzant, que combina 'amor a les arrels amb la predisposició al pacte, i
que sobretot no hm ita 1'autogovem a la gr an nació sinó
que l'estén a tots els àmbits de la vida col.lectiva.
Nosaltres confiem en Europa per respondre amb
optimisme a aquests interrogants. Fa ja una colla
d'anys que una complicitat creixent s'ha establert
modestamet entre la Comissió Europea (i el seu
president) i les Eurociutats.
Havel deia fa quasi un any que "la nostra casa" és
la nostra família, és la nostra ciutat, la nostra nació, i
també la nostra escola, la nostra feina, i fins i tot, per
un resoner, com va ser ell, la seva cel.la.
Hi ha una raó per això: Europa és conscient, potser
més que els Estats que l'h an creada, que la seva sort
està lligada a la capacitat de la política en general per
connectar amb els problemes reals i quotidians de la
ciutadania, i sobretot dels ciutadans joves que votar an
a les eleccions locals – justament a les eleccions locals –
com a ciutadans europeus, independentment de la seva
nacionalitat.
rPerò a l'hora de t ri ar un nom per aquest sentiment
de jertinença a tot el que és "la nostra casa", Havel va
triar el de "civisme". Perquè el civisme sembla l'únic
"isrïne" carregat del respecte necessari envers tots els
altres, I'únic conscient que cap persona no pot ser
p ri vada de cap de les dimensions que constitueixen "la
seva casa".
I segon, Eu ro pa és conscient que l'enemic que ha
de combatre el po rt em a dins, i que no avançarem
només amb l'acció defensiva. Sí: les ciutats són el
ciment d 'Europa, sónl' av antgu arda histórica d 'Europa,
però Eu ro pa ha de ser també 1' àmbit supe ri or en què les
ciutats i també les regions trobinel diàleg i la cooperació
que necessiten per trencar el cercle viciós dels costos
de la congestió, que v an aparellats a les economies
^És en nom d' aquest civisme europeu que les regions,
els çomtats, les províncies, els cantons, les ciutats i els
pobles que formen el Consell de Municipis i Regions
d'Europa ens proposem avui constituir la b as e terri tori al de la nostra creixent ciutadania conjunta.
Moltes gràcies.
Barcelona. Palau de Pedralbes, 8 de maig de11992
S
U
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de presa de possessió com a President del Consell de Municipis i Regions d'Europa
Subject
The topic of the resource
CMRE
Europa
Regions
Municipis
Investidura
Barcelona
Havel, Václav
Relacions Internacionals
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall fou escollit a París president del Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) el 12 de desembre de 1991. L'organisme agrupava a municipis i regions de 23 països europeus. El seu antecessor, l'alcalde de la ciutat alemanya de Maguncia, el democristià Josef Hofmann, seguiria com a vicepresident. Maragall va delegar les seves funciones en Hofmann fins després dels Jocs Olímpics de Barcelona, el juliol següent. L'acte de possessió del càrrec es va celebrar el 8 de maig del 1992.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-05-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències