1
10
36
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1724/0000001320.pdf
26d3476db2dce31f1ce5f074fd9dab12
PDF Text
Text
DIUMENGE
15 D’ABRIL DEL 2012
38
els guardons d’el periódico
10 finalistes es disputen a partir
d’avui el premi Català de l’Any
Els lectors poden
votar pel seu favorit
a través del telèfon,
la web i Twitter
les personalitats que opten al reconeixement
El 18 de maig se
sabrà el nom dels
tres candidats que
passen a la gran final
EL PERIÓDICO
BARCELONA
E
ncara és una incògnita
a qui cedirà el casteller
David Miret el testimoni
de Català de l’Any el dia 22
de maig. En canvi, el que sí que ja és
clar és que serà a un dels 10 finalistes escollits pels lectors d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i l’audiència del programa Els Matins, de TV-3.
Després de gairebé tres setmanes en
què ha estat oberta la fase de proposta de candidats, avui ja sabem els
noms de les personalitats que aspiren al premi. Són sis homes i quatre
dones, amb mèrits suficients en les
seves respectives disciplines per emportar-se el guardó, que s’entregarà
en el transcurs d’una gala al Teatre
Nacional de Catalunya i que serà retransmesa per TV-3.
Entre els 10 escollits hi ha metges, com els doctors Josep Brugada i Eduard Gratacós; els esportistes Albert Bosch, Anna Corbella i Laia Sanz; artistes com el Mag Lari i la
joveníssima Andrea Motis; l’escriptor Albert Espinosa, creador, entre
altres, de l’exitosa sèrie Polseres vermelles; la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; i el periodista
Joaquim Maria Puyal, que el 2011,
any al qual correspon el premi, va celebrar els 35 anys del primer partit
de futbol retransmès en català.
La qualitat dels candidats és indiscutible i fa presagiar una disputada competició entre ells. A partir d’avui, que és quan
s’obre la segona fase
del procés d’elecció del
Català de l’Any, ja només es pot votar per un
d’aquests 10 finalistes.
Com fins ara, els lectors
podran donar suport
al seu favorit trucant
al número de telèfon
905.44.60.40, que està
operatiu les 24 hores del dia, o bé accedint a la web www.cataladelany.
cat. Tots els que votin a través de la
web rebran una subscripció gratuïta d’un mes a l’e-Periódico, l’edició
digital del diari.
/ Però a partir
d’aquesta segona etapa, amb la voluntat d’obrir més el procés a la participació ciutadana, també es podrà
votar a través de les xarxes socials.
LA NOVETAT EN EL VOT
ALBERT BOSCH
JOSEP BRUGADA
MURIEL CASALS
ANNA CORBELLA
ALBERT ESPINOSA
AVENTURER
CARDIÒLEG
PRESIDENTA D’ÒMNIUM
REGATISTA
ESCRIPTOR I GUIONISTA
Arrossegant un trineu de
95 quilos i amb temperatures
de -45º, és el primer català
que, sense ajuda externa, ha
arribat al pol Sud.
Un referent en arítmies,
mort sobtada i medicina de
l’esport. Ha estès la seva
especialitat a la pediatria a
Sant Joan de Déu.
Sota el mandat d’aquesta
professora de la UAB,
Òmnium, entitat que treballa
per la promoció del català, ha
complert el 50è aniversari.
El 2011 es va convertir en
la primera dona d’Espanya
a fer la volta al món sense
escales. Va recórrer 46.000
quilòmetres en 102 dies.
Va triomfar l’últim Sant Jordi
amb Si tu em dius vine, ho
deixo tot... però digue’m vine.
Autor de Polseres vermelles,
que adaptarà Spielberg.
EDUARD GRATACÓS
MAG LARI
ANDREA MOTIS
JOAQUIM MARIA PUYAL
LAIA SANZ
METGE
MAG I IL·LUSIONISTA
CANTANT DE JAZZ
PERIODISTA
PILOT DE TRIAL
L’equip que dirigeix a la
Maternitat de l’Hospital
Clínic va practicar l’any 2011
diverses operacions a fetus
utilitzant tècniques pioneres.
Atresora una brillant trajectòria
des que es va iniciar en la
màgia als 21 anys. L’any
passat va causar sensació
amb Splenda.
Amb una veu prodigiosa,
que molts comparen amb la
de Norah Jones, va gravar
als 15 anys el seu primer disc
amb Joan Chamorro.
Pregoner de l’última Mercè,
l’any passat es van complir
35 anys del primer partit de
futbol, del Barça, que va
retransmetre en català.
Amb només 26 anys, exhibeix
un palmarès espectacular,
amb 11 títols mundials. Va
guanyar el Dakar 2011 en
categoria femenina de motos.
En concret, de Twitter. Per votar,
s’ha d’enviar el hashtag #cataladelany, seguit del cognom del
candidat i d’una breu explicació
de per què se li dóna suport. Segons les normes fixades, només
es validarà un tuit per usuari i no
s’acceptaran retuits.
Els 10 candidats, que EL PERIÓDICO presentarà més en profunditat els pròxims dies, passaran
un procés de selecció. A partir del
dia 27 d’aquest mes
aniran abandonant
la carrera pel premi els que vagin obtenint menys vots,
fins que el 18 de
maig, només quatre dies abans de la
gran final i després
de la setena eliminació, sabrem els
noms dels tres aspirants definitius al premi. A partir del dia 18,
quan s’obre la tercera fase, ja només es podrà votar per un dels
tres aspirants.
Durant la gala del Català de
l’Any també s’entregaran els altres dos guardons que convoca EL
PERIÓDICO: Millor Iniciativa Empresarial, el més veterà de tots, i
Millor Iniciativa Solidària, premi
Mercè Conesa. H
Opinió
Pasqual Maragall
expresident i català de l’any 2007
Agraïment i força
E
l 2007 va ser un any molt
dur, personalment el més
dur. És quan se’m va diagnosticar l’Alzheimer i quan
ho vaig fer públic en roda de premsa a l’Hospital de Sant Pau. També
vaig anunciar la voluntat de lluitarhi amb totes les forces, especialment
a través d’una fundació que s’hi dediqués. Ja fa quatre anys i continuem lluitant; la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer és una realitat sòlida, cada cop
amb més suport, que espero que algun dia pugui anunciar avenços científics.
Entenc que aquestes circumstàncies personals, i també les polítiques, són les que van fer que
se’m considerés candidat a Català de l’Any del 2007. Finalment el
vot popular em va escollir com a tal.
L’emoció va ser molt
intensa. Em va donar
molta empenta per
continuar lluitant
L’agraïment per aquest suport i reconeixement rebuts no es pot expressar clarament amb paraules.
L’emoció va ser molt intensa i em
va donar molta força i empenta per
continuar la lluita, llavors tot just
començada.
Alhora, no vaig deixar de trobarho injust pels meus companys finalistes, l’Isidre Esteve i la Carme
Ruscalleda. L’exemple de tots dos és
molt important i les seves consecucions són mirall per a molts catalans,
que poden trobar inspiració i valor
en les seves gestes.
L’Isidre, un exemple de com des
de l’excel·lència competitiva es troba amb la fatalitat de l’accident i
la seva reacció de superació el fa tirar endavant amb ambició i coratge, tot imposant-se a les circumstàncies, valors imprescindibles individualment i col·lectiva, i més avui en
temps de crisi. I la Carme, com a exponent de la nostra capacitat creativa, vehiculada en la gastronomia,
fent del mètode i la tècnica la base de
l’explosió artística, que tant singularitza la seva obra i alhora la fa tan internacional, arrelada i global, com
m’agrada pensar Catalunya.
Aquest guardó ens serveix per revisar-nos any rere any, i ens permet
pensar quins conciutadans destaquen especialment. Felicito EL PERIÓDICO per la iniciativa. Però no ens
ha de fer oblidar que no només són
lloables els que tenim la rellevància pública. Els valors reconeguts en
tots els guardonats es troben en milers de ciutadans anònims que, dia a
dia, lluiten i superen les dificultats.
Aprofito aquest escrit per animar
tothom, a pesar de les circumstàncies, a lluitar i lluitar, cada dia i entre
tots. Segur que vencerem.
¡Força!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Agraïment i força
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Homenatges i distincions
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Mitjans de comunicació
Alzheimer
Model social
Abstract
A summary of the resource.
Article de Pasqual Maragall publicat a El Periódico, sobre el fet d'haver estat triat Català de l'Any 2007.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2012-04-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1723/0000001053.pdf
ebd9ee9dd93ad1559dfb87648b941ae4
PDF Text
Text
AVUI
Política 5
DIUMENGE, 9 D’AGOST DEL 2009
Estatut 2006
Resultats
Sí
No
Blancs
Nuls
Participació
49,4%
73,9%
20,7%
5,3%
0,9%
12 magistrats
Magistrats
conservadors
Vicepresident
Presidenta
Guillermo
Jiménez
Sánchez
María Emilia
Casas
Baamonde
Ciudad Real, 1940
Lugo, 1950
Pasqual Maragall
Expresident de la
Generalitat de Catalunya
DeBCNaCAT
il’Estatut
La composició del TC
Magistrats
progressistes
L’expresident, impulsor de l’Estatut, aposta
per fer una manifestació multitudinària si el
Tribunal Constitucional acaba retallant el text
Pendent de renovació
Pendent de renovació
Javier
Delgado
Barrio
Pascual
Sala
Sánchez
Osca, 1932
València, 1935
Ramón
Rodríguez
Arribas
Elisa
Pérez
Vera
Madrid, 1934
Granada, 1940
Vicente
Conde
Martín de Hijas
Manuel
Aragón
Reyes
Toledo, 1940
Pendent de renovació
Còrdova, 1946
Roberto
García-Calvo
y Montiel
Eugeni
Gay
Montalvo
Lleó, 1942
Barcelona, 1946
Mort
Jorge
Rodríguez
Zapata
Pablo
Pérez
Tremps
Uruguai, 1948
Madrid, 1956
Recusat pel recurs del PP
Pendent de renovació
La presidència té vot de qualitat en cas dempat
AVUI
al TC
la taula en alguna ocasió, és
la d’acatar la sentència i negociar amb el govern espanyol el desplegament d’allò
que quedi tocat. El president d’Iniciativa, Joan
Saura, afirmava fa poc que
si hi ha retallada, s’haurà
de refer el pacte polític
entre Catalunya i l’Estat. I
també obria la porta a plantejar la reforma de lleis orgàniques que topin amb
l’Estatut.
La sentència
amenaça justícia,
finançament,
síndic i llengua
El tripartit es va comprometre, en la revisió del
pacte de fa uns quatre
mesos, a emetre una resposta conjunta i “liderada
pel govern”. Tot i això, un
dels socis, Esquerra, ja treballa amb la hipòtesi de
desplaçar al Parlament un
pronunciament contra la
sentència, que podria anar
acompanyat del desplegament de facto del nou marc
d’autogovern. Derivar a la
cambra catalana una eventual reacció de repulsa implica sumar-hi CiU, que
d’entrada no veu malament una resposta del Parlament.
Aquells plans B... lluny
La federació va incloure en
el seu pla B a l’últim congrés l’opció de fer una consulta perquè els catalans
decideixin si accepten o no
una nova retallada. Aquesta possibilitat no s’ha descartat, tot i que sí que s’ha
anat refredant. Passa el
mateix a ERC, que va aprovar al congrés de l’any passat una esmena dels crítics
que insta a “plantar cara”
amb una consulta popular.
Encara va més enllà i planteja que el Parlament exerceixi “de manera unilateral” el dret d’autodeterminació, via referèndum, si el
TC lamina l’Estatut i
l’Estat espanyol es nega a
negociar amb la Generalitat “el dret a decidir dels catalans”. Aquells plans B
queden lluny. I la sentència, cada dia més a prop. ■
Una imatge de la manifestació pel dret a decidir ‘Som una nació’ del 18 de febrer del 2006 ■ FRANCESC MELCION
i ha qui pensa que
BCN és bona si la
bossa sona. Doncs
no: el turisme que ve
és més aviat de classe mitjana –que per cert és la
que ens convé: de classe baixa
en tenim un munt i de classe
alta no ens en cal perquè no
surten al carrer, ni compren a
les botigues–. Si compren quelcom és a les botigues de luxe
del passeig de Gràcia, perquè
amb la crisi el refugi dels calés
són l’or, la plata i les joies. Barcelona gasta molt però cobra
molt. Jo camino prou per la
ciutat –cosa recomanable– i
em faig un fart de veure estrangers i fins i tot, de vegades,
de parlar amb ells en anglès (la
nova lingua franca) o el que
calgui. Pel carrer, amb els nacionals, estic entre agraït i cansat que em saludin preguntant-me com em trobo. En
canvi, els estrangers poc que
saben qui sóc. Però anem per
feina.
Hi ha qui pensa que l’Estatut
ho pot arreglar o esguerrar tot.
Mentida; o error, si es vol. Barcelona no serà ni millor ni pitjor amb l’Estatut. Ni Catalunya
tampoc. Des que en Ridao va
aconseguir apujar el llistó del
finançament fins als 3.500 mi-
H
lions d’euros, la cosa ha millorat. El problema té més a veure
amb l’honor que amb la pesseta, que curiosament és, fins i
tot en castellà, un mot d’origen
català. Per què deu ser?
La moneda o peça petita era
en català la peceta, vet aquí. El
que compta són les pessetes i
tot el demés són punyetes, diu
el català. Però en el fons el que
li importa més és l’honor, que
diuen que era el credo dels castellans. M’explico. Nosaltres
vam fer un Estatut. L’Estatut
Sortirem al carrer 200.000
persones per baixar pel
passeig de Gràcia cantant
“Volem l’Estatut”
substituïa i desenvolupava la
disposició addicional primera
de la Constitució. L’Estatut es
va aprovar amb el 90% dels vots
del Parlament català, però el
Parlament i el Senat espanyols
el van retallar –no repetiré aquí
amb quins suports des de Catalunya–. Després el vam referendar. I ara el volen retocar en el
Tribunal Constitucional. Doncs
bé: si ho fan, sortirem al carrer
200.000 persones per baixar
pel passeig de Gràcia cantant
“Volem l’Estatut”, com l’any
1979, crec que era. I si pot ser
que vinguin en Llach i en Joan
Manuel –fill del Poble-sec i nét
d’andalusa o de gent de parla
castellana–, la Marina Rossell,
la Mayte Martín i la Maria del
Mar Bonet. Si volen.
Si jo fos l’amo de l’Estatut (i
no ho sóc, però hi vaig participar amb una pila de companyes
i companys del PSC-CpC, Esquerra, ex-PSUC i CiU) diria: no
me’l toquin. Va néixer en un pis
de la Via Augusta cantonada Alfons XII, al costat de casa meva,
per un acord final entre Ernest
Maragall, un xicot de CiU i
l’Iceta, si no recordo malament
(tot i que l’Iceta al Parlament va
dir: “Hi votem a favor, però a
Madrid segurament el tocaran”). I tant que el van tocar. És
un fill mig bord, però és un fill
nostre. Dic tot això a Rupià,
Baix Empordà, a tocar, no del pi,
però sí de l’olivera de les 7 branques, que em van regalar els Veguers de les 7 Vegueries que havien de substituir les Diputacions Provincials, nom que a mi
no m’entusiasma, perquè refereix a una realitat dual: la Capital i las Provincias. No és això,
companys no era això. Si cal,
passat l’estiu, tornarem al carrer. ■
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
De BCN a CAT i l'Estatut
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Justícia
Catalunya
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2009-08-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1722/0000000917.pdf
0919c7feeeee2c2528edbc1d75d27383
PDF Text
Text
Política
9
Xpresate
«Sin los ‘abertzales’ en las elecciones,
¿quién saldrá ganando en las urnas?»
Carola. MADRID
Opinión
Pasqual Maragall
Por qué votaré
reo que en el debate
político que se está
llevando a cabo en
Catalunya nos equivocamos en los temas y en las
formas.
Acaba cansando oír cómo
Madrid y Barcelona se pelean
porlasinfraestructurassininiciarlas y ver cómo convergentesysocialistasdiscutensobre
silaAltaVelocidadhadepasar
por la Sagrada Familia; si se
debehacerlaestacióndiseñada por Frank Gehry en la Sagrera; o si se tiene que desdoblarelEixTransversalylacarretera de la costa pasado
Palafrugell; si la línea de muy
alta tensión (MAT) se tiene
quehacer;osielMuseodeArtesDecorativassedebedeinstalaralladodelaTorreAgbar.
C
Séquetomardecisionesesdifícil,peroenlosaños80y90se
tomaron. Se invirtieron
290.000 millones de las antiguaspesetas,ynohacedemasiado tiempo se han terminado de pagar. A lo mejor convendríaendeudarnosunpoco
y así evitar la depresiva psicosis económica que vivimos.
La política, qué duda cabe,
es importante, aunque hace
faltaungiroensufinanciación,
la estructura de los partidos y
la elección de los candidatos.
Pero hablemos de las elecciones del 9 de marzo. En estas elecciones se deciden el
Parlamento y el Gobierno español.Yovotaréalpartidoque
pueda aprovechar mejor el
Parlamentoespañolparaprogresar en objetivos como la li-
bertaddeCatalunyaparadefinir su estatus en España o el
derecho a decidir qué queremos ser en Europa y en qué
queremos que Europa tenga
competencia,enconcretomoneda,ejércitoysímbolos(himno y bandera).
Sería fantástico que los gobiernos y los ayuntamientos
tuvieran claras algunas cosas:
-que sin una economía
fuerte, empresas punteras y
universidades de calidad no
haremos nada;
-que las comunicaciones
sondecisivas:laaltavelocidad
en el Ebro, el aeropuerto de
Lleida, Reus-Tarragona, Barcelona, Girona y en el Pirineo
a Toulouse, Lyon, Marsella;
-que Catalunya, un país de
relieve accidentado, pronunciadas pendientes y rincones
escondidos, tiene que tener, a
pesar de todo, las infraestructuras alaalturadelasde Castilla,ValenciaoelMidifrancés;
-que, dicho todo eso, que
afecta a los debates más consumidores de prensa, radio y
televisión,laeducaciónylasalud son lo más importante;
-que el medio ambiente es
una cuestión prioritaria, aun-
que no se puede convertir en
una religión alternativa;
-queenpolítica,laproximidad es mejor que la distancia:
queloquesepuedahacerenel
barrio no se haga en la ciudad,
y lo que se pueda hacer en la
ciudad, no lo haga la nación.
Otroasuntoesque,sinelreconocimientodelasáreasmetropolitanas, el país pierde un
equipodeprimeracategoríaen
la competición internacional.
ComoenlaCopadeEuropade
Opción. ”Hoy, día 31,
decidiré si [el Partit
Català d’Europa]
se presenta”
fútbol, en la Europa política y
económica la competición se
establece entre ciudades casi
más que entre naciones.
En 1986, Margaret Thatcher suprimió el área metropolitana de Londres impulsada por Ken Livingstone, y Jordi Pujol aprovechó para
suprimir la de Barcelona, que
curiosamente habían creado
Albert Serratosa y Xavier Subíes,gentemásbienafín.Todo
valíaparapararlospiesalosrivalessocialistasdeBarcelona.
CuandoBlairganólaselecciones,loprimeroquehizofue
restaurar el “Gran Londres”.
Yo participé en su campaña
electoralenestalínea,conNorman Foster, Richard Rogers y
otros. Y el Greater London
Councilserestituyó.Aquínolo
conseguimos y Catalunya se
quedó sin force de frappe en
la competencia con Madrid y
otras naciones europeas.
Ya en la Generalitat, tampocopudimoshacergrancosa
en un mandato en el que ERC
no quiso saber nada del tema
ni ICV-EUiA y CiU tampoco.
¿Y el PSC? Es un partido
favorable a las diputaciones
provinciales que el nacionalismo siempre había denostado.
Locomentéenotroartículo:la
tradición política catalana no
esprovincialistaperoahoraincluso los defensores de les vegueries d’Esquerra, si los hacen presidentes de una diputación, alucinan.
Creo que las diputaciones
tienen competencias exorbitantes en beneficio de un sistema de partidos poco transparente, siendo generoso.
Dicho esto, y sabiendo de
mi interés por la evolución de
la política americana y mi debilidad por los partidos demócratas, tanto el americano como el italiano, comprenderán
que confíe en la rápida emergenciadenuevasfórmulaspara votarlas el 9 de Marzo.
Ciutadans pel Canvi no
quierenintegrarsedeltodoen
el PSC, como parecía, y prefierenlimitarseaseruncentro
de debate, cosa que está muy
bien pero no llena el vacío político actual. Dommage…
Pero,frentealescepticismo
dominante,sigopensandoque
la política sirve para algo
Quedan dos opciones.
La primera seria un partido europeo parecido al Partido Demócrata americano y al
italiano. Eso es lo que comencéaproponervolviendodeItalia en el 1998. Entonces inscribíenelregistroelPartitCatalà
d’Europa. Hoy, día 31, decidiré
con mis amigos si se presenta.
Lasegundaalternativaseríavotarunpartidoquesemanifiesteenpositivosobretodas
estas reflexiones.
Pero sobre todo, y a pesar
de todo, no dejen de ir a votar.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Por qué votaré
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
ADN
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Espanya
Congrés dels Diputats
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-01-31
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1721/0000000919.pdf
0000330b012c3d3de4992e74d47e83fb
PDF Text
Text
P U N T D E V I S TA
EL PUNT | Diumenge, 10 de febrer del 2008
17
tribuna | PASQUAL MARAGALL. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Resposta a l’amic Balcells sobre el vot en blanc
E
L’expresident de Catalunya contesta l’article del diputat pel PSC al Parlament Josep Maria Balcells, membre de
Ciutadans pel Canvi, en què es mostrava dolgut que l’antic president defensés el vot de protesta
cal una decidida aposta per l’autoritat
dels directors a les escoles i una aposta
per l’escola local o comarcal, en la línia
de millor tradició escolàstica catalana, la
del pressupost de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona el 1907, la de Marta
Mata, adaptada evidentment a les realitats del segle XXI.
ntenc la preocupació de Balcells, pel que veig en l’article publicat a El Punt, per la
possibilitat, en què jo no
crec, d’una victòria del PP
en les eleccions generals. Però siguem
clars. En cap cas el PP traurà majoria absoluta, i no sembla probable que el partit
de Duran i Pujol ajudi el PP –i no diguem
el PNB o ERC–. Ja n’hi ha prou d’estalviar-se de pensar altres sortides que les
actuals. Ja n’hi ha prou de renunciar a
imaginar altres escenaris que els heretats. Els escenaris heretats ja han demostrat les seves limitacions. Ciutadans pel
Canvi va néixer per ajudar el socialisme
català a fer el sorpasso del nacionalisme
català després de 20 anys d’hegemonia
d’aquest. I ho vàrem aconseguir.
● En les darreres eleccions
catalanes, en canvi, el
nacionalisme ha deixat
enrere el socialisme català
un altre cop, i només es
manté el tripartit gràcies a la
inèrcia adquirida i,
diguem-ho tot, pel triomf de
l’Estatut després de 25 anys,
gràcies al tripartit
En les darreres eleccions catalanes, en
canvi, el nacionalisme ha deixat enrere el
socialisme català un altre cop, i només es
manté el tripartit gràcies a la inèrcia adquirida i, diguem-ho tot, pel triomf de
l’Estatut després de 25 anys, gràcies al
tripartit. Però la situació actual no és precisament brillant. Jugar ara al conservadorisme seria funest.
Tothom sap, espero que els Ciutadans
pel Canvi també, que l’Estatut es va
● L’Estatut es va aconseguir
El primer tren d’alta velocitat entra a l’estació de Sants. / EFE
aconseguir pagant un preu. Més ben dit,
dos preus: 1, la fi anticipada de la legislatura, exigida per CiU a Zapatero per entrar en el bloc estatutari al parlament de
Madrid; i 2, la retirada posterior del president de la Generalitat, que jo, encara
que no d’entrada, finalment vaig acceptar, perquè l’objectiu s’ho mereixia. I
mai me n’he penedit, contra el que alguns puguin pensar. Mai. Entre altres
raons perquè l’esforç realitzat per part de
tots nosaltres per posar en peu el primer
tripartit, anar-lo perfeccionant, i per pactar l’Estatut aquí, salvar-lo en tot allò essencial a Madrid i dur-lo a referèndum
per ser aprovat, va ser, deixin-m’ho dir,
molt considerable, alguns dirien titànic.
Ara tenim al davant unes eleccions generals al parlament espanyol. Ja he dit altres cops el que crec que és més important. Els punts crucials són els referents
als temes endarrerits d’inversions, àrea
metropolitana, vegueries i diputacions, o
la connexió amb la regió europea que po-
de set en set | XAVIER CORTADELLAS
N
Una llarga llista
o sé si deu ser una casualitat o
un indici premonitori molt clar,
però el cas és que, a mesura que
aquest país i el del costat i Europa i el
que hem convingut a batejar com la civilització occidental van fent-se més diversos i, doncs, van canviant, avança cada cop més l’Alzheimer. Primer va ser
Ronald Reagan. Una mica abans, Adolfo Suárez. Després, Rita Hayworth,
Eduardo Chillida, Kubala... Últimament, també Pasqual Maragall. De seguida, Jordi Solé Tura. Me’n deixo. «Ha
vingut a afegir-se a la llarga llista de personatges famosos afectats d’Alzheimer», estava a punt d’escriure tal com
fan milers de periodistes cada vegada
que saben que un nou personatge conegut té Alzheimer. Si és que algun cop els
han sabut, obliden la majoria dels altres
noms i en fan prou escrivint que n’hi ha
una «llarga llista», encara que, escrivint
això, estableixin també una relació involuntària entre el seu oblit i aquesta
malaltia de l’oblit. Veig al You Tube un
fragment del documental que Albert
Solé ha gravat amb Jordi Solé Tura, el
seu pare. «Hòstia! Jo he estat tancat
aquí?», diu l’exministre quan el seu fill
llegeix un fragment d’una diligència
d’un jutjat que diu que se li comuniqui
que «está en prisión preventiva». Després, el fill explica que va viure una infantesa especial, diferent, que és ell qui
necessita recuperar el seu origen i les seves arrels, poder fer entendre a la seva
filla qui va ser el seu avi. La memòria,
doncs. Sempre la memòria.
dem formar amb les Illes, València i el
sud de França, o les connexions interiors
de Catalunya, i altres, probablement més
interessants per una gran quantitat de
ciutadanes i ciutadans, com la salut i
l’educació (la portada d’ahir dissabte de
l’edició de Barcelona d’El Punt és ben
explícita)... No la falòrnia de si l’alta velocitat ha de passar per sota de la Sagrada
Família o no!
● El canvi exigeix constància,
però no submissió. El canvi
exigeix imaginació
Dit això, l’únic partit que es va pronunciar, per bé que sense gran entusiasme, per aquestes opcions, va ser Iniciativa. Però la seva actitud, o la del sindicat
que hi està lligat, en el tema de la reforma
educativa, per exemple, indica fins a
quin punt aquest partit no ha entès que
pagant un preu. Més ben dit
dos preus: 1, la fi anticipada
de la legislatura, exigida per
CiU a Zapatero per entrar en
el bloc estatutari al
Parlament de Madrid; i 2, la
retirada posterior del
president de la Generalitat,
que jo, encara que no
d’entrada, finalment vaig
acceptar, perquè l’objectiu
s’ho mereixia. I mai me n’he
penedit, contra el que alguns
puguin pensar. Mai
Com volen a can Ciutadans pel Canvi
que es consolidi i segueixi avançant el
canvi encetat el 99 i madurat en els anys
següents? El canvi exigeix constància,
però no submissió. El canvi exigeix imaginació. Ara estan en joc, escons amunt
escons avall, un nombre limitat de diputats de més o de menys a Madrid, no la
supervivència del socialisme i dels
ideals que ens han mogut durant una colla d’anys. Hem de seguir canviant. Hem
de seguir desperts, vius i arriscant. Altrament, el canvi s’haurà convertit en rutina.
la galeria | JOSEP VALLS
Ploure? Ho ha fet sempre...
V
isc en un poble (el meu) on, al
llarg del riu que el travessa, el
Brugent, en força menys de dos
quilòmetres hi havia, a l’edat mitjana,
setze molins, tots documentats, és clar.
La construcció de tants molins, sobretot
entre els segles XII i XIV, fou impulsada pels diferents senyors del castell
d’Hostoles (entre Sant Feliu de Pallerols i les Planes), que gaudien dels rendiments de la terra menada pels pagesos
remences, i obligaven a anar a moldre
als molins que ells assignaven. La majoria eren fariners, però també n’hi havia
de drapers o blanquejadors, que, en
comptes de la típica pedra de molí, tenien maces o nocs per masegar i estovar
els draps amb uns líquids sabonosos i
alcalins. Els masos molí encara existei-
xen, avui, a banda i banda del riu, abandonats i arruïnats, la majoria. Van tenir
un paper clau en l’economia d’aquest
tros de país, almenys fins ben entrat el
segle XX, quan van deixar de funcionar
en haver de competir amb les farineres
elèctriques. Però tampoc no podrien
funcionar avui, encara que no hi hagués
competència: el doll d’aigua que baixava de la font Grossa i formava el Brugent s’ha convertit en un rajolí irrisori i
llastimós on no poden nadar ni els
ànecs. Per aquells tocoms trobo un pagès. En la conversa, resulta inevitable
parlar de l’aigua, però l’home no sembla pas especialment preocupat. Quan li
dic que convindria molt que plogués,
em contesta simplement: «Ploure? Ja ho
farà... Sempre ho ha fet!»
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Resposta a l’amic Balcells sobre el vot en blanc
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Espanya
Congrés dels Diputats
Canvi
Socialisme
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-02-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1720/0000000926.pdf
cca49c3e405e2d00d01caed1578bbf82
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 13/03/2008 - Hora: 23:14
DIVENDRES
14 DE MARÇ DEL 2008
Política
La ressaca electoral 3 L’opinió
Pàgines 18 a 23 888
La necessitat que l’esquerra s’adapti als nous temps després
del triomf aconseguit diumenge porta Pasqual Maragall a reclamar
la posada en marxa del Partit Demòcrata Europeu amb la vista posada en les eleccions per al Parlament Europeu de l’any que ve.
L’expresident demana a Ciutadans pel Canvi, aliat del socialisme
català, que se sumi a aquest projecte, inspirat en el PD italià, i exclou la possibilitat d’encapçalar-lo, compromès ara en la lluita contra l’Alzheimer.
Un nou paisatge després de les eleccions
Ara toca preparar les europees, que són les més interessants si creiem que el futur està a la UE
PASQUAL
Maragall
EXPRESIDENT
DE LA GENERALITAT
El socialisme català ha guanyat les
eleccions al Congrés i amb els seus
vots ha fet un altre cop president
del Govern espanyol José Luis
Rodríguez Zapatero. Les meves felicitacions d’entrada. Sé l’esforç
que significa tot plegat.
Zapatero i Montilla, tot i discrepant, com pertoca a dos presidents, han sortit guanyant com
era d’esperar.
Són uns bons resultats per a Catalunya. Sabeu bé que vaig votar
en blanc, però, tot i així, evidentment me n’alegro molt. Malgrat la
retallada de l’Estatut, motiu del
meu vot i potser del desengany
d’alguns més, ara és el moment
d’analitzar el present i de mirar
cap al futur.
Després d’unes eleccions és el
moment de plantejar-nos nous
paràmetres polítics.
Ja he dit altres cops el que crec
que és més important. Els punts
crucials són els referents als temes
endarrerits d’inversions, àrea metropolitana, vegueries o diputacions, la connexió amb la regió
europea que podem formar amb les
Illes, València i el sud de França, i
també les connexions interiors de
Catalunya.
I altres temes, probablement més
interessants per a una gran quantitat de ciutadanes i ciutadans, com
la salut i l’educació. No la falòrnia
de si l’alta velocitat ha de passar per
sota de la Sagrada Família o no!
Tot i així, també és important començar a crear nous espais polítics
que omplin i que reformin la política a fons.
Ciutadans pel Canvi va néixer
per ajudar el socialisme català i les
el Periódico 21
esquerres a fer el sorpasso al nacionalisme català després de més de 20
anys d’hegemonia d’aquest. I es va
aconseguir amb la suma de tots. En
vots a les eleccions autonòmiques
del 1999 i en vots i escons a les del
2003. Els resultats de l’any 2006 van
ser menys satisfactoris. Ara s’ha de
continuar.
EL CANVI EXIGEIX
constància, però no submissió. El canvi
exigeix imaginació. En aquelles eleccions estava en joc la supervivència
del socialisme i dels ideals que ens
han mogut durant una colla d’anys.
Hem de continuar canviant. Hem de
continuar desperts, i arriscant. Altrament, el canvi s’haurà convertit en
rutina.
Ara toca preparar les eleccions
europees de l’any vinent, que són les
més interessants si creiem que a
Europa hi trobarem el nostre futur.
Amics i amigues, és el moment de
posar en marxa el projecte del Partit Demòcrata Europeu. Ciutadans
pel Canvi no es pot evadir de la seva responsabilitat. Com tampoc
tots aquells que han vist la necessitat d’una força política en línia
amb el PD italià i el partit d’Obama i de Clinton.
Jo no el lideraré, per les raons
que tots podeu imaginar, però podeu comptar amb mi.
Tal com vaig dir el 20 d’octubre,
el meu projecte més important per
al futur es treballar per donar suport a la recerca contra la malaltia
de l’Alzheimer. El fet és que estem
bastint les eines per aconseguir un
fons filantròpic de caràcter internacional dirigit a donar suport a la
recerca sobre l’Alzheimer. Però
aquest cop vull ser més ambiciós
que mai, i aquest suport a la recerca el vull dirigir a allò més excel.lent, amb l’objectiu que la nostra acció sigui decisiva en la prevenció o en la cura d’aquesta malaltia. I ho farem des de Catalunya
però al servei dels ciutadans de tot
el món.
Primer van ser els Jocs Olímpics,
després l’Estatut i ara li toca a
l’Alzheimer. Endavant. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Un nou paisatge després de les eleccions
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Espanya
Congrés dels Diputats
Partido Socialista Obrero Español
Alzheimer
Estatut
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-03-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1719/0000000930.pdf
225012f78bac16d213e3c5e6fe8545b4
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 03/04/2008 - Hora: 22:25
DIVENDRES
4 D’ABRIL DEL 2008
Opinió
el Periódico 11
Reflexions del Català de l’Any
Deixeu-me donar les gràcies
Sóc feliç, tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo i amics de debò
LEONARD BEARD
PASQUAL
Maragall
salvar-la. I vam decidir per gran majoria operar-la.
No vam poder veure com s’apagava lentament. Hauria estat probablement una mort tan dolça com el
seu somriure, que no puc oblidar.
Va morir al quiròfan i ens ho van
notificar. Punt.
¿Per què no deixem morir la
gent tranquil.lament?
JO NO TINC
gens de ganes
de morir-me. Penso donar encara
bastanta guerra. Però que no
m’allarguin la vida innecessàriament. M’ha agradat aquesta dona
desfigurada que ha decidit no conviure amb una malaltia que feia
d’ella una altra persona que no era
pas ella.
Entenc que la religió ha fet molt
per acompanyar els moribunds i les
seves famílies en el moment més
difícil de la vida, que és quan aquesta s’acaba. L’exemple del meu avi és
conegut. Però fins i tot ell deia: «Si
aquest món és tan bell, Senyor,
¿què més em podeu dar?». No volia
un altre cel que aquell cel clar de
Sant Gervasi. Si les coses d’aquest
món eren tan belles i Déu li havia
donat els ulls per a elles, ¿què més
podia voler?, protestava.
No convertim la mort en un pou
negre. No ho és. És el final de la vida. Que sigui digna, això és el que
compta. Que no la decideixi ningú
per nosaltres, com passa en les
guerres i els crims.
ull agrair molt sincerament, molt de debò, a
tants ciutadans i ciutadanes com m’heu acompanyat aquests dies plens de
premis i efusions, més deguts a
l’aflicció que produeix a molts la
meva malaltia, ho sé, que no pas a
grans mèrits passats, puix que
aquests ja m’han estat reconeguts
en altres moments. I ho vull fer afegint a les meves paraules de la nit
del Català de l’Any, tan bellament
organitzada, com sabeu, per aquest
diari i TV-3, que ens honoren últimament amb produccions de gran qualitat, les paraules que em vaig deixar
al pap i guardar a la butxaca per no
abusar de la paciència d’una nit que
s’estava fent molt llarga i massa
emotiva.
V
HE LLEGIT FA
poc a Londres, en ocasió d’un viatge que hem
fet amb la Diana convidats per l’arquitecte Richard Rogers per tal de
contribuir al llançament del projecte Londres 2012 (l’any olímpic a la
ciutat), que un famós –i, per tant,
ric– novel.lista anglès, de nom Pritchett, ha decidit donar una pila de
milions de lliures esterlines per a la
recerca de l’Alzheimer, tot constatant que la proporció entre els diners destinats a combatre aquesta
malaltia i els que es destinen a curar el càncer i les cardiopaties és de
l’ordre de 3 a 30, essent així que l’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora,
puix que la vida s’allarga i s’allargarà encara més.
ENS ACOSTEM
Diu Pritchett que altres malalties
donen lloc a morts més dignes. I
això em sembla important. No totes
les morts són iguals.
El meu avi va morir dient: «¡Quina mort tan dolça!» i potser «¡amunt, amunt!». Li ho preguntaré a
la meva cosina gran, Roser Maragall Garriga, que es recorda de tot,
el que em fa pensar que, si algun
factor hereditari m’ha estat adjudicat, deu ser més aviat per part de
mare. En efecte, la mamà tenia, ja
gran, certa dificultat a encertar el
No tinc gens de ganes
de morir-me, però que no
m’allarguin la vida
innecessàriament
L’amenaça d’una
epidèmia de la caiguda de
la memòria és aterridora,
perquè la vida s’allarga
nom dels fills: en va tenir vuit i de
vegades deia dos o tres noms d’una
tirada abans d’ensopegar amb el
que buscava. Això al meu pare no li
passava.
Doncs bé, la meva mare va morir
d’un atac al cor, una cardiopatia
evident i del tot previsible, lenta i
suau però definitiva. Només un dels
set germans que quedàvem vius,
una germana, va dir: «No l’opereu».
El metge havia dit que no hi havia
remei. El cor havia petat. Hi havia
una possibilitat sobre cent o mil de
a un
món més humà –us ho aviso–, en
què la mort no ha de ser una tragèdia ni la vida una imposició.
Però tornant a la prosa de la vida
de cada dia, sapigueu que sóc feliç,
que tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo, perquè no sempre he estat ni estaré a l’alçada de la felicitat que
m’ha donat, i amics de debò, alguns de molt propers, i molts,
moltíssims, d’immerescuts.
Això és tot el que us volia dir:
mercès. H
Expresident de la Generalitat.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Deixeu-me donar les gràcies
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Homenatges i distincions
Mitjans de comunicació
Catalunya
Model social
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Abstract
A summary of the resource.
Agraïment per la distinció Català de l'Any 2007.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-04-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1718/0000000952.pdf
f41efc9094f42f5f26ec9d75fe6e0bd3
PDF Text
Text
P U N T D E V I S TA
14
EL PUNT | Dimarts, 22 de juliol del 2008
tribuna | PASQUAL MARAGALL I MIRA. Expresident de la Generalitat de Catalunya
18 de juliol
L’anterior president de la Generalitat explica vivències personals relacionades amb l’inici de la Guerra Civil espanyola
i els Jocs Populars que aquell dia havien de començar, i el cercle tancat amb els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992
D
ia assenyalat, el 18 de juliol. Aquell dia, el 1936,
havien de començar els
Jocs Olímpics Populars a
Barcelona, però un general amb plaça a l’Àfrica va declarar la
guerra a la Segona República Espanyola i
el president Azaña va haver de lliurar una
batalla de tres anys que va perdre, cosa
que el va obligar a travessar el Pirineu.
Poc després va morir a Montalban, a
l’Estat francès, com Machado. Crec que
va deixar per escrit que, un cop mort, ningú mogués el seu cos d’allà.
Aquell 18 de juliol els meus pares eren
a Madrid. S’havien casat l’1 d’abril i la
meva mare ja estava embarassada del primer fill. Van mirar de tornar amb la seva
DKV a Barcelona, però els van requisar
el vehicle i els va haver d’anar a buscar el
meu oncle Leoncio –el meu padrí i germà
bessó de Basilisa, la meva mare. (Caram,
amb els noms dels germanets valencians
de Monòver! Per acabar de completar el
repertori, la meva padrina, la germana
petita de la família, es diu Chonuca, un
diminutiu característic de Santander
d’Ascensión.)
Leoncio, Basilisa i el
los el 18 de juliol, data olímmeu pare van tornar per
pica per excel·lència. Ja
València. I al cap de nou
abans ens havien pres els de
mesos exactes del seu cal’any 1928, que propiciaven
sament, el dia 1 de gener,
els cracks de l’Espanyol i el
va néixer el meu germà
Barça Zamora i Samitier,
gran, en Jordi, que va hequan van tornar, impressioretar el nom del meu pare.
nats, dels Jocs d’Anvers.
Jo tinc el del meu avi matern i republicà, que havia
Cercle tancat
mort amb 51 anys, diuen
que de pena, poc després
Al cap d’uns anys, el sucd’haver-se acabat la guercessor de Coubertin, Joan
ra. Sabater, era. No de Oficina d’acreditacions de l’Olimpíada Popular de Barcelona, el 1936. / AF / AHC
Antoni Samaranch, seguranom, d’ofici. Sabater i de
ment falangista de jove
naixement humil, però llest i valent, i de tar a Espanya uns brigadistes internacio- –com tants altres, quin remei!–, va esmegran, ric.
nals, comunistes tots ells, que venien a nar l’error i després de ser nomenat amsotmetre el país al jou soviètic. És cert baixador a Moscou ens va portar a Barceque algun o molts d’ells es van enrolar fi- lona els fantàstics Jocs del 92.
Els Jocs com a excusa
Del juliol de 1936 al juliol de 1992 es
nalment a l’exèrcit popular, però no haTornem, però, al 18 de juliol. La guerra vien pas vingut per això, havien vingut va tancar un cicle tan contradictori, tràgic
que va començar aquell dia no va ser una als Jocs Populars. Per què «Populars»? i finalment positiu com bona part de la
guerra qualsevol. La va declarar el gene- Doncs perquè el baró Pierre de Couber- història d’això que anomenem Espanya,
ral Franco, el Generalísimo, amb l’excu- tin, l’inventor dels Jocs Olímpics i per aquest objecte polític no identificat,
sa que exposo a continuació. Aquells baró i noble no precisament republicà, es aquesta nació de nacions, que diria AnJocs Olímpics Populars, segons Franco, va estimar més celebrar els Jocs a Berlín, selmo Carretero (un altre republicà de la
no eren en realitat el que semblaven. que ja era llavors el Berlín de Hitler, i va Institución Libre de Enseñanza, com la
Eren, segons ell, l’estratagema per apor- treure a Barcelona el somni de celebrar- meva mare). Per molts anys!
en sísif | JORDI SOLER
l’escaire | MIQUEL PAIROLÍ
A
mb una setmana de diferència, els dos principals partits catalans en nombre de militants i de
vots rebuts, CDC i PSC, han celebrat cadascú
el seu congrés. Han estat reunions multitudinàries, que
desprenien una impressió de força i de festa, de celebració més que de discussió, per bé que, més o menys, de
tot hi ha hagut. Congressos amb un aire de triomf i de
confiança, que s’explica en el PSC, i que sorprèn més en
el cas de CDC, perquè la seva situació actual, pel que fa
a presència a les institucions, no és pas la millor de la
història. Sigui com sigui, mereix elogi que CDC hagi
celebrat un congrés sense grans enrenous, oferint una
imatge de serenitat i evitant crispacions. Són actituds
infreqüents en la travessia del desert, però que denoten
enteresa. Mentre a CDC enduren i no els queda més remei que procurar fer la feina interna ben feta i esperar
temps millors, al PSC exulten. Ha tingut molta sort, els
últims anys, el PSC. Ara ja ningú no recorda que en les
darreres eleccions catalanes va baixar en nombre de
Clavells i roses
Ara tot és felicitat, ningú no recorda que a les darreres
eleccions catalanes el PSC va perdre cinc escons. / EL PUNT
vots i va perdre cinc escons. Un fracàs que la política de
pactes d’ERC va maquillar i va convertir en victòria.
Després van venir les eleccions espanyoles i una bona
part de catalans es va refugiar en el vot socialista per
aturar l’anticatalanisme del PP. El PSC va fer una collita
ubèrrima. Gran èxit. Chacón, ministra de Defensa. Ara
tampoc no fa de bon recordar aquell PSC dels anys vuitanta i noranta, obsessionat amb la figura de Pujol.
Aquell PSC que va convertir l’ajuntament de Barcelona
en un castell i la rodalia roja en una horta fèrtil de negocis i d’influències. Davant l’ajuntament hi havia l’altra
fortalesa, inassequible, del president Pujol. Va caure i el
PSC ara senyoreja tots dos castells. Gràcies, ERC.
Amics per sempre. Ara, en els congressos, fins i tot poden passar l’estona fent tai-txi. Quanta felicitat. Fins
quan durarà aquest peculiar equilibri que s’ha consolidat els últims anys en la política catalana? No ho sabem.
No ho sap ningú. De moment, a CDC fan el cor fort i al
PSC regalen clavells i roses, milers, milers...
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
18 de Juliol
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Guerra civil
República
Biografies
Història
Barcelona
Espanya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-07-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1717/que_passara_amb_lEstatut.pdf
77888477a0a628c5a12b75d725afd443
PDF Text
Text
LES INCERTESES DEL FUTUR POLÍTIC DE CATALUNYA
Què passarà amb l'Estatut?
¡Que lluny que queda el federalisme lleonès de Zapatero! El que va unir tots els
socialistes
PASQUAL Maragall
Dimecres, 30/07/2008 | El Periódico de Catalunya
El 9 d'agost venç el termini fixat en la disposició addicional primera de l'Estatut de
Catalunya per concretar les aplicacions dels preceptes del Títol VI, o sigui, el nou
sistema de finançament. Immersos en aquesta negociació, que no està sent gens fàcil,
podríem perdre de vista l'amenaça més important que encara penja sobre el nostre
Estatut. El futur de l'Estatut és un misteri. Depèn de si falta un membre determinat del
Tribunal Constitucional el dia que es reuneixi per debatre el tema, si és que es reuneix.
Un constipat oportú pot ser decisiu. Va d'un pèl. Rubalcaba és mestre en solucions: ja
ho arreglarà.
¡Que lluny que queda el federalisme lleonès de Zapatero! El que ens va unir tots els
socialistes en els congressos dels primers anys del segle XXI, tan llunyans ja que em
semblen del segle passat o d'en fa dos. Ja saben que hi ha malalties que alteren la
memòria i fan present allò que és remot mentre s'oblida el més recent. A mi em passa.
Pot ser que a altres també els passi i no ho sàpiguen. Perquè, si no recordo malament,
quan vaig anar amb l'Estatut sota el braç a Madrid --un text aprovat aquí amb el 90%
dels vots del Parlament de Catalunya-- em vaig trobar Zapatero amb una llista de
retallades. Al cap de poc, va aparèixer Artur Mas per la porta lateral i va resultar que ja
havia pactat les retallades amb el president, retallades i acords en virtut dels quals
Catalunya ja no era una nació en l'articulat, sinó només en el preàmbul, que no té
efectes jurídics positius (i s'hi advertia que eren els catalans els que es consideraven
nació, menys encara, nacionalitat). Els mateixos protagonistes havien fet saber al
president de la Generalitat, uns mesos abans, la conveniència que abandonés la
presidència passat el referèndum.
I AIXÍ VA SER, quin remei. Entre altres coses perquè ERC era evident que no podia
acceptar les retallades i es perdia la majoria al Parlament de Catalunya. Es tornaria així
al mateix de sempre, a la conllevància: els autèntics representants de les essències
respectives, els nacionalistes espanyols i els nacionalistes catalans, pactarien per sota la
taula i educadament les seves discrepàncies sense pretendre el miracle de convèncer-se
mútuament de res. Tot resolt. La legislatura es quedaria en tres anys, eleccions i fora.
CiU altra vegada a manar, com ha de ser.
Quan li vaig preguntar a Zapatero en qui pensava per encapçalar la candidatura
socialista en les immediates eleccions, em va dir que evidentment en l'exsecretari
d'organització del PSC, Montilla. El que no sé si va preveure és que Montilla se les
arreglaria per convèncer els d'Esquerra Republicana perquè tornessin al Govern després
d'haver-ne estat apartats pel seu no a l'Estatut i que, per tant, CiU es tornaria a quedar
fora de joc.
¿I l'Estatut? L'Estatut aniria a referèndum com estava previst. I així va ser. El dia 18 de
juny va superar l'aval popular, amb més abstenció de la desitjable (segurament com a
�conseqüència dels avatars del procés). Després, el dia 1 de novembre, després de votar
en les inevitables eleccions, Maragall se'n va anar al Puigsacalm com cada any en tal
data i vet aquí un gat, vet aquí un gos, el conte s'havia d'haver fos.
PERÒ NO: ARA resulta que no és el poble català, ni tan sols en referèndum, qui
decideix sobre el seu estatut. Són els jutges. Jutges que el poble, via Congrés i Senat, ha
nomenat. Perquè el poble, en la seva infinita innocència i la millor de les voluntats, es
pot equivocar. Els jutges nomenats pel poble, no. I si es dóna la casualitat que en falta
un i se'n va en orris tot el que s'ha fet, doncs fet està. I vet aquí un gat... la desafecció
(de molts catalans) haurà arribat.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Què passarà amb l’Estatut?
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Justícia
Constitució
Espanya
Catalunya
Democràcia
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-07-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1716/0000000961.pdf
2955cab39c80c3e5628d4b093ff0ceda
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02695M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 21/09/2008 - Hora: 00:22
DIUMENGE
21 DE SETEMBRE DEL 2008
26 Coses de la vida SOCIETAT
el Periódico
El Dia Mundial de l’Alzheimer
L’expresident Pasqual Maragall va reconèixer
fa uns quants mesos que pateix Alzheimer i ha
creat una fundació privada per recolzar la investigació sobre aquesta malaltia. Amb ocasió del Dia
LLL
Mundial de l’Alzheimer, que se celebra avui, ha
escrit aquest article en què recomana als malalts
que es diverteixin i que s’ho passin bé. «És la millor medecina», sentencia.
Monòver 1 – Eisenhower 0
Els malalts s’han de divertir, passar-s’ho bé; és la millor medicina. La compassió mata
ARNAU BACH
PASQUAL
Maragall
EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT
Amb motiu del Dia de l’Alzheimer
viurem una apoteosi de la compassió, una hemorràgia d’altruisme i
una merescuda sortida de l’armari
per a les pobres famílies afectades
per aquesta malaltia. I dic bé, les
famílies, perquè són elles les que
pateixen el que els malalts ni tan
sols, potser, saben exactament què
els afligeix.
I en aquesta exaltació compassiva em sembla haver entrevist
l’existència d’una trama complexa
de sentiments creuats: els que pateixen la malaltia, tal com dic, són
realment les famílies, amb més o
amb menys fermesa, amb més o
menys elegància. Els malaltets, sí,
es veuen envoltats d’afecte, però estan, entre la causa i la conseqüència, entre la malaltia i la gresca
compassiva que els envolta, com
una mica més atabalats que abans.
Per què deu ser tant d’afecte i tant
de soroll, sembla que es pregunten. Un dia a l’any no fa mal, certament: encara sort que només és un
dia.
LA COMPASSIÓ fa miracles i fa estralls. I no sempre en el
sentit que es podria imaginar. La
necessiten tant els cuidadors com
els cuidats. Laborate stanca, diu l’italià amb llatina concisió: treballar
cansa. Doncs bé, el que treballa no
és el malalt: és el cuidador.
¿Deixar que els malalts es perdin pel carrer? Home, no. Tampoc
tant. Però el dolor que pateix qui
torna a passar per un parc pel qual
no passava fa mesos i que sent com
si fes segles que no havia vist, és
33 Maragall, el juliol passat al Col.legi de Metges de Barcelona.
agredolç. És una pena, però és
també un retrobament; trobar una
altra vegada les coses conegudes,
trobar jove el que és vell, sorprenent el que és sabut. ¡Aprofundiu en
aquest punt, doctors! Investigadors,
personal acompanyant, familiars:
no busqueu només dins del malalt
la causa de la malaltia, sinó en el seu
entorn; i en l’activitat, el remei. No
dic que no s’investigui la proteïna
assassina, sigui beta o tau: demano
que es busqui fora del cervell i no
només a dins; en l’activitat, en la llibertat de moviment i no tan sols en
la medicació pautada i la cura atenta. Demano que es busqui també en
un altre lloc el remei de la malaltia.
I aquest altre lloc és la diversió, la llibertat; a risc de perdre’s, sí, d’extraviar-se, però amb la recompensa de
No busqueu només dins
del malalt la causa del mal
sinó en el seu entorn, i en
l’activitat, el remei
divertir-se, d’emocionar-se amb un
gol de l’equip de casa o amb una
pel.lícula sensacional.
Del Barça més val no parlar-ne: és
l’equip dels patidors, dels patidors
nats, i del que es tracta és de passar-s’ho bé. I del Madrid en parlarem
encara menys. És prepotent i al damunt tampoc convenç. El nacionalisme de les retransmissions de la selecció espanyola de futbol, o dels
partits de tennis de Nadal, és simple
i barat, gairebé diria que ofensiu. Jo
m’he acostumat a mirar la tele oficial, apagar el so, i escoltar el relat
per la ràdio, per alguna ràdio sensata.
Tornant al tema d’aquella
demència senil, com se l’anomena
tècnicament, i en resum, demano
que es noti l’efecte i no que se senti
la cura. El refranyer segueix sent la
font més important de saviesa, i
això és una cosa que hauria de ser
una cura d’humilitat per als especialistes.
Deixeu que els malaltets es diverteixin i ja veureu com deixen de
ser-ho una mica. Porteu-los a les
festes de Monòver –poble natal
dels meus avis, on vaig ser fa poc–
si és que els seus avis són d’allà, i si
no, porteu-los a les festes del poble
o ciutat corresponent, i us asseguro que tornen, si no curats, com a
mínim en forma. S’ho hauran passat bé. Hauran visitat els familiars,
hauran retrobat el seu passat remot; fins i tot hauran ballat, s’hauran menjat un filet i hauran cantat: tot això és bo. Això cura. La
compassió mata.
I AIXÒ no vol dir que sense ajudes els malalts es curin i que sense
família i amics puguin sobreviure.
En absolut. A mi m’han salvat la
meva família i els meus amics i
amigues. Sens dubte. No del tot,
però sí més que a molts. I m’ha salvat la notorietat. Lògic. I no em perdo ni encara que volgués: em coneix tot déu i em conec la ciutat fil
per randa, encara que de vegades
no la reconec.
No sóc, doncs, un cas corrent, ni
potser repetible. Però si alguna cosa puc ensenyar als altres de la meva experiència és això: feu-me cas,
divertiu-vos, passeu-vos-ho bé. És la
millor medicina. H
El retard en
el diagnòstic
de la demència
ronda l’any
i mig a Espanya
ANTONIO M. YAGÜE
MADRID
L’augment espectacular d’investigadors i mitjans dedicats a avançar en
l’estudi del mal d’Alzheimer només
s’ha traduït en els últims 10 anys en
lleugeres millores en el diagnòstic
i més esperances en el terreny
pal.liatiu. «No sabem quan es curarà.
L’expectativa d’un tractament amb
cèl.lules mare és una cosa de futur»,
va resumir ahir Jesús Ávila, coordinador del simposi internacional sobre avenços en l’Alzheimer celebrat
a Madrid. Mentre arriba la recepta
per aturar aquesta malaltia neurodegenerativa que actua en molts
punts del cervell i que implica innombrables gens, la trobada ha subratllat la importància de la detecció precoç, perquè el retard en el
diagnòstic encara ronda l’any i mig
a Espanya.
Els experts han comprovat que
un deteriorament cognitiu lleu es
converteix en formes més severes a
un ritme del 12% anual, i sobrecarrega, a més, el pes que suporten les
famílies, que tenen cura a casa seva
del 85% dels més de 800.000 malalts
existents a Espanya. Segons Blanca
Clavijo, presidenta de l’Associació
per a les Famílies amb Alzheimer
Lents avenços en un mal
que porta a la dependència
uns 800.000 pacients
(Afal), mentre se segueix investigant
un remei que aturi la malaltia,
avançar en cinc anys el diagnòstic
suposaria a la pràctica rebaixar un
50% els casos, ja que facilitaria un
tractament precoç que, fins i tot
sent pal.liatiu, permetria estabilitzar
el pacient en la fase de «deteriorament cognitiu lleu» i endarrerir
l’evolució neurodegenerativa.
/ El Ministeri de Sanitat es bolcarà en la realització
d’una guia de pràctica clínica que
permeti un millor diagnòstic precoç
en tot el sistema sanitari, segons va
prometre el seu titular, Bernat Soria,
en vigílies del Dia Mundial de
l’Alzheimer, que se celebra avui. La
seva utilitat, segons el ministre, està
fora de tot dubte, sobretot quan la
generació del baby-boom dels anys 60
arribi a l’edat de risc en menys de 20
anys. Dos especialistes van dibuixar
per llavors, si els avanços no arriben,
aquest cru panorama social, sentimental i econòmic: els malalts passaran del milió, els seus cuidadors
hauran de dedicar-los 350 hores
mensuals, un sacrifici material
d’uns 30.000 euros anuals i un desgast emocional que creix a mesura
que la malaltia va restant memòria i
orientació, i que causa depressió i
agressivitat i que fa que disminueixi
la capacitat de parlar, menjar, reconèixer la gent pròxima i expressar
sentiments. H
CRU PANORAMA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Monòver 1 - Eisenhower 0
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Solidaritat
Salut
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-09-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1715/0000000972.pdf
7d0194039557425b38bf50f2a6775401
PDF Text
Text
público
Domingo, 23 de noviembre de 2008
www.publico.es
15
«América no es tanto una tradición que continuar como un futuro que realizar»
–Octavio Paz–
América / Europa
Asuntos&cuestiones
gran
Wyoming
Dominio público
pasqual
maragall
Cuando la
verdad divide
a los españoles
Ex presidente
Generalitat de Catalunya
P
or primera vez en años, en
muchos años, América y
Europa están a la par. A la
par en renta por cabeza y a
la par en casi todo. Es cierto que Europa tiene más igualdad. Es
decir: la disparidad de rentas es menor en Europa que en América. Los
americanos, para ser ricos, han tenido que echar mano de muchos pobres, por decirlo así –hace menos de
un siglo tenían aún esclavos, en su
mayoría negros–.
Pero digámoslo todo: de poner orden, o desorden, en el mundo, se ocupan los americanos. Quizás las dos cosas tengan que ver. Dicho de otro modo, los europeos tienen más idiomas,
más culturas, y Estados Unidos más armas. Los europeos, para ser en promedio ricos, no necesitan envilecer tanto
los salarios como los americanos. Aquí
hay más igualdad. Y, encima, hay más
diversidad. Aquí no hay un solo idioma, o dos. Aquí hay un montón, aunque verdad es que todos acabamos hablando inglés, el latín moderno que todo el mundo más o menos conoce, excepto algunos políticos cercanos.
Yo soy europeo hasta el tuétano, entre otras cosas por razones derivadas
de la diversidad de mis progenitores:
ingleses, catalanes, valencianos, andaluces... Pero también por vocación
propia y por formación. A los 17 años
ya corría por París. A los 24, al día de
casarme, me fui con Diana, mi esposa,
alumna del Liceo Francés, a vivir seis
meses en París. Volvimos acá, tuvimos
dos hijas y al poco nos fuimos a pasar
dos años en Nueva York.
Lo digo para poner en contexto mi
experiencia americana. Cada uno tiene la suya, si la tiene... y todos la tenemos, aunque sólo sea por las películas que nos hemos tragado.
Mi experiencia particular es la siguiente: en Nueva York estudiábamos en la New School, fundada por
los alemanes que habían huido del
nazismo, muchos de ellos, posiblemente, judíos: Heilbronner, Hymer,
etc. Marcuse y Shönberg, que, por
cierto, vivió en Barcelona hasta la llegada de Franco, pasaban frío en Nueva York y se fueron a California...
Bromas aparte, nosotros pasamos
mucho frío en invierno y bastante calor en verano, pero, en todo caso, después de unos inicios durillos, nos acabamos enamorando de la ciudad. Dicho sea en beneficio o perjuicio de la
ecuanimidad de los comentarios que
puedan leerme sobre América.
Habría que añadir que Norteamérica no es tan solo Nueva York, sino
que, en cierto sentido, Nueva York es
la antítesis de EEUU y de América en
general. Se trata de la única ciudad, o
casi, con densidades europeas.
Mi tesis doctoral, sobre los precios
del suelo, se basó en el contraste entre América y Europa en este senti-
E
patrick thomas
Todos tenemos nuestra
experiencia americana,
aunque sólo sea por
las películas que nos
hemos tragado
Europa y América
están condenadas a
entenderse, y parece que
en la era de Obama van
a poder reencontrarse
do: Europa es densa en habitantes
y estrecha en territorio, y América,
proporcionalmente, todo lo contrario. Los europeos iban a América, del
Norte y del Sur, en busca de metales
preciosos, pero lo que encontraron,
sobre todo, fue espacio.
“Going West” fue la consigna de los
europeos que cruzaban el charco con
la esperanza de encontrar espacio y
metales preciosos. Chaplin se apiñaba
junto a cientos de emigrantes británicos e irlandeses en el barco que le condujo a Nueva York, donde, en películas
como The Kid (El Niño), pintaba vívidamente las aventuras y desventuras
de esas gentes. América era, para ellos,
Eldorado. Como para los españoles lo
fue América Latina, donde, en efecto, los metales preciosos abundaban
más que en el Norte. Quizás por ello,
el Norte es hoy más rico. Porque había
que trabajar, espabilarse, inventar y
acertar para salir adelante. Los hispanos buscaban oro. Y encontraron resistencia y civilizaciones enormemente más complejas que las del norte. Los
españoles, en parte, fueron seducidos
por los indígenas, a quienes sin duda
maltrataron y en ocasiones exterminaron. Pero aprendieron mil cosas de
ellos. Y aprehendieron otras mil. La
Malinche, dicen, se las arregló para traducir el idioma nativo a Cortés, pero
Cortés se llevó a Europa el oro que enriqueció a España, primero, y que acababa después en manos de los piratas
ingleses. Isabel I ennoblecía inmediatamente a esos piratas: Francis Drake
llegó a ser Sir Francis gracias al oro que
pirateó a los españoles en el Golfo de
Vizcaya. Keynes –que ahora vuelve a
estar de moda– lo explicó muy clarito en un artículo titulado The Spanish
Booty. “Se es conquistador cuando no
se puede ser pirata” era la frase de moda en la Inglaterra isabelina.
Con todos estos antecedentes, se
entenderá que nos emocionara oír
a los gobernantes españoles tratando de obtener una silla en el G-20,
el grupo de los países más poderosos del mundo, no el G-7, que son los
que tradicionalmente han mandado:
¡el G-20! Menos mal que Sarkozy nos
ayudó. Aunque se comprende que
esas cumbres en las que, en el descanso, cuando se habla informalmente
(y por tanto en serio) entre líderes, de
tú a tú, el que no sabe un mínimo de
inglés lo pasa mal.
Volviendo al principio: Europa y
América están condenadas a entenderse, si bien, en reuniones como mí-
nimo a 6 o 7, con Rusia, China, Mercosur, etc.
España hará bien en tratar de hacer humildemente los deberes, empezar por abajo, sin arrogancia, olvidando un pasado imperial que no
encanta a nadie, trabando alianzas
serias, sin paternalismo, con los países iberoamericanos, escuchándoles
en vez de hacerles callar, aliándose
con sus figuras más respetadas, con
los sucesores de Allende, con los dirigentes de Uruguay, Brasil y Argentina, con el mundo cultural iberoamericano que tanto nos ha dado, de García Márquez a Vargas Llosa; rescatando y respetando la figura del Libertador venezolano, Simón Bolivar, que
tiene una efigie caminante en Barcelona, junto al mar. Si no por otra cosa, por la amabilidad y el cariño con
que estos países acogieron a nuestros
exilados cuando el franquismo los
alejó de España: cuando Jiménez de
Asúa, los Trias, los Pi Sunyer, Anselmo Carretero y los federalistas leoneses, y miles de gallegos, cuando Bergamín y Soria, Bosch Gimpera y tantos otros, llegaron, esta vez no conquistadores ni vencedores, sino vencidos, a las costas americanas.
Parece que América y Europa, en
la era de Obama, van a poder reencontrarse. Los 200.000 europeos
que aclamaron a Obama en Berlín
eran algo más que un presagio. Eran
el inicio de un re encuentro en el que
no podemos faltar.
participa en:
blogs.publico.es/dominiopublico
l empeño por condenar
al olvido lo que se desconoce es complejo. Se
trata, una vez más, de
ocultar la verdad, como hicieron
los próceres de la patria cuando
dictaron una ley de punto final
sobre la dictadura, amnistiando
a responsables de delitos inexistentes. Obviaron el detalle de especificar qué es lo que se amnistiaba. Los militares apuntaban
con las armas y era difícil hablar.
Ahora que aparecen evidencias de que miles de niños fueron secuestrados, robados a sus
padres y entregados a otras familias, surgen de nuevo voces,
en el Partido Popular, afirmando
que ese tema divide a los españoles y que, además, según Ana
Mato, no interesa a nadie, razón
por la que hay que enterrarlo.
Habrá que fijar en qué cuneta de
la Historia hacemos una fosa común para que nadie sepa nunca
la magnitud de los crímenes cometidos por aquellos patriotas a
los que hemos dedicado tantas
plazas, monumentos y fechas
conmemorativas.
No sé qué se han creído que
son estos señores diputados de
la oposición, pero, en ningún caso, el voto les concede el derecho
a decidir qué somos los demás y,
mucho menos, a pensar por nosotros. Bastante hemos tenido
con librarnos de la fe obligatoria, para que ahora nos impongan lo que nos interesa o no. A
mí sí me interesa señora, y mucho. Si el hecho de conocer la
verdad, lejos de llevarles a la reflexión, les hace recular hacia la
trinchera para apuntalar con la
censura crímenes contra la humanidad, lo que debemos hacer los defensores de la paz y la
libertad es ahondar en el conocimiento de los hechos para librarnos de esa sombra que planea
sobre nuestra joven democracia
y la intoxica con la ignominia de
la legitimación del crimen.
Dice usted, señora Mato, que
esto divide a los españoles. Sólo puede haber dos grupos. Los
que se indignan ante los crímenes, violaciones y secuestros de
niños, y los que no. No basta con
condenar a ETA, hay más criminales aborrecibles que denunciar, aunque sean de los nuestros. Un poco de dignidad y decencia, ya toca.
participa en:
blogs.publico.es/
asuntos&cuestiones
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
América / Europa
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estats Units
Europa
Globalització
Economia
Model social
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1557
Source
A related resource from which the described resource is derived
Público
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-11-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles