1
10
27
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1661/0000001304.pdf
3932db5523a496974ed1e6a7e4e59de8
PDF Text
Text
P 12-13
Indignació global
ALESSANDRO BIANCHI
LEONHARD FOEGER
PERE VIRGILI
P 14-16
DIUMENGE
16 D’OCTUBRE DEL 2011
NÚMERO 320
2,50 EUROS
Avui
Les
Olimpíades del
92 van marcar
el futur de
Barcelona
Fa 25
anys
Tarragona
serà la seu
dels Jocs del
Mediterrani
del 2017
L’exalcalde Maragall, ahir, amb les fotos del
17 d’octubre de 1986, quan la ciutat va ser
escollida seu dels Jocs del 92. XAVIER BERTRAL
P 04-06
L’ENQUESTA DE L’ARA
Catalunya
resisteix la
marea blava
CiU i el PP pugnen pel segon lloc i
per capitalitzar la davallada del PSC
Resultats 2008
ICV
1
4,9%
CiU
10
20,9%
PSC
25
45,4%
PP
8
16,4%
13-15
23,9%
12-13
22,1%
16-18
33,7%
ERC
3
7,8%
Estimació
2011
Nombre d’escons i percentatge
2-3
7,3%
1-2
4,4%
�les claus d’avui
02
DIUMENGE, 16 D’OCTUBRE DEL 2011
elscromos
per “valorar l’actualitat política” dels
últims dies. Tot indica que petits contratempsdesaluthanprovocataquestes dues anul·lacions imprevistes.
➷➷➷
Vicent Partal (@vpartal)
Periodista
“El 15O és un toc d’atenció important als dirigents econòmics i polítics. Per si algú pensava
que la paciència de la gent seria infinita...”
ANDREUMAS-COLELLEncaraque
noésvanitós,elconsellerd’Economia
ha comprovat com és de conegut. A
l’acte inaugural del curs de la BarcelonaGSE,elsestudiants,moltsestrangers,duiensotaelbraçelseullibreMicroeconomics theory i li demanaven
que els hi firmés.
➷➷➷
JOSEP ANTONI DURAN LLEIDA
Nohaestatunasetmanaplàcidaperal
líder d’Unió, que ha hagut d’anul·lar
dues rodes de premsa programades
JOAN HERRERA ICV té com a lema
de precampanya “Jo passo, tu passes,
ell passa, ella passa, nosaltres passem,
vosaltres passeu, ells passen, elles passenal’acció”.Quedabé,peròenuntext
elqueéspolíticamentcorrecteesfafarragós. Així que a la notícia a la web van
eliminarels“ellapassa”i“ellespassen”.
retratsqueparlen
JOSEP MARIA ESPINÀS
Introspecció civilitzadora
S
eriós, elegant i tímid, és un
senyor de Barcelona que para
l’orella, sense que es noti, perquè cada dia li expliqui un secret.
Armat de realisme social i Chanson,
capta en detalls ínfims la dimensió
literària del món i troba l’estímul
que, associant les idees, et permet
humanitzar l’espectacle de la vida.
La seva narrativa és un esforç per
reprendre el fil d’una cultura que va
quedar a mig fer. Lluny de l’artista
que voldria espaterrar, va aprendre
a escriure com si fos un ofici en què
la redacció de Destino era el taller,
Pla el mestre, Cela un germà gran i
Luján l’aplicat company de pupitre.
De la claredat n’ha fet un estil,
perquè troba que fer-se entendre ja
és prou ambiciós per calgui afegir-hi
retòrica. Pocs autors fan tan viva la
Andreu Buenafuente (@Buenafuente)
Humorista
“Poso la ràdio d’Espanya per informar-me del
#15O i només hi fan futbol. Malament”
Anna Bosch (@annabosch)
Periodista
“Joves espanyols sorpresos i frustrats
per la tècnica kettle de la policia britànica:
acorralar els manifestants; no deixar entrar
ni sortir”
L’AVIDELBARÇAJoanCasals,elsocideGuardioladeBerguedàqueesdisfressad’AvidelBarçadesdefadècades,
va crear ahir un petit problema de protocolenserconvidatalallotjadelCamp
Nou,oncalcorbata.Casals,esclar,anavavestitcomsempre:comeldibuixcreat als anys 20 per Valentí Castanys. El
club, per un cop, va fer els ulls grossos i
Casals va veure el partit sense corbata.
➷➷➷
vist
altwitter
sensació que el llibre t’està parlant
en el to càlid d’una amistat que sap
callar abans de ser indiscreta.
Elseuhàbitat,totihaverfetficció,
és una introspecció cívica que, en la
línia de Montaigne, examina racons
de la consciència en què solem fernos trampes. Però la seva intimitat
no té cap morbo perquè manté sempre la distància que fa que un foraster no sigui intrús.
Ell, però, no és pas el jo que escriu,
i té prou ego per portar malament
quenose’l valori prou. Iel més irònic
és que ha sigut el seu bon
gust i un immens sentit
del ridícul els que ens
han induït a creure que
una obra que el temps
revelarà clàssica és
de to menor.
ALBERT PLA NUALART
Laura Borràs (@LauraBorras)
Professora UB
“«La manera més habitual amb què la gent perd
el seu poder és pensant que no en té gens». Alice
Walker”
Juan Ramon Lucas (@JuanraLucas)
Periodista
“M’impressiona veure el recorregut global
que aconsegueix una mobilització en què
al principi alguns no hi crèiem. Hi ha
consciència; hi haurà canvis”
Francesc-Marc Álvaro (@fmarcalvaro)
Periodista
“El van afusellar per ser el president de
Catalunya. Creien que així mataven tota una
nació. Deixem clar que van fracassar
#PresidentCompanys”
Francesc Ribera (@francescribera)
Músic
“La precampanya del PSOE es basa
obsessivament en diferenciar-se del PP.
Reconeixen així que –als ulls de la gent–
són pràcticament el mateix”
iaquí
Un dia
memorable
amb Maragall
hir dissabte, dos quarts
de dotze del migdia. Pasqual Maragall ens rep a
les fonts de Montjuïc. Ve
de l’homenatge a Companys, ens explica que ell va ocuparse d’arreglar la seva tomba. Li ensenyem l’àlbum de fotos de demà fa 25
anys, un dia històric, el dia de la nominació, la gavardina, els saltirons,
les mans enlaire, el signe de victòria,
l’eufòria, els clàxons. Somriu. Repassa tots els protagonistes, els recorda un per un. “Sí que estava prim
el Martínez Fraile, el Vallverdú
sempre sortia a les fotos, mira, el
Xavier Rubert de Ventós, el Pujol
aquí estava d’esquena”. Té alguna
cosa d’incòmode, l’exercici de recordar aquell dia amb algú que lluita per conservar la memòria. Però
ell tot ho fa natural. Maragall és el
carisma. Sedueix, s’entendreix, riu,
s’emociona. Veia a venir la nominació? “Sí, Samaranch ho va treballar
molt bé”. Li anunciem que Tarragona acollirà els Jocs Mediterranis el
2017, i se n’alegra: “En tenim el telèfon? Els vull felicitar”. Vol que ens
deixem retratar per ell, amb el mòbil. Som conscients de viure una estona memorable, del privilegi d’immortalitzar amb la portada d’avui el
record del que per a molts han estat
els millors anys de la seva vida,
del país, de la ciutat. Se’n va. El Xavier, el fotògraf, admet que Maragall l’enamora: “M’hauria agradat abraçarlo, fer-li un petó”.
L’entusiasme de
l’alcalde olímpic sempre serà recordat.
A
CARLES CAPDEVILA
DIRECTOR DE L’ARA
Antonio Caño (@antonio_cano)
Periodista
“L’índex de mortalitat infantil entre els negres
als EUA és del 13,3 per cada 1.000 habitants.
Superior al de Sri Lanka”
Pau Gasol (@paugasol)
Jugador de bàsquet de la NBA
“Felicitats a Tarragona per conseguir
acollir els Jocs del Mediterrani 2017!
Us ho mereixeu!”
Dani Senabre (@danisenabre)
Periodista
“Em posa de mala llet que després de jugar
amb aquesta gran *€ »/&%)%! que és
el futbol de seleccions, Piqué hagi de demanar
el canvi”
LINGÜISTA I ESCRIPTOR
el
sumari
ara
latriadeldirector
■ L’observatori d’Europa de la
Carme Colomina parla dels recels mutus de les dues Europes, la
del nord i la del sud, en un moment d’incertesa, marcada per la
greu crisi econòmica. (21)
■ L’historiador Joan B. Culla
analitza com ha superat un país
com Polònia el seu dur i complicat passat. (29)
■ “Jo no em tenyeixo, i què?”, a
l’Ara Tu. (40-41)
director@ara.cat
Twitter: @carlescapde
Les claus d’avui
p. 2-3
Tema del dia
p. 4-7
Política
p. 8-10
Societat
p. 12-18
Internacional
p. 19-23
Economia
p. 24-27
Debat
p. 28-31
Mirades
p. centrals
Entrevista
p. 34-35
Cultura
p. 36-39
Ara tu
p. 40-41
Esports
p. 42-50
Serveis
p. 51-56
Televisió
p. 58-59
Mèdia
p. 60-61
Passi-ho bé
p. 62-63
�societat
14
DIUMENGE, 16 D’OCTUBRE DEL 2011
ara
FOTOS: ARXIU EFE
CELEBRACIÓ OLÍMPICA
s
y
n
a
“A la ville de..
25
La nit del 17 d’octubre del 1986 la capital catalana celebrava a
l’avinguda Maria Cristina que organitzaria els Jocs Olímpics del 92
Reportatge
MARIA ORTEGA
AURI GARCIA MORERA
n home que entaforat en un abric
salta amb els braços enlaire mentre li riuen les
orelles”. Així recordava encara no fa
un mes el periodista Joaquim Maria
Puyal –com a pregoner de la Mercè–
la figura de l’alcalde Maragall a
l’avinguda Maria Cristina celebrant
que,horesabans,Barcelonahaviaestat escollida seu olímpica. D’aquell
dia n’ha quedat una imatge per a la
història: la felicitat desbordada de
Maragall. A un costat, el president
Pujol.Al’altre,NarcísSerra,quecom
a alcalde havia viscut les primeres
passes de la candidatura olímpica.
Demà se’n compleixen les noces de
plata i a Maragall encara li “riuen les
orelles” quan passeja, com ahir, per
l’escenari de la festa. Repassa amb
l’ARA les imatges d’aquell dia intens
i “més feliç” que el de l’inici dels Jocs
quan “els nervis tenallaven”. Falta-
“U
ven dos minuts per a dos quarts de
dues del migdia d’un 17 d’octubre de
fa 25 anys quan el president del Comitè Olímpic Internacional, Antoni
Samaranch, deixava el país amb l’ai
al cor amb la seva paradinha: “A la villede...Barcelona”.Enlaterceraronda de votacions a la ciutat suïssa de
Lausana, Barcelona desbancava París. Nervis? Molts, admet Maragall,
tot i que reconeix que la presència de
Samaranch era un “punt a favor, en
sabiamolt,d’això”.Somriuifaunpetó a la bandera olímpica.
Martí Perarnau
La transmissió “més bèstia” del
cap de l’equip de TVE a Lausana
El periodista Martí Perarnau va ser
el responsable de l’equip de TVE
que es va desplaçar a Lausana, format per una trentena de persones.
Hi van arribar cinc dies abans. Tot
i fer un gran desplegament, a TVE
no tenien gens clar què podia passar. “Amb els anys s’ha explicat que
estava molt clar però llavors no era
així, s’hi va anar amb expectatives
però res més”, explica Perarnau. Els
rumors entre els periodistes eren
constants, però no va ser fins al dia
abans de l’anunci que “es va començar a veure que allò sí que anava de
debò”. Albertville va agafar força
com a favorita per endur-se els Jocs
d’hivern, cosa que perjudicava l’opció de París per als d’estiu.
Perarnau va encarregar-se de la
transmissió decisiva al costat d’Olga Viza, i la recorda com “la més bèstia” que ha fet mai. “Era història
amb majúscules”, explica. Dos anys
després, el Comitè Olímpic Espanyol li va oferir organitzar els serveis de premsa dels Jocs. No ho va
dubtar ni un moment.
La Fura dels Baus
Orgullosos d’un espectacle
“allunyant del món Disney”
“Volíem arriscar que és el que ens
caracteritza. Això sí, sabíem que havíem de fer un espectacle per a tots
els públics i que la nostra cara més
punky no hi cabia”. Àlex Ollé va dirigir, amb Carles Padrissa, l’espectacle Mediterrani, mar olímpic, la peça central de la cerimònia d’obertura de la mà de la Fura dels Baus. El
86 ni es plantejaven participar-hi,
però dos anys abans de la inauguració, van rebre la trucada del produc-
Aniversari
Els salts
d’alegria
de l’alcalde
Maragall
a Montjuïc
fan 25 anys
Misteri
Rebollo no va
saber que
encendria el
peveter fins
unes hores
abans
tor Pepo Sol. La primera idea que
van tenir va ser fer sortir a escena 5
camions que es convertissin en vaixells. Un per continent. El muntatge es va acabar d’estructurar amb
elements de la mitologia grega per
recrear el viatge d’Hèrcules i va quedar en un sol vaixell. “A l’estil Fura,
molt lluny del món Disney”, explica
Ollé. L’ensurt el va donar el vaixell
en l’assaig general quan no va poder
sortir a escena. Al final: èxit.
Antonio Rebollo
Encendre el peveter olímpic va
ser “una al·lucinació”
Antonio Rebollo va ser un dels grans
protagonistes dels Jocs pel seu paper en la inauguració, però quan es
va decidir que Barcelona els organitzaria estava centrat en la competició. “Era component de l’equip espanyol, i m’entrenava per estar entre
els tres que participarien en els
Jocs”, explica. “Ho vaig viure amb
molta il·lusió, i expectant per saber
si estaria entre els escollits”, diu recordant l’octubre del 1986. Finalment no ho va aconseguir, i es va
conformar amb els Paralímpics, en
què va aconseguir una plata. La pos-
�societat
ara DIUMENGE, 16 D’OCTUBRE DEL 2011
01
02
03
04
05
1. Pasqual
Maragall va
tornar ahir a
l’avinguda Maria
Cristina on va
celebrar, fa 25
anys, l’elecció de
Barcelona com a
seu olímpica.
.. Barcelona!”
sibilitat d’encendre el peveter li van
plantejar a mitjans del 1991. Durant
mesos va venir un cop per setmana a
entrenar-se a Montjuïc, mentre un
altre jove arquer català s’entrenava
diàriament. “No sabíem qui dels dos
seria l’escollit, i la tensió es va mantenir fins a 2 o 3 hores abans”, revela Rebollo. En el moment de disparar, assegura que no es va posar nerviós: “La preparació d’anys a l’equip
espanyol va fer que mantingués una
certa calma”. L’explosió d’alegria de
l’estadi el va marcar: “Va ser una
al·lucinació”. L’últim cop que va venir a Montjuïc , pel 15è aniversari
dels Jocs, va repetir el tir. “Va ser
fins i tot més emocionant”.
afegís: “Jo content de deixar-me enredar, perquè m’il·lusionava que no
només es pensés en el 1992 sinó
també en el dia després”. Està satisfet del llegat que van deixar: “Quan
veig el reconeixement al voluntariat, penso que potser els Jocs han
aportat això a la societat”.
Manel Estiarte
Jugar a casa: “Un privilegi molt
emocionant”
Tot i ja haver competit en tres Olimpíades abans, els Jocs de Barcelona
van ser especials per al waterpolis-
Subdirector de la divisió de
voluntaris amb visió de futur
El paper dels voluntaris és un dels
aspectes més recordats dels Jocs de
Barcelona. Un èxit que es va començar a gestar un o dos anys abans, segons explica Andreu Clapés, que diu
que els voluntaris van ser claus en la
decisió del 1986: “Una de les cartes
fortes va ser precisament el suport
de 100.000 persones disposades a
fer de voluntaris”. Una xifra que
després baixaria fins als 35.000 que
hi van participar finalment. El 1986
Clapés encara no formava part de
l’organització, però ho va viure de
prop. No va ser fins un any més tard
que el van convèncer perquè s’hi
ta Manel Estiarte. “Jugàvem a casa,
érem els protagonistes”, recorda.
Quan va saber que Barcelona seria
la seu dels Jocs, el primer que li va
passar pel cap va ser que, amb 31
anys, segur que hi participaria i que
potser serien els últims. “La cosa va
anar tan bé que vaig decidir continuar fins a Atlanta i després fins a
Sydney”, explica. Però els del 92 van
ser “diferents, els millors de llarg”.
Si bé a nivell esportiu li ha quedat
escrita amb foc a la pell la sensació
de la derrota contra Itàlia a la final
–la ràbia el va apartar de la cerimò-
EL BITLLET
I vam guanyar el mar
Andreu Clapés
és que medalles, autoestima o turisme, el que cercava Barcelona amb els Jocs Olímpics era una injecció de diners a la engrescadora transformació urbanística que havia començat
amb la democràcia. Seguint l’exemple de les exposicions internacionals del 1888 (que va dissenyar el Parc de la Ciutadella) i del 1929 (que
va urbanitzar Montjuïc), es va decidir repetir l’operació amb l’excusa
dels Jocs per crear la Vila Olímpica a sobre d’una zona industrial en
decadència i, de passada, aconseguir tot un seguit de noves infraestructures, com ara les rondes. La inversió i els projectes es van estendre per tota la ciutat i els resultats van ser tan bons que
arreu es va voler imitar “el model Barcelona”. Ara està en discussió, però mai oblidarem la fonamental
empremta que ens ha deixat. Vam guanyar el mar.
M
CATALINA SERRA
SUBDIRECTORA
15
nia de cloenda–, manté el record de
la vida a la Vila Olímpica, on la delegació espanyola tenia “la millor
ubicació” . Un dels moments més
màgics que recorda és el de la volta
a l’Estadi durant la cerimònia inaugural. La va fer amb Pep Guardiola.
Los Manolos
‘Amics per sempre’ dels Jocs
Olímpics del 92
No tocaven ni junts quan Barcelona
es va proclamar olímpica. L’actuació de la cloenda va ser un dels punts
àlgids a la trajectòria dels Manolos i
un dels últims concerts que van fer
tots deu junts. Aquesta setmana,
Ramon Grau, José Luis Muñoz i Toni Pelegrin, tres dels components
del grup, han tornat amb l’ARA a
Montjuïc per sorprendre els turistes amb Oh my loving. Recorden
que quan els van proposar tocar estaven fins al capdamunt de feina i
no van donar el valor que tocava a
l’actuació fins que es van trobar
darrere les cortines. La coreografia
va estar a punt d’acabar en tragèdia
per la invasió de l’escenari desobeint el contundent alto de Constantino Romero: “Atletes, baixin de
l’escenari”. De tot plegat en guarden un record “borrós i emocionant, l’estadi era com un plató de
televisió ”. El moment més bonic
que recorden, però, és l’actuació inaugural dels Paralímpics, on no van
tocar en playback.e
XAVIER BERTRAL
2. Ramon Grau
José Luis Muñoz
i Toni Pelegrin,
tres de los
Manolos, al
Lluís Companys.
XAVIER BERTRAL
3. Andreu
Clapés,
subdirector de la
divisió de
voluntaris, a la
plaça dels
Voluntaris.
CRISTINA CALDERER
4. El periodista
Martí Perarnau
amb les seves
acreditacions.
ÁLVARO HURTADO
5. L’arquer
Antonio Rebollo.
ÁLVARO HURTADO
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Reportatge sobre els 25 anys de la nominació olímpica de Barcelona 1992
Source
A related resource from which the described resource is derived
Ara
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Capdevila, Carles, 1965-2017
Ortega, Maria
Garcia Morera, Auri
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Commemoracions
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2011-10-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1660/0000001282.pdf
666740445ab2b07b4ec845f6dbd354f7
PDF Text
Text
Nº 174 Mayo Maig May 2011
Niza
La capital de la Riviera Francesa
Nice, the capital of the French Riviera
São Paulo
con Pasqual Maragall
Nuestro embajador nos descubre el motor económico de América del Sur
El nostre ambaixador ens descobreix el motor econòmic d’Amèrica del Sud
Our ambassador discovers for us South America’s economy’s motor
spanorama Spanair
1
�Pasqual Maragall
vuelve a São Paulo
Pasqual Maragall torna a São Paulo
Pasqual Maragall goes back to São Paulo
Descubrimos esta ciudad brasileña de la mano del
ex presidente de la Generalitat de Catalunya y ex
alcalde de Barcelona. Descobrim aquesta ciutat
brasilera amb l’expresident de la Generalitat de
Catalunya i exalcalde de Barcelona. The former
President of Catalonia and Mayor of Barcelona takes us to
the Brazilian city. Texto: Gloria Zorrilla — Fotos: Joan Masats.
En un banco del Parque de Ibirapuera
20
spanorama Spanair
�s un político singular y un visionario. Para los
E
que no lo conozcan, Pasqual Maragall fue el
hombre que hizo posible que Barcelona fuera
la sede de las Olimpiadas de 1992. “Es difícil
explicar en pocas palabras todo el embrollo de
sentimientos personales y colectivos que noté
en el momento en que supimos que Barcelona
se llevaba los Juegos: esperanza, alegría, orgullo,
responsabilidad, vértigo...”. Pero después de
años al frente de la alcaldía y del gobierno de
Catalunya, se retiró.
Con un coraje inaudito, Maragall anunció
públicamente que padecía Alzheimer, y desde
entonces ha multiplicado sus actividades y sus
viajes, como éste, a São Paulo. El ex President de
la Generalitat quiere utilizar su influencia para
ayudar a hacer avanzar la investigación sobre
esta enfermedad neurodegenerativa. Así es él.
Un hombre que no se ha dejado vencer. Vive la
vida al día y se la come a dentelladas, consciente
de que, aunque no se note, la enfermedad sigue
su curso implacable. Esto no es una crónica triste,
sino todo lo contrario. Son los días que pasamos
riéndonos y descubriendo esta maravillosa ciudad brasileña con un Pasqual Maragall cariñoso,
s un polític singular i un visionari. Per a aquells
e is an unusual politician and a visionary. For
Él’home
H
que no el coneguin, Pasqual Maragall va ser
those who don’t know him, Pasqual Maragall
que va fer possible que Barcelona fos la
was the man who made it possible for Barcelona
seu de les Olimpíades del 1992. “És difícil explicar
en poques paraules el garbuix de sentiments personals i col.lectius que vaig notar en el moment
en què vam saber que Barcelona s’enduia els
Jocs: esperança, alegria, orgull, responsabilitat,
vertigen...”. Però després d’anys al capdavant de
l’alcaldia i del govern de Catalunya, es va retirar.
Amb un coratge inaudit, Maragall va anunciar
públicament que patia Alzheimer, i des d’aleshores ha multiplicat les seves activitats i els seus
viatges, com aquest a São Paulo. L’expresident
de la Generalitat vol utilitzar la seva influència
per ajudar a fer avançar la investigació sobre
aquesta malaltia neurodegenerativa. Així és ell.
Un home que no s’ha deixat vèncer. Viu la vida al
dia i se la menja a dentades, conscient que, encara que no es noti, la malaltia segueix el seu curs
implacable. Això no és pas una crònica trista, sinó
tot el contrari. Són els dies que vam passar rient i
descobrint aquesta meravellosa ciutat brasilera
amb un Pasqual Maragall afectuós, divertit, sorneguer, amb el somriure sempre als llavis, amable
to host the 1992 Olympics. “It’s not easy to
describe in a few words the flood of feelings that
came over me the very moment we learned that
Barcelona had won the Games: hope, joy, pride,
responsibility, dizziness…”. But after quite a
few years serving as Mayor of Barcelona and as
President of Catalonia, he retired.
With unprecedented courage, Maragall announced he had Alzheimer’s disease, and he has
ever since extended his trips, like this one to São
Paulo. The former President of the Generalitat
wants to use his influence to help support
research into this neurodegenerative disease.
That’s just the way he is. A man who doesn’t give
in. He lives his life day by day and he enjoys it to
the fullest, well aware that, though silently, the
disease is taking its terrible toll. But rather than
a sad feature, this is quite the contrary: the story
of the days we spent laughing and discovering
this wonderful Brazilian city with the warmest,
funniest, wittiest Pasqual Maragall. Always
with a smile upon his face, gentle with everyone
spanorama Spanair
21
�divertido, socarrón, con la sonrisa siempre en los
labios, amable con todos los que se acercaban a
interesarse por él. Una persona llena de vitalidad
y con una curiosidad ilimitada por todo lo que le
rodea.
- De los paises o ciudades que ha visitado, ¿cual le ha
gustado más?
‘Me quedo con las ciudades hermanadas con
Barcelona: dentro de Europa Leningrado (hoy San
Petersburgo); en Asia Shangai; en Norteamérica
Boston y en América del Sur, seguramente, São
Paulo por su dinamismo y magnitud’.
- ¿Le gusta viajar en avión?
’Sí, me gusta viajar, me gusta experimentar, me gusta conocer países y ciudades, me gusta aprender y
hacerlo con la gente. Y sí, también me gusta coger
el avión, más por la perspectiva del qué haré que
por las horas de vuelo por sí mismas’.
Paseamos por uno de los cuatro distritos financieros de São Paulo, que a esta hora del mediodía
está abarrotada de gente. ‘Sí. Ya había estado antes. ¿Que como la veo? São Paulo ha cambiado a
mejor, es más segura, y probablemente más rica y
dinámica. Este mismo dinamismo tiene el peligro
que comporta la saturación y la congestión del
tránsito en cualquier gran ciudad’.
- Cuando tiene vacaciones, ¿prefiere viajar o
quedarse en su segunda residencia?
’Yo creo que el equilibrio es importante también
en las vacaciones. Por eso, alternar la aventura y
descubrimiento del viaje con la tranquilidad del
Empordà y la vida de familia, es fantástico’.
- ¿Hay algún destino que le apetezca y aún le
quede por visitar?
‘No conozco Australia o Nueva Zelanda. Oceanía
en general, es un “gusanillo” pendiente’.
Mientras paseamos por el parque de Ibirapuera,
hay gente remando en el lago, jugando al fútbol,
en bicicleta... Y de repente, como un resorte,
Maragall se lanza a hacer footing. Sorprendido,
a duras penas el fotógrafo puede seguirle para
inmortalizar el momento. Lo espera y sonríe con
toda la cara mientras los ojos se le achinan. Es
una sonrisa traviesa, cautivadora, sincera.
Al President se le ve delgado y muy ágil. Y eso que
amb tots els que s’acostaven a interessar-se per ell.
amb la gent. I sí també m’agrada agafar l’avió
Una persona plena de vitalitat i amb una curiositat
més per la perspectiva del que faré que per les
il·limitada per tot allò que l’envolta.
hores de vol per si mateixes’. Passegem per un
- Dels països o ciutats que heu visitat, quin us ha
dels quatre districtes financers de São Paulo, que
agradat més?
a aquesta hora del migdia és plena de gom a gom.
‘Em quedo amb les ciutats agermanades amb Barce- ‘Sí, ja hi havia estat abans. Que com la veig? São
lona: dins d’Europa, Leningrad (Sant Petersburg);
Paulo ha canviat a millor, és més segura, i proa l’Àsia, Xangai; a l’Amèrica del Nord, Boston; i a
bablement més rica i dinàmica. Aquest mateix
l’Amèrica del Sud, segurament São Paulo, pel seu
dinamisme té el perill que comporta la saturació i
dinamisme i magnitud’.
la congestió del trànsit
- Us agrada viatjar en avió?
en qualsevol gran ciutat’.
‘M’agrada viatjar, m’agrada
- Quan teniu vacances,
“São Paulo ha cambiado a mejor. preferiu viatjar o quedarexperimentar, m’agrada
conèixer països i ciutats,
vos a la vostra segona
Es más segura y más dinámica”.
m’agrada aprendre i fer-ho
residència?
‘Jo crec que l’equilibri és important també a
les vacances. Per això, alternar l’aventura i la
descoberta del viatge amb la tranquil·litat de
l’Empordà i la vida de família, és fantàstic’.
- Hi ha algun destí que us vingui de gust i que
encara us manqui de visitar?
‘No conec Austràlia o Nova Zelanda. Oceania en
general, és un “cuquet” pendent.’
Mentre passegem pel parc d’Ibirapuera, hi ha
gent remant al llac, jugant a futbol, amb bicicleta... i de sobte, Maragall es llança a fer ‘footing’.
Sorprès, amb prou feines el fotògraf pot seguir-lo
per immortalitzar el moment. L’espera i somriu
amb tota la cara mentre els ulls se li tanquen lleugerament. És un somriure trapella, captivador,
who’d show interest
We are having a walk
més segura i més dinàmica”.
towards him, he is a man
the streets of
“São Paulo has changed for the better. around
with a zest for life and an
one of São Paulo’s four
It is now safer and more dynamic”.
endless curiosity towards
financial districts. The
everything around him.
city is just buzzing with
- What are your favourite countries or cities you
people at this time of the day. “Yes, I had been
have ever travelled to?
here before. What does it look like to me now?
‘I’ll go for Barcelona’s twin towns: in Europe, LeninSão Paulo has changed for the better, it’s safer,
grad (Saint Petersburg); in Asia, Shanghai; in North and probably wealthier and more dynamic. Yet
America, Boston; and in South America, it would
that dynamism carries the danger posed by trafhave to be São Paulo, for its energy and magnitude’. fic saturation and congestion in any big city”.
- Do you like to travel by plane?
- When you get some days off, do you prefer to
‘I like to travel, I like to try new experiences, I like to
travel or you’d rather stay at your holiday home?
discover new countries and cities, I like to learn with ‘I believe balance is important while your on
people. And yes, I like to travel by plane indeed.’
holiday as well. For that reason, I think alternat-
ing the excitement and adventure of travelling
with the calm of the Empordà and my family life
is just great’.
- Are there any destinations you haven’t visited
yet and would like to travel to?
‘I have never been to Australia and New Zealand.
Oceania, is still “an itch to be scratched”.
While we are strolling around Ibirapuera Park,
there are people rowing on the lake, playing
football, riding bicycles… And all of a sudden,
Maragall starts jogging along the park. Still in
shock, the photographer hardly manages to
follow him to capture the scene. He waits for
him and a smile spreads over his whole face, his
eyes slanting slightly. It’s a naughty, captivating,
“São Paulo ha canviat a millor. És
Saliendo del parque de Ibirapuera
22
spanorama Spanair
�todavía fuma algún que otro cigarrillo al día: “un
par de Ducados, nada más. Adelgacé 7 kilos por
recomendación de mi doctora. Y cómo dices, me
siento ágil y activo. Acabo de cumplir 70 años y
peso 72 kilos”.
Y para no perder el buen humor que lo caracteriza, Maragall nos anuncia que hoy sábado hay un
partido de Liga donde juega el FC Barcelona contra el Villarreal y que le apetece mucho verlo. Así
es que ponemos rumbo al barrio de Vila Madalena, donde está la sede de la peña barcelonista de
São Paulo, en el Miro Bar e Tapas (rua Mourato
Coelho, 1057). Es bastante surrealista, pues el
bar está lleno de brasileños con la camiseta del
Barça. Maragall está convencido de la victoria
del equipo blaugrana, así es que tampoco sufre
demasiado cuando se inicia la segunda parte sin
goles, porque al final, tal y como él predijo, gana
el Barça 0-1. Y tras la victoria nos vamos a cenar,
pues a pesar de la frenética actividad de todo el
día, el President no ha perdido el apetito.
Mientras tomamos el postre, comienza a llover
a mares. Desde la terraza del restaurante se ve
el ‘skyline’ de São Paulo a lo lejos y Maragall nos
hace partícipes de una última confidencia antes
de volver al hotel: ‘En estos momentos, lo que
me hace más feliz son la familia, los nietos, los
amigos, los compañeros del despacho, Barcelona
y... ¡también el Barça!...’
sincer.
Al President, se’l veu prim i molt àgil. I això que
encara fuma algun cigarret al dia: “un parell de
Ducados, res més. Em vaig aprimar 7 quilos per
recomanació de la meva metgessa. I com bé dius,
em sento àgil i actiu. Acabo de fer 70 anys i peso
72 quilos”.
I per no perdre el bon humor, Maragall ens
anuncia que avui dissabte hi ha un partit de
Lliga on juga el FC Barcelona contra el Vila-real, i
que li ve de gust molt de veure’l. Així doncs, ens
enfilem cap al barri de Vila Madalena, on hi ha la
seu de la penya barcelonista al Miro Bar e Tapas
(rua Mourato Coelho, 1057). És força surrealista,
perquè el bar és ple de brasilers amb la samarreta
del Barça. Maragall està convençut de la victòria
de l’equip blaugrana, així que no pateix pas gaire
quan s’inicia la segona part sense gols, perquè
al final, tal com ell ha predit, guanya el Barça
0-1. I després de la victòria, ens en anem a sopar,
perquè malgrat la frenètica activitat de tot el dia,
el President no ha perdut pas la gana.
Mentre prenem les postres, comença a ploure a
bots i barrals. Des de la terrassa del restaurant es
veu São Paulo amb el seu ‘skyline’ a la llunyania, i
Maragall ens fa partícips d’una última confidència abans de tornar cap a l’hotel: ‘En aquests
moments, el que em fa més feliç són la família,
els néts, els amics, els companys del despatx,
Barcelona i... també el Barça!’.
sincere smile.
The President looks slim and very agile, despite
he still smokes a few cigarettes every day: “just a
couple Ducados, that’s it. I lost about 15 pounds
after my doctor told me to lose weight. As you
say, I now feel agile and active. I’ve just turned 70
and I weigh 158 pounds”.
To keep up the good mood, Maragall tells us
there is a Spanish league match between FC
Barcelona and Vila-real tonight, and he feels like
watching it. So we are off to the Vila Madalena
neighbourhood, home to the ‘penya barcelonista’, the FC Barcelona supporters club, at Miro
Bar e Tapas (rua Mourato Coelho, 1057). It’s a bit
of a surreal experience, since the bar is crowded
with Brazilians wearing Barça T-shirts. Maragall
is convinced that the ‘blaugrana’ team will win,
so he’s not too worried when at the start of the
second half no goals have been scored yet, cause
in the end, just as he had foretold, Barça wins 0-1.
After the victory, we go for dinner, since despite
the hectic pace of the day, the President has
not lost his appetite. While we are having our
dessert, it starts raining cats and dogs. From the
terrace we get a nice view of São Paulo’s skyline,
and Maragall shares one last confidence, before
heading back to the hotel: “In this very moment,
the things that make me happiest are my family,
my grandchildren, my friends, my colleagues at
the office, Barcelona and…. Barça as well!”.
En Patio do Colegio, donde nació São Paulo
Caminando hacia el edificio Banespa
Mirando la prensa brasileña
spanorama Spanair
23
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall torna a Sao Paulo - Entrevista
Source
A related resource from which the described resource is derived
Spanorama alttitude
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Sao Paulo
Barcelona
Viatges i visites
Aeroports
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2011-05-05
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1659/0000001281.pdf
e89a99b9d45e742c2736cb883c5444f5
PDF Text
Text
�����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Reportatge sobre l'Honorary Fellowship de la RIAS escocesa a Pasqual Maragall
Source
A related resource from which the described resource is derived
RIAS Quarterly
Language
A language of the resource
Anglès
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Baxter, Neil
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Arquitectura
Premis i reconeixements
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Escòcia
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2011-04-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1658/0000001263.pdf
4f9f4c0b843eee7b8ae04fd08ed625cd
PDF Text
Text
Maragall
Cultura
JORDI PLAY
EL TEMPS visita la casa de Joan Maragall, convertida en arxiu i museu, de
la mà de Pasqual Maragall, nét de l’escriptor, amb motiu de la celebració de
l’Any Maragall, que commemora els 150 anys del naixement del poeta i els
100 de la seva mort.
El piano de
Joan Maragall
desafina
Pasqual Maragall comprova com el piano de la casa de Joan Maragall, que ha tocat tanta gent il·lustre, ha deixat de fer notes afinades.
“J
o que tinc problemes d’Alzheimer i de memòria, em vaig
fabricar la marca PH, ‘piano
i horaris’. Aquí falla la P i la
H. El piano desafina i els horaris són
insuficients.”
“Aquí” és l’Arxiu Maragall, antiga residència de Joan Maragall (1860-1911)
convertida en casa-museu i secció de la
Biblioteca de Catalunya orientada als estudiosos de l’escriptor i la seva època.
I el “jo” correspon a un dels néts més
coneguts de Joan Maragall, Pasqual
Maragall i Mira (Barcelona, 1941),
ex-president de la Generalitat de
Catalunya i ex-alcalde de Barcelona.
És el tercer fill de Jordi Maragall i
Noble (1911-1999), el fill petit de Joan
Maragall.
Pasqual Maragall seu al menjador on
de ben petit recorda com prenia el te
amb l’àvia, Clara Noble, morta el dia
26 d’abril del 1944. L’hi acompanya
en Pere, el més petit dels vuit germans
Maragall Mira.
En Pere va néixer l’any 1951. Amb
en Pasqual es porten, per tant, deu anys.
Professor de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari, ara coordina, en comissió de serveis, les visites
dels centres escolars que s’hi fan dos dies la setmana. Però en Pasqual és, avui,
l’amfitrió, i en Pere, el seu ajudant.
La sala gran, ens diu en Pasqual, és
pràcticament igual. L’única cosa diferent són els llibres que hi ha als prestatges del moble. Abans hi havia els plats
i la vaixella.
No és cap biblioteca espectacular. La
raó és senzilla. L’escriptor només comprava els llibres que no trobava a la
biblioteca del seu Ateneu Barcelonès, la
més important del seu temps, com ara les
obres completes de Goethe en alemany.
“I aquí se servia el te, que això sí que
ho hem vist. Morta l’àvia, les ties van
mantenir el costum. El te a mitja tarda
era sagrat.”
En Pasqual s’aixeca i obre una porteta
del moble que ara serveix de biblioteca. “Això d’aquí és el passaplats. Era.
S’obria per aquí i la cuina era a l’altra
banda i servien a l’anglesa.” La seva
dona, Diana, va reproduir aquesta idea
al pis on ara viuen, just a l’altra banda
del pati de la casa gran, amb entrada pel
carrer de Brusi.
30 DE NOVEMBRE DEL 2010
1381ET075-079-FET.indd 1
EL TEMPS 75
13/12/2010 18:26:53
�Cultura
Maragall
Pasqual Maragall mira
EL TEMPS
“Pasqual Maragall mira”
(Arts Santa Mònica, de
Barcelona, fins el 8 de
desembre) és un projecte fotogràfic ampli, que
es genera a partir d’un
recull de fotografies fetes per Maragall amb el
seu mòbil durant un any.
El novembre del 2009,
Pasqual Maragall llançà
un repte a la seva amiga
i fotògrafa Caro Garcia: Cartell de l’exposició, oberta a l’Arts Santa Mònica fins
fer un llibre de fotografi- el 8 de desembre.
es plegats. Ella contraatacà proposant que fos amb les fotos del seu mòbil. Així començava un any
d’exploració de la pròpia mirada. Fer un llibre junts implicava imprimir les
fotografies per poder-hi jugar i reflexionar. Van idear un sistema de creació
de pàgines del llibre, condicionat per la baixa resolució de les imatges. Van
anar descobrint que les fotos s’aparellaven per diverses raons, que podien ser
estètiques, documentals o narratives.
L’edició de les fotografies té la voluntat de dur l’espectador a l’univers de
Pasqual Maragall, de mirar allò que ell mira, fent honor al seu segon cognom; i d’aquí també sorgeix el títol del projecte. Es tracta, en definitiva, de
compartir un any de la seva existència. Grafits del carrer, els néts, anuncis,
gent, autoretrats, amics, paisatges, detalls, fotos de fotos... Recollir instants,
que, d’una altra manera, serien fugissers, i presentar-los a tall de composició
d’imatges amb els corresponents peus de foto manuscrits per ell mateix.
Cada díptic és una història en si mateixa, les imatges es complementen de
manera que cada díptic és una creació doble, la foto escollida i la que la
complementa. És també un viatge d’anada i tornada, el de fer la foto i el de
com mostrar-la. El resultat és doncs un retrat-autoretrat de Pasqual Maragall
i resulta, com no podia ser d’una altra manera, sorprenent.
El pati. El pati era l’espai comú entre
els Maragall que vivien a la casa gran,
la del carrer Alfons XII, i els Maragall
de l’altre costat.
Primer, es van aixoplugar a la torreta que havia estat el taller de l’oncle
Ernest, l’escultor, i, a partir del 1955,
en un edifici nou, de planta baixa i tres
pisos, pagat pel pare d’en Pasqual i el
seu germà Gabriel amb la part que els
tocava d’herència. El pis on ara viuen
en Pasqual i la Diana és el del pare.
“La connexió entre les dues bandes
va ser constant. Aquí, al pati, hi jugàvem a futbol”, recorda en Pasqual.
Entre germans i cosins van fer l’equip
de futbol Gipapersa, batejat amb les inicials de Ginès, Pasqual, Pere, Ernest –el
conseller– i Santiago. Tres contra dos.
Obligaven les tietes solteres de la casa a
pagar, per veure el partit, un duro. Amb
la recaptació van poder comprar una
pilota reglamentària.
“Aquesta caseta de l’oncle Ernest
–ens diu en Pere– jo no la recordo
perquè era molt petit, però després vam
ser un any o dos al pis de dalt de la casa
gran, tal com era antigament, on vivia
l’oncle Josep. Ens la va deixar mentre
feien les obres dels pisos del carrer de
Brusi.”
“Quan es va fer l’obra vam passar
aquí, a la casa gran. Vivíem aquí, a dalt,
sí”, assenteix en Pasqual.
Les ties, punt de referència.
“Quan jo tenia quatre anys –ens diu en
Pere– va ser quan ens vam instal·lar al
tercer pis de Brusi 46. Llavors passava
això que diu en Pasqual, que el contacte
era constant, perquè aquí hi vivien les
ties, les filles grans de Joan Maragall
que es van quedar solteres. Amb les
ties, hi teníem molta relació. Eren com
el punt de referència. Com que érem
molts cosins, sempre veníem per aquí
una hora o altra. Recordo la tia Helena,
la gran, venint a posar-nos injeccions
quan estàvem malats.”
La tia Helena, continua en Pasqual, va
treballar a la Sala Parés fins molt gran i
es caracteritzava pel seu esperit laboriós
en tota mena de tasques. Era la que portava la batuta, confirma en Pere.
Les bessones, Anna i Clara, vetllaven
pels desvalguts del barri “i anaven a
missa dues vegades el dia”, recorda en
Pasqual.
“La tia Clara, una de les bessones, era
la meva padrina i complia estrictament
aquesta funció”, diu en Pere.
“Aquí hi ha fotos de tots. L’àvia
s’estava allà en aquell raconet. L’àvia
Clara era andalusa i anglesa”, té interès
a recordar en Pasqual.
En Pasqual fa un cop d’ull a l’habitació i es fixa en uns plafons orientals.
“Els plafons japonesos, no ho vaig entendre mai, l’art japonès, aquí...”
“Jo sí que ho sé”, ens diu en Pere.
“És que l’Antoni Roura, quan era registrador de la propietat, va anar a les
Filipines quan encara era colònia...”
“Ah!, té raó, té raó”, hi cau ara en
Pasqual. “En Joan Maragall tenia amics
de molta empenta, gent d’esperit jove, i
entre ells en Roura, sí.”
“Antoni Roura, que era de Vilafranca
del Penedès i va estudiar de petit i després a la universitat amb ell –continua
en Pere– va anar uns quants anys a les
Filipines. S’escrivien unes cartes que
són una delícia. I quan va tornar li va
portar els plafons i un mantó de Manila
que hi ha en una habitació de la casa.”
Maragallians de tots colors. Resolt el cas de l’art japonès, en Pasqual
fa entrar la política a la conversa. “La
família políticament érem maragallians,
però, és clar, el meu pare i la meva mare
eren republicans i, en canvi, els Maragall Marfà i Maragall Garriga havien
estat més aviat de l’altre bàndol.”
Hi ha hagut Maragalls per a tot, com
se sap. El galerista de la Sala Parés Joan
Anton Maragall i Noble (Barcelona
76 EL TEMPS 30 DE NOVEMBRE DEL 2010
1381ET075-079-FET.indd 2
13/12/2010 18:26:54
�JORDI PLAY
JORDI PLAY
Pasqual Maragall observa a l’ordinador del seu germà Pere, en un racó de la casa Maragall, les fotografies dels avis, Joan Maragall i Clara Noble.
Una foto familiar emmarcada, col·locada sobre una tauleta, passa per un moments de mà de nét a nét, amb la intenció que en Pasqual hi identifiqui
els parents.
30 DE NOVEMBRE DEL 2010
1381ET075-079-FET.indd 3
EL TEMPS 77
13/12/2010 18:26:54
�Maragall
JORDI PLAY
Cultura
Pasqual Maragall xuta amb totes les seves forces una pilota al jardí de la Casa Maragall, com feia de petit amb els seus germans i cosins.
1902-1993), fill del poeta, va tenir un
paper destacat al bàndol franquista, durant la guerra, i després es va fer monàrquic.
Un altre fill del poeta, el pintor Josep,
(Barcelona 1900 - l’Ametlla del Vallès
1982) es va refugiar a Ceret durant la
guerra civil i la mare li va enviar un
missatge per dir-li que tornés, atès que
els seus germans donaven la sang pel
país. Però ell va contestar: “Si voleu, us
n’enviaré una ampolleta.” Ho explica
en Pasqual a les seves memòries (Oda
inacabada, La Magrana).
Tenim resolt el cas de l’art japonès i
la relació amb Joan Maragall, però, en
canvi, no s’ha resolt el cas del piano.
Pasqual torna a aixecar-se. “Ara tocarem el piano i veurem com sona.”
I ho fa, tocant les tecles a l’atzar, per
demostrar que desafina; és a dir, per
criticar, sense haver de posar-hi més
paraules, que els qui tenen l’obligació
de conservar la casa-museu no l’han
posat a punt.
“L’Àngels, la nostra germana, i els
pares, tocaven el piano. I quan fan un
acte aquí han de portar un cello perquè
és totalment desafinat”, diu en Pasqual.
“Durant anys en Manel Muntaner, el
marit de la cosina Marta Maragall, el
tocava per Nadal”, diu en Pere.
“El tocava molt bé”, confirma en Pasqual. “Ara el toques –continua– i no hi
ha notes que lliguin.”
“Saps qui havia tocat el piano?, demana en Pasqual al germà. “L’Eulàlia Solé.
I llavors sonava bé, no? Ara és tan desafinat... No hi ha dues notes afinades.”
Sap tocar el piano, en Pasqual? “Vaig
estudiar piano un any. Em van fer tocar
a final de curs amb dues nenes i em vaig
tornar vermell. I mai més.”
La situació del museu. En Pasqual
vol parlar de l’actual situació de la casa
gran, com a casa-museu oberta al públic.
“Quan es va morir l’última tieta i això va
quedar mort, diguéssim, jo aleshores era
alcalde i vaig pensar, si això ho passés
a la ciutat semblaria que era un acte pro
domo sua i vaig decidir de passar-ho a
la Generalitat i llavors la Generalitat ho
va passar a la Biblioteca de Catalunya,
que no en fa un ús prou satisfactori. No
hi ha destinat prou personal i, a vegades,
quan hauria de ser obert, és tancat, si la
bibliotecària està malalta.”
“Seria normal –considera en Pere–
que a part de la bibliotecària hi hagués
un conserge, pel cap baix, o un administratiu. Però la Biblioteca de Catalunya
diu que no s’ho poden permetre, que no
tenen plantilla.”
Evidentment, la qüestió va més enllà
de la Biblioteca de Catalunya que, lògicament, només pensa en els estudiosos,
i per això en Pasqual ha comentat el cas
al conseller de Cultura. De moment,
sense èxit.
“Jo ho vaig dir al conseller de Cultura”, diu en Pasqual.
“Va ser aquí, va parlar molt d’àudiovisuals. De moment no s’ha fet res, però
es treballa en un àudio-visual”, diu en
Pere.
“Ara com ara, cap pas positiu en
ferm”, replica en Pasqual.
“A París i a Londres –comenta en
Pere–, com correspondria a un autor de
la categoria de Joan Maragall en una
altra literatura europea, m’imagino que
ho tindrien, no més cuidat, que ja ho
està, però sí més aprofitat, amb més recursos i més personal dedicat a atendre
les visites.”
El turisme literari, pensa en Pere, és
inexistent, a Barcelona. “Caldria pensar
en una ruta modernista que inclogués la
Casa Maragall, per exemple, o una ruta
de cases d’escriptors. De totes maneres,
cal dir que de fa uns quants anys s’hi
fan moltes activitats. A les conferències
hi ve molta gent i també es fan actes al
jardí, si es demana permís als propietaris.”
78 EL TEMPS 30 DE NOVEMBRE DEL 2010
1381ET075-079-FET.indd 4
13/12/2010 18:26:55
�Convergents divergents. En Pasqual pensa que el desinterès per Maragall té un origen convergent, perquè
era convergent la Generalitat que va
fer-se càrrec de la casa.
“Els convergents, amb els Maragall –diu–, sempre hi han tingut un
doble sentiment. Per una banda, Joan
Maragall és un poeta eximi, però, en
canvi, era el que sempre volia parlar
amb Espanya i, per tant, sempre l’han
considerat dubtós, una mica sospitós
de diàleg. I no van acabar d’encaixarhi. El catalanisme nostrat i clàssic amb
en Maragall no acaba de... eh? En
Maragall és una mica estrafolari. I a
més no era noucentista, és clar. No era
perfecte. No era noucentista perquè era
modernista.”
I des del punt de vista religiós, li
comentem, ara el filòleg Ignasi Moreta
ens ha presentat, amb l’estudi No et
facis posar cendra. Pensament i religió
en Joan Maragall (Fragmenta Editorial), un Maragall d’un catolicisme poc
catòlic, si més no gens coincident amb
el catolicisme del seu temps.
“Era panteista”, assenteix en Pasqual.
“No hi estic prou d’acord, amb el
llibre de Moreta”, replica en Pere. “Sí
que és panteista des del punt de vista
de la teoria estètica i poètica, però era
un catòlic practicant normal. Passa que
quan arriba a aprofundir molt en els
temes es troba que el catolicisme imperant i la doctrina i la ideologia catòlica
de l’època no li responen, per massa
abstractes, no el satisfan. Ell era un encantat de la persona singular i concreta,
de la persona viva, i negligia l’abstracció. Per això desitja la perdurabilitat de
la vida corporal i això el catolicisme no
li ho acaba de resoldre.”
Sense deixar el llibre d’en Moreta,
recordem als dos germans Maragall
que l’estudiós critica al seu llibre que
Primera edició de
la poesia completa
de Maragall
EL TEMPS
Actualment, a banda de les que coordina en Pere amb les escoles, hi ha visites comentades per al públic en general
dimecres al matí i l’últim dissabte de
cada mes. Les fa Francesca Argimon,
una altra néta de Joan Maragall. “Que
les fa molt bé”, diu en Pere.
En Pere considera que s’ha avançat
considerablement, que ara s’aprofita
molt més, la casa-museu. “Perquè és
l’Any Maragall”, replica en Pasqual.
La col·lecció “Labutxaca” presenta una primícia: l’autèntica Poesia completa de Maragall. És, en
efecte, la primera vegada que un
volum de Maragall titulat Poesia
completa aplega realment tota la
seva obra original en vers. D’una
banda, inclou els cinc llibres publicats en vida de l’autor: Poesies
(1895), Visions & Cants (1900),
Les disperses (1904), Enllà (1906)
i Seqüències (1911). D’una altra
banda, el volum que ara apareix a
“Labutxaca” també recull tots els
poemes esparsos –apareguts en
publicacions periòdiques o conservats inèdits en vida de l’autor– i els agrupa en tres seccions
per a facilitar una lectura cronològica del conjunt: 1896-1905,
1906-1911 i poemes no datats.
Finalment, la Poesia completa de
“Labutxaca” s’arrodoneix amb
l’obra dramàtica en vers Nausica.
Tanquen el volum uns índexs de
títols i de primers versos. El text
dels poemes ha estat establert per
Glòria Casals i el de Nausica per
Lluís Quintana. Quintana és el
director de l’equip que prepara
els tres volums que aplegaran, en
edició crítica i anotada, publicada
per Edicions 62, tota l’obra de
Maragall com a poeta, traductor
i articulista. L’aparició dels tres
volums és prevista per a l’octubre
del 2011. A més de Glòria Casals,
conformen l’equip Francesco Ardolino i Ignasi Moreta.
“els Maragall” no hagin donat permís
per a publicar la nombrosa correspondència entre Joan Maragall i Clara
Noble. “La família encara ens hem de
posar d’acord”, comenta en Pere.
Un arxiu. Visitem la resta de la casa. En una habitació s’hi veuen els
arxivadors metàl·lics compactes. “Els
compactes indiquen que ens trobem
en un arxiu, no només un museu”, diu
en Pere.
L’Arxiu Maragall es va constituir
poc després de la mort de l’escriptor
sota la iniciativa de la seva vídua Clara Noble. Durant dècades, la família
Maragall es va dedicar a compilar
documentació i informació sobre l’escriptor, a més de conservar l’arxiu
personal, material que va permetre de
constituir l’important fons disponible
actualment, conservat i catalogat amb
els criteris més rigorosos.
Entrem en una segona sala, plena de
quadres i escultures. El despatx. “No he
entès mai per què hi ha aquest quadre
d’en Sunyer”, comenta en Pasqual.
És l’oli La pastoral, informa en Pere.
Va arribar aquí amb els anys, bastant
després de la seva mort. Maragall havia anat a una exposició d’en Sunyer
i n’havia fet una crítica al diari molt
elogiosa, “i el tiet Joan Anton, quan
estava a la Sala Parés, va trobar-lo, el
va comprar, i el van posar aquí”.
És, recorden en Pere i en Pasqual, un
cas semblant a l’escultura La Voluntat,
de Clarà. Un cap de bronze. Va arribar
després de la mort de l’escriptor. Maragall li havia dedicat un brindis literari
amb motiu de l’Exposició Internacional d’Art de Barcelona del 1911.
En Pasqual acaba la visita al despatx d’en Pere. L’ordinador s’obre a
la web de l’Any Maragall. En Pere li
comenta que, aquí, res a dir. L’oficina
de la Institució de les Lletres Catalanes que coordina els actes de l’Any
Maragall és formada per gent professional, experta i eficient. En Pasqual
s’entreté a retratar-ne imatges amb el
seu telèfon.
I, acabada la visita, fa una cosa que
no pot fer mai, ara, però que sí que
feia cada dia quan era petit: travessa
el pati des de la casa gran per anar a
casa seva.
Lluís Bonada
30 DE NOVEMBRE DEL 2010
1381ET075-079-FET.indd 5
EL TEMPS 79
13/12/2010 18:26:55
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Entrevista a El Temps: El piano de Joan Maragall desafina
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Temps
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Bonada, Lluís
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Maragall i Gorina, Joan
Catalunya
Cultura
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2010-11-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1657/0000001218.pdf
744f54a8b20609aece3fbd5b3133a3b5
PDF Text
Text
�Na história das Olimpíadas, nenhuma cidade-sede
passou por metamorfose urbana tão radical quanto
Barcelona. Sede dos Jogos de 1992, a capital da
Catalunha aproveitou a competição (e o dinheiro envolvido em um evento desse porte) para
revitalizar áreas decadentes, chamar a atenção
do mundo e entrar firmemente na rota do turismo internacional. Entre as suas diversas
conquistas, uma rende frutos até hoje: a enorme
quantidade de turistas. Desde então, o fluxo de visitantes cresceu de 2 milhões para 3 milhões por ano, transformandoa no segundo destino europeu, à frente de Madri, Roma e Londres,
perdendo apenas para Paris. Por trás dessa grande virada, brilhou a
estrela do advogado e economista pasqual Maragall, 69 anos. Prefeito no período de 1982 a 1997 e ex-presidente do Comitê Organizador
da Olimpíada, ele foi o grande arquiteto do renascimento catalão. Na
semana passada, um mês antes de vir ao Rio para um seminário, Maragall fechou acordo para trabalhar como consultor da prefeitura na
realização dos Jogos. De Barcelona, ele, que sofre há três anos do mal
de Alzheimer, falou com VEJA RIO sobre sua experiência e os desafios à frente da empreitada carioca.
o QUE
DEVE SER FEITO
"Aproveitar os Jogos para renovar a cidade por completo é a estratégia mais inteligente a adotar. Agora é a hora das grandes mudanças, de consertar o que está
errado. Dificilmente haverá ocasião mais
propícia. Trata-se de uma oportunidade
única. As principais ações impleinentadas
em Barcelona seguiram em dois sentidos.
Para melhorar a circulação interna, foram
feitos anéis rodoviários; para facilitar a
comunicação com o exterior, remodelamos e ampliamos o aeroporto. Outra intervenção foi abrir Barcelona para o mar.
A nossa relação com o mar era difícil. A
primeira zona industrial do país foi desenvolvida ao longo das praias, o que tomava
o acesso a elas praticamente impossível.
Uma barreira de grandes fábricas obsoletas, ou mesmo abandonadas, limitava e
poluía nosso litoral. A linha ferroviária
também contribuiu para a existência desse
obstáculo. Para mudar drasticamente
aquele panorama, transferimos as instalações portuárias e ocupamos o espaço com
uma estrutura de lazer compatível com a
região, reconvertendo edifícios e o espaço
em si. Ali construímos também nossa Vila
Olímpica, seguindo critérios de sustentabilidade e conforto."
veja
Rio
17
de fevereiro, 2010
LEGADO OLíM PICO
"No aspecto físico, as principais mudanças em Barcelona se deram na fisionomia
e na infraestrutura urbana. No aspecto
econômico, o turismo ganhou enorme
presença internacional e rende dividendos importantes até hoje. Houve também
uma alteração pouco mencionada, mas
de grande relevância: o aumento da autoestima dos moradores da cidade. Quase
vinte anos depois, ainda nos orgulhamos
do que fizemos e de como conseguimos
mudar uma realidade que vinha estagnada. Com tantos benefícios, pode parecer
que tudo foi fácil ou veio sem sacrifício.
Nada pode ser mais enganoso. Existem
muitos e variados obstáculos a considerar em um projeto olímpico. Um deles,
que aflige outras cidades-sede, é o das
instalações esportivas subaproveitadas.
Se não houver um cuidadoso planejamento, estádios inteiros poderão ficar às
moscas depois da Olimpíada, transformando-se em verdadeiros elefantes brancos. Nesse caso, planejar com bastante
antecedência é parte da solução. A localização de tais estruturas deve ser pensada com o objetivo de encontrar uma utilização futura que nem sempre será esportiva. Em Barcelona, criamos. uma
IQUEM
É ELE
pasqual Maragall i Mira
IDADE 69 anos
NATURAL
de Barcelona, Espanha
FORMAÇÃO
Advogado e economista
CARGOS
• Prefeito de Barcelona
( 1982-1997)
• Presidente do Comitê
Organizador da Olimpíada
de 1992
• Presidente do Comitê
das Regiões da União
Europeia (1996-1998)
• Presidente do Partido dos
Socialistas da Catalunha
(2000-2007)
• Presidente da Generalidad de
Catalufia, governo provincial
(2003- 2006)
empresa municipal cujo objetivo era
exatamente este: explorar e gerir esses
lugares depois dos Jogos."
PARCERIA COM A
INICIATIVA PRIVADA
"A cumplicidade e a colaboração entre os
setores público e privado foram, com certeza, uma das chaves do nosso sucesso. O
chamado 'modelo Barcelona' consiste nisso. Evidentemente, chegar a tal ponto não
foi fácil. No início havia certa desconfiança dos dois lados. Mas ambos se deram
conta de que os objetivos não eram tão
distantes e que para consegui-Ios era necessário remar na mesma direção."
GESTÃO DO ORÇAMENTO
"Nem todas as verbas foram administradas da mesma maneira. Em termos gerais, podemos resumir os vários tipos de
investimento em três grupos. Os desembolsos para organização e imagem da
candidatura ficaram a cargo de empresas
privadas e foram canalizados e complementados pela prefeitura. Os de infraestrutura e equipamentos para os Jogos
vieram de contribuições, substancialmente iguais, do governo espanhol, do governo da Catalunha e da prefeitura. Um caso
17
�Área do Porto
especial foi a remodelação do aeroporto,
que ficou sob responsabilidade da agência estatal Aeroportos Espanhóis e Navegação Aérea (Aena). Já os custos da realização da competição foram financiados
por receitas vindas de direitos de TV, patrocinadores, venda de ingressos e merchandising. Com essa divisão, tudo funcionou sem grandes sustos."
antes da
PIOR PERíODO
das reformas
"Não houve anos fáceis. Todos foram
complicados, com características diferentes. Ajuda muito quando os responsáveis
pelo evento estão conscientes de que, ao
longo do processo, encontrarão obstáculos e serão criticados pelos seus erros e
acertos. Mas o esforço valerá a pena, pois
o Rio de Janeiro e o Brasil podem sair
bem mais fortes se obtiverem o êxito que
todos desejamos."
RIO DE JANEIRO
"Minhas lembranças são excelentes. Conheço pouco a cidade, mas estou adorando a ideia de me reencontrar com ela.
Há tempos, a América do Sul merecia
entrar no ambiente olímpico. Fazer isso
18
de Barcelona
em dois
momentos:
realização
da Olimpíada
(foto menor).
e depois da
conclusão
por meio do Brasil, e particularmente do
Rio, foi um acerto. Aqui na Espanha, por
causa da rivalidade entre Barcelona e
Madri, que transcende o futebol, provavelmente alguns catalães ficaram felizes
por Madri não ter sido a escolhida. O
certo é que o Brasil e o Rio são queridos
na Catalunha e seu sucesso nos alegra.
Em alguns anos, vocês experimentarão
uma emoção incrível: sediar uma Olimpíada. É inesquecível. Em 1992, vivi
momentos que me marcaram para sempre. Um deles foi especial: o disparo da
flecha que acendeu a pira olímpica."
DESAFIOS
"Todas as etapas são desafiadoras. Você
inicia a aventura olímpica sem experiência
anterior e, quando a obtém, os Jogos já
foram realizados. É preciso aprender durante a execução, adiantar-se em relação
ao cronograma e mobilizar a sociedade em
tomo desse objetivo. Não é fácil, mas conheço o prefeito do Rio e sei do seu amor
pela cidade. Minha sugestão é que se tenha
perseverança. Apesar de todas as dificuldades, vale a pena. Os momentos difíceis
serão plenamente recompensados."
•
veja
Rio
17 de fevereiro,
2010
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Entrevista a la revista brasilera Veja Rio: É uma chance única
Source
A related resource from which the described resource is derived
Veja Rio
Language
A language of the resource
Portuguès
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Garcia, Sérgio
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics
Rio de Janeiro
Ciutats
Urbanisme
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2010-02-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1656/0000001226.pdf
8a8482add36c58cc00af39db9debc9c2
PDF Text
Text
´
Pasqual Maragall:
, políticos no tienen criterio propio’
‘Los
´
En una charla distendida y amistosa hablamos con el expresidente de la Generalitat de Catalunya,
Pasqual Maragall. Firme en sus principios federalistas y europeístas ve que este es el futuro hacia
el que nos dirigimos.
´
ROSARIO BOFILL
PERIODISTA
L
a entrevista se realiza en catalán y a
mediados de octubre en la oficina
que Maragall tiene en la Diagonal
de Barcelona.
–De su vida política, ¿qué personas le
han impresionado más?
–José Ignacio Urenda, que fue mi
maestro. Él me metió en política. Era muy
católico y muy revolucionario. Solía buscar gente por la universidad. Era una persona muy honesta.
–¿Lo convenció para entrar en política
o ya tenía inquietudes?
–Me convenció. Aunque yo también
debía tener inquietudes. Cuando de
pequeño me preguntaban qué quería ser
de mayor, yo decía: “Sereno o diplomático”. Yo ya estaba entre lo práctico de la
calle y la política.
–¿Cuál ha sido el momento más gratificante de su vida política?
–Ha habido muchos momentos gratificantes. Siempre se dice que fueron los
Juegos Olímpicos, pero es un poco un
cliché. Ha habido muchos. Aunque los
Juegos empezaron con un fiasco. Quizá
por las prisas, porque el Estadio
Olímpico de Montjuïc aún no estaba
acabado, tenía goteras, y llovió muchísimo. Y tuve que hacer el discurso bajo
un paraguas sin público. Ya habíamos
tenido que refundamentar el estadio. Es
decir, tuvimos que hacer los fundamentos después del edificio –¡es que esta ciudad es fantástica! Lo mismo pasó con el
Palacio Nacional de Montjuïc. Hubo un
problema cuando cayó un trozo del
techo. Es que se había hecho todo a partir de acontecimientos, como si la ciudad
26
EL CIERVO / DICIEMBRE 2009
fuera cada vez reina por un día; así fue en
la Exposición Universal de 1888 o la de
1929. En base a eso se iban creando
infraestructuras que si no no se hubieran
hecho, y que servían para la ocasión pero
que no aguantaban. Por eso todos los
edificios de Montjuïc estaban sin fundamentos.
–¿Y el momento más duro?
–Quizá cuando siendo teniente de
alcalde de Barcelona cambié el sistema de
horarios. Subimos los sueldos, pero los
funcionarios iban a trabajar de 9 a 2, “pero
con tolerancia”. Les puse un horario más
largo y me hicieron una huelga. En esta
huelga un día invadieron el Saló de Cent
para hacer una asamblea. Yo fui y me dijeron de todo. Entonces quedamos que
haríamos alguna reforma. Me reuní en el
Tibidabo con el jefe de los funcionarios
mosqueados para pactar que los nuevos
horarios eran intocables pero que habría
un aumento de sueldo muy importante.
También instauré que se tuviera que
fichar. Antes no se fichaba y por eso a la
tarjeta le llamaban “la pasqualina”.
–¿Si hubiera dejado la presidencia de
la Generalitat hace 20 años, a qué se
hubiera dedicado?
–Hubiera mirado a Europa. Aunque
Bruselas es un poco aburrido, llueve
mucho, pero tiene una gran calidad de
vida. Tuve una experiencia europea siendo
presidente del Comité de las Regiones, y
fue muy interesante.
–¿Hubiera intentado lanzar un partido europeo?
–Ya lo hice, lanzamos un partido con
Francesco Rutelli y François Bayrou, el
Partido Demócrata Europeo, pero ya está.
Se intentó, empezó bien, pero no acabó de
cuajar.
–En Italia ahora mismo tienen otros
problemas.
–Son una olla, siempre tienen problemas. Es el país donde se vive mejor del
mundo, pero políticamente son un desastre. Italia es fantástica, lástima de los italianos, como ellos dicen. Los franceses, por
ejemplo no son tan autocríticos, tienen
mucho orgullo nacional.
–¿Cómo ve Europa ahora?
–Es nuestra patria. La Unión Europea
debería ser como la unión americana, con
estados federados.
–Pero allí todos hablan la misma lengua.
–También nosotros aquí. Aquí también se está empezando en la práctica del
inglés.
–Pero un míting en inglés en Dos
Hermanas no funcionaría.
–Ya le pondrían traducción simultánea. La convivencia de múltiples lenguas
es al mismo tiempo un inconveniente y
una riqueza.
NO SÉ LO QUE SOY
–¿Qué es ser socialdemócrata hoy?
–La socialdemocracia es un concepto
amplio, a mí me cuesta definir exactamente lo que soy. Creo que la ideología no
debe ser cerrada y exclusiva, hay muchos
grises, que cada opción política del mismo
espectro subraya más, para diferenciarse.
Pero los principios inspiradores son pocos
y genéricos.
–¿Las etiquetas políticas no sirven?
–Yo creo que responde mejor al pensamiento general un modelo como el americano, con dos grandes partidos, uno
progresista y otro moderado.
�DE BARCELONA A EUROPA
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941) nació en la familia del poeta catalán, Joan Maragall, que fue su
abuelo. En 1965 se licenció en Derecho y Ciencias Económicas en la Universidad de Barcelona, y ese mismo
año ingresó en el gabinete técnico del Ayuntamiento de Barcelona. Sus primeros pasos en política los dio
en el Front Obrer de Cataluña, que posteriormente daría paso al Partit dels Socialistes de Cataluña. Fue
alcalde de Barcelona desde 1982 hasta 1997, cargo marcado por los Juegos Olímpicos de 1992.
Durante este período también presidió en Comité de las Regiones de la Unión Europea, entre 1996 y
1998. En 2003, fue presidente de la Generalitat de Cataluña al formar un gobierno tripartito con
Esquerra Republicana de Catalunya e Iniciativa per Catalunya - Els Verds. En 2006 anunció que no
repetiría candidatura y se centró en la creación del Partido Demócrata Europeo. Posteriormente, hizo
público que padecía alzheimer y en 2008 creó la Fundación Pasqual Maragall dedicada a aunar esfuerzos para luchar contra esta enfermedad.
–En las primeras elecciones casi no se
podía decir que eras socialdemócrata, uno
era socialista o comunista.
–Ahora en cambio la socialdemocracia se ha convertido en el poder. Los
comunistas no pintan nada; los nacionalistas, muy poco, la que manda es la
socialdemocracia.
–¿Cuál debería ser la característica
principal de un político?
–No sé, capacidad de pensamiento
libre y de proyección. Ahora en España
no me convence demasiado ninguno.
–¿Pero ha encontrado a menudo políticos convincentes?
–Sí, claro. Pero ahora es más difícil.
Antes se encontraban más políticos convincentes que ahora.
–¿Y el defecto más común?
–Que no tienen criterio propio. Prima
el criterio del partido, del grupo parlamentario o de quienes les financian las
campañas.
ESPAÑA, CATALUÑA,
BARCELONA
–Si recuerda la Barcelona donde nació
y mira la de hoy, ¿qué le gusta?
–De Barcelona me gusta todo. Es la
mejor ciudad del mundo.
–¿Le gusta más ahora o cuando nació?
–Cuando nací Barcelona era un desastre. No tiene nada que ver conmigo.
–¿Qué echa de menos en Barcelona?
–Tiene casi de todo: montaña, mar,
ríos, un Eixample racionalista y unos
barrios muy potentes. Lo que le falta es
el área metropolitana. La Barcelona
estricta es muy pequeña. En cambio la
realidad es una aglomeración de cuatro
millones. Lo que ocurre es que esto
asusta a la nación, a la Generalitat.
Tendrían que restablecer el área metropolitana. La dividieron en tres. El nacionalismo tenía miedo de una Barcelona
demasiado potente, porque se comía al
país. No se daban cuenta de que lo mejor
que debe tener una nación es un entorno
urbano potente. Y aún tienen que entenderlo.
–En sus diarios escribe: “Cataluña
es una realidad torturada”. ¿Por qué?
–Es sufridora. “Ai ai ai, que ens
fotran” (Ay ay ay, que nos darán).
Cataluña es desconfiada porque
la vida ha sido dura. No ha sido
independiente, tampoco ha
sido federalista. No acaba de
estar satisfecha, o eres muy
independentista y te dedicas a
convocar consultas en municipios, o eres un cobarde y
un servidor de Madrid.
–¿No nos quejamos
demasiado?
–Sí. Quejarse o no
quejarse no tiene tanta
importancia, lo importante es qué eres desde
un punto de vista legal,
lo que consigues ser.
Esto es como el
Estatut. Lo comenzamos en 2003, lo acabamos en 2006 con
un referéndum, y
ahora aún está pendiente. Es un texto aprobado por el Parlamento,
por la sociedad, y ahora
viene un juez y lo pone en
cuestión.
–Pero ese juez vigila que se
ajuste a la Constitución. Es una
decisión judicial, no política.
–Está bien, pero si decide tocarlo
aunque sea una coma, hay que volver a
hacer el referéndum. Ya dijo Shakespeare
en Hamlet que, “the insolence of office” y
“the slowness of justice” [“la insolencia del
funcionario” y “la lentitud de la justicia”]
son los dos grandes pecados. Esto era hace
siglos y seguimos igual.
– Dice en las memorias que “Cataluña
es una buena plataforma para construir
España”. ¿Qué España?
–Te lo diré cuando el Tribunal
Constitucional decida. Estamos espe-
Pasqual Maragall visto por
CONVERSACIONES 27
�rando a ver qué dice
España para saber qué
respondemos.
Está
claro que nuestra respuesta está por ver porque hoy la independencia no tiene ningún sentido desde el punto de
vista catalán. La patria
ahora es Europa. La
tensión, la competencia, sí que es entre
Cataluña y España.
Pero todo lo que definía a una nación como
nación ya no es ni catalán ni español, es europeo: el himno, la
moneda y hasta la bandera azul europea
está por todas partes. Esperemos que el
ejército y la presidencia permanente sean
pronto una realidad.
–“Lo hemos intentado árduamente”,
ha escrito sobre la relación entre Cataluña
y España. Habla de una generación formada desde la República. Parece que no se
ha conseguido mucho. ¿Habrá nuevas
oportunidades o la separación será cada
vez más grande?
–Esto hay que preguntarlo a los que
mandan. Lo que hay que hacer ahora es
explicar la transición. El paso de la dictadura a la democracia se hizo al precio del
silencio. En aquel momento seguramente
era lo prudente. Pero fue el dictador quien
puso al Rey y abrió el camino. Eso, que
fue una operación muy sutil, tuvo un precio, el silencio. ¿Os habéis fijado en cómo
se llamaban los que trajeron la democracia? Adolfo, Rodolfo, José Antonio,
Alfonso Carlos. Esa generación hizo bien
el cambio. Veníamos de lo que veníamos.
Unos más atrevidos, otros menos, pero en
definitiva ahora es el momento de explicarlo. Esta generación es desconocida, mis
nietos no saben quién son. Son héroes, lo
fueron, deberíamos tener su retrato colgado. Se tendría que explicar para que mis
nietos sepan de dónde vienen, de quién
son hijos, estos héroes no son conocidos,
son santos no reconocidos.
–¿Qué significa ser federalista?
–Fedus es pacto. No es Dios nuestro
señor, ni el Rey, ni el dictador de turno, ni
el Papa quien lo hace, sino que es la gente
quienes pactan ser algo.
–¿Cómo se aplica eso a España?
–El pacto sería entre las nacionalidades y regiones. El sistema autonómico es
un paso hacia el federalismo. Y además
diferencial porque Cataluña tiene más
competencias que otras.
–Pero las otras también quieren las
competencias de Cataluña.
–Pues que se las den. Lo que pasa es
que el peso del centro como administrador de todo es muy grande. En Madrid
28
EL CIERVO / DICIEMBRE 2009
dicen: “Pero es que ahora todo el
mundo tiene sus leyes y sus estatutos”.
El centro pierde poder. Por ejemplo,
cuando volví de Roma me convencieron
para que me presentara a la Generalitat a
trancas y barrancas. Así que le dije a
Felipe González que a condición de que
él apoyara al federalismo. Bueno, no
acabó de entenderlo. En cambio, en este
sentido Zapatero era un federalista
auténtico, al menos al principio, y por
eso nos entendimos.
‘Creo que el futuro es
Europa y el federalismo.
Todo lo que define hoy
una nación es europeo’
–Pero cuando llegó a la presidencia,
cambió.
–Sí, pero eso nos hubiera pasado a ti y
a mí. Una cierta pérdida de los valores iniciales en parte es lógica. Pero lo vuelvo a
decir, creo que el futuro es Europa y el
federalismo. Al final el mundo seran diez
personas, más o menos una por continente, que se reunirán y gobernarán el
mundo. Hay una cosa muy importante,
aunque es lentísima, pero que es a nivel de
la justicia y no de gobierno. Se trata del
Tribunal Penal Internacional.
MUJER, HIJOS, NIETOS
–Tus padres fueron dos personas
extraordinarias.
–La casa de mis padres fue un refugio
en una Barcelona que era triste y negra.
Venían los socialistas, los nacionalistas, los
comunistas, de todos los partidos. Era una
de las casas de Barcelona donde se podía
ir.
–En Oda inacabada habla de su “particular evolución en la fe”. ¿Qué quiere
decir?
–Yo era católico, soy muy amigo de
algunos curas. Mi hermano va a misa cada
día y a veces me arrastra con él. Me siento
allí y espero. Por
cierto, hay cuatro o
cinco personas. A
veces cuando llega el
momento de la comunión me dice: “¡Oye,
ven para acá! Va,
hombre, ven”.
–Nos consta que
ha leído más de una
vez el Evangelio.
¿Cuál escogería?
–El de San Juan.
Tengo problemas de
memoria, como bien sabes, estoy catalogado como enfermo de la memoria.
Recuerdas las cosas antiguas pero no
dónde has dejado las llaves. La memoria
primitiva y la musical las mantengo.
–En sus memorias el matrimonio con
su mujer, Diana Garrigosa, parece desde el
principio extraordinario. ¿Qué le ha aportado?
–Sin Diana no hay Pasqual. Los hombres sin las mujeres no hacemos nada, y en
cambio las mujeres son mucho más útiles.
–¿Qué le han hecho descubrir los nietos?
–Yo con los hijos tengo muchos problemas, y en cambio con los nietos no.
Los hijos sufren por ti y entonces interfieren y acaban por hacerte la puñeta y te
peleas. También es verdad que la relación
de abuelo-nieto es muy fácil; no tienes que
estar cada día cuidando de ellos. Uno de
mis nietos, Gabriel, de ocho años, que es
muy inteligente, me envió un correo electrónico donde ponía con muchos dibujitos: “Abuelo, cuando estoy contigo siento
una gran libertad”.
–¿Te arrepientes de haber hecho
público que tienes alzheimer?
–No. Lo único que me fastidia es que,
por ejemplo, hoy, como hago dos veces
por semana, bajo andando desde casa. Y
muchas personas que me encuentro por la
calle me preguntan: “¿Cómo se encuentra?”. Es muy pesado, y al final acabaré
por decir: “Mejor que usted, señora”.
Aunque es algo cariñoso. El problema del
alzheimer es que está mal tratado. Porque
a la mayoría de enfermos los meten en instituciones. Yo voy a visitar amigos en residencias, que son mejores que las de antes,
pero se pasan el día en la terraza, todos
con sillas de ruedas, y dos o tres personas
que están ingresadas también gritando
todo el día. Es mejor que los lleven a casa,
pero entonces resulta que la casa la han
alquilado para poder pagar la residencia.
Aunque como en casa en ningún sitio. Los
enfermos se desorientan más en la residencia que en casa, en su barrio. Es mejor
vivir en un entorno propio. q
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: Los políticos no tienen criterio propio
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Ciervo
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Bofill, Rosario
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Política
Catalunya
Espanya
Barcelona
Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2009-12-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1655/0000001203.pdf
b719126d20d26a965af2890006405992
PDF Text
Text
VIDAS AL LÍMITE
Por JUAN JOSÉ MILLÁS
UN SUEÑO
EN LA CABEZA
Pasqual Maragall sigue arriesgando: “Hicimos los Juegos
Olímpicos, hicimos aprobar y refrendar el Estatuto y ahora iremos
a por el Alzheimer”. El que fue alcalde de Barcelona y
presidente catalán le planta cara al reto más importante. Ha
creado el Fondo Alzheimer Internacional para abordar la
enfermedad desde nuevas perspectivas. Es lo que mejor hizo
siempre: creer en los sueños. Hemos convivido dos días con él,
en su casa, con su familia, sus amigos, en su querida ciudad, con
sus objetos más próximos. Y este personaje entrañable ha
logrado descolocar al autor con su sentido de la vida y del humor.
Fotografía de JORDI SOCÍAS
��S
i decir de alguien que fue alcalde de su ciudad y presidente de su comunidad puede parecer mucho, en el caso de
Pasqual Maragall no es nada. Habría que
añadir que fue el alcalde de los Juegos Olímpicos de 1992 y el presidente del nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña. Los Juegos
modificaron el rostro de Barcelona, quizá
también sus huesos, además de colocarla en
la lista de las ciudades más hermosas del
mundo. La aprobación del Estatuto marcó
un antes y un después en la historia política
catalana. Piensa uno que ambas realizaciones (puras quimeras en el momento de imaginarlas) fueron el producto de un “delirio”
al modo en que también lo son las conquistas artísticas. Es cierto que para que un delirio se lleve a cabo es preciso añadirle planificación, racionalidad, talento práctico,
recursos humanos y económicos…, pero si
no hay delirio (el delirio es el alma) todo lo
demás es pura exterioridad. La torre Eiffel o
el Empire State Building no podrían haberse
levantado sin planos ni sin raíces cuadradas,
pero tampoco sin delirio. Son dos ejemplos
extrapolables a cualquier otro ámbito de la
actividad humana. La diferencia entre el
político “delirante” y el pragmático es la que
va de Maragall a Gallardón. Aunque que el
alcalde de Madrid (ejemplo de voracidad
política desnuda, mera ambición sin sueño)
consiguiera los Juegos de 2016, haría de ellos
los más convencionales de la historia.
de maragall habría que decir, pues,
que, además de eficaz, fue un gestor insólito.
Quizá fue eficaz por ser insólito. Su singularidad le salvó de caer en los desenfrenos
propios de la corrección
política, pero constituyó
un arma que sus adversarios más mediocres
utilizaron con vigor, y a
veces con resultados
prácticos inmediatos; a
la larga, sin embargo,
ninguna de las infamias
con las que se intentó
socavar su prestigio ha quedado en pie.
Incluso el término “maragallada”, inventado como sinónimo de algo sin pies ni
cabeza, ha adquirido con el tiempo unas
connotaciones amables. Nacido en enero
de 1941, y tercero de una familia de ocho
hermanos, pertenece a una saga entre
cuyos miembros podemos encontrar empresarios, políticos, deportistas, pintores,
escultores y escritores (es nieto del poeta
Joan Maragall).
En julio de 2007 el matrimonio volvió a
A nadie extrañó, por tanto, la repercu- EE UU, esta vez a Boston, en busca de una
sión de la rueda de prensa que ofreció el 20
segunda opinión. Tras la toma de una muesde octubre de 2007 para informar pública- tra del líquido cefalorraquídeo, y a la espera
mente de que padecía Alzheimer. Acompa- de los resultados, la pareja visitó a algunos
ñado por Diana Garrigosa, su mujer, con- amigos e hizo turismo. Entre tanto, y dado
firmó ante los medios el diagnóstico y
que albergaban pocas esperanzas acerca
anunció que dedicaría todas sus fuerzas a
del diagnóstico, en Maragall fue creciendo
combatir esa enfermedad. “Hicimos los
y tomando forma la idea de colocar a BarceJuegos Olímpicos, hicimos aprobar y refren- lona en el mapa de la investigación mundial
dar el Estatuto y ahora iremos a por el
sobre el Alzheimer. Por aquellos días, según
Alzheimer”, aseguró.
cuenta en su libro de memorias (Oda inaca“Ahora iremos a por el Alzheimer”. bada), apareció en el periódico USA Today
Dicho así parece otro delirio, pero lo cierto
un artículo acerca de Richard Taylord, un
es que la fundación que lleva su nombre ha
psicólogo víctima del Alzheimer y autor de
puesto en marcha un proyecto enorme- un libro titulado Alzheimer´s from the inside
mente ambicioso que aspira a convertirse
out, en el que relata su experiencia y se reen una referencia universal sobre la investi- fiere a las virtudes de compartirla con la
gación de esta enfermedad neurodegenera- sociedad. “El artículo”, escribe Maragall,
tiva. El Fondo Alzheimer Internacional de “me impactó y me convenció definitivala Fundación Pasqual Maragall, que así se
mente del acierto de nuestra intuición: salir
llama, está dirigido por el doctor Jordi Camí
del armario, declarar públicamente mi
y pretender abordar el estudio de la enfer- nueva condición de enemigo de una enfermedad con nuevas técnicas y desde una mi- medad por ahora intratable, plantarle cara,
rada multidisciplinar. Dados las energías, buscar ayuda para los que vendrán”.
el talento y la originalidad (el delirio, en
suma) que Maragall y su entorno están
nuestro encuentro con el ex alcalde de
poniendo en el proyecto, no sería raro que
Barcelona y ex presidente de la comunidad
diera alguna sorpresa antes de lo previsto.
catalana se produjo a lo largo de los días 21
Fue una vez clausurada su etapa al
y 22 de julio pasados, es decir, dos años desfrente de la Generalitat, y al percibir que
pués del viaje a Boston. Dos años, en el proalgo no funcionaba como debía, cuando
greso de esta enfermedad, pueden ser
decidió ir al médico. La exploración no
mucho o poco, dependiendo de factores de
reveló nada anormal, por lo que los sínto- toda clase, incluidos los ambientales. A lo
mas con los que acudió a consulta se atribu- largo de este tiempo, Maragall ha permaneyeron a las presiones sufridas durante su
cido activo, dividiendo su tiempo entre la
mandato. No obstante, y como él insistiera
familia y sus dos despachos (el de ex presien que no se encontraba bien, se le hizo un
dente de la comunidad y el de la Fundación
test de memoria que, sin ser determinante, Pasqual Maragall). Ha publicado un interelevantó sospechas. Pasado el tiempo, y tras
sante libro de memorias y está a punto de
un viaje familiar a Argentina en cuyo trans- aparecer España y el federalismo, que reúne
curso se acentuaron algunos síntomas, el
buena parte de sus escritos políticos. Tiene
una agenda intensa, anotada en unas hojas
pequeñas (a hoja por día de la semana),
grapadas entre sí, a modo de un cuaderno,
que lleva siempre en el bolsillo y que consulta con frecuencia. A petición propia,
forma parte de un grupo de enfermos de
Alzheimer sometidos a una terapia experimental, aunque dado que el método por el
que se realiza es el denominado “doble
ciego”, no sabe si lo que se le administra es
matrimonio Maragall decidió consultar de
el preparado real o un placebo. Soporta esta
nuevo. Lo hicieron en un hospital de Nueva
ignorancia con humor e ironía, en la conYork, por miedo al revuelo que podría orga- vicción de que si le ha tocado ser sujeto del
nizarse en España de producirse alguna
placebo no tendrá tiempo de probar el trafiltración. Allí, en palabras de Diana, su
tamiento verdadero. El de Maragall es un
mujer, “un polaco de dos metros, frío como
caso de diagnóstico precoz y de intervenel hielo”, confirmó el diagnóstico temido.
ción también temprana, pues su médico de
“LA ACTIVIDAD ES BUENA.
CREAR NUEVOS
PROYECTOS. MOVERSE”
54
EL PAÍS SEMANAL
UN SUEÑO EN LA CABEZA
�cabecera, cuando los síntomas por los que
acudió a consulta se atribuyeron al estrés,
le administró, “por si acaso”, un tratamiento que no le haría daño si no era Alzheimer, pero que de serlo aminoraría sus
efectos.
PRIMERA JORNADA: LOS JUICIOS PREVIOS.
Nos encontramos por primera vez en un
restaurante de Barcelona donde tras las
presentaciones, y después de que nos liberara de darle el tratamiento de presidente,
proponiendo que nos tuteáramos, comimos un arroz mientras evocábamos su trayectoria política y vital. Quince años intensos de alcalde de Barcelona y tres años
turbulentos de presidente de la comunidad
dan mucho de sí, de modo que el tiempo
pasó volando. Al llegar a los postres, y
como hubiera hecho una demostración
increíble de buen juicio y de excelente
memoria, me pregunté dónde estaba la
enfermedad. Yo había acudido a aquel
encuentro como quien viaja a un territorio
fronterizo denominado Alzheimer. Esperaba encontrar en él a un individuo con un
pie en el lado de acá y otro en el de allá,
pues me gustaba la idea de que el recuerdo
y el olvido, la memoria y la desmemoria,
fueran regiones vecinas, comarcas colindantes, pero claramente diferenciadas. Y
pretendía que ese hombre me contara la
relación entre esos territorios, que me relatara cómo se desplazaba de uno a otro y
qué ocurría en el momento de atravesar
sus límites. Yo había acudido a aquel
encuentro, en fin, lleno de juicios previos
(de prejuicios) a los que, como se verá, no
estaba dispuesto a renunciar así como así.
Muchacho, no dejes que la realidad te
estropee un buen reportaje.
–¿Dónde está el Alzheimer? –le pregunté
entonces directamente (quizá brutalmente),
sin ser capaz, creo, de reprimir un tono de
decepción, de queja.
Maragall sonrió y continuamos hablando de política hasta la llegada del café. Entonces, confortados nuestros cuerpos por la
comida, y ya entrados en confianza, sacó
del bolsillo un móvil que acababan de conseguirle en el mercado de segunda mano y
que era, según dijo, idéntico al que había
venido usando hasta que se le estropeara.
Estaba feliz con él porque se ajustaba perfectamente a sus necesidades y a sus aptitudes. Me pidió que sonriera, sonreí, y me
sacó con el móvil una foto que en ese mismo
instante envió por SMS al mío, donde sonó
enseguida la alarma. Abrí el mensaje, vimos
el resultado y no nos gustó, por lo que repetimos la operación. Ahí estaba yo, en fin,
viajando de un móvil a otro, quizá también
de un lado a otro del Alzheimer. Se trataba
de un juego inocente con el que pasamos
un buen rato, pero me pareció advertir en él
(¡por fin!) un aspecto sutilmente inquietante, también un punto de desinhibición
atribuible, según el gusto del consumidor,
al carácter de Maragall o a su enfermedad
(cada uno encuentra lo que busca). Tras esa
breve excursión a lo que decidí que era el
otro lado de la frontera, regresamos a éste,
a la vez. Yo intento que la especialización
no mate el problema. A mí me gustaría que
al lado de los físicos hubiera químicos, porque yo tengo, por ejemplo, sensaciones físicas de inmaterialidad, pero si le pregunto a
mi médico no sabe nada de eso, ni le interesa. Con la especialización se avanza, pero
se produce una pérdida.
Otra de las cuestiones que le llamaban la
atención, y que no lograba explicarse, eran
los ataques de “déjà vu”. Precisamente, yo
había copiado en mi cuaderno un párrafo de
sus memorias relacionado con este asunto
(y con el de las sensaciones de inmaterialidad).
Lo busqué y lo leí en voz
alta. Decía así: “Estos
días, a veces, recuerdo la
depresión que me causó
regresar de Estados Unidos, un verano en Empuries, atravesando en
diagonal el campo de
alfalfa entre Ca L´Eugasser y Can Rubert, con
una extraña sensación
de estar y no estar, andando maquinalmente”.
Maragall reconoció
el párrafo y evocó la situación que lo había provocado, pues se trataba,
dijo, del primer “déjà vu”
(acompañado también
de cierta sensación de
inmaterialidad) del que
tenía memoria. Hablamos, asimismo, de las
paradojas de la memoria que señala con
detalle en su libro: el hecho, por ejemplo, de
que un camino conocido le sorprendiera a
veces como nuevo. En ocasiones, y debido a
la enorme fuerza de la memoria remota,
tenía, al regresar a lugares antiguos, la sensación de regresar a la infancia. Experiencias extrañas, en fin, desconcertantes y con
frecuencia incómodas, que él observaba
con curiosidad. Quizá, pensé, gracias a esa
curiosidad fuera capaz de obtener también
algún placer de ellas.
“TENGO SENSACIONES
FÍSICAS DE
INMATERIALIDAD”
donde insistí en que me hablara de su relación con la enfermedad:
–Una cosa que yo he descubierto –dijo
con paciencia– es que la actividad es buena.
Crear nuevos proyectos, moverse. Cuando
tú estás diagnosticado de algo, ¿qué hace la
gente? Etiquetarlo, clasificarlo. Éste es un
demente, éste es un tipo sin memoria, etcétera. Pero todos estamos un poco locos, un
poco sin memoria. Esa manía clasificatoria
hace que se pierda una de las cosas claves
del pensamiento: la interacción. Los problemas no están aislados, se relacionan.
¿Son todos los enfermos de Alzheimer iguales? No, cada persona es cada persona. Los
que tratan las enfermedades tienen que
catalogarlas, homologarlas, hacer paquetes.
Pero no hay dos enfermos iguales. Los especialistas, y el Alzheimer tiene muchos,
ponen fronteras en su estudio. La especialización es un sistema de progreso con muchas limitaciones, porque las cosas ocurren
UN SUEÑO EN LA CABEZA
para el manejo de la memoria reciente
había ido adquiriendo un repertorio de trucos que denominaba “anti-Alzheimer”. Así,
por ejemplo, para no olvidar la chaqueta, la
dejaba colgada en una silla que situaba en
medio del pasillo, de modo que no tenía
más remedio que tropezar con ella al salir. Y
consultaba cada poco el cuadernillo que
contenía su agenda semanal. Para recordar
EL PAÍS SEMANAL
55
�����los nombres de las personas, repasaba todo
el abecedario, si era necesario dando más
de una vuelta; en la segunda recitaba mentalmente, ab, ac, ad… En un momento dado,
hablando de un cómico recientemente
fallecido cuyo nombre no nos venía a ninguno de los presentes, Maragall apuntó de
súbito: Rubianes.
–He repasado todo el abecedario –explicó– y no me ha venido, pero lo he rozado, de
modo que al llegar a la zeta me he dado cuatro segundos de espera y,
de repente, ha saltado.
Le preocupaba la
idea –muy extendida– de
que la pérdida de memoria fuera acompañada de
una pérdida de sensibilidad. “El Alzheimer”, me
diría más de una vez,
“borra la memoria, no los
sentimientos”. De ahí su interés por programas que cuidaran los aspectos emocionales
del paciente.
–Ahora –me dijo hablando de la importancia de los pequeños gestos cotidianos– yo
tengo una pelea, porque hay estudios según
los cuales con Alzheimer no puedes conducir, y mi hijo, con ese argumento, me ha
robado el Ford Escort.
Se refería a un viejo automóvil que le ha
acompañado a lo largo de media vida y al
que profesa un apego casi cómico. Al hablarme de él en los términos en los que lo
hizo, tuve por un momento la sensación de
que en esos instantes se dirigía a mí desde
el otro lado de la frontera, sobre todo porque propuso que yo telefoneara a su hijo
a fin de averiguar con cualquier excusa
dónde se encontraba el Ford Escort, para ir
a buscarlo. Me reí por la propuesta, y él conmigo, pues incluso cuando se manifestaba
el Alzheimer (si se trataba del Alzheimer) lo
hacía en un registro maragalliano, pleno de
ironía, de humor.
En cualquier caso, me pareció que el
asunto del coche tenía un significado especial, en la medida en que conducir simbolizaba la capacidad de conducirse. Un coche
propio proporciona autonomía personal;
no había nada raro, pues, en que alguien
cuyo horizonte era la dependencia acumulara, mientras le fuera posible, las herramientas de independencia que aún era
capaz de controlar. Y aunque afirmaba de sí
mismo que era un enfermo atípico porque
tenía un entorno muy sólido, ya que todo el
mundo lo conocía e iba con escolta a todas
partes, admitía también que en esas ventajas había algo de prisión. De ahí, pensaba
uno, su empeño en conducir, en recuperar
su mítico Ford Escort y también en escapar
de la vigilancia de los escoltas, pues se
pasaba el día haciendo planes de fuga que
indefectiblemente fracasaban. Me relataba
estos planes con ironía, como si se trataran
de un ejercicio retórico más que de un propósito real, pero no dejaba de hacerlos.
Hubo otro aspecto que también me
llamó la atención en esta primera jornada.
Me refiero a ciertas “ausencias” que se daban cuando alguna reunión o alguna situación se prolongaban demasiado. Entonces
al abandonar el hospital decidió que
iríamos andando hasta su casa, donde
habíamos quedado con Diana para desayunar. El calor aún no era excesivo, y Maragall,
estimulado por el reciente masaje, se encontraba pletórico (aún no nos habíamos dado
cuenta de que ése era su estado natural), de
modo que comenzamos a caminar en la
creencia ingenua, por nuestra parte, de que
haríamos el recorrido de un modo lineal y
en un tiempo razonable. Pero andar con
Maragall por las calles de Barcelona es una
aventura, no ya porque todo el mundo se
acerca a hablar con él como si se tratara de
un amigo, sino porque él mismo puede detetenía uno la impresión de que había en el
nerse frente a una anciana y reconvenirla
interior de la cabeza de Maragall una puerta
cariñosamente por ir tan cargada, ofreciénque comunicaba la parte de delante con la
dose a echarle una mano con las bolsas de la
de detrás (la tienda –podríamos decir– con
compra. Daba la impresión de que se sentía
la trastienda), de modo que, a ratos, sin dejar
responsable de cuanto ocurría cerca de él.
de estar contigo, notabas que había cruzado
Según íbamos calle abajo, por ejemplo, apaesa puerta, refugiándose en la parte de atrás. reció una furgoneta montada sobre la acera
Cuando se encontraba en ese lado aparecía
que estorbaba el paso a los peatones. Al lleen su rostro una especie de vacío, un punto
gar a su altura, Maragall introdujo la cabeza
de tristeza. No logré averiguar lo que pasaba
por una de las ventanillas y, dirigiéndose al
en la trastienda, pero sí que el cambio de
conductor, que permanecía al volante, exactividad le hacía regresar de allí con bríos
clamó cargado de razón: “¡Hombre!”.
renovados, dispuesto a cualquier cosa.
El hombre miró a Maragall como si fuera un
aparecido y soltó un “Hostias” contrito al
SEGUNDA JORNADA: “ESTE HOMBRE ES
tiempo que ponía la furgoneta en marcha.
MUY NERVIOSO”. La jornada empezó a las
Un poco más abajo se detuvo junto a
nueve de la mañana en el servicio de reha- nosotros un automóvil conducido por una
bilitación del hospital de La Esperanza, señora que bajó la ventanilla y gritó:
adonde Maragall acude tres veces por
–¡Presidente!, ¿cómo se encuentra?
semana a que le den un masaje que forma
–Muy bien –dijo Maragall–, vengo del
parte de su tratamiento anti-Alzheimer. hospital, de darme un masaje.
Habíamos quedado allí porque quería pre–Pues yo acabo de dejar allí a mi marido
sentarnos a la masajista, Loli Díaz, de modo –dijo la señora.
que los acompañé durante un rato en la
–¿Podemos subir? –preguntó Maragall.
estrecha cabina de masaje, donde apenas
–Cómo no –dijo la señora.
cabíamos los tres. Sin dejar de amasar el
De modo que subimos al coche. Maracuerpo del paciente, tumbado sobre una
gall ocupó el asiento del copiloto, y Jordi
camilla, Loli me explicó que Maragall había
Socías (el fotógrafo), uno de los escoltas y
llegado al servicio de rehabilitación fati- un servidor de ustedes, el de atrás. Le dijigado y tenso. Le hacía, entre otros, unos
mos hacia dónde nos dirigíamos y la señora
estiramientos cervicales beneficiosos para
dijo hasta dónde nos podía acercar. Como
la actividad mental. Maragall, por su parte, nos pareciera bien a todos, se puso en mary pese a las dificultades que tenía para
cha, y durante el trayecto averiguamos que
hablar debido a su postura (boca abajo, con
se llamaba Lolet y que era de Mataró. Dos o
el rostro introducido en un orificio de la
tres días a la semana traía a su marido al
camilla desde el que sólo veía el suelo), hospital para un tratamiento ambulatorio.
logró resumirme la historia del barrio en el
Era simpatiquísima y muy habladora. Mara-
“SI ERES EX, ERES
ADORABLE PORQUE NO
TIENES PODER”
60
EL PAÍS SEMANAL
que nos encontrábamos y me habló de una
casa de okupas cercana en cuya fachada
había pintadas de contenido anarquista
que le hacían gracia.
UN SUEÑO EN LA CABEZA
�gall se interesó por su vida poniendo en la
escucha una tensión singular, como si sus
problemas le afectaran de un modo inexplicable. Al llegar a nuestro destino nos bajamos todos del coche y nos hicimos fotos
mutuamente felicitándonos por aquel
encuentro que presagiaba una mañana
feliz. Pero no habíamos dado más de siete
pasos cuando en un semáforo se nos acercó
una muchacha filipina que quería que
Maragall le firmara un autógrafo para sus
padres. Era muy simpática también, de
modo que nos sentamos en las sillas de la
terraza de un bar y nos contó su vida. Se llamaba Evangelina.
Como ya he señalado que yo iba detrás
del Alzheimer como un
cazador tras su presa,
inmediatamente atribuí
esta sociabilidad extrema a la enfermedad.
Qué peligro, pensé más
tarde, tiene la mirada
del observador, incluso
la del observador informado. Todos vemos lo
que esperamos ver, de
modo que si uno busca
en otro el Alzheimer,
encontrará el Alzheimer
(pero sólo el Alzheimer).
He ahí los riesgos de etiquetar a los que se había
referido Maragall el día
anterior. Si te dicen que
este señor está loco, sólo
verás en él su locura; si
que tiene cáncer, sólo su
tumor; si que está ciego,
sólo su ceguera… La sociabilidad de Maragall constituía un rasgo de carácter que la
enfermedad, por fortuna, no había aminorado. Recordé que el día anterior, un taxista
al que habíamos solicitado su opinión sobre
el ex presidente nos dijo que en Barcelona
se le sentía muy cercano.
–Tengo un primo –añadió– que es mosso
d´esquadra y que perteneció a la escolta de
Maragall cuando era presidente. Siempre
dice que aquélla fue la época más feliz de su
vida porque cada día era distinto. Nunca
sabían lo que iban a hacer, ya que Maragall
no respetaba las agendas.
dad endiablada), pues intento entender
frente a qué clase de talento estoy, y me responde que si eres nieto de un poeta catalán y
de un zapatero valenciano, ese tipo de iniciativas carecen de mérito. Cuando le voy a dar
la réplica, porque el asunto me interesa en la
medida en que guarda alguna relación con
los procesos creativos, se acerca alguien de
nuevo para preguntarle cómo está. Y es que
la enfermedad de Maragall se vivía en la calle
como un asunto comunitario. Muchas de las
personas con las que hablábamos tenían
“CADA CUAL ES CADA
CUAL. NO HAY DOS
ENFERMOS IGUALES”
siendo alcalde de barcelona, Maragall
inició una práctica inusual para conocer de
cerca los problemas de determinados barrios: de vez en cuando hacía las maletas y se
iba a vivir unos días, junto a Diana, a la casa
de uno de los vecinos de la zona. Se lo recuerdo mientras troto a su lado (lleva una veloci62
EL PAÍS SEMANAL
también un familiar que padecía Alzheimer
y nos contaban su caso, estableciendo comparaciones entre el proceso de su padre o su
abuelo con el de Maragall, que escuchaba a
todos sin paternalismos de usar y tirar, incluso, sin paternalismos a secas. Sus expresiones eran siempre de solidaridad, de apoyo,
también de optimismo.
–Es increíble –dije– el cariño que te tiene
la gente.
–Tú –respondió con un escepticismo en
el que no había amargura– me coges en un
momento de mi vida en el que soy un ex. Ser
ex es cojonudo. Si estás en ejercicio, la gente
te odia, te ama o te teme. Si eres ex, eres
adorable porque no tienes poder. Además,
en mi caso, yo recuerdo a muchas personas
su juventud, sus mejores momentos, que
coincidieron con la época de los Juegos
Olímpicos.
Milagrosamente, logramos llegar a su
casa, un piso acogedor y modesto en el que
UN SUEÑO EN LA CABEZA
sólo vivía la pareja, ya que los tres hijos están
independizados. A Diana no le extrañó que
hubiéramos tardado tanto, pues estaba
acostumbrada a estos plantones (hace años
preparó para el cumpleaños de su marido
una fiesta a la que el único que no acudió fue
él, porque se puso a ordenar papeles en el
despacho y se le fue el santo al cielo).
Jordi Socías y yo tomamos posesión de
la vivienda al modo de esos parientes un
poco pesados que viven cerca y que pasan
de vez en cuando a matar el tiempo, pues
enseguida vimos que Pasqual Maragall y
Diana Garrigosa practicaban una hospitalidad en la que la frase “estás en tu casa” tenía
un significado literal. A nuestros anfitriones
les importaban un pito las apariencias o el
qué dirán (en este caso, el qué escribirán o
qué fotografiarán), pues nos dejaron libertad para movernos por la casa (por toda la
casa) a nuestro antojo. Diana se ocupó del
café y las tostadas, y luego desapareció porque tenía que trabajar.
–Esta casa –dijo Maragall cuando nos instalamos en la terraza– es la mejor de España,
y eso se debe a que tiene una señora que se
llama Diana a la que se le ocurren ideas
como ésta.
la idea como “ésta” era un gran recipiente de cristal lleno de avellanas, almendras y
nueces junto al que encontramos una tabla
y una maza de madera para partirlas, a lo
que se puso con entusiasmo. Al poco se
levantó, fue al interior y volvió con un aparato de radio encendido.
–Adoro esta radio –dijo mostrándonosla–
porque la compré en mi época de América
y me ha acompañado media vida. Es una
Sony, y esto que estáis oyendo es Radio Gladys Palmera, que va cambiando de frecuencia porque es ilegal. Me encanta porque
ponen música cubana. Las letras de la música cubana son mejores que Bécquer.
Como un servidor de ustedes es un poco
idiota, en vez de disfrutar del bolero que
sonaba en esos instantes y de la situación,
que era inédita, se dedicaba a hostigar a su
anfitrión con preguntas supuestamente
interesantes para su reportajito de mierda
sobre el Alzheimer. Uno había ido a Barcelona a por el Alzheimer de Maragall y no
estaba dispuesto a que se le escapara (de
nuevo la maldita etiqueta). Pero por Dios, si
el reportaje estaba ante mis ojos. Tantos
años de oficio y aún no había aprendido
que escribir consiste en ser capaz de ver lo
que tienes delante de las narices (véase La
carta robada, de Poe). Maragall llevaba con
paciencia al reportero de mierda que les
habla, hasta que en un momento dado se
volvió a Socías y dijo señalándome:
�–Este hombre es muy nervioso, no se da
cuenta de que para que se dé la circunstancia del conocimiento tiene que haber tranquilidad.
Yo me sonrojé, como pillado en falta.
Entonces Maragall me miró con afecto, sonrió y dijo:
–¡Estos madrileños!
En cualquier caso, la alusión a mis nervios tuvo la virtud de poner un poco de
orden en mi cabeza. Una vez que comprendí que para que se
diera la “circunstancia
del conocimiento” tenía
que haber, en efecto,
tranquilidad, bajé la
guardia, comencé a disfrutar de la música cubana y me di cuenta de
la importancia que tenían los objetos familiares para este hombre aquejado del Alzheimer. Primero fue el móvil (tuvieron, si se
acuerdan, que buscarle uno idéntico al
anterior en el mercado de segunda mano).
Después fue el Ford Escort que le había
acompañado a lo largo de media vida y que
le había “robado” su hijo. Ahora era la Sony
que compró en su época americana. Por si
fuera poco, Maragall estaba sentado en una
mecedora –otro objeto familiar, quizá otro
fetiche– que se había traído de un viaje a
Costa Rica y sobre la que se balanceaba con
placer asegurando que quitaba el Alzheimer. No era todo: la casa en la que nos
encontrábamos era la misma en la que había nacido 68 años antes. Desde la azotea,
adonde nos condujo mientras nos contaba
la historia del edificio, pudimos ver, tres o
cuatro pisos más abajo, el patio en el que
Maragall jugaba al fútbol de pequeño con
sus primos y hermanos, así como las puertas que desde ese patio daban acceso a la
casa museo del poeta Joan Maragall, su
abuelo. Su biografía personal y su historia
familiar estaban concentradas en aquel
bloque, donde también vivían su hermana
pequeña y sus hermanos Jordi y Ernest, este
último, actual consejero de Educación del
Gobierno de la Generalitat, de quien se dice
con frecuencia que es el auténtico Pasqual
Maragall. No había más que subir o bajar
tres o cuatro pisos, en fin, para ascender o
descender por el tronco de su árbol genealógico.
–Al otro lado de ese muro –dijo señalando una tapia que había a la izquierda– había
un colchonero que nos amenazaba con la
vara de sacudir la lana cuando colábamos
el balón en su patio.
Entonces cobró sentido otra de las frases que había pronunciado el día anterior,
al contarnos la historia de una amiga
enferma de Alzheimer a la que había visitado aquella misma mañana en una residencia: “Si a una persona con problemas de
memoria y de identidad la sacas de su
entorno y la metes en un almacén de enfermos, la estás acabando de matar”.
Cuando regresamos al piso, Maragall
volvió a ocupar la mecedora anti-Alzheimer
y dijo que esa noche había tenido un sueño
divertido del que no se acordaba.
SU COMPAÑÍA CREA
ADICCIÓN. PROVOCA
ENVIDIA SU VITALIDAD
64
EL PAÍS SEMANAL
–Cuando me despierto –añadió– intento
capturar los sueños, pero no consigo retenerlos. Tendría que anotarlos.
Por un momento nos quedamos callados, a la espera de que el sueño divertido
aflorara a la superficie y nos lo pudiera relatar. Pero no afloró, así que, tras unos segundos de tensión onírica, Maragall se dirigió a
Socías y le preguntó si quería una CocaCola o media.
–Pues media –dijo Socias.
–Si dice “pues”–añadió Maragall volviéndose hacia mí–, es que la quiere entera. ¡Estos catalanes!
antes de que el fotógrafo terminara su
Coca, Maragall consultó la agenda y dijo que
había que salir pitando, pues tenía algo que
hacer en su despacho. Pero decidió de nuevo
que fuéramos andando (aunque no se encontraba cerca) porque seguía pletórico.
–La calle es un festival –exclamó con entusiasmo al pisar la acera.
Si las dependencias de su casa le servían
para ir de un sitio a otro de su historia familiar, las calles de Barcelona le servían para
moverse por el interior de sí mismo, como
si hubiera entre su cuerpo y el cuerpo de la
ciudad una extraña identificación. Conocía
cada esquina, cada fachada, casi cada registro de la luz o del agua, cada boca de riego,
cada edificio, cada portal, cada esquina…
Nos explicaba la ciudad y la relación entre
sus partes como el que explica el funcionamiento de un artefacto complejísimo a cuya
construcción ha contribuido.
–Fíjate –dijo señalándome el cartel de la
UN SUEÑO EN LA CABEZA
calle de Lincoln–, sólo tienes que ver los
nombres de las calles para darte cuenta de
lo grande que es esta ciudad.
A la velocidad del rayo atravesábamos
plazas, cruzábamos avenidas, fotografiábamos graffitis, traspasábamos mercados y
tomábamos notas de aquel viaje al corazón
de Barcelona, quizá al corazón de Maragall.
De repente, en una esquina, se detuvo, miró
a su alrededor y sentenció de forma misteriosa:
–Esta ciudad tiene algo de japonés, de
chino, fíjate en la aglomeración de comercios, en la densidad…
de vez en cuando se volvía indicándome
que no dejara de controlar los coches aparcados, por si apareciera su viejo Ford Escort.
¿Lo decía desde el lado de acá o desde el
lado de allá? Imposible saberlo porque
acompañaba la frase con una mirada maliciosa, con una sonrisa ladina, como si le
divirtiera confundir a este idiota cuyos nervios estuvieron a punto de impedir que se
diera “la circunstancia del conocimiento”.
Por fortuna, a estas alturas, tampoco nos
importaba saber desde qué lado hablaba (si
había dos lados), pues ya no nos interesaba
el Alzheimer de Maragall, sino Maragall, un
personaje cuya compañía creaba adicción,
cuya seguridad desbordaba, cuya vitalidad
provocaba envidia.
Durante el resto del día, Socías y yo le
acompañaríamos, más que como reporteros, como cómplices, pues también poseía
la habilidad de ganarte para su causa, para
sus causas, tuvieran el tamaño que tuvieran.
Quizá porque fuimos capaces de adaptarnos a su ritmo vital (frenético) no huyó a la
trastienda de su cabeza ni una sola vez a lo
largo del día. Sólo volvimos a verle ese gesto
de tristeza, quizá de desconcierto, por la
noche, en su casa de Rupiá, adonde nos
había invitado para que conociéramos al
resto de su familia. Sucedió que un nieto le
leyó delante de nosotros un cuento que
acababa de escribir. A Maragall le gustó y
felicitó al niño. Pero a los cinco minutos,
como el cuento continuara encima de la
mesa, pidió a su nieto que se lo leyera.
–Pero si te lo acabo de leer –dijo el pequeño.
Entonces Maragall se retiró desconcertado a la trastienda y cambió de conversación.
Recordé que esa misma tarde yo le había preguntado qué se sentía al pertenecer a una
saga familiar tan particular como la suya.
–Al final, te olvidas –dijo. P
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Vidas al límite - Un sueño en la cabeza. Entrevista-Reportatge, amb Juan José Millás
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País Semanal
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Millás, Juan José
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Família
Política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2009-10-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1654/0000001198.pdf
cade57b3a6bea12de74112dc0da6fff7
PDF Text
Text
LA VANGUARDIA 27
T E N D E N C I A S
MARTES, 20 OCTUBRE 2009
Un nuevo proyecto de investigación biomédica
“La familia debe ayudar al paciente
aser tan autónomo como pueda”
Pasqual Maragall, impulsor de Barcelonaßeta
JOSEP CORBELLA
Barcelona
E
l proyecto Barcelonaßeta que impulsa
Pasqual Maragall
no se limitará a seguir las líneas de investigación actuales, sino que explorará ideas nuevas y arriesgadas. Una idea muy maragalliana.
¿Cree que a la investigación
del alzheimer le hace falta una
revolución conceptual, que
por el camino marcado no se
avanza lo suficiente?
Ya hace cien años que se conoce
el alzheimer, y como no hay mal
que cien años dure, ya toca que
llegue un gran avance. Si se fija,
las personas que tenemos alzheimer nos refugiamos mucho en
refranes, como no hay mal que
cien años dure. Podemos olvidar
dónde hemos dejado las llaves,
pero no olvidamos las poesías,
las canciones, los refranes… Esto
se nos queda en el hipocampo,
aquí en el cerebro subiendo a
mano izquierda.
¿Es cierto que Barcelonaßeta se propone favorecer los
descubrimientos accidentales
para generar ideas nuevas?
Es una idea en la que creemos
mucho, es lo que en inglés llaman serendipity. La mayoría de
grandes descubrimientos se han
hecho así, por chiripa. Se mira
una cosa y se descubre otra. Naturalmente, hace falta que el investigador que mire tenga talento para ver cuándo un resultado
inesperado es relevante.
¿Cómo lo harán para tener
resultados inesperados y relevantes al mismo tiempo?
Habrá mucha multidisciplinariedad. Cada especialidad tiende a
cerrarse. Pero si no hay contacto
no hay chispa. A veces de esta
chispa puede surgir la luz. Se tiene que propiciar un ambiente en
el que haya contactos.
Otro aspecto innovador de
Barcelonaßeta es que ha captado financiación de 18 empresas
y entidades privadas. ¿Le ha
costado mucho convencer al
sector privado de invertir en
investigación?
No hay mucha tradición en España de inversiones privadas en investigación. La situación es muy
distinta en Estados Unidos, donde hay una cultura calvinista y
gran parte de las inversiones en
investigación biomédica son privadas. La civilización católica
humor. Que se interese por los
demás. Y que se ejercite, tanto físicamente como mentalmente.
Yo, personalmente, juego a ping
pong, camino mucho, hago sudokus. Y psicológicamente me ha
ocurrido una cosa curiosa.
¿Qué le ha ocurrido?
Me he convertido en un enfermo de la captura de imágenes.
Capturo el momento con la cámara del móvil y puedo guardarlo. O enviarlo y compartirlo. Es
un entretenimiento fantástico.
ÀLEX GARCIA
Maragall, con las obras del edificio de Barcelonaßeta al fondo
no anima tanto la competencia y
la inversión privada en investigación. Por eso hay una fiscalidad
que apoya tanto la investigación
en Estados Unidos y no en España. Este trato fiscal tiene un origen cultural, religioso.
Por su experiencia personal,
¿qué consejos daría a una persona que se enfrenta a un diagnóstico de alzheimer?
Le diría que no deje de hacer cosas. Que disfrute. Que no lo convierta en una tragedia porque no
lo es, pero acaba siéndolo si uno
se empeña. Que se lo tome con
Pero no creo que tenga que ver
con el alzheimer. Esta afición
por los gadgets me viene de hace
mucho tiempo.
Y a los familiares de una persona con alzheimer, ¿qué consejos les daría?
Que no sean sobreprotectores,
que dejen un grado de libertad.
Sufren, le protegen en exceso y,
sin querer, le perjudican. La familia debe ayudar al paciente a
ser tan autónomo como pueda.c
LEA LA ENTREVISTA ÍNTEGRA
EN LA WEB
www.lavanguardia.es
Miquel Molina
El tamaño importa
L
a ascensión al Puigmal protagonizada el domingo
por Joan Puigcercós es genuino excursionismo
con mensaje: una gesta que entronca con los orígenes del nacionalismo más esencial, tan ligado al
descubrimiento del propio paisaje y a su elevación a la categoría de valor patriótico. Ascendiendo a lo más alto (en este
caso, del Ripollès), Puigcercós nos dice que no hay más límite que el que uno se imponga. Otra cosa es que alguien,
desde el independentismo rampante, pueda pensar que el
techo elegido por el líder de ERC es más bien modesto. Se
dice que las comparaciones son odiosas, pero aún pueden
serlo más si el objeto a comparar es la trayectoria políticoexcursionista de un rival del mismo espacio político, como
es Jordi Pujol. Si la cima elegida da la medida de las aspiraciones de cada dirigente, no hay duda de que el president
apuntaba más alto. Ascender los 3.404 metros del Aneto o
los 3.143 de la Pica d'Estats era una empresa más ambiciosa
que superar los 2.913 del amable Puigmal.
Cunde últimamente la sensación de que la política de los
80 y de los 90 la lideraron, aquí y en Europa, una generación de dirigentes con más peso específico que los actuales.
Pujol, que sin duda formaba parte de ese selecto grupo, tiene además la ventaja competitiva de haber sido un montañero vocacional y tenaz. Aún es, por todo ello, un rival difícil para el voluntarioso
Puigcercós, si es que, como parece, de lo que se
Puestos a ser épicos, trata
es de apelar a la épilos 2.913 metros del
ca para proclamar la ilusión de una Catalunya
Puigmal no parecen
más plena. Sobre todo
un objetivo ambicioso porque, cuando nos ponemos épicos, el tamaño
sí importa. Y las suaves
laderas herbosas del Puigmal no son reto equiparable al árido y extenuante pedregal que rodea el imponente Aneto.
Claro que, si de compararse se trata, Puigcercós siempre
podrá alegar que vuela más alto que José Montilla, quien
hace poco se estrenó en la materia dando un plácido paseo
por Aigüestortes. Frente al montañismo, senderismo. ¿Falta de ambición política? Más que aspirar a todo, de lo que se
trataría en este caso, diría el actual president, es de cumplir
con un precepto tan intrínsecamente ligado a la historia del
excursionismo catalán como es tocar de peus a terra.
De lo que no hay duda es de que, más arriba o más abajo,
nuestros líderes ayudan con su gesto a promocionar el saludable deporte del montañismo. Puestos a juzgar tradiciones, esta nos complace mucho más que aquella que consiste
en marchar de noche bajo el fuego de las antorchas, representada la semana pasada por ERC en el homenaje al president Companys. Un acto que, involuntariamente, evocó un
imaginario de supremacía racial y violencia que estaría mejor desterrado en la memoria. Para quien aun así guste de
marchar con antorchas, vaya ahí una sugerencia: apuntarse
a las falles de Sant Joan de Isil o de Durro, que combinan
festivamente la atracción por el fuego con ese montañismo
que practicamos cuando queremos sentirnos más libres.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Impulso de Barcelonaßeta. La familia debe ayudar al paciente a ser tan autónomo como pueda
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Corbella, Josep
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
BarcelonaBeta
Recerca i Desenvolupament
Família
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2009-10-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1653/0000001056.pdf
c182a1fec86cbaa0bfed261a5fd7af6d
PDF Text
Text
PORTADA
Més enllà del referèndum
“Si esperem que ens la
tornin a fotre per sortir
a protestar, correm
el perill de perdre una
nova batalla civil”
JORDI PLAY
10 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009
1319ET010-19-FET.indd 1
18/09/2009 9:25:55
�Més enllà del referèndum
PORTADA
“Té més repercussió
una gran manifestació
per a defensar l’Estatut
que no dues mil persones
votant la independència”
22 DE SETEMBRE DEL 2009
1319ET010-19-FET.indd 2
EL TEMPS 11
18/09/2009 9:26:11
�PORTADA
Més enllà del referèndum
EL TEMPS ha reunit els números u i dos del primer govern tripartit de
Catalunya, el president Pasqual Maragall i el vice-president Josep-Lluís CarodRovira. Tot i les convulsions d’aquell govern, amb trencadissa final inclosa,
ni l’un ni l’altre no senten que hagin hagut de trencar el gel per retrobar-se
i parlar distesament. En un escenari privilegiat, els jardins del Palau Robert
de Barcelona, ambdós polítics conversen sobre el procés de l’Estatut i la
redefinició de les relacions entre Catalunya i Espanya.
Q
uant de temps feia, que no us
assèieu a parlar?
J-LL. CAROD: Parlant tranquillament, fa mesos. La darrera vegada va ser en un restaurant de la
Barceloneta, amb més gent.
—Era la primera vegada que trencàveu el gel, després de l’expulsió del
govern del vice-president Carod per
part del president Maragall?
J-LL. CAROD: Mai no he tingut la
sensació que hi hagués gel entre nosaltres.
P. MARAGALL: Potser n’hi havia i no
ho sabíem. Però jo tampoc no he tingut
la sensació que haguéssim de trencar
el gel.
—Vàreu treballar en equip després de signar el pacte del Tinell.
Què n’heu de dir, l’un de l’altre?
P. MARAGALL: En Carod era el meu
segon, i jo el seu primer. I ens van fotre
la punyeta immediatament, potser perquè la suma de tots dos era massa...
J-LL. CAROD: Sempre ha estat una persona de pensament lliure i, per tant, amb
un olfacte i amb una intuïció que li han
permès de desbordar les sigles del partit
on ha militat bona part de la seva vida. I
sempre ho ha fet amb un tocs d’originalitat i de molta complicitat popular.
—Si poguéssiu tornar enrere, hauríeu gestionat de manera diferent els
començaments convulsos del primer
govern tripartit?
P. MARAGALL: El passat no torna.
Voleu dir que val la pena de pensar què
hauríem fet?
J-LL. CAROD: Tot allò que va passar
al principi va impedir que el primer
govern d’esquerres a Catalunya pogués
fer visibles alguns aspectes formals
importants.
P. MARAGALL: Va passar que allò
que nosaltres vam representar amb el
primer tripartit no era assumible per a
Espanya, encara que fos una Espanya
d’esquerres.
—Què espantava tant, a Espanya?
P. MARAGALL: Espanya pot assumir
una certa realitat catalana amb unes
condicions molt limitades. Però allò
que nosaltres començàvem a dibuixar era un estatut nacional, i això era
molt més d’allò que Espanya podia
assumir.
—Sigui com sigui, la fi del primer
govern d’esquerres es va precipitar.
Fins a quin punt la pressió del PSOE
sobre el president de la Generalitat
va determinar que vostè expulsés
primer Carod arran de l’entrevista del vicepresident amb membres
d’ETA i després ERC pel no a l’Estatut?
P. MARAGALL: Mireu, ens van posar
una pistola al pit. Vam continuar tant
temps com vam poder, però no teníem
més opció.
—President Maragall, potser
era un bon moment per dir prou a
les pressions del PSOE i optar per
emancipar-se’n?
P. MARAGALL: Una cosa era el govern, i una altra, el partit. I el PSC no
volia pas trencar amb el PSOE.
J-LL. CAROD: Més important que
els detalls concrets d’aquell episodi
és la reflexió sobre quin nivell de
diversitat cultural, lingüística i social
està disposada a assumir Espanya amb
naturalitat, sense angoixa. La meva
impressió personal és que a Espanya
hi ha una certa al·lèrgia a la diversitat,
i que mai, salvant unes minories de
gent il·lustrada que no tenen incidència
política, no s’ha assumit la llengua i la
cultura catalana com una riquesa, sinó
com una llosa.
—El vice-president Carod va ser
criminalitzat des d’Espanya i en bona mesura també des de Catalunya
per haver-se reunit amb membres
d’ETA a fi de cercar una sortida dialogada al conflicte polític a Euskadi.
President Maragall, creieu que un
govern de Catalunya no havia d’interferir en aquesta qüestió?
P. MARAGALL: Figura que el govern
espanyol és qui representa Espanya
i no Catalunya. En tot cas, és una
discussió sobre el passat que ja no té
interès. Si parléssim de futur, potser
seria una altra cosa...
—En qualsevol cas la realitat és
que el govern de Catalunya va assumir les pressions de Madrid. Quines
lliçons n’extraieu?
P. MARAGALL: Tot plegat va ser fruit
d’un moment determinat i no és una
cosa que hagi de tornar a passar. Val
més que pensem en el futur.
J-LL. CAROD: Més enllà de les conseqüències personals de la criminalitza-
Maragall, sobre l’expulsió d’ERC i de
Carod al primer tripartit: “Mireu, ens van
posar una pistola al pit”
12 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009
1319ET010-19-FET.indd 3
18/09/2009 9:26:16
�PORTADA
JORDI PLAY
Més enllà del referèndum
22 DE SETEMBRE DEL 2009
1319ET010-19-FET.indd 4
EL TEMPS 13
18/09/2009 9:26:16
�PORTADA
d’estat, creieu que fou justa la càrrega contra el vice-president del govern? Penseu que un executiu català
se n’ha de mantenir al marge?
P. MARAGALL: En aquell moment
vaig creure que no hi havíem d’intervenir. Ara potser seria diferent, però
m’ho hauria de pensar.
—Senyor Carod, ara comentàveu
que per a bona part d’Espanya, la
llengua i la cultura catalanes són
una llosa. I què és per a Catalunya
Espanya?
J-LL. CAROD: Mireu, la gran pregunta
que encara no ens atrevim a fer és quin
representat històricament, des del punt
de vista econòmic, cultural, humà i
social, i fins i tot institucional –perquè
el president Tarradellas va ser escollit
en territori mexicà–, és evident. Però
és més l’Amèrica Llatina que no pas
Espanya pròpiament. Espanya continua essent el pont amb un aliat, amb un
mercat potent, és cert, però la realitat
és que l’estat es troba en un moment
baix d’afecte per a Catalunya. En tot
cas, la Catalunya més nacional serà
aquella en què els qui la defensin no
JORDI PLAY
ció a què vaig ser sotmès –encara ara
miro alguns mitjans de comunicació i
la meva imatge hi continua sortint, i no
puc anar pel carrer tranquil·lament per
Madrid i més llocs, i sé que a molts
indrets no hi aniré mai més–, crec que
hi va haver un punt que en el fons no
devia ser digerible per a l’estat ni per a
l’oposició espanyola, els opinadors i la
societat espanyola, que és que d’alguna
manera hi havia hagut un actor català
que era subjecte d’una negociació.
Com ha comentat el president Maragall, aquella era una qüestió d’estat.
Parlant amb aquella gent [els membres
Més enllà del referèndum
Carod-Rovira: “Els
pobles necessiten
factors de sotrac i
d’il·lusió col·lectiva,
encara que no
surtin tal com
havien previst”
d’ETA], em van dir que amb ells hi
havia parlat tothom.
—Senyor Maragall, a títol personal, encara que la negociació amb
ETA fos una qüestió teòricament
valor afegit representa Espanya per a
Catalunya...
—Ja ens hi atrevim nosaltres. Quin
valor afegit hi trobeu?
P. MARAGALL: Home, sí que hi ha un
valor afegit. Potser el més clar és la
vinculació amb la civilització hispanoamericana. Barcelona i Catalunya hi
han guanyat molt, amb el fet de tenir
aquests vincles amb l’Amèrica Llatina.
I, sentimentalment, més. Bona part
de l’exili republicà va anar a parar a
l’Amèrica Llatina, i s’ha creat un vincle ja indestructible, que hem d’agrair
a la connexió hispànica.
J-LL. CAROD: Hi estic d’acord, però
amb un matís. El valor afegit que ha
siguin necessàriament de la Catalunya vella, ni
siguin sardanistes ni del Barça,
sinó que potser siguin del Camp de
Tarragona i de l’Espanyol.
P.
M ARAGALL :
Absolutament
d’acord.
—Heu estat dos actors protagonistes del govern que vau engegar la
reforma de l’Estatut. Tanmateix, es
respira un desencís a la societat, un
cansament de tot plegat.
P. MARAGALL: Si el procés que vam
iniciar té la pega que és tan llarg, no
s’acaba mai, potser sí que va ser un error de començar-lo. Aquest procés s’ha
situat en una línia que pot ser allargassada fins a l’infinit, tant que encara
esperem una sentència del Tribunal
14 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009
1319ET010-19-FET.indd 5
18/09/2009 9:26:24
�Més enllà del referèndum
Constitucional, i potser jo em moriré
sense veure’n el final. Doncs deu voler
dir que alguna cosa vam fer malament.
La lentitud de la justícia és el pecat
de la nostra societat. És insuportable,
desesperant.
J-LL. CAROD: Tens raó. Si hi ha una
assignatura pendent d’actualització en
la plenitud democràtica del terme és
la justícia; no només en la qüestió
formal de la lentitud –que és cert que
és lenta–, sinó que tens la sensació que
l’estat de la justícia espanyola no
s’ha posat al dia en cap sentit. Una
altra cosa és que els pobles necessitin
factors de sotrac i d’il·lusió col·lectiva,
encara que després no surtin tal com
els havies previstos.
—Reformar l’Estatut era un sotrac d’il·lusió col·lectiva?
J-LL. CAROD: Per a mi, un sotrac
fou el moment en què el Parlament
de Catalunya aprovà l’Estatut el 30 de
setembre del 2005 i allà tothom es posà
dempeus cantant “Els Segadors”, fins i
tot el PP, cosa que va provocar una certa enveja en unes altres latituds del sud
d’Europa, on tenen himnes nacionals
sense lletra... I després, quan vam anar
a Madrid la Manuela de Madre, l’Artur
Mas i jo, ens vam trobar diputats bas-
PORTADA
cos que ens deien que els fèiem enveja
perquè hi anàvem tots en bloc.
—L’enveja els devia durar poc,
perquè la unitat va ser com un miratge.
J-LL. CAROD: Mai tan ben dit, això
d’il·lusió col·lectiva, perquè va durar poc, segurament perquè l’Espanya
democràtica pot assumir molt poca
diversitat. En la meva intervenció al
Congrés de Diputats, en la rèplica
a Mariano Rajoy, m’hi vaig adreçar
en gallec, perquè ell és gallec.
Doncs bé, al diari de sessions
del Congrés hi diu: “En estos
momentos, el diputado CarodRovira se dirige en catalán a
Mariano Rajoy.” Què coi pots
a Catalunya. I això va de Pi i Margall
a Maragall, i els bascos ho miren de
lluny. Però perquè hi hagi federalisme
hi ha d’haver algú que es vulgui federar amb tu, i ells no ho volen.
Maragall: “Potser
Espanya ha
acceptat millor
l’excepcionalitat
basca que no pas
el nacionalisme
català”
esperar d’un estat que no sap ni quina
llengua parles?
—Penseu que aquest procés estatutari ha posat en crisi la imatge que
des de Catalunya s’havia construït
d’una possible Espanya federal?
P. MARAGALL: En ocasions nosaltres
ens hem refugiat, jo crec que equivocadament, en el ressentiment. Però ja
sabeu que jo encara hi crec, en una
Espanya federal.
J-LL. CAROD: L’únic lloc on s’ha
plantejat la possibilitat de fer un estat espanyol diferent, plural, on càpiguen totes les cultures i llengües, és
P. MARAGALL: Potser Espanya ha
acceptat millor l’excepcionalitat basca,
amb el seu sistema econòmic, que no
pas el nacionalisme català. En realitat,
els bascos eren una cosa rara, però
prou petits per a no fer por.
J-LL. CAROD: Ara ens entenem!
En primer lloc, això d’Euskadi ho
veien com una romanalla històrica;
en segon lloc, el seu pes demogràfic i econòmic és molt inferior al
de Catalunya. I també el pes de la
llengua: el català funciona com una
veritable llengua nacional que parla
tothom, de dretes i esquerres, empresaris i obrers. I finalment, mentre
22 DE SETEMBRE DEL 2009
1319ET010-19-FET.indd 6
EL TEMPS 15
18/09/2009 9:26:32
�Més enllà del referèndum
JORDI PLAY
PORTADA
la reivindicació nacional vagi acompanyada de violència i de terrorisme
és condemnada al fracàs. Per tant, és
molt més perillós l’avenç democràtic
que no el violent.
—Canviem radicalment de tema
per tornar a l’actualitat més immediata. Heu coincidit a defensar
la necessitat que Catalunya surti al
carrer a manifestar-se amb caràcter
preventiu contra la ingerència del
Tribunal Constitucional en l’Estatut
aprovat en referèndum. Us heu quedat sols...
“Si un tribunal modifica una sola coma,
el poble ha de tornar a parlar. O és que
no pensen respectar els nostres drets?”
P. MARAGALL: Jo vaig anar al passeig
de Gràcia l’11 de setembre i no hi havia ningú! En canvi, uns metres més
avall hi havia una altra manifestació,
diuen que massiva. Efectivament, la
nostra proposta no va arrelar... Bromes
a banda, un dia o altre el país haurà de
sortir al carrer com ja van fer més d’un
milió de catalans el 1978 per defensar
aquell Estatut. Penso que un dia o altre
aquesta pressió al carrer es repetirà.
J-LL. CAROD: És força indicatiu de
fins a quin punt som un poble poc
propositiu i molt reactiu. Aquí reaccio-
16 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009
1319ET010-19-FET.indd 7
18/09/2009 9:27:00
�Més enllà del referèndum
nem i tenim iniciatives quan ja ens han
omplert la cara de bufetades. En canvi,
jo crec que és molt més madur, civil i
nacional que se sàpiga que el poble de
Catalunya ha decidit democràticament
que volia aquest Estatut. Jo no el vaig
votar, però des del moment que el poble
de Catalunya sí que el va votar, doncs
és el meu Estatut. Cap tribunal del món
no té dret a modificar allò que va votar
el poble de Catalunya. Si esperem que
ens la tornin a fotre per sortir a protestar correm el perill de perdre una nova
batalla civil amb plantejaments erronis.
Per una banda, hi ha els qui fan bandera
de la constitucionalitat de l’Estatut, i a
l’altre extrem els qui creuen que, com
que això no funciona, doncs declarem
la independència. El punt essencial no
és aquest, sinó el respecte al dret de decidir del poble de Catalunya, que ja ha
decidit. I Catalunya ha d’enviar aquest
missatge al món.
—Una manifestació post-sentència
és esperar una nova bufetada per a
queixar-se?
J-LL. CAROD: Hi ha una certa tendència autodestructiva, pessimista i derrotista en tots els matisos del catalanisme
a partir de la qual és molt complicat
d’avançar.
P. MARAGALL: Carod, tens raó en el
missatge que s’ha de donar. El Constitucional pot tocar l’Estatut; suposem
que les lleis li ho permeten i que ho
hem de respectar. Però aleshores jo demano que, un cop retocat, em tornin a
preguntar si en allò que jo vaig votar, i
tu no, en un referèndum encara hi estic
d’acord o no.
J-LL. CAROD: Però que tots dos ara
acceptem perquè és el que va votar el
poble de Catalunya”
P. MARAGALL: Si un tribunal modifica una sola coma, el poble ha de tornar
a parlar. O és que no pensen respectar
els nostres drets com a catalans?
—A Catalunya es va iniciar el procés estatutari acceptant les regles de
joc constitucionals. Potser ja s’havia
de donar per fet que la guillotina del
Constitucional era una amenaça.
P. MARAGALL: I què havíem de fer,
quedar-nos plegats de braços per evitar
el perill? Ho havíem d’intentar i arribar
fins a les últimes conseqüències. I les
conseqüències són que ara tenim un
estatut retallat, que alguns van referendar i alguns altres no, i que a sobre el
Constitucional el pot tocar al seu gust.
J-LL. CAROD: El govern de Catalunya
va fer allò que havia de fer: promoure
les condicions perquè el Parlament fes
la síntesi d’allò que en aquells moments
era la voluntat majoritària del poble
català. Després va ser retallat a Madrid,
tots sabem en quines condicions.
P. MARAGALL: I amb quins protagonistes i quins pactes...
J-LL. CAROD: El president Maragall
proposa que es torni a fer un referèndum si el Constitucional toca una co-
PORTADA
ma. Pot ser una possibilitat, però n’hi
ha una altra: que ho preguntin també
al Parlament de Catalunya, que és d’on
va sortir la iniciativa.
P. MARAGALL: I què pot dir ara, el
Parlament?
J-LL. CAROD: Si hi està d’acord o
no. Jo crec sincerament que aquest és
l’últim estatut d’Autonomia que farà
Catalunya. En el futur, si fem alguna
altra cosa, no sé què serà, però no serà
un estatut d’autonomia.
—Senyor Carod, què pot fer ara
el Parlament de Catalunya davant el
Constitucional?
J-LL. CAROD: No ho dic per estalviarnos un nou referèndum, però si volem
representativitat democràtica, amb referèndum ciutadà o no, el Parlament
pot dir-hi moltes coses. Hi ha la possibilitat que el Parlament no digui res,
o bé que se sotmeti a consideració una
resolució en què es demani el respecte
absolut a allò que va votar el poble de
Catalunya. I encara pot fer una acció
més contundent, que és tornar a entrar
el text estatutari aprovat en referèndum
i tornar-lo a votar, com a gest de significació política.
P. MARAGALL: I tornar a iniciar un
procés etern. Vols dir que no estem
prou esgotats?
J-LL. CAROD: No, només com a gest
polític.
P. MARAGALL: És que la qüestió del
Constitucional també és eterna.
J-LL. CAROD: Mireu, jo segurament
no hi entenc gaire, en política, però
o dictamina en poques setmanes o no
dictamina abans d’un any. No poden
dictaminar mentre Espanya tingui la
presidència de torn de la UE. No
voldrà pas trobar-se amb un conflicte
territorial intern.
—Aquest llarg procés estatutari,
encara obert, us ha exigit a tots dos
un preu personal i polític excessiu?
P. MARAGALL: N’hem pagat un preu,
és clar, però això ja va en el sou dels
polítics.
J-LL. CAROD: Personalment, crec que
he pagat dos preus. El primer, el d’haver fet possible la implicació d’Esquerra en un canvi de govern de Catalunya.
I això hi ha gent que ni m’ho ha perdonat ni m’ho perdonarà mai. Mai vol
dir mai. Encara ara, quan vaig a actes,
hi ha gent que se m’acosta i m’insulta
22 DE SETEMBRE DEL 2009
1319ET010-19-FET.indd 8
EL TEMPS 17
18/09/2009 9:27:33
�Més enllà del referèndum
JORDI PLAY
PORTADA
Carod lamenta que encara avui “hi ha gent que se m’acosta i m’insulta directament, per haver fet president Pasqual Maragall i José Montilla”.
directament, per haver fet president
Pasqual Maragall i després José Montilla. Hi ha una part de Catalunya, del
nacionalisme català si es pot dir així,
tocat per un cert classisme etnicista,
que em responsabilitza d’haver fet un
canvi cap a un govern d’esquerres. I,
d’una altra banda, no se’m perdona la
famosa reunió.
—President Maragall, en algun
moment us vau sentir traït pel partit
que representàveu i pel partit amic
a Madrid?
P. MARAGALL: Traït, no, perquè ja ens
van dir que votarien contra l’Estatut
del 30 de setembre. L’Estatut va anar
a Madrid i allà el van retallar d’acord
amb uns pactes; no hi va haver cap
sorpresa. I, personalment, tothom sabia
que jo discrepava d’aquesta manera de
procedir.
—El PSOE, que inicialment es
presentava com el valedor d’un gran
canvi polític a l’estat espanyol, també ha reaccionat amb virulència a
un acte cívic, una consulta popular
celebrada a Arenys de Munt el 13 de
setembre passat per preguntar als
veïns si volen la independència de
Catalunya o no. Què respondríeu a
aquesta pregunta?
J-LL. CAROD: Quina és la pregunta
exacta de la consulta?
—“Està vostè d’acord que
Catalunya esdevingui un estat de
dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”
J-LL. CAROD: Encara que el vot sigui
secret, jo hauria votat sí.
18 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009
1319ET010-19-FET.indd 9
18/09/2009 9:27:37
�Més enllà del referèndum
[El president Maragall se’l mira i
riu.]
P. MARAGALL: Ai, que encara et fotran fora del govern!
J-LL. CAROD: No seria la primera
vegada!
P. MARAGALL: Mireu, és que jo no hi
crec, en la independència. I no és que
no hi cregui perquè hi estigui en contra, sinó perquè crec que no existeix.
Jo continuo essent federalista. Dit això,
no hauria anat a votar.
—Ni sí ni no, sinó abstenció?
P. MARAGALL: Això mateix. Perquè
la pregunta, al meu entendre, no és
formulada correctament. Ens hem de
preguntar què volem ser quan siguem
grans?
—I què voleu que sigui Catalunya,
quan sigui gran?
P. MARAGALL: Ras i curt, una
Catalunya europea.
J-LL. CAROD: Perdona, president, però
jo crec que és més difícil una Espanya
federal que una Catalunya independent
en el marc europeu, entre més coses
perquè en el federalisme han de ser
dos com a mínim. Jo signo ara mateix
la proposta d’una Europa federal si hi
anem com a catalans. President, com hi
vols anar, com a catalans o com a què?
P. MARAGALL: Sí, és clar, com a catalans.
—Quines conseqüències polítiques
i socials creieu que tindrà aquesta
primera consulta popular celebrada
a Arenys de Munt?
J-LL. CAROD: Jo crec que tots plegats
hem sobredimensionat aquesta consulta. Entenc que faci una certa gràcia
anar en família a votar, però ni la
Catalunya independent es decideix al
Centre Moral d’Arenys de Munt ni la
unitat d’Espanya la posen en perill uns
3.000 ciutadans que van a votar en un
poble. Per a mi, el més significatiu de
tot és el nerviosisme desproporcionat
per la banda espanyola. A l’estat, els
mitjans de comunicació parlen obsessivament de la qüestió identitària des
d’una perspectiva nacionalista espanyola, estàtica i immutable. En canvi,
el gran atractiu de Catalunya com a
país és que és una identitat nacional en
permanent construcció, i la gent que
ve de fora hi pot anar afegint la seva.
I això ens dóna fortalesa per mirar el
futur amb optimisme. Per això és molt
important saber què faran el milió i
mig de ciutadans que han vingut a
Catalunya durant l’última dècada.
P. MARAGALL: Al meu entendre, la
consulta d’Arenys ha tingut un efecte
negatiu –o no positiu, si voleu–, perquè s’ha generat un enrenou massa
gran per no res. Té més repercussió
una gran manifestació per defensar l’
Estatut que no pas poc més de 2.000
persones votant la independència en
una consulta no vinculant.
J-LL. CAROD: En tot cas, aquesta
PORTADA
consulta és com un símptoma d’una
forta fatiga, i també d’organització de
la societat civil que diu que prou, que
no hi veu sortida.
P. MARAGALL: I és també un reflex de
la incapacitat de posar d’acord grans
sectors del país, que en el fons volen el
mateix, però que no s’acaben de posar
d’acord amb el lema. La gran manifestació del 1978 va portar el primer
Estatut, que és el que volia la majoria
del país.
J-LL. CAROD: Sigui com vulgui, és
remarcable el canvi d’actitud que es
va produint dins la societat catalana, i
que fa que gent que no prové del catalanisme polític en qualsevol dels seus
matisos es pregunti per què pel fet de
viure a Catalunya no pot tenir un nivell
de benestar com el que tenen uns altres
territoris de l’estat, sovint gràcies als impostos que paguem els catalans. Per tant,
la capacitat d’atracció que té un país no
és només la llengua i la cultura, sinó
que també pot ser el benestar, la igualtat
d’oportunitats i la qualitat de vida.
—Ens trobem en la fase d’“Escolta,
Espanya”, com en alguna ocasió ha
apel·lat el president Maragall citant
un poema del seu avi, o bé, com ha
dit el vice-president Carod, ja hem
passat a l’“Adéu, Espanya”?
J-LL. CAROD: En el fons, tot el poema
de Maragall –de Joan Maragall, perquè
en Pasqual també és un poeta– és un
crit cordial per dir a Espanya que ens
hi volem entendre. El problema és que
Espanya no escolta, i si trobes algú
disposat a escoltar el problema és que
tampoc no ens entén. Crec sincerament
que Espanya no vol escoltar i, per tant,
jo m’apunto pacíficament, democràticament, a l’“Adéu, Espanya”. Simplement, per viure millor. Sabeu què
va respondre Joan Fuster a la revista
Cuadernos para el diálogo quan li van
preguntar per què escrivia en català?
“Escribo en catalán porque me da la
gana.” Voleu un gest més democràtic
que la voluntat?
P. MARAGALL: Mireu, jo ni “Escolta,
Espanya” ni “Adéu, Espanya”: Escolta, Europa.
J-LL. CAROD: Sí, però és que Europa
només escolta els estats.
Gemma Aguilera
Enric Rimbau
22 DE SETEMBRE DEL 2009
1319ET010-19-FET.indd 10
EL TEMPS 19
18/09/2009 9:28:14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Junts de nou: conversa amb Carod i Maragall
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Temps
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Rimbau, Enric
Aguilera, Gemma
Carod-Rovira, Josep Lluís
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Política
Espanya
Estatut
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2009-09-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1652/0000001055.pdf
aed429a3b6dcab39388b31d3b2686526
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Entrevista al Diari de Girona
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Pagès i Cassú, David
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Estatut
Empordà
Espanya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2009-08-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes