1
10
54
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1734/0000001570.pdf
097c45bd87be632940b5ea88b2e6f089
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02095M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 14/01/2004 - Hora: 00:33
DIMECRES
14 DE GENER DEL 2004
18 Política
el Periódico
Adéu a un històric del socialisme català 3 Les opinions
Pàgines 16 a 18 LLL
CATALUNYA ESTÀ DE DOL
Sense l’actitud i l’obra de Reventós no hauríem recuperat la Generalitat històrica
ARXIU / EFE
PASQUAL MARAGALL
PRESIDENT
DE LA GENERALITAT
DE CATALUNYA
TRIBUNA
La mort de Joan Reventós és un
moment de dol i de reconeixement. De dol pel mestre que hem
perdut, i de reconeixement del
seu llegat polític. Sense les actituds humanes i l’obra política de
Reventós, avui no tindríem ni Generalitat ni tindríem Govern catalanista i d’esquerres.
No tindríem, si més no, la Generalitat amb tot el seu llegat
històric incorporat. El juny del
1977, Reventós va decidir la sort
de Catalunya optant per reclamar,
quasi en solitari, el retorn del president Tarradellas. Un retorn que
va ser cabdal per al retrobament
de Catalunya amb la seva història
democràtica. Tarradellas va optar
sàviament per un Govern d’unitat, fórmula que no obstant va llevar a Reventós, tanmateix, el protagonisme que li pertocava.
Tampoc tindríem ara un Govern d’esquerres i catalanista sense la llavor d’una cultura política
unitària que es va concretar en els
diferents processos polítics que
Reventós va impulsar sempre
amb la voluntat de sumar i inte-
drets guanyats, una ciutadania
creixent i un projecte respectat
entès per tothom.
Ara estem iniciant el que Reventós volia, la Catalunya governada des d’una idea de progrés, de
justícia i d’igualtat. Reventós ha
resistit més de dos anys fins a veure el començament del projecte
polític que hauria imaginat i que
es resumia així, en paraules seves:
«De la mateixa manera que fa 20
anys vàrem ser capaços de formular el projecte que ens va permetre recuperar les llibertats i posar
les bases de la democràcia i l’autogovern, ara comença l’hora d’un
nou projecte col . lectiu que ens
permeti fer un nou salt endavant i
que estigui a l’alçada d’un poble
que vol sentir-se plenament hereu
del seu futur».
Avui hauria vist néixer
un altre Govern, el
que a ell li agradava
33 Reventós, amb Tarradellas, Bricall, Gutiérrez Díaz i Pujol, el gener del 1979.
grar: la unitat antifranquista que va
culminar amb l’Assemblea de Catalunya, la unitat del socialisme català i la col.laboració de les forces
de progrés en els primers passos de
la democràcia i de l’autogovern recuperats.
Reventós avui hauria vist néixer
un altre Govern de Catalunya, el
que a ell li agradava, basat en la
convicció que el poble de Catalunya, la nació, ho és autènticament
quan els ciutadans la fan seva; i ho
fan sobre la base dels drets que la
nació els atorga avui, no solament
en funció del passat.
És difícil que un poble s’atreveixi
a seguir aquest camí, abandonar el
paraigua de la història i llançar-se
al camí ample i de vegades ignot i
difícil del futur, però només els pobles que s’atreveixen a això acaben
sent autènticament pobles i autènticament nacions.
Reventós era dels que volien
una Catalunya i un poble català
que no visquessin només de la fidelitat al record, que s’ha de tenir i és
el punt de partida, sinó també d’un
objectiu final compartit, d’uns
Aquesta és per mi la lliçó política de Reventós. Però més enllà de
la política hi ha la lliçó humana,
molt més profunda i colpidora, la
de la seva solidesa moral, la seva
modèstia personal, la seva capacitat de conjugar la fermesa dels
seus principis amb un esperit
obert sempre al diàleg i a nous
plantejaments. És el Reventós de
qui recordo unes emocionades paraules arran de la mort del meu
pare, amb què m’apel.lava a ser
digne de la seva herència. En
aquest moment vull afegir a aquella obligació contreta, la de ser,
d’ara endavant, també un fidel
servidor del llegat de Joan Reventós. H
TRIBUNA
TRIBUNA
UN COMPANY EN QUI
LES GRANS VICTÒRIES
COL.LECTIVES D’UN IDEALISTA ES PODIA CONFIAR
RAIMON OBIOLS
EXPRIMER
SECRETARI DEL PSC
Quan Joan Reventós era un jove estudiant,
a finals dels anys 40, va fer una doble aposta
vital que ha mantingut tenaçment al llarg
de tota una vida: confiar en les paraules, les
idees i els projectes de la política; i confiar
en els altres i dedicar-se a treballar amb ells
per a uns objectius col.lectius.
Reventós féu una aposta idealista. L’actual realisme, convencional i individualista,
diria que això l’havia de dur directament al
fracàs. En canvi, si repassem els objectius
inicials del jove Reventós, en la tenebrosa
època del franquisme victoriós, veurem que
han estat assolits i que, en aquesta victòria,
Reventós hi jugà un paper de primer rengle
i, en alguns casos, decisiu.
Reventós i els seus companys es proposaren la unitat dels socialistes de Catalunya i
l’aconseguiren: ell, en particular, fou el principal artífex de la construcció del PSC. Es
proposaren superar les divisions de les forces antifranquistes, i foren partícips principals del procés d’unitat democràtica a Cata-
lunya; Reventós, especialment, fou un dels
artífexs principals del procés que portà fins
a l’Assemblea de Catalunya. Es proposà
–contra les posicions d’una majoria de realistes– exigir el restabliment de la Generalitat
de Catalunya i el retorn del vell president
exiliat: essent Reventós el cap de la força
més aclaparadorament votada el 15-J de
1977, renuncià a qualsevol pretensió personal i treballà decisivament perquè Tarradellas tornés, com a president, al Palau de la
Generalitat, en l’episodi més bell i més pur
de tota la transició.
Reventós somià també amb un Govern
d’esquerres i un president socialista; ho ha
pogut veure abans de morir. Si considerem,
com ho féu Reventós al llarg de tota la seva
vida, que l’èxit en política no es mesura en
termes de poder personal sinó en termes
d’assoliment d’objectius col.lectius, la conclusió és que Reventós ha estat un gran
guanyador.
Ho ha estat també en un altre aspecte essencial: el seu esforç polític de més de mig
segle d’activitat incessant l’ha fet un home
complet, amb un sentit gairebé religiós del
respecte envers l’altre, una dilatada i rica experiència vital i una multitud d’amics i amigues. Els revolucionaris americans del segle
XVIII parlaven de la «felicitat pública». Joan
Reventós n’ha estat un magnífic mestre. H
JOSEP MARIA TRIGINER
EXDIRIGENT
DE LA FEDERACIÓ
CATALANA DEL PSOE
A principis dels anys 60 vaig tenir ocasió de
conèixer Joan Reventós per les meves activitats polítiques. Ell tenia la meva simpatia,
respecte i complicitat per haver estat detingut com a socialista el 1958, coincidint amb
la detenció de la Comissió Executiva del
PSOE. Les trobades d’aquella època tenien el
propòsit d’intercanviar informació i valoracions sobre la situació política. Eren reunions
formals, entre companys socialistes que tenien diferents maneres d’entendre i de viure
la política, i van acabar sent l’ocasió per aproximar sensibilitats i refermar la confiança entre l’un i l’altre.
Els fets viscuts en aquelles dates van augmentar la nostra amistat, molt a pesar que
s’anaven incrementant les nostres diferències polítiques. El record d’aquells temps és
que en Joan era una persona que, més enllà
de les diferències, sabia escoltar i raonar amb
els arguments dels seus adversaris.
Després de la ruptura formal de relacions
amb el PSOE, com a conseqüència de la cons-
titució de la Federació de Partits Socialistes,
Reventós va ser capaç de seguir dialogant
amb la FSC-PSOE a través de reunions que
van permetre formalitzar la unificació dels
socialistes de Catalunya. Llavors, era l’única
persona que ens infonia confiança i credibilitat. Coneixedors dels problemes que podia
aportar la unitat socialista, vam acabar confiant en aquella única persona que era capaç
de situar-se en les raons i en la sensibilitat del
seu interlocutor. Sense aquesta confiança
personal, s’haurien necessitat uns quants
anys més per poder plantejar la unitat dels
socialistes a Catalunya.
Queden enrere les diferències polítiques i
aflora la persona, l’amistat i la gratitud. En
Joan ha estat un home que ha estimat la seva terra i el seu país, al mateix temps que es
feia fort en la defensa de les seves conviccions
democràtiques i socialistes. Ha sabut fer-se estimar pels seus amics i respectar pels seus adversaris. Els que l’hem estimat com a amic
ens sentim orgullosos d’haver comptat amb
la seva amistat. Els que l’han conegut com a
polític, per sobre de les diferències que puguin haver sostingut, saben reconèixer-li que
va ser una d’aquelles persones que va saber
posar les seves conviccions per sobre de qualsevol altra consideració personal, partidista.
Honors i glòria per qui va posar la seva vida al servei dels altres. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya està de dol
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Reventós, Joan, 1927-2004
Necrologies
Socialisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
Article també publicat a La Vangaurdia (en castellà).
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-01-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1732/0000001571.pdf
d44ee34d8c104504eef6ba7d05d9e801
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00495M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 01 Enviado por:
Dia: 28/01/2004 - Hora: 02:53
4
DIMECRES
28 DE GENER DEL 2004
Tema del dia
Crisi en el tripartit 3 Les compareixences
el Periódico
Pàgines 2 a 9 888
Les que segueixen són les transcripcions íntegres de les declaracions que van efectuar ahir el president Maragall
i el conseller en cap Carod sobre la crisi oberta al Govern per l’entrevista del líder d’ERC amb la cúpula d’ETA.
«Entenc la indignació»
Maragall encaixa l’«error molt greu» que Carod-Rovira ha comès «de bona fe» H El president de la
Generalitat reprotxa al PP la «dosificació, planificació i manipulació dels escenaris mediàtics»
ALBERT BERTRAN
document
«Vull, en primer lloc, defensar el
conseller Carod-Rovira. Sense ell no
hi hauria Govern: n’ha estat un dels
arquitectes principals. Ha sabut explicar a Espanya que el seu partit,
tot i ser un partit sobiranista, ni és
indiferent respecte de les institucions polítiques espanyoles ni renuncia a participar-hi. Ha trencat el
malefici del nacionalisme conservador, espectador interessat però passiu en l’escenari espanyol, i que ha
hipotecat durant anys el progrés
polític de Catalunya. Però Josep-Lluís
Carod ha comès de bona fe un error
molt greu. Ha actuat perjudicant el
crèdit del Govern. Ha permès, sense
voler-ho, que alguns ciutadans poguessin interpretar equivocadament
que els catalans no sentim com a
nostres totes i cadascuna de les víctimes del terrorisme. I ha creat una situació semblant a la que es va produir l’any 2000, amb el trencament
de la treva.
Amb tot, les esperances obertes
pel Govern d’esquerres i catalanista
no es poden estroncar; estan molt per
damunt de l’incident que s’ha produït, tot i la seva innegable gravetat.
Estem en un moment crucial que
hem de resoldre amb rigor. La dreta
espanyola és mestra en la dosificació,
planificació i manipulació dels escenaris mediàtics, i utilitza sovint temes
relacionats amb el terrorisme per a
benefici electoral propi.
La nostra conducta procurarà, en
tot moment, no afavorir aquesta conducta políticament reprovable que
exhibeix el Partit Popular. El Govern
no es doblegarà als plans de la dreta
més intemperant dels darrers 25 anys.
Entenc perfectament la indignació
sincera de totes les forces polítiques i
molt especialment (i personalment) la
del secretari general del PSOE, José
Luis Rodríguez Zapatero. El president
de la Generalitat no es pot doblegar,
però, ni a les emocions del moment,
per sinceres i justificades que siguin,
ni a la freda planificació del Partit Popular.
Espero de la demostrada intel.ligència del conseller en cap que
entengui que la Generalitat no pot recuperar el seu crèdit sense una expli-
33 Pasqual Maragall, durant la compareixença d’ahir.
«No vull més víctimes d’ETA»
El fins ara conseller en cap Carod renuncia perquè no vol que el Partit Popular utilitzi la seva
gestió «per la pau i el diàleg» com «una arma permanent contra el Govern de Catalunya»
document
«La situació a Catalunya després de
les eleccions del 16 de novembre enteníem des d’Esquerra Republicana
que donava peu a una acció possible
per desbloquejar la situació del País
Basc en una línia de recerca del
diàleg per acabar amb un horitzó de
pau que es mereix el poble basc com
es mereixen tots els pobles de l’Estat
espanyol. He pogut constatar com la
meva reunió amb ETA ha afectat negativament el Govern de Catalunya i
ha estat utilitzada barroerament per
beneficiar el Partit Popular, partit
responsable del bloqueig polític
d’una retallada permanent de llibertats i que no té cap interès real en la
desaparició de la violència, sinó en
un increment de vots a partir del
xantatge electoral de les amenaces i
de les pressions i d’un ús barroer
d’aquesta mateixa violència.
Per responsabilitat cap al govern
de Catalunya considerant a més que
les il.lusions creades legítimament
al si de la societat catalana no poden
ser decebudes i nosaltres des d’Esquerra no les decebrem, i per això vaig posar ahir el meu càrrec a disposició del
president de la Generalitat, i per això
he acceptat la delegació de les meves
funcions de conseller en cap.
Si el PP no vol el govern tripartit de
Catalunya, Esquerra Republicana, sí.
Jo vull el govern tripatit de Catalunya.
No vull que el Partit Popular utilitzi la
meva gestió per la pau i el diàleg com
una arma permanent contra el Govern de Catalunya. El Partit Popular
vol imposar el discurs únic, el discurs
de la por, l’única política possible, la
seva. Doncs bé, a Esquerra Republicana de Catalunya no tenim por i com
vam dir en el seu moment, ja deu fer
un any i mig, a Esquerra Republicana
de Catalunya no ens acollonim davant del PP, som on hem estat sempre, al costat de la pau, el diàleg i la
llibertat.
Vull denunciar dos fets execrables.
D’una banda la dinàmica d’aquells
partits i polítics que pensen molt més
en les eleccions que no pas en la pau i
que són capaços de retardar horitzons
de pau, de condemnar procediments
de diàleg per arribar a la pau abans
que veure modificat el seu resultat
electoral.
També vull denunciar la hipocresia
permanent per part d’uns partits
polítics, el Partit Popular i el PSOE,
que en el seu moment, es van reunir
amb ETA com he fet jo ara. Tanta legitimitat tenien ells per fer-ho com l’he
tingut jo ara, no en nom del Govern
de Catalunya, sinó en el del meu partit. L’últim a fer-ho va ser el PP a Suïssa el 1998. He de lamentar que la meva reunió hagi pogut perjudicar el Govern de Catalunya, sent com ha estat
utilitzat pel Partit Popular, però queda clar, aquí, al costat del president
del partit, Jordi Carbonell, al costat
del nostre home a Madrid, Joan Puigcercós, davant dels nostres membres
del Govern de Catalunya, els cinc consellers i conselleres, de membres de la
direcció del partit, queda clar que no
renego ni renuncio ni demano perdó
per les meves conviccions. Crec en la
pau i en el diàleg i hi creuré sempre.
No hi ha, no existeix cap més via
per resoldre els problemes polítics
que parlar. Parlant la gent s’entén. No
vull més víctimes d’ETA, no vull més
atemptats d’ETA, no vull més morts
d’ETA. Per això vaig parlar amb ETA
per aconseguir un escenari on tot
aquest paisatge fos impossible. Us he
de dir que mai com en les últimes 24
hores havia rebut tants i tants atacs
de Madrid, però mai com en les últimes 24 hores havia rebut tant i tant
suport, no a Catalunya, sinó al conjunt dels Països Catalans, també d’altres racons de l’Estat espanyol.
Gràcies a tots. Gràcies a la bona gent
que creieu per sobre d’interessos electorals i partidistes en el diàleg, en la
pau i en la llibertat. Gràcies a tots per
les vostres trucades, pels vostres missatges al mòbil, que tinc saturat i he
hagut de borrar perquè no m’hi cabien. Gràcies pels correus electrònics
que m’heu enviat. Gràcies als amics i
amigues de tots els partits polítics del
País Basc excepte el PP, tots els que
m’heu enviat el vostre missatge de solidaritat començant pel lehendakari.
Us parlo en nom de l’única esquerra catalana que no s’agenolla davant de Madrid, que no obeeix les ordres de Madrid. És el poble de Catalu-
cació suficient i immediata davant
la Diputació Permanent i una demanda d’excuses dirigides al Govern
i al Parlament, així com a les forces
polítiques democràtiques espanyoles i al Govern espanyol en qualitat
d’institució.
I, finalment, el Govern de Catalunya no pot recuperar el seu crèdit
sense l’assumpció de les responsabilitats polítiques que es deriven de la
seva actuació. Per tant, accepto la seva renúncia al càrrec de conseller en
cap i reprenc provisionalment les
competències que li havien estat delegades personalment com a conseller en cap, i procediré a redistribuir
les competències de caràcter sectorial atribuïdes al seu departament.
Mentrestant, l’honorable conseller
mantindrà la condició de conseller
sense atribucions.
I ho faig en el benentès que es
manté l’acord de Govern signat al
mes de desembre, amb el manteniment de totes les responsabilitats assumides per ERC al si de l’Executiu.
La propera sessió del Govern, que se
celebrarà demà, formalitzarà aquestes decisions». H
nya i només el poble de Catalunya
qui ha de decidir si vaig fer bé o no
parlant amb ETA per trobar la pau i
el final de la violència. És el seu veredicte, el veredicte delpoble de Catalunya, l’únic al qual em sotmeto.
Com que el problema ha sorgit en
època electoral i només per motius
electorals, per això us anuncio que
ho resoldrem electoralment. Seré jo
mateix qui encapçalarà la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a
la circunscripció de Barcelona a les
eleccions de Madrid. Jo encapçalaré
aquesta llista seguit de l’actual diputat Joan Puigcercós. Farem un bon
equip, serem els primers d’una llarga llista. Veieu, doncs, com per
acord de l’executiva nacional -que
l’ha de sotmetre a aprovació del consell nacional que farem aquest dissabte–, perquè a partir d’ara ja
anem a totes, que Esquerra Republicana agafa el toro per les banyes i
diu públicament que asumeix allò
que en la campanya electoral deia
que s’havia de tenir, les dues coses
que s’havien de tenir, les posarem
damunt de la taula, dignitat i valentia. Per això, sense por, amb convenciment, amb la cara ben alta, anirem a les eleccions perquè parli el
poble de Catalunya, per la pau, per
la llibertat i per la dignitat.
Poble de Catalunya, feu-me confiança, feu confiança a la bona gent
pacífica i democràtica d’Esquerra
Republicana de Catalunya, que malgrat totes les pressions, amenaces i
xantatges no renunciem a les nostres conviccions. Com dèiem fa 70
anys: Tornarem. No passaran. Visca
Catalunya lliure.» H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Entenc la indignació
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Carod-Rovira, Josep Lluís
ETA
Catalunya
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
Transcripció íntegra de la declaració que va efectuar el president Maragall sobre la crisi oberta al Govern per l’entrevista de Josep Lluís Carod-Rovira amb la cúpula d’ETA.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-01-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1731/0000001572.pdf
35d1565fbbf2f499c27dc7fd6d1841e0
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS CATALAN Doc: 06895X Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 06/04/2005 - Hora: 02:47
8
DIJOUS
7 D’ABRIL DEL 2005
Especial Fira d’Abril
el Periódico
OPINIÓ
La força i l’alegria
del folklore andalús
MANUEL
CHAVES
President de la Junta
d’Andalusia
33 Un grup de dones ballen a la Fira d’Abril de Barcelona del 2004.
Esperit d’integració
PASQUAL
MARAGALL
President de la Generalitat
de Catalunya
Celebro que estigui a punt de començar una nova edició de la Fira
d’Abril de Catalunya. Aquest any
la precedirà un festival musical
que començarà a escalfar els esperits i les il.lusions de tots els assistents.
Com cada any, la Fira d’Abril
rebrà milers de catalans i catalanes
disposats a mostrar la seva vitalitat
a través de música i danses amb un
aroma profundament mediterrani.
Una festa que evoluciona i que ha
de reflectir la creixent diversitat cultural del país.
Amb més de trenta anys, la nostra Fira d’Abril té avui el repte d’obrir els seus escenaris a les noves
expressions del nostre temps i continuar difonent, com ha fet sempre,
l’esperit d’integració de totes les
cultures i tradicions que conformen
la nostra societat.
Agraeixo als organitzadors el seu
esforç i la seva dedicació per fer
possible un any més aquesta cita i
els encoratjo a fer de la Fira d’Abril
una emblema de la Catalunya moderna, oberta i compromesa amb la
construcció del seu futur.
La Fira d’Abril estrena, enguany, espais pensats per a la diversitat i l’intercanvi enriquidor. Com
a President de la Generalitat de Catalunya, us desitjo a tots una gran
festa.
La Fira d’Abril que cada any se
celebra a Barcelona congrega centenars de milers de persones que
van al recinte per disfrutar, en un
ambient pacífic i festiu, d’unes
agradables jornades, de la força i
l’alegria del folklore andalús i
d’un estil de vida obert, respectuós i hospitalari, que és una de les
senyes d’identitat d’Andalusia.
Aquesta gran manifestació popular s’acompanya d’altres actes
rellevants, com és, per exemple, la
Festa organitzada per la Federació
d’Entitats Andaluses a Catalunya, en què participen destacades
figures de l’espectacle i s’entreguen els premis convocats per la
Fundació FECAC.
Desitjo, doncs, sumar-me a
aquestes iniciatives, animar
tothom a participar-hi amb entusiasme i felicitar els nostres estimats conciutadans, les seves organitzacions i els responsables de la
Federació que aglutina i canalitza
la presència dels andalusos en
aquesta comunitat.
Els dies que s’acosten són especialment intensos perquè ens ofereixen moments inoblidables de
confraternització, de trobada i de
diàleg amb els familiars, amics i
coneguts. Hem d’aprofitar unes
circumstàncies tan favorables per
subratllar també la capacitat d’integració del col.lectiu andalús, la
seva adaptació a la realitat econòmica i social que els ha acollit
aquests anys i l’eficaç contribució
que fan al progrés i la convivència
intercultural de Catalunya.
Durant dècades, aquest ha estat el compromís fonamental dels
andalusos i andaluses, una actitud
que valorem en gran mesura. La
Fira d’Abril es converteix per tant
en la principal demostració, però
no l’única, de la consistència i la
vitalitat de les seves entitats i associacions repartides per tota la geografia catalana.
Andalusia i Catalunya, aparentment distanciades al mapa
d’Espanya, han mantingut no obstant nombrosos i importants vincles i contactes al llarg de la història i han generat una profunda
sintonia que ha anat creixent a
mesura que augmentaven els fluxos migratoris dels anys 60 i 70 del
segle XX, procés que va propiciar
al seu torn un més elevat i més
exacte coneixement recíproc.
En els moments actuals, aquestes relacions han de servir per enfortir la cohesió social i territorial
del gran projecte espanyol i europeu en què els dos pobles participem i per intensificar el dinamisme, l’eficiència i la competitivitat
de la nostra economia en el context d’un món globalitzat.
D’aquesta manera es consolidarà de nord a sud un eix de progrés, de modernització i de solidaritat, tan necessari per a la projecció exterior del nostre país i per a
la positiva evolució de dues comunitats que consideren com a factors essencials del seu futur i prosperitat seguir impulsant la dimensió europea i la tradicional vocació
mediterrània de les seves respectives societats. H
Dóna sentit ciutadà a l’esplanada del Fòrum
Una expressió pròpia de la societat plural
JOAN CLOS
CELESTINO CORBACHO
Alcalde de Barcelona
Barcelona acull una nova edició de la Fira
d’Abril de Catalunya, un esdeveniment plenament festiu i popular que aplega multitud
de ciutadans i ciutadanes de Barcelona, i
d’arreu. La Fira d’Abril ha trobat el seu emplaçament en l’esplanada del Fòrum i amb
l’estrena li dóna a aquest indret de Barcelona el seu ple sentit ciutadà.
La Fira d’Abril significa incorporar a la
ciutat un espai especialíssim, per primera vegada després de la celebració del Fòrum
2004. L’esplanada acull amb comoditat un
esdeveniment multitudinari i ens permet recuperar per a la ciutadania un lloc magnífic,
però sense oblidar la seva singularitat, ja que
a sota hi viu la depuradora d’aigües residuals.
Barcelona ha volgut incorporar a la ciutat
les infraestructures de serveis que fins ara se
solien desterrar a la perifèria. Això és el que
hem transformat com a espai públic.
Vull animar tots els ciutadans i ciutadanes a recórrer el reial, a gaudir d’aquesta celebració que arriba a la seva 34ª edició i ferho de manera cívica. Tenim els mitjans per
fer-ho possible: un excel.lent espai, uns mitjans de transport reforçats, un bon nombre
d’entitats que treballen per fer possible la
Fira i, sobretot, ganes de passar una bona estona en companyia d’amics i familiars. ¡Gaudiu de la Fira!
President de la Diputació de Barcelona
La Fira d’Abril que se celebra en terres catalanes s’ha convertit, per dret propi, en un
dels esdeveniments més grans que assenyalen l’arribada de la primavera. Una festa
plena d’il . lusió, preparada amb afecte i
constància per moltes persones al llarg de
l’any anterior i que durant 10 dies es converteix en focus d’atracció no solament per als
andalusos que viuen a Catalunya, sinó
també per a catalans i catalanes de tots els
orígens, que ja veuen la Fira d’Abril com
una expressió pròpia d’aquesta societat forjada per ciutadans de molt diverses procedències.
En nom de la Diputació de Barcelona,
l’Administració que recolza el desenvolupament dels municipis de la província, vull felicitar totes les persones que participen en
l’organització i desenvolupament de la Fira
d’Abril, i en especial els responsables de la
FECAC, que estan a punt de celebrar la segona edició de la seva pròpia Festa, convertida ja en pòrtic anual de la Fira.
Desitjo que la Fira d’Abril d’aquest any
sigui, una vegada més, un èxit de públic, així
com una celebració de la convivència entre
les persones. Crec que l’esperit integrador
que la defineix simbolitza de manera excel.lent les aspiracions de la societat catalana. Per això invito tothom a sumar-se a
aquests 10 dies de festa. Val la pena. H
El suplement especial EL PERIÓDICO de la Fira d’Abril ha estat elaborat en col.laboració amb la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya. COORDINACIÓ: Xavier Martínez Chico. REDACCIÓ:
Carme Escales, Manuel Cabello i Raúl Paniagua. FOTOGRAFIA: Laura Guerrero, Julio Carbó, Sergio Lainz. PRODUCCIÓ: Xavi Teba i Eduardo Ramos.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Esperit d'integració
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Andalusia
Festes
Catalunya
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-04-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1730/0000001573.pdf
8a3e10df32903dd3b76e73380c890e13
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS CATALAN Doc: 00795G Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 09/07/2005 - Hora: 00:49
Tribuna Barcelona 3 La salutació institucional
DILLUNS
11 DE JULIOL DEL 2005
el Periódico 5
L’article
DEU ANYS DE DIÀLEG
Repassar les memòries de Tribuna és com revisar la història catalana recent, declinada de la forma més plural
JULIO CARBÓ
PASQUAL MARAGALL
President de la Generalitat
de Catalunya
ribuna Barcelona ha fet
seva una determinada
manera de dialogar. La
podríem anomenar el
diàleg fórmula Barcelona,
que es podria caracteritzar per la
disciplina britànica en l’administració del temps, l’equilibri contrastat en la pluralitat de les propostes convidades i la mesura en
la reacció dels assistents. I encara
hi afegiria, amb la franquesa
pròpia d’aquesta organització,
una quarta característica que la
defineix, la frugalitat de l’avituallament.
Com moltes coses a casa nostra,
Tribuna Barcelona és una dèria
d’unes poques persones, més aviat
d’una persona –en Josep Maria
Sanclimens–, que amb el suport
d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
s’ha convertit finalment en una
institució. Una institució dedicada a la divulgació d’idees i propostes per fomentar el diàleg.
Repassar les memòries de Tri-
T
El president
Pasqual
Maragall, ponent
en quatre
ocasions a
Tribuna
Barcelona, al
claustre del
Palau de la
Generalitat.
Sempre he tingut la convicció
que és un fòrum fet a la
mida de la capital de
Catalunya i de la seva gent
buna Barcelona és com revisar la
història recent del nostre país, declinada de la forma més plural possible. És un exercici que demostra
el valor de la constància per damunt de la flamarada, és l’èxit de la
difícil rutina de convocar dos cops
al mes dos centenars de persones
per escoltar i debatre amb una persona que té alguna cosa a dir. I així,
durant deu anys.
He participat a Tribuna Barcelona com a alcalde, com a cap de
l’oposició i com a president; com a
ponent, com a presentador i com
a convidat. I sempre n’he sortit
amb la convicció que era un
fòrum fet a la mida de la capital
de Catalunya i de la seva gent. Un
acte eficaç però sense cap ostentació. I amb cloenda notarial de la
mà precisa del seu president,
Juan- José López Burniol.
En qualsevol cas, Tribuna Barcelona és una realitat que s’ha fet
un nom i un lloc en la vida pública catalana. I cal que els seus promotors, els seus patrocinadors i
els seus socis obtinguin el reconeixement merescut per una iniciativa d’èxit.
I encara una darrera peculiaritat del format Tribuna Barcelona:
la convivència entre els seus socis
fundadors de la societat civil, els
poders públics, les empreses privades i les forces polítiques. Sense interferències ni imposicions. En la
més estricta tradició democràtica
i ciutadana.
Hi ha qui d’això en diu, de forma despectiva, oasi català. Més
aviat jo en diria societat oberta i tolerant. Segurament, gràcies al
diàleg que practiquem en espais
com el de Tribuna Barcelona. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Deu anys de diàleg
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Mitjans de comunicació
Debats
Catalunya
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-07-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1729/0000001574.pdf
ea46760359e50992ad3591aaa99847bd
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01895M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 01 Enviado por:
Dia: 25/09/2005 - Hora: 01:34
DIUMENGE
25 DE SETEMBRE DEL 2005
18 Política
el Periódico
La reforma estatutària 3 La declaració
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va difondre ahir una carta oberta als
catalans en la qual demana suport unànime
Pàgines 15 a 18 LLL
al nou Estatut i promet vetllar perquè ningú ANÀLISI
trenqui, amb propostes inconstitucionals,
ASPIREM
«el somni» d’un millor autogovern.
A UN ESTATUT
QUE SIGUI ‘BRAU’
Carta oberta de Maragall
FERMÍ PUIG
CUINER
RICARD CUGAT
document
Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:
Divendres vinent, dia 30 de setembre, el ple del Parlament de Catalunya ha de votar un nou Estatut. S’arribarà així al final d’un
procés que ha estat laboriós i difícil i en alguns moments pot haver
semblat per a molts de vosaltres
fins i tot enutjós.
Us parlo en nom propi, del govern, de la força política que presideixo i amb el suport inestimable i
la plena coincidència de criteris de
Josep-Lluís Carod-Rovira, de Joan
Saura i dels idearis polítics que representen. Com a president de la
Generalitat, i d’acord amb el tripartit, he cregut, en tot moment,
que la meva missió era impulsar i
animar els treballs de l’Estatut.
Hem gaudit de l’ambició i el
bon treball d’un Parlament de Catalunya estatuent: en definitiva és
el Parlament la institució que promou, fa i aprova l’Estatut.
Us he de dir, sincerament, que
tenim a l’abast aprovar un molt
bon Estatut. I que aquest Estatut,
lluny de ser una freda peça legal,
serà la millor garantia de la realització efectiva de les tres prioritats
del meu govern i de les forces que
el van constituir aviat farà dos
anys: l’equilibri territorial amb respecte al medi ambient, el benestar
social dels catalans i la modernització econòmica, tecnològica i
d’infraestructures del país.
«Catalunya pot tenir
l’Estatut que necessita. Hi
ha una possibilitat oberta»
Catalunya, després de 25 anys
de democràcia, autonomia i progrés, vol i pot parlar clar respecte
del que és i del que aspira a ser. Catalunya vol decidir com vol governar-se i quines competències i recursos necessita per portar-ho a terme. El nou text reconeix drets i
deures, estableix les competències
necessàries per a les institucions de
Catalunya, en regula un funcionament més democràtic i garanteix
els recursos per poder exercir l’autogovern.
L’Estatut que arriba al ple del
Parlament, quan sigui efectiu, no
únicament serà un bon Estatut,
sinó que ens proporcionarà el nivell més alt d’autogovern de què
Catalunya hagi disposat mai des
del 1714. No en tingueu el més mínim dubte.
Ara podem tenir un Estatut que
proclami ben alt que som una nació, dins de l’Estat espanyol; que
les nostres institucions de govern
33 Pasqual Maragall, ahir, camí de la plaça de Sant Jaume després d’anar a la missa tradicional de la Mercè.
són seculars; que històricament
hem tingut sistemes propis de regulació en llengua, cultura, dret civil i
organització territorial. Que Catalunya vol governar-se sense que les seves competències siguin envaïdes
per normes estatals. Que volem impulsar una Euroregió amb les comunitats veïnes que lliurement ho vulguin. I que necessitem un finançament millor i més just, tot i que Catalunya no es nega, en absolut, a seguir sent solidària amb els altres pobles d’Espanya.
En definitiva: ¿Pot Catalunya
aprovar un nou Estatut potent i al
dia? Pot. ¿Pot Catalunya tenir els recursos financers necessaris per exercir plenament el seu autogovern? Sí.
I ho podem aconseguir ara. ¿Pot Catalunya comptar amb les competències que necessita? Pot. ¿Pot Catalunya obtenir el respecte que mereix?
Catalunya pot. ¿Pot aconseguir tot
això amb el nou Estatut? ¡I tant que
pot!
Catalunya ho vol. Vol tenir un
nou Estatut. Ho volen els sindicats i
els empresaris, els col.legis professionals i les universitats, les fundacions
i les associacions, i tots els que treballen per Catalunya.
Catalunya pot tenir l’Estatut que
necessita. Hi ha una possibilitat
oberta. És més, el president del Govern espanyol s’ha compromès en
aquest sentit amb Catalunya, amb
les seves institucions i amb els seus
partits polítics, del govern i de l’oposició.
Si el poble de Catalunya ho vol i
sap que pot, ¿què pot impedir que la
seva voluntat es compleixi? No se
m’acut cap resposta raonable.
Benvolguts conciutadans: aquesta és una setmana decisiva. He demanat repetidament a tots els líders
parlamentaris la generositat exigible davant un projecte que ha de ser
per a tota una generació. No dubto
que tots tenen voluntat que l’Estatut
tiri endavant. Ara bé, en els darrers
moments de la negociació és l’hora
«Vetllaré perquè ningú
pugui malbaratar la legítima
ambició de Catalunya»
de fer els sacrificis que calguin per
trobar l’acord, és l’hora de ser ferms
en els principis i realistes en la forma, i de posar davant de tot els interessos dels ciutadans i ciutadanes de
Catalunya.
Les forces polítiques saben que
l’alternativa a un Estatut ambiciós i
possible alhora no és una altra que
continuar indefinidament amb l’Estatut de l’any 1979; i que això seria
anar cap enrere. Perquè el vell Estatut és bo, però el pas del temps l’ha
desgastat.
No és l’hora de deixar-nos portar
per temors sense fonament. És l’hora de ser agosarats. ¡És clar que sí! I
la proposta que podem tirar endavant amb el suport de la majoria de
les forces polítiques ho és molt. Seria un gran error no adonar-se del
gran pas endavant que ara podem
fer.
A hores d’ara no està garantit el
resultat final de la votació que s’ha
de produir divendres vinent. Amb
tot, crec que els responsables de les
diverses forces polítiques –he parlat
amb tots ells aquests dies– són conscients que el que ara compta no és
tenir més o menys raó. Ara és necessari el millor Estatut que mai haurem tingut, molt millor que l’actual,
ambiciós i raonable al mateix
temps, impossible de rebutjar.
No vull resignar el meu país a haver-se de governar els propers 25
anys amb un Estatut venerable, sí,
però superat per les exigències del
nou segle; per un Estatut que sigui
una rèmora per al bon govern de Catalunya.
Com a president, podeu tenir la
seguretat que vetllaré per evitar que
ningú pugui malmetre la legítima
ambició de Catalunya i el somni de
100 anys de catalanisme forçant fórmules que situïn les propostes catalanes més enllà d’una interpretació
certament avançada de la Constitució com la que Catalunya està en
condicions de formular.
Compto en aquests dies que queden amb el vostre suport i el vostre
estímul perquè, d’aquí a una setmana, Catalunya, a través dels seus representants legítims, hagi fet un pas
decisiu cap a la seva plenitud. Compto amb això i necessito aquest suport, el necessitem. El president, el
seu Govern i els tres partits que el
sustenten, i també hi incloc el principal partit de l’oposició, dedicaran
–em consta– tots els seus esforços
fins a l’últim moment per fer-ho
possible. H
Pasqual Maragall.
President de la Generalitat
Quan falten pocs dies per a la celebració del ple del Parlament que
decidirà sobre el nou Estatut, la incertesa sobre el seu desenllaç sembla afectar de la mateixa manera
polítics, periodistes i el conjunt de
ciutadans.
Sigui quina sigui la resolució final del Parlament, no dubto que
les posicions de tots els partits es
deuen haver inspirat en la recerca
del bé comú i que deuen haver
exercit la seva responsabilitat davant els catalans tant si el text definitiu és rebutjat com aprovat. Tan
lícita resulta la posició d’aquells
que sostenen que és una oportunitat històrica de millorar el nostre
autogovern com la dels que consideren aquestes millores insuficients per garantir el benestar i
l’ambició política de la Catalunya
dels nostres fills.
Segons quin sigui el resultat, els
analistes intentaran desencriptar
els interessos dels polítics, i la ciutadania s’expressarà quan li correspongui. Però, mentrestant, el ciutadà es pot plantejar algunes qüestions que li permetin formar-se’n
El nou text ha de donar
resposta a les múltiples
demandes del ciutadà
una opinió. Amb el nou Estatut,
¿serà possible que, gràcies al nostre
esforç fiscal, els nostres fills tinguin ordinador a les escoles, com a
l’Extremadura de Rodríguez Ibarra, i deixin els barracons? ¿Podran
els nostres avis viure i ser atesos
amb un mínim de dignitat? ¿Podran els nostres industrials comerciar amb el món i els nostres centres turístics rebre nous visitants
perquè la Generalitat gestionarà
els ports i els aeroports? ¿Podran
els nostres sindicats i empresaris
negociar un marc laboral propi?
¿Podrem exercir els nostres drets al
relacionar-nos amb l’Administració de justícia en català sense que
un jutge ens acusi de desacatament? ¿Podrà la Generalitat decidir la concessió de beques als nostres alumnes més brillants o als
més desafavorits econòmicament?
¿Permetrà l’Estatut la protecció
efectiva de la cultura catalana?
A aquestes i moltes altres preguntes hauria de donar resposta el
nou Estatut. El toro que pugui enviar-se o no a Madrid rebrà l’afaitada habitual de les Corts i la posterior del Tribunal Constitucional.
Aspirem, almenys, que l’exemplar
sigui brau, no fos cas que al final
hàgim de donar la raó a Bono
quan va dir allò que una nació sense Estat és pura poesia. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Carta oberta sobre la reforma estatutària
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Constitució
Ciutadania
Territoris
Model social
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va difondre ahir una carta oberta als catalans en la qual demana suport unànime al nou Estatut i promet vetllar perquè ningú trenqui, amb propostes inconstitucionals, «el somni» d’un millor autogovern.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1728/0000001575.pdf
c6c8717f087708d86fc1d6a5dd3c486d
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 00395M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 28/09/2005 - Hora: 00:36
Tema del día
MIÉRCOLES
28 DE SEPTIEMBRE DEL 2005
N La reforma estatutaria
el Periódico 3
ALTIBAJOS EN EL PROCESO DE REFORMA ESTATUTARIA
2003 15 DE DICIEMBRE
Pasqual Maragall
promete en el
discurso de
investidura que el
principal objetivo
del Govern será la
reforma del Estatut
2004
9 DE FEBRERO 2004 12 DE NOVIEMBRE
Los líderes
políticos se reúnen
en la cumbre
de Miravet
El Parlament
constituye
la ponencia
para la reforma
estatutaria
2005
24 DE FEBRERO 2005
28 DE ABRIL
El tripartito
presenta su
propuesta fiscal,
rechazada por CiU
Pasqual Maragall
y Mas abren la
crisis del 3%
en el Parlament
2005
11DE JUNIO
Los líderes
catalanes celebran
una segunda
cumbre, esta vez
en el Parlament
2005
29 DE JULIO 2005 5 DE SEPTIEMBRE
El Consell
Consultiu
considera
inconstitucionales
19 artículos
ERC y CiU votan
conjuntamente
en la comisión
y abren una brecha
con el PSC,
que cuestiona la
lealtad de ERC
2005 22 DE SEPTIEMBRE
Zapatero,
Maragall y Mas
se reúnen en
la Moncloa
DANNY CAMINAL
DECLARACIÓN
ÍNTEGRA DEL
‘PRESIDENT’
documento
«Los trabajos del Estatut han acabado. El Parlament ha hecho su
trabajo escrupulosamente y estoy
convencido de que lo acabará con
el mismo rigor con que se han
conducido los trabajos durante
casi dos años. Hay acuerdo sobre
la mayor parte de los puntos tradicionales.
Habiendo acuerdo en la práctica totalidad del articulado, sería
difícilmente comprensible que se
malograra una oportunidad
histórica por las diferencias que,
legítimamente, nos separan aún.
Hasta ahora el acuerdo final
no ha sido posible. El sistema de
financiación propuesto por una
de las dos fuerzas políticas más
decisivas en el Parlament implica
un cambio constitucional para el
que no hay una mayoría posible,
aunque el partido del Gobierno
español la llegara a aceptar.
Los representantes de los partidos del Govern han elaborado
una propuesta de síntesis que
mantiene y especifica fielmente
los contenidos esenciales de la última propuesta de financiación
presentada por el principal partido de la oposición. Lamentablemente, hasta ahora, esta nueva
propuesta no ha sido aceptada.
En todo caso, el pleno del Parlament permitirá a todos los grupos dejar constancia de sus legítimas posiciones y aspiraciones sin
que esto haya de condicionar el
sentido del voto final al Estatut.
Como president, confío en que
prevalecerá la responsabilidad y
la evidencia de la ambición para
profundizar en el autogobierno,
a través del nuevo Estatut.
Las fuerzas que apoyan al Govern quieren un Estatut ambicioso y defendible con argumentos
incontestables ante las Cortes. La
puerta abierta por la propuesta
de los partidos del Govern es el
camino que conviene transitar
para acceder a este nuevo estadio
de nuestra vida política.
El president hará un último paso en esta dirección reuniendo
nuevamente a los líderes políticos. Confío en que servirá para
allanar el camino. El éxito del Estatut será el de aquellos que habrán sabido poner los intereses
de Catalunya por delante de los
de su propia fuerza política y que
sean percibidos, por tanto, como
más fieles al proyecto de un país
fuerte, avanzado y consciente de
sus inmensas posibilidades.
Nunca se había dado una coyuntura tan favorable para este
paso adelante. Aprovechémosla».
33 Carod-Rovira, ayer, durante la reunión de la ejecutiva de ERC en una sala del Parlament.
REUNIÓN EXTRAORDINARIA DE LA EJECUTIVA DE LOS REPUBLICANOS EN EL PARLAMENT
Carod arrincona a Mas con el
anuncio de que ERC votará ‘sí’
b Advierte a la
federación de que se
alineará «con Aznar»
si frustra la reforma
ANDREAS GONZÁLEZ
BARCELONA
l tiempo para salvar el Estatut se agota. Visto el inmovilismo en el que parece instalada CiU, Esquerra Republicana ha llegado a la conclusión
de que ya no tiene sentido seguir interpretando el papel de mediador
que se había arrogado en las últimas
semanas para intentar aproximar la
propuesta de financiación del tripartito y la de la federación nacionalista. Por ello, ayer, Josep Lluís Carod–
Rovira viró públicamente de rumbo
y anunció, ya sin ambages, que ERC
votará a favor del contenido del actual proyecto de Estatut.
Carod ya había hecho saber a sus
socios de tripartito que estaba de
acuerdo en desmarcarse del «radicalismo» de la federación de Artur
Mas. Ayer, la reunión en el Parla-
E
b Conmina a CiU a
convertir Catalunya
en nación, y no en
«vergüenza o ridículo»
ment de una ejecutiva ampliada de
ERC –en la que participaron también su grupo parlamentario y sus
seis consellers en el Govern– solemnizó el paso de la mano tendida a
CiU a la presión para abandone «el
tacticismo» y se avenga al pacto. Carod no ahorró términos duros para
referirse a la principal fuerza de la
oposición y llegó a formular en voz
alta la siguiente pregunta. «¿Quién
querrá sentarse junto a José María
Aznar para decir no al Estatut? No le
mencionó, pero se la dirigía, obviamente, a Artur Mas.
PERPETUAR EL DÉFICIT ACTUAL / La traca de advertencias a CiU tuvo otros
argumentos. Avisó de que, de la votación del próximo viernes, depende
que Catalunya dé «el paso más grande desde 1714» o, por el contrario, se
quede con un sistema de financia-
ción que perpetuará el déficit fiscal
y hará imposible garantizar el bienestar de los catalanes.
Otro dardo fue que el eventual no
de CiU impediría consagrar la definición de Catalunya como nación,
algo que, dijo Carod, justifica por sí
solo la apuesta que ERC hizo por dar
a luz el tripartito. «Nadie se creerá
–dijo tratando de cargar el peso de
la responsabilidad sobre CiU– que
somos una nación si no somos capaces de ponernos de acuerdo para
avanzar. Seremos una vergüenza o
un ridículo, pero no una nación».
/ El presidente
de ERC, previendo la reacción airada
de CiU, intentó también desmontar
de entrada las críticas de la federación a que no se haya sumado a su
propuesta de concierto económico solidario. Carod defendió la enorme similitud de la oferta del tripartito y
la de CiU, y remarcó que en ninguna
de ellas «figura el concierto», aunque «se acercan mucho».
Tras recordar que la reforma del
Estatut tiene como límite una Constitución que ERC fue la única que no
DESMONTAR CRÍTICAS
apoyó ni votó, también reprochó a
la federación que durante los 23
años en que gobernó la Generalitat
«no tuvo la valentía de pedir lo que
exige ahora», y defendió que el nuevo Estatut no debe ser «nacionalista», sino de todos los catalanes, porque «no es patriotismo querer expulsar a alguien de la patria».
Con todo, los republicanos creen
que CiU se escuda en «diferencias
formales» para no pactar la financiación porque quiere «mantener la notoriedad mediática» hasta el último
momento, aunque «probablemente»
acabará dando su apoyo imprescindible para que el Estatut se apruebe
el viernes. Si al final no es así, Carod
cree que Mas habrá cometido el
error fatal de no sopesar suficientemente las consecuencias. Entre ellas
citó la «desmoralización» de la sociedad catalana, la «deslegitimación»
de su clase política y, en última instancia, la imposibilidad de plantear
una nueva reforma: «¿Con qué cara
podremos pedir repetir algo que habrá resultado un espectáculo penoso
y que no habrá servido para nada»?,
se interrogó. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Reforma estatutaria: declaración íntegra del president
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estatut
Parlament de Catalunya
Govern
Catalunya
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1727/0000001577.pdf
ac3639fbb4c8dabf86ee9dd1f57606fb
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02595D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 17/06/2006 - Hora: 23:39
Tema del dia
81
L’ESTATUT VA
PASSAR LA
RATIFICACIÓ
DEL CONGRÉS
I TAMBÉ
DEL SENAT
N La jornada del referèndum
La Cambra baixa
va aprovar el
nou text el
passat 30 de
març. El tràmit
parlamentari es
va completar a
la Cambra alta,
el 10 de maig.
Ve de la pàgina anterior
Govern, hi hagués Estatut o no en
marxa. L’impacte que ha tingut el
projecte i té sobre Esquerra, doncs,
no té res a veure amb el PP. Té a veure amb la costa avall sense frens que
la cúpula del partit va emprendre
després de la reunió que van tenir
Mas i Zapatero. El que des de fora
d’Esquerra es va entendre com un
enuig passatger, ha acabat per ser
permanent i ha donat un gir a la
política catalana.
També a Esquerra hi ha una balança interna, Carod-Rovira a un costat. Joan Puigcercós a l’altre.
82
L’ESTATUT
ACTUAL ES VA
APROVAR EN
REFERÈNDUM
L’OCTUBRE
DEL 1979
Es va votar el dia
25 d’aquell mes,
amb una
participació del
59,3% de
l’electorat. Un
88,1% va votar a
favor i el 7,8%
en contra.
El president de la Generalitat i els líders de CiU,
ERC, PP i ICV van acceptar la invitació d’EL PERIÓDICO per fotografiar-se al lloc que escollissin
per simbolitzar el referèndum i escrivissin un text
DIUMENGE
18 DE JUNY DEL 2006
83
La Reforma
Política (1976),
la Constitució
CATALUNYA
HA PARTICIPAT (1978), l’Estatut
(1979), l’ingrés
EN CINC
REFERÈNDUMS a l’OTAN (1986)
i la Constitució
DES DEL
Europea
1976
(2005).
justificant aquesta elecció. Maragall va triar l’avinguda de l’Estatut; Mas, una maternitat; Carod-Rovira, el Mediterrani a Tarragona, Piqué, el Palau de
la Música, i Saura, la Barceloneta.
XAVIER JUBIERRE
PASQUAL
MARAGALL
President de la Generalitat
Aquests joves de la
fotografia formen
part de la generació que ha de fer
seu, més que cap
altra, l’Estatut del
2006. Formen part dels més de dos
milions i mig de catalans que mai
no han votat l’Estatut. Que encara
no poden dir que senten com a seva
la nostra primera llei. Avui podran
fer-ho per primera vegada.
Però l’Estatut del 2006, que va fer
possible l’impuls donat a Miravet,
ha de ser l’Estatut de tots. Ha de ser
l’Estatut de totes les catalunyes. La
Catalunya vella i la nova. La dels milions d’homes i dones que se senten
catalans, vinguin d’on vinguin ells,
els seus pares i avis. I, sobretot, la Catalunya dels seus fills. També és l’Estatut que ens reconeix que volem
ser una nació que vol progressar i seguir sent solidària amb tots els altres pobles d’Espanya.
He volgut fer aquesta fotografia a
l’Avinguda de l’Estatut de Barcelona,
un indret del barri d’Horta, molt a
prop del Carmel, un barri que fa
molts anys que malda per preservar
la seva identitat en una realitat
col.lectiva que la inclou.
Aquesta és la Generació Estatut:
la que dóna sentit
al meu esforç i que
em fa sentir il.lusió
per un futur que
vull compartir
amb tots ells.
“
PP
Piqué, víctima de
l’enemic i del foc amic
Aquell 12 de febrer en què formalment l’Estatut va començar a caminar, el PP no hi era. Potser passades
les eleccions generals del 14-M –deia
llavors Josep Piqué–, els populars se
sumaran als treballs.
La història estatutària d’ERC pot
ser que tingui molt de tragèdia grega, però l’aventura personal de Josep
Piqué és shakespeariana. Exmilitant
psuquero i exalt càrrec de la Generalitat convergent, ha rebut, com a
màxim representant del PP a Catalunya, totes les ires d’allò que un dia
es va conèixer com el quadripartit,
però al mateix temps ha estat blanc
de més atacs ferotges encara per
part dels seus suposats aliats (la Cope, Ángel Acebes...). Va estar a punt
de dimitir.
“
ICV
Un conseller sacrificat
en una crisi aliena
A Iniciativa li van tocar dues carteres al Govern tripartit. Una, Medi
Ambient i Habitatge, amb Salvador
Milà com a titular, que va saltar del
càrrec quan Maragall va reestructurar el Govern pocs dies abans de la
ruptura definitiva amb Esquerra.
L’altra l’ocupa Joan Saura, a efectes
pràctics el conseller de l’Estatut.
Queda tot dit.
En resum. Catalunya vota avui un
text que, excepte voluntat expressa
de cadascú, és impossible no conèixer, encara que només sigui a grans
trets. No es vota el pedreguer a
través del qual s’ha arribat fins aquí,
però el percentatge de participació
i, és clar, el resultat final determinaran el destí de cada un dels protagonistes d’aquesta aventura. Determinaran la història de Catalunya. H
el Periódico 3
33 Pasqual Maragall va escollir posar amb nois i noies a l’avinguda de l’Estatut, al barri d’Horta.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La jornada del referèndum
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Ciutadania
Catalunya
Joves
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
El president de la Generalitat i els líders de CiU, ERC, PP i ICV van acceptar la invitació d’El Periódico per fotografiar-se al lloc que escollissin per simbolitzar el referèndum i escrivissin un text justificant aquesta elecció. Maragall va triar l’avinguda de l’Estatut.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-06-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1726/0000001578.pdf
8da58a84d7fdb61e5ee96950d5906688
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 02595D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 17/06/2006 - Hora: 23:15
Tema del día
81
EL ESTATUT
PASÓ EL
REFRENDO
DEL
CONGRESO Y
DEL SENADO
N La jornada del referendo
La Cámara baja
aprobó el nuevo
texto el pasado
30 de marzo. El
trámite
parlamentario se
completó en la
Cámara alta, el
10 de mayo.
Viene de la página anterior
Govern, hubiera o no Estatut en
marcha. El impacto que el proyecto
ha tenido y tiene sobre Esquerra,
pues, nada tiene que ver con el PP.
Tiene que ver con la cuesta abajo sin
frenos que la cúpula del partido emprendió tras la reunión entre Mas y
Zapatero. Lo que desde fuera de Esquerra se entendió como un enfado
pasajero, ha terminado por ser permanente y le ha dado un giro a la
política catalana.
También en Esquerra hay una balanza interna, Carod-Rovira a un lado. Joan Puigcercós al otro.
82
EL ESTATUT
ACTUAL SE
APROBÓ EN
REFERENDO
EN OCTUBRE
DE 1979
DOMINGO
18 DE JUNIO DEL 2006
83
Se votó el día 25
de ese mes, con
una
participación del
59,3% del
electorado. Un
88,1% votó a
favor y el 7,8%
en contra.
El presidente de la Generalitat y los líderes de CiU,
ERC, PP e ICV aceptaron la invitación de EL PERIÓDICO para fotografiarse en el lugar que eligieran para simbolizar el referendo y escribieran un
CATALUNYA
HA
PARTICIPADO
EN CINCO
REFERENDOS
DESDE 1976
La Reforma
Política (1976), la
Constitución
(1978), el Estatut
(1979), el ingreso
en la OTAN
(1986) y la
Constitución
Europea (2005).
texto justificando esa elección. Maragall eligió la
avenida del Estatut; Mas, una maternidad; Carod-Rovira, el Mediterráneo en Tarragona; Piqué,
el Palau de la Música, y Saura, la Barceloneta.
XAVIER JUBIERRE
PASQUAL
MARAGALL
Presidente de la Generalitat
Estos jóvenes de la
foto forman parte
de la generación
que debe hacer suyo, más que cualquier otra, el Estatut del 2006. Forman parte de los
más de dos millones y medio de catalanes que nunca han votado el Estatut. Que aún no pueden decir que
sienten como propia nuestra primera ley. Hoy podrán hacerlo.
Pero el Estatut del 2006, que hizo
posible el impulso de Miravet, debe
ser de todos. El Estatut de todas las
catalunyas. La Catalunya vieja y la
nueva. La de los millones de hombres y mujeres que se sienten catalanes, vengan de donde vengan ellos,
sus padres y abuelos. Y, sobre todo,
la Catalunya de sus hijos. También
es el Estatut que nos reconoce que
queremos ser una nación que quiere
progresar y seguir siendo solidaria
con los demás pueblos de España.
He querido hacer esta foto en la
avenida del Estatut de Barcelona, un
lugar del barrio de Horta, muy cerca
del Carmel, un barrio que hace muchos años que se esfuerza por preservar su identidad en una realidad colectiva que la incluye. Esta es la Generación Estatut: la que da sentido a
mi esfuerzo y la
que me hace sentir
ilusión por un futuro que quiero
compartir con todos ellos.
“
PP
Piqué, víctima del enemigo
y del fuego amigo
Aquel 12 de febrero que formalmente el Estatut echó a andar, el PP no
estaba. Tal vez pasadas las elecciones
general del 14-M –decía entonces Josep Piqué–, los populares se sumen a
los trabajos.
La historia estatutaria de ERC
puede que tenga mucho de tragedia
griega, pero la aventura personal de
Piqué es shakesperiana. Exmilitante
psuquero y exalto cargo de la Generalitat convergente, ha recibido, como
máximo representante del PP en Catalunya, todas las iras de aquello
que un día se conoció como el cuatripartito, pero al mismo tiempo ha sido blanco de más feroces ataques
aún por parte de sus supuestos aliados (la Cope, Ángel Acebes...). A punto estuvo de dimitir.
“
ICV
Un ‘conseller’ sacrificado
en una crisis ajena
Dos carteras le tocaron a Iniciativa
en el Govern tripartito. Una, Medi
Ambient i Habitatge, cuyo titular,
Salvador Milà, saltó del cargo cuando Maragall reestructuró el Govern
pocos días antes de la ruptura definitiva con Esquerra. La otra la ocupa
Joan Saura, a efectos prácticos el conseller del Estatut. Queda todo dicho.
En resumen. Catalunya vota hoy
un texto que, salvo voluntad expresa
de cada cual, es imposible no conocer, aunque solo sea a grandes trazos. No se vota el pedregal a través
del cual se ha llegado hasta aquí, es
cierto, pero el porcentaje de participación y, claro está, el resultado final determinarán el destino de todos y cada uno de los protagonistas
de esta aventura. Determinarán la
historia de Catalunya. H
el Periódico 3
33 Pasqual Maragall eligió posar con jóvenes en la avenida del Estatut, en el barrio de Horta.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La jornada del referendo
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estatut
Ciutadania
Joves
Catalunya
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
El presidente de la Generalitat y los líderes de CiU, ERC, PP e ICV aceptaron la invitación de El Periódico para fotografiarse en el lugar que eligieran para simbolizar el referendo y escribieran un texto justificando esa elección. Maragall eligió la avenida del Estatut.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-06-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1700/0000000630.pdf
949c6d25a513cc50b1315008086ef258
PDF Text
Text
Clos a Indústria i la relació Catalunya-Espanya
El Periódico | 31.8.2006
No és cap secret que el Ministeri d'Indústria és un ministeri singular, amb
una càrrega competencial formidable. Això és ja una indicació de l'alt
concepte que el president Zapatero tenia de José Montilla, ja que els
ministeris van ser concebuts probablement tenint en compte les
característiques i les idees de les persones en què s'havia pensat per
dirigir-los.
És sabut que Zapatero, fa ara exactament un any, es va enfrontar al fet que
l'aprovació de l'ambiciosíssim Estatut que s'estava gestant al Parlament de
Catalunya se sotmetés a alguns condicionants formals per part del nacionalisme
català. Algun d'aquests condicionants derivava de la preocupació que en aquesta
força política nacionalista generava l'eventual efecte benèfic de l'aprovació del nou
Estatut sobre les expectatives electorals del candidat socialista, en especial --es
pensava-- si aquest era el president de la Generalitat. No em refereixo a la famosa
foto Zapatero-CiU a la Moncloa, que és molt posterior. El cas és que Zapatero ja
tenia clar fa un any que el candidat socialista a Catalunya podia ser, al seu
entendre, l'actual, per poc temps, ministre d'Indústria.
En això no és que estiguéssim d'acord o en desacord: és que, al meu entendre, no
era presentable el tracte d'una cosa per l'altra, d'Estatut per president. I no hi va
haver tracte. CiU, que en aquell moment al Parlament de Catalunya era decisiva, va
acceptar l'aprovació de l'Estatut sense haver obtingut compromisos a canvi. I més
tard, a Madrid, al Parlament espanyol, sense ser pas necessari el seu vot, va
obtenir, en canvi, un protagonisme que Zapatero va cedir d'una forma generosa.
Així s'ha anat configurant la situació actual de transició cap a una nova majoria a
Catalunya, encara impredictible en el seu format. I probablement cap a una
col.laboració franca a Madrid entre el socialisme i el nacionalisme català. Sens
dubte, sobre el resultat de les eleccions a Catalunya hi ha més incertesa que sobre
el resultat de les eleccions a Espanya, on el socialisme porta un avantatge
apreciable.
Aquesta perspectiva espanyola de futur és molt meritòria, perquè a l'esquerra li
costa més durar en el poder que a la dreta, excepte en casos excepcionals, com el
del socialisme de Felipe González i Narcís Serra, que va tenir 15 anys de
governació- després de 40 de dictadura. I no ho oblidem (perquè la història es
repeteix): González va haver de sacrificar Serra en els últims quatre anys per
facilitar el pacte entre el socialisme espanyol i el nacionalisme català.
Tant li costa a l'esquerra durar en el poder que una part del preu d'aquesta durada
en l'àmbit espanyol pot acabar sent el de renunciar a un Govern o una majoria
estrictament d'esquerra, a Espanya i a Catalunya. I a part d'això, el poder en sentit
ampli, econòmic, tecnològic, informatiu, fins i tot cultural, en bona mesura, sempre
el té la dreta.
Per cert, que el pacte socialisme espanyol-nacionalisme català també va funcionar
en la desaparició, teòricament provisional, del Grup Socialista Català al Congrés
dels Diputats, després del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981. El PSC no ha
renunciat mai a recuperar-lo. Si no es recupera ara, dubto que es recuperi mai. Ara
vol dir a la sortida de les següents eleccions espanyoles, és clar.
�L'excepció a aquest panorama és al Senat, on l'Entesa dels Catalans segueix viva.
Però ja sabem que el Senat no és exactament, de moment, la Cambra de les
autonomies en el sentit que auspiciava la Constitució espanyola.
En definitiva, Espanya accepta, en períodes determinats com l'actual, que
l'esquerra estatal pacti transitòriament, o no, amb els nacionalismes interiors, però
no accepta del tot que l'esquerra catalanista o basquista demani respecte per la
seva pròpia interpretació de com ha de ser Espanya a llarg termini. Espanya
prefereix la distància que se suposa educada entre la nació i les nacions a una
ingènua ingerència de les nacions en la nació.
Ara fa exactament 100 anys, Catalunya ressorgia potent en el terreny econòmic i
en el polític, mentre Espanya vivia amb neguit la pèrdua de les colònies i la seva
pròpia reducció a la mera Península. El que llavors va desembocar en República,
guerra civil i dictadura prolongada, en un context internacional dramàtic, ara va
camí de consolidar-se en una monarquia democràtica de caràcter federalista, amb
unes expectatives econòmiques i polítiques excel.lents: creixem gairebé el triple
que Alemanya i França, països que haurem igualat en renda per càpita al final de la
dècada.
Madrid s'ha convertit en una de les grans metròpolis europees, cosa que estava
lluny de ser possible fa 100 anys. I Barcelona ha aguantat l'empenta, cosa que
encara és més admirable, vistes les dificultats.
Tornant al principi: el Ministeri d'Indústria té un paper decisiu en aquest context. És
un element gairebé únic d'influència catalana en la política governamental
espanyola. És un superministeri carregat de significació política, i la gent ho sap.
Joan Clos s'enfronta a un repte, no solament en el terreny del management, sinó a
un repte polític de primera magnitud. El paper de Catalunya a Espanya hi passarà
en bona mesura. La responsabilitat és gran. I la capacitat de Clos per enfrontar-la,
notable.
Des del Govern de la Generalitat, esperem molt de la seva experiència, la seva
polivalència temàtica, la seva ambició política i la seva fidelitat a Catalunya i a
l'Espanya de caràcter federal.
Potser per aquí es pugui compensar la convicció madrilenya que Catalunya i el
nacionalisme català són la mateixa cosa i que, com a molt, el que hi ha a
Catalunya, a més del nacionalisme, és una reserva de vots espanyolistes per al
socialisme peninsular a les eleccions generals.
Pasqual Maragall
President de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Clos a Indústria i la relació Catalunya-Espanya
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1396
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Clos i Gimenez, Joan, 1945-
Espanya
Catalunya
Govern
Territoris
Acció política
Estatut
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-08-31
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1699/0000000632.pdf
7ac2022597fb7defb98d8e72d31c3ea6
PDF Text
Text
Catalunya i l´Estat
Diari de Girona | 27.8.2006
A Espanya s´ha materialitzat un dels processos més acabats del que els
anglesos anomenen "devolució", val a dir el retorn de competències
polítiques a la base del sistema. Per descomptat a Espanya s’han traslladat
més competències a les autonomies o territoris que no pas en el Regne
Unit, la República Federal Alemanya, o fins i tot, salvades algunes
excepcions (p. ex. en justícia), a la Unió nord-americana.
El resultat és el següent: a Espanya la despesa pública pròpiament dita, sense
Seguretat Social ni càrrega financera originada pel deute públic, es reparteix entre
Govern central, Governs autonòmics i sector local (Ajuntaments i Diputacions), en
una proporció aproximada de 30/50/20%, respectivament.
Si parem compte que al 1979 les autonomies pràcticament no existien, excepte les
autonomies provisionals a Catalunya i Euskadi, resulta que en poc més d’un quart
de segle s’ha produït una redistribució sense precedents de les competències i els
diners públics.
A Catalunya i Euskadi, que tenen més competències (p. ex. policia autonòmica), els
tants per cent encara son més esbiaixats en favor dels territoris subestatals. L’Estat
era el 80% i ara és el 30 % del total, i en el cas de Catalunya menys: el 20%.
Per acabar-ho d’adobar, l’Estat, en el cas de Catalunya, ha invertit en grans
infraestructures i altres capítols de la seva competència menys que en proporció a
l’activitat econòmica de Catalunya: entre el 12% i el 15% de la inversió estatal s’ha
fet aquí en els darrers anys, contra una proporció de quasi el 19% de l’economia
catalana en relació amb l’espanyola. És a dir, l’Estat ha gastat aquí en inversions
menys del que tocava -cosa d’altra banda tan evident que el nou Estatut ha hagut
d’incloure una clàusula sense precedents en cap Constitució o Estatut: en els
propers 8 anys el Govern central es compromet a invertir a Catalunya prop d’aquell
19% que havia de gastar aquí i que no arribava mai.
El Nou Estatut és una consolidació definitiva d’un dels sistemes més
descentralitzats del món (potser amb l’excepció parcial de Bèlgica, on p. ex. la
Regió de Brussel·les va fer un tractat comercial amb la Unió Soviètica). En el nostre
cas, a més, això no deriva, com en el basc i navarrès, de furs senyorials anteriors
al segle XIX, sinó d’un plantejament contemporani de les potencialitats i dels drets i
deures respectius de la societat espanyola i la societat catalana.
Això no vol dir que l’Estat espanyol i el seu Govern, no tinguin influència política a
Catalunya. En cert sentit en tenen més. Per dues raons: primera, perquè han
guanyat crèdit i respecte. I en segon lloc perquè en tot allò que segueix essent de
la seva competència estan actuant amb molta més ambició que fins ara -molt
particularment en política internacional.
Cada cop més "el nostre món" és el món sencer. En aquest escenari, "passem per
Espanya" (camí d’Europa i el món) per cada cop més coses. Però també és veritat
que Espanya ens està donant més accés a Europa del que mai havíem tingut. Quan
el conseller Siurana representà Espanya, per torn, davant la Comissió Europea, els
dos fets coincidien: som més presents fora i més dependents de fora. Abans només
havíem d’anar a Madrid i ara hem d’anar més lluny, encara que de tant en tant ens
toca representar Madrid a Brussel·les.
�Els Estats europeus s’han adonat que cadascun pel seu costat no van enlloc en un
món en què les grans nacions compten la seva població per centenars de milions.
Va ser la mateixa Europa, quan al segle XVIII va fer una estirada poblacional
increïble, la que va donar lloc, via emigració, a un país immens, avui el més fort del
món: els Estats Units d’Amèrica del Nord. A la Unió americana va seguir la creació
de la Unió Soviètica, l’enfortiment i militarització del Japó, i més tard la vertebració
nacional de la Xina i l’Índia.
Europa mentrestant era el teatre de l’enfrontament entre les velles nacions del
continent per la migrada quantitat de terra i recursos naturals existent. Els
rendiments decreixents en l’agricultura foren la base de l’emigració cap a Amèrica, i
també del naixement de la ciència econòmica.
Finalment, després de dues guerres mundials, Europa va decidir fer les paus i
unificar-se. Aquesta és una de les aventures més emocionants i significatives del
segle XX i la més assenyalada de l’inici del segle XXI.
Catalunya hi està plenament implicada. Des de 1906, en l’inici del catalanisme
modern, els catalans miraven a Europa -com després va dir Salvador Espriu,
miraven «Nord enllà, on la gent és desvetllada i feliç».
Ara fa cent anys de quasi tot. De la Solidaritat Catalana, de les escoles municipals
de Barcelona, de l’Enllà de Maragall i el llançament del noucentisme per l’Ors. Ha
hagut de passar un segle perquè els vells somnis es complissin -la qual cosa no vol
dir que no s’hagi fet res en 100 anys.
Però a fe que ara hem obtingut el que la majoria dels catalans volíem, si bé no per
la via i en la forma que hauria calgut perquè la majoria aclaparadora dels partits
catalans que va aprovar l’Estatut a Catalunya l’aprovés també a Madrid.
D’això ens n’haurem de penedir? Probablement. Però el 1932 va passar quasi el
mateix, amb la diferència que el partit que aleshores va fer el sacrifici d’ambició
(recordeu la carta de Jaume Carner a Macià que es va republicar recentment a La
Vanguardia) és el que ara ha estat reticent a cap cessió, i han estat nacionalistes i
socialistes els qui han acceptat determinats retalls.
Hem obtingut quasi tot el que teníem el desig de tenir. Queden una sèrie de temes
prou coneguts, que s’aniran resolent, com és el cas de l’aeroport transoceànic. Això
no hi ha qui ho pari.
Val a dir que Catalunya, per tot el que ha estat dit, és Estat. I que el Govern central
està jugant amb intel·ligència el joc de la devolució i de l’ambició europea. Espanya
és el país europeu de notable dimensió que creix més: el 2009 haurem caçat la RFA
en renda per càpita i amb França ja hem empatat. En definitiva està fent els seus
deures i Catalunya també.
Pasqual Maragall
President de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya i l'Estat
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1394
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Estatut
Estat
Espanya
Catalunya
Descentralització administrativa
Subsidiarietat
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-08-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles