2
10
35
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1627/0000000783.pdf
67531306d1073b58e74ecdfa30ad8c53
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estoy convencido de que el tripartito tendrá una segunda oportunidad
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Barbeta, Jordi
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Govern
Tripartit
Generalitat de Catalunya
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-05-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1626/0000000782.pdf
deda654ffea6da09850be9c57b349a71
PDF Text
Text
26NACIONAL
EL ADELANTADO DE SEGOVIA SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006
PASCUAL MARAGALL I MIRA
PRESIDENTE DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA
«EL ESTATUTO ESTÁ HECHO
CON SENTIDO DE ESPAÑA»
EL PRESIDENTE DE CATALUÑA ABOGA POR LA “NACIÓN DE NACIONES” QUE DEFENDÍA EL SEGOVIANO ANSELMO CARRETERO
MIENTRAS QUE RECONOCE QUE EL PACTO ENTRE ZAPATERO Y CIU “HA PUESTO EN PELIGRO LA UNANIMIDAD ESTATUTARIA”
AURELIO MARTÍN
ENVIADO ESPECIAL BARCELONA
S
i hay algún presidente autonómico que centre en estos momentos la actualidad
política es sin duda el de Cataluña,
Pasqual Maragall, que intervendrá
en el Senado, la próxima semana,
donde se debate la reforma del Estatut, un asunto polémico que acapara la atención de los españoles.
Por si fuera poco, acaba de resolver una crisis de Gobierno, mientras se defiende de algunos de los
suyos, que no le quieren como
próximo candidato.
¿Qué es España para usted?
España es una nación de naciones, como decía el segoviano
Anselmo Carretero, íntimo amigo
de mi madre. Se casó con Ofelia
Gordón. Yo siempre pensé que ella
era inglesa, hasta que un día me
dijo José Luis Rodríguez Zapatero
que Gordón [la Pola de Gordón] es
un pueblo leonés.
Con apenas 27 años recién
cumplidos, ¿es necesario reformar la Constitución?
Va a ser un poco difícil reformarla porque requiere una mayoría cualificada y no veo al PP de
hoy en disposición, todavía se
aprecia la sombra alargada de Aznar. Confío en que eso sea posible,
en un periodo no excesivamente
largo, en un gran acuerdo de Estado, para poner la Constitución al
día.
¿Qué cambiaría?
Creo que los cuatro puntos
planteados por el Gobierno al
Consejo de Estado son perfectamente asumibles por todos.
¿Estatutos como el catalán
chocan contra el principio de solidaridad entre todos los españoles?
Eso es absolutamente erróneo.
Lo que hace el Estatuto de Cataluña es todo lo contrario, establece el principio de solidaridad, le
da concreción. Porque si yo le pregunto a usted o a cualquier español ¿en qué consiste la solidaridad en la España de hoy?, tendríamos tanto usted como yo una
cierta dificultad para explicarla. El
Estatut es un paso en el buen sentido de explicitar el principio de
solidaridad.
En estos momentos estamos
ante una inmigración desde fuera, de otros países, pero desde los
cincuenta hubo una interior que
trajo a Cataluña a miles de andaluces o castellanos, ¿qué aportación han hecho esos inmigrantes
a esta Comunidad?
La Cataluña de hoy no se entiende sin la aportación del medio
millón de ciudadanos que llega-
ron en los años cincuenta y otro
millón que lo hicieron en los sesenta, hasta principios de los setenta. El gran crecimiento económico predemocrático de Cataluña
y España va unido a ese gran desplazamiento interior.
¿Cataluña les ha sabido responder?
Creo que sí. Se ha creado una
simbiosis muy positiva.
¿Después de toda la polémica
durante la tramitación del Esta-
tut, cree que otros se van a fijar o
se están fijando ya en este modelo cuando les toque reformar sus
estatutos de autonomía?
Sin duda. Abre la puerta a una
serie de modificaciones estatutarias, lo que podríamos llamar la
segunda etapa del Estado de las
Autonomías.
Aunque la vida política se
tensó especialmente coincidiendo con el inicio de la guerra de
Irak, la discusión del Estatut ha
ahondado más las diferencias entre los ciudadanos. ¿Piensa que
vuelve la imagen machadiana de
las dos españas?
Precisamente me referí a estos
versos de Machado el otro día en
un mitin con José Luis Rodríguez
Zapatero: "Españolito que vienes
al mundo, te guarde Dios, una de
las dos españas va a helarte el corazón". Eso pasó, fue profético, pero creo que podemos decir que España ha superado la prueba, a día
JORDI BEDMAR PASCUAL
de hoy, y en este momento es capaz de mirarse al espejo en toda
su diversidad.
¿Se podría recuperar el espíritu de consenso que protagonizó
la transición?
Sí, pero hay que renovarlo, no
recuperarlo tal cual, porque aquel
venía muy dictado por unas circunstancias políticas y sociales
muy concretas.
¿Está satisfecho de cómo ha
quedado el proyecto de reforma
del Estatut, que ahora se discute
en el Senado?.
El Estatut que se aprobará definitivamente es muy bueno para
Cataluña y creo que abre la etapa
de esos segundos 25 ó 30 años de
la España plural. Respecto al método, digamos, ha sido una peripecia con cierto alarmismo inicial
por parte de algunos, con cierta
euforia y sorpresa, luego. Ha tenido de todo.
¿Cómo marchan sus relaciones con el Gobierno de José Luis
Rodríguez Zapatero? ¿Ha habido
desgaste?.
El camino que hemos andado
tiene trascendencia histórica y una
gran complejidad, pero bien está
lo que bien acaba. Incluso hubo
un efecto sorpresa…
¿Se refiere al acuerdo entre el
PSOE y CiU?
Sí. Fue una cierta sorpresa que
afectó de manera distinta a los diversos sujetos políticos, a Esquerra Republicana de forma muy clara, quizá porqué interpretaron que
no se apreciaba el apoyo parlamentario que estaban dando al
Gobierno socialista. Eso cayó mal.
Pero fue una astucia política muy
productiva de Rodríguez Zapatero, que en todo este proceso ha demostrado un gran coraje político.
¿Este pacto pueda dañar a su
Ejecutivo?
No, pero ha puesto en peligro
la unanimidad estatutaria.
¿Y en Madrid, puede haber
pacto de gobernabilidad?
La verdad es que, cuando se
produce una sorpresa, se pueden
producir dos, en el mismo sentido
o en el contrario.
¿Y con su Gobierno, entre el
PSC y CiU?
Yo estoy muy contento con el
Gobierno que tenemos que, por
otra parte, hemos potenciado significativamente y, por tanto, con la
configuración actual, se nos abre
casi medio mandato en clave muy
positiva. Con algunos costes, que
todos los cambios tienen un coste.
¿Su relación con el presidente
Rodríguez Zapatero es buena,
ahora?
Siempre ha sido buena, diría
�NACIONAL27
SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006 EL ADELANTADO DE SEGOVIA
conversaciones sobre ESPAÑA
4 DESCENTRALIZACIÓN
4 CASTELLANO
«LA DEVOLUCIÓN DE COMPETENCIAS A
LA BASE DEL SISTEMA ELIMINA COSTES»
«EN CATALUÑA DEBERÍAMOS
ENSEÑAR CUATRO IDIOMAS»
¿Cree que la descentralización estatal ha dado paso a una centralización autonómica, más burocracia?
La descentralización elimina distancias, que son elementos de burocracia. La devolución de competencias a la base del sistema elimina distancias y costes.
Por ejemplo, ¿no cree complicado que existan 17 modelos diferentes para un servicio universal como es la sanidad?.
Insisto en que la proximidad es mejor, como principio, lo que ocurre es que hay cuestiones de economías de escala o coherencia, que no deben de olvidarse. En la Europa de
hoy la movilidad es un derecho y, por tanto, todo lo que la impida o la haga más costosa,
es un defecto. Ahora bien, la proximidad sigue siendo una virtud.
¿Son necesarias televisiones autonómicas, pese a que acumulen grandes pérdidas?
Bueno, de pérdidas las hay en las autonómicas y en las otras, las estatales, y no sé
hasta qué punto en las privadas. Creo que estas cadenas son muy bien recibidas en
todos los lados. En Cataluña, por supuesto, ha tenido y tiene un papel fundamental en
la recuperación y normalización del catalán.
que desde antes de su elección como secretario general del PSOE.
Pero le da muchos disgustos,
creo que sus últimas declaraciones hablando de la soberanía de
Cataluña no sentaron muy bien
en La Moncloa.
Yo diría que nos sorprendemos
mutuamente. La idea del estatuto
como pacto entre el Parlament y
las Cortes Generales es asumible
por todos. Esto no afecta al concepto constitucional de la soberanía española.
¿Cómo ve la gestión del Gobierno de Rodríguez Zapatero en
los dos años que llevamos de legislatura?
Es lo que España estaba esperando. Los grandes temas, como
el terrorismo, los nuevos estatutos, la diversidad entre comunidades autónomas, Europa, van evolucionando positivamente. Creo
que todos se están enfocando
bien. Económicamente no hay duda.
¿Ha tenido que ver Cataluña
en la crisis del Gobierno central,
teniendo en cuenta la postura del
ex ministro de Defensa, José Bono, contra algunos argumentos
del proyecto de reforma del Estatut?
Creo que no, aunque es cierto
que Bono fue muy extremo en la
expresión de sus opiniones, que
eran francamente discordantes
con lo que el Gobierno estaba promoviendo.
El 3 de mayo próximo abre el
debate de presidentes en el Senado, que examina el texto de la reforma aprobado el 30 de marzo
en el Congreso ¿Cuál será su
mensaje a la Cámara?
Será un mensaje pedagógico,
es bueno explicarse y el Senado
está para eso. Voy a insistir en mi
mensaje del debate del Estado de
las Autonomias: este estatuto está
hecho con sentido de España.
¿Qué espera de Ezquerra en el
Senado, cree que terminará votando en blanco?
Hay que esperar y ver.
¿Y qué me dice del acuerdo de
la dirección de ERC de aconsejar
el voto nulo en el referéndum?
Es una decisión extraña y que
los ciudadanos quizá no van a entender del todo. Contra los adversarios de la España plural, que son
los del no, la única respuesta clara
es el sí.
El informe del letrado de la
Comisión de las Comunidades
Autónomas del Senado aprecia
que hay once artículos del Estatut de difícil encaje constitucional, ¿comparte esa idea?
No, porque el Consell Consultivo de Cataluña dictaminó hasta
19 puntos de posible colisión
constitucional y fueron modificados.
¿Cual es su valoración del papel del PP, que ha presentado cuatro millones de firmas para pedir
un referéndum, y del anuncio de
que van a recurrir el Estatut al
Constitucional?
Es el canto del cisne de la visión
de las dos españas, mientras que
yo creo que el Estatut es el punto
de partida de la España plural.
¿Y en el referéndum sobre el
Estatut del 18 de junio, qué
[ ]
”
No veo al PP de
hoy dispuesto a
reformar la
Constitución, se
aprecia la sombra
alargada de Aznar
saldrá? Hay encuestas que hablan
de que el sí superará el 50% de los
votantes.
Más..., lo que me satisface.
Los obispos van a recomendar
que se vote no
No me consta, me sorprendería.
En el futuro, ¿se ve como candidato a presidente de la Generalitat, de nuevo?
Por el momento no veo razones para no hacerlo.
Dicen que no va a ser candidato y que el PSC se va a inclinar por
el ministro Montilla, ¿tiene noticias?
No, no tengo esas noticias.
¿Cuales han sido las claves de
la crisis de Gobierno de Cataluña?
Ha sido una remodelación relativamente amplia de seis carteras,
importantes, en el sentido de tratar
de mejorar la adecuación de los perfiles personales de un Gobierno de
coalición que nació sin precedentes
autonómicos en Cataluña aunque
sí municipales, porque yo he sido
alcalde de la ciudad de Barcelona
¿Es verdad que en Cataluña se margina al castellano, como idioma?
No. Las dos lenguas son oficiales y como tales son respetadas. Yo soy
muy partidario de los idiomas y creo que en Cataluña deberíamos enseñar cuatro: catalán, castellano,inglés y francés.
¿Qué papel debe jugar España en la Europa de los 25?
España tiene en Europa un rol que no había tenido nunca. Hubo un
primer buen momento, que es el de la entrada, en 1986, y el buen entendimiento entre González, Kohl y Miterrand. Ahora estamos en el
segundo gran momento.
¿Deben tener las autonomías más protagonismo en las relaciones internacionales?
Sin duda. Para Cataluña es muy importante porque, como he
dicho, está a caballo de una región europea a los dos lados de la
frontera, con muchas cosas en común. La dimensión real de
nuestros problemas y de nuestras soluciones casi siempre es
europea.
durante muchísimos años y con esta misma fórmula de tripartito. En
las nacionalidades históricas sí existen este tipo de coaliciones.
En el caso de Cataluña tiene,
una particularidad es que uno de
los partidos es independentista o
soberanista. Lo que ocurre es que
yo creo que la propia participación
en un Gobierno como este va modelando actitudes más moderadas
o más cercanas entre unos y otros.
Todos estamos influidos por la coalición.
También le han dicho que
nombrar a Xavier Vendrell es una
provocación, aparte de una imposición de Esquerra.
No, el nombramiento venía
precedido de un incidente [envío
de cartas a personal de la Administración para apoyar económicamente al partido], que ha llamado mucho la atención.
Sin embargo, el secretario general del PSC y ministro Montilla
no avala este nombramiento.
El ministro José Montilla, sobre
este particular, no tiene intención
de expresar más que una opinión
personal.
¿El tripartito goza de buena
salud?
Sí. Después de un nacimiento
bastante accidentado tuvimos un
primer año difícil.
Se ha ido asentando como Gobierno, ha quedado muy oscurecida su labor por el Estatut y ahora
es cuando se comienzan a ver los
frutos de la gobernación. Es una
coalición con voluntad de futuro.
La oposición de CiU no lo
comparte, dice que no van a du-
rar un año.
A la oposición la pagan para eso.
¿Qué opina de la tregua de
ETA, cree que el Gobierno de
Rodríguez Zapatero está administrando bien esta oportunidad de paz?.
Es un momento, no para
exaltarse todavía, pero enormemente esperanzador. El
otro día estuve hablando con
José Ramón Rekalde [víctima
de un atentado de ETA en el
año 2000 que aboga por el reagrupamiento de los presos], le
pillé con un pie en el tren para
irse a Higueldo, porque prácticamente está viviendo aquí. Lo
que sucede es enormemente
positivo y esperanzador.
¿Y de los casos de corrupción en Marbella, qué puede
decir como municipalista, hay
muchas marbellas en otros
puntos de la geografía, aunque a menor escala o no tan
vistosos?.
No creo que pueda haber
muchos casos como éste. Es
cierto que el dinero fácil corrompe, ningún país democrático se ha visto libre de estos
achaques, el crecimiento excesivo es un caldo de cultivo de
la corrupción.
Pero se ha reaccionado, eso
es lo positivo. Es mejor que haya pasado y que se sepa pero
que no vuelva a ocurrir, puede
ser una buena advertencia.
�28NACIONAL
De cerca
EL ADELANTADO DE SEGOVIA SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006
conversaciones sobre ESPAÑA
>Despacho. El presidente Maragall ocupa un discreto despacho dentro del
impresionante inmueble del Palau de la Generalitat, uno de los edificios de origen medieval en Europa que se mantienen como
sede de un Gobierno. Su mesa limpia, nada
más el ordenador y el teléfono. Sobre una
estantería detrás, una foto de sus padres,
otra del Ejecutivo que preside una más con
su esposa y otra de sus hijos. En una de las
paredes, un cuadro pintado por el artista
Jordi Maragall, su hermano mayor.
JORDI BEDMAR
SIN FECHA PARA DEJAR LA POLÍTICA
“MI CORAZÓN NO DEBE SER INTERESANTE PARA LOS ‘PAPARAZZI’. NO SOY MANITAS EN LA COCINA PERO PUEDO HACER UN ARROZ”
A.M./BARCELONA
P
ascual Maragall solo tuvo
que cruzar la plaza de San
Jaume para tomar posesión
de su cargo. De alcalde de la Ciudad Condal a presidente de la Generalitat. También presidente del
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), nació en Barcelona el 13 de enero de 1941. Nieto
del poeta Joan Maragall e hijo del
senador Jordi Maragall, se licenció en Derecho y Ciencias Económicas en la Universidad de Barcelona (entre 1957 y 1964).
Edad.
65 años
Lugar de nacimiento.
Barcelona
Estado Civil.
Casado con Diana Garrigosa,
desde 1965
Número de hijos.
Tres, dos hijas y un hijo
¿Ha llevado algún día a clase,
o a la guardería a sus dos nietos,
este curso?
Sí.
¿Cómo desconecta cuando
llega a casa y se quita la corbata?
Tratando de poner distancia.
Si puedo ir al teatro, como ayer
noche [por el martes] para ver
una obra muy impresionante y
dura, argentina, el Túnel, de Ernesto Sábato, con Héctor Alterio,
un actor extraordinario. El cine,
el teatro son necesarios para evadirse.
Su lugar preferido para perderse sin salir de España (que no
sea dentro de su comunidad).
San Sebastián, por supuesto;
en Monóvar (Alicante), donde nacieron mis abuelos maternos, y
Andalucía.
Su equipo de fútbol (aparte
del Barça)
El Junior, que era donde jugaba yo cuando era pequeño
De no ser político, sería...
Posiblemente profesor de
Economía Urbana. Hubiera podido ser…
Escritor de cabecera
En el sentido de tenerlo cerca
de la almohada, Shakespeare.
Ahora estoy leyendo a José Manuel Caballero Bonald, es espléndido, estuvimos con él la otra noche.
Plato preferido.
La paella, pero el colesterol
acecha
¿Es manitas en la cocina?
No, pero le puedo hacer un
arroz.
¿Ha arreglado últimamente
algún enchufe en casa?
Alguna vez, pero poco
¿Con qué presidente autonómico hace mejores migas cuando se juntan en Madrid?
Con la presidenta Esperanza
Aguirre, y aunque no sea presidente, con el alcalde Alberto Ruiz
Gallardón, con Marcelino Iglesias.
Y no le cuento cómo nos lo pasamos con Revilla… En general, los
presidentes nos llevamos bien.
¿Cómo son sus mañanas de
los domingos?
Depende. Hay domingos laborables, si no pues descanso, pa-
Pasqual Maragall durante la entrevista con el enviado especial de El
Adelantado de Segovia, Aurelio Martín. /FOTOS: JORDI BEDMAR PASCUAL
seos, familia…
¿Se ha tenido que morder
muchas veces la lengua en su
Parlamento autonómico?
Sí, hay que ir con cuidado, se
entera todo el mundo
¿Y en alguna comparecencia
ante la prensa?
También, menos, porque uno
siempre espera de la bondad del
periodista, que sepa entender lo
esencial.
¿Por qué se hizo político, influyó su familia?
No, la Universidad era un hervidero antifranquista y me metió
en política José Ignacio Urenda,
que fue el iniciador de un grupo
que se llamaba Frente Obrero de
Cataluña (FOC)
¿Cuándo dejará la política?
Tengo previsto dejarlo en
algún momento, pero no tiene fe-
cha.
¿Qué hará cuando la deje?
Seguro que leer y escribir,
aparte de otras cosas
¿Les ha metido el gusanillo
de la política a sus hijos?
No. Una es arquitecta, la otra
periodista y el otro está trabajando en turismo, en hostelería.
¿Por qué los políticos no llevan corbata en los actos públicos de fin de semana?
Parece que es más adecuado,
aunque los hay que no la llevan
nunca, como Bargalló.
¿Quién es Aida?
¿La de la ópera?. No sé.
¿Cómo se llama la nueva pareja de Fran Rivera?.
Ni remota idea
¿Ha ojeado alguna revista del
corazón?
No, no
¿Le ha seguido algún "paparazzi"?
Estos del "Caiga quien caiga"… Otros, no, no debo de tener
un corazón interesante para ellos.
¿Cómo se lleva con los periodistas de Cataluña ?
Bien, normalmente
¿Y con los que hablan de usted desde los medios nacionales?
En Madrid suelo tener encuentros muy agradables con periodistas
¿Qué manifestación encabezaría en estos momentos?
Todas las que aboguen por la
igualdad
¿Cuánto cuesta un kilo de patatas?
No sé
¿Paga rondas en los bares
cuando entra a pedir el voto en
campaña electoral?
Si tengo dinero en el bolsillo,
no me cuesta hacerlo
¿Le han puesto alguna multa
de tráfico?
Siendo alcalde me pusieron
una por ir en bicicleta por el paseo central de la Rambla de Cataluña
¿Mantiene los amigos de la
juventud, o la política les ha separado?
Los mantengo, aunque no todos.
¿Va a ver los partidos de España en el Mundial?
De momento, vamos a ver qué
pasa con la final de París contra
el Arsenal, pero sí los veré.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Estatuto está hecho con sentido de España
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Adelantado de Segovia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Martín, Aurelio
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Espanya plural
Constitució
Estatut
Catalunya
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-04-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1625/0000000712.pdf
2f6e858d0ea3874dfd0bc43c17d39021
PDF Text
Text
23/04/2006
R. Si, se puedegobernar, porque el Estatuto ya está acabando
su trayectoria. El Gobierno no
puede prohibir a un partido que
le da apoyo votar diferente. El
Estatuto es el tema estrella de la
legislatura, no sólo del Gobierno.
Y eso ha oscurecido los muyimportantes resultados concretos
de la obra de gobierno.
E ¿Votará ERCfinalmente sí?
R. Lo deseo, pero lo veo muy
diílcil.
Pasqual
Maragall,
ayer,antesdecomenzar
la entrevista,
conBarcelona
al fondo.
/ JOAN
SANOHEZ
PASQUAL
MARAGALL
/ Presidentede la Generalitat de Catahña
"Tendremosel mejor Estatuto
de autonomía de Europa"
E En d caso de Vendrell hay
R. Garantizo la ecuanimidad
XAVIERV[DAL-FOLCH P. Lógico,es una especie de el
FRANCESC
VALLSBareclona
cobrador"del frac de Esquerra...
una investigaciónde la fiscalía en de esa investigación. No habrá
El presidente de la Generalitat,
R. Pero, ¿no tienen todos los marcha. ¿Y si resulta imputado puntos oscuros. Lo garantizo. Debemosesperar a que actúe como
Pasqual Maragall, ha remodela- partidos un secretario de finan: por coaccioues?
do e~ta ~ecmanami ~rohierno trizas?
R. Pues pasaríalo que ha suce- consejero para evaluarlo como
consejero
partito, con la intención de agoP. Unacosa es ingresar respe- dido en otras ocasiones...
P. Las cosas no han empezado
E ¿Quedimitirá? ¿Da eso una
tar la legisiatura y sacar el máxi- tando las normas del Estado de
buena
imagen
del
Gobierno?
con buen pie. Los tres consejeros
derecho
y
otra,
utilizar.la
Admimopartido al nuevo Estatuto,
R. Creo que no hay delito. Y destituidos de ERCe Iniciativa
que, sostiene, "será el mejor de nistración para cobrar cuotas.
E uropa . Pero el cambio de GoR. Cometióun error, pero ya me escandaliza que los partidos no se presentaron a la toma de
bierno ha elevado a consejero de lo ha reconocido. Lo que me.es- que tienen dinero se escandalicen. posesión del nuevoGal~mese...
R. Ustedes no son tan n~roGobernación a Xavier Vendren, candalizaes el escándalode la de- El problema de Vendrell es que
pmragonistade las polémicascar- recha.
pidió dinero a alguien que no era sos con las contmdiccionesen el
seno de CiU como con las del
E Tampocola izquierda está militante...
tas solicitando cuotas a funcionaE Pero ahora es el consejero tripartito...
rios y asimiladosen beneficio de muytranquila...
E Presidente, EL PAÍSha daresponsable de los funcionarios.
Esquerra.
R. Haydos tipos de partidos:
tos que tienen dinero y los que no Elevarlo a consejero entrafia el do cttmplida cuenta de todos los
~ta. Estos cambios en el
problemas
en todos los partidos
Gobiernode la Generalitat ¿resy Gobiernos, sin di~tmcióm
pondena la necesidadde l"eforzar
impresión que tengo es
su autoridad, de sacarse la espina "Vendrell
se equivocóy lo ha reconocido.Creo queR.noLa
se mid~conel mismoras¿,de la crisis que no pudohacer en
que
nO
hay
delito.
Debemos
esperar
a
que
actúe
ro. Deiodasfiaaueras, debo decir
octubre porquelos partidos no le
que el clima de trabajo en el seno
dejaron?
como
consejero
parajuzgarlo
como
consejero"
de Gobiernocatalán ha sido exceRespuesta. El cambio de G0lente.
biemoera necesario. DebemosenE Pero eso contrasta con la
carar con mayor empuje lo que
El
pacto
con
Artur
Mas
sobre
el
Estatuto
fue
ansenc’mde varios consejerosdesfalta de mandato y no hay una
razón sólida para esperar al refe- "unaastuciaproductiva
de Z/tpatem".
El futuro tituidos en el traspaso de poderes.
réndumdel 18 de junio...
"depende
de las elecciones"
R. La cultura de coalición está
P. Pero existía el compromiso de las izquierdas
asentándose. La verdad es que en
con los partidos del tripartito de
Catalnña
y en Espafia no hay traesperar hasta entonces.
"Hemos
recuperado
el ritmode crecimiento
dición de Gobiernode coalición.
R. No.
lo que sucede en Europa,
E Puesellos dicen que sí...
económico;
la ley de barrioses columna
vertebral Miren
lo que ha ocurrido con los GoR. Eso ha corrido. Pero nosopolítica, paraevitarla intolerancia" biernos de Berhiscoui-Bossi-Fi:
tros hemosde estar listos para po- de nuestra
ni... Nuncallegaremnsa esa situanemos a pleno rendimiento una
ción.
vez que se aprnebe el Estatuto.
E ¿Se siente el presidente Ma- lo tienen. Y estos últimos van a riesgo de ofrecer la imagende una
E Ahorave ,re~, os que sucedebuscar el dinero al único lugar especie de lottizazione de la Admi- rá con Prodi, D Mema,Rutelli y
ragall pfisiouem de Esquerra?
Bertinotti...
R. Eso lo hace correr la dere- donde pueden, a sus militantes y nistración, primando la entrada
R. En el caso de Cataluña la
simpatizantes
de militantes por enfftmade persocha.
coalición es muyamplia. Va desP. ¿Se aferra al tripartito para
E Sacarlo de donde pueden es nas capacitadas para el puesto...
R. Todoslos partidos son sos- de socialistas-federaljstas a indeuna cosa y otra muydistinta es,
seguir comopresidente?
pendentistas, pasando por los
R. Mi supervivenciay la de las desde un cargo en la Administra- pechososde eso...
E Ustedes acusaron a CIU de ecologistas de izquierda...
izquierdas dependende quién ga- ción, pedir dinero a los cargos de
E El Estatuto era el proyecto
confianzacolocados.enlas institu- este tipo de prífcticas... Copiansu
ne las elecciones. Y punto.
estrella del Gobierno. Sorprende
modelo.
P. Algunas mcorporaciouesal Cloneg
que el primer dia en que toma
R. De ninguna manera.
nuevo Gobiernohan sido bien reR. Se eqmvocóy lo ha reconoE La persona que debe investi- posesión, el nuevo consejero de
cibidas las de Ferran Mascarell cido. Pero no me escandaliza hi
en Cultura o Jordi Valls en Indus- snflciente para concluir que esa gar dentro de la Administración Gobernacióndiga que el Estatutria y Trabajo---. Pero han queda- persona no puede ejercer como el envío de cartas de Vendrellde- to es "una tomadura de pelo".
R. Hay gente en Esquerra que
do oscurecidas por la del nuevo consejero. Insisto, hay partidos be ser nombradopor el consejero
consejero de Gobernación,el re- que no debenrecurrir a los mili- en cuestión. ¿Cómogarantiza el opina así, que el Estatuto es matantes, o no tanto, porquetienen presidente de la Generalitat esta lo. Yo creo que es muybueno.
publicano Xavier Vendrell.
P. ¿Y puedengobernar así?
investigacióri?
R. Vendrellha sido discutido... dinero.
I’. ¿Su Gobiernode coalición
es viable con un voto en blanco e
inviable con un voto negativo?
R. Yocreo que el Gobiernoes
independientede eso. El Estatuto
es tina obra del Parlamentocatalán y del español y del pueblo de
Cataluña, que lo aprobará con
amplio margen.
E El descuelgue del PP en el
consensotanto del Estatnto catalán comodel andaluz resta solidez a la "Españaplural".
R. La ausencia del PP en el
consenso del proyecto andaluz es
grave. Es comosi en Cataluña el
texto no contara con el apoyodel
PSCo de CiU.
R ¿Planea repetir mandato?
R. No veo razones para no reperir.
E ¿Cuentapara ello con el respaldo del presidente Zapatero o
lo ve más proclive a apoyar un
candidatono socialista en Catalufia?
P. Yono le debo pedir ese apoyo. Le pediré que vengaa los mítines. No se trata de que 61 deba
dar luz verde.
P. ¿Cómoha digerido las buenas relaciones entre Zapateroy el
líder de la oposiciónen Cataluña,
Artur Mas?
R. Yo. mejor que otros... Fue
una astucia productiva, la de Zapatero.
E Hace unas semanas, en el
mitin de Cornellá junto a Zapatero se referia a. que él sorprende
más que usted aunque se diga hi
contrario, ¿se referíá a eso?
R. Todoel mundolo ha entendido asi. La reunión ZapateroMasnos sorprendió a todos.
P. Esa "astucia" da alas a
Mas,que ha crecido, aparece comoel gran aliado y explica bien
el Estatuto en todas las cadenas
de televisión.
R. Es verdad. Es curioso que
sea Masquien explique un Estatuto que hicieron el republicano
Joan Ridao, el ecosocialista Joan
Sauray el socialista MiquelIceta
[luego se sumó el convergente
Francesc Homs]. Mas tuvo importancia en la aprobación, aunque a base de extremar el texto,
pero no en la redaccióny elaboración, que fue mérito de los partidos de izquierda. Nosotrosfacili~amossu incorporación con generosidad, y él respondióarriesgando y con coraje. Nosotros hicimos concesiones sobre la futura
ley electoral, al acordarque fuera
necesaria una mayoría de tres
quintos para elaborarla. Eso les
da derecho de veto, pero nos ayudará a todos en el futuro. CiUha
sacado buenos resultados electo"tales utilizando indebidamente
una disposición transitoria del Estatuto de 1979, iuna transitoria
que ha durado 23 años! y que
perjudica a las zonas máspobladas... Ya en 1999 sacamos más
votos que CiU, pero no conseguimos más diputados.
P. Ustedes necesitarían
140.000 votos más que CIU para
sacar un diputado más que ellos,
debido a esa prima a las zonas
rurales sobre las urbanas. Dicen
que Masle ha pedido a Zapatero
que se respete en Catahifia que la
fuerza con más diputados sea la
que obtenga la presidencia de la
Generalitat.
Pasaa la i~á~inasimiente
1
�23/04/2006
Vienede la pttgimtanterior
R. Seguro que Masno se arreve a pedirle a Zapatero que quien
ocupela presidencia de la Generalitat sea el candidatomásvotado,
porquedesde 1999liemos sido nosotros.
E ¿Se verja encabezando un
Gobierno de coalición con CiU?
R. Lo veo muydifícil. Ahora
es absurdo hablar del tema, porque estamos en la zona donde la
legislatura parte aguas.
P. Hablemos
de la legislatura.
¿En qué se nota que este Gobierno tripartito ’es de izquierda?
R. Ya hemospuesto a la economia catalana al mismoritmo de
crecimiento que la española, saneando las finanzas públicas y
dandoun salto gigantesco en inversiones y tecnología. Hemos
progresado en la salud, aumentando los minutos de visita por
paciente, y en la escuela, multiplicandolas guarderias y llegando a
un pacto nacional con todos los
sectores, algo inédito.
E ¿Y en la integración de los
nuevos inmigrantes?
R. La ley de barrios, que busca
la rehabilitación y reconversión
de los 40 barrios masproblemnttcos, es una de las columnasvertebrales de nuestra politica: intervenimos allí donde la convivencia
es másfrágil. Esoafecta a la inmigraci6n, claro. En estos dos años
no ha habido ningún conflicto de
envergadura, y eso que el aumento de la poblaciónestá siendo exponencial. Es un éxito. El Gobierno está junto a los alcaides, pendiente de evitar que surjan brotes
de intolerancia. Vamosa dar un
mayorimpulsoa todas estas políticas. Para ampliarlas, tambiénnecesitamos el nuevoEstatuto. Ahora 10 tendremos: un Estatuto con
una ambición muysuperior a la
de cualquier autonomíaeuropea.
Tendremosel mejor Estatuto de
autonomía de Europa.
P. El PSOE, Zapatero lo
explicitó en una ejecutiva, insiste
en que usted y ~.PSClo defienden con escaso entusiasmo.
R. A mí eso no me consta. El
PSC --partido federado con el
PSOE---es la columnavertebral
del Estatuto y de la arquitectura
política española, porque tiene
un planteamiento federal y porque ha sido decisivo para que el
PSOEavanzase hacia la España
plural. El PSCha sabido contener sus ambiciones y derechos.
Ha aceptado, por ejemplo, prescindir de momentode tener grupo propio en el Congreso.
P. ¿Dana sus amigos del Gobierno central más problemas
que ayuda?
R. Nosotros creamos algunos
problemas, pero ofrecemos siempre soluciones avanzadas.Es lógica la tentación de buscar a alguien que represente a Cataluña
pero que no les obligue a replantearse España, comoel nacionalismo catalán de centrodereeha,
que nuncase ha interesado por la
Españaplural ni nada semejante.
Nosotrossi, somosparte de España, somosEspaña, no la consideramos una cosa ajena y distante
con la que se negocia un trato
mercantil, aunquea veces es más
fácil de encajardesdeallá. El federalismo es más complejo, de
acuerdo, pero es mucho mejor
que los tratos tácticos con alguien que se siente ajeno. ¿Quién
subió el techo del Estatut antes de
su aprobación el 30 de septiembre? CiU. ¿Quiéncreó pues problemas a Zapatero? ¿Creen que
nadie ha visto la jugada de CiU
de subir el techo del Estatuto y
luego oactar a la bala?
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Tendremos el mejor Estatuto de autonomía de Europa
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Vidal-Folch, Xavier
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Espanya
Acció política
Territoris
Govern
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-04-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1624/0000000781.pdf
93432ec90092f3128dc9ea3d888856bd
PDF Text
Text
23/04/2006
Entrevista:Pasqual
Maragall*
"CIU ha tingut la paella pel
m~nec per estirar I’Estatut
aquí i rebaixar-lo
a Madrid"
ERC
¯ "Aras’hantrobatqueaquells
ambels qualsconfiaven
a anarjuntsenel maximalisme
dela
pretensió
nacionalista
els handeixata l’estacada;
aixbjustificariael seudesconcert"
PSC.
"Ésel partit
quehaactuatentot el procés
d’unamanera
més
cartesiana,
lleial i transparent"
Per Vicent Sanchis
asqual Maragall acaba de
tancar tot just la segona
crisi del seu mandat.L’octubre passat fortes desavinences ambels tres partits que integren el seu governvan
impedir que el president de la Generalit at aconseguísconcretar la remodelació que havia pret0s. Ara, perS,
tot ha anat d’una altra manera. Maragall ha aconseguit renovar el seu
executiu, per5 no s’ha estalviat tampoc algunes tensions afegides. Sis
consellers nous garantiran, segons
afmíaael president, arribar al final
de la legislat~ra.
vern pt~cisament ambla idea contr~ria...
p
President,
perqu~
li éstandificilfercanvisenungovern
decoalició?
Noés tan diñcil... És delicat, és més
complexfer-ho en un governde coalició que en un de monocolor.El govern de Zapatero inclou nomésun
partit, no ha de discutir res amb
ningú. Aquísón tres partits i cal discutir-ho tot entre tots.
Serémésconcret.
¿Nohauriaestatmolt
més
f~cil trucaralsdirigents
decada
fnr;apolíticai resoldre
la qüestió
amb
unes
telefnnades
i sense
tantdesnrnll?
Aix5que diu vostOés e] que hemfet.
Nomésque, comque els tenim aquí
al costat, no costa res demanar-los
que vinguin...
Dasprés
d’aqnest
canvi,sembla
havar-se
fet explícita
la seva
voluntat
d’exhan
rir
aquesta
legislatura...
És bcn evident que aquesta ha estat
la meraintenció. Tambéli he de dir
que malhavia dir el contrari.
Hihagentquedeiaquevost~
havia
previstla remodelació
perdesprés
del
referéndum.
Hi ha gent que deia que era millar. Jo
he cregut sempreque no, perqu0 no
hi ha cap motiu per pensar que les
vi~Xutsdel canvi no hagin de ser més
grans commésaviat es faci.
Vast~sapque,arrandelpacte
sobre
restatutentreArturMas
i José
LuisRodriguez
zapatero,
esvadirqueI’acord
i mplicavaconvocar
eleccions
després
del referéndum...
En aquesta hipStesi noméshi ha un
problema important...
Qn~intentavast~amb
aquesta
remodelació?
Donar
mésfor~.aal govern?
Evident. En el doble sentit de trobar
perffls totalment adequatsa les
funcions que s’han de tirar endavant
i en el sentir tambéde crear un
revulsiu, prémerl’acceleradar de
l’acció de govern ambsang nova.
Es el president qui ha de convocarles
eleccions. I sóc ja tambéquivol arribar al final de la legislatura.
Per6també
és normal
pensar
que,desprésd’unprocés
constituent,
amb
la modificació
dela Ilei b~sica
delpaís,esfa
necessari
obrirunanovaetapaamb
la
convocatoria
d’eleccions.
Me’npot posar algun cas coma
exemple?
Lamateixa
Constitució
espanynla
exigeix
aquest
reqnisitenel casd’nnamodificacióqueafectialgun
delsarticles
b~sics.
Per5 no parlem del mateix. L’Estatut
no ho demanai no crec que sigui estrictament neeessari ara convocar
e]eccions. Acabode zemodelarel go-
El president
Zapatero
acaba
defer uns
canvis
perimposar
unanova"politica
social",
tal com
diuell mateix.
¿vost~
té
alguna
ideab~lsica
enaquest
sentit?En
quins
aspectes
incidir~lmés
el seugovern
enel quequeda
delegislatura?
En aix6 estera bastant d’acord. La
majoñade les iniciatives ja preses i
que han tingut pocavisibilitat tenen
a veure ambaix5. L’~mfasien la
FRANCESC
MELClON
¯ Passa
a la p~gina6
�23/04/2006
Entrevista:PasqualMaragall*
FRANCESC
MELCION
qüestió educativa i en la sanitaria ho
expressen claramant. Comtambé ho
expressa clarament la devolució de
compet~ncies,de La llei de barris. El
territori no noméscoma ~mbit
teóric, sinó coma 1]ocon les coses
passen. I aquí hi ha les claus de ]a
nostra governaciói tot aix0
s’accentuar~ encara més a pai%ir
d’ara. Ambun afegit ó, que és de
reclosió de les iniciatives en materia
de te]ecomunicacions.
Perqu~en un país que ha estar
Cerdssim.
durant tot el període democrittic
governat per una sola for~a, encerar Si la majoria
parlamenthria
a partird’ara
aquesta nova fórmula... En un país
a Madrid
hadeserPSOE
i Convergencia
i
que és una nació, cosa que encara no Unió,i aquíla maJoria
la formen
el PSC
i
se li havia reconegut,on hi ha
Esquerra,
¿aquesta
contradicció
no
nacionalistes i no nacionalist es al
tindr~elsseusefectes
a Catalunya?
govern, que és d’esquerra, assajar,
No, contradiceió, no. Alguna
coms’ha fet, una fórmula semblant difieultat, sense dubte. Per5 o somo
no és gens sanzill. De fet, per aquesta no som./,Creiem o no creiem que
complexitat del governila seva
Catalunya és una nació? Si ho
composiciói e]s seus objectius
creiem, doncs resulta que nosaltres
passentotes les línies de forqa de la
hemde tirar milles, hemde
Qu~passar~
amb
la reforma
dela Ilei
complexitat de la governació de
continuar avan~ant, hemde tragar
Catalunya
i
d’Espanya.
En
bona
camí. El que passi en el conjunt
territorial?
Aix5és una altra cosa. Ambles neis
mesura,el que va passar, el ha passat d’Espanya és enormement
tenim una recanqa i, d’altra banda,
i el que est~ passant aquí marca
important, per5, en tot cas, no ha
d’impedir que nosaltres, si somuna
un desig i una obligació. La recan~a bastant el to del que ha suec~it a tot
és no tornar-nos a enfarfegar en un
Espanya.En aquest sentit, tot i les
nació, tinguem un govern i una
dificultats, que han hagut de ser
política propis.
procés en qu~les lleis siguln més
moltes, més de les que havíem
importants que la gover~ació. Per~
tambéhi ha una obligació, que és que previst, podemdir que nosaltres
I vost~saguantaran
la situació?
Aguantarem.
en aquestalegislatura s’ha dllaver, sl hemestat la punta de ]lan~a d’una
no acabar, si plantejat el conjunt del modificació substancial del mapa
marclegal de Catalunya. Crec que és polític de rEspanyaplural.
President,
parlem
deI’Estatut.¿Ésun
diñcil que aquests processos tan
bonEstatutel quehaaprovat
el Congrés
llargs i tan ]ents de les ]leis
Li pregontava
perla continu’itat
del
espanyol?
govern
tripartitenla pr6xima
legislatura.No, no és un bon Estatut, és un gran
fonamentals puguin arribar a bcn
port dins aquest mandat. Peró, en
Estatut. Unaaltra cosa és qulil judici
No,aix5 no s’acaba. Veigdifícli dir
faria jo deixem-hoper a més
tot cas, hemd’enllestir-ne unabona que aquesta etapa hist5rica s~~agi
par~ del recorrcgut, de maneraque
acabat. Aquestaetapa histórica
endavant, aixó- delproeés pel qual
en al mandatsegüent sigui possible,
continuar~c Algúdir~t que hemtingut s’hi ha arribar. 5Fíns a quln punt hi
pr~tcticamant tot just comen~ai;
moltes dificultats, molts ensurts,
ha hagut alts i baixos de vegades
rematar la tasca de fomentació
molts aceidents... Esth per veure que forqats, t~cties, que han fet que la
legislativa de] país.
aquests accidents, incidents i ensurts lectura deis resultats sigui una mica
no hagin estat ]’escala d’aprenentatge més complexadel que hauria de ser.
Pregunta
obligada,
araqueen parl¿
d’una governació méssólida.
Per qu~és un gran Estatut?
Vost~
té la i ntenció
detornar-se
a
presentar...
I quan
s’acaba
rescola
i comen~.a
I’ofici? Perqu~ho té tot. Qu~li falta? Els
Notinc per qu~ no fer-ho.
Li puc bcn garantir.., comho diría?
aeroports i les autopistes? D’acord.
...s’apr~n a copsa la vida. VUlldir
Ja hi som, sobre aixó. Possiblement
Pensa
repetirla mateixa
fórmula?
¿Hi
que.., n’hemaptos.
alguns deis seITells que queden
haur~
també
govern
tripartit enla
s’hagin de resoldre no en l’Estatut,
pr6xima
legislatura,
enel casquevnst~ Vost~creu que, desprésdel pacteentre
que potser tampoc estava
goanyi
leseleccinns?
Zapateroi Mas, EsquerraRepublicana
históricament pensat per recollir
El tripartit ha tingut una vida
queda
despenjada
delsseusacords
amb aquest tipus de detaiis. Hauria estat
agitada, una cofia d’ensur~s, de
el PSOE
i el seugovern
a Madrid?
¿Éscert bé que hi fossin, per5 potser havíem
queli convenia
al PSOE,
després
dela
estat massa ambiciososi aixó hagi
momentsdifiefls, etcétera. No
esperhvemque los tan aixL Vist des
campanya
fortlssima
del PPcontra
de venir per la via d’uneslleis que
d’ara, ho podíemhaver pensat.
Esquerra,
desfer-se’n?
tornin a Catalunya dues coses que
i són les que Ii falten des del punt de
i vista de l’equitat económicai que
hem aconsegult amb aquest Estatut:
la fórmula generali el compromísen
les inversions. Per contra, falt aria
£ONTINUTTAT reformar alguns deis sistemes de
"~sevidentquela redistribució econ6micaque té
l’Estat i que passen no per la via de
meva
intenciÓ
és exhaurir
la redistribució global, que és
la legislatura"
l’óptima, sinó per lavia de capses
tancades de redistribució, en l’hmbit
PACTE
PSOE-CIU de les autopistes o deis aeroports.
"L’Únicproblema
és Esth demostrat matem~tticament,
queés el president en teoremes económics, que si
qui convoca
les
s’optimitzen capses tancades,
eleccions"
trossos de l’economia,no s’arriba a
l’óptim mal. Moltes vegades és
qüestió de canviar d’un sector a un
REPETIR
"Notino perqu~no altrc, no que aquest sector s’aguanti
tenir la intencióde per el] mat eix. Quehi hagi una
tornar-me
a
transferencia de recursos entre
presentar"
sectors. El sistemes actuals de
redistribució de recursos, en ports i
COALIClÓ
aeroports, d’una banda, ila
"Elsincidents
i els inequitat que hi ha en materia de
ensurtsal govern peatges, de l’altra, són dos afegitons
hanestatescola que hemde fer en e] sistema actual
d’aprenentatge" perqud sigul 5ptim. I n’hem
conven~ute] govern, per5 hemfet
ESQUERRA
tard per encabli’-ho a ]’Estatut. Ara,
"Éscertissimque s’ha guanyat la batalla moral.
araconvenia
al
tan
PSOE
desfer-se
dels Amiemfa I’efectequeells noestan
republicans"
preocupats
perteoriesecon6miques
com
perla titularitatdelesinstal.lacions.
Si
esdiscuteix
sobre
I’aeroport
de
NACIÓ
"Si somunanació, Barcelona,
perexemple,
el problema
és
hem
de superarla quiencontrola
la titularitat...
dificultatdelpacte Qui són ens?
entrePSOE
i CIU"
El govern
deI’Estat.
Anema paros. Reeonec que hi ha
corporacions estatals que tenen
aquesta preocupació, que s’han
identificar ambla funció. Aix6 no és
bo. Am~s,d’altra banda, aquestes
funcions entren cada vegada més
dins la lógica del mercat, que
és una altra... És el cas dels
aeroports.
�23/04/2006
Enaquest
sontit,¿vosté
amb
quicreuque
hi hamésproblemes,
amb
Aena,com
a
prupiet&ria
delsaeroports,
o amb
el
~overn
s quecentral?
tot aix5 és Estat. El governés
Estar iAenaés Estar. Si vost~ era
pregunta qui ofereix més resistencia
a cedir les instal.lacions de] Prat, Ta
qüestió no és aquesta. La qüestió és
qu~ és bptim. Quiho intel~preta. Pot
interpretar-ho l’Estat o les
autonomies, d’una banda, o el
mercat,de l’altra, que en el fons, en
aquesta qüestió concreta, és qui
acabar&decidint. Nohi haur&
manera d’impedü" que f’ma]ment
s’imposin els avantatges de
l’efici~ncia que s’obté ambun
funcianament mercantil en sectors
que han estar tradicionalment de
titularitat pública.
Ou~passa
amb
la fórmula
fnal ques’ha
acabat
aprovant
sobreel finanfament?
També
és unagranfórmula?
És el canvi que esper&vem
fa vint
anys. Miri, el sistema que teníemjo
personalmentno l’havia entes mal.
Sijo tornés a ]a universitat, les una
classe i era preguntessin com
í~nciona, ho tindria mdit negra per
poder-hoexplicar. Nohi havia una
racionalitat senzilla i explicable. Ara
s’ha avanqat molt en aquest sentir,
encara que en el futur es millori més.
S’ha avanzaren el sentit que
Catalunya ha assentat en el seu
Estatut uns principis que acabaran
sant els p~incipis federals, per
entendre’ns, del sistema. Aquests
principis són que hi ha d’haver una
proporeionalitat entre resfor~ fiscal i
els resultats, el primer.I el segan,
que hi ha d’haver una
preporeionalitat durant un període
de tempslIarg entre Ta participació
de cada territori en el producte
interior brnt i el volumde les
hiversions de l’Estat.
Enel cas de les inversions, aix5
implica un 50 per cent més, per als
pr5x~nssiso set anys, que les que
l’Estat fa en aquests momentsa
Catalunya. En el campdel
f’manQanmnt
dels serveis queda
establert que efectivament hi ha un
mecanismede solidaritat, per5 que
quedaquantificat i que, per tant,
és explicable,intel-ligible i
acceptable.
Multbé. Per6aquest
finan;ament
noés
ni debun
trusel queesvaaprovar
al
Parlament.
En materia de fman~amentde
serveis, ]a filosofia és la mateixa.] en
materia d’inversions, si ha passat
alguna cosa és que hemmillorat.
NOésel casdela recaptació
d’impostos
ni
deI’ag~ncia
tributarias..
En aquest ~mbit, el que hemfet és
iniciar un camí. S’hancreat tres
ag~ncies:la de ]’Estar, que ja existia,
la de la Generalitat i una de
conjunta. I es preveu que aquesta
tercera pugui acabar absorbint les
altres dues. És veritat, no s~a fet de
cop una agencia tribut ~z~ia, per5 s’ha
marcat el camíper arribar-hi.
ESTATUT
"No,noés unbon
Estatut,ésungran
Estatut"
MANCANCES
"Qu~
hi falta?Els
aeroports
i les
autopistes?
Jahi
som,sobreaix6"
FINANI;AMENT
"Ésel canvique
esper&vem
fa vint
anys;el queteniem
o norhaviaentes
mai"
Amiemsembla
quela rebaixa
ésnotable.
Perquévanapujar
tantel Ilistóa
Catalunya
si després
rhavien
d’abaixur
a
Madrid?
Aix6hadeixatmaltagent
descol’locada
i, enel casdelgovern,
ha
fet queundelstrespartitsqueI’iutegrin
sen’hagi
excl6s.
Enel cas d’aix5 darrer que diu, c~~c
A6ENCIA
"Ésveritatqueno que dep~nmésde]s gestos i dels
s’hafet d’uncop
escenaris que no pas dels continguts
l’ag~ncia
tributfiria, del mateix Estatut. Entot cas, és
perohi arribarem" evident que la mateixa dinhmicade la
c]audicació de l’Estatut hiportava. El
REFER(=NDUM vat de CiUara no era necessari. És
"Noenshemdefer millor que hi sigui, pe~~5no cal. En
canvi, en l’aprovació al Parlamentde
grans
il.lusions
Catalunya no hihavia Estatut sense
sobrela
participació"
ens. Convergenciatenia aquí la paena
)el mknecen el sentir d’estirar. Com
desprésl’ha tingut en el sentit de
DURADA
"Aquest
Estatutha rebaixar, curiosament. L’ha tingut
arribatper quedar- perqu~a ]’Estat ii ha convingut.Noa
Catalunya. Aix8per a nosalt~es no
Vs"
era necessari. Per5 ho era per al
governespanyol. Aquís’ha praduit
aquesta concatenacióestranya...
Per6el PSC
nohafet exactament
el
mateix?
NOhacontribuft
a la rebaixa
de
I’Estatuta Madrid?
Sí, per5 el PSCho va dir des del primer
dia. Convergenciano va dir mal que
estirarien al m~xim
i que despuésja
afluixarien. Nova dir-ho mal perqu~
després s~lauria complicattot. El PSC
sí que va dir quenosaltxeshi ha coses
que Convergenciai Esquerra, en
aquest cas concatenades, ens van
obligar a aprovar que no veiem
i possibles. Es va dir i aix5 va moure
i turbu]~ncies dins el PSCsobre
i ropo~¢anitato no de fer-ho. Es va
i avisar: ’~Nosaltresa Madridtindrem
: problemesambtot aixS".
Convergenciaha acCuat ambmolta
astúcia mésque en un sentir nacional.
Se lipot perdona~.Sí, perqu~és a
l’oposiciói, per tant, hiteniael dret.
FRANCESC
MELEION
¯ Passa
a la pagina
8
�23/04/2006
Entrevista: PasqualMaragall*
ESQUERRA
"CIUelshadeixata
I’estacada;
aixb
i justificael seu
enuig"
Els partits pobres, de treballadors,
per dir-ho d’alguna manera,són els
que han de demanarals seus
militant s que paguin. Mentreque els
altres partits aquest problemano el
tenen, perqu~ja en tenen, de diners.
Quan
sete’nvala m&,
deia...
Malanmnt.
El veigmoltoptimista
enla rectafinaldel
seumandat.
Home,obrim una nova etapa que,
malgratles dificultats inicials,
perqu~ els canvis sempre causen
alteracions i pertorbacions en el
panoramapolitic, és esperan~adora
psc
per la qualit at del nou equip. Ambun
"Estíomoltcontent panoramaen qu~ l’embolcall de
ambel meupartit, l’Estatut deixar&de ser opressiu.
perqu~,
a més,el
Després del referéndumdel 18 de
juny ens trobarem amb un govern
resultatés bo"
rodat i en perfectes condicionsper
i CRISI
aconseguir els objectius que
"Totselspartits
busquem.
handefensatque
queestractad’ungranEstatut.
els seusconsellers Afirma
nopleguessin"
¿preveu
també
ungranresultarenel
referéndum
del 18 dejuny?
Sempre he pensat que no ens hem de
! VENDRELL
lar enormesil.lusions respecte a La
"Hem
de donaral
participació. Perqu~la primera
nouconsellerun
vot deconfianza" vegada sempre és la més important.
En el momenten qu~ s’aprova
rEstatut es passa de zero a Estatut.
DINERS
FRANCESC
MELCION "Només
demanen Ara en canviemun per un altre. En
dinersals militants aquel] momentens est&vem
Tenlael dret d’aprofitartotes ]es
tambéli dic que en tot aquest procés és 15gic.Eranmilit ant s del partit,
aquellspartitsque constituint coma país. Ara estera
oportunitatspe r tenir mésvisibilitat i
el que ha actuat d’una manera més
han fet una feina ambbona fe i quan
canviant La manera comens
protagonismodels que té normalment cartesLana, lleiali transparent ha
elpresident els diu que els vol
govel~em. En aquel] momenthi
unpartit situar a l’oposició.
estat el PSC.Noacuso de mala fe els substituir, posenels seus partits en
havia una sensació de fer histSria
altres. Per5sí o bé d’oscil-larionsi
una situació poc agradable. Per5
total. Araaix5 no hi és. Jo
canvis, o b~ d’ingenffitat. El PSCha
tothom ha entes que els canvis són
m’escaiTassaréper explicar a la
Acaba
dedir queEsquerra
rebutja
I’Estatutmés
pergestos
i escenaris
que estar meridi&.Per aix5 estic molt
per millorar. En el cas concret de
ciutadania que estan eqaivocats en
pelcontingut
estricte
deltext...
content ambel meupartit. Molt.
Xavier Vendre]lli hem de donar un
aixS. Estera fcnt el que havíem
Esquerra va estac molt d’acord en
Perqu~,a més,el result at és
: vot de co~ffianQa.Crecque és una
d’haver fet la primeravegadai no
alguns casos, fms i tot va anar més
boníssim. Un gran Estatut. De un
persona que, comtotes, no es mereix
varo saber fer perqu~ no teníem
enl~- ambConverg~ncLaen la
l’experi~ncia necess~ria. El moment
canto en los dientes, comdirien en
que la jutgin abans dTmra."Oh, és
ponencia i al Parlament de
castell&...
que ha com~serrors!", diuen...
en qu~ Catalunyas’est& estatuint
Catalunya. Ara s’han trobat que
ambuna llei prSpia és més aquest
aquells ambels quals confiaven
¿Elrebuig
d’Esquerra
Republicana
li
Aquests
errorshanestatdenunciats
amb
que aquell. Arasí que estera en
d’anar junts -per dir-ho d’alguna
comportar~J
problemes
de cohabitació
en contondéncia
perI’oposició
i hanacabat
condicions de dir que Catalunya és
protagonitzant
totel canvidegovern...
manera- en el maximalismede la
el goverm?
u~anaciói volaix6 i ali5...
pretensió nacionalista que
Inieialmant. Hi ha un període de
i Algunsd’aquests errors són
comparteixene]s dos partSts els han turbul~ncies, per5 ho estem
importantsi tanmateix li haig de dir
Pertant, vosténopensa
enunareforma
deixat en l’estacada per sorpresa.
arreglant.
que, sent comsóc molt clític amb
estatut~ria
finsd’aqui
a vintanysmés...
Aix5justificaria el desconcert
alx6 -i seré molt exigent en aquesta
Quanse’n fa una, després petits
d’EsquerraRepublicanai seria la
També
hi ha hagutproblemes
amb
canvis ja fan menysbasarda. Hi
linia- els argumentsde la dreta no
causa del seu enuig.
Esquerra
enla crisi degovern.
m’impressionen gens. Demanar
haur&lloc per fer petits retocs, per5
Concretament
perla destitució
del
diners als militant s és el que fan els
jo erec que aquest Estatut ha arribat
Si Zapatero
hagués
fet el pacteamb
conseller
Joan
Carretero.
pa;¢its que no en tenen.
per quedar-se molts anys. ¯
Tots els partits han defensat que e]s
Carod,
enIloc defer-hoamb
Mas,enels
mateixos
termes,
Esquerra
hauriaquesi? consellers que havien de plegar no ho I si set’escapa
la m&,
perdir-ho
d’alguna
Aix6ja és...I sí, i sí... He,he... Vost~
ja fessin. Tots tres ho han viscut amb
manera,
i en demanes
als quenosÓn
* Pasqual
Maragall
éspresident
dela
entén perfcctamentel que livuUdir. I una micade disgust, coma pai~its. I militants...
Generalitat
i CIU
"ConvergOncia
ha
actuat ambmés
astúciaquesentir
nacional"
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
CiU ha tingut la paella pel mànec per estirar l'Estatut aquí i rebaixar-lo a Madrid
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Sanchis, Vicent
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Espanya
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-04-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1623/0000000780.pdf
8882c69e4ac9c0ecc61d3e4afca8e4d8
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03095D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:37
Tema del dia
DIUMENGE
2 D’ABRIL DEL 2006
2
TEMA DEL DIA
el Periódico
Pàgines 2 a 10
La reforma estatutària
Pasqual Maragall
PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
«Un 60% de participació en el
referèndum és un llistó molt alt»
RICARD CUGAT
NAIXEMENT 88 BARCELONA, 1941
PROFESSIÓ 88 ECONOMISTA
TRAJECTÒRIA 88 ALCALDE DE
BARCELONA DES DEL 1982 FINS AL 1997;
PRESIDENT DEL PSC DES DEL 2000, I
PRESIDENT DE LA GENERALITAT DES DE
L’ANY 2003
ENTREVISTA
J. M. PERDIGÓ / M. D. GARCÍA
BARCELONA
Encara mostra la satisfacció de la
jornada de dijous, en què el ple del
Congrés va aprovar l’Estatut. Quan
ja falta menys per al referèndum
segueix sent optimista amb el sí
d’ERC, i molt prudent pel que fa a
la participació.
–Alcalde dels Jocs Olímpics i president de l’Estatut. Protagonista
de dos grans moments, ¿quina
sensació li produeix?
–De la inauguració dels Jocs en recordo que aguantava la respiració,
fins que la fletxa va encendre el peveter... Però després va venir la resta. Ara passa una mica el mateix.
Hem passat el moment més delicat. Però no em considero protagonista. En l’èxit, hi compten molts
factors: temps, sort, encert, química personal amb gent que acaba
sent decisiva...
33 Amb perspectiva 8 El president de la Generalitat de Catalunya –a la foto, amb el saló de Sant Jordi del Palau al darrere– confia que després
de l’aprovació de l’Estatut baixi la crispació política a Espanya.
–Dijous estava entusiasmat al final de la votació al Congrés, però
15 dies abans havia titllat l’acord
clau entre José Luis Rodríguez
Zapatero i Artur Mas de «dubtós i
precipitat». ¿Què ha canviat?
–No, no. No crec que l’important
de l’Estatut estigués en aquell
acord. No ho sabrem mai, perquè
encara no ho han explicat del tot,
però no crec que s’hagi de confondre aquest acord amb l’Estatut.
de tenir en compte que, quan l’Estatut s’ha d’aprovar a Espanya, el president del Govern hi té un pes i, per
descomptat, el PSOE. Però els autors
intel.lectuals són Joan Ridao (ERC),
Miquel Iceta (PSC) i Joan Saura (ICVEUiA) i l’Institut d’Estudis Autonòmics. El seu impuls ens va portar a l’aprovació pel Parlament. I en
aquesta fase, el 90% del contingut
no l’han fet ni Zapatero ni Mas ni jo.
–Doncs a la Moncloa es van pactar el finançament i la definició de
Catalunya al preàmbul de l’Estatut, que van ser els dos punts que
van desbloquejar la negociació.
–Jo no diria tant. Es tractava, no
d’aconseguir un Estatut de màxims, sinó el millor Estatut. I s’ha
aconseguit. Suposa un gran salt endavant respecte al del 1979. Hem
arribat on volíem. I calia fer-ho
units els tres partits del Govern,
que és el que ha impulsat l’Estatut.
Una altra cosa és que després s’ha
–Però ells el van desbloquejar...
–Al final del procés a Catalunya, hi
va haver un moment en què Mas va
tenir una importància real, perquè
sense CiU no podia sortir l’Estatut.
Al Congrés, la seva participació era
convenient, però no imprescindible
aritmèticament. I el que va aconseguir Zapatero al reunir-se amb Mas
va ser molt convenient, però no imprescindible. Mas ho va fer bé, i crec
que jo l’havia correspost a Catalunya. Tant, que m’esperava certa
compensació i reequilibri de prota-
3 PACTE DE LA MONCLOA
«El 90% del contingut
de l’Estatut no l’hem fet
ni Zapatero ni Mas ni jo»
3 LA FOTO AMB ZAPATERO
«Pot semblar una anècdota,
però no ho és. Respon
al fons de la qüestió»
gonismes per a la resta de partits...
Però, ¿el més important va ser el
pacte Zapatero-Mas? Crec que no,
però entenc molt bé el que va fer Zapatero, de forma molt intel.ligent.
–¿Per què no es va produir aquest
reequilibri a Madrid que no donés
tant protagonisme a Mas?
–Per la reacció del sector conservador de la societat espanyola. La
podíem haver imaginat, però no
vam creure que seria tan dura.
–¿Creu que Catalunya n’ha sortit
molt esquinçada, que s’han provocat massa animadversions?
–Res que no tingui remei. Potser
s’ha exacerbat l’actitud de certs sectors, però no del ciutadà mitjà. És
com si puges a l’Everest i et fas una
esgarrinxada; et fa mal però no dius
‘em vaig fer una esgarrinxada’, sinó
‘he pujat a l’Everest’. A la resta d’Espanya a partir d’ara ens anirà millor
perquè hem dit el que creiem que
som i ells ho hauran aprovat. És una
base molt bona per entendre’s bé.
–Dijous passat vostè va tenir la seva foto amb Zapatero, com la de
Mas, però, a més a més, va tenir
una reunió amb el president. ¿Van
llimar diferències?
–Sobre les diferències, li puc dir que
hi ha hagut alguna desavinença de
recorregut, però no d’orientació. La
foto, que estava cantada, pot semblar una anècdota, però no ho és.
Respon al fons de la qüestió. Hi ha
hagut des de Catalunya i des d’Espanya una aposta per una Espanya
plural que fins ara no s’havia formulat mai amb tanta nitidesa.
–Mas ha dit que una participació
del 60% en el referèndum de l’Estatut seria un resultat «de nassos».
¿Coincideix amb ell?
–Un 60% és un llistó molt alt. Més
d’un 50% de participació ja estaria
bé, i d’aquests un 70% de sís.
–Però si el 1979 hi va participar el
59%. ¿Espera que hi hagi menys
participació?
–No té res a veure una vegada amb
l’altra. Amb més de la meitat de la
població que vagi a votar i amb un
resultat pel sí contundent, com hi
haurà, ningú el podrà posar en dubte ni provocar enganys, ni parlar de
fracassos.
Passa a la pàgina següent
�(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03195D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:06
Tema del dia
81
EL CONGRÉS
VA APROVAR
L’ESTATUT
DIJOUS
PASSAT, 30
DE MARÇ
N La reforma estatutària
82
El president
Maragall i el del
Parlament,
Ernest Benach,
van encapçalar
la delegació
catalana que va
assistir al ple
del Congrés.
Ve de la pàgina anterior
–¿Esperava que si Rajoy havia
abaixat el to sobre l’alto el foc
d’ETA, fes el mateix amb l’Estatut?
–No. La llei de la compensació en
política és més forta que la de la coherència. Si corres riscos en un
camp, no els corres en un altre. Però
confio que Rajoy evolucionarà.
–En el front del no, a Catalunya, a
més del PP ha sorgit un nucli d’opinió, Ciutadans de Catalunya, amb
persones que van estar pròximes a
vostè i avui li retreuen haver
abraçat la causa del nacionalisme.
¿Ha fet res malament?
–És possible que alguna cosa no s’hagi fet bé. Pot ser que durant el recorregut tinguessin dubtes, però ara ja
no. Una vegada s’obtinguin resultats
i es vegi que és factible, ¿quin és l’argument per oposar-se a un Estatut
que teòricament ens havia de separar dels espanyols i ara resulta que
tots l’imitaran?
–Si ERC no vota sí en el referèndum, ¿ho considera compatible
amb el fet que segueixi al Govern?
–Compatible legalment sí. Compatible moralment, és difícil.
3 EL ‘NO’ I EL GOVERN
«La continuïtat d’ERC és
compatible legalment.
Moralment, és difícil»
–Els diaris van publicar una foto de
la votació de l’Estatut al Congrés,
amb vostè i Saura abraçant-se i el
conseller Bargalló, d’ERC, al costat
amb cara de circumstàncies... ¿és
difícil mantenir això?
–He vist tantes coses... No hi ha res
impossible. Fins ara hem discutit el
nom de les coses, que ha quedat recollit en un Estatut aprovat pel Congrés dels Diputats, però el que justifica un Govern és que la gent visqui
millor, que estigui més segura, que
els serveis tinguin més qualitat... I
tot això és el que compartim amb
Esquerra. I ara entrarem en la fase
que m’hauria agradat començar fa
mig any.
Passa a la pàgina següent
EL GOVERN
HA VISCUT
DIVERSES
CRISIS PER
CAUSA
D’ESQUERRA
Les crítiques del
conseller
Carretero (foto)
al president
Zapatero a
compte de
l’Estatut van
desencadenar
l’últim conflicte.
DIUMENGE
2 D’ABRIL DEL 2006
el Periódico 3
83
Maragall va
felicitar
Zapatero per «la
ETA VA
ANUNCIAR UN gran oportunitat
per a la pau a
ALTO EL FOC
Euskadi i a tot
PERMANENT
Espanya»
EL 22 DE
MARÇ PASSAT aconseguida pel
president
«No veig per què no he
de tornar a ser el candidat»
RICARD CUGAT
acords de competitivitat... Amb el
pacte nacional d’educació estem
combatent el fracàs escolar, integrant els immigrants i guanyant
en qualitat.
M. D. G. / J. M. P.
BARCELONA
–Montilla afirma que ERC no té
cultura de govern, ¿què n’opina?
–Si em pregunta per les cartes
d’ERC [enviades a treballadors de
les conselleries governades pels republicans exigint el pagament
d’una part del seu sou al partit],
Montilla té raó, però també és veritat que els partits que no tenen diners els han de demanar als seus
militants. Als partits de la dreta
això no els passa mai.
–¿Repetirà com a candidat del
PSC?
–Si les coses van com han d’anar,
no entenc per què no. Ho dic
amb total convicció. No és que
m’agradi, però la gent identifica
molt un Govern amb la presidència, i l’equip amb la persona. Fins
i tot excessivament.
–Però ERC va enviar cartes a treballadors que no eren militants.
–Insisteixo, els partits que no tenen diners els obtenen dels seus
militants. El problema es presenta
si s’estén aquesta pràctica a l’administració, que no té res a veure
amb els partits.
–¿Està dient que, amb vostè
com a candidat, el PSC té més
possibilitats?
–No dic tant...
–¿Què opina quan veu que alguns ministres del PSOE li busquen un relleu? Per exemple,
Jordi Sevilla, que va comentar
que Montilla podia ser bon candidat excepte pel fet de ser xarnego.
–Miro de no llegir tot el que es
publica i, sobretot, de no fer-ne
massa cas, perquè si hagués de
fer cas de tot no hauríem arribat
on som.
–¿Però el Govern o el president
prendrà mesures sobre això?
–La resposta és que serem extremadament rigorosos. Aquí ha de quedar ben clar què és Administració i
què és partit. Cada partit, que faci
el que vulgui, dintre de la llei, per
descomptat. Si alguna cosa dels sistemes que han utilitzat per finançar el partit afecta el Govern,
evidentment que no podem quedar-nos de mans plegades.
–Sobre Esquerra i de cara a la
campanya per al referèndum de
l’Estatut, ¿preveu cap mena de dificultats amb els republicans?
–És possible que hi hagi un cert
desinterès per la seva part. Tot i
això, els acords del Govern es prenen de forma col.legiada. Aquest
mateix dilluns es posarà en marxa
la comissió política de direcció del
referèndum.
–Si tot surt com està previst i l’Estatut s’aprova al juny sense pro-
33 Inassequible a les crisis 8 Maragall, al Palau, divendres.
3 COTITZACIÓ A ERC
«Ha de quedar ben clar
que una cosa és el partit, i
una altra, l’Administració»
blemes, ¿preveu donar un últim impuls a aquest mandat amb el canvi
d’alguns consellers?
–El que es renovarà amb tota urgència són les prioritats del Govern. Diguem que fins ara ha primat el factor catalanista i que ara es veurà
més clar el factor social. Estem invertint 800 milions d’euros en 60 barris, 2.600 milions en dos anys per a
–L’últim assumpte conflictiu al si
del seu Govern es va produir arran d’unes declaracions del conseller Carretero, que va dir que
Zapatero era un «espanyolista
demagog». Li va ordenar demanar perdó. Ell no ho va fer, però li
va acceptar les disculpes...
–Sí que va demanar disculpes. Ell
i els dos dirigents del seu partit
amb qui va venir aquí.
–Amb topades com aquesta, ¿no
es trenca la deguda confiança
entre el president i els seus consellers?
–S’espatlla.
�(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03295D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:34
4
DIUMENGE
2 D’ABRIL DEL 2006
Tema del dia
La reforma estatutària 3 Entrevista amb el president de la Generalitat
«Les crisis no
impedeixen que es
valorin els serveis»
Ve de la pàgina anterior
–Vostè assegura que el tripartit ha
fet canvis socials importants, però
hi ha símptomes de protesta, com
la vaga de metges.
–Aquest és un tema de profunditat.
Està passant tant en la sanitat com
en l’educació. El concepte de mestre
i de metge s’ha transformat. Fins fa
uns anys, el seu estatus tenia un
prestigi, el sou podia ser alt o baix,
però tenia un reconeixement social.
Però la universalització dels serveis
ha provocat que el col.lectiu s’hi hagi sindicalitzat o proletaritzat. El
canvi en la percepció social del rang
fa que el col.lectiu digui per fi: escolti, la dignitat també significa més
bona retribució.
–Però els metges també reclamen
més recursos per poder atendre
més bé els pacients.
–Per descomptat, però és l’altra cara
de la moneda, de la massificació. És
com una fàbrica de serveis en la
qual els clients reclamen amb una
autoritat moral que abans no es reconeixia, no hi havia tanta consideració amb el pacient, i ara el pacient és un client amb drets. Per tant
la relació professional-pacient ha
canviat.
–¿Quan es notaran els efectes
econòmics de l’Estatut?
–La gent sap que hi ha coses que es
fan avui i es comencen a percebre
més endavant. Crec que els efectes
totals trigaran molt a notar-se. Els
primaris trigaran molt poc.
–Segons Saura s’ha d’acabar amb
el «soroll» de crisi del tripartit perquè no tapin la tasca del Govern.
–És cert que ens hem italianitzat
una mica, però això no impedeix
que la gent tingui un parer sobre la
qualitat dels serveis. Són dues coses
diferents. ¿Que si la gent està més satisfeta dels serveis en general? Sí.
¿Que això provocarà més demanda?
Sí. I l’altra qüestió és: ¿Que això es
relaciona amb l’Estatut? No necessàriament. H
el Periódico
Pàgines 2 a 10 888
«És normal que Zapatero hagi
sigut més valent amb Euskadi»
RICARD CUGAT
J. M. PERDIGÓ / M. D. GARCÍA
BARCELONA
–Arran de la declaració d’alto el
foc permanent d’ETA, el líder
d’Esquerra Republicana, JosepLluís Carod-Rovira, va comentar
que Zapatero ha estat més valent
amb Euskadi que amb les aspiracions de Catalunya, ¿comparteix
vostè aquesta opinió?
–Deixem-nos d’històries. L’Estatut
no mata a ningú, de manera que
és normal que Zapatero hagi hagut
de ser més valent per afrontar una
situació com la que s’està vivint a
Euskadi.
–Els partits bascos estan plantejant el que anomenen l’àmbit de
decisió basc i no sembla que a la
resta d’Espanya es posin tant les
mans al cap com en el cas de
l’Estatut.
–En l’àmbit de decisió basc Espanya també hi ficarà cullerada. Es
tractarà un àmbit de decisió compartida.
–Si vostè no fos president de la
Generalitat, si fos un ciutadà normal, ¿hauria anat a la manifestació que es va celebrar a Barcelona
amb el lema Catalunya és una nació i té el dret de decidir?
–Si jo hagués sigut un ciutadà normal... (s’ho pensa). Crec que no hi
hauria anat. Jo he sigut més de repartir octavilles, però això ja és
d’una altra època.
–¿Però no té la impressió que
l’opinió pública espanyola s’esquinça menys els vestits amb les
concessions fetes a Euskadi que
amb les que se li fan a Catalunya?
El mateix concert econòmic
basc...
–Això era veritat, fins ara. El més
important de l’aprovació de l’Estatut al Congrés dels Diputats és precisament això. La societat espanyo-
33 Al despatx 8 Maragall consulta la web de la Generalitat a l’ordinador.
3 DRET A DECIDIR
«Al País Basc, Espanya també
hi ficarà cullerada. Serà
una decisió compartida»
3 TOLERÀNCIA
«La societat té més mala
consciència amb Euskadi per
les barbaritats del franquisme»
la segurament té més mala consciència respecte al País Basc perquè
el franquisme hi va cometre grans
barbaritats, com per exemple el
bombardeig de Gernika. La dictadura va practicar terrorisme d’Estat.
Sobre el concert econòmic, ja he dit
alguna vegada que no m’entusiasma. És un privilegi que els reconeixem, però és una fórmula insostenible més enllà del País Basc. Ells no
paguen, Catalunya sí. I ho seguirem
fent.
–¿Què passaria si a Euskadi s’aconseguissin més cotes d’autogo-
vern i més reconeixement de la
seva identitat? ¿Catalunya en reclamaria més al seu torn?
–Jo crec que l’Espanya plural consisteix precisament en el fet que
cadascú tingui sistemes diferents.
El que s’ha de respectar és l’equitat, que no és el mateix que unificar les identitats. Crec que la base
de l’Espanya plural i el seu reconeixement és precisament aquesta: a cadascú el que li pertoca. Els
catalans no ens hem de posar tossuts. Ara bé, hi ha d’haver unes
normes d’equitat entre els diversos territoris. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La reforma estatutària
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Perdigó, Josep Maria
García, Maria Dolores
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Espanya
Territoris
Acció política
Govern
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-04-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1622/0000000779.pdf
be7ecdf1507dec4878595bbc46e64ff9
PDF Text
Text
12/03/2006
1
�12/03/2006
2
�12/03/2006
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Cataluña no puede seguir haciendo el mismo esfuerzo de solidaridad
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diario de Sevilla
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Carrizosa, José Antonio
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Territoris
Espanya
Catalunya
Andalusia
Finançament
Acció política
Autonomia
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-03-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1621/0000000711.pdf
fb7de9e2eb807810be99f62344676a9b
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
España no va bien sin la relación entre Castilla y Catalunya
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Gaceta Regional de Salamanca
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Orive, Begoña F.
Vicente, M.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Arxius
Franquisme
Catalunya
Espanya
Territoris
Acció política
Estatut
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1620/0000000713.pdf
ba88faf10f0d8030e175e9def66701a4
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El pacte Zapatero-Mas per l'Estatut no prepara cap aliança PSOE-CiU
Source
A related resource from which the described resource is derived
20 minutos
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Sierra, E.
Rodríguez, M.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Convergència i Unió
Partido Socialista Obrero Español
Catalunya
Acció política
Territoris
Espanya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1619/0000000714.pdf
bf323d6d4cd4c1f709bdaec3ace63308
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Zapatero ha cumplido su compromiso
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Company, Enric
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Competències
Finançament
Catalunya
Espanya
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1618/0000000715.pdf
ec8c8c61252ceee631979a4b056ee24e
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Amb CiU o sense, aquest any hi haurà un nou i millor Estatut
Source
A related resource from which the described resource is derived
Segre
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Costa, Santiago
Gómez, Anna
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Competències
Convergència i Unió
Parlament de Catalunya
Acció política
Territoris
Catalunya
Espanya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes