1
10
611
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/3/0000000910.pdf
148e739b4bbdd396872b5c925cd4434b
PDF Text
Text
PARAULES DE PRESA DE
POSSESSIO DE L'ALCALDE
PASQUAL MARAGALL
2 de desembre de 1982
�SRS.TINENTS
D'ALCALDE
REGIDORS I REGIDORES
DE
LA CIUTAT
Em trobo ara, en dirigir-vos la paraula, entre dos. sentiments igualment forts: el sentiment de temen5a' davant' el
repte que significa succeir en Narcís Serra a 1'Alcaldi-$ de
Barcelona, ,i el sentiment d'esperan~ai1,lusionada que Pgítimament pot sentir un home davant una tasca engrescadora.
No podia pensar, ara fa prop de quatre anys en constituir-se aquest primer Ajuntament democratic, que exigkncies
d7Estat cridarien el nostre Alcalde a Madrid abans d'acabar
el seu mandat. Pero ha succeit el que ningú imaginava, el
que era difícil de preveure en aquells moments, i ara; en aques-.
ta ocasió i abans de qualsevol altra cosa, vull desitjar sort
al company, sort a l'amic. He viscut amb en Narcís Serra
moments difícils i també moments molt bons; he treballat al
seu costat amb iHusi6, tota la il.lusió que hom posa en fer
realitat un programa llargament pensat: sols em resta ara
prometre al company que se'n va que continuaré treballant
sense descans, fidel sempre al seu esperit i al projecte polític
que a tots dos ens ha guiat.
No enceto, doncs, avui una tasca nova. Com,molts ja
sabeu, he servit la ciutat des de diferents llocs: mgn a economista durant molts anys i com a Tinent d'Alcalde darrerament. En cada cas, he posat totes les meves forces &r portar
a terme el meu treball, sempre amb els ulls posat$-en la fita
de retornar plenament 1'Ajuntament al ciutada, fita que els
socialistes hem considerat com un element essencial de la
reconstrucció política de Catalunya..
Ha estat una tasca dura en molts moments, s'han pres
mesures no sempre a gust de tots, pero estic conven~utque
'Z
:
.
S
�s'ha avanGat considerablement en la construcció de l'administració democratica que tots desitgem.
posició de nbmines, les membries d'area i la publicació anyal
de l'estat de comptes, pero no puc amagar que aquest és el
camp del que em sento menys satisfet del que cal fer i podem
-,fer. Em sentireu parlar de nou d'aquest tema.
En aquest mateix Sa10 de Cent, el 15 de maig de 1979 vaig
asenyalar els criteris que havien de guiar la reforma de 1'Ajuntament, i que eren els dhusteritat, eficacia, informació,
descentralització i lligam amb I'Area Metropolitana. Avui,
i perque encara queda molt de camí per fer, em reafirmo en
la seva necessitat.
AUSTERITAT, perque l'Ajuntament ha d'administrar amb
rigor els cabals del ciutada. Crec que hem fet prou en aquest
sentit. Durant els darrers tres anys i mig s'han doblat practicament els serveis personals i socials, disminuint la plantilla
en 500 persones i eliminant suplencies i dobles places. El
darrer pressupost ja ha estat fet sense respectar la inercia
de l'anterior, és a dir, analitzant els costos unitaris de cada
servei i rebaixant partides injustificades. Les contractes privades han entrat definitivament en el camí de la serietat.
Aquest control de gestió sembla que no, pero costa. I s'ha
fet, diria jo, amb una certa elegancia. Pero hem de millorar
forca encara.
ENCACIA,perque els circuits administratius continuen sent
massa llargs, malgrat la drastica reducció del personal bur*
cratic. De circuits se n'han simplificat una colla de ben cru
cials, com les llicencies de construcció, els tributs immobiliaris, els calculs d'obra pública, la publicació d'actes a la
Gaseta, les certificacions cobra i revisions de preus, els tramits de registre general, la intervenció dels ingressos, etc.,
pero la mecanització de 1'Ajuntament encara és a les beceroles. Es el camp amb més futur i per aixb hi estem treballant de valent, amb mesures que inclouen la conversió del
centre ordenador municipal en un servei dotat d'autonomia comptable, capac de facturar internament a l'administracio activa els serveis de programació i operació mecanitzada.
INFORMACI~,
tant a l'interior de SAjuntament com als
ciutadans. S'han obert diferents canals d'informació, molt
útils i de tall classic, com les publicacions de districtes i l'ex-
Z
DESCENTRALITZA~~~,
perque aquesta és la base per apropar
l'administració als ciutadans, per una administració democratica. Hem iniciat també aquest procés, hem creat els Consells
Municipals de Districte que, dins les limitacions legals en
que encara ens trobem, assenyalen el camí per on ha d'anar
el nou model d'administració. La descentralització és un procés, i aquest procés, en el que estem compromesos, ha de
situar el municipi de Barcelona dins el corrent que avui segueixen les administracions europees més avancades. Hem
d'ordenar el territori de la ciutat, fent districtes capacos de
gestionar un bon nombre de serveis, hem de donar pes polític i contingut als Consells de Districte i hem de fer que els
ciutadans tots els ciutadans, sentin que l'administració és
una cosa seva, que esta a prop d'ells i al seu servei.
En aquesta sala hi ha avui, Srs. Regidors, hi ha també
Consellers de Districte que us han ajudat a portar modestament, sense mitjans, amb pura forca de voluntat, I'engrescadora i difícil tasca de dur 1'Ajuntament al carrer, prop dels
ciutadans. Doncs bé, jo voldria que tots plegats veiéssim aquí,
en els Consellers de Districte i els seus presidents que han
estat autentics Tinents d'Alcalde per les atribucions assumides, no pels mitjans disponibles, els autentics protagonistes ;
de present i de futur, de la tasca de fer una ciutat autenticament humana partint d'una realitat que no ho era.
1
I ara deixeu-me fer un balanc més global i un-programa
més explícit.
.z."
El meu programa no és un programa de transició. Voldria
que a aquestes altures del mandat de govern, es veiés mes
que res com un balanc anticipat, un estímul per culminar
el que ja s'ha anat fent, per corregir l'angle d'enfocament en
alguns aspectes i, sobretot, per projectar cap al futur al10
que la meva experikncia em diu que hem de transmetre ho-
�manera no deixarem d'assajar en materia de transferhcies
de serveis per fer-10s més proxims al ciutada, car estem con-.
venGuts que uns districtes potents han de ser la base
d'un
*
bon servei públic.
Y
nestament, Srs. Regidors, als Regidors que s'hauran de posar
a treballar ben aviat en un segon mandat democratic.)
HEMDE PRESTIGIAR LIAJUNTAMENTCOM A CONJUNT DE SERVEIS
P~BLICS.Aixo és l'essencial d'ara en endavant. Hem de presti-
En conjunt, doncs, malgrat les mancances, Barcelona va
amunt i els ciutadans han vist una corporació que, des de
i'equip de govern i des de l'oposició, ha actuat amb honestedat, altura, iniciativa i tenacitat.
giar 1'Ajuntament com a collectiu de persones al servei de
la ciutat.
Jo distingeixo tres ambits de la nostra actuació: la ciutat
de Barcelona, la corporació que formem tots nosaltres, companys Regidors, amb el Sr. Secretari General; i ]'Ajuntament,
és a dir, els serveis.
Barcelona ciutat ha elevat la seva projecció en els darrers anys. Barcelona, el leadership dels municipis espanyols,
les manifestacions artístiques i els contactes internacionals
l'han situat en una cota superior, que cal mantenir i reforcar.
a
Em proposo, en aquest sentit, assentar sblidament els vincles de germandat amb Colonia, Mila i Boston, que ens projecten cap els espais on per motius diversos la ciutat s'adreca;
desenvolupar les relacions iniciades amb I'administració local
anglesa, mestre en tants aspectes; acudir per segona vegada
al mercat internacional de capitals per financar el nostre
programa d'inversions de 1983; i signar amb la ciutat de
Nova York, la Universitat de Barcelona i la New York University un conveni de co~laboracióque ha de projectar amb
forca la cultura catalana a la capital del món, que és a més,
per a mi personalment, la segona ciutat en el record i en
I'estimació.
La corporació que formem, companys, també ha guanyat
en l'estimació dels ciutadans i dels forasters. Ho crec sincerament.
Malauradament hi ha temes del que jo anomeno nivell
de corporació, temes d'ampli consens, que a hores d'ara no
han pogut ésser impulsats tant lluny com desitjavem, pel
trencament de les coincid&ncies polítiques amb qu& vam
comencar aquest mandat: la nova Carta de Barcelona i la
nova divisió en districtes, nova estructuració que de tota
Tanmateix hem de saber explicar que YAjuntament és
un coNectiu de persones i patrimoni treballant al servei de
la ciutat. Tenim una llarga tradició de noms i'l1ustr.e~: Turro,
Florensa, Buigas, Pere Domingo, Josep M." Pi i Sunyer i tants
d'altres que no puc esmentar perque us ben asseguro que
la llista fóra interminable, que han fet Barcelona més gran
i més shvia, i que han estat funcionaris municipals poc reconeguts com a tals. Hem de seguir i potenciar aquesta tradició. Potenciar-la obertament. Procurar incentivar les persones que treballen per la ciutat per tal que 1'Ajuntament no
sigui solament la seva escola de formació abans del salt
a &altre? empreses més gratificants, sinó justament el lloc
de la seva total realització professional. Així anirem aconseguint que el ciutada miri amb orgull no solament la seva
ciutat i potser el seu Alcalde i els seus Regidors, sinó l'Ajuntament com a empresa de servei públic, eficac, assequible;
sensible a les demandes fonamentades; en definitiva, oberta
ais qui la mantenen i n'elegeixen els responsables polítics,
que som nosaltres.
No ens enganyem: aixo és una tasca d'anys, perqui la
relació viciada entre ciutadi i administració ve ?e segles.
4
Hem d'obrir més les portes de l'administració aP contacte
preparat, eficac i atent amb el públic. Tencar al,@úblicles
portes dels negociats, que el que han de fer és treballar ,
ferm, i obrir les portes de les oficines d'informació, ben( i
relacionades amb la infrastructura interior i exteses als %
districtes a través de la xarxa de terminals de tele-procés que
hi estem insta1,lant.
�Es amb una enorme satisfacció que anuncio la propera
inauguració de l'oficina d'informació ciutadana a la Plaga
de Sant Jaume, que comptara amb la presencia activa de
tots els serveis d'informació que les Brees d'aquesta casa
han anat creant des de zero: sanitat, consum, finances i
altres.
Hem invertit moltes hores preparant aquesta projecció
de 1'Ajuntament sobre la ciutat i de la ciutat sobre 1'Ajuntament. Projecció que no s'esgota, com és evident, en aquesta
oficina sinó que implica tot un canvi d'actitud, el més difícil, i l'inici d'una transformació pausada pero inexorable de
les relacions i les actituds entre els productors i els destinataris del servei públic.
I ara vull demanar a tots, Regidors i Regidores, un es for^
per culminar el mandat amb la dignitat que Barcelona es
mereix i que tot el país ha reconegut, des del primer dia, des
d'aquell 19 d'abril que el nostre Regidor de Relacions Ciutadanes va saber cbnvertir en una festa de la democracia naixent.
Que tots puguem tenir la seguretat de pertinyer a una
corporació que per damunt de la diversitat d'interessos i opinions polítiques haura creat un to de civilitat i uns habits
polítics fonamentalment sans.
L'assentament cada cop més ineluctable de la democracia
i l'autonomia en el nostre país ha comengat, de forma molt
principal, en els nostres Ajuntaments. La seva quotidiana
activitat de servei i dialeg politic obert ha anat creant, més
que qualsevol altre factor, una inkrcia democratica enormement valuosa, dissuasoria de tota mena d'activitats contrkries a la Constitució i 1'Estatut. Crec que se'ns ha de recon2ixer aquest m2rit. Barcelona, a més, va jugar un paper decisiu, ara fa un any i mig, en la represa de confian~adel
país en si mateix, en uns moments particularment difícils.
Aixb va ser possible gracies a aquesta estranya connexió que
existeix entre el poble de Barcelona i els Reis d'Espanya
sempre que aquests han representat un paper d'obertura i
progrés que és consubstancial a la nostra manera de sentir
com a ciutadans. Pero aquesta connexió va tenir un interpret
agosarat i subtil en el nostre company Narcis Serra, a qui
'tots, repeteixo tots, crec que hem de retre up homenatge
sincer pel seu coratge i per la seva visió en aquell instant,
instant que es va convertir a més en el punt de partida d'una
il.1usió de futur que tots els barcelonins comparteixen, proa a una colla de realitzacions a 10 anys
jectant-nos amb f o r ~ cap
vista que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urbana que avui
no posseeix. La Generalitat de Catalunya va tenir l'encert
d'estar immediatament al costat d'aquella iniciativa demostrant un cop més que al nostre país les grans causes uneixen
sempre i que les divisions vénen per les petites causes, que
no hauríem de deixar surar mai. Som un poble sensible, una
terra excessivament amable, un caracter principalment dialogant, i tot aixo ens duu ben sovint a la complaen~a,a la
lamentació i a l'oblit de les ambicions més nobles i realistes. Si sabéssim unir sempre la sensibilitat i l'ambició! Si
sabem ajuntar-les, com Narcis Serra ens ha ensenyat a fer,
serem capacos d'aconseguir tot el que ens proposem.
Pero tomem a l'aspra, complexa i rica realitat de cada
dia. Actuarem amb la consciencia que constitu'im un punt
de referencia important pels Ajuntaments catalans i per la
vida política del país.
Com a alcalde estic decidit a impulsar un dialeg polític
basat en aquesta exigencia. Tant portes endins com portes
enfora d'aquesta casa. M'esmer~aré,com tots vosaltres estic
segur que fareu, a mostrar el més complet respecte mutu
entre representantSdemocratics i entre institucions democrhtiques.
.
Hem de mirar d'aconseguir que, tal com hasuccei't en la
darrera campanya electoral, siguin els arguments polítics, la
contrastació de programes, la constatació de 'realitzacions
i mancances, al10 que marqui el debat politic, d'aquí al mes
de marG.
".
La Generalitat de Catalunya trobara en 1'Ajuntament de
~ Ó
Barcelona un col.laborador lleial en la ~ ~ C O ~ S ~ N CdeC Ca-
�talunya. El més lleial. Aquesta tarda, abans que a ningú, anire a presentar-me com Alcalde de Barcelona al President
de la Generalitat, que per mi és, a més del nostre President,
un amic respectat de molts anys.
L'Ajuntament de Barcelona té massa temes pendents amb
la Generalitat, que espero podrem resoldre, perque mai no
es bo arrossegar situacions d'indefinició. Són temes que s'han
de sostreure a l'enfocament partidista: la participació de la
Generalitat al Consorci de la Zona Franca i per tant a la gran
terminal de transport internacional Granollers-Montmeló, al
Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya, com
element de colaboració indispensable en la futura estadística
catalana, a la Junta de Museus, a la reconversió del barri
antic com a centre cultural, la tan parlada avaluació dels
serveis no obligatoris produits per 1'Ajuntament de Barcelona, diferents projectes arquitectbnics en comú, l'acabament del 2n cinturó, la prbpia inviabilitat del projecte de
Carta Municipal de Barcelona sense definicions previes a
nivell de Catalunya ... Totes són qüestions que voldríem veure ben enfocades en els propers mesos.
En aquest context molt hauríem d'aprendre de I'actjtud
i el comportament de Carles Pi i Sunyer, Alcalde de Barcelona i Conseller Primer de la Generalitat, quan el Parlament
de Catalunya debatia les mesures excepcionals a prendre per
subvenir les necessitats financeres de 1'Ajuntament de Barcelona.
I el Govern Espanyol em tindra des de Ia setmana vinent
disposat a esmerGar les hores que calgui per contribuir a dur
endavant les mesures necessaries per dotar aviat de més
mitjans i més agilitat la vida municipal. Puc anunciar que
els serveis .de la casa ja estan treballant en aquest sentit,
directament i en contacte amb la Federació de Municipis de
Catalunya, perqul. és un deure de 1'Ajuntament de Barcelona
d'estar present en el moment de tancar els mes de 50 anys
de paternalisme munici~alistaque es van obrir amb 1'Estatut Municipal de Calvo Sotelo.
Deixeu-me acabar amb una referencia personal. Sóc un
modest barceloni que mai no havia somniat I'honor d'una
carrega tant relevant com la que avui heu posat sobre les
meves espatlles. Pero com a Alcalde haig de tenir i us asseguro que tindré tot I'ambició que implica seure en aquesta
cadira que llevat del Rei solament ocupa 1'Alcalde o qui fa
funcions &Alcalde de Barcelona. Estic preparat per dur endavant la tasca amb energia. Els qui em coneixen de temps
ho saben.
Sóc fill d'una ciutat i d'una família que s'assemblen. En
sóc fill devot i dolorosament enamorat. No tinc altres títols
que aquesta procedencia. I l'haver intentat estar a l'alcada
d'allo que els meus pares, i els meus conciutadans. m'han
ensenyat.
El meu avi va neixer al barri de Ribera i en una generació va passar a fora muralla, al carrer de Trafalgar, a l'eixample i a Sant Gervasi. Si els nostres avis van fer aquell salt
gegantí, la nostra generació, n'estic convencut, fara la ciutat
metropolitana, i la fara amb respecte, amb aquest urbanisme de sargidora que hem anat definint, tancant les ferides
de l'expansió sense fre dels 605, posant en comú les voluntats de tots els pobles i ciutats metropolitans.
La Barcelona d'avui es va fer amb una certa brutalitat
creadora. La Barcelona Metropolitana es fara amb respecte.
Senyores i senyors Regidors, aquesta es la meva ambició
i el meu programa. Els qui són adversaris polítics, mai enemics, perden avui un adversari, perque l'Alcalde, a més de
dirigir l'equip de govern és i ha de ser el moderaaor del debat
de la Corporació. Pero tornaran a tenir un Aloalde exigent
en el manteniment del prestigi de la institució. "El debat polític ha de tenir l'alcaria i al mateix temps la concreació que
les lleis li confereixen. Ni un pam menys.
L'esperit d'exigencia no me l'haig d'inventar. Em surt de
l'anima després de 20 anys de lluita per la democracia. NO
és incompatible amb el respecte absolut al contrincant. Jus-
�tament per aconseguir aquest respecte vam lluitar i hem
treballat.
Permeteu-me que per acabar, no puc evitar-ho, citi els
noms d'amics que de diferents maneres van lluitar també
pel mateix i que avui ja no són entre nosaltres i simbolitzen
tota una generació lluitadora i tota una histiiria de tenacitat
per millorar la vida d'aquest país, d'aquesta ciutat i dels
seus companys: Oriol Solé, Teresa Muñoz, Francesc VilaAbadal, Joana Sabater, Manuel Murcia. Sé que avui haguessin estat contents i la seva alegria ens hauria ajudat a tirar
endavant, company Narcís, companys tots. Pero el seu record
també ens ajuda, potser més i tot perque es converteix en
una exigencia i n a ~ e ~ l a b l e .
Dit aixo, no he d'afegir m6s que dues paraules ben prosaiques abans d'encentar la feina: s'aixeca la sessió.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Àrea Metropolitana de Barcelona
Model social
Acció política
Barcelona
Alcaldes
Description
An account of the resource
Per una Barcelona olímpica i metropolitana: Paraules pronunciades al Saló de Cent de Barcelona en l'acte de presa de possessió com a alcalde, per part de Pasqual Maragall, rellevant a Narcís Serra.
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Per una Barcelona olímpica i metropolitana.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-12-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
4:00 min
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Vídeo del discurs de Pasqual Maragall a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Globalització
Catalunya
Espanya
Companys, Lluís, 1882-1940
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Vídeo
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Francès
Anglès
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Abstract
A summary of the resource.
L'alcalde de Barcelona i president del COOB, Pasqual Maragall, pronuncia el discurs d'inauguració del jocs d'estiu de la XXV olimpíada, a l'Estadi Olímpic (Lluís Companys) de Barcelona, el 25 de juliol de 1992.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Vídeo al YouTube:<br /><br /><iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/9l6mBsRcnsM" frameborder="0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/955/19830204d_00010.pdf
8c529ed37af5b2cd2d705f104f76b473
PDF Text
Text
Z'
tr^rLracz,,,^
Mr. President
(2
ï` •<vc,.
%^i M
^
l C
r.r r7C
fi
^
/17n^ ^^í^^^-n^,^
9r 3- ^^
l'fYL <
11/1
á 11, /a
The catalan week in New York is open.
But I hope that what we start to-day will not . end next Saturday.
What we start to-day is an attempt to link two Universities, two
cities and two cultures for more lasting period of time.
I will try to make
my
self olear about the "what" and the "why"
/ `y` of these othén</ise "just nice" words.
New York is the City, and i mean quote "the" unquote City, the
capital of cities.
I know it because I lived here for two years and I loved it
^ ^ier since.
/1' Perhaps it would be molé correct to say that I liked New York be
fore knowing.it and, dadly- enough, it appeared to me exac:tly as'
I had dreamegl it .
But when I speak of attempting to establish._°close links between
our universities and our cities, it's not
just a love affair what
I have in mind. When I speak of links I mqkn, bussiness .^^
New York
is
our ma
^y
cet . r
New York is both our supply and our demand market.
New York es one of the greatest
aniskspeaking
cities i n the
wolld .
New York has been the refuge of our exile in the forties as it
ha been for the rman intelectuals since.the thirties.
Three hundred meters from here,
at
the ew School a host o
ropean scholars found a place to make international science:
Marcuse, Habermas, Mongentaav, our own Fernando de los Rios
were there.
�2.
Here at N.Y.U., Nicolás Sánchez de Albornoz, Var6, Regalado and
so many other, keep alive the ipanish contribution to world culture and science.
Same thing Carmen Zulueta at City University, Margarita Ucelay.at
Barnanos College and George Collins in Columbia. George Collins
is I am sure the greatest scholar in Gaudi, our most original and
probably most well known modernist architect.
It's with fresh sorrow that I have to'teil you that the architect
Josep Lluis Sert died last Monday, his body incinerated in Barcelona and his ashes-taken to the small,island of Ibiza.
J
Sert, the Dean of the Har~d School of design for many years, was
the builder or your Roosvelt Island, these scalated wasses.of glass
that I have just seen again coming home this morning thru the Frankin Roosvelt hilway.
New York is our malket and is also a bit of our city, of our abi^ity to build cities and culture, of our mediterranean sense of
proportion and space.
Honestly you should VIcognice us this bit officontributian in the
formation of this city.
ctalan^_musi^c,
^-dtalan and^paThis week Y .ou are invited to know t-.
anish prints made in Barcelona which is the publishUcapital of the
panish speaking world,ca talan art cocuing from thef city that for1:3
med Picasso, Dali, Miró and Tàpies, even catalan cooking-.wednesday
evening in the dinner that I wil have the pleasure to offer to you
Mr. President (Mr. Mason)
- Next Thúrsday we wi2l ptesent al,Ithe Súseua[:µof Modern Art the pro ject of rebulding the German pavihlion# designed ,by Mies V.t^n
der,
^., .
Rohe in 1929 for the World Fair,'of Barcelona
�3.
But even more important: next September, the annual lectures
of the "Barcelona-New-York Chatedra" will begin here at N.Y.U.
and
I
hope that the University of Barcelona will host annual -
lectures on the New York urban culture from september 84 on.
So, what are beginning to day is something permanent,
it '<.s
not,
just a show week.
f
Let me end, Mr. President daring to say tl^ it is not only in
our interest as citizens of the world to be present in the world
city but that it is also in your 3.nterest to be present in the
capital of the mediterranean w ich, after all is the origin of
our common history and civilization. Specially when Spain is
again in the way of helping the SpanislA. speaking world to build
a democratic model of social life.
It is in this context that Barcelona
require .
Thank you, Mr. President.
.is
glad to both offer and
�evtr-
ro
hAM
21 kuv-iLt so
~Del
1re
ki_.„
Av /Ve1/11
ctí
5(274K.
oPe-z/
3 rr- 7 ifo
¿ni
(+141rt_
LL- "nPr e-3v D
r
Lsj
7- o -
"rn" 'r
AI
i5 tt
a °U t94
7
c tn.-TV &S
Tz ()
ws, y
sr7+-71
i 5 A--ri #1-57rx4 Pr
NI{ "lae-c_4me:tii-eLs(„c_dity<,․)
71 CV
(Al E
sine-3 ,
i,frts 9-v-ArG_
4 _111 ön
r-717-"-.
rev
t..4 1, 0 oF 72 . pi L-17
;4 e
T), --pc, M n-K.E;
rre-
*ha Trl-E- 1
F T pftçe-
01-1-trAi. /
5
l`
Wv14) '-/A91,t. (c.
'L4 11
15 77-1-&"
t1-1-`' U Otput 2 E
C.- T-21
n- A ó
c-try
_
/1.- j
I
rctrx... T21/
•
L v vo9
/t91.- JiAi
,
omE w-kt íterf"
o ul-T)
•-peryt ic
E-NOu 6 - , rr lit 9146-30
v-&71,:---
111- oF c.-1'77'es ,
i Tez_
't 4"-A-1k-S Awe r
kt (-91-"I
127G-Ferytt,– IC&'M1
s /1- v
-Tm
r-
f T A--023 vq)D2-5,
11-1-72 y /15
2
11 1(-n
tot
HOTEL MERIDIEN PARIS. 81 BOULEVARD GOUVION SAINT-CYR 75017 PARIS - TEL. : 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS
)
�MERIDIEÎI
(1117-
r
(, f 1 {-1S'N
J
^ t4
F A -T-,-^•x,r p T i^.t ^.. T d ^^ 97t ^, ^^
^^L o
17 ' s N cs7 J v i T
C i.os --• tr i N +c S
r
.^/
ou►'t- .
l7 c S IiLJO J vI^
u 40-11.1",
fj t^j^/c.L1LJ VN ^
,...(We's
11
i t)14-b1N
rJ M r hl
I
1 Pcln c
2
1-111 r
A- FGfii7i. w
c, o u c--
a F L iw ! cs
'E
k► L-9W
s
11)1)s7' lv 1;5'
"z-ovt 1C
J S A^^ó
^-^trc
1.4/4-n iL t'i,
D-vut
1S
s vPP I-v m^o
n
ovta. d¿'")ti len/ D
M In, K ^-i` ,
Ñ=^;/ 4.v
t r
c
O pte:-
rS
7-112-'
(t n
tn/Vri í s tfl- -t/'t741c019--
trnt Trs
j vV 'f14-1- w 8'6t L!J
(.4`lnrsS
t'Sc`&w ^fitfi^ 21-= t$v
4-'14 ç
r1/E-w -z.ayL ¡c
IN 't'N-7-- Pt'u n't-5
te-
! h/TL''L t.`l- tv v}1
1 c4-14 1-C
1+0V la Ut
/YS
r'7
T^
1 f N--JD
o'^
G-c=
° urL cz'' >e l'1-117-
/3 E l— h1 rtric
711w Gt71 Li
/ty3
7 1-F1 • h T7 G^
0,4 el" . 7'1;4
®x-1
~71 r6R-► -r^` r 3 L--tiv SL ^`ívoL
o
P.0.
4
1112 11-
d-P c v`t-o 15 E1110 Jc Ifz, C. et-n S
ttv tt n a ih"n' uti.^7vc. ^ u^ w
0è'1t Qwni
c
-
v,v ís
A
F c rt-z:
Ta
,tc Gf-Yc c v s- e-- , H-14 ct-k Jtt ii•-S ^ o-rJ
Pen tiJ~ Ve– 47S
n-ros r.v
-1-1
M
4rc ^
tr ertirn
A^
-r?-/-hr>72s.
l
^ c." W^-i t'U . `f tJ , rv f C--0t.itç
@^-ó4-z. 4--t4o
Sp 1hJ1 S44_
s rl tv c
o 11-74» y o
t+t^z
DL
ï -kfcrL, /‘,.1"-&19
dicS~11I- cAw iYtit Kvb7 a rJ
ni- P,g-c)nhlOZ ^v
Itz ^ v ^•
^ +^_
¡1^ C v tíi'U vt Zr ,trr" 1' cu ish/
7ii^i --TEI.: : 759.12.30 r -TSLEX 290962 CABLE
PARIS
�NOI{/
3
MERlDIEI`i
714- N
ft°1 wf
.
UoLt,tA5
-
*14
it
SUR-6-G wry z^s-- s c t t-v L14z2. ï Yv
Gbh" YiZT -
4-''na
7-T
F:44- k 1 tY-n
u
1-411-07
b11t, t
fit,'
As
`Pf-x4 r
-t-r 5' !3 o D iI
/
Vet-T 7
t btift-r
Hif3 "7-4X- en1 7-r ^ J^i ^z t
z
N
14-
) 131 2-4
Ci¢PaZ - V-p
3Jrs-F?rN!
Nn e¢s s2,^S d^ Gt ^S
^C
fiz-41-i
T
ll.C.^ v► ^ 711.171"
fi9'n v
T14-1.7" tArt trwiGD3
¡d-+( v4-17
:z,o-vi ,c
/S
r BttK. c.^r^j
M A-plu fsv 4:4
vf
ouit
70
4,3) . 1.1 1r7
4 1- ^
!g
h 57
44/7'1.49 ^.é v^"c-S ^ij
St9J SLr cy -r p>W,#Dri-p v.
u-PL tM. L70 71-1114, ^i.0
Gv L-1v lLt,r , 0
`.
"'%
0/-0-15s-rb7
?IA,S
S trtbv0 o ge'
1 •114 v tir Jo ssr
Co ^.t t ^ ^- G,^,– 1741P ^
h ws ^,^+
15401-C.V2-trrInf-
R viL
S (34,_5 ^ i ' f^ `
^1
~-l'421n4v
tun,1 -r v¢^@ ^1^ ►
w L-4 Ah- 2 1/11"--0
ti c^ y}rtg , b,r 5
inti y
7trz---f-
s en -,¿-92
OJL-r-P 1.-LA
T7t^ ^ tï}7i D-P 7107 /47177 V Yilt
Y^S
Mo»-brymv,,i' ^
-7 w-c /491- ufi
Ta
j
GPP-v 61 , o U
fol,o~ vy M Oç? tvc.stL, _
r
^
14-41-
14-! 3Srrnhribt/iN
,k,
i S ` l"^
IÚdsi' orM-7-1nl fi-
1914
U c(y2/}y
£4:2 t..t_-,7v S
(re--V-rt (rd
/1-W _O
G•15 L L ai-t;
^
^r fivi t,-071,4 arj
ry uAí evt S rfij
14-r vr
Z u 1. u E-?-7-^-
‘14~-4 ^^°^` L.trt
G- 1.7-zyyx-
5
,T
Rr
rv i^`
'/..9,, s4w^^ r^ /re!~ *e cr,c. ,,nz e- v s
GJh/71/ ' 4 (Al ok)
i S DufZ
J. w
#
T7»'
yho _. r -- Obit /94-r7757t) o F
vMTr
HOTEL MERIDIEN PARIS. 8i BOULEVARD6OUVION SAINT -CYR 75017 PARIS - TEL.: 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS
'
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3861
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració de la Setmana Catalana a Nova York
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Nova York
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Cultura
Catalanisme
Acció política
Territoris
Nova York
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-03-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/956/19830602d_15.pdf
bd93146e43460685b1cd77e1dfa01301
PDF Text
Text
AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA
ANTE TODO RECIBAN MI BIENVENIDA A ESTA MANIFESTACIÓN QUE
PUNTUAL EN EL TIEMPO REPRODUCE LA CARACTERÍSTICA MAS SIGNIFICATIVA DE NUESTRA CIUDAD: SU CAPACIDAD DE CIUDAD ABIERTA CAPAZ DE
ACOGER LAS INICIATIVAS DE TODO ORIGEN PARA PRESTARLES EL MARCO
ADECUADO. CONTEMPLANDO EL RECINTO FERIAL SE ME OCURRE QUE EN PO
CO DIFIERE DE LAS MÚLTIPLES PLAZAS QUE SE DISEMINAN A LO LARGO
DE NUESTRA CIUDAD. BARCELONA ES UNA CIUDAD DE CALLES Y PLAZAS;
Y SUS CIUDADANOS LAS UTILIZAN PARA RELACIONARSE, PARA ENCONTRAR
EN ELLAS LOS SERVICIOS, LOS CLIENTES, LOS AMIGOS ... QUE SON LA
ESENCIA DE LA VIDA CIUDADANA. EN ESTA GRAN PLAZA DE LA FERIA SE
REPITE ESTE FENÓMENO. LAS PIEDRAS DE LOS EDIFICIOS, LAS NAVES
DE LOS PABELLONES SE PONEN AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS DE LA
FERIA. LA PRESENCIA HOY AQUÍ DE ALTOS REPRESENTANTES DEL GOEIER
NO DE LA NACIÓN Y LA REPRESENTACIÓN DEL GOBIERNO DE LA GENERALITAT, DE LOS RECTORES DE LA FERIA, DE LOS EXPOSITORES Y DE LOS VI
SITANTES, CONVIERTE A TODOS ESTOS EN USUARIOS DE ESTA GRAN PLAZA
Y POR LO TANTO, EN CIUDADANOS DE BARCELONA. A TODOS LES DOY LA
BIENVENIDA Y MIS MAS EXPRESIVAS GRACIAS POR HABER ACEPTADO ESTA
CIUDADANÍA.
MARIA AURELIA CAPMANY ME EXPLICABA HACE POCOS DÍAS CON SU
AGUDEZA CARACTERÍSTICA, QUE LAS CIUDADES PUEDEN AGRUPARSE EN DIFERENTES CATEGORÍAS: LAS CIUDADES EN TORNO AL PALACIO, LAS CIUDA
DES EN TORNO A LA CATEDRAL, LAS CIUDADES EN TORNO AL CASTILLO Y,
FINALMENTE, LAS CIUDADES EN TORNO AL MERCADO. BARCELONA ES UNA
�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA
2.
TERIORES, HA SALIDO DE SU ENTORNO PARA ACUDIR AL MUNDO. ESTE ES
NUESTRO GRAN RETO. MIRAR AL PASADO NO SIGNIFICA OTRA COSA PARA
NOSOTROS QUE CONTINUAR FIELES A LA NECESIDAD DE APERTURA Y ACEP
TACION; A LA NECESIDAD DE MIRAR HACIA AFUERA Y PROGRESAR.
ESTOY SEGURO DE QUE TODOS ESTAREIS CONMIGO ATRIBUYENDO EL
VALOR SIMBOLICO QUE LA FERIA TIENE PARA BARCELONA, PERO LOS VALORES SIMBOLICOS QUE CONSERVAREMOS Y POTENCIAREMOS HAN DE SERVIR
PARA QUE ACEPTEMOS EL RETO DE CREAR NUEVAS FRONTERAS Y NUEVAS FINALIDADES. BARCELONA QUIERE SER EL MARCO DE REUNIÓN DE LOS CIUDADANOS DEL MUNDO. BARCELONA QUIERE, DE AQUI A DIEZ AÑOS, SER
EL MARCO DE LA GRAN FIESTA DE LA JUVENTUD DEPORTIVA DEL MUNDO.
POR ESTO IMPULSAMOS NUESTRA CANDIDATURA A LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE
1992. SERA LA RESPUESTA AL RETO DEL PRESENTE IMBRICADA EN LA RES
PUESTA QUE DIERON LAS GENERACIONES DE NUESTROS PADRES Y NUESTROS
ABUELOS A LOS OBJETIVOS DE SU EPOCA.
ME GUSTARIA DIRIGIR DESDE AQUI UNA MIRADA A LA PROXIMA,
CASI CONTIGUA CIMA DE MONTJUIC. ALLI UN ESTADIO OLIMPICO, HOY
EN MUY MAL ESTADO, ES EL TESTIMONIO DE UN ESFUERZO QUE NO PUDO
CULMINAR. VOSOTROS VAIS A SER TESTIGOS,A TRAVES DE ESTA CITA
ANUAL, QUE ES LA FERIA, DEL CAMBIO QUE PROGRESIVAMENTE SE IRA
PRODUCIENDO Y QUE SE ORDENA A PROSEGUIR CON LA VOCACIÓN ABIERTA
DE BARCELONA AL SERVICIO DE LA CIUDADANÍA DEL MUNDO. QUIERO
QUE RETENGAIS ESTOS DOS ASPECTOS DE NUESTRA ACTUAL VOCACION OLIM
PICA. EL PRIMERO ES QUE NO QUEREMOS PERDER A LOS CIUDADANOS QUE
HOY SE REUNEN EN ESTA INAUGURACIÓN: QUEREMOS POTENCIAR LA FERIA
�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
3.
PRESIDENCIA
RA, DEL DEPORTE Y DE TODAS LAS MANIFESTACIONES QUE CONSTITUYEN
LA RAZÓN DE SER DE LA CIUDAD Y LA RAZÓN DE SER DEL PROGRESO Y
EL CAMBIO EN NUESTRA CIVILIZACIÓN.
HEMOS MIRADO HACIA MONTJUIC COMO SIMBOLO DE
UN
FUTURO DE
BARCELONA. DIRIJAMOS AHORA NUESTRA MIRADA HACIA LA ARTERIA QUE
NOS HA PERMITIDO LLEGAR A ESTA GRAN PLAZA DE LA CIUDAD. LA
GRAN VIA DE LAS CORTES CATALANAS QUE, SIN SOLUCIÓN DE CONTINUIDAD, ENLAZA NOCLEOS ANTES DIFERENCIADOS Y QUE HOY FORMAN PARTE
INSEPARABLE DE LA AGLOMERACIÓN METROPOLITANA DE BARCELONA. ALGUNOS DE VOSOTROS, PARA LLEGAR AQUI, HABEIS ATRAVESADO MAS DE
TRES MUNICIPIOS SIN QUE EL PAISAJE, SIN QUE LAS PIEDRAS,
OS
PER
MITIESEN DETECTAR ESTOS CAMBIOS ADMINISTRATIVOS. LOS QUE CONOCEIS MAS DE CERCA A NUESTROS CIUDADANOS SABEIS PERFECTAMENTE
QUE LA CALIDAD DE BARCELONES ES MAS UNA REALIDAD DEL ESPIRITU
QUE UN ORIGEN ADMINISTRATIVO. BARCELONA ES UNA CAPITAL DE ESPAÑA, ES UNA CAPITAL QUE SE VA HACIENDO A MEDIDA QUE CATALUÑA, ESPAÑA, EL MEDITERRANEO Y LA COMUNIDAD MUNDIAL ASI LO HAN REQUERIDO. YO ME ATREVERLA A DECIR, ASI LO HAN DECIDIDO. OS RECUERDO
ESTO Y LO SIMBOLIZO EN LA AVENIDA DE LAS CORTES CATALANAS PORQUE
ESTA SE CONSTRUYO, SE URBANIZO SE MODERNIZO DE LA MANO DE DOS
GRANDES EXPOSICIONES DE LAS CUALES ES HEREDERA.
RIA DE MUESTRAS DE BARCELONA.
Y OS DIGO
LA ACTUAL FE-
ESTO TAMBIÉN PORQUE
SO
LO EN EL MARCO DE UNA METRÓPOLI DE TRES MILLONES Y CUARTO DE HA
BITANTES, SEREMOS CAPACES DE CONTINUAR OFRECIENDO LA CAPITALIDAD, EL CAMBIO TECNOLÓGICO, LA CULTURA, EL OCIO, EN UNA PALABRA
EL ATRACTIVO QUE HAN DE HACER PERDURABLE A ESTA FERIA Y POSIBLES
�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA
4.
OS DIGO ESTO TAMBIÉN PORQUE LA FERIA NO SE ENTIENDE SIN
ESTE GRAN MERCADO DE OFERTA Y DE DEMANDA CONSTITUIDO POR LA INDUSTRIA, EL COMERCIO Y LOS SERVICIOS QUE SE GENERAN EN TORNO A
LA METRÓPOLI. OS DIGO ESTO TAMBIÉN, PORQUE ESTOY SEGURO DE QUE
NUESTRA GENERACIÓN SERA CAPAZ DE CONSTRUIR ESTA NUEVA CAPITAL
DE ESPAÑA Y DE CATALUÑA CON RESPETO Y SIN BRUTALIDAD, ACEPTANDO
COMO SUYOS LOS OBJETIVOS DE DEMOCRACIA Y PRESERVACIÓn DE LA IDEN
TIDAD DE CADA UNO.
NO QUIERO OCULTAR MI SATISFACCIÓN POR EL HECHO DE QUE ESTA INAUGURACIÓN SEA UNO DE LOS PRIMEROS GRANDES ACTOS POBLICOS,
DESPUÉS DE QUE LA CIUDAD ME CONFIASE LA PRESIDENCIA DE LA CORPO
RACIÓN MUNICIPAL. QUIERO APROVECHAR ESTA OCASIÓN PARA REITERAR
A LOS CIUDADANOS DE BARCELONA -Y REPITO QUE A TODOS OS CONSIDERO
ENTRE ELLOS- EL PROPÓSITO QUE HE ASUMIDO YO MISMO Y TODA LA CORPORACIÓN DE ATENDER CON GRAN PRIORIDAD A HECHOS Y CIRCUNSTANCIAS
COMO LA PRESENTE. AQUI OS REUNIS NO SOLO PARA REALIZAR UNAS
TRANSACCIONES COMERCIALES, SINO PARA CONSTATAR EL ESFUERZO DE
LA CIUDAD EN OFRECER UN MARCO IDÓNEO DE SOLUCIÓN DE PROBLEMAS
Y ENFOQUE DE PERSPECTIVAS. CONTINUAREMOS ESFORZÁNDONOS EN ESTE
CAMINO. AQUI SE REUNEN MIEMBROS DEL GOBIERNO DE ESPAÑA Y CATALU
ÑA Y CONSIDERAN ESTA PLATAFORMA COMO EL LUGAR PERFECTO Y ADECUA
DO PARA REFLEXIONAR SOBRE EL ESTADO DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA E
INTERNACIONAL. CONTINUAREMOS ROGANDO A NUESTRAS AUTORIDADES ES
TATALES QUE MANTENGAN FIRME ESTE COMPROMISO EN EL FUTURO. AQUI
CATALUÑA OFRECE UNA MUESTRA DE SU VITALIDAD IMPULSADA HOY POR
LA RECUPERACIÓN DE SUS INSTITUCIONES. CONTINUAREMOS VELANDO
�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
5.
PRESIDENCIA
CAPITAL ECONÓMICA E INDUSTRIAL DE CATALUÑA POR UNOS DÍAS. ESTE ES NUESTRO COMPROMISO Y NUESTRA OFERTA QUE SE ARTICULARA SO
BRE TODO ESTANDO ATENTOS A LAS REALIDADES Y ANHELOS DE LA FERIA.
ESTA MISMA FERIA ES UN EJEMPLO PATENTE DE LA CONFLUENCIA DE INTERESES Y ESFUERZOS DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO,
DE LA ADMINISTRACIÓN DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA, DEL AYUNTA
MIENTO DE BARCELONA Y DE TODOS LOS CIUDADANOS, AGRUPADO EN TOR
NO A LOS ÓRGANOS RECTORES DEL CERTAMEN, EMPRESARIOS, TECNICOS
Y TRABAJADORES DE LAS EMPRESAS QUE EXPONEN O DE LAS INTERESADAS POR LOS PRODUCTOS EXHIBIDOS, CIUDADANOS ANÓNIMOS QUE VISITAN LA FERIA Y LE OTORGAN ESTE CARACTER DE FIESTA CIUDADANA.
NO QUIERO PUES, DEJAR DE APROVECHAR ESTA OPORTUNIDAD PA
RA, UNA VEZ REITERADA MI BIENVENIDA A TODOS Y EXPRESADO UNA VEZ
MAS MI AGRADECIMIENTO A LOS QUE HAN HECHO POSIBLE VOLVER A CUM
PLIR ESTA CITA EN EL TIEMPO, SUBRAYAR DE NUEVO QUE LA FIDELIDAD
DE BARCELONA A SU FUTURO DE SERVICIO, A LA CULTURA, A LA ECONOMIA, AL COMERCIO, A LA MEJORA DE NUESTRA SOCIEDAD, ES SOLIDARIA,
SE SIENTE SOLIDARIA DE LA AMBICIÓN DE TODOS VOSOTROS EN ESTA
GRAN TAREA DE TRANSFORMACIÓN Y PROGRESO.
EL ESFUERZO DE BARCELONA JAMAS LO ENCONTRAREIS DEFICITA
RIO AL CUMPLIR ESTE SERVICIO.
MUCHAS GRACIAS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3862
Title
A name given to the resource
Inauguració de la Fira de Barcelona 1983
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fira de Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Fira de Barcelona
Barcelona
Acció política
Fires
Desenvolupament econòmic
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-06-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/957/19830629d_00022.pdf
e7e42b58edf667f1ee7995194265c293
PDF Text
Text
SALUTACIO
Tota iniciativa és sempre un repte, és una evidència que la
il.lusió és el caliu que fa que cada dia hi hagi noves realitats que mostren la trajectòria del progrés de la nostra ciutat.
Com a barceloní, com a alcalde, com a alcalde vostre vull fer-vos partícips de la meva satisfacció per l'aparició dels
Quaderns d'Informació de la Guàrdia Urbana. Certament, els
canals d'informació són un element fonamental en el desenvolupament de qualsevol organització.
Aquest any s'acompleix el cent quarantè aniversari de la crea
ció de la Guardia municipal. Aixf, des de l'any 1843 Barcelona compta amb un permanent representant qualificat en els seus
carrers. Cent quaranta anys de tradició i servei al ciutadà obliguen, cada vegada més, a sostenir aquest esperit d'exigència tan característic i peculiar del nostre poble, que sent com a pròpies les qüestions lligades a les seves institucions.
La Guardia Urbana de Barcelona, com d'altres realitats de casa
nostra, és un punt de referència important per als Ajuntaments
catalans així com per a d'altres d'arreu de l'Estat. Aquesta
és una responsabilitat que, sense que ens faci pensar que ja esta tot fet, ens exigeix a esforçar-nos encara més en el treball de cada dia, cercant noves idees i potenciant les tasques
de formació com un element primordial. A l'Escola de la Guàrdia Urbana correspon una gran part d'aquesta responsabilitat,
intervenint com a motor i suport de noves iniciatives, de les
quals aquests Quaderns, entre altres, en són una mostra.
$óc coneixedor que la professió policial urbana exigeix sacrifïcis i abnegació i que, a vegades, el risc voreja i està present
en les seves actuacions. Les ingratituds són moltes, però també les satisfaccions configuren i acompanyen la possible sensació de solitud en el carrer,
�La dotació de recursos i mitjans materials és fonamental en
tota l'activitat professional. En el meu esperit i en els
dels meus col.laboradors de la Corporació hi ha la intenció
d'anar a una tecnificació de la protecció ciutadana, amb la
convicció que l'elevat sentit de la professionalitat, condició irrenunciable de la nostra institució, permetrà sostenir
el nivell de servei propi de la dignitat que la nostra Ciutat
mereix.
Barcelona, com totes les grans capitals, continua creixent en les seves exigències com també ho fa la complexitat de la
seva gestió, però això no ha de ser mai un impediment a l'apro
pament entre els ciutadans i l'administració.
Es en aquest context, en aquesta dinàmica, que la descentralització i la informació adquireixen una funció protagonista relle
vant, tant a la Casa Gran com en els Consells municipals dels Districtes,
Els Quaderns d'Informació de la Guardia Urbana poden ésser un canal eficaç de circulació d'informació on es pugui reflectir
i fer viure les particularitats de cada districte, de cadascuna
de les unitats i de cada servei al conjunt de totes les àrees municipals i al col.lectiu de persones i de patrimoni que treba
llen al servei de la Ciutat.
Vull fer una especial menció a les dates, tan nostres, que Barcelona viu cada mes de setembre amb motiu de les festes de la Mercè i la corresponent a la de la festa patronal de la Guàrdia
Urbana.
Les primeres representen per a qualsevol barceloní dies de joia,
però també signifiquen per als membres de la Guardia Urbana una
proliferació dels seus serveis.
La segona, és una jornada de particular emotivitat i d'identitat
professional, però també una mostra de la voluntat de projecció
ciutadana d'aquest Cos, que enguany s'ha concretat en l'organització de la Setmana de la Guàrdia Urbana, que amb molt de goig hem incorporat al Programa de les Festes de la Mercè.
�Des d'aquí, la meva salutació i felicitació per a tots els
membres de la Guardia Urbana.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3863
Title
A name given to the resource
Dia de la Guàrdia Urbana / Salutació
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Benestar Social
Seguretat ciutadana
Administració local
Model social
Policia local
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-09-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/958/19831202d_0112.pdf
80f222496c788ee1e542f39372636f58
PDF Text
Text
re
P
^.^fi,
lz
FI
.,^^ ^^^
<4^r. Í^. !^
^
F- ^ ^^, ^
^.^ ^s
^ ^^
.^
^
1?t
ri
^ > rr-^
^G
ly'
r)
tr
e
p ar Pasqual MARACA t. I..,
Maire de Barcelona, Présidant de l'A írú Métropolitaine de Barcelona
^_^ -_,
et par
^^ ord^: [;^^ ^^{µ PA Lb'
4lice-Prési,r7'i:nt de l'Aire. Métropolitaine dé B arcelo na, Cor1^ effiFer Municipal de Barcelona
La dis,'erib^.ftio;E de le {;onulaetiQn et surtesut de !'as;t:'s,aité
économique sur le continent E?i.r'23péHrE nous lpermet d'C1CSrueiF:er le 6;e?e n,te Cï; C'+é"séSE ÍFiiii.+r:? C7éifl^.YL1p'p?énf3>Ït .scQ}•rl j-:-tic;E:;^. Nous por.ada„n.0 d;st,irsgct4r une Europe du itf¢rel
du Centro crrmpr?rtd du Rhin, le Centra Gi; l^3
N,?r>i de la F1é;su.l.;6ir•iu;s Eédérala Ql!ernar.da, l a ré¿ior3 littorete •beig:.= et hellanciaiso, a'srsi que l e s ré;,ainns de Paris
ot de Londres), fo rtefrardrst ïridustriali£le et dé<<oioppér,.
L.'c:nsc-,rlale de ces zones rcapri`ssrerrte 17,8 % de la papulation, 37,7% da i!'aativixé ir-ECl:istrieilf; européenne totale et
31,1 `36 de l'activité tei'tfaire.
ci5té C€3t'i:L' zona, nous pouvoris distingue: una a ire
de t.iétlE:;e:p; errtent rnoiri i;`:iMi.efite.f`L et R 'inrla.istrialissatiori
in'íérieure qui ene;loba:rait l a plus grande laei-tie d e !Italia
et de l'G:st:iu;ne ziE:si qu'une partís de la Franco.
1-? $'fstf:rfe des Nilles e n Europe s ftiscrit+rans cetts pralaaI;.:,ü>>ion G3ém„p gra.;.attBGii,Et1 et éconornique. On pout y ctistinguer un a.;e c'urbar•i.°aation qui reli;.rait Londres - Rhin 1-;,:<l,r C:o;Penhagt,ica, a;icgE.E ei s'integ re Paris et dans l e ,quel
une fig:ze de pénétra •tion suit le eours du Rhin jusrlE,E'a3
i;.'ts:€->ich.
A !'íntérieur de la Catalogne, 70 % de la population se
cáncentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelona.
Cene donnée met en évidence le fait que la polarisation
au niveau européen co-nnait un prolongement identique
au niveau espagnol et au niveau • catalan. au
niveau métropolitain, on peut parler de la f_,olarisation qui
se produit dans la vine centrate de Barcelone, oú sur une
surface de 100 km' se concentre plus de la moitié
(1.700.000 habitants) de la population métropolitaine.
En resume, la situation de Barcelone à I'égard du systéme urbain espagnol lui permet d'exercer une importante fonction de contact avec le réseatr urbain du Nord
et surtout de Sud de I'Europe. D 'un cutre cené, l'arc
Nord -Ouest de la Méditerranée dans lequel s'iïatégrent la
Catalogne et Barcelone sert égalernent de trait d'union
aves les pays de Sud méditen-anéen. Par conséquent,
nous pouvons considérer que Barcelona occupe une
place périphérique p ar rapport au noyau économique
européen, mais qu'elle a dés fonctions importantes
cornme point de contact entre cette zone et la zona économique rnéditerranéenne.
La s(r?:EC'ti,Ci?' ESrbaiCre d es rtlYgio;iá du Sud euro7éen presente !E:? G'-:.]r: rtrii'G plus dispersé Et les centres uC:Ssiii$ l es
d'un are Er1iagiL'-.a::¢*, qui
plus importantssF4 si:^SÜ+Yç lelona.
s'é t:erítli"aFt entre Naibf?es -• Milán -- Lyon - Valence et la
mor.
B A á i C EL O.eri1`E
ET LES ft UdRES AÍRES MÉMC'áPOLs9TAIiti'ES.
1..1 CATA .,OG11á :' ET L'AIRE !°^.`"t-:.OPOLIx'Adt,;'?'"
lyA Rk.rb•ti t..1°drE EN ;'^çgROPF.
On peut considérer la récente évolution de l'aire métropolitaine de Barcelone cornme le résulta'c du modéle éccnornique et territorial de croissance q u e l'Espagne a
adopté à parar des années soixante.
L'cmplaceïner,t de Barcelone à I "ext r eme du sous;,y: ri:érnc de vilies dans le Sud européen lui confére une
pc,sftion de ;onction entre celui-el et le sous-systérne
a.irbain espagnol que nous pou •,rons definir cornrne dispersé et radiocentrioue, à partir d'u n e capitale.
f: l "intérleur du systérne espagnol de vies, Barcelone et -
iti sous-systéme catatan s e situent sur laxe de littoral
m=,c.aiterranéen et représente le contre--poids économique
et dérnograpnique à la position de capitale que détient
Madrid.
ÇO
Parmi les traits les plus caractéristiques de l'aire métropolitaine de (3arcelone, cornme conséquences de ce processus, nous pouvons rnentJonner les suivar-rts :
Prerniérement, un processus rapide et intense de croissance démographique et urbaine derive de courants
d'immigrations beaucoup plus éievés que dans les autres
aires rnétropolitaines d'Europe. f3appeions que le taux
annuel de croissance démographique d e l'aire métropoiitaine cie Barcelone, dans la période 1950-1981, a été d°
3,3 %. En termes absolus, l'aire métropolitaine est
�passée de presque deux millions en 1 950 à plus de
quatre miilions en 1 98 1, avec la circonstance aggravante
que plus de la moitié de cet accroissement s'est produit
dans la décennie 1960 -1970.
C7euxièmenient, un haut degré de spécialisation.irtdustrielle dans la production de biens de consommation de
masses, durables ou.non (textiles, autornobiles, papier et
arto graphiques, etc...) et de biens d'équipements spécif`ic;ues (macFaines-outils, machines pour i'industrie' spéciaiisée, otee.). L'occupation índustrielle se situe aux environs de 48 % de I'occupation totale, chif-fre uniquement
comparable avec ceux de Lyon (48,6 %) et Turin (58,6 %)
et supérieur à ceux des principales villes européennes.
F'arallèlement au phénomène décrit dans le point précédent, en cosiste à un manque manifeste de spécialisation
da:..s les secteurs tertiaires, si l'on compare avec les
autres aires métropolitaines européennes.
Finalement, et au niveau tenritorial, nous pouvons sigr!aler le haut degré de concentration dérnographique et
éconornique dans le centre de Barcelone et les difficultés
pour réduire la conáentration métropolitaine aussi bien
au niveau résidentiel qu'industriel.
iÉTÉF OG NÉI É DE LA CRISE
La crise économique,' amorcée eh 1973, n'a pas affecté
de maniere homogène les différentes régions et zones
urbaines, comme on peut l'observer, par exemple, sur les
données ciu chámage. L'explication la plus simple - de
cette infiuence inégale, bien que généralisée, de la crise repose sur le fait que le modèle de croissance qui est
entré en crise est également un modèle desequilibré
daus son aspect territorial. Les aires industrielles et les
aires urbaines qui étaient celles qui fondèrent le modèle
de croissance des années soixante sont égalernent celles
qui ont reçu le plus fortement l'impact de la crisei éconornique.
Clans le cas concret de l'aire métropolitaine de 13arcelene, les traits que nous venons de décrire, sont évidents.
En tant qu'ensemble fondamentalement urbain et industrial, cette aíre a- polarisé, quel que solt I'indicateur que
ron veuille considérer, une part très importante de la
croissance économique espagnole et la plus grande
partie de la croissance catalane. Cette aire subit aussi, en
ce rnoinent, de manière comparativement plus accentuée, les effets négatifs de la crise économique.
Cetto situation impose done à I'A.Nii.B. la nécessité d'une
.intervention économique locale, afín d'absorber les coeits
iné g aux de la crise-, et d'établir un nouveau modèle de
croissance économique. C'est en cela que doivent consister les deux grands ases de le politique économique
locale, bien que ses résultats dépendent évidemment'
d'un ensemble de décisions et de politiques nationales et
internationales c.lui échappent à sa sphère d'infiuence.
l..es coits inégaux de la crise se manifestent surtout dans
certains groupes sociaux et ils doivent étre tractés avec
une actuslisation sélective que seules peuvent réaliser
les autorités locales plus en contact avec les citoyens et
leurs besoins les plus immédiats. Je pense qu'il est bon
que les autorités locales rappelient constarnment aux
autorités supérieures, regionales et nationales, les effets
territoriaux, sectoriels que les divers traitements écono- miques produisent comme résultats.
A PoalR TA^GES ET DESLAVAN AGES DES AIRES
I L
MÉ ROPOt.I
AélïíE DA
TI! G lSSYd'i!é DE LA GR SE.
Cependant, avant de commencer à analyser les diverses
politiqueo, il convient de souligner un conditionnement
préalable qu'il est difficile de changer, malgré les désirs
utopiques qui, parfois, les font croire modïfiables : la concentration urbaine, économique et dérnographique d.e
l'aire métropolitaine de Barcelone. L'impact de la crise ne
peut se résoudre en diminuant à court terme la concentration de Barcelone, de méme que l'on ne peut établir le
nouveau modèle économique sans le fonder sur les avantages de la concentration autour de Barcelone.
L'aire métropolitaine de Barcelone, plus ou moins vaste,
à noyau plus ou moins rnultiple, plus ou moins dense
dans le centre, plus ou moins déconcentrée, continuera à
conditionner la croissance et le modele économique
catalan et sera, pendant longtemps, le facteur le plus
décisif, qualitativement et quantitativernent, du futur de
la Catalogne.
('armi les facteurs qui limitent les possibilités des processos de déconcentration, nous pourrions mentionner :
1) La localisation du stock actuel de structures physiques
(bátiments, infrastructures, etc...).
2) Une partie très importante de tous les nouveaux
investissements, aussi bien publico que privés, consiste
en renouvellements qui s'opèrent normalement dans un
méme lieu, ce qui laisse peu de marge pour la déconcentration des investissements. On accorde de plus en plus
de valeur à la réhabilitation et au maintien du stock de
capital existant, en particulier en périodes de crise économique et d'investissements.
3) Les unités économiques famiiiales présentent égalernent une certaine inertie quant à Icor .localisation.
4) Les grandes agglomérations urbaines semblent limiter les incertitudes et les risques du futur dans les décisions de localisation industrielle.
5) La tertiarisation croissante de l'économie est un phénomène qui, pour l'instant, s'avère étroitement lié à l'urbanisaticn.
6) L'internationalisation des phénomènes éconorniques
et le role fondamental du .progrés technologique dans le
développement.
LES TRAT1S SPÉCf9`éGrU%3' DE LA CRPSE
DANS L'AIRE MÉ T•R OPOtiT TA rrNE DE 13A RCi P ONE
La structure productive catalane et de l'aire métropoiitaine de Barcelone a suivi, avec certains traits spécifique s, les effets de la crise économique généralisée. La
croissance économique des années 1960 et 1970,
89
�fondee sur un modele d'industrialisation dans lequel' la
Catalogne et l'aire de Barcelona ont joué un role primordial, se volt forternent freinée par une crise mondiale qui
met en évidence les défauts internes.
Les impac.ts de la crise économique sur l'aire métropolitaine de Barcelona ont été, done, largas et variés. mais
nous voudricns souligner ici deux problèmes qui caractérisent en tonto priorité les effets de la crise au niveau
rnétropolitain : le chómage et le déficit en équipements
et services.
Bien que généralisé et répandu sur taus les territoires, le
ch8mage presente deux composantes qui le rendent spécialement conflictuel au niveau métropolitain. En premier
líen, la crise a surtout produit un chómage industrial et un
chòrnage des jeunes qui cherchent du travail pour la première fois. Ces deux secteurs sant representes en excès
dans la structure économique et démographique de l'aire
métropolitaine de Barcelona.
Voyons quelques données qui confirment les points antérieurs. L'aire métropolitaine de Barcelone a un taux de
chómage supérieur à 23 %, ce qui représente quelque
295.000 chómeurs enregistrés (décembre 1982). 79 %
des chómeurs de toute la Catalogne se concentrent dans
l'aire métropolitaine. Plus d'un tiers des chómeurs cherchent du travail pour la première fois, ce qui met en évic(ence la gravité du ch8mage parrni la population la plus
jeune..Deux secteurs industriels, le bátiment et la metallurgie, fournissent déjà 50 % du total des chómeurs.
Le second problème, conséquence du modele économique et territorial adopté dans les dernières décennies
mais aggravé par la situation de crise, est le déficit dans
la tertiarisation de l'économie catalane.
II est intéressant de liar cette réflexion sur les institutions
métropolitaines avec le récent « white paper» du gouvernernent britannique, qui propase I'abolition de toutes les
institutions métropolitaines du Royaume-Uni. Je pense
qu'il est important de faire référence à cette question
parca que l'histoire, le prestige et les réaiisations du
Greater London Council et des antres conseils métropolitains britanniques et peut-étre la décision britannique en
ce moment, ouvrent un grand clébat qui aura des répercussions non seuiement au floyaume-Uni, mais dans
toutes les aires métropolitaines et européennes.
Dans le cas espagnol, il pourrait sembler que la consoli
-dationesvux'mitraonégleums
vide de leur contenu les institutions rnétropolitaines, surtout dans un cas cornme la Catalogne, oir nous avons vu
que plus de 70 % de la population se concentrent dans
l'aire métropolitaine de Barcelone. En outre, la corporation métropolitaine de Barcelona est formée de vingtsept communes ou administrations locales autonomes
qui assument la gestion des compétences municipales.
Entre cette administration régionale nouvellement créée
et ces vingt-sept communes, reste-t-il un espace adéquat
et suffisant pour i'action de .i'institution métropolitaine ?
C'est précisément cette situation intermédiaire entre le
niveau local et le niveau regional qui est l'un des points
les plus positifs pour la consolidation de la corporation
métropolitaine ,de Barcelone. Du cóté des municipalités,
on . reconnait le fait objectif d'une réalité urbaine métropolitaine qui dépasse les sphères des municipalités. La
corporation métropolitaine de Barcelone s'est transformée ainsi en une institution qui rationnalise et globalise les nécessités communes des vingt-sept municipalités dont I'action repose sur quatre taches fondamentales :
1) Prestations de services (eau, voirie, assainissement,
routes, urbanisme, habitat, parcs, etc.).
;,:='TAF C>'=NTRAL, CQMMUl1fAUTÉ5 6UTONOME5 •
ET FNS TI Tf.1 TrdONS MÉ T I>'OPO,Lb`TA 1rNES,
On a souvent affirrrlé que le processus de développement
comprend des changements aussi bien strictement économiques que de type institutionnel. La crise économique que nous avons déjà signalée, a provoqué des
changernents importants dans la structure économique,
qui ont affecté de maniere spécifique les aires métropolitaines.
Dans notre pays, cependant, il se produit sirnultanément
un processus impo rt ant de changement institutionnel,
qui non seuiement représente un changement dans le
systèrne politique, mais nous conduit reme à ce que Ion
emp elle l'Etat des autonomies. Caci signifie l'institutionnalisation d'une organisation de l'Etat non centralisé,
presque d e type fédéraiiste, qui confère un pouvoir nou
ou communautés autonornes.
-veanuxtiolés
Ce changement dans les rapports Etat Central - comrnunautés autonornes se repercute, sans aucun doute, sur
l'organisation de I'administration locale et implique égalernent la nécessité de considérer le role des institutions
métropolitaines dans I'état des autonomies.
2) Rééquilibrage du territoire métropolitain à travers I'investissernent public.
3) Orientation et planification de la croissance urbaine.
4) Institution pour le dialogue permanent entre les coilectivités locales et les collectivités régionales et nationales.
Par rapport à l'administration autonome, I'agglomération
de Barcelona sert à lier la réalité métropolitaine aux activités régionales, mais i1 faut reconneitre qu'on n'a pas
encare consolidé des mecanismes de coordination et de
coopération suffisants entre les deux niveaux.
Ce role doit étre axé sur trois príncipes :
– Un principe de primauté de l'aire métropolitaine de
Barcelone clans la région autonome catalana par rapport
au reste de I'Espagne, de la Méditerranée et de la projeotion européenne et mondiale.
– Le second principe est le rééquilibrage, c'est-à-dire les
services que peut fournir l'aire métropolitaine pour l'aménagement du territoire de toute la Catalogne et pour la
relance des zones territoriales plus déprimées de cette
méme région.
^
�- Troisièmement,•I'intégration institutionneile entre les
deux autorités de façon que l'autorité locale et l'autorité
régionale trouvent un mécanisrne de relations institutionnenes, au -dessus des éventuelles différences politiques
qui se présentent souvent entre les deux niveaux de gouvernement, ditíércnces qui ne doivent pas apparaïtre
dans les relations entre les deux institutions. Je pense
qu'on peut faire à travers les institutions regionales et les institutions métropolitaines des applications concrètes
peer résoudre las problèmes de le crise.
lu
L ?S TER VEN/70N
PUBLIQUE LWCALE EN FACE
DE LA CRISE : POLITÍQUE i ERRITORIALE
POLITIQULW ÉCONOMIQU .
Jusqu'à présent, les administrations locales ont agi de
manière très indirecte sur l'activité économique (création
se d'infrastructures, services publics, polygones industriels,
at etc.). La situation de crise économique et le chémage ont
? conduit à considérer I'intervention locale sur des thèmes
le qui étaient traditionnellement reserves au gouvernement
it s central. C'est là un cóté qui vient juste de s'amorcer clans
en le cas de Barcelone et qui repose sur une triple stratégie.
-o- 1) Promouvoir la capacité de la grande aire métropoliLa taine de Barcelone comme localisation de grandes entreis- prises multinationales.
ali 2) Reconversion et rénovation des entreprises industri, n elles catalanes tournées aussi bien vers le marché national qu'international.
nt,
3) Soutien de la petite et rnoyenne entreprise, y compris
la base artlsanale, secteurs traditionnels de l'économie
catalane.
Cette stratégie vis-à-vis des entreprises se cons
,' crétisera en une série de mesures, parmi lesquelles nous
;le. i€€ pourrions citer les suivantes :
LC FUROl`aE DES LlIA!'F'Orn•t1S,
L 'ELIN OPE DES
ES FL GIO^ rS
ET L 'EUROPE DES VIL LES
La Catalogne a toujours été reconnue cornme le trait
d'union, tant culturel qu'éconornique, entre I'Europe et
1 'Espagne et elle a adopté, depuis toujours, une attitude
ferrne en faveur de l'entrée de l'Espagne dans la C.E.E.,
quolque l'intégration économique puisse poser des problèmes à certains secteurs industriels catalans. La position de la Catalogne et des secteurs patronaux concernés
a toujours été de soutenir I'intégration européennQ.
Cette intégration est vue c,omme un défi à la capacité de
la structure économique catalane à se moderniser et à
devenir plus compétitive au niveau international, processus qui, indépenciarnment de l'entrée dans la C.E.E., est
déjà en train de se réaliser.
II faut reconnaïtre, néanmoins, que la voie pour l'intégration de l'Espagne dans la C.E.E. n'est pas aussi évidente
que la volonté d'intégration . manifestée à plusieurs
reprises par les autorités espagnoles.
Les difficultés avancées par la C.E.E. pour l'entrée de l'Espagne mettent en évidence des faits encare plus ínquiétants : I'instabilité de la structuration comrnunautaire
actuelle et les problèmes de création d'une Europe unie,
tant que cette union économique et monétaire à !aquello
aspire la C.E.E. n'est pas atteinte, les peuples qui forment l'Eurape réelle peuvent, cependant, continuer à travailler et à creer les fondements, les bases de ce que
nous espérons que ocurra étre I'Europe du futur, une
Europe basée sur les regions.
La Catalogne, en tant que région européenne et Barcelone, en tant que métropole européenne, bien qu'elles ne
solent pas dans la C.E.E., poursuivent leur vocation et
leur tradition historique de défense de l'idée européenne.
'
;ól f - promouvoir la foire - exposition de Barcelone,
ti oeprojection internationale de Barceione comme centre
industrie! tertiaire,
promotion publique du sol industriel et adéquation des
!ion normes industrieiles dans les zones urbaines,
ctiarnorce de schérnas de collaboration secteur privé pas
I
secteur
public pour de grandes mises en ceuvre, •
dej `
- dév eloppernent de bureaux de conseils et de services
,c:ornmuns pour les petites entreprises et les activités arti.'sanai;?s traditionnelles,
d e`- développement des taches de recherche scientifique
)o r íet technique sur des thèmes d'intérét métropolitain, à
e.'c- travers une institution université - aire rnétropolitaine,
ti
ren'rorcement des centres de formation professionnelle
ie^pour l 'adéquation du capital humain aux nouvelles néces-.
cieveioppernent du role de l'aire métropolitaine de Baretïa c-r.lorr cornrne • centre de diffrision d'innovations et de
TP. cilrlUlogí es.
Barcelone veut appor-ter à cette idee européenne tout le
poids d'une culture et d'urre forme de vio au caractére
méditerranéen qui a toujours été ouverte aux idees et
cultures d'autres pàys ou communautés. La tradition
« citadine » de la culture, de la science, de la technique,
de 1'industrie, des services, etc..., mène à demander la
collaboration des villes pour la construction de l'Europe
réelle.
Barcelone, en tant que ville méditerranéenne et européenne, a déjà annoncé sa volonté d'accueiliir les Jeux
Olympiques de 1 992 et elle se prepare à recevoir l'orga-nisation de ces Jeux. Ce sant probablement de s événements comme celui --ci, qui unissent les peuples à travers
leurs traditions et leur culture, qui peuvent permettre le
dépassernent des intéréts et des problèmes empéchant
une collaboration internationale plus étroite. Barcelone
est une métropole ouverte et disposée à travailler non
seulement pour l'idée européenne mais aussi pour une
coexistence meilleure au niveau international, et c'est
pourquoi elle est disposée à accueillir toutes les manifestations, événements et ir,itiatii es qui s'inscrivent dans ce
sens.
91
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3864
Title
A name given to the resource
La région métropolitaine de Barcelona dans le cadre de la politique régionale espagnole et de la crise économique
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Parpal, Jordi
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Economia
Competitivitat
Barcelona
Relacions Internacionals
Territoris
Acció política
Àrea Metropolitana de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
Estrasbourg: Consell d'Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-12-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/959/19840330d_00033.pdf
8715b53d05a6785b02e5ede929f0b5cf
PDF Text
Text
♦
22
27 JUNIO 1984
TEXTO DEL DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA,
PASQUAL MARAGALL, EN EL ACTO DE HERMANAMIENTO CON COLONIA.-
En el curso de los últimos días he tenido que contestar con
cierta frecuencia a preguntas sobre el significado que Barcelona atribuía a su hermanamiento con Colonia.
El Alcalde de Colonia, que ya firmó en Barcelona el protocolo
de hermanamiento hace unos meses, tuvo la oportunidad de conocer de primera mano la voluntad de nuestro ayuntamiento y de
nuestra ciudad de participar plenamente_en este compromiso de
colaboración y de amistad. Intentaré ahora, brevemente, exponerles a todos ustedes mis ideas, que estoy convencido que son
compartidas por la mayoría de mis conciudadanos, sobre el hermanamiento entre Barcelona y Colonia.
Es una preocupación mía sincera evitar que los hermanamientos
entre Barcelona y otras ciudades del mundo que tengan marcados
puntos de semejanza con ella se reduzcan a unos intercambios
meramente superficiales de carácter folklórico o a expresiones de buena voluntad mutua.
Esta voluntad de Barcelona de ir más allá de las manifestaciones retóricas es conocida. El Alcalde de Colonia la conoce y
me atrevería a decir que está de acuerdo conmigo en la necesidad de dar un contenido sustanciala las relaciones entre
ciudades y, en este caso, entre Colonia y Barcelona.
Pero soy consciente de las dificultades, de las frustraciones
incluso, que esta voluntad de desarrollar unas relaciones sólidas, llenas de contenido, plantea. La experiencia nos demuestra que es muy importante atender a un tiempo a la preocupación por las cosas concretas y a la promoción de unos lazos
de amistad más amplios a través del conocimiento mutuo. Las cosas concretas, los programés específicos de cooperación que
podamos poner en marcha ccn el tiempo son muy importantes pero
�nada va a ser posible si no se desarrolla una corriente de simpatía, de solidaridad y de interés mutuo.
Quiero, por lo tanto, proclamar formalmente mi voluntad, y la
de la ciudad que represento, de promover, en el marco del hermanamiento entre Barcelona y Colonia, unas relaciones que nos
permitan alcanzar acuerdos y resultados concretos. Nuestras
dos ciudades tienen mucho que ofrecerse mutuamente y las posibilidades de cooperación son, sin duda alguna, reales. Pero
quiero subrayar también mi convencimiento de que es necesario
que se desarrolle paralelamente el conocimiento de la historia
de ambas ciudades, de su cultura, del papel que han desempeñado en Europa a lo largo de muchos siglos y del papel que desempeñan ahora y pueden desempeñar en el futuro.
El Alcalde de Colonia, en el brillante discurso que pronunció
en Barcelona, hizo una referencia casi exhaustiva a los múltiples elementos de conexión, de referencia mutua, que pueden
hallarse en la historia de ambas ciudades. Estoy convencido
de que ustedes tienen un conocimiento general sobre esas coincidencias y, por lo tanto, no voy a detenerme en muchos detalles.
Tanto Colonia como Barcelona inician su vida urbana como ciudades romanas, que se fundan con relativamente pocos años de diferencia. Encontramos a partir de ahí otros paralelismos históricos sugestivos como la acusada coincidencia en las fechas de
la construcción de la-.muralla en Barcelona y la edificación
del Castillo de Colonia por Constantino. Se registra un. nuevo
paralelismo en la consolidación de ambas ciudades como centros
comerciales y culturales muy importantes en la Edad Media e
incluso puede detectarse un ritmo muy parecido en la construcción de ambas catedrales.
Sin ninguna duda, esos datos históricos han de constituir unos
puntos de referencia comunes que inspiren la cooperación entre
Colonia y__ Barcelona y sean un estímulo para su desarrollo.
�Me gustaría subrayar ahora que, a partir de unas coincidencias
de tipo básico y general, la realidad de los contrastes abre
unas posibilidades de cooperación más atractivas.
Barcelona y Colonia son dos grandes ciudades, situadas en el
centro de importantes areas industriales y plenamente integradas en el tejido urbano e industrial europeo.
Para Barcelona es singularmente atractiva la perspectiva de
establecer unos lazos de colaboración con una ciudad que, como
es el caso de Colonia, pertenece a un universo cultural diferente, al menos en términos relativos.
Colonia es para nosotros el mismo corazón de Europa. La ciudad,
sus colecciones artísticas, su historia, el testimonio impresionante de su catedral representan para Barcelona una imagen
de contraste que suscita muchas posibilidades de cooperación.
Barcelona es, en cambio, en cierto modo la cultura mediterránea. Pero Barcelona ha tenido siempre una muy definida vocación de puente entre España, la Península en definitiva, y
Europa. Barcelona es también la expresión de la voluntad de
un país, Catalunya, de tener una presencia en el mundo y eso
explica su desarrollo urbano moderno y sus signos de capitalidad.
Estoy convencido de que la realidad sugerente de unas identidades sólidas y unos contrastes tan complementarios como los
que se registran entre Barcelona y Colonia habrá de permitir
un avance sustancial y relativamente rápido en diversos terrenos de colaboración. Tengo la voluntad de discutir con el Alcalde de Colonia algunas posibilidades muy concretas pero quiero adelantarles ya que la experiencia internacionalmente reconocida de la Feria de Colonia es uno de los aspectos que Barcelona estima como particularmente atractivos en esta relación
privilegiada que queremos poner en marcha.
Por último, para terminar, me gustaría referirme también a la
cuestión de la paz. Estoy plenamente convencido que, en unos
�momentos de tensión internacional como los que estamos viviendo
nuevamente, el desarrollo de las relaciones entre las ciudades
es una aportación positiva a la causa de la paz. La experiencia
trágica de Colonia nos ha de estimular a desarrollar unas relaciones, basadas en el conocimiento mutuo, en la voluntad de
cooperación, que hagan cada vez más difícil la repetición de
la guerra.
�;^
�P:22
A LA COMISSIÓ MUNICIPAL PERMANENT
El Tinent d'Alcalde que sotasigna, d'acord amb
allò que disposa l'article 40,3 del Reglament d'Organització i Administració Municipal de Barcelona de data del 3 de desembre de 1974, presenta la següent:
M O C I O
ACORDAR l'Agermanament entre les ciutats de Colònia (República Federal Alemanya) i Barcelona (Espanya), amb la finalitat de fomentar els intercanvis
culturals, educatius, socials, turístics, tècnics,
científics i econòmics entre ambdues ciutats i estendre a l'efecte el document adjunt.
Barcelona, 7 de març de 1984
EL TINENT D'ALCALDE,
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3865
Title
A name given to the resource
Discurs d'agermanament amb la ciutat de Colònia (Alemanya)
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Colònia (Alemanya)
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Relacions Internacionals
Colònia
Territoris
Acció política
Alemanya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-06-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/960/19840510d_00034.pdf
813cd619db9e31a928a24e602d9a545e
PDF Text
Text
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
BADALONINS, BADALONINES !
EL DEURE DE LA CORTESIA M'OBLIGA, EN PRIMER LLOC A DONAR
LES GRÀCIES AL SENYOR ALCALDE DE LA CIUTAT, EL SENYOR JOAN BLANCH
I A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL QUE TANT DIGNAMENT PRESIDEIX PER HAVER- ME ESCOLLIT PER A LA SEMPRE GRATIFICADORA TASCA DE PRONUNCIAR,
AVUI, EL PREGO DE LES FESTES D'ENGUANY. PERO, SOBRE TOT, I EL
SENYOR ALCALDE SABRA DISCULPAR-ME, VULL DONAR LES GRÀCIES AL POBLE DE BADALONA, ALS BADALONINS I BADALONINES, PERQUE ESTIC SEGUR
QUE NO HI HA FESTA MAJOR POSSIBLE SENSE L'ESCALF POPULAR, SENSE
LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS CIUTADANS, SENSE L'ENTUSIAS ME DELS ME
-NUTS,LAXIRODESJVLARMEBNCOSTÁLGIADE
MES GRANS. UNA FESTA QUAN ESDEVÉ COM TAL, QUAN S'ARRELA, NOMÉS
POT TENIR UN PROTAGONISTA: EL POBLE, TOTS NOSALTRES.
AMICS i AMIGUES, MIREU SI ES SENZILLA I A LA VEGADA IMPORTANT
AQUESTA SIMPLE FRASE: BADALONA ÉS EN FESTES, BADALONA CELEBRA LES
FESTES DE MAIG, LES FESTES QUE SON JA LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT
DE BADALONA. CONSIDERO QUE LA CIUTAT DE BADALONA ENS DONA UN EXEMPLE DE REALISME, DE SABER-SE SITUAR AL NIVELL DELS TEMPS. EN REPRENDRE LA TRADICIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE DE MAIG; DOTANT DE NOU
CONTINGUT AQUESTA ANTIGA CELEBRACIO, BADALONA VE A DIR-NOS TAMBÉ
QUE LES FESTES, LES TRADICIONS, EL MANTENIMENT DELS RITUS PROPIS
D'UNA COMUNITAT TENEN SENTIT EN LA ME SURA EN QUE SERVEIXEN A AQUESTA PROPIA COMUNITAT.
BADALONA CELEBRA LA SEVA FESTA MAJOR I HO FA EN TEMPS DIFÍCILS
QUE A LA VEGADA, PERÒ, SÓN TEMPS D'ESPERANÇA. ES CERT QUE HEM
D'ENFRONTAR-NOS A SERIOSOS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN I SENS DUBTE
EL MÉS IMPORTANT -DIGUEM-HO CLAR AMB EL CONVENCIMENT QUE LA VERITAT
ENS AJUDA A AVANÇAR- ÉS EL DE L'ATUR, QUE PATEIXEN MOLTISSIMES
FAMÍLIES I QUE FA PLANEJAR NEGRES OMBRES SOBRE EL FUTUR DE MOLTS JO
VES. HI HA QUI POT PENSAR QUE EN LES SITUACIONS DIFÍCILS, EN ELS MOMENTS DE PREOCUPACIÓ NO TA SENTIT AQUESTA SORTIDA AL CARRER A CELE-
�2.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
BRAR LA FESTA I QUE AQUESTA FESTA TINGUI LA PROMOCIÓ, L'IMPULS
I EL RECOLZAMENT DEL PROPI AJUNTAMENT DE LA CIUTAT. HEM DE PROCLAMAR AMB VEU BEN ALTA QUE LA FESTA ÉS UNA DE LES EXPRESSIONS
MÉS VIVES DELS SENTIMENTS D'UN POBLE I D'UNA COMUNITAT. SENTIRNOS JUNTS EN LA FESTA; EN LA RECUPERACIÓ DEL CARRER, LA MÀGIA DE
L'ESPECTACLE O L'EMOCIÓ DE LA MÚSICA, ES TAMBÉ UNA MANERA DE
SENTIR-NOS JUNTS PER AFRONTAR AMB FE, AMB VOLUNTAT I AMB CORATGE
ELS MOMENTS DIFÍCILS I PER ENCARAR EL FUTUR. UN FUTUR QUE, ESTEUNE SEGURS, QUE SERÀ NOSTRE I DELS NOSTRES FILLS. TANT DE BÒ
QUE SIMBOLICAMENT CREMI ENGUANY EL DIMONI DE LES NOSTRES TEMENCES, DE LA POR, DE LA INSOLIDARITAT I DE LA DESCONFIANÇA I QUE
DE LES FLAMES, AL SORRAL, EN SURTIN PENYORES DE PAU, DE PROGRÉS,
DE JUSTÍCIA, DE SALUT I FEINA PER A TOTHOM, PER DIR-HO DE MANERA
BEN CLARA, BEN PLANERA.
VULL DIR-VOS, BADALONINS I BADALONINES, QUE HE LLEGIT
AMB MOLTA ATENCIO EL PROGRAMA D'AQUESTES FESTES DE 1984.
TOT
ELL ES PLE DE SUGGERIMENTS I ES UN SIMPTOMA DE LA VITALITAT
D'AQUESTA CIUTAT DE BADALONA. NO TINC CAP DUBTE QUE LA RECUPERACIÓ DE LES FESTES DE MAIG -UN GRAN ENCERT DE L'AJUNTAMENT
DEMOCRATIC DE LA CIUTAT- CONSTITUEIX TAMBE UN ESFORC CONSIDERABLE EN LA VOLUNTAT PREGONA DE RECUPERACIÓ DELS SENYALS D'IDENTITAT DE BADALONA I DE VOLUNTAT D' INTEGRACIO DE TOTS AQUELLS QUE
HI HEU NASCUT O QUE HI VIVIU.
CONEC B$, EM PERMETO DIR-HO.¡ ELS NEGUITS DE L'ALCALDE DE
BADALONA I DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIX, COM TAMBE ELS DE MOLTS
ALTRES BADALONINS I BADALONINES -CIUTADANS DE PRESTIGI RECONEGUT
O ANÒNIMS VEÏNS- ELS QUALS LLUITEN PERQUÉ LA SEVA, LA VOSTRA
CIUTAT SIGUI, PERQUÉ TINGUI UNA ESCALA HUMANA, PERQUÉ VALGUI LA PENA VIURE-HI, PERQUÉ CONSERVI I ENRIQUEIXI LA SEVA PERSONALITAT I PERQUÉ ELS VALORS CÍVICS I CULTURALS SIGUIN LA MILLOR
DE LES TARGES DE PRESENTACIÓ.
AQUESTA BADALONA. D'AVUI, AMB ELS SEUS PROBLEMES I
ELS SEUS PROJECTES, ELS SEUS DELIRIS I LES SEVES MANCANCES,
�3.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA
Es FILLA DE MOLTS ANYS D'HISTORIA, DE MOLTS ENCERTS I ERRORS
HUMANS, PERO ES SENS DUBTE UNA PEÇA MOLT IMPORTANT DINS DE
CATALUNYA I DINS D'ESPANYA I ENCARA HA DE SER-HO MES EN EL
FUTUR. PERMETEU-ME QUE A LA MEVA CONDICIO D'ALCALDE DE BARCE
LONA AFAGEIXI ARA TAMBÉ LA MEVA CONDICIO DE PRESIDENT DE LA
CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA. JO SE BEN BE, COM HO
SABEN TOTS ELS CIUTADANS, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN SUBUR
BI, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN ABOCADOR DELS PROBLEMES DELS
ALTRES, QUE BADALONA NO VOL RENUNCIAR IMPASSIBLEMENT A LA SEVA TRADICIO I A LA SEVA PERSONALITAT. GOSARE DIR-VOS, A RISC
DE NO FER CAP DESCOBRIMENT QUE BADALONA TE TOT EL DRET A LA
SEVA PERSONALITAT, AL SEU TARANNA COM A CIUTAT, A LA SEVA FORTALESA MORAL, CIVICA I ECONOMICA, A QUE TOT ALLO QUE VOLEM EXPRESSAR QUAN DIEM EL MOT CIUTAT SIGUI PLENAMENT VALID
A LA BADALONA DE 1984. PERO TAMBE VULL DIR-VOS UN XIC MES:
AVUI BADALONA JA ES, JA FORMA PART DE LA CAPITAL DE CATALUNYA,
PERQUE LA CAPITAL DE CATALUNYA JA NO ES LA CIUTAT ESTRICTE DE
BARCELONA SINO AQUESTS VINT-I-SET MUNICIPIS QUE S'EXTENEN PRACTICAMENT DES DEL MARESME FINS EL GARRAF, PEL VALLES I EL
BAIX LLOBREGAT AMB EL GRAN BATEC CENTRAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA. AVUI LA CAPITAL REAL DE CATALUNYA, TE QUASI TRES MILIONS I MIG DE CIUTADANS, HOMES I DONES QUE, COM VOSALTRES,
TENEN NEGUITS I PREOCUPACIONS, ESPERANCES I CORATGE D'ENCARAR
EL FUTUR, D'ENFRONTAR-SE ALS PROBLEMES AMB LA VOLUNTAT DE PODER DEIXAR ALS SEUS, ALS NOSTRES FILLS UNA RICA I BELLA HERÉN
CIA: MAJOR BENESTAR, MAJORS NIVELLS DE JUSTICIA, MES IGUALTAT,
UN CEL CLAR, UN MAR BLAU, UNA PATRIA PER A TOTHOM... BADALONA
HA ESTAT BRESSOL D'HOMES EMPRENEDORS COM SON TOTS AQUELLS QUE
ES LLENCEN AL MAR CERCANT L'AVENTURA O LLUITANT AMB CORATGE
CONTRA LES ONES PEL DIFICIL PA DE CADA DIA. AQUESTA CAPACITAT
EMPRENEDORA, AQUESTA VALENTIA DE LA GENT DE MAR HAN DE SER PO
SADES AL SERVEI DE LA RECUPERACIO MORAL I MATERIAL DE LA CIUTAT. BADALONA, CIUTAT INDUSTRIAL I MARINERA, HA DE CREAR RIQUESA, HA D'AFERMAR EL SEU TARANNA MEDITERRANI, HA DE SER UNA
PORTA MES DE LA PROJECCIO DE CATALUNYA I D'ESPANYA EN EL MON.
�4.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA
PERO TAMBE AQUEST MAR - BLAU EN LA LLUNYANIA, AMB ALTRES TONS
MENYS POETICS EN LA PROXIMITAT - HA DE SER EL MAR DELS NOSTRES.
FILLS, EL MAR DEL JOC, DEL CONTACTE AMB LA NATURA, DEL DRET A
QUE EL NOSTRE PATRIMONI NATURAL SIGUI COMPATIBLE AMB EL PROGRES
I EL BENESTAR.
LA CIUTAT DE BADALONA, FILLA DELS ROMANS I DELS IBERS, DE
MARINERS I PESCADORS, D'IMMIGRANTS DEL MARESME I D'ANDALUSIA,
NO TE CIUTADANS ABSTRACTES, SINO QUE S'ENFORTEIX EN LA DIVERSI
TAT I VARIETAT DELS SEUS BARRIS, TOTS AVUI EN PEU DE FESTA. BA
DALONINS DEL CENTRE I DEL COLL, DE DALT DE LA VILA, DEL GORG,
DEL BARRI DE PROGRES I DEL RAVAL, DE CAN CLARIS, DE CANYET I
DE POMAR DE DALT, DE MAS-RAM, DE BUFALA I DE BONAVISTA, DEL
MANRESA, DE CASAGEMES, DE CANYADO I LES GUIXERES, DE POMAR I DE
MORERA, DE SANT CRIST, DE LLOREDA I DE NOVA LLOREDA, DE SISTRELLS,
DE LA SALUT, DEL FONDO, DE PUIGFRED, DE MONTIGALA, DE LLEFIA,D_'AR
TIGUES, DE SANT ROC, DEL CONGRES, DEL REMEI, DE LA MORA ... TOT
AIXO ES BADALONA. AMB LA SEVA INDISCUTIBLE COMPLEXITAT, SUMA DE
PROBLEMES I D'ASPIRACIONS PERSONALS I COL.LECTIVES, PERO TAMBE
AMB QUINA RIQUESA I QUIN POTENCIAL HUMA ! AMB QUINA VOLUNTAT D'ESDEVENIR UN PROJECTE COL.LECTIU !. US DEIA ABANS QUE UNA FES
TA MAJOR - QUAN ES VISCUDA I SENTIDA PEL POBLE - TE UNA ALTRA
VIRTUT: LA VIRTUT DE LA INTEGRACIO, DE FONDRE EN UN SOL GRESOL
DIVERSES SINGULARITATS I APORTACIONS CULTURALS: CREC QUE AQUES
TA ES UNA DE LES CARACTERISTIQUES DE LA CIUTAT DE BADALONA I
DELS CIUTADANS DE BADALONA. MOLTS DE VOSALTRES PROCEDIU D'ALTRES TERRES D'ESPANYA, D'ANTIGUES SITUACIONS DIFICILS, QUE ARA,
ALS VOSTRES POBLES D'ORIGEN D'ANDALUSIA, D'EXTREMADURA, DE CAS
TELLA O DE MURCIA, PROCLAMEU AMB ORGULL LA VOSTRA CONDICIO DE
BADALONINS I DE CIUTADANS DE CATALUNYA, QUE ESTIMEU LA "FIESTA
DE LAS MIGAS" I LES BALLADES DE SARDANES, QUE CREIEU EN LA SOLIDA
RITAT ENTRE ELS HOMES I ELS POBLES I QUE US HEU CONVERTIT EN ARDITS DEFENSORS DE LA RECUPERACIO CULTURAL I LINGUISTICA DE CATALUNYA, RECUPERACIO EN MOLT BONA PART POSSIBLE GRACIES A L'ESFORÇ
I LA DEDICACIO D'UN BADALONI D'ADOPCIO - POMPEU FABRA - ARTIFEX
DE LA LLENGUA CATALANA MODERNA.
�5.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
PERO CAL DIR QUE LA INTEGRACIO A CATALUNYA DELS QUI HAN
FET EL DUR PELEGRINATGE DEL PA I LA CASA, NO ES FRUIT DE LES
PARAULES O DEL VOLUNTARISME, SINO DE LA CAPACITAT DE L'ACOLLI
MENT, DEL COMBAT COMII, DELS IDEALS COMPARTITS. MOLTES PERSONES S'HAN INTEGRAT A LA VIDA DE BADALONA -COM DE TANTES ALTRES
CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN- PERQUE VAN TROBAR ALTRES CIUTADANS
QUE EREN SOLIDARIS, QUE LLUITAVEN AMB ELLES COLZE A COLZE, QUE
TENIEN IGUALMENT EL NEGUIT DE CONQUERIR UN FUTURO MES LLIURE,
MES JUST, MES IGUALITARI, BASAT EN LA VALUA DE CADASCO I NO EN
LA PRIMACIA DEL DINER, EN EL RECONEIXEMENT A LA FEINA BEN FETA
I NO DE L'APROFITAMENT ABUSIU DEL TREBALL HUMA, QUE PENSAVEN
-ENCARA QUE POTSER HO DEIEN AMB ALTRES PARAULES- QUE CAL TREBA
LLAR PER VIURE, QUE L'IMPORTANT ES LA VIDA I QUE NO S'HA DE VIU
RE PER TREBALLAR, QUE NO S'HA DE DEIXAR LA VIDA PER UN TROS DE
SOSTRE, PER UN AIXOPLUC O PER UNA PLAÇA ESCOLAR. INTEGRACIO A
CATALUNYA VOL DIR TENIR MILLORS SERVEIS, MILLORS TRANSPORTS,
MILLORS CONDICIONS GENERALS DE VIDA, ACCÉS ALS BENS DE LA CULTURA, TENIR DAVANT PERSPECTIVES DE TRANQUILITAT, DE BENESTAR,
DE SEGURETAT ... SEGURAMENT ALGO DEU PENSAR QUE LES MEVES PARAU
LES NO SON LES PROPIES D'UN PREGO. I AQUESTES PERSONES POTSER
TENEN RAO. NO Són LES PARAULES PROPIES D'AQUELLS PREGONS D'ABANS, QUE S'UTILITZAVEN PER A NO DIR RES, PERO CREC QUE TAMBÉ
EL PORTIC D'UNA FESTA MAJOR ES UNA BONA OCASIO"PERQUE PLEGATS
PASSEM REVISTA A TE ME S QUE, BEN SEGUR, ENS PREOCUPEN I ENS FAN
RUMIAR. DEIXEU-ME DIR, DONCS, QUE VOSALTRES SABEU TOT L'ESFORÇ QUE HAN FET ELS AJUNTAMENTS -I EN CONCRET L'AJUNTAMENT DE
BADALONA- PERQUE LA PARAULA INTEGRACIO SIGUI UN MOT PLE DE SEN
TIT CREADOR, PLE D'ESPERANÇA, D'ALLIBERAMENT PERSONAL I COL.LEC
tiu. DESITJO BEN SINCERAMENT QUE TOTS AQUELLS QUE AVUI TENEN
RESPONSABILITATS DE GOVERN A CATALUNYA SAPIGUEN DESCENDRE A COP
SAR ELS AUTENTICS NEGUITS DE LA CATALUNYA REAL I NO ES PERDIN
EN OBSCURS LABERINTES DE NOSTALGIA O EN INEXISTENTS VISIONS DE
BUCOLICA APARENÇA.
BADALONINS I BADALONINES, US FELICITO. PERQUE ESTEU EN
FESTES i PERQUE LA VOSTRA CIUTAT ES EN UN PROCÉS DE DINAMISME,
�6.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
DE RETROBAMENT I D'AFIRMACIO QUE ES EXEMPLAR. UNA CIUTAT QUE
ENS HA DONAT PERSONATGES TAN SINGULARS COM ENRIC BORRAS O MARGARIDA XIRGU, QUE ES CAPAÇ D'EMOCIONAR-NOS AMB EL SEU BASQUET
O DE SEDUIR-NOS PER LA CONTRADICTORIA POESIA DEL ROCK, ES UNA
GRAN CIUTAT. AIXO ELS BADALONINS I BADALONINES JA HO SABIEU.
PERMETEU QUE POBLICAMENT HO DIGUI L'ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA, QUE FA APOS
TES PEL FUTUR. ENS QUEDEN LLARGS CAMINS PER RECORRER, GRANS
COMBATS PER VENCER, PERO NO HEM DE DEFALLIR MAI SI ESTEM SEGURS
QUE, AL CAPDAVALL, HA DE VENCER LA BONDAT, L'AMOR, LA PAU, LA
LLIBERTAT LA JUSTICIA I EL PROGRES. AMB L'AJUT DE SANT ANASTASI, PERO SOBRE TOT AMB EL VOSTRE ESFORÇ PODREU CELEBRAR UNA I
MIL FESTES MAJORS QUE HAURAN DE SER EXEMPLE DE CIUTADANIA. AMB
L'ESFORÇ DE TOTS, ELS VERSOS DEL VOSTRE CONCIUTADA JOAN DE DEU
SOLER I AMIGO HAURAN DE PRENDRE TOT EL SEU SENTIT:
BADALONA: POSA'T DE CARA A MAR
QUE EL CRIT ET SIGUI PROA ...
BADALONINS I BADALONINES, VISQUEN LES FESTES DE MAIG,
VISCA LA FESTA MAJOR, VISCA BADALONA !.-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3866
Title
A name given to the resource
Festa Major de Badalona / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Badalona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Badalona
Festes majors
Benestar Social
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-05-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/961/19840603d-00038.pdf
5c1b7f9c85743c1946ead1289399150c
PDF Text
Text
Ciutadans de Cambrils de_.ar:
Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde
,D T -
celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta
Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat
t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin
sii
cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica.,
en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu
tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les=
11-stants potiaoions catalanes.
En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa
mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en
carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia
7a , 'ce l ona. "D
cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de -
�Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce
lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la
justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir
Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus.
habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat
reelona
en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi
sendes, usus, prerrogatives
,
.
,,Tracaes, en canvi, havien de --
contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de
Barcelona".
2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar
d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la=
mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi
�don
tot • el sunort de cuè
esdevenint
fou capaç.
carrer de
Barcelona, dones, Cambrils con
cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una
vila reial
felicitat no rou, perb, duradera, per--
,
que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a=
mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs=
deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder
ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue
ren a Barcelona.
Fl maip.. del
1520 dos-cents cambrilencs,
vada si tenim en compte que la
població de
xifra molt ele-
la vostra vila era
aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per --
tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec
te per
part del seL senyor feudal,
el comte de Cardona, i
aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila
reial lliure.
�4
El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana –
oue el dietarista oficial de
la ciutat el deiA registrat en=
el ilibre.que conté, el relat
dele más importants
fets esdevin
Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis
cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la –
prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1)
- 20 condemnats a :ort i executats,
El e
camhrilcnce, T:erb, --
uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g
uiren –en aq
tat– all
q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu-
re,
Hi ha
cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han –
caracteritzat d'una 'manera
1J'hi vull
ine q uívoca la vostra manera
referir ni
de ser
que sigui d'una manera breu.
Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la
ineutJornable fi
delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els=
�5.
moments difícils,
Porque
no desconeixeu que Cambrils, por la
seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues
tarraoni--
nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha=
estat una
.130 -p laci6
-f i
a la terna. I p er causa tambá del let de ser una -
del i
tat
sovint maltractada per causa de la seva -
blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no
• foil de prend_e•
tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest
aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de
les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció
de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu
�6.
da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes.
Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A
finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2=
en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000
fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us=
son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo
ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors -
que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut=
escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100=
defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate
�7
rrada la muralla, volada la torre major
saquejada la vila.
La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns -
olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos=
dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore".
Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra
gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or-
tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al
tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice
de govE,rn.
�8.
Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n
“.
ouencice
que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau..
ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites
entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. -
•
No ho -
N
:rey
cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, --
r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg,
dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els
noms 6-1
habitante Que tnia el
1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle
XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels=
del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament
aturat) Cambrile tenia 2653 habitante.
n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario
geoficc-estadístico
histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest
�autor
mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, -
adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un
;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú.
ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria.
otra
pa y'a. niilo: ; hay
t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara
n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.?
' s ue
de buenas -u a ^e
aguas .
-surtido
uso común del vecindario, una dentro=
de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu
ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato
particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i-
i
qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres
defensa
do
baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C.
ue hizo
ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan
fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter--
nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment).
�1
• • radoz
C.
assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la=
fabricaci6 d'aiguardent,
pesca
es
la mes important font de rioue-
posseeix la poblacie; que acull 4
brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn
de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i
entreren —
el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de —
2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca
deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt
mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos
ca l Tue ocupaven a 128 hornee.
A l'aricultura i a la pesca,
sum
amb una força
Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis--
�me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions
d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re
flexions,
1
e4 1 940 Cambrils, emb
habta.nts,
, ,
l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de
ja
ás=
la seva di
ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva —
del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi--
tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá
Tiadrlem
pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la=
Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n
j a -ecia, el 1975, s l ha leu
,mAdores tradicionals. La difern
abismal
(9.173
habitante Cambrils; 4.576 Riudoms;
Yont-
roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás,
el 1975, una ciutat de 71.485 habitante.
�El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys –
de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells –
•
9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes
d'11.00O3
coneretament a 11.211. 1 el mateix
77_
, odem dir pele anys darrers.
Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur –
que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po
ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots –
els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu
continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que –
heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos
tre passat; que hem estat cambrilencs
barcelonins en InV--
mee relacions durant determinats períodos histe.,rics;
�Per tot
em sento profundament satisfet, com alcal
de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten
sincerament, més eni -A d'all
ove nuguin semblar, uns :iots --
protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots
amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra
us zireu, dones, d'esquenes a=
la Festa. Viviu-la tan intensament com us
Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes
ojos!.
---
�Ciutadans de Cambrils de_.ar:
Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde
,D T -
celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta
Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat
t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin
sii
cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica.,
en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu
tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les=
11-stants potiaoions catalanes.
En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa
mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en
carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia
7a , 'ce l ona. "D
cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de -
�Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce
lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la
justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir
Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus.
habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat
reelona
en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi
sendes, usus, prerrogatives
,
.
,,Tracaes, en canvi, havien de --
contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de
Barcelona".
2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar
d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la=
mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi
�don
tot • el sunort de cuè
esdevenint
fou capaç.
carrer de
Barcelona, dones, Cambrils con
cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una
vila reial
felicitat no rou, perb, duradera, per--
,
que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a=
mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs=
deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder
ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue
ren a Barcelona.
Fl maip.. del
1520 dos-cents cambrilencs,
vada si tenim en compte que la
població de
xifra molt ele-
la vostra vila era
aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per --
tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec
te per
part del seL senyor feudal,
el comte de Cardona, i
aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila
reial lliure.
�4
El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana –
oue el dietarista oficial de
la ciutat el deiA registrat en=
el ilibre.que conté, el relat
dele más importants
fets esdevin
Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis
cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la –
prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1)
- 20 condemnats a :ort i executats,
El e
camhrilcnce, T:erb, --
uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g
uiren –en aq
tat– all
q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu-
re,
Hi ha
cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han –
caracteritzat d'una 'manera
1J'hi vull
ine q uívoca la vostra manera
referir ni
de ser
que sigui d'una manera breu.
Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la
ineutJornable fi
delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els=
�5.
moments difícils,
Porque
no desconeixeu que Cambrils, por la
seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues
tarraoni--
nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha=
estat una
.130 -p laci6
-f i
a la terna. I p er causa tambá del let de ser una -
del i
tat
sovint maltractada per causa de la seva -
blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no
• foil de prend_e•
tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest
aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de
les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció
de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu
�6.
da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes.
Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A
finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2=
en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000
fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us=
son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo
ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors -
que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut=
escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100=
defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate
�7
rrada la muralla, volada la torre major
saquejada la vila.
La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns -
olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos=
dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore".
Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra
gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or-
tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al
tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice
de govE,rn.
�8.
Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n
“.
ouencice
que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau..
ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites
entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. -
•
No ho -
N
:rey
cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, --
r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg,
dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els
noms 6-1
habitante Que tnia el
1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle
XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels=
del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament
aturat) Cambrile tenia 2653 habitante.
n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario
geoficc-estadístico
histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest
�autor
mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, -
adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un
;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú.
ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria.
otra
pa y'a. niilo: ; hay
t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara
n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.?
' s ue
de buenas -u a ^e
aguas .
-surtido
uso común del vecindario, una dentro=
de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu
ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato
particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i-
i
qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres
defensa
do
baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C.
ue hizo
ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan
fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter--
nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment).
�1
• • radoz
C.
assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la=
fabricaci6 d'aiguardent,
pesca
es
la mes important font de rioue-
posseeix la poblacie; que acull 4
brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn
de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i
entreren —
el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de —
2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca
deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt
mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos
ca l Tue ocupaven a 128 hornee.
A l'aricultura i a la pesca,
sum
amb una força
Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis--
�me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions
d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re
flexions,
1
e4 1 940 Cambrils, emb
habta.nts,
, ,
l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de
ja
ás=
la seva di
ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva —
del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi--
tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá
Tiadrlem
pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la=
Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n
j a -ecia, el 1975, s l ha leu
,mAdores tradicionals. La difern
abismal
(9.173
habitante Cambrils; 4.576 Riudoms;
Yont-
roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás,
el 1975, una ciutat de 71.485 habitante.
�El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys –
de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells –
•
9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes
d'11.00O3
coneretament a 11.211. 1 el mateix
77_
, odem dir pele anys darrers.
Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur –
que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po
ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots –
els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu
continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que –
heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos
tre passat; que hem estat cambrilencs
barcelonins en InV--
mee relacions durant determinats períodos histe.,rics;
�Per tot
em sento profundament satisfet, com alcal
de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten
sincerament, més eni -A d'all
ove nuguin semblar, uns :iots --
protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots
amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra
us zireu, dones, d'esquenes a=
la Festa. Viviu-la tan intensament com us
Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes
ojos!.
---
�Z -dN0-1308V9
91s1H
'S,31
9t£ ( £ 6)
86 tt 91£ - 0499
( 'V170-1-1 V1Nt1S
0 -red IDI N f1W 1f11115N^•1
30 tl01031i10
s ^ no3aeos 3wndr
ootnndo t
dwe3 mes !a ua anb ualq
un opuelnds!p ue!uan
es enb sezian4 sop anua
oloed - iap o1e!pawui sew.
oo!laeld opel!nsar la sa
'ouoloels!les owoo sap ed
segase lod opeJapisuoo
luesluoW - saAueoapn!a
-. euennlg . oFaldwoa - !ap
enóe - !ap op eda, b•n : -
,sïlá
.. - a
. >.-w
^
• llsap lap amedlne alune,
-ex! 'ruiquosa ep eulnby el;
e» 000nlnba la qAngple' eles 42o;
-rayg ep» opipeye oldor0
•-w! ¡a' Jod 'uglonoole ns saouol
=ue uweidwn.ualw so uloan so^=
iueVd ep ? slugwéo ep , souep
-epñro selp- sonsríg» ropua,rnp
gzuewoa 'alsidsop`1e1uawnuow's
_ap ewilolÁ •uqloelq
: od más áp Rem» el ep üg8aid.
'le Rimas' _^ep' le_ - s l pgw e3 . ep.
ouloañ áp odn^H osolewnu un`
úoo aluapl à uí ònanbàd un JéXe; .:
'qoonoid "'eúoláwe8 ep óiuelw
:.=elun^ly iep "eme* ep élúaluai
.S•IIaBVN^I^
el e S .@o^eVtf — •.
^ -
uod óluaAuoa u
Saci013P►DoIau
áp sasaw slas mil
VÁNt111/1tl9
LluS ?aaW ^p
u0aid Ia iod
B-jsajoid slliquue3
175l61 ap o!unf ap_ S `saile{ti.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3867
Title
A name given to the resource
Festa Major de Cambrils / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cambrils
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cambrils
Festes majors
Barcelona
Història
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-06-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/962/19840619d_00040.pdf
00ebc4c19e0a5debc7406102a8370367
PDF Text
Text
"LA BARCELONA DEL FUTUR"
DISCURS DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE
BARCELONA PRONUNCIAT EL DIA 19 DE JUNY DE 1984 AL COL.LEGI
DE DOCTORS I LLICENÇIATS DE BARCELONA.-
�2
La Barcelona que volem per a 1992 és una Barcelona sobre la que,
n'estem convençuts, existeix entre els seus ciutadans un gran nivell
de consens. Es una Barcelona que no s'haurà de fer traumáticament,
amb grans operacions quirúrgiques . Es una Barcelona que es fona
estat, del que és Barcelona.
-mentalpociódequha
La Barcelona del futur que estem començant a bastir ha estat descrita per primer cop d'una manera sistemàtica al Pla General i Progra
ma d'Actuació Municipal.
Haurà de ser una ciutat d'un alt nivell de qualitat urbana.
Serà el "cap i casal", la capital, d'una Catalunya moderna i desenvolupada.
Serà també una gran capital d'Espanya i una metrópoli mediterránia
d'amplia projecció internacional que podrà constituir una seu digna dels
Jocs Olímpics.
Ni la Barcelona moderna que hem .heretat, ni la que tenim ara ni,
menys encara, la que volem fer es poden entendre en un buit.
�3.
La Barcelona moderna ha estat el motor i també l'aparador de la Catalunya moderna. Ho és encara i ben segur que
ho seguirà essent.
De fet,Barcelona, la metropolis capital de Catalunya, és
avui el pol urbà més dens i desenvolupat d'una Catalunya
que és una realitat cada cop més urbana.
L'aglomeració metropolitana de Barcelona és el centre de
gravetat d'un país que ha anat adquirint la fesomia i l'organització d'un sistema de ciutats; d'un sistema
que és un subsistema del sistema europeu de ciutats.
la)
La sort de Barcelona del futur està lligada a la consolidació de la seva integració en le xarxa urbana d'Europa que ha
quedat constituïda entre Londres,el Nord de França, les
àrees més industrialitzades d'Alemanya i el Nord italià i
un braç de la qual es desvia, des de Fos,fins a Barcelona.
�4.
En el programa d'actuació municipal de quatre anys es preveuen
tres direccions bàsiques d'intervencï6. L'una està dirigida a incidir
en l'ordenació física de la ciutat i les altres dues a la potenciació
dels serveis urbans i dels serveis personals, respectivament.
El desenvolupament dels serveis urbans que ens proposem tindrà
una influència decisiva en el funcionament de la Barcelona del futur.
Un nombre limitat de grans objectius han estat seleccionats: la garantia de la qualitat i la salubritat del medi ambient i l'alimentació,
l'assoliment d'uns nivells raonables de seguretat urbana, una millora de la circulació de persones i mercaderies, la consolidació
dels grans serveis bàsics metropolitans i la potenciació d'altres
serveis municipals tradicionals com els de neteja, mercats i protecció contra emergències.
Ens concentrarem, però , en els grans eixos d'actuació que
hauran de definir la imatge física de la Barcelona de 1992.
Les actuacions que ja des d' ara, estan configurant la fesomia
de Barcelona s'articulen en quatre grans línies de fora.. Es tracta,
en primer lloc, d'obrir definitivament Barcelona al mar i de definirne la seva façana rra ritima que haurà de ser una façana no solament
per a la Barcelona estricta sinó un conjunt metropolità coherent,
d'acord amb les realitats de la mobilitat, dels usos actuals i dels
hàbits del lleure. En segon lloc, s'actuarà per a reconstruir el
massís de Collcerola de manera que es vagi configurant com el
gran parc central de la ciutat me tropolitana. Un tercer i¢loc d'actuacions es dirigirà a millorar la funcionalitat urbana i la dignitat física del Centre de la Ciutat i el darrer es fixarà com a objectiu
la consolidació d'una xarxa viá.ria suficient i eficaç.
�5.
"Barcelona cara al mar" és el projecte que hem endegat per a la
restauració dels sis kilòmetres de línia costanera barcelonina. No es tracta d'arreglar tan sols el port, o el passeig
Marítim, sino de fer accesible tota la costa del terme municipal al ciutadà.
Aquest projecte parteix de tres grans línies d'actuació: la
recuperació de la façana marítima i l'estructuració d'unes
línies viàries que facilitin l'accesibilitat a les platges.
La façana marítima te quatre parts bàsiques, que abarquen
des de Montjuïc fins el Poble Nou. La primera és la remode_
lació del Moll de la Fusta, que ha permés convertir una superfície de dipòsit de càrrega comercial en una explanada
recreativa oberta al públic. S'ha unificat l'espai des de
Colon fins a Correus i s'ha habilitat com a gran passeig
per a visitar les embarcacions.
El pas següent és la reforma del Passeig de Colón, que es
convertirà en una rambla ciutadana que revitalitzarà l'arquitectura de les façanes i dels edificis històrics com
Capitania, Correus o la Llotja.
La segona part inclou la recuperació del moll de la Barceloneta i la reestructuració d'aquest barri. Els rafals(tinglados)
del moll, que en aquests moments conformen un espai tancat
que impd deix l'accés al mar, es restauraran i milloraran
per a equipaments, centres culturals o sales d'exposicions.
kixhaxxixixxiaxkaxmaimulia4xigxianxiiaxgaxixadixilxmaximox
El PERI del barri de la Barceloneta que hem endegat en col.laboració amb els veïns, permetrà permeabilitzar i dignificar
un barri molt pobre arquitectònicament,
engrandirà :habi-
tatges i crearà zones verdes i espais lliures en el seu interior.
Finalment el projecte de "Barcelona cara al mar" compren
l'ampliació del Passeig Marítim a tota la platja del Poble
Nou.
�6.
La platja de Barcelona es redueix, avui
., als 600 metres quEa
medeix el Passeig Marítim. Tota la platja del Poble Nou està separada de la ciutat per la línia de tren que corra paralel.la al
mar, i compta tan sols amb un pas a nivell.
Dintre de poc temps es durà a terme l'alliberament definitiu de
les 45 hectàrees que ocupa Renfe a la zona de llevant, mercès als
convenis signats amb l'Ajuntament de Barcelona l'abril de 1983.
Això ens permetrà,
revitalitzar tota aquesta àrea, que co-
mença al Parc de la Ciutadella i arriba fins al Besós.
La reordenació urbanística de la zona de Llevant inclou dues gran
vies, com son la Rambla del Poble Nou i el Passeig de Carles I i
Marina, que voleá ^d'gnificar. En aquesta zona Barcelona té un conjunt de monuments que cal donar rellevancia, com ara la Sa-
grada Familia, la plaça de braus Monumental o l'estació del Nord,
futur centre cultural, cívic i esportiu.
En aquest Passeig de Carles I pensem que fins i tot es podria
emplaçar el futur Tribunal Superior de Justícia, en el lloc que
actualment ocupen les casernes d'intendència.
Acabar l'Avinguda del Litoral, que es configurarà com la Diagonal, permetrà una perfecta comunicació entre l'autovia de Castelldefels, mitjançant la Zona Franca, amb el Poble Nou. Aquesta avinguda possibilitarà l'accés amb automòbil a qualsevol platja de la
nostra ciutat,
i completarà_
Sud i Est-Oest de Barcelona.
els grans eixos Nord-
�7.
El mas sis de Collcerola reuneix una gran varietat de situacions geogràfiques i sofreix uns graus diversos de degradació. Les moltes agressions
sofertes i les pressions centrífugues a que ha estat sotmés per moltes
accions descoordinades ho-han anul.lat, perya seva unitat geogràfica. Collcerola és encara una valuosa reserva d'espai verd -unes 11. 000
Ha. - que pot convertir-se en el gran parc central de la ciutat metropolitana. De fet, ja ho és encara que d'una manera relativament precària.
Cal remarcar, en qualsevol cas, que Nicolau M. Rubió, el més gran
arquitecte català de parcs i jardins d'aquest segle, ja va afirmar el
1929 que Collcerola seria el "Bois de Boulogne" de la connurbació
barc elonina.
Els geògrafs ens ensenyen que el massís de Collcerola no respon
a una unitat que es defineixi indiscutiblement pels seus valors naturals
o geogràfics, per les dades que ens configurarien un parc natural. Però els urbanistes ens diuen que la unitat del massís és el resultat
de factors ben diversos: d'aplegar àrees que són d'inter è s natural
intrinsec i d'altres que cal reconstruir, per a esborrar o mitigar els
senyals de l'agressió humana i convertir-les en zones de connexió. Són
aquests elements els que donen a Collcerola el seu caràcter de parc
urbà, de parc que té un entorn immediat que és la ciutat, amb la que
caldrà establir unes relacions mínimament estables.
La posició de Collcerola al mig d'un anell de ciutats i constituint
R
un obstacle per l'arribada a Barcelona des de l'interior de Catalunya
l'ha convertit en un repte i 1' a fet objecte de tota mena d'agressions.
Cal que mirem el mals s d'una altra manera , com un actiu que s'ha
de respectar i, per tant, vorejar.
�8.
En conseqüència, s'haurà de tendir a rec ond_uir el desenvolupament
dels traçats d'alta tensió i a reconsiderar i tractar els impactes que
produeixen en el paisatge les línies i ctriques ja existents. Pel que fa
al tractat de les carreteres caldrà mantenir el seu caràcter actual, ja
assumit, i no trcatar de convertir-les en alternativa a les sortides de Bar
celona cap a Madrid i França sinó només als enllaços de Barcelona amb
Sant Cugat, Cerdanyola o Rubí, des d'alguns punts de la capital.
Tots sóm conscients que 1'O ació Collcerola és un objectiu a llarg termini.
Fins i tot si es possible de dedicar-li inversions importants, caldrà comptar
amb periodes d'actuació llargs. El paisatge és en aquest cas 1'elenenticentral
i reconstruir-lo costarà molt de temps. Es, a més, una operaci ó que no té
cap sentit si no s'enfronta amb una perspectiva metropolitana. També com en
tantes altres àrees decisives per a la consolidació de la capiitaliitat de Barcelona, no serà possible fer una actuació contundent si no hi ha una sintonia entre totes les administracions públiques que permeti inversions suficients, programades i coordinades.
Segons alguns estudis que ja s'han dut a terme, la qüestió de la propietat del sol pot arribar a ser un element important en el futur però, de
moment, amb el que ja es controla dos de les administracions es podria
tirar endavant un programa que omplis els propers cinc
anys.
El sacs iin i ediat , sens dubte, serà la urbanització definitiva de la
Carretera de les Aigues de manera que resolgui el problema de la imbricació de la muntanya amb el teixit urbà.
�9.
En el programa d'actuació municipal s'identifiquen tres
àrees principals d'actuació en la ciutat central que són l'Area
Nord, l'Area
l'Eixample.
WE.ïxam.p e ha tornat a adquirir una gran actualitat. L'excc_..len, exposició instal.lada a la Casa Elizalde i després a
la seu del Ministeri d'Obres Públiques, a Madrid, ha tingut la
virtualitat de revifar les expectatives de millora d'un conjunt
que 'és l'autèntic centre de la ciutat i que ho seguirà essent.
L'assessoride l'Alcalde: per a afers urbanístics, l'arquitecte Oriol Bohigas, ha suggerit que l'Eixample ha de ser atacat
"com un barri històric consolidat" i que caldrà tornar a les
tècniques urbanístiques del barroc o del neoclàssic, basades
en les intervencions puntuals, en projectes molt concrets referits a edificis específics o a conjunts que tinguin una certa
unitat.
Aquesta és, en realitat, la política urbanística que s'ha
decidit per al conjunt de la ciutat i que té la màxima virtualitat en la ciutat central, en els sectors més consolidats.
La recuperació i la revitalització són els objectius prioritaris en l'actuació prevista sobre l'Eixample. En una mesura
més matisada són objectius que defineixen bastant satisfactòriament i'oríentació de la política urbanística per al conjunt
de la ciutat central. Seria el que ja ha estat qualificat de
prioritatÁel projecte sobre el pla i que alguns han arribat a
traduir, potser una mica abusivament, com el triomf dels arquitectes sobre el enginyers, i també sobre els advocats i els eco
nomistes.
La fesomia de les àrees Nord i Sud de la ciutat central es
configurarà a partir d'una intervenció que seguirà la mateixa
orientació. Els nuclis de l'una i l'altra estan prou definits
i ja hi ha una colla de projectes concrets concebuts per a la
�10.
revitalització d'espais públics. L'anomenada Àrea Sud té com a
embrió central de renovació el conjunt format per l'Estació de
Sants i la Plaça dels Països Catalans, el Parc de l'Espanya Industrial,el Parc de l'Escorxador, el Passeig de Maria Cristina,
Motjuïc -on és molt probable que aviat es pugui endegar la re
novació del Palau Nacional com a nucli d'una gran àrea museística- i la façana marítima. L'Àrea Nord es constitueix-lentorn
de la Plaça de les Glóries, l'Estació del Nord -que serà un im
portant centre Cívic–i es veurà afectada per la redignificació del Passeig de Carles I.
L'enumeració dels nuclis de regeneració urbana que acabem
de fer il.lustra el [sentit de la construcció de la Barcelona
del futur. Es tracta d'aprofitar els molts edificis de gran
qualitat que té Barcelona però que estan buits o bé destinats
a usos obsolets per a consolidar el caràcter central de les
zones que ja són centrals de la ciutat. Però aquesta acció s'haurà d'anar apropant a la perifèria de la_ ciutat
que haurá de ser abordada com si es tractés de zones
antigues. En primer lloc, s'haurà de procedir a buidar-la
en la mesura que sigui possible i completar aquesta acció amb
la construcció d'espais públics que, com les places que s'han
anat inaugurant en els darrers anys, vagin equipant els barris
i els aportirelements de caràcter centralitzador, reduint-ne la
seva dependència.
�11.
Barcelona és una ciutat ja construïda i aquest fet és un
factor condicionant clau en la configuració de la ciutat del
futur. Per tant, quan al programa d'actuació municipal es parla de la potenciació del rendiment de la xarxa viària bàsica
es parteix d'una concepció de la ciutat que descarta la creació de grans vies de pas, segregades o no.
Es aquesta, òbviament, una opció política que respon a la
idea de la ciutat que té l'equip de govern municipal. Però
és satisfactori que aquesta opció hagi obtingut el suport de
l'amplíssima representació de tècnics de l'Ajuntament, de la
Corporació i de la Generalitat que van prendre part en un recent seminari sobre les vies bàsiques de Barcelona. No es
tracta d'acollir aquest suport com la prova definitiva de la
bondat d'una solució sinó de remarcar només que l'opció escollida és racional i té una coherència tècnica.
En les seves conclusions, els tècnics urbanistes ens diuen,
per exemple, que "les vies bàsiques en una ciutat ja construïda
com Barcelona són l'instrument d'ordenació d'alguns dels més
importants espais públics de la ciutat, entenent l'ordenació
com a l'actuació global capaç de satisfer d'una manera integrada molt diverses demandes i qualitat ambiental, exigències
de context, trànsit, etc..."
Els urbanistes remarquen també en les seves conclusions que
les vies bàsiques s'han d'entendre també "com a elements definidors de la imatge i l'estructura de la ciutat i territori
metropolità com ho demostren els bons exemples que tenim a
Barcelona (Gran Via, Diagonal...) Imatge unitària i global que
ha d'ésser construïble per fragments com la nostra història fa
palés".
Aquesta és l'opció. Construir la ciutat per fragments, tenint en compte el que ja és i sense inventar-se cap model des-
lligat
de
la seva realitat històrica i actual.
�12.
En el marc d'aquesta concepció gradualista i possibilista,
tenim la ferma voluntat de reforçar el caràcter integrador
d'algunes vies tan bàsiques com el 2on. Cinturó i l'anomenat
Cinturó Litoral que serà, en el seu recorregut per la zona de
Llevant de la ciutat una autèntica Avinguda del Litoral els
projectistes de la qual ens anuncien que recordarà la Diagonal.
Vies com les que acaba d'esmentar hauran de tenir un caràcter essencialment col.lector-distribuïdor mes que no pas el de
vies de pas. Es tracta d'aconseguir que construccions de tanta
importància no compleixin només el paper d'evitar que el trànsit de pas entri al cor de Barcelona sinó, fonamentalment, el
de millorar el funcionament global de la xarxa. La necessitat
de trobar unes fórmules que permetin la seva integració satisfactòria en el teixit urbà és el que, en darrer terme, explica que el Túnel de la Rovira no hagi entrat en servei tot i
l'acabament de les obres.
En el context d'aquesta opció, s'ha de destacar la racionalitat extrema de la recomanació que ens feren els tècnics reunits al Centre Civic de Sarrià per a estudiar la xarxa viària
bàsica: que tractem d'optimitzar l'ús de l'excepcional xarxa
de carrers de Barcelona. En síntesi, els tècnics ens han dit
que un nombre limitat d'actuacions puntuals, que significaria
una inversió relativament reduïda, podria tenir uns efectes
molt positius en el funcionament de la xarxa, del conjunt de
la xarxa metropolitana. Es tractaria de treballar en eixos com
els carrers Prim, Fabra i Puig, Bac de Roda-Felip II, AragóGuipúscoa, Plaça de les Glòries, Ronda de°Sant Martí, Ronda
del Guinardó-Río de Janeiro i alguns altres per a l'eliminació de colls d'ampolla i la millora del que han qualificat de
"connectivitat metropolitana". Es una precisió significativa i
convé tenir-la en compte. Des d'una perspectiva tècnica, eixos
com Aragó-Guipúscoa són eixos metropolitans.
�Els Jocs Olímpics de . 1992 són l'estímul que ens projecta amb
força cap a una colla de realitzacions que poden ajudar a estructurar definitivament
la
nostra ciutat metropolitana amb
una qualitat urb an a que avui no posseeix. Aquestes realitzacions corresponen a instal.lacions esportives i a obres d'infraestructura urb an a que, especialment aquestes, però també
les primeres, són imprescindibles per arribar al model de ciutat que volem tenir. En aquest sentit, els JJ.00 son més una
fita temporal, un repte per millorar la nostra ciutat,que no un
objectiu pel qual cal sacrificar una sèrie de recursos.
Les instal.lacions esportives més lligades als JJ.00., les
més cares i compromeses, són el Palau Olímpic, l'estadi Olímpic, la Piscina Olímpica i el Velèdrom. La seva construcció,
però, no es justifica només pels Jocs. Una ciutat com Barcelo
na ha de tenir instal.lacions es p ortives d'alt nivell. Pel 1992
aquests equipaments han de funcionar ja com equipaments de la
ciutat.
Les instal.lacions esportives s'agrupen en determinats punts
de la ciutat, a l'interior de les àrees olímpiques i que seran^.
nou: Montjuic, Diagonal, Feble Nou, Vall d'Hebron, Parc del Llobregat, Vallés-Cerdanyola, Badalona-Montgat, Banyoles i el port
esportiu j enicara sense localitzar. Els criteris adoptats per triar
aquestes localitzacions son els següents:
1.- Donar la màxima accesibilitat a les àrees durant els Jocs
Olímpics: les quatre àrees centrals (Montjujc, Diagonal,
a,ar
Feble Nou, Vall d'uebronconcentraran el més gran nombre
d'instal.lacions, disten ! unes d'altres un maxim de cinc
kilometres, es a dir vins minuts de transport p rivat
O
públic.
2.— Re_
r \ acabament de
ciutat
situant
les
;ns taJ. .._ac
_
or:_
al millor lloc possible dins l'estructura urbana. Les cuatre àrees situades a la costa (Paro del Llobregat, Montjui_
Feble Neu i Montgat) ve l en incidir sobre l'acabament de la
façana de mar.
La proposta d'equipaments va lligada a actuacions com
�14.
la defensa i estabilització de les platges, acabament del
xarxa viària i renovació urbana de nuclis degradats. Les
altres 2 àrees (Diagonal i Vall d'Hebron) realitzaran una
tasca semblant en relació a la "façana de muntanya" de
Barcelona. Seran els dos nusos principals d'un cinturó
equipat que servirà d'accés al Parc de Collcerola.
ur.
esportius
e q uipaments
3.- Lli ar la localització dels :_
.~
=° z
programa de reeaui p ament urbà. Les quatre àrees seran centres d'equipament per als districtes de l'entorn més prbxi
Formaran una xarxa d'instal.lacions
"pes an tes" que en-
voltarà Barcelona i que completarà l'equipament d'abast
més petit (barri), lligat a la residència o escola.
4.- Conce p ció metro p olitana del reeouioament. Els mateixos
criteris s'aplicaran a la. resta de la Corporació M.B. Sobre
l'àrea del Llobregat gravitarà la població d' ' El Prat, St.
Boi, Castelldefels, l'Hospitalet i Cornellà; l'àrea Badalona-Montgat donarà servei a St.Adrià, Sta. Coloma, Badalona, ,Montgat i Tiana.
Descri p ció crees
1.- MontjuIc
Ser p el punt més destacat de la línia de costa, tant pel
seu contingut esportiu com pel seu carácter simbÒlic. Representa la Barcelona urbana com a fita del paisatge, con
a més gran parc urbà de la ciutat i per la importància i
significació dels aconteixements culturals _ es p ortius que
.-- ha hagut des de l'Exposició del 29.
De totes les actuacions q ue faran a .Mcntj u c des saquen
Anell Olimpi
/ Veure estat p .ro jedtes Correa-Gr egot tiBor il l -Isozaki/
2.- Diagonal
Estarà situada al polgon definit per la Diagonal, ler.
Cinturó, Travessera de les Corts, Carretera de Sants _ 2or
Cinturó. Es
públic
uft
àrea
de gran accesibilita ,
per tránsport
bu sos
sos) ? priva:. ?Mal ^_
gr at la importancia
de les instal.lacions que hi -ha actualment, no hi ha un
(metro i
�15.
planejament racional de la zona. Caldrà doncs fer un Pla
Especial que ordeni les instal.lacions actuals i doni
solucions a l'accés a les àrees del parc i l'equipament
pensat al P.G.M.
3.- Àrea del Poble Nou
L'àrea del Poble Nou reforçarà la operació d'obrir Barcelona al mar, que ja és iniciada amb la remodelació del
Moll de la Fusta i la recuperació de les platges del Llevant. Sobre les platges recuperades i sobre els terrenys
guanyats amb el soterrament de les línies de tren, s'establirà el passeig marítim litoral, una gran via cívica, en
contes del cinturó litoral construït com a via segregada.
El futur Parc del Mar enllaçarà el nucli residencial
del Poble Nou amb la platja. La Vila Olimpica allargarà
el nucli residencialper davantl'actual'Ylínia d'indústries,
actuant com a embrió d'una requalificació urbana de més gran
abast. Els equipaments esportius, comercials, culturals,
administratius i de lleure regeneraran l'actual trama.
Les actuacions a l'àrea del Poble Nou són les més complexes de tot el projecte olímpic, i impliquen la modificació del Pla General Metropolità i elaboració de PERI's.
4.- La Vila Olímpica
Val la pena aturar-se una mica en aquesta instal.lació
de l'àrea del Poble Nou. La Vila Olímpica ha d'allotjar
de 12 a 15.000 atletes i acompanyants, en apartaments individuals, estudis o cases de 3 a 5 habitacions. La proporció entre els tipus d'allotjament triat dependcrà`„ de
l'ús post-olímpic que s'en vulgui fer . La Vila, per
exigència de seguretat dels JJ.00., ha de ser un conjunt
autònom, amb edificis complementaris d'administració, restaurant, centre comercial, espais de lleure, correus, aparcaments i instal.lacions esportives per a entrenament....
�16.
La Vila Olímpica s'ubicarà en els terrenys alliberats
per la RENFE més alguns d'industrials requalificats. Els
equipaments de la vila i els 350.000 m2 de ncus habitatges
que representa s'integraran desprès dels JJ.00 a la trama
urbana actual. Alguns habitatges es podrien utilitzar com
allotjament provisional de famílies afectades per operacions de remodelació del casc urbà del Poble Nou.
La remodelació del Poble Nou reprendria la idea del Pla
Cerdà de apropar el Centre de la ciutat cap a Llevant,
equilibrant la tendència actual que el desplaça a Ponent
(Francesc Macià, Diagonal). També, com homenatge a Cerdà,
es pot pensar en una Vila Olímpica feta sobre la trama
Cerdà deixant lliures els interiors de les illes.
�17.
5.
Vall d'Hebron
En un espai de mes de 40 Ha., en bona situació respecte vies urbanes primàries
de la Rubira
2on. Cinturó, tunel
i respecte el metro
prolongació
linfa 3. Es planteja com un gran espai lluire
tat per equipaments esportius de nivell urbà: Velòdrom, Palau Vall Hebrò, Sub centre de Premsa, polies
Llars Mundet, Hispano -portiu,LasMndePica
Francés, U.E. Horta.
6 . Parc del Llobregat
Compren unes 1000 Ha. en un front de 9 Km. de platges. Es proposa una millora de comunicacions mitjançant
una via lineal enllaçant l'atovia de Castelldefels, Zo
na Franca i Prat de Llobregat i la conservació dels
aiguamolls, especialment " La Ricarcá" ; el mantániment i millora del Golf del Prat, i la formalització
d'un important conjunt d'instal.lacions esportives
que configuren el parc com a espai de lleure durant tot l'any, especialment els caps de setmana.
. Vallès-Cerdanyola
Es configura com ampliació de les àrees transversals
i esportives de la U.A.B., a través d'instal.lacions
d' entrenament i residències, ,dels jutges deis JJ . 00 .
8. Badalona-Montgat
Son 7 Km. que lliguen el limit de l'àrea del Poble
Nou amb la comarca del Maresme. El col.lector inceptor d'aigües brutes que s'està construint facilitarà la recuperació de platges. D'altra banda
un passeig marítim enllaçarà amb el de Barcelona, i
al seu costat hi haurà equipaments esportius. A Bada
lona hi haurà un port esportiu d'ús local i a Montgat un altre d'abast metropolità. Com a actuacions
de renovació urbana hom preveu la rehabil.litació del
barri de les Mallorquines de Montgat i la zona industrial costanera de Badalona.
�18.
Després d'explicar els grans projectes que Barcelona ha iniciat amb l'objectiu de 1992 m'agradaria entrar en elguns detalls més immediats.
Remodelar Barcelona no consisteix només en solucionar grans
reptes urbanístics. Ja ens hem referit a quina és la política urbanística. Els barris tenen els seus problemes quotidians
i els seus habitants s'interessen potser més, en les placetes
malmeses o els carrers per pavimentar.
Es per aixó que, paral.lelament als plans general, grans projectes, a mig i llarg termini, vull exposar les petites realitzacions que inaugurarem la propera tardor o a començaments
de l'any que vé.
Tenim l'entorn del Casal de Sarrià, on es duen a terme obres
de remodelació del jardí del Casal, la pavimentació del carrer Santa Amèlia i l'accés al Jardí de la Quinta Amèlia des
d'aquest carrer.
A la Zona Franca, a més d'inaugurar el gran centre cívic de
Can Farrero, aquest proper dissabte, estem finalitzant el Jardí de les Estrelles Altes, que representarà un parc de prop
de tres hestàrees.
A la zona de Llevant, al carrer Maresme i Concili de Trento,
estem acabant la Plaça de la Palmera, on s'instal.larà l'escultura del nord-americà Richard Serra.
Per a la Mercè podrem inaugurar el monument al Dr. Robert,
a la Plaça Tetuan, i la Plaça de la Sedeta, al Passatge Llavayol, que està a la confluència dels carrers Sicília amb Industria.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3868
Title
A name given to the resource
La Barcelona del futur / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Façana marítima des de Montjuic fins a Poble Nou.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col.legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Barcelona
Acció política
Model social
Planificació
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-06-19
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Description
An account of the resource
Conferència de cloenda del curs 1983-84 del Centre Català de Prospectiva (CCP).
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències