1
10
16
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2844/20041029_DeclaracioEuroregio.pdf
e170d252dc83e073538d0e4de460bbfe
PDF Text
Text
L’Euroregió, un futur compartit
Els presidents de les comunitats i regions sotasignats ens hem reunit per posar en
marxa de manera oficial una nova Euroregió Pirineus-Mediterrània que comprendrà
els territoris de les nostres respectives regions. Aquesta Euroregió neix amb la
nostra voluntat d’unir esforços per crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de
desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social i territorial.
En els anys que han passat des de l’inici de la descentralització a Espanya i a
França hem constatat que els governs regionals juguen un paper insubstituïble a
l’hora de generar un desenvolupament econòmic que tingui en compte les
especificitats dels seus territoris. Tanmateix, l’escala regional no sempre és
suficient per enfrontar els nous reptes d’una Europa ampliada i una economia
mundial globalitzada. Des de fa anys, a Europa algunes regions han donat un pas
important: la creació d’euroregions que transcendeixen les fronteres estatals,
unint les forces dels seus territoris i la seva ciutadania per assolir un més gran
potencial.
En l’escala mundial, la competència per a les nostres economies és cada cop més
dura. L’ampliació de la UE a l’est i la liberalització dels intercanvis en l’àmbit
mediterrani obre noves oportunitats, però també suposa un repte sense
precedents. Per això, i per donar a les nostres regions un nou protagonisme dins del
partenariat euromediterrani, cal assolir junts una massa crítica.
L’Euroregió Pirineus-Mediterrània que neix està formada per territoris de
característiques sense dubte molt diverses, però en gran mesura complementàries.
Juntes, aquestes regions tenen un pes important en el context sud europeu i
mediterrani a causa de la seva dimensió demogràfica, econòmica i territorial.
Comptem amb elements realment molt valuosos com ara una xarxa de centres
metropolitans de dimensió europea, una posició clau en la Mediterrània occidental,
una considerable base científica i tecnològica (universitats i escoles tècniques,
parcs tecnològics, laboratoris d’investigació), una estructura econòmica
diversificada, indústries punteres consolidades o en emergència (aeronàutica,
energies renovables, biotecnologies aplicades a la farmàcia, la medicina i
l’alimentació, automobilística, etc.), una producció agrícoles i vitícoles abundant i
de qualitat i un turisme amb una oferta variada durant tot l’any (platja, muntanya,
turisme cultural, turisme rural, patrimoni urbà, etc.).
Tanmateix, els territoris de l'Euroregió ha d'afrontar els reptes que representen :
• la insularitat
• l'aïllament de les zones de muntanya i de les zones veïnes caracteritzades
per una feble densitat de població
• Els cascs urbans i els barris en decadència
• Les àrees industrials en declivi o amenaçades
�Amb la participació activa d’organismes de la societat civil que representen els
nostres ciutadans i dels governs locals i supra-locals, cercarem els ajuts i les
complicitats europeus i estatals necessaris per garantir l’èxit de la nova Euroregió
Pirineus Mediterrània que vol esdevenir:
Un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós al sud d’Europa
És imprescindible garantir el lligam entre l’ensenyament universitari, la
investigació, la innovació i el desenvolupament econòmic regional. Cal que les
nostres regions passin a ocupar de manera conjunta un paper destacat en l’espai
europeu d’investigació, esdevenint un gran centre innovador del sud d’Europa i
participant conjuntament en programes europeus de recerca. Per això cal aprofitar
les complementarietats científiques regionals, i establir lligams entre la iniciativa
pública i privada en matèria de desenvolupament econòmic, tecnològic i industrial
a partir de la base científica. L’Euroregió ha d’esdevenir un espai atractiu per als
capitals industrials internacionals que busquen implantar-se en un entorn creatiu i
innovador, basat en la qualitat i l’excel·lència científica, al servei d’una economia
sostenible i competitiva.
A la base d’aquest model hi haurà una col·laboració entre universitats, entre
laboratoris científics i entre parcs tecnològics, cercant de manera global les
sinergies entre els sistemes de recerca i innovació de les regions. Aquesta
estratègia ha d’anar acompanyada de lligams cada cop més estrets entre els grans
pols industrials euroregionals i la base científica.
Una densa xarxa d’infrastructures al servei de la ciutadania
Les xarxes de transport actuals són insuficients per respondre al creixement
demogràfic de les nostres regions i a l’augment dels seus intercanvis entre elles i
amb la resta del món. L’Euroregió ha ser alhora un engranatge de plataformes
logístiques de primer ordre, per assegurar la connectivitat internacional dels
nostres territoris en una Europa ampliada a l'Est i oberta a l'àmbit mediterrani. Per
això volem construir un sistema multimodal amb un nou equilibri dels transports
tant de passatgers com de mercaderies per carretera, via ferroviària, marítima i
aèria. Cal també assegurar la connexió del nostre territori amb les grans xarxes
transeuropees, en especial els recorreguts d’alta velocitat, transmediterrànies i
mundials.
L’Euroregió ha d’articular-se amb unes xarxes de transport modernes i funcionals, i
unes xarxes d’energia i de comunicacions que responguin a les necessitats de la
població i dels actors econòmics, en una perspectiva de desenvolupament
sostenible que permeti preservar el territori i el planeta per a les generacions
futures. La prioritat ha de ser per als mitjans de transport més sostenibles i les
energies renovables. Aquest projecte de xarxes euroregionals ha de ser integrador
en dos sentits: una integració dintre de les xarxes europees, mediterrànies i
mundials, lligada a l’exigència intrínseca d'integració de la totalitat del territori i
la població en aquestes xarxes, lluitant per evitar l’aïllament i per superar les
dificultats pròpies de cada regió.
�Una cruïlla d’intercanvis culturals i humans
L’espai ocupat per les nostres regions conté una enorme diversitat cultural.
Aquesta diversitat té a veure amb formes tradicionals d’expressió cultural i
lingüística amb una tradició centenària tant com amb l’arribada de noves
expressions culturals resultat de processos migratoris, de canvis socials. Hem de
treballar conjuntament per valoritzar aquesta diversitat i transformar-la en una
força creadora. Alhora, compartirem experiències d’integració i multiculturalisme.
Les nostres regions destaquen també per la vitalitat de la seva creació cultural. Cal
crear nous circuits per fer fent circular talents i creadors artístics (espectacles en
directe, llibres, audiovisual, etc.) a les nostres regions i a l’exterior (festivals,
salons, residències d’artistes, etc.). També és important establir una cooperació
entre els agents difusors de la producció cultural (distribuïdores, galeries d’art,
teatres, etc.) per situar el nostre territori en un lloc destacat dels circuits
internacionals de la creació artística.
Finalment, l’Euroregió ha de servir per preservar el nostre patrimoni natural,
històric i cultural compartit i per trobar noves formes de valoritzar aquest
patrimoni amb un model turístic sostenible. En aquest sentit caldrà explorar la
creació de rutes i marques turístiques conjuntes, i potenciar l’intercanvi de bones
pràctiques.
Un nou motor del Partenariat Euromediterrani
Les regions europees han jugat un paper molt destacat en el procés d’integració
europea i en contribuir a l’ampliació de la Unió Europea. Estem convençuts que les
regions haurien de jugar un paper molt més important en el Partenariat
Euromediterrani, i a través de l’Euroregió treballarem conjuntament per aquest
objectiu. Afirmem la nostra voluntat comuna de desenvolupar accions conjuntes a
l’àmbit mediterrani, sobretot a destinació dels països del Magrib.
Conscients que aquesta tasca l’hem de fer conjuntament amb les institucions de la
Unió Europea i amb els organismes europeus de cooperació interregional, compten
també treballar en col·laboració amb organitzacions de cooperació existents com la
Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) i les Illes de la Mediterrània Occidental
(IMEDOC), i desitgem participar junts als programes europeus de cooperació
territorial.
Representant les nostres institucions, nosaltres signataris d'aquesta declaració hem
decidit impulsar l’Euroregió Pirineus Mediterrània que dugui a terme aquestes
tasques promovent projectes comuns de desenvolupament sostenible en estreta
cooperació amb les institucions de la Unió Europea i d’altres organitzacions
internacionals, així com amb els estats andorrà, espanyol i francès. Aquesta
Euroregió neix amb els territoris d’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, Llenguadoc –
Rosselló i Migdia – Pirineus com a nucli principal. Tanmateix, l’Euroregió neix amb
vocació d’obertura i cooperació seguint els arcs pirinenc, mediterrani (d’Itàlia fins
�al Magreb), les valls dels grans rius (Ebre, Garona i Roina)
Mediterrània Occidental.
i les illes de la
Convidem totes les autoritats polítiques i organismes locals i supralocals a
participar d’aquest repte compartit. Promourem tanmateix la participació de les
ciutadanes i dels ciutadans de l'Euroregió, tant de manera directa com a través de
llurs associacions, empreses, representants polítics, universitats. Amb tots ells
farem de l’Euroregió Pirineus Mediterrània un nou pol d’innovació, integració i
creixement sostenible al nord-oest de la Mediterrània.
Christian Bourquin
Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló
Marcelino Iglesias
President del Govern d’Aragó
Jaume Matas
President del Govern de les Illes Balears
Martin Malvy
President del Consell Regional de Migdia Pirineus
Pasqual Maragall
President de la Generalitat de Catalunya
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L’Euroregió, un futur compartit
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Malvy, Martin
Matas, Jaume
Iglesias, Marcelino
Bourquin, Christian
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-10-29
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Euroregió
Europa
Catalunya
Illes Balears
Aragó
Llenguadoc - Rosselló
Migdia - Pirineus
Description
An account of the resource
Declaració constitutiva de l’Euroregió Pirineus Mediterrània per part dels representants dels territoris constituits: Christian Bourquin (Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló), Marcelino Iglesias (President del Govern d’Aragó), Jaume Matas (President del Govern de les Illes Balears), Martin Malvy (President del Consell Regional de Migdia Pirineus) i Pasqual Maragall (President de la Generalitat de Catalunya).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2786/1998_prolegCampNou_PM.pdf
39815e6a1689c4d35008c7ac29451603
PDF Text
Text
05/08 '98
16:17
©4846517
DIRECCIÓN
EL CAMP NOU
Hay tantos recuerdos. El camp de Les Corts, el pino donde "quedabas"
al salir, las sillas con asiento de esparto o de mimbre, dónde meter el
trasero entre mi padre y mi tío Gabriel. El problema era cuando se
internaba Manchón, el extremo izquierdo: que no lo veías porque la
grada de la tribuna no estaba bien calculada y todos tenían que
ponerse de pie, sobre todo si el pase largo de Kubala era muy pegado
a la banda. Mi equipo, el que me sé de memoria, es anterior a Kubala.
Es:
Velasco/Elías-Curta/Gonzalvo-Calvet-Gonzalvo/Basora-SeguerCésar-Florencio y Nicolau. Nuestro ídolo era César, antes de llegar
Kubala. Nuestros amigos, Basora y, más tarde, Gonzalvo III. La jugada
preferida: internada de Basora hasta el palo y centro atrás para la
calva de César, que masacraba el gol.
Todo esto quedó atrás con el Camp Nou. Allí no teníamos entrada,
íbamos a general, por ejemplo, a ver al fabuloso Wolverhampton.
Estábamos tan apretados que a uno se le ocurrió aquello de uQui
pogués posar-se el cul a la butxaca!" Pero el campo mismo se convirtió
en el primer espectáculo. Uegar tarde a los prolegómenos y el inicio
era perderse lo mejor, como en las salidas de Fórmula 1 o del Grand
Prix de motociclismo.
Más tarde me di cuenta, en el barrio de la Mina, de los costes de
aquello. (Creo que el Barca y Barcelona le deben como mínimo una
explicación y un esfuerzo especial, a ese barrio).
Antonio Franco es para mí un prototipo de ciudadano del Camp Nou.
Nació en un grupo periodístico que pronto hizo del fútbol un
componente cultural y no un vertedero de lágrimas aristocráticas.
Leeremos su "Camp Nou" como si nos sentáramos en tribuna -o en el
gol- antes de un gran partido.
PASQUAL MARAGALL
Hooi
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pròleg al llibre <em>El Camp Nou</em> d'Antonio Franco
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998
Type
The nature or genre of the resource
Escrit
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Esports
Futbol Club Barcelona
Camp Nou
Commemoracions
Description
An account of the resource
Pròleg al llibre escrit per Antonio Franco en motiu del centenari del club esportiu.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 100
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2785/19990507_SantiagoRoldan_PM.pdf
aca31e9e1c486c4a2b2c76a996b5695d
PDF Text
Text
y ^
Barcelona, 7 de maig de 1999
Homenatge a Santiago Roldan
L'homenatge de Barcelona i d'Úrculo al nostre amic Santiago Roldan
arriba en el moment just, i el lloc no podia ser més adequat. Aquesta
cruïlla fascinant de Marina amb Icaria, dos noms tan expressius de
l'imaginari col·lectiu barceloní, ha esdevingut per a mi un dels llocs més
màgics de la ciutat, un dels punts on més clarament el passat i el futur es
creuen i donen sentit a l'espai públic.
En Santiago deia sempre que Barcelona era agraïda perquè no trigava ni
cinc minuts a omplir els espais públics que creava. Barcelona és una ciutat
on anem curts de'temps i d'espai. Ho aprofitem tot. Donem significat i
sentit a cada racó i a cada acte. I aquest racó i aquest acte són un dels més
justificats i gratificants.
Gràcies Santiago.
Pasqual Maragall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Homenatge a Santiago Roldán
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-05-07
Type
The nature or genre of the resource
Escrit
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Roldán, Santiago
Homenatges i distincions
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 100
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2784/19999619_LaliVintro_PM.pdf
d23549c3cd5e126ef67e0fca825f4ec1
PDF Text
Text
PARAULES DE PASQUAL MARAGALL PER A LA LALI VINTRÓ
L'endemà de les eleccions municipals de 1995, ens vam trobar amb la Lali a la galeria
gòtica. Havíem superat un repte difícil, perquè en Miquel Roca era un molt bon
candidat. O sigui que estàvem contents pels resultats. Ens vam abraçar per celebrar-ho.
Va ser una abraçada natural, molt de veritat. Els fotògrafs que corrien per allí van captar
aquesta instantània, que va aparèixer en algun diari. Ara aquesta abraçada em torna a la
memòria... com un bon record.
Això és el que tinc amb Eulàlia Vintró: un munt de molt bons records. Dels de debò.
Però com que també haurem de dir la veritat, admeto que no sempre hem estat d'acord
en tot. Afortunadament, per nosaltres mateixos i per la ciutat de Barcelona. Però em
sembla que les discussions han tingut sempre un to molt especial, un nivell particular
que evidenciava una entesa de principis, una voluntat de treballar plegats més enllà de
les discrepàncies i un respecte mutu pel paper de cadascú. Es podria expressar de moltes
manares, cada observador posaria l'accent en una síl·laba o una altra, però m'agradaria
exposar-ho amb una bona síntesi que representi un vincle formal, perquè els humans ja
se suposen. Em sembla que l'expressió més correcta seria aquesta: 'hem governat junts'.
Ho hauria pogut explicar amb altres paraules, però m'agrada la formula: 'hem governat
junts'. I ens ha anat bé. A la ciutat de Barcelona li va anar bé.
També és ben cert que sento una amistat especial per la Lali, que li servo un respecte
molt gran, que sempre m'ha impressionat el seu estil, que era molt estimulant mantenirhi un debat, que m'encantava quan era implacable amb les exhibicions de sofisme,
perquè per l'Eulàlia la política és una feina sincera, on no s'hi valen els malabarismes
fàcils. Potser hi hagi algun conseller de la Generalitat a qui la Lali s'aparegui en els
malsons, però això no n'avalaria cap maldat, si de cas confirmaria totes les virtuts de
l'Eulàlia Vintró i posaria en evidència la inquietant insensibilitat i falta d'estil d'aquest
suposat conseller amb males nits.
Per nosaltres no hi ha malsons. Al contrari, compartim un somni possible amb una
majoria de catalans i catalanes. Jo no sé de quina manera voldrà aportar la seva
contribució l'Eulàlia Vintró, ni és l'hora encara d'imaginar concrecions que si han de
�venir ja vindran. Però no em vull estar de dir que si passen coses importants, i en
passaran, l'Eulàlia hi haurà de ser.
No siguem banals, no especulem sobre detalls que ara són irrisoris. Pensem en termes
més amplis. Cenyim-nos de moment a l'esperit, que la lletra ja s'escriurà sola o
l'escriurem quan sigui l'hora.
Expressat de la manera que sigui, que cadascú esculli la seva, tots els que esteu avui
aquí estareu d'acord amb mi si us expresso la meva convicció que l'Eulàlia per res del
món no es pot perdre el millor d'aquest somni a l'abast, el canvi que Catalunya vol
viure amb il·lusió i esperança.
Perquè a Catalunya hi ha d'haver un canvi i hi serà, us ho asseguro. Un canvi que obri
una etapa de progrés i que se signifiqui en una Generalitat de tots els catalans. Per això
caldrà la participació de moltes persones. Cadascú des de la seva opció, des de la seva
disponibilitat, des de la seva voluntat més íntima. Però el país haurà de comptar amb les
persones que més bé poden fer. L'Eulàlia Vintró és una d'aquestes persones.
Haurem de compartir les instantànies que ens donin bons records per d'aquí a uns anys.
Un petó i una abraçada,
Pasqual Maragall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de Pasqual Maragall per a la Lali Vintró
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-06-19
Type
The nature or genre of the resource
Escrit
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Vintró, Eulàlia, 1945 -
Acció política
Catalunya
Esquerra (Ciències polítiques)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 100
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2703/1965_CV_manuscrit_PM.pdf
5b32c28b9cd5e1dae4e6f3f0d618bee4
PDF Text
Text
�������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01. Activitat personal
Description
An account of the resource
Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Nota biogràfica de Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965
Type
The nature or genre of the resource
Manuscrit
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Biografia
Economia
Ocupació
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Universitats
Description
An account of the resource
Nota manuscrita de Maragall escrita als 24 anys, explicant la seva experiència acadèmica i laboral fins aleshores.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 792
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2679/comunicat_Miravet.pdf
9544f9e27d55eda380a2bf76c15495fe
PDF Text
Text
COMUNICAT
1.- Constatem la necessitat i la utilitat de la reunió de Miravet i ens
comprometem a mantenir aquestes reunions sempre que calgui per a la bona
marxa de la redacció i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
2.- Invitem el poble de Catalunya que assumeixi el nou Estatut com l'instrument
útil per al seu progrés en el marc estatal i europeu, adequant l'actual a les
necessitats de la societat catalana i als seus anhels i aspiracions de futur.
3.- El nou text hauria de ser aprovat pel Parlament al llarg del pròxim període
de sessions.
4.- El president i els grups parlamentaris ens comprometem a intentar superar
les diferències que puguin plantejar-se en el transcurs del debat estatutari, amb
la màxima voluntat d'acord en reunions de treball com la d’avui, celebrada a
Miravet.
5.- Malgrat aquesta voluntat, no s'amaga que el procés d'elaboració d'un nou
Estatut serà complex, ja que en les competències polítiques i financeres hi ha
encara molts aspectes pendents a debatre i acordar.
6.- Desitgem que l'Estatut acabi sent un text assumit, entès i defensat per totes
les ciutadanes i ciutadans de Catalunya i acceptat per l'Estat com una peça
capital del seu propi ordenament".
Miravet, 12 de novembre de 2004
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Comunicat de la cimera de Miravet
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Mas, Artur, 1956-
de Madre Ortega, Manuela
Carod-Rovira, Josep Lluís
Piqué, Josep
Saura, Joan
Type
The nature or genre of the resource
Comunicació
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Partits Polítics
Acció política
Catalunya
Territoris
Identitat col·lectiva
Description
An account of the resource
Comunicat resultant de la cimera de partits convocada pel president Maragall per acordar el procés de reforma estautaria.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Miravet
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2589/19890422d_00336.pdf
deb2298012fad0841b19698b99023569
PDF Text
Text
- ----·- . ··
. ...
,----·-.--........_................. .
-~
........ ,.......,._..~........ . .
.
11.
BARCELONA
Presentación de
Pasqual Maragall,
Alcalde de
Barcelona
En el inicio de esta reunión de las Eurociudades, dos afios y medio después de la reunión de Rotterdam, que significó el
nacimiento de W1 creciente espíritu de competencia pacífica y colaboración entre las grandes ciudades europeas, me es grato recordarles brevemente el trayecto y los objetivos de esta colaboración en el momento en que se inician las sesiones de trabajo.
Europa no existiría -todos lo sabemos por propia experiencia- sin las ciudades. Europa es básicamente, y en muchos sentidos, un sistema de ciudades. Si bien las ciudades no han estado
presentes en los inicios de la con.<;trucción de la Europa comunitaria, ésta no podría desarrollarse y consolidarse sin una participación activa de las ciudades. Es nuestra responsabilidad. es la
responsabilidad de las Eurociudades y es la razón de ser de esta
Conferencia como expresa el Manifiesto de convocatoria.
La conferencia de Rotterdam de 1986 reunió a diez grandes
ciudades europeas en una conferencia donde las ciudades manifestaron su voluntad de contribuir a la realización de la unión europea, y también de promover una acción conjunta ante la Comunidad Europea para conseguir una mayor atención a sus problemas.
En estos dos afios y medio el proyecto de construcción europea ha avanzado considerablemente y la perspectiva del 1 de enero de 1993 nos hace sentir a todos, cada vez más. ciudadanos de
Europa.
La integración económica va acompafiada de un mayor grado
de integración social y regional, y de cooperación cultural y tecnológica. En este proceso, las ciudades están destinadas a jugar
un rol más importante cada dfa. La creación del Consejo Consultivo de Autoridades Regionales y Locales ha significado un reco. nocimiento formal de la contribución de las regiones y las ciudades en la construcción de la Europa unida.
\
La Conferencia Eurociudades reúne hoy, en Barcelona, a Alcaldes y primeras autoridades de una veintena de grandes ciudades europeas.
Quiero saludar especial y fraternalmente aquí a los Alcaldes
de Lisboa, señor Nuno Krus Abecasis; de Vitoria, señor Cuerda;
al representante del Ayuntamiento de Birmingham, sefior Bore,
Presidente del Consejo de Desarrollo: al Alcalde de Marsella,
�,,....
señor Vigoroux; y a los alcaldes que nos acompañarán, de
Montpellier, sefior Freche; de Nápoles, sefior Lezzi; de Lyon,
sefior Noir; de Valencia, sefiora Ródenas; de Génova, sefior
Campan; y a los Tenientes de Alcalde, algunos ya presentes aquí
esta mañana, sefiores: Linthorst, de Rotterdam; Maibaum, de Colonia; Ortiz de Arrabia, de Bilbao; Villa, de San Sebastián; Ortufío, de Madrid; Tielemenas, de Bruselas; Julien, de Toulouse,
asf como representantes de Burdeos, Milán, Valladolid, Venecia,
etc.
Otras ciudades nos han hecho llegar su acuerdo en los objetivos de la Conferencia, firmando el Manifiesto que la ha convocado, aunque no hayan podido asistir por problemas que los
Alcaldes conocemos bien y que nos retienen a menudo en nuestra
ciudad.
La Conferencia Eurociudades no reúne únicamente a los representantes de las ciudades. Sin la ayuda de organizaciones internacionales como el Conseil des Comunes et Régions d'Europe
y de lULA, que nos representan a todos. hubiera sido más difícil
que hoy nos encontráramos aquí.
Quiero saludar también, y muy especialmente, el apoyo recibido del Parlamento Europeo y del Consejo de Europa, que visité
personalmente el pasado mes de febrero. Están aquf representados por los Vicepresidentes, sefiora Boot, sefior Dido y sefior
Siurana, Vicepresidente de la Conferencia de Poderes Locales del
Consejo de Europa.
Y por último-pero ellos saben que no son precisamente los
últimos en nuestro aprecio-quiero agradecer el gran apoyo que a
la contercncia. y a todas las miciativas prcm ov1das por nuestra
ciudad, han dispensado siempre dos grandes amigos de Barcelona que hoy están aquf con nosotros, el Ministro italiano, Cario
Tognoli y el Vicepresidente del Conseil National des Villes,
Gilbert Bonnemaison, encargado del Forum europeo de prevención contra la inseguridad ciudadana. Su presencia, así como la
del Ministro Serra, en su representación del gobierno español,
que nos acompañará mañana, indica claramente nuestra voluntad
de contribuir a la construcción de Europa, no contra ni al margen
de los gobiernos nacionales, sino con ellos y con las regiones.
Muchos de nosotros unimos en nuestras personas responsabilidades municipales y regionales o nacionales.
Para tenninar no puedo dejar de referinne a la relación de las
Eurociudades con los organismos ejecutivos de la Europa comunitaria, en especial con la Comisión de Bruselas. Es cierto que
consideramos que nuestros problemas y demandas no han recibi-
14
�..
do históricamente toda la atención que creemos merecían. como
ya expresamos en Rotterdam y como ha reconocido el mismo
Parlamento Europeo. Pero también es cierto que en los últimos
afias hemos apreciado una evolución muy positiva y sabemos
que hoy podemos contar con la comprensión del Presidente Delors. que ha intentado incluso asistir a la conJerencia y nos ha enviado un mensaje de apoyo, así como de los Comisarios señores
Ripa di Meana (representado en esta sesión por el Sr. Giulianelli), Millan (representado por el Sr. Camhis) y Dondelinger
(que nos ha enviado también un extenso y caluroso mensaje de
adhesión).
De este mensaje quiero destacar una.'i palabras que me
parecen significativa.<;:
"A l'heure ou l'Europe, résolument engagée dans un processus irréversible de mise en commun, s'apprcte a constituer
un grand espace sans fronticres. la notion d'Europc des citoyens devient une réalité de plus en plus perceptible. Elle
pcrmet d'instaurcr un récl dialogue entre la Communauté et
ses citoycns et de lcur faire prcndrc davamage consciencc
qu'ils sont au centre-----en tam que destinataircs et en tant
qu'acteurs-d'un projet de société mieux intégrée et plus
dynamique, sachant se déterminer en fonction de ses valcurs propres. La Conférencc Eurocités s'inscrit parfaitement d:ms ces finali tés ct dans ccttc action.
C'cst aussi et surtout par ses cités glorieuses. chargées
d'art ct d'histoirc, richcs de lcur diversi té et de leur bcauté
que l'Europc existe et a inscrit au niveau mondial sa présence et sa valeur.
Mais ces cités nc rcpésentem pas seuicmcnt des points lumineux sur la carte de l'histoire. Par le foisonnement des
échanges et des activités qui les caractérisent elles rccclent
aussi un potentiel tres sur permettant a nos citoycns de
marquer les étapes de lcur évolution et de lcur progres.
La Conférence Eurocités est importante ames yeux puisqu'elle se veut en mcme temps qu'une célébration de notrc
passé commun. une occasion de débaL'i sur des problématiques d'aujourd'hui. A ce double titre je veux en souligner
la signification profonde,l'appcl aoeuvrcr ensemble et
souhaite a cctte recontre tour le succcs auquel son ambition
ct ses finali tés la prédestinent. "
Estoy convencido que la Conferencia Eurociudades permitirá
desarrollar líneas de cooperación entre las ciudades europeas y
E urociudades 89
1S
�..
entre éstas y los organismos comunitarios. Desde ahora ofrezco
nuestra colaboración en iniciativas concenadas entre los Comisarios y las Eurociudades como el proyecto del libro blanco sobre
el medioambiente urbano que nos propuso, hace unos días en
Bruselas. el Comisario señor Ripa di Meana.
Barcelona se pone al servicio de Europa y de sus ciudades
parJ exponer al mundo nuestras realidades y nuestros proyectos
conjuntos en el horizonte del año 1992.
GrJcias a LOdos los asistentes por estar aquí con nosotros.
Sabiendo de vuestro trabajo y de la dictadura que a menudo nuestra agenda local ejerce sobre nuestras vidas, vuestra presencia
aquí es doblemente de agradecer. A los expcnos que han colaborado en el libro y en la reunión de trabajo que se celebró el pasado 24 de febrero con la colaboración del Instiruto de Estudios
Metropolitanos y de EURICUR y a los representantes de los medios de comunicación social, que, muchos de ellos. nan venido J
Barcelona expresamente para esta conlercncla.
16
�BORRADOR DE DECLARACION FINAL DE EUROCIUDADES
Los representan tes de las ciudades e instituciones
reunidas en la Conferencia de Eurociudades de Barcelona
(Abril l. 989), continuación de la reunión sobre "las
ciudades, motor de la recuperación económica" celebrada
en Rotterdarn en 1986, constatan aue:
Más de la mitad de la población de la CE vive en
las grandes ciudades europeas y más del 90% puede
considerarse población urbana.
El espacio europeo integrado se configura y comunica a través de las eurociudades asumiendo un
conjunto de funciones de centralidad (funciones
direccionales, productivas, de servicios, tecnológicas, financieras, comerciales, cornunicacionales, culturales y lúdicas), que las convierten en
elementos de superación de las fronteras nacionales y regionales y en los principales núcleos de
comunicación y contacto entre los ciudadanos europeos.
Las eurociudades tienen un importante papel corno
impulsoras del desarrollo económico, corno centros
de innovación social, cultural y técnica y como
núcleos de integración comunitaria.
Los problemas de las áreas urbanas, por su importancia para el conjunto de Europa y por sus efectos sobre las funciones de centralidad asumidas
por
las
eurociudades
son
hoy
objeto
de
preocupación e interés por parte de los organismos
europeos y gobiernos nacionales.
Hasta ahora no ha existido una suficiente consideración de estos problemas por parte de la CE en lo
que se refiere a la presencia de las ciudades en
las instituciones y a la aplicación de programas y
fondos comunitarios.
Ante todo ello reconocen:
La necesidad y la voluntad de las eurociudade s de
participar activamente en la construcción de la
Europa comunitaria, consolidar el sistema europeo
de ciudades y desarrollar la cooperación con las
grandes ciudades que no forman parte de la CE.
1
�La voluntad de intensificar los esfuerzos de
coordinación
entre
las
eurociudades
y
de
cooperación entre sus administraciones para
facilitar el análisis y diagnóstico de los
problemas urbanos, así como la ejecución de
políticas comunes.
La coincidencia de las eurociudades en demanda de
una política comunitaria urbana en los siguientes
ámbitos :
-
Protección del medio ambiente y mejora de la
calidad de vida.
Infraestructura de accesibilidad y comunica ciones, así como mejora del tráfico urbano.
Renovación
de
centros
históricos
y
recalificación de periferias.
Bienestar social y, en especial, pobreza y marginalidad urbanas.
Seguridad ciudadana.
Programas culturales.
Promoción económica y cooperación tecnológica.
Y proponen las siguientes actuaciones prioritarias:
Solicitar a la CE
l. La creación de una "task force" para temas urbanos,
dentro de la Dirección General XVI de Política
Regional, con el objetivo de desarrollar una
política comunitaria para las eurociudades.
2. Un análisis de las posibilidades de financiació n
comunitaria de proyectos urbanos, la creac1on de
programas operativos integrados específicos para las
áreas metropolitanas, definidas como demarcaciones
susceptibles de acogerse directamente al FEDER, la
fijación de un porcentaje mínimo de dedicación de
los fondos estructurales para las áreas urbanas.
3. Hacer de 19 9 2, un año de proyección de Europa en
todo el mundo, sobre la base de dar un contenido y
una imagen europeas a los JJ. 00. que organizan
Barcelona y Albertville.
4. Intensificación de los recursos comunitarios de
inversiones
en
grandes
infraestructuras
de
comunicación entre las eurociudades.
2
�5. Estudio de la creaclon de programas específicos en
temas de medio ambiente, tráfico urbano, renovación
de centros históricos, pobreza y marginalidad
social,
seguridad
ciudadana
y
actividades
culturales.
6. Fomento de la colaboración y transferencia de
tecnologías urbanas entre ciudades europeas mediante
programas de intercambio de responsables y expertos
urbanos y el respaldo de centros de investigación y
desarrollo de las tecnologías urbanas.
Proponer a las eurociudades participantes:
l. Adhesión a la declaración de la Haya:
es el planeta.
2. Colaboración en el libro blanco
comunitaria relativa al ambiente
por la Comisión Europea.
Nuestro país
sobre estrategia
urbano promovido
3. Participar conjuntamente en el proyecto ROME y en el
Informe sobre grandes ciudades europeas promovido
por la Dirección General de Política Regional.
4. Realización conjunta de bienales culturales de
jóvenes creadores y de las campañas de difusión del
deporte en las ciudades.
5. Estudio del impacto del Acta Unica Europea en
gobiernos locales.
los
6 . Plantear conjuntamente los problemas y proyectos de
las grandes ciudades en el Comité Consultivo de
Autoridades Regionales y Locales.
7 . Constituir una Comisión y una Secretaria Técnica
para la aplicación de los acuerdos tomados en esta
Conferencia y, en especial, para promover las
relaciones entre las eurociudades y los organismos
comunitarios y europeos.
8 . Designar a
. . . . . . . . . . ...
Conferencia de Eurociudades.
3
próxima
sede
de
la
�...
CIUDADES NO ASISTENTES PERO QUE HAN EXPRESADO SU
ACUERDO CON EL MANIFIESTO Y SU APOYO A LA CONFERENCIA
AMSTERDAM
representada por ROTERDAM
AMBERES
ATENAS
DUBLIN
FRANKFURT
GLASGOW
LILLE
PARIS
Mensaje de MAUROY (ALCALDE)
Mensa j e de CHIRAC (ALCALDE)
SEVILLA
--
~-.
....... ~
.
STRASBOURG
STUTGGART
TESALONICA
VENEZIA
TAMBIEN HAN MANIFESTADO SU INTERES POR LA CONFERENCIA
CIUDADES QUE NO ESTAN INTERESADAS EN LA COMUNIDAD
ECONOMICA EUROPEA COMO
BUDAPEST
GINEBRA
LENINGRADO
1
�...
INFORME DE LA REUNió DE LA DELEGACió DEL GRUP EUROCIUTATS AMB EL
PRESIDENT JACQUES DELORS. (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)
L'Alcalde
de
Barcelona,
formant part d'una
delegació
d'alcaldes del grup d'Eurociutats, va participar, el proppassat
24 d'octubre, en una reunió de treball amb Jacques Delors,
President de la Comissió de les Comunitats Europees, així com en
una reunió posterior amb Bruce Millan, comissari responsable de
les polítiques regionals de la Comissió Europea.
Els Alcaldes van cridar l'atenció del president de la Comissió
Europea sobre les preocupacions comunes de les grans metropolis
en vigílies de la realització del gran espai únic de 1993: els
problemes de la circulació a les ciutats i de la xarxa de
transport europea encara inacabada; la qualitat de vida dels
ciutadans i els problemes de l'entorn urba; els problemes lligats
a la toxicomanía; els problemes de l'acollida dels immigrants;
els problemes dels centres dels nuclis urbans i de la seva
periferia, especialment en el marc de la reconversió industrial i
de l'envelliment de les poblacions.
El President de la Comissió de les Comunitats va posar de
manifest l'interes de la Comissió Europea en potenciar la relació
amb les Grans CiutatsjEurociutats, sempre que no es generin
reaccions contraries dels governs nacionals.
La cooperació entre : la Comissió de les Comunitats i el grup
Eurociutats es tradueix en la voluntat - posada de manifest per
Delors- de desenvolupar programes concertats, en la participació
en l'elaboració i execució de programes europeus, i en els acords
i recomanacions de la Comissió als governs nacionals sobre
qüestions d'interes perles ciutats, etc. La Comissió, malgrat
les seves limitacions, pot donar suport financer i
tecnic als
programes interciutats.
Un altre dels projectes de Jacques Delors és el de crear una
"cellule" o "task force" que coordini l'actuació i les relacions
dels Comissaris i de les Direccions generals respecte a les
ciutats.
El President de la Comissió va recordar que un cert nombre de
grans
ciutats ja es beneficien de la
política
regional
comunitaria,
i va indicar que d'altres programes comunitaris
podien interessar les ciutats,
coro les noves tecnologies,
ocupació, o la lluita contra la gran pobresa.
. .. 1 ...
�El Comissari Bruce Millan va subratllar, per la seva part, que
a Londres i a Marsella ja s'experimentaven projectes-pi lots
patrocinats pel FEDER i que en el marc de l'article 10 del
la
Reglament FEDER s'obrien perspectives importants per a
cooperació entre ciutats.
La delegació del grup d'Eurociutats estava formada per Pasqual
Maragall i Mira,
alcalde de Barcelona,
Richard M. Knowles,
líder de l'Ajuntament de Birmingham, Michel Noir, diputat i
alcalde de Lió, Paolo Pilliteri, alcalde de Mila, Martin Grueber,
tinent d'alcalde de Finances de Frankfurt, R. den Dunnen, tinent
d'alcalde de Rotterdam, Jordi Borja, president de la Conferencia
Barcelona 89,
i Ch. Boiron, president de la Conferencia Lió 90.
Va assistir també Josef Hofmann, president del Consell Consultiu
de les Col·lectivitats Regionals i Locals davant la Comissió,
i
president internacional del Consell dels Municipis i Regions
d'Europa, i alcalde de Magúncia.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferencia de Eurociudades de Barcelona: presentación de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona (22 abril 1989)
Subject
The topic of the resource
Eurocities
Europa
Ciutats
Barcelona
Acció política
Relacions Internacionals
Description
An account of the resource
Inclou també “Borrador de declaración final de Eurociudades” i “Informe de la reunió de la delegació del grup Eurociutats amb el president Jacques Delors (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)”.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Català
Type
The nature or genre of the resource
Escrit
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-04-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2563/1999_PresentacioColleccio_ModelBCN_Aula_PM.pdf
d1a5f5d90a8788456c5fa3d0163a26f0
PDF Text
Text
-
MOD EL
BARC ELO N /\
QUADE R
S
D E
GEST iÓ
presentació
de la col-leccló
La col·lecció Model Barcelona. Quaderns de gestió tra cta de recollir
l'experiència de gest ió i t ransformació de la ciutat a les darreres dècades
tant per a nosaltres mateixos com per a moltes persones de fora que al
llarg d'aquests anys han compart it la idea que a Barcelona existia un cert
model de pensar i fer la ciut at, una certa experiència que podia serv ir de
referent o d'i nspiració per al futu r d'alt res ciutats i per al nost re propi futur.
Hem volgut preguntar-nos en què consisti a aquest 'model Barcelona',
si és que realment existeix : podem distingir uns valors propis? Podem distingir una cert a visió? Podem parlar d'es tratègies o projectes que exemplifiquin el nost re model? Com explicar la nost ra experiència?
Els valors posen de manifest les principals creences que dirigeixen el
comportament i les decisions , les accions i la política de la ciutat. En el nostre 'model Barcelona', sovint apareixen alguns d'aquests valors de la ciutat:
consens, participació , complicitat publicoprivada, civisme, diversitat sociocultural, equilibri social, vida al carrer; i potser en podríem afegir d'altres
com esperit de competició, modernitat, sostenibilitat i subsidiarietat i, fins
i tot, alguns de més antics, com el sentiment de ciutat.
No és l'obje ctiu de la col·lecció abordar monogràficament aquests
valors però sí que ens agradaria tenir-los al cap per veure si la realitat de la
gestió i de la transfo rmació de la ciutat confirma o rebat la seva existència .
També podríem preguntar-nos si ha estat la visió de futur un dels elements característics del nostre model. La visió expressa el futur desitjat de
la ciutat i representa les seves aspiracions. És la guia que inspi ra i aconsegueix el compromís de la gent amb la transformació de la ciutat. Això té
molt a veure amb la idea d'aconseguir la compl icitat entre ciutat i ciutadà.
La meva interpretació és que aquesta complicitat es deu a molts factors que no es poden resumir de manera breu . Però si n'hagués d'esmentar un de sol probablement diria que és un fet històric : Barcelona ha estat
una ciutat a la qual li han prohibit d'existir amb plenitud durant els quaranta
anys de la dictadura franquista. Aleshores va anar pensant en el seu futur
d'una manera quasi diria exhaustiva i metòdica, en el camp de l'urbanisme, en el camp de l'economia, en el camp de la cultura. Així, quan va arri-
�P A SQUAl.
M AR ACi /\LL
bar la democràcia, tot estava d'alguna manera preparat, tot estava escrit i
es va aprofitar. Vàrem acomplir una etapa i vàrem fer realitat la visió compartida per molts durant molts anys.
Evidentment , també vàrem aprofitar la visió de futur i la complicitat
dels Jocs Olímpics. Un dels elements que crec que s 'ha convertit en pauta
a seguir és que la ciutat ha fet d'un gran esdeveniment una excusa o argument de la seva transformació . La nostra història ens ha ensenyat a aprofitar al màxim aquestes rares ocasions.
No crec, però, que el nostre model sigui tan sols l'acompliment d'un
futur que havia quedat pendent i que la circums tància puntual d'uns Jocs
Olímpics va permetre d'accelerar. El nostre model té moltes cares i moltes
maneres de veure-les. Les estratègies, els projectes, les experiències
concretes són "única manera de presentar aquestes múltiples visions i
interp retac ions de la realitat.
En aquests moments moltes ciutats volen saber les raons de l'èxit de
Barcelona i entendre algunes de les claus de volta de la nostra obra de
govern de la ciutat. Els premis de la Universitat de Harvard i del Royal Institute of British Architects han creat molta expectació. Per això hem volgut
iniciar la col·lecció Model Barcelona. Quaderns de gestió. Volem les opinions de la gent propera als temes encara que no volem posar-nos d'acord
en una única interpretació de la transformació de la ciutat.
En els primers números de la col·lecció s'hi abordaran qüestions com la
Carta municipal, el projecte urbanístic per a la ciutat, la metamorfosi del front
litoral, la col·laboració entre l'administrac ió pública i l'empresa privada, les
estratègies de transformació cultural, el pla estratègic de Barcelona, l'organització del trànsit o les xarxes telemàtiques i la gestió municipal.
Aquests quaderns, alguns de caràcte r més genera l i d'altres més
específics , tenen el seu origen en el debat d' idees entre un grup de persones convocades per Aula Barcelona , i també foren matèria de discussió al llarg de la meva estada a la Tercera Universitat de Roma, amb
motiu de les presentac ions que diversos invitats hi varen fer sobre el
'model Barcelona' .
�¡"IOOEL
RARCELONA
QUADERNS
DE
GESTI Ó
Amb tota seguretat, la llista de quaderns monogràfics haurà d'ampliar-se per tal de cobrir altres àmbits que també han deixat la seva
empremta en el canvi de la ciutat. Com és obvi, no serà possible incorporar el testimoni de totes aquelles persones que podrien parlar de cada
tema, però sí que tots els autors que s'han encarregat de la redacció dels
dossiers tenen una experiència directa sobre les qüestions que tracten.
Esperem d'ells un cert grau de subjectivitat i de moderada autosatisfacció,
però també ens agradaria haver aconseguit algunes gotes d'autocrítica i
alguna recomanació valenta, que estem segurs que el futur posarà al lloc
que correspongu i.
Pasqual Maragall i Mira
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Presentació de la col·lecció "Model Barcelona. Quaderns de gestió".
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Barcelona
Model Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Aula Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Presentació
Abstract
A summary of the resource.
Primer paràgraf de la presentació: <em>La col·lecció Model Barcelona. Quaderns de gestió tracta de recollir l'experiència de gestió i transformació de la ciutat a les darreres dècades tant per a nosaltres mateixos com per a moltes persones de fora que al llarg d'aquests anys han compartit la idea que a Barcelona existia un cert model de pensar i fer la ciutat, una certa experiència que podia servir de referent o d'inspiració per al futur d'altres ciutats i per al nostre propi futur.</em>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1764/1993_El_vol_de_la_fletxa_ProlegPM.pdf
b4e675f8763fdd590cc85d2110f8d2e0
PDF Text
Text
El vol de la fletxa
Barcelol1a-'92: Crònica de la reinvenció de la ciutat
Pep Subirós
Josep Acebillo , Joan Anton Benach,
Jaume Boix Angelats, Jaume Cuillame t, Lluís Perman yer
Presentació
Pasqual Maragall
Oficina de Pasqual Maragall
(L
Centre de Cultura
Con temporània de Barcelona
Electa
bb1l(,)
�Ull COp d'ull saludable sobre la uertiginosa d ècada passada:
beus aci ci mèrit del treballde Subiràs i els seus
col-loboradors (josep Acebillo, [oan An tou Benacb, [auure
Boix Angelots, jal/me Guilkunc: i Lluis Perumnyer).
Calia-una crànicaque endrecés el pas accelerat d'l/1U1
dècada merauellosa: Ili que va des de 11/ decisió de presentar
la candidaturafi ns a la realitat esclatant, màgica, [eliç dels
jocs d'estiu del 1992. l calia [er-bo ara, quan I/li clima
econàmic difidl i ulla cer/a de lleialtat ]a dir a alguns que,
amb els jocs, "eus vam passar". No ens vam passar. \lam
aprofitar l'ocasió, sàviamelll plantejada. que una ciu/al com
Barcelona veu passar pe! davall/Ull o dos cop. cada segle
- i això ell els segles bons.
\lam aprofitar l'aportunitat bis/òrica pel'transformar
determinadespar/s components d'una ciutat de 2.000 anys
sense que l'esperit de la ciuIaI i de la bist èria hagués de
ml/dar. Valll retornar, això sí, una il·lusió i un orgull
col-lectius al/11(1 ciu/al que baulaes/a/ derrotada i que havia
pa/i/molts anys d'especulació, de manca d'inversions i de
negligèucitl. \lam acabar la ciutat: obrint-la al mar,
recuperant difiuiüuamen : Mont]itïc COlli a una àrea de
lleure i de cultura, omplint el buit l/rbà de la \IaI!
d'Hebro u, posant qualitat a la perifèria, jeu / que els barris
fossin també, definitivament, ciutat. l oam millorar-ne la
connectioitat -amb les noves rondes, que no separen, sin à
que "cusen", connecten les diverses parts de la ciutat i la
seua àrea metropolitana-s-, les comunicacions i les
telecomunicacions,
Al capdavall de la dècada, a l'horade[er-nebalanç,
descobrim que som els mateixos, però estem millor.
L'estratègia 92 eus ba dotat d'una in èrcia positiva que -amb
sort i amb habilitat- bem defer arribarfinsa les portes de
la recuperació que s'albira... encaraque 110 en sabem els
terminis. Alguns indicadors ensjau estar esperançats. L'atur
barceloni, no ha rebotat -i-o almenys 110 encartl- fins als
nivells anteriors a l'clapa de creixement 1986·1991, a
diferència del que està succeint a gran partdel pais.
UI imatge de Barcelona en el món és auui impagable. I o
pot ser mil/or. I estem lluitant pa mantenir-nos (aquest és
el mol d'ordre) ell l'alt nivell on els llos/res èxits ens ball
situat.
Èxits urbanísticsi èxits organitzatius. Imatge tècnica
--<:t//)(/ctint de mobilitzar milions d'unitats energètiques i
comunicacionals-s- i imt/tge cívica, btunaua, urbana:
Barcelona ha permès a molts decebutstornar (/creure en les
ciutats, en la ciutat com a artefact« bumà necessari i
salvable.
Llegim aquests dies les crànlques americanes i ens parlen
de crisi, d"'illjern urb à". Am èrica demana a les ciutats
que resolguin els problemes m¿s immediats dels seus
conciutadans, però el país es nega a pagarla par/ que li
correspondria. La crisi de les ciutats americanes és, en
bona part, una crisifiscal. La fragmcntacià del mapa
municipal i la inexist ència d'organismes metropolitans
forts jan possible ulla insolidaritat[iscal que, en els
darrers dotze anys, s'ba vist agreujada per la manca
d'ajuts del govern fed eral a les ciutats, com a
conseqüència d'una política ultrancera que ara tot just es
comença a corregir.
Les ciu/ats són els contenidorsall la humanitat diposita els
seus problemes. Perà del govern de la ciutat neixen també
les solucions, gràcies al seu coneixement del territori, a la
seva proximitat als ciutadans. Per això, cal que se'ns
reconegui el nostre paperi que se'm donin els recursos
necessaris per[erfront a les demandes socials. Aquest és,
probablement, el llegat més important de In l3arcelvna'92,
de tota una dècada de transfo rmacià urbana: bauer
contribuït a recuperarla confiança en nosaltres mateixos i
en el fet urbà com a element de progrés) de generació de
riquesa i de benestar.
Us convido a llegir la crònica d'uns anys excepcionals,
d'una feina col·lectiva que és patrimoni de tota una
generacià i que ells permetrà de llegarals nostresfills una
cintat, Barcelona, definitiuament retrobada.
- - --
PasqualMaragall
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
_ _- I l
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Presentació del llibre "El vol de la fletxa"
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Ciutats
Model social
Acció política
Urbanisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Electa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Presentació
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN: 84-8156-007-3
Description
An account of the resource
Presentació del llibre coordinat per Pep Subirós.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1762/1999_prologo_delaidentidadalaindependencia_XRdV_PM.pdf
8c1978c6366e6682f81a5a3d4343f913
PDF Text
Text
���������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Prólogo del libro "Cataluña, de la identidad a la independencia" de Xavier Rubert de Ventós
Subject
The topic of the resource
Identitat col·lectiva
Catalunya
Independència
Federalisme
Espanya
Nacionalisme
Territoris
Acció política
Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Anagrama
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Pròleg
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits