1
10
21
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2608/plaestrategiceconomicisocialbcn2000.pdf
08aa5c9cebe46d0b65ce2264deecb1ec
PDF Text
Text
���������������������������������������������������������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Planificació
Model social
Acció política
Economia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ajuntament de Barcelona
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Raventós, Francesc (presentació)
Maragall, Pasqual, 1941- (presentació)
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Objectiu general del Pla:
Consolidar Barcelona com una metròpoli emprenedora europea, amb incidència sobre la macroregió on geogràficament se situa; amb una qualitat de vida moderna; socialment equilibrada i fortament arrelada a la cultura mediterrrània.
Liníes estratègiques:
- Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macroregió. Assolir una major interconnexió de la ciutat amb la seva àrea d'influència i dins d'ella mateixa.
- Millorar la qualitat de vida i el progrés de les persones. Afavorir el progrés de les persones, augmentant les oportunitats formatives, culturals i de qualitat de vida.
- Potenciar la indústria i els serveis avançats a l'empresa. Afavorir el progrés econòmic, tot promocionant la modernització del teixit industrial i una oferta de serveis adequada als nous requeriments de l'economia moderna.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-03-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2670/20030915_Activitat_Govern_Alternatiu.pdf
4134d497c8de5d407c1c5722b98826d1
PDF Text
Text
L’ACTIVITAT DEL
GOVERN ALTERNATIU
Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi
15 de setembre de 2003
�1. QUÈ ÉS EL GOVERN ALTERNATIU. Objectiu. Funcions. Composició
El Govern Alternatiu és l’equip de dones i homes encarregat d’oferir una nova política per a
Catalunya. L’encapçala Pasqual Maragall com a president i el formen el Conseller Primer i deu
consellers i conselleres i un secretari general.
Un conseller adjunt i quatre conselleres adjuntes s’integren també en el Govern Alternatiu.
El Govern Alternatiu va ser creat per Pasqual Maragall, president del Grup Parlamentari Socialistes
– Ciutadans pel Canvi l’11 d’octubre de 2000.
El seu objectiu és doble: l’elaboració de propostes de polítiques públiques que el Partit dels
Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi posaran en marxa en un futur Govern de la
Generalitat i el seguiment i valoració crítica de les actuals polítiques del Govern de la Generalitat.
Les seves principals funcions són:
- La generació de propostes alternatives a les polítiques del Govern actual i l’elaboració de
projectes de polítiques públiques en matèries no abordades per l’actual Govern, tot aplicant el
programa electoral del PSC-CpC.
- Fer un seguiment crític de cadascun dels departaments de la Generalitat i de les seves
polítiques.
- Incrementar la presència dels membres del Govern Alternatiu i dels diputats que integren els
equips de cada Conselleria alternativa en els diversos sectors econòmics, socials,
professionals, etc. i en el territori.
- Contribuir a l’acció parlamentària de proposta i oposició.
- Incrementar la notorietat i presència mediàtica de l’acció parlamentària i d’oposició del Grup
parlamentari.
El Govern Alternatiu, durant els tres anys d’existència, ha cobert una funció important:
-
ha generat un mètode de treball (anàlisi de situació i propostes alternatives);
-
ha preparat i posat en marxa un equip de col·laboradors tècnics sense el qual no
hagués estat possible la tasca del Govern Alternatiu
2
�-
ha produït un conjunt molt ampli de projectes de polítiques públiques a aplicar pel
futur Govern de la Generalitat, d’abast desigual: molt àmplies (dossiers-marc) o
molt específiques (dossiers executius).
El treball del Govern Alternatiu ha tingut també efectes polítics directes:
-
en
l’acció
parlamentària
d’oposició
(moció
de
censura,
proposicions,
interpel·lacions, etc.)
-
en l’elaboració i presentació pública del programa de les 17 mesures, que s’han
basat en la feina del Govern Alternatiu
-
en l’aportació al futur programa electoral i de govern.
Durant la legislatura el Govern Alternatiu ha fet 3 sortides al territori on ha tingut ocasió de
presentar els diversos plans territorials per a cada un dels casos i trobar-se amb els sectors més
representatius del territori.
-
Govern Alternatiu de Girona: 12 de febrer de 2002
-
Govern Alternatiu de Lleida: 14 de gener de 2003
-
Govern Alternatiu de Tarragona: 25 de febrer de 2003
3
�-
Composició del Govern Alternatiu:
President
President
Pasqual Maragall
Conselleries
Conseller Primer, d’Educació i de Treball
Joaquim Nadal
Consellera adjunta d’Educació
Assumpta Baig
Conseller adjunt de Treball
Josep M. Rañé
Conseller d’Economia i Finances
Martí Carnicer
Conseller de Presidència i Justícia
Josep M. Vallès
Conseller de Governació i Interior
Antoni Siurana
Consellera de Salut i Benestar Social
Marina Geli
Consellera adjunta de Sanitat
Carme Figueras
Conseller d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació
Miquel Barceló
Consellera adjunta d’Universitats
Montserrat Duch
Consellera adjunta per la Societat de la Informació
Teresa Serra
Conseller de Cultura i Audiovisual
Josep M. Carbonell
Conseller d’Agricultura, Comerç i Turisme
Ramon Vilalta
Consellera de Medi Ambient
Montserrat Tura
Conseller de Política Territorial
Oriol Nel·lo
Conseller d’Infraestructures
Manel Nadal
Secretari General
Andreu Morillas
4
�2. EL CONSELL TÈCNIC. Funcions. Composició actual
Constitueixen el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència, el Conseller d’Economia, els/les
Consellers/es Adjunts/es, el Secretari General del Govern Alternatiu i els/les Secretaris/es
Tècnics/ques.
Presideix el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència o, en la seva absència, el Conseller
d’Economia.
El Consell Tècnic és l’encarregat de preparar els projectes i propostes que s’estudiaran i aprovaran
per part del Govern Alternatiu. Cada Conselleria sota la direcció del Conseller alternatiu, ha creat un
equip de treball amb diversos diputats coordinats pel corresponent Secretari Tècnic.
Josep M. Vallès
Conseller de Presidència i Justícia
Martí Carnicer
Conseller d’Economia
Àlex Masllorens
Assumpta Baig
Josep M. Rañé
Marc López
Carme Figueras
Pilar Malla
Caterina Mieras
Montserrat Duch
Teresa Serra
Roberto Labandera
Joan Surroca
Josep Clofent
Marta Camps
Francesc Boya
Antoni Sabaté
Secretari tècnic de Presidència i Justícia
Consellera adjunta d’Educació
Conseller adjunt de Treball
Secretari tècnic de Governació i Interior
Consellera adjunta de Sanitat
Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat
Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat
Consellera adjunta d’Universitats
Consellera adjunta de Societat de la Informació
Secretari tècnic d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació
Secretari tècnic de Cultura i Audiovisual
Secretari tècnic d’Agricultura, Comerç i Turisme
Secretària tècnica de Medi Ambient
Secretari Tècnic de Política Territorial
Secretari Tècnic d’Infraestructures
Andreu Morillas
Secretari General
5
�3. MECANISMES DE FUNCIONAMENT
El Govern Alternatiu es reuneix cada 15 dies, els dimarts. Des de la seva creació ha celebrat 53
reunions i ha aprovat 86 projectes.
El Consell Tècnic es reuneix els dimarts en que no hi ha reunió de Govern Alternatiu per preparar els
dossiers que aprovarà el Govern Alternatiu. Aquests dossiers han estat elaborats pels equips de cada
Conselleria i amb la col·laboració de grups de suport ad hoc.
Des de l’inici de l’actual període parlamentari, el Govern Alternatiu estudia en cada sessió un dossier
departamental, en el que s’analitza una Conselleria del Govern també de la Generalitat, es valora el
seu funcionament i les necessitats de reorganització futures.
4. PROJECTES DEL GOVERN ALTERNATIU
Conselleria
Aprovats
Educació i Treball
7
Economia i Finances
6
Presidència i Justícia
8
Governació i Interior
4
Salut i Benestar Social
15
Universitats, Indústria i Societat de la Informació
11
Cultura i Audiovisual
4
Agricultura, Comerç i Turisme
7
Medi Ambient
6
Política Territorial
9
Infrastructures
9
TOTALS
86
6
�Els projectes aprovats pel Govern Alternatiu agrupats per conselleries són:
Educació i Treball
- Política d’Escola Bressol
- Polítiques d’Ocupació per a Catalunya
- Escola i Municipi: Proposta de devolució de l’educació als Ajuntaments
- Política d’Escola Rural
- Pla de Formació Professional
- L’educació, servei públic bàsic. Més i millor educació
- Informe sobre construccions escolars
Economia i Finances
- Política pressupostària. Pressupost alternatiu
- Proposta de finançament autonòmic
- Informe sobre finançament local
- Proposició de Llei de creació del Tribunal de Defensa de la Competència
- Avaluació i projecció pressupostària del Govern Alternatiu
- Dades més significatives del Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2003
Presidència i Justícia
- Informe sobre la Llei Electoral
- Política alternativa per a la millora del servei de l’administració de justícia a
Catalunya
- Proposta de mesures penals alternatives
- Proposta de Política Penitenciària
- Informe sobre el Dret Civil català
- Dossier informatiu relatiu a la transposició de directives europees a l’ordenament
jurídic català
- Política d’immigració
- Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social
Governació i Interior
7
�-
Informe sobre prevenció d’incendis a Catalunya
-
Pla de seguretat pública de Catalunya
-
Informe sobre la Llei d’Ordenació del sistema de Seguretat Pública de
Catalunya
-
Informe sobre el desplegament dels Mossos d’Esquadra
Salut i Benestar Social
-
Informe sobre immigració (nova ciutadania)
-
Política de seguretat i qualitat alimentària i creació de l’Agència de Seguretat
Alimentària
-
Política sobre pobresa i exclusió social
-
Accions positives per a la igualtat d’oportunitats
-
Pla d’atenció domiciliària
-
Pla per a la prevenció i eradicació de la violència contra les dones
-
Polítiques de suport a la Família
-
Pla de vellesa
-
Ús racional dels medicaments
-
Proposta per a la regulació de les medicines naturals
-
Política de salut mental
-
Compromís per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb
discapacitat
-
Un compromís de govern per la qualitat del model sanitari català del segle XXI
-
Política d’immigració
-
Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social
Universitats, Indústria i Societat de la Informació
-
Informe sobre la liberalització del sector elèctric de Catalunya
-
Informe sobre el Model Federal de Ciència i Tecnologia
-
Nova política universitària per a Catalunya: les universitats catalanes en el
marc de la societat del coneixement
-
Informe de situació del Pla estratègic Catalunya en xarxa
-
Pla de promoció del disseny industrial
8
�-
Programa de promoció econòmica local
-
Propostes d’actuació per a l’ampliació de la xarxa secundària de transport de
gas
-
Informe sobre l’administració oberta de Catalunya
-
Proposta de reforma de la xarxa de centres d’innovació tecnològica, grups
consolidats de recerca i centres d’excel·lència
-
Noves polítiques de la societat de la informació i recursos informàtics de la
Generalitat
-
Política industrial
Cultura i Audiovisual
-
Pla d’Infrastructures culturals territorials
-
Proposta de reforma de la Llei de la CCRTV
-
Consell de la Cultura i les Arts
-
Projecte per a la promoció dels ensenyaments artístics
Agricultura, Comerç i Turisme
-
Informe sobre l’agenda del camp català. Planejament del 2000
-
Informe sobre la crisi del sector boví
-
Proposició de Llei de turisme
-
Política agrària a Catalunya: Pla de desenvolupament rural
-
Política agrària a Catalunya: Pla de regadius
-
Una estratègia de futur per al sector agroalimentari català
-
Política de comerç i turisme
Medi Ambient
-
Pacte català de l’aigua
-
Pla rector d’avingudes de Catalunya
-
Democràcia ambiental: les agendes 21 a Catalunya
-
La qualitat de les aigües a Catalunya
-
Pla integral de gestió del litoral
9
�-
Una nova política mediambiental per a Catalunya
Política Territorial
-
Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN
-
Govern i territori: proposta de descentralització territorial de l’Administració
-
Informe sobre la Llei d’Urbanisme
-
Política de Foment de l’Habitatge
-
Política de Muntanya
-
Política de Paisatge
-
Pla per a la conservació, la seguretat i l’ocupabilitat dels habitatges
-
Pla territorial de les Terres de Lleida
-
Pla territorial del Camp de Tarragona
Infraestructures
-
Proposta catalana de l’AVE
-
Pla de ports de Catalunya
-
Xarxa viària Osona-Ripollès-Garrotxa
-
Proposta sobre política de peatges
-
Pla de carreteres
-
Política sobre finançament i gestió d’infraestructures
-
Les connexions de la xarxa ferroviària amb Europa
-
Propostes per a l’alternativa dels aeroports de Catalunya
-
El país que volem, les infraestructures que necessitem
10
�5. ELS 17 COMPROMISOS
Els treballs del Govern Alternatiu també han servit de base per a la redacció i elaboració del discurs
d’alternativa que Pasqual Maragall va pronunciar amb motiu de la presentació de la moció de censura
l’octubre de l’any passat on va proposar 17 compromisos per governar Catalunya al costat de la gent.
Aquests compromisos són:
1. Un govern que doni suport a les famílies. Que ajudi econòmicament totes les famílies amb fills. Que
ampliï les places de les escoles bressol. Que faciliti l’accés de les dones a la feina i garanteixi la igualtat
d’oportunitats entre homes i dones. Que doni suport a les persones amb dependència.
2. Un govern que ajudi la gent gran. Que permeti les persones grans d’envellir a casa amb el suport
d’un Pla d’Atenció Domiciliària.
3. Un govern que humanitzi i doni més qualitat a l’assistència sanitària. Que augmenti el nombre de
metges de capçalera i d’especialistes. Que redueixi les llistes d’espera i incrementi el temps dedicat a
l’atenció als pacients.
4. Un govern que generi ocupació i activitat econòmica. Que sàpiga col·laborar amb els agents socials i
el món local en la promoció de l’activitat empresarial i la creació de llocs de treball.
5. Un govern que faci de l’escola la seva prioritat essencial. Que doti les escoles i els mestres dels
recursos i el suport necessaris per tal que l’educació sigui la clau del progrés dels nostres infants i
joves.
6. Un govern capaç de potenciar les nostres universitats. Que posi els postres centres universitaris a
l’avantguarda de la recerca, la docència i la innovació a Europa.
7. Un govern que posi en marxa les infraestructures necessàries per al nostre desenvolupament, tant
pel que fa a la millora de les telecomunicacions i les connexions amb Europa com pel que fa a la
vertebració territorial de Barcelona i de la resta del territori de Catalunya. Que faci de la sostenibilitat un
factor essencial del desenvolupament econòmic
11
�8. Un govern capaç de posar d’acord a totes les administracions en els grans projectes de país, i de
consensuar un Pla Estratègic per a Catalunya, amb participació de tots els territoris i de tots els sectors.
9. Un govern que faci de la qualitat i la sostenibilitat el factor diferencial del nostre turisme. Un govern
que impulsi també la modernització del comerç i retorni als Ajuntaments el protagonisme en l’ordenació
de l’activitat comercial.
10. Un govern que posi l'accent en una efectiva política agrària i d'ordenació rural, amb assistència
directa a la gent del camp, a la producció agropecuària i al seu entorn, tot potenciant la unitat del sector
agroalimentari.
11. Un govern que dupliqui el pressupost dedicat a la cultura per tal de potenciar la indústria cultural,
crear una xarxa d’equipaments de qualitat homogènia arreu del territori i garantir la igualtat
d’oportunitats en l’accés a la cultura.
12. Un govern decidit a estendre sobre tot el territori les tecnologies de la informació i la comunicació,
desplegant una xarxa de banda ampla a tot Catalunya.
13. Un govern que doni prioritat a l’actuació integral en 40 barris d’arreu de Catalunya, per afrontar i
resoldre els seus problemes urbanístics i socials.
14. Un govern decidit a assumir el comandament de tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat a
Catalunya, per garantir la seguretat i la tranquil·litat ciutadanes.
15. Un govern que impulsi la reforma de l’Estatut d’Autonomia, l’aprovació de la Llei Electoral de
Catalunya, i la reforma de les Lleis d’Organització Territorial, per descentralitzar la Generalitat i enfortir
els Ajuntaments.
16. Un govern que promogui el reconeixement explícit de les nacionalitats històriques, el Senat Federal
i la descentralització de la despesa pública: 40% dels ingressos públics per a l’Estat, 30% per a les
Autonomies i 30% per als Ajuntaments.
12
�17. Un govern que assoleixi el ple reconeixement de la pluralitat cultural i lingüística d’Espanya; l’ús de
les quatre llengües de l’Estat; l’ensenyament de la història dels pobles d’Espanya; un Ministeri de les
Cultures, participat per les Autonomies; i la presència de la Generalitat en els organismes europeus i
internacionals de cooperació cultural i lingüística.
Proposem governar Catalunya d’una altra manera: des del respecte, la confiança, l’eficàcia, el
consens, la transparència i la proximitat.
Cada un d’aquests compromisos ha estat desenvolupat i presentat públicament d’acord amb el següent
calendari:
Data
Compromís
22/01/2002 Més suport a les famílies
19/02/2002 Més ambició per la gent gran
29/04/2002 Compromís amb l’ocupació: més competitivitat i més cohesió social
05/06/2002 Compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos
18/07/2002 Un projecte econòmic per a Catalunya en la societat del coneixement
14/10/2002 El compromís per uns barris dignes i per un habitatge accessible
06/11/2002 El compromís per una nova política ambiental
05/12/2002 El compromís per a la seguretat: per una nova política de seguretat a Catalunya
29/01/2003 El compromís per a la qualitat de vida de les persones amb discapacitat
15/03/2003 Produir bé, transformar més, comercialitzar millor. Un compromís de govern amb el
sector agroalimentari i el medi rural
18/03/2003 El turisme i el comerç, sectors de futur
07/04/2003 L'educació: un servei públic bàsic. Més i millor educació
02/06/2003 Per una sanitat més humanitzada i de qualitat. Un compromís de govern per un nou
Model Sanitari Català
12/06/2003 El compromís per situar Catalunya al capdavant en la Societat de la Informació i el
Coneixement
16/06/2003 El país que volem, les infraestructures que necessitem
13
�A més d’aquests compromisos s’han presentat també públicament altres projectes que es deriven
d’alguna d’aquestes mesures, aquests són:
- Una nova proposta ferroviària per a Catalunya (12/09/2002)
- Bases per a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (25/03/2003)
- Drets de les dones i igualtat d'oportunitats (12/09/2003)
Tots ells estan disponibles en la web del PSC en el següent enllaç:
http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=30535&apt=973
14
�6. BALANÇ DE L’ACCIÓ DE GOVERN
Durant els mesos de juliol, agost i setembre d’enguany han tingut lloc diverses compareixences davant
la premsa dels consellers alternatius per presentar una crítica de l’acció del Govern de CiU, Conselleria
a Conselleria.
Cadascuna dels balanços es pot consultar en la següent adreça:
http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=60999&apt=973
Aquestes compareixences de premsa han tingut lloc segons aquest calendari:
Conselleria
Data
1.
Economia i Finances
17 de juliol
2.
Infraestructures
22 de juliol
3.
Governació i Interior
25 de juliol
4.
Política Territorial
29 de juliol
5.
Salut
1 d’agost
6.
Universitats, Indústria i SI
5 d’agost
7.
Treball
7 d’agost
8.
Justícia
20 d’agost
9.
Educació
22 d’agost
10.
Cultura
28 d’agost
11.
Medi Ambient
29 d’agost
12.
Benestar Social
13.
Presidència i general de l’acció del Govern de CiU
1 de setembre
15
15 de setembre
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'activitat del Govern Alternatiu
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern alternatiu
Parlament de Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Catalunya
Acció política
Description
An account of the resource
Resum de l'activitat del Govern Alternatiu o govern a l'ombra, durant la legislatura 1999-2003.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-09-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2681/balanc_govern_2004.pdf
88e8d0c4fdce2a757e39592367d95dec
PDF Text
Text
Página 1
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
de l’acció de Govern
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
Balanç
Any 2004
Any 2004
11:31
Balanç de l’acció de Govern
31/12/04
D.L.: B. 50.758 - 2004
cubierta balanç de govern
�Actuacions més destacades del
Govern de la Generalitat de
Catalunya
Any 2004
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació Interdepartamental
3
�4
�Índex
1. Conjuntura econòmica de Catalunya ........................................................................7
2. Acció de Govern
−
Actuacions interdepartamentals ....................................................................... 13
−
Presidència ..................................................................................................... 16
Relacions Institucionals i Participació ............................................................... 21
−
−
−
−
−
Política Territorial i Obres Públiques ................................................................. 23
Justícia ............................................................................................................ 31
Interior ............................................................................................................. 34
Economia i Finances ........................................................................................ 38
−
Governació i Administracions Públiques ........................................................... 43
Educació ......................................................................................................... 48
−
Cultura ............................................................................................................ 52
−
Salut ............................................................................................................... 56
Agricultura, Ramaderia i Pesca ........................................................................ 61
−
−
−
−
Treball i Indústria.............................................................................................. 65
Comerç, Turisme i Consum .............................................................................. 68
−
Benestar i Família ............................................................................................ 72
Medi Ambient i Habitatge ................................................................................. 76
−
Universitats, Recerca i Societat de la Informació .............................................. 80
−
3. Recull normatiu
−
Lleis i Projectes de llei..........................................................................................87
−
Decrets ................................................................................................................88
5
�6
�Conjuntura econòmica de Catalunya
El creixement del PIB
L’economia internacional avança de forma molt positiva, tot i que la trajectòria alcista del preu
del petroli li ha restat força empenta. Destaca l’espectacular avenç de les economies
asiàtiques per la fortalesa de les exportacions, especialment tecnològiques. La Xina tancarà
el 2004 amb un augment del PIB d’un 9% i un important ritme inversor. La represa de
l’economia europea es va consolidant amb el creixement més elevat d’ençà del 2000.
L’economia catalana rep l’impuls de la demanda europea i millora el sector industrial i les
exportacions. El creixement del PIB ha avançat des d’un 2,4% en el primer trimestre a un
2,7% en el segon. I al tercer trimestre es preveu mantenir el mateix creixement del 2,7%.
Evolució Producte Interior Brut
5
4,5
4,3
4,3
4,2
4
3,6
3
3,7
2,9
2,7
2,5
2,5
2,5
2,3
Taxa creixement PIB
2
1
2,1
0,9
0
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
III Trim
2004
-1
Catalunya
Espanya
-1,8
-2
Els sectors econòmics
El sector industrial és un dels principals beneficiats de la millora del context econòmic i
presenta una empenta notable a partir del segon trimestre, continuada al tercer amb un
creixement del 2,6% en el seu valor afegit brut (va ser del 0,8% al primer trimestre).
Pel que fa al sector de la construcció, el cicle de creixement s’ha desaccelerat lleument, per
bé que menys de la previsió inicial. El VAB del sector passa del 3,5% del primer trimestre al
3,2% del segon, i a un 2,95% al tercer trimestre.
Els resultats del sector serveis són força més positius que l’any anterior. El creixement del
VAB del sector ha guanyat empenta fins el 2,8% en el tercer trimestre. Dins el sector turístic,
en els vuit primers mesos de l’any, s’ha produït un increment tant del nombre de turistes com
de pernoctacions. Al sector agrari s’estima que la producció disminuirà enguany un 4,5%.
7
�L’IPC
L’evolució dels preus és una de les dades econòmiques més preocupant per a l’economia
catalana. El superior diferencial sostingut respecte al conjunt espanyol provoca tensions
internes importants.
L’avanç de l’IPC a Catalunya es va situar en un 3,9% al mes de novembre, després de
registrar un petit increment d’un 0,3% respecte al mes anterior. L’escalada del preu del petroli
ha estat pressionant els preus de consum els últims mesos, però gràcies a la recent
moderació dels carburants (que han registrat el primer descens mensual dels preus en més
d'un any) la taxa interanual de l’IPC ha caigut fins aquest 3,9%,
Al conjunt d’Espanya, la inflació interanual s’ha situat en un 3,5%. Així, el diferencial d'inflació
de Catalunya respecte a la mitjana estatal s'ha mantingut en quatre dècimes.
Evolució Índex de Preus al Consum
4,5
4,3
4,1
Taxa interanual IPC
3,9
3,7
3,5
3,3
3,1
2,9
2,7
2,5
Catalunya
Espanya
El mercat de treball
L’economia catalana continua creant ocupació a un ritme sostingut, similar al dels dos darrers
anys, amb un creixement dels afiliats a la Seguretat Social del 2,5% interanual.
Segons l’EPA, en el tercer trimestre el ritme de creixement de la població activa s’ha
desaccelerat a Catalunya fins a un 0,7% i, atès que segons aquesta font l’ocupació ha
crescut un 1%, això ha permès reduir l’atur un 2,1%, cosa que situa la taxa d’atur a un nivell
del 8,9%, per sota de la mitjana de la zona euro.
La dinàmica de l’atur registrat a les oficines de treball de la Generalitat proporciona un
diagnòstic menys positiu i el nombre de desocupats inscrits va ser, el novembre del 2004, un
2% més que el mateix mes de l'any anterior. La taxa d'atur registrat es va situar en el 6,6%
de la població activa. Pel que fa a l'Estat espanyol, el nombre d'aturats registrats va decréixer
un 1% interanual i la taxa d'atur es va situar en el 8,7%.
8
�Evolució Taxa d'Atur Registrat
11
10
10,0
9
8,7
8
7
6,6
6,6
6
5
Catalunya
Espanya
El comerç exterior
Els resultats del sector exterior presenten globalment una tendència similar a la de l’any
anterior, si bé el saldo comercial amb la resta de l’Estat presenta enguany una aportació
positiva, contràriament a l’any anterior, mentre que, d’altra banda, el saldo amb l’estranger
està tenint enguany una aportació més negativa.
En el primer semestre, la dinàmica de les exportacions de béns i serveis a l’estranger ha
evolucionat a una taxa mitjana del 2,9% mentre les importacions ho fan fet a un ritme del 6%,
cosa que ha deteriorat el saldo comercial i ha provocat una aportació negativa del sector
exterior al creixement de l’economia.
Tant l’any passat com durant els cinc primers mesos d’enguany, les exportacions de béns
s’han caracteritzat per una dinàmica alentida. L’any passat van créixer un 4% i enguany, en
el període acumulat de gener a maig, el creixement és encara més feble, del 0,6%.
Tanmateix, les dades més recents dels mesos de juny, juliol i agost dibuixen una nova
situació, amb creixements que superen l’11% en els dos primers mesos i d’un 8,1% a l’agost.
L’entorn internacional i europeu de creixement de la demanda i del comerç propicien aquest
creixement, tot i que l’encariment del petroli i la forta apreciació de l’euro està afectant aquest
escenari de creixement internacional.
El percentatge de participació de les exportacions catalanes en el total de l’Estat espanyol
continua presentant una aportació destacada durant el període 1990-2004, ja que s’ha
incrementat des del 23,7% fins al 26,8% (amb dades acumulades dels primers set mesos de
l’any 2004).
Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya, Departament d'Economia i Finances i Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme.
9
�10
�Acció de Govern
11
�12
�Actuacions Interdepartamentals
– Declaració de les bases de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de
l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. El Govern s'ha reunit amb els sindicats i
les organitzacions patronals per tal d’iniciar un procés que porti a consensuar els eixos i
mesures que responguin al repte de millorar la competitivitat de Catalunya i dibuixar les
grans línies del model econòmic català del futur.
Constitució del Consell d’experts, presidit pel catedràtic Manuel Castells, que és l’organisme
encarregat d’assessorar, proposar i contrastar els treballs de les comissions de treball de
l’Acord. El catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Josep Oliver, com a Coordinador General s’encarrega de dirigir la metodologia i els criteris
per treballar cadascuna de les línies estratègiques definides al Pla de Treball.
Constitució de les vuit comissions que elaboraran les propostes de contingut de l’Acord.
Impuls i desenvolupament de les tasques d'anàlisi i proposta dels grups de treball dels
sectors del tèxtil, l’electrònica de consum i de l’automòbil.
Departament d’Economia i Finances
Departament de Treball i Indústria
Departament de Comerç, Turisme i Consum
– Impuls a la instal·lació a Barcelona d’un nou centre d’investigació en medicina regenerativa
per a investigació en cèl·lules mares embrionàries. Signatura del conveni marc de
col·laboració científica per a la constitució del Centre d’Investigació de Medicina
Regenerativa de Barcelona, dins la Xarxa del Centro Nacional de Trasplantes y Medicina
Regenerativa.
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Departament de Salut
– Projecte de llei de modificació de diverses lleis del Dret Civil en matèria d’adopció i tutela
(Codi de família, Codi de successions i Llei d’unions estables de parella).
Departament de Justícia
Departament de Benestar i Família
– Programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de salut de Catalunya”. Disponibilitat
del fàrmac Levonorgestrel a tots els centres sanitaris de Catalunya, tant en els hospitalaris
com als centres de salut.
Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut)
Departament de Salut
– Creació de la Comissió Interdepartamental per al pla integral d’atenció a persones amb
problemes de salut mental.
Departament de la Presidència
Departament de Benestar i Família
Departament de Salut
Departament de Treball i Indústria
Departament d’Interior
Departament de Comerç, Turisme i Consum
Departament d’Educació
13
�– Constitució de la Bioregió. Serà un espai territorial on, en l’àmbit concret de la biomedicina
i la biotecnologia per a la salut, diferents agents públics (universitats, hospitals i centres de
recerca) i privats (laboratoris farmacèutics o empreses de tecnologies sanitàries i
biotecnològiques) desenvolupin la seva activitat. La finalitat de la bioregió serà generar,
mitjançant la col·laboració de tots aquests agents, nous productes i serveis altament
competitius.
Departament de la Presidència
Departament d’Economia i Finances
Departament de Salut
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Departament de Treball i Indústria
– Presentació del projecte del futur parc aeroespacial i de la mobilitat de Catalunya, que se
situarà a Viladecans. El Parc, que acollirà empreses industrials i de serveis tant del sector
aeroespoacial com de sectors afins, compta també amb la participació de l’Ajuntament de
Viladecans i de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Departament de Treball i Indústria
– Inversió de 1.461.662 € en el projecte Òmnia
Departament de Benestar i Família
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
– Signatura d’un conveni per a la realització d’una prova pilot per a la implantació de la
recollida selectiva al centre penitenciari de Girona i poder-lo estendre als centres
penitenciaris de tot Catalunya en un posterior conveni.
Departament de Justícia
Departament de Medi Ambient i Habitatge
– Presentació de les directrius del futur pla per a la gestió de dejeccions ramaderes de la
Generalitat de Catalunya. Els dos departaments es comprometen a potenciar una
simplificació administrativa sobre dues bases: la corresponsabilitat del ramader i el control
efectiu de l’Administració.
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
Departament de Medi Ambient i Habitatge
– Signatura d’un acord amb el Gremi dels Àrids, per fomentar el desenvolupament del sector
extractiu i fer compatible l’extracció dels àrids amb la protecció del medi i amb les
disposicions urbanístiques.
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Departament de Treball i Indústria
– Signatura d’un conveni per catalogar i fer el tractament arxivístic de la documentació
històrica del Departament de PTOP.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Departament de Cultura
– Signatura d’un conveni per impulsar el desenvolupament i la promoció turística de l’Alt
Pirineu i l’Aran.
14
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
�
Departament de Comerç, Consum i Turisme
– Constitució del Grup de Treball per a la racionalització i el finançament de la despesa
sanitària, les propostes de la qual ja es troben en fase de redacció.
Departament d’Economia i Finances
Departament de Salut
– Pla d’atenció i prevenció per les situacions de calor extrema. Orientat especialment a la
detecció i la prevenció de problemes de salut relacionats amb la calor en la gent gran.
Departament de Benestar i Família
Departament de Salut
Departament de Medi Ambient i Habitatge
– Acord amb CAT 365, per a la cessió de les dades de famílies nombrosos als ajuntaments
per facilitar-los la bonificació automàtica en l’IBI.
Departament de Governació i Administracions Públiques
Departament de Benestar i Família
– Posada en marxa d’un programa d’educació viària per a la gent gran que té per objectiu la
metodologia d’un entorn educatiu en seguretat viària per a aquest col·lectiu.
Departament d’Interior
Departament de Benestar i Família
– Creació de la Comissió d’Impuls de la Política d’Immigració
Departament de la Presidència
Departament de Treball i Indústria
Departament de Benestar i Família
15
�Departament de la Presidència
Acció de Govern
– Projecte de llei del conseller o consellera en cap.
– Decret pel qual es regulen l’estructura i les funcions de l’Oficina de la Presidència de la
Generalitat.
– Aprovació del decret de regulació de l’estatut del cap de l’oposició.
Secretaria de Política Lingüística
– Aprovació del Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005. El Pla preveu 13 mesures
amb l'objectiu de potenciar l'ús social del català i fer fàcil viure en català.
– Aprovació de mesures per fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública, les
subvencions i els crèdits i avals atorgats per l'Administració de la Generalitat i les entitats
que hi estan adscrites o vinculades.
– Creació del programa destinat a promoure la creació de la Casa de les Llengües. El
projecte vol fer de Catalunya un referent mundial i internacional en diversitat lingüística,
multilingüisme i indústria aplicada a les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
– Plans pilot d'acolliment lingüístic. S’han posat en marxa a Reus, Badalona i Banyoles, amb
la finalitat de potenciar l'ús del català entre la nova població immigrada.
– Voluntaris per la llengua. S’han constituït un total de 4.500 parelles lingüístiques a 90
municipis de Catalunya.
– Cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística. Durant el període
octubre 2003-setembre 2004, s’han realitzat 2.570 cursos amb 53.717 matriculats. I a
l’octubre de 2004 s’han iniciat 1.702 cursos als quals s’han matriculat 27.608 persones
(dades provisionals).
– S’ha incrementat en 1.000 places l’oferta de cursos de català a Barcelona ciutat.
– Cinema en català. S’han estrenat 18 pel·lícules doblades al català: Doraemon, el
gladiador; El gat; El nen que volia ser un ós; Els fills de la pluja; Els increïbles; Garfield;
Germà ós; Glup; Harry Potter i el pres d’Azkaban; L’ espantataurons; La volta al món en 80
dies; Llegeix-me els llavis; Scooby Doo 2: desbocat; Shin chan, operació rescat; Shrek 2;
Sky Captain i el món del demà; Spider-Man 2, i Un seguit de desgràcies catastròfiques de
Lemony Snicket. En versió original subtitulada s’ha estrenat Chemins de traverse.
En format DVD han sortit a la venda títols com: Spider-Man 2; Harry Potter i el pres
d'Azkaban; Germà ós; Buscant en Nemo; El Cid, la llegenda; P3K: Pinotxo; Shrek 2; Mulan;
Shin Chan, operació rescat, o Deep Blue.
– Prestatgeria única. Espai dins els locals comercials, amb imatge pròpia clarament
identificable, on els ciutadans sempre hi podran trobar, en condicions adequades d'estoc i
visibilitat, els productes audiovisuals (DVD, vídeo i videojocs) en català que existeixen en el
mercat.
– Presentació pública dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya 2003 i de
l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN). Aspectes a destacar de la
primera: el 50,1% de la població té el català com a llengua habitual; la transmissió de la
llengua de pares a fills ha crescut 11 punts respecte a la generació anterior. Pel que fa a la
16
�segona, el 65,3% dels ciutadans de la Catalunya Nord respon que entén la llengua catalana
i el 37,1%, assegura que la sap parlar.
– Terminologia normalitzada. El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat durant l’any
2004 un total de 378 nous termes. El TERMCAT ha atès durant l’any un total de 8.000
consultes.
Institut Català de la Dona
– Elaboració del “V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya,
2004-2007” i del “Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones”,
que constitueix l’eix 6 del Pla. Obertura del procés de participació ciutadana per recollir les
aportacions de les associacions de dones i l’administració local i presentació del Pla als
mitjans de comunicació.
– Trobades de regidores i responsables polítiques de programes municipals i comarcals per
a les dones de Catalunya amb l’objectiu de potenciar l'intercanvi d'informació i establir
canals de col·laboració.
– Consens amb els grups de dones de Catalunya en l’elaboració del nou text que regula el
Consell Nacional de Dones de Catalunya, òrgan de participació de l’ICD.
– Col·laboració amb TV3 en l’assessorament dels continguts i el tractament de la informació
que es va oferir dins de la Setmana de la violència contra les dones que va fer aquest mitjà
de comunicació.
– Organització de les estades a Catalunya de temps lliure per a dones amb fills i filles
exclusivament al seu càrrec, convocades per l’Instituto de la Mujer del Ministerio de Trabajo
y Asuntos Sociales (hi van participar 96 dones i 169 nens i nenes d’entre 2 i 12 anys, durant
la primera quinzena de juliol).
– Inici de les actuacions de sensibilització contra les violències que pateixen les dones, que
preveu el nou Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones, amb la
campanya, adreçada a la població jove, “Talla amb els mals rotllos”.
– Presentació de la nova col·lecció “Quaderns de l’Institut” de l’Institut Català de la Dona.
– Presentació dels resultats del projecte europeu Equal “Compartir és sumar”, dut a terme al
llarg de tres anys a Portugal, França i Catalunya.
– Edició i distribució de prop de 500.000 fullets per fer difusió de la Línia d'atenció a les
dones en situació de violència 900 900 120, en vuit idiomes.
– Realització de formació específica per a personal tècnic de l'administració marroquina.
Secretaria General de Joventut
– Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut per al període 20042007. Recull 36 programes d’actuacions adreçades a joves en matèria d’emancipació
(habitatge, ocupació, educació, salut, cultura, cohesió social i equilibri territorial) i participació
(interlocució, associacionisme, foment de la participació i cohesió social i equilibri territorial).
– Signatura de convenis amb els ens locals i presentació del suport als ens locals: Suport a
plans comarcals i locals de joventut i signatura dels convenis amb els Consells Comarcals.
Creació d’una nova normativa que agrupi les línies de subvenció existents i estableixi les
condicions per accedir a subvencions i recursos per part dels ens locals.
17
�– Creació del Projecte Educatiu Integral, que té com a objectiu donar resposta a la
necessitat d’interrelacionar tots els agents educatius que intervenen en el procés formatiu
d’infants i joves.
– Presentació de la Guia d'Activitats d'Estiu que organitzen les associacions educatives
juvenils catalanes.
– Recepció fins a 31 d’agost, de 3.377 notificacions d’activitats d’estiu on hi participen més
de 163.319 infants i joves. La utilitat prioritària d’aquestes notificacions és permetre, si es
dóna el cas, actuar en qualsevol situació d’emergència i vetllar per la qualitat de les activitats
d’acord amb la informació sobre la situació del lloc de realització i dels participants de les
activitats notificades.
– Festival Mundial de la Joventut de Barcelona. Suport al Consell Nacional de Joventut de
Catalunya i al Consell de Joventut de Barcelona en l’organització d’aquest esdeveniment al
qual van assistir més de 8.000 joves de tot el món.
– Elaboració del “Pack escoles 2004” adreçat a tots els centres d’ensenyament secundari de
Catalunya, que agrupa per primera vegada tota l’oferta pedagògica opcional destinada a
treballar capacitats, hàbits i actituds en el camp del desenvolupament personal dels joves.
– Primera reunió de la Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut, com a òrgan
de coordinació i impuls de les polítiques de joventut del Govern de la Generalitat.
– Presentació de les novetats del Programa Borsa Jove d’Habitatge. Enguany, el programa
Borsa Jove d’Habitatge gairebé ha doblat el pressupost, que ha passat de 271.400 € al 2003
a 506.000 € al 2004.
– Activació de les taules sectorials d’interlocució de la Secretaria General de Joventut amb
els agents socials implicats en matèria de salut, cultura, educació reglada, habitatge i treball.
– Pagament dels convenis per al funcionament ordinari de les entitats especialment
rellevants del món juvenil per un total de 2.594.320 €. En són beneficiàries 67 associacions
juvenils de diferents àmbits: educatives, polítiques, sindicals, d’estudiants, etc.
Secretaria de Coordinació Interdepartamental
– Indemnitzacions per temps de privació de llibertat. Concessió dels ajuts per als expressos
polítics per valor de 4.969.480,65€ en els casos de majors de 65 anys (2.270 expedients) i
per valor de 736.410 € en els menors de 65 anys (329 expedients).
– Estudi de les fosses comunes existents a Catalunya i manteniment del Cens de persones
desaparegudes.
– Realització de la primera exhumació d’una fossa comuna de la Guerra Civil, per tal que
amb l’aprenentatge que se’n desprengui es pugui establir un protocol d’actuació que tingui
en compte totes les fases que hi estan relacionades: estudis previs, extracció, proves
antropològiques i d’identificació, destí final de les restes i objectes trobats i dignificació dels
llocs.
– Casa de la Generalitat a Perpinyà. Creació d'un servei de comunicació extern i d'una borsa
de treball transfronterera. Preparació d'un conveni marc amb el Consell General del Pirineus
Orientals i d'un conveni específic amb l'àrea d'acció cultural de l'Ajuntament de Perpinyà.
Secretaria General de l’Esport
– Presentació del pla d’actuació de l’Esport, que recull els deu projectes en matèria esportiva
que es desenvoluparan durant els propers anys des de la Secretaria General de l’Esport.
18
�Entre d’altres, els àmbits són: la projecció internacional de Catalunya, els equipaments
esportius, l’esport a les escoles, la relació entre salut i esport, l’esport d’alt rendiment, la
nova normativa jurídica esportiva o el finançament esportiu.
– Renovació del conveni per a la realizació de la Fórmula I al Circuit de Montmeló.
– Protocol de col·laboració entre la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el
Comitè Olímpic de Catalunya (COC).
– Presentació de la campanya catalana de l’Any Europeu de l’Esport.
– Presentació de l’estudi comparatiu dels resultats esportius de Catalunya-Espanya en els
Jocs Olímpics.
– Recepció als esportistes catalans que van participar als Jocs Olímpics i Paralímpics
d’Atenes, als campions del món de curses d’alta muntanya i de pitch and putt, i a la selecció
catalana d’Hoquei patins, campiona del Mundial B, disputat a Macau (Xina).
– Inauguració per part del conseller en cap de la Casa de l’Esport a Barcelona (Bac de
Roda/Guipúscoa) on s’ubicaran diferents Federacions esportives catalanes.
– Inauguracions d’equipaments esportius: Obres de reforma i millora dels vestidors i
adequació de l’entorn del camp de futbol de Mediona (Alt Penedès); 1a Pedra Pavelló
Poliesportiu Municipal Guissona (Segarra); Complex esportiu municipal La Llagosta (Vallès
Oriental); Pavelló poliesportiu de Tordera (Maresme); Enllumenat camp de futbol de Bot
(Terra Alta); Cobertura piscina CN Barcelona (Barcelonès); Noves instal·lacions del Club de
Tennis Sabadell (Vallès Occidental); Frontó curt a Vinaixa (Garrigues); Camp de gespa
artificial a la zona esportiva districte 5è a Reus (Baix Camp); 1a pedra al Circuit de Castellolí
(Anoia); Piscina a l’aire lliure i vestidors de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès); Pista
doble poliesportiva a Caldes de Malavella (Selva); Complex esportiu municipal de Montornès
del Vallès (Vallès Oriental); Vestidors del camp de futbol de Canet de Mar (Maresme);
Piscina coberta a Tàrrega (Urgell), Pistes de pàdel Club de Tennis Barcelona-Teià a Teià
(Maresme); Grades camp de futbol municipal de l’Escala (Alt Empordà); Piscina coberta
municipal de Salt (Gironès); Camp de golf públic Sant Joan a Sant Cugat del Vallès (Vallès
Occidental); Enllumenat del camp de futbol i canvi del terra del pavelló poliesportiu a
Vilanova del Camí (Anoia); Pavelló municipal d’esports d’Avinyó (Bages); Camp de tir
olímpic de Torres de Segre (Segrià); Gespa artificial del camp de futbol L’Àliga /Club
Esportiu Europa. Barcelona (Barcelonès); 1a pedra de la piscina municipal de Roses (Alt
Empordà); inauguració de la piscina coberta de Cervera (Segarra); Inauguració pavelló
municipal d’esports a Montblanc (Conca de Barberà); Inauguració del Pavelló Municipal
d’Esports a Roda de Ter (Osona); Inauguració de les noves instal·lacions d’Alp-La Molina
(Cerdanya).
Secretaria de Relacions Internacionals
– Reunió de constitució de l’Euroregió a Barcelona amb la participació dels presidents
d’Aragó, Balears, Catalunya, Languedoc-Roussillon i Midi-pyrénées,
– Creació del programa per a l’impuls de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, que tindrà entre
d’altres, les funcions d’impulsar i estimular la col·laboració institucional entre els diferents
països i regions que conformen l’Euroregió, promoure l’intercanvi cultural i educatiu en els
seus territoris, i facilitar el coneixement de la seva realitat social i econòmica.
– Viatge oficial del M. H. President a Toulouse en el marc de l’Euroregió.
– Reunió del XXII Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus, celebrat a la Seu
d’Urgell.
19
�– Participació del M. H. President en la reunió de presidents i en les celebracions del X
aniversari del Comitè de les Regions
– Acord de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees, que
permetrà articular la participació directa de representants autonòmics en els grups de treball
i les formacions sectorials del Consell.
– Creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les amb la finalitat de
representar i defensar els interessos de Catalunya davant la Unió Europea i per efectuar el
seguiment i recaptar directament la informació d’iniciatives, programes i activitat de les
institucions de la Unió Europea que puguin afectar o interessar a la societat catalana.
– Decret de creació de l'oficina de la Generalitat a París amb la denominació "Maison de la
Catalogne".
– Modificació del decret regulador de les oficines de la Generalitat a l'exterior, que dóna una
redacció més precisa dels preceptes qüestionats, amb l'objectiu d'aconseguir una entesa
entre el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat en aquesta matèria.
– 16è Premi Internacional Catalunya atorgat al filòsof i polític palestí Sari Nussibeh i a
l’escriptor israelià Amos Oz. La Generalitat l’atorga anualment com a reconeixement a
aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a
desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
– Celebració de II Fòrum Hispano-xinès a Barcelona.
– Viatges oficials del M. H. President de la Generalitat en visita institucional i acompanyat de
delegacions empresarials: al Marroc, Algèria, la Xina , el Japó i Mèxic (en ocasió de la
Fira del Llibre de Guadalajara).
– Viatge oficial de l’Hble. Conseller en Cap a Edimburg en ocasió de la V Conferència de
Presidents de Regions amb Poder Legislatiu.
Direcció General d’Afers Religiosos
– Signatura de convenis de col·laboració amb el Consell Islàmic de Catalunya, amb el
Consell Evangèlic de Catalunya, amb la Comunitat Local Bahà’í de Barcelona, i amb la
Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia en representació de la Lliga per la Laïcitat.
– Conveni pluriennal amb la Universitat Autònoma de Barcelona, per a la realització d’un
estudi sociològic sobre les dificultats presents a Catalunya per exercir els drets de llibertat
religiosa. Conveni amb la Universitat Rovira i Virgili per a l’elaboració d’una proposta sobre
locals de culte.
– Convocatòria de subvencions per a activitats de relació entre les confessions religioses i la
societat catalana. Convocatòria d’ajuts per a estudis superiors relacionats amb les religions i
la laïcitat fora de Catalunya, a Europa.
– Presentació d’un estudi sobre les minories religioses a Catalunya.
Delegació del Govern a Madrid
– Lliurament de l’XI Premi Blanquerna al poble de Madrid en homenatge a les víctimes de
l’11 de març.
– Creació del programa “Catalunya Proposa” destinat a donar conèixer la proposta de
Catalunya al conjunt d’Espanya així com explicar alhora l’Espanya que es proposa des de
Catalunya.
20
�Departament de Relacions Institucionals i
Participació
Acció de Govern
– Creació de la Comissió Assessora de la Reforma de l’Autogovern de la Generalitat de
Catalunya. Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és impulsar un
Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament amb la participació de totes les forces
polítiques i socials del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar
l’autogovern a Catalunya, l’elaboració d’un nou Estatut i l’adopció d’un nou sistema de
finançament.
– Posada en marxa de la campanya de participació sobre el nou Estatut de Catalunya i
presentació dels seus resultats. Un total de 106.729 persones han participat en la campanya
de participació sobre el nou Estatut de Catalunya, des del passat mes de maig. Aquesta xifra
reflecteix tots els ciutadans que han participat, a través de la pàgina web, del correu
tradicional, del bus de l’Estatut, les xerrades informatives, els tallers de debat, a les sessions
de la setmana de l’Estatut, o a través del Festatut. Aquesta participació s’ha traduït en un
total d’11.152 aportacions individuals. El sistema que més han fet servir els ciutadans per
informar-se i formular consultes ha estat la pàgina web (amb un total de 86.757 visites),
mentre que els qüestionaris, dipositats al bus de l’Estatut i enviats per correu tradicional són
els més s’han fet servir per formular les aportacions (un total de 6.622 persones han fet
servir aquest mètode). Els drets socials, els lingüístics, l’autodeterminació i les propostes al
voltant del nou finançament són els més repetits pels catalans a la campanya de
participació.
– Lliurament de les aportacions dels ciutadans a la ponència parlamentària per a la reforma
de l’Estatut.
– Constitució de la Comissió d’Organització Territorial i presentació dels primers acords en
matèria de la nova divisió territorial de Catalunya.
– Presentació del document actualitzat pel govern de les competències pendents que ha de
transferir l’executiu central a la Generalitat.
– Conveni de col·laboració amb l’Amical Mauthaussen, pel qual la Generalitat es compromet
a cooperar amb l’Amical per reimpulsar el seu treball de recuperació de la memòria històrica.
– Creació d’una pàgina web del departament com a canal directe de participació ciutadana.
– Conveni amb la UAB per a la realització del projecte de creació del Memorial Democràtic
en la seva vessant institucional, organitzativa i funcional.
– Jornades sobre desenvolupament constitucional i estatutari a l’Institut d’Estudis
Autonòmics amb experts de tot l’Estat.
– Constitució de la Comissió pel desplegament de la Carta Municipal de Barcelona,
integrada per representants del Govern català i de l’Ajuntament de Barcelona, i presidida pel
conseller de Relacions Institucionals i Participació.
– Reunió de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Generalitat, l’òrgan encarregat de
prevenir i proposar solucions per als conflictes entre les dues administracions, que va
21
�finalitzar amb l’acord de retirada de 7 recursos per part de la Generalitat i 5 per part del
Govern central.
– Jornada sobre la reforma de la Iniciativa Legislativa Popular.
– Constitució i primera reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, d’alt
valor simbòlic perquè la Comissió Mixta Catalana no s’havia reunit des de 2001. En la reunió
es va acordar el traspàs immediat de 6 competències i es van obrir ponències per estudiar
traspassos que ja tenen una sentència favorable del Tribunal Constitucional.
– Primera reunió entre el Ministeri d’Administracions Públiques, la Generalitat i l’Ajuntament
de Barcelona per impulsar la Carta Municipal de Barcelona.
– Assistència als actes de commemoració del 60è aniversari de l’alliberament de París. La
Conselleria de Relacions Institucionals i Participació convida una delegació d’ex-combatents
catalans a participar-hi. Aquesta acció s’emmarca dins el projecte de Memorial Democràtic
que s’està posant en marxa.
– Celebració del 25è aniversari de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
– Presentació a les entitats de l’avantprojecte de Memorial Democràtic. El Memorial
Democràtic serà la institució de la Generalitat que, amb la seva presència i amb la seva
activitat, commemorarà l’antifranquisme i, amb ell, els valors i les tradicions polítiques i
culturals que permeten comprendre el llarg i costós procés històric que ha cimentat la nostra
democràcia, la Constitució i l’Estatut. És, per tant, una institució de la responsabilitat moral i
de la responsabilitat política que garantirà el dret al coneixement històric de l’antifranquisme i
dels fonaments de la democràcia actual. La seva vocació és unir passat, present i futur. El
projecte de Memorial Democràtic és una proposta oberta que ara se sotmetrà a les opinions
del món acadèmic i les entitats que treballen per la recuperació de la memòria històrica al
nostre país.
22
�Departament de Política Territorial i Obres
Públiques
Acció de Govern
– El Govern ha aprovat el Pla economicofinancer 2004-2010 de GISA, que suposarà una
inversió en infraestructures de 7.500 M€. El total de les aportacions de la Generalitat a
consignar en els pressupostos del període 2004-2010 sumarà, d’una banda 3.817 M€, i de
l’altra, 3.605 M€ més corresponents a un Pla economicofinancer exclusiu per a les obres de
la Línia 9 del Metro de Barcelona per al període 2005-2014.
Planificació territorial
– Creació del Programa de planejament territorial amb l’objectiu d’elaborar i aprovar en el
curs de la present legislatura els plans territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran, la Plana de Lleida,
el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, la Regió Metropolitana i les Comarques
Gironines, així com també revisar el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre i el Pla Territorial
General de Catalunya.
– Presentació de l’avenç del Pla director de l’Empordà, del de l’Alt Pirineu i l’Aran, i del de les
comarques centrals, i de l’inici dels treballs del Pla Territorial de l’àmbit de Ponent.
– Es crea una comissió per a la redacció del Pla director d’estacions d’esquí, per tal
d’atendre les necessitats d’infraestructures, la millora d’accessos i ajudes públiques per fer
front a la competència d’Aragó i Andorra. També s’inclouen limitacions per a la creació o
ampliació d’estacions i la possibilitat de crear una marca única per millorar la promoció.
– Signatura del conveni de constitució de l’Observatori Català del Paisatge juntament amb
representants del món local, col·legis professionals i els rectors de les universitats catalanes,
i signatura de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès.
– Subvencions a 20 consells comarcals per un import d’1,1 M€ destinades a la millora de
camins a les zones de muntanya. Aquesta partida, a executar durant el que queda d’aquest
any i l’any vinent, es destina al finançament d’actuacions de millora de la xarxa veïnal i rural
de camins a les zones de muntanya.
Urbanisme
– El Parlament ha aprovat una modificació substancial de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de
Catalunya per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia
local.
– Aprovat inicialment el Pla director de preservació del litoral. Aquesta normativa estableix
que no es podrà construir a menys de 500 metres de la costa en el cas de sòls no
urbanitzables i de les zones urbanitzables no delimitades. En aquest context, s’han atorgat
790.000 € en ajuts a 11 ajuntaments per a actuacions paisatgístiques en la gestió del sòl no
urbanitzable del sistema costaner.
23
�– Aprovats els objectius i criteris del Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner
integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat i iniciada la
consulta als ajuntaments. Aquest nou pla centra el seu interès en un àmbit de 721 ha que
conformen 50 sectors que es localitzen en 28 municipis de la costa catalana, i s’ha aixecat la
suspensió preventiva de la resta de 161 sectors de 27 municipis de sòl urbanitzable sense
pla parcial aprovat.
– Presentació i aprovació inicial del Pla director urbanístic de Gallecs, que garantirà
definitivament la preservació i l’ordenació del paratge.
– L’Institut Català del Sòl, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, el Consorci del Centre
Direccional de Cerdanyola i el Consorci per a la construcció, equipament i explotació del
laboratori de llum Sincrotró han signat un conveni per facilitar i urbanitzar els terrenys on
s’ha de construir aquest equipament.
– Impuls, mitjançant l’Institut Català del Sòl, a la creació de nous consorcis que permetin dur
a terme el desenvolupament urbanístic de les promocions: Prat Nord al Prat de Llobregat;
Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú; Can Filuà de Santa Perpètua de Mogoda i Ca
l’Alemany de Viladecans. Aquesta promoció donarà cabuda al futur Parc Aeroespacial de
Catalunya.
– Al llarg del 2004, la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 nous
convenis amb ajuntaments per a la promoció de sòl en més de 30 municipis diferents, 29
convenis corresponen al programa de sòl industrial i 13 al programa de sòl residencial.
– S’han redactat i tramitat des de l’Institut Català del Sòl als ajuntaments, pel que fa al sòl
d’ús industrial, un total de 29 documents de planejament que permetran urbanitzar 660 ha i
pel que fa al sòl d’ús residencial, 26 documents més que permetran urbanitzar 386 ha amb
capacitat per a més de13.000 habitatges potencials.
– Hi ha en execució 35 actuacions de promoció de sòl que han de permetre urbanitzar 519
ha. D’aquestes, 13 actuacions, que suposen la urbanització de 325 ha, són d’ús industrial i
les restants 22 actuacions, que suposen la urbanització de 194 ha amb capacitat per a 9.147
habitatges potencials, són d’ús residencial.
– S’ha aprovat el Pla Urbanístic de Sant Andreu-Sagrera l’objectiu del qual és facilitar la
implantació de la xarxa del Tren d’Alta Velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa i
permetre la creació d’un centre intermodal, el soterrament de les vies, la creació d’un
corredor verd des del Nus de la Trinitat, la construcció d’habitatge social i habitatges per a
joves i intensificar els usos terciaris de la zona.
Remodelació de barris i nuclis antics
– Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial i aprovació
del Decret que la desenvolupa.
– Adjudicats els primers ajuts de la Llei de barris a 13 projectes de millora i rehabilitació
integral de diferents municipis de Catalunya, que suposaran una inversió de 198 M€, 99 dels
quals són a càrrec de la Generalitat.
– Al llarg del 2004 la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 acords
amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en
aquests municipis.
– Iniciades un total de 37 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments
que suposaran una inversió global d’uns 7 M€ . D’entre elles, cal destacar la restauració del
Monestir de Sant Quirze de Colera a Rabós, la segona fase de la restauració del Castell de
24
�Monsoriu a Arbúcies/Sant Feliu de Buixalleu, les obres d’urbanització i rehabilitació a l’entorn
de la Plaça de l’Òmnium Cultural a Sant Quirze de Besora, la rehabilitació del Castell dels
Comtes de Prades a Falset, la urbanització de la Plaça Major de Prades i la de la Plaça de la
Catedral de Vic.
– Acabades 44 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments que han
suposat una inversió global de 5,5 M€. D’entre elles cal destacar l’ordenació del Conjunt
Històric de Montagut, la remodelació del C/ Sant Isidre-zona Riera de les Arenes a
Matadepera, la restauració de l’Església de Santa Maria a la Pobla de Lillet i de les cobertes
de l’Església de Sant Llorenç de Morunys, la rehabilitació de l’edifici de les Casotes a Sant
Carles de la Ràpita i la rehabilitació de la Plaça del Rec, del jardí i la tanca de la Torre
Viladomiu a Puigcerdà.
Carreteres
– Modificació del projecte de les obres de l’eix Vic-Olot, per reduir l’impacte ambiental i
garantir la preservació de la zona i presentació de la nova proposta per a l’eix Vic-Olot en el
tram de la Garrotxa, que modifica el traçat previst i redueix sensiblement l’impacte visual i
mediambiental.
– Signatura de l’acord amb els ajuntaments de Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras i Palafrugell,
sobre la reconversió de la carretera C-31 en el tram Palamós-Palafrugell en una via
desdoblada (60 M€).
– La Generalitat engega un pla de xoc per millorar la senyalització de les carreteres. En
conjunt, l’actuació prevista, amb un cost superior als 21 M€, millorarà la senyalització d’unes
1.000 cruïlles i suposarà la instal·lació d’uns 10.000 nous plafons.
– Entre les obres acabades cal destacar: el tram desdoblat entre Balsareny i Puig-reig de
l’eix del Llobregat C-16 (80,2 M€), la variant de Palau-Solità i Plegamans (14,4 €), la variant
de la C-65 a Llagostera (8,7 M€), la 1a fase del desdoblament de la variant de Santa Cristina
d’Aro (7,6 M€), la nova carretera de Guissona a Solsona (Tram Guissona-Biosca 7,4 M€), el
nou pont al carrer Maristany sobre el riu Besòs (6,5 M€) i la 3ª fase de la millora dels revolts
al Priorat T-702, T-712, T-730 a la Figuera (6 M€) entre altres.
– Entre les obres iniciades cal destacar: el desdoblament de l’eix del Llobregat entre Puigreig i Berga (176,7 M€), la variant de Sant Esteve d’en Bas C-63 (13,3 M€), la 2ª fase del
desdoblament de la C-31 entre Santa Cristina d’Aro i Platja d’Aro (8,9 M€), els accessos a
Balaguer per la carretera de Corbins de connexió de la C-12 amb la C-26 (6,8 M€), la millora
de revolts i reforç de ferm de la L-303 entre la intersecció amb L-310 i Agramunt (5,3 M€) i la
variant de Sant Jordi Desvalls i la supressió del pas a nivell (5,1 M€) entre altres.
– S’han adjudicat 355 noves actuacions de millora de la xarxa viària catalana per un import
de prop de 180 M€, que incidiran especialment en la seguretat viària i en la comoditat de la
circulació.
Transports
Metro i tramvies
– Entrada en servei del Trambaix i del Trambesòs.
– Entrada en servei del vestíbul de l’intercanviador de Cornellà de Llobregat, que connecta
el Trambaix, el metro (L5) i Renfe.
– Inici de les obres de construcció del nou intercanviador de metro de Sagrera Meridiana,
que suposa una inversió de 87,1 M€.
25
�– S’han acabat les obres d’instal·lació del sistema de conducció automàtica (ATP-ATO) de
les línies 1 i 3 (17,7 M€)
– Adjudicat el perllongament de la L2 des de Pep Ventura fins a Badalona Centre (31 M€).
– Adjudicat el perllongament de la L4 entre les estacions de Santander i Sagrera Meridiana i
les obres de connexió de la L4 i la L9 amb les cotxeres del triangle ferroviari (88,9 M€).
– En l’àmbit de la Línia 9, amb l’adjudicació del darrer tram que va del polígon Mas Blau del
Prat de Llobregat a la nova terminal l’Aeroport de Barcelona (139 M€), es troben en marxa
les obres de la totalitat del traçat de la nova línia.
– L’empresa pública Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) ha passat a ferse càrrec de la construcció i gestió de la Línia 9. Per aquesta raó s’ha aprovat el Pla
economicofinancer de la nova empresa administradora de la Línia 9 del Metro, que preveu
una inversió en infraestructures de 3.162 M€ fins al 2008. El Pla té en compte els ingressos i
les obligacions relatius a la construcció i l’explotació de la L9, així com els recursos financers
necessaris per al compliment dels contractes per a l’execució de les obres d’aquesta nova
línia. Així mateix, el Govern ha autoritzat a IFERCAT a efectuar una operació de
finançament de 650 M€ per assumir part del cost de les obres de la nova línia.
– Signatura dels contractes de subministrament i arrendament dels 50 nous trens per a la
Línia 9 del metro (296 M€) i adjudicació del contracte de subministrament de 10 trens per a
la L1 (65 M€).
Actuacions a la xarxa de FGC
– Presentació del Pla d’Inversions 2005-2007 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
(FGC), que preveu una inversió de 602,9 M€.
– El Govern de la Generalitat autoritza Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a
formalitzar una operació de finançament per un import de 42,9 M€ que es destinaran a
inversions en infraestructures ferroviàries que realitza GISA a la xarxa ferroviària de FGC.
– Entrada en funcionament de dues passarel·les per a vianants que uneixen l’intercanviador
de Quatre Camins amb les parades dels autobusos de l’anomenat corredor de Vallirana,
Cervelló i Corbera situades a l’encreuament de la N-340 amb la N-IIa (840.000 €), i
Ferrocarrils de la Generalitat n’assumirà la gestió integral.
– Nou programa de transport escolar de la línia Barcelona-Vallès a FGC per al curs 20042005. El servei previst consistirà en la reserva de dos trens especials per a escolars al matí
entre Pl. Catalunya i Sant Joan, i la reserva de dos cotxes a la tarda d’un tren procedent de
Sant Joan, i d’un altre procedent de Mira-sol.
– S’han realitzat les obres de cobriment del tram dels FGC comprès entre el pont de
Cabanyes i el pont d’Edison a Rubí (6,6 M€) i les excavacions arqueològiques a l’estació
UPC-Vallparadís per al perllongament dels FGC a Terrassa.
– Continua la implantació del Metro del Baix Llobregat:
26
S’han iniciat les obres del desdoblament del tram Martorell enllaç-Olesa de
Montserrat (8,7 M€), l’enclavament del desdoblament del tram Baixador de Palauestació de Martorell (7,1 M€), la 1ª fase de l’enclavament i senyalització de la línia
d’FGC a Pallejà (3,2 M€), les instal·lacions de l’estació de Martorell del desdoblament
de la via entre el baixador de Palau i l’estació de Martorell Vila i Martorell Enllaç (2,9
M€), la construcció d’una sots-central elèctrica a Olesa de Montserrat (2,8 M€) i la
millora de comunicació entre andanes a l’estació de Palau (1,1 M€).
�
S’han adjudicat les obres del pas del tren d’alta velocitat sota l’estació d’FGC a
Martorell Enllaç (3,4 M€) i l’escomesa elèctrica de mitja tensió de la nova subcentral
d’Olesa de Montserrat (2,1 M€).
Millora de l’accessibilitat a la xarxa de Metro i d’FGC
– Entrada en servei de la remodelació de l’estació de metro de Sants (L5 i L3), que ha
consistit a adaptar-la a persones amb mobilitat reduïda i en la construcció d’un nou vestíbul
(9,2 M€) i acabament de la instal·lació d’ascensors a l’estació de la plaça Catalunya de la L3
(624.344 M€).
– S’han iniciat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat de 42
estacions de metro de les línies L1, L4 i L5 (49,13 M€) i les obres de l’ascensor inclinat per a
la millora de la mobilitat i els accessos a l’estació de Ciutat Meridiana de la L11 (2,7 M€)
– S’han adjudicat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat a 14
estacions de l’L-3 (20,4 M€) i l’adaptació i millora de l’accessibilitat de les estacions de
Collblanc i Can Vidalet de la L5 (2,3 M€).
– S’han iniciat les obres del nou vestíbul a l’estació Almeda d’FGC a Cornellà (4,2M€).
– Adjudicades les obres d’ampliació del vestíbul del costat Rosselló i l’andana en sentit
Sarrià de l’estació de FGC de Provença (18,2 M€).
Transport de viatgers per carretera
– Ha entrat en funcionament la nova estació d’autobusos de Camprodon (342.298 €) i la de
Palafrugell (1,9 M€); s’han iniciat les obres de l’estació d’autobusos de Sant Feliu de Guíxols
(1,7 M€) i l’estació d’autobusos provisional de Lloret de Mar (226.473 €); s’han adjudicat les
obres de l’estació d’autobusos de Cervera (486.593 €), la 2a fase de l’estació del Vendrell
(230.000 €), la rehabilitació, millora de la senyalització i col·locació d’instal·lacions
d’aprofitament d’energies renovables a diverses estacions d’autobusos de les comarques
gironines (2 M€) i la nova estació d’autobusos de Lloret (7,9 M€) que inclou un nou
aparcament soterrat i la urbanització de l’entorn.
– S’han acabat les obres de rehabilitació d’estacions d’autobusos a la demarcació de
Tarragona (2 M€) i s’ha iniciat la instal·lació de bicebergs a les estacions d’autobusos de
Tarragona, Tortosa, Valls i el Vendrell, i 8 punts d’informació d’Internet a les estacions
d’autobusos de Cambrils, Gandesa, Móra d’Ebre, Reus, Tarragona, Tortosa, Valls i el
Vendrell (1,6 M€).
Altres actuacions en matèria de transport
– El servei Carsharing (cotxe multiusuari) inicia el seu període de proves, amb un centenar
de socis i 10 vehicles, que s’allargarà fins a finals de gener quan ja entrarà en ple
funcionament.
– Presentació de l’Observatori de la Mobilitat i de la nova web www.mobilitat.net.
– Entrada en servei del carril bus de la intersecció de la C-17 i la N-150 a Montcada i Reixac
(750.000 €).
– S’encarreguen els treballs per definir el futur Eix Transversal Ferroviari. S’ha adjudicat la
redacció de l’estudi previ de corredors i de caracterització d’alternatives de l’eix transversal
ferroviari (377.986 €). Es tracta d’una línia mixta, per a passatgers i mercaderies, d’ample
internacional i d’alta velocitat que enllaçaria Lleida, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Olot i
27
�que comptaria amb quatre ramals: un cap a la frontera francesa, dos amb els ports de
Barcelona i Tarragona, i un quart amb la sortida de Puigcerdà cap a Tolouse.
– Signatura d’un acord entre el Departament de PTOP i el Ministeri de Foment per a la
supressió de 24 passos a nivell de Renfe a diversos punts de la xarxa viària catalana. La
Generalitat es farà càrrec de suprimir-ne 10, mentre el Ministeri s‘encarregarà de la
supressió dels altres 14. El cost d’aquestes actuacions serà d’uns 40 M€ i el conveni té una
vigència de 6 anys.
– Signats els convenis entre l’Ajuntament de Vilafranca i el DPTOP pels quals el
departament participarà en el finançament del soterrament de les vies del ferrocarril que
transcorren pel municipi amb 8 M€.
– El Govern ha acordat aprovar el contracte programa entre l’Administració General de
l’Estat i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per al període 2002-2004, amb un total
d’aportacions de 1.175 M€.
– Signatura d’un conveni amb el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, pel
qual la Generalitat, els ajuntaments i agents socials integrats en el Pacte Industrial de la
Regió Metropolitana de Barcelona preveuen establir mitjans de transport públic als polígons
de Gran Via Sud/ Pedrosa, Palau-solità i Plegamans i Polinyà.
– Impuls a la creació de les Autoritats de Transport Metropolità (ATM) de Girona, Lleida i
Tarragona.
Aeroport
– Inaugurada la tercera pista de l’Aeroport de Barcelona, que permetrà doblar el nombre de
moviments, que passarà de 52 a 90 avions que aterraran o s’enlairaran cada hora. (Aquesta
actuació l’ha fet el Ministeri de Foment).
– Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de
Comerç per impulsar el desenvolupament dels enllaços aeris intercontinentals a l’Aeroport
de Barcelona, coordinats amb AENA i la direcció de l’aeroport.
– Signatura d’un conveni marc de col·laboració amb AENA i l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar,
que permetrà regular i ordenar la circulació en els accessos de l’Aeroport de Girona-Costa
Brava.
– El Departament de PTOP presenta els resultats d’un estudi que situa l’opció d’Alguaire
com a emplaçament més favorable per a l’Aeroport de Lleida.
Port
– Presentació del Pla d’accessibilitat ferroviària i viària del Port de Barcelona.
– Presentació del Pla d’Inversions de Ports de la Generalitat 2005-2008, que preveu una
inversió de 105,7 M€ en els ports situats al litoral de Girona, Barcelona i Tarragona.
– Les actuacions més rellevants que Ports de la Generalitat ha dut a terme durant l’any
2004, d’acord amb el Pla d’Inversions 2001-2004 són les següents:
a) Inversions de suport al sector pesquer: S’ha dut a terme la reforma de la nau de venda
de peix del port de Palamós (886.817,09 €) i la remodelació de les instal·lacions
pesqueres de Vilanova i la Geltrú (645.000 €). S’ha adjudicat l’ordenació de la dàrsena
pesquera del port de Vilanova i la Geltrú (258.859,83 €) i la reforma de la nau de venda
de peix del port de Mataró (429.219,70 €).
28
�b) Inversions per assegurar la funcionalitat de cada port com a infraestructura per al recer
d’embarcacions: S’han finalitzat les obres de l’ampliació del port de l’Escala
corresponents a l’últim tram del moll adossat (932.512,39 €), s’ha iniciat l’execució de les
obres del reforç del dic de recer del port de Sant Feliu de Guíxols (7,4 M€) i s’ha
adjudicat l’acabament del moll adossat del port de Palamós (2,1 M€).
c) Inversions de potenciació de la nàutica esportiva i de caire turístic-ciutadà: S’han
finalitzat les obres de la millora de la façana marítima i habilitació del moll d'atracament
per a vaixells del port de l’Ametlla de Mar (269.990 €). S’ha adjudicat la construcció i
explotació de la dàrsena esportiva interior del port de Vilanova i la Geltrú (18 M€) i que
preveu la construcció de la nova dàrsena esportiva, la reubicació de la nàutica popular i
el trasllat del varador.
– S’han posat en marxa els projectes d’actuació mediambiental als ports del Masnou,
Mataró i Portbou (359.000 €).
– Inauguració del port esportiu de Roses finançat per l’Ajuntament.
– Presentació del port de Badalona i del port de Calafell.
– Signatura d’un conveni entre el Departament de PTOP i els ports esportius del litoral català
per fer-se càrrec conjuntament de la regeneració de les platges afectades per les seves
infraestructures (cofinançament al 50%).
Infraestructures logístiques
– Posada en marxa la CIM de Lleida, la plataforma logística més important de les terres de
Lleida. La CIM ha tingut una inversió de 17,4 M€, i compta amb una superfície total de 42
ha.
– El Govern ha autoritzat els representants de la Generalitat a l’empresa Centre Integral de
Mercaderies i Activitats Logístiques SA (CIMALSA) a formalitzar una operació de
finançament per valor de 40 M€. Aquesta inversió permetrà desenvolupar els projectes en
marxa que culminaran amb 4 nous Centres Integrals de Mercaderies: CIM la Selva, CIM el
Camp, CIM l’Empordà, CIM el Penedès.
– S’han acabat les obres de la 2ª fase de l’aparcament per a vehicles pesants de Sort
(673.291 €) i de Cassà de la Selva (619.155 M€) i s’ha iniciat el de Valls (3,2 M€).
– Signatura d’un conveni amb l’ajuntament del Prat de Llobregat per seguir impulsant el
Centre d’Informació i el programa de comunicació del Pla del delta del Llobregat, per tal de
donar una visió global de les diverses obres d’aquest pla per al conjunt de la ciutadania. El
cost total de les despeses s’estima en 145.000 € (120.000 € aportats per l’ajuntament, i
25.000 € per PTOP).
Peatges
– El Govern de la Generalitat ha presentat, en el marc del Grup de Treball de Reordenació
dels Peatges, un document que planteja un nou sistema de revisió anual de tarifes que
tindrà en compte la intensitat de trànsit de la via. També s’hi inclou un pla de millores a la
xarxa d’autopistes, les bases per la redacció d’un protocol d’emergències, l’estudi de nous
descomptes de les concessionàries, el compromís de les concessionàries de presentar un
Pla de millores i seguir negociant de cara a la creació per part de l’Estat d’un fons dels
impostos generats per les concessions per a l’homogeneïtzació dels peatges i de transició
cap a un nou model de vies d’alta capacitat. En la tercera reunió del Grup de Treball de
Reordenació de Peatges, s’han acordat nous descomptes que arribaran al 40% en les hores
29
�valls dels dies de l’any de màxima afluència de vehicles, i fins al 25% segons l’ús de
determinades autopistes. També es crearà un sistema de Telepeatge per a vehicles pesats i
un nou sistema de revisió de les tarifes vinculat al pas de vehicles. Aquest conjunt de
mesures coincidiran amb el decret anual de revisió de peatges amb els increments
corresponents que aquest any seran menors del que pertocaria gràcies a la revisió de la
fórmula.
30
�Departament de Justícia
Acció de Govern
Administració de Justícia
– Aprovació de la creació el 2005 de 22 jutjats i 3 seccions, 17 a Barcelona, 2 a Girona, 1 a
Lleida i 5 a Tarragona.
– Posada en funcionament dels nous jutjats mercantils a Barcelona, Girona, Lleida i
Tarragona, encarregats principalment, de la tramitació dels concursos de creditors, dels
expedients judicials que afectin a les persones sotmeses a concurs i dels assumptes referits
a la propietat intel·lectual i industrial.
– Aprovació del Pla de renovació del parc immobiliari judicial per al període 2004-2007.
Licitació de la construcció d’edificis judicials: Cornellà del Llobregat, el Prat de Llobregat,
Sant Boi de Llobregat, Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Cerdanyola del
Vallès, Olot i Santa Coloma de Gramenet. Disseny dels projectes d’obres de nous edificis
judicials. Inversió 2004-07 : 240 M€.
– Redefinició i reanudació de les obres de la Ciutat de la Justícia de Barcelona - L’Hospitalet.
– Posada en marxa del programa Iuscat, de modernització de tecnologies de la informació a
l’àmbit judicial. Aquest projecte suposa una inversió de 15,8M€, i comporta la incorporació
de gairebé 8.000 nous ordinadors a l’administració judicial.
– Signatura d’un protocol entre el Departament i el Ministeri de Justícia, per a la
informatització i normalització del català al Registre Civil.
– Revisió de la regulació i augment de les retribucions i la gestió del torn d’ofici dels col·legis
d’advocats catalans.
– Conveni entre el Departament de Justícia i el Consell de Col·legis de Procuradors de
Catalunya per millorar el torn d’ofici d’aquests professionals.
– Aprovació d’un nou pla integral per potenciar l’ús del català als Jutjats.
– Distribució de la primera Carta dels drets lingüístics dels ciutadans en l’àmbit judicial,
conjuntament amb l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, als jutjats i
tribunals de Catalunya.
– Reforma del Consell de la Justícia, per agilitar el seu treball, amb la creació d’una comissió
permanent.
– Posada en marxa de l’elaboració del Llibre verd de la Justícia a Catalunya.
– Concessió del Premi Justícia de Catalunya a l’expresident del TSJC, Guillem Vidal i a
l’exsíndic de Greuges de Catalunya, Anton Cañellas, durant la Celebració del Dia de la
Justícia a Catalunya.
Serveis Penitenciaris
– Aprovació del Pla de Política penitenciària, amb actuacions en recursos humans,
organització i instal·lacions.
– Aprovació del Pla director d’equipaments penitenciaris, que preveu la construcció de sis
nous centres penitenciaris fins a l’any 2010 amb 6.500 noves places per a interns, per
assolir les 10.500 l’any 2010 (8.500 de règim tancat i 2.000 de règim obert).
31
�– Creació de la Taula Cívica del Sistema penitenciari català, formada per experts i
representants de la societat civil, òrgan consultiu de debat, treball i proposta i de relació
entre la societat i l’administració penitenciària.
– Adopció de mesures urgents per millorar el sistema penitenciari.
Ampliació de la plantilla en 100 places.
Inversió de 566.000 € en material de seguretat dels centres penitenciaris
catalans.
– Posada en funcionament del DERT (departament especial de règim tancat) del Centre
Penitenciari de Quatre Camins.
– Aprovació del Decret que regula les compensacions per als municipis on s’instal·lin
equipaments penitenciaris.
– Aprovació provisional del Pla especial de construcció del Centre Penitenciari Lledoners
(Bages) i creació de la Comissió de Seguiment del Pla especial del nou centre.
– Inici del Programa de Formació Permanent del Personal Penitenciari.
– Inici de les obres del Centre Penitenciari Brians-2.
– Signatura d’un conveni amb l’Ajuntament de la Roca per la construcció del nou centre
penitenciari per a joves dins el complex de Quatre Camins.
– Aprovació de Circulars internes:
1/2004 de modificació de la circular 1/2003 relativa a les mesures a adoptar
davant l’entrada en vigor de la Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures
de reforma per al compliment íntegre de les penes.
2/2004 de procediment de proposta, elevació i seguiment de la llibertat
condicional.
3/2004 del procediment d’actuació en situació de crisi en unitats psiquiàtriques.
4/2004 sobre els sistemes de control del personal autoritzat a accedir als
establiments penitenciaris.
5/2004 sobre trasllat d’interns en situació d’urgència.
6/2004 sobre el procediment d’actuació i observació posterior a la utilització de
mitjans coercitius i sobre les normes bàsiques d’ ús dels mitjans de seguretat que
configuren els equipaments individuals d’intervenció.
– Elaboració de les bases del Reglament Penitenciari de Catalunya.
– Signatura d’un conveni amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de
Municipis de Catalunya per potenciar els treballs en benefici de la comunitat, mesures
penals alternatives que afavoreixen la reinserció social.
– Convocatòria pública per a l'atorgament de subvencions plurianuals corresponents al
segon semestre de l'any 2004 i a l'any 2005, a entitats sense ànim de lucre, per col·laborar
en actuacions pròpies de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia
Juvenil.
Justícia Juvenil
– Presentació del pla director de Justícia Juvenil 2004-2007, amb actuacions en programes,
equipaments i personal del sistema de justícia juvenil.
– Implementació del Pla de Mesures Urgents de Justícia Juvenil, per fer front a les
necessitats immediates en aquest àmbit.
– Adquisició de les instal·lacions del nou Centre de Justícia Juvenil a la ciutat de Barcelona
(Horta) que entrarà en funcionament a finals de 2005.
32
�Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)
– Creació del Consell Assessor del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció.
– Aprovació del Pla encarregat d’impulsar la relació amb el món empresarial i sindical per
aconseguir augmentar i millorar formació, la inserció laboral dels interns de les presons
catalanes.
– Signatura d’un Acord amb la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT),
per fomentar el treball productiu als centres penitenciaris de Catalunya.
– Increment d’un 24% en persones ocupades i d’un 29,3% en jornades de treball durant el
2004 en tallers gestionats en els Centres Penitenciaris.
– Presentació del primer producte de la marca Made in Cire (Bossa Catalana).
Dret i entitats jurídiques
– Elaboració de l’avantprojecte de llei de Col·legis professionals.
– Aprovació del decret que modifica la regulació dels òrgans de l’Observatori de Dret Privat
de Catalunya i creació de la Comissió de Codificació.
– Aprovació del calendari de treball de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya.
– El Govern de la Generalitat i el Departament de Justícia han dut a terme diverses
actuacions per a la defensa i la promoció del dret civil de Catalunya que motivà la retirada
dels recursos d’inconstitucionalitat per part del Govern de l’Estat, contra tres lleis civils
catalanes, que havia presentat l’anterior executiu del PP: la Primera Llei del Codi Civil de
Catalunya, de 30 de desembre de 2002, la Llei de l’accessió i l’ocupació, de 31 de desembre
de 2001 i la Llei de drets reals de garantia, de 5 de juliol de 2002.
– Potenciació de la mediació com a via alternativa per resoldre conflictes familiars,
mitjançant el Centre de Mediació Familiar de Catalunya.
– Impuls del Consell Català d’Associacions, com a òrgan encarregat de promoure i potenciar
les associacions en l’àmbit social.
– Informatització i digitalització dels Registres d’Associacions i Fundacions per possibilitar
una gestió on-line de les relacions amb els ciutadans i amb les entitats.
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
– Inauguració de la nova seu del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Durant
l’any 2004 s’han realitzat més de 300 cursos i seminaris relacionats amb els diferents àmbits
de competència del Departament de Justícia.
– Posada en marxa del programa de formació directiva per al personal del Departament de
Justícia em el CEJFE.
– Beques per a la preparació d’oposicions a jutge/jutgessa i fiscal, i en matèries pròpies
d’investigació del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
Altres
– Creació de la circular electrònica, e-Justícia, adreçada a professionals i treballadors de la
Conselleria i a persones i col·lectius vinculats a l’Administració de Justícia, el sistema
penitenciari, el dret civil i les entitats jurídiques.
33
�Departament d’Interior
Acció de Govern
Seguretat ciutadana
– Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l’article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia
de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.
– Aprovació de l'oferta d'ocupació pública de 112 noves places del Cos de Mossos
d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya destinada als membres de les forces i cossos de
seguretat de l’Estat. També es convoquen 5 places de la categoria d’intendent, i 22 places
de la categoria d’inspector (5 de les quals estan reservades als membres i forces de
seguretat de l’Estat).
– Aprovació d’una oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2005, de 1.553 places del
Cos de Mossos d’Esquadra.
– Inici del predesplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona ciutat. La Policia de la
Generalitat - Mossos d’Esquadra ha assignat des de l’1 de novembre de 2004 un total de
700 efectius a la ciutat de Barcelona.
– Desplegament de 116 efectius a la comarca de l’Anoia.
– Pla de reforç de seguretat ciutadana estiu 2004. Aquest pla ha vist incrementat el seu
contingent en 1.090 policies, que suposen un total de 6.242 efectius policials distribuïts en
tot el territori de desplegament. Per primer cop en les regions policials Metropolitana Sud i
Metropolitana Barcelona, participació de 200 Mossos d’Esquadra destinats a la seguretat del
Fòrum i en l’anomenada “Operació Turisme”.
– Lliurament dels diplomes de la 17a promoció del Curs de Formació Bàsica 2003-2004 de
l’Escola de Policia de Catalunya. Han rebut els diplomes de graduació 1.035 mossos
d’esquadra i 375 policies locals. S’ha assolit en aquesta promoció el percentatge de dones
més alt de totes les promocions, un 33%.
– Execució de diversos projectes relacionats amb el desplegament del Cos de Mossos
d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Representen una inversió total de 3.928.000 € en la
construcció de 4 noves comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Sant Andreu,
Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Gràcia, i d’un espai per a suport logístic a Nou Barris.
– Construcció d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra a Igualada per un import de
2.569.811,05 €. Aquesta comissaria ocuparà el mateix lloc que ocupa actualment el
Destacament de Trànsit.
– Destinació de 13.465.000 € en els dos anys vinents per a la construcció de dues noves
comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Gràcia i de Sants de Barcelona; l’una
al recinte de l’antic Hospital Militar, i l’altra a l’entorn dels antics Habitatges d’Eduard Aunós.
– Resolució per la qual s’aprova que la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra
incorpori i apliqui el Codi Europeu d’Ètica de la Policia en totes les seves intervencions i
actuacions.
– Aprovació de l’adquisició de 335 nous vehicles per als Mossos d’Esquadra.
34
�– Signatura d’un conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i
policia entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament del Masnou, i un altre conveni amb
Premià de Dalt.
– Signatura del conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i
FMC) perquè els Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes es coordinin en matèria de
policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics.
– Conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia, firmat pel
ministre d’Interior, la consellera d’Interior i l’alcalde de Barcelona, per impulsar un sistema de
seguretat global a la ciutat de Barcelona.
Trànsit i seguretat viària
– Impuls d’actuacions per a la millora de la seguretat viària. En aquest sentit es fa pública la
ubicació de radars com a mesura dissuasòria i s’incideix en els controls d’alcoholèmia entre
els més joves.
– Presentació de la campanya publicitària de trànsit 2004, que es focalitza al voltant de la
lluita contra la velocitat excessiva o inadequada per tal de reduir els accidents de trànsit, i
presentació del dispositiu especial de circulació previst amb motiu de la revetlla de Sant
Joan (Pla d’Estiu 2004).
– Nou programa d’activitats per a la seguretat viària a Catalunya per al 2004, per ajudar a
complir l'objectiu fixat pel Pla català de seguretat viària per als anys 2002-2004 de reduir el
nombre de morts i ferits greus un 15% respecte del valor de l'any 2000.
– Presentació d’un nou sistema de patrullatge que durà a terme la Divisió de Trànsit dels
Mossos d’Esquadra, orientat a aconseguir reduir la sinistralitat viària i detectar conductes
temeràries.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual de 14.785.832,92 € al Servei Català de
Trànsit, per a la contractació del servei de manteniment de les instal·lacions de regulació i
control de trànsit en els accessos nord i sud a Barcelona, dels equips remots ubicats a
diferents carreteres de Catalunya, així com també les obres d'instal·lació d'equips de gestió
de trànsit a la carretera A-2, en el tram Abrera-Soses.
– Signatura d’un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la creació d’una
càtedra de formació i educació viària, que serà pionera a tot l’Estat.
– Difusió, des del Centre d’Informació Viària de Catalunya a Barcelona, dels nous missatges
als conductors a través dels panells informatius que hi ha instal·lats a la xarxa viària
catalana.
– Signatura d’un conveni del Servei Català de Trànsit (SCT) amb la Universitat de València
per a la realització d'estudis de gestió de trànsit en matèria de seguretat viària per un import
de 63.280 €.
– Presentació del Pla integral contra la velocitat excessiva, el qual es materialitza amb la
col·locació de sistemes de comprovació objectiva de velocitat a la xarxa viària catalana per
tal d'aconseguir una mobilitat segura i sense riscos. Hi haurà 21 trams de la xarxa viària
catalana que estaran sota control de radar fix automàtic. Hi haurà 22 radars dinàmics dels
Mossos d’Esquadra i 18 radars dinàmics de les policies locals.
– Autorització de la despesa amb plurianualitat de 778.738,82 €, per a la conservació de les
instal·lacions de vigilància, control, seguretat i comunicacions del centre de control de
carreteres de Vic.
35
�Emergències i seguretat civil
– Presentació al Parlament de Catalunya de la campanya contra incendis per a l’estiu 2004.
Orientada a la millora de la prevenció dels incendis i a l’increment dels mitjans humans, parc
mòbil terrestre i aeri, i tecnologia de la comunicació (Pla d’Estiu 2004).
– Implantació del telèfon 112, únic per a tot l'àmbit europeu i amb resposta immediata les 24
hores del dia, que centralitza totes les trucades d'urgència. Serveix perquè els ciutadans i
ciutadanes puguin sol·licitar els serveis públics d'urgències sanitàries, d'extinció d'incendis i
salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d'una situació
d'emergència.
– Entrada en servei de les instal·lacions de la seu administrativa i el control operatiu de la
regió d’emergències metropolitana sud, a l’Hospitalet de Llobregat.
– Aprovació de la revisió del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de
Tarragona (PLASEQTA).
– Autorització de la despesa d’abast plurianual per un import de 2.387.967,84 € per a la
contractació de 3 nous camions de bombers amb autoescales automàtiques, destinades a la
renovació del parc mòbil.
– Adjudicació dels 58 nous vehicles de bombers que han de substituir els "egipcis" retirats el
desembre passat. El cost total de l’operació és de 21.707.552 €.
– Aprovació de l’oferta d’ocupació pública de 125 noves places de la categoria de bomber de
l’escala bàsica del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2004.
– Convocatòria per a la concessió de subvencions adreçades a ens locals per a dotacions i
inversions en infraestructures destinades a parcs de bombers voluntaris, per una quantitat
màxima de 901.519 €.
– Pla de xoc de reforma i condicionament de parcs de bombers que abasta fins a l'any 2006
i que representarà una inversió global de 62,4 M€.
– Modificació puntual del Pla General d’Ordenació del municipi de Mataró, que permetrà la
construcció d’un nou parc de bombers de la ciutat, molt més gran i amb unes instal·lacions
adaptades a les necessitats actuals d’un parc que dóna servei tant a la ciutat com a la resta
de municipis veïns.
– Presentació del conveni amb la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i
Reasseguradores (UNESPA), pel qual aquesta contribuirà a la millora dels serveis d’extinció
d’incendis. El Conveni serà de 14 M€ anuals durant els tres anys de vigència, que suposa un
augment del 75%.
– Pla d’aplicació de la recaptació del gravamen finalista previst a la Llei 4/1997, de 20 de
maig, de protecció civil de Catalunya, per l'any 2003. La recaptació correspon a l’impost
finalista que grava les empreses situades a Catalunya que poden generar un risc i activar
plans de protecció civil.
Jocs i espectacles
– Actualització de la normativa de jocs i apostes mitjançant l’aprovació d’un nou decret que
integra de forma unitària la normativa de jocs i apostes.
– Signatura del “Conveni marc per a la delegació de competències en matèria de Policia de
l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics”.
– Constitució de la Mesa Tècnica del Joc entre el Departament d’Interior i les diferents
associacions del sector del joc privat a Catalunya.
36
�– Constitució de la Comissió Permanent del Consell Assessor d’Espectacles i Activitats
Recreatives.
– Decret 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l’habilitació i les
funcions del personal de control d’accés de determinats establiments d’espectacles i
activitats recreatives.
Altres actuacions
– Conveni de col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació
Professional i Investigacions (UNITAR) per a la creació d’un centre de formació per a la
cooperació descentralitzada (CIFAL) a Barcelona dedicat a seguretat, espai de convivència
o diversitat cultural.
– Signatura d’un conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior i el Consell de
l’Audiovisual de Catalunya per estudiar i fer un seguiment de la informació que ofereixen els
mitjans audiovisuals en relació amb les actuacions que du a terme el Departament d’Interior i
amb les temàtiques que afecten el seu àmbit competencial.
37
�Departament d’Economia i Finances
Acció de Govern
– Elaboració i presentació dels pressupostos de la Generalitat per al 2004 i per al 2005.
Ambdós projectes de Llei de Pressupostos han estat aprovats pel Parlament. Els del 2004
van ser aprovats a l’estiu i amb un volum total de despesa de 18.514 M€, un 7,1% més que
la despesa efectuada l'any 2003 i uns ingressos de 17.660 M€, amb un increment del 9,6%.
Aquests pressupostos han servit per posar en marxa les grans línies programàtiques actuals
del Govern: polítiques socials; competitivitat i impuls als sectors productius de l'economia;
inversions i infraestructures, ensenyament, seguretat i habitatge.
Els pressupostos per al 2005 preveuen uns ingressos no financers de 20.102 M€, amb un
increment del 13,9%, i unes despeses no financeres de 20.706 M€ (12,2%). És significatiu el
salt inversor que preveuen amb un total de 4.483 M€, un 65,1% més que l'exercici anterior.
Els comptes consoliden el canvi d'orientació iniciat ja l'any 2004. Aquest esforç inversor es
concentrarà, bàsicament, en quatre àmbits: polítiques socials i educació, foment de la
competitivitat i infraestructures, habitatge i barris, i seguretat i justícia. La inversió per
habitant és de 669 € davant dels 365 € el 2003 i dels 405 € el 2004.
– Presentació al Parlament de l’informe economicofinancer que va encarregar el Govern al
Departament d’Economia i Finances per conèixer l’estat dels comptes de la Generalitat a 31
de desembre del 2003. El resultat de l’informe, elaborat per una unitat especial dirigida per
l’interventor general, Josep Maria Portabella, va detectar un resultat negatiu de 1.177 M€ i
una despesa acumulada i desplaçada de 2.903 M€. Per aquest motiu, s’ha elaborat un pla
de sanejament, que ha estat aprovat pel Govern català i pel Consejo de Política Fiscal y
Financiera i que aconseguirà reduir el dèficit i arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008.
– Presentació de l’informe de gestió que va encarregar el Govern al Departament, que
detecta les principals patologies de la gestió pública de l’anterior administració, i proposa un
seguit de mesures per evitar que aquestes pràctiques es repeteixin i per millorar la gestió.
– Constitució de la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat per
començar a debatre sobre la revisió de l’actual model de finançament autonòmic. S’ha
demanat formalment al Govern central que comencin les negociacions. En l’última reunió del
mes de desembre, es va presentar la liquidació del 2002, que és el primer any d’aplicació
del nou model de finançament. La Generalitat va aconseguir gràcies al nou model 251M€,
una xifra per sota dels 469 M€ que s’havien previst. En el si d’aquesta Comissió també s’ha
constituït una comissió tècnica formada pels millors especialistes en la matèria per posar al
dia les estimacions del dèficit fiscal de Catalunya.
– Renovació del conveni de l’Obra Social entre la Generalitat i les deu caixes d’estalvis
catalanes per un import de 18 M€. Les entitats han incrementat en un 11,1% la seva
aportació respecte a l’any anterior. El conveni atorga a la Generalitat la possibilitat d’orientar
i establir prioritats en matèria d’obra social, per tal que les entitats inverteixin part de la seva
obra a respondre a les noves necessitats socials i culturals dels ciutadans.
– Creació de les comissions d’inversions i de retribucions de les caixes catalanes. Aprovació
del decret que introdueix les modificacions necessàries per adaptar la legislació catalana a
la Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’Estat 2004. El decret regula la creació de
les comissions d’inversions i de retribucions, i estableix la representació de les corporacions
locals i dels impositors de la resta de CA en els òrgans de govern de les caixes catalanes.
38
�– Adjudicació de 500 M€ en obligacions per refinançar més del 70% del deute viu de les
universitats. La Generalitat assumirà el 70% del deute d'aquestes entitats, amb un estalvi de
més de 800.000 € anuals i una millora en els terminis d'amortització.
– Aixecament de la intervenció de les mútues Norton Life, Personal Life i Caja Hipotecaria
Mutual, mantenint algunes mesures de supervisió preventives sobre l’activitat de la tercera.
– Recepció de 53,5 M€ addicionals de la Comissió Europea, com a reconeixement de
l’eficiència en la gestió dels ajuts europeus que Catalunya rep a través dels fons FEDER i
FSE. Suposa una dotació d’un 4% més sobre els recursos inicials aprovats per a les zones
objectiu 2 de Catalunya per al 2000-2006. Catalunya podrà a partir d’ara sumar aquest
import addicional als 1.235,5 M€ que ja gestionava.
– Autorització al Servei Català de la Salut per al pagament de 800 M€ als centres sanitaris
concertats, per tal d’avançar les contraprestacions derivades de convenis o contractes de
prestació de serveis sanitaris.
– El Tribunal Català de Defensa de la Competència ha dictat les seves primeres resolucions
sancionadores a empreses per conductes d'abús de posició dominant i pràctiques
restrictives de la competència. Han estat dirigides a dinou autoescoles de Sabadell, a
l'empresa Baqueira Beret SA i a Endesa.
– Les pimes guanyen terreny en productivitat a les grans companyies: la rendibilitat de
l'empresa catalana es manté per sobre l'europea i l'espanyola, segons l'Informe anual de
l’empresa catalana 2003 elaborat per la Direcció General de Programació Econòmica, amb
dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya.
– La inversió de les empreses catalanes a l’estranger s’ha multiplicat per 9,4 en deu anys,
segons destaca l’últim número de la revista Nota d’Economia, editada pel Departament.
Institut Català de Finances
– Autorització de la formalització d’una operació d’endeutament a favor de Fira 2000 SA per
un import de 50 M€, avalada per l’ICF, per finançar l’ampliació dels nous pavellons.
– Creació de la societat mercantil ICF Equipaments, encarregada de buscar el millor
finançament per construir les infraestructures que li encarregui la Generalitat, especialment
escoles.
– ICF Holding tanca el finançament dels trens de la Línia 9 per 350 M€. La societat
Arrendadora Ferroviària, constituïda per l’ICF Holding, “la Caixa”, Cajamadrid i Société
Générale, han signat els contractes de finançament per comprar els 50 trens que circularan
per la futura L9 del metro de Barcelona.
– L’ICF arriba a un acord amb els ajuntaments i els empresaris de les Valls d’Àneu per
mantenir oberta l’estació Espot Esquí, amb la decisió de cedir-los-en la gestió.
– L’ICF Holding entra en l’accionariat de l’empresa Projectes Territorials del Bages, amb una
aportació de 2 M€.
– Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICF ha formalitzat 327 operacions, per un import
total 324,7 M€, amb una mitjana de 993.082 € per operació:
39
�Distribució
Barcelonès
comarcal d'operacions
(en
€) Període 1.1.2004-30.11.2004
120 formalitzades
36,7%
226.927.934,06
69,9%
1.891.066,12
8
174
17
5
11
13
24
1204
%
2,4%
53,2%
5,2%
1,5%
3,4%
4,0%
7,3%
36,7%
1,2%
import
638.692,00
260.123.984,16
11.206.913,10
447.769,00
8.590.927,50
12.311.748,50
10.623.134,26
226.927.934,06
4.266.700,00
%
0,2%
80,1%
3,5%
0,1%
2,6%
3,8%
3,3%
69,9%
1,3%
mitjana
79.836,50
1.494.965,43
659.230,18
89.553,80
780.993,41
947.057,58
442.630,59
1.891.066,12
1.066.675,00
Maresme
Alta Ribagorça
81
2,4%
0,3%
638.692,00
90.200,00
0,2%
0,0%
79.836,50
90.200,00
Vallès
Occidental
Garrigues
171
5,2%
0,3%
11.206.913,10
30.630,00
3,5%
0,0%
659.230,18
30.630,00
Vallès
Oriental
Noguera
Àmbit
PallarsPonent
Sobirà
112
244
3,4%
0,6%
7,3%
1,2%
8.590.927,50
99.570,80
10.623.134,26
1.092.900,00
2,6%
0,0%
3,3%
0,3%
780.993,41
49.785,40
442.630,59
273.225,00
Alt
PlaUrgell
d'Urgell
Alta
Ribagorça
Segarra
41
12
16
1,2%
0,3%
0,3%
0,6%
0,3%
1,8%
4.266.700,00
209.800,00
90.200,00
1.200.000,00
1,3%
0,1%
0,0%
0,4%
1.066.675,00
209.800,00
90.200,00
600.000,00
0,6%
0,6%
1,2%
0,3%
0,3%
6,7%
0,0%
0,1%
0,0%
0,2%
30.630,00
57.705,58
49.785,40
369.550,00
Pallars
Sobirà
Vall d'Aran
Pla
d'Urgell
Camp
de Tarragona
22
41
1
22
30.630,00
346.233,46
99.570,80
739.100,00
1.092.900,00
2.548.000,00
209.800,00
8.571.919,02
0,3%
0,8%
0,1%
2,6%
273.225,00
2.548.000,00
209.800,00
389.632,68
Segarra
Alt Camp
Segrià
Baix Camp
23
65
0,6%
0,9%
1,8%
1,5%
1.200.000,00
4.978.382,14
346.233,46
1.230.176,00
0,4%
1,5%
0,1%
0,4%
600.000,00
1.659.460,71
57.705,58
246.035,20
Urgell
Baix Penedès
Vall
d'Aran
Conca
de Barberà
24
12
0,6%
1,2%
0,3%
0,6%
739.100,00
475.133,00
2.548.000,00
720.300,00
0,2%
0,1%
0,8%
0,2%
369.550,00
118.783,25
2.548.000,00
360.150,00
222
6,7%
0,6%
8.571.919,02
87.165,79
2,6%
0,0%
389.632,68
43.582,90
Alt
Camp
Tarragonès
36
0,9%
1,8%
4.978.382,14
1.080.762,09
1,5%
0,3%
1.659.460,71
180.127,02
Baix
Camp Centrals
Comarques
Baix
Penedès
Anoia
5
32
44
1,5%
9,8%
1,2%
1,2%
1.230.176,00
27.016.640,98
475.133,00
6.072.392,00
0,4%
8,3%
0,1%
1,9%
246.035,20
844.270,03
118.783,25
1.518.098,00
Conca
Bagesde Barberà
2
15
0,6%
4,6%
720.300,00
14.716.933,50
0,2%
4,5%
360.150,00
981.128,90
Berguedà
Priorat
23
0,9%
0,6%
778.679,34
87.165,79
0,2%
0,0%
259.559,78
43.582,90
Maresme
Àmbit Metropolità
Vallès Occidental
Alt Penedès
Vallès Oriental
Baix
Llobregat
Àmbit
Ponent
Barcelonès
Alt Urgell
Garrigues
Segrià
Noguera
Urgell
Camp
Prioratde Tarragona
Osona
Tarragonès
ComarquesCentrals
Gironines
Comarques
Alt Empordà
Anoia
nombre
10
6
3,1%
1,8%
5.448.636,14
1.080.762,09
1,7%
0,3%
473.969,02
180.127,02
37
32
11,3%
9,8%
11.434.059,37
27.016.640,98
3,5%
8,3%
309.028,63
844.270,03
46
1,8%
1,2%
912.374,99
6.072.392,00
0,3%
1,9%
152.062,50
1.518.098,00
Baix Empordà
Bages
155
1,5%
4,6%
747.282,00
14.716.933,50
0,2%
4,5%
149.456,40
981.128,90
Garrotxa
Berguedà
Gironès
Osona
34
108
1,2%
0,9%
2,4%
3,1%
379.400,00
778.679,34
5.087.695,61
5.448.636,14
0,1%
0,2%
1,6%
1,7%
94.850,00
259.559,78
635.961,95
473.969,02
Pla de l'Estany
Comarques
Gironines
Ripollès
Alt
Empordà
371
64
0,3%
11,3%
1,2%
1,8%
159.000,00
11.434.059,37
579.300,77
912.374,99
0,0%
3,5%
0,2%
0,3%
159.000,00
309.028,63
144.825,19
152.062,50
Selva
Baix
Empordà
Terres de l'Ebre
Garrotxa
59
13
4
2,8%
1,5%
4,0%
1,2%
3.569.006,00
747.282,00
3.860.901,00
379.400,00
1,1%
0,2%
1,2%
0,1%
396.556,22
149.456,40
296.992,38
94.850,00
Baix Ebre
Gironès
Montsià
Pla
de l'Estany
83
15
0,9%
2,4%
1,5%
0,3%
753.500,00
5.087.695,61
2.800.700,00
159.000,00
0,2%
1,6%
0,9%
0,0%
251.166,67
635.961,95
560.140,00
159.000,00
Ribera d'Ebre
Ripollès
Terra Alta
Selva
42
93
0,6%
1,2%
0,9%
2,8%
127.701,00
579.300,77
179.000,00
3.569.006,00
0,0%
0,2%
0,1%
1,1%
63.850,50
144.825,19
59.666,67
396.556,22
25
13
327
3
7,6%
4,0%
100,0%
0,9%
3.107.128,43
3.860.901,00
324.737.767,22
753.500,00
1,0%
1,2%
100,0%
0,2%
124.285,14
296.992,38
993.081,86
251.166,67
Sense de
territorialitzar
(*)
Terres
l'Ebre
Totals
Baix Ebre
(*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament
Montsià
5
1,5%
2.800.700,00
0,9%
560.140,00
Ribera d'Ebre
2
0,6%
127.701,00
0,0%
63.850,50
Terra Alta
3
0,9%
179.000,00
0,1%
59.666,67
25
327
7,6%
100,0%
3.107.128,43
324.737.767,22
1,0%
100,0%
124.285,14
993.081,86
Sense territorialitzar (*)
Totals
(*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament
40
�DISTRIBUCIÓ COMARCAL DE LES OPERACIONS FORMALITZADES PER L'ICCA
PERÍODE 1.1.2004-30.11.2004
Nombre
ÀMBIT METROPOLITÀ
Alt Penedès
Baix Llobregat
% s/total
87
9,94%
Import
% s/import
7.668.444,91
12,78%
1
0,11%
219.000,00
0,37%
12
1,37%
335.066,00
0,56%
Barcelonès
27
3,09%
1.800.325,52
3,00%
Garraf
19
2,17%
1.345.499,00
2,24%
Maresme
14
1,60%
1.788.673,09
2,98%
Vallès Occidental
8
0,91%
1.866.173,02
3,11%
Vallès Oriental
6
0,69%
313.708,28
0,52%
COMARQUES GIRONINES
50
5,71%
4.886.521,55
8,15%
Alt Empordà
18
2,06%
369.405,41
0,62%
Baix Empordà
0,81%
16
1,83%
486.791,90
Garrotxa
1
0,11%
24.170,00
0,04%
Gironès
3
0,34%
773.024,00
1,29%
Selva
CAMP DE TARRAGONA
Alt Camp
12
1,37%
3.233.130,24
5,39%
116
13,26%
1.933.239,84
3,23%
6
0,69%
205.811,71
0,34%
34
3,89%
609.446,05
1,02%
Conca de Barberà
5
0,57%
189.184,66
0,32%
Priorat
1
0,11%
21.600,00
0,04%
70
8,00%
907.197,42
1,51%
358
40,92%
11.836.886,27
19,75%
187
21,37%
5.270.376,29
8,80%
Baix Camp
Tarragonès
TERRES DE L'EBRE
Baix Ebre
Montsià
86
9,83%
2.867.057,82
4,78%
Ribera d'Ebre
46
5,26%
2.701.999,13
4,51%
Terra Alta
ÀMBIT DE PONENT
39
4,46%
997.453,03
1,66%
248
28,34%
27.798.682,10
46,39%
Alt Urgell
1
0,11%
43.730,00
0,07%
Alta Ribagorça
6
0,69%
172.018,00
0,29%
Garrigues
15
1,71%
2.687.064,44
4,48%
Noguera
18
2,06%
681.959,71
1,14%
1
0,11%
190.520,00
0,32%
Pallars Sobirà
Pla d'Urgell
9
1,03%
1.453.719,00
2,43%
Segarra
4
0,46%
151.560,10
0,25%
Segrià
122
13,94%
21.065.225,15
35,15%
Urgell
72
8,23%
1.352.885,70
2,26%
16
1,83%
5.811.808,75
9,70%
COMARQUES CENTRALS
Anoia
1
0,11%
5.060,83
0,01%
Bages
3
0,34%
708.023,45
1,18%
Berguedà
3
0,34%
1.524.969,00
2,54%
Osona
7
0,81%
3.491.675,47
5,83%
Solsonès
TOTAL
2
0,23%
82.080,00
0,14%
875
100,00%
59.935.583,42
100,00%
Institut Català de Crèdit Agrari
Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICCA ha formalitzat 875 operacions, per un import
total 59,9 M€. L’activitat de l’Institut s’ha adreçat als sectors agrícola, agroindustrial, pesquer,
ramader, forestal, aqüícola i a l’agroturisme i ha abastat 35 comarques.
41
�Àmbit tributari
La recaptació tributària de la Generalitat durant els mesos de gener a novembre del 2004,
s’ha incrementat en un 19,86%, respecte a l’exercici anterior.
RECAPTACIÓ DELS INGRESSOS TRIBUTARIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Període gener-novembre 2004 (dades provisionals)
2004
2003
% var.
IMPOSTOS DIRECTES
Impost successions i donacions
415.469.800,54
350.580.499,53
18,51%
Impost patrimoni*
277.351.513,98
274.106.944,23
1,18%
SUBTOTAL I. DIRECTES
692.821.314,52
624.687.443,76
10,91%
IMPOSTOS INDIRECTES
Impost de Transmissions Patrimonials i Actes
Jurídics Documentats
2.315.783.542,34
1.885.832.395,09
22,80%
SUBTOTAL I. INDIRECTES
2.317.474.539,09
1.885.842.196,33
22,89%
301.151.843,78
270.630.654,50
11,28%
5.402.903,58
6.858.944,25
-21,23%
306.554.747,36
277.489.598,75
10,47%
3.316.850.600,97
2.788.019.238,84
18,97%
476.734,74
724.261,50
-34,18%
Gravamen de protecció civil
1.135.122,92
1.078.609,62
5,24%
TOTAL TRIBUTS PROPIS
1.611.857,66
1.802.871,12
-10,59%
PENDENT D'APLICAR A PRESSUPOST
98.548.860,24
60.897.260,52
61,83%
TOTAL TRIBUTS (cedits+propis+pendent)
3.417.011.318,87
2.850.719.370,48
19,86%
TAXES I A. INGRESSOS
Total taxes estatals sobre el joc
Altres Ingressos
SUBTOTAL TAXES I ALTRES
TOTAL TRIBUTS CEDITS
Impost sobre grans establiments comercials
42
�Departament de Governació i
Administracions Públiques
Acció de Govern
Organització Territorial
– Inici dels treballs legislatius per a l’articulació del projecte del nou model d’organització
territorial de Catalunya.
– Creació de la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central i
a la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran.
– Creació de la Comissió mixta de traspàs de serveis i recursos de les diputacions a la
Generalitat i als consells comarcals i establiment de la seva composició, organització i
funcionament.
Funció Pública
– Estructuració i reestructuració dels departaments del Govern.
– Inici dels treballs d’elaboració del Llibre Blanc de la Funció Pública Catalana.
– Aprovació de l’oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2004, de 899 places per a
cossos i escales de funcionaris d’administració general i d’administració especial de la
Generalitat de Catalunya.
– Acord de regulació de determinats aspectes del règim del personal eventual i publicitat
dels nomenaments de l’esmentat personal.
– Queden suprimits 53 consells i comissions de l’Administració per tal d’agilitar la
Generalitat.
– Acord per a la selecció de mútues de treball i malalties professionals de la Seguretat
Social que han de donar cobertura d’assegurances al personal pertanyent al Règim General
de la Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.
– Signatura del conveni de col·laboració entre la Secretaria d’Administració i Funció Pública i
l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques per a l’aplicació d’un programa específic de
revisions i avaluacions de les incapacitats per contingències comunes dels empleats/des
públiques de la Generalitat de Catalunya.
– S’ha creat, amb la col·laboració de la Direcció General de Relacions Laborals del
Departament de Treball i Indústria, una unitat d’auditoria amb l’objectiu d’avaluar el sistema
de prevenció de l’Administració de la Generalitat.
– Vistiplau a l’acord de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat
sobre les retribucions dels anys 2004 i 2005 amb un increment del 2% respecte a les fixades
al 2003 per al personal funcionari i estatutari (amb un increment del 2% pel que fa a l’any
2004 i d’un 2,3 % pel que fa a l’any 2005, i un increment anual equivalent al 20 % del
complement de destinació). També inclou l’aportació, per part de l’Administració de la
Generalitat, com a promotora del pla de pensions per als seus empleats, d’un import
equivalent al 0,5 % de la massa salarial tant de l’any 2004, com de l’any 2005.
43
�– S’acorda un increment salarial del 2%, pel que fa al personal laboral, i per a l’any 2004,
així com una aportació, per part de l’Administració de la Generalitat, com a promotora del pla
de pensions per als seus empleats, d’un import equivalent al 0,5 % de la massa salarial de
l’any 2004.
– Concessió d’ajuts a les organitzacions sindicals per fomentar l’acció i la formació sindicals
en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat pel que fa al personal funcionari
d’administració i tècnic, al personal docent no universitari, al personal estatutari i al personal
laboral. L’import de l’ajut atorgat a les organitzacions sindicals és de 110.995 €.
– S’ha signat el Pacte sobre Drets sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat.
Escola d’Administració Pública de Catalunya.
– Inici dels treballs i de les relacions amb tots els agents implicats per a la creació i regulació
del Pla únic de formació de les administracions catalanes.
– Signatures de convenis amb les diputacions catalanes, les entitats municipalistes i les
universitats publiques de Catalunya per a la realització i l’organització d’un mestratge en
gestió i dret local.
– Acollida a la seu de l’Escola del Centre Europeu de Regions. Reforçament de les relacions
amb l’Institut Europeu d’Administració Pública i autorització d’aquesta entitat per editar en
català les seves publicacions.
– Pel que fa a E-formació: impuls de la formació virtual mitjançant la disposició d’una
plataforma tecnològica que es posarà al servei dels departaments, dels centres de formació i
de les entitats locals de Catalunya durant el 2005.
Administració Local
– S'atorguen ajuts per al finançament de les despeses extraordinàries ocasionades als ens
locals pels temporals diversos i incendis esdevinguts a l'estiu i a la tardor de 2003 per un
import total de 3.263.823 €. Han estat subvencionades un total de 97 actuacions.
– Subvenció a l’Ajuntament de Banyoles de 404.223,73 € per indemnitzar les víctimes i
familiars de l’accident succeït a l’estany de Banyoles l’any 1998.
– Convocatòria de subvencions per al finançament dels serveis comarcals d’assistència
jurídica, econòmica i tècnica als municipis i del programa corresponent als anys 2004 i 2005.
La dotació màxima per a l’any 2004 és d’1.200.000 € i per a l’any 2005, de 3 M€.
– Ajut d’1.3 M€ a l’Ajuntament de Badia del Vallès per a la prestació de serveis municipals
no obligatoris, i pròrroga de les previsions de suport financer de la Llei de creació del
municipi, que finalitzava la seva vigència l’abril del 2004.
– Acord de Govern per crear un programa que tingui per objectiu cooperar amb els petits
municipis i les zones deprimides per tal de detectar les seves necessitats i poder trobar-hi
solucions convenients.
Òrgans del Departament de Governació i Administracions Públiques
– Designació dels representants de la Generalitat a la Junta de Govern de l’Institut Europeu
de la Mediterrània.
– Modificació de la composició de la Comissió Govern de la Generalitat-Conselh Generau
Vall d’Aran. Constitució d’un grup de treball Generalitat-Vall d’Aran, que ha analitzat la
44
�situació actual dels traspassos i de la prestació dels serveis amb tots els departaments de la
Generalitat.
– Se suprimeix l’Àrea de Cooperació al Desenvolupament dependent de la Secretaria de
Cooperació Exterior.
Secretaria de Cooperació Exterior
– Aprovació del Pla Anual de Cooperació per al desenvolupament del 2004.
– S’inicia el procés jurídic per crear el Consell Català de Foment de la Pau i el Comitè d’Ajut
Humanitari d’Emergència.
– Presentació del programa ‘Joves cooperants 2004’ que permetrà a joves menors de 30
anys en atur treballar en projectes de cooperació al desenvolupament en països de
l’Amèrica Central i del Sud i de l’Àfrica.
– Resolució per la qual s’amplia l’import màxim dels ajuts a les comunitats catalanes a
l’exterior per finançar despeses corrents i activitats socials i/o culturals. L’ampliació de
l’import màxim de la subvenció és de 180.660 €.
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
– Convocatòria ordinària de subvencions a ONG, per un import de 9.360.000 €, destinades a
donar suport a projectes que realitzen les ONG en l'àmbit de la cooperació al
desenvolupament i la solidaritat internacional. Aquesta s’ha adaptat als objectius estratègics
i als països prioritaris del Pla Director i del Pla Anual 2004.
– Convocatòria de subvencions per un import de 1.100.000 € per al finançament de
projectes a realitzar per organitzacions empresarials per al desenvolupament de projectes
de cooperació de millora de la capacitat productiva i l’ocupació, conjuntament amb el
COPCA.
– Convocatòria restringida de subvencions per un import de 1.150.000 € destinades a donar
suport a les universitats catalanes i a les xarxes d’universitats dels Països Catalans que
impulsen projectes de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional.
– Actuacions d’Ajut Humanitari d’Emergència a l’Iran, el Marroc, Haití, el Txad i les Filipines
mitjançant diverses ONG i de manera coordinada amb l’Ajuntament de Barcelona, el Fons
Català de Cooperació i la FCONGD per un valor de 375.000 €.
– Signatura de convenis de col·laboració amb Metges Sense Fronteres, Creu Roja, UNICEF,
Farmacèutics Mundi, Acció Solidària-Igman i la Fundació Doctor Trueta. Els convenis d’ajut
humanitari sumen més d’1 M€..
– Participació de l’ACCD amb 500.000 € al fons dels pressupostos de Ministeri de Salut de
Moçambic.
– Signatura del Convenis de cooperació amb la Fundació Rigoberta Menchú Tum Intermón
Oxfam, Fundació Clínic, CCOO, UGT, Associació Àgora Nord Sud, Càtedra UNESCO per la
Pau i els Drets Humans- Escola de Cultura per la Pau, PNUD a Colòmbia, Comitè Català de
l’ACNUR, UNRWA a Palestina, entre d’altres.
45
�Administració Oberta de Catalunya
– Es modifica la composició del Consell General del Consorci Administració Oberta
Electrònica de Catalunya i s’aproven les bases estratègiques i les bases operatives del
Consorci.
– Acord de dissolució de la societat Serveis Públics Electrònics S.A.
– Consolidació dels serveis de certificació electrònica que presta CatCert.
– Atorgament de subvencions als ens locals per un import de 6 M€ per a projectes
d’administració electrònica.
FEDER
– Resolució per la qual es dóna publicitat a les actuacions dels ens locals de Catalunya
incorporades al Document únic de programació per a la zona Objectiu 2 de Catalunya amb
cofinançament FEDER per a les anualitats 2004 i 2005 amb un import total de
68.802.635,00 €
PUOSC
– Decret d'aprovació de les bases d'execució del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya
per al quadrienni 2004-2007 i del PUOSC 2004 per un import total de 84.721.118 €.
– Decret d’aprovació de les bases d'execució dels programes específics de cooperació
municipal de la Diputació de Girona i de les biblioteques del PUOSC per al mateix
quadrienni.
– Signatura del Conveni per a l’aportació de la Diputació de Lleida al Pla Únic d’Obres i
Serveis (PUOSC) 2004-2007, d’acord amb el que estableix l’article 10 de la convocatòria
aprovada mitjançant el Decret 189/2003.
– Les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida han signat els convenis en què es fixen les
aportacions que han de fer al PUOSC, d’acord amb el que disposa la Llei 23/1987.
– Signatura d’un conveni entre la Generalitat i la Diputació de Barcelona amb el compromís
mutu de desistir dels plets que mantenen respecte a la cooperació inversora en obres i
serveis de competència municipal.
Fons de Cooperació Local
– Publicació de les resolucions de distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya,
any 2004 per a ajuntaments per un import de 43.044.363,00 € i per a consells comarcals
amb un import de 27.749.245,00 €.
Avantprojectes de Llei
– Avantprojecte de llei de la Comissió Jurídica Assessora amb l’objectiu de fer més operatiu
el funcionament de la Comissió, i facilitar el desenvolupament dels debats, preservar la
congruència i la unitat de la doctrina jurídica creada i simplificar la burocràcia. La segona
finalitat de l’avantprojecte és establir un règim d’incompatibilitats propi dels membres de la
Comissió, que garanteixi la total objectivitat i imparcialitat dels dictàmens. A més,
l’avantprojecte adequa les competències de la Comissió a les modificacions legislatives que
s’han anat produint, amplia les competències en relació amb els supòsits en els quals ha de
dictaminar preceptivament i també pel que fa a l’elaboració de dictàmens no preceptius.
46
�– Avantprojecte de llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya. Té per finalitat modificar
l’estructura del Jurat, de manera que sigui un òrgan col·legiat permanent de l’Administració
de la Generalitat, amb independència jeràrquica i de criteri. A més, s’ha establert una
prohibició expressa per tal que la presidència de les seccions del jurat no pugui ser ocupada
per persones que exerceixin l’advocacia o l’assessorament immobiliari i urbanístic.
47
�Departament d’Educació
Acció de Govern
– Elaboració i presentació del “Programa 2004-2007. Una educació per al segle XXI” a tota
la comunitat educativa.
– Impuls del Pacte Nacional d’Educació. Creació de cinc grups de treball per al debat
d’aquest Pacte (professorat, autonomia dels centres, corresponsabilitat dels ajuntaments
amb l’educació, família i educació i xarxa de centres finançats amb fons públics). L’objectiu
és obrir el procés de debat el proper gener, fins al maig. Les conclusions serviran de base
per a l’elaboració d’una Llei Catalana d’Educació amb la participació de tota la comunitat
educativa.
– Atorgament del Premis Catalunya Educació en distinció a mestres, professors i
professores, centres i projectes d’innovació per la seva trajectòria, tasca professional o
excel·lència en l’àmbit de l’educació.
Centres Docents
– Aprovació de la Llei 5/2004, de creació de 30.000 places de llars d’infants de qualitat per al
període 2004-2008. Es prioritzen zones socialment desfavorides, respectant l’equilibri
territorial i tenint en compte les fluctuacions de la demanda.
– Decret 252/2004, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres
docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Aquesta normativa garanteix
plena transparència en el procés d’admissió de l’alumnat als centres i facilita la integració
educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
– Regulació de la constitució i la composició del Consell Escolar, la selecció del director o la
directora i el nomenament i cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics,
amb l’objectiu de dotar tots els centres públics de mecanismes per exercir i consolidar
l’autonomia dels estaments de la comunitat educativa i, en definitiva, de millorar la qualitat
educativa.
– Creació, de manera experimental, de 12 Oficines Municipals d’Escolarització, una eina per
a la transparència en els processos de matriculació i un espai de participació dels municipis
en el fet educatiu.
– Creació de les Oficines d’Informació Escolar als ajuntaments, per tal de poder informar les
famílies i l’alumnat de tota l’oferta educativa existent en el seu àmbit municipal.
– Elaboració del Pla de Construccions Escolars 2004-2007, que inclou la construcció de
nous Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP), Instituts d’Estudis de Secundària (IES) i
obres de reforma, adequació i millora (RAM).
– Entrada en funcionament, el 2004, de 28 edificis de CEIP i de 9 IES de nova construcció
que representen 8.455 llocs escolars.
– Entrada en funcionament, el 2004, de 31 ampliacions en CEIP i de 26 en IES que
representen 8.650 llocs escolars.
– 21,2 M€ per al funcionament i 15,9 M€ per a la creació de places municipals de llars
d’infants.
48
�– 5,9 M€ per a la renovació del conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i
l’Ajuntament de Barcelona, per a la creació de noves places d’educació preescolar a la ciutat
de Barcelona 2005-2007. Previsió de creació de 1.200 noves places.
– 21,7 M€ per subvencionar, a través de concurs públic, els centres docents privats per a
l’educació infantil (P4 i P5) el curs 2004-05.
– 43,9 M€ destinats a la concertació de l’ensenyament de P3 per al curs 2004-2005 a 853
unitats escolars.
– Creació de 5 escoles de música en col·laboració amb els ajuntaments.
– Increment de 2.610 noves places a Escoles Oficials d’Idiomes.
Ordenació i Innovació Educativa
– Creació de la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social amb l’objectiu d’afrontar els
nous reptes que planteja l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut al sistema educatiu.
– Pla de Llengua i Cohesió Social per adequar el sistema educatiu a la creixent complexitat i
pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Es destinen més de 35 M€ a diverses
actuacions per al curs 2004-2005 que tenen com a objectiu consolidar la llengua catalana
com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, l’acollida i integració a l’escola per a tot
l’alumnat i promoure la igualat d’oportunitats.
Es triplica la inversió destinada a l’acollida de l’alumnat nouvingut.
Es destinen 850 mestres i professors per posar en marxa el pla.
Es doblen els ajuts a l’escola concertada, que passen a ser de 7.200 €. Es doblen els
centres concertats que reben aquests ajuts, que passen a ser 100. Es destinen 40
professors per a aules d’acollida a centres concertats. La inversió total és d’ 1 M€, que
equival a multiplicar per deu els ajuts a l’escola concertada per aquest concepte.
– Posada en marxa de gairebé 700 aules d’acollida (565 en centres públics i 100 en
concertats) per atendre les necessitats dels alumnes nouvinguts.
– Creació de la Unitat de Programes d’Innovació Educativa per avançar en la implantació de
diferents programes:
Biblioteques escolars i el gust per la lectura
Coeducació i Igualtat de gènere
Educació per a la Ciutadania
Educació en Comunicació audiovisual
Educació mediambiental
Convivència i Mediació escolar
Salut a l’escola
Llengües estrangeres
– Iniciació de 90 aules obertes per donar suport a alumnes amb mancances significatives en
els seus aprenentatges.
– Dotació de 17 unitats de suport a l’educació especial en centres ordinaris per a
l’escolarització d’alumnes que, per les seves necessitats educatives especials, són
susceptibles de ser escolaritzats en centres d’educació especial.
– Programa de Convivència i Mediació Escolar en el qual participen tots els col·lectius de la
comunitat educativa. S’ha iniciat el programa a 53 IES nous per al curs 2004-2005, de
manera qeu són 103 els que l’estan desenvolupant, amb 105 alumnes, 621 professors i
49
�professores i 339 pares i mares inscrits. Aquest programa, que fomenta la participació de
totes les persones del centre, és especialment indicat per a la resolució de petits conflictes i
per als casos de maltractament entre alumnes.
– Inversió de 18,2 M€ en tecnologies de la informació per als centres docents i serveis
educatius. S'han instal·lat 9.379 ordinadors i 1.759 videoprojectors, amb configuracions i
tipologies adaptades a necessitats específiques: 711 aules específiques (d'acollida, obertes i
de suport a l'educació especial), 100 aules de batxillerat científic, 150 aules multimèdia per a
l'educació secundària, 459 ordinadors portàtils per a professionals de serveis educatius...
– S'han posat en funcionament l'entorn d'e-learning Educampus del Departament
d'Educació, al servei de la formació permanent del professorat i, en general, de tota la
comunitat educativa, i l'aplicació educativa JClic per Internet, incorporada al portal educatiu
edu365.com, que dóna accés a milers d'activitats educatives per a l'alumnat.
Formació Professional i Educació Permanent
– Assumpció de les competències sobre formació de persones adultes i definició dels eixos
d’actuació per al període 2004-2007 en aquesta matèria.
– Oferta de 75 cicles formatius nous en centres públics (l’ampliació més alta que s’ha
realitzat mai des de l’existència dels cicles formatius).
– Acord de col·laboració amb el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació per coordinar els processos de correspondència i reconeixement de crèdits entre
els Cicles Formatius de Grau Superior i Estudis universitaris de primer cicle.
– Aplicació de mesures inicials per flexibilitzar l’accés a la formació professional per a
l’alumnat que comparteix activitat laboral i estudis: obertura de la matrícula per crèdits i inici
del projecte per realitzar estudis de Formació Professional a distància.
– Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per
al curs 2004-2005.
– Realització de 38 Plans de Transició al Treball, organitzats pel Departament d’Educació
per al curs 2004-05, amb 76 grups i 1.166 joves inscrits.
– Inici de l’elaboració del Catàleg integrat de qualificacions de Catalunya.
– Elaboració de la normativa i experimentació de processos d’acreditació de les
competències professionals.
– Creació de les comissions de Formació Professional al si dels Serveis Territorials del
Departament d’Educació, per tal de fer possible una nova planificació de la Formació
Professional que consolidi els centres que la imparteixen com a referents per a persones i
empreses i permeti, alhora, optimitzar infraestructures.
– Nous convenis amb empreses, organitzacions empresarials i administracions locals, per
impartir cicles formatius.
– Preparació d’una oferta de formació professionalitzadora per als joves sense graduació,
amb més presència en les estratègies de competitivitat i cohesió social.
– Promoció de les estades de formació pràctica en empreses d’altres països d’estudiants i
professors i intensificació de la participació en projectes experimentals d’àmbit internacional.
– Signatura i aplicació d’un conveni amb el Consell General de Cambres de Comerç de
Catalunya per a la millora de la qualitat formativa de la FCT.
50
�– Impuls del procés d’implantació de sistemes de qualitat i millora contínua als centres que
imparteixen FP, amb un augment considerable dels centres públics que han obtingut la
certificació ISO 9001: 2000 i dels que estan en procés d’obtenir-la.
– Dotació de 5 M€ per a la millora dels equipaments dels centres públics.
– Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per
al curs 2004-2005.
– Treball conjunt amb les entitats locals i comarcals per a desenvolupar plans integrals de
Formació Bàsica de persones adultes en municipis i comarques.
Recursos Humans
– Formalització de la proposta de dotacions de professorat a incloure en l’avantprojecte de
pressupostos de l’any 2004, d’acord amb la previsió de necessitats d’escolarització en
centres públics per al curs 2004-2005. S’han incorporat 2.200 dotacions de professorat i
altres professionals.
– Signatura del protocol de negociació per al període 2004-2005 amb els sindicats amb
representació a la mesa sectorial d’educació.
– Convocatòria de 3.680 places per a cossos de funcionaris docents per al proper curs
2005-2006. Es concreta en 1.950 per educació infantil i primària (1.000 d’Educació Infantil,
100 d’Audició i Llenguatge, 150 d’Educació Especial, 300 d’Anglès, 300 d’Educació Física i
150 de Música) i 1.730 per secundària (200 d’Anglès, 75 de Biologia i Geologia, 75 de Física
i Química, 10 de Llatí, 10 de Grec, 50 de Dibuix, 50 d’Economia, 50 d’Educació Física, 20 de
Filosofia, 40 de Francès, 200 de Geografia i Història, 200 de Llengua Castellana i Literatura,
200 de Llengua Catalana i Literatura, 100 de Matemàtiques, 50 de Música, 200 de
Psicologia i Pedagogia i 200 de Tecnologia) que abasten totes les especialitats.
– Increment de professorat als centres amb un elevat nombre d’alumnat nouvingut i
increment dels Tallers de Llengua (curs 2003-2004). Aquesta mesura s’ha aplicat a 76
Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) i a 27 Instituts d’Educació Secundària (IES).
51
�Departament de Cultura
Acció de Govern
– Pressupost: 45 M€ més per a la cultura. El pressupost del Departament de Cultura per al
2005 es situa en 239.838.922 €, la qual cosa significa un creixement del 23,08 % en relació
amb el pressupost de l’exercici anterior. El Departament marca les grans línies de treball:
preservar el patrimoni i la memòria; potenciar la creació i el pensament contemporanis;
consolidar les empreses culturals; impulsar la cooperació cultural amb l’estabiment de
xarxes territorials; impulsar la cultura cívica i la participació ciutadana; projectar la cultura
catalana a l’exterior.
– Projecció internacional de la cultura catalana: Guadalajara, Frankfurt i Berlín.
La cultura catalana, convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de
Guadalajara. Des de Catalunya s’hi desplacen 500 persones del món de la creació
literària i de l’edició i la delegació de Catalunya hi organitza més de 125 actes. A la
FIL hi participen 135.000 professionals del llibre.
Participació a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, en la qual s’anuncia que la
Cultura Catalana serà convidada d’honor a l’edició de l’any 2006 o 2007. Al mateix
temps se celebrarà l’Any de la Cultura Catalana a Alemanya coincidint amb l’edició
de la Fira que aculli la Cultura Catalana com a convidada d’honor.
Conveni de colaboració entre l’Institut Ramon Llull i l’Instituto Cervantes amb la
finalitat de promoure conjuntament la cultura catalana a l’exterior a través de la xarxa
de centres de l’Instituto Cervantes.
– Acords específics en l’àmbit cultural entre Catalunya i les Balears, fruit de la cimera entre
els dos Governs.
Commemoració del 150 aniversari dels anys Alcover i Costa i Llobera.
Col·laboració en la projecció exterior de la cultura de Catalunya i les Balears.
Acord per relacionar les respectives Xarxes de biblioteques públiques.
Impulsar i donar continuïtat a la Trobada Internacional de Científics, amb seu
alternativa a Palma i Barcelona.
Acord de col·laboració per la difusió conjunta del Patrimoni arquitectònic i
arqueològic.
Assessorament per a la creació de programes d’ensenyaments artístics.
– Papers de Salamanca. La comissió de 18 experts, consensuada entre el Ministeri de
Cultura i el Departament de Cultura de la Generalitat i aprovada pel Ple del patronat de
l’Arxiu de la Guerra Civil Espanyola, considera “justes i legítimes” les raons que avalen la
devolució dels fons documentals de la Generalitat de Catalunya.
Noves estratègies
– Anunci de la creació del Consell de la Cultura i les Arts i nomenament de Josep Mª Bricall
com a comissionat per iniciar el desplegament del Consell.
– Encàrrec de posada en marxa de l’Institut per a la Creació Artística i el Pensament
Contemporani per donar suport a partir de 2005 als processos de producció, exhibició,
52
�difusió i conservació de les pràctiques culturals i artístiques del món contemporani en els
àmbits del pensament i la creació.
– Presentació del “Pla del departament de Cultura 2005-2007. Una visió territorial”, a
ajuntaments, representants culturals de les diputacions, Federació de Municipis de
Catalunya i Associació de Municipis de Catalunya. Cooperació amb l’àmbit local, establiment
de xarxes territorials i circuits de difusió, impulsar polítiques de públic i promoció en són
alguns dels objectius.
– Presentació del document “TNC: una nova etapa”, un document que estableix les futures
línies d’actuació del Teatre Nacional de Catalunya: la creació i la difusió de l’obra dels
creadors catalans és l’eix vertebrador de l’activitat del teatre i les produccions pròpies són
l’eix fonamental de treball. S’incentiven les coproduccions amb els diferents agents teatrals i
en especial amb els nous centres de creació i producció territorials. La Sala Tallers es
dedicarà també a sala d’assaig de companyies de teatre i dansa de Catalunya.
– Impuls a la promoció de la literatura. Compromís de doblar el pressupost de la Institució de
les Lletres Catalanes on el suport a la creativitat, participació en l’Any del Llibre i la Lectura,
ajuts a traduccions, creació de pàgines web i estudis literaris marquen les línies de treball de
la Institució.
Equipaments culturals
– Museu Nacional d’Art de Catalunya: Inaguració del museu el 16 de desembre. 45.000
metres quadrats de superfície construïda i 12.000 metres quadrats d’exposició dedicada a
l’art català. El Palau Nacional acull la totalitat de les col·leccions del MNAC, i s’hi incorporen
les col·leccions del Renaixement i del barroc, les dels segles XIX i XX, les del Gabinet
Numismàtic de Catalunya, les del Gabinet de Dibuixos i Gravats i les col·leccions de
Fotografia. També comptarà amb la Biblioteca General d'Història de l'Art.
Se signen acords amb l’Excma Sra. Carmen Cervera, baronessa ThyssenBornemisza, per a l’exhibició al MNAC de les 64 obres de la col·lecció Thyssen
instal·lades fins al moment al monestir de Pedralbes i per al dipòsit al MNAC de 360
obres de la col·lecció particular de pintura catalana propietat de la baronessa.
– Biblioteques: Es destinen 32.979.026 € a la construcció i millora de biblioteques públiques,
en el marc del Programa d’Ajuts a Biblioteques Públiques del Pla Únic d’Obres i Serveis de
Catalunya per al període 2004-2007. Els ajuts permetran la construcció de 85 biblioteques,
la millora d’altres 19 i la posada en funcionament de tres nous bibliobusos.
– Filmoteca de Catalunya. Presentació del projecte de la nova seu de la Filmoteca de
Catalunya, obra de l’arquitecte Josep Lluís Mateo. L’edifici se situarà al barri del Raval de
Barcelona i comptarà amb dues sales de cinema, un banc d’imatges, arxiu i biblioteca.
– Auditori. Acord per al finançament de la Sala de Cambra de l’Auditori. L’acord preveu el
finançament del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona
i permetrà inaugurar la sala el primer semestre del 2006.
– Arxius. Dos nous arxius comarcals a la Ribera d’Ebre i al Pla de l’Estany. El Departament
de Cultura compromet la construcció de dos nous arxius comarcals a Móra d’Ebre i a
Banyoles.
– Gran Teatre Liceu. S’aprova el nou Contracte Programa del Gran Teatre del Liceu, on el
Departament de Cultura incrementa la seva aportació. En el 2005 aquesta aportació se situa
en el 32% i es preveu que al final del període 2006-2009 l’aportació se situï en el 40%.
53
�– El Patronat de Poblet aprova la confecció d’un pla integral d’actuacions per al període
2005-2007.
Audiovisual
– Participació en el projecte de Ciutat de l’Audiovisual a Terrassa. Participació a través de
l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) en el projecte estratègic d’especialització de
Terrassa com a Ciutat de l’Audiovisual de Catalunya: s’aprova la participació de l’ICIC en la
creació de la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, que tindrà per objecte la
creació i gestió del futur Parc Audiovisual de Terrassa.
– Impuls al Consorci Catalan Films & TV amb la participació de l’ICIC. Aquest Consorci té
tres línies d’actuació:
Promoció internacional de les produccions catalanes
Gestió dels fons internacionals de suport a la producció
Creació de fons de coproducció, tant estatals com internacionals
– Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats
financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central
Hispano) amb l'objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals
catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura.
Aquest conveni posa 12 M€ a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies
financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més
d’oferir la subvenció de les despeses financeres.
– Centre de desenvolupament audiovisual: Amb l’objectiu de contribuir a la consolidació de
la indústria audiovisual catalana, s'ha encarregat al Centre de Desenvolupament Audiovisual
que doni suport a la viabilitat de projectes i serveis a les productores audiovisuals amb
l'objectiu d'afegir valor als continguts dels seus projectes afavorint la qualitat i contribuir a la
millora de les condicions a la producció.
– Producció audiovisual. S’han destinat 7,93 M€ al foment de la producció audiovisual
subvencionant 120 produccions audiovisuals: 50 llargmetratges cinema, 25 llargmetratges
televisius, 17 documentals per televisió, 9 sèries d’animació i 19 curtmetratges.
– Conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Xarxa Audiovisual Local
(XAL) per a la realització i emissió d'una línia de programes televisus anomenada
"Denominació d'Origen" amb l'objectiu de fixar una franja de programació vinculada al
territori seguint els criteris de qualitat que guien els contingut de la Xarxa de Televisions
Locals, la innovació en els llenguatges i la connexió i promoció de nous creadors, a través
de la potenciació de les empreses de producció catalanes.
Suport i reconeixement a la creativitat contemporània
– Reconeixement a la creació contemporània: concessió dels Premis Nacionals de Cultura:
Alícia de Larrocha (Música), Emili Teixidor (Literatura), Josep Maria Pou (Teatre), Joan
Colom (Arts Visuals), Isabel Coixet (Cinema i Audiovisual), Artur Blasco (Cultura Popular),
Sol Picó (Dansa) FAD-Foment de les Arts Decoratives (Disseny), Enderrock (Foment de l’Ús
de la Llengua Catalana), Manel Risques i Ricard Vinyes, ex aequo, per l’exposició Les
presons de Franco i el projecte OVNI-Observatori de Vídeo No Identificat (Patrimoni
Cultural), Vilaweb (Periodisme).
– Inaguració de la secció Audiovisual Català del Sitges 2004- Festival Internacional de
Cinema de Catalunya. Dins aquest Festival, Catalan Films & TV promouen la creació de la
54
�primera edició de la Sitges Sales Office, com a punt de trobada de la indústria nacional i
internacional. Així mateix s’ha donat suport a altres 17 festivals de cinema d’arreu de
Catalunya.
– European Films Awards: enguany els premis europeus del cinema s’han lliurat a
Barcelona. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració de Departament de Cultura, el
Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona.
– Compromís de potenciar i incrementar el suport i finançament a la Fira de Teatre de
Tàrrega, que el 2005 celebra el 25è aniversari, i suport al Mercat de la Música Viva de Vic.
Cultura popular i tradicional
– Suport institucional a la sol·licitud presentada davant la UNESCO per tal que la Patum de
Berga sigui declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat i
compromís de participació en les accions de promoció i comunicació que es duran a terme
per reforçar la candidatura.
– Constitució de la junta de Govern del consorci del Museu Casteller de Catalunya, amb seu
a Valls, per tal d’avançar en l’impuls al museu.
– Mediterrània. 7ª Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional. La fira que se celebra a Manresa
s’obre a la resta de cultures de la Mediterrània. En l’edició d’enguany aplega 32 estrenes,
140 actuacions i més d’un centenar d’espectacles.
– 17è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics: la ciutat austríaca de
Graz acull el 5 d’agost més de 700 participants i una mostra de 20 grups representatius de la
cultura popular i tradicional catalana.
Commemoracions
– 800 anys de les Homilies d’Organyà. Presentació de l’edició trilingüe ( català, castellà i
anglès) de les Homilies d’Organyà, llibre commemoratiu del 800 aniversari del primer text
escrit en llengua catalana.
– Any Dalí: Presentació de l’exposició Dalí, una vida de llibre, l’aportació més important del
Departament de Cultura a l’Any Dalí 2004 i participació en l’organització de l’encontre
internacional Dalí. Noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament, on es reflexiona sobre
les relacions entre art, ciència i pensament a partir de l’obra de Dalí.
55
�Departament de Salut
Acció de Govern
– Presentació del Pla de Xoc en les llistes d’espera: eliminació dels tres mesos d’espera
tècnica que anteriorment no estaven inclosos com a temps real d’espera del pacient. Els
pacients rebran un certificat d’estar inclosos en llista d’espera quirúrgica. Increment del
nombre de professionals i de sessions quirúrgiques. Introducció de criteris de valoració
clínics i socials per a aquelles patologies que ho requereixin. Creació d’un registre unificat
d’adequació de la indicació de la pròtesi de genoll tenint en compte aspectes clínics i socials.
– Presentació del Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya (Pla de Xoc
dels Centres de Salut) mitjançant el qual s’incrementarà el nombre de professionals dels
equips d’atenció primària en un 38%. El Govern ja ha acordat autoritzar l'augment de les
dotacions de llocs de treball disponibles per l'Institut Català de la Salut i que es destinaran a
la posada en funcionament del Pla de Xoc durant l’exercici de l’any 2004; concretament,160
dotacions en l’àmbit de la Divisió de Primària, corresponents a 109 places de metge, 24 de
pediatre i 27 d’auxiliars administratius.
– Presentació del Pla de Xoc d’Infermeria a l’Atenció Primària. Aquest Pla, inserit dins del
Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya, té com a objectiu adequar el
treball d’infermeria en els equips d’atenció primària (EAP) d’acord amb les necessitats
d’atenció de la població i dins del marc organitzatiu més òptim de l’EAP dins el període
2004-2007.
– Anunci de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA i revisió de les
urgències, emergències i el transport sanitari amb l’objectiu de crear una única empresa que
es responsabilitzarà de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el
territori català.
– Pla d’actuació sanitària en relació amb l’enderrocament de Can Tunis i la seva desaparició
com a zona de tràfic i consum de drogues.
– Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC), que té com a objectius principals: extremar
la prevenció i la vigilància epidemiològica (toxoinfeccions alimentàries i legionel·losis),
adequar els recursos humans i els centres, assegurar la capacitat de resposta del transport
sanitari i activar mesures per reduir els efectes de la calor sobre la salut.
– Pla Bàsic del Transport Sanitari: reforç del servei de transport sanitari amb 31 vehicles
més, amb motiu de la temporada estival (del 19 de juny al 12 de setembre). Seguir millorant
l’accessibilitat al telèfon 061 des de tot el territori de Catalunya com a plataforma única
d’accés als serveis d’urgències i emergències sanitàries. Reforç del servei telefònic Sanitat
Respon 902 111 444 per donar resposta a l’increment d’activitat que es produeix durant
aquest període (Pla d’Estiu 2004).
Atenció primària
– Inauguració de Centres d’Atenció Primària (CAP): CAP Ramon Turró de Barcelona, CAP
l’Escala (Moisés Broggi), CAP Sabadell Nord, que forma part de l’Àrea Bàsica de Salut
Sabadell 3 B, la Sénia (Montsià).
56
�– Inauguració de Consultoris Locals: Dosrius (Maresme), Maià de Montcal (Garrotxa), El Far
d’Empordà (Alt Empordà), Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), Prat de Comte (Terra
Alta), Viladamat (Alt Empordà).
– Autorització de la despesa de 50.740.425,92 € per a la signatura d'un conveni de
col·laboració entre l'empresa pública Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, EISSA, i l'Institut
Català de la Salut, ICS, per a la contractació de la generació, renovació tecnològica i
explotació d'energia solar tèrmica i convencional per a 28 Centres d'Atenció Primària.
– Inversió d’250.000 €, per a la l'adequació de la planta soterrani del CAP Històric ABS
Lleida-1 per ubicar les noves àrees de radiografia i educació sanitària.
Atenció hospitalària
– Inauguració de les noves instal·lacions d’hospitalització del Servei d’Hematologia i
Oncologia Pediàtriques de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
– Inauguració del Laboratori de Recerca i de la Unitat de Medicina Nuclear de l’Hospital
Doctor Josep Trueta.
– Inauguració de la Factoria Cel·lular Josep Carreras al Centre de Transfusió i Banc de
Teixits ubicat a l’Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat.
– Inauguració de la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica de l’Hospital de Sant Joan de Déu a
Sant Boi de Llobregat.
– Inauguració de la Ciber@ula de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron.
– Inauguració del Centre de Transfusió i Banc de Teixits de Lleida.
– Inauguració del nou Hospital de Santa Caterina de Salt. El cost ha estat de 34,7 M€ i pel
que fa al seu equipament s’ha fet una inversió de 9,6 M€.
– Inauguració de la nova unitat de rehabilitació i la unitat psiquiàtrica de l’Institut Pere Mata a
Reus, Baix Camp.
– Inauguració de les obres de la zona de Ressonància Magnètica Nuclear de l’Àrea
Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona.
– Primera pedra del nou edifici que substituirà l’actual l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu.
– Obres de remodelació de la UCI i de la construcció de la nova àrea d’exploració
complementària de cardiologia de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta per
un import total de 2,3 M€.
– Obres de construcció de la nova Unitat de Medicina Intensiva i de la remodelació i
ampliació de l’Àrea Obstètrica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta per un import total
de 2,3 M€.
– Aprovació de la signatura d’un conveni amb el Consorci Sanitari Integral per a la
construcció i equipament d’un nou hospital comarcal a Sant Joan Despí amb una inversió
prevista de 54,5 M€, que donarà servei al Baix Llobregat Fonsanta i Baix Llobregat Centre,
en una àrea d’influència de 275.000 habitants.
– Finançament de la instal·lació de plaques solars tèrmiques als Hospitals Arnau de Vilanova
de Lleida, Germans Trias i Pujol de Badalona, Josep Trueta de Girona, Joan XXIII de
Tarragona i Vall d'Hebron de Barcelona, a tots ells per primera vegada, per un import de
623.365 €.
57
�– Inversió d’1,6 M€, per a les obres de reforma i ampliació del Servei de Radioteràpia de
l'Àrea General de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. En concret, aquesta actuació
té per objecte la instal·lació d’un equip de radioteràpia –accelerador lineal.
Inversions
– Aprovació de la remodelació de tres centres de salut dins del Pla Economicofinancer de
l’empresa Gestió d’Infraestructures SA (GISA), per un import de 16.122.749,56 €, a
Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual per un import de 10.452.236,68 € per a la
contractació del subministrament de la generació, renovació tecnològica i explotació
d'energia solar tèrmica i convencional per a diversos hospitals de l'Institut Català de la Salut.
– Actuacions per un import de 30.662.899, 36 €:
Remodelació/ampliació dels CAP següents: Mollerussa, Sant Pere i Sant Pau de
Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Martorell, Santa Perpètua de la Mogoda, Sant
Quirze del Vallès.
Construcció dels CAP següents: Alcanar, Montcada i Reixach, Rambla de Sabadell,
Roger de Flor (Barcelona)
Remodelació / Ampliació del Consultori de Bigues i Riells
Remodelació de 3a Fase d’urgències de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron.
Remodelació Neonatologia de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron.
Remodelació de la 4a planta de l’Hospital de Traumatologia de la Vall d’Hebron.
– Convocatòria de subvencions a la construcció, l'ampliació, el remodelatge i l'equipament
de consultoris locals i centres d'atenció primària de titularitat municipal per als exercicis de
2004 i 2005. Aquesta convocatòria, que abastarà les inversions realitzades durant les
anualitats de 2004 i 2005, tindrà un import de 2 M€.
Normativa, convenis i declaracions
– Procés de jubilacions del personal estatutari, des de l’1 de juliol, d’acord amb la Llei
55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de la
salut.
– Procés de jubilació de professionals assistencials de l’Institut Català de la Salut (ICS), fruit
dels acords establerts entre l’ICS i els sindicats presents a la Mesa sectorial de Sanitat per
començar a aplicar al territori català l’Estatut Marc, aprovat per tots els grups polítics. El
nombre de professionals que es veuran afectats a partir de l’1 de juliol per aquesta mesura
és de 419 (un 1,6% del total de la plantilla, 274 professionals d’atenció primària i 145
professionals d’atenció hospitalària.
– Aprovació, per part del Govern, de les normes complementàries relatives a l’especialitat
d’obstetrícia i ginecologia en l’àmbit de l’Institut Català de la Salut, i per al desplegament i
organització del Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva en l’àmbit d’aquest
mateix organisme.
– Signatura de l'acord de constitució del nou Consorci Sanitari de Mollet del Vallès per dur a
terme la construcció, equipament i posada en funcionament d'un nou centre hospitalari al
municipi de Mollet del Vallès.
– Pacte per a la salut a Olot i la comarca de la Garrotxa, que suposa la creació de la
Corporació de Salut de la Garrotxa.
58
�– Ampliació de l’equip humà de l’Institut Català de la Salut en un total de 160 llocs de treball
(corresponents a 109 places de metge, 24 de pediatre i 27 d’auxiliars administratius),
d’acord amb el Pla de Xoc dels Centres de Salut.
– Aprovació de l'oferta d'ocupació pública parcial per a l'any 2004 de 133 places vacants de
diverses categories professionals de personal sanitari d'equips d'atenció primària de l'Institut
Català de la Salut: 109 places a l’àmbit de la Medicina de família i 24 places de l’àmbit de la
Pediatria.
– Aprovació de l’oferta d'ocupació pública parcial per a l’any 2004 de 152 places de personal
estatutari sanitari no facultatiu de diverses categories professionals de l'Hospital Universitari
Joan XXIII de Tarragona (92 places) i de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (60 places),
dependents de l'Institut Català de la Salut.
– Signatura d’un conveni entre l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i els laboratoris Lilly, per
desplegar el projecte de les Oncoguies. L’objectiu d’aquest conveni és col·laborar a la
creació, desenvolupament, execució, gestió, promoció i explotació de projectes i serveis
relacionats amb l’avaluació i anàlisis de resultats assistencials, i la investigació clínica
relacionada amb el càncer.
– Signatura d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament Barcelona per a
la millora de la xarxa sanitària a la ciutat de Barcelona, per un import de 427 M€, dels quals
55 M€ els posa l’Ajuntament de Barcelona i 372 M€ el Departament de Salut. El conveni
preveu, entre altres, completar les infraestructures en l’atenció primària (construcció de 10
nous centres de salut); incrementar l’oferta de llits en l’àmbit sociosanitari, especialment per
a la gent gran; ampliar la dotació de recursos assistencials i comunitaris en salut mental;
realitzar millores en equipaments i en infraestructures als centres hospitalaris; i aprofundir en
una millor cooperació i integració de xarxes públiques de salut i serveis socials.
Atenció sociosanitària
– Inauguració del Centre Sociosanitari Sant Jordi a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat).
– Inauguració de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol, a Lleida.
Drogodependències i sida
– Inici de l’assaig clínic per valorar l’eficàcia de l’heroïna oral i la morfina oral a Catalunya per
al tractament de pacients que hagin fracassat en els Programes de Manteniment amb
Metadona.
– Signatura de la declaració de bases per la constitució de la Xarxa Sida i Món Local a
Catalunya.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual de 112.288 €, per a la contractació del
servei de manteniment i evolució del Sistema d'Informació sobre Drogodependències a
Catalunya. Aquest Sistema recull tota la informació de l'activitat assistencial provinent del
conjunt de centres que componen la xarxa d'atenció a les drogodependències (XAD).
– Presentació de la campanya: VIH/Sida. No posis a prova la teva vida. Pren el control: feste la prova, per promoure la prova del VIH.
– Presentació de l’Informe anual de l’any 2003 del Sistema Integrat de Vigilància
Epidemiològica de l’HIV/SIDA a Catalunya (Sives). L’informe incorpora, també, dades de la
vigilància epidemiològica de les infeccions de transmissió sexual i de la tuberculosi a
Catalunya.
59
�Salut mental
– Presentació del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i la participació del Departament
de Salut de Catalunya en un projecte europeu 2004-2006 contra la depressió.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual de 270.600 €, per subvencionar la
Fundació Malalts Mentals de Catalunya per col·laborar amb el finançament del projecte de
suport psicològic i seguiment humà de les tuteles i curateles.
– Inauguració del nou Centre de Salut Mental de l’Alt Empordà.
60
�Departament d’Agricultura, Ramaderia
i Pesca
Acció de Govern
– Convocades les següents ordres d'ajut als sectors agraris: Plans de reconversió de la
vinya; ajuts als conreus herbacis; ajuts al bestiar boví, oví i cabrum; ajuts agroambientals;
indemnitzacions compensatòries en zones de muntanya i desfavorides; ajuts per a foment
de les assegurances agràries; ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors en
determinats supòsits; ajuts per a la millora de la qualitat de la carn de boví, ajuts a la qualitat
alimentària.
– Convocatòria del primer Congrés del Món Rural de Catalunya l’any 2006. L’aprovació
d’aquesta activitat respon a la necessitat d’adaptar la situació actual de l’agricultura i el món
rural a les principals tendències d’evolució d’aquest àmbit.
– Projecte de llei de contractes d’integració. L’objectiu d’aquest nou Projecte és garantir una
major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment
en relació les directrius sanitàries i la protecció del medi ambient.
– S’han elaborat els estudis previs per a la introducció gradual del Contracte Territorial
d’Explotació a l’Alt Urgell, el Berguedà, la Conca de Barberà i el Pla de l’Estany, comarques
escollides per iniciar un pla pilot. Durant aquesta legislatura es desplegarà progressivament
fins a assolir la totalitat de Catalunya.
– Impuls al Pla d’actuació de la fruita dolça amb la creació d’un registre de plantacions.
Aquest registre de plantacions ha de contenir totes les parcel·les de fruita existents a
Catalunya amb indicació de la seva espècie i varietat, per tal de poder conèixer el potencial
productiu de les plantacions que hi ha a Catalunya a partir de les dades tècniques.
Pagament d’ajuts
Agricultura
– Ajut a la producció d'oli d'oliva: saldo campanya 2001/02 i bestreta campanya 2002/03.
– Pagament del saldo del Pla de xoc per a la recuperació del potencial productiu de les
oliveres gelades 2001 (3 M€).
– Pagament del Pla de Recuperació de les oliveres. L’ingrés efectuat suposa un pagament a
compte del 95% dels ajuts del Pla de Recuperació de la campanya 2002-2003.
– Acordat amb la titular del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, l’augment de la
partida destinada a la incorporació de joves al camp. Les esmentades ajudes passaran de
39.000 a 56.000 € per jove.
– 389.229 € per al pagament complementari de l’ajut als productors per superfícies de
determinats productes agrícoles. Són beneficiaris d’aquest pagament un total de 213
pagesos catalans.
– 12,4 M€ per al pagament dels ajuts als fruits secs de closca i garrofes de l’any 2003 que
corresponen a 15.245 productors agrupats en 19 OPFH (Organitzacions de Productors de
Fruiters i Hortalisses).
61
�– Pagament dels ajuts agroambientals a l’arròs (7,8 M€).
– 6,99 M€ per als pagaments corresponents a determinades mesures agroambientals que
van adreçats a 7.187 explotacions. Aquests ajuts s’emmarquen dins del programa de
mesures agroambientals a Catalunya, que recull un nombre d’actuacions encaminades a
donar suport al manteniment i creixement de determinats sistemes productius més
respectuosos amb el medi ambient i el paisatge, i amb una menor contribució a la generació
d’excedents.
Desenvolupament Rural
– Aprovació d’un total de 165 sol·licituds d’ajuts del programa PRODER de
desenvolupament rural, corresponents a 11 comarques catalanes: Alt Empordà, Anoia, Baix
Camp, Garrigues, Noguera, Osona, Pla d’Urgell, Ribera d’Ebre, Segarra, Solsonès i Urgell.
La inversió que es generarà serà de 20,5 M€ amb una subvenció total concedida de 4,8 M€.
– Concessió al DARP de 1.340.000 € per encarregar a REGSA l’execució d’obres de millora
de camins rurals per a la millora de les infraestructures per a la producció agrícola del
Programa de Desenvolupament Rural (PDR 2000-2006) de Catalunya.
Ramaderia
– Pagament de 17,8 M€ per la prima del sector boví. El DARP ha abonat 4,6 M€ com a
pagament complementari de la prima de vaques alletants, 8,3 M€ del saldo de la prima de
vaquí de carn i 4,9 M€ corresponents al saldo de la prima pel sacrifici de bovins.
– 16 M€ abonats als ramaders d’oví i cabrum catalans en concepte de la prima de la
campanya 2004.
– 6,6 M€ abonats als ramaders catalans en concepte de prima làctia. El pagament de la
prima làctia, previst per a l’any 2005, s’avança a l’any 2004 com a compensació als
productors per la baixada de preus d’intervenció i de la llet en pols.
Concessió de crèdits
– El govern ha autoritzat l’Institut Català del Crèdit Agrari a:
62
establir una línia de crèdit (import màxim de 20 M€) per finançar els ajuts concedits pel
DARP per a la recuperació del potencial productiu del conreu de l’olivera.
obrir una línia de préstecs dotada amb 811.366 €, per avançar l'ajut per a la
paralització temporal, corresponent a l'any 2004, de l'activitat pesquera de la flota
d'arrossegament dels ports de Tarragona. Aquesta actuació afecta un total de 163
embarcacions.
obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d'atur que han de percebre els
mariners afectats per la parada temporal de la flota d'arrossegament dels ports de
Tarragona. Aquesta línia de crèdit estarà dotada amb un import global de 542.006 €, i
beneficiarà un total de 414 mariners.
ampliar la línia de préstecs adreçada al sector pesquer amb base als ports de
Catalunya fins a un import màxim de 24 M€.
obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d’atur als mariners afectats per
la paralització temporal de l’activitat pesquera de la flota d’encerclament dels ports
catalans. Aquesta mesura afecta un total de 1.390 mariners i 130 embarcacions de tot
Catalunya i està dotada amb un import global de 1.724.904 €.
�
obrir una línia de préstecs dotada amb 420.708,47 €, per avançar l’ajut per a la
paralització temporal, corresponent a l’any 2005, de l’activitat pesquera de la flota
d’encerclament dels ports de Catalunya.
atorgar un préstec de 5,5 M€ a la Comunitat de regants del canal d’Aragó i Catalunya
(zona de Soses).
atorgar un préstec de 3 M€ a la Comunitat de regants del canal de Pinyana d'Alcarràs
(Segrià), TTMM d'Alcarràs i Torres de Segre.
Regadius
– Aprovat el Pla Economicofinancer de l’empresa pública Regs de Catalunya, S.A. (REGSA)
per al període 2004- 2013. El Pla preveu una inversió de més de 676 M€ durant aquest
període.
– Acordada l'ocupació urgent dels béns afectats per a l'execució d'obres del projecte del
regadiu Algerri-Balaguer, en el terme municipal de Castelló de Farfanya, Menàrguens i
Torrelameu (Noguera).
– Acordada l’ocupació urgent dels béns afectats per l’execució d’obres de dos projectes de
transformació en regadiu de suport al Baix Ebre i la Terra Alta. Les obres compten amb un
pressupost de 18,4 M€.
– Declaració d’utilitat pública i d’urgent execució la concentració parcel·lària de la zona
regable dels termes municipals de: Sarroca de Lleida i Torres de Segre, Soleràs i Albagés,
les Borges Blanques i Juneda, Llardecans i Cogul.
– Ampliació del perímetre a concentrar a Artesa de Segre i Foradada. La superfície total a
concentrar ascendeix a 7.775 ha. Aquestes s’insereixen en el marc de la zona que comprèn
el canal Segarra-Garrigues.
R+I+D
– Posada en marxa del Pla Anual de Transferència Tecnològica, PATT 2004. El PATT 2004
compta amb un total de 418 actuacions a disposició del sector agroalimentari de Catalunya.
– Aprovació del projecte Pleurogen de Genòmica en Peixos Plans finançat per la Fundació
Genoma España i Genome Canadá. Aquest projecte es desenvoluparà també des del
Centre d'Aqüicultura de l'IRTA a Sant Carles de la Ràpita.
– L’IRTA exporta a tot el món un clon d’olivera obtingut al centre de Mas Bové.
– Signatura d’un conveni de col·laboració entre l’IRTA i l’Associació Interprofessional Lletera
de Catalunya (ALLIC). L’objectiu del conveni és elaborar plans de millora de la qualitat de la
llet i de la sanitat de les explotacions lleteres de Catalunya.
– L’IRTA presenta els resultats de la Xarxa d’Experimentació varietal de Cereals de
Catalunya.
Promoció del sector agroalimentari català
– Participació en les fires alimentàries de Berlin, Polònia, Moscou, Nüremberg, Tòquio,
Varsovia i Dusseldorf. També promocionà el sector de la fruita al Marroc i organitza una
missió comercial als països escandinaus i a Beirut.
– Presentació de la campanya promocional “Estima els teus vins”. Amb aquesta campanya,
el DARP, mitjançant l’Institut Català de la Vinya i el Vi, vol promocionar les excel·lents
qualitats dels vins catalans, per la qual cosa ha comptat també per a la seva realització amb
63
�el suport de tots els Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen de Catalunya i del
sector vitivinícola català.
– Promoció dels productes catalans als supermercats alemanys Kaufhof. Frankfurt, Berlín i
Munic seran les ciutats on es portarà a terme la promoció de productes catalans.
64
�Departament de Treball i Indústria
Acció de Govern
Política d’ocupació i formació
– Aprovació del Decret i impuls del desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya
(SOC), i del pla de desenvolupament de polítiques actives. Aquestes accions fan efectiu el
reordenament del SOC per tal de definir les seves responsabilitats, la seva estructura i les
seves funcions.
– Desenvolupament d’un Pla de sanejament econòmic del SOC per donar resposta als
deutes acumulats amb entitats, institucions i centres col·laboradors. Ja s’ha fet front al 75%
dels deutes que s’havien contret fins al 2003 i no havien estat abonats.
– Suspensió definitiva del Servei Català de Col·locació (SCC), motivada per la necessitat de
fer efectiva i transparent la política d’intermediació de la Generalitat en matèria laboral.
L’SCC havia esdevingut incapaç de donar un autèntic servei públic i, a més a més,
funcionava al marge de la resta de serveis similars de l’Estat i de la UE.
– Recepció per part de la Generalitat de més de 285 M€ per a la realització de polítiques
actives d’ocupació. Immediatament, es van desenvolupar les convocatòries de subvencions
corresponents i es van signar les ordres que regulen tota la programació de la formació
ocupacional i d’activitats relacionades amb les polítiques actives d’ocupació per a l’any 2004.
– Signatura d’una declaració conjunta per a la transferència dels fons de Formació Contínua
a Catalunya, per part de la Generalitat, les organitzacions empresarials i els sindicats més
representatius de Catalunya, que van constituir el Consorci per a la Formació Contínua com
a organisme per desenvolupar, impulsar i difondre la formació professional i gestionar els
recursos en aquesta matèria.
– Tramitació, des del 5 de juliol, per part del SOC, de més de 46.000 renovacions de
permisos de residència i treball per a immigrants. Aquesta mesura és fruit de la col·laboració
entre el Departament de Treball i Indústria i la Delegació del Govern a Catalunya.
– Aprovació del Decret de Nous Jaciments d’Ocupació, que atorga caràcter permanent al
programa de Jaciments d’Ocupació. Amb aquesta regulació, el programa serà plurianual i
amplia els col·lectius als quals va adreçat.
– Signatura d’un acord de col·laboració en matèria d’ajuts per a la formació dels treballadors
afectats per Expedients de suspensió de contractes al sector tèxtil, per part del Departament
i conjuntament amb els sindicats UGT i CC.OO. i el Consejo Intertextil. Paral·lelament, el
Govern va acordar destinar 2 M€ en ajudes al sector tèxtil per al 2004, que podrien afectar
entre 5.000 i 6.500 treballadors. La decisió està motivada pel possible impacte en el sector
de la liberalització del mercat internacional i la consegüent desaparició d’aranzels, a partir de
l’1 de gener de 2005.
Política de relacions laborals i qualitat en el treball
– Mediació en la negociació col·lectiva de Seat i Nissan, i accions per a la reducció de
l’impacte laboral i social en els processos de reestructuració de, entre d’altres, Philips,
Samsung, Novalux, Panasonic, o Levi’s.
65
�– Presentació, durant el Dia Internacional de la Dona Treballadora, d’un informe sobre la
situació de la dona al mercat laboral de Catalunya. Elaboració del nou butlletí estadístic
semestral “Dona i Treball”, que ofereix informació exhaustiva sobre la situació sociolaboral
de la dona.
– Edició de 10.000 tríptics sobre assetjament laboral en el treball en els quals es donen
consells sobre com actuar en els casos on existeixin situacions de vexació a la feina.
– Decàleg d’actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals, que inclou:
“Finestreta virtual” per denunciar via Internet situacions de risc laboral.
Comunicació telemàtica de comunicats d’accidents de treball.
Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany per conscienciar i implicar la societat
en la prevenció de riscos laborals.
Pla de lluita especial contra la sinistralitat a les comarques de Lleida.
Creació d’un Registre de delegats de prevenció de riscos laborals i comitès de
seguretat i salut a l’empresa.
Cursos, jornades i seminaris en matèria de prevenció per a 10.000 alumnes durant els
primers 9 mesos de l’any.
Creació d’un dispositiu al sector de la Construcció de 24 representants (12 de les
organitzacions empresarials i 12 dels sindicats) per visitar les obres amb l’objecte de
promoure-hi la prevenció.
Publicació d’un manual d’avaluació integral de riscos de seguretat ergonòmics i
psicosocials, com a complement a l’activitat preventiva de les empreses.
Acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis
col·lectius.
Auditoria dels sistemes de prevenció dels departaments de la Generalitat per
aconseguir una millora en la seguretat i la salut laboral del personal.
Campanya publicitària de prevenció de riscos laborals, amb el lema “A la feina, cap
risc”.
– Anunci que la recaptació de les sancions per incompliment de la normativa sobre
prevenció de riscos laborals es reinvertirà en la millora de la seguretat dels treballadors de
les empreses catalanes.
– Petició per part de la Generalitat al Govern central del traspàs de la gestió de la totalitat
d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una Resolució Parlamentària de 2002.
– Aprovació del projecte de Llei de reforma del Consell de Treball Econòmic i Social de
Catalunya, amb l’objectiu de garantir la seva independència i reforçar la seva funció
assessora. La nova regulació preveu, entre d’altres coses, la supressió dels representants
del Govern català i de l’Administració local en els òrgans de l’entitat.
– Establiment de l’obligació de presentar un Pla Social per part de les empreses en el
moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació com a requisit imprescindible
perquè el Departament iniciï la seva tramitació. La mesura, d’aplicació a empreses de 50 o
més treballadors, fa de Catalunya la primera Comunitat Autònoma que dóna compliment al
que preveu l’Estatut dels Treballadors, segons el mandat que estableix una Directiva
Europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius.
– Inauguració a Lleida de la primera seu descentralitzada del Tribunal Laboral de Catalunya,
amb l’objectiu d’acostar les institucions a les empreses i els treballadors. Durant els seus 13
anys de funcionament, aquest òrgan ha esdevingut un eficaç sistema extrajudicial de
resolució de conflictes laborals mitjançant la conciliació i l’arbitratge.
66
�Política Industrial
– Creació, en el marc del CIDEM, de l’Agència Catalana d’Inversions, organisme que té una
doble vessant: atraure inversions estrangeres que s’articulin amb el teixit industrial català i
encarregar-se de la localització exterior dels establiments catalans.
– Disseny de l’Observatori de prospectiva industrial, que serà l’encarregat de dissenyar una
metodologia per a la diagnosi i l’acció pública. L’anàlisi es concentrarà en tres sectors
prioritaris, per la seva elevada exposició a la competència internacional: tèxtil, automoció i
electrònica de consum.
– Convocatòria de 4 ordres per donar suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació
industrial. Els objectius de les convocatòries, dotades amb 24,2 M€, són: incentivar sectors
estratègics; donar suport a l’adaptació i al creixement del valor afegit en sectors altament
exposats a la competència internacional; i promoure la col·laboració entre empreses, centres
públics i privats de recerca i centres tecnològics per engegar projectes de millora
tecnològica. Les ordres incorporen una nova clàusula en virtut de la qual les empreses
hauran de retornar l’import de l’ajut si relocalitzen la seva producció en un termini de 7 anys.
– Acords per a la creació dels següents Centres Tecnològics: el de l’Aeronàutica i l’Espai a
Viladecans, el de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies
Agroalimentàries de Lleida, i el de Difusió Tecnològica del Moble, a la Sènia. La Xarxa de
Centres Tecnològics estarà formada, a finals de la legislatura, per entre 8 i 10 centres
d’arreu de Catalunya i s’ha creat un Registre de centres que permetrà l’ordenació del
sistema català de transferència de tecnologia, identificant les entitats que componen l’oferta
científica i tecnològica.
– Signatura de diferents acords d’àmbit territorial per al desenvolupament i la reactivació
econòmica (entre d’altres, a Anoia, la Selva, o al Lluçanès).
Política energètica
– Organització de la Setmana de l’Energia. El seu objectiu principal era incidir en el canvi
d’hàbits dels ciutadans, introduint mesures i actituds en l’àmbit del transport i de la llar que
fomentin l’estalvi energètic i impulsant fonts d’energia respectuoses amb el medi ambient.
En aquest marc, els Departaments de Treball i Indústria i de Medi Ambient i Habitatge van
signar un conveni de col·laboració amb el FC Barcelona per afavorir la incorporació de
criteris de sostenibilitat energètica i mediambiental en les actuacions del club.
– Creació del Centre de Suport a les Ordenances Solars (CSOS), que donarà suport jurídic,
administratiu i tècnic als municipis que disposen o pretenen crear ordenances municipals per
a la implantació de l’energia solar tèrmica en els seus territoris. L’acord el van signar 22
municipis de Catalunya, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Associació
Catalana de Municipis i Comarques i el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient a les
comarques de Girona.
– Acord amb la cadena de distribució alimentària Condis per a la utilització del biodièsel, un
combustible no contaminant i biodegradable, en els més de 100 vehicles de l’empresa.
– Inici dels treballs d’anàlisi, diagnòstic i redacció del nou Pla de l’Energia 2005-2015.
– Signatura de convenis per a la realització de plans de millora de la qualitat del servei
elèctric a Catalunya, amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i les empreses AgriEnergia, SA, Bassols Energia, SA, Distribuidora de Energía Eléctrica del Bages, SA, Electra
Caldense, SA, Electra del Cardener, SA, Elèctrica Curós, SA, Estabanell Y Pahisa, SA,
Fecsa-Endesa, i Productora Eléctrica Urgelense, SA.
67
�Departament de Comerç, Turisme i
Consum
Acció de Govern
Comerç
– Aprovació de la llei d’equipaments comercials.
– Presentació del programa d’ajuts al comerç per a l’any 2004 per a l’impuls de la
competitivitat de les petites i mitjanes empreses comercials de Catalunya amb un import de
14 M€.
– Inici dels treballs d’elaboració del Nou Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2005-2008.
És previst que l’any 2005 es faci la convocatòria d’ajuts corresponent a aquest Pla.
– Signatura del conveni per a la dinamització del comerç urbà amb el Consell de Cambres
de Catalunya, que permetrà desenvolupar actuacions conjuntes per millorar la competitivitat
de les petites i mitjanes empreses, amb un pressupost de 800.000 € a parts iguals.
– Inauguració de la nova edició de la “Barcelona Fashion Week” on s’ha destacat la
importància de la internacionalització del disseny i la creació per a la potenciació de la
indústria tèxtil.
– Presentació dels Premis a la Innovació del sector firal català, que seran atorgats per
primera vegada l'any 2005. Aquests premis tenen com a objectiu reconèixer públicament les
entitats firals excel·lents de Catalunya, divulgar la qualitat i la innovació, i ser font
d'informació i guia per establir sistemes de gestió competitius.
– Aprovació del Pla d’Orientació dels Equipaments Comercials (POEC) de Badalona, amb
un creixement màxim de 25.000m2 de superfície comercial. La resolució dictada pel
Departament limita a 17.500m2 la superfície que es podria destinar a un gran magatzem i a
7.500 m2 l’ampliació del projecte ‘Badalona, ciutat europea del bàsquet’.
Internacionalització
– Ajuts a la internacionalització per al desenvolupament de noves línies de serveis i
programes ja existents que permetran mobilitzar 270 M€.
– Convocatòria per a la concessió de beques en el marc del Programa de formació en
matèria de promoció comercial a l’estranger. Amb una aportació per beca entre 18.000 i
27.000 € anuals bruts, segons la destinació.
– Posada en marxa de les plataformes empresarials de Mèxic, Beijing, Tòquio, Nova Delhi,
Casablanca, el Caire, Miami i São Paulo. És prevista, per al primer semestre de l’any 2005,
l’obertura de les plataformes Budapest, Varsòvia, París, Moscou i Praga.
– El COPCA i el Consell de Cambres de Catalunya desenvolupen el programa conjunt de
129 missions empresarials 2004.
– Presentació del contracte assignat al COPCA pel Govern d’Egipte per assessorar al
govern egipci en el redisseny de la seva política comercial exterior amb un projecte finançat
per la Comissió Europea. El Trade Enhancement Programme és un programa de promoció
68
�comercial encapçalat pel COPCA. Té un pressupost total de 14,3 M€, dels quals 6,6 € es
destinaran al contracte d’assistència tècnica que desenvoluparà el COPCA.
– Presentació del Pla Estratègic per la Internacionalització de Catalunya 2005-2008, en el
marc de la “Nit de la Internacionalització”. Aquest Pla detallarà les línies estratègiques per
posicionar Catalunya en el seu entorn econòmic com una de les millors pràctiques en
comerç exterior en els propers quatre anys.
Turisme
– Creació del ‘Pla de Dinamització Turística’ amb 4,2 M€ d’inversió per millorar les
infrastructures i els serveis turístics de les comarques del Montsià, Terra Alta, al Baix Ebre i
Ribera d’Ebre durant l’any 2004 i 2005. Creació del Consorci per a l’execució d’aquest Pla.
– Elaboració del programa d’activitats per captar el turisme cultural i de qualitat amb l’any
Dalí.
– Participació en l’acord de suport a la consolidació de l’Aeroport de Girona per ajudar a
diversificar, desestacionalitzar i dinamitzar l’oferta turística. També aprovació d’una esmena
del Comitè Europeu de les Regions que reconeix la importància de les línies aèries de baix
cost.
– Presentació de la campanya de promoció turística al mercat espanyol “Catalunya te sienta
bien”.
– Signatura d’un conveni que preveu una inversió de 309.000 € per impulsar el
desenvolupament i la promoció turística de l’Alt Pirineu i Aran. El conveni permetrà reforçar
la marca ‘Pirineus’ com un producte de qualitat i potenciar els recursos turístics de les
comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars
Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d’Aran.
– Convocatòria de concessió de subvencions a les oficines de turisme de Catalunya per a la
millora d’instal·lacions i d’equipaments. La quantitat màxima destinada és de 360.000 €.
– Acord amb el ministre mexicà de Turisme per tal d’afavorir la inversió d’empresaris
catalans en projectes turístics de qualitat a Mèxic.
– Acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per impulsar l’ús del català en el sector.
L’acord, que té una vigència de dos anys, facilitarà l’aprenentatge del català a més de 8.000
treballadors del sector perquè el seu objectiu és incrementar l’ús del català en bars i
restaurants on hi ha un alt nombre de treballadors de fora de l’Estat espanyol.
– Presentació dels objectius del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya i del balanç de la
temporada turística davant de la Comissió d’Indústria, Energia, Comerç i Turisme del
Parlament. El Pla Estratègic té com a principal objectiu definir l’evolució del model turístic de
Catalunya per al període 2005-2010 i orientar la política del sector públic i privat.
– Autorització de la despesa amb abast pluriennal de 360.000 € per al desenvolupament del
Pla de Foment amb l’Ajuntament de Banyoles i per al desenvolupament del Pla de Foment
amb el Consell Comarcal del Pla de l’Estany.
– Presentació de l’oferta turística de la vessant sud dels Pirineus a un grup de més de 40
agències de viatges i operadors turístics internacionals, a Amsterdam (Països Baixos),
conjuntament amb les Comunitats Autònomes d’Aragó i Navarra. Aquesta acció de promoció
forma part d’un acord marc entre Turisme de Catalunya, la resta de comunitats autònomes
de la vessant sud dels Pirineus i l’organisme de promoció turística de l’Estat espanyol,
Turespaña, per tal de promoure els seus actius turístics sota el nom de la marca “Pirineus”.
69
�– Col·laboració del Departament junt amb el Consell de Cambres de Catalunya en
l’organització del II Congrés de Turisme (Girona, 15-17 de desembre de 2004).
– Signatura de l’acord entre Turisme de Catalunya i la Federació Catalana de Càmpings per
ser presents a les principals fires europees sota la “Marca” Catalunya. L’acord preveu la
promoció dels càmpings catalans a les fires europees d’Anvers, Utrecht, Amsterdam,
Stuttgart, Brussel·les i Essen.
– Inauguració de la cinquena edició del campionat amateur de golf “Catalunya-Costa Brava
Cuina&Golf”, que Turisme de Catalunya va organitzar del 17 al 19 de maig, creat i pensat
per promoure la Costa Brava entre touroperadors internacionals.
– Turisme de Catalunya patrocina l’expedició “Catalans al K2-Magic Line”.
– Turisme de Catalunya dóna suport al primer Campionat d’Europa de Piragüisme d’estil
lliure, atès que considera que pot donar a conèixer un entorn natural de rius i paisatges
preparats per al turisme interior dels Pirineus.
– Signatura de l’acord de col·laboració de Turisme Catalunya amb l’Associació de Parcs
Aquàtics de Catalunya per tal de col·laborar en una campanya publicitària de promoció dels
parcs aquàtics amb un import de 60.000 €.
– Signatura del Conveni amb el Club Futbol Barcelona per promocionar la “Marca” de
Catalunya a les gires internacionals del Barça. D’aquesta manera, ‘Turisme de Catalunya’
viatjarà amb el Barça a Seül, Tòquio, Shizuoka i Xangai per presentar l’oferta turística de
Catalunya als principals turoperadors asiàtics. Aquest conveni té una vigència d’un any i
podrà prorrogar-se fins al 2006. L’acord no preveu cap aportació econòmica de cap de les 2
entitats.
– Inversió de 96.000 € per promocionar el Turisme Nàutic a Catalunya. Aquesta inversió
s’articula a través de tres acords per a la construcció de dues estacions nàutiques a
Palamós i Salou i la promoció de l’oferta d’activitats nàutiques.
– S’estableixen les bases reguladores de concessió d’ajuts als consells comarcals per a la
senyalització d’itineraris turístics al medi rural. La quantia destinada és de 210.000 €.
– Destinació d’1,8 M€ per promoure l’oferta turística de tardor i hivern catalana als mitjans de
comunicació televisius. La campanya s’anomena ‘Locos por la nieve’ per donar un impuls al
turisme de neu a l’Estat espanyol, i s’ha elaborat un espot especial sobre la tardor per a la
campanya “Catalunya te sienta bien”, que ja va tenir incidència durant els mesos d’estiu.
Turisme de Catalunya també ha creat una acció de comunicació particular anomenada
“Catalunya és per viure-la” amb dos àmbits d’actuació concrets: promoure l’oferta de neu i
potenciar la marca turística Terres de l’Ebre a tot el territori català.
– Participació de Turisme de Catalunya en el Comitè Europeu de Relacions Exteriors
d’Escòcia com a representant de Catalunya, que és model de referència per a la promoció
del turisme escocès.
Consum
– Creació de l’Agència Catalana de Consum.
– Convocatòria d’atorgament de subvencions destinades a les organitzacions de
consumidors i usuaris per un import de 368.000 € i amb la finalitat de dur a terme activitats
d’informació i protecció dels consumidors durant l’any 2004.
– Posada en marxa de la campanya ‘Diferencia’t. Consumeix amb criteri’, adreçada a
potenciar el consum responsable dels joves catalans.
70
�– Presentació de la targeta ‘Consumidors a Europa’, editada conjuntament per l’Institut
Català del Consum i pel Centre Europeu del Consumidor (CEC) amb la finalitat d’informar
els consumidors dels seus drets quan adquireixen productes o serveis als països de la Unió
Europea.
– Delegació de competències en matèria de resolució de conflictes de consum, tasques
d'inspecció i campanyes de control a diversos consells comarcals: Consell Comarcal de l’Alt
Empordà, del Bages, del Pallars Jussà, de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta; aquests s’han
afegit als ja existents en l’exercici 2002 i 2003 amb experiència molt positiva en aquesta
delegació de matèries: Consell Comarcal de l’Alt Urgell, del Baix Camp, del Baix Ebre, del
Baix Empordà, del Baix Penedès, del Berguedà, de la Conca de Barberà, de la Garrotxa, del
Montsià, d’Osona i del Conselh Generau d’Aran.
– Presentació del balanç de les reclamacions gestionades pel Centre Europeu del
Consumidor de Barcelona (CEC) durant l’any 2003: la sobre reserva (overbooking), la
pèrdua d’equipatge i les errades en les reserves a través d’Internet són les principals
reclamacions dels ciutadans europeus.
– Posada en marxa d’una nova campanya de control per detectar els centres de bronzejat
no registrats a Catalunya.
– Alerta als ciutadans de la detecció de presumptes estafes telefòniques realitzades per
empreses que ofereixen serveis de tarificació addicional en línies 803, 806, 807 i d’internet
907. L’estafa consisteix en l’oferiment de premis, promocions gratuïtes i connexions a
pàgines web de pagament inexistents.
– Retirada del mercat de 156.832 armilles d’alta visibilitat que incompleixen la normativa
d’obligat compliment des del 24 de juliol d’enguany. El Departament ha realitzat 219
actuacions d’inspecció en 154 establiments de Catalunya des de l’inici de la campanya a
l’octubre de 2003.
– Sanció a Correus i altres 8 empreses per incomplir la Llei de política lingüística en rètols,
senyalització i publicitat. Consum ha rebut 445 denúncies de ciutadans contra establiments
comercials i de serveis per detectar incompliments en matèria de política lingüística, que han
suposat la tramitació de 86 expedients sancionadors. En total, el Departament de Comerç,
Turisme i Consum ha imposat sancions a 9 empreses per un import de més de 43.000 €.
– Presentació de les dades referents a publicitat enganyosa coincidint amb la celebració a
l’hotel Princesa Sofia de Barcelona de la VI Jornada Europea de Consum sobre publicitat
enganyosa: en els darrers dos anys s’ha sancionat 51 empreses i s’han obert 124
expedients sancionadors per utilitzar publicitat o informació que indueix a engany en els
consumidors.
– Campanya de control a les oficines de les entitats financeres i d’assegurances. L’objectiu
d’aquesta campanya és comprovar que la informació i les condicions de contractació dels
diferents productes i serveis que ofereixen siguin transparents i comprensibles pels usuaris.
– Obertura de 45 expedients sancionadors a establiments majoristes multipreu i basars per
comercialitzar productes que poden comportar risc per a la seguretat de les persones. S’han
immobilitzat 755.612 productes de procedència asiàtica resultat de les més de 9.000
actuacions d’inspecció realitzades durant l’any 2004. Dels productes retirats destaca la
immobilització de 604.081 unitats d’armilles d’alta visibilitat per incompliment de la normativa
de seguretat i 5.676 joguines de la campanya de Nadal.
71
�Departament de Benestar i Família
Acció de Govern
– Els responsables de la política social dels governs de Catalunya, el País Basc i Astúries
van firmar la Declaració de Getxo, un document que serveix per definir el marc de
col·laboració entre les comunitats per poder compartir projectes que avancin cap a sistemes
socials universals.
– Presentació de l’Anuari de l’Envelliment a Catalunya.
– Presentació del Nou model assistencial en l'àmbit rural.
– Presentació de les Bases per a una nova Llei de serveis socials de Catalunya, a la
Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis, així com a totes
les Administracions Locals amb competències en serveis socials de Catalunya.
– Presentat el balanç i les noves perspectives del Pla de Transformació del Barri de la Mina
(2000-2010).
– Subvencions atorgades per un import de 107 M€ .
Actuacions comunitàries i cíviques
– Presentada la campanya per a la no-discriminació del poble gitano.
– Inaugurat un casal per a gent gran a l’Hospitalet de Llobregat. La inversió ha estat de més
de 2 M€.
– Creació d’un nou Consell Català del Voluntariat en el qual tindran cabuda representants
territorials per tal de poder donar servei i promocionar el ric teixit associatiu de Catalunya.
– Conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació “La Caixa” per acostar la
gent gran a les tecnologies de la informació i la comunicació.
– 42 concursos d’adjudicacions de pisos.
– 8 promocions finalistes de remodelació dels barris: Sant Roc, Polvorí, Turó de la Peira,
Sud-oest Besòs, Via Trajana i Xafarines.
– Autoritzades les següents despeses amb abast plurianual:
209.462,06 €, per a l'atorgament d'una subvenció a l'Ajuntament del Vendrell per dur
a terme la reforma d'un casal i la construcció d'un altre al Vendrell.
156.363 € per a les obres de remodelació integral del casal de gent gran "Jaume
Terrades" de Mataró.
Serveis Socials
– Actualització dels ajuts per complementar les pensions de viduïtat més baixes. Augment
d’un 3,8% (0,8% per sobre de l’IPC català).
– Aprovació d’un augment del complement de les pensions més baixes, que passa de 300 a
360 € anuals, amb un augment del 20%, amb efectes retroactius des del mes de gener.
72
�– S’aprova destinar 30 M€ als ajuntaments de més de 20 mil habitants i als consells
comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament, per a
aquest any.
– S’aprova destinar 3,2 M€ per garantir serveis socials a persones amb disminució.
– Inauguració de la llar residència per a discapacitats psíquics “Torrent de Llops” a
Martorell. El cost de la inversió és de 743.637 €.
– Inauguració de la llar residència per a disminuïts psíquics Reina Elisenda de Montcada, a
Lleida, de l’Institut de Treball Social i Serveis Socials. La inversió és de 601.000 €.
– Inauguració de la residència la Maçana de Salt, per a persones en procés de rehabilitació
de malalties mentals, amb 29 places concertades.
– Inauguració de la residència i centre de dia per a gent gran de Vila-seca, on hi haurà 50
places assistencials concertades amb el departament.
– Obres d’adequació Casa del Mar de Sant Carles de la Ràpita. L’import de la inversió és de
691.906 €.
– Aprovació del projecte de reconversió i reforma de la residència Mare de Déu de la Mercè
a Tarragona, import 8,4 M€; nova construcció de la residència de disminuïts psíquics amb
centre de dia al Prat de Llobregat, import 3 M€ i nova construcció del casal per a gent gran i
centre de dia a Santa Perpètua de Mogoda 1,7M€ (Pla Economico-financer de l’empresa
Gestió d’Infraestructures SA 2004-2010).
– Adjudicada la construcció d’un centre de dia per a gent gran a Badia del Vallès.
– Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca per
a la construcció d’un centre residencial per a gent gran.
– Inauguració del Centre Especial de Treball a l’Hospitalet de Llobregat i de dues llars
residència -l’una a l’Hospitalet de Llobregat i l’altra a la Zona Franca de Barcelona – de
l’associació de pares treballadors de la SEAT amb fills disminuïts.
– Autoritzada la següent despesa amb abast plurianual:
720.140 € per a la subscripció d'un conveni amb el Conselh Generau dera Val d'Aran
que té per objecte la realització d'obres a la residència geriàtrica i centre de dia per a
gent gran de Vielha.
- Elaboració de les dades bàsiques del Mapa de Serveis Socials 2003.
Família i Infància
– Signatura d’un conveni amb la Fundació Carmen y M. José Godó per facilitar l’acolliment
familiar d’infants amb necessitats especials.
– Inaugurat el centre residencial d’acció educativa l’Albera per a menors desemparats a
Figueres. El Departament ha finançat part del cost de les obres a través de l’Institut Català
de Finances per valor de més de 500.000 €.
– Elaboració del disseny del programa de formació de pares i mares.
– Aprovació i tramitació del programa de lleure en família, elaborat de manera conjunta amb
Tujuca S.A.
– Nou pis assistit per a joves tutelats a Tarragona.
73
�– Impuls del Pla de Xoc de Mesures de Protecció a la Infància i l’Adolescència amb un
augment del 28% del pressupost i amb la incorporació de 48 nous educadors als Equips
d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
– Convocatòria d’ajuts per a famílies en situació d’especial vulnerabilitat amb part múltiple de
tres o més infants, de 240 fins a 320 € per família i anualment fins als 12 anys.
– Increment de les ajudes a les famílies extenses que tenen menors tutelats acollits, fins a
un import de 240 € mensuals.
– Autoritzada les següents despeses amb abast plurianual:
466.799 € per a les obres d'adaptació d'una part de la planta segona de l'edifici
principal del centre educatiu "Els Castanyers" de Palau Solità i Plegamans.
1,6 M€ per a les obres de rehabilitació integral de la residència infantil "Llar Les
Vinyes" de Cerdanyola del Vallès i de la residència Infantil de Rubí.
– Prestació econòmica de 550 € per infant a càrrec per a famílies amb infants menors de 3
anys i de 625 € per a famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys.
Més de 235.000 famílies beneficiàries. Pressupost: 145 M€.
– Atorgament de subvencions per un import de 1.321.538 € a entitats d’iniciativa social per a
centres oberts i programes d’atenció a la infància en risc.
– Signatura de convenis amb ens locals (ajuntaments i consells comarcals) per al
finançament dels professionals dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència per un
import de 6 M€.
– Denominació i reestructuració de la Secretaria de la Família que passa a denominar-se
Secretaria de Famílies i d’Infància i assumeix, com a funció nova, coordinar i gestionar
l’execució de les polítiques del departament en matèria de lluita contra la violència familiar.
– Posada en marxa del nou títol de família nombrosa, individualitzat per cada membre de la
unitat familiar.
Secretaria per a la Immigració
– Pla de retorn dels catalans a l’estranger. Desplegament de la Llei de mesures al retorn
dels catalans emigrats i llurs descendents i assignació d’una primera dotació de 200.000 €
per posar en marxa el Pla d’Ajuda al Retorn. L’import atorgat és de 75.562,87 €.
– Lliurament dels I Premis Francesc Candel, dedicats a la integració social dels immigrants.
– Presentació de la guia Acull: Guia d’informació i de serveis.
– Convocatòria d’ajuts destinats a entitats per a realització d’activitats i projectes d’integració
social de persones immigrades i retornades.
– Curs de tècniques d’intervenció amb famílies magrebines. Impartit a les comarques de l’Alt
Camp, Alt Penedès, Alt Urgell, Anoia, Baix Penedès, Berguedà, Ribera d’Ebre, Ripollès,
Maresme, Osona, Segrià, Garrigues, Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, i Vallès
Occidental.
– Convenis entre ens locals i el Departament, per a la realització dels Plans comarcals
d’integració dels immigrants: Vallès Oriental (40.000€); Baix Camp (40.000€); Pla de l’Estany
(40.000€); Tarragonès (40.000€); Baix Empordà (40.000€); Garrotxa (40.000€); Osona
(40.000€); Alt Empordà (40.000€); Garraf (36.000€); Bages (36.000€); Alt Penedès
(36.000€); Baix Ebre (36.000€); Anoia (20.000€).
74
�– Convenis amb diferents centres universitaris: 4.800 € a la Universitat de Lleida destinats a
cursos de postgrau i màsters en intervenció socioeducativa per a contexts multiculturals;
11.070 € a l’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra destinats a postgraus en Ciutadania i
immigració; 50.000 € a la Fundació Universitat de Girona destinats al IV Congrés sobre la
Immigració a Espanya.
– Convenis amb diferents centres: CITE-CONC, per un import de 70.000€ destinats a la
col·laboració en la xarxa de les seves oficines; amb l’AERC, per un import de 6.000 €
destinats a la realització d’activitats de caràcter social i associatiu en l’àmbit dels emigrants i
retornats; i amb la Creu Roja, per un import de 98.500 € destinats a la intervenció de les
persones immigrants que vivien a les casernes del barri de Sant Andreu de Barcelona.
– Convocatòria de subvencions destinades per a la realització d’activitats i projectes
d’integració social per un import de 900.000 €.
– Convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a la construcció, l’habilitació,
reformes d’ampliació o condicionament d’allotjaments de treballadors i treballadores
temporers per un import de 603.600 €.
75
�Departament de Medi Ambient i Habitatge
Acció de Govern
Gestió de l’aigua
– Inversió de 1.110 M€ a Catalunya per a 145 actuacions urgents a les conques del país per
incrementar els recursos hídrics i millorar-ne la gestió. Aquestes actuacions consensuades
amb el Govern de l’Estat per modificar el Pla Hidrològic Nacional, seran finançades a càrrec
de fons de cohesió europeus, ja que responen als principis i objectius de la Directiva marc
d’aigües.
– Desviament del tram final del curs actual del riu Llobregat, i entrada en servei de la nova
llera canalitzada del riu, fet que permetrà garantir la seguretat hidràulica, i també l’expansió
del Port de Barcelona.
– Inauguració de l’Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Breda.
– Aprovada una inversió d’1,5 M€ per a l’EDAR del Baix Llobregat.
– Inaugurada la nova xarxa de distribució d’aigua al Maresme, i les obres de millora de
l’abastament d’aigua potable a Sant Antoni de Vilamajor (858.000 €).
– Aprovat per l’ACA el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de
Catalunya, que permetrà aconseguir un bon estat ecològic de les masses d’aigua.
– Atorgament de l’ACA de 500.000 € a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i
Tractament de Residus (EMSHTR), per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es
destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública dels municipis de l’àmbit
metropolità.
– Creació de la Mesa Tècnica dels Aqüífers del Llobregat, òrgan tècnic especialitzat adscrit a
l’ACA, que realitzarà l’anàlisi i el seguiment dels impactes que generaran sobre els aqüífers
del Baix Llobregat les infraestructures previstes en el delta (nova terminal de l’aeroport, AVE,
metro...).
– La protecció de les aigües subterrànies rep un nou impuls amb l’aprovació del Decret de
revisió de les zones vulnerables, adreçat a prevenir la contaminació per nitrats procedents
de fonts agràries d’aquestes aigües.
– Conveni amb Forestal Catalana per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es
destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública de l’Àmbit no metropolità,
per un valor de 2 M€.
– Inici de les actuacions adreçades a la descontaminació dels fangs al pantà de Flix en
règim de col·laboració amb les Administracions Públiques afectades i implantació de filtres
de carbó actiu a l’ETAP de l’Ampolla per prevenir riscos per a la salut.
– Signatura del conveni entre l’ACA, l’EMSHTR i el CDRB i l’associació AFAQUIM per a la
segregació selectiva de càrregues salines dels seus abocaments d’aigües residuals i el seu
abocament a mar a través del col·lector de Salmorres de la conca del Besòs.
Gestió dels residus
– Inaugurades 4 deixalleries: Blanes, Vilassar de Mar-Cabrils-Cabrera, Begues i Pla de
Santa Maria.
76
�– Inaugurada la Planta de Tractament de Purins de Juneda II. L’objectiu de la planta, que té
una capacitat de 110.000 m3 anuals, és absorbir els excedents de purins de la comarca de
les Garrigues, i complementar la planta de tractament ja existent a la mateixa població. Així
es complementarà el Pla de gestió de dejeccions ramaderes de la comarca.
– Inauguració del nou Centre Comarcal de Tractament de Residus Municipals de la Conca
de Barberà a l’Espluga de Francolí, que donarà servei a 19.500 habitants de la comarca. El
centre ha estat pressupostat en 3,7 M€.
– Inauguració de les millores ambientals introduïdes a la planta de tractament d’olis minerals
usats d’Alcover consistents en: Nova estació depuradora d’aigües residuals; nova torre de
refrigeració, que permet un òptim funcionament del cicle tancat de les aigües; i aplicació de
millores per a la reducció de l’impacte visual integrant la instal·lació en l’entorn.
– Inauguració de l’ampliació i adequació del dipòsit controlat de les Borges Blanques, a les
Garrigues, que ha suposat una inversió total de 460.134,87 €, dels quals el 80% ha estat
aportat pel Fons de Cohesió de la Unió Europea i el 20% per fons propis de l’Agència de
Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
– Inversió de més de 51 M€ a l’Ecoparc de Montcada i Reixac, que es troba en període de
proves. La planta tractarà 240.000 tones/any de residus de 10 municipis metropolitans del
Barcelonès Nord i el Vallès Occidental.
– Signatura dels convenis amb els sistemes integrats de gestió d’envasos ECOVIDRIO i
ECOEMBES, que consolida d’aquesta forma el nou finançament als ens locals per a la
recollida selectiva de vidre, paper i envasos lleugers (plàstics, llaunes, brics).
– Establiment d’un protocol d’acord, amb el consens dels agents territorials, per a les bases
de gestió del nou dipòsit controlat de Tivissa.
– Realització d’una prova pilot amb l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament
de Residus, consistent en la deposició del rebuig de residus procedents dels Ecoparcs
metropolitans, degudament tractats i retractilats en forma de bala a l’abocador de la Vall d’en
Joan al terme municipal de Begues. El cost de la prova és d’1,6 M€ i l’ARC hi aporta el 50%.
Gestió de l’aire
– Presentació del projecte de la Xarxa de Radars de Catalunya, xarxa que en aquests
moments es compon de tres radars (Vallirana, Puig d’Arques i la Panadella) i que l'any
vinent s'ampliarà amb un quart radar a Tivissa. Els radars meteorològics són instruments
d’observació que permeten detectar a distància la presència de pluja i estimar-ne la
intensitat.
– Racionalització de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques i la seva integració
en una nova eina de visualització que contempla a més de les 155 estacions completes
(EMA) 225 pluviòmetres (ACA+CHE).
– Campanya de determinació dels nivells d’ozó troposfèric amb l’aplicació de nous models
avançats de predicció.
Protecció del medi natural
– Inauguració de les infraestructures del Projecte Life al riu Tordera. El Projecte té com a
finalitat reutilitzar les aigües provinents de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR)
de Tordera, a través d’un sistema natural d’aiguamolls que depuren l’aigua. Aquesta aigua
neta i sanejada s’envia riu amunt per recarregar l’aqüífer.
77
�– Aprovació de 14 Plans especials de delimitació definitiva que afecten a 40 espais del
PEIN, i ampliació dels límits actuals del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) del Cap de
Santes Creus a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).
– Presentació del nou Pla General de Política Forestal 2005-2014.
– Signatura de l’acord entre el DMAH i els ajuntaments del Prat del Llobregat i Viladecans
per a la creació del consorci del delta del Llobregat.
– Inauguració del Parc de la Pedra Tosca (Les Preses) dins del Parc Natural de la Zona
Volcànica de la Garrotxa.
– Inaugurades les obres de millora d’accés a la pica d’Estats i el nou aparcament al pla de la
Farga de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Àreu del municipi d’Alins.
– Atorgament d’ajuts per un import de 842.000 € per a projectes de conservació, millora i
ordenació en espais de la xarxa Natura 2000 al Pirineu i Prepirineu, desenvolupats per ens
locals, entitats sense ànim de lucre i particulars.
– Creació i participació en la Comissió de seguretat aeronàutica a l'Aeroport del Prat en
relació amb les poblacions d'ocells.
– Aprovació del Decret pel qual es declara la gavina corsa espècie d’interès especial i
s’aproven els plans de recuperació del bitó, la gavina corsa, el fartet i el samaruc.
– Constitució de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que esdevé el més gran
de Catalunya, amb més de 69.000 ha a les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
– Concessió de 4,7 M€ per a la regeneració dels boscos afectats pels incendis forestals de
l’estiu del 2003.
Polítiques ambientals
– Presentació del mapa de recursos eòlics de Catalunya, elaborat pel Servei Meteorològic
de Catalunya. Els resultats presentats permetran identificar les zones de Catalunya que
ofereixen més possibilitats per a la generació d’energia eòlica, així com determinar aquelles
zones amb poca eficiència eòlica.
– Decret per regular la participació de les organitzacions no governamentals (ONG) i altres
entitats sense ànim de lucre vinculades a l’ecologia i a la protecció del medi ambient en les
activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i que estableix la
creació del Registre d’entitats per a la Protecció del Medi Ambient i la Sostenibilitat
Ambiental.
– Decret que estableix que la Direcció General de Qualitat Ambiental serà l’organisme que
tramitarà, atorgarà o interromprà les autoritzacions de les instal·lacions que generen
emissions de gasos d’efecte hivernacle.
– Creació del Consell Social per al Desenvolupament Sostenible, un òrgan de participació
dels agents socials en relació amb les propostes de desenvolupament sostenible que formuli
l’executiu.
Habitatge
– Nou Pla per al Dret de l’Habitatge 2004-2007, que promou la creació de 42.000 nous
habitatges protegits, la meitat en règim de lloguer, fomenta la rehabilitació de 40.000
habitatges i suposa una inversió, per part de la Generalitat de 100 M€.
– Aprovats dos dels principals decrets del nou Pla de l’Habitatge que entraran en vigor el
febrer, i que permetran assolir els principals objectius del Pla:
78
�
el decret de desplegament del Pla pel dret a l’Habitatge 2004-2007.
el decret regulador del Pla de rehabilitació de Catalunya.
– Presentació de la xarxa de Mediació social per a l’Habitatge.
– Acord del Govern per tramitar els expedients corresponents a 80.000 habitatges pendents
d'ajuts a la rehabilitació d'habitatges. Amb aquest propòsit el Govern de la Generalitat ha
decidit destinar al voltant de 80 M€ a atendre les peticions pendents i no admetrà noves
sol·licituds fins que no s'aprovin les noves bases reguladores dels ajuts, llevat de les que
estiguin incloses en àrees de rehabilitació integral prèviament declarades o que afectin
habitatges amb patologies estructurals.
– Lliurades les claus de 15 noves promocions d’habitatges de lloguer amb un total de 309
habitatges: 100 habitatges a Cornellà, 18 a Olot, 28 a Barcelona, 6 a la Seu d’Urgell, 30 a
Sant Quirze del Vallès, 4 a Batea, 16 a Cunit, 7 a Ripoll, 13 a la Seu d’Urgell, 15 a
Granollers, 45 a Sant Pere de Ribes, 12 a Centelles i 22 a Castell-Platja d’Aro.
– Lliurades les claus de 3 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 140
habitatges: 20 habitatges a Castellar del Vallès, 32 a Cunit i 88 a Badalona.
– Signatura de 26 convenis amb diferents municipis de Catalunya per promoure l’habitatge
social protegit de compra, de lloguer per a joves i per a gent gran.
– 78.000 € en la implantació d’energies renovables, solar-fotovoltaiques i solar-tèrmiques, en
el barri de Pomar de Badalona.
– Pel que fa al procés de remodelació de barris, s’han lliurat 3 noves promocions
d’habitatges de compra amb un total de 249 habitatges: 96 habitatges de compra al barri de
Sant Roc de Badalona, 42 al barri de Via Trajana a Sant Adrià de Besòs, 111 al barri del
Polvorí de Barcelona i 60 al barri del Besòs, on es reallotjaran famílies que ja viuen al barrri.
– Signatura d’un acord amb el Ministeri d’Habitatge per donar continuïtat a la remodelació de
barris a la demarcació de Barcelona. Els barris beneficiats per aquestes remodelacions són
el Turó de la Peira, Via Trajana, el Polvorí, del Besòs, Trinitat Nova i Governador, a la ciutat
de Barcelona; Can Gambús (barri d’Arraona), a Sabadell; Sal i Pota, de Súria; Sant Roc, de
Badalona; Creu Roja-Vallparda, de l’Hospitalet de Llobregat; i de Sant Cosme, al Prat de
Llobregat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge hi invertirà 12,4 M€ i el Ministeri
d’Habitatge 8,3 M€, en el present exercici
– Aprovació, per part de l’Incasol, de la signatura de convenis amb 10 ajuntaments (Alguaire,
Avinyó, Calaf, Castellfollit de la Roca, les Franqueses del Vallès, Horta de Sant Joan, Molins
de Rei, Palafrugell, Premià de Mar i Santa Eugènia de Berga) per a la construcció de 348
habitatges, dels quals 290 seran de lloguer, amb autorització prèvia de l’Incasol.
– Adjudicades per Adigsa un total de 31 obres de rehabilitació d‘habitatges socials per un
import de 7,5 M€. Les obres s’efectuaran a 26 barris d’arreu de Catalunya, i consisteixen en
millores externes dels edificis i millores en la seguretat, així com d’altres que permetran
millorar la qualitat de vida dels veïns.
– El Govern autoritza ADIGSA a una operació d’endeutament de 29 M€ per rehabilitar el
parc d’habitatges de titularitat de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb els compromisos
adquirits en el Pla Director d'Obres (PDO) de l’any 1997.
– La Generallitat ha desallotjat 61 famílies que vivien en els edificis pròxims a les coves
subterrànies de les Mines de potassa de Sallent (Bages), que en els darrers anys han anat
patint diversos esfondraments. Aquests veïns han estat reallotjats en pisos nous promoguts
per l’Incasol a Sallent i altres reallotjats provisionalment i de manera gratuïta en municipis de
les rodalies de Sallent.
79
�Departament d’Universitats, Recerca i
Societat de la Informació
Acció de Govern
– Creixement d’un 13,5% del pressupost del DURSI per a l’any 2005. L’import destinat a la
Direcció General de Recerca augmenta un 38%, la qual cosa evidencia la implicació del
Govern amb la recerca en el marc del Pla de Recerca i Innovació (2005-2008). Per la seva
banda, el pressupost de la Direcció General d'Universitats creixerà un 10,8%. Finalment, la
Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació creixerà enguany un 7,4%. La
part principal correspon al desenvolupament del Pla Director d'Infraestructures de
Telecomunicacions, que en una bona part s’executarà a través del Centre de
Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) en el pressupost del qual s’hi
destinaran 20 M€. El futur model de telecomunicacions presentat al Parlament potencia
especialment el CTTI i el Pla.
Àmbit Universitats
– Signatura d’un conveni de col·laboració per desenvolupar, a partir del curs acadèmic 200405, un Pla pilot de titulacions adaptades al futur espai Europeu d’Ensenyament Superior,
previst per al 2010. Les universitats públiques i privades catalanes han presentat un total de
46 títols de Grau i 16 Màsters adaptats al sistema de cicles establert en la declaració de
Bolonya. D’altra banda, s’ha aprovat una despesa plurianual d’1,83 M€ per al finançament
del Pla pilot 2004-2006.
– Possibilitat de sol·licitar el Suplement Europeu del Títol, expedit per les universitats a partir
del proper curs, un cop finalitzada la carrera.
– Proposta de creació, per llei, d’un Fons destinat a l’acció territorial de les universitats i
centres d’educació superior que pretén donar suport al rol estratègic que juguen aquestes
institucions en el desenvolupament econòmic, social i cultural del territori. El pressupost del
2005 ja preveu una partida destinada a aquesta finalitat.
– Novetats en la Programació universitària 2004-2005: Llicenciatura de Criminologia (UB /
UAB / UdG); Enginyeria Aeronàutica (Campus Terrassa UPC); 2n cicle de la Llicenciatura
en Periodisme (URV) i 2n cicle d’Enginyeria de Telecomunicació (UPF/UAB).
– Acord en el marc del CIC pel que fa a les noves titulacions que s’impartiran al curs 20052006. És una proposta “de mínims” atès l’impacte de la davallada demogràfica a les
universitats i les perspectives de canvi en l’estructura dels estudis en el marc del futur EEES.
450.000 € a ajuts a les universitats públiques catalanes per al finançament dels seus
programes ERASMUS per al curs 2004-2005.
– Ajuts i beques universitàries gestionats per l'AGAUR la majoria dels quals poden sol·licitarse mitjançant la plataforma de l'Administració Oberta de Catalunya: Ajuts a associacions
d'estudiants universitaris; Ajuts per al finançament de projectes de millora de la qualitat
docent a les universitats catalanes; Ajuts a l'edició i la difusió de llibres de text o manuals
universitaris, en suport paper o en suport electrònic, escrits en llengua catalana; Ajuts a les
universitats de Catalunya per a projectes i activitats de normalització lingüística; Beques
predoctorals per a estudiants internacionals associades a programes de doctorat consolidats
80
�reconeguts en la convocatòria IQUC i renovació de beques predoctorals associades a
programes de doctorat IGSOC; Ajuts per a la internacionalització de programes de doctorat i
de mestratge de les universitats públiques catalanes; Ajuts a la mobilitat del personal
d’universitats públiques catalanes i administracions públiques del sector universitari i de
recerca; Ajuts a estudiants universitaris de centres adscrits; ajuts a estudiants universitaris
de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran.
– Concessió de les Distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària.
– Lliurament de les distincions de les proves d'accés a la Universitat a 77 alumnes que han
obtingut una nota igual o superior a 9.
– El web del DURSI sobre estudis universitaris i sortides laborals ha estat traduït a l’anglès.
També s’han activat les aplicacions de preinscripció universitària, que es pot fer directament
des d’internet i de preparació de la selectivitat. Una altra novetat ha estat poder consultar els
criteris de correcció i qualificació específics de cadascuna de les proves de les PAU de juny
2004.
– Implantació, a partir del proper curs, de la matrícula gratuïta universitària per als majors de
65 anys, les persones amb minusvalidesa i les víctimes d'actes terroristes.
– Encàrrec d’un estudi sobre la previsió de la demanda d’estudis universitaris a Catalunya
2014-2015, al qual es destinen 36.000 €.
– Aprovació de les normes d'organització i funcionament de la Universitat Abat Oliva i de la
Universitat Ramon Llull
– Signatura d'un conveni i un acord marc entre l’Associació d’Investigació de les Indústries
del Curtit i Annexes i el Consorci de l'Escola Tècnica d'Igualada per a la creació del campus
universitari d'Igualada, que vol fer-se al Pla de la Massa.
– L'Escola Virtual d’Idiomes per a Universitaris (EVIU) completa la seva oferta d'anglès amb
un nivell d'iniciació. El curs passat l'EVIU va quadruplicar el nombre de matriculats respecte
al 2002-03.
Àmbit Recerca
– Elaboració i aprovació per part de la CIRIT del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008.
També s'ha posat en marxa una nova web de participació (www.gencat.net/pricatalunya),
que forma part d’un conjunt d’accions per donar a conèixer el Pla que regirà la recerca i la
innovació a Catalunya durant els propers anys.
– Ajuts de recerca gestionats mitjançant l’AGAUR: Ajuts per donar suport al
desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria educativa i d'ensenyament
formal (reglat) i no formal (no reglat); Ajuts en equipament i infraestructura destinats a la
recerca; Ajuts a projectes d'abast comarcal; Ajuts per al finançament d'actuacions en l'àmbit
de la comunicació i de la divulgació científica; Ajuts per a l'organització d'accions
mobilitzadores; Beques Batista i Roca; Beques per a estades de recerca fora de Catalunya;
Beques per a joves membres dels casals catalans; Ajuts a universitats i centres públics de
recerca per a la contractació i reincorporació de doctors a grups de recerca de Catalunya;
Beques de formació en l'àmbit de les nanotecnologies a Catalunya; Ajuts per a doctors
visitants a Catalunya; Premis CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent; Ajuts per a la
creació, el desenvolupament i la consolidació de xarxes temàtiques dinamitzadores de
recerca i desenvolupament i de transferència de tecnologia; Renovació de beques en
programes de doctorat de les universitats catalanes en àrees de ciències socials i
humanitats; Concessió i renovació de beques predoctorals per a la formació de personal
81
�investigador i per a la contractació de personal per a la seva inserció en el món de la
recerca.
– Concessió de les "Distincions per a la promoció de la recerca universitària" corresponents
al 2004.
– Lliurament dels premis de la 23a edició dels Premis CIRIT 2004 per fomentar l'esperit
científic del jovent.
– Impuls al programa ICREA. El pressupost del programa augmenta fins a 5 M€ el 2004, que
representa un increment d’1 M€ respecte al 2003. Per altra part, les universitats i centres de
recerca catalans han presentat 170 propostes per als 25 nous contractes previstos per al
2004. Aquests nous contractes se sumaran als 85 contractes signats des de la seva creació
l’any 2001.
– Publicació en el web del DURSI d'un estudi sobre la producció científica catalana en els
darrers 20 anys encarregat per la CIRIT i elaborat pel Grup de recerca en Bibliometria i
Avaluació en Ciència de l'IMIM i per la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
– Actuacions en Institucions de Recerca :
1,3 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb
el Centre d’Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnologies, la UAB i
l’Institut de Física d’Altes Energies per a la creació del Centre de Competència
Científic Tecnològic Port d’Informació Científica (PIC).
4,44 M€ per al finançament de la Xarxa de Centres de Referència de Recerca i
Desenvolupament de la Generalitat els anys 2004-2005.
600.000 € per la Fundació “Genoma España”, per a la participació en projectes
d’investigació que tenen per objectiu impulsar el desenvolupament d'empreses
biotecnològiques.
450.000 € per al Consorci Laboratori de Genètica Molecular Vegetal
480.000 € per a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per tal
de finançar la pròrroga del contracte-programa del centre de referència i
desenvolupament en Aqüicultura.
9 M€ per al Patronat de la Fundació Parc Científic de Barcelona en el qual participa
el DURSI, per contribuir al desenvolupament del PCB.
50.000 € per a la constitució de la Fundació Privada Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social (ICPHES). L’ICPHES tindrà caràcter
interdisciplinari ja que combinarà biologia, arqueologia i antropologia social
2,28 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb
el Ministeri d’Educació i Ciència per a la titularitat i l’explotació conjunta del feix de
llum BM16 en la instal·lació europea de radiació del Sincrotró.
Previsió d’una inversió de 2,5 M€ en un supercomputador que s'instal·larà abans
de finals d'any a la UPC i funcionarà amb programari Linux a partir del gener 2005.
– 174.800 € per al finançament de la convocatòria per a programes internacionals de
cooperació científica amb el Centre Nacional d’Investigació Científica de França durant l’any
2004.
– 8,44 M€ per al finançament de convenis específics de col·laboració entre el Departament,
les Universitats i l’Institut d’Estudis Catalans per desenvolupar accions del III Pla de Recerca
de Catalunya durant el 2004 i el 2005.
– Nova revista de comunicació i divulgació didàctica de la ciència i la recerca ICTINIUS,
dirigida al gran públic que tindrà caràcter trimestral. L’edició d’aquest suport de divulgació
científica es realitza dins el Programa de Divulgació, Didàctica i Comunicació Científica.
– Presentació de la 9ª Setmana de la Ciència a Catalunya (SC04)
82
�Àmbit Telecomunicacions i Societat de la Informació
– Implantació del programa MICROCOM amb l’entrada en funcionament de nous centres de
difusió de TV3 i C33 arreu de Catalunya per tal d’ampliar la cobertura dels serveis bàsics de
telecomunicacions a aquelles zones que tenen més dificultats per accedir a aquests serveis.
En aquest marc, s’han signat convenis amb Retevisión Móvil (Amena), Telefónica Móviles
España (Movistar) i Vodafone España, per tal de millorar l'extensió territorial de la cobertura
actual en els serveis de telefonia mòbil arreu de Catalunya.
– Inici del desplegament de la televisió digital terrestre a Catalunya, amb el projecte
Maresme Digital.
– Inici del desplegament de la xarxa pública de banda ampla. Inauguració de la xarxa de
banda ampla de l’Alt Pirineu i l’Aran que s’integra en el Pla Director d’Infraestructures.
– Signatura del protocol de col·laboració per a la posada en marxa d’un centre per
dinamitzar els usos de la societat de la informació a l’Alt Pirineu. Els signants són
l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i el DURSI.
– Contractació de la consultora Sayós&Carrera per col·laborar en el concurs de veu i dades
que el CTTI va convocar per tal de donar suport al procés de licitació, adjudicació i execució
del contracte de serveis de telecomunicacions de veu i dades de l'Administració.
– Publicació de la llista dels 101 prestadors homologats de serveis de tecnologies de la
informació per la Generalitat de Catalunya relacionats amb el desenvolupament
d'aplicacions, el disseny tècnic orientat a la planificació, i la instal·lació, atenció i gestió de
les instal·lacions de tecnologies de la informació i la comunicació. La publicació del concurs
s’ha fet al portal e-catàleg.
– Compromís del Govern per a la promoció i l’ús de programari lliure. En aquest sentit s’ha
presentat el Pla pl.ct de promoció del programari lliure a Catalunya que inclou la nova
plataforma de desenvolupament de PL que ha posat en marxa la Generalitat a través de La
Farga.org., aixì com la coproducció amb Softcatalà d’un CD-ROM de programari de lliure
distribució. La Universitat de Lleida serà la universitat pilot a Catalunya per fer la implantació
de PL.
– Publicació de la convocatòria d’ajuts per desenvolupar projectes de formació en
tecnologies de la informació i la comunicació orientats a fomentar l’accés a la societat del
coneixement a Catalunya (FTIC) que serà gestionada per l’AGAUR. Es tracta d’una acció
integrada en el Pla de Formació i Alfabetització dissenyat per la STSI.
– Creació d’un ens gestor d'infraestructures que executarà el desplegament previst al Pla
Director d'Infraestructures de Telecomunicacions.
– Constitució de la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement, juntament
amb l’Ajuntament de Cornellà, la Diputació de Barcelona, el Word Trade Center Almeda
Park, l’empresa Siemens, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Catalana per
a la Recerca amb la intenció d’impulsar el Citilab, centre de difusió i formació de les noves
tecnologies amb una aportació de 30.051€ destinats al capital fundacional.
– Conveni de col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya per al desenvolupament
del Projecte Internet Catalunya (PIC), segona fase 2004-2006. En aquest període s’hi
destinaran 1,01 M€.
– Organització, per part de la STSI, del primer curs bàsic per a dinamitzadors de la Xarxa de
Telecentres de Catalunya, integrada per més de 400 centres d'arreu del país.
– Augment de la participació del CTTI a la Torre de Collserola fins a un 22,85%.
83
�84
�Recull normatiu
85
�86
�Lleis i projectes de llei
LLEIS APROVADES
– LLEI 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l'article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia
de la Generalitat-Mossos d'Esquadra
– LLEI 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una
atenció especial
– LLEI 3/2004, de 28 de juny, de segona modificació de la Llei 2/2000, del 4 de maig, del
Consell de l'Audiovisual de Catalunya
– LLEI 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència
ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de
l'Administració ambiental
– LLEI 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d'infants de qualitat.
– LLEI 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004
– LLEI 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives
– Llei d’horaris comercials
– Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum
– Llei de modificació de la Llei 2/2002 d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible,
la sostenibilitat territorial i l’autonomia local
– Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005
– Llei de mesures financeres
PROJECTE DE LLEIS
– Projecte de Llei de Contractes d’integració que pretén aconseguir, sobre la base de la
llibertat de pactes, la consecució d’un major equilibri entre les parts que intervenen en la
relació contractual.
– Projecte de llei de la Conselleria en Cap o Conselleria Primera
– Projecte de llei de modificació de la Llei 9/1998 del Codi de Família, de Llei 10/1998
d’unions estables de parella i de la llei 40/1991 del Codi de Successions per causa de mort
en el dret civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela.
– Projecte de llei de nova regulació del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
– Projecte de llei de reestructuració de la Comissió Jurídica Assessora.
– Projecte de Llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya.
87
�maig
juny
juliol
Agost
setembre
octubre
10
2
11
15
1
2
8
1
7
8
6
12
4
2
2
10
1
2
1
2
8
1
1
3
1
2
3
1
9
9
5
5
1
5
6
3
1
1
1
3
10
8
5
8
21
7
12
12
12
1
3
9
3
5
1
3
1
1
3
3
2
2
6
2
1
1
1
1
3
200
55
3
1
6
4
1
1
1
1
1
1
2
2
30
33
1
34
13
37
8
1
3
1
2
2
1
1
1
1
3
3
1
2
3
1
1
5
1
2
1
1
2
8
1
2
1 1 1
11 29 21
1
2
1
25
TOTAL
abril
14
1
desembre
març
57
3
novembre
febrer
DECRETS 2004
Presidència
Rel. Institucionals i Participació
PTOP
Justícia
Interior
Economia i Finances
Governació i Adm. Públiques
Educació
Cultura
Salut
DARP
Treball i Indústria
CTC
Benestar i Família
DURSI
Medi Ambient i Habitatge
Total
gener
Decrets
6 152
8
26
22
18
2 45
20
3 40
20
2 23
1 26
35
14
1 17
17
2 22
17 505
El Govern de la Generalitat ha aprovat durant aquest any 505
decrets (des de l’1 de gener fins el 27 de desembre de 2004) dels
quals destaquem els següents:
Departament de la Presidència
– DECRET 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició.
– DECRET 307/2004, de 8 de juny, pel qual es concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat
de Catalunya al senyor Joan Oró i Florensa.
– DECRET 314/2004, de 22 de juny, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat
a Brussel·les.
– DECRET 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen
higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.
les
condicions
– DECRET 358/2004, de 24 d'agost, de creació de la Comissió interdepartamental de
polítiques de joventut.
– DECRET 359/2004, de 24 d'agost, de creació de l'oficina de la Generalitat de Catalunya a
Paris amb la denominació Maison de la Catalogne.
– DECRET 361/2004, de 24 d'agost, de creació del Consell Social per al Desenvolupament
Sostenible, i de modificació del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de
Catalunya.
88
�– DECRET 385/2004, de 21 de setembre, pel qual es regulen l'estructura i les funcions de
l'Oficina de la Presidència de la Generalitat.
– DECRET 386/2004, de 21 de setembre, pel qual es modifica el Decret 152/2001, de 29 de
maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català.
– DECRET 401/2004, de 5 d'octubre, pel qual es regula la participació de les organitzacions
no governamentals i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l'ecologia i a la
protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i
Habitatge.
– DECRET 418/2004, de 2 de novembre, pel qual es modifiquen els estatuts de
funcionament i règim intern del Patronat Català Pro Europa.
– DECRET 428/2004, de 16 de novembre, de modificació dels Estatuts del Consell Nacional
de la Joventut de Catalunya, aprovats pel Decret 10/2002, de 8 de gener.
Departament de Relacions Institucionals i Participació
– DECRET 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de
Catalunya.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
– DECRET 288/2004, d'11 de maig, pel qual s'aprova la modificació de determinats articles
dels Estatuts del Consorci autonòmic per a la coordinació del sistema metropolità de
transport públic de l'àrea de Barcelona, Autoritat del Transport Metropolità.
– DECRET 316/2004, de 22 de juny, de modificació de l'article 7 del Decret 287/2003, de 4
de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme.
– DECRET 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de
juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial.
– DECRET 415/2004, de 19 d'octubre, pel qual es modifiquen els Estatuts de Ferrocarrils de
la Generalitat de Catalunya.
Departament de Justícia
– DECRET 266/2004, de 27 d'abril, de regulació dels òrgans de l'Observatori de Dret Privat
de Catalunya.
– DECRET 335/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la declaració de la implantació
d'equipaments penitenciaris al territori de Catalunya.
– DECRET 371/2004, de 7 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya.
– DECRET 387/2004, de 21 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya
Departament d’Interior
– DECRET 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l'habilitació i les
funcions del personal de control d'accés de determinats establiments d'espectacles i
activitats recreatives.
89
�Departament d’Economia i Finances
– DECRET 311/2004, de 8 de juny, de modificació del Decret 190/1989, d'1 d'agost,
d'aprovació de les Normes reguladores dels procediments de designació dels membres dels
òrgans de govern de les caixes d'estalvis i de la convocatòria i el funcionament d'aquests.
Departament de Governació i Administracions Públiques
– DECRET 340/2004, de 20 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal
Descentralitzada de Tornafort, en el terme municipal de Soriguera (Pallars Sobirà).
– DECRET 351/2004, de 27 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal
Descentralitzada de Seana, en el terme municipal de Bellpuig (Urgell).
– DECRET 373/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 225/2002, de 27 d'agost,
pel qual es regula la Comissió de Delimitació Territorial.
– DECRET 374/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 223/1996, de 12 de juny,
de creació del Consell Assessor de les Comunitats Catalanes i del Cens registral dels
centres i agrupacions catalans al món.
– DECRET 375/2004, de 7 de setembre, pel qual s'aproven les bases d'execució del Pla
únic d'obres i serveis de Catalunya per al quadrienni 2004-2007.
Departament d’Educació
– DECRET 252/2004, d'1 d'abril, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat
als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics.
– DECRET 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constitució i la composició del
consell escolar, la selecció del director o de la directora i el nomenament i el cessament dels
òrgans de govern dels centres docents públics.
– DECRET 407/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Educació les
funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament
(escoles viatgeres).
Departament de Cultura
– DECRET 326/2004, de 6 de juliol, pel qual es crea el càrrec de comissionat per al disseny
de l'estructura i el funcionament del Consell de la Cultura i de les Arts.
– DECRET 438/2004, de 9 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la
Generalitat de Catalunya.
Departament de Salut
– DECRET 284/2004, d'11 de maig, pel qual es dicten normes complementàries relatives a
l'especialitat d'obstetrícia i ginecologia en l'àmbit de l'Institut Català de la Salut, i per al
desplegament i organització del Programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva en
l'àmbit d'aquest mateix organisme.
– DECRET 285/2004, d'11 de maig, pel qual es modifica la disposició transitòria del Decret
126/2003, de 13 de maig, pel qual s'estableixen els requisits tecnicosanitaris dels
establiments d'òptica.
90
�– DECRET 445/2004, de 30 de novembre, pel qual es modifica el Decret 395/1996, de 12 de
desembre, pel qual s'estableixen els procediments de notificació de les malalties de
declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut.
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
– DECRET 302/2004, de 25 de maig, pel qual es crea i s'aprova el funcionament del
Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC).
– DECRET 389/2004, de 21 de setembre, pel qual es regula la pesca de corall vermell
(Corallium rubrum) a les aigües interiors del litoral català.
– DECRET 408/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en
matèria d'ensenyament professional nauticopesquer.
– DECRET 409/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca els mitjans patrimonials traspassats a la Generalitat de Catalunya en
matèria d'agricultura (SENPA).
– DECRET 447/2004, de 30 de novembre, pel qual es crea la Comissió interdepartamental
en matèria de plaguicides i biocides.
Departament de Treball i Indústria
– DECRET 286/2004, d'11 de maig, pel qual s'estableixen les bases reguladores de les
subvencions destinades als projectes que continguin mesures adreçades a la creació de
llocs de treball en el marc dels nous jaciments d'ocupació.
– DECRET 379/2004, de 7 de setembre, del Registre de Centres Tecnològics de Catalunya.
– DECRET 399/2004, de 5 d'octubre, pel qual es crea el registre de delegats i delegades de
prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les
comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels
comitès de seguretat i salut.
Departament de Comerç, Turisme i Consum
– DECRET 287/2004, d'11 de maig, pel qual es suspèn temporalment la tramitació i
l'aprovació de determinats programes d'orientació comercial.
– DECRET 356/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la capacitat sancionadora en matèria
d'ordenació del comerç.
– DECRET 380/2004, de 7 de setembre, de quarta modificació del Decret 252/2000, de 24
de juliol, sobre l'activitat artesanal a Catalunya
Departament de Benestar i Família
– DECRET 305/2004, d'1 de juny, de creació i regulació de la Comissió per a l'elaboració
dels documents preparatoris de l'avantprojecte de llei reguladora de les actuacions,
l'assistència i els serveis socials
91
�Departament de Medi Ambient i Habitatge
– DECRET 234/2004, de 16 de març, pel qual es prorroga la vigència de les normes
generals del Pla per a la conservació de les àrees protegides de les Illes Medes.
– DECRET 259/2004, de 13 d'abril, pel qual es declara espècie en perill d'extinció la gavina
corsa i s'aproven els plans de recuperació de diverses espècies.
– DECRET 329/2004, de 6 de juliol, pel qual es modifica el Decret 328/1992, de 14 de
desembre, pel que fa als límits de l'espai del Pla d'espais d'interès natural al cap de Santes
Creus.
– DECRET 364/2004, de 24 d'agost, pel qual es declaren zona d'actuació urgent els terrenys
forestals afectats per l'incendi forestal de l'any 1998 a les comarques del Solsonès, la
Segarra, el Bages i l'Anoia.
– DECRET 390/2004, de 21 de setembre, d'assignació de competències en matèria
d'emissió de gasos d'efecte hivernacle.
– DECRET 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l'habitatge
2004-2007.
– DECRET 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d'habitatges
de Catalunya.
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
– DECRET 424/2004, de 2 de novembre, pel qual s'aprova l'adaptació de les Normes
d'organització i funcionament de la Universitat Ramon Llull.
92
�Página 1
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
de l’acció de Govern
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
Balanç
Any 2004
Any 2004
11:31
Balanç de l’acció de Govern
31/12/04
D.L.: B. 50.758 - 2004
cubierta balanç de govern
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Balanç de l'acció de govern: actuacions més destacades del
Govern de la Generalitat de Catalunya, any 2004
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Secretaria de Coordinació Interdepartamental. Departament de Presidència. Generalitat de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Balanç
Acció política
Model social
Generalitat de Catalunya
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2682/viatges_internacionals_PMaragall_2004.pdf
6d1b389d6a5e2e5f6dc8a9dde554a75e
PDF Text
Text
Acció de Govern
Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya
2004
SUÏSSA
DAVOS
23, 24 i 25
de gener
Intervenció del President “The Case for Olympic Truce”
Intervenció del President "The World in 2014: The Battle between Nation States and
Regional Blocs"
Intervenció del President "Closing Remarks to the Open Forum 2004"
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
19 de febrer
Entrevista amb Javier Solana, Alt Representant per a la PESC
Entrevista amb Pedro Solbes, Comissari d'Economia i Afers Monetaris
Entrevista amb Romano Prodi, President de la Comissió Europea
Recepció d'Any Nou del Patronat Català pro Europa
Sopar amb Michel Barnier, Comissari de Política Regional i Afers Institucionals
Dinar amb eurodiputats i alts càrrecs catalans a les institucions comunitàries
FRANÇA
MONTPELLIER I
PERPINYÀ
18 i 19 de març
Signatura de l'acord de cooperació futura entre Catalunya, Aragó, Midi-Pyrénées i
Languedoc-Roussilon
Visita a la Casa de Catalunya de Perpinyà
FRANÇA
PARÍS
2 i 3 de maig
Inauguració del Congrés Fundacional de Ciutats i Governs Locals Units
Trobada Internacional sobre l'organització del territori
Entrevista privada amb Valéry Giscard d'Estaign
Visita a l'exposició de Joan Miró al Centre Georges Pompidou
Dinar amb François Hollande i altres representants del PSF
MARROC
RABAT, AGADIR,
CASABLANCA,
MARRAKESH,
TÀNGER
27, 28 i 29 de maig
Audiència amb SM El Rei del Marroc Mohamed IV
Ofrena floral al Mausoleu de Hassan II
Entrevista privada amb la diputada marroquina Nouzha Skalli
Entrevista amb Mohamed Benaïssa, ministre d'Afers Exteriors del Marroc
Conferència del MHP "Le Processus de Barcelone aujourd'hui: les défis et les espoirs"
Sopar ofert per Mohamed Benaïssa, Ministre d'Afers Exteriors del Marroc (
Esmorzar privat amb Driss Jettou, Primer Ministre del Marroc
Inauguració del Fòrum "Les relations economiques Maroc-Espagne "
Trobada amb el wali de Casablanca
Ofrena floral al monument conmemoratiu dels atemptats de Casablanca
Presentació conclusions de la taula rodona sobre cooperació Marroc-Catalunya
Dinar ofert pel President a les personalitats econòmiques catalanes i del Marroc
Trobada amb els empresaris catalans
Visita al COPCA i inauguració de la Plataforma empresarial del COPCA
Visita a la mesquita Hassan II amb el wali de Casablanca
Entrevista amb el wali de Marrakesh
Dinar amb catalans al Marroc, amb assistència de les autoritats de Tànger
Taula rodona "Societat civil i desenvolupament ", amb ONG's i societat civil
ALGÈRIA
ALGER
3, 4 i 5 de setembre
Sopar amb Juan Bautista Leña, Ambaixador d'Espanya a Algèria
Trobada amb empresaris catalans a Algèria
Audiència amb Ahmed Ouyahia, Primer Ministre
1
�Entrevista amb Abdelaziz Belkhadem, Ministre d'Exteriors
Sopar ofert per Abdelmalek Sellal, Ministre dels Recursos de l'Aigua
Entrevista amb Khalida Toumi, Ministra de Cultura
Entrevista amb Daho Ould Kablia, Ministre de l'Interior
Entrevista amb Karim Djoudi, Ministre de Finances, encarregat de la Reforma Financera
Seminari: Les relacions econòmiques Algèria-Espanya
Dinar ofert pel President a les personalitats econòmiques d'Algèria i Catalunya
Conferència sobre els nous Reptes del Procés Euro-Mediterrani
Entrevista amb Chérif Rahmani, Ministre de l'Ordenament del Territori i Medi Ambient
XINA I JAPÓ
BEIJING, FUZHOU,
SHANGHAI, MACAO,
TOKIO
Del 18 al 23 d’octubre
Acte d'inauguració de la Plataforma Empresarial del COPCA
Entrevista amb el Ministre de Comerç
Dinar ofert per l'ambaixada espanyola als empresaris catalans
Entrevista amb membres del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics Beijing 2008
Entrevista amb el Ministre Assistent d'Assumptes Exteriors
Sopar ofert per Chen Haosu, President de l'Ass. de l'Amistat amb els pobles estrangers
Esmorzar amb responsables d'empreses catalanes que acompanyen al viatge
Dinar amb touroperadors xinesos
Entrevista amb Jia Quinglin, President de la Conf. Consultiva Política del Poble Xinès
Visita al campus de la China Europe International Business School (CEIBS)
Reunió amb empreses catalanes a l'àrea de Shanghai
Cloenda de la sessió sobre medi ambient amb empreses catalanes
Visita a la fàbrica Relats Insulation Material
Entrevista amb l'Alcalde de Shanghai
Final Mundial B hockey patins Catalunya-Anglaterra a Macao
Recepció a l'Ambaixada d'Espanya als catalans residents al Japó
Sopar ofert per l'Ambaixador d'Espanya a Tokio
Entrevista amb Kazuyuki Kinbara, director per a Europa de Keidanren
Signatura del conveni entre Casa Asia i la Japan Foundation
Visita a la Japan External Trade Organization (JETRO)
Esmorzar amb representants de Nissei Giin Renmei
Entrevista amb Syuzen Tanigawa, viceministre d'Assumptes Exteriors
Entrevista amb el príncep hereu del Japó
Conferència del President "Cataluña como destino de las inversiones" i sopar
Entrevista amb el diari Nikkei
Acte d'inauguració de la Plataforma Empresarial del COPCA
Dinar amb Kenzaburo Oé, Premi Nobel de Literatura
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
17 de novembre
Entrevista amb Jacques Delors, expresident de la Comissió Europea
Dinar informal amb els Presidents dels "Quatre Motors per a Europa"
Entrevista amb M. Janez Popotocnic, futur Comissari de Recerca
Entrevista amb Jacques Barrot, Comissari de Política Regional
Sessió commemorativa X Aniversari del Comitè de les Regions
Intervenció en la taula rodona "Regions i ciutats, pilars de la nova Europa"
MÈXIC
MÈXIC DF, ZAPOPAN,
GUADALAJARA
Del 24 al 28 de
novembre
Visita a l'Orfeó Català a Mèxic
Entrevista amb Ariadna García, periodista del Diari Reforma
Visita al Museu Nacional d'Antropologia
Sopar ofert per Cristina Barrios, ambaixadora espanyola a Mèxic
Visita al Museu del "Templo Mayor"
Dinar ofert per Luis Ernesto Derbez Bautista, Ministre de Relacions Exteriors
Entrevista amb Fernando Canales Clariond, Ministre d'Economia
Entrevista amb Vicente Fox, president de Mèxic
Esmorzar amb els periodistes que acompanyen en el viatge
2
�Donació a la ciutat de Guadalajara de l'escultura de Josep Llimona "Sant Miquel"
Inauguració de l'exposició "La Divina Comedia" de Miquel Barceló
Dinar ofert per Emilio González, presidente Municipal de Guadalajara
Conferència a càrrec del President amb el títol "Elogio de la Hospitalidad"
Visita al Museu d'Art de Zapopan
Inauguració de l'exposició "Retrospectiva" d'Antoni Tàpies
Sopar privat ofert per José Trinidad Padilla, rector de la Universidad de Guadalajara
Inauguració de la XVIII Fira Internacional del Llibre de Guadalajara
Lliurament del Premi de Literatura Juan Rulfo a Juan Goytisolo
Recorregut inaugural pel Gran Saló d'Exposicions de la FIL
Inauguració del Pavelló de la Cultura Catalana a la FIL
Dinar ofert pel Govern català i per la FIL
Sopar ofert pel Fondo de Cultura Económica en honor a Juan Goytisolo
Esmorzar amb una delegació d'empresaris catalans
Acte d'homenatge a l'exili català
Trobada amb els representants del sector editorial i escriptors presents a la FIL
Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán
FRANÇA
TOULOUSE
19 de novembre
Visita a la seu d'Airbus
Dinar de treball i visita als laboratoris de Sanofi-Aventis
Visita a les instal·lacions de Prologue Biotech
Trobada amb el President de la regió Midi-Pyrénées Martin Malvy
Presentació del llibre "Républicains espagnols en Midi-Pyrénées"
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2004
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Gabinet del president
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
President de la Generalitat de Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Viatges i visites
Description
An account of the resource
Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant el seu mandat.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2683/Informe_bon_govern_2005.pdf
35e134e2ab8000600fcf471a8f39e8b2
PDF Text
Text
INFORME SOBRE
BON GOVERN
I TRANSPARÈNCIA
ADMINISTRATIVA
Grup de Treball
Bon Govern i Transparència
Administrativa
Generalitat
de Catalunya
�INFORME SOBRE
BON GOVERN
I TRANSPARÈNCIA
ADMINISTRATIVA
27 de juliol de 2005
Grup de Treball
Bon Govern i Transparència
Administrativa
Generalitat
de Catalunya
�© Generalitat de Catalunya
Primera edició:
ISBN:
Dipòsit legal: BCoordinació de l’edició i producció:
Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
Impressió i enquadernació:
�Composició del Grup de Treball
sobre Bon Govern i Transparència Administrativa:
President:
Anton Cañellas i Balcells
Vocals:
Manuel Ballbé i Mallol
Joan Cals i Güell
Helena Guardans i Cambó
Pere L. Huguet i Tous
José Luis López Bulla
Juan José López Burniol
Josep Mir i Bagó
Amadeu Petitbó i Juan
Jordi Porta i Ribalta
Eulàlia Vintró i Castells
Secretari del Grup de Treball:
Pere Almeda i Samaranch
El Departament de Justícia ha proveït el Grup de Treball amb
el suport necessari per a la realització de les seves funcions
El Grup de Treball també ha comptat
amb la col·laboració i aportacions de:
Ramon Alberch i Fugueres, Enric Bartlett Castella, Ricard Borràs Iglesias,
Joan Coscubiela Conesa, Carles Duarte i Montserrat, Lluís Foix Carner,
Ildefons Garcia Serena, Jordi Mercader i Miró, Francesc Raventós i Torras,
Guerau Ruiz Pena, Antoni Serra Ramoneda, Joaquim Triadú i Vila-Abadal,
Miguel Trias Sagnier, M. Rosa Virós Galtier, Ramón Valls Plana
��5
ÍNDEX
Acord de Govern i Resolució
Proposta ................................................................................................................................................................................................................................... 7
Resolució ............................................................................................................................................................................................................................... 9
I. Introducció .........................................................................................................................................................................................................................
A. L’encàrrec .................................................................................................................................................................................................................
B. La delimitació de l’àmbit de reflexió ...............................................................................................................
C. Unes reserves ..................................................................................................................................................................................................
D. El pla de treball ...........................................................................................................................................................................................
11
11
12
14
16
II. Els valors ................................................................................................................................................................................................................................
A. Valors i dimensió social ............................................................................................................................................................
B. Alguns exemples ......................................................................................................................................................................................
C. Altres factors a considerar ...................................................................................................................................................
17
17
18
19
III. Propostes i recomanacions ..............................................................................................................................................................
A. Principis i propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana
que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades
de l’interès general ...............................................................................................................................................................................
B. Principis i recomanacions que han d’orientar les actuacions
de les administracions públiques catalanes ....................................................................................
C. Recomanacions sobre reformes normatives .................................................................................
D. Consideracions finals ....................................................................................................................................................................
23
26
41
42
IV. Documents que fonamenten les propostes i recomanacions
del grup de treball sobre bon govern i transparència administrativa ........
A. Administració i funció pública ................................................................................................................................
B. L’àmbit institucional autonòmic especialitzat .........................................................................
C. Alts càrrecs ........................................................................................................................................................................................................
D. Les empreses públiques ........................................................................................................................................................
E. La contractació ............................................................................................................................................................................................
F. Ajuts i subvencions ..........................................................................................................................................................................
G. Transparència i accés a la informació ......................................................................................................
45
45
60
64
73
80
91
113
24
�Proposta
7
�8
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
�Resolució
9
��I. INTRODUCCIÓ
A. L’encàrrec
L’Acord de Govern de 21 de desembre de 2004 va establir la creació d’un Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, al qual va encarregar la redacció d’un “informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus
responsables polítics i professionals per tal d’assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l’Informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l’interès general”, i que
“haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d’una
cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques”.
L’Acord expressa clarament l’objectiu de l’encàrrec: “Una societat que vol ser competitiva en l’esfera internacional, ambiciosa en els seus objectius col·lectius i eficient en la utilització dels
seus recursos públics ha de comptar amb un sistema polític i
�12
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
administratiu gestionat per responsables electes i professionals
que respectin en tot moment els principis d’integritat personal,
de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent a la seva
gestió”.
Així mateix, l’Acord justifica i explica la decisió adoptada:
“Tal com estableix el Pla de Govern 2004-2007 en aplicació explícita de l’Acord del Tinell en aquesta matèria, cal reforçar la qualitat democràtica del nostre sistema polític i administratiu i fer més
transparent la gestió dels seus organismes i institucions”.
B. La delimitació de l’àmbit de reflexió
La primera tasca del Grup de Treball va ser la delimitació de
l’àmbit de la seva reflexió; i, a aquests efectes, va partir –com no
podia ser menys– del mateix text de l’Acord, que es refereix al
“sistema polític i administratiu” i diu que cal “reforçar la qualitat
democràtica del nostre sistema polític i administratiu”. El Grup va
decidir, des de l’inici, centrar els esforços del seu treball en el
“sistema administratiu”, referint-se i adreçant-se al conjunt de les
administracions públiques de Catalunya (Administració autonòmica i a les seves empreses i organismes, Administració local: diputacions, ajuntaments de capitals de comarca i de més
de 50.000 habitants, consells comarcals, àrea metropolitana i
els seus ens), deixant de banda els temes directament concernents a les institucions electives i representatives.
En conseqüència, va quedar fora de la reflexió del Grup un
conjunt de matèries essencialment referides al sistema electiu
i representatiu, la inclusió de les quals va ser, però, inicialment
considerada: la reforma del sistema electoral, l’organització política i administrativa del territori, la reforma del finançament
dels partits; així com també la reforma de la regulació dels mitjans de comunicació públics i la reforma de la justícia.
�Introducció
Deixant de banda problemes competencials –evidents en
l’àmbit de la justícia–, les raons per adoptar la decisió d’excloure
aquestes matèries de la reflexió del Grup van ser:
1a. La interpretació literal del nom que l’Acord dóna al Grup
de Treball: “Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa”. Les paraules Govern i Transparència Administrativa
deixen fora –conjuntament i estrictament interpretades– tota
referència directa al sistema polític representatiu.
2a. La interpretació històrica de l’Acord. S’ha de tenir en
compte que l’Acord de Govern de creació del Grup de Treball
sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va ser adoptat
amb anterioritat al greu incident sorgit en la realització d’una
important obra pública en el barri del Carmel, que va provocar
un intens debat sobre temes molt concrets d’adjudicació
d’obres, contractació administrativa i vigilància de l’execució i
suscità una forta preocupació col·lectiva. Va sorgir, doncs, d’una
voluntat prèvia del Govern i d’un compromís en ferm de vetllar
per l’interès públic, fomentant la transparència en les actuacions de les administracions. Aquesta voluntat d’aprofundir en
el bon govern i la transparència –manifestada lògicament en un
moment de canvi polític– ha de ser interpretada, doncs, com un
esforç per a la realització dels valors d’una societat i d’una cultura democràtiques segures de si mateixes, que tenen una visió
positiva de les seves capacitats i una percepció optimista de les
seves possibilitats de futur en un moment de canvi accelerat. És
un pas endavant, no una reacció de defensa.
3a. El sentit, universalment acceptat, de l’expressió transparència i bon govern, que es refereix al conjunt d’activitats tendents
–en una societat avançada– a la rendició de comptes, mitjançant
l’avaluació de les institucions, tradicions i processos que determinen com s’exerceix el poder, com els ciutadans utilitzen la
seva veu participant en l’adopció de les decisions públiques i com
aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general.
13
�14
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
C. Unes reserves
Aquesta deliberada –i lògica– limitació de la reflexió del Grup
de Treball al sistema administratiu no pot impedir, atesa la indubtable complexitat de l’encàrrec –òbviament marcat, per
altra banda, pel conjunt de reaccions provocades posteriorment
pel greu incident del Carmel al qual s’ha fet esment–, que
aquest Grup de Treball formuli unes reserves per tal de centrar
el sentit, l’abast i els límits del seu informe. Són aquestes:
1a. L’eficiència del sistema polític i administratiu del qual parla l’Acord necessita, amb molta més urgència i profunditat que
qualsevol reforma administrativa, una reforma política –pendent i ajornada des de fa molts anys– que es concreti en una llei
electoral, una llei d’organització territorial, una llei de finançament dels partits polítics i una llei reguladora dels mitjans
de comunicació públics. L’efectiva assumpció –a què aspira
l’Acord- dels “principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès
públic i de rendiment transparent de la (...) gestió”, per part dels
“responsables electes i professionals”, depèn més de la democràcia
interna dels partits –que tal vegada es podria afavorir amb un
sistema electoral de llistes obertes i amb una organització territorial distinta–, de la suficiència i transparència en el finançament dels partits –que impediria les desviacions que afloren intermitentment als mitjans i acaben davant de la justícia–, i de
l’efectiva independència de la televisió i de la ràdio públiques
–avui encara no suficientment assolida–, que no pas de la reforma de la contractació administrativa, del perfeccionament del
sistema d’adjudicació d’obres, del rigorós desenvolupament de
les regles de funcionament de les empreses públiques, o d’una
curosa transparència de les subvencions que faci impossibles
les relacions de dependència. No deixa de ser significatiu, en
aquest sentit, que la ponència redactora de l’Estatut hagi decidit eludir, recentment, tota concreció pel que fa al sistema elec-
�Introducció
toral i a l’organització territorial, tot ajornant una vegada més
la revisió d’aquestes matèries. La raó resulta evident: es tracta
de temes que afecten directament el moll de l’ós del poder dels
partits. Per això resulta més fàcil, tot i la seva dificultat, redactar un projecte d’Estatut que consensuar uns projectes de llei
electoral i d’organització territorial.
2a. Aquesta efectiva assumpció dels “principis d’integritat
personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent de
la (...) gestió”, per part dels “responsables electes i professionals”, no
està tant en funció que es facin lleis noves com que es compleixin i es facin complir les lleis vigents. No es tracta, doncs, prioritàriament, d’un problema de canvi normatiu o de regulació
d’una matèria òrfena fins ara d’ordenació, sinó de l’efectiva voluntat d’observar i fer observar la llei per part de tots, començant per la mateixa Administració. S’ha de recordar, en aquest
punt: 1. Que el tret definidor d’un sistema democràtic és el
compliment exacte de la llei. 2. Que la llei és autònoma i heterònoma; és a dir, que vincula tant qui la dóna com qui la rep.
3. Que complir la llei no significa tan sols el seu acatament formal, sinó la seva aplicació d’acord amb el seu esperit i atenent
la finalitat que persegueix.
3a. I –en aquesta mateixa línia– no es pot deixar de constatar, per acabar, una tendència històrica a mantenir de facto unes
zones d’ombra normatives, en matèries que –com les subvencions– faciliten establir mecanismes de control social per part
d’una Administració que, a la vegada, està dirigida per un partit, de manera que es reprodueix un vell esquema de dominació (partit – administració – societat), incompatible amb un sistema democràtic.
15
�16
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
D. El pla de treball
Centrada la tasca del Grup sobre “Bon Govern i la Transparència”
en l’àmbit del sistema administratiu, el pla de treball s’ha perfilat sobre l’esquema bàsic de l’acció administrativa. Consegüentment, tenint en compte que el que fa l’Administració és, en
essència, gestionar serveis, contractar i subvencionar, el guió
adoptat ha estat determinat per la previsió d’aquesta triple acció administrativa:
• què es fa –la funció–,
• qui ho fa –els actors–,
• com ho fan –les accions i la transparència–.
Resulta evident, des d’aquesta perspectiva, que la insistència del Grup s’inscriu dintre del que s’entén per “transparència
i bon govern en una societat avançada”, que no es limita a la rendició de comptes –accountability– sinó que estableix temes clarament estructurals, com són les institucions, tradicions i processos que determinen com és exercit el poder, com els ciutadans intervenen en l’adopció de decisions i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. Per aquesta
raó, la consideració de la funció, dels actors, de les accions i de
la transparència, van precedits d’una referència als valors que
han d’informar el bon govern.
�II. ELS VALORS
A. Valors i dimensió social
El sistema polític i les seves institucions són un reflex de la societat. Una societat en canvi permanent, que reclama una Administració de qualitat a l’alçada de les seves necessitats, amb
capacitat d’innovació, àgil i diligent en la resposta. Aquest clam,
però, és més intens quan es fonamenta en l’existència d’una
cultura democràtica, en la qual la ciutadania exerceix les virtuts cíviques, participa de manera compromesa en els afers
públics, motivant i estimulant els canvis socials i institucionals. En un esforç tenaç per assolir majors cotes de legitimitat democràtica.
Tanmateix, es constata una societat notablement abocada a
la valoració de l’èxit mesurat en diners, disposada a tolerar l’hàbit de la trampa i en la qual, a més de l’impacte de quaranta
anys de dictadura que va deixar com a pitjor herència el convenciment que les lleis no s’havien d’acatar ni de complir, s’està
produint també una pèrdua d’autoritat, i amb ella, la minva de
confiança en institucions socials tradicionals bàsiques (família, escola, església catòlica, poder polític, poder judicial...). En
aquesta societat, la proposta d’articular pautes o criteris de bon
�18
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
govern esdevé, d’una banda, especialment pertinent, però, de
l’altra, particularment difícil.
Pertinent, perquè deixar-nos caure pel pendent dels comportaments egoistes i transgressors és el millor auguri de retorn a la llei de la selva en un món globalitzat amb grans dificultats per articular mecanismes de governabilitat i valors de
ciutadania a escala global. L’actual hegemonia es mantindrà si
no hi ha la necessària capacitat col·lectiva de bastir-ne altres.
Difícil, perquè no es tracta únicament de formular propostes legislatives, reglamentistes o ètiques sinó d’impulsar el convenciment individual i col·lectiu d’un canvi de paradigma on els
dirigents polítics i socials han d’esdevenir modèlics.
B. Alguns exemples
• Les diverses enquestes sociològiques posen en relleu
els canvis de valors de la nostra societat i el constant i creixent
menyspreu de les institucions socials, amb una valoració més
positiva de la família, que, d’altra banda, és ja quelcom molt diferent de la tradicional família extensa i patriarcal.
• L’escola, encara que es resisteix a adonar-se’n, ha deixat de
ser, i probablement no tornarà a ser, el lloc prioritari de dipòsit
i transmissió del coneixement i dels valors, i l’educació deixa de
ser una etapa més de la vida de la persona per esdevenir un
procés continuat i constant.
• L’església catòlica, en tant que institució, perd progressivament influència entre els joves i la societat, que no veuen en
ella un punt de referència actualitzat davant la complexitat que
els envolta.
• La desafecció cap als partits i el descrèdit de la política tenen el millor indicador en les xifres reals d’afiliació i en la participació electoral. Tampoc no sembla que cap personatge polí-
�Els valors
tic d’aquí o de fora representi cap ideal a seguir, a creure, a imitar o a admirar. Si bé és certa l’existència d’apatia entre la ciutadania en relació amb l’interès i la participació en la política,
així com també una gradual complexitat dels afers públics que
en provoca un distanciament, es pot afirmar que la preocupació envers els afers públics es canalitza a través de formes i dimensions diverses, com poden ser la vinculació a ONG o la participació en xarxes i moviments socials de tot tipus.
• La confiança en la justícia i en els jutges, llevat d’algun cas
mediàtic, tampoc es troba en un moment d’alça, més aviat tot
el contrari.
C. Altres factors a considerar
a) L’allau indiscriminada d’informacions de tota mena que
ens bombardeja sistemàticament i constantment, sense capacitat ni temps per ordenar els continguts, ponderar la font i valorar-ne la significació així com per diferenciar què és informació i què és opinió, contribueix en gran mesura a la indiferència, a la passivitat i al fals refugi en la individualitat o en un petit
món propi social o nacional, així com a la sensació d’inseguretat i d’incertesa pel que fa al futur individual i col·lectiu.
b) S’està generalitzant, també, la creença que els esforços
per redreçar aquesta situació, quan n’hi ha, responen a una
bona voluntat individual, però que la capacitat col·lectiva o possibilitat d’assolir els canvis o millores proposats és molt escassa, per no dir nul·la. A més, algunes campanyes destinades a
promoure el civisme s’adiuen més amb anuncis publicitaris de
cotxes o de perfums que amb compromisos institucionals. En
el mateix sentit, els anomenats codis ètics professionals o d’empresa responen a aquesta percepció; hom en saluda l’aprovació
amb major o menor entusiasme i difusió, però mai més es té
19
�20
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
notícia de la seva aplicació, especialment pel que fa a la reprovació dels incompliments.
c) Després d’una primera fase, en la transició política i en
les primeres legislatures, on la il·lusió general per bastir un sistema democràtic va generar interès i afecció, hem arribat ja, i
hi estem instal·lats, a una etapa de desconfiança i assumpció
derrotista del tots són iguals, justificable en bona mesura pels
gravíssims escàndols de corrupció econòmica i policial sobrevinguts i per la consciència d’acords tàcits en aquests temes entre els grans partits, sigui a Catalunya o a Espanya. L’opacitat de
les finances dels partits i d’on surten els recursos que gasten a
les campanyes electorals enterboleix encara més el panorama.
d) Al llarg dels darrers anys s’ha produït la desaparició de
veus potents en defensa dels valors més elementals i comuns.
La dreta, per no ser titllada de retrògrada; l’esquerra, per donarse-les de moderna i progressista, i quan els reivindica mira cap
a l’exterior i no cap a l’interior. Per exemple: solidaritat amb
el tercer món, però no tant amb el quart; justícia, sí, però més
cap a Pinochet i els diversos generals del món que cap a la corrupció interna; llibertat per als pobles i nacions oprimides, incloent-hi la nostra, però menys per acceptar les crítiques a la
pròpia actuació; igualtat, també, però no acabem de posar-hi el
coll per resoldre les discriminacions cap a les persones immigrants, les excloses, les dones, els joves....
e) Vivim, més que mai, en una societat plural en la qual coexisteixen sistemes de valors diferents. Aquest fet exigeix, d’una
banda, l’aprenentatge del respecte al pluralisme i, d’altra banda, l’exigència de fer respectar, per part de l’Administració pública, aquells valors comuns indispensables per a la convivència i la cohesió social del país.
f) Una forma visible d’aquest pluralisme es manifesta, d’una
manera especial, amb la presència de confessions religioses diferents en un mateix espai. Unes i altres han de ser compatibles
�Els valors
amb les normes comunes de convivència d’una societat laica fonamentada en els drets humans i en els mecanismes socials
propis de la democràcia, en permanent exploració de formes
millors de participació ciutadana.
g) Els canvis socials s’han donat en el nostre país, a més, en
unes circumstàncies en les quals hem hagut de cremar etapes
molt ràpidament: hem passat de l’analfabetisme a l’audiovisual,
del clericalisme a l’agnosticisme, del puritanisme en les formes
a dèficits preocupants de civisme i responsabilitat social, hem
estat de tornada de l’Estat del benestar, però sense haver-hi anat
mai del tot, hem viscut una crisi de partits i sindicats sense haver tingut temps de consolidar-los, etc.
h) Sembla evident que no n’hi ha prou amb un catàleg de
propostes i recomanacions, com les que en aquest document es
presenten; aquestes només podran ser útils si, alhora, es configura una ètica pública, a través de la definició de valors universals de ciutadania, compartits pel conjunt de la comunitat,
fonamentats en el diàleg i partint del compromís i la responsabilitat de conviure en societat.
21
��Propostes i recomanacions
III. PROPOSTES I RECOMANACIONS
Tal com ja s’ha dit, l’Acord del Govern que creà aquest Grup de
Treball li va encarregar “redactar un informe sobre els principis que
han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d’assegurar la transparència en la gestió
dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre
aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l’Informe podrà incloure recomanacions sobre
eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que
garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de
pràctiques desviades de l’interès general”, i que “haurà de presentar
igualment propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que
rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques”.
En conseqüència, aquest Grup de Treball, sobre la base de
les ponències presentades pels seus membres i recollides en
l’apartat IV d’aquest document, debatut el seu contingut i assolit un consens suficient, formula els següents principis, recomanacions i propostes:
23
�24
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
A. Principis i propostes per al reforçament
d’una cultura ciutadana que rebutgi
com a inacceptables les pràctiques
desviades de l’interès general
1. Entenem la transparència i bon govern com el conjunt de
mesures que tenen per objecte en una societat avançada,
facilitar i fer efectiva la rendició de comptes, mitjançant
l’avaluació de la tasca de les institucions, dels processos i de
les pràctiques que determinen com s’exerceix el poder, com
els ciutadans participen en l’adopció de les decisions públiques i com aquestes decisions es prenen d’acord amb
l’interès general. Constatem que l’avenç experimentat en
aquest camp, des de la instauració de la democràcia i gràcies a un fort impuls social, ha estat molt important. I afirmem que, no obstant aquest innegable progrés, resulta necessària i urgent una substancial millora en els mecanismes de transparència i bon govern, adient amb la creixent
demanda d’una societat que, cada dia que passa, es mostra
més exigent en la vigència efectiva dels valors democràtics.
2. Afirmem que no n’hi ha prou, per a aquesta millora en la
transparència i bon govern, amb un catàleg de propostes i
recomanacions; aquest s’ha de fer i podrà esdevenir útil si
alhora el Govern, amb la participació informada i efectiva de
la ciutadania, s’implica a fons en:
• La definició de valors de ciutadania per a Catalunya.
• La defensa constant d’aquests valors en el seu discurs i en
la seva acció, tot fent-los coherents i conseqüents, i explicant-ho així.
• L’adopció de mesures en cascada, promotores d’aquests
valors, en totes les conselleries i empreses públiques, així
com en la resta d’administracions públiques.
�Propostes i recomanacions
• La formació de tots els treballadors públics en aquests valors i en la seva pràctica.
• La recerca de la complicitat amb tots els sectors socials en
aquesta defensa, amb particular atenció als mitjans de comunicació tant públics com privats.
• La inclusió d’aquests valors en tots els acords que promogui dins i fora de Catalunya.
3. Deixem constància que fóra injust, així com contrari a la realitat dels fets, atribuir a l’Administració la responsabilitat
exclusiva en les pràctiques desviades de l’interès general, ja
que és freqüent que la iniciativa d’aquestes provingui d’empreses i corporacions que cerquen, mitjançant actuacions
esbiaixades, la perpetuació de les situacions de domini
–quan no de pràctic oligopoli– de què gaudeixen, en detriment d’altres competidors. Reivindiquem, per tant, l’equitat en les relacions entre els actors públics i privats. L’Administració pot ser molt exigent, i ho ha de ser, a fi d’assegurar que els contractistes compleixin escrupolosament la legalitat i els estàndards d’ètica i de comportament exigibles
al sector públic en qüestions com ara la contractació de persones discapacitades, la transparència, el codi ètic, la responsabilitat social, la protecció del medi ambient i la normalització lingüística, entre d’altres. L’Administració, a més de
complir els requisits d’obertura, rigor i transparència per si
mateixa, els ha de projectar en el sector empresarial que treballa per al sector públic.
4. Subratllem que la necessària implicació social i ciutadana
per assolir objectius de transparència i bon govern s’ha de
concretar també en la generalització i impuls de les institucions i dels procediments de participació ciutadana en els
diversos àmbits d’activitat pública.
25
�26
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
5. Recordem, finalment, que una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès
general descansa i es fonamenta, bàsicament, en la voluntat deliberada i plena de complir la llei –com a expressió de
la voluntat general- tant per part de l’Administració com per
part dels administrats. Amb el benentès que el fet que una
llei sigui imperfecta o millorable no justifica mai el seu incompliment. L’Estat –i la Generalitat és l’Estat a Catalunya–
és, en essència, un sistema jurídic. Consegüentment, no hi
ha pràctica més desviada de l’interès general que aquella
que burla la llei, tant si ho fa frontalment com si esquiva el
seu mandat sota l’aparença d’un estricte compliment formal. I aquesta desviació assoleix el seu grau més alt de perversitat quan és la mateixa Administració la que infringeix
la norma, amb subterfugis i pretextos que s’emparen obliquament en preteses raons d’eficàcia o eficiència. En conclusió, un sistema democràtic no exigeix que les lleis siguin
perfectes –que mai no ho són–, sinó que les lleis democràticament aprovades es compleixin. Hi ha democràcia allà on
es compleix la llei, expressió de la voluntat social dominant,
que subordina els interessos particulars a l’interès general.
El problema no és de lleis, sinó de voluntat de complir-les
i fer-les complir.
B. Principis i propostes que han d’orientar les actuacions
de les administracions públiques catalanes
a) Gestió pública. Personal al servei de les administracions
6. Recomanem que l’Administració elabori i faci pública una estratègia global sobre la forma més idònia per gestionar cada
tipus de servei o activitat de la seva competència, amb el ben-
�Propostes i recomanacions
entès que l’opció escollida en cada cas valorarà els criteris de
responsabilitat pública i d’eficiència, garantint sempre l’audiència o participació dels usuaris i la transparència en l’apreciació dels avantatges i inconvenients que presenten cada una
de les opcions ponderades. Consegüentment, el Govern hauria de fer una relació exhaustiva de tots els serveis i funcions
que presta l’Administració de la Generalitat, indicant-ne en
cada cas la forma de gestió o de prestació i la seva justificació.
També ho haurien de fer les administracions locals.
7. Recomanem elaborar indicadors d’eficàcia i d’eficiència
dels serveis i dels procediments que gestionen o tramiten
l’Administració i les seves empreses. Així mateix, recomanem sotmetre sistemàticament a programes d’auditoria externa de gestió tots els serveis i procediments, a fi de detectar disfuncions i oportunitats de reforma, incorporar-hi els
nous avenços i millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència. Recomanem adoptar mesures de responsabilitat, i, si
cal, sancionadores, per evitar ineficiències i mal funcionament de l’Administració.
8. Recomanem l’adopció de mesures per promoure l’esperit
de servei i el prestigi social de la funció pública. Accentuant
la disponibilitat del funcionari a ser accessible i estar al servei del ciutadà i adoptant amb especial rigor mesures disciplinàries contra els qui incompleixen les seves obligacions
i donant publicitat a les estadístiques de l’activitat disciplinària de l’Administració. Reclamem amb aquesta finalitat,
una actitud més responsable i compromesa amb els serveis
públics per part de les organitzacions sindicals.
9. Recomanem generalitzar la figura de la Carta de Serveis a
totes les administracions públiques, organismes, empreses
27
�28
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
i, en especial, als serveis de la Generalitat, tant els prestats
directament com els externalitzats, i formalitzar-hi compromisos concrets i tangibles de prestació, dins de terminis i
nivells de qualitat garantits, amb el benentès que qualsevol
incompliment d’aquests compromisos hauria de generar la
corresponent compensació o indemnització a favor del damnificat. Les cartes de serveis hauran de servir per posar en
relleu el cost i la importància del servei, així com la responsabilitat dels seus usuaris.
10. Recomanem assegurar procediments i polítiques que garanteixin la transparència, l’objectivitat i l’eficiència en l’accés i la gestió de la funció pública:
• preveient un procediment més eficient, ràpid i neutre de
reclutament o selecció adaptat a les necessitats de l’oferta.
• no permetent el nomenament de cap altre interí mentre el
nombre total d’interins no estigui per dessota del que es
podria considerar un marge raonable d’interinatge funcional que fixarà el Govern.
• garantint que aquests pocs interins siguin reclutats segons
uns requisits mínims de transparència i objectivitat.
• equiparant els funcionaris de les administracions públiques, que hagin complert requisits similars d’accés a la
funció pública quant a la capacitat per aspirar a llocs en
qualsevol d’aquestes, sense fer compartiments estancs.
11. Recomanem establir criteris clars sobre quina tipologia de
feines requereix contracte laboral i quina requereix nomenament de funcionaris. No és admissible la situació actual,
que en molts casos es caracteritza per la convivència de
funcionaris i laborals fent exactament les mateixes tasques
en el mateix servei. Així mateix, convé garantir l’aplicació
de procediments objectius i transparents de selecció del
�Propostes i recomanacions
personal laboral amb contracte indefinit, tant per part de
les administracions públiques com dels seus organismes
i empreses. La possibilitat d’utilitzar el concurs com a
sistema de selecció no ha de servir d’excusa per afeblir
aquests requisits de transparència, objectivitat, mèrit i
capacitat.
12. Recomanem la creació d’una carrera administrativa de la
Generalitat, que pugui assolir ràpidament un prestigi reconegut tant en el sector públic com en el privat. Per tal que
això sigui possible, recomanem:
• La provisió dels llocs de treball efectuant processos de selecció públics, adequats al perfil professional buscat i amb
un reclutament rigorosament objectiu.
• Aposta decidida per la qualitat d’un centre de formació especialitzat, que pot organitzar-se en l’entorn de l’Escola
d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada i amb la col·laboració de les universitats.
• Adaptar el sistema de retribució i d’incentius dels empleats
públics i fer-los més propers als de l’empresa privada a fi
d’estimular-ne la competència professional, la dedicació i
la responsabilitat, i incrementar-ne la polivalència i l’eficiència, amb l’objectiu de millorar els resultats, la productivitat i la qualificació professional.
13. Recomanem adoptar polítiques d’igualtat en l’accés i presència de la dona en els llocs de responsabilitat, que corregeixin la discriminació actual.
14. Recomanem establir la limitació numèrica dels alts càrrecs,
així com:
• Vincular la seva existència a paràmetres objectivables;
• Justificar sempre la seva creació;
29
�30
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
• Que cada Administració faci pública la llista corresponent
d’alts càrrecs;
• Acreditar la idoneïtat dels candidats mitjançant la seva intervenció en Comissió Parlamentària o Plenària prèviament al seu nomenament;
• Revisar la retribució en atenció a les condicions de mercat,
vincular-la a resultats i donar-li transparència;
• Organitzar una formació específica i de gran qualitat adreçada als alts càrrecs en l’entorn de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada i amb la
col·laboració de les universitats;
• Aplicar un règim específic d’incompatibilitats, dedicació
exclusiva i declaració d’activitats i patrimonial.
• Previsió legal d’una indemnització per cessament, per tal
de preparar una reinserció professional o laboral.
15. Recomanem l’aprovació d’un codi de conducta dels alts càrrecs i dels empleats públics, a fi de garantir la seva dedicació
òptima al servei objectiu i neutral dels interessos públics generals i de tots els ciutadans en particular, tot definint uns criteris bàsics sobre les pautes que han d’observar en el desenvolupament de la seva funció. Aquests criteris haurien de ser
concretats en unes normes que assegurin la imparcialitat,
l’austeritat, la transparència i l’assumpció dels valors constitucionals i estatutaris, de sostenibilitat i de responsabilitat
social de la seva tasca, per part dels alts càrrecs i funcionaris.
Així mateix, recomanem donar publicitat de forma periòdica
al compliment i incompliment del codi de conducta.
16. Pel que fa a l’àmbit institucional autonòmic especialitzat, recomanem:
1. Revisar l’abast de l’àmbit institucional autonòmic especialitzat, en particular, la raó de ser d’algunes de les ins-
�Propostes i recomanacions
titucions, la dimensió que han anat adquirint, el nombre
de membres que en formen part, i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir.
2. Estendre el sistema d’audiència prèvia dels candidats a
càrrecs davant la comissió corresponent del Parlament; i,
per als càrrecs d’òrgans unipersonals o de major relleu,
davant una comissió ad hoc de la institució parlamentària.
3. Donar publicitat als tràmits de cobertura i selecció dels
càrrecs institucionals i que es fomenti la pràctica de disposar d’un nombre superior de candidats al de llocs a cobrir.
4. Revisar, dotant de major rigor la normativa actual sobre
incompatibilitats, conflictes d’interès sobrevinguts i activitats en els períodes previs i posteriors a l’exercici dels
càrrecs.
5. Establir que la presa de possessió de determinats càrrecs
incorpori, juntament amb la declaració de béns, la suspensió de l’afiliació política, si escau.
6. Fixar, amb la periodicitat que aconselli cada cas, que els
ens i òrgans aquí establerts informin i rendeixin comptes
de l’activitat desenvolupada davant les institucions corresponents, i que tota la informació rellevant sigui publicada en la forma adient, així com incorporada a la pàgina
web que procedeixi. Aquest rendiment de comptes hauria d’emmarcar-se en una perspectiva plurianual.
17. Recomanem que la normativa sobre les institucions que tenen encomanades funcions específiques altament qualificades de regulació, control o consulta, i, en general, aquelles
que tenen una incidència rellevant en l’exercici dels drets i
llibertats i en l’activitat econòmica, garanteixi la indepen-
31
�32
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
dència dels càrrecs corresponents. Amb aquesta finalitat,
hauria d’establir l’obligació de les persones que els ocupen
de guardar secret de la informació institucional obtinguda
i determinar la improcedència que, al marge de les previsions legals, siguin cridades, o voluntàriament acudeixin, a
informar altres càrrecs o institucions.
18. Recomanem, amb la finalitat de verificar, avaluar i fer efectiu el compliment de les lleis i de les resolucions públiques:
• Potenciar i desenvolupar els serveis i els procediments
d’inspecció
• Establir procediments d’avaluació periòdica del grau de
compliment de les principals normatives del sector públic
i dels principals problemes que pot presentar la seva aplicació.
b) Empreses públiques
19. Recomanem l’adopció d’un criteri dràsticament restrictiu a
l’hora de constituir noves empreses i consorcis públics, evitant la proliferació d’unes i altres, la burla del control administratiu que facilita el “maquillatge” comptable – financer
i provoca que se’n dilueixin les responsabilitats polítiques.
20.Recomanem que les empreses públiques explicitin la seva
missió i la responsabilitat que els seus gestors i òrgans de
govern assumeixen davant la societat (responsabilitat social
de l’empresa), i que els seus òrgans de govern estableixin
periòdicament els objectius fixats als gestors de l’entitat i determinin els paràmetres de mesurament per tal d’avaluar la
seva gestió i els resultats assolits.
�Propostes i recomanacions
21. Recomanem que la Generalitat i totes les administracions
exerceixin els seus drets dominicals sobre les diferents empreses públiques i vetllin perquè actuïn d’una manera coordinada i eficient.
22. Recomanem que l’estructura i dinàmica dels consells d’administració de les empreses públiques s’adaptin a la tasca
de supervisió de la gestió que aquest òrgan ha de dur a terme. Així mateix, han d’assumir un nivell de compromisos
en línia amb les iniciatives internacionals en aquest àmbit,
que explicitin els valors corporatius per mitjà dels instruments següents:
• La formulació d’un codi ètic de l’empresa.
• L’assignació de responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa a l’organigrama.
• La gestió de la identitat i de la reputació corporativa.
• La formació d’una comissió d’ètica, i el compliment en el
si del mateix consell, encarregada de supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social.
23. Recomanem que les empreses públiques formulin comptes
anuals individuals i consolidats i els sotmetin a la verificació d’auditors independents. Aquests comptes i l’informe
d’auditoria s’hauran de fer públics. Així mateix, les empreses públiques s’haurien de sotmetre periòdicament a auditories (de gestió, qualitat, ambientals...) dutes a terme per
professionals externs independents.
24. Recomanem que l’empresa pública disposi d’una pàgina
web amb informació suficient per conèixer les dades més
rellevants de la seva activitat i per avaluar el seu sistema de
govern i l’assumpció efectiva de la responsabilitat social.
33
�34
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
25. Recomanem, per tal de promoure l’existència d’empreses
més responsables i sostenibles:
• Establir un marc legislatiu i fiscal favorable (fons de pensions, etiqueta social...).
• Fixar mesures de transparència amb mecanismes de verificació i certificació (etiquetes, índex social i reporting).
• Aprovar un codi d’autoregulació de la vaga per a totes aquelles empreses que ofereixin un servei públic a la comunitat, sigui aquesta empresa pública o empresa subcontractada. Aquest codi hauria de ser de compliment obligat i es
definiria com un punt més del conveni col·lectiu.
• Aplicar les mesures internacionals sobre responsabilitat
social corporativa.
• Campanyes públiques de responsabilitat social corporativa.
• Afavorir el desenvolupament del mercat en un context de
competitivitat sostenible.
• Contractació pública que afavoreixi les empreses que donin suport a la responsabilitat social corporativa.
c) Contractació
26.Recomanem dur a terme un esforç de simplificació, tant de
la normativa reguladora dels contractes de l’Administració
com dels procediments que a la pràctica se segueixen per
contractar. En definitiva, es tracta d’aconseguir que contractar amb l’Administració sigui més fàcil, menys críptic, menys
costós en temps i en esforços burocràtics. Per tant, caldria
publicar a les pàgines web dels organismes i administracions que contracten, i amb la major puntualitat que sigui
possible:
• les licitacions,
• les bases de selecció,
�Propostes i recomanacions
• les ofertes (o com a mínim el seu resum),
• el quadre comparatiu de les ofertes econòmiques,
• les puntuacions obtingudes per cada oferta
• les adjudicacions.
27. Recomanem definir amb més detall i rigor els projectes, especialment en els contractes d’obres, dedicant més recursos
del cost total en aquesta fase del projecte, fet que permetria
estalviar en la seva execució, reduir modificats i garantir
més transparència i objectivitat en la selecció dels contractistes.
28. Recomanem una actitud activa de l’Administració a fi de
propiciar que el major nombre possible d’empreses o de
professionals esdevinguin contractistes en potència. Per
aconseguir-ho cal:
1. Facilitar els tràmits de classificació empresarial.
2. Una actitud més activa de l’Administració, estimulant, assessorant i donant suport a empreses i professionals per
tal que superin els obstacles i els dubtes burocràtics i assoleixin la condició de contractista.
3. Procurar que la quantia dels contractes i, en general, les
bases de selecció siguin favorables a la concurrència d’un
nombre significatiu d’ofertes, i evitar en qualsevol cas
que per raons de quantia o d’altres de similars la major
part de contractistes potencialment interessats es puguin
sentir exclosos.
29.Recomanem, com a criteri general, que la subcontractació
es limiti als supòsits en què sigui justificada i, si és possible,
prevista en el moment de l’adjudicació (formant part de
l’oferta de cada contractista) o admesa expressament per
part de l’administració contractant. En qualsevol cas, la re-
35
�36
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
lació entre el contractista principal i el subcontractat ha de
ser totalment transparent.
30. Afirmem que la transparència exigeix la necessitat de motivar sempre i raonadament –sense cap excepció– la modalitat de contracte escollida per a cada cas, i de fer pública
aquesta motivació. En aquest sentit, són perfectament compatibles amb la transparència, els procediments restringits
o selectius de contractació, sempre que es justifiquin de manera oberta, els criteris de selecció. També es recomana que
cada òrgan que contracta i que cada Administració portin al
dia una base de dades pública, accessible des de les seves
pàgines web, a on constin, un per un, tots els contractes fets
per qualsevol procediment, amb indicació de l’objecte, el
pressupost, l’adjudicatari i, fins i tot i si és possible, descripció del treball lliurat.
31. Recomanem, amb la finalitat de garantir que les adjudicacions es basin en criteris de màxima objectivitat:
1. Fer un esforç de previsió sistemàtica i exhaustiva dels criteris tècnics de selecció en les bases de licitació, i fer-ne
una aplicació motivada, raonada i pública per determinar
l’oferta escollida. La valoració de l’oferta tècnica ha de ser
tant objectiva com la de l’oferta econòmica.
2. Valorar l’oferta econòmica fins a l’entorn de la meitat de
la puntuació total, de manera que resulti força determinant.
3. Eliminar els criteris de selecció que en la seva aplicació
deixen un marge de discrecionalitat excessiu.
32. Recomanem restringir al màxim la possibilitat de recórrer
a reformats o modificats dels contractes, i, si cal utilitzar-los,
que sigui en casos com més taxats millor, amb tota publici-
�Propostes i recomanacions
tat, i amb procediments objectius i també transparents de
valoració econòmica dels canvis que s’acordin en relació
amb el contracte adjudicat.
33. Recomanem que l’Administració es doti de protocols rigorosos de seguiment i control de l’execució dels contractes i
d’auditoria i/o control de qualitat dels serveis o productes
obtinguts com a resultat d’aquests. Aquests protocols o procediments s’han de complementar amb una dotació de recursos humans i tècnics suficients i més qualificats per a
l’Administració, amb els quals pugui exercir efectivament
aquestes tasques de seguiment, direcció o supervisió i control dels seus contractes.
d) Ajuts i subvencions
34. Recomanem que els ajuts públics es convoquin amb la màxima transparència, de forma comprensible, amb publicitat,
destacant les quantitats que s’ofereixen i els objectius pretesos. Els ajuts públics han de ser considerats com a compromisos de l’Administració per assolir determinats objectius. Per aquesta raó l’accés fàcil dels ciutadans a les dades
es considera un instrument fonamental.
35. Recomanem que els ajuts públics respectin el principi de legalitat i siguin atorgats amb objectivitat i gestionats amb eficàcia, eficiència, transparència, coherència i responsabilitat
tot evitant els conflictes d’interès.
36. Recomanem que els ajuts públics respectin, en principi, els
valors de la competència i el lliure mercat així com la legislació vigent sobre aquest tema. Qualsevol allunyament
37
�38
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
d’aquests valors ha de ser adequadament motivat i, si s’escau, comunicat a les autoritats responsables del funcionament competitiu dels mercats. Una mesura aconsellable
seria que el Tribunal Català de Defensa de la Competència
hagués d’informar preceptivament sobre els ajuts públics
en relació a llur impacte sobre la competència en els mercats de béns i serveis. El Tribunal hauria de fer un informe
anual i un altre de quinquennal que haurien de ser debatuts
en seu parlamentària.
37. Afirmem que el rendiment de comptes és la peça fonamental de la transparència i bon govern en matèria de subvencions. Conseqüentment, la Sindicatura de Comptes
hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal
sobre els ajuts públics atorgats a ciutadans i operadors
econòmics per totes les administracions catalanes. L’informe no s’hauria de limitar a l’avaluació dels aspectes comptables ans també hauria de posar l’accent en els aspectes
econòmics (cost, impacte, etc.) i al grau de compliment
dels objectius pretesos. Aquest Informe hauria de ser debatut en seu parlamentària.
38. Recomanem que els funcionaris de les administracions catalanes responsables de la gestió dels diferents programes
d’ajuts públics estiguin obligats a retre comptes de la seva
gestió tant a la Sindicatura de Comptes com al Parlament de
Catalunya. També seran responsables de la no adequació
dels resultats assolits als objectius pretesos.
39. Recomanem que una de les maneres per garantir la transparència administrativa en l’atorgament d’ajuts en el sector
de la cultura passi per l’establiment de convenis, per períodes
superiors a un any o que englobin una legislatura, d’acord
�Propostes i recomanacions
amb un projecte o un programa avaluable tant pel que fa als
seus objectius com per la metodologia proposada.
40. Recomanem donar a conèixer anualment l’assignació de recursos públics a les organitzacions sindicals i empresarials i transparentar i auditar els seus comptes amb caràcter preceptiu.
e) Dret a la informació i transparència
41. Recomanem assegurar que en tots els procediments administratius es comunicaran als interessats el nom, adreça física i electrònica i telèfon d’un funcionari responsable, a qui
s’han de poder adreçar en qualsevol moment per demanar
assessorament, suport o informació sobre la tramitació.
42. Recomanem garantir que tots els serveis, organismes i administracions públiques tinguin a disposició dels ciutadans
interessats manuals intel·ligibles que els orientin i informin
a bastament sobre els tràmits, els ritmes, els criteris i pautes de resolució dels diferents procediments.
43. Recomanem garantir que tots els serveis, organismes i administracions públiques ofereixin als ciutadans un canal fàcil, assequible i ràpid d’accés a la informació, de queixa, de
suggeriment o de denúncia per qualsevol tracte inadequat
o desatenció que hagin pogut rebre.
44. Recomanem, en els casos de concurrència d’administracions en la prestació d’un mateix servei, oferir al ciutadà, un
únic interlocutor públic responsable, per tal d’evitar que
aquesta concurrència afebleixi la responsabilitat de l’Administració davant el ciutadà i dilati la prestació del servei.
39
�40
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
45. Recomanem fer més àgil l’assumpció de responsabilitat per
l’Administració i fer més transparent la responsabilitat personal de les seves autoritats i empleats.
46. Recomanem vincular l’efectivitat del lliure accés a la informació amb l’existència d’uns arxius perfectament organitzats.
Això implica que l’Administració ha d’aportar els recursos necessaris per tal d’assegurar un adequat sistema de gestió documental que permeti un nivell de descripció dels documents
que faciliti respondre eficientment a la demanda ciutadana i a
les necessitats de l’Administració. Així mateix, es proposa promoure l’adopció de la metodologia de l’arxivística i la gestió documental per tal de garantir el tractament, la preservació i l’accés de la informació més enllà del suport en què es contingui”.
47. Recomanem que la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i
Tria Documental prevista en la Llei 10/2001, de 13 de juliol
de 2001, d’arxius i documents sigui l’organisme especialitzat i responsable del sistema d’accés a la documentació pública de les administracions catalanes, que promogui el seu
perfeccionament i assisteixi els poders públics i els administrats en casos de dubtes i conflictes.
48. Recomanem garantir l’accés a la informació per mitjà de
l’ús generalitzat de les tecnologies de la informació, i especialment, de les xarxes i Internet aprofundint en els criteris
d’administració oberta i estructurant sistemes coordinats
entre les administracions públiques.
49.Recomanem que les administracions no limitin la publicitat de les seves resolucions i convocatòries als diaris oficials,
i menys durant el mes d’agost, i adoptin mesures actives i
creatives per donar-ne una publicitat eficaç.
�Propostes i recomanacions
C. Recomanacions sobre reformes normatives
50. Recomanem promulgar una legislació d’incompatibilitats,
que en gran part pot ser comuna a alts càrrecs i a empleats
públics, que adopti mesures eficaces per aconseguir la dedicació professional exclusiva dels alts càrrecs i dels empleats públics que optin per aquest règim, tot garantint l’exercici objectiu i imparcial de les seves responsabilitats i evitant
en qualsevol cas situacions de conflicte entre la funció pública i interessos privats.
51. Recomanem revisar les lleis i els instruments de procediment administratiu, per tal de fer més àgil, obert i eficaç el
funcionament de l’Administració. En concret, una nova Llei
de procediment administratiu de la Generalitat (la vigent és
de 1989), que aprofiti tot el potencial de transparència, agilitat i participació obert per la més recent legislació bàsica de
l’Estat en la matèria.
52. Recomanen aprovar una nova llei de subvencions que reculli els principis de legalitat, objectivitat, eficàcia, eficiència,
transparència, coherència, control, responsabilitat i les recomanacions de l’apartat precedent.
53. Recomanem regular amb caràcter d’urgència l’assignació
de recursos a les organitzacions sindicals i empresarials,
amb la finalitat que aquestes puguin desenvolupar degudament les funcions pròpies i reconegudes constitucionalment, d’acord amb criteris objectius de representativitat i amb transparència plena. Transparència que exigeix, amb caràcter preceptiu, que el Govern presenti un
informe anual al Parlament sobre aquesta matèria específica, així com la creació d’un registre públic especial en
41
�42
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
el qual constin les dades bàsiques de les organitzacions
sindicals.
54. Recomanen regular, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’accés a la informació i la documentació pública, mitjançant la determinació genèrica de convertir tots els documents en l’àmbit de l’Administració en
documents públics i accessibles al ciutadà. No obstant això,
aquesta determinació genèrica no pot ser absoluta, raó per la
qual s’han d’establir els corresponents procediments per
determinar els límits a l’accés quan escaigui. La nova normativa haurà de preveure que el ciutadà que sigui part en
un expedient administratiu, tingui a la seva disposició des
de l’inici, tot l’expedient i li sigui facilitat l’accés a la documentació, en tot moment i sense necessitat d’establir un
tràmit d’audiència i posada de manifest de tot l’expedient.
La regulació haurà de preveure, també, les circumstàncies,
condicions i requisits d’una possible externalització de la
gestió dels arxius públics.
D. Consideracions finals
55. Demanem al Govern de la Generalitat l’adopció de les iniciatives legislatives i executives adients per concretar les propostes i recomanacions precedents.
56. Considerem que la importància i l’envergadura de les reformes proposades requereixen un fort impuls polític. Recomanem, per tant, al Govern de la Generalitat l’atribució específica a un dels seus membres de la responsabilitat de
promoure, gestionar i fer seguiment de l’aplicació d’aquestes recomanacions.
�Propostes i recomanacions
57. Demanem al Govern de la Generalitat que cada any, i en
compliment del compromís públic assumit, reti comptes al
Parlament de Catalunya de les mesures posades en marxa
a proposta d’aquest document.
58. Finalment, demanem la publicació i difusió d’aquest document, per al coneixement de totes les administracions públiques de Catalunya.
43
��IV. DOCUMENTS QUE FONAMENTEN
LES PROPOSTES I RECOMANACIONS
DEL “GRUP DE TREBALL SOBRE
BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA
ADMINISTRATIVA”
A. Administració i funció pública
1. L’Administració ha de dotar-se d’una estratègia per decidir
raonadament, cas per cas, la millor de les grans opcions organitzatives per gestionar els seus serveis: gestió directa,
ens o empreses especialitzades, externalització...
L’Administració contemporània acostuma a escollir entre tres
grans opcions a l’hora de decidir com gestionarà els serveis i activitats que li pertoquen: mitjançant els seus òrgans i funcionaris, creant organismes, entitats o empreses públiques (i fins i
tot fundacions privades) o bé externalitzant els serveis o activitats de la seva competència a gestors privats.
L’opció per una o altra d’aquestes solucions és una decisió
política, que massa sovint s’acostuma a prendre sota la pressió
ideològica dels apriorismes dominants sobre aquestes qüestions (“els funcionaris són gestors poc eficients”, “l’externalització,
especialment en règim de competència, és més eficient”, “la privatització és contrària als interessos públics”), sense ponderar suficientment, cas per cas, els avantatges i els inconvenients de
cada una d’aquestes.
�46
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
D’aquesta manera, no és infreqüent la gestió directa per
part de funcionaris o altres empleats de l’Administració de funcions que segurament es podrien prestar amb més eficiència i
eficàcia per gestors privats, la creació d’entitats, organismes o
empreses perfectament prescindibles o l’externalització de serveis o funcions que poden implicar una deixadesa excessiva de
responsabilitats públiques, en la mesura que afecten aspectes
centrals de l’exercici del poder públic.
Aquesta manca d’una estratègia prou meditada sobre quines són les grans opcions organitzatives que cal prendre per
gestionar amb la major eficàcia possible cada tipus de servei o
funció de l’Administració denota un funcionament poc eficient
dels serveis públics. Però també comporta desconfiança i incertesa per part de funcionaris i usuaris dels serveis, sentiments
que, a més a més, poden ser fàcilment estimulats pels prejudicis ideològics existents sobre aquestes qüestions i traslladats als
ciutadans en general.
Per tal de resoldre aquests dèficits d’eficiència i de confiança, cal que l’Administració s’esforci per definir una estratègia
global sobre la forma més idònia per gestionar cada tipus de
servei o activitat de la seva competència, amb el benentès que
l’opció escollida en cada cas ho serà tot ponderant els criteris de
responsabilitat pública i d’eficiència, i garantint sempre l’audiència o participació dels usuaris i la transparència en l’apreciació
dels avantatges i inconvenients que presenten cada una de les
opcions ponderades.
Així, i a títol d’exemple, proposem definir formalment uns
criteris com ara els següents:
• Les funcions d’inspecció i de control no s’haurien d’externalitzar, o en tot cas ho haurien de ser sota mesures de control molt estrictes.
• L’Administració ha de garantir el control efectiu de les activitats externalitzades.
�Documents
Així mateix, i a fi de palesar la conveniència de dur a terme
aquesta tasca, i al mateix temps posar de manifest el desordre
vigent en aquesta qüestió, proposem al Govern de fer una relació exhaustiva de tots els serveis i les funcions que presta l’Administració de la Generalitat, indicant en cada cas la seva forma
de gestió o de prestació.
2. L’Administració ha de generalitzar les cartes de serveis, a fi
de formalitzar els seus compromisos o garanties de gestió
i prestació d’aquests
L’Administració només estarà autènticament al servei del ciutadà quan garanteixi realment la prestació efectiva dels serveis
i de les funcions que preveuen les lleis, i a més amb unes ràtios
mínimes de celeritat o de qualitat, així com de minimització de
costos. L’Administració catalana està lluny d’assolir aquests objectius, tret d’algunes prestacions molt puntuals.
La figura que s’està estenent més per aconseguir aquesta finalitat és la de la carta de serveis. Amb la carta de serveis, cada
organisme, dependència o servei públic expressa amb detall les
funcions o prestacions que estan sota la seva responsabilitat i
es compromet formalment a proporcionar-les dins d’uns terminis màxims i amb uns requisits determinats mínims de qualitat.
Pràcticament cap dels departaments i organismes de la Generalitat no s’ha dotat de la corresponent carta de serveis i, en
general, aquesta Administració no ha fet cap gest significatiu
per formalitzar davant dels ciutadans o dels usuaris dels seus
serveis compromisos concrets de compliment efectiu de les
prestacions que aquests li requereixen.
Proposem, per tant, generalitzar la figura de la carta de serveis a tots els departaments, organismes, empreses i, en general, serveis de la Generalitat, tant els prestats directament com
47
�48
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
els externalitzats, i formalitzar a través d’aquesta compromisos
concrets i tangibles de prestació, dins de terminis i nivells de
qualitat garantits, amb el benentès que qualsevol incompliment
d’aquests compromisos hauria de generar la corresponent compensació o indemnització a favor del damnificat.
Quant a les compensacions o indemnitzacions, en cada
cas s’hauran de valorar quines són més adequades i, a més de
l’eventual responsabilitat dels funcionaris, gestors o directius
implicats, poden establir la prestació alternativa del servei
per un gestor privat, si és procedent (atencions sanitàries, per
exemple), a costa de l’Administració, una indemnització econòmica o altres. En qualsevol cas, ha de quedar clar que l’incompliment per l’Administració del temps de resposta compromès
per la carta de serveis ha de tenir conseqüències en benefici del
ciutadà afectat.
Així mateix, la carta de serveis pot tenir també un important
valor pedagògic, posant en relleu el cost real i la importància i
transcendència del servei que es tracti i, en conseqüència, els
deures i responsabilitats que també pertoquen als usuaris, per
garantir el seu bon funcionament.
La imatge social dominant de la funció pública és essencialment negativa: irresponsabilitat, prepotència i amiguisme, semblaria ser que són els atributs que més defineixen els empleats
del sector públic.
Aquesta imatge, a més d’injusta, dificulta enormement tota
política seriosa d’incentius i de millora de la funció pública. Per
tant, proposem combatre-la decididament. Amb aquesta finalitat, proposem mesures eficaces per promoure una imatge de
responsabilitat, disponibilitat i servei que donin prestigi a la
funció pública. I la millor manera d’assolir-la és fer tot el possible per posar efectivament els funcionaris al servei dels ciutadans. I castigar efectivament els pocs que incompleixen, amb
mesures disciplinàries.
�Documents
A més, seria també convenient de donar publicitat, en termes estadístics, a aquesta activitat disciplinària de l’Administració, amb la finalitat de fer palesa l’actitud de cura i de rigor amb
què el Govern gestiona l’Administració.
Amb aquesta mateixa finalitat, és necessari que els sindicats
de la funció pública assumeixin el grau de responsabilitat que
manifesten en les relacions laborals privades, per tal de coadjuvar a la millora del servei públic, objectiu en què també hi haurien d’estar molt més implicats del que ho estan actualment.
3. Cal assegurar procediments i polítiques que garanteixin la
transparència, l’objectivitat i l’eficiència en l’accés a la funció pública
El sistema vigent d’accés a la funció púbica (en un sentit ampli:
funcionaris, laborals, eventuals i alts càrrecs) és poc eficient i
massa opac, amb dues conseqüències altament negatives:
• No es garanteix la selecció dels millors.
• S’abona la percepció social del clientelisme i l’amiguisme en
el nomenament dels funcionaris i responsables públics.
Cal distingir diverses situacions: funcionaris de carrera, personal laboral, funcionaris eventuals o de confiança i alts càrrecs
i assimilats.
En el cas dels funcionaris de carrera, que en principi s’haurien de reclutar mitjançant oposició o concurs-oposició, el principal problema rau en l’abús dels interinatges, deguts probablement a parts iguals a una injustificable manca de previsió sobre les necessitats futures de personal, que porta a cobrir habitualment amb urgència les vacants, i al fet que els procediments d’oposició vigents són tan i tan llargs que requereixen
més d’un i, a vegades, de dos anys per dur a terme tot el procés
de l’oposició.
49
�50
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
Sigui com sigui, el cas és que a l’Administració de la Generalitat hi ha una borsa de funcionaris interins que supera el
36% del total de personal d’administració i tècnic, i que han
estat reclutats sense cap garantia d’objectivitat, mèrit o capacitat i transparència, i que a la pràctica hipotequen la cobertura
futura en propietat de les places que estan ocupant.
Per resoldre aquesta situació proposem adoptar les mesures
següents:
• Preveure un procediment més eficient i ràpid d’oposició,
que permeti cobrir amb pocs mesos les vacants i deixi d’obligar
els opositors a llargues inversions memorístiques (un bon psicotècnic, una senzilla prova de redacció i un curs selectiu, per
exemple).
• No permetre el nomenament de cap altre interí mentre el
nombre total d’interins no estigui per dessota del que es podria
considerar un marge raonable d’interinatge estructural.
• Garantir, a més, que aquests pocs interins siguin reclutats
segons uns requisits mínims de transparència i objectivitat (per
exemple, donant sempre prioritat als qui s’haguessin presentat
a l’oposició respectiva immediata anterior i no haguessin obtingut plaça, per ordre de la qualificació obtinguda)
A més a més, caldria revisar el sistema vigent d’oposicions,
a fi de flexibilitzar-lo, per tal d’assegurar la desitjable adaptació
de cada tipus d’oposició a les característiques del lloc de treball
a cobrir, que poden ser molt diferents, i també a fi de professionalitzar més els tribunals, garantint una composició al màxim de neutre, però també al màxim d’experta en els coneixements i aptituds que han d’acreditar els aspirants.
En relació amb el personal laboral, cal fer tres observacions:
• En primer lloc, cal establir criteris clars sobre quina tipologia de feines requereix contracte laboral, amb el benentès que
la resta haurien de ser funcionaris. No és aquesta la situació actual, que en molts casos es caracteritza per la convivència de
�Documents
funcionaris i laborals fent exactament les mateixes tasques en
el mateix servei.
• En segon lloc, reiterar el que s’acaba de dir sobre els funcionaris interins, a fi de limitar l’ús dels contractes laborals temporals.
• En tercer lloc, convé garantir millor del que és habitual
l’aplicació de procediments objectius i transparents de selecció
del personal laboral amb contracte indefinit, tant per part dels
departaments de la Generalitat, com dels seus organismes i empreses. La possibilitat d’utilitzar el concurs com a sistema de
selecció no ha de servir d’excusa per afeblir aquests requisits de
transparència, objectivitat, mèrit i capacitat.
Pel que fa als funcionaris eventuals o de confiança i als alts
càrrecs (i assimilats, com és el cas dels directius dels organismes i empreses públiques), no es tracta de qüestionar la necessària discrecionalitat del Govern o dels consellers en el seu nomenament. Ara bé, entenem que és exigible, per un criteri elemental de transparència i de bona administració, que el seu nomenament es justifiqui expressament i públicament en els mèrits,
tant professionals, com polítics, que acreditin que la persona
designada és la més apropiada al lloc a cobrir.
4. Cal revisar el sistema de gestió i d’incentius dels empleats
públics, a fi d’estimular-ne la competència professional, la
dedicació i la responsabilitat
Una Administració eficaç necessita poder gestionar amb eficiència i flexibilitat els seus recursos humans i comptar amb empleats públics competents i estimulats per un sistema positiu d’incentius. La nostra Administració està lluny d’assolir aquests objectius.
Per començar, l’estructura de grups, cossos i nivells és massa rígida i complicada, dificulta enormement poder designar en
51
�52
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
cada moment l’empleat més idoni per a cada lloc de treball, i
dificulta també poder estimular i motivar positivament la seva
dedicació i la seva feina.
Així mateix, el sistema vigent d’incentius és poc eficient. El
principal incentiu que s’ofereix als empleats públics és un treball estable, estabilitat que és indiferent de si desenvolupen més
o menys bé la seva feina. Els incentius retributius són escassos,
ja que la piràmide de sous és molt plana, de manera que les retribucions superiors sovint no justifiquen l’assumpció d’especials compromisos de responsabilitat o de dedicació, i en tot cas
resulten poc competitives amb el sector privat. Fins i tot el complement de productivitat, que ben gestionat podria permetre
una certa incentivació retributiva del treball realment fet, sovint
és distribuït de forma lineal i indiscriminada. El resultat és una
Administració poc atractiva per als professionals qualificats, i
formada majoritàriament per personal de nivells professionals
o de titulació mitjans i baixos.
Cal revisar el sistema de provisió dels llocs de treball i els
instruments de gestió del personal del sector públic, a fi d’incrementar-ne la flexibilitat i l’eficiència. Cal també establir un
sistema d’incentius favorable a millorar la dedicació i la qualificació professional dels empleats públics. Aquest sistema hauria de combinar els elements següents:
• Una política retributiva més adient amb el sector privat.
• L’assignació d’una part significativa del sou a la productivitat o a l’assoliment efectiu dels objectius fixats per a cada empleat, que ha de poder canviar, amunt o avall, cada exercici pressupostari, d’acord amb la productivitat o dels objectius realment assolits.
• Polítiques de formació més eficaces.
�Documents
5. Cal revisar el règim d’incompatibilitats i promoure un codi
de conducta dels empleats públics, a fi de garantir la seva
dedicació òptima i el servei objectiu i neutral dels interessos
públics
L’Administració ha de ser capaç de garantir als ciutadans i de fer
palès un tracte respectuós i deferent, eficient, objectiu i neutral.
Tenim una llarga tradició que acostuma, massa sovint amb
raó, a identificar l’Administració més aviat amb tot el contrari:
menyspreu i prepotència pels administrats, indiferència i ineficàcia en la resolució de les seves demandes, clientelisme i favoritisme.
Si bé és innegable que l’Administració contemporània ha
deixat molt enrere aquestes taques del passat, i els alts càrrecs
i personal que la serveixen manifesten majoritàriament una actitud de servei exemplar, la inèrcia cultural és tan forta que resta
encara a fer una inversió molt important en normatives, gestos
i canvis d’actitud per superar definitivament aquesta visió negativa i desconfiada de la cosa pública, encara molt estesa a la
nostra societat.
I on segurament cal incidir més és en el règim de dedicació
i de servei dels empleats públics, inclosos els alts càrrecs. En un
doble nivell: el del règim d’incompatibilitats, d’una banda, i en
el del codi ètic o de conducta, de l’altra. L’objectiu no és un altre que poder garantir als ciutadans uns graus òptims de dedicació a la cosa pública, neutralitat i independència respecte d’interessos privats i servei als ciutadans per part dels empleats públics, i que així es percebi a bastament. És a dir, els servidors
públics no solament han de ser correctes, sinó exemplars, en
l’exercici de les seves funcions.
En l’actualitat, la Generalitat no disposa d’una legislació pròpia d’incompatibilitats dels seus alts càrrecs, la que regula la
incompatibilitat dels seus funcionaris és millorable i, tret de
53
�54
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
comptades excepcions, tampoc no disposa de cap tipus de normativa o codi ètic o manual de conducta aplicable als seus alts
càrrecs i empleats. Davant d’aquestes mancances, considerem
necessari:
• Promulgar una legislació d’incompatibilitats, que en gran
part pot ser comuna a alts càrrecs i a empleats, que adopti mesures eficaces per aconseguir com a mínim la dedicació professional exclusiva dels alts càrrecs i dels empleats que optin per
aquest règim, garantir l’exercici objectiu i imparcial de les seves responsabilitats i, en general, per evitar en qualsevol cas situacions de conflicte entre la funció pública i interessos privats.
Entre d’altres mesures concretes, aquesta legislació hauria d’assegurar:
• La dedicació plena al càrrec, que, en el cas dels alts càrrecs,
no s’hauria de poder compaginar amb responsabilitats polítiques o de partit.
• La publicitat de les declaracions d’ingressos, patrimonials
i d’activitats.
• Definir uns criteris bàsics sobre la conducta que han d’observar alts càrrecs i empleats públics en el desenvolupament de
la seva funció, criteris que haurien de ser desenvolupats i concretats mitjançant un codi ètic o de conducta, a confeccionar pel
Govern, consultant entitats socials i representatives dels usuaris dels serveis públics, que s’hauria d’aplicar a tots els departaments, organismes i empreses de la Generalitat, i que en tot
cas ha d’assegurar la imparcialitat, l’austeritat, la transparència
i l’assumpció dels valors constitucionals, de sostenibilitat i de
responsabilitat social de l’empresa per part dels alts càrrecs i
funcionaris.
• Adoptar mesures per garantir el compliment efectiu dels
requeriments adoptats per l’esmentada normativa d’incompatibilitats o de conducta.
�Documents
6. Cal revisar les lleis i instruments de procediment administratiu i de gestió pública, per tal de fer encara més àgil,
obert, eficient i eficaç el funcionament de l’Administració
En els darrers anys s’han fet reiterats esforços i s’han impulsat
diverses mesures per modernitzar i agilitar i per imprimir majors dosis de transparència, eficiència i eficàcia al funcionament
de l’Administració. Les noves lleis de procediment administratiu, la incorporació de la cultura de la gestió, les polítiques de
participació ciutadana i els manuals, protocols i procediments
que es vénen aplicant els darrers temps en són una mostra.
Tanmateix, estem encara lluny d’assolir una praxis de funcionament de l’Administració, tant en el seu vessant de funcionament intern, com en el d’atenció als ciutadans, que sigui satisfactòria. Certament, el repte és molt difícil. En part, a causa
de la imatge negativa fortament consolidada a la societat després de tants anys d’administració ineficient, críptica i tancada.
I en part, perquè allò que li demanem a l’Administració a vegades és massa contradictori: escurçar els procediments i incrementar el debat i la participació, millorar la transparència i protegir el dret a la intimitat, donar serveis de major qualitat i gastar menys...
D’aquí la necessitat d’intensificar els esforços per millorar
el funcionament de l’Administració. En aquest sentit, convé impulsar les mesures següents:
• Una nova llei de procediment administratiu de la Generalitat (la vigent és de 1989), que aprofiti tot el potencial de transparència, agilitat i participació obert per la legislació bàsica de
l’Estat més recent.
• Establir indicadors de cost unitari dels diversos serveis i procediments públics i sotmetre’ls a auditories externes de gestió.
• Sotmetre a un programa sistemàtic i permanent d’auditoria de gestió tots els procediments aplicats pels diversos serveis,
55
�56
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
organismes i departaments de la Generalitat, a fi de detectar
disfuncions i oportunitats de reforma i incorporar-hi els nous
avenços que es vagin produint, a fi de millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència.
• Garantir que tots els serveis, organismes i departaments
de la Generalitat tinguin a disposició dels ciutadans interessats
manuals intel·ligibles i assessors que els orientin i informin a
bastament sobre els tràmits, els ritmes i els criteris i pautes de
resolució dels diferents procediments.
• Assegurar que en tots els procediments administratius es
comunicarà als interessats el nom, adreça física i electrònica i
telèfon d’un funcionari responsable, a qui s’han de poder adreçar en qualsevol moment per demanar assessorament, suport
o informació sobre la seva tramitació.
• Garantir que tots els serveis, organismes i departaments
oferiran als ciutadans un canal fàcil, assequible i ràpid de queixa, de suggeriment o de denúncia per qualsevol tracte inadequat o desatenció que hagin pogut rebre. Aquestes queixes han
de ser contestades en un termini de com a màxim un mes pel
responsable del servei o organisme i al cap de l’any haurien de
ser objecte d’un informe global.
• Assegurar que es motivaran sempre les decisions de l’Administració, i que aquesta motivació en cap cas no es limitarà
a un formulisme buit de contingut, sinó que contindrà uns elements mínims de justificació i de congruència amb el contingut de la resolució.
• Preveure conseqüències o sancions efectives en cas d’incompliment dels requisits anteriors, inclosos els casos d’insuficiència o de mal funcionament dels serveis públics.
�Documents
7. Establir instruments per fer complir les normes i els procediments públics i per avaluar-ne el grau de compliment
Hom tendeix a confiar excessivament en el poder de les normes
i de les decisions públiques. A pensar que n’hi ha prou amb
prendre resolucions perquè les coses funcionin i per canviar la
realitat. A la pràctica, això no és veritat: les lleis no es compleixen per si soles, no són bones o útils per definició i les resolucions administratives moltes vegades no transcendeixen els
papers.
És necessari que els poders públics no es limitin a fer lleis
i a prendre acords. És imprescindible que es preocupin també,
i de forma molt intensa, pel seu compliment i per la seva aplicació. Amb aquesta finalitat, com a mínim caldria:
• Potenciar i desenvolupar molt més els serveis i procediments d’inspecció per tal de verificar el compliment efectiu de
les normes en els diversos àmbits d’activitat social.
• Establir mecanismes d’avaluació objectiva i pública del
grau de compliment de les principals lleis del sector públic (funcionaris, procediment, contractació, urbanisme, educació, sanitat, medi ambient, etc.), que serveixin també per detectar les seves deficiències i els principals problemes que planteja la seva
aplicació.
8. Davant la concurrència d’administracions, cal oferir al ciutadà un interlocutor públic responsable i únic
Cada vegada són més els casos en els quals la intervenció administrativa, ja sigui per controlar o supervisar l’activitat dels ciutadans i de les empreses, o per prestar-los serveis, és a cura d’òrgans i entitats diverses, de manera que cal l’actuació i la conformitat de més d’una autoritat o funcionari per produir allò que
hom demana a l’Administració. Aquest fet dificulta la tramita-
57
�58
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
ció dels assumptes, afebleix la responsabilitat pública, limita la
seguretat jurídica i massa vegades condemna els ciutadans i les
empreses a veritables carreres d’obstacles burocràtiques.
Per fer front a aquests problemes, es ve parlant des de fa
temps de la idea de la finestreta única, model que algunes poques lleis han aplicat, almenys formalment, a algun procediment determinat. Tanmateix, estem lluny d’assolir que la finestreta única sigui una realitat.
Cal que s’estableixi legalment, i amb caràcter general, que
en tots aquells procediments en els quals intervenen diversos
òrgans o diverses administracions, la responsabilitat de la tramitació recaurà sempre en un únic òrgan, que haurà de vetllar
per la tramitació sencera de l’expedient, procurant la intervenció àgil de tots els altres òrgans implicats, i donant en qualsevol moment la informació que li requereixin els interessats
sobre l’estat de la tramitació.
En definitiva, per molts que siguin els òrgans i les administracions implicades en un mateix assumpte, s’ha d’oferir als
ciutadans un responsable únic de la seva tramitació, que els pugui donar comptes no solament dels tràmits de la seva competència, sinó assumint també la responsabilitat de la resta d’intervencions de l’Administració. La tant habitual sortida de traslladar les culpes a un altre òrgan s’hauria d’eradicar de l’Administració.
9. Cal fer més àgil l’assumpció de responsabilitat per l’Administració i fer més transparent la responsabilitat personal de
les seves autoritats i empleats
Tot i que el sistema de responsabilitat patrimonial de l’Administració que es ve aplicant entre nosaltres és prou generós amb
els damnificats, resulta com a mínim francament millorable en
dos aspectes.
�Documents
Per una banda, caldria trobar entre tots plegats (administració, tribunals, advocats) la manera d’oferir ràpidament als damnificats la compensació o indemnització que uns i altres saben
que acabaran obtenint després d’uns anys de recursos i reclamacions. La majoria de les vegades assistim a un mercadeig
perfectament conegut i previsible: es reclamen indemnitzacions molt exagerades; l’Administració n’ofereix de molt minses; els tribunals acaben fixant el punt intermedi que uns i altres coneixen d’entrada. Resultat: el damnificat obté una indemnització justa, ... uns anys després d’haver patit el dany.
Es tracta d’una situació força absurda, sens dubte negativa
per als ciutadans afectats, que haurien de ser indemnitzats molt
més puntualment, que contribueix a carregar innecessàriament
de feina la justícia i que projecta una imatge negativa i sovint
insensible de l’Administració.
No està a les mans de l’Administració trobar una solució satisfactòria a aquest problema, ja que si es limités a oferir d’entrada indemnitzacions més elevades, aquest gest segurament incrementaria les finalment acordades pels tribunals, en detriment
dels recursos públics. Tanmateix, el que sí que pot i ha de fer l’Administració és promoure una reflexió amb els jutges i els altres
professionals de la justícia, que pugui donar com a resultat la
ràpida i justa assumpció de responsabilitat per l’Administració
pels danys que hagi pogut ocasionar, de manera que siguin del
tot excepcionals els casos de recursos judicials per aquest motiu.
Així mateix, l’Administració hauria d’estar molt més disposada a atendre amb celeritat i objectivitat (aplicant, per exemple,
barems del tipus dels promoguts per les asseguradores) les demandes de responsabilitat en via administrativa, a part de promoure solucions negociades o arbitrals als conflictes en aquest
àmbit, solucions que la legislació vigent ja preveu.
Per una altra banda, advertim també un dèficit de responsabilitat personal de les autoritats i funcionaris. Des del punt de
59
�60
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
vista del damnificat, ja està bé la situació actual: l’Administració respon de qualsevol dany ocasionat pel funcionament dels
seus serveis, sigui o no imputable a algun dels seus empleats
o alts càrrecs.
Tanmateix, des del punt de vista de la transparència i del
funcionament eficient dels serveis públics, el sistema de responsabilitat administrativa també hauria d’identificar els servidors públics que, amb la seva mala fe, desídia, negligència o incompetència, si s’escau, hagin ocasionat els danys dels quals ha
de respondre l’Administració, donar-los publicitat i, en la mesura del possible, fer-los assumir personalment el cost de la indemnització o les responsabilitats disciplinàries que corresponguin.
B. L’àmbit institucional autonòmic especialitzat
1. Descripció i valoració
L’esquema institucional de la Generalitat de Catalunya conté,
principalment a l’entorn del Parlament, una sèrie d’ens i òrgans
als quals la legislació encomana funcions especialitzades i
dota d’un estatut particular. La naturalesa d’aquelles és diversa:
gestora, consultiva, supervisora o reguladora, segons els casos.
També ho són l’estructura interna, la forma jurídica que adopten i el vincle institucional de les peces del conjunt. Tot i la diversitat assenyalada, el bon desenvolupament de les funcions
que tenen encomanades el Consell Consultiu, la Sindicatura de
Comptes, el síndic de Greuges, el Consell de l’Audiovisual de
Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora, el Consell Econòmic
i Social, el Tribunal Català de Defensa de la Competència, el
Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i
Televisió i altres sol comportar dos tipus de requeriments. En
�Documents
el primer hi figuren els relatius a la independència o autonomia
respecte de la institució a la qual serveixen, així com la imparcialitat respecte dels interessos de grup en l’àmbit objecte de la
seva competència. El segon tipus de requeriments fa referència
a la preparació especial, així com al perfil adequat, de les persones que n’han d’ocupar els càrrecs.
La nostra anàlisi de la normativa vigent no ha detectat mancances remarcables en la configuració institucional d’aquest
àmbit ni en els requeriments genèrics anteriorment esmentats,
però considerem que seria convenient sotmetre a revisió, bé per
la raó de ser d’algunes de les seves peces, bé per la dimensió
que han anat adquirint i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir.
Pel que fa a la designació dels càrrecs, constatem que, en
correspondència amb la diversitat d’aquest àmbit, hi ha una
gradació de previsions legals en què figuren tràmits especials,
quòrums qualificats, nomenaments irrevocables i altres cauteles per afavorir-ne el bon funcionament.1 Això no és obstacle,
però, per indicar que hem observat la consolidació de determinades pràctiques que parcialment poden deformar l’esperit del
legislador i afectar desfavorablement el rigor, l’objectivitat i, en
definitiva, la qualitat d’aquest nivell de servei públic. Però no
solament la qualitat, sinó també l’acceptació política i social del
servei en qüestió. Revalorar-lo i prestigiar-lo exigeix situar-lo en
l’àmbit concret de la institució que en té la responsabilitat i evitar l’extrapolació al seu interior de les configuracions i les dinàmiques partidàries, procurant que l’exercici dels càrrecs quedi
1. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte la “Proposició de llei sobre la intervenció del
Parlament de Catalunya en la designació de les autoritats i els càrrecs de designació
parlamentària”, presentada pels grups parlamentaris que donen suport al Govern el
passat novembre 2004. També el PP en va presentar una de similar. Actualment els
lletrats del Parlament han fet una proposta refosa de les dues iniciatives parlamentàries i s’està en període de negociació i d’esmenes.
61
�62
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
al marge d’aquestes i pugui realitzar-se en plena llibertat i responsabilitat personals.
Els partits polítics són institucions fonamentals de la democràcia. Convé assumir la importància que té per al sistema democràtic l’existència de partits arrelats, transparents i amb bones pràctiques, internes i externes, tant com la necessitat d’evitar que la seva actuació substitueixi i intervingui en la presa de
decisions que corresponen a altres institucions del sistema. És
un dels grans reptes actuals amb vista a enfortir la confiança en
les institucions polítiques.
Establert l’anterior, la selecció de les persones per a cobrir
els càrrecs aquí previstos ha de guiar-se per criteris de mèrit i
experiència, és a dir, d’adequació del perfil professional, personal i cívic a les responsabilitats encomanades. No ha de constituir un impediment per ser-ne candidat el fet de comptar amb
una trajectòria de dedicació al servei públic a través de l’acció
política, amb afiliació o sense, però això no pot derivar en un
tracte de favor ni en l’establiment de quotes partidàries, essent,
alhora, exigible que la selecció ponderi segons criteris prudents
que aquesta circumstància no afectarà, com tampoc d’altres, la
independència i la credibilitat de la institució corresponent.
En un altre pla, volem remarcar que la independència o l’autonomia amb la qual la legislació ha dissenyat els òrgans aquí
considerats ha de tenir com a corol·lari l’exigència d’una acurada transparència i un rendiment de comptes rigorós, en uns termes que permetin valorar l’eficàcia del treball efectuat i els costos.
2. Recomanacions
1. Que es revisi l’abast de les institucions que integren
aquest àmbit i, en particular, la raó de ser d’algunes d’aquestes,
la dimensió que han anat adquirint i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir.
�Documents
2. Que es tendeixi cap a l’extensió del sistema d’audiència
prèvia dels candidats davant la comissió corresponent del Parlament i, per als càrrecs d’òrgans unipersonals o de major relleu, davant una comissió ad hoc de la institució parlamentària.
3. Que es doni publicitat als tràmits de cobertura i selecció
dels càrrecs i que es fomenti la pràctica de disposar d’un nombre superior de candidats al de llocs a cobrir. Així mateix, aquest
procés hauria de preveure, en determinats casos, l’ampliació
dels subjectes capacitats per a la presentació de propostes.
4. Que es revisi en un sentit de major rigor la normativa actual sobre incompatibilitats, conflictes d’interès sobrevinguts i
activitats en els períodes previs i posteriors a l’exercici dels càrrecs. Això ha de comportar l’adequació de les retribucions a les
exigències de preparació i dedicació que s’estableixin, i a les limitacions d’activitat posteriors.
5. Que la presa de possessió de determinats càrrecs incorpori, juntament amb la declaració de béns, la suspensió de l’afiliació política, si és el cas.
6. Que tots els ens i òrgans disposin del seu reglament de
règim interior i d’un codi de conducta, els quals hauran de recollir i concretar els principis generals sobre bones pràctiques
similar a l’adreçat als alts càrrecs i empleats públics, proposat
en aquest document.
7. Que, de forma explícita, en desenvolupament de la normativa aplicable, el reglament de règim interior i el codi de conducta reconeguin i refermin la independència dels càrrecs corresponents, estableixin l’obligació de les persones que els ocupen de guardar secret de la informació institucional obtinguda
i determinin la improcedència que aquestes persones siguin
cridades, o voluntàriament acudeixin, a informar, al marge de
les previsions legals, altres càrrecs o institucions.
8. Que les institucions regulin la forma en què ha de supervisar-se el compliment del reglament de règim interior i el codi
63
�64
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
de conducta, tot precisant l’ús que cal donar al resultat d’aquest
control.
9. Que, amb la periodicitat que aconselli cada cas, els ens i
òrgans aquí establerts informin i rendeixin comptes de l’activitat desenvolupada davant les institucions corresponents, i que
tota la informació rellevant sigui publicada en la forma adient,
així com incorporada a la pàgina web que sigui procedent.
Aquest rendiment de comptes hauria d’emmarcar-se en una
perspectiva plurianual.
10. L’efectiva aplicació de les recomanacions precedents a la
Sindicatura de Comptes resulta notòriament urgent, per raons
que són públiques.
C. Alts càrrecs
1. Introducció: L’alt càrrec, entre el responsable polític i el funcionari públic. Gestor públic
L’alt càrrec, situat en una posició intermèdia entre el càrrec polític i el funcionari, és, cada vegada més, l’autèntic gestor públic,
responsable no tan sols d’executar les polítiques públiques, sinó
d’adaptar als casos concrets directrius d’abast general o, fins i
tot, de contribuir molt activament a la seva definició.
És, per tant, molt important, des del punt de vista del bon
govern i la transparència, introduir elements de control democràtic i publicitat en tots els processos relacionats amb el reclutament, la retribució i la regulació dels alts càrrecs, atesa la seva
importància real en el funcionament de les estructures de govern i, al mateix temps, de la visibilitat de la seva actuació davant la ciutadania, decisiva moltes vegades a l’hora d’establir
judicis sobre el funcionament de les administracions.
�Documents
2. Proliferació. Conveniència de limitació numèrica. Necessitat de justificar la creació de nous alts càrrecs. Publicitat relació d’alts càrrecs
L’alt càrrec no funcionari hauria de ser una figura excepcional
amb limitació numèrica i pressupostària.
Sense que, per la matèria de què es tracta i pel fet que no hi
ha dades fàcilment accessibles ni presentades de forma ordenada i periòdica, pugui establir-se un judici objectiu, hi ha un estat d’opinió generalitzat sobre l’excessiu nombre d’alts càrrecs
existents.
La història de l’Administració de la Generalitat ha estat exemplar en aquest sentit: s’ha assistit a la transformació del secretari general tècnic –un funcionari situat al nivell més alt de responsabilitat administrativa– en un secretari general configurat com
el segon nivell de responsabilitat política del Departament.
Posteriorment, s’ha produït un procés de proliferació dels
secretaris sectorials –precedida en el temps per la curiosa pràctica de reconèixer la categoria de secretari general a determinats
directors generals–, la generalització de l’existència de directors
de serveis, amb rang de director general, a tots els departaments, i una certa tendència a la creació de noves direccions
generals, així com els càrrecs relacionats amb el desplegament
territorial, que contribueixen a configurar una administració
certament intensiva en càrrecs de definició i responsabilitat
política.
Les administracions locals, els ajuntaments (el cas de l’Ajuntament de Barcelona és molt clar en aquest sentit) i les diputacions, no han estat aliens a aquest procés de proliferació dels
alts càrrecs, amb l’aparició de figures noves com ara els gerents
–existents també als consells comarcals–, coordinadors...
En una i altra administració la pràctica generalitzada de
la creació d’ens i organismes autònoms, empreses públiques,
65
�66
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
consorcis... que configuren la frondosa realitat present, ha fet
necessària la creació, al seu vèrtex, de nous alts càrrecs, que vénen a afegir-se als generats pels motius abans esmentats.
Caldria estudiar si aquesta tendència respon, com cal suposar, a la creixent complexitat de les tasques que desenvolupen
les administracions, o bé si hi ha hagut un creixement desproporcionat, més inspirat per la necessitat de situar a l’entorn dels
responsables polítics un equip de gestors de la seva confiança
i, per tant, de defugir els més rígids criteris de provisió dels
llocs de treball reservats al personal funcionari.
Si s’arriba a la conclusió que ha estat aquesta la causa, si
més no, parcial, s’han de fixar limitacions a la proliferació dels
alts càrrecs, més enllà de les purament pressupostàries: l’establiment d’un cert numerus clausus, deixant oberta la creació, degudament justificada, de noves unitats administratives, amb els
seus corresponents alts càrrecs al front, davant l’aparició de
noves necessitats objectivament contrastables.
El numerus clausus d’alts càrrecs, inclosos els no funcionaris i els funcionaris, hauria d’incloure també la limitació en el
nombre màxim de conselleries, empreses i organismes públics
així com de directors generals i càrrecs assimilables. L’Administració local hauria d’aplicar també idèntiques limitacions en els
seus càrrecs i organismes.
Cal, igualment, definir els criteris mínims i objectius per a
cada categoria d’alt càrrec i el perfil concret del lloc, a l’estil del
catàleg que hi ha dels llocs de treball funcionarials.
3. Reclutament: criteris polítics versus criteris tècnics. Compromís entre lliure designació i transparència del procés: intervenció d’una comissió parlamentària o plenària. Cessament
Caldria suposar que una Administració amb més de vint anys
d’existència, considerant tant l’Administració de la Generalitat
�Documents
com les administracions locals, els serveis de l’Estat a Catalunya
i els subsistemes públics docent i sanitari, hauria d’haver generat ja el nombre suficient de funcionaris altament qualificats (i,
al mateix temps, plural en les seves opcions!) per tal que els
rectors polítics poguessin designar, d’entre aquest col·lectiu,
persones de suficient confiança tècnica i política per encomanar-los l’exercici dels alts càrrecs.
Malgrat això, s’aprecia en la pràctica la designació de persones d’un mèrit discutible, i que, moltes vegades simplement
per anys de vida, difícilment han pogut acumular les experiències professionals i els coneixements tècnics que, sens dubte,
trobaran a faltar en l’exercici de les seves noves responsabilitats.
Una via senzilla d’actuació, coherent a més amb la proposta
d’excepcionalitat de l’alt càrrec no funcionari, seria aplicar a
Catalunya la LOFAGE i seleccionar fins a director general o
equivalent entre personal funcionari de manera més habitual.
La selecció hauria de ser mitjançant concurs obert, on constessin els requeriments del càrrec i els mèrits específics dels
candidats. Caldria un escrit motivat i públic de la selecció feta.
D’altra banda, la selecció hauria de ser oberta a funcionaris de
totes les administracions (europea, estatal, Generalitat, altres
comunitats autònomes, administracions locals, etc.) amb similars processos i requisits d’accés.
Caldria, per tant, considerar, com a element d’autoregulació,
la necessitat que els responsables polítics haguessin de presentar davant una comissió parlamentària, o comissions del Plenari en el cas dels ens locals, els candidats a alts càrrecs, amb una
breu exposició del seu currículum, on quedi destacada la idoneïtat, competència i experiència, inclosa la possibilitat de respondre oralment a qüestions relacionades amb el càrrec a desenvolupar. També podria fer-se una compareixença del responsable
polític amb el seu equip de candidats a alt càrrec davant de la
Comissió Parlamentària o de Plenari per justificar-ne la selecció.
67
�68
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
La correlació de forces dins de la Comissió hauria de garantir, pel que fa a les formacions amb responsabilitats de govern,
que les seves designacions no es veurien obstaculitzades, però
potser aquesta pràctica extremaria la cura a l’hora de presentar
candidats sense un historial professional suficientment acreditat.
D’altra banda, si s’apliquessin aquestes propostes i l’estructura dels alts càrrecs fos menys discrecional, es podria disminuir la paràlisi administrativa que envolta els processos electorals de les institucions polítiques. I, a més, serviria d’incentiu
per al funcionariat, que veuria oberta la possibilitat d’intervenir
en l’orientació i gestió de la política.
Altra consideració pot fer-se en el cas –no tan freqüent– de
candidats provinents del món empresarial, sense cap activitat
política prèvia coneguda:
El fossar existent entre les retribucions dels alts càrrecs als
sectors públic i privat dificulta en gran mesura aquest reclutament, llevat dels casos –certament no desitjables– d’una trajectòria professional no especialment reeixida o d’unes expectatives de reincorporació al sector privat en millor posició després
de l’experiència al sector públic. També hi ha gent vocacional
que desitja, després d’una etapa reeixida en el món privat, aportar la seva experiència al sector públic, per motivacions diverses,
grup de gent que convindria afavorir i valorar molt positivament.
4. És necessària una major presència de les dones en els alts
càrrecs
Ara per ara, podem dir que la presència de la dona en aquests
tipus de llocs és molt baixa. En dades del 2004, i sobre l’estructura de l’Estat, només el 22,28% dels alts càrrecs eren dones. A
l’any 1995 només ho eren el 14,42%. A Catalunya, per exemple,
el percentatge d’alcaldesses a l’any 2003 era el 10,25% del total
�Documents
de titulars d’alcaldies. A l’any 1995 era només el 4,66%. Pel que
fa a la Generalitat, la situació no pot ser gaire diferent.
Hi ha uns avanços lents. El Consell Econòmic i Social, en
relació amb la presència de la dona en alts càrrecs de les administracions públiques ha assenyalat en el seu informe del primer trimestre 2005, que és escassa, encara que se n’han donat
lleugers augments.
Cal, doncs, adoptar polítiques de més igualtat en l’accés i
presència de la dona en aquests llocs de responsabilitat, en coherència amb el Codi ètic del Govern de l’Estat.
5. Retribucions: relació amb el reclutament. Atenció a la situació de mercat. Conveniència de vinculació a resultats. Publicitat i transparència. Ingressos relacionats
Ja s’ha parlat de les sensibles diferències que hi ha entre els nivells retributius dels alts càrrecs de l’Administració i els llocs de
treball en el sector privat que poguessin considerar-se equivalents pel que fa als nivells de responsabilitat i d’experiència
–si més no, teòricament!– requerides. Es comprova que aquestes diferències no han fet més que créixer, i moltes vegades s’ha
al·ludit a aquesta situació com una de les causes de l’aparent
manca, entre l’estoc d’alts càrrecs existents, dels perfils professionals que es podrien considerar com a més idonis.
Considerem que aquest plantejament no deixa d’oferir
punts febles: per una banda, l’exercici d’alts càrrecs a l’Administració pública ofereix un seguit de compensacions no estrictament monetàries –des del sentiment altruista de servei a la
col·lectivitat, fins als nivells d’estatus i reconeixement públic, o
el sentit de proximitat al poder–, que els fan especialment desitjables per a un segment dels professionals.
Cal tenir en compte, d’altra banda, que les tensions i exigències productives que hi ha al sector privat, i els nivells de dispo-
69
�70
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
nibilitat, inclinen també la preferència de molts individus cap a
activitats, en principi, més adaptables a la compatibilitat amb una
vida de relació social i familiar, així com al cultiu d’afeccions.
S’hauria d’avançar justament en aquesta línia; no intentar
competir en retribucions amb el sector privat, si bé hauria
d’augmentar la retribució en el sector públic, sinó pacificar l’activitat dels alts càrrecs, oferint una millor qualitat de vida; a tall
d’exemple, establir horaris màxims de permanència als llocs de
treball, o generalitzar tendències com ara la de finalitzar la jornada setmanal a partir de les 14 hores del divendres.
Avenços en aquesta direcció poden tenir repercussions favorables ja que predisposaran cap al servei públic persones altament preparades, però conscients de la necessitat d’una millor
qualitat de vida i, alhora, l’Administració disposarà d’uns alts càrrecs amb una vida personal i social més reeixida, i amb millors
possibilitats de connectar amb la realitat i els fenòmens socials,
defugint la mena de síndrome que, moltes vegades, pateixen els que
difícilment es relacionen fora de les esferes del poder polític.
S’ha d’establir un sistema de retribució fixa i un de variable,
lligat a la responsabilitat tècnica i política, així com a resultats.
La retribució ha de ser transparent per tots els conceptes, inclosos els relatius a dietes, consells d’administració d’empreses
públiques i privades (caixes d’estalvi, p.ex.). L’actual llista de les
pàgines web de la Generalitat o de l’Ajuntament de Barcelona
és particularment incomprensible....
6. Formació específica
Recentment, es qüestiona el sistema meritocràtic característic de
l’Administració francesa, on els alts càrrecs procedeixen de centres de formació prestigiosos i elitistes, si bé cal tenir en compte
que un sistema d’ajuts als estudis –situat a anys llum del que
hi ha a la nostra societat– fa dependre l’accés a les esmentades
�Documents
escoles, fonamentalment, de la capacitat de l’individu, per més
que continuï tenint una influència moltes vegades determinant
el seu estatus familiar.
En el cas de l’Administració catalana –i, sobretot, pel que fa a
la Generalitat i les grans administracions locals– el sistema de reclutament abans breument descrit es vol complementar amb una
formació de tercer cicle, encarregada a centres també prestigiosos,
però especialment orientats a la gestió d’empreses privades, sota
criteris ideològics coherents amb l’esmentada orientació.
És, per tant, un model radicalment diferent, on, en lloc d’institucions que preparen específicament els servidors públics,
amb nivells de qualitat que els fan també altament desitjats pel
sector privat, els alts càrrecs i personal directiu són posteriorment formats (a un cost considerable) per centres de formació
del sector privat i per al sector privat.
Sense menystenir, ni molt menys, la valuosa aportació que
poden fer els centres privats especialitzats en la formació dels
directius públics. Cal considerar que la millor alternativa és fer
una aposta decidida per la qualitat d’una oferta de formació
específica per a aquests, que pot organitzar-se a l’entorn d’una
Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada, i que, mantenint tots els lligams necessaris amb el
món acadèmic i els centres que ara hi ha de formació d’alt personal, tingui una clara orientació envers l’Administració pública
i se centri en la transmissió dels valors que li són característics.
Hom aposta per la creació d’una carrera administrativa de
la Generalitat amb prestigi tant en el sector públic com en el
privat.
7. Codi de conducta
En la línia oberta pel Govern central, els alts càrrecs de l’Administració autonòmica i local haurien de regir-se per un codi de
71
�72
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
conducta que comportés el seu compromís amb una actuació
professional ajustada a certs principis ètics: exemplaritat, honradesa, transparència, austeritat, eficàcia, confidencialitat i imparcialitat, entre d’altres. L’actual codi del Departament de Justícia és un bon model, o el del Govern de l’Estat, BOE de 7 de
març de 2005.
Aquests principis ètics hauran de dirigir, com hem dit, la
conducta dels alts càrrecs. Conducta que sens dubte, atès el seu
nivell públic, hauria de comportar un grau de seguiment per
part de la Comissió Parlamentària o comissions del Plenari. Es
podria trametre des del departament competent del Govern de
la Generalitat (Departament de Governació i Administracions
Públiques) a l’esmentada Comissió Parlamentària, anualment,
un informe sobre els possibles incompliments dels principis
ètics i de conducta dels alts càrrecs que s’hagin pogut donar i,
en el seu cas, les mesures que s’haurien d’adoptar davant els
incompliments.
En el mateix sentit, els governs locals podrien informar la
Comissió del Plenari i proposar les mesures corresponents.
8. Règim d’incompatibilitats. Dedicació exclusiva. Declaració
d’activitats i patrimonial
S’està formulant un nou marc d’incompatibilitats d’alts càrrecs.
El Govern de la Generalitat va aprovar en la seva sessió de 8 de
març de 2005 un projecte de llei en aquest sentit. Actualment
està en fase de tramitació parlamentària, en concret en termini d’esmenes dels grups parlamentaris. Tot i compartir el seu
contingut, la Llei d’incompatibilitats de l’Estat ja promulgada és
més estricta i exigent en alguns punts. Caldria, doncs, que la llei
catalana fos, si calgués, més estricta, no menys.
�Documents
9. Àmbit d’aplicació d’aquestes mesures
Caldria aplicar aquestes mesures tant a l’Administració autonòmica i a les seves empreses i organismes com a l’Administració
local: diputacions, consells comarcals, àrea metropolitana i els
seus ens, ajuntaments de capitals de comarca i de poblacions de
més de 50.000 habitants.
Aquestes administracions haurien de facilitar l’actual llista
d’alts càrrecs, càrrecs de confiança (assessors) i/o de lliure designació, així com els criteris objectius que defineixen la condició d’alt càrrec.
Els càrrecs de confiança, assessor i/o de lliure designació, és
a dir, els funcionaris eventuals, constitueixen un segon esglaó
de la discrecionalitat, opacitat i, a vegades, mal ús d’aquestes figures; p.e., els membres de partits que fan tasca partidària però
amb retribució i càrrec públic, s’haurien de separar formalment
dels alts càrrecs, però cal aplicar mecanismes similars pel que
fa a la limitació numèrica i pressupostària, als criteris objectius
de la definició i justificació del lloc de treball, el perfil dels candidats, l’explicació motivada de la selecció, el compliment
del codi ètic, la transparència en la retribució i el rendiment de
comptes de l’activitat duta a terme.
Les llistes d’alts càrrecs, en els dos esglaons, haurien d’estar permanentment actualitzades, amb explicitació clara dels increments i decrements, i inclusió de les retribucions en euros
totals l’any.
D. Les empreses públiques
1. Principis que han de presidir el seu funcionament
Atès que –d’acord amb el que ja s’ha dit– l’eficient gestió dels
serveis públics ha d’ésser desenvolupada en ocasions per em-
73
�74
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
preses públiques, s’ha de tenir ben present que aquestes
empreses ho són tan sols pel que fa a l’estructura formal de
companyies mercantils que utilitzen, però no pel que fa al seu
funcionament profund, ja que els seus gestors mai no resten
sotmesos al control dels propietaris –accionistes–, ni la seva
gestió rep sempre ni necessàriament la sanció del mercat. Si a
aquesta absència del control propi de les societats mercantils
–junta d’accionistes i mercat–, s’hi afegeix la no subjecció als
mecanismes de control propis de la normativa administrativa,
provocada precisament pel seu caràcter societari, resulta que
aquestes societats queden en una mena de terra de ningú, grisa i indefinida, apta per a tota mena d’ingerències, discrecionalitats i irregularitats.
Per tal que aquesta indefinició es corregeixi:
1. Les empreses públiques han d’assumir i explicitar la seva
missió i la responsabilitat que els seus gestors i òrgans de govern assumeixen davant la societat (responsabilitat social de
l’empresa).
2. Els òrgans de govern de l’entitat han d’establir periòdicament els objectius fixats als gestors de l’entitat i determinar
els paràmetres de mesurament per tal d’avaluar-ne la gestió.
3. Els departaments i altres actors institucionals relacionats amb l’empresa (stakeholders interns) han d’estar representats en els seus òrgans de govern. Els gestors i òrgans de
govern de l’empresa han d’establir canals de comunicació fluïts i transparents amb les entitats i els col·lectius que influeixen i reben influència de l’activitat de l’empresa (stakeholders
externs).
4. La Generalitat ha d’exercir els seus drets dominicals
sobre les diferents empreses públiques i vetllar perquè actuïn
d’una manera coordinada i eficient.
5. El Consell d’Administració ha d’assumir com a funció bàsica la d’orientar i supervisar l’actuació dels gestors i vetllar pel
�Documents
desenvolupament de la missió de l’empresa, d’acord amb l’interès general.
6. El Consell –que ha de reflectir el pluralisme polític– estarà integrat per un nombre de membres no superior a deu,
dels quals almenys un terç haurien de ser professionals independents i la resta representants dels departaments relacionats
amb la seva activitat. Només un dels seus membres hauria de
ser executiu de l’empresa.
7. El Consell hauria d’organitzar una comissió executiva per
desenvolupar les tasques de gestió; una comissió d’auditoria i
de control financer per supervisar la informació financera subministrada per l’empresa; una comissió de contractació i inversions quan aquestes tasques siguin bàsiques en l’activitat de
l’empresa, i una comissió d’ètica i compliment destinada a supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social i bon govern.
8. La retribució dels consellers executius i professionals ha
de ser suficient per atreure persones qualificades. La retribució
dels consellers nomenats per raó del seu càrrec o en representació d’un departament s’hauria d’entendre inclosa dins el paquet retributiu que perceben per la seva adscripció al departament al qual pertanyen.
9. El càrrec de president del Consell ha de tenir com a funció principal dirigir el Consell en l’exercici de la seva tasca de
supervisió. No és convenient que aquesta funció sigui assumida pel primer executiu. El secretari del Consell ha de ser un lletrat no integrat a l’estructura executiva de l’entitat.
10. Les empreses públiques han de formular comptes anuals individuals i consolidats i sotmetre’ls a la verificació d’auditors independents. Els informes d’auditoria han de contenir
una opinió favorable. Els comptes i l’informe s’haurien de fer
públics en un termini màxim de quatre mesos des del tancament de l’exercici.
75
�76
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
11. Les empreses públiques s’haurien de sotmetre periòdicament a auditories de gestió dutes a terme per professionals
externs independents.
12. El Consell d’Administració ha d’assumir la responsabilitat social de l’empresa com a element central del govern corporatiu i orientar les seves polítiques i pràctiques d’acord amb
aquesta assumpció.
13. El Consell d’Administració ha de promoure la formulació d’un codi ètic de l’empresa, assignar responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa dins del seu organigrama, i gestionar la identitat i la reputació corporatives d’una
manera coherent amb l’assumpció d’aquella responsabilitat.
14. L’empresa pública ha de disposar d’una pàgina web amb
informació suficient per conèixer les dades més rellevats de la
seva activitat i per avaluar el seu sistema de govern i l’assumpció efectiva de la responsabilitat social.
15. El Consell d’Administració ha d’avaluar periòdicament
si les seves pràctiques de govern s’orienten d’una manera socialment responsable a la realització de la missió de l’empresa.
2. Consideració especial de la responsabilitat social corporativa
a) Delimitació del concepte
La reflexió sobre responsabilitat social corporativa es va generalitzar l’any 2001 a partir de sonats escàndols financers que van
posar de manifest la problemàtica de govern de grans empreses
cotitzades. Es defineix un entorn comú marcat pels organismes
internacionals que han impulsat el desenvolupament de la responsabilitat social corporativa a escala global. Són aquests organismes els que han elaborat principis i iniciatives per promoure
la responsabilitat social corporativa i li han donat legitimitat.
La Unió Europea ha desenvolupat, per mitjà de la Comissió
Europea, diferents documents amb l’objectiu de promoure la
�Documents
responsabilitat social corporativa entre les empreses europees
i entre tots els agents socials. Considera que la responsabilitat
social corporativa és la contribució de les empreses al desenvolupament sostenible. Així es va definir en la Declaració final del
Consell Europeu de Lisboa, el març del 2000: “convertir la UE
en el 2010 en l’economia basada en el coneixement més competitiva i més dinàmica del món, capaç de créixer econòmicament de manera més sostenible amb més i millors llocs de treball i major cohesió social”.
La responsabilitat social corporativa es pot entendre com un
element fonamental per la governanza social, de la contribució
empresarial al desenvolupament sostenible i de la construcció
d’un espai europeu amb cohesió social. I el que és molt important és que, per fer això, les empreses no han de deixar de ser
empreses ni han d’assumir funcions que no els corresponguin,
sinó que s’han de convertir en les empreses que ara Europa i
l’economia global requereixen. El nou entorn global necessita
una nova visió de l’empresa. La responsabilitat social corporativa vol marcar els valors que dirigeixen l’empresa en totes les
seves relacions, locals, nacional i internacionals. I aquests valors han de ser compartits. Si no hi ha aquesta visió compartida és difícil construir una política pública de responsabilitat social corporativa.
La responsabilitat social corporativa va més enllà de l’àmbit
estrictament de govern i arriba a la funció social que l’empresa desenvolupa i, per tant, a la responsabilitat social dels seus
gestors. I no solament afecta les empreses cotitzades, sinó també altres tipus d’organitzacions com ara les empreses familiars,
les societats de base cooperativa i mutualista, les caixes d’estalvis, els fons de pensions i les empreses públiques.
S’ha de ser molt cautelós a l’hora d’extrapolar solucions pensades per a l’empresa privada a altres tipus d’empreses o organitzacions on la funció del benefici és diferent i està orientada
77
�78
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
al servei del ciutadà. Encara que a vegades el document fa referència a l’empresa privada, volem deixar clar que les propostes
no s’hi adrecen. És important emmarcar la responsabilitat social corporativa des d’una perspectiva política. Què poden fer
l’Administració i les empreses públiques per impulsar i promoure l’existència d’empreses i organitzacions més responsables i sostenibles?
S’ha de dir que fins avui aquest debat ha creat falses expectatives i que en alguns àmbits ha estat vist com una moda o una
estratègia de màrqueting. És per això que aquest compromís ha
de ser a llarg termini perquè la responsabilitat social corporativa no es quedi en una moda o una eina més del màrqueting
de l’empresa.
Respecte a l’empresa pública, aplicar la responsabilitat social corporativa molts cops seria tant senzill com complir la normativa vigent de manera explícita, ja que el seu interès no és la
iniciativa individual sinó que és un interès general. Per això és,
doncs, important que es formuli i assumeixi la missió de l’empresa com a element essencial de la cultura de l’organització.
Anar més enllà en l’administració i empreses públiques pot
suposar un desgast costós i un llast més que pot minvar la competitivitat en relació amb el món privat.
Tot i així l’Administració té un paper important en aquest
àmbit de promoció, amb una visió àmplia de la responsabilitat
social corporativa entre les empreses.
b) Propostes
Què poden fer l’Administració i les empreses públiques per
impulsar i promoure l’existència d’empreses i organitzacions
més responsables i sostenibles?
a) Dins l’empresa pública:
El Consell d’Administració hauria d’assumir, com a òrgan
de govern de l’empresa, un nivell de compromisos en línia amb
�Documents
iniciatives internacionals en aquest àmbit, tot explicitant els
valors corporatius per mitjà dels instruments següents:
• La formulació d’un codi ètic de l’empresa.
• L’assignació de responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa a l’organigrama.
• La gestió de la identitat i de la reputació corporativa.
• La formació d’una comissió d’ètica, en el si del mateix Consell, encarregada de supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social.
b) Per promoure l’existència d’empreses més responsables
i sostenibles:
Definim uns instruments per promoure polítiques de responsabilitat social corporativa. Per a la seva implementació i
posterior control, considerem que s’ha de definir i aplicar l’ordenament. En el cas d’incompliment, la justícia ha d’actuar.
D’aquesta manera no serà tan necessària la creació de nous òrgans, amb els inconvenients que això suposaria.
• Marc legislatiu i fiscal favorable (fons de pensions, etiqueta social...).
• Mesures de transparència amb mecanismes de verificació i certificació (etiquetes, índex social i generació de llistats
–reporting).
• Codi d’autoregulació de la vaga per a totes aquelles empreses que donin un servei públic a la comunitat, siguin públiques
o subcontractades. Aquest codi hauria de ser de compliment
obligat i es definiria com un punt més del conveni col·lectiu.
• Aplicar les mesures internacionals sobre responsabilitat
social corporativa.
• Campanyes públiques de responsabilitat social corporativa.
• Afavorir el desenvolupament del mercat i la competitivitat
sostenible.
• Contractació pública que afavoreixi empreses que donin
suport a responsabilitat social corporativa.
79
�80
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
E. La contractació
1. Fer més fàcil contractar amb l’Administració
Hi ha una percepció social molt estesa de manca de transparència, de pràctiques clientelars i d’excés d’obstacles a la contractació del sector públic. Diversos processos judicials dels darrers
anys a l’entorn de casos de corrupció en algunes adjudicacions
públiques alimenten aquesta malfiança.
El cas és, però, que la contractació administrativa està molt
exhaustivament regulada, amb una legislació molt completa i
detallada, amb procediments molt estrictes, que haurien d’assegurar les majors garanties d’objectivitat en les adjudicacions.
Tanmateix, la percepció social és més aviat la contrària: que
hi ha clientelisme, amiguisme i adjudicació a dit. Per tant, l’existència i l’abundància de normativa no és garantia d’una imatge d’objectivitat, de transparència, ni de seguretat jurídica.
Això ens porta a una doble conclusió:
– per una banda, que l’existència d’una normativa molt detallada i completa, més que una garantia pot esdevenir un impediment per a la transparència;
– per una altra, que les normes, per bones que siguin, i en
cas de no aplicar-se correctament, no garanteixen l’objectivitat
ni la transparència, objectius que caldrà perseguir mitjançant
polítiques actives de comunicació i d’aplicació correcta de les
lleis.
Per aconseguir que les normes sobre contractació pública
siguin més assequibles, més conegudes i més fàcilment complides i afavoreixin, a més, una percepció social de major confiança en l’objectivitat dels procediments de contractació, cal
dur a terme un esforç de simplificació, tant de la normativa reguladora dels contractes de l’Administració, com dels procediments que a la pràctica se segueixen per contractar.
�Documents
Aquesta tasca pot ser més fàcilment assolible si es diferencia més del que es fa actualment entre els diversos tipus de contractes, segons el volum econòmic, la complexitat i altres criteris, de manera que es puguin aplicar procediments molt més
simples als contractes que no justifiquin precaucions especials.
En definitiva, es tracta d’aconseguir que contractar amb l’Administració sigui més fàcil, menys críptic, menys costós en temps
i en esforços burocràtics.
I per aconseguir transmetre amb aquesta tasca un missatge més creïble de transparència i neutralitat, cal efectuar-la amb
una certa imaginació i flexibilitat, amb una mirada diferent a la
visió burocràtica tradicional.
Les tecnologies de la informació permeten quelcom impensable fins fa poc temps: la convocatòria i la difusió immediates
de les licitacions i de pràcticament tot el procediment d’adjudicació.
Per tant, caldria publicar a les pàgines web dels organismes
i administracions que contracten, i amb la major puntualitat
possible:
– Les licitacions.
– Les bases de selecció.
– Les ofertes (o com a mínim el seu resum).
– El quadre comparatiu de les ofertes econòmiques.
– Les puntuacions obtingudes per cada oferta.
– Les adjudicacions.
I, a més, donar difusió per Internet (a cambres de contractistes i de comerç, patronals, col·legis professionals, etc.) a les
licitacions.
2. Els contractistes
Unes primeres qüestions que plantegen alguns dubtes que caldria resoldre, des del punt de vista de la transparència, fan re-
81
�82
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
ferència als requisits i condicions que han de reunir les persones o les empreses per poder ser contractistes amb l’Administració.
En primer lloc, i amb caràcter general, observem que la contractació amb l’Administració sovint continua semblant massa
restringida a cercles relativament tancats de contractistes, ja sigui per desconeixement de les licitacions o dels tràmits burocràtics requerits per poder contractar amb l’Administració.
Contribueixen a aquesta imatge restrictiva:
– El sistema de classificació de contractistes, que obliga a
tràmits que, per a moltes petites empreses, són massa complicats, o simplement ignorats, per aspirar tan sols a ser contractista.
– La difusió insuficient de les licitacions, encara limitada en
massa casos als butlletins oficials, malgrat la utilització creixent
de pàgines web.
– El llenguatge burocràtic de les bases de selecció, el sistema de les certificacions, els retards en els cobraments..., que estimulen poc a ser contractista amb l’Administració.
L’Administració hauria de tenir una actitud més activa a fi
de propiciar que el major nombre possible d’empreses o de professionals esdevinguin contractistes en potència.
Per aconseguir-ho cal facilitar els tràmits de classificació
empresarial.
Però no solament això: caldria també una actitud més activa de l’Administració, estimulant, assessorant i donant suport
a empreses i professionals per tal que superin els obstacles i els
dubtes burocràtics i assoleixin la condició de contractista, ja
que, en definitiva, l’interès públic també radica a poder disposar d’una generosa borsa de contractistes.
Així mateix, i en la línia de fer més assequible de contractar
amb l’Administració, també convé procurar que la quantia dels
contractes i, en general, les bases de selecció siguin favorables
�Documents
a la concurrència d’un nombre significatiu d’ofertes, i evitar en
qualsevol cas que, per raons de quantia o d’altres de similars,
la major part de contractistes potencialment interessats es puguin sentir exclosos.
En segon lloc, i també des d’aquesta perspectiva de la determinació dels contractistes, ens hem de referir a dues pràctiques, del tot justificables i perfectament admeses legalment,
que, tanmateix, poden incidir negativament en la transparència
de la contractació administrativa: les unions temporals d’empreses (UTE) i les subcontractacions.
Quant a les UTE, sovint s’ha especulat que a vegades s’utilitza aquesta figura no tant per aportar especialització o recursos que no té pel seu compte un sol aspirant a contractista, sinó
simplement per associar un intermediari o facilitador del contracte.
Per esvair definitivament aquest motiu de sospita i d’opacitat en les raons de les UTE, és recomanable que se’ls exigeixi
formalment la motivació clara de la seva constitució, sobre la
base de raons tècniques o econòmiques, sempre en relació amb
la licitació concreta a la qual es presenten.
També és aconsellable que l’Administració vetlli especialment per les garanties de responsabilitat en aquests casos, ja
que la solvència de la unió temporal, si no s’ha perfilat prou
acuradament, pot afeblir la individual de les empreses que la
constitueixen.
Pel que fa a les subcontractacions, constatem que són molt
habituals, principalment en les obres o serveis d’especial complexitat, les pràctiques d’externalitzar o de subcontractar parts
del contracte a terceres empreses.
Les subcontractacions estan molt justificades en determinades situacions, com ara, si es tracta d’aconseguir aportacions
d’alguns especialistes o de reaccionar davant de situacions imprevistes.
83
�84
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
Tanmateix, la seva proliferació excessiva pot generar efectes
nocius, com ara afeblir les garanties de qualitat de l’obra o del
servei contractat.
Per aquest motiu, la pràctica de les subcontractacions tendeix a ser limitada o envoltada de garanties específiques, en
molts casos de forma més estricta que la vigent a la nostra legislació. Com a criteri general, propugnem que es limiti als
supòsits en què sigui justificada i, si és possible, prevista en el
moment de l’adjudicació i, en qualsevol cas, del tot transparent.
Així, creiem que s’hauria d’establir com a requisit per admetre subcontractacions, si eren previsibles tenint en compte
les capacitats i habilitats del contractista, la seva previsió expressa en la fase de selecció, amb identificació de les empreses a
subcontractar i dels seus mèrits, de manera que les empreses
subcontractades formin part de l’oferta de cada contractista.
També recomanem estudiar la possibilitat d’exigir al contractista l’execució amb els seus mitjans d’un percentatge mínim del
concurs.
Cas de no ser previsible, i imposar-se com a necessària a
títol de sobrevinguda, la subcontractació hauria de tenir sempre
el vistiplau –o, com a mínim, el nihil obstat– de l’òrgan administratiu contractant, a fi de poder comprovar que les empreses
subcontractades reuneixen els requisits mínims de solvència
tècnica i econòmica exigible als contractistes.
Així mateix, i en qualsevol cas, la transparència hauria de
presidir tot el procés de la subcontractació, de manera que els
pactes entre contractista i subcontractista (obligacions, responsabilitats, preu) s’haurien d’incorporar a la documentació del
contracte, i ser perfectament coneguts per l’Administració o per
qualsevol interessat.
Finalment, l’Administració pot i ha de ser molt exigent a fi
d’assegurar que els contractistes compleixin escrupolosament
la legalitat i els estàndards d’ètica i de comportament exigibles
�Documents
al sector públic en qüestions com ara la contractació de persones discapacitades, la transparència, el codi ètic, la responsabilitat social, la protecció del medi ambient i la normalització lingüística, entre d’altres. Els requisits d’obertura, rigor i transparència, l’Administració, a més de complir-los per si mateixa, els
ha de projectar en el sector empresarial que treballa per al sector públic.
3. La tramitació dels contractes
Els procediments formals de contractació són molt costosos en
tramitació burocràtica: anuncis a diaris oficials, terminis més
o menys llargs per a la presentació d’ofertes, cauteles en la valoració d’aquestes, terminis per recórrer... Difícilment es pot
contractar una obra modesta o un servei no gaire sofisticat amb
menys de tres o quatre mesos.
De totes maneres, la legislació vigent ofereix a l’Administració la possibilitat d’optar entre diverses modalitats de contractació, que ofereixen graus molt diferents de complexitat administrativa i de rigor en la selecció.
Els procediments més rigorosos i costosos en temps i en
tràmits segurament són també els que garanteixen major objectivitat en la selecció. Tanmateix, si la tramitació és massa costosa, també pot tenir l’efecte de desincentivar molts empresaris, sobretot els petits, a ser contractistes, ja que temen que els
costi massa en temps, en assessorament i en gestoria, a part del
retard a cobrar.
I també pot incentivar les administracions a cercar dreceres,
abusant de les adjudicacions directes i dels negociats sense publicitat i d’altres pràctiques similars. Efectivament, els contractes de quantia limitada permeten o bé la contractació directa
(fins a 12.000 euros en els de serveis), o bé els negociats sense publicitat (fins a 30.000 euros en els de serveis). Tant en un
85
�86
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
cas com en l’altre, el procediment és raonablement ràpid i l’Administració té plena capacitat per triar el contractista, sense que
s’hagi de sotmetre a la valoració de factors objectius de selecció.
Com que, per aquest motiu, són procediments molt còmodes per a l’Administració (més ràpids de tramitar i amb la possibilitat de decidir lliurement el contractista), hi ha tendència a
abusar-ne, per la via de fragmentar més o menys artificialment
adjudicacions que en pura lògica haurien de convocar-se unitàriament i tenir un valor econòmic superior. Així ho ha posat
de manifest l’auditoria de gestió encarregada per l’actual Govern de la Generalitat.
Segurament no hi ha motius per suprimir o limitar excessivament les actuals possibilitats de recórrer a l’adjudicació directa o als procediments negociats sense publicitat per a determinats tipus de contractes de quantia limitada, per als quals podrien resultar contraproduents procediments massa rigorosos.
Així mateix, també deu ser difícil evitar del tot la picaresca administrativa de fragmentar contractes més grans per poder utilitzar més aquests procediments.
La millor manera d’aconseguir que l’Administració no abusi
d’aquestes pràctiques i utilitzi realment el procediment de contractació més idoni per a cada cas és la transparència. En un doble sentit:
– Per una banda, la transparència que s’hauria d’imposar
sempre en la necessitat de motivar raonadament la modalitat de
contracte escollida per a cada cas, i de fer pública aquesta motivació.
– Per una altra, també proposem que cada òrgan que contracta i cada Administració portin al dia una base de dades pública, accessible des de les seves pàgines web, on constin, un
per un, tots els contractes fets per qualsevol procediment, amb
indicació de l’objecte, el pressupost, l’adjudicatari i, fins i tot i
si és possible, la descripció del treball lliurat.
�Documents
Aquestes mesures es podrien complementar també amb
una limitació global de la quantia que cada òrgan o departament pot contractar mitjançant procediments restringits o d’adjudicació directa.
Una altra qüestió que és important de tenir en compte en la
tramitació dels contractes és la importància de garantir uns projectes ben fets, especialment amb vista als contractes d’obres.
Per poder valorar de forma objectiva els costos i de manera sistemàtica els mèrits tècnics de les ofertes, i assegurar al mateix
temps una execució acurada, cal que el projecte estigui ben fet,
amb el grau convenient de detall i de rigor; en qualsevol cas,
amb més detall i rigor del que ha estat habitual.
Gastar més en projecte no equival a gastar més: a la llarga,
permet estalviar en execució, reduir modificats i garantir més
transparència i objectivitat en la selecció dels contractistes.
Així mateix, entenem que l’assoliment d’objectius de transparència i d’objectivitat no és incompatible amb la pràctica de
procediments restringits de contractació, especialment per a casos en què el que es contracta són serveis que tenen components destacats de creativitat o de complexitat tecnològica o de
qualsevol altre ordre. Ans al contrari: segurament el servei eficient dels interessos públics probablement aconsella fer un ús
més freqüent d’aquests tipus d’adjudicacions.
Ara bé, precisament perquè la mateixa denominació de procediments restringits o no oberts de contractació convida a la
malfiança, creiem que en aquests casos cal ser especialment curós en el compliment dels principis de transparència i d’objectivitat. Tant pel que fa a la necessitat de fer explícits els motius
que han portat a la selecció prèvia de les empreses o dels professionals convidats al procediment restringit, com en relació
amb el tracte neutral i no discriminatori que l’Administració ha
de procurar tenir-hi en tot moment.
87
�88
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
4. Els criteris d’adjudicació
El criteri de selecció més objectivable és l’econòmic: es queda
el contracte qui presenta una oferta econòmicament més avantatjosa.
Hi ha, però, diversos factors que impedeixen o dificulten
deixar la selecció dels contractistes només en funció del millor
preu:
– Conveniència de valorar els factors tècnics, que a la llarga
són els que permeten servir millor l’interès públic. El mateix es
pot dir dels factors ambientals o similars, que també poden ser
molt útils per assegurar el bon funcionament de l’obra o servei
contractat. El problema és que aquests tipus de factors, a diferència del purament econòmic, a vegades són massa difícils
d’objectivar, i solen deixar massa marge a l’apreciació subjectiva
del qui valora.
– Conveniència d’impedir l’excessiva concentració d’adjudicacions en una mateixa empresa, cosa que sol portar l’Administració a gestionar una certa diversificació en les seves adjudicacions, objectiu que a vegades només es pot assolir amb una
certa intervenció en l’aplicació dels criteris de selecció.
– Pressions polítiques, sindicals o empresarials per protegir
les empreses locals. Aquestes pressions poden ser decisives si
es competeix amb altres administracions més sensibles a les
dels interessos respectius.
No podem ignorar aquests condicionants, principalment la
necessitat de tenir molt en compte els aspectes tècnics de les
ofertes, però cal també reduir al màxim els àmbits de discrecionalitat de l’Administració a l’hora d’apreciar-los i de seleccionar el contractista.
Amb aquesta finalitat, i a fi de garantir que les adjudicacions es basen en criteris al màxim d’objectius possible, recomanem:
�Documents
– Fer un esforç de previsió sistemàtica i exhaustiva dels criteris tècnics de selecció en les bases de licitació, i fer-ne una
aplicació motivada, raonada i pública per determinar l’oferta escollida. La valoració de l’oferta tècnica ha de ser tan objectiva
com la de l’oferta econòmica.
– Valorar l’oferta econòmica fins al voltant de la meitat de la
puntuació total, de manera que resulti força determinant.
En tot cas, s’han de procurar eradicar els criteris de selecció
que en la seva aplicació deixen un marge de discrecionalitat excessiu.
5. L’execució dels contracte
Mentre que els procediments de selecció del contractista, quan
es fa per concurs i malgrat les mancances assenyalades, són
raonablement objectius i públics, una vegada adjudicat el contracte, la relació entre Administració i contractista es torna més
opaca, amb un major marge de discrecionalitat.
D’aquesta manera no és infreqüent que, ja sigui a iniciativa del contractista o de l’Administració, es produeixin modificacions o reformes del contracte durant la seva execució, que
poden acabar comportant canvis substancials en el volum del
contracte i fins i tot en el seu equilibri econòmic, al marge dels
mecanismes de publicitat i de concurrència de la fase de selecció del contractista.
Convindria, per tant, restringir al màxim la possibilitat de
recórrer a reformats o modificats dels contractes.
I, si cal utilitzar-los, que sigui en casos com més taxats millor, amb tota publicitat, i amb procediments objectius i també
transparents de valoració econòmica dels canvis que s’acordin
en relació amb el contracte adjudicat.
A fi de garantir aquests objectius de transparència, entenem
que seria molt recomanable fer públic, en finalitzar l’execució
89
�90
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
del contracte, un informe o memòria on constin les principals
dades: ofertes rebudes, oferta seleccionada, motius de la selecció, possibles revisions o modificacions del preu o de l’objecte
del contracte, preu pagat finalment, informes o auditories de
control o de qualitat... Aquestes memòries s’haurien de mantenir accessibles al públic en una base de dades que donaria publicitat a les males pràctiques, i també podria servir a l’Administració per identificar contractistes especialment incomplidors o
conflictius.
6. El control de l’execució dels contractes
Hi ha una certa tendència administrativa a desentendre’s de verificar, revisar o controlar el contingut d’allò que es contracta.
En part perquè se suposa que precisament ho encomana a algú
més capacitat o especialitzat que els serveis administratius; i en
part perquè prou feina tenen els funcionaris amb la tramitació
administrativa dels expedients de la seva incumbència, per, a
més a més, posar-se a discutir amb els contractistes externs.
Aquesta actitud en part explica l’interès de molts funcionaris a fer adjudicacions directes o negociats sense publicitat: saben que poden confiar en determinats proveïdors i no es volen
arriscar a contractar cares noves o males experiències.
També fa que al final s’estigui poc a sobre del contractista, de manera que no és infreqüent que l’Administració rebi
menys del que hauria de rebre pel que paga.
Cal que l’Administració es doti de protocols rigorosos de seguiment i control de l’execució dels contractes i d’auditoria o/
i control de qualitat dels serveis o productes resultants obtinguts. Aquests protocols han de ser especialment exigents en els
casos en què l’objecte del contracte sigui molt complex o costós;
en els casos restants, es pot limitar a un control més o menys
aleatori.
�Documents
Aquests protocols o procediments s’han de complementar
amb una dotació de recursos humans i tècnics suficients i més
qualificats per a l’Administració, amb els quals pugui exercir
efectivament aquestes tasques de seguiment, direcció o supervisió i control dels seus contractes.
F. Ajuts i subvencions
1. Definició
S’entén per ajut públic qualsevol aportació de recursos públics
a operadors econòmics i empreses (públiques o privades) així
com qualsevol avantatge atorgat per les autoritats públiques de
qualsevol nivell de govern que suposi una reducció de les càrregues a les quals haurien de fer front els operadors econòmics
i les empreses en condicions de mercat. En el sentit més ampli, els ajuts públics inclouen les subvencions, les desgravacions fiscals, les participacions en el capital privat, els préstecs
concedits en condicions favorables, els impostos diferits, les
garanties i avals, la condonació de pagaments...
El concepte econòmic dels ajuts i subvencions té la seva traducció en els textos legislatius. D’acord amb la Llei 38/2003, de
17 de novembre, de subvencions, aquestes suposen una disposició dinerària procedent de les administracions que compleixi
els següents requisits: “a) que el lliurement es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris. b) que el lliurament estigui subjecte al compliment d’un determinat objectiu, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat, l’adopció d’un
comportament singular, ja efectuats o per efectuar, o la concurrència d’una situació, i el beneficiari ha de complir les obligacions materials i formals que s’hagin establert, i c) que el projecte, l’acció, la conducta o la situació finançada tingui per ob-
91
�92
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
jecte el foment d’una activitat d’utilitat pública d’interès social o
de promoció d’una finalitat pública”. En el mateix sentit es pronuncia el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual
s’aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya: “Es considera subvenció tot ajut que comporti una disposició de fons públics acordada per la Generalitat o les seves entitats autònomes a càrrec dels seus pressupostos, que tingui per
objecte un lliurament dinerari entre els diferents òrgans i unitats
de l’Administració pública de la Generalitat, o d’aquestes a altres
entitats públiques o privades i particulars”, i que compleixi uns
requisits similars als establerts a la llei espanyola (art. 87).
De com els ajuts públics poden tenir efectes sobre els mercats, se n’ocupa la Llei de defensa de la competència (LDC).
D’acord amb l’article 19.2, s’entén per ajut públic “les aportacions de recursos a operadors econòmics i empreses públiques
o privades, així com a produccions, amb càrrec a fons públics,
o qualsevol altre avantatge concedit pels poders o entitats públiques que suposi una reducció de les càrregues a les quals haurien de fer front els operadors econòmics i les empreses en condicions de mercat o que no comportin una contraprestació en
condicions de mercat. També es consideren ajuts qualsevol altra mesura que tingui un efecte equivalent al de les anteriors
que distorsionin la lliure competència”.
Els ajuts públics poden ésser adreçats a empreses, a grups
específics, sectorials, territorials (afavoreixen un territori determinat) i horitzontals (PME, I+D, medi ambient, inversions).
Des de la perspectiva del funcionament competitiu dels mercats, l’interès de l’anàlisi dels ajuts públics rau en el fet que alteren o amenacen alterar les condicions de la competència entre
empreses, així com l’assignació eficient de recursos, de concedir avantatges a uns operadors econòmics enfront d’altres. Des
de la perspectiva del comerç entre territoris contribueixen a falsejar els intercanvis. Per aquestes raons la Comissió Europea (CE)
�Documents
controla els ajuts; també ho fan les autoritats nacionals responsables d’aplicar les normes de defensa de la competència.
La rellevància del tema es posa de manifest si es té en compte la importància econòmica de les subvencions i, també, dels
ajuts. En efecte, d’acord amb les dades de la UE, Espanya té un
nivell d’ajuts públics relativament alt: certament, el percentatge dels ajuts públics (sense comptar el sector ferroviari) sobre
el PIB fou, l’any 2002, del 0,68%, tan sols superat per Dinamarca (0,92%), Irlanda (0,85%), Portugal (0,83%) i Suècia
(1,28%). La mitjana de la UE fou del 0,56%. Aquest fet justifica l’atenció dedicada a aquesta qüestió.
També són importants les subvencions atorgades a persones i entitats, generalment sense ànim de lucre. Aquesta conducta pot suposar la distribució de fons públics amb elevades
dosis de discrecionalitat. El fet mereix atenció per la magnitud
de les subvencions dins el pressupost de les administracions
públiques. A tall d’exemple, i amb independència de les matisacions necessàries, en tot cas sobreres en el present nivell
d’anàlisi, cal dir que, a la liquidació del pressupost consolidat de
despeses corresponent a l’any 2003 (Administració de la Generalitat, OOAA, SCS, ICS, ICASS, Seg. Soc, ICASS GC), les
transferències corrents foren de 42 milions d’euros, cosa que
representava més del 36 per cent dels crèdits definitius; les
transferències a les famílies i institucions –expressió genuïna
de la discrecionalitat administrativa– suposaven el 44 per cent
de les transferències corrents.
Una quantitat tan elevada ha de ser objecte d’un control particularment rigorós. Sobre aquesta qüestió no es disposa d’informació suficient. De tota manera, cal pensar, si s’accepta el
que es conclou a l’Informe d’avaluació de la Gestió (Acord de
Govern de 20 de gener de 2004), de desembre de 2004, referit al Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme (Seccions Pressupostàries de Treball): Àrea de Subvencions de la
93
�94
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
Direcció General d’Ocupació (Servei d’Ocupació de Catalunya
(DGO/SOC), que el procés és millorable. En efecte, en l’esmentat dictamen se sosté que “els processos i circuits són molt complexos, hi participen moltes unitats diferents i els terminis que
van des de la presentació de la relació de justificants fins a fer
la proposta de pagament del 25% restant o del 100% (si no hi
ha bestreta) superen en força ocasions l’any i mig. No s’ha pogut comprovar si els justificants han estat presentats dins el
termini. En els expedients examinats figuren fitxes de justificacions econòmiques, la data de les quals és superior a un any a
la data de finalització de l’acció”. La conclusió és que cal “establir si el procediment de seguiment, verificació i revisió de les
justificacions presentades pels beneficiaris de les subvencions
és l’adequat” i que “cal determinar si, una vegada certificat el
correcte compliment o no, de la finalitat de la subvenció concedida, el procediment és prou àgil per assegurar-ne el seu pagament o, si s’escau, l’inici de l’expedient de revocació total o parcial i possible reintegrament”.
Davant la possibilitat del risc que aquesta qüestió, documentada en un cas específic, no sigui un fet aïllat ans el reflex d’una
conducta general, cal establir una adequada regulació de les
subvencions, seguint l’exemple de l’espanyola, basada en els
principis de planificació, transparència, objectivitat, eficàcia i
eficiència, acompanyada dels sistemes de control adients i rigorosament aplicats, així com d’avaluació de resultats. Ensems cal
establir les corresponents responsabilitats pel mal ús dels recursos públics. Per assegurar aquests principis cal disposar d’una
base de dades pública en relació amb els ajuts i subvencions.
La utilització dels ajuts com a instrument de política econòmica o d’actuació política és general als estats de la Unió
Europea (UE). Per aquesta raó la CE és sensible en relació
amb aquesta qüestió. Per això, recentment, la CE ha publicat un
document de consulta titulat “Pla d’acció d’ajuts estatals. Menys
�Documents
ajuts estatals amb uns objectiu més ben definits: programa de
treball per a la reforma dels ajuts estatals 2005-2009”. El document presenta un programa orientador de treball que la Comissió pretén dur a terme en col·laboració amb els estats membres
que hauria de servir de guia per a l’estratègia i política de la Comissió en relació amb la política d’ajuts dels estats membres.
Per aquesta raó la comissària de la competència ha afirmat que
“els ajuts públics són la nova frontera de la política de la competència”, i ha fet de la revisió de la política d’ajuts públics la
prioritat principal del seu mandat.
En definitiva, els ajuts públics consisteixen en la concessió
d’avantatges a operadors econòmics, organitzacions i persones,
sense contrapartida equivalent. Quan són atorgats a operadors
econòmics poden alterar la posició de les empreses en l’àrea
competitiva i, per tant, els seus resultats. Per aquesta raó, les
autoritats de defensa de la competència vetllen perquè els
ajuts no modifiquin de forma significativa el funcionament dels
mercats. Aquest fet no exclou que determinats ajuts puguin
ésser atorgats ateses determinades circumstàncies i condicions.
De fet, la CE, per una banda, vol reforçar el control dels ajuts
que incideixen en la conducta i resultats de les empreses; i, per
una altra, vol facilitar la concessió de determinats ajuts quan
aquests cauen dins les categories dels que poden ésser concedits sense problemes. En tot cas, en un marc democràtic, la
concessió d’ajuts (i subvencions) ha de sotmetre’s a determinades circumstàncies i controls per a evitar des de la distorsió de
la conducta de les empreses en els mercats fins a la discrecionalitat o la corrupció.
2. Justificació dels ajuts públics
Totes les administracions públiques atorguen, amb més o
menys intensitat, ajuts públics en les seves formes més diver-
95
�96
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
ses. Aquests, en determinades circumstàncies i sota certes condicions, troben una justificació tant des de la perspectiva de
l’anàlisi econòmica com de la mateixa pràctica de les autoritats
de defensa de la competència.
La teoria de la hisenda pública, per exemple, sosté que els
ajuts podrien justificar-se si compleixen alguna o algunes de les
següents funcions atribuïdes al sector públic: assignativa, redistributiva i estabilitzadora. Més concretament, els ajuts públics poden justificar-se si contribueixen a millorar l’assignació
de béns i factors productius i, en conseqüència, l’eficiència. En
altres paraules, si contribueixen a corregir les errades del mercat (monopolis naturals i situacions de poder de mercat, informació asimètrica o imperfecta, externalitats, béns públics i
mercats amb problemes de coordinació). També es justifiquen
si contribueixen a millorar la distribució de la renda pel mercat.
Tanmateix, l’anàlisi econòmica aconsella utilitzar d’altres instruments com ara el sistema tributari o les transferències (subsidis o programes territorials d’inversió, p. e.). I, finalment, troben justificació si contribueixen favorablement al comportament de variables com l’ocupació, les inversions o les exportacions, per exemple. De tota manera, l’anàlisi econòmica
considera que els ajuts públics no són determinants i atorga
una importància especial a les expectatives empresarials i a les
característiques de les empreses, els mercats i l’entorn empresarial.
En el document de la CE esmentat se sosté que la política
d’ajuts ha format part de la política de competència i que el paper de la CE ha estat d’impedir les corresponents alteracions
indegudes de la competència per assegurar que els operadors
econòmics confrontin els seus interessos en igualtat d’armes
en l’àrea del mercat.
Malgrat tot, prenent els Acords de Lisboa i la defensa de la
competència com a punts de referència, la Comissió pretén con-
�Documents
centrar els ajuts públics a l’entorn dels objectius següents: en
primer lloc, la innovació i la R+D amb l’objectiu de reforçar la
societat del coneixement; i, en segon lloc, modernitzar les pràctiques i els procediments dels ajuts.
En relació amb la primera qüestió, ensems l’èmfasi centrat
en els ajuts a la innovació, hom considera qüestions com el capital risc, les inversions en capital humà, els serveis d’interès
econòmic general de gran qualitat, els ajuts regionals i els relacionats amb el medi ambient així com els que tinguin a veure amb les infraestructures. En aquests casos, cal repensar el
sistema actual i definir un procediment d’exempció per categories que faciliti no solament la tasca de control per part de la
Comissió com la definició de polítiques públiques per part dels
estats membres. Però la racionalitat del sistema restaria molt
lluny de l’òptim si hom no procedeix a adaptar les normes, millorar les pràctiques i procediments, reduir la burocràcia, supervisar el compliment dels principis i assegurar la independència
dels òrgans de control. Tot plegat prenent el funcionament competitiu dels mercats com a referència general.
En altres termes, els ajuts als operadors econòmics no s’eliminaran, però a l’empara dels Acords de Lisboa seran reconsiderats i es reforçarà el control del seu possible impacte sobre
la competència.
3. Alguns exemples de la regulació sobre ajuts i subvencions
a) Unió Europea
El Tractat de la UE es refereix als ajuts públics en els articles
87 i 88. En el primer d’aquests articles es declaren incompatibles amb el Mercat Comú aquells ajuts públics que afectin els
intercanvis comercials intracomunitaris. Tanmateix, la prohibició recull alguns aspectes que els fan compatibles si bé sota la
vigilància de la CE. L’article 88 del Tractat estableix el procedi-
97
�98
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
ment de control dels ajuts d’Estat tot determinant que els estats membres han de notificar qualsevol projecte de concessió
d’ajut abans de la seva execució i la Comissió, en el cas que els
ajuts afectin els intercanvis intracomunitaris, té la potestat de
declarar la seva incompatibilitat així com la seva supressió o
modificació.
En el Consell d’Estocolm es disposà la necessitat de reduir
i reorientar els ajuts amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses de la UE i de contribuir a assolir l’estabilitat pressupostària. En el cas espanyol, per aconseguir aquests
objectius s’han dissenyat les línies d’actuació de la proposada
Comissió Nacional de Defensa de la Competència (CNDC) que
hauran de ser les següents: reforçar l’anàlisi econòmica en l’estudi dels ajuts, agilitar i reduir el procés de control tot adoptant
reglaments d’exempció en el cas dels ajuts de naturalesa horitzontal, incrementar la seguretat jurídica i la transparència i racionalitzar i enfocar els seus recursos.
Addicionalment, en el Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, la UE es reserva en exclusiva els següents
àmbits (art. I-13): establiment de les normes sobre competència per al funcionament del mercat interior i la política comercial comuna. En conseqüència, a l’article III-167 s’estableix el
següent: “1. Excepte que la Constitució disposi una altra cosa,
seran incompatibles amb el mercat interior, en la mesura que
afectin els intercanvis entre els estats membres, els ajuts atorgats pels estats membres o mitjançant fons estatals que prenguin qualsevol forma, que falsegin o amenacin falsejar la competència, afavorint a determinades empreses o produccions”.
Dit això, un conjunt d’ajuts seran compatibles amb el mercat
interior i un altre grup podrà ser compatible.
Entre els ajuts compatibles s’assenyalen els de caràcter social atorgats a consumidors individuals, sempre que no discriminin segons l’origen dels productes, i els adreçats a reparar
�Documents
desastres naturals o d’altres esdeveniments de caràcter excepcional. Ensems s’hi inclouen els adreçats al creixement econòmic regional quan el nivell de vida sigui anormalment baix, hi
hagi una desocupació elevada, i els adreçats a impulsar un projecte important d’interès comú. Tot plegat, sense excloure els
que tenen com a objectiu el desenvolupament de determinades
activitats o territoris sempre que no alterin els intercanvis de
manera contrària a l’interès comú, els adreçats a la promoció de
la cultura i la defensa del patrimoni quan no alterin les condicions dels intercanvis i de la competència, i aquells establerts
reglamentàriament.
Lògicament, l’esmentada regulació exigeix un control adequat. Aquest fet s’entén si es pren en consideració la munió
d’exemples d’ajuts públics que han tingut efectes significatius
sobre el funcionament competitiu dels mercats. En conseqüència, a l’article III-68 s’estableix que la CE examinarà permanentment, junt amb els estats membres, els règims d’ajuts existents
i proposarà als estats les mesures adients que contribueixin al
desenvolupament del mercat interior. En cas que l’ajut s’apliqui
de forma abusiva o no sigui compatible amb el mercat interior,
la Comissió adoptarà una decisió europea perquè l’estat membre el suprimeixi o l’adapti. En cas d’incompliment, la Comissió o qualsevol Estat membre podrà anar al Tribunal Superior
de Justícia de la UE. Tanmateix, el Consell pot adoptar, per
unanimitat, una decisió de compatibilitat. Tot plegat posa en
relleu que la norma és la prohibició dels ajuts i la possibilitat
d’aquests és l’excepció, degudament fixada i vigilada.
b) Constitució espanyola
L’economia espanyola, a més de respectar les disposicions
de la UE, ha de respectar els principis establerts en la Constitució. Aquesta estableix la llibertat de mercat i l’eficiència i assignació equitativa dels ajuts públics que, en relació amb el que
99
�100
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
s’ha dit, com a norma general, no han de tenir un impacte negatiu sobre les condicions de competència en els mercats. Més
concretament, l’article 31.2 de la Constitució estableix que “La
despesa pública realitzarà una assignació equitativa de recursos
públics i la seva programació i execució respondran als criteris
d’eficiència i economia”. Per la seva banda, l’article 38, que ha
de ser interpretat prenent en consideració el moment en què
fou aprovat, disposa que “Es reconeix la llibertat d’empresa en
el marc de l’economia de mercat. Els poders públics garanteixen i protegeixen el seu exercici i la defensa de la productivitat,
d’acord amb les exigències de l’economia general i, en el seu cas,
de la planificació”. Per tant, la defensa del mercat i els criteris
d’eficiència i economia en la gestió de la despesa pública estan
reconeguts explícitament a la Constitució. Ensems la defensa de
la lliure empresa és una missió que obliga a totes les autoritats.
c) Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions
La Llei de subvencions és un bon text que té com a objectiu
el compliment dels principis anteriors amb la transparència, el
control i les responsabilitats pertinents que exigeix un instrument que pot discriminar entre persones o pot contribuir a alterar el funcionament competitiu dels mercats. En conseqüència, el text recull, de manera exhaustiva, les bases reguladores
de la concessió de les subvencions (art. 17) i la publicitat de les
subvencions concedides (art. 18). Ensems, les administracions
han de facilitar a la Intervenció General de l’Administració de
l’Estat “a efectes merament estadístics i informatius” un conjunt d’informació prevista reglamentàriament (art. 20). Aquest
text, perfectible com tots els textos, recull un conjunt de principis que, aplicats degudament, sens dubte, contribuirien a assolir els objectius esmentats.
El títol I es refereix als procediments de concessió i gestió
de les subvencions. La detallada regulació inclou la comprova-
�Documents
ció de les subvencions (art. 32) i dels valors (art. 33), així com el
procediment d’aprovació de la despesa i pagament (art. 34). El
títol II es refereix al reintegrament de les subvencions. El títol
IV tracta del control financer de subvencions. I el títol IV es refereix a les infraccions i sancions administratives en matèria de
subvencions.
La concessió d’ajuts i subvencions exigeix transparència, objectius i resultats. També hauria d’assegurar que no hi ha alternativa possible. Tot plegat, degudament valorat, atès que es tracta d’assignar eficientment recursos escassos que procedeixen
de les contribucions de ciutadans i empreses. Si els ajuts resulten justificats sembla assenyat que assegurin la continuïtat de
les activitats a les quals es dóna suport, el que aconsella programar les assignacions amb un horitzó superior a l’exercici pressupostari Així, d’acord amb l’art. 8, abans de procedir a la concessió d’una subvenció s’ha de concretar, amb caràcter previ,
“un pla estratègic de subvencions, els objectius i els efectes que
es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la
seva consecució, els costos previsibles i les fonts de finançament, que s’han de supeditar en tot cas al compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària”. A mes, si els objectius pretesos afecten el mercat, els seus efectes han de ser “mínimament distorsionadors”, i la gestió dels ajuts i subvencions ha de
seguir els criteris de publicitat, transparència, concurrència,
objectivitat, igualtat, no-discriminació, eficàcia en el compliment dels objectius i eficiència en l’assignació i la utilització
dels recursos públics.
d) Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya
La regulació de les subvencions i les transferències de la Generalitat de Catalunya es troben al capítol IX (articles 87 i seg.).
A ambdues, se’ls aplica el mateix règim. En aquest cas, el que
101
�102
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
es disposa s’aplica a l’Administració de la Generalitat, les seves
entitats autònomes, altres ens públics que depenen de la Generalitat i empreses, públiques, consorcis i altres ens amb participació majoritària de la Generalitat.
D’acord amb el Decret legislatiu, la concessió de les subvencions s’ha de sotmetre als principis de publicitat, concurrència
(amb algunes excepcions)2 i objectivitat. En el cas de les subvencions atorgades a empreses s’han de complir les normes de
la UE i les directrius emanades de la CE.
Com en la legislació espanyola, les bases reguladores, les
convocatòries i la concessió estan sotmeses a una regulació exhaustiva. Tanmateix, es considera la possibilitat excepcional de
concedir directament subvencions innominades o genèriques
“sempre que s’acrediti la impossibilitat de promoure la concurrència pública per les especificitats del subvencionat o de les activitats a desenvolupar”. En aquest cas, la concessió ha de complir un conjunt de requisits taxats. També es considera que “Excepcionalment, la concessió es pot produir mitjançant acords,
pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per a assolir els objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits establerts en
aquest capítol”.
El control de les subvencions (article 97) rau en la Intervenció General de la Generalitat que “ha d’elevar a l’òrgan concedent un informe que n’inclogui els resultats”. La seva durada no pot superar l’any. Ensems, d’acord amb la Llei de la Sindicatura de Comptes 6/1984, de 5 de març, modificada per les
2. Les excepcions són, en qualsevol cas, discutibles i haurien de ser degudament explicitades i sotmeses a un control especial, atès que poden ser font d’arbitrarietat. Vegeu
l’article 90.3. Cal destacar el punt c): “Si per l’especificitat i les característiques del beneficiari o de l’activitat subvencionada no és possible, d’una manera objectivable, promoure la concurrència pública”.
�Documents
lleis 15/1991, de 4 de juliol, i 7/2002, de 25 d’abril, la Sindicatura “és l’òrgan de fiscalització de la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic a Catalunya” i pot actuar per
delegació del Tribunal de Comptes d’acord amb el previst a la Llei
orgànica 2/82 (art. 1). Més concretament, i en relació amb els
ajuts i subvencions, l’article 2.1.b) estableix que entre les funcions
de la Sindicatura de Comptes hi ha la de “Fiscalitzar les subvencions, els crèdits i els ajuts amb càrrec als pressupostos dels ens
públics indicats per l’article 5, i també els avals i les exempcions
fiscals directes i personals concedits per aquests ens”.
De forma explícita no es preveu cap informe sobre l’impacte
de les subvencions sobre el mercat ni en relació amb el control
d’eficiència i eficàcia. Tanmateix, segons la disposició transitòria primera “Mentre el Parlament de Catalunya no promulgui
les normes corresponents i el Govern de la Generalitat no dicti les disposicions reglamentàries, regiran les normes i disposicions anàlogues de l’Estat, d’acord amb la disposició transitòria
segona de l’Estatut, en tot allò que no estigui en contradicció
amb les lleis i reglaments catalans”. Com les disposicions de
l’Estat són prou acurades, la seva aplicació amb rigor, cura i
universalitat seria suficient perquè els ajuts públics compleixin
els requisits que la llei estableix.
e) Llei de defensa de la competència (Ley 16/1989, de 17 de
julio, de Defensa de la Competencia)
D’acord amb el que s’ha esmentat, els ajuts públics poden
introduir distorsions significatives en la competència en els
mercats de béns i serveis. Per aquesta raó, la LDC encarrega al
Tribunal estatal que vetlli perquè els ajuts públics no atorguin
avantatges competitius a unes empreses en detriment d’altres.
El TDC, d’ofici o a instància del Ministeri d’Economia i Hisenda, pot analitzar els criteris de concessió d’ajuts públics en
relació amb els seus efectes sobre les condicions de la compe-
103
�104
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
tència en els mercats de béns i serveis, així com elevar un informe al Consell de Ministres que pot proposar als poders públics
la supressió o modificació dels criteris esmentats i també aquelles mesures dirigides a mantenir o restablir la competència.
Ensems el TDC pot ser consultat en matèria de competència per les cambres legislatives, el Govern, els departaments ministerials, les comunitats autònomes, les corporacions locals,
les cambres de comerç i les organitzacions empresarials, sindicals o de consumidors i usuaris.
f) El Llibre blanc per a la reforma del sistema espanyol de
defensa de la competència (20 de gener de 2005)
Després de més de 15 anys d’aplicació de la vigent LDC hom
pretén modificar-la a la llum de l’experiència i de les modificacions en la regulació comunitària. Com a pas previ s’ha presentat el Llibre blanc per a la reforma del sistema espanyol de defensa de la competència. En l’apartat de propostes de reforma
es posa l’èmfasi en la necessitat de replantejar els instruments
de seguiment i control que hi ha actualment en l’àmbit nacional tot atorgant a la CNDC, de pròxima creació, un paper més
actiu en les funcions d’anàlisi prèvia i avaluació dels efectes dels
ajuts públics sobre la competència. D’acord amb el Llibre blanc
(punt 209) “L’objectiu seria, en darrera instància, procurar augmentar l’eficiència, tractar d’identificar i minimitzar possibles
distorsions i, finalment, en el seu cas, redirigir els ajuts vers
objectius horitzontals que, compatibles amb el manteniment
de la competència, ajudessin a assolir una productivitat interna
superior”. En conseqüència, se suggereix:
En primer lloc, revisar la definició d’ajut públic de l’article
19 de la LDC, i alinear-lo amb la jurisprudència i doctrina comunitàries.
En segon lloc, establir els mecanismes adequats perquè la
CNDC pugui comptar amb la informació sobre ajuts públics
�Documents
concedits coneguts per l’Administració central, amb independència de l’Administració que els concedeixi.
En tercer lloc, disposar que, d’acord amb aquesta informació, la CNDC pugui fer informes o recomanacions concretes sobre projectes o mesures. Al mateix temps es preveu la possibilitat d’elaborar un informe anual sobre ajuts públics i competència amb l’objectiu de poder identificar els possibles efectes
sobre els mercats i proposar als poders públics directrius i criteris econòmics per assolir una major eficàcia i eficiència dels
ajuts.
Finalment, explorar la possible participació dels òrgans autonòmics de defensa de la competència en l’anàlisi i propostes
sobre ajuts públics atorgades per les administracions autonòmiques o locals de la comunitat autònoma.
Amb això no es pretén negar el paper polític que en molts
casos juguen aquest ajuts. Tot el contrari: atesa l’evident naturalesa pública, resulta especialment obligada la seva subjecció
a principis i procediments d’objectivitat i transparència.
4. Propostes
a) Els ajuts públics han de ser convocats amb la màxima
transparència, de forma comprensible, amb publicitat, destacant les quantitats que s’ofereixen i els objectius pretesos. Els
ajuts públics han de respondre a un pla plurianual i han de ser
considerats com a compromisos de l’Administració per assolir
determinats objectius. Per aquesta raó l’accés fàcil dels ciutadans a totes les dades, llevat de les que tinguin caràcter confidencial, es considera un instrument fonamental.
b) Els ajuts públics, com a principi general, han de respectar el principi de legalitat i han de ser atorgats amb objectivitat
i gestionats amb eficàcia, eficiència, transparència, coherència
i responsabilitat tot evitant els conflictes d’interès.
105
�106
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
c) Els ajuts públics, en principi, han de respectar els principis de la competència i el lliure mercat així com la legislació
vigent. Qualsevol allunyament d’aquest principi ha de ser adequadament motivat i, en el seu cas, comunicat a les autoritats
responsables del funcionament competitiu dels mercats. Una
mesura aconsellable seria que el Tribunal Català de Defensa de
la Competència hagués d’informar preceptivament sobre els
ajuts públics en relació amb l’impacte sobre la competència en
els mercats de béns i serveis. El Tribunal hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts i subvencions atorgats per les administracions catalanes, que haurien de
ser debatuts en seu parlamentària.
d) El rendiment de comptes és fonamental. Un síndic de
la Sindicatura de Comptes que no pertanyi a cap partit que governi la Generalitat, hauria de ser el responsable de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts públics
atorgats a ciutadans i operadors econòmics per totes les administracions catalanes. L’informe no s’hauria de limitar a l’avaluació dels aspectes comptables sinó que també hauria de posar l’accent en els aspectes econòmics (cost, impacte, etc.) i el
grau de compliment dels objectius pretesos. Aquest informe,
que hauria de ser públic, hauria de ser debatut en seu parlamentària.
e) Els funcionaris de les administracions catalanes responsables de la gestió dels diferents programes d’ajuts públics
han d’estar disposats a donar comptes de la seva gestió tant a
la Sindicatura de Comptes com al Parlament de Catalunya.
També seran responsables de la legalitat dels ajuts públics concedits i de la no-adequació dels resultats assolits als objectius
pretesos.
f) Per tal de fer eficaces aquestes propostes cal una nova llei
de subvencions que reculli aquests principis. Mentrestant, cal
garantir l’aplicació de la legislació espanyola.
�Documents
5. Un cas especial: cultura de la subvenció, subvenció de la
cultura
L’anàlisi de les subvencions públiques requereix un tractament
especial quan es refereix al món de la cultura, sobretot si volem
tenir en compte la seva aplicació concreta al cas de Catalunya.
a) Breu anotació històrica
Catalunya ha subsistit, sobretot des d’un punt de vista lingüístic i cultural, mercès a la capacitat del món associatiu i a les
iniciatives sorgides de la ciutadania, especialment durant els
quaranta anys de dictadura franquista. Des d’una apreciació
probablement exagerada, es va arribar a dir que Catalunya es
distingia per ser una societat civil sense estat, mentre que Espanya era un estat sense societat civil. Durant les dècades dels
cinquanta i seixanta, per exemple, sorgeixen entitats com el Moviment de Mestres Rosa Sensat, la Universitat Catalana d’Estiu,
la Fundació Carulla Font, Òmnium Cultural, la Fundació Jaume
Bofill; iniciatives editorials com Edicions 62, Enciclopèdia Catalana; revistes com Oriflama, Serra d’Or, etc. o subsisteixen en
la semiclandestinitat entitats com l’Institut d’Estudis Catalans,
l’Agrupació Dramàtica de Barcelona o les Associacions de Veïns, per posar casos ben diferents.
Tot això canvia radicalment a partir de l’any 80. Per començar, moltes entitats perden els seus quadres, els quals adquireixen responsabilitats directament polítiques en la nova etapa democràtica. Per altra banda, molt del suport econòmic i social
perd intensitat amb la consciència que “ara ja no cal” perquè
tenim les nostres pròpies institucions i no és necessària la labor de suplència d’altres temps.
Tot plegat és ben sabut, però la possible novetat actual és
que des de fa un cert temps ha reviscolat la consciència que, tot
i la importància insubstituïble de l’activitat directament políti-
107
�108
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
ca, el nostre país necessita paral·lelament una societat civil dinàmica que no estigui subjecte als vaivens electorals, que actuï
amb independència dels partits polítics, que tingui capacitat de
mobilització i d’aglutinament d’iniciatives, que pugui arriscarse i anar més enllà de la correcció política, si cal.
b) Les expectatives de la nova situació
Aquest breu repàs històric té especial rellevància en el món
cultural. Moltes entitats que tenen l’origen en l’època franquista, i moltes altres de noves creades a partir de la recuperació democràtica, han intentat suplir les mancances d’una realitat nacional que ha trobat en la cultura i en la llengua un dels signes
més característics de la seva personalitat col·lectiva. I això ha
creat també la suposició que pel sol fet de defensar aquesta personalitat, havia d’estar subvencionada per les institucions públiques del país un cop recuperades. Es tractava d’anar superant
aquella expressió –encunyada per l’actual Síndic de Greuges de
Catalunya– que teníem una cultura de peatge. Els poders públics havien d’alliberar, o almenys alleugerir, aquest peatge, és
a dir, el pagament privat de les nostres mancances culturals.
S’ha incrementat la consciència que la normalitat implicava el
suport públic a les diverses iniciatives socials en el món de la
cultura. I això sense mesurar prou les necessitats del temps
present. Per tant, a partir d’una situació realment anòmala pels
avatars de la nostra història recent, ha anat calant una cultura
de la subvenció en el sentit que, la societat civil catalana s’assembla a la imatge d’una corrua de persones fent cua a les finestretes de l’Administració pública a la recerca d’una subvenció. Val a dir que això no només passa en el món de la cultura.
En altres camps ha estat encara més evident: s’ha contemplat
amb un cert estupor la proliferació i creació ex novo d’una bona
quantitat d’entitats i ONG dedicades al Tercer Món a partir de
la decisió pública de dedicar-hi el 0,7% del PIB.
�Documents
c) El difícil equilibri
En el nostre context, i referint-nos especialment al sector de
la cultura, es fa difícil plantejar aquestes qüestions amb fredor
i objectivitat. És cert que les entitats privades tenen sovint uns
avantatges innegables en la seva actuació cultural: mobilitzen
molts voluntaris; tenen un nivell d’eficiència superior al de l’Administració pública en relació amb els recursos esmerçats, especialment en la gestió d’alguns serveis; responen normalment
a iniciatives sorgides des de la base abans que l’Administració
en pogués tenir cura; continuen cobrint encara un espai que en
un país plenament normalitzat estaria cobert per l’Estat; etc.
Malgrat tot, caldria preveure alguns mecanismes de bon govern
i transparència administrativa, sense que això vulgui dir que no
s’hagin de tenir en compte les particularitats de l’activitat cultural del nostre país i les condicions històriques en les quals s’ha
hagut de desenvolupar. També seria convenient que, com a conseqüència del creixent desvetllament de la ciutadania respecte
a la societat civil, s’estimulés que les entitats tinguessin el suport bàsic dels seus socis com una manera de visualitzar i demostrar la necessitat social de la seva pròpia existència. No obstant això, caldran les subvencions de l’Administració pública
per a la realització de programes concrets, com passa arreu de
l’Estat espanyol. Amb molta més raó haurà de passar a Catalunya pels motius ja exposats.
d) Possibles mesures
Una de les maneres de garantir la transparència administrativa en aquest sector hauria de passar pel conveni, normalment
per un període superior a un any o que englobés una legislatura, en funció d’un projecte o d’un programa avaluable tant pel
que fa als seus objectius com per la metodologia proposada. No
cal dir que aquesta avaluació s’hauria de fer amb criteris de rendibilitat social i cultural i no amb criteris de rendibilitat econò-
109
�110
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
mica. El seguiment del conveni es podria fer anualment amb la
presentació dels comprovants corresponents i l’avaluació parcial del contracte programa. Això no vol dir que ocasionalment
no es pogués subvencionar alguna intervenció no prevista en el
conveni inicial si les circumstàncies ho reclamessin. En els criteris d’avaluació de propostes caldria superar el possible clientelisme polític, tant des de l’Administració general com des de
la municipal. No cal dir que la generositat política esperable
dels administradors hauria de permetre que les avaluacions no
estiguessin marcades per afinitats ideològiques dels concursants amb els avaluadors.
e) Un últim apunt
Quan es redacten aquestes notes surt a la llum el Document per a l’establiment del Consell de la Cultura i de les Arts
a la Generalitat de Catalunya, que es va presentar públicament
a la premsa el passat dia 21 de març. Aquest document, redactat per una comissió presidida per Josep Maria Bricall, té per
finalitat proposar un organisme a imatge del que han estat els
Arts Councils i, per tant, aparentment no té relació directa
amb els objectius del GT sobre Bon Govern i Transparència
Administrativa. No obstant i això, pel que fa referència al tema
concret de la cultura, conté alguns suggeriments que poden
complementar les propostes que es presenten. Tracta el tema
de les subvencions, la creació de diversos comitès d’experts,
d’una comissió d’ajuts i del procediment pel qual s’hauria de
regir el sistema d’avaluació com a pauta per a la concessió
d’aquests ajuts per part del CCAC, el qual administrarà els
recursos d’un fons de promoció cultural. El document també
conté dos annexos que recullen experiències internacionals de
codis ètics corresponents als Arts Councils d’altres països a
tenir en compte.
�Documents
6. Elements per la transparència en les organitzacions sindicals
El paper que les organitzacions sindicals (OOSS), en especial
les més representatives, estan cridades a desenvolupar en els
processos de concertació social, participació institucional o negociació col·lectiva, obliga a garantir la màxima independència
d’aquestes organitzacions per tal de fer efectiva la representació dels interessos que li són propis, i evitar que aquesta funció
pugui venir distorsionada per un altre tipus de dependència, en
especial econòmica o política, que posi el pes de les organitzacions al servei d’altres finalitats.
Sens dubte, la transparència en les relacions econòmiques
que han de mantenir aquestes organitzacions sindicals i els
poders públics ha de ser un element que ha de deixar clar la
no- existència de dependències en relació amb els recursos
que s’utilitzen per obtenir determinades finalitats. I al mateix
temps, la transparència ha de permetre constatar el respecte
que els poders públics mostren per l’exercici de la funció social
de les organitzacions sindicals, per evitar situacions que podrien
comportar la pèrdua d’independència de les organitzacions o
tergiversar la representativitat atorgada pels treballadors i treballadores.
La realitat del mandat constitucional que empara la funció
social de les OOSS en el nostre país, fa que de les actuacions
sindicals de les OOSS se’n beneficiïn el conjunt dels treballadors i treballadores i que la defensa d’interessos que realitzen
les OOSS no se circumscriu a l’afiliació estricta. Aquest trasllat del resultat de l’actuació al conjunt de la classe treballadora
origina la necessitat de disposar de recursos específics i suficients per dur a terme la funció social que depassa el marc
estricte de l’afiliació. És per això que la normativa determina
com element de representativitat el resultat de les eleccions
111
�112
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
sindicals, el qual es determina per sufragi universal i directe
en cada àmbit d’elecció.
Aquests elements citats fan necessari que els poders públics
determinin, d’una banda, l’assignació de recursos per dotar de
suficiència econòmica les organitzacions sindicals perquè puguin desenvolupar les seves funcions, i d’altra determinar els
recursos a assignar segons criteris de representativitat, per garantir la seva utilització a les finalitats establertes, i garantir així
la independència de les OOSS, que es deuen a qui representen,
i no a qui els transfereixen els recursos per garantir la seva funció.
És per tot això que considerem necessari abordar de forma
urgent una norma del govern que reguli la transparència dels
recursos que gestionen les OOSS, norma que hauria de garantir les següents qüestions:
– El govern presentarà anualment al Parlament un informe
que contindrà la informació dels recursos adreçats a les organitzacions sindicals o entitats a elles vinculades, així com els objectius i finalitats dels mateixos i el volum de recursos esmerçats i els criteris aplicats pel seu repartiment.
– S’establirà la creació d’un registre públic on constin les
dades bàsiques de les organitzacions sindicals (estatuts, afiliació, entitats vinculades...) i els comptes anuals aprovats i auditats. Aquest registre públic, al mateix temps, certificarà la representativitat de les OOSS per tal de determinar els criteris
d’objectivitat en el repartiment dels recursos públics, que garanteixin la suficiència per a l’actuació de les OOSS.
– S’establirà l’obligatorietat d’auditories externes dels comptes de les OOSS, que s’hauran de dipositar al registre abans esmentat.
– Es determinarà que la certificació del registre, conforme
el dipòsit de dades necessàries, sigui condició imprescindible
per accedir a qualsevol tipus d’ajut.
�Documents
G. Transparència i accés a la informació
1. Transparència i accés a la informació
Per poder gaudir d’una administració pública transparent pels
ciutadans necessitem garantir l’accés a la informació. Aquest és
requisit indispensable per a la transparència. No podem entendre una administració transparent sense que aquesta s’obri al
ciutadà mitjançant l’accés a la informació. Per tant, garantint
l’accés a la informació, obtindrem la transparència com a valor
a l’Administració pública.
Quant a l’accés a la informació hem de distingir dos àmbits diferenciats. En primer lloc, l’accés a la informació de caràcter general i l’accés a la informació en expedients individualitzats:
L’accés a la informació de caràcter general implica establir,
mitjançant les corresponents reformes legislatives, el caràcter
públic de tota la documentació i informació de l’Administració
pública, establint les corresponents excepcions només en l’àmbit de la seguretat de l’Estat i la protecció de dades de caràcter
personal. En aquest sentit hem de destacar la iniciativa del Regne Unit que l’any 2000 va aprovar la “Freedom of Information
Act” i que va entrar en vigor el passat u de gener en la que es
declara la facultat de tots els ciutadans per obtenir la informació sense necessitat de justificació i sense cap requisit formal
per accedir-hi, i que pot ser sol·licitada mitjançant correu electrònic o oralment i l’Administració té l’obligació de facilitar-la
gratuïtament. En definitiva, el que fa l’esmentada Llei del Regne Unit, és declarar pública tota la informació en poder de les
administracions i facilitar el seu accés a qualsevol ciutadà sense necessitat de justificar l’interès per obtenir-la i sense cap altre límit que la seguretat de l’Estat i la protecció de dades de
caràcter personal.
113
�114
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
Únicament modificant la legislació vigent en la qual s’exigeix la condició d’interessat o la prèvia autorització de l’Administració (article 37 de la llei 30/92) per l’accés a la informació
(article 35 de la llei 30/92) podrem garantir l’accés a la informació i la transparència administrativa, invertint la necessitat d’autorització i declarant amb caràcter general l’accés a la documentació, sent l’excepció amb caràcter extraordinari la limitació de
l’accés, justificable únicament per raons de seguretat de l’Estat
o la protecció de dades de caràcter personal. Cal incidir que per
fomentar i garantir el veritable accés a la informació calen mesures coercitives que facilitin l’accés. En aquest sentit hem de
recordar que la nova legislació abans esmentada del Regne Unit
estableix un nou tipus penal comès pel funcionari en negar-se
a facilitar l’accés a la informació.
El segon dels aspectes a tenir en compte és l’accés a la informació en procediments individualitzats dels ciutadans davant
l’Administració pública i l’accés a l’expedient administratiu. Segons la legislació actual, el ciutadà que és part interessada en un
procediment administratiu té accés a l’expedient únicament durant el tràmit d’audiència (article 84 de la Llei 30/92), tenint coneixement en aquell moment de documents i informes elaborats en el mateix expedient. El sistema actual del procediment
administratiu, no obliga l’Administració a facilitar l’accés de
l’expedient a l’interessat més que en el tràmit d’audiència i ni
tan sols s’estableix l’obligació en l’expressat tràmit de facilitarne còpia. Resulta necessària, doncs, la reforma legislativa perquè el ciutadà que sigui part en un expedient administratiu tingui a la seva disposició des de l’inici tot l’expedient i li sigui
facilitat l’accés a la documentació i informes en tot moment, i
sense necessitat d’establir un tràmit d’audiència, i posada de
manifest de tot l’expedient.
�Documents
2. Incidència de les noves tecnologies en l’accés a la informació
Tot el que s’exposa fins el moment implica modificar l’estructura administrativa per facilitar l’accés a la informació, però l’ús
de les noves tecnologies, i, especialment, de les xarxes obertes
com Internet fa que l’aplicació de criteris d’Administració oberta pel ciutadà resultin relativament fàcils de configurar.
Si mantenim criteris de lliure accés a la informació per part
del ciutadà, resulta extraordinàriament senzill garantir el dret
a l’accés mitjançant la publicació de la informació a internet
com una veritable administració oberta en la qual l’exercici del
dret d’accés s’exerciti pel ciutadà des del seu domicili, sense necessitat de traslladar-se a l’Administració i sense haver de demanar còpia dels documents.
Però això requereix, la creació de sistemes coordinats entre
les administracions públiques i dintre de cada departament de
cadascuna d’elles, de veritables gestors documentals que permetin l’accés a la informació.
L’exemple a exportar el trobem en l’Agència Tributària, en
què no només podem presentar documents i rebre notificacions, sinó que també podem accedir a tota la informació de
què disposa del contribuent.
Aquesta possibilitat que el ciutadà accedeixi no només a la
informació general de l’Administració pública sinó que també
a la informació que li afecta directament, és possible gràcies a
eines com la signatura electrònica que permet garantir la identitat i la confidencialitat, especialment en aquells procediments
administratius on l’accés a la informació es veu limitat per la
Llei de protecció de dades de caràcter personal, amb l’ús de la
signatura electrònica es permet garantir l’accés a la informació
individualitzada pel ciutadà, i per tant, l’accés a l’expedient administratiu individualitzat des del propi domicili.
115
�116
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
Però tot això requereix una especial voluntat de coordinació
entre les administracions públiques, atès que l’accés a la informació no es limita només a visualitzar-la, sinó que a més permet modificar-la i interactuar. Resulta incomprensible que actualment un ciutadà que canvia de domicili necessiti efectuar
un rosari d’actuacions davant diferents administracions per
modificar les seves dades personals. A títol d’exemple podem
assenyalar que un senzill canvi de domicili requereix en l’actualitat adreçar-se a l’ajuntament pel padró d’habitants, a l’agència
tributària, a trànsit al registre de conductors i al de vehicles, al
cadastre, a les oficines de la hisenda municipal, ja que aquestes no estan coordinades amb el padró d’habitants, etc. Aplicant
criteris d’eficàcia administrativa i precisament d’accés a la informació hauria de ser suficient amb modificar telemàticament
l’adreça en un registre per tal que es produís la modificació en
tota la resta de registres de titularitat pública.
3. Límits i efectivitat del dret a la informació
Del debat en la seu de la Comissió podem concloure la necessitat de regular en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat
de Catalunya l’accés a la informació mitjançant la determinació
genèrica de convertir tots els documents en l’àmbit de l’Administració en documents públics i accessibles al ciutadà, però
també en el mateix debat de la Comissió es va concloure que
aquesta determinació genèrica no podia ser absoluta i que haurien d’establir-se els corresponents límits a l’accés.
Per tant, la llei que reguli l’accés a la informació, haurà de
contenir-ne els límits, així com els mecanismes per evitar l’arbitrarietat administrativa.
En aquest sentit, la llei que reguli l’accés a la informació
haurà d’establir els terminis i formes d’exercici d’aquest dret,
ja que resulta fonamental l’establiment de la determinació tem-
�Documents
poral de l’exercici de l’accés, perquè la seva dilació provoca la ineficàcia del dret a la informació. Igualment haurà d’establir la
forma de l’exercici del dret a la informació i la determinació de
l’assumpció per part del ciutadà del cost del servei mitjançant
la fixació de la corresponent taxa, sempre que l’administrat no
sigui part de l’expedient administratiu. També resulta important determinar que la sol·licitud d’accés no requereix cap formalisme, i especialment, que no cal acreditar o justificar l’interès per l’accés, i que només la sol·licitud d’accés sense cap
altra justificació permeti obtenir la documentació requerida de
l’Administració.
De la mateixa manera, i a l’objecte de facilitar l’accés a la informació als ciutadans que són part en un expedient administratiu, s’hauria de determinar l’obligació de l’Administració a facilitar còpia dels documents de l’expedient administratiu a
totes les parts i no esperar al tràmit d’audiència per posar-ho en
coneixement de la part. Resulta habitual en els diferents expedients de l’Administració pública, que les parts tinguin coneixement del contingut dels informes emesos en aquest expedient, mitjançant la posada de manifest del mateix, negant-se
inclús en l’actualitat a fer entrega de les còpies dels referits informes a qui és part en l’expedient.
3.1 Límits al dret d’accés a la informació
Tot allò exposat fins ara, defineix les característiques del dret
d’accés a la informació, però, per tal d’evitar el mal ús d’aquest
dret i el perjudici a tercers, és necessari que es regulin els límits. I és evident que existeixen dos models diferents per regular els límits d’accés a la informació com a garantia de la transparència administrativa:
A) Establir un catàleg complet i detallat d’aquells documents que no són susceptibles de ser consultats, entenent que
117
�118
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
tots els que no es trobin dintre d’aquests numerus clausus són
de lliure accés, tot i que es permet amb caràcter excepcional per
mitjà de resolució raonada, denegar l’accés a la informació del
document que no estigui relacionat en el catàleg, però que
atempti contra la seguretat i defensa de l’Estat o la intimitat de
les persones.
Així mateix i per evitar el mal ús d’aquesta darrera facultat,
s’estableixen multes coercitives al funcionari que injustificadament denegui l‘accés emparant-se en suposades causes justificades, i en alguns països s’arriba a tipificar-lo com a delicte.
Aquest model obre les portes de l’accés a la informació al
ciutadà, però degut al catàleg preestablert de documents resulta
rígid des de dos punts de vista. Per una banda, impedeix l’accés
a tots els documents classificats com no accessibles encara que
hi pugui haver una justificació, i per una altra, la seva rigidesa
i sancions poden impedir que es vulnerin drets de terceres persones davant la impossibilitat de denegar l’accés.
B) El segon model es basa en la determinació del caràcter
públic de tots els documents però limitant l’accés mitjançant la
definició de supòsits genèrics que poden limitar l’exercici del
dret d’accés i establint una comissió en el si de la pròpia Administració que determini, si atenent a les circumstàncies de cadascuna de les peticions, s’atorga el dret d’accés o no.
Amb aquest model la llei hauria d’establir els límits al dret
d’accés quan es posi en perill algun dels següents valors:
– Intimitat personal i familiar
– Seguretat i defensa de l’Estat
– Seguretat ciutadana
– Propietat intel·lectual, propietat industrial i comercial
També s’haurà d’incloure per les característiques especials
de documents referits a les següents matèries:
– Informacions prèvies a la presa de decisions en matèria de
monetària, financera o fiscal.
�Documents
– Aquella documentació que pugui portar avantatges o desavantatges desproporcionats i injustes a aquell que la sol·licita
o a tercers.
– Aquells documents en possessió de l’Administració que
amb finalitats industrials, comercials o de gestió financera en
què la divulgació de les dades pugui perjudicar el seu nivell de
competitivitat, i que posin en perill la lliure competència.
– Els documents preparatoris d’una decisió administrativa.
Però en ser una definició genèrica i no un catàleg tancat de
documents, aquest sistema requereix una comissió al si de la
pròpia Administració. Comissió que interpreti tant la negativa
a l’accés, entenent que una sol·licitud concreta pot estar inclosa en algun dels supòsits assenyalats, com també la sol·licitud
d’accés a un document en un principi inclòs en els supòsits
anteriors, però que qui exercita el dret d’accés al·lega un interès superior al de protecció de la norma, demanant a la citada
Comissió que autoritzi l’accés al document que en un principi
no seria públic.
Per tant aquest sistema permet una més gran flexibilitat,
però perquè sigui realment efectiu, caldrà determinar el règim
jurídic de la Comissió, la seva composició mitjançant un sistema
d’elecció dels membres que garanteixi la seva independència i
la dotació de mitjans pressupostaris per al seu funcionament,
ja que la falta de mitjans i la independència de la Comissió pot
fer davallar tot el sistema, concedir l’accés a un document dos
o tres anys després de la seva sol·licitud és igual a denegar-ne
l’accés.
3.2 Efectivitat del dret d’accés a la informació
Totes les disposicions legals, sobretot el dret d’audiència permanent, absolutament fonamental, queden a un no-res si les oficines de l’Administració no disposen d’un sistema de gestió de
119
�120
informe sobre el bon govern i transparència administrativa
documents que faci possible la recuperació ràpida de la informació desitjada i si els arxius no poden procurar a l’usuari uns
instruments de descripció i informació que abastin amb una
certa precisió la globalitat dels documents que conserven.
Cal assenyalar que la complexitat de les problemàtiques inherents al dret d’accés requereix un tractament sistemàtic i exhaustiu que vagi més enllà de les referències contingudes en la
Llei de règim jurídic. Això només és possible amb la promulgació d’una llei d’accés a la documentació pública. Aquest accés s’ha d’entendre com un dret democràtic més, que ha de fomentar la participació ciutadana en la res publica –cosa pública–,
permetre un control democràtic de l’activitat administrativa,
facilitar una circulació, equitativa de la informació i, al mateix
temps, garantir que el dret a la intimitat de les persones no pugui ser vulnerat.
Finalment, cal remarcar que la transparència i la publicitat
de l’actuació de les administracions esdevenen, a hores d’ara,
una ineludible corol·lari de la democràcia i un element fonamental de la seva legitimació, de manera que el nivell d’efectivitat del dret d’accés als documents constituirà en l’esdevenidor
un paràmetre molt significatiu del grau de democratització de
les institucions públiques. Aquestes premisses, juntament amb
altres reflexions més vinculades als arxius com a patrimoni
de la humanitat, ha portat el Comitè de Ministres del Consell
d’Europa a emetre una Recomanació (Nº R (2000) 13) als estats
membres referida a la necessitat d’una política europea comuna en matèria d’accés als arxius.
En aquest sentit, és indubtable que la noció de dret a la informació com a dret profundament democràtic cal vincular-la
a l’accessibilitat dels arxius públics. En els darrers anys un
fet cada cop més usual en paral·lel a la pressió de les associacions i de les organitzacions no governamentals que defensaven l’obertura dels arxius com una fórmula de lluitar contra la
�Documents
impunitat d’individus acusats de crims de guerra o d’abusos de
poder en el marc de règims dictatorials, interessa fixar-se en la
necessitat de garantir la conservació dels arxius en els conflictes bèl·lics, durant les dictadures o els vinculats als aparells repressius dels estats en tant que, tard o d’hora, esdevenen instruments imprescindibles per a la restitució de la convivència
pacífica i dels drets –morals, econòmics– de molts ciutadans, a
banda de permetre de fer justícia davant de determinats abusos
dels governs.
L’efectivitat del dret a la informació exigeix també una política molt més activa i eficaç de l’Administració, per fer publicitat de les seves resolucions i convocatòries. No n’hi ha prou
amb publicar-les als diaris oficials. I menys encara, si quan les
publiquen tothom està de vacances. Aquesta publicació formal,
obligada per les lleis, s’ha de complementar amb mesures més
creatives i eficaces que serveixin realment per donar publicitat
de les resolucions i convocatòries públiques entre els sectors i
col·lectius potencialment interessats.
121
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Informe sobre bon govern i transparència administrativa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Administració pública
Transparència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
121 p.
Treball resultant del grup de treball creat arran de l'Acord de Govern de 21 de desembre de 2004.
Aquest acord va establir la creació d'un Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, al qual va encarregar la redacció d’un “informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d'assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l'accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l'informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l'interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d'una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques".
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-07-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2685/internacional_MHPMaragall_2005.pdf
1281ab7cd2d1472e986ff6b9fb70944f
PDF Text
Text
Acció de Govern
Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya
2005
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
19 i 20 de gener
Reunió amb Carlos Bastarreche, ambaixador representant permanent d'Espanya a la UE
Dinar amb els alts càrrecs catalans de la Comissió Europea
Reunió amb Javier Solana, Alt Representant per a la Política Exterior de la UE
Reunió amb Eneko Landaburu, Dtor Gral de Relacions Exteriors de la Comissió Europea
Pressa de possessió d'Anna Terrón com a Delegada del Govern a Brussel·les
Reunió amb Joaquin Almunia, Comissari d'Afers Econòmics i Monetaris
Acte de celebració de l'Any Nou
Sopar amb els diputats catalans al Parlament Europeu
Entrevista amb Josep Borrell, president del Parlament Europeu
Reunió amb José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea
SUÏSSA
DAVOS
28 de gener
Intervenció a la Cena Iberoamericana “ Which way now"
Intervenció a la taula "Europe 2020: Dressing up for the occasion"
URUGUAI
MONTEVIDEO
1 i 2 de març
Esmorzar amb la delegació de premsa catalana
Trobada amb Enrique Iglesias, president del Banco Interamericano de Desarrollo (BID)
Sessió solemne de l'Assemblea General d’acte de traspàs de poders a Tabaré Vázquez
Entrevista en directe per Canal 5 d'Uruguai
Entrevista amb Julio Maria Sanguineti, senador i ex-president de l'Uruguai
Entrevista amb Néstor Kirchner, president de l'Argentina
Dinar-Conferència del President "Catalunya pont entre la Unió Europea i Mercosur"
Visita al Museu Torres Garcia i al Casal Català de Montevideo
Ofrena floral al Monument del President Companys
ITALIA
CIUTAT DEL VATICÀ
8 d’abril
Funeral solemne en memòria del Papa Joan Pau II
TURQUIA
ISTAMBUL, ANKARA
14, 15 i 16 d’abril
Conferència "The Barcelona Process at 10: a time of new opportunities"
Sopar ofert per Mimar Kadir Topbas, alcalde d'Istambul
Esmorzar amb els empresaris de la delegació catalana
Inauguració del seminari empresarial Catalunya – Turquia
Signatura de l'Acord entre les Cambres de Comerç de Barcelona i d'Istanbul
Visita al Parlament Turc
Trobada amb Tayyip Erdogan, primer Ministre de Turquia
Sopar ofert per Abdullah Gül, ministre d'Afers Exteriors i viceprimer ministre
Esmorzar amb la premsa catalana
Visita a l'exposició sobre el llibre català al Museu d’Art Modern d’Istanbul
Dinar amb representants de la societat civil i intel·lectuals turcs
FRANÇA
PARÍS
20 d’abril
Entrevista amb Michel Barnier, ministre d'Afers Exteriors
Entrevista amb Jacques Delors
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
Entrevista amb José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea
1
�26 d’abril
FRANÇA
PARÍS
13 de maig
Lliurament del XVII Premi Internacional Catalunya 2005 al filòsof Claude Lévi-Strauss
ISRAEL, JORDÀNIA I PALESTINA
TEL AVIV,
JERUSALEM,
RAMALLAH, GAZA,
MAR MORT
Del 19 al 22 de maig
Entrevista amb Simon Peres
Ofrena floral al lloc de l'assassinat de Yitzak Rabin
Sopar ofert per Eudaldo Miralpeix, ambaixador d'Espanya a Israel
Entrevista amb Ehud Olmert, viceprimer Ministre i ministre d'Indústria Comerç i Treball
Visita al nou Museu de l'Holocaust i a la ciutat vella de Jerusalem
Entrevista amb Adnan Badran, primer ministre de Jordània
Sopar ofert pel Rei Abdullah II de Jordània
World Economic Forum. Panel sobre els 10 anys del Procés de Barcelona
Entrevista amb Karen Koning Abu Zayd, comissària de les UNRWA
Entrevista amb el Rei Abdullah II de Jordània
Entrevista amb André Azoulay, conseller del Rei del Marroc
Entrevista amb Ahmed Qurie, primer ministre palestí
Dinar amb personalitats palestines de Jerusalem
Entrevista amb Hassan Khreisheh i Ghazi Hananieh, vicepresidents del Parlament palestí
Entrevista amb Nasser Al-Qidwa, ministre d'Afers Exteriors de l'ANP
Ofrena floral a la tomba de Iàsser Arafat
Entrevista amb Mahmoud Abbas, president de l'Autoritat Palestina
Visita a l'Ajuntament de Gaza City
Visita al Parc de la Pau 'Gaza-Barcelona' i al barri d'East Al Nasser
Visita al camp de refugiats de Jabaliya
Visita a l'Instituto Hispano-Palestino de Gaza
Visita al Laboratori Fitosanitari (DARP)
Recepció oficial oferta per l'Ajuntament de Gaza
Entrevista amb Moshé Katzav, president d'Israel
Lliurament dels Premis del partit de futbol entre nens israelians i palestins
FRANÇA
NÎMES
27 de maig
Míting a favor de la Constitució Europea "La France et l'Europe à l'heure des choix"
PORTUGAL
LISBOA
22 i 23 de juny
Sopar amb opinadors portuguesos
Esmorzar amb José Manuel Carrilho, candidat PS portuguès a l'alcaldia de Lisboa
Dinar privat amb Jorge Sampaio, president de Portugal
Entrevista amb José Sócrates, primer ministre de Portugal
FRANÇA
PERPINYÀ
19 de juliol
Inauguració obres túnel del Perthus (AVE), amb la Ministra espanyola i el Ministre francès
ITALIA
NÀPOLS
7 i 8 d’octubre
Inauguració oficial de “Veles e Vents” amb el concert “La princesa filòsofa”
Inauguració de l’exposició de Miquel Barceló "La divina comedia"
Sopar privat amb Antonio Bassolino, president de la regió de Campania
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
16 de novembre
Intervenció del MHP en català a la reunió del Ple del Comitè de les Regions
Reunió amb el Grup Socialista al Comitè de les Regions
Dinar amb la delegació espanyola del Comitè de les Regions
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2005
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Gabinet del president
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
President de la Generalitat de Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Viatges i visites
Description
An account of the resource
Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant l'any 2005.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2694/viatges_internacionals_2006.pdf
b2187491ac4742ec0d8e56fe1ffc64d3
PDF Text
Text
Acció de Govern
Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya
2006
MARROC
RABAT,
CASABLANCA
16 i 17 de gener
Dinar oficial de celebració de la missió empresarial ofert per la regió de Rabat-Salé
Trobada privada dels Presidents dels 4 Motors per Europa
Sessió inaugural de la Conferència Plenària dels 4 Motors per Europa
Sopar de gala ofert per les autoritats marroquines
Trobada amb la premsa i traspàs de la presidència al president Queyranne
Inauguració II Fòrum Econòmic Catalunya-Marroc
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
7 i 8 de febrer
Recepció d'Any Nou a Brussel·les
Reunió amb el Joaquín Almunia, Comissari d'Economia i Afers Monetaris
Reunió amb Janez Potocnik, Comissari de Ciència i recerca
Dinar amb els alts càrrecs catalans de la Comissió Europea
Reunió amb Josep Borrell, president del Parlament Europeu
Reunió amb Javier Solana, Alt Comissionat de la PESC
Trobada amb Yves Leterme, ministre-president de Flandes
Reunió amb Eneko Landaburu, DG de Relacions Exteriors de la Comissió Europea
FRANÇA
TOULOUSE
10 de febrer
Dinar dels Presidents de l'Euroregió
Trobada dels Presidents de Regió i els presidents de les Cambres de Comerç
Debat-taula rodona dels Presidents amb els mitjans de comunicació
EUA
NOVA YORK
21, 22 i 23 de febrer
Visita a les instal·lacions del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center
Seminari amb els estudiants del programa d'estudis urbans de la New School: "From the
Barcelona Model to the Catalonia Project"
Trobada amb Arjun Appadurai, provost de la New School
Entrevista amb Kofi Annan, secretari general de l'ONU
Trobada amb Emily Rafferty, presidenta del Metropolitan Museum de Nova York. Anunci
de l'exposició sobre Barcelona i la Modernitat l'any 2007
Recepció a la residència de l'ambaixador d'Espanya davant les NNUU
Recepció amb els membres del Catalan Institute of America
Visita als arxius de la Brigada Lincoln. Acord per fundar un Catalan Center.
Trobada amb Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, ambaixador d'Espanya davant les NNUU
Entrevista amb Eveline Herfkens, coordinadora executiva de la Campanya del Mil·leni
Visita al Laboratori Thomas J. Watson d'IBM
Trobada amb científics i responsables de la política d'estímul a la innovació tecnològica
de Nova York a la New York Academy of Sciences
Conferència sobre el moment actual a Catalunya al King Juan Carlos I Centre de la NYU
Visita a l’exposició sobre Goya a la Frick Collection
Sopar ofert pel President de la Generalitat a la Galeria Salander O'Reilly de Nova York
Visita a l'exposició "On site: new architecture in Spain" del MOMA
Visita a les oficines del COPCA-CIDEM
Visita a la seu de Hewlet-Packard a Manhattan i videoconferència
BRASIL
SAO FÉLIX DO
ARAGUAIA
9 de març
Acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga
1
�XILE
SANTIAGO DE XILE,
VALPARAISO, VIÑA
DEL MAR
11, 12 i 13 de març
Visita a Isla Negra
Presentació artística oferta per la Presidenta Bachelet
Cerimònia de "Transmisión del mando Presidencial" a Michelle Bachelet
Dinar privat amb Isabel Allende
Sopar ofert pel MHP amb motiu del centenari del Casal Català de Santiago
Visita al Museu de la Solidaridad Salvador Allende
Visita al Cementiri de Santiago i ofrena al mural les víctimes de la dictadura
Trobada de la presidenta Bachelet amb els convidats especials al Palacio de la Moneda
Recepció oferta per la presidenta Bachelet a les delegacions i convidats especials
Visita al Centre Català de Santiago de Xile
Visita a les instal·lacions de la CEPAL i esmorzar amb José Luís Machinea
Acte acadèmic d'imposició al MHP de la medalla rectoral de la Universitat de Xile
ITALIA
ROMA
27 setembre
Dinar privat amb Romano Prodi
Signatura d'un conveni amb la FAO
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
3 i 4 d’octubre
Conferència-sopar del MHP "20 anys de Catalunya a Europa"
Esmorzar amb Javier Solana
Visita a les oficines de la Delegació/PCPE, Turisme de Catalunya, ICIC i COPCA
FRANÇA
PARÍS
11 d’octubre
Signatura del Memoràndum d'entesa entre Catalunya i la UNESCO
Dinar amb periodistes i personalitats polítiques
Visita al Museu Jeu de Paume i trobada amb Marta Gili
Sopar privat a casa de Montserrat Casals, amb Jorge Semprún
Entrevista amb Jacques Delors
SENEGAL
Del 5 al 9 de
novembre de 2006
Visita al projecte de recursos hidràulics de l'entitat ACPP a Siganar
Visita a una granja-escola de gallines a Mlomp
Benviguda amb les autoritats locals a Ziguinchor
Visita al Centre de Salut de l’Assemblea de Cooperació per la Pau a Oussouye
Dinar amb entitats de Velingara
Entrevista amb Abdou Malal Diop, ministre de Senegalesos a l'Exterior
Entrevista amb Macky Sall, primer ministre de Senegal
Dinar amb Fernando Morán Calvo-Sotelo, ambaixador d'Espanya a Senegal
Reunió amb ONG's catalanes a Dakar
Entrevista amb Abdoulaya Wade, president de la República del Senegal
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Gabinet del president
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
President de la Generalitat de Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Viatges i visites
Description
An account of the resource
Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant l'any 2006.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2712/1998_CCC_document_programa_OCR.pdf
73c6d426fe126707f76520e1291e5bde
PDF Text
Text
•·
Catalunya Segle XXI
CONVENCIÓ CÍVICA
CATALANA PER A
LA RENOVACIÓ
DE LA CULTURA POLÍTICA
Barcelona, 1997-1998
El punt de partida
Catalunya Segle XX! ha congregat en els seus tres anys de vida a més de tres cents
socis i a gairebé un miler d' amics, procedents de medis professionals, acadèmics
o socioeconòmics molt diversos. Ha desenvolupat una sèrie de debats -tant
interns com públics-, que malgrat la seva modèstia, han situat a Catalunya Segle
XX! entre els punts de referència dels qui aspiren a una renovació de la cultura
política, econòmica i social del nostre temps.
Un pas més: la CONVENCIÓ CÍVICA
En aquest moment, Catalunya Segle XX! vol donar un pas més. Considera que és
necessari prosseguir la seva reflexió col·lectiva sobre bases més sistemàtiques i en
un procés orientat a un resultat concret. Amb aquest motiu, ha posat en marxa la
Convenció Cívica Catalana per a la Renovació de la Cultura Política. Els
treballs preparatoris, iniciats el març de 1997, es desplegaran fins a la tardor de
1998.
l
�Des de Catalunya i més enllà
Som conscients de que aquesta tasca i aquest procés tenen un horitzó que va
molt més enllà de Catalunya i d'Espanya. Però arrenquem d'un punt de partida i
d'una experiència històrica col·lectiva, d'un territori i d'una societat, que han
tingut i tenen la vocació de lloc de trobada. La Convenció, doncs, s'ha de
celebrar en una Catalunya que entenem com a àgora oberta i no com a
temple enclaustrat.
Una convocatòria oberta
Catalunya Segle XXI entén que la Convenció és, per vocació, un procés obert a
la participació dels ciutadans i col·lectius que -situats en diferents latituds del
paisatge polític- comparteixen la preocupació per a renovar alguns elements
caducats de la cultura democràtica, en les seves dimensions social, econòmica i
política. Catalanisme obert, afirmació de les llibertats polítiques i reivindicació de
les solidaritats socials constitueixen les seves referències inexcusables.
Per aquestes raons, Catalunya Segle XXI està disposada a compartir el seu treball
amb altres entitats -fundacions, organitzacions no governamentals, departaments
universitaris, associacions professionals i socioeconòmiques, empreses i entitats
del camp cultural o informatiu- en la forma més adequada a la seva naturalesa i
voluntat, ja sigui en la fase preparatòria, ja sigui en la fase plenària final.
Un esforç d'interpretació
polític
reflexió. Però no un programa
El producte de la reflexió generada per la Convenció no ha de ser un conjunt
de polítiques públiques sectorials, pròpies dels programes de partit. Però sí té
l'ambició de que els partits -igual que altres actors socials, econòmics o políticspuguin comptar amb la nostra reflexió quan portin a terme les seves tasques
específiques.
Per això, Catalunya Segle XXI considera que la Convenció -com a procés en
marxa i com a material documental produït- pot ser útil a les forces polítiques,
contribuïnt a la tasca comuna de repensar les maneres d'analitzar la política
democràtica i d'intervenir en ella. Recíprocament, Catalunya Segle XXI accepta i
acull els comentaris i observacions que sorgeixin dels partits i d'altres actors
col.lectius, en la mesura en que encaixin en la naturalesa del seu projecte.
2
�Tres eixos de reflexió per a tres Àmbits Temàtics
La Convenció pretén contribuir a l'elaboració de noves formes d'interpretar la
realitat política democràtica i a la definició de noves maneres d'actuar eficaçment
sobre la mateixa.
Amb aquest objectiu s'han delimitat tres grans àmbits temàtics:
Àmbit 1. Ciutadania, comunitat, territori.Una cultura política renovada ha de replantejar les relacions entre espai
(territori), comunitat i ciutadania. Es perfila una nova concepció de la
proximitat i de la distància com a eixos de participació: globalització vs.
identitat. En aquest marc, les ciutats emergeixen com a ferment, els
Estats com a garants i guardians del trànsit cap a una nova distribució
de la ciutadania, i no necessàriament com a productors de serveis. La
subsidiarietat apareix com a fil conductor. Quina aportació es pot fer
des de Catalunya?
Àmbit 2. Una economia al servei de la societat: els nous reptes.Són clars els signes d'esgotament de les formes socials i econòmiques
que hem conegut, basades en el ple treball, el consum, el benestar.
Amenacen els riscos del no-treball, del desastre ecològic o de la
dualització de l'accés a la informació i al coneixement. Com fer
compatible la creació de riquesa, la conservació del medi i una cohesió
social, basada en l'equitat? Com donar a aquesta tasca la dimensió
global, que tenen ja els intercanvis econòmics o mediàtics? Quins límits i
quines potencialitats presenta la societat catalana?
Àmbit 3. Poder i participació ciutadana: noves regles de joc.La complexitat i l'escala dels problemes han debilitat -a vegades han
anul.lat-l'efectivitat de l'acció política tradicional. Algunes pretensions
polítiques reequilibradores o igualitàries són titllades d'inútils i fins i tot
contraproduents. S'ha de confiar només en l'intercanvi mercantil o en
la cooperació voluntària? Quin paper pot reservar-se a les institucions
polítiques formals? Com es relacionen i equilibren aquestes institucions
amb els nous -i no tan nous- poders fàctics locals i globals, dels diners i
de la informació? S'ha de pensar en un nou Montesquieu per a
compensar determinats desequilibris?
Cada Àmbit Temàtic compta amb un Comité Assessor. La seva tasca consisteix
en definir el contingut dels Àmbits, l'estructura dels Grups de Treball i la seva
supervisió dels textos elaborats.
3
�Els Grups de Treball de cada Àmbit
Correspón a una vintena de Grups de Treball -que consten en la relació
adjunta- el tractament dels interrogants i problemes que s'enquadren en els
Àmbits Temàtics descrits. A partir d'un document inicial, cada Grup ha de
formular -amb el concurs d'experts o testimonis qualificats, espanyols i estrangersun text o document, que serà considerat en la fase plenària final de la
Convenció.
El calendari
El procés es desenvolupa en dues fases.
En la fase preparatòria (febrer 1997-setembre 1998), els Grups de Treball
examinen els documents inicials i el sotmeten a revisió, fins a produir un text final
cada Grup.
En la fase plenària (octubre-novembre 1998), es produirà la discussió dels textos
anteriors i la seva elaboració final.
El resultat final de la Convenció
La Convenció, per tant, ha de concloure amb l'examen i l'aprovació eventual
de la Col.lecció de Textos preparats pels Grups de Treball. Aquests textos -i tot el
material complementari generat durant el procés- seran editats i difosos, després
de la corresponent selecció i integració.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.01. Activitat associativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Convenció Cívica Catalana per a la renovació de la cultura política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Catalunya Segle XXI
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya Segle XXI
Convenció Cívica Catalana
Catalunya
Catalanisme
Política
Congressos i conferències
Description
An account of the resource
Document que defineix i estableix el platejament de la Convenció Cívica Catalana.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Catalunya Segle XXI
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2713/19931102_DocCatSegXXI_Reflexions_i_propostes_OCR.pdf
363e50251f98f641c14553752bbe782b
PDF Text
Text
2. 11.93
CATALUNYA SEGLE XXI
"REFLEXIONS I PROPOSTES PER A LA CATALUNYA DEL PROPER
SEGLE" .
OBJECTIU:
Impulsar un moviment ciutadà de debat i de propostes sobre el futur de Catalunya.
Posar les bases per disposar d'un element comú de consens sobre Catalunya i els
objectius que s'han d'assolir.
Qu-(UA t{
c..· vt S\lttQ_ [µ
~- f1M r
(
DECLARACIO:
~,~ ~
O_
j
Catalunya afronta els últims anys del segle :XX en unes condicions alhora bones i
i-~1 (/r~
Jr:r
difícils. Mirant enrera, contemplen el progrés democràtic que ha experimentat en
J. ~
l'afirmació i el reconeixement de la seva identitat nacional i en la seva capacitat
&J\,.,__
'autogovern; en la millora del nivell de vida dels ciutadans; en la modernització de
es empreses; en la producció científica, cultural i artística; en l'extensió dels serveis
públics d'ensenyament, de sanitat i d'assistència social; en les infrastructures de
transport; en els equipament urbans, la renovació de les ciutats i en molts altres
aspectes de les condicions de vida, individuals i col.lectives.
Aquest progrés, però, no pot amagar mancances serioses que afecten el benestar dels
habitants de Catalunya en àmbits diversos. Tampoc ha d'amagar els dèficits de
reflexió sobre el futur i la falta de projectes de llarg abast. Nous i complexos
problemes, en una etapa d'acceleració històrica, s'afegeixen a d'altres que no han
estat degudament atesos.
Aquest últims anys han viscut l'enfonsament d'ideologies que havien fonamentat el
segle XX. La precipitació de fets històrics de gran transcendència ha modificat
profundament els equilibris, en un context de canvi de valors. La desaparició dels
blocs, la indefinició d'una Europa organitzada en un mapa que ja no és vigent, la
�proliferació de nacionalismes agressius, la globalització de l'economia, la
consolidació d'aturs estructurals a nivells insuportables, la interçlependència creixent,
els problemes de supervivència de cultures i llengües, el desenvolupament de noves
formes de desigualtat, la crisi ecològica i l'allunyament dels ciutadans de la vida
política són, entre altres, factors que obliguen a reformar aspectes bàsics del
funcionament de les societats europees avançades. Sense aquestes reformes el camí
de progrés pot veure's amenaçat, mentre el pessimisme i la intolerència més o menys
r .·
organitzada s'iri'taI.len entre nosaltres.
Des de Catahinya Segle XXI proposem que tot plegat sigui d'una altra manera i que
el pensament catalanista incorpori els canvis recents per tal de continuar sent una
resposta vàlida, integradora i creadora. de consens per la nostra societat i la dels
nostres fills. Lliure de prejudicis
esteri~dors,
amb imaginació r-distingint les idees
/l
de les creences.
L'avenç capa la unitat europea pot oferir-nos un escenari més favorable en el qual
afrontar, amb noves actituds, els problemes propis i participar en la resposta als
interrogants que la Humanitat té plantejats en aquest tombant de segle. Les noves
actituds han de comportar un millor aprofitament de la capacitat d'iniciativa de la
societat catalana, l'estímul a l'acció dels seus agents més dinàmics i l'enfortiment de
la cohesió social.
Volem contribuir, amb un ampli moviment ciutadà de debat, a la necessària reflexió
col.lectiva entorn d'un gran nombre de qüestions, des de l'obertura i la conti~ en
el futur. Ho volem fer cridant tothom a participar-hi: aporteu elements d'estudi
'
realitzeu propostes i doneu suport i difusió a aquest projecte cívic. La història del
nostre país és rica en experiències semblants, que han tingut, en alguns casos,
influències molt positives sobre la vida catalana. La situació actual i els reptes dels
propers anys exigeixen a la Catalunya avançada, lliure i democràtica en què vivim,
a punt d'entrar en el segle XXI, que generi, en la recuperació d'aquest tradició de
reflexió i de compromís dels ciutadans amb el país, un impuls nou.
�AMBIT: Tot Catalunya.
PARTICIPANTS: L'objectiu és crear una plataforma àmplia, oberta a tots els
ciutadans de Catalunya, interessada en aquesta proposta. Les dos uniques limitacions
estàn condicionades a la voluntat de que tots els seus participants siguin demòcrates
i estiguin sensibilitzats per Catalunya i pel paper que aquesta ha de jugar en el futur.
METODOLOGIA: Es tracta d'endegar un procès de reflexió i propostes a partir
d'una àmplia participació ciutadana amb comissions de treball, sectorials i territorials
i sessions plenàries que han d'aprovar les propostes.
La metodologia que es vol seguir d'alguna manera es pot SeJ!!blar a la que es va
utilitzar en el seu dia pel Congrès de Cultura Catalana, que va mobilitzar un nombre
important de catalans interessats en reflexionar sobre el present i futur de Catalunya.
TEMES A TRACTAR: Els temes poden ser basicament:
l)
L'ENFORTIMENT DE LA DEMOCRACIA, EN UN ENTORN I
PERSPECTIVA DE CRISI DE VALORS.
2)
L'ECONOMIA
CATALANA
EN
UN
MERCAT
GLOBAL:
COMPETITIVITAT I CREIXEMENT.
3)
SOCIETAT:
INMIGRACIO,
NOVES
MODEL
TENDENCIES:
DE
ATUR
BENESTAR,
ESTRUCTURAL,
COHESIO
SOCIAL,
ORGANITZACIO I REPRESENTACIO, ETC.
4)
PER UN ENTORN AMB QUALITAT DE VIDA (territori, urbanisme, medi
ambient i planificació estratègica).
5)
IDENTITAT NACIONAL: cultura, llengua, rol geopolític
intercultural.
1
diàleg
�ORGANITZACIO: Es tractaria de crear un consell ampli, c·onformat per persones
d'elevat prestigi arreu de Catalunya.
Hi hauria un comitè executi.u conformat per 10 6 15 persones que portarien les
tasques més de direcció del procès.
ACTIVITATS: S'iniciaria amb una Secció Constitutiva i el posterior endegament de
Grups de Treball, que poden tenir les Comissions que considerin adients.
Cada Grup de Treball organitzarà de forma coordinada
act~,
jornades, estudis,
simposis, trobades internacionals, etc. per aprofundir i avançar en les diferents
propostes.
Periodicament es reunirà l' Assamblea General de tot:S els membres per evaluar i
aprovar els avanços que es vagin realitzan.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.01. Activitat associativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya Segle XXI "Reflexions i propostes per a la Catalunya del proper Segle"
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-11-02
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya Segle XXI
Catalunya
Política
Model social
Description
An account of the resource
Document de treball amb la proposta definitòria i organitzativa de Catalunya Segle XXI.
Conté notes manuscrites de Pasqual Maragall.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2715/Llistat_Agermanaments_i_convenis.pdf
1879df6b9aa972f71610a21d06da3c20
PDF Text
Text
Agermanaments i convenis de col·laboració
Nombre de convenis 164
Any 1972 - 2007
Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
30-03-1984
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Colònia
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Norbert Burger-Alcalde
Colònia
01-12-1984
Conveni de col·laboració
Assessorament i cooperació en materia
de circulació
Manuel Pons-Cónsol Major
del Comú Andorra
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
23-03-1997
Conveni de col·laboració
Procés verbal de Col.laboració entre La
Wilaya d'Alger i Barcelona
Cherif Rahmani-Ministre
en Missió Extraordinaire
Pasqual Maragall-Alcalde
· Buenos Aires
22-04-1985
Conveni de col·laboració
Accions de intercanvi en temes urbans
Pasqual Maragall-Alcalde
Julio Cesar SaguierIntendente Municipal
· Buenos Aires
24-09-1986
Conveni de col·laboració
Conveni entre Corporació
Metropolitana de Barcelona i Àrea
Metropolitana de Buenos Aires
Agustí MarinaVicepresident CMB
Juan Antonio Portesi-Mtro
Govern Provincia Buenos
Aires
· Buenos Aires
23-06-1987
Conveni de col·laboració
Instrument de Ratificació Conveni
Col.laboració entre CMB i AMBA
Alejandro ArmendárizGovernador Buenos Aires
Pasqual Maragall-Pte.CMB
· Buenos Aires
17-01-1990
Conveni de col·laboració
Addenda al conveini de cooperació de
22-4-1985
Carlos Grosso-Intendente
Municipal Buenos Aires
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Córdoba
22-04-2005
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Córdoba i
Barcelona (PECba)
Guillermo MarianacciSecretari de Govern
Córdoba
Xavier Casas-Primer
Tinent d'Alcalde Barcelona
· Córdoba
26-07-2006
Conveni de col·laboració
Adenda al conveni de cooperació de
22-4-2005.
Reemplaçament de la clausula 1ª
incorporant els punts 6,7i 8
Xavier Casas-Primer
Tinent d'Alcalde Barcelna
Luis Alfredo JuezIntendent Municipal
Córdoba
· La Plata
11-03-1987
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre La Plata i
Barcelona
Enrique BarésRepresentant Municipalitat
La Plata
Jordi Borja-Tinent Alcalde
Barcelona
· La Plata
27-04-1992
Conveni de col·laboració
Conveni Cooperació Tècnica entre La
Plata i Barcelona.
Julio Cesar Alak-Intendent
Municipal La Plata
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
ALEMANYA
· Colònia
ANDORRA
· Andorra la Vella
ALGÈRIA
· Alger
ARGENTINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 1 de 14
�Ciutat
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Partido de General Pue 11-06-1992
Conveni de col·laboració
Protocol Col.laboració, intercanvi
experiències urbano-deportives Jocs
Olimpics 1992, Jocs Panamericans
1995
Mario Roberto RussakIntendent P.G. Pueyrredon
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Rosario
31-07-1999
Conveni de col·laboració
Declaració conjunta
Hermes Juan BinnerIntendent Rosario
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Anvers
13-06-1997
Conveni de col·laboració
Declaració d'amistat entre Barcelolna i
Anvers
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Leona Detiège-Alcadessa
Anvers
· Ostende
16-06-2006
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions. Col.laboració en
matèria de planificació urbanística
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jean VandecasteeleAlcalde Ostende
07-06-1990
Conveni de col·laboració
Potenciació relacions económiques i
culturals
Ronald Mac Lean AlbaroaAlcalde La Paz
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Data
BÈLGICA
BOLÍVIA
· La Paz
BÒSNIA I HERCEGOVINA
· Sarajevo
10-11-1994
Conveni de col·laboració
Acord Col.laboració i Amistat. Pal-liar
efectes de la guerra (antiga Iugoslavia)
Tarik Kupusovic-Alcalde
Sarajevo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
10-11-1994
Conveni de col·laboració
Addenda al protocol de 10-11-1994.
Entrega del telèfon satèl.lit
Tarik Kupusovic-Alcalde
Sarajevo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
21-09-1996
Conveni de col·laboració
Acord Col.laboracio.Rehabilitació barrio
Mojmilo-Villa Olímpica Sarajevo'84
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Sabira HadzovicPta.Cantón Sarajevo
· Sarajevo
31-01-1998
Conveni de col·laboració
Declaració. ( Ratifiquen els acords
anteriors)
Midhat Haracic-President
Cantó Sarajevo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
04-11-2000
Agermanament
Protocol d'Agermanament. Potencià
relacions económiques i culturals.
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Mirsad Kebo-President
Cantó Sarajevo
· Campinas
31-03-2000
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació Tècnica
entre Campinas i Barcelona
Francisco Amaral-Prefeito
Municipal Campinas
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Porto Alegre
23-03-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Raul Pont-Prefeito Porto
Alegre
· Porto Alegre
29-01-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Barcelona i Porto Alegre.
Tarso Genro-Alcalde Porto
Alegre
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Rio de Janeiro
29-09-1972
Agermanament
Carta-Declaració de proyecte de
agermanament
Jose Mª de PorciolesAlcalde Barcelona
R.B. Dents-Cónsol General
Brasil
BRASIL
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 2 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Rio de Janeiro
15-05-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Rio de
Janeiro i Barcelona
Cesar Maia-Prefeito Rio de
Janeiro
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Salvador de Bahia
09-06-2006
Conveni de col·laboració
Protocol d'Intencions entre L'Institut
Mpal Paisatge Urbà i el PMS
Joao Herinque de
Barradas-Prefecte del
Salvador
Jordi Portabella-Pte IMPU
· Salvador de Bahía
15-07-2004
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions
Antonio José Imbassahy
da Silva-Prefeito Salvador
de Bahia
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Santos
05-10-1989
Conveni de col·laboració
Promoure activitats d'intercanvi en
sector d'interès mutus
Telma de Souza-Alcalde
Ciudad de Santos
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sao Paulo
15-05-1985
Agermanament
Promoure activitats d'intercanvi
d'interès mutus
Pasqual Maragall-Alcalde
Mario Covas-Alcalde
· Bogotá
26-09-2003
Conveni de col·laboració
Anexe al Protocol d'amistat i
cooperació del 22-3-1999
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Antanas Mockus-Alcalde
Mayor Bogotá
· Bogotá
18-07-2005
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat i cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Luis Eduardo GarzónAlcalde Mayor Bogotá
· Cartagena de Indias
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat i cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Guillermo Paniza-Alcalde
Cartagena de Indias
· Medellín
02-10-1992
Conveni de col·laboració
Declaració d'Intencions
Carolina Homar-Regidora
Serveis Socials Barcelona
Alvaro Jimenez-Secretario
Serveis Socials Medellín
· Santa Fé de Bogotá
22-03-1999
Conveni de col·laboració
Construcció Archivo Districtal
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Enrique Peñalosa-Alcalde
Mayor Santa Fé de Bogotá
· Kyonggi
23-11-2000
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona i Kyinggi
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Lim-Chang YuelGovernador Pronvicial
Kyonggi
· Pusan
25-10-1983
Agermanament
Carta-Declaració d'Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Alcalde de Pusan
26-04-1991
Conveni de col·laboració
Protocol. Restauració del carrer
Barcelona a l'Havana
Wifredo Espinosa-Comité
Executiu L'Havana
Jordi Borja-Regidor
Relacions Internacionals
Barcelona
COLÒMBIA
COREA DEL SUD
CUBA
· La Habana
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 3 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· La Habana
25-10-1993
Agermanament
Acord d'Agermanament. Intensificar
les relacions enrtre els dos Governs
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Pedro Chávez-Pte
Assamblea Poder Popular
L'Havana
· La Habana
05-12-1994
Agermanament
Acord d'Agermanament entre el Dtre
de Nou Barris i el ¨Dtro de El Cerro
Juan José Ferreiro-Regidor
Dtro Nou Barris
Noelio Portal-Representant
Aj. L'Havana
· La Habana
10-05-1997
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre el
Dtre.Sants-Monjuic i el Municipi de
Marianao de l'Havana
Pere Alcober-Regidor
Dtre. Sants-Monjuic
Arturo R. BasPte.Assamble Poder
Popular Municipi Marianao
· La Habana
02-10-1997
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre
de Sarrìa-Sant Gervasi i el Municipi
Plaza de la Revolución
Jaume Ciurana-Regidor
Dtre.Sarrià-Sant Gervasi
Jorge Pollo-Cònsol
República de Cuba
· La Habana
22-05-1998
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboracio entre Cuba i
Barcelona. Cesió de peçes i vehicles
usats amb destinació Cuba
Carmen San Miguel.
Regidora Mobilitat i
Seguritat Barcelona
Gastón Gorrita-Assamblea
Poder Popular L'Havana
· La Habana
22-09-1998
Conveni de col·laboració
Protocol per recuperar l'herència
arquitectónica catalana a l'Havana
Teresa Sandoval-Pta.IMPU
Barceloana
Eusebio Leal-Historiador
de la ciutat de l'Havana
· La Habana
14-09-1999
Conveni de col·laboració
Protocol per donació de pintures per
la Restauració del Palau Convencions
de l'Havana
Jordi Portabella-Pte. IMPU
Barcelona
Joan Marull-Consell
Delegat grup AZKO NOBEL
· La Habana
20-09-1999
Agermanament
Protocol d'agermanament entre el
Dtre.Horta-Guinardó i el Municipi de
Boyeros
Manuel de Jesus Paniagua- Immaculada MoraledaPte Assamblea Boyeros
Regidora Dtre Horta
Guinardó
· La Habana
16-11-1999
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre.
Les Corts i Assamble Poder Popular
Municipi de Playa
Jordi Hereu-Regidor Dtre.
Les Corts
Manuel Hermida-Cónsol
República de Cuba
· La Habana
14-11-2000
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dte
Sant Martí i Municipi d'Havana de L'Est
Francesc Narvaez-Regidor
Dte. Sant Martí
Carlos A. Roche-Pte
Assmblea Habana del Este
· La Habana
19-01-2002
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre
Nou Barris i el Municipi de El Cerro
Manuel Pérez -Regidor
Dtre. Nou Barris
Gaspar MoraguesSecretari Assamblea El
Cerro
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Sto Domingo de Guzmán i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Rafael Suberví-Alcalde Sto
Domingo Guzmán
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions
Omar Abdel AkherGovernador del Caire
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
REPÚBLICA DOMINICANA
· Santo Domingo de Guz 05-07-1996
EGIPTE
· El Caire
dijous, 17 / maig / 2007
23-06-1992
Pàg. 4 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
14-09-2006
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Dubayy
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
Hussein Lootah-Dtor
General Dubayy
· Guayaquil
23-06-2005
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i cooperació entre
Guayaquil i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jaime Nebot-Alcalde
Guayaquil
· Quito
14-10-2002
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Quito i
Barcelona.
Paco Moncayo-Alcalde
Quito
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Quito
18-10-2005
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperacio entre Quito i
Barcelona.Renovació conveni de 14-22002
Paco Moncayo-Alcalde
Quito
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· San Francisco de Quito 28-03-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica
Rodrigo Paz-Alcalde San
Francisco de Quito
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
EMIRATS ÀRABS UNITS
· Dubayy
EQUADOR
ESPANYA
·
24-05-1990
Conveni de col·laboració
Addenda al conveni entre Barcelona i
la Societat Estatal del Cinquè Centenari
Jordi Borja-Regidor
Barcelona
Angel Serrano-Conseller
Delegat Societat 5è
Centenari
·
24-05-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de col.laboració entre
l'Ajuntament de Barcelona i Societat
Estatal Quinto Centenario
Pasqual Maragall- Acalde
de Barcelona
Luis Yañez-Barnuevo- Pte
Sociedad Quinto
Centenario
· Agencia Española de C 30-10-1990
Conveni de col·laboració
Conveni-Marc de Col.laboració entre
AECI i Barcelona
Fernando M.ValenzuelaPte. AECI
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Agencia Española de C 03-11-1995
Conveni de col·laboració
Pla Operatiu entre l'Agència Espanyola
de Cooperació Intenacional i Barcelona
per a territoris ocupats durant 1995
Ana Mª Ruiz-Tagle
Pasqual Maragall-Alcalde
Morales-Agència Espanyola Barcelona
· Agencia Española de C 22-09-1997
Conveni de col·laboració
Pla Operatiu per a 1997 Conveni Marc
de Col.laboració entre l'AECI i
Barcelona
Fernando Villalonga-Pte
AECI
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Madrid
08-09-1988
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre el MOPU,
Ajuntament Barcelona i la
Mancomunitat de Municipis de l'Àrea
Metropolitana
Angel Menendez-Dtor Gral
Instituto Territorio i
Urbanisme
Jordi Borja-Tinent Alcalde
Barcelona i Lluís TejedorVicepresident
Mancomunitat Municipis
· Madrid
18-10-1997
Conveni de col·laboració
Acord entre Madrid i Barcelona per la
fusió de candidatures per la Xarxa
nº4. Programa URB-AL
Jose Mª Alvarez del
Manzano-Alcalde Madrid
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 5 de 14
�Ciutat
· Montevideo
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
18-09-2003
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre
Mercociutats i el CIDEU
Javier Sanchez-Secretari
Gral CIDEU
Enrique Riera-Secretari
Executiu Mercociudades
ESTATS UNITS D'AMÈRICA
· Boston
23-11-1983
Agermanament
Carta -Declaració d'Agermanament
entre Barcelona i Boston
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Kevin H.White-Alcalde
Boston
· Boston
15-10-1998
Conveni de col·laboració
Memorandum d'Intencions en temes
econòmics entre Barcelona i Boston
Maravillas Rojo-Regidora
Barcelona
Robert J. Wolfang- Per la
Ciiutat de Boston
· Chicago
20-11-2006
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre Barcelona i
Chicago.
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
Richard M. Daley-Alcalde
Chicago
· Seattle
06-12-2003
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Seattle i Barcelona
Gregory J.Nickels-Alcalde
Seattle
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Albertville
05-12-1988
Conveni de col·laboració
Declaració de Cooperació entre
Barcelona i Albertville
Henry Dujol-Alcalde
Albertville
Pascual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Lió
06-12-2004
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació Econòmica
Barcelona-Lió-Torí.
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Gerad Collomb-Alcalde Lió
· Lió i Marsella
09-07-1998
Conveni de col·laboració
Acord de Concertació Internacional
entre Barcelona, Gènova, Lió i Marsella
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Marie-Hélene FinasConseillère Mpal Lió i Jean
Claude Gaudin-Alcale
Marsella
· Montpeller
24-02-1986
Agermanament
Acord Complementari de la carta
d'agermanament entre Barcelona i
Montpellier de 23-11-1963
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
George Freche-Alcalde
Montpellier
· Perpinyà
21-01-1994
Conveni de col·laboració
Addenda al Conveni-Marc del 21-11994
Pasqual Maragall-Alcalde
de Barcelona
Joan-Pau Alduy-Alcalde de
Perpinyà
· Perpinyà
21-01-1994
Conveni de col·laboració
Conveni-Marc de Cooperació
Intermunicipal
Pasqual Maragall-Alcalde
de Barcelona
Joan-Pau Alduy-Alcalde de
Perpinyà
16-02-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Dimitris L. AvramopoulosAlcalde Atenes
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Oscar José Rafael BergerAlcalde Guatemala
FRANÇA
GRÈCIA
· Atenes
GUATEMALA
· Guatemala
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 6 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· San Pedro de Sula
12-02-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica
Hector G.Guillen-Alcalde
San Pedro de Sula
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· San Pedro de Sula
16-03-1994
Conveni de col·laboració
Acord de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica de 12-2-1993
Luis García y BustamanteAlcalde de San Pedro
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· San Pedro de Sula
31-01-1996
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració "Barcelona
Solidaria"
Tona MascareñasAjuntament Barcelona
Hector Mauricio ReinaZona Metropol.Valle del
Sula
· San Pedro de Sula
10-07-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Roberto Larios SilvaAlcalde San Pedro de Sula
· Tegucigalpa
13-11-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Vilma de CastellanosAlcaldessa Dtro Central
Tegucigalpa
01-02-2007
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Budapest i Barcelona
Gàbor Demszky-Alcade
Budapest
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
14-01-2000
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació enre
Esfahan i Barcelona
Mohamad Ali JavadiAlcalde Esfahan
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
28-05-1998
Agermanament
Conveni d'Agermanament entre Dublín
i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jhon Stafford-Alcalde
Dublín
24-09-1998
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona, Gaza i Tel aviv-Yafo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Roni Milo-Alcalde Tel avivYafo
· Gènova
09-07-1998
Conveni de col·laboració
Acord de concertació Internacional
entre las ciutats de Barcelona,
Gènova, Lió i Marsella
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Carlo Repetti-Alcalde
Gènova
· Gènova
17-02-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Atenes, Barcelona i Gènova
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Giuseppe Pericu-Alcalde
Gènova
· Nàpols i Regió Campan 22-05-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Nàpols, Barcelona i la Regió Campania
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Rosa Iervolino-Alcaldessa
Nàpols i Antonio BassolinoPte. Regió Campania
HONDURES
HONGRIA
· Budapest
IRAN
· Isfahan
IRLANDA
· Dublín
ISRAEL
· Tel aviv-Yafo
ITÀLIA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 7 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
06-12-2004
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació Econòmica entre
Barcelona-Lió-Torí
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Sergio ChamparinoAlcalde Torí
· Azuchi
21-11-1989
Conveni de col·laboració
Acord com Ciutats Promotores
d'Intercanvi cultural Internacional
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Alcalde de Azuchi
· Iokoama
25-04-1990
Conveni de col·laboració
Comunicat Conjunt Barcelona-Iokoama
sobre l'exposició Barcelona Creation
1990
Pasqual Maragall-Alcalde
Hidenobu TakahideAlcalde Iokohoma
· Kobe
15-07-1991
Agermanament
Carta d'Intencions de Agermanament
entre Kobe i Barcelona
Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Kobe
06-04-1993
Agermanament
Acord d'Agermanament entre Kobe i
Barcelona
Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Kobe
03-04-2003
Agermanament
Declaració amb motiu Xè aniversari
Agermanamet entre Kobe i Barcelona
Tatsuo Yada-Alcalde Kobe
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
25-11-1991
Conveni de col·laboració
Acord Intencions Cooperació Tècnica
entre Barcelona, El Mina i L'Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics
Abul Kader AlamedineAlcalde El Mina
Jordi Borja-Delegat per
L'Ajuntament Barcelona i
Manuel Hernandez-Pte
Entitat Metropolitana de
Serveis Hidràulics
· Agadir
05-10-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre La
Mancomunitat de Municipis Area
Metropolitana de Barcelona i la Ciutat
d'Agadir
Mohamed El QuatiqAlcalde Agadir
Pasqual Maragall-Pte.
Mancomunitat Municipis
· Agadir
29-07-1994
Conveni de col·laboració
Missió d'Assessorament BarcelonaAgadir
Joan Parpal-Àrea
Metropolitana de Municipis
· Casablanca
05-10-2004
Conveni de col·laboració
Protocol de Cooperació entre
Barcelona y Casablanca
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Mohamed Sajid-Alcalde
Casablanca
· Tànger
25-11-1991
Conveni de col·laboració
Acord d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Barcelona, Tànger i
l'Entitat Metropolitana de Serveis
Hidràulics
Dehman Derham-Alcalde
Tànger
Jordi Borja-Delegat
Ajuntament Barcelona i
Manuel Hernández-Pte
Entitat Metropolitana
Serveis Hidràulics
· Torí
JAPÓ
LÍBAN
· El Mina
MARROC
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 8 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
13-12-2006
Conveni de col·laboració
Conveni entre Ajuntament Barcelona,
Comuna Tetuan i Agencia Urbana
Tetuan per la rehabilitació placetas
medina de Tetuan
Jordi Hereu - Alcalde
Barcelona
Rachid Talbi El-Alami Pte
Comuna Tetuan i Salim
Znibar Dtor Agencia
Urbana Tetuan
· Ciutat de Mèxic
07-09-1995
Conveni de col·laboració
Conveni Marc de Col.laboració entre
Promoció Ciutat Vella S.A i El
Fideicomiso del Centre Históric de la
Ciutat de Mèxic
Francesc Compta-Gerent
Promoció CiutatVella S.A.
Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso
· Ciutat de Mèxic
14-09-1995
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració entre Agència
Paisatge Urbà i Fideicomiso Centre
Históric Ciutat de Mèxic en materies de
Protecció paisatge urbà
Ferran Ferrer Viana-Dtor
Agència Paisatge Urbà
Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso
· Chihuahua
19-09-1994
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Barcelona y Chihuahua
Patricio Martínez-Alcalde
Chihuahua
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Distrito Federal de Mèx 08-12-1989
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Districte
Federal Mèxic i Barcelona
Manuel Camacho-Cap
Departament Dtre Federal
Mèxic
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Distrito Federal de Mèx 08-12-1992
Conveni de col·laboració
Acord de ratificació Conveni de
Cooperació Tècnica entre Districte
Federal de Mèxic i Barcelona
Manuel Camacho-Cap
Departament Dtre.
Federal Mèxic
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Estados Unidos Mexica 28-06-1986
Conveni de col·laboració
Memorandum de Cooperació entre la
Secretaria de desenvolupament urbà i
ecològica dels Estats Units Mexicans i
Barcelona
Manuel Camacho-Secretari
Desenvolupament Urbà
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Guadalajara
13-05-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació Entre
Barcelona i Guadalajara
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Francisco Javier RamírezAlcalde Guadalajara
· León
14-07-1990
Conveni de col·laboració
Acord Intercanvi Tècnic Econòmic i
Cultural entre Leon (Mèxic i Barcelona)
Carlos Medina-Pte Mpal
León
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· MÈXIC DF
23-03-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat entre Barcelona i
Mèxic
Joan Clos - Alcalde de
Barcelona
Cuauhtemoc Cardenas Governador Ciutat de
Mèxic
· Monterrey
27-06-1977
Agermanament
Proclama de "Ciutat Germana"
Cesar Santos-Cabildo de
Monterrey
· Monterrey
14-02-1990
Agermanament
Acord Complementari al conveni
d'agermanament entre Monterrey i
Barcelona
Sócrates Rizzo-Pte.
Municipal Monterrey
· Tetuan
MÈXIC
dijous, 17 / maig / 2007
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Pàg. 9 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Monterrey
16-02-1990
Agermanament
Acord per un programa de
Col.laboració entre TUBSA.i Monterrey
en el marc de l'agermanament del 142-1990
Sócrates Rizzo-Pte Mpal
Monterrey
Jordi Borja-Pte. TUBSA
· Monterrey
05-10-1992
Agermanament
Protocol de Ratificació al Conveni
d'agermanament de 26-4-1977 i 14-21990
Albert Batlle-Regidor
Ajunta. Barcelona
Benjamín ClariondPte.Mupal Monterrey
· Monterrey
05-10-1993
Agermanament
Protocol de Ratificació al conveni
d'Agermanament del 26-4-1977, 14-21990 i 5-10-1992
Lluís Armet-Primer Tinent
Alcalde Barcelona
Benjamín ClariondPte.Mpal Monterrey
· Monterrey
15-10-2001
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Cooperació entre
Monterrey i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Felipe de Jesús Cantú-Pte
Mpal Monterrey
· Puebla de Zaragoza
21-09-2005
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Cooperació entre
Puebla de Zaragoza i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Enrique Doger-Pte Mpal
Puebla de Zaragoza
· Puebla de Zaragoza
03-07-2006
Conveni de col·laboració
Conveni d'Assitencia Tècnica entre
Puebla de Zaragoza i Associació
Mundial de Grands Metropolis
Enrique Doger-Pte Mpal
Puebla de Zaragoza
Joan Clos-Pte Metropolis
· Tijuana
13-07-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Tijuana i Barcelona
Carlos Montejo-Pte Mpal
de Tijuana
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Veracruz
06-06-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Barcelona i Veracruz
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
José Ramón Gutierrez-Pte
Mpal Veracruz
07-06-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre
Barcelona i León
Luis Felipe P. CalderaAlcalde León
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Deir El-Balah
09-03-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Samir Mohamed Al-AzaizaAlcalde Deir El-Balah
· Gaza
24-09-1998
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Aown Shawa-Alcalde Gaza
· Gaza
05-12-2001
Conveni de col·laboració
Acord entre Barcelona i Gaza.
Construcció en Gaza de "Barcelona
Peace Park"
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Nassi Khayet-Alcalde Gaza
· Jericó
09-03-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Hassan Saleh-Alcalde
Jericó
NICARAGUA
· León
PALESTINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 10 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
13-12-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Asunción
i Barcelona
Carlos Filizzola-Intendente
Asunción
Albert Batlle-Regidor
Barcelona
· Lima
22-05-1986
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Científica i
Tècnica entre Lima i Barcelona
Alfonso Barrantes-Alcalde
Lima
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Lima
22-03-1999
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Lima i Barcelona
Alberto Andrade-Alcalde
Lima
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Trujillo
04-02-1991
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Trujillo i Barcelona
Eduardo L. Cuba-Rpte
Trujillo
Jordi Borja-Tinent
d'Alcalde Barcelona
· Trujillo
22-02-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Trujillo i Barcelona
José Murgia-Alcalde Trujillo Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
27-09-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica i
Cultural entre Gdansk i Barcelona
Jacek Starosciak-Alcalde
Gdansk
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Leningrad
24-10-1985
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona i Leningrado
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
V.Hodyrev-Comité
Executiu Soviet Leningrado
· San Petesburgo
25-04-1994
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre
Benestar Social i Salut Pùblica de
Barcelona; L'IMAS el GASI i
L'Hospital Municipal Maria Magdalena
de San Petesburgo
Eulàlia Vintró-Ajuntament
Barcelona, Xavier CasasRegidor Barcelona, Josep
Fité-IMAS, Francesc RilloGASI
Yuri Gorbachev-Dtor
Hospital Sta Magdalena
San Petesburgo
· San Petesburgo
29-03-2002
Conveni de col·laboració
Protocol entre San Petesburgo i
Barcelona
Vladimir Yakovlev Governador de San
Petesburgo
Joan Clos - Alcalde de
Barcelona
· San Salvador
19-05-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistad i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mario Valiente-Alcalde San
Salvador
· San Salvador
09-06-1998
Conveni de col·laboració
Ratificació Protocol d'Amistat i
Cooperacio signat el 19-5-1995
Joan Clos-AlcaldeBarcelona
Hector Ricardo SilvaAlcalde San Salvador
· San Salvador
09-02-2007
Conveni de col·laboració
Renovació llaços d'amistat i vincles de
cooperació suscrits el 19 -5-1995 i
ratificat el 9-6-1998 entre San
Salvador i Barcelona
Ramón Nicolau, Regidor
de Participació Ajuntament
BCN
Violeta Menjivar, Alcaldesa
Municipalidad El Salvador
PARAGUAI
· Asunción
PERÚ
POLÒNIA
· Gdansk
RÚSSIA
EL SALVADOR
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 11 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
05-01-1997
Agermanament
Conveni d'Amistat i Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Recep Tayyip-Alcalde
Istanbul
· Montevideo
17-04-1985
Agermanament
Acta Conveni d'Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Aquiles R. LanzaIntendent Montevideo
· Montevideo
14-05-1986
Conveni de col·laboració
Acord complementari de la carta
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona d'abril 1985
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Jorge Luis ElizaldeIntendent Montevideo
· Montevideo
15-07-1991
Agermanament
Acord Complementari al Conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Tabaré Vazquez-Intendent
Montevideo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
28-03-1995
Agermanament
Protocol Ratificació acord
complementari al conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
· Montevideo
31-10-1995
Conveni de col·laboració
Creació Comissió Mixta MontevideoBarcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mariano Arana SanchezIntendent Montevideo
· Montevideo
22-05-1997
Agermanament
Acord Complementari al conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Maiano Arana-Intendent
Montevideo
Eulalia Vintró-Segona
Tinent Alcalde Barcelona
· Montevideo
22-03-1999
Agermanament
Ratificar el Conveni d'Agermanament
entre Montevideo i Barcelona
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
30-01-2002
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació en materia
d'arxius municipals entre Barcelona i
Montevideo
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
21-11-2003
Conveni de col·laboració
Memoràndum d'enteniment entre
Montevideo i Barcelona amb motiu de
la celebració del Campament de la
Pau en el marc del Fórum Universal de
las Cultures Barcelona 2004
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Bolivar i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Manuel Rocca-Pte Càmara
Mpal Bolivar-Barcelona
11-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Ariel Ulloa-Alcalde
Concepción
TURQUIA
· Istanbul
URUGUAI
VENEÇUELA
· Bolivar
XILE
· Concepción
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 12 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Santiago de Chile
10-10-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de cooperació tècnica entre
Santiago de Chile i Barcelona
Jaime Ravinet-Alcalde
Santiago de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
26-04-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Barcelona i el Ministeri de Bens
Nacionals de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Luis Alvarado ConstelaMinistre de Bens Nacionals
· Santiago de Chile
25-01-1992
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració entre
Fundació Salvador Allende i Barcelona
(Creació Museu Salvador Allende)
Isabel Allende-Dtra Gral.Fundació Salvador Allende
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
12-11-1992
Conveni de col·laboració
Acord de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica entre Santiago de
Chile i Barcelona
Jaime Ravinat-Alcalde
Santiago de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica entre Santiago de
Chile i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Jaime Ravinat-Alcalde
Santiago de Chile
· Valparaiso
28-03-1990
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació entre
Valparaiso i Barcelona
Tona.M. Mascareñas-Dtra
Cooperació Amërica Latina
Ajuntament Barcelona
Raúl García-Dtor
Extensión Cultural
Valparaiso
· Valparaiso
19-12-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Hernan Pinto MirandaAlcalde Valparaiso
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Valparaiso
28-12-2001
Agermanament
Protocol d'Agermanamet entre
Valparaiso i Barcelona
Xavier Casas-Primer
Tinent Alcalde Barcelona
Hernán Pinto-Alcalde
Valparaiso
· Valparaiso
27-07-2005
Conveni de col·laboració
Protocol. (Campanyes de Millora del
Paisatge Urbà)
Jordi Portabella-Pte IMPU
Barcelona
Aldo Cornejo-Alcalde
Valparaiso
· Viña del Mar
19-06-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Maravillas Rojo-Tercera
Tinent d'Alcalde Barcelona
Rodrigo González-Alcalde
Viña del Mar
· Guangzhou
29-10-2003
Conveni de col·laboració
Conveni d'Intercanvi i cooperació entre
Guangzhoi i Barcelona
Zhang Guangning-Alcalde
Guangzhou
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Ningbo
27-10-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Ningbo i Barcelona
Zhang Welwen-Alcalde
Ningbo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Ningbo
15-06-1999
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre el Port de
Ningbo i el Port de Barcelona
Chen Qi Hong-Autoritat
Portuaria Ningbo
Joaquim Tosas-Pte Port
Autònom Barcelona
· Shanghai
14-04-1989
Conveni de col·laboració
Memorandum d'Acord entre Barcelona
i Shangahi
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Zhu Rongji-Alcalde
Shangahi
XINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 13 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Shanghai
31-10-2001
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Shangahi
Zhou Muyao-Alcalde
Shangahi
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Shanghai
24-07-2006
Conveni de col·laboració
Memoràndum sobre intercanvis i
cooperació entre Xangai i Barcelona
Feng Guoqin-Tinent
d'Alcalde Xangai
Jordi Portabella-Tinent
d'Alcalde Barcelona
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 14 de 14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Llistat d'agermanaments i convenis de col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona 1972-2007
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-05-17
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Ajuntament de Barcelona
Barcelona
Ciutats
Description
An account of the resource
Relacions establertes amb ciutats de tot el món.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes