1
10
4
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2674/2003_programaPSC_autonomiques.pdf
c1d31988e8f7f64a68a0303eb22a3049
PDF Text
Text
PROGRAMA ELECCIONS
AL PARLAMENT DE
CATALUNYA
2003
�PROGRAMA ELECTORAL
ÍNDEX
Pàg.
1. EL CANVI PER CATALUNYA. ARA ÉS L’HORA DE CATALUNYA, ARA ÉS L’HORA
DEL CANVI
4
2. L’AUTOGOVERN I LES INSTITUCIONS AL SERVEI DE LA CIUTADANIA
8
2.1. El nou Estatut de Catalunya: garantia de progrés social i dels drets de la ciutadania
2.2. El nou estil de governar: més participació, més obertura
2.3. L’administració de justícia: més proximitat, més eficiència
2.4. L’acció política: transparència, responsabilitat, imparcialitat
2.5. L’administració pública eficient: serveis de qualitat en benefici de la ciutadania
2.6. La relació Generalitat–governs locals: col·laborar per millorar els serveis públics i la qualitat
de vida
2.7. La nova ordenació territorial: adaptar les administracions a les necessitats i projectes dels
territoris
2.8. Mitjans de comunicació: pluralitat i servei públic
2.9. El compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos
2.10. Política lingüística
2.11. Catalunya oberta a Europa i al món
2.12. Catalunya_solidària
10
14
18
23
25
3. MILLOR QUALITAT DE VIDA PER A LES PERSONES. UNA CATALUNYA
SOCIALMENT AVANÇADA
29
31
34
38
51
56
61
67
3.1. Donar suport a les famílies. Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència. Polítiques
per a la gent gran.
3.2. Prioritat per l’habitatge i uns barris dignes i segurs
3.3. Drets de les dones i igualtat d’oportunitats
3.4. Llibertat sexual
3.5. Facilitar l’emancipació del jovent
3.6. Serveis sanitaris de qualitat per a tothom
3.7. Esport, salut física i ocupació activa de l’oci per a totes les edats
3.8. Una societat sense barreres. Noves polítiques per atendre les persones discapacitades.
3.9. La seguretat és un dret
3.10. Eradicar la pobresa
3.11. Catalunya, un país que acull i integra: la immigració
81
88
95
98
101
113
120
126
141
146
4. EDUCACIÓ, PROGRÉS ECONÒMIC I OCUPACIÓ
Competitivitat i cohesió social: una aposta pel futur de Catalunya
4.1. L’educació és la clau de l’èxit com a país
4.1.1.Un_sistema_educatiu_de_qualitat
4.1.2.Més_formació_professional_i_tècnica
4.2. L’economia catalana a la societat del coneixement
4.2.1.Capital_humà
4.2.2.Universitats
166
166
172
172
180
185
185
187
2
69
�4.2.3. Recerca_i_innovació
4.2.4. Adaptació_a_la_Societat_de_la_Informació i el Coneixement (SIC)
4.2.5. Capital_risc
4.3. Ocupació i mercat de treball
4.4. Una economia basada en l’esperit emprenedor
4.4.1. Suport_als_emprenedors
4.4.2. Autònoms
4.4.3. Suport_a_l’economia_social
4.4.4. Pimes_i_empresa_familiar
4.4.5. Condicions de la competència, marc_institucional i facilitat per a l’activitat
empresarial
4.4.6.Internacionalització_de l’empresa_catalana
4.5. Potenciar els sectors productius fonamentals de la nostra economia
4.5.1. Sectors_industrials
4.5.2. Sectors_emergents
4.5.3. Sector_agroalimentari
4.5.4. Comerç_i_consum
4.5.5. Turisme
4.5.6. Sector_financer
4.6. Política pressupostària, finançament autonòmic i fiscalitat
4.6.1. Finançament_autonòmic
4.6.2. Fiscalitat
4.6.3. Gestió_pressupostària
190
193
198
200
206
206
209
213
217
5. EL PAÍS QUE VOLEM, LES INFRAESTRUCTURES QUE NECESSITEM
5.1. Les infraestructures que Catalunya necessita
5.1.1. Ferrocarril
5.1.2. Xarxa viària
- Autopistes, autovies i peatges
- Xarxa europea
- Pla de carreteres
5.1.3 Un pla de mobilitat per a Catalunya i foment del transport col·lectiu
5.1.4.Foment_de_la_bicicleta
5.1.5. Ports
- Port de Barcelona
- Port de Tarragona
5.1.6. Aeroports
5.1.7. La logística, factor de competitivitat
5.1.8. Energia
5.1.9. Telecomunicacions
258
260
261
265
265
267
268
269
273
274
276
276
278
282
284
289
6.LA_DEFENSA_DEL_MEDI_AMBIENT PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
6.1. L’aigua: planificar, invertir, estalviar i administrar amb justícia
6.2. Fer compatible el creixement i el medi ambient
6.3. Planificar l’ús del sòl i protegir el paisatge
6.4. El camp, un lloc per viure i prosperar
292
292
296
311
315
3
220
222
225
225
229
231
236
241
244
251
251
252
254
�1. EL CANVI PER CATALUNYA. ARA ÉS L’HORA DE
CATALUNYA, ARA ÉS L’HORA DEL CANVI
Els Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi compareixem de nou davant de la
ciutadania catalana amb el propòsit d’impulsar el canvi que el país demana i necessita.
Volem convocar tots els catalans i catalanes que creuen, com nosaltres, que ha arribat
l’hora de Catalunya, de la Catalunya millor. Posarem en peu la coalició més gran que
hagi conegut mai aquest país: la de tota la gent que pensa que no és l’hora de la queixa,
sinó l’hora de l’afirmació i de la proposta. Fem aquesta convocatòria amb més il·lusió,
més empenta, més idees noves i més experiència que fa quatre anys.
Nosaltres tenim un somni: volem una Catalunya mai vista
Volem una Catalunya gran, una Catalunya amb ambició, capaç d’afegir valor a la gran
família dels pobles d’Espanya i d’Europa.
Volem una Catalunya forta, segura d’ella mateixa, confiada en les seves possibilitats.
Volem una Catalunya acollidora, integradora, plena d’oportunitats.
Volem una Catalunya de tots, on tothom compti, on tothom pugui dir la seva, on tothom
pugui viure millor.
Volem una Catalunya que sigui referent de convivència social i cultural.
Volem una Catalunya ben governada.
Volem una Catalunya amb una identitat reforçada per la seva capacitat de compartir.
Volem una Catalunya amb més i millor autogovern, amiga dels seus amics, sense
complexes, lliure, creativa i justa.
Volem una Catalunya dedicada a grans projectes de formació i d’infraestructures, que
facilitin el creixement de la seva gent i de la seva economia.
Volem una Catalunya equilibrada, on tots els territoris tinguin veu i puguin realitzar els
seus projectes col·lectius.
Volem una Catalunya respectada a Espanya i a Europa, capaç de projectar-se per la seva
creativitat i capacitat d’innovació. Volem ser capaços de resoldre els problemes que
tenim més a prop i d’aprofitar les oportunitats que se’ns presentin.
Volem una Catalunya capdavantera de l’Espanya plural.
Volem una Catalunya inserida en una Espanya en xarxa.
Volem una Catalunya que vol estar amb Espanya dins d’Europa, que vol liderar l’avenç
d’Espanya cap a un rol decisiu a l’Europa dels pobles.
4
�Volem una Catalunya motor de l’euroregió Pirineus–Mediterrània, una Catalunya que
sàpiga treure partit de la seva situació en el món.
Ara podem tornar a imaginar el futur. Després d’una etapa d’ineficàcia, de desencís,
d’inèrcies debilitades, podem tornar a imaginar un futur esplèndid per a Catalunya. La
política de reformes socials, l’experiència reconeguda i la nova manera de governar
faran creïble el projecte de la Catalunya gran que entre tots serem capaços de fer.
Ha arribat l’hora del canvi
Catalunya entra en una nova etapa de la seva història. Nosaltres volem que ho faci amb
empenta i energia renovades, volem guanyar el temps perdut.
El nostre compromís és fer real aquest designi, convertir-lo en projecte i convocar els
catalans i les catalanes perquè en siguin els protagonistes.
Fer-ho, i fer-ho ara, és un deure que tenim amb aquells que ja no hi són i que hi tenien
posades totes les seves esperances. Però, sobretot, tenim un deure amb les expectatives
dels qui ens han de seguir.
El nostre projecte
El nostre projecte és innovador, net, amic, convincent i mira cap al futur.
El nostre projecte està inspirat en un esperit de superació que volem que sigui digne
d’una Catalunya dempeus, jove, justa, amb confiança en ella mateixa, competent i
innovadora; una Catalunya que canviï la queixa per la proposta; una Catalunya que
recuperi l’energia positiva que fa anys que perd lentament; una Catalunya que es
reconegui ella mateixa, que sigui l’expressió real de totes les persones que la formen,
amb les seves il·lusions i amb les seves capacitats, i que avanci confiada i segura.
Volem una Catalunya amb empenta. Amb l’empenta d’un país d’emprenedors.
Catalunya ha de saber i poder acollir els emprenedors, la gent amb capacitat de risc,
amb coratge i amb ganes d’anar més enllà.
Catalunya es pot convertir, i es convertirà, en el lloc de trobada dels creadors.
Catalunya es pot convertir, i es convertirà, en la pàtria dels emprenedors econòmics i
socials; dels treballadors que innoven a la feina; de les dones empresàries i autònomes;
dels pagesos modernitzadors; de les organitzacions no governamentals més
compromeses i imaginatives; dels investigadors i inventors reconeguts; de la gent gran
activa; dels sindicats amb noves fórmules per a les noves realitats d’un món sense
fronteres; dels empresaris conscients que guanyar diners gràcies a l’augment dels costos
socials i ambientals no és crear valor sinó traspassar el mort a un altre; dels funcionaris
motivats pel servei públic; d’uns mitjans de comunicació exigents amb els grups i
agents socials, i també exigents amb ells mateixos.
5
�Amb l’empenta del lideratge d’una Generalitat que proposi un nou horitzó per a
Catalunya, que promogui els grans acords de país (Estatut, Llei electoral, organització
territorial, etc.), que impulsi els grans projectes territorials i que engresqui tots els
catalans a participar en l’obra col·lectiva de guanyar el nostre futur.
Amb l’empenta que ha sorgit de la col·laboració lleial i permanent de la Generalitat i els
ajuntaments de Catalunya.
Amb l’empenta que proporciona l’aposta plena per les noves tecnologies, que ens han
de permetre ser a primera línia de la societat de la informació.
Catalunya ha de passar a ser un país d’actors, no un país d’espectadors; no un país de
propietaris d’uns quants pams quadrats que augmenten de preu sense que facin
pràcticament res.
El nostre projecte s’aferma en el lideratge polític i social de Pasqual Maragall.
És un lideratge conscient de l’exigència que comporta encapçalar una ambició
col·lectiva de gran abast, que no recula davant els reptes i les dificultats, i que ha
demostrat saber estar a l’altura sempre que el país li ho ha demanat.
És un lideratge que prefigura un nou estil a la presidència de la Generalitat, amb un
president que creu en la gent, que ens dóna esperances, que fa confiança, que ofereix
seguretat.
Durant molts anys Catalunya ha tingut un president que deia què calia i què no calia, i
un país que havia d’escoltar i aplaudir o tancar-se a casa. Ara Catalunya serà un país
que parlarà, i que tindrà un president que l’escoltarà i després governarà.
El nostre projecte és un projecte col·lectiu, no un projecte d’un home sol, ni un projecte
d’un partit, ni tan sols un projecte compartit per un conjunt de forces polítiques. Vol ser
un projecte sorgit des de baix, sumant totes les energies en una mateixa direcció i amb
un mateix objectiu: construir una Catalunya mai vista. Per això, és un projecte servit per
dones i homes amb il·lusió, empenta, experiència i preparació. I, per això, no ens
cansarem de convocar els millors perquè aportin els seus coneixements i la seva
experiència a la causa col·lectiva de Catalunya.
L’experiència reconeguda és la penyora d’una gran proposta. Catalunya viurà una
experiència com la que va viure Barcelona. Aplicarem a la política nacional els
elements del "model Barcelona" (d’aquest model que ha esdevingut un referent
internacional i que està fet de lideratge, de consens polític, social, empresarial i
institucional, d’inversió pública com a catalitzador de la privada, i d’equip humà). Ho
farem en tots i cadascun dels territoris del país: a les terres de l'Ebre, als Pirineus, al
Camp de Tarragona, a les terres de Lleida, a les comarques de Girona, a la Catalunya
Central, a la Regió Metropolitana de Barcelona.
El nostre projecte és un projecte amb idees de futur. Tenim un programa per fer un país
per viure-hi millor. Catalunya necessita un canvi en les seves polítiques perquè tot és
diferent de fa 25 anys.
6
�Volem que aquestes eleccions autonòmiques siguin unes eleccions en què es discuteixi
de polítiques, sobre com s’arreglen les coses. No tirant diners als problemes com fa la
dreta moltes vegades. Volem parlar de coses reals, perquè venim d’on venim, dels barris
de Girona, de Barcelona, de Lleida, de Tarragona, i perquè sabem com s’han de fer les
coses. Darrere hi ha tota una concepció que hem estat discutint durant quatre anys. Les
intuïcions de fa quatre anys continuen sent vigents: educació, educació, educació. Però
també sabem què hem de fer amb l’habitatge, la seguretat, la protecció de la família,
l’ajut als pares i mares que volen tenir criatures i alhora treballar. Ho sabem perquè ho
vivim.
El nostre programa insisteix en les polítiques que facin possible que les oportunitats
arribin a tota la ciutadania i a tots els territoris del país, per assegurar la cohesió social i
la cohesió territorial. Per això, prioritzem les polítiques socials, que ens permetran tenir
els serveis propis de l’Estat del Benestar, de qualitat al servei de les persones i de les
famílies.
El nostre programa té l’ambició d’impulsar les bases de la prosperitat dels catalans i
catalanes, amb una estratègia econòmica de país basada en l’educació i la innovació, i
un model d’infraestructures coherents amb el propòsit de fer de Catalunya un país de
qualitat obert al món.
El nostre programa és un compromís amb la regeneració de la política, amb propostes
per fer possible una altra manera de governar, amb la bandera de la proximitat per
escoltar i atendre millor les demandes ciutadanes, amb la lleialtat institucional per ser
més eficaços en el servei a la ciutadania i amb la transparència de l’acció pública.
I, finalment, el nostre programa proposa la reforma de l’Estatut per arribar a tenir un
autogovern a l’altura dels temps, per establir una relació positiva i creativa amb
Espanya, per assegurar-nos una presència a Europa amb tota la nostra especificitat i,
sobretot, per aconseguir la societat més justa, més pròspera i més igualitària a què
aspirem.
Polítiques socials, ambició estratègica, regeneració política i més autogovern i millor,
configuren els grans eixos programàtics que doten de contingut concret el projecte de
canvi que sotmetrem a la consideració de la ciutadania de Catalunya.
7
�2. L’AUTOGOVERN I LES INSTITUCIONS AL SERVEI DE LA
CIUTADANIA
Catalunya és un país avançat. La complexitat que comporta la seva diversitat cultural,
social i econòmica exigeix la millora constant de les seves institucions de govern, si
volem que tinguin la capacitat de respondre a les demandes del seus ciutadans i
ciutadanes i de satisfer els nostres deures i compromisos de solidaritat en un context
universal.
Els desafiaments actuals no justifiquen un retorn a moments històrics superats. Ens
demanen, en canvi, un esforç per donar un fonament socialment i econòmicament més
sòlid a la nostra convivència, per incrementar la qualitat de la nostra democràcia i per
fer-la avançar en el camí del progrés, el benestar, la llibertat, la igualtat i la justícia
social. Per això, proposem les reformes legals i institucionals que ens permetin avançar
cap a una Espanya plural i cap a una Catalunya més justa i més pròspera.
El salt endavant que ha significat per a Catalunya el règim autonòmic no ens fa ignorar
que el pas dels anys i l’evolució política i social fan palesa la necessitat d’introduir
reformes i millores en el seu funcionament. El Govern de la Generalitat, el Parlament,
l’administració pública, els poders locals, la justícia i els mitjans de comunicació
públics han d’accentuar la seva proximitat a la ciutadania i als seus problemes.
Les institucions polítiques són instruments d’organització de la convivència en llibertat i
de solució dels problemes de la societat, sobre la base dels principis constitucionals i de
valors com el pluralisme, la participació democràtica i l’interès públic. Per això,
proposem una sèrie de reformes que afecten les relacions entre les institucions i la
ciutadania.
En aquest sentit, la ciutadania del nostre país ha anat molt per endavant de les
institucions: malgrat una suposada manca d’ideologies i de motivació, els ciutadans i
ciutadanes han sortit al carrer per fer palesa la seva disconformitat amb les decisions
que es prenien en nom seu. Però una anàlisi serena de les mobilitzacions recents, des de
l’assassinat d’Ernest Lluch o de Miguel Ángel Blanco, fins a la solidaritat amb Galícia o
l’oposició contundent i contínua a l’atac contra l’Iraq, ens obliga a anar més enllà dels
lloables motius concrets que en van ser la causa. Allò que la ciutadania ha volgut
expressar cada vegada que s’ha aplegat en els pobles i ciutats de Catalunya, és la
voluntat de participar directament en els afers públics, d’expressar l’opinió sense
intermediaris, decebuts en molts casos pel funcionament dels canals exigibles en un
règim democràtic. Per això, per no deixar debilitar més la nostra democràcia, cal saber
escoltar i fer-se dignes de representar un poble actiu i amb inquietuds com és el nostre.
El Govern de la Generalitat ha de ser capdavanter, a Espanya i a Europa, en el foment
de la participació política, que atorgui a la ciutadania la capacitat d’intervenció pública
que li correspon en un sistema democràtic, és a dir, ben al contrari del que s’ha fet fins
ara. El Govern de la Generalitat no pot malbaratar el cabal participatiu que ha
demostrat, una vegada rere l’altra, la ciutadania catalana.
La vida pública no acaba amb l’acció del Govern o de l’Administració de la Generalitat.
Té moltes altres esferes que també s’han de posar a l’abast de la ciutadania: la justícia,
8
�la cultura, la llengua o l’administració tributària són àmbits d’una importància cabdal en
qualsevol societat. Sigui quina sigui la seva definició competencial exigeixen
l’existència de serveis públics prestats amb la màxima eficiència, transparència i control
democràtic.
La ciutadania ha de ser informada, ha de poder opinar lliurement i ha de tenir el dret
efectiu a decidir si volem que Catalunya sigui una societat plural, solidària i oberta, que
comparteixi un espai de convivència i de garantia dels drets fonamentals des del qual
sigui possible avançar cap a cotes més elevades de progrés, benestar, llibertat i justícia
social.
Això significa que l’autogovern i les seves institucions tenen valor, ja que actuen com a
instruments efectius al servei dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya,
incrementant la qualitat de la nostra democràcia política i social.
En aquesta matèria, el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi es
comprometen a governar seguint les línies que s’apunten en aquest programa.
9
�2.1. El nou Estatut de Catalunya: garantia de progrés social i dels drets de la
ciutadania
Avui el nostre autogovern es regeix per l’Estatut d’Autonomia de 1979 i per la
Constitució de 1978. Són textos d’ara fa un quart de segle, quan Espanya no formava
part de la Comunitat Europea, precedent de l’actual Unió Europea. Aquest marc
normatiu –que es va aprovar democràticament– ha de servir d’instrument per fer
polítiques socials i econòmiques que facin efectius els drets dels ciutadans i ciutadanes
de Catalunya. Contempla una distribució de competències entre la Generalitat i l’Estat.
Però en l’exercici efectiu d’aquestes competències, s’han produït desequilibris i
deficiències:
el Govern de CiU no ha promogut l’exercici d’algunes competències
de la Generalitat, que no han estat mai qüestionades per l’Estat;
una interpretació expansiva de les competències estatals ha reduït –
mitjançant el recurs a normes de presumpte caràcter bàsic i a les lleis
orgàniques– l’àmbit competencial de la Generalitat;
finalment, l’aparició de nous fenòmens socials i polítics (immigració,
noves tecnologies, integració a la UE, etc.) no tenen el tractament
adequat en l’actual regulació constitucional i estatutària.
Per això, Catalunya necessita un nou Estatut per tal que la Generalitat sigui capaç de
respondre als reptes del segle XXI i de satisfer les demandes dels catalans i les
catalanes. Cal fer un pas endavant en l’actualització de l’autogovern que el converteixi
en una eina més adequada per a la consolidació i perfeccionament del model social que
coneixem com a Estat del Benestar i per a la resolució dels problemes contemporanis de
la nostra societat.
Per aquestes raons i des del lideratge del catalanisme polític, en concertació i amb el
consens necessari amb la resta de forces polítiques, impulsarem l’aprovació d’un nou
Estatut, amb la voluntat d’arribar a un projecte àmpliament compartit, perquè només
d’aquesta manera podrem avançar de debò en la consolidació d’una majoria social i
política favorable a Catalunya i a Espanya, sense les quals el projecte no pot prosperar.
El nou Estatut s’ha de fonamentar en els principis següents:
Catalunya és una nació i els seus ciutadans i ciutadanes es declaren
titulars del dret a l’autogovern que confereix una voluntat nacional
expressada repetidament a través de la nostra història i ratificada amb
mitjans democràtics en el marc constitucional i estatutari.
Els catalans i les catalanes tenen dret a intervenir en totes les
decisions públiques que afecten els nostres drets i interessos.
La Generalitat ha de tenir la capacitat d’elaborar i aplicar polítiques
que defensin aquests drets i aquests interessos.
Catalunya té una vinculació històrica i de futur amb una Espanya federal, amb una
Espanya que és plural en continguts nacionals, lingüístics i culturals, a la qual hem fet i
volem continuar fent una contribució que, d’altra banda, és insubstituïble.
10
�Catalunya ha de tenir presència i intervenció en les institucions de la UE, de la qual
forma part com a comunitat política.
Catalunya ha de poder cooperar amb altres pobles i nacions del món per tal d’establir un
ordre internacional democràtic regit pels principis de la Carta de les Nacions Unides,
malgrat totes les seves limitacions.
Parlar avui d’evolució de l’Estat autonòmic és parlar d’una dinàmica federalista que
s’ha d’expressar en dimensions diverses de l’organització de l’Espanya plural: política,
fiscal, judicial i cultural. Els Socialistes de Catalunya i els Ciutadans pel Canvi
proposem, per tant, que el nou Estatut avanci cap a aquest horitzó federal.
FEDERALISME POLÍTIC
Riquesa de la diversitat entre nacions i unió voluntària entre pobles: aquests són els principis
que inspiren el federalisme i que són els més adaptats a la realitat plural d’Espanya. La
Constitució de 1978 conté els elements adequats per avançar cap a un model d’aquestes
característiques. La reforma de l’Estatut que nosaltres ens proposem de pactar amb les altres
forces polítiques de Catalunya i amb les forces progressistes espanyoles s’ha d’inspirar en
aquests elements de caràcter federal, acostant la capacitat de decisió política als territoris i a la
ciutadania.
OBJECTIUS
1. Reforçar la garantia efectiva dels drets polítics, econòmics i socials dels catalans i de
les catalanes, incorporant-los al nou Estatut i convertint-los en l’objectiu principal
de les actuacions legislatives i executives de la Generalitat.
2. Assegurar la intervenció de la Generalitat en totes les decisions que afecten els
catalans i, per tant, una ampliació de les seves competències en l’àmbit legislatiu i
executiu, tot respectant el principi de subsidiarietat.
3. Revisar la configuració i el funcionament de les institucions catalanes, per tal de ferles més obertes a la participació directa de la ciutadania i de les organitzacions
socials, i promoure un control efectiu de la seva gestió i un rendiment de comptes
periòdic de les seves actuacions. Això comporta, entre d’altres coses, la limitació de
mandats del president i d’altres càrrecs de designació parlamentària, el control de la
idoneïtat dels candidats a ocupar alguns d’aquests càrrecs i uns mecanismes efectius
i de control periòdic de la seva actuació.
4. Impulsar la reforma del Senat per convertir-lo en una veritable cambra de
representació territorial de la realitat plurinacional d’Espanya, basada en la
representació de les comunitats autònomes. El Senat ha de ser el marc idoni de
reconeixement i de protecció dels fets diferencials de la realitat plurinacional
d’Espanya, expressió i instrument de la confiança federal.
11
�5 Emprendre la desconcentració i la descentralització de l’administració de la
Generalitat a favor de vegueries, comarques i municipis dotats de capacitat de
decisió i de recursos suficients.
6 Impulsar les reformes legislatives necessàries per fer efectiva la participació de la
Generalitat en la Unió Europea i per assegurar la seva presència en els organismes
internacionals adequats, perquè és en aquests escenaris on avui dia es defineixen
sovint les polítiques que condicionen la nostra existència col·lectiva.
MESURES
Proposar immediatament la constitució de la ponència parlamentària conjunta per a
la redacció del nou Estatut, a partir dels treballs presentats per les diferents forces
polítiques de Catalunya, per tal de poder aprovar el projecte d’Estatut durant l’any
2004.
Presentar immediatament al Parlament els projectes de llei de caràcter institucional
referits al règim electoral de Catalunya, la limitació de mandats del president, la
figura del conseller primer, l’ordenació territorial de Catalunya i els òrgans
consultius de la Generalitat, entre d’altres.
Impulsar la reforma del Reglament del Parlament per donar més agilitat,
transparència i accessibilitat a les seves funcions legislatives, d’impuls i de control
de l’acció del Govern, durant l’any 2004.
Promoure que el Parlament faci ús de la seva iniciativa legislativa estatal impulsant
la reforma constitucional del Senat.
Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per promoure la revisió de les lleis
orgàniques, de la legislació bàsica i d’altres normes estatals que desborden
l’establiment de principis o regles fonamentals en matèries de competència
autonòmica (entre les quals, les que afecten el règim jurídic de les administracions
públiques, ports i aeroports, medi ambient, ràdio i televisió, immigració, seguretat
pública o funció pública notarial i registral) o que impedeixen la conversió de
l’administració autonòmica en administració ordinària a Catalunya.
Promoure que el Parlament faci ús de la seva iniciativa legislativa estatal pel que fa
a la delegació de competències legislatives i executives de l’Estat a la Generalitat,
de conformitat amb l’art. 150 de la CE.
Proposar novament que el Parlament de Catalunya faci ús de la seva iniciativa
legislativa davant de les Corts Generals per regular la participació de la Generalitat i
de les altres comunitats autònomes a la Unió Europea.
Promoure l’establiment a Catalunya de la seu d’organismes reguladors espanyols
(Comissió del Mercat de Telecomunicacions, Comissió Nacional de l’Energia, etc.)
Adoptar les iniciatives polítiques i legislatives necessàries per tal que la Presidència
de la Generalitat assumeixi el comandament i la coordinació de les forces i cossos
de seguretat en tot allò que afecta la seguretat interna de Catalunya.
12
�Adoptar les iniciatives polítiques i legislatives necessàries per garantir la intervenció
de la Generalitat en la determinació de les disposicions que afecten els sectors
regulats de l’activitat econòmica (energia, telecomunicacions) i assumir la defensa
dels interessos dels consumidors.
Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de
Catalunya, com a instruments de regulació d’una convivència nacional orientada
pels valors de l’equitat, la llibertat, la igualtat, la justícia social i el pluralisme
democràtic.
FEDERALISME FISCAL
Un autogovern eficient se sustenta en la suficiència de la seva autonomia financera per assolir
els objectius que la societat catalana encomana a les institucions de la Generalitat. Aquesta
autonomia financera no ignora els compromisos de solidaritat amb la resta de pobles
d’Espanya i, per tant, s’ha de definir i concertar en relació amb les seves administracions.
Aquest lligam i aquesta concertació –lliurement assumits a partir del coneixement d’una
informació exacta, pública i accessible de les balances fiscals– caracteritzen el federalisme
fiscal que proposem. Aquest federalisme es basa en els criteris següents:
Avançar cap a uns percentatges finals de distribució de la despesa pública entorn
al 40% estatal - 30% autonòmic - 30% local.
Aportar des de Catalunya a la hisenda estatal el que sigui necessari en proporció a
la riquesa i rebre en proporció de la població.
Igualar els resultats en despesa pública per habitant de les comunitats de règim
comú amb els de les autonomies de règim foral, en proporció a les seves
competències.
Igualar a totes les comunitats autònomes la inversió de l’Estat per habitant.
En el capítol FINANÇAMENT AUTÒNOMIC, FISCALITAT I GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA
del programa, es detallen les característiques del federalisme fiscal que proposem (vegeu pàg.
251).
13
�2.2. El nou estil de governar: més participació, més obertura
El federalisme també comporta aprofundir en el funcionament democràtic del sistema
polític. Ha de donar més veu i intervenció a la ciutadania i ha de fer més accessibles les
institucions representatives i administratives.
La millora de la qualitat de la democràcia exigeix obrir nous canals a la participació
política que permetin rebre les demandes concretes de diversos grups socials.
La Generalitat ha de promoure de manera activa mecanismes de consulta, deliberació i
intervenció de la ciutadania en l’elaboració de les seves polítiques i en el control de la
seva aplicació, de manera directa o a través de les organitzacions socials. Desenvolupar
la participació i el civisme és un compromís del nou Govern de la Generalitat per tal de
tenir més democràcia i que aquesta sigui millor.
El nou Govern ha de propiciar que els ciutadans i les ciutadanes puguin intervenir
directament en l’activitat legislativa, mitjançant la iniciativa legislativa popular i a
través de les diverses modalitats de consulta directa. Els poders públics han d’emprar
activament les tecnologies de la informació i de les comunicacions per tal d’incrementar
tots els nivells de la participació política.
Per la seva part, el Parlament de Catalunya –com a institució representativa de la
voluntat popular– ha d’actuar com l’espai principal de debat polític, d’idees, de control
del govern i d’elaboració de polítiques estratègiques. Cal convertir el Parlament en una
eina per despertar l’interès de la ciutadania per la vida política i on ressonin les veus de
tots els membres de la nostra societat, inclosos els immigrants residents a Catalunya i
que manifesten la voluntat de sentir-se ciutadans d’aquest país.
Els òrgans fiscalitzadors i consultius vinculats al Parlament (Sindicatura de Comptes,
Consell Consultiu, Consell de l’Audiovisual) s’han de configurar de manera que
serveixin per controlar de manera efectiva l’acció del Govern i per proporcionar-li
assessorament de qualitat i desvinculat d’interessos parcials.
OBJECTIUS
1. Augmentar les vies de participació ciutadana en l’activitat política, tant en la
designació d’òrgans representatius com en procediments d’intervenció directa, per
tal de millorar la qualitat de la democràcia i de recuperar la confiança de la
ciutadania en les institucions.
2. Reforçar les relacions de cooperació entre les institucions de la Generalitat i les
organitzacions socials i col·lectius cívics per tal de potenciar el dinamisme de la
societat catalana.
3. Reforçar el paper del Parlament en el conjunt institucional de la Generalitat,
especialment en les seves funcions d’impuls de l’acció de govern i de control de
l’Executiu.
14
�4. Instituir mecanismes efectius de consulta social durant els processos legislatius,
utilitzant també les tecnologies de la informació i de les comunicacions.
5. Governar de manera oberta i transparent, facilitant tota la informació que la
ciutadania consideri rellevant per als seus interessos.
6. Limitar la discrecionalitat en les decisions de l’Executiu, especialment pel que fa a
les actuacions relacionades amb la qualificació del sòl i els temes urbanístics i, en
general, en els contractes de les administracions públiques i els seus nomenaments.
7. Desterrar la patrimonialització de les institucions públiques per part dels partits
polítics que les governen.
8. Fomentar el reforçament de la xarxa associativa com a eina de participació
ciutadana.
MESURES
Reformar la llei catalana d’iniciativa legislativa popular, facilitant una major
participació de la ciutadania en el procés legislatiu.
Prendre les iniciatives necessàries per tal que la Generalitat assumeixi competències
en la realització de consultes populars directes i reguli altres formes de participació
–nuclis d’intervenció participativa, consells ciutadans, etc.–, per tal de fomentar-ne
l’ús en l’àmbit local i nacional.
Presentar immediatament un projecte de llei electoral per a l’elecció del Parlament
de Catalunya, que garanteixi la proporcionalitat, la igualtat de vot, l’equitat de
gènere, les condicions territorials i la representació dels catalans residents a
l’estranger.
Estudiar les iniciatives legals necessàries per incorporar un sistema de llistes obertes
a les eleccions dels municipis amb menys de mil habitants.
Estudiar l’oportunitat d’iniciar les reformes legals necessàries per atorgar el dret de
sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals i autonòmiques als ciutadans i
ciutadanes no espanyols que acreditin haver mantingut la seva residència a
Catalunya en el període que la llei determini.
Limitar la reelecció indefinida del president de la Generalitat, establint una durada
temporal màxima en l’exercici del càrrec.
Limitar el nombre de mandats representatius consecutius i establir un sistema de
compensació econòmica que possibiliti la reincorporació professional dels qui
cessen sense una altra font d’ingressos.
Facilitar la comunicació directa de la ciutadania amb els seus representants
parlamentaris, mitjançant les previsions de la llei electoral, la reforma del
Reglament i el recurs a les noves tecnologies de la comunicació.
15
�Impulsar la reforma del Reglament del Parlament, per agilitar-ne els procediments,
facilitar-ne les funcions d’impuls i de control, la participació social i l’expressió del
pluralisme polític.
Promoure la creació d’una oficina parlamentària especialitzada que contribueixi a
potenciar la capacitat de control del Parlament sobre la gestió pressupostària i
financera de l’Executiu i l’avaluació de les seves polítiques i de la seva producció
normativa.
Reformar les lleis reguladores dels organismes assessors de la Generalitat (Consell
Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual) per tal de facilitar
l’exercici de les seves funcions, mitjançant la dotació adequada de recursos, la
revisió de les seves competències, la definició de la seva responsabilitat política, els
procediments de designació i revocació parlamentària del seus membres i la
limitació dels seus mandats.
Atorgar a les organitzacions, cíviques i culturals la facultat de presentar als grups
parlamentaris candidats als òrgans consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
(Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de
l’Audiovisual).
De manera especial, contribuir des de la majoria parlamentària i des del Govern a
restaurar la independència, la professionalitat i l’eficàcia de la Sindicatura de
Comptes, tenint en compte la importància de les funcions de control democràtic que
té assignades.
Introduir a la reforma del Reglament del Parlament el tràmit preceptiu de
compareixença prèvia dels candidats a ocupar determinats càrrecs públics, per tal
d’examinar-ne la idoneïtat.
Reforçar les obligacions dels membres del Govern i dels alts càrrecs d’informar i de
comparèixer davant del Parlament, així com de les autoritats cridades a retre
comptes a les comissions parlamentàries d’investigació.
Adaptar l’estructura de l’Executiu de la Generalitat a criteris de racionalitat,
economia organitzativa i eficiència, revisant la relació entre els departaments i els
organismes vinculats.
Crear un marc legal estable que defineixi les atribucions, composició i regles de
funcionament dels consells i òrgans consultius de l’Executiu, per tal d’assegurar la
seva representativitat social i l’eficàcia de la seva intervenció.
Adoptar les mesures legals necessàries per eliminar les sessions secretes de totes les
institucions amb caràcter representatiu, llevat dels casos que puguin afectar el dret a
la intimitat o a la seguretat.
Adoptar les mesures legals, fiscals i formatives necessàries per tal d’afavorir la
creació i consolidació d’associacions que responguin a interessos col·lectius i que
16
�actuïn d’acord amb els principis democràtics, reivindicant per a la Generalitat la
competència per fer la declaració d’utilitat pública.
17
�2.3. L’administració de justícia: més proximitat, més eficiència
El sistema judicial espanyol no ha experimentat el procés modernitzador que han viscut
–tot i les seves limitacions– altres poders de l’Estat. La Constitució de 1978 permetria
l’adopció d’una articulació més descentralitzada de l’administració de justícia. En
aquesta matèria, l’Estatut d’Autonomia de 1979 conté previsions que no s’han
desenvolupat.
En canvi, la versió centralitzadora adoptada a la Llei orgànica del Poder Judicial i la
interpretació d’altres disposicions relatives a l’administració de justícia perjudiquen la
seva eficiència i fan que la institució judicial sigui una de les menys valorades per la
ciutadania. El resultat no és gens estrany, perquè no s’ha sabut adaptar a les necessitats i
al ritme de vida de la ciutadania i de les empreses i organitzacions socials.
Les expectatives suscitades per la publicació del Llibre Blanc del Consell General del
Poder Judicial i pel denominat Pacte per la Justícia, subscrit pels partits polítics estatals,
no s’han satisfet. Algunes decisions del Govern del PP han produït un retrocés
preocupant en la valoració social del prestigi del poder jurisdiccional i de la
independència de les actuacions del Consell General del Poder Judicial respecte de
l’Executiu.
Per la seva part, l’acció del Govern de CiU en aquest camp ha estat insuficient, malgrat
algunes millores parcials. Però no ha sabut respondre a una dinàmica social cada cop
més exigent amb el servei públic de l’administració de justícia, ni ha sabut encarar
problemàtiques noves sorgides dels canvis socials.
Catalunya ha de disposar d’una administració de justícia que respongui a les necessitats
i expectatives dels usuaris de la Justícia. La nostra societat necessita més òrgans
judicials, més ben repartits territorialment i més dotats de mitjans tècnics i humans, per
tal de garantir un servei públic a l’altura de la seva vida quotidiana: més rapidesa, més
qualitat i molta més proximitat.
Les decisions sobre la gestió d’aquest servei s’han de prendre des de Catalunya, per
adaptar-la millor a les necessitats –econòmiques, socials i culturals– del país. El
Parlament i el Govern de Catalunya –cadascun en el seu àmbit respectiu de funcions–
han d’intervenir de prop en la dotació i supervisió de l’administració de justícia, en
coordinació amb un Consell General del Poder Judicial que s’ha d’adaptar a l’Estat
descentralitzat que defineix la Constitució i que reclamen les societats complexes del
segle XXI.
18
�FEDERALISME JUDICIAL
1.
La Constitució de 1978 no utilitza el terme federal ni s’ajusta a una
concepció tradicional del federalisme, però està inspirada en el principi
federal de distribució territorial dels poders públics. Així i tot, mentre el
poder legislatiu i el poder executiu han quedat distribuïts entre l’Estat i les
comunitats autònomes, el poder judicial segueix una pauta centralitzada que
no s’adiu al caràcter compost de l’Estat espanyol. Un quart de segle després
de la promulgació de la Constitució, la dinàmica política i social exigeix
l’adaptació d’aquest poder judicial –tan poc valorat en la percepció de la
ciutadania– a la diversitat de condicions que es donen a Espanya per poder
respondre amb més efectivitat a les necessitats de la societat.
19
�OBJECTIUS
1. Contribuir a la construcció d’una administració de justícia més propera als ciutadans
i a les ciutadanes i capaç d’actuar amb la qualitat necessària per tal de garantir amb
més efectivitat els drets de la ciutadania i la independència judicial.
2. Per tal d’aconseguir l’objectiu anterior, impulsar la descentralització de
l’administració de justícia, adaptant-la al caràcter plurinacional de l’Estat.
3. Respondre particularment a les necessitats actuals que la funció jurisdiccional
experimenta en els gran nuclis urbans.
4. Impulsar un pacte cívic per la justícia, que impliqui a la ciutadania i proposant una
carta de drets dels usuaris de la justícia que contempli compromisos concrets.
5. Adoptar les mesures legislatives, pressupostàries i de govern orientades a establir un
sistema d’administració de justícia que respongui als paràmetres de qualitat i
d’eficàcia de qualsevol servei públic, garantint en particular: l’estabilitat dels jutges
en les seves demarcacions judicials; el compliment dels terminis processals i en
l’adopció de les resolucions judicials; els mecanismes que assegurin l’efectivitat de
les resolucions i que garanteixin un millor sistema d’atenció a l’usuari de la justícia;
la garantia d’accés de tothom a l’administració de justícia.
6. Dotar el Parlament de les funcions de seguiment i d’avaluació del funcionament del
servei públic de l’administració de justícia.
7. En particular, concentrar l’acció de govern en tres grans objectius: a) Una dotació i
una gestió adequades dels recursos personals; b) una redefinició del paper i
l’estructura de les oficines judicials; c) la millora de les infraestructures (parc
immobiliari i parc informàtic).
8. Reorientar el sistema penitenciari català per tal que, a més d’una bona previsió en
matèria d’infraestructures, faciliti un tractament personalitzat a cada intern, que es
gestioni de manera eficient i coordinada amb els altres departaments de la
Generalitat i amb les entitats socials col·laboradores.
9. Revisar a fons el sistema sancionador de menors, oferir als jutges d’aquesta
jurisdicció tot el ventall de mesures previstes a la legislació i adequar els centres al
nombre i característiques dels interns.
MESURES
Impulsar les iniciatives legislatives necessàries per tal d’atribuir al Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre
en darrera instància a Catalunya els recursos judicials en processos iniciats en aquest
territori (excloent-ne només el recurs per unificació de doctrina i determinats
conflictes de competència jurisdiccional).
20
�Impulsar les iniciatives legislatives necessàries per constituir la Comissió de Justícia
de Catalunya que pugui exercir –en coordinació amb i per desconcentració del
Consell General del Poder Judicial– funcions de govern i de supervisió de
l’administració de justícia a Catalunya i garantir de manera més eficaç la qualitat
d’aquest servei públic.
Assegurar amb la reforma estatutària i legal l’exercici, per part de la Generalitat, de
les competències relatives a la fixació de les demarcacions judicials i promoure que,
des de l’òrgan propi de govern dels jutges i magistrats de Catalunya, es nomenin els
magistrats que integren el TSJC.
Impulsar actuacions dels centres de formació –Escola Judicial, Centre d’Estudis
Jurídics i Formació Especialitzada– que reforcin la qualitat de la preparació de
jutges i altres funcionaris vinculats a l’administració de justícia a Catalunya, no
només en matèria jurídica sinó també en altres matèries necessàries per al
coneixement de la societat on exerceixen les seves funcions.
Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per tal que la Generalitat disposi de
competència plena sobre la selecció, formació i gestió de tot el personal al servei de
l’administració de justícia, llevat de magistrats i fiscals.
Facilitar als òrgans judicials els mitjans humans, materials i pressupostaris que
s’escaiguin, d’acord amb la legislació vigent.
Promoure i garantir l’ús del català a l’administració de justícia com a expressió del
principi de proximitat de servei, amb la implantació de programes i d’incentius
adequats.
Adoptar les mesures legals necessàries per tal que el Parlament sigui informat de
manera preceptiva i periòdica de l’estat de l’administració de justícia a Catalunya
per part del president del TSJC, dels vocals competents del CGPJ i del Consell dels
Col·legis d’Advocats de Catalunya.
Impulsar la iniciativa legislativa necessària per tal d’establir òrgans d’administració
de justícia de proximitat a les principals aglomeracions urbanes, amb jurisdicció en
conflictes d’entitat o quantia menors.
Instituir les comissions territorials de justícia, integrades per representants de les
administracions i de les entitats professionals, socials i cíviques del territori, amb la
finalitat de fer el seguiment del funcionament del servei d’administració de justícia
en el seu àmbit.
Adoptar les mesures legislatives i pressupostàries necessàries per millorar la qualitat
del servei públic de la justícia gratuïta, confiant l’assistència lletrada a advocats
designats d’acord amb criteris de mèrit i capacitat, amb la intervenció de la
Generalitat i dels col·legis professionals competents.
Aprovar un reglament penitenciari de Catalunya que inclogui el tractament
personalitzat dels interns, els faciliti la incorporació al mercat de treball, tingui en
21
�compte l’especificitat de la funció pública en aquest àmbit i adeqüi les condicions de
les infraestructures a les mesures de seguretat convenients.
Fomentar les mesures penals alternatives per tal de superar la visió centrada en la
presó, amb el foment de la construcció de les infraestructures necessàries per dur-les
a terme: centres de desintoxicació, pisos tutelats, xarxa psiquiàtrica penitenciària
eficient, sistema descentralitzat per al compliment de mesures en règim obert, etc.
Reformar el sistema d’execució de mesures en l’àmbit de la justícia juvenil, amb la
creació d’un centre per a noies, la duplicació de les places existents, la posada en
marxa de centres semioberts per a desintoxicació i tractament de trastorns
psiquiàtrics, la concessió d’ajuts a les famílies per fer complir mesures de correcció
en l’àmbit familiar, integrant els serveis responsables en un únic sistema.
Fomentar la mediació penal i impulsar els programes de reparació a les víctimes:
cap víctima no pot quedar sense rebre la sentència que posi fi al plet, ni sense
conèixer els mecanismes pels quals pot obtenir la compensació que s’hi contempli.
22
�2.4. L’acció política: transparència, responsabilitat, imparcialitat
L’actuació dels governs de CiU s’ha caracteritzat per la seva opacitat en molts àmbits de
l’acció política i administrativa i per les reticències a l’hora de facilitar l’accés d’altres
forces polítiques o de la mateixa ciutadania a informació d’interès general. Sovint ha
resistit l’obligació de retre comptes i amb això ha augmentat la suspicàcia sobre la
pràctica de favoritismes polítics o familiars, sobre la comissió d’irregularitats o sobre
l’existència de corrupcions que embruten el bon nom de la Generalitat.
Per això els Socialistes de Catalunya i els Ciutadans pel Canvi ens comprometem a
impregnar amb el valor de la transparència tots els aspectes de l’actuació política i
administrativa: l’actuació de les institucions, el procediment administratiu, la gestió de
la funció pública, la prestació de serveis públics i l’actuació de les empreses públiques o
vinculades d’alguna manera a l’Administració.
Ens comprometem a aplicar normes de bon govern a les empreses del sector públic
català, i a exigir aquestes mateixes normes a les empreses que es privatitzin, a empreses
on la Generalitat tingui una participació o que contractin amb la Generalitat. Això vol
dir: transparència en nomenaments i retribucions, protecció dels accionistes minoritaris,
absència de conflictes d’interessos en els executius i membres del consell
d’administració de l’empresa.
El nou Govern de la Generalitat donarà informació permanent i entenedora sobre les
seves actuacions. Amb això es pot superar la desconfiança que sovint alimenta la
ciutadania respecte de les institucions públiques i pot servir d’estímul important per fer
dels habitants de Catalunya persones decididament implicades en la defensa dels valors
democràtics i cívics.
OBJECTIUS
1. Governar de manera oberta i transparent, facilitant tota la informació que el ciutadà
o ciutadana consideri rellevant per als seus interessos.
2. Assegurar l’agilitat de l’Administració en les seves prestacions i obligacions amb la
ciutadania.
3. Limitar la discrecionalitat administrativa, en especial en qüestions com la política
urbanística i del sòl, la contractació administrativa o el reclutament i promoció del
personal.
4. Eliminar qualsevol forma de clientelisme, corruptela o corrupció en les actuacions
administratives i desterrar la patrimonialització de les administracions i institucions
de la Generalitat per part dels partits polítics que la governin.
23
�MESURES
Adoptar l’avaluació preceptiva i periòdica de les polítiques públiques aplicades
d’acord amb les pautes fixades per la Unió Europea, mitjançant l’establiment d’una
oficina o servei adscrit a la Presidència o al departament en què es delegui.
Promoure l’aprovació de codis de bon govern per part de les administracions.
Reformar la llei de publicitat institucional i el decret que la desplega per tal de
controlar-ne efectivament l’ús per part de les institucions públiques i evitar la seva
utilització partidista.
Aplicar de manera immediata i voluntària a l’administració autonòmica els convenis
del Consell d’Europa relatius a la lluita contra la corrupció, encara que no hagin
estat signats ni ratificats pel Govern de l’Estat, així com el manual de bones
pràctiques sobre ètica pública.
Establir criteris objectius en les convocatòries públiques destinades a la concessió de
subvencions per a entitats i activitats privades o socials, per tal d’evitar que les
subvencions es converteixin en font de clientelisme polític.
Fer accessibles a través de la xarxa d’Internet o, en tot cas, fer públics tots els
contractes que l’administració de la Generalitat i les societats i fundacions amb
participació majoritària de l’administració autonòmica estableixin amb proveïdors
de béns i de serveis. En especial, adoptar les mesures legals necessàries per fer
públics i accessibles a través de la xarxa d’Internet els convenis i operacions
urbanístiques en què participin les administracions catalanes.
Fer accessibles a través de la xarxa d’Internet o, en tot cas, fer públiques les
condicions contractuals del personal que està al servei directe de l’administració de
la Generalitat, dels seus organismes vinculats i de les empreses on aquesta té
participació majoritària, especificant-ne les funcions i retribucions.
Incorporar a les decisions sobre contractació pública la valoració de les condicions
de les empreses concursants en matèria de responsabilitat social, seguretat laboral i
respecte al medi ambient.
Exigir la realització periòdica d’una auditoria externa de qualitat a les empreses
proveïdores de béns i de serveis a les administracions.
24
�2.5. L’administració pública eficient: serveis de qualitat en benefici de la
ciutadania
En 23 anys, el Govern de CiU no ha tingut interès a construir una administració pública
innovadora a Catalunya i ha mantingut un aparell administratiu burocràtic, seguint les
pautes de l’administració de l’Estat. En cap moment no s’ha optat per un model propi.
Més enllà de la retòrica i d’alguns plans no aplicats, només s’hi han introduït algunes
reformes disperses. La centralització, el partidisme i el clientelisme caracteritzen una
Administració intervencionista que pretén imposar i dirigir, en lloc de dialogar, donar
servei i liderar.
L’acció administrativa de la Generalitat és, en línies generals, poc eficaç, costosa, lenta i
poc receptiva, i esdevé un fre per a la competitivitat de Catalunya. El Govern disposa
d’una extensa maquinària administrativa, amb més de 130.000 empleats, però sovint
infrautilitzada. La cultura interna manté pautes molt jerarquitzades i no estimula la
participació dels treballadors.
Una part majoritària dels alts càrrecs i directius s’ha estat reclutat per vinculacions
partidistes. Hi ha una greu manca de professionalització entre els directors generals.
Avui, bona part dels empleats de la Generalitat es troben desmotivats per culpa d’una
Administració que no compta amb ells. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya
està mancada d’una orientació estratègica i mai no ha tingut la confiança del Govern per
esdevenir un instrument de modernització.
El resultat d’aquesta negligència manifesta dels governs de CiU ha proveït aquests
mateixos governs d’una justificació perversa per externalitzar alguns serveis públics –
per privatització o concertació– en nom d’una pretesa eficiència més gran de la gestió
privada.
A més, el Govern de CiU ha intentat instrumentalitzar l’Administració al servei dels
seus interessos de partit. S’ha consolidat la confusió entre el Govern, l’Administració,
partit i grup parlamentari de la majoria governamental. El clientelisme i l’amiguisme
presideixen sovint la relació de l’Administració amb els ajuntaments, les associacions i
les empreses.
Els Socialistes de Catalunya i els Ciutadans pel Canvi tenim com a prioritat la millora
de l’administració pública catalana: en la seva organització, en la gestió, en la formació
i la promoció del seu personal, i en el rendiment de comptes a l’opinió pública i al
Parlament.
OBJECTIUS
1. Facilitar la comunicació i la cooperació entre administracions i ciutadans per tal de
restaurar el prestigi del servei públic, tant entre els ciutadans que en són destinataris
com entre els funcionaris i empleats que l’han de prestar.
2. Impulsar estratègies de millora de qualitat en tots els serveis públics prestats per les
administracions catalanes.
25
�3. Vetllar per l’ús eficient de tota mena de recursos públics.
4. Orientar l’acció administrativa d’acord amb els principis de descentralització,
proximitat i subsidiarietat, amb la promoció de la intervenció ciutadana i social en el
disseny de les polítiques públiques.
5. Reforçar la qualitat professional i el comportament ètic de tot el personal al servei
de les administracions i, especialment, dels seus alts càrrecs.
6. Potenciar el prestigi social i professional de la funció pública catalana, amb accions
de formació i col·laboració entre totes les administracions del país.
7. Establir una relació constructiva amb els sindicats, als quals, a més de la legítima
defensa dels interessos professionals, es convidarà a corresponsabilitzar-se a bastir
una administració cada cop més orientada al servei dels ciutadans i ciutadanes i dels
seus drets.
8. Posar en marxa els instruments necessaris per a una avaluació permanent de l’acció
de les administracions i per tal que aquestes retin comptes de manera efectiva sobre
la seva actuació davant el Parlament i davant la societat.
MESURES
Presentar al Parlament una carta dels ciutadans o ciutadanes establint els principis
bàsics que hauran de regir les relacions de les administracions amb els ciutadans.
Publicar, per part dels serveis de l’Administració, els seus compromisos de qualitat
davant dels usuaris i assegurar mecanismes de compensació en cas d’incompliment.
Es facilitarà a la ciutadania l’elecció de proveïdor quan sigui possible.
Crear consells d’usuaris, sistemes de queixes, suggeriments i fórmules de consulta
per a la ciutadania i parts interessades. Els serveis treballaran per obtenir
certificacions ISO 9000 i ISO 14000, per tal d’assegurar la seva qualitat i
sostenibilitat mediambiental. Periòdicament, es realitzaran i publicaran auditories de
qualitat i enquestes de satisfacció dels usuaris.
Potenciar la informació, tramitació i serveis públics via Internet i via telèfon, les 24
hores del dia i per oferir nous serveis, reforçant l’AOC (Administració Oberta de
Catalunya) com a xarxa en què els governs locals ocupen una posició central.
Fomentar els acords amb altres administracions per oferir tràmits integrats a la
ciutadania.
Fer públiques al web les actuacions, documents, informes, contractes i recursos de
l’Administració, tot preservant les garanties de confidencialitat i privacitat que la llei
prescriu.
Simplificar el llenguatge i els procediments administratius, facilitar-ne l’accés i
comprensió, i ampliar horaris i punts d’atenció a la ciutadania.
26
�Reforçar la qualitat tècnica en l’activitat normativa, tant en el Parlament com en
l’Executiu, amb la incorporació als projectes dels corresponents estudis d’impacte,
memòria de costos i participació, i pla d’implantació.
Fomentar l’economia normativa, amb l’avaluació dels rendiments de les
disposicions legislatives i administratives, evitant normes complexes i supèrflues i
eliminant les obsoletes.
Racionalitzar la gestió patrimonial i, en els casos en què sigui necessari, renegociar
contractes amb proveïdors.
Establir processos preceptius i periòdics d’avaluació dels serveis de l’Administració,
dels organismes autònoms, agències i empreses públiques, i procedir a la supressió
d’aquells que no generin un valor afegit.
Fixar i fer públics els criteris que han d’orientar les diverses formes de gestió dels
serveis i la seva eventual externalització, establint contractes–programa i sistemes
de control per resultats amb les agències, empreses públiques, organismes i entitats
concertades.
Impulsar la desconcentració de l’administració de la Generalitat a favor de les
delegacions territorials i la descentralització de les seves competències en benefici
dels governs locals, per tal d’apropar l’acció administrativa a la ciutadania i als
territoris.
Establir fórmules de partenariat amb altres actors públics, socials i privats per
dissenyar i, si s’escau, gestionar l’aplicació de polítiques que han de respondre a
necessitats col·lectives.
Impulsar amb el conjunt d’administracions i organismes públics de Catalunya la
definició d’un sistema de funció pública catalana que faciliti la gestió de polítiques i
de programes interadministratius, que generi sinergies entre les administracions
catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de
Catalunya.
Establir sistemes de formació permanent del personal que permetin aprofitar les
capacitats de tots els empleats, obrint canals per a la gestió del coneixement i per a
la seva participació en els processos de millora, especialment pel que fa als empleats
que treballen en la prestació directa de serveis o en l’atenció als ciutadans i
ciutadanes.
Assegurar la convocatòria regular de les convocatòries per a l’accés al servei públic,
per tal de reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió
provisional de llocs de treball, i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i
igualtat d’oportunitats.
Reordenar el temps de treball d’acord amb les característiques de cada servei, tenint
en compte, d’una banda, la qualitat de la prestació i l’atenció al ciutadà, i d’altra
banda, la compatibilització del treball i les responsabilitats familiars dels empleats.
27
�Establir l’estatut del directiu públic, fixant un sistema adequat per a la seva
formació, promoció i reclutament, que es fonamentarà en criteris públics de mèrit i
capacitat.
Publicar via Internet les retribucions íntegres del personal de la Generalitat, inclosos
els llocs de confiança política i els alts càrrecs, que hauran de fer una declaració
pública del seu patrimoni, interessos i activitats professionals i mercantils.
Impulsar la reforma de la llei de la funció catalana, per tal d’incorporar-hi les
disposicions legals necessàries per dur a terme les mesures abans esmentades.
Ampliar les competències i els recursos de la Sindicatura de Comptes per tal
d’incloure entre les seves funcions el seguiment de la qualitat dels serveis i de
l’acció administrativa i l’avaluació de l’eficàcia de les polítiques.
28
�2.6. La relació Generalitat–governs locals: col·laborar per millorar els serveis
públics i la qualitat de vida
Els municipis són actors principals de l’acció pública a Catalunya. Els ajuntaments han
assumit un paper de lideratge social, han dinamitzat la vida de les seves comunitats
locals i han aglutinat esforços per impulsar amb èxit molts projectes d’interès col·lectiu.
Malauradament, la relació històrica del Govern de CiU amb els ens locals ha estat
marcada per la desconfiança, el recel i una falsa relació de competència. De fet,
l’administració autonòmica, a causa de l’incompliment de les seves obligacions envers
la ciutadania, ha carregat els municipis amb l’obligació de dur a terme i sufragar
polítiques públiques que, en realitat, corresponen a la Generalitat. Això ha contribuït de
manera decisiva a l’ofegament financer i pressupostari en què avui es troben tants
municipis del país.
A Espanya els governs municipals tenen un pes molt més reduït que a altres països. En
tot el període democràtic hem passat del 10% al 13% del sector públic, davant del 20%
als països federals i més del 33% als unitaris. Això és ignorar l’autonomia local
garantida en el text constitucional, tot frenant el seu reconeixement com el govern més
proper al ciutadà.
La realitat, però, s’ha imposat i els ajuntaments han pres la iniciativa en la prestació de
serveis públics i en el foment d’iniciatives que la societat catalana reclama cada dia amb
més força. Per això trobem que la despesa no obligatòria que els ens locals efectuen
arriba al 27% dels seus pressupostos. El municipi ha començat a cobrir necessitats en
matèria de seguretat, educació, sanitat, promoció social o cultura, sense tenir
pròpiament assignades aquestes competències.
Els municipis són l’àmbit d’actuació pública més proper a la ciutadania i, per això, han
de veure reconegut i enfortit el seu paper fonamental en l’edifici politicoadministratiu
de Catalunya. Per això, l’actuació de Socialistes i Ciutadans pel Canvi ha d’impulsar a
fons una relació de col·laboració permanent i constructiva de la Generalitat amb els
governs locals de Catalunya, treballant –des dels respectius àmbits competencials– per
servir millor els interessos dels ciutadans i les ciutadanes del Principat.
OBJECTIUS
1. Establir una nova relació entre la Generalitat i els municipis basada en la confiança
mútua i la cooperació.
2. Aplicar el principi de subsidiarietat, traslladant als governs locals competències que
es poden exercir amb més eficiència i amb els recursos necessaris per fer-ho.
29
�3. Acompanyar el traspàs de competències d’una redistribució adequada del
finançament de cada nivell territorial, de manera que els ens locals disposin de
suficients recursos per aplicar les noves competències que assumeixin, apuntant a
una distribució final de la despesa que se situï al voltant del 40% per l’administració
estatal, el 30% per l’administració autonòmica i el 30% pels municipis.
4. Assegurar la suficiència financera dels municipis i reduir la seva dependència de
subvencions governamentals. La hisenda municipal s’ha d’assentar en tres pilars
fonamentals: la tributació pròpia, la participació en el rendiment dels grans impostos
del sistema fiscal i les transferències procedents del Govern de l’Estat i del Govern
autonòmic.
5. Fomentar el desenvolupament de formes múltiples de col·laboració entre l’activitat
pública local i els interessos privats.
MESURES
Traspassar competències en matèria d’educació, habitatge, immigració, atenció
primària sanitària i polítiques d’ocupació actives, amb les condicions i amb el
finançament necessaris per exercir-les adequadament.
Crear, per part del Govern de la Generalitat, comissions o organismes de consulta
per tal d’atendre les corporacions municipals quan les competències apuntades a
l’apartat anterior no es puguin transferir als ajuntaments i les exerceixi
l’administració autonòmica.
Aprovar, d’acord amb les institucions representatives del món local, un conjunt
d’indicadors de gestió bàsics per als serveis públics locals, assequibles per a tots els
municipis catalans, que els ajudarà a l’hora de retre comptes.
Adoptar les iniciatives necessàries per a la reforma de la Llei d’hisendes locals, per
tal que els ajuntaments disposin dels recursos adequats per prestar aquells serveis
que ara ja tenen atribuïts i els que els correspongui prestar en el marc de la
reordenació de competències entre nivells de govern, amb respecte pels principis de
suficiència, autonomia, responsabilitat i equitat i participant, si s’escau, en els
impostos estatals o transferits a la Generalitat.
Reconèixer els alcaldes com a representants de la Generalitat en el territori.
30
�2.7. La nova ordenació territorial: adaptar les administracions a les necessitats i
projectes dels territoris
A Catalunya existeixen diferents nivells de govern que no sempre poden exercir
adequadament les seves funcions a causa de la seva dimensió inadequada, de la
indefinició de les seves competències o de la seva insuficiència pressupostària. Aquesta
diversitat de nivells –municipis, comarques, províncies, Comunitat Autònoma, Estat i
Unió Europea– fa més difícil l’assoliment dels objectius de servei públic eficient i de
transparència democràtica. Però sovint també és un obstacle que dificulta que la societat
d’un territori determinat pugui elaborar i tirar endavant un projecte de futur per a la seva
població.
És necessari simplificar i reordenar la configuració i les relacions d’aquestes estructures
administratives. D’aquesta manera, es podrà afavorir el desenvolupament del conjunt
del territori català, permetre i fomentar la col·laboració dels municipis dins l’àmbit de
l’autonomia local i aprofitar els recursos públics de la manera més eficient i eficaç,
sense menystenir els trets històrics i diferencials del municipalisme català. Aquesta
voluntat d’ordenar territorialment Catalunya justifica també la necessitat de recuperar o
promoure els organismes metropolitans que gestionin els interessos comuns en matèries
o competències dels municipis que es vulguin organitzar al voltant de les seves àrees
metropolitanes.
En lloc d’una defensa retòrica dels petits municipis i de la seva manipulació
clientelística, un nou Govern de la Generalitat ha de facilitar als ens locals –amb
incentius i recursos– la possibilitat d’agrupar-se lliurement de la manera que considerin
oportuna, per tal que el règim legal no constitueixi un fre a les aspiracions legítimes dels
municipis i a la seva col·laboració més eficient. La desconfiança, la voluntat de control i
la manca de desenvolupament d’un marc legal modern i versàtil per als ens locals han
de deixar pas a un nou model que tingui en compte, primordialment, les necessitats dels
pobles i de les ciutats.
La divisió provincial de Catalunya prové d’una decisió política de mitjans del segle
XIX. Avui dia cal repensar la província, sense ignorar que aquest ens té un
reconeixement constitucional que fa impossible la seva desaparició sense el consens de
les forces polítiques d’àmbit estatal. Tot i que el Govern de CiU ha proclamat sempre el
seu desacord amb el mapa provincial, la seva Administració l’ha utilitzat amb
freqüència a l’hora d’organitzar els seus serveis i ha deixat de banda altres possibilitats
més adequades al territori. S’han creat altres ens, amb poca o cap voluntat real de
potenciar-los.
Durant la passada legislatura, el Govern de CiU va paralitzar al Parlament els treballs
iniciats per examinar de manera concertada entre totes les forces polítiques aquesta
qüestió i per elaborar propostes legislatives de renovació. Per tant, el Govern de CiU no
només ha fet molt poc per superar els defectes de la situació present, sinó que ha fet tot
el possible per impedir les actuacions que podrien millorar-la.
Ha arribat el moment de posar fi a l’extremada centralització de la Generalitat, a la
confusió i superposició de nivells de govern i a la incapacitat de donar representació
satisfactòria a les aspiracions i als projectes que configuren el mosaic territorial català.
31
�És necessari, doncs, reformar en profunditat l’organització territorial de l’administració
de la Generalitat, per tal d’adaptar-la al territori, afavorint alhora un repartiment del
poder que contribueixi al desenvolupament del conjunt del país i a l’equilibri territorial.
OBJECTIUS
1. Assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés a les prestacions i serveis públics per
part de tota la ciutadania, amb independència del seu lloc de residència.
2. Aconseguir que els ciutadans i ciutadanes de tots els territoris participin de manera
activa en les institucions representatives dels diversos nivells de govern local.
3. Reformar les administracions públiques a partir de quatre principis: l’aproximació
de la gestió dels serveis a la ciutadania (subsidiarietat), la simplificació de les
instàncies administratives (racionalitat), l’optimització en l’aplicació dels recursos
(eficiència) i el fet que els gestors públics hagin de retre comptes de manera clara i
permanent (responsabilitat).
4. Ordenar les administracions catalanes basant-se en tres nivells territorials: les
vegueries o regions, les comarques i els municipis.
5. Convertir les vegueries o regions en el lloc de trobada entre totes les
administracions: àmbit territorial per a la descentralització de la Generalitat (amb la
reordenació de les actuals delegacions dels departaments del Govern), àmbit per a la
cooperació local (amb la revisió i reorganització de les funcions de les diputacions) i
àmbit per a la reorganització de l’administració estatal a Catalunya (en substitució
gradual de les demarcacions provincials actuals).
6. Descentralitzar i flexibilitzar el repartiment de les competències, de manera que
cada territori assumeixi les que corresponen a les seves característiques i capacitats.
MESURES
Adoptar immediatament les iniciatives legislatives necessàries per establir la divisió
territorial en set vegueries (Alt Pirineu, Catalunya Central, Comarques Gironines,
Regió Metropolitana de Barcelona, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i Terres de
Ponent), que seran àmbit de desconcentració de l’administració autonòmica i àmbit
de descentralització i de foment de la cooperació intermunicipal.
Descentralitzar a favor dels municipis, comarques i regions, la gestió de serveis i de
recursos fins ara exercida per l’administració de la Generalitat, amb la col·laboració,
si s’escau, d’organitzacions socials i d’entitats cíviques.
Utilitzar la iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya per proposar a les Corts
Generals l’adaptació de l’organització provincial a la nova estructura que hagi
aprovat el Parlament.
Adaptar el funcionament intern de les diputacions provincials a l’estructura de
vegueries, organitzant sobre aquesta base la representació política i la cooperació
32
�local en els set territoris, mentre no es produeixi la revisió pertinent del mapa
provincial.
Promoure –conjuntament amb el Conselh Generau d’Aran i atenent les especificitats
del Govern local aranès– el desenvolupament de la Llei 16/1990 que regula el seu
autogovern.
Reformar el règim comarcal per tal de fer-lo més flexible pel que fa a la seva
organització i les seves competències, més democràtic en la seva presa de decisions
i més municipalista en el seu funcionament, convertint les comarques en òrgans de
cooperació entre els municipis que les integren.
Afavorir la cooperació i prestació conjunta de serveis entre els municipis tot
incentivant –administrativament i econòmicament– la formació de mancomunitats i
comunitats de municipis, especialment entre els de menor dimensió, per tal de
superar la seva manca de capacitat i de recursos per proporcionar els serveis
necessaris a la ciutadania.
Prendre les iniciatives legislatives necessàries per fer possible que la Regió
Metropolitana de Barcelona disposi de les competències, recursos i formes de gestió
adients a la seva condició metropolitana.
Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per al reconeixement de les àrees
metropolitanes de Catalunya i per a la determinació de les seves competències,
recursos i gestió de serveis.
Impulsar la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona,
instant el Govern i les Corts de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata.
33
�2.8. Mitjans de comunicació: pluralitat i servei públic
Les característiques nacionals, culturals i lingüístiques de Catalunya fan necessari que el
país disposi d’un sector de la comunicació suficientment potent per poder mantenir una
presència pròpia, autònoma i significativa en un àmbit en què les tendències dominants
estan condicionades per la concentració en grans grups transnacionals i la globalització
dels continguts.
Les evidents limitacions d’un mercat mediàtic i publicitari de sis milions de persones
aconsellen explorar fórmules de col·laboració entre administracions, operadors i
territoris que presenten elements culturals i econòmics comuns per intentar assolir una
audiència suficient per al desenvolupament dels mitjans de comunicació en català.
Per fer possible el desenvolupament d’aquest espai comunicatiu català és imprescindible
l’existència d’uns mitjans de comunicació de titularitat pública que tinguin aquest
objectiu com a prioritari, més enllà de les possibilitats que ofereix el mercat i la
competència entre mitjans de comunicació de propietat privada.
El Govern de la Generalitat ha de tenir un política orientada a la configuració d’un
sistema de comunicació català (premsa, ràdio, televisió, mitjans en línia), en què la
convivència del sector públic i el sector privat permeti disposar d’uns mitjans solvents i
d’una indústria audiovisual competitiva.
Aquesta política de comunicació del nou Govern mantindrà l’especificitat local del
model de comunicació català. La tradició de la premsa, la ràdio i la televisió de caràcter
local, sigui pública o privada, constitueix un factor diferencial i enriquidor d’aquest
model que ha de sobreviure i enfortir-se amb l’objectiu general de configurar un sistema
de comunicació competent i competitiu. En aquesta nova etapa, caldrà tenir especial
cura a assegurar que aquests mitjans locals tinguin garantida la seva migració a la
tecnologia digital en igualtat de condicions.
En aquest sistema de comunicació, el grau d’influència del Govern encara és perceptible
en el sector audiovisual, tant pel fet de l’existència de mitjans de titularitat pública com
per la capacitat de regulació. Així, el sector audiovisual català està format per uns
mitjans de titularitat pública que han de complir una missió de servei públic definida pel
Parlament, oferir una programació de qualitat i reflectir, respectar i fomentar el
pluralisme; i per uns mitjans de titularitat privada que han de ser regulats de manera
transparent, afavorint la competitivitat i potenciant l’existència de grups solvents, tant
informativament com econòmicament.
El sector públic comprèn a Catalunya els mitjans de comunicació gestionats per l’Estat,
la Generalitat i l’administració local. Aquest sector s’ha format per la successiva
agregació d’operadors en funció de les respectives legitimitats de cada nivell
d’Administració per convertir-se en gestors de mitjans de comunicació audiovisual.
Aquest conjunt de mitjans públics, finançat de manera mixta i de caràcter bilingüe, s’ha
de modular tant pel que fa al seu volum i capacitat com en la seva participació en el
mercat publicitari, amb l’objectiu d’assolir un sector públic eficaç en l’acompliment de
la seva missió de servei públic, informativament plural i econòmicament viable.
34
�El sector privat està format per uns mitjans audiovisuals que operen amb llicència
adjudicada bé per l’administració de l’Estat bé per l’administració de la Generalitat, en
funció de les respectives regulacions de ràdio i televisió. El mapa audiovisual de
Catalunya –integrat per la relació de llicències atorgades, les freqüències ocupades i les
disponibles, així com pels paràmetres tècnics dels emissors– s’ha de revisar per
aconseguir una adequació de la realitat a la legalitat vigent. Aquesta revisió s’ha de fer
salvaguardant la igualtat d’exigència i l’equilibri entre els diferents operadors, però amb
la voluntat inequívoca d’acabar amb una llarga política de discrecionalitat i de manca de
transparència.
La perspectiva de la migració de la ràdio i la televisió analògiques a l’emissió digital,
així com el desenvolupament de noves fórmules comunicatives a partir de les
aplicacions tecnològiques en xarxa, obligaran els futurs governs de la Generalitat a
disposar de programes específics per garantir la transició a la societat de la informació
tant dels operadors del sector com de la ciutadania en el seu conjunt.
Respecte a la premsa escrita, la Generalitat ha mantingut una política de suport en
funció del seu paper de divulgació de la llengua catalana, així com algunes ajudes
financeres a l’equipament industrial. Tot mantenint les ajudes a la difusió en català, i
amb la perspectiva de fomentar l’existència d’empreses de comunicació solvents i
competitives, el nou Govern estudiarà noves fórmules de suport al sector, donant
prioritat a les ajudes industrials, la renovació tecnològica i la xarxa de distribució.
OBJECTIUS
1. Configurar i desplegar un sistema comunicatiu català propi, autònom, potent i
efectiu en la projecció del país i que afavoreixi els valors de convivència,
pluralisme, llibertat, democràcia i cohesió social.
2. Obtenir competències plenes en matèria audiovisual per aconseguir que la
Generalitat tingui la titularitat dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i
Televisió i sigui l’Administració competent per atorgar totes les concessions de
ràdio i televisió que operin a Catalunya.
3. Modificar la normativa existent amb l’aprovació d’una nova Llei de la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió, establint els principis generals de la missió de servei
públic i independència dels mitjans públics i assegurant els mecanismes de
transparència i objectivitat que han de caracteritzar la regulació del sector privat.
4. Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio han de poder emetre a tot l’àmbit
lingüístic català. Així mateix, la ciutadania catalana ha de poder rebre les
transmissions d’altres comunitats d’aquest mateix àmbit.
5. Afavorir el sector de la comunicació local a Catalunya, el seu arrelament al país, el
seu paper en la comunicació de proximitat, de formació i participació social i
comunitària.
6. Assegurar una migració a la ràdio i televisió digital, consensuada amb tots els
operadors, que permeti alhora el desplegament de tota la potencialitat de la nova
35
�tecnologia i que faciliti la relació de la ciutadania amb les noves tecnologies de la
comunicació.
7. Proposar un acord entre el sector públic i el sector privat que permeti el
desenvolupament equilibrat d’un nou model audiovisual a Catalunya.
8. Promoure la consolidació d’una estructura industrial audiovisual forta, viable, que
asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les
produccions exteriors afavorint la internacionalització del sector.
MESURES
Modificar l’Estatut d’Autonomia i les lleis estatals corresponents (Estatuto de Radio
y Televisión, Llei del tercer canal, Llei d’ordenació general de les
telecomunicacions, Llei de televisió privada i Llei de l’Estat 66/1997), per
aconseguir que la Generalitat tingui la titularitat dels mitjans de la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió i sigui l’Administració competent per atorgar totes les
concessions de ràdio i televisió que operin a Catalunya.
Elaborar la llei de l’audiovisual de Catalunya, establint els principis generals de la
missió de servei públic i independència dels mitjans públics, així com els
mecanismes de transparència i objectivitat que han de caracteritzar la regulació del
sector privat per garantir la pluralitat del sistema.
Ampliar la Llei del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per assegurar la
vigilància del mandat del Parlament.
Aprovar una nova Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que
aprofundeixi en els mecanismes per garantir-ne la independència i asseguri una
programació de qualitat en la qual siguin prioritaris el foment del pluralisme, la
formació, la cultura i el lleure, la indústria audiovisual del país i en la qual es tingui
especial cura de la protecció de la infància i l’eradicació de la violència.
Revisió del contracte–programa dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i
Televisió per establir: un pla financer per a la liquidació del deute acumulat, un
programa de finançament públic transparent i suficient per garantir la programació
de servei públic i de qualitat, tot revisant progressivament l’accés al mercat
publicitari, i un compromís de gestió sense dèficit.
Crear un consorci de la Comunicació Pública de Catalunya amb l’objectiu de
racionalitzar la despesa de recursos públics, reordenar l’oferta pública d’informació
i potenciar l’eficàcia de l’esforç de les diferents administracions en aquest sector.
Establir mecanismes de control per tal de prevenir missatges publicitaris de caràcter
discriminatori cap a qualsevol col·lectiu social que incloguin continguts sexistes,
xenòfobs, violents, fent una atenció especial a l’horari de la programació infantil.
Consolidar una xarxa pública de televisions i ràdios locals i dotar-les de major
capacitat per a la producció mancomunada de programes informatius i d’interès
36
�social i cultural, i garantir la supervivència i la vitalitat de les televisions i ràdios
locals.
Elaborar un pla de suport per facilitar el desplegament de la ràdio i la televisió
digital.
Crear una mesa permanent entre els operadors públics i els operadors privats per
garantir el diàleg en el sector i per impulsar la indústria audiovisual.
Millorar la implicació de Televisió de Catalunya (TVC) amb la indústria audiovisual
i el sector cultural català, amb l’elaboració d’uns criteris objectius i estables que
assegurin una relació eficaç i transparent.
Crear un fons de garantia per a les indústries culturals amb l’objectiu d’incentivar
les produccions fetes a Catalunya.
Crear, en el marc del CAC, l’Observatori de la Indústria Audiovisual, que aporti a
tots els agents implicats en la indústria els elements necessaris per a l’anàlisi de
l’evolució del sector i que vetlli pel control de qualitat.
Afavorir la comercialització de la producció audiovisual catalana, participant
activament en els circuits i mercats internacionals i en la projecció internacional dels
festivals de cinema i audiovisuals a Catalunya.
Elaborar un programa per afavorir l’etapa de transició de la societat presencial a la
societat de la informació tant dels mitjans de comunicació com dels seus usuaris,
potenciant instruments com l’Agència de Qualitat d’Internet.
Establir una línia d’ajudes financeres per a la millora de la xarxa de distribució de
publicacions escrites i per a la consolidació d’una indústria de la impressió a
Catalunya.
Mantenir la política de suport actiu als mitjans de comunicació en català, així com la
d’una inversió publicitària aplicada amb criteris objectius i transparents.
37
�2.9. El compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos
La història de 23 anys de Govern de CiU és exactament el negatiu del que expressa el
títol del programa de cultura dels socialistes. Poca ambició, diàleg escàs i recursos
insuficients, i, sobretot, una capacitat nul·la per fer de la Generalitat un instrument de
promoció d’una societat més culta, on tota la ciutadania pugi accedir als nivells culturals
propis d’un país avançat.
Poca ambició perquè Catalunya, durant els anys de Govern de CiU, no ha disposat d’un
marc general de política cultural on inserir els programes d’actuació. Aquesta manca
d’ambició s’ha traduït, a la pràctica, en tres característiques que han definit aquesta
llarga etapa: manca de planificació, manca de directrius generals i manca de lideratge.
Podem trobar multitud d’exemples en qualsevol dels sectors culturals: en el terreny de
les infraestructures no hem disposat de cap document de referència ni de cap instrument
inversor, ni tan sols no ha estat aprovat el mapa de biblioteques que, segons la Llei de
1993, s’havia de presentar l’any 1994. Davant la crisi de sectors claus de la indústria
cultural catalana, especialment del cinema, l’audiovisual i les discogràfiques, el Govern
de CiU ha estat un simple espectador i ha reaccionat tard i malament. Davant dels
problemes que han denunciat els agents culturals o els representants de les
administracions locals, ha tendit a defugir les seves responsabilitats, creant taules o
comissions equívoques i poc operatives.
Diàleg escàs perquè l’única iniciativa sòlida nascuda del diàleg entre pocs polítics i
societat civil, el Pacte Cultural de 1985, va ser torpedinat des del mateix Govern, i el
Consell Assessor de Cultura que es preveia ni tan sols no va iniciar la seva tasca. I
aquesta situació no s’ha produït per una actitud obstruccionista de l’oposició o la manca
d’interès de les organitzacions representatives dels sectors culturals, ans al contrari. La
voluntat de cooperació de les administracions locals i dels sectors culturals ha quedat
palesa a les lleis més importants: la del sistema bibliotecari, la de museus o la de
normalització lingüística, i també en la gran quantitat de manifestos, escrits i iniciatives
dels professionals de la cultura. La resposta de CiU ha estat puntual, per sortir del pas,
fent algunes concessions menors a les demandes ciutadanes o pactant les lleis i
incomplint-les reiteradament, sense desplegar o fer ús dels mecanismes de participació i
control previstos. En definitiva, el Govern de CiU ha tirat endavant les seves actuacions
menystenint el territori i els agents culturals, i negant-se a qualsevol diàleg i concertació
amb les administracions locals i amb els representants associatius i professionals i
agents emprenedors dels respectius sectors culturals.
Que els recursos que ha destinat el Govern de CiU han estat insuficients és una realitat
que ningú no discuteix. La situació ha estat paradoxal. Mentre des del Govern es deia
que la cultura era l’eix central de la construcció nacional, els pressupostos aprovats any
rere any desmentien aquesta afirmació. La despesa cultural del Govern de Catalunya no
tan sols no és comparable amb la d’administracions similars en el context europeu, sinó
que és una de les més baixes de totes les comunitats autònomes d’Espanya. Aquesta
situació és ja del tot insostenible i està portant moltes institucions i sectors culturals
cabdals per al desenvolupament del país a una situació insostenible (des de la política
lingüística als museus nacionals, des dels ensenyaments artístics a la producció i la
difusió artística).
38
�El Govern de CiU ha disposat d’una oportunitat única que també ha malbaratat: la
possibilitat de crear de nou una organització administrativa moderna i competent
adaptada als reptes contemporanis. La pròpia manca d’orientació general ha produït
que, en aquests moments, l’organització de la Conselleria de Cultura sigui el resultat de
la superposició d’organismes creats per circumstàncies diverses, amb multitud de
càrrecs de lliure designació, cosa que provoca la manca de motivació dels veritables
professionals.
OBJECTIUS
1. Una política cultural central i transversal
La cultura és l’espai on cal construir i socialitzar valors i actituds que permetin el
progrés i garanteixin la integració de tots els ciutadans i ciutadanes, com ara
l’assumpció col·lectiva de la democràcia i de la pluralitat, el compromís cívic, el
cosmopolitanisme, la defensa de les llengües i el respecte de totes les tradicions
culturals. Però la cultura és, fonamentalment, un dret inalienable de l’individu, que ha
de garantir el ple desenvolupament del seu judici crític, la capacitat d’emancipar-se de
les seves circumstàncies i de concretar les seves potencialitats com a ésser humà. La
lògica derivada dels àmbits convencionals de la cultura –les arts escèniques, el
patrimoni, la música, etc.– no és suficient.
Cal tenir en compte totes les dimensions reals del fet cultural, el seu caràcter
transversal: la capacitat de creació, la innovació, la construcció de la identitat,
l’educació, el desenvolupament econòmic, etc. Només des d’aquesta concepció es
garanteix el paper estratègic de la cultura com un dels factors essencials en el
desenvolupament integral del país. Aquesta concepció transversal assegurarà la
centralitat de la cultura en la totalitat de les polítiques de govern.
2. Un nou impuls a la capacitat de creació i innovació
La cultura catalana s’ha expressat històricament i encara s’expressa destil·lant una
enorme dosi de creativitat i de talent. Si en el passat Catalunya va ser coneguda a la
Mediterrània i a Europa com a potència marítima els segles XIV i XV, i com a potència
industrial (la fàbrica d’Espanya) el segle XIX, en el futur ha de ser considerada un dels
centres creadors de continguts culturals més importants de la Unió Europea. La
creativitat i la capacitat d’innovació depenen, en bona mesura, del bon funcionament del
sistema educatiu i formatiu (l’escola, els ensenyaments artístics, la universitat, la
formació professional), dels recursos destinats a la investigació, recerca i
desenvolupament, de la creació d’un substrat favorable a la innovació i el risc en el
conjunt de la societat. Sense el desenvolupament de la recerca científica el país no pot
encarar el seu futur. En aquest sentit, cal promoure decididament la implantació de les
noves tecnologies a tots els camps per millorar la creativitat, la recerca i la difusió de la
memòria i del coneixement. L’aposta del Govern de la Generalitat en aquesta direcció
serà una de les seves prioritats.
39
�3. Garantir l’autonomia de la cultura: repensar el paper del sector públic
L’autonomia de la cultura respecte dels poders públics és un principi indestriable de
l’acció del Govern. Sense defugir les seves responsabilitats ni recórrer a l’apel·lació
retòrica del paper de la societat civil, la pràctica d’una doble subsidiarietat (en relació
amb la capacitat de decisió i gestió de l’administració local), d’una banda, i els agents
culturals privats i associatius, d’altra banda, garantiran la limitació de l’acció
governamental. Per això, es proposa crear el Consell de la Cultura i de les Arts, amb
capacitat operativa pròpia i al qual se sotmetran, conjuntament amb altres òrgans
independents del Govern, les grans decisions en matèria de política cultural. El Consell
de la Cultura i de les Arts és una pedra angular d’una nova manera de concebre la
funció cultural del Govern i de la voluntat de retornar el protagonisme a la societat i les
seves organitzacions.
La posició actual del Govern i de l’administració catalana en relació amb l’ordenació
competencial, el model públic d’intervenció i l’estructura organitzativa, és absolutament
insatisfactòria. Els criteris bàsics que defineixen la reforma de l’organització
administrativa de la política cultural són: la proximitat, la concertació, la concepció
veritablement nacional de la funció dels serveis i institucions, l’economia en els factors
de producció, l’eficàcia en els resultats i la transparència en els processos. Igualment,
promourem l’extensió progressiva del sistema de mèrits i la concurrència professional
fins al màxim nivell de la gestió pública.
4. Per una àmplia descentralització cultural
Catalunya necessita una descentralització cultural que permeti assegurar una densitat
cultural equilibrada arreu del Principat. Cal promoure una densitat homogènia,
quantitativament i qualitativament, dels serveis i equipaments culturals a l’abast de
tothom, siguin quines siguin les seves circumstàncies personals o geogràfiques. Aquest
model, a més, proposa com a objectiu principal l’impuls i la dinamització de les xarxes
associades als diversos sistemes culturals sectorials, de manera que permeti tant la
distribució territorial coherent dels espais de difusió cultural com l’entrada en circuit de
qualsevol producció cultural, independentment d’on es generi. També serà
imprescindible donar resposta a les necessitats específiques de tots els territoris de
Catalunya, des de l’àrea metropolitana fins a la regió pirinenca i les terres de l’Ebre.
Per assolir aquest objectiu, cal que el Govern, amb l’aplicació dels principis de
subsidiarietat i equilibri territorial, confiï en el territori i en el teixit social i empresarial i
que concerti les actuacions amb els ajuntaments i amb els interlocutors socials,
empresarials i associatius. Per crear densitat cultural, cal que les actuacions del Govern
es concertin no només amb els municipis, sinó també amb el món associatiu. Donarem
suport a l’associacionisme cultural; incorporarem les seves seus i propostes a les xarxes
de serveis i equipaments; impulsarem la presència de les associacions, els professionals,
les universitats i els emprenedors en la gestió de projectes, serveis i activitats; vetllarem
per la participació de la societat civil en els organismes i les grans institucions culturals,
i fomentarem la concertació entre el sector públic i els sectors socials –associatius i
privats–, per tal de compartir o delegar la prestació de determinats serveis, d’acord amb
uns contractes–programa que en garanteixin el control públic.
40
�En definitiva, ens proposem millorar l’accés de tota la ciutadania als serveis culturals –
espectacles, equipaments, formació– sense discriminacions per raons de territori o de
preu. En aquest sentit, caldrà establir amb els promotors i titulars de serveis i
equipaments, incentius, descomptes i altres mesures de foment per promoure el consum
de béns culturals, sobretot entre el jovent.
5. La cultura, factor de desenvolupament econòmic i de projecció internacional
La dimensió econòmica de la cultura és cada vegada més important. La presència activa
del sector cultural a l’escenari econòmic no només genera riquesa directament, sinó que
és clau per millorar la competitivitat i l’atractiu final del país. Quatre afirmacions
indiquen l’impacte de la cultura en el desenvolupament econòmic: la cultura incideix en
el desenvolupament de sectors econòmics pròxims, com ara el turisme; la cultura és un
valor afegit de l’entorn; la cultura dinamitza la capacitat de creació i innovació; i la
cultura genera ocupació de manera creixent. La tradició catalana en el món de la
producció cultural, la seva capacitat tècnica i la posició respecte a mercats diversos,
permetran superar l’actual etapa de cert aïllament i de presència simbòlica
desconnectada de la lògica dels mercats culturals. Una prioritat de l’acció de govern és
definir estratègies precises d’internacionalització de la producció cultural en relació amb
Europa, Amèrica del Sud i el nord i el sud de la Mediterrània.
La “marca país” serà efectiva si aconseguim que Catalunya es consolidi com un dels
focus culturals més vibrants de la Mediterrània. Per tal que la marca “fet a Catalunya”
sigui susceptible d’ésser “comparada” internacionalment, cal que sigui expressió rica i
creïble de sinergies i diversitat cultural.
6. L’aposta per la formació: enfortir els lligams entre educació i cultura
L’acumulació educativa és un dels factors més determinants de la realitat cultural d’un
país. Desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa de la
cultura és una exigència essencial per a la configuració de la societat del coneixement
en què ja estem immersos. Amb la perspectiva transversal ja apuntada, la intersecció de
cultura i educació és un dels aspectes principals que han d’impregnar totes les polítiques
sectorials. En aquest sentit, l’ampliació de les competències i recursos de
l’administració local en matèria d’educació serà un element clau per a la millora del
sistema. De manera específica, es dedicarà especial atenció a la formació artística durant
l’ensenyament obligatori i la de règim especial amb finalitat de capacitació professional
o de sensibilització. L’endarreriment del país en aquesta matèria és un llast notable per
al desenvolupament de multitud d’iniciatives culturals.
7. Una cultura de valors, cívica i comunitària
Les desigualtats tradicionals, les noves exclusions de caràcter tecnològic, els nous
fenòmens socials produïts pels moviments migratoris, els processos de globalització i
les necessitats d’afirmació de la identitat del nostre país formen part de l’agenda d’acció
cultural del Govern. Al marge de prescriure que cadascun dels programes culturals que
el Govern aprovi hauran de tenir en compte les mesures necessàries per a la
compensació de les desigualtats i els mecanismes de participació, cal establir línies
específiques d’actuació per promoure un projecte cultural, cívic i comunitari, basat en el
respecte, la solidaritat i el diàleg intercultural que enforteixi la cohesió social. És
41
�imprescindible construir un projecte cultural de futur integrador i, a la vegada,
respectuós amb la diversitat.
8. Una nova idea de la relació entre política cultural i política lingüística
Un dels problemes més greus que ha planat sobre el desenvolupament cultural de
Catalunya ha estat la confusió permanent entre la política lingüística i la política
cultural. Aquesta situació, a banda de produir alguns dels episodis més lamentables en
el conjunt de l’actuació de CiU, ha suposat, de fet, una minva de les possibilitats de la
indústria cultural catalana i ha generat desconfiança en molts agents culturals. En aquest
sentit, el Govern ha de considerar com a cultura pròpia del país totes les manifestacions
i productes culturals al marge del seu idioma. No es pot reduir cultura a llengua ni
llengua a cultura. El nou Govern de la Generalitat ha d’estimular el consens social al
voltant del català, mitjançant el diàleg, la mediació i la concertació, i posar en marxa, si
s’escau, mesures de discriminació positiva. D’altra banda, aquesta no serà la comesa
d’una direcció del Departament de Cultura, sinó la responsabilitat de tota
l’administració de la Generalitat.
9. Per un federalisme cultural a l’Estat espanyol
Un dels objectius principals del Govern és obtenir el reconeixement institucional i
administratiu del caràcter plurinacional i pluricultural de l’Estat espanyol. Per això, cal
millorar substancialment la relació i el coneixement mutu entre Catalunya i la resta de
pobles d’Espanya, incloses les diverses llengües. D’altra banda, cal comprometre el
Govern de l’Estat en la defensa de la pluralitat cultural, dels seus valors, la seva riquesa
i el seu futur, i en la promoció internacional de la cultura. Cal adequar l’actual
organització estatal de la cultura des de la perspectiva d’un estat federal. En aquest
sentit, cal promoure la relació cultural de tots els territoris de parla catalana.
La qualitat de la cultura és la millor carta de presentació per obtenir el reconeixement
internacional i de la resta d’Espanya, així com el principal mitjà de diàleg amb altres
pobles. Però això, per si sol, tot i ser important, no és suficient: al mateix temps cal
aprofundir en els instruments de promoció de la cultura catalana a escala internacional.
10. Una nova concepció del paper cultural dels mitjans de comunicació públics
A la societat del coneixement, continuen tenint un paper determinant els mitjans de
comunicació, particularment els audiovisuals. La televisió i la ràdio públiques de
Catalunya –dependents del Govern– no s’han compromès suficientment amb la creació,
promoció i difusió de la cultura catalana. És significatiu que, tot i formar part del mateix
Govern, la Conselleria de Cultura i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han
instrumentat les seves relacions mitjançant convenis que han suposat la transferència
dels migrats recursos de la Conselleria. Cal redreçar aquesta situació; els mitjans públics
de comunicació, sense renunciar als seus objectius de reforçar l’espai audiovisual de la
llengua catalana, han de ser part activa de la política cultural del Govern de la
Generalitat.
42
�MESURES PRINCIPALS
1. Creació del Consell de la Cultura i de les Arts
La cultura és el terreny de la llibertat, on s’expressa la pluralitat de la societat i la seva
capacitat de creació i d’innovació. És vital preservar l’autonomia de la cultura respecte
dels poders polítics, econòmics i socials. Per això, proposem la creació del Consell de la
Cultura i de les Arts, que esdevingui la formalització d’un espai comú per a la cultura,
un àmbit de diàleg i d’entesa, i el motor d’un ampli acord entre tots els agents que
incideixen en la vida cultural catalana; que ens situï de manera decidida en una
perspectiva no només de normalització cultural, sinó de resposta imaginativa i eficient
als reptes culturals que el futur ens planteja; que no només aplegui els representants de
les diverses administracions públiques, sinó que també, i sobretot, incorpori els diversos
agents de l’activitat cultural, creadors, associacions, professionals, universitats,
intel·lectuals, gestors.
El CCA estarà format per persones de significació plural, que comptin amb un ampli
reconeixement en el món de la cultura o bé siguin exponents significatius dels principals
segments de l’activitat cultural. Els seus membres s’escolliran per consens, seguint el
model del Consell Audiovisual de Catalunya. Participaran en les reunions el conseller
de Cultura i altres càrrecs de la Conselleria. Tanmateix, es constituiran taules sectorials
representatives per al diàleg i la concertació sobre les polítiques que s’hauran
d’impulsar, així com taules intersectorials relatives a polítiques que impliquin diversos
sectors. La creació del CCA suposarà la modificació de la composició i les funcions de
diversos òrgans consultius actualment existents.
Les funcions bàsiques del consell seran les següents:
Articulació del debat estratègic i establiment dels grans objectius nacionals
en matèria de cultura.
Impuls del consens bàsic entre el sector públic, l’associatiu i l’empresarial al
servei dels objectius fixats.
L’arbitratge i la defensa dels drets culturals dels ciutadans i de les
ciutadanes.
Establiment dels criteris i d’un model de relació transparent entre el Govern i
la societat civil pel que fa a les polítiques de suport econòmic i de
concertació.
Atorgaments anuals dels Premis Nacionals de Cultura.
Elaboració d’un informe biennal sobre l’estat de la cultura a Catalunya.
2. Aprovació del Pla d’Infraestructures Culturals Territorials
Després de 23 anys de govern de CiU, el balanç de la inversió en equipaments culturals
és clarament insuficient. Aquesta constatació és especialment greu en el cas dels
equipaments territorials. El pes de la inversió feta l’ha hagut d’assumir l’administració
local. No es tracta només d’una manca flagrant de sensibilitat i de sentit de l’equilibri
territorial en termes pressupostaris: és que el Govern ha estat incapaç d’elaborar,
presentar i debatre cap mena de mapa o de pla.
43
�La premissa de partida del pla no ha estat només l’actual marc competencial, sinó el
decantament del conjunt de serveis que, en la percepció de la majoria de ciutadanes i
ciutadans, són ja considerats bàsics i que, en qualsevol cas, l’administració pública, per
si mateixa o de manera concertada amb els agents socials, ha de garantir. El pla
contempla de manera específica la tipologia d’equipaments que proveeixen aquests
serveis culturals bàsics: les biblioteques, pel que fa a la lectura pública; els museus, les
col·leccions i centres d’interpretació i arxius, pel que fa al patrimoni; els teatres, les
sales polivalents, les sales d’exposicions i els centres d’art, pel que fa a la difusió
artística. Preveu també un equipament de producció cultural per a aquells municipis
que, en termes d’equilibri territorial, han d’exercir la capitalitat cultural d’un territori.
El pla es complementa amb tres programes d’inversió en patrimoni immoble, de suport
als equipaments dels sectors productius i de millora dels equipaments culturals
associatius.
El cost previst és de 770.000.000 d’euros i s’executarà al llarg dels propers deu anys.
El pla contempla també la participació del Govern en el finançament de les despeses de
funcionament i activitats de tota la xarxa d’equipaments culturals territorials.
3. Doblar el pressupost de Cultura
Sense fer servir la retòrica de la importància de la cultura per a la vertebració nacional
de Catalunya, el compromís del futur Govern socialista és clar i contundent: situar la
despesa cultural en el 2% del pressupost de la Generalitat. I fer-ho al llarg d’un sol
mandat. En termes concrets, això suposa situar el pressupost de la Conselleria en,
aproximadament, 325 milions d’euros constants, és a dir, prop de 51 euros per any i
habitant. L’avenç és substancial si tenim en compte que, per a l’any 2003, la despesa se
situa en prop de 186 milions d’euros, 29 euros per habitant.
La implantació d’aquesta mesura és de caràcter tècnic i disposa d’un document detallat.
Tanmateix, és important remarcar els criteris i principis bàsics que la sustenten:
Major transparència i claredat en la destinació de les despeses.
Donar resposta a les demandes dels sectors culturals i a les resolucions
aprovades pel Parlament de Catalunya.
Dotar de manera adequada les altres dues mesures principals proposades, el
Consell de les Arts i de la Cultura i el Pla d’Infraestructures.
Completar les inversions en els equipaments culturals nacionals i dotar-los
dels recursos adequats per al seu funcionament.
Disposar d’un pressupost equilibrat i útil per a tots els sectors i agents
culturals del país.
Disposar d’un pressupost integrador que agrupi i ordeni totes les operacions
culturals del Govern.
Construir un pressupost ambiciós que aposti per la innovació i l’excel·lència
cultural.
44
�OBJECTIUS I MESURES EN ELS DIFERENTS “SECTORS CULTURALS”
1. El patrimoni cultural
El patrimoni cultural és un recurs principal per generar coneixement, valors, gaudi i
qualitat de vida per a les ciutadanes i ciutadans de Catalunya, compatible amb un
desenvolupament econòmic i territorial sostenible. Cal aprofitar les potencialitats
objectives del patrimoni cultural i, en especial, la seva dimensió social i col·lectiva, la
seva capacitat educadora, el seu caràcter científic, el seu potencial econòmic i estratègic,
i els seus valors simbòlics i identitaris.
Per potenciar el patrimoni cultural cal establir com a principal axioma, l’interès públic i
col·lectiu, cercant la dinamització i rendibilització social de la memòria i dels béns
culturals, assegurant-ne l’accessibilitat. En aquest sentit, cal utilitzar els valors
intrínsecs dels béns culturals –i també naturals– com a factors de dinamització social,
amb el suport i l’acord de la societat civil, concertant les polítiques sectorials amb els
ajuntaments i el teixit social. Així mateix, cal gestionar el patrimoni amb una visió
d’integralitat i de transversalitat, sobretot a escala territorial, vinculant les polítiques de
patrimoni amb les de medi ambient, en el marc d’una sola política de tractament integral
del paisatge. Cal aprofitar de manera sostenible el potencial econòmic de patrimoni
mitjançant serveis i recursos de qualitat. Caldrà, en qualsevol cas:
Modernitzar els instruments de protecció, conservació, recerca i difusió del
patrimoni cultural català (arqueològic, arquitectònic, documental,
bibliogràfic, etnològic, etc.), convertint l’Inventari del Patrimoni Cultural de
Catalunya en una eina de gestió.
Impulsar la concertació amb el món local de xarxes públiques d’equipaments
territorials en el marc de sistemes nacionals de gestió: els sistemes de
museus, el sistema d’arxius, la xarxa de parcs arqueològics i la xarxa de
monuments.
Desplegar els grans equipaments nacionals (Biblioteca de Catalunya, Arxiu
Nacional de Catalunya, museus nacionals, etc.) com a referents de la seva
especialitat i com a prestadors de serveis i de recursos al territori. Instituir els
museus nacionals com a capçaleres dels seus respectius sistemes.
Impulsar, en el marc del Pla d’Infraestructures i amb els mapes respectius i
concertadament amb l’administració local, un pla d’intervenció sobre el
patrimoni immoble, així com els respectius plans de museus, arxius i parcs
arqueològics.
Retorn dels documents espoliats per les tropes franquistes dipositats a
Salamanca.
2. Les arts escèniques
En relació amb les arts escèniques, volem vertebrar un entramat local de suport a la
producció i a la difusió artística.
Els criteris bàsics que inspiraran el nostre model seran els següents:
Determinar, en el marc del Pla d’Infraestructures, el pla de teatres i sales,
així com el suport als equipaments privats.
45
�Crear una xarxa de centres de suport a la producció artística i una xarxa
d’equipaments escènics de difusió artística, d’acord amb la realitat local de
Catalunya. Aquestes dues xarxes cercaran com objectius bàsics, alhora, els
de la qualitat i l’excel·lència artística i els d’igualtat d’accés a l’oferta
artística i descentralització. S’establiran els mecanismes de concertació
necessaris perquè aquestes xarxes es nodreixin de les grans produccions
impulsades pels grans equipaments teatrals d’àmbit nacional (el Teatre
Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure en el marc de la Ciutat del Teatre),
per tal que arribin al públic de tots els territoris de Catalunya.
Establir, d’acord amb la Conselleria d’Ensenyament, el mapa
d’ensenyaments escènics, incloent-hi els cicles formatius de formació
professional reglada, les titulacions mitjanes i les superiors.
Establir dos plans específics de promoció destinats al sector de la dansa i al
sector del circ que contemplin tots els segments de l’activitat: formació,
creació, producció i difusió.
3. Les arts visuals
Les arts plàstiques i visuals és un dels sectors de la cultura a Catalunya amb més
potencial i que més necessita una política global que contribueixi a estructurar-lo i
vertebrar-lo. Cal abordar amb decisió alguns dèficits estructurals en matèria
d’ensenyament i estimulació dels públics que permeti una plena interactuació entre
societat i art contemporani. Ens plantegem, per tant, assolir un nou lideratge en el
foment de la creació més experimental, desenvolupar un extens programa de difusió a
tot el territori amb les infraestructures actuals i les noves, i projectar internacionalment
la producció artística generada a Catalunya.
Les propostes principals del nostre model són:
Impulsar una reforma profunda a l’ensenyament que asseguri la plena
integració de la cultura visual a tots els nivells educatius. Potenciar els
programes d’ampliació dels diferents segments de públic i la presència de
l’art als mitjans de comunicació.
Convertir Catalunya en un laboratori (R+D de les arts visuals) on els millors
projectes disposin dels recursos econòmics, tècnics i humans necessaris per a
la seva formalització.
Crear i articular a tot el territori una xarxa de centres d’art i de sales
d’exposicions, ja prevista en el Pla d’Infraestructures, que permeti establir i
consolidar un circuit específic. Mitjançant les infraestructures actuals
(municipals i privades) i una nova generació de centres d’art, establir un
ambiciós programa de difusió que faci possible l’accés de la ciutadania a
l’art a tot el territori.
Potenciar el MACBA amb més recursos i espais perquè pugui desenvolupar
el seu programa museològic, d’exposicions temporals i d’activitats,
convertint-lo en un museu de referència a escala internacional. Impulsar els
museus d’art i les col·leccions públiques a les principals ciutats catalanes.
Promoure, d’acord amb les institucions públiques, els professionals i els
operadors privats, el desenvolupament d’estratègies comunes de promoció a
nivell català, espanyol i internacional dels artistes catalans.
46
�Potenciar el col·leccionisme privat amb mesures fiscals i donar suport a
iniciatives del galerisme i als nous mediadors per estructurar un nou mercat.
4. La música
La tradició musical a Catalunya ha estat especialment rica i inclou una gran diversitat de
gèneres. Volem enfortir i facilitar l’activitat dels protagonistes i assegurar l’accés de la
ciutadania a les diverses expressions musicals i a la formació, cercant com objectiu
prioritari el compromís amb la qualitat.
Ara bé, el sector musical continua manifestant dèficits estructurals que necessiten una
acció contundent per part del Govern de Catalunya amb l’objectiu de consolidar un
sector potent i estructurat. Els criteris d’actuació seran els següents:
Establir un pla de suport als compositors, intèrprets i formacions musicals
que garanteixi la possibilitat de desenvolupar projectes artístics a mig i a
llarg termini.
Potenciar la concertació entre els programadors públics i privats a fi i efecte
d’establir línies d’acció conjuntes i complementàries en el territori de
Catalunya. Promoure la consolidació dels circuits musicals públics i privats
que abracin la totalitat del territori i dels diversos sectors musicals,
reconeixent la funció cultural dels clubs de música i completant la xarxa
d’equipaments.
Establir, d’acord amb el conjunt de les institucions implicades, un pla de
viabilitat i de consolidació de les formacions orquestrals.
Establir un conjunt de mesures de suport a la indústria discogràfica catalana,
incloent-hi la creació d’un fons de risc, en el marc de les mesures de suport a
les indústries culturals.
Desplegar la xarxa d’escoles de música i conservatoris –municipals i
privats– amb el doble objectiu de formar i sensibilitzar la ciutadania, i de
possibilitar l’aparició de futurs especialistes, que des dels primers nivells
escolars es puguin formar cap a una capacitació professional i adreçar-se, si
s’escau, a l’ensenyament superior.
Impulsar la creació de nous públics.
5. L’edició i la literatura
El sector editorial és l’àmbit de més pes i significació de les indústries culturals
catalanes. Catalunya ha de mantenir i consolidar la posició del seu sector editorial. En el
marc del sistema de suport general a les indústries culturals, s’establirà, de comú acord
amb els diversos representants del sector, un pla d’innovació permanent de les
estructures de producció, distribució i les polítiques d’internacionalització. Es destinarà
un suport especial a la incorporació de noves tecnologies i a la producció multimèdia.
47
�Establir un pla de promoció de la lectura de manera coordinada entre el
sistema bibliotecari, l’ensenyament obligatori i els programes i entitats de
difusió de la literatura.
Mantenir el sistema de suport genèric a l’edició en català, establint
mecanismes més rigorosos d’accés i de control en funció de les tipologies de
llibres i nombre d’exemplars. S’estendrà a les edicions multimèdia.
Defensar de manera activa la política de preu únic del llibre, ja que forma
part de l’excepció cultural associada a l’especificitat i el valor cultural
d’aquest sector.
Incrementar la presència internacional de la indústria editorial catalana en la
perspectiva de l’ampliació de mercats.
Promoure una presència més àmplia i qualificada del llibre i la literatura als
mitjans de comunicació públics i privats i, d’una manera especial, als
audiovisuals.
6. Les biblioteques i el sistema bibliotecari
Les biblioteques públiques són una de les eines fonamentals en la democratització de
l’accés a les noves tecnologies de la comunicació per part de tota la població, siguin
quines siguin les seves circumstàncies personals. El nou Govern ha de coordinar els
programes d’informació electrònica amb el sistema bibliotecari. Cal desplegar i articular
un sistema bibliotecari potent, dotat i equilibrat arreu de Catalunya.
Les biblioteques públiques són el principal mitjà d’accés a la cultura per a la majoria de
la població. Cal garantir que els equipaments bibliotecaris disposin dels espais i mitjans
suficients per desplegar aquesta funció de manera adequada. És imprescindible aprovar
un mapa actualitzat d’equipaments que contempli els estàndards de dotacions, espais i
serveis, i biblioteques a tots els municipis a partir de 3.000 habitants i servei de
bibliobús als municipis d’entre 300 i 3.000 habitants.
Les mesures principals són:
Promoure la regulació complementària de la missió i el funcionament de les
biblioteques escolars i, d’acord amb la Conselleria d’Ensenyament, establir
un pla per a la implantació i millora de les biblioteques escolars, tenint en
compte les estructures educatives i els recursos bibliotecaris existents.
Reforçar el programa de plans anuals d’inversió bibliotecària, per a la qual
cosa es tindrà en compte, prioritàriament, la construcció de noves
biblioteques públiques i el desplegament del pla de bibliobusos.
Desplegar les funcions de la Biblioteca de Catalunya, en especial les que fan
referència al patrimoni documental, i impulsar les accions de cooperació
amb altres centres bibliogràfics del país que disposen de fons d’interès
patrimonial.
7. Cinema i audiovisual
Per qualsevol observador de la vida cultural, l’evolució del sector audiovisual és un
indicador de progrés molt important a Catalunya. Una cultura d’un país petit com el
48
�nostre, per ser forta en el marc d’un món globalitzat, ha de disposar d’una indústria
audiovisual i cinematogràfica potent des del punt de vista creatiu i avançat des del punt
de vista tecnològic. És una garantia de projecció en el futur i un dels pocs elements que
permet construir una posició sòlida en el mapa de les ubicacions culturals. Els criteris
d’actuació seran els següents:
Configurar i desplegar un sistema comunicatiu català propi, autònom, potent
i efectiu en la projecció del país i que afavoreixi els valors de convivència,
pluralisme, llibertat, democràcia i cohesió social. Proposarem un acord entre
el sector públic i el sector privat que permeti el desenvolupament equilibrat
d’aquest nou model audiovisual a Catalunya.
Promoure la consolidació d’una estructura industrial audiovisual forta,
viable, que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que
atregui el talent i les produccions exteriors afavorint la internacionalització
del sector. Facilitar la integració del sector cinematogràfic i audiovisual
català a les xarxes de producció i distribució internacionals, especialment les
d’àmbit europeu i de l’Amèrica Llatina.
Assegurar una migració a la ràdio i la televisió digitals consensuada amb tots
els operadors, que permeti, alhora, el desplegament de tota la potencialitat de
la nova tecnologia i que faciliti la relació de la ciutadania amb les noves
tecnologies de la comunicació.
Modificar la normativa existent amb l’aprovació d’una nova Llei de la
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que estableixi els principis
generals de la missió de servei públic i independència dels mitjans públics i
asseguri els mecanismes de transparència i objectivitat que han de
caracteritzar la regulació del sector privat.
Impulsar una política cinematogràfica comptant amb els creadors, que
estableixi nous models de finançament mixtes basats en la corresponsabilitat
entre la indústria i les televisions privades i les televisions públiques i
l’Administració. Les televisions públiques han de vertebrar i liderar la
promoció, la difusió exterior i l’obertura de nous mercats per als productes
audiovisuals catalans.
Treballar per normalitzar amb eficàcia l’ús del català al cinema.
Donar suport als nous creadors que treballin nous formats i medis de difusió
de l’audiovisual a les xarxes de banda ampla i a les aplicacions multimèdia.
8. La cultura popular
Considerem imprescindible elaborar i potenciar un discurs identitari nou per a una
catalanitat nova que assumeixi el passat de Catalunya i la complexitat de la seva
història; es vinculi a la Catalunya actual, reconeixent que cultura popular catalana és
tota la que es fa a Catalunya; reforci la consciència i la convivència democràtica;
encaixi en el marc d’un projecte social i polític plural, i dissenyi un projecte de futur
integrador, creatiu, intercultural i cosmopolita. Els criteris d’actuació seran els següents:
49
�El Departament de Cultura serà l’interlocutor del conjunt d’expressions de
cultura popular, i vehicularà les relacions a través dels seus creadors, agents i
organitzacions.
Promoure la dinamització del teixit associatiu de cultura popular, incloent-hi
la diversitat d’entitats i de col·lectius de cultura popular presents a
Catalunya, segons una única política cultural i des d’un únic organisme.
Derogar la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura
popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, i tornar a situar els seus
continguts a les normatives de patrimoni cultural, a una nova Llei
d’associacions i a les mesures de promoció de la cultura popular i
tradicional, respectivament.
El Govern de Catalunya concertarà acords, amb la participació del teixit
associatiu i d’altres instàncies de l’Administració, amb altres comunitats
autònomes i països per a la recerca, promoció i projecció de les cultures
populars i/o tradicionals.
50
�2.10. Política lingüística
Per primera vegada en la història contemporània de Catalunya, hi ha hagut durant més
de vint anys institucions d’autogovern que han actuat en matèria de política lingüística.
L’avenç del coneixement i de l’ús del català en aquests anys és indiscutible, tota vegada
que el punt de què es partia a principis dels vuitanta, data en què es creà la Direcció
General de Política Lingüística, era mínim a causa de l’acció de la dictadura. S’ha
aconseguit un ús oficial del català àmpliament estès i acceptat per la ciutadania, a les
administracions públiques locals i autonòmiques. També hi ha hagut avenços, encara
que desiguals, en la presència del català als mitjans de comunicació –orals i escrits– i en
la consolidació d’indústries culturals. Especialment, hi ha hagut avenços en la
consolidació i acceptació col·lectiva del català com a llengua d’ús oficial i avenços
evidents en el grau de coneixement del català, gràcies a l’escolarització i a l’esforç d’un
gran nombre de professionals de l’ensenyament regulat i d’adults i, sobretot, a l’interès i
la voluntat d’aprenentatge dels mateixos ciutadans, que ha fet possible que més d’una
generació sencera hagi estat educada plenament en català. Els ajuntaments, els sindicats
i els partits d’esquerres hi han contribuït en primer pla, i els socialistes catalans, amb la
seva prioritat històrica de mantenir la unitat civil del poble de Catalunya, ho han fet
d’una manera molt fonamental.
Darrerament, les enquestes constaten que l’alt grau de coneixement del català que
existeix no es correspon amb un augment del seu ús públic, en especial en els sectors
clau de la vida col·lectiva com ara el socioeconòmic, el món laboral o el del lleure.
Constatem que els ciutadans, fins i tot els que no tenen el català com a llengua d’ús
habitual, no hi són reticents. Alhora, es detecta que es produeix un cert estancament i un
retrocés en alguns àmbits i territoris, i també s’incrementa la sensació col·lectiva que el
català és, bàsicament, la llengua de relació amb l’administració catalana –ajuntaments i
Generalitat– i no pas la llengua d’ús social.
A més, encara hi ha importants dèficits no resolts. La política lingüística feta en aquests
vint anys no ha aconseguit que a Catalunya hi hagi una situació realment d’igualtat entre
les dues llengües oficials d’ús majoritari que hi coexisteixen. Aquesta coexistència es
produeix de manera desigual en els diferents àmbits de la vida col·lectiva i en les
diferents parts de territori. Alhora, la competència dels habitants de Catalunya a saber
parlar i escriure és, estadísticament, menor que la d’entendre i llegir. Encara es constata
l’existència d’àmbits on l’ús del català avança lentament, com ara la justícia, i d’altres
en què la llengua catalana té poc pes, com ara el món de l’empresa i la societat de la
informació. Es constata també el paper decisiu que té l’hàbit de les persones que parlen
català i castellà d’adaptar-se sistemàticament a l’ús de la llengua castellana.
En l’actualitat s’hi afegeix, a més, el fet que ens trobem en una nova situació
caracteritzada per la globalització i la irrupció de les tecnologies de la informació i la
comunicació. Es caracteritza també per l’arribada, en quantitats importants i que
previsiblement augmentaran en els propers anys, de població immigrada de llengües i
cultures diferents, que percep que no necessita saber català. Tot i així, una bona part
d’aquestes persones demanen formació lingüística tan bon punt arriben a Catalunya.
Una formació a la qual les actuals estructures existents no donen resposta amb la
immediatesa que caldria, de vegades per manca de recursos, d’altres per la inexistència
de criteris institucionals decidits i clars sobre com tractar l’acolliment lingüístic i
cultural d’aquesta nova i diversa població que arriba a Catalunya. S’hi afegeix el fet que
51
�els departaments encarregats de la formació de la nova immigració adulta no tenen cap
pla organitzat ni han previst les dotacions de recursos suficients perquè els professionals
puguin dur a terme l’ensenyament del català.
La situació actual demana ineludiblement un tractament global de l’ús de les llengües a
Catalunya. I això perquè a la innegable existència d’una cultura catalana escrita i
parlada en castellà, que a més a més és la llengua d’ús habitual de molts catalans i
catalanes, s’afegeix la presència progressiva de llengües diferents del català en sectors
com el món dels negocis en general i del turisme, el mosaic plurilingüe de la
immigració i l’ús de l’anglès en el món de la ciència, en les TIC i en els productes
culturals i d’oci.
OBJECTIUS
La nova política lingüística que plantegem per a la Catalunya actual es basa en la
consecució d’un gran principi polític:
Que la llengua catalana –i l’aranès en el seu territori d’ús– es consolidi efectivament
com a instrument de prestigi, d’identificació col·lectiva, de patrimoni comú i de llengua
de cultura i de futur, a la vegada que com a eina de comunicació i de cohesió socials, en
el marc d’una realitat plurilingüe. La llengua castellana s’ha de considerar com una
realitat positiva i un valuós patrimoni de la nostra societat. Les altres llengües
utilitzades a Catalunya tampoc no s’han de considerar com a problema. Els ciutadans de
Catalunya han d’acabar el seu cicle escolar dominant el català, el castellà i l’anglès.
Aquest principi es concreta en cinc objectius estratègics per canviar la situació actual:
1. Garantir que el català, com a llengua pròpia de Catalunya i llengua de futur, continuï
sent la llengua de l’ensenyament (mantenir i enfortir decididament la xarxa única
vehiculada en català), la dels mitjans de comunicació institucionals, de les
institucions públiques, de l’administració de la Generalitat i les administracions
locals, de la toponímia i dels sectors clau de la nostra societat.
2. Liderar un gran pacte entre les institucions i la societat civil per la llengua i la
cultura catalanes –i araneses en el seu territori d’ús–, que són les pròpies de
Catalunya, amb l’objectiu d’incrementar-ne l’ús social, en especial en els sectors
socioeconòmic, els mitjans de comunicació privats i el sector del lleure, per tal de
garantir-ne la plena normalitat.
3. Assegurar el paper del català com a llengua d’acollida dels nous col·lectius
d’immigrants i impulsar les mesures adequades per tal que aquesta premissa sigui
seguida per totes les administracions públiques i per l’àmbit de l’ensenyament
públic, privat i d’adults. Des dels diferents departaments de la Generalitat que hi
actuïn s’han d’arbitrar i executar les mesures necessàries perquè el català es
converteixi en un element d’integració social i econòmica i perquè aquests
col·lectius coneguin la realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat. L’obtenció de
competències en matèria d’immigració és condició indispensable per afavorir aquest
procés.
52
�4. Instar, en el marc del projecte federal, el reconeixement efectiu, jurídic i legal del
caràcter plurilingüístic d’Espanya, per tal de garantir el respecte dels drets
lingüístics de tota la ciutadania de l’Estat. Així mateix, vetllar, d’acord amb les
respectives instàncies acadèmiques i governamentals, pel foment de la llengua
catalana en tot l’àmbit lingüístic. L’Estat ha de complir de manera efectiva la Carta
Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, d’acord amb l’instrument de
ratificació corresponent, i ha de defensar el ple reconeixement del català com a
llengua oficial de la Unió Europea.
5. Promoure que el català i les seves varietats siguin especialment protegits pels
diferents governs dels territoris de parla catalana. Potenciar, en aquest sentit, el
paper de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Institut Ramon Llull.
MESURES
La planificació ha de ser l’eix de la Política Lingüística. Alhora, aquesta no pot ser la
política d’un únic departament del Govern, sinó una acció integrada de totes les
conselleries, serveis públics i empreses que depenen de l’administració catalana. Una
acció rigorosa gestionada amb transparència. Una acció planificada a partir de dades,
indicadors i estudis sobre la situació, en actualització permanent, i seguida i avaluada
amb els indicadors corresponents. La mesura prioritària serà l’elaboració d’un Pla
Estratègic de la Llengua Catalana, que superi la política lingüística de la improvisació i
de la simple fe en les normes, i que obri una nova perspectiva de futur per a la llengua
catalana, implicant-hi tot el Govern i el conjunt de la societat catalana. Aquest Pla ha
d’establir:
Les línies precises i prioritàries d’actuació política, amb objectius a llarg i a mig
termini que permetin incrementar l’oferta en català en els sectors que es
consideren prioritaris: mitjans de comunicació privats, àmbit socioeconòmic i
l’àmbit del lleure.
Un pla global de tractament i de coneixement de les llengües diferents del català
a Catalunya, que permeti observar-les com un patrimoni comú i faci possible
bandejar de la vida social i política la seva utilització instrumental i partidista.
Els nivells de concertació social i econòmica que són imprescindibles per
consolidar el català com a llengua de prestigi i d’ús quotidià i també com a
llengua amb reconeixement de l’Estat i d’Europa.
Els instruments d’anàlisi, seguiment i avaluació imprescindibles i els recursos
humans i econòmics necessaris per garantir el desplegament i l’execució més
adequats de les propostes i la consecució dels objectius que s’hi plantegen.
Les estratègies de desplegament i aplicació a partir de plans específics
d’actuació que han d’incloure propostes d’àmbit sectorial i territorial i on s’han
de recollir les mesures i les accions proposades, els òrgans executors, les
entitats, associacions i organismes privats que hi col·laborin i els recursos
humans i econòmics que s’hi destinaran.
53
�Paral·lelament a l’elaboració i execució d’aquest Pla Estratègic, el govern ha d’adoptar
les mesures següents:
La previsió dels recursos humans i econòmics necessaris per tal de desenvolupar
programes potents de concertació social i econòmica: uns recursos econòmics no
només de les administracions catalanes sinó també dels pressupostos de l’Estat.
La creació d’un nou Consell de la Llengua Catalana, dotat suficientment i amb
presència d’agents públics i socials, com a marc de debat i de construcció permanent
del marc de concertació i consens imprescindible sobre la política lingüística.
També com a plataforma d’impuls de la iniciativa social a favor del català. D’ell ha
de partir l’elaboració del Pla Estratègic de la Llengua Catalana.
La concertació entre el conjunt de les administracions públiques estatals i catalanes,
cadascuna des del marc competencial que li és propi: Estat, Generalitat,
ajuntaments, consells comarcals, diputacions (o vegueries).
La reivindicació i l’obtenció de la corresponsabilitat dels governs de l’Estat i de la
Unió Europea ha d’aconseguir l’existència de polítiques a favor de la diversitat
lingüística i a favor del català i les seves varietats des de tots els nivells de poder
democràtic que inclouen l’àrea lingüística catalana. Amb aquesta finalitat, el Govern
ha d’elaborar i promoure una proposta programàtica referida a l’Estat espanyol i una
altra referida a la Unió Europea.
La concertació amb els governs dels territoris on es parla el català, en les seves
diverses modalitats, i amb tres finalitats: la coordinació de les respectives polítiques
lingüístiques, la protecció de les diverses modalitats i l’establiment d’una política
comuna de projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes.
L’impuls i la preservació de la pervivència de l’aranès com a patrimoni de tots els
catalans i catalanes i el foment de la seva normalització.
L’establiment d’un gran marc d’acord amb els diferents sectors implicats per tal que
es compleixi el que estableix la Llei de política lingüística.
La planificació i consolidació d’una oferta àmplia de formació, adequada a la
demanda i a les necessitats, i dotada de suficients recursos, que permeti a les
persones adultes que arriben a Catalunya, parlants d’altres llengües, poder aprendre
a parlar i escriure en català.
La concertació amb els sindicats, organitzacions d’empresaris i comerciants, i
patronals, de les polítiques i els plans estratègics per fomentar que el català
esdevingui llengua d’ús habitual en l’activitat comercial i llengua de treball. Alhora,
cal establir acords per concertar mesures que garanteixin l’accés a l’aprenentatge de
la llengua catalana als treballadors en horari laboral, en especial als nouvinguts no
catalanoparlants.
La incidència en el fet que l’ensenyament obligatori ha d’assegurar als alumnes un
nivell de competència lingüística en català, castellà i anglès, que els permeti
desenvolupar-s’hi perfectament. Per tant, cal dotar l’ensenyament reglat de les
54
�condicions necessàries per un bon aprenentatge lingüístic (formació de mestres i de
professors, recursos pedagògics, metodologies específiques per als diferents
col·lectius, material competitiu, etc.).
La reforma del Consorci per a la Normalització Lingüística per tal de garantir-ne un
finançament i una organització suficients per al desenvolupament de les seves dues
funcions principals: l’ensenyament de la llengua i la promoció de l’ús a escala
general i local. En aquest context, s’ha de mantenir una atenció especial als
col·lectius no catalanoparlants.
La promoció de l’elaboració acadèmica destinada a incrementar l’accessibilitat del
català a tots els usos de la llengua. Un treball de foment i acostament del català als
usos quotidians que s’ha de fer amb la col·laboració i la implicació dels equips
universitaris i de l’Institut d’Estudis Catalans.
55
�2.11. Catalunya oberta a Europa i al món
Catalunya forma part d’un espai geogràfic, on les fronteres dels estats comencen a jugar
un paper secundari. En aquest nou context Catalunya retroba la seva vocació –europea,
mediterrània– de llarga tradició i amb un gran futur. Catalunya necessita Europa per al
seu ple desenvolupament com a país. Europa és el marc institucional i, alhora, a Europa
s’inicien processos de descentralització, de devolució de poder, de recuperació del
territori i les identitats, on Catalunya té molt a dir: també Europa necessita Catalunya.
Durant aquests anys, el Govern de CiU ha tingut al seu davant un doble repte: d’una
banda, el repte europeu –inserir Catalunya en l’àmbit institucional comunitari– i, d’altra
banda, el repte de la globalització –projectar Catalunya a l’exterior en termes polítics,
comercials i culturals. Poc s’ha avançat en aquest doble sentit.
Responent al primer repte, el Govern de CiU ha creat, entre altres instruments, el
Patronat Català pro Europa i les iniciatives de cooperació transfronterera iniciades amb
altres regions europees. Però aquestes iniciatives són insuficients. Europa és una gran
oportunitat per al desenvolupament comercial, econòmic i cultural de Catalunya. Això
no obstant, els mecanismes de participació catalana en la presa de decisions en el marc
de la Unió Europea o són inexistents o es troben bloquejats.
La situació encara s’agreuja més si tenim en compte que, amb l’ampliació, s’adheriran a
la Unió Europea estats de molt menys pes econòmic i demogràfic que Catalunya que,
malgrat això, participaran de ple dret en les institucions de la Unió i hi faran sentir la
seva influència. D’altra banda, l’experiència del pluralisme que representa Catalunya
dins d’Espanya pot ser determinant per a la construcció d’una realitat europea lliure
d’essencialismes nacionals que es consolidi com una amalgama de realitats culturals
diverses.
La vocació europeista de Catalunya s’ha de reflectir en la seva major implicació dins la
construcció europea. Fins ara, aquest europeisme ha estat expressat reiteradament, però
amb poques (o nul·les) projeccions institucionals. Hem de tenir present que la
Constitució europea s’està convertint en un risc i en una oportunitat per a la posició de
Catalunya. És un risc perquè una orientació excessivament intergovernamental del futur
text constitucional fa dependre la situació de Catalunya del que sigui l’estructuració de
l’Estat de les autonomies i de la seva interpretació constitucional. Però també és una
oportunitat, si més no a mig termini, perquè la dinàmica que inicia la Constitució
modifica les categories jurídiques clàssiques i pot donar a les entitats no estatals una
major possibilitat d’aconseguir el reconeixement formal del paper que ja juguen ara en
les relacions socials, econòmiques i culturals entre pobles. El nou Govern de la
Generalitat ha de tenir-ho en compte.
En aquest context, cal revisar el règim de relacions directes entre Catalunya i la Unió
Europea i, sobretot, reformar els aspectes de l’Estat de les autonomies a Espanya que
impedeixen la plena realització de la dimensió europea que Catalunya ha d’exercir. El
nou Govern de la Generalitat ha d’impulsar aquestes reformes per tal que Catalunya
participi en les institucions i organismes de la Unió Europea quan aquests tractin
matèries que siguin de la seva competència. Així mateix, la Generalitat, en coordinació
amb l’Estat, ha de mantenir una presència permanent davant la Comissió Europea.
56
�El Govern de CiU ha tingut poca ambició a l’hora de projectar Catalunya en el context
europeu. Amb massa freqüència, les polítiques exteriors de l’actual Govern han estat
guiades per criteris de clientelisme, per no dir de simple sectarisme. Aquestes actituds
han dictat els criteris pels quals es concedien i administraven els fons i les subvencions
europees. S’han perdut oportunitats de consolidar inversions importants en àrees com la
recerca aplicada a la indústria, la protecció davant dels incendis, el medi ambient, el
Fons Social i el Fons Regional europeus, o les estructures agrícoles. El resultat és ben
notori: Europa no és pròpiament un espai d’oportunitats per als empresaris catalans o
per fer servir les seves iniciatives per impulsar l’activitat econòmica i social de
Catalunya. A escala política, el Govern de CiU s’ha deixat perdre l’oportunitat
d’enfortir el Comitè de les Regions com a cambra representativa del territori de la Unió.
Malgrat la retòrica de CiU, s’ha assistit amb impotència al fracàs del reconeixement del
català com a llengua oficial de la Unió Europea. Socialistes i Ciutadans pel Canvi es
comprometen a fer avançar aquest reconeixement amb estratègies polítiques i jurídiques
més efectives.
La societat catalana s’ha d’incorporar de manera activa a les dinàmiques positives que
comporta el món globalitzat. Més que mai, el desenvolupament –social, polític i
econòmic– de Catalunya passa inevitablement per enfortir la seva presència tant a
Europa com al món. De la mateixa manera que l’activitat empresarial, cultural i d’altres
sectors d’emprenedors han de cercar nous mercats, les regions europees s’han de
relacionar amb el seu entorn geogràfic i trobar quin és el seu espai propi com una
realitat que també sap afirmar la seva identitat mitjançant una obertura cap a l’exterior.
En un moment en què les tensions entre països, ocasionades per la modificació de la
geoestratègia mundial a causa de la política exterior nord-americana amb la total
connivència del Govern del PP, són importants, Catalunya ha de donar suport a totes les
iniciatives orientades a recuperar la pau al món i l’establiment de relacions de franca
cooperació entre països. El primer repte és recuperar el sentit polític del projecte
europeu. En aquest sentit, cal aprofitar activament el fet que en la construcció d’Europa
els estats no són ja els únics actors internacionals: els municipis i les comunitats
nacionals i regionals hi guanyen veu. Per això, Catalunya té molt per aportar a Europa i
al món. Catalunya ha d’explicar el seu model basat en una convivència social harmònica
i una identitat forta, una unitat civil que encaixa a Espanya i a Europa i que no renuncia
a oferir la seva història com a referent.
Per la seva transcendència, la projecció exterior de Catalunya no es pot fer només des
d’un exercici arrogant del Govern. Cal concedir a les qüestions europees i internacionals
la importància que mereixen. Cal potenciar tant el debat parlamentari com la
concertació i el diàleg a l’hora de cercar quines són les posicions i els objectius polítics
que s’han d’assolir en aquest camp. El nou Govern de la Generalitat ha de tenir com un
dels seus objectius prioritaris la refermança de l’aportació catalana a la consolidació de
la UE i –des de la UE– a la comunitat mundial. Per això, ha de potenciar el debat
europeu al Parlament de Catalunya i estimular al màxim la presència i l’activitat de tots
els sectors socials en les qüestions europees i internacionals. Cal aconseguir que
Catalunya tingui una agenda comuna entorn als temes que avui formen part del debat de
la construcció d’Europa i d’una comunitat mundial regida pels principis de la Carta de
l’ONU i del dret internacional.
57
�OBJECTIUS
1. Intensificar la participació de Catalunya en el procés d’aprofundiment de la
integració dels estats de la UE i de reforma de les seves institucions.
2. Potenciar els instruments d’interlocució directa de la Generalitat amb la UE,
assegurant que Catalunya intervingui en els processos de definició de polítiques en
matèries de la seva competència.
3. Reforçar la identificació de la societat catalana amb la dels altres pobles europeus i
contribuir a la consolidació de les polítiques comunitàries conjuntes que facin més
estreta la unió entre aquests pobles.
4. Promoure la cooperació entre les administracions i institucions catalanes per tal que
sigui més efectiva la seva participació en la preparació i aplicació de les polítiques
de la UE.
5. Impulsar la reforma de les estructures de l’Estat de les autonomies a Espanya per tal
d’assegurar que les polítiques i les decisions adoptades per les institucions catalanes
tinguin projecció a escala de la UE.
6. Complementar les polítiques de la Unió Europea dins el marge competencial de
Catalunya per assolir el màxim grau d’integració de determinats col·lectius.
7. Aconseguir la declaració d’oficialitat del català com a llengua de la Unió Europea.
8. Pel que fa a la dimensió mediterrània, promoure l’activitat econòmica i comercial,
estretament lligada a les polítiques actives en matèria de cooperació, diàleg cultural,
foment de la societat civil i la democràcia, i de la col·laboració en matèria
d’educació de la regió.
9. Participar de manera activa en la construcció d’una comunitat internacional pacífica
i més justa, que es regeixi pels principis de la Carta de l’ONU, de la Declaració
Universal de Drets Humans i del dret internacional.
10. Reconèixer l’existència i el valor humà, cultural i polític de la Catalunya exterior
integrada per més de 500.000 persones de diverses generacions repartides per tot el
món, mitjançant l’impuls de polítiques que afavoreixin el reconeixement de drets a
aquest col·lectiu.
MESURES
Utilitzar la iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya per impulsar la reforma
del Senat per tal que constitueixi el fòrum de participació i de decisió de les
comunitats autònomes en relació amb la Unió Europea.
Adoptar les iniciatives legislatives i polítiques necessàries per tal d’articular
mecanismes de coordinació entre les comunitats autònomes i entre les comunitats
58
�autònomes i l’Estat, complementàries al Senat, que contribueixin a la fixació de les
posicions comunes i a l’eficiència en l’aplicació de les decisions comunitàries.
Activar la Conferència per a Afers Relacionats amb la Unió Europea, promoure
l’establiment d’unes normes d’actuació permanent i crear mecanismes permanents
de col·laboració interadministrativa entre les comunitats autònomes.
Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per tal que el dret espanyol reconegui
la facultat de la Generalitat per intervenir en el procés de control de la subsidiarietat
–previst a la Constitució europea–, ja sigui en l’àmbit legislatiu o en l’àmbit de
l’execució.
Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per tal d’assegurar la representació
electoral de Catalunya en el Parlament europeu.
Establir una delegació de la Generalitat davant la Comissió Europea.
Prendre les iniciatives polítiques i legals necessàries per tal que s’atorgui a les
regions la possibilitat de recurs davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats
Europees en casos de vulneració del principi de subsidiarietat..
Adoptar les mesures administratives i polítiques que permetin una major
participació dels ens locals i de les organitzacions socials i cíviques en el control i la
gestió dels programes d’actuació cofinançats pels fons estructurals europeus.
Millorar l’eficiència en la utilització dels fons europeus i assegurar el control
parlamentari en la seva assignació, utilització i complement d’objectius.
Reforçar la relació de Catalunya amb altres regions europees amb capacitat
legislativa per concloure acords dins del seu àmbit de competències.
Impulsar la constitució de xarxes europees transestatals de col·laboració econòmica,
social i cultural que eliminin l’efecte frontera, en especial amb les regions veïnes del
sud de França.
Adoptar les mesures necessàries per incrementar la difusió i ensenyament del català
a centres universitaris i culturals europeus, com a suport al seu reconeixement
oficial a les institucions de la UE.
Establir una política activa d’ajuts, de difusió de coneixements de les llengües de la
Unió i de foment de xarxes transeuropees de treball i recerca universitària, amb
l’ampliació de subvencions per a beques i altres complements.
Prendre les iniciatives polítiques necessàries davant del Govern espanyol i de la
resta de governs implicats per tal de rellançar la política euromediterrània iniciada a
la Conferència de Barcelona de 1995.
Contribuir a la consolidació de l’Institut Europeu de la Mediterrània, donant suport a
les seves activitats i reforçant els seus recursos per tal que esdevingui un centre de
definició d’una política euromediterrània catalana.
59
�Promoure la presència institucional de Catalunya en els organismes internacionals,
amb la participació en la representació de l’Estat o directament quan s’admet la
presència d’entitats polítiques no estatals. De manera particular, es promourà
aquesta presència a la UNESCO.
Promoure acords de cooperació entre la Generalitat i les organitzacions i col·lectius
de Catalunya amb les institucions i col·lectius socials dels altres pobles de la Unió
Europea i de la resta del món.
Preveure a la futura llei electoral la representació al Parlament dels catalans
residents a l’exterior.
Col·laborar amb els casals i entitats catalanes a l’exterior per tal que esdevinguin un
element central de la política de difusió cultural, sempre respectant el seu pluralisme
polític, adoptant les mesures legals i polítiques necessàries i, si s’escau, reformant la
Llei 18/1996.
60
�2.12. Catalunya solidària
Catalunya és un país compromès amb la solidaritat. La societat catalana vol que el seu
govern contribueixi a crear en el món condicions de justícia, equitat, fraternitat i
llibertat, que eradiquin la pobresa i l’enorme desequilibri econòmic i social entre el
Nord i el Sud. L’objectiu és construir un nou ordre mundial basat en una redistribució
justa de la riquesa, el respecte als drets humans, els valors democràtics i l’estat de dret.
Els socialistes ens comprometem a dur a terme una política catalana de cooperació per
al desenvolupament i la solidaritat internacional, orientada a combatre les desigualtats i
la injustícia. Una política fonamentada en la participació ciutadana i el consens social.
L’actual globalització neoliberal ha accelerat els processos econòmics, ha incrementat la
interdependència de les economies nacionals i ha agreujat les diferències socials ja
existents entre països rics i països pobres. El binomi “decisió global–repercussió local”
afecta cada vegada més la vida quotidiana dels ciutadans i les ciutadanes. Els avenços
tecnològics han permès una mundialització sense regles del sector dels negocis i les
finances, la qual cosa ha atorgat al capital especulatiu el paper de locomotora de
l’economia. Aquest és un gran risc que cal controlar. Cal fer de la globalització un
instrument al servei de les persones, d’universalització dels drets i d’una nova societat
del benestar.
Un món nou és possible si construïm una nova societat solidària tant al Sud com al
Nord. Una societat que incorpori al seu ideari col·lectiu el valor de la solidaritat. Que
entengui la solidaritat com un principi de justícia social i no de caritat. Per això han
d’adquirir especial importància l’educació i la sensibilització, sobretot de les noves
generacions, en els valors solidaris, la cultura de la pau i els drets humans.
La societat solidària que volem ha de garantir els drets fonamentals de les persones a
una vida digna i feliç, en harmonia amb el seu entorn. Són imprescindibles polítiques
públiques redistributives orientades a aconseguir l’objectiu d’un desenvolupament humà
sostenible.
Les polítiques econòmiques impulsades pels organismes internacionals durant les
darreres dècades no han donat els resultats previstos. Malauradament, la 5a Conferència
Ministerial de l’OMC a Cancún, de la Ronda per al Desenvolupament, ha estat un nou
fracàs. Kofi Annan, secretari general de l’ONU, declarava fa uns dies la necessitat d’una
nova arquitectura política i organitzativa dels organismes internacionals, que respongui
a l’actual realitat política i que superi la ineficàcia per resoldre els conflictes i el fracàs
dels seus programes.
Per eradicar la pobresa al món és necessari redefinir els objectius i les polítiques,
principalment de l’ONU, l’FMI, el BM i l’OMC. Garantir el multilateralisme, la
transparència i l’eficàcia de les agències i institucions internacionals és condició sine
qua non per treballar per la governabilitat, la pau i el progrés de les diferents regions del
planeta. Canviar les regles que regulen l’economia internacional: obrir els mercats del
Nord als productes, principalment agrícoles, dels països del Sud; eliminar els aranzels i
mesures proteccionistes que els penalitzen; crear una fiscalitat internacional que gravi el
capital especulatiu i eviti l’enfonsament d’economies a nivells nacional i regionals, etc.
61
�En aquest context internacional, ens plantegem una política catalana de cooperació
orientada a fomentar els canvis estructurals perdurables a les comunitats receptores, que
ajudin a fomentar l’economia local, a crear capital humà, a consolidar els drets i
l’exercici de la democràcia.
La primera condició per al desenvolupament humà és la pau. Sense pau i estabilitat no
és possible generar i redistribuir la riquesa. No és possible crear capital humà. Som un
país que sabem de què parlem. Encara retenim a la nostra memòria la tragèdia i el
patiment de la nostra guerra civil. El treball per a una cultura de la pau ha de ser un
compromís de tots, promocionat des de i amb el suport de les institucions. Nosaltres
treballarem perquè la cultura de la pau sigui un valor fonamental de la societat catalana.
Barcelona ha estat reconeguda internacionalment com un exemple de defensa de la pau
durant les darreres mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq. Creiem en el diàleg entre la
política, les institucions i la societat civil. El Govern de la Generalitat promourà la
presència de Catalunya en el món global institucional i social.
Donarem suport a iniciatives com el Fòrum Social de Porto Alegre o el Fòrum Social de
la Mediterrània, sorgides de la voluntat de la ciutadania per trobar noves fórmules de
lluita contra les injustícies produïdes arreu del món.
Catalunya no és un estat, però té la voluntat de contribuir amb les seves aportacions al
debat de les idees i les propostes de futur, per la qual cosa és imprescindible la
participació del Govern català en els fòrums i els debats internacionals. Catalunya té
voluntat de treballar fermament per la pau al món.
OBJECTIUS I COMPROMISOS
1.- Aquests objectius ens fan adquirir un compromís que va més enllà de la simple
aportació de recursos econòmics, però aquests són indispensables per a la seva
realització. Adquirim, com a primer compromís, l’increment progressiu dels recursos
econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins
arribar, com a mínim, al 0,7% dels tributs propis del pressupost de la Generalitat durant
aquesta legislatura i al 0,7% dels ingressos incondicionats a l’any 2010.
2.- Elaborarem el Llibre Blanc de la cooperació catalana, que farà balanç de l’estat
actual d’aquesta política, analitzarà els actuals escenaris polítics i econòmics dels països
potencialment receptors de la cooperació, focalitzarà adequadament les causes
estructurals que afecten negativament les seves poblacions i proposarà les estratègies
idònies de cooperació al desenvolupament per lluitar eficaçment contra la pobresa i la
marginació.
3.- Proposem la concertació de les polítiques governamentals de cooperació
internacional entre el Govern de l’Estat i el Govern català, sobre la base de criteris de
complementarietat i subsidiarietat de les actuacions. Catalunya vol participar en
l’elaboració de la política espanyola d’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD).
Defensarem la participació i el consens polític com a mètode de treball de la Comissió
Interterritorial de Cooperació al Desenvolupament, absolutament devaluat pel Govern
del PP, i necessari per desenvolupar estratègies efectives de lluita contra la pobresa. El
62
�Govern no ha de confondre la legítima política de comerç i suport a les inversions
exteriors, amb la política de cooperació al desenvolupament.
Es necessiten grans canvis estructurals en la política econòmica internacional perquè les
estratègies de cooperació produeixin resultats òptims. Donarem suport a una política de
condonació condicionada, total o parcial, del deute extern dels països en vies de
desenvolupament. Estem a favor de la creació d’una fiscalitat internacional que gravi les
transaccions financeres del capital especulatiu. Creiem necessària la desaparició dels
paradisos fiscals.
4.- Atorgarem majors competències al Parlament de Catalunya per aprovar i fer el
seguiment de l’acció del Govern en matèria de cooperació al desenvolupament i
solidaritat internacional.
5.- La cooperació catalana donarà prioritat als projectes de creació d’economia local
productiva, principalment de petites i mitjanes empreses. Impulsarem projectes
d’implantació de tecnologia, de capacitació dels treballadors, de construcció
d’infraestructures, de foment del microcrèdit, de suport a les iniciatives d’economia
social, així com totes les intervencions necessàries per assolir aquest objectiu.
Afavorirem la creació de xarxes i sistemes de finançament local en els països d’origen.
Amb aquesta finalitat, donarem suport a l’establiment d’acords i convenis de
col·laboració amb les organitzacions de representació dels instruments de finançament
ètic, amb les entitats del tercer sector compromeses amb el projecte d’impulsar les
finances ètiques a Catalunya i amb institucions i iniciatives microfinanceres als països
del Sud, per al suport al desenvolupament i a la consolidació de les xarxes de
finançament local autòctones.
6.- En els països del Sud l’accés de les dones al treball permet la doble finalitat de
proporcionar recursos de subsistència a les famílies, en molts casos monoparentals, i a
la vegada incorporar una política d’igualtat de gènere als programes de cooperació al
desenvolupament. Promourem aquests objectius en els programes de creació de
microiniciatives d’economia local.
7.- Treballarem en la línia dels objectius del Programa del Mil·lenni de l’ONU. Els
nostres programes de cooperació s’orientaran a la creació de capital humà, amb especial
atenció als àmbits de l’educació i la salut. Invertir en educació, invertir en salut, invertir
en programes per eradicar la fam, és invertir en un futur digne per a les properes
generacions.
8.- Una educació que eradiqui l’analfabetisme, respectuosa envers la cultura autòctona
de les comunitats receptores, que permeti l’accés al coneixement i les noves tecnologies,
difusora dels drets humans i els valors democràtics. Una capacitació professional que
respongui a les potencialitats dels mercats de treball emergents en els països receptors.
Promourem la concertació amb la universitat i altres institucions privades per dur a
terme una intervenció sostinguda en el camp de l’educació.
9.- Impulsarem la cooperació cultural, amb la participació de tots els agents que puguin
aportar valor afegit a l’acció del Govern en els diferents àmbits de les arts i la cultura. El
millor coneixement per part de la ciutadania de Catalunya dels entorns culturals i socials
dels principals països emissors d’emigració, ha de ser un factor que millori
63
�simultàniament l’eficàcia de la cooperació i les polítiques d’integració a casa nostra.
Promourem un millor coneixement de l’entorn cultural dels països generadors
d’emigració, així com l’intercanvi cultural. Fomentarem el diàleg intercultural, sobretot
a la Mediterrània, i ens dotarem dels instruments de cooperació necessaris per dur-lo a
terme.
10 .- Impulsarem projectes de salut que millorin les condicions de vida de la població.
És indispensable la creació d’infraestructures que facilitin l’accés a l’aigua.
Fomentarem la concertació amb els sectors professionals i els sectors empresarials en
l’àmbit de la sanitat i la farmacologia, per impulsar programes de lluita contra les
pandèmies com la sida i malalties curables com la malària o altres, que actualment
arruïnen la demografia de molts països, principalment de l’Àfrica Subsahariana.
Actuarem en l’àmbit de la prevenció i l’educació sanitària.
11.- La dispersió geogràfica de l’actual model de cooperació catalana disminueix
l’eficàcia de les actuacions. Cal concentrar les intervencions de cooperació en
determinades zones o països per raons d’eficàcia. Els lligams històrics i culturals, les
raons de veïnatge, la generació dels principals contingents d’immigració que rep
Catalunya, són elements que cal tenir en compte per fixar les prioritats. Actuarem
prioritàriament al Magrib, Amèrica Central i el Carib, i Amèrica del Sud, sense oblidar
la inexcusable actuació als països més pobres, bona part dels quals es troben a l’Àfrica
Subsahariana.
12 .- Ningú no pot obviar que la gran fractura existent entre els països rics i els països
subdesenvolupats que es pretén minvar amb les accions de solidaritat internacional, és
el primer i principal motor del fenomen migratori, per tant, sense pensar que les accions
de cooperació al desenvolupament puguin ser eficaces a curt termini per frenar l’allau
migratori, sí que cal tenir en compte la profunda relació entre els dos temes. Impulsarem
programes de codesenvolupament, dirigits als països que generen un major contingent
de població immigrada resident a Catalunya. Aquests programes tindran la doble
finalitat de crear riquesa en els països d’origen i d’ajudar a la integració dels nous
ciutadans o ciutadanes amb la seva comunitat d’acollida.
13 .- Promourem la cooperació tècnica en els àmbits que conformen les polítiques
públiques i que afecten sobretot el benestar de les persones. Formació del personal,
transvasament de coneixements, suport tècnic, jurídic i administratiu, etc., seran camps
d’actuació de l’esmentada cooperació.
14.- Potenciarem les relacions Nord–Sud sota els criteris democràtics d’horitzontalitat i
codecisió entre iguals, que superi la percepció de superioritat de la contrapart del Nord i
estableixi criteris de corresponsabilitat durant tot el procés.
15.- Introduirem en totes les nostres polítiques de cooperació criteris d’eficiència de
recursos, eficàcia de gestió i avaluació de resultats, que ens permetin la màxima
rendibilitat dels programes i projectes. Corregirem la falta de planificació i de la
dispersió de l’actual política de cooperació del Govern de CiU, que malmet bona part
dels minsos recursos que s’hi destinen i disminueix els beneficis socials dels projectes.
16.- Volem reconèixer la importància de la cooperació al desenvolupament que des de
fa anys han impulsat els ajuntaments, bé directament o bé per mitjà del Fons Català de
64
�Cooperació. Ressaltem la importància dels agermanaments en la cooperació entre
municipis. És just dir que, malgrat la precarietat de recursos econòmics a què estan
sotmesos la majoria d’ajuntaments, han estat l’única Administració que han complert
l’objectiu de destinar el 0’7% dels seus recursos a cooperació i solidaritat internacional
(0’28% l’administració espanyola i 0’16 % l’administració catalana).
Donarem una major participació a l’administració local en la política autonòmica de
cooperació.
El municipi és l’espai idoni per aconseguir la cohesió social i la participació ciutadana.
Concertarem polítiques de cooperació amb els ajuntaments orientades a enfortir la
democràcia local i els programes de servei i atenció a les persones.
17.- Dotarem la política catalana de cooperació, dels instruments i mètodes adequats a
criteris de transparència, transversalitat, eficiència de recursos i eficàcia de gestió.
Fomentarem la participació i el consens social.
Coordinarem les actuacions solidàries dels diferents departaments del Govern de
la Generalitat.
Aplicarem la transversalitat a les polítiques solidàries, per la qual cosa
garantirem que aquests valors estiguin continguts en les diferents polítiques i
programes d’actuació del Govern de la Generalitat.
Implicarem en la cooperació catalana els organismes i institucions propis o
concertats que actuen en l’escena de les relacions internacionals: CIDOB,
Institut Català de la Mediterrània, Casa d’Àsia, oficines a l’exterior, Fons Català
de Cooperació, etc.
18 .- Una nova societat solidària al Nord i al Sud només és possible si donem a
l’educació i la sensibilització ciutadana la importància que es mereixen, tant a l’escola
com als altres àmbits socials i als mitjans de comunicació, per tal de facilitar la difusió i
la conscienciació de la ciutadania sobre aquests temes.
19.- El poble català té un alt valor solidari reiterat sobradament davant de qualsevol
catàstrofe natural o tragèdia produïda pels conflictes bèl·lics que assoten un nombre
considerable de països. Des de la Generalitat promourem una resposta àgil, coordinada i
eficaç a les situacions d’emergència, amb la participació de tots els agents socials i
institucionals de Catalunya, sense disminuir els recursos destinats als projectes i
programes de cooperació al desenvolupament. En aquest sentit, assumim el repte de
construir a mig termini, la coordinació d’un equip d’urgència amb capacitat i mitjans
per actuar tan aviat com la situació de la zona afectada ho permeti en qualsevol crisi
humanitària provocada per conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals. Així la solidaritat i
la complicitat que la societat catalana genera en aquestes ocasions es veurà traduïda, de
manera immediata i efectiva, en una acció, sobre el terreny, de suport i auxili a les
víctimes.
20.- Permanentment nous reptes s’afegeixen a l’agenda de la cooperació al
desenvolupament, orientats a denunciar la injustícia de determinades polítiques i normes
de funcionament del sistema econòmic i polític actual. Temes com el comerç just, la
necessitat d’una banca ètica que posi en contacte i busqui les sinergies entre els
estalviadors ètics del Nord i els demandants de microcrèdits del Sud, i d’uns fons ètics i
65
�solidaris, que reconciliïn diners i ètica, a la vegada que doni cobertura financera a les
iniciatives emprenedores d’economia social i de microcrèdits que donen viabilitat a
petites iniciatives empresarials, gairebé sempre vinculades a les persones més
desprotegides de la societat. El dret, principalment dels països del Sud, a una sobirania
alimentària són línies de treball que necessiten la complicitat dels poders públics. Des
del Govern de la Generalitat donarem suport a aquestes iniciatives que en l’actualitat
s’impulsen des de la societat civil.
21.- Defensem les diferències necessàries entre les polítiques de solidaritat i cooperació
que cal exercir des de la responsabilitat de govern, i les que realitzen les ONG des de la
seva sobirania i independència. Reiterem, però, el nostre compromís amb un procés
continu de diàleg i de trobada que faciliti la comprensió mútua i l’intercanvi de
coneixements necessaris entre els agents públics i privats que realitzen tasques de
cooperació, sensibilització i solidaritat a Catalunya. Des del Govern de la Generalitat
donarem suport a l’enfortiment de l’associacionisme en l’àmbit de la cooperació i la
solidaritat. Promourem fórmules com el mecenatge que fomenti la participació altruista
de la iniciativa privada en programes de cooperació i solidaritat.
22.- Impulsarem el treball en xarxa de tots els agents de la cooperació, per tal de
compartir la informació, corregir l’atomització de les actuacions, potenciar la
complementarietat i millorar l’impacte dels projectes.
66
�3. MILLOR QUALITAT DE VIDA PER A LES PERSONES. UNA
CATALUNYA SOCIALMENT AVANÇADA1
La proposta dels Socialistes–Ciutadans pel Canvi és fer de Catalunya una societat de
benestar avançat; una societat on tots els catalans i catalanes tinguin dret al benestar i a
aprofitar les oportunitats per tal de viure en plenitud, salut i maduresa, en cadascun dels
moments de la vida; on tots tinguem la capacitat i els recursos per escollir amb llibertat i
responsabilitat com volem viure. Aquesta política de benestar que proposem es basa en
l’exercici dels valors de la llibertat, de la igualtat i de la solidaritat. Gràcies a aquests
valors, la societat catalana pot avançar cap a un futur més just i sense exclusions.
Els drets asseguren la nostra llibertat. Per això, cal reafirmar-ne uns quants amb
rotunditat, alguns de discutits, altres de mal utilitzats fins ara. El nou Govern de la
Generalitat els posarà en el centre dels seus esforços i els tractarà com el que són: com a
prerrogatives dels catalans i no regals o promeses aplicats per la seva administració.
-
-
-
Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un treball que els permeti créixer i
desenvolupar-se. Tothom té dret a treballar en unes condicions respectuoses amb la
seva seguretat i la seva salut. Tot català té dret a una sanitat preventiva o a estar atès
correctament en el cas d’una malaltia.
Tothom té dret a tenir una infància i una joventut respectades i orientades al futur.
Tot català té dret a constituir una família i que aquesta sigui un àmbit d’educació
activa i de solidaritat. Tothom té dret a l’educació, al desenvolupament professional
i a la cultura.
Tothom té dret, en el cas d’una discapacitat, a poder dur una vida autònoma.
Tothom té dret a percebre les atencions socials necessàries per poder mantenir la
seva qualitat de vida.
Tothom té dret a una vellesa digna i segura a través d’uns serveis de suport de
qualitat i unes pensions dignes.
Tothom té dret a un habitatge digne, amb un cost raonable, en un entorn tranquil i
segur.
Tots els catalans tenen el dret a triar el seu propi estil de vida sense patir
discriminacions o exclusions, i a exigir del seu Govern i de la resta
d’administracions que el tractin de manera personalitzada respectant aquesta opció.
Reiterem-ho: la visió de Catalunya del nou Govern de la Generalitat passa per oferir
aquests drets dels catalans amb eficàcia, amb proximitat i en condicions de seguretat i
d’igualtat. Fins ara, el Govern de la Generalitat no només no ha estat capaç de garantir
aquests drets, sinó que encara estem ben lluny del nivell al qual ja han arribat altres
països europeus i la majoria de comunitats autònomes espanyoles.
Establim el compromís de consolidar el sistema català de serveis socials amb una xarxa
de serveis de responsabilitat pública, d’accés universal, consolidant el quart pilar de
l’Estat del Benestar al costat d’educació, salut i pensions. Per això liderarem un gran
acord polític i social a nivell de l’Estat i de Catalunya i crearem un organisme que
detecti les necessitats socials i que coordini i avaluï les polítiques socials implementades
pel nou Govern.
1 Vegeu annex al final de l’apartat
67
�•
La llibertat es complementa amb el valor de la igualtat. Igualtat vol dir que tots
els catalans, independentment de la seva condició, tenen les mateixes oportunitats
d’escollir les seves opcions de vida. Igualtat vol dir absència de situacions que
neguen la igualtat d’oportunitats. El nou Govern de la Generalitat vetllarà i
combatrà a fons tota exclusió i, en especial, les noves formes de desigualtat, com ara
la precarietat laboral que pateix el jovent, la nova pobresa urbana, la violència
familiar i l’agressivitat social, i les tensions envers els immigrants, així com les
desigualtats que afecten col·lectius específics.
Assolir el benestar és una qüestió de solidaritat i de justícia social: el benestar del
conjunt i de cadascun dels catalans només es pot assolir mitjançant la cooperació
d’aquest mateix conjunt. Si tots els catalans tenim els mateixos drets, també ens
corresponen les mateixes responsabilitats a l’hora de construir el benestar de la societat,
de mantenir aquest sistema i emprar-lo de manera responsable. Només un ús acurat i
ajustat a les necessitats personals permetrà que tothom es pugui beneficiar del model
que construïm.
•
Les polítiques per fer de Catalunya una societat de benestar avançat necessiten un
important consens social: un nou contracte entre generacions per tal que el jovent es
puguin incorporar a l’activitat adulta amb totes les garanties laborals i d’habitatge i
per tal que la gent gran pugui exercir plenament tots els seus drets i gaudir d’una
vida activa. La pròpia complexitat del sistema de benestar exigeix noves polítiques
socials més integrades i integradores, que superin les pràctiques parcials i
fragmentades. El progrés social de Catalunya exigeix una comprensió diferent del
benestar, que apropi les diferents polítiques i les unifiqui en una actuació única
orientada a millorar les condicions de vida dels catalans. Finalment, la possibilitat
de fer de Catalunya una societat de benestar avançat exigeix la participació dels
ajuntaments i les administracions locals, i la col·laboració institucional de la
Generalitat amb elles. Són les comunitats locals, per la seva proximitat als
ciutadans, les que estan en millors condicions per identificar les desigualtats i actuar
per evitar l’exclusió: un pacte institucional entre la Generalitat i els ens locals per fer
realitat aquest objectiu comú.
68
�3.1. Donar suport a les famílies. Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència.
Polítiques per a la gent gran
Sens dubte, la família és la institució social més important. Constitueix el marc principal
de convivència de les persones, on s’expressen múltiples formes de solidaritat i on es
desenvolupa l’afectivitat i el creixement personal. La família és l’àmbit en el qual les
persones se senten acollides i acompanyades en el seu desenvolupament personal.
Malgrat la seva centralitat, la família no és una institució sense tensions, és una
institució dinàmica; més aviat al contrari, està vivint profundes transformacions, tant en
les seves estructures com en les relacions entre els seus membres. En podem citar
algunes: l’endarreriment de l’edat d’emancipació dels fills, de la creació de noves
famílies i de l’edat de la paternitat i la maternitat; la disminució del nombre de fills i els
canvis en els rols clàssics del pare i de la mare; la incorporació progressiva de la dona al
món del treball remunerat; l’augment del nombre de llars, sobretot les unipersonals i les
monoparentals, i la disminució del nombre mitjà de persones per llar; les noves formes
de convivència; l’augment del nombre de persones grans que es troben en situació de
dependència, etc.
Aquesta situació és encara més difícil a Catalunya, on existeix un dèficit greu de
polítiques de suport a les famílies. La manca de perspectives i de seguretat laboral del
jovent, els costos dels habitatges o la manca de places d’escola bressol, es projecten
negativament sobre l’estructura familiar i, per extensió, sobre l’estructura social. Són
uns dèficits que es fan evidents si establim comparacions amb la resta de països de la
Unió Europea: els nostres nivells de cobertura dels serveis de suport a les famílies, les
escoles bressol i els serveis de suport a la dependència, i la quantitat de les prestacions
econòmiques són dels més baixos d’Europa, alhora que les polítiques de conciliació de
la vida familiar i laboral estan molt poc desenvolupades. Això té uns costos molt
importants, especialment per a les dones, els infants, la gent gran i les persones amb
discapacitat. Les famílies catalanes, a més, s’han vist obligades a proporcionar, de
manera informal, la provisió de béns i serveis que en altres països europeus assegura
l’Estat del Benestar. Dins la família, la dona ha estat qui ha portat més el pes d’aquesta
tasca.
Una família que entenem i defensem en totes les seves formes: matrimonis, amb infants
al seu càrrec o sense; parelles estables de diferent o d’igual sexe, amb infants a càrrec
seu o sense; progenitors sols amb infants a càrrec seu (famílies monoparentals); nuclis
familiars amb persones dependents al seu càrrec; famílies nombroses, així com
qualsevol tipus nou de família. Les entitats que fan funcions de família tindran dret a
aquests programes de suport.
OBJECTIUS
1. Conciliar la vida laboral i la vida familiar, per donar valor a l’àmbit privat–familiar.
2. Facilitar la formació de noves famílies.
3. Reconèixer el valor individual i col·lectiu que tenen els infants.
69
�4. Possibilitar que les famílies tinguin el nombre de fills/es que desitgin.
5. Corresponsabilitzar els pares i mares des de la primera infància en l’atenció i
educació dels seus fills/es.
6. Assolir la igualtat d’oportunitats de les dones per accedir al mercat laboral.
7. Garantir els serveis de suport a les persones amb dependència.
8. Fomentar el paper de la família com a àmbit de relacions intergeneracionals i
intrageneracionals, afavorint la prevenció de qualsevol violència a la llar.
9. Potenciar la solidaritat familiar i la igualtat de gènere en el marc de la família.
10. Promoure la participació dels membres de la família en la comunitat.
MESURES
Mesures de prestacions econòmiques directes i universals
Assignar a cada família, per cada fill/a a càrrec menor de 18 anys, 600 € anuals (50
€ al mes per fill/a) amb la possibilitat de capitalitzar-ho en tres anys.
Incrementar aquesta prestació econòmica per fills/es a càrrec: el 25% per a les
famílies monoparentals i per a les famílies amb pocs recursos econòmics, i el 100%
per a famílies amb infants discapacitats al seu càrrec.
Atorgar una prestació econòmica universal de 300 € per naixement o adopció.
Mesures de promoció del lleure
Potenciar l’associacionisme educatiu del lleure.
Garantir ajuts econòmics per a famílies amb pocs recursos econòmics pel lleure i les
activitats extraescolars.
Ampliar l’horari d’obertura de les escoles amb activitats no lectives.
Mesures per potenciar la solidaritat entre generacions
Desenvolupar els programes Viure en família, amb l’objectiu de facilitar que la
persona amb dependència pugui romandre en el seu propi entorn social i familiar
habitual, i per al qual es crearan 4.000 places en 4 anys; i el programa pilot
d’Acolliment Familiar de les persones grans com a servei social (375 places en 4
anys).
Oferir a les famílies que optin per acollir-se a aquests dos programes una prestació
econòmica d’entre 5.400 € i 6.500 €, segons el grau de dependència de la persona
gran, sense límit de renda pel programa d’Acolliment familiar i amb rendes de fins a
70
�21.000 € bruts anuals pel programa Viure en Família (tenint en compte, per al seu
càlcul, la renda familiar disponible).
Mesures relatives a desgravacions fiscals en els impostos propis i els cedits a la
Generalitat de Catalunya
Adoptar una deducció incrementada en la quota per l’adquisició d’habitatge habitual
per part d’una família nombrosa o de joves.
Aplicar el tipus reduït quan és tracti d’un immoble que hagi de constituir l’habitatge
habitual d’una família nombrosa o de joves.
Aplicar el tipus reduït quan es tracti de la transmissió de l’habitatge habitual a un
membre de la família immediata.
Mesures relatives a taxes i preus públics
Preveure, en l’ordenació de les taxes i preus públics de la Generalitat, la regulació
de les tarifes corresponents (segon diferents criteris: nombre de fills/es de la família;
fills/es discapacitats; família monoparental, etc.).
Mesures per millorar els serveis d’ajut a domicili per persones amb dependència
Considerar com a dret universal els serveis de suport a totes les persones amb
dependència. Aquests serveis estan dirigits a totes les persones dependents per
diferents motius i a les seves famílies (malalties, maternitat, etc.).
Prioritzar l’atenció a domicili.
Augmentar la cobertura del servei integral d’atenció a domicili al 6%. I incrementar
a un mínim de 5 hores setmanals l’atenció.
Garantir els serveis d’ajuda a domicili a totes les persones amb discapacitats que ho
requereixin (ampliar a un mínim de 20.000 persones l’atenció a domicili).
Reconèixer el dret individual a la prestació social de dependència.
Mesures per afavorir els serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar
Garantir en 4 anys la creació de serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar
en l’àmbit de l’atenció primària dels Serveis Socials a tot el territori català.
71
�Mesures per conciliar la vida laborar i la vida familiar
Revisar els criteris per accedir al permís de maternitat, en particular el dels mesos
requerits de cotització a la Seguretat Social.
Promoure, afavorir i donar a conèixer l’assumpció voluntària per part de les
empreses de les actuacions adreçades a la conciliació de la vida familiar en la línia
de la responsabilitat social de les empreses, que propugna la Unió Europea.
Introduir a les negociacions de convenis col·lectius més oportunitats de conciliació
de la vida familiar i laboral, en referència a:
-
-
Racionalitzar els horaris de funcionament dels centres productius en benefici
d’una conciliació útil per a empresa i treballadors.
Introduir permisos que facilitin –tant a homes com a dones– l’atenció de les
seves responsabilitats familiars, sense que vagin en detriment de la seva
competència i estabilitat laboral.
Facilitar formes de flexibilitat de caràcter voluntari, reversible i no precari
per a l’acompliment de la jornada laboral (horaris d’entrada i sortida,
distribució de la vacances, etc.) per a les persones ocupades amb
responsabilitats familiars.
Promoure el còmput anual dels horaris de treball.
Incentivar el treball a temps parcial fix, de caràcter temporal–reversible i no
precari.
Permís de paternitat o de progenitors sols (famílies monoparentals) addicional de 4
setmanes, a les 16 setmanes actuals.
Promoure canvis per a la gestió del temps en la vida quotidiana que facilitin la
conciliació de les diferents funcions de la família (horaris laborals, escolars,
comercials, vacances, etc.).
Altres mesures
Assegurar la coordinació efectiva dels diferents nivells de l’Administració en les
polítiques de suport a les famílies i evitar així la superposició de les actuacions
públiques en aquesta matèria.
Garantir el pagament de les pensions als fills/es (fons de reserva previst a la Llei
d’acompanyament dels pressupostos de 2003).
Desenvolupar un pla contra la violència familiar.
Escola bressol
És ben reconeguda la importància bàsica que els primers anys de vida tenen per al
desenvolupament psicològic dels infants. Com a conseqüència d’això i per altres causes
–principalment la incorporació de la dona al mercat laboral–, la demanda d’educació
preescolar ha augmentat a tots els països de la Unió Europea. A més, també hi ha un
72
�consens en els organismes internacionals a favor de l’educació en els primers anys de
vida. L’objectiu principal de la Unió Europea en el camp de l’educació infantil és
familiaritzar els infants amb la vida en societat i ensenyar-los a viure amb els altres.
En els darrers anys a Catalunya s’ha assistit a una creixent demanda social d’escoles
bressol. L’escola bressol és un servei socioeducatiu, no estrictament escolar, que ha de
ser capaç d’integrar els aspectes educatius, socials i assistencials amb els corresponents
estàndards de qualitat escolars. L’educació dels infants de 0 a 3 anys és una
responsabilitat compartida entre les famílies, els agents socials i les administracions
públiques. Si es considera que crear places d’escola bressol és un servei educatiu, un
servei a la família i una bona mesura per facilitar la incorporació de la dona al treball en
igualtat de condicions, és evident que es tracta d’una política transversal. Malgrat la
seva importància i transcendència, la política de l’actual Govern de la Generalitat no ha
donat una resposta adequada a la dinàmica que reclama l’increment de places d’escoles
bressol i l’augment de la seva qualitat.
El principal objectiu del nou Govern de la Generalitat en aquest camp serà articular la
xarxa pública d’escoles bressol. Cal fer que Catalunya gaudeixi de més places, de més
qualitat. Cal tenir en compte que Catalunya té una realitat geogràfica, territorial i de
distribució demogràfica heterogènia que obliga necessàriament a impulsar un servei
d’escoles bressol diversificat, però que contingui els objectius comuns de respondre a
les demandes socials del seu entorn.
OBJECTIUS
1. Dotar Catalunya de les places d’escola bressol públiques, en col·laboració amb els
ajuntaments, que garanteixin una cobertura suficient per a les necessitats de les
famílies catalanes.
2. Garantir la sostenibilitat econòmica del model d’escoles bressol públiques de
titularitat municipal i establir els convenis necessaris amb els ajuntaments i, alhora,
dotar-los dels recursos necessaris per poder mantenir aquestes places.
3. Articular la xarxa pública d’escoles bressol. Això serà possible un cop aconseguits
els dos objectius anteriors (augmentar l’oferta i els recursos).
Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència
Nombroses limitacions afecten l’exercici dels drets dels infants, que es troben sotmesos
a moltes situacions de risc social. Es tracta de situacions que impedeixen oferir una
atenció adequada a un menor, amb el possible dèficit en les seves possibilitats de
desenvolupament com a persona. En aquestes situacions l’infant té dret a rebre l’atenció
dels serveis públics que són, en darrera instància, els garants del seu benestar.
Dos factors intervenen en aquest increment del risc social: d’una banda, un nivell de
desequilibri social més alt, originat per una bossa de pobresa infantil important i, d’altra
banda, la dificultat per resoldre satisfactòriament els nous problemes que es donen a
l’entorn familiar.
73
�La irrupció del fenomen migratori ha comportat també l’aparició d’una immigració
infantil. Així, en els darrers anys, el sistema de protecció de la infància ha hagut de
donar resposta a una realitat per a la qual no estava preparat. Bona part d’aquests
menors es troben en situació de manca de protecció i alguns han passat a formar part de
cercles delictius.
El nou Govern de la Generalitat ha d’evitar l’aparició o el manteniment de situacions
adverses per als infants. Ha de fer possible que romanguin en el seu entorn familiar i,
quan això no pugui ser, ha de crear les condicions per a un creixement personal de
qualitat per a l’infant i l’adolescent.
Davant la situació de manca de protecció, cal assegurar un marc normatiu de protecció
als menors. Aquesta protecció legal ha de garantir a tots els menors que es trobin a
Catalunya el seu desenvolupament personal i social i assegurar-los el dret a rebre
protecció per part dels poders públics. Aquest marc normatiu ha de reconèixer que la
institució més adequada per al desenvolupament dels menors és una família, tot
admetent que els poders públics són responsables dels menors que no en tinguin i dels
menors la família dels quals no compleixi adequadament amb les seves funcions
respecte al menor.
És necessari desenvolupar un Pla Integral d’Infància i Adolescència, que coordini tant
mesures que incideixin sobre aquest col·lectiu com els esforços fets des de la Generalitat
amb les iniciatives impulsades pels ajuntaments. L’eficàcia d’aquest pla depèn tant de la
capacitat d’adaptar el sistema de protecció i atenció a la infància a les necessitats i drets
dels infants i adolescents i les seves famílies, com d’arribar a un compromís
institucional i social a l’entorn d’aquesta problemàtica, un compromís que aplegui, entre
d’altres, totes les institucions, la iniciativa social i els experts en la qüestió.
OBJECTIUS
1. Garantir els drets dels infants i la seva protecció.
2. Desenvolupar plenament un Pla Integral d’Infància i Adolescència coordinat amb el
Pla de Suport a les Famílies.
3. Intensificar l’acció preventiva des de l’àmbit local.
4. Adaptar el sistema de protecció i atenció a la infància a les necessitats i drets dels
infants i adolescents i les seves famílies.
5. Crear un sistema de treball i cooperació permanent entre el sistema de protecció
social i el de justícia juvenil.
74
�MESURES
Mesures per millorar la sensibilització sobre els drets dels infants
Revisar i desplegar la normativa de Protecció de Menors, ordenar-la i sistematitzarla, recollint els drets dels menors, la funció de la família en el desenvolupament dels
infants i el reconeixement dels poders públics a l’hora de tutelar el menor quan la
família no pot fer-ho de manera adequada.
Aclarir els àmbits d’actuació i de coordinació de la Generalitat i els ajuntaments en
les matèries de protecció dels menors i especificar els diferents graus de
responsabilitat en matèries de desempara i de protecció.
Potenciar l’ús del telèfon de la infància i l’adolescència, les 24 hores del dia, per
intentar trobar una solució personalitzada als seus problemes, garantint-ne la
confidencialitat.
Mesures per conèixer i prevenir millor les noves situacions de risc dels infants
Reorientar l’Observatori de la Infància i l’Adolescència per tal que permeti l’anàlisi
de les necessitats específiques i territorialitzades d’aquest àmbit a Catalunya.
Elaborar un mapa de recursos, programes i personal existent en aquest sector, així
com un mapa del perfil dels infants que cal atendre i tendències, per tal de permetre
la seva adequació i viabilitat.
Identificar les zones geogràfiques i els col·lectius d’atenció preferent, en relació amb
els maltractaments greus i els factors de risc que els desencadenen.
Mesures per atendre integralment els infants en situació de risc
Elaborar un Pla Integral d’Infància i Adolescència i coordinar les actuacions de la
Generalitat en aquesta matèria amb tots els departaments implicats.
Mesures per intensificar l’acció preventiva des de l’àmbit local
Elaborar un manual de procediments i criteris específic per al primer nivell
d’atenció social.
Prioritzar la detecció de situacions de risc per als infants, especialment en la primera
infància, a través de la cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció
precoç, educació infantil, sanitat, etc.).
Realitzar una atenció preventiva preferent a famílies amb fills/es en situació de
dificultat social a través dels serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar.
Dur a terme una acció preventiva i de control del treball, mendicitat o prostitució
infantils, així com aquelles situacions que atemptin contra els drets individuals dels
infants residents a Catalunya, encara que es produeixin fora de Catalunya (turisme
sexual, ablació del clítoris, etc.).
75
�Mesures per millorar el sistema de protecció i atenció a la infància i l’adolescència
Reconvertir els equips d’atenció a la infància i a l’adolescència (EAIA) en equips
més interdisciplinaris, de base territorial, que han de decidir les mesures de
protecció que cal adoptar.
Promoure l’acolliment en família, família extensa o aliena (d’urgència i ordinari)
amb suport específic i dotació suficient com a recurs prioritari per tal que cap nen de
menys de deu anys estigui en un centre sinó en una família.
Garantir que els infants que hagin d’estar transitòriament en centres d’acollida,
d’estada limitada o centres residencials d’acció educativa (CRAE), hi estiguin el
menor temps possible. Assegurar que els centres residencials només estiguin
destinats a infants en situació d’alt risc social o especial dificultat.
Potenciar l’assistència psiquiàtrica i els serveis específics per a infants i adolescents
que es troben en situació de risc social i que presenten problemes de salut mental.
Polítiques per a les persones grans2
Un dels èxits més evidents de les societats avançades és l’augment de l’esperança de
vida, que, sovint, va acompanyat d’una millora de la qualitat de vida de la gent gran.
Ara bé, aquest increment de l’esperança de vida, unit a una natalitat menor, ha derivat
en un envelliment progressiu de la població. Aquest és un dels principals reptes al qual
s’afronten la majoria dels països occidentals, sobretot en relació amb el manteniment de
la viabilitat de les pensions, amb les garanties de serveis a la dependència i per
aconseguir un equilibri entre les cotitzacions de la població activa i els drets dels
pensionistes.
A Catalunya, l’índex d’envelliment és cada vegada més alt (actualment la proporció de
gent gran ja està a l’entorn del 18,28%, quan el 1981 era només del 15,28%) i
l’esperança de vida és, també, cada vegada més elevada (79,30 anys) i se situa entre les
més altes del món, comparable a la que tenen països com Islàndia, Noruega, Suècia,
Holanda i el Japó.
Actualment es pot parlar d’una situació “d’equilibri del sistema de llarga durada“
(referint-se al fet que la major part de l’assistència a persones grans dependents la
proporciona la pròpia família (83%) o serveis domiciliaris contractats privadament per
la família (12%)). La resta de les persones –aquelles que no tenen suport familiar ni els
recursos econòmics necessaris per rebre assistència privada– són ateses per
l’Administració, per voluntaris, amics, veïns o per ningú.
L’any 2026 el nombre de persones dependents a Espanya serà de 2.200.000. A
Catalunya, en l’actualitat hi ha 1.032.835 de persones majors de 65 anys. D’aquestes, al
voltant de 138.400 persones tenen algun tipus de dependència (13,4%) –amb
2 Vegeu annex al final de l’apartat
76
�restriccions en activitats instrumentals i bàsiques de la vida quotidiana– i unes 213.797
persones tenen restriccions en activitats instrumentals de la vida quotidiana (20,7%).
El nou Govern de la Generalitat s’ha de replantejar la política de vellesa no només pel
que fa a increments de serveis i de programes, sinó també pel que fa als principis, a la
revisió del model i al finançament. Es fomentarà una política que compti amb la
participació de les persones grans, que n’eviti l’aïllament i afavoreixi una vida plena i
activa, que ajudi les famílies amb persones grans dependents a càrrec seu, que
personalitzi els serveis, que professionalitzi el sector d’atenció a la gent gran i que
fomenti la comunicació i la sensibilització de la societat.
OBJECTIUS
1. Envelliment actiu en una societat per a totes les edats.
2. Prevenir i atendre les persones grans dependents.
3. Garantir pensions o altres ingressos econòmics dignes a totes les persones grans.
- En el marc de la legislació estatal, impulsar la revisió de les pensions (sobretot, les
no contributives i les de viduïtat, i vetllar per l’increment de les pensions
contributives més baixes).
- Impulsar el debat en relació amb una assegurança a la dependència, a escala
europea, d’Estat i de Catalunya, que garanteixi, definitivament, la cobertura
universal de serveis de qualitat. La provisió de l’assegurança, sempre de caràcter
universal, pot ser pública, mixta pública–privada o privada.
MESURES
Mesures per possibilitar un envelliment actiu
El nou govern liderarà la transversalitat en les diferents polítiques, tenint en compte
les persones grans.
Potenciar des de l’àmbit educatiu una formació en relació amb l’envelliment i, en
especial, amb l’envelliment actiu.
Establirem un sistema de programes i de beques per a les persones grans que
vulguin accedir a qualsevol estudi i a les noves tecnologies.
Potenciar els casals per a la gent gran i rescatar-los com a centres socials, sense
perdre l’activitat actual però ampliant-ne els serveis i equipaments. Aquests
equipaments han de dependre del món local o del sector privat sense ànim de lucre.
Reforçar i fer representatiu el Consell de la Gent Gran de Catalunya i que la seva
opinió vinculi les decisions del Govern.
Crear la figura del Defensor de la Gent Gran, lligat a la Sindicatura de Greuges.
77
�Mesures per potenciar els equipaments i les ajudes a la gent gran
Liderar el reconeixement dels drets de totes les persones grans a accedir a serveis i
prestacions quan arribi la dependència, a través de legislació bàsica a nivell d’Estat i
normativa autonòmica.
Elaborar un protocol, unificat per a tot Catalunya, que reguli la prestació del Servei
Integral Sociosanitari d’Atenció a Domicili.
Adoptar el pagament conjunt dels serveis a la gent gran segons el nivell de renda de
l’usuari i la valoració de les seves necessitats específiques.
Possibilitar que les persones dependents envelleixin en el seu entorn.
- Estendre, incrementar i adaptar els serveis integrals d’atenció a domicili a les
persones amb dependència.
- Coordinar els diferents serveis existents i equilibrar el sector públic i el sector
privat en la provisió del Servei Integral d’Atenció a Domicili.
- Assegurar l’atenció a domicili o recursos alternatius a la llar que ho requereixin.
- Garantir un servei de qualitat i, per tant, tenir cura de la formació permanent de
les persones que treballen en el Servei Integral d’Atenció a Domicili o/i dels
cuidadors familiars o informals.
Augmentar la cobertura del servei integral d’atenció a domicili de l’1,7% actual al
6%. I incrementar en un mínim de 5 hores setmanals l’atenció. S’adoptarà una ràtio
d’un professional per a cada set persones ateses pel Servei Integral Sociosanitari
d’Atenció a Domicili.
Universalitzar, en quatre anys, el servei de teleassistència, lligat a l’atenció a
domicili. Per cada 100 terminals de teleassistència es crearà un nou lloc de treball.
Ampliar la xarxa d’habitatges tutelats d’oferta pública. L’oferta actual és de 445
places d’habitatge tutelat, de les quals 323 són d’oferta pública, amb una cobertura
mitjana del 0,031%. Afegir-hi un total de 1.000 places d’habitatges tutelats d’oferta
pública per arribar a una cobertura mínima del 0’13%.
Ampliar el nombre de places de centre de dia d’oferta pública i assegurar el servei
de transport als centres de dia. Actualment hi ha 6.730 places de centre de dia, de les
quals 2.571 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana del 0,25%. Ampliar, en
4 anys, 2.000 noves places d’oferta pública de centre de dia (a raó de 500
places/any) i arribar a una cobertura del 0,44% (per cada 100 persones majors de 65
anys). Per cada sis places de centre de dia es crearà un nou lloc de treball.
Augmentar el nombre de places de residència d’oferta pública. Actualment hi ha
41.996 places de residència, de les quals 16.300 són d’oferta pública, amb una
cobertura mitjana de l’1,58%, tot i que molt desigual a escala comarcal. Oferir
10.000 places noves de residència en el període de 4 anys (a raó de 2.500 places
l’any), per arribar a una cobertura d’oferta pública del 2,55%. Reservarem el 5% de
les places a estades temporals. Per cada tres places residencials es crearà un nou lloc
de treball.
78
�Ens dotarem dels instruments necessaris per prevenir i detectar el maltractament
físic i psíquic de les persones grans.
Mesures per impulsar l’acolliment familiar
Desenvolupar i executar la Llei 11/2001 d’acolliment familiar, de 13 de juliol. I com
a mesura proposem un programa pilot d’acolliment familiar de persones grans com
a servei social (actualment hi ha 0 places d’acolliment familiar). Arribar a les 375
places d’acolliment familiar en 4 anys.
Potenciar el programa Viure en Família.
Desenvolupar el programa Viure en Família, oferint a les famílies que reuneixin les
condicions necessàries un suport econòmic si opten per tenir a casa una persona
dependent (un membre de la seva família).
Crear 4.000 places per a Viure en família en el període de 4 anys (a raó de 1.000
places anuals).
Concedir una ajuda anual d’entre 5.400 € i 6.500 €, segons el grau de dependència,
per a famílies amb rendes fins a 21.035,42 € bruts anuals que s’acullin a aquest
programa (Viure en Família).
Mesures per afavorir l’arranjament d’habitatges
Arreglar una mitjana de 100 habitatges cada any (400 habitatges en 4 anys), 20 dels
quals hauran de ser habitatges “d’acolliment familiar”. Aquest arranjament ha de
contemplar: a) la conservació; b) el correcte funcionament de les instal·lacions
(aigua, llum, gas), dels serveis sanitaris i de la cuina; c) condicions higièniques,
ventilació, desguassos, condicions de seguretat, evacuació en cas d’incendis i
barreres arquitectòniques.
Establir un ajuda de 6.010,12 € per arreglar els habitatges per a persones amb rendes
baixes.
Mesures complementàries
Crear un model sociosanitari d’atenció per a la integració de la xarxa sanitària i
social dels serveis per a les persones grans amb dependència.
Adaptar el sistema sanitari públic a les demandes de les persones grans, en especial
davant de les malalties cròniques. Prioritzar les prestacions socials i sanitàries que
permetin retardar la dependència de les persones grans.
Mesures per assegurar unes pensions i ingressos dignes
El nou govern instarà l’Estat, les Corts Generals i el Pacte de Toledo a avançar cap a
unes pensions dignes per a tothom. Mentrestant, implementarem de manera transitòria
ajuts econòmics a les pensions baixes.
79
�Augmentar les pensions més baixes, tendint a assolir entre el 80-100% del salari
mínim interprofessional.
Augmentar les pensions de viduïtat fins arribar al 70% de la base reguladora per a
les vídues i vidus que no tenen fills a càrrec i 100% quan tinguin fills a càrrec.
La pensió de viduïtat serà compatible amb el SOVI.
Regular el dret a les pensions per a les parelles de fet.
Consolidar i establir un sistema d’ajuts econòmics a les persones amb pensions
baixes (inferiors al 80% del salari mínim interprofessional). Aquests ajuts tindran
caràcter de prestació econòmica per lluitar contra la pobresa i seran transitoris fins
aconseguir un pacte de pensions digne.
80
�3.2. Prioritat per l’habitatge i uns barris dignes i segurs
Avui l’accés a l’habitatge de Catalunya és, a causa dels seus preus elevats, difícil per a
moltes persones, en particular per al jovent. Així mateix, el manteniment del parc
construït presenta molts problemes, que tendeixen a concentrar-se sobretot en
determinats barris i que requeririen operacions de rehabilitació integral.
Els resultats de l’actual conjuntura, agreujada per la manca d’una política d’habitatge de
l’actual Govern de la Generalitat capaç de donar resposta a la situació, genera
conseqüències d’ordre demogràfic, territorial i social. La política de govern de CiU ha
fomentat l’especulació immobiliària i el risc de fractura social.
Les conseqüències demogràfiques més importants són, en primer lloc, el retard en l’edat
d’emancipació del jovent (l’any 2000, el 60,7% de joves entre 25 i 29 anys no s’havien
emancipat). Aquest fet provoca una demora important en l’edat de reproducció i és una
de les raons de la baixa taxa de natalitat.
Les conseqüències territorials també són molt rellevants. Com que els preus són
relativament més elevats a les ciutats més grans, la demanda es tendeix a desplaçar cap
a localitats menys denses i de poblament més dispers, contribuint així als fenòmens de
dispersió urbana i a l’increment del consum de sòl.
Les conseqüències socials són de dos ordres. En primer lloc, hi ha l’increment de la
població mal allotjada: s’ha calculat que el 13% de la població catalana (300.000 llars i
700.000 persones, en particular joves, nous nuclis familiars, persones acabades d’arribar
i gent gran) està mal allotjada i prop d’un terç d’aquest conjunt (és a dir, al voltant de
90.000 llars i 210.000 persones) es troba en situació clarament deficient o de precarietat
(persones sense sostre, en infrahabitatge o amb greus dificultats per mantenir-se en
l’habitatge actual). En segon lloc, hi ha la concentració territorial de la part menys
solvent de la demanda, que tendeix a concentrar-se, lògicament, a les àrees urbanes de
preu més baix, que són les més mal equipades i, en ocasions, degradades.
En definitiva, ni el Pla d’Habitatge 1998-2001 ni el Pla de Xoc d’Habitatge i Sòl 20002003 van assolir uns resultats superiors al 30%. El nou Pla –Pla Català de l’Habitatge
2002-2007– no contempla ni polítiques prioritàries de lloguer, ni mesures d’accés al sòl
assequible (cessió, lloguer, etc.) per a la construcció d’habitatges protegits, ni de control
de les segones transmissions d’habitatge de protecció oficial (HPO), ni de foment dels
patrimonis públics de sòl i habitatge, ni d’intervenció integral en barris, ni preveu
l’acord estratègic amb els promotors privats o sense afany de lucre.
En conjunt, el nombre d’habitatges protegits ha conegut una forta caiguda (de 17.876
unitats l’any 1996, a 2.176, l’any 2000). Això implica que la quota de mercat de
l’habitatge protegit a Catalunya ha passat del 34,2% al 4,0%. Per dir-ho pla: només 1 de
cada 25 habitatges que es fa avui a Catalunya gaudeix d’alguna mena de protecció.
81
�Habitatge accessible
Davant d’aquesta situació, el nou Govern de la Generalitat desenvoluparà una política
d’habitatge basada en un doble compromís: facilitar l’accés a l’habitatge i rehabilitar els
barris que ho requereixin.
D’aquesta manera, volem garantir l’accés a l’habitatge, sobretot per als sectors més
vulnerables i, per això, apostem per una política de lloguer potent –promoció,
construcció i tractament fiscal–, per la promoció de l’habitatge de protecció oficial i el
reforçament del parc públic d’habitatge.
Considerem habitatge accessible aquell l’impacte del qual en la renda familiar no supera
el 30%. És per això que hem de treballar per tal que la despesa en habitatge no superi el
30% de la renda familiar en cas de compra ni el 20% en cas de lloguer.
D’altra banda, una nova política de foment a l’accés a l’habitatge ha de comptar amb un
suport ampli dels diversos sectors implicats. Primer, de les administracions públiques
amb competència específica (Govern de la Generalitat, Govern de l’Estat i
ajuntaments). Segon, de les entitats sense afany de lucre. Tercer, del sector privat. Sense
un pacte per l’habitatge accessible (amb els tres components) no es pot tirar endavant
una nova política de foment d’accés a l’habitatge amb nivells d’eficàcia.
És imprescindible que la nova política de l’habitatge a Catalunya pugui arribar, com a
mínim, als nivells estatals d’ajuts per a l’accés a l’habitatge, ja que es troba actualment
per sota de la mitjana espanyola.
OBJECTIUS
1. El foment de l’habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la
demanda i/o ajuts a les famílies.
2. L’impuls de l’habitatge protegit mitjançant un sistema d’ajuts als promotors públics
i privats d’habitatge protegit per tal d’incrementar i ampliar l’oferta dins del mercat
(en matèria de sòl, fonamentalment).
3. La rehabilitació del parc construït mitjançant una nova política de control,
manteniment, adaptació, renovació i/o reconversió del parc construït, tant en el medi
urbà com en el rural.
MESURES
Mesures en matèria de sòl i urbanisme
Reservar sòl per a l’habitatge protegit (amb un mínim del 25% dels nous
aprofitaments en sòl urbà i del 50% en sòl urbanitzable), que possibilitin el
desenvolupament de polítiques d’HPO adaptades a les realitats locals, tot tenint en
compte les realitats urbanístiques i socials dels diversos territoris de Catalunya.
82
�Iniciar l’estudi de les mesures pertinents per tal d’intervenir en l’estabilització del
preu del sòl i combatre l’especulació.
Ampliar el patrimoni públic de sòl de la Generalitat, donant suport a la creació i
consolidació dels patrimonis municipals del sòl i aplicant els recursos procedents de
l’Estat per a la creació dels fons.
Cedir sòl públic, en règim de lloguer, per a la construcció de l’habitatge protegit
possibilitant, fins i tot, l’ús temporal del sòl destinat a equipaments per aquesta
finalitat.
Negociar la reforma de l’actual règim públic d’expropiacions sobretot pel que fa al
valor de reposició per tal d’agilitar la cessió de sòl per habitatge protegit.
Mesures en matèria de lloguer
Aplicar 600 € anuals de desgravació fiscal, sobre el tram autonòmic de l’IRPF, o un
ajut directe equivalent a fons perdut, per despeses de lloguer de l’habitatge principal,
al qual es podran acollir totes les famílies amb ingressos inferiors a 21.035 € anuals
(3,5 vegades el salari mínim). Prop de 200.000 famílies es beneficiaran de la
implementació d’aquesta mesura.
Promoure mesures fiscals per fomentar el mercat de lloguer: negociació de la
reducció de l’IVA a les promocions de lloguer i bonificació per dos anys de l’ITP en
la compra d’habitatge que es destini a lloguer.
Dins el Pla de Promoció i Construcció d’Habitatges de Protecció Oficial, destinar
aproximadament el 50% en règim de lloguer dins el Pla de Promoció d’Habitatges
Públics.
Establir ajudes específiques per afavorir la rehabilitació adreçada a lloguer tot
impulsant, entre d’altres mesures, acords entre propietaris i llogaters per a la millora
de l’habitatge habitual.
Donar suport des de la gestió pública al foment del mercat de lloguer mitjançant la
creació d’instruments públics de promocions immobiliàries.
Mesures en matèria de rehabilitació urbana
Realitzar 37.000 actuacions de rehabilitació urbana que puguin allotjar un nombre
similar de famílies.
Afavorir un tractament fiscal de la rehabilitació millor (bonificació de les taxes
municipals sobre obres de rehabilitació), així com la modificació de la normativa
d’ajuts a la rehabilitació.
Estimular l’aparició d’agents rehabilitadors de caràcter local o sense ànim de lucre.
Establir programes específics per a l’eradicació de l’infrahabitatge.
83
�Influir en l’adaptació de les característiques de l’habitatge a les noves necessitats de
la demanda (eliminació de barreres, instal·lació d’ascensors, etc.).
Promoure l’increment dels ajuts per a la rehabilitació d’habitatges rurals destinats a
primera residència.
Establir concerts amb les administracions locals per tal que, en matèria de
rehabilitació d’habitatges, puguin desenvolupar accions directes amb dotacions de
recursos tècnics i financers millors que permetin generalitzar experiències de
recuperació dels habitatges i del teixit urbà, en especial els que es deuen a l’impuls
d’iniciatives socials.
Mesures en matèria de gestió del parc construït
Unificar les funcions de diagnosi, control, inspecció i avaluació de l’estat del parc
de l’habitatge.
Dur a terme diferents actuacions per incrementar en 4.000 habitatges (1.000
habitatges l’any) el parc públic construït, mitjançant mecanismes de rescat dels
habitatges de protecció oficial, basats en el pacte de recompra i/o compra de pisos
buits.
Adoptar noves mesures de control de les condicions d’habitabilitat i seguretat de
l’habitatge existent.
Crear el registre municipal de pisos buits i promoure’n l’ús residencial.
Establir mesures per garantir l’accessibilitat per a tothom.
Redactar un pla especial d’actuació per tractar en matèria d’habitatges, urbanisme i
serveis, les urbanitzacions amb dèficits urbanístics.
Mesures en matèria de l’habitatge protegit
Promoció i construcció de 42.000 habitatges de protecció oficial, 14.000 dels quals
seran promoguts directament per l’INCASOL, i aproximadament 20.000 seran en
règim de lloguer.
Establir ajuts de suport a la promoció de l’habitatge protegit que permetin la
subvenció directa als promotors per garantir la cobertura del diferencial del cost del
sòl en la construcció de l’habitatge de protecció oficial.
Establir nous sistemes de cessió o de lloguer de sòl per a la construcció de
l’habitatge de protecció oficial.
Impulsar la modificació de la normativa vigent de l’habitatge protegit, per tal
d’ampliar-ne el concepte a tots els efectes, a qualsevol habitatge (nou o de segona
mà) que respecti els preus màxims de venda i s’adreci a població amb ingressos per
sota de les 3,5 vegades el salari mínim interprofessional.
84
�Incrementar el control sobre les segones transmissions promovent l’ampliació del
període mínim per requalificar l’habitatge protegit fins a 20 anys.
Mesures en matèria d’ajuts a la solvència de la demanda
Promoure programes específics de préstecs subsidiaris per a l’accés a l’habitatge
protegit de joves, persones grans, llars monoparentals, nous residents, persones amb
discapacitats i persones que viuen en condicions d’infrahabitatge.
Bonificar l’ITP per a les famílies nombroses en l’adquisició del primer habitatge i
quan la renda no superi els 36.000 euros anuals.
Incloure en la desgravació de l’IRPF (tram autonòmic) les despeses de lloguer o un
ajut a fons perdut per a les famílies amb menys recursos.
Mesures en matèria d’intermediació no lucrativa i mediació social
Crear serveis de mediació (públics i/o concertats) per facilitar el suport als sectors
més vulnerables del mercat.
Fomentar les cooperatives d’habitatge, establint un percentatge de reserva per a la
promoció d’habitatge de protecció oficial i donar-lo a gestionar per cooperatives.
Reglamentar la figura del promotor d’habitatge social sense ànim de lucre.
Mesures en matèria de política fiscal
A més de les desgravacions ja especificades anteriorment, es promouran les següents:
Aplicació de l’IVA superreduït (4%) a qualsevol modalitat d’habitatge de protecció
oficial.
Regular la declaració d’exempció per a les subvencions rebudes en l’adquisició d’un
habitatge de protecció oficial.
Bonificar les taxes de llicències i impostos sobre la construcció en qualsevol
modalitat d’habitatge de protecció oficial.
Bonificar l’IBI en el període de construcció d’habitatges de protecció oficial
destinats a lloguer.
Bonificar l’IBI als habitatges protegits destinats a lloguer durant tot el període de
vigència d’aquest règim.
Establir un sistema de rescabalament per als municipis que apliquin les mesures de
bonificació de tributs locals en la promoció de l’habitatge de lloguer.
85
�Barris dignes i ciutats i pobles segurs
La problemàtica de l’habitatge va acompanyada, a més, de la situació difícil en què es
troben molts barris de Catalunya, situats sobretot a les grans àrees urbanes. Són molts
els ajuntaments que han tractat d’emprendre accions de rehabilitació a gran escala en
àrees d’aquest tipus. De fet, s’han obtingut alguns èxits notables en alguns barris de
ciutats de Catalunya. En aquestes accions s’ha comptat, sovint, amb la complicitat del
sector privat, de les associacions veïnals i de les institucions europees. La intervenció
dels successius governs de la Generalitat en aquest camp ha estat, però, massa tímida i
erràtica, limitada per visions estretament sectorials, mancada de recursos i sense un
projecte de conjunt.
En efecte, tot i la millora que, en termes generals, han conegut les viles i ciutats de
Catalunya en els darrers vint anys, àrees molt importants de les nostres ciutats pateixen
problemes importants d’ordre urbanístic i social que, en ocasions, lluny de resoldre’s,
tendeixen clarament a empitjorar. De fet, el 55% del sòl residencial de l’àmbit
metropolità, on habiten dues terceres parts de la població de Catalunya, tenen algun
tipus de dèficit de qualitat (urbanització, ordenació, equipaments o accessibilitat).
Aquests dèficits afecten amb particular intensitat els nuclis antics, les àrees d’expansió
urbana i els polígons d’habitatges. En la major part dels casos, les carències
urbanístiques van acompanyades, a més, d’una problemàtica social: envelliment, nivell
de renda baix, pèrdua de població i concentració de grups amb necessitats especials.
Entre aquestes àrees destaquen, per la gravetat dels problemes que s’hi plantegen, una
sèrie de barris que representen el 7% de la superfície residencial, amb prop de 180.000
habitatges i una població de prop de 400.000 habitants. En aquestes àrees, els dèficits
superposats d’ordenació, edificació i benestar requereixen operacions d’intervenció
integrals.
OBJECTIUS
1. Impulsar la rehabilitació integral, mitjançant la posada en marxa del Pla
d’Intervenció Integrada en Barris, de les àrees que requereixen atenció especial
adreçada a la rehabilitació de l’habitatge, la millora dels equipaments i l’impuls de
l’activitat econòmica.
MESURES
Mesures en matèria d’intervenció integral en barris
Emprendre la rehabilitació integral de 40 barris de tot Catalunya que requereixen
atenció especial, en un període de quatre anys, mitjançant la posada en marxa del
Pla d’Intervenció Integrada en Barris. La rehabilitació estarà adreçada tant a
l’habitatge, com a la millora dels equipaments i l’impuls de l’activitat econòmica.
Crear un fons de foment per a barris i àrees urbanes que requereixen atenció especial
amb una dotació de 600 milions d’euros, en part procedents dels fons europeus.
86
�Concertar les actuacions amb els ajuntaments i altres administracions locals per a la
intervenció conjunta.
87
�3.3. Drets de les dones i igualtat d’oportunitats
A Catalunya, des de l’adveniment de la democràcia, s’han produït canvis accelerats en
la situació de les dones, especialment si ens comparem amb altres països europeus. Això
es deu, fonamentalment, a l’acció de les dones, que no s’han resignat al paper que,
tradicionalment, se’ls havia atorgat i han trencat la frontera que separava l’àmbit públic
del privat, l’antiga i persistent estructura social que perpetuava la divisió sexual del
treball entre homes i dones. Són canvis que afecten tant les millores legislatives de què
ens hem anat dotant com, sobretot, la mentalitat de les dones respecte al seu lloc i les
seves potencialitats en la societat.
Aquests canvis es concreten en algunes dades espectaculars, com ara la feminització de
les universitats o l’increment de la taxa d’activitat femenina (el nombre de dones que
volen accedir al mercat laboral). Això no obstant, aquestes dades no ens poden fer
oblidar una realitat no tan positiva, que ens mostra com el nivell d’atur entre les dones
és molt superior al masculí, malgrat la seva formació superior. També es constata que
les diferències d’ocupació s’agreugen quan les dones estan en edat de fertilitat, sent en
aquests casos molt més difícil accedir a un lloc de treball. Si tenim en compte que les
dones són les qui més pateixen la precarietat contractual i les qui menys cobren subsidi
d’atur, en totes les edats, es comprèn per què es parla de la feminització de la pobresa,
un risc que amenaça totes les dones però especialment les que viuen soles per decisió
pròpia o per circumstàncies de separació o viduïtat. Aquests factors ens dibuixen un
quadre on, a totes llums, manca una política decidida envers l’ocupació i l’eradicació de
la pobresa entre les dones.
I què podem dir de les afortunades que han trobat una feina? També en aquests casos hi
ha senyals d’alarma que ens han de fer estar alerta. Observem que les dones continuen
cobrant un sou sensiblement inferior al dels homes per un mateix treball realitzat i
també com moltes dones s’enfronten amb dificultats per a la seva promoció laboral,
especialment si es tracta d’accedir a llocs de direcció. És el que s’anomena "sostre de
vidre", un fenomen de segregació vertical que es produeix tant a l’empresa privada com
a l’àmbit públic i polític. Els i les socialistes volem una societat on el saber de les dones
i les seves aportacions estiguin reconeguts amb valor específic, i on la igualtat
d’oportunitats en el mercat laboral i dins de les organitzacions estigui absolutament
garantida.
D’altra banda, les circumstàncies socials fan que, en aquests moments, les dones joves
no puguin decidir lliurement sobre la seva maternitat. Les reivindicacions clàssiques
sobre el dret a la no-maternitat han donat pas a una situació en què les dones no tenen
llibertat real per decidir en quin moment volen tenir fills ni quants en volen. Es planteja
la necessitat de triar entre la independència econòmica o bé la carrera professional i la
maternitat. Cal, per tant, garantir la llibertat d’elecció entre les dones. És evident que
l’organització social no està responent a les necessitats individuals ni familiars en
l’atenció a les persones ni en els usos del temps, circumstàncies que obliguen moltes
dones a realitzar dobles, i fins i tot triples jornades (quan fan treball voluntari o
comunitari) que repercuteixen en la seva salut i en la qualitat de vida de tota la societat.
I per tenir cura de la salut de les dones, no podem oblidar la necessitat d’una assistència
sanitària pública universal amb visió de gènere. Certament, la introducció de la targeta
sanitària individual ha suposat una autonomia més gran per a les dones, que poden
88
�accedir al sistema sanitari com a ciutadanes i no com a dependents d’un treballador
(com succeïa fins ara). Malgrat això, a les prestacions no cobertes pel sistema públic i
en tot l’entorn sanitari cal acceptar que encara existeixen diferències de gènere que
deriven en desigualtats envers les dones. Es basen, sobretot, en imatges socials i
prejudicis sobre la malaltia que, en ocasions, prioritzen l’atenció i el diagnòstic
terapèutic en els homes respecte de les dones, donant també un valor diferent a les
queixes i símptomes femenins respecte dels masculins. Així mateix, persisteixen
diferències en els assaigs clínics, tant en la seva realització (ja que la majoria de vegades
es fan amb homes) com en la interpretació de resultats, en què de vegades la
complexitat de la biologia femenina no està prou contemplada. Cal, en definitiva, fer un
esforç per introduir la perspectiva de gènere a la salut al llarg de tots els cicles de la vida
de les dones, valorant les seves especificitats quant a morbiditat i, fins i tot, mortalitat.
Cal treure les dones de la invisibilitat que han tingut per a la ciència, en general, i la
medicina, en particular, per tal que la nostra societat sigui tan justa com pretenem.
Finalment, com a socialistes, ens neguem també a tancar els ulls davant d’un problema
tan greu com és el de la violència envers les dones. Només una política basada en el
respecte i la igualtat d’oportunitats entre els sexes aconseguirà una Catalunya lliure de
violència de gènere. Una mort setmanal de mitjana és molt més del que una societat
conscient pot suportar. Es tracta d’una violència irracional, sustentada en arguments
antiquíssims de la dona com a propietat masculina i de la qual moltes persones encara
no han comprès que poden ser còmplices, si no se solidaritzen amb les víctimes, si no
protegeixen les vides de les dones maltractades, si no treballem per la seguretat absoluta
de cada una de les dones del nostre país. Es calcula que la violència física afecta unes
100.000 catalanes i la violència psicològica més del 50% de les dones. Amb aquestes
dades, ningú no es pot quedar indiferent. Treballarem per sensibilitzar la societat i
aconseguir actuacions actives contra la violència. Treballarem per no deixar impunes les
agressions ni els agressors. Treballarem per educar el nostre jovent en la igualtat
d’oportunitats i la independència de cada ésser humà. Només així estarem en el camí
d’una societat en pau on les dones siguin valorades.
Com a resposta a aquestes situacions, el nou Govern de la Generalitat proposarà un
contracte social nou entre homes i dones que arribi a tots els àmbits de la nostra
cultura, tant públics com privats. Això implica la reformulació de la distribució actual
de tasques entre dones i homes per tal d’aconseguir una igualtat d’oportunitats efectiva.
Implica també, com a eix fonamental de la nostra política, transformar les actituds i els
valors socials que condicionen la imatge de les dones construïda a través de l’educació,
el llenguatge i els mitjans de comunicació. Només així s’assoliran els objectius
essencials d’aquest nou pacte social entre homes i dones que propugnem i que
consisteix a:
-
Compartir responsabilitats familiars.
Compartir el treball.
Compartir el poder.
Promoure les condicions que possibilitin aquesta societat en igualtat
d’oportunitats.
La nova distribució de funcions, juntament amb el reconeixement social de les
aportacions específiques de les dones, permetrà superar els rols sexistes i crear una
89
�societat on dones i homes puguin desenvolupar les seves capacitats i enriquir-se
mútuament en la vida personal, familiar i social.
OBJECTIUS
Les línies estratègiques de govern que conduiran a aquest nou pacte social entre dones i
homes són les següents:
1. Aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament de les polítiques de
govern.
2. Lluitar per una Catalunya lliure de violència envers les dones.
3. Assolir la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral.
4. Treballar pels nous usos del temps: conciliació de la vida laboral, familiar i
personal.
5. Garantir l’accessibilitat per a tots i per a totes amb polítiques de mobilitat
quotidiana.
6. Incentivar la participació de les dones i les xarxes socials.
7. Oferir una atenció integral davant de les necessitats de les dones.
8. Promoure nous valors socials envers les dones.
MESURES
Mesures per aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament de les
polítiques de govern
Presentar un projecte de llei per a la igualtat d’oportunitats, que englobi tots els
sectors polítics i socials implicats.
Incorporar la perspectiva de gènere als nous programes de govern, decrets, projectes
de llei i revisar els que ja existeixen, seguint la normativa que ha elaborat la UE.
Mesures per lluitar per una Catalunya lliure de violència envers les dones
Desenvolupar un pla integral contra la violència de gènere, que s’avaluarà i
pressupostarà bianualment.
Estudiar l’impacte de la violència envers les dones i elaborar mapes de recursos
públics per a les dones víctimes de maltractaments (a escala autonòmica, provincial
i local), recursos privats i també mapes dels serveis que ofereixen les associacions
de dones i d’altres entitats.
90
�Impulsar un circuit de coordinació d’atenció i detecció de la violència de gènere a
Catalunya. Una comissió permanent interdisciplinària elaborarà els protocols
d’actuació pertinents i coordinarà les actuacions entre els diferents agents implicats,
com ara els serveis sanitaris, policíacs, judicials, socials i els ens locals. Així mateix,
garantirà l’atenció de qualitat i la calidesa envers les dones, el compliment de la
legislació i la protecció i la recuperació personal de les dones que pateixen
maltractaments. Aquest àmbit definirà mesures de formació específica de personal i
protocols d’actuació efectiva.
Desplegar en el territori, conjuntament amb les entitats locals, punts d’informació i
atenció a les dones per atendre les seves necessitats, promoure la seva autonomia i
eradicar la violència envers les dones. Aquests punts, un per cada 150.000 habitants,
han d’estar integrats per treballadors/es socials, professionals de la psicologia i de
l’assessorament jurídic. Aquests espais de proximitat tenen la triple funció de
finestra única on rebre informació i primera atenció en casos de violència de gènere
i d’altres temes d’interès per a les dones; la promoció de la seva emancipació, i el
treball amb la societat per tal d’aconseguir una tolerància zero en la violència envers
les dones.
Crear centres d’atenció a les dones que pateixen violència –un a cada regió–,
equipaments d’atenció integral especialitzats i de referència per a tots els serveis de
la zona, destinats a la recuperació personal i socioeconòmica de les dones, i donar
impuls a plans d’emancipació (inserció laboral i accés a l’habitatge).
Garantir la creació d’una xarxa d’equipaments d’acollida que respongui a les
diverses necessitats de les dones: centres d’urgència (en col·laboració amb els
ajuntaments) –un a cada regió–, cases d’acollida, cases de recuperació integral i
pisos pont. Garantir, per tant, l’existència i l’accés a aquests recursos per part de les
dones, a tot el territori de Catalunya.
Crear fiscalies especials, jutjats que atenguin de manera específica els casos de
violència de gènere, dotant així de majors recursos les fiscalies i reforçant el torn
d’oficina.
Arribar a acords socials, incloent-hi els mitjans de comunicació, per dur a terme
accions per a l’eradicació de la violència de gènere, especialment de conscienciació
de la ciutadania per tal d’aconseguir la tolerància zero envers la violència de gènere.
Promoure accions formatives amb infants i joves, tant en l’àmbit de l’educació
formal com la informal, per a la prevenció de les relacions abusives i el foment
d’aprenentatges de models alternatius de convivència en el marc d’una cultura per la
pau.
Prevenir, detectar i perseguir judicialment l’assetjament sexual i moral (mobbing) al
lloc de treball i d’altres àmbits on es pugui produir.
Mesures per assolir la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral
Crear l’Oficina per a la Igualtat de les Dones en el Mercat de Treball, depenent de
l’Institut Català de la Dona (ICD). Aquesta oficina ha d’impulsar les mesures
91
�específiques per assolir la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i en les
condicions de treball, amb accions concertades amb els ajuntaments.
Promoure programes estratègics d’acció positiva, formació, informació i
sensibilització a treballadors/es i empresaris/es, dels drets i deures sobre la igualtat
d’oportunitats i l’eliminació de les discriminacions de gènere en la línia de la
responsabilitat social de les empreses que propugna la Unió Europea.
Reduir la segregació de gènere a determinats sectors professionals en els quals les
dones, tradicionalment, no estan presents o estan subrepresentades, afavorint la seva
formació específica i sensibilitzar i esperonar les empreses per fer efectiva la seva
inserció.
Afavorir la presència i participació de les dones en els programes formatius per a la
reconversió de les actituds i perfeccionament de les persones semiqualificades o
qualificades perquè conservin el seu lloc de treball, o accedir a altres ocupacions de
més qualificació.
Posar en funcionament programes d’informació a treballadors/es i empresaris/àries,
dels drets i deures sobre la igualtat d’oportunitats i sobre l’eliminació de les
discriminacions de gènere.
Fomentar la sensibilització, la formació i la posterior ocupació de les dones en
professions científiques i tècniques.
Fomentar els projectes d’autoocupació especialment orientats a millorar les
ocupacions de les dones i establir programes formatius orientats a la formació de les
dones per a la direcció.
Adreçar programes de formació, assessorament i foment de l’ocupació als col·lectius
de dones amb més dificultats per a la inserció laboral, com ara dones amb poca
qualificació professional, dones majors de 45 anys, dones soles amb responsabilitats
familiars, dones immigrants, etc.
Presentar un informe sobre l’estat de les situacions de discriminació vers les dones
al Parlament de Catalunya durant el primer semestre de cada any, per part de la
Conselleria de Treball.
Mesures per als nous usos del temps: conciliació de la vida laboral, familiar i
personal
Facilitar l’organització del treball de manera flexible per als treballadors/es, així
com la flexibilitat a les escoles i en el teixit comercial.
Introduir, a les negociacions de convenis col·lectius, més oportunitats de conciliació
de la vida laboral, familiar i personal mitjançant la incentivació dels còmputs anuals
dels horaris de treball, la incentivació del treball a temps parcial tant per a homes
com per a dones sempre que sigui indefinit, reversible a voluntat del treballador/a i
no precari.
92
�Mesures per garantir l’accessibilitat per a tots i per a totes
Fer dels mitjans de transport instruments que garanteixin l’accessibilitat als llocs de
treball, a l’assistència sanitària, a l’oci i als equipaments culturals, sense
discriminació de gènere.
Apostar pels transports que tinguin un ús menys discriminatori, com són els mitjans
col·lectius i públics.
Introduir, en els plans de mobilitat urbans i territorials, la perspectiva de gènere,
perquè els homes i les dones vivim de manera diferent la ciutat i cal tenir en compte
aquestes diferencies perquè no esdevinguin desigualtats d’accés.
Mesures per incentivar la participació de les dones i les xarxes socials
Fomentar l’accés a Internet per part de les dones com una eina estratègica de
participació social que possibilita el treball comú i la comunicació entre dones
diverses, per tal de visibilitzar el saber de les dones en l’àmbit públic.
Impulsar nous models de lideratge que incorporin els valors de direcció femenins,
com ara el treball en equip, l’horitzontalitat en els llocs de treball, les estructures
flexibles, etc. com una manera d’enriquir les organitzacions i la vida social.
Incloure a la llei electoral catalana la presència equilibrada d’homes i de dones a les
candidatures i assumir la paritat com una de les mesures bàsiques per assolir la
democràcia plena i compartida. Impulsar la presència paritària de les dones en tots
els àmbits de la vida pública catalana: organitzacions empresarials, culturals,
organismes de representació agraris, socials, etc.
Mesures per oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones
Analitzar i publicar sistemàticament les repercussions de la salut física i mental de
les dones contractades a temps parcial.
Incloure, a l’anàlisi i programes de salut laboral, els riscos psicosocials i els de la
doble jornada sobre la salut de les dones.
Promoure polítiques de salut que permetin la qualitat de vida i la independència de
les dones, sobretot en edats avançades.
Estudiar la viabilitat de la renda bàsica universal com a mesura que podria eradicar
la feminització de la pobresa, especialment en dones soles o en dones grans.
Oferir informació i formació específica a les dones de zones rurals, tenint en compte
les seves necessitats i circumstàncies per tal d’augmentar-ne el nivell d’autonomia i
lideratge.
Establir programes socials i sanitaris per a les dones que es dediquen a la prostitució
i facilitar que puguin accedir a altres oportunitats.
93
�Mesures per promoure nous valors socials envers les dones
Convertir la Generalitat en una institució exemplificativa respecte a la igualtat
d’oportunitats i la conciliació de la vida laboral, familiar i personal.
Treballar per una nova cultura social que contempli les dones i les seves
característiques com un valor fonamental i necessari per a l’existència humana.
Respectar les decisions sobre la maternitat, l’educació dels fills/es i qualsevol àmbit
social, en el marc del respecte a l’autoritat i el saber femení.
Adreçar campanyes als homes (infants, joves i adults) sobre actituds alternatives de
vida respecte a l’atenció a la família, la conciliació de la vida laboral, familiar i
personal, el repartiment del treball domèstic i, especialment, sobre la necessitat
d’una convivència no violenta i respectuosa. Formar-los en els valors d’una nova
masculinitat.
Treballar en el concepte de “feminització de la política”, redefinint els espais
públics i privats, estenent la democràcia a l’esfera domèstica, introduint nous temes
a les agendes polítiques (com ara la sexualitat, la maternitat, l’avortament, el medi
ambient, el tenir cura de les persones, la pau o d’altres que interessin específicament
a les dones), repensant les ciutats d’acord amb les aportacions de les dones i
reforçant la política de participació femenina.
Aprofundir en la coeducació (tant amb professors/es com amb l’alumnat) com a
mecanisme essencial per assolir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
Donar suport, en àmbits educatius, a accions encaminades a difondre valors
d’igualtat d’oportunitats entre noies i nois. Introduir en els plans d’estudi
assignatures transversals sobre igualtat encaminades a fomentar valors de solidaritat
i convivència cívica
94
�3.4. Llibertat sexual
La situació social de les persones homosexuals ha millorat en els darrers temps. En la
majoria dels països democràtics, els gais i les lesbianes han vist reconeguts drets
comuns i un prestigi social que fins ara els eren negats. Els darrers vint anys no han
estat una excepció a aquest progrés a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Gais i lesbianes aporten a la societat actual un seguit de valors com a comunitat. Han
format una xarxa social informal que, de manera contínua, transmet a la societat
missatges a favor del respecte a la diversitat sexual i afectiva: el “viu i deixa viure”. Una
altra contribució a la societat és una redefinició no sexista, ni “heterosexista” de les
identitats masculina i femenina. Aquest avenç en els drets que s’ha produït en el darrers
temps en la societat és un clar exemple de la necessitat de majors espais de llibertat en
els àmbits de la sexualitat i l’afectivitat. La presència creixent de gais i lesbianes a la
vida social, d’una manera visible, demostra que la seva contribució a la vida col·lectiva
és indispensable. La seva igualtat i llibertat és profitosa per al conjunt de la societat.
Les accions destinades a la millora de la qualitat de vida dels gais i les lesbianes s’han
desenvolupat sovint des de l’actitud de la tolerància. Els gais i les lesbianes creuen que
aquesta ha estat una perspectiva errònia del tractament de les seves reivindicacions. La
tolerància, en ella mateixa, és un mecanisme de control de les minories, ja que, per
definició, allò que no agrada es tolera. Tolerància no és sinònim de normalització. Es
tolera els dissidents mentre no pretenguin exercir drets ciutadans comuns. La tolerància
és un acte de caritat, que no resol res. Des del nou Govern de la Generalitat treballarem
per a una igualtat real.
I és que, malgrat els avenços i la integració, encara queda molt a fer. La llibertat i la
igualtat dels gais i les lesbianes no són del tot reals i efectives. La presència social de les
dones i els homes homosexuals (i el seu tractament) encara és inferior a la dels homes i
les dones heterosexuals, no s’ha avançat prou en el reconeixement i l’aplicació efectiva
de les normes legals que regulen el dret a la igualtat d’oportunitats. La identitat gai i
lesbiana continua sent un fenomen clarament urbà. Viure d’una manera visible la pròpia
homosexualitat encara comporta un cost social de marginació i discriminació.
La política educativa continua sense prestar l’atenció que correspon al fenomen de la
pluralitat sexual i familiar. La dona lesbiana continua patint un doble procés de control
social. Als tòpics de sempre sobre els gais i les lesbianes, se n’hi han afegit uns altres
que intenten positivitzar l’homosexualitat, però que no deixen de constrènyer-la en uns
rols que no es corresponen a la realitat de diversitat i pluralitat de les persones
homosexuals. La situació, en la major part del món, continua sent catastròfica:
l’assassinat, la tortura i el menyspreu envers gais i lesbianes continuen sent quotidians
en els països del sud, mentre que a Occident els gais i les lesbianes no han deixat de ser
ciutadans de segona, pàries socials a qui la seva diversitat sexual i afectiva ha fet
mereixedors del càstig legal i l’ostracisme social. Finalment, els i les transsexuals
pateixen actituds socials de rebuig, així com diverses limitacions legals que fan que no
puguin viure la seva condició amb la plenitud necessària.
El nou Govern de la Generalitat tindrà com a referent central la plena igualtat de les
persones, així com la igualtat bàsica entre tots els éssers humans. És una evidència que
95
�la sexualitat i l’afectivitat no poden, en cap cas, constituir un impediment per al ple i
lliure desenvolupament de la personalitat, ni ser tampoc un factor de desigualtat. Si
l’homosexualitat és un manifestació més de la pluralitat sexual i afectiva de les
persones, el nou Govern assumirà l’homosexualitat com una forma de sexualitat i
afectivitat plenament equiparable a l’heterosexualitat.
Per això, garantir el lliure exercici de la sexualitat i l’afectivitat com un dret de les
ciutadanes i els ciutadans serà una prioritat del nou Govern de la Generalitat. Hem de
fer de la llibertat sexual de les persones una llibertat efectiva i real. Aquest ha de ser el
sentit de la llibertat en el segle XXI: treballar per una llibertat plena de les dones i els
homes.
OBJECTIUS
1. Assolir la plena igualtat de gais, lesbianes i transsexuals, i promoure la
normalització del fet homosexual i transsexual.
2. Vetllar pels drets de gais, lesbianes i transsexuals a la lliure expressió de la seva
sexualitat i al desenvolupament de la personalitat, i assegurar l’equiparació legal del
fet homosexual i transsexual.
3. Garantir el respecte a la dignitat de la persona, independentment de la seva
orientació sexual, i defensar la no-discriminació a causa de l’opció sexual.
MESURES
Mesures per al foment de la igualtat d’aquests col·lectius
Donar suport a les actuacions i iniciatives de les associacions de gais i lesbianes, o a
aquelles que, en un marc d’actuació més ampli en la defensa de la igualtat o la
diversitat, incloguin la normalització d’aquest col·lectiu.
Propiciar el treball conjunt de col·laboració entre les organitzacions socials i els
col·lectius sense ànim de lucre que treballen en la defensa dels drets dels gais i
lesbianes, i totes les administracions per tal de promoure els valors de respecte i
igualtat.
Defensar, davant de situacions de discriminació, les persones homosexuals, ja sigui
mitjançant serveis específics de suport o bé a través de la inclusió d’aquest col·lectiu
de manera específica en els serveis de defensa dels drets dels ciutadans (defensor del
ciutadà, oficina per a la no-discriminació, etc.).
Mesures per al reconeixement dels drets dels homosexuals i dels transsexuals
Equiparar parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el
conjunt d’ajuts i suports (serveis socials, política d’habitatge, formació, treball, etc.).
96
�Revisió del Codi de Família i de la Llei d’unions estables de parella per incloure-hi
el tractament de l’homosexualitat en tots els seus aspectes i donar curs, en els
parlaments català i espanyol, a la regulació dels drets de matrimoni i adopció.
Establir el diàleg entre l’Administració i el conjunt d’associacions legalment
constituïdes d’aquest àmbit, a fi de remoure tots els obstacles per a la plena igualtat
de les persones pel que fa a la seva orientació sexual i gènere. Garantir el
desenvolupament de les polítiques d’igualtat que en resultin, en tots els sectors
(joventut, immigració, gent gran, etc.).
Obrir un espai de reflexió entre les associacions de gais i lesbianes i el conjunt de la
comunitat educativa, per tal de tractar en profunditat el fet de la llibertat sexual i la
introducció de mesures pedagògiques antidiscriminatòries.
97
�3.5. Facilitar l’emancipació del jovent
El jovent de la Catalunya d’avui està format per una de les generacions més preparades i
amb més capacitats de transformació de la història d’aquest país. Però, al costat
d’aquesta realitat, molts joves troben contínues dificultats que els impedeixen poder
desenvolupar plenament els seus projectes de vida, trobar ocupacions on aportar els seus
coneixements, emancipar-se i entrar en la vida adulta.
La majoria de les persones joves no es poden emancipar i romanen en els domicilis
paterns fins als 30 anys o més. L’any 2002, el 67% de joves entre 25 i 29 anys encara
vivien a casa dels pares. L’índex de joves membres d’associacions, molt baix i molt per
sota de la mitjana europea, mostra que la condició juvenil, generosa en les seves
respostes solidàries davant les injustícies de la societat, no troba en l’associacionisme
una forma vàlida d’expressió de les seves inquietuds.
L’actual Govern de la Generalitat ha fet poc per modificar aquesta situació. L’existència
del Pla Nacional de Joventut no ha estat suficient per respondre a les necessitats
d’aquesta nova condició juvenil. Han faltat recursos i capacitat d’implementació
concertada amb totes les administracions per dur a terme polítiques actives i eficaces. El
Pla ha servit, sobretot, per fer activitat publicitària.
La condició juvenil, amb noves necessitats, exigeix que el Govern de la Generalitat
faciliti les condicions necessàries perquè els joves es puguin emancipar. Emancipar-se
significa assolir el màxim desenvolupament personal: entre altres coses, l’accés a un
lloc de treball i a un habitatge.
El nou Govern de la Generalitat assumeix la qüestió de l’emancipació juvenil com un
tema prioritari. El nou Govern de la Generalitat ha d’ordenar la seva política de joventut
entorn a tres eixos bàsics: l’educació i la cultura, el treball i l’habitatge.
Cal un sistema educatiu on tant l’ensenyament professional com la formació
universitària de grau mitjà i superior de titularitat pública siguin els protagonistes i
impulsors de la formació continuada, a través de la reorientació i ampliació de les seves
funcions tradicionals.
En l’àmbit del treball, té especial importància reduir la temporalitat i combatre la
inestabilitat i la inseguretat laboral. A llocs de treball fixes, contractes indefinits; a igual
treball, igual salari.
No volem cap jove sense més formació o treball garantits en acabar l’etapa d’educació
obligatòria.
En l’àmbit de l’habitatge, el nou Govern de la Generalitat arbitrarà un paquet d’accions
adreçades a afavorir l’accés dels joves a un habitatge, en lloguer o en propietat.
98
�OBJECTIUS
Els tres eixos d’una política adequada de joventut se situen, fonamentalment, entorn de
la formació, el treball i l’habitatge. Sobre aquests eixos se situen les Taules
d’Emancipació Juvenil, que esdevindran la xarxa d’actuació de les administracions
públiques en matèria de joventut. Integrant en un mateix centre els serveis fins ara
dispersos, es podran atendre de manera combinada i personalitzada les necessitats de
cada persona jove en un territori determinat.
Aquests centres permetran:
1. Conèixer en profunditat els mercats locals de treball, formació i habitatge del
territori.
2. Identificar les necessitats i particularitats d’aquests territoris.
3. Establir una xarxa de relacions amb els agents econòmics i socials locals implicats.
4. Desenvolupar polítiques personalitzades segons les singularitats del mercat de destí.
5. Intermediar entre joves, empresaris, centres de formació i els que ofereixen
habitatge de lloguer o compra.
Les taules actuaran com a punts de servei on es podrà tractar i resoldre de manera
personalitzada i integral la problemàtica juvenil al voltant dels tres eixos bàsics:
formació, educació, treball i habitatge.
MESURES
Mesures per fomentar la formació dels joves
Potenciar que els programes de garantia social (PGS) cerquin la reinserció en el
sistema educatiu i no només la sortida ocupacional.
Desenvolupar una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a
continuar els estudis, davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat de treball, en
la perspectiva d’assolir una taxa d’escolarització postobligatòria del 80% de les
persones entre 16 i 25 anys.
Potenciar i prestigiar el cicles formatius professionals, especialment els vinculats
amb els oficis.
Afavorir la possibilitat d’alternar formació i treball.
Consolidar un sector no universitari d’ensenyament superior per donar resposta a les
necessitats tècniques del sector productiu del nostre país, vinculant l’ensenyament al
progrés social i econòmic a través del teixit associatiu i del món empresarial.
Potenciar l’intercanvi de joves de diversos països i la creació de xarxes
d’interculturalitat i solidaritat.
Mesures per fomentar la inserció laboral dels joves
Vetllar perquè la contractació dels joves es produeixi en igualtat de drets socials i
laborals evitant l’existència de discriminacions per raons d’edat.
99
�Potenciar els programes de formació i ocupació (escoles taller, cases d’oficis), en
condicions de qualitat, per inserir els joves amb greus dificultats per continuar els
estudis, així com potenciar la utilització dels contractes amb contingut formatiu
(pràctiques i formació), vetllant per un ús correcte i afavorint-ne l’estabilitat.
Donar suport a les iniciatives empresarials dels joves, especialment les relacionades
amb l’aparició de noves activitats i, en particular, les relacionades amb el
reforçament de la inclusió social, el lleure i el medi ambient.
Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis
mesos, una oferta formativa ocupacional adequada a les seves potencialitats o una
oferta de treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya o les Taules
d’Emancipació Juvenil.
Mesures per afavorir l’adquisició d’habitatges per als joves
Impulsar una oferta adequada a les necessitats de la gent jove, facilitant l’accés a
l’habitatge (bosses de lloguer, foyers, lloguer rotatori, convivència amb gent gran).
Programa de suport per a l’accés al primer habitatge, tant pel que fa al finançament
per a l’adquisició com a les garanties exigibles en els contractes de lloguer.
Aplicar l’IVA reduït a les promocions de sòl destinat a habitatge protegit. Aplicar
un marge de reducció en l’ITP i concedir una desgravació o ajut de 600 € anuals per
contractes a persones joves.
100
�3.6. Serveis sanitaris de qualitat per a tothom
La salut és l’element de la vida més apreciat per la ciutadania i les polítiques públiques
són determinants per garantir-la.
El sistema de salut es consolida com a Sistema Nacional de Salut, finançat a base
d’impostos, a la Llei general de sanitat de l’any 1986, que garanteix la protecció de la
salut del ciutadà i és un dels instruments més poderosos de redistribució de la renda i
d’igualtat d’oportunitats, juntament amb l’educació i les pensions, principals elements
dels estats del benestar europeus.
A Espanya i a Catalunya, s’ha viscut un procés accelerat de construcció del sistema
sanitari i més si es té en compte el baix nivell de prestacions i de recursos de què
partíem.
Les polítiques públiques de salut són clarament un dels pilars bàsics del sistema de
benestar social avançat perquè, a més de ser un instrument de cohesió social, és alhora
font de riquesa i d’ocupació (el sector sanitari té un pes del 3,9% en el PIB català, l’1%
de la població treballa en una empresa sanitària publica i 49.774 persones formen part
del personal sanitari).
Des de mitjans dels noranta fins avui s’ha perdut la iniciativa i el lideratge polític per
orientar el sistema, ja que la sanitat no ha estat una prioritat per al Govern de la
Generalitat de Catalunya, sobretot en temes com la salut pública, la salut mental, la salut
ambiental, la salut laboral i la defensa del consumidor. D’aquesta manera, s’ha produït
una pèrdua de confiança creixent dels ciutadans en l’atenció sanitària (llistes d’espera,
ambulàncies, etc.) i en la protecció de la salut (vaques boges, legionel·losi, intoxicacions
alimentàries, etc.). A més, constatem el desencís i manca de motivació dels
professionals i una iniquitat territorial creixent. En definitiva, podem parlar de crisi del
model sanitari català i del seu finançament.
El nou Govern ha de revisar i actualitzar el sistema sanitari, conservant-ne els elements
vigents, útils i eficaços, tornant-ne a examinar d’altres i generant noves idees, projectes i
il·lusions que trenquin amb les inèrcies i carències actuals. El nou Govern de la
Generalitat ha de modernitzar l’Institut Català de la Salut. El nou ICS gaudirà una
veritable autonomia de gestió, i descentralitzarà la presa de decisions operatives als
centres o a xarxes integrades en el territori.
Cal reformar l’administració sanitària catalana, garantint-ne la viabilitat econòmica, i
executar un pla especial d’inversió per millorar el servei. La gestió pública del sistema
sanitari pot ser, i ha de ser, de qualitat i eficient.
Aquest nou sistema de salut ha d’integrar i coordinar els serveis socials d’atenció a la
dependència juntament amb l’atenció sanitària i prioritzar la salut pública entesa com a
promoció de la salut, prevenció i vigilància de la malaltia, protecció de la salut general,
de la salut laboral i la mediambiental.
101
�Salut mental
Cal fer especial esment en la salut mental. Catalunya va ser capdavantera en la reforma
de l’assistència psiquiàtrica però, un cop restaurada la Generalitat i després de rebre els
primers traspassos en matèria sanitària, va romandre aturada durant tota la dècada dels
anys vuitanta, fins a la promulgació de la Llei d’ordenació de la sanitat a Catalunya
(LLOSC), l’any 1990.
El desenvolupament de l’assistència psiquiàtrica dels darrers anys s’ha basat, sobretot,
en les estructures hospitalàries històriques, fent girar el sistema al voltant de les
necessitats dels centres i no de les dels malalts i els seus familiars. No han existit uns
criteris clars i explícits de planificació global del fenomen, fet que ha provocat una
proliferació de dispositius d’assistència sanitària especialitzada, amb molta iniquitat en
l’accés territorial i la qualitat. Actualment, Catalunya està per sota de la mitjana de
l’Estat en despesa sanitària destinada a l’atenció psiquiàtrica per habitant.
El propòsit del nou Govern de la Generalitat és afavorir la normalització de la vida de
les persones que pateixen malalties mentals i de les seves famílies. Així doncs, caldrà
establir una coordinació interdepartamental per tal que el malalt mental i les famílies
que en tenen cura tinguin recursos per a la integració social i laboral del malalt.
Salut pública
Un altre àmbit de l’actuació del Govern de la Generalitat en sanitat que requereix una
intervenció especial i un canvi d’orientació és el de la salut pública. Catalunya té un
dels dèficits més importants d’Espanya i d’Europa en el desenvolupament de la salut
pública i altres temes relacionats amb ella (salut ambiental, salut laboral, defensa del
consumidor, etc.). Pel Govern de CiU, aquest no ha estat mai un tema prioritari i, per
això, no existeix al nostre país una xarxa catalana de salut pública. L’exemple més clar
d’aquest dèficit és que Catalunya té el nombre més elevat de malalties disentèriques
d’Espanya i una de les taxes d’intoxicació alimentària més elevades.
Ús racional dels medicaments: increment de l’ús dels genèrics
L’ús dels medicaments és bàsic per al control de les malalties i redueix el nombre de
baixes laborals, d’ingressos hospitalaris, d’intervencions quirúrgiques, millora la
qualitat de vida i, per tant, redueix la pèrdua de vides humanes. Ara bé, els medicaments
també poden tenir efectes negatius sobre la salut de l’usuari, en els casos en què hi ha
una selecció inadequada dels medicaments o si se’n fa un ús inadequat.
L’espectacular creixement del consum de medicaments i de la despesa farmacèutica ha
estat motiu de preocupació en el conjunt de la UE. A Catalunya la despesa pública en
medicaments és molt elevada: la mitjana de creixement durant els darrers vuit anys ha
estat al voltant de l’11% anual. I la despesa en medicaments suposa al voltant del 24%
de la despesa sanitària pública total.
102
�Cal una aposta decidida per fomentar el bon ús dels medicaments, impulsar l’ús dels
genèrics i racionalitzar la despesa, actuant en tots els sectors implicats: usuaris
(consumidors), indústria farmacèutica i prescriptors (metges i farmacèutics).
Medicines naturals
Un altre tema d’interès creixent en aquest àmbit és el de les medicines naturals
(naturopatia, osteopatia, homeopatia, medicina tradicional xinesa i acupuntura). A
Catalunya, l’interès per aquestes pràctiques representa la recuperació d’una llarga
tradició i experiència, i hi ha més de 2.000 professionals en actiu al sector.
En aquest sentit, les administracions de l’Estat i de Catalunya han ignorat la medicina
natural i l’han deixat en una situació d’al·legalitat: es pot consumir i practicar, però cap
Administració no en garanteix la qualitat al consumidor ni empara el professional.
El nostre compromís és el de regular les medicines naturals com a part dels recursos per
a la salut i com a complementàries de l’actual medicina convencional. A través de la
regulació i avaluació, es garantirà la qualitat de l’oferta i la formació, i l’estabilitat i el
reconeixement dels professionals.
OBJECTIUS
Salut (atenció sanitària, salut pública i serveis socials d’atenció a la dependència)
Establir un model basat en la salut més que en la malaltia i en “tenir cura” davant de
la cronicitat.
Millorar la qualitat de l’atenció sanitària amb un enfocament biopsicosocial i amb
perspectiva de gènere. Potenciar l’atenció primària de salut com a base fonamental
del sistema sanitari.
Prioritzar la salut pública i oferir garanties de salut i de seguretat alimentària.
Atendre la cronicitat en les situacions que ho requereixin, mitjançant serveis socials
d’atenció a la dependència.
Situar el ciutadà com a centre del sistema.
Dret a decidir sobre la pròpia vida i una mort digna.
Establir polítiques públiques per disminuir les desigualtats socials en salut i
incorporar en el Pla de Salut objectius substancials i avaluables en la reducció de la
mortalitat.
Millora del finançament sanitari i increment dels recursos.
103
�MESURES
Mesures per millorar i reformar l’atenció primària
Garantir un temps de visita suficient de deu minuts, proporcionar més recursos
humans per tal d’adaptar les plantilles a les peculiaritats geogràfiques i socials de
l’àrea, i incrementar la capacitat resolutiva dels centres d’atenció primària (CAP).
Atendre els ciutadans i les ciutadanes abans de 24 hores amb el seu metge de
capçalera en els centres de salut (sempre que la situació no sigui urgent).
Realitzar la revisió anual de la història clínica a tots els ciutadans i ciutadanes per tal
de garantir les activitats preventives i de promoció i protecció de la salut adequades
a cada persona d’acord amb l’edat, hàbits, etc.
Augmentar la cartera de serveis: prestacions dentals gratuïtes per a nens i nenes
entre 6 i 14 anys i per a malalts crònics.
Proporcionar atenció podològica a malalts de risc (diabètics, malalties de l’aparell
circulatori, etc.).
S’establiran mecanismes per tal d’evitar problemes d’equitat en el tracte i en els
resultats de la salut de la ciutadania, establint terminis per a la integració total de tots
els professionals sanitaris de l’atenció primària.
Potenciar l’atenció domiciliària. L’atenció primària atendrà millor les persones
grans i les persones que en tenen cura, mitjançant l’ús conjunt dels recursos socials i
sanitaris, amb la col·laboració estreta dels ajuntaments.
Dur a terme un canvi d’orientació en el sistema per dotar-lo d’eines de salut pública
i comunitària que permetin la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i que
evitin la medicalització excessiva. Així doncs, els centres d’atenció primària, a part
de cobrir l’atenció sanitària, gestionaran l’aplicació de programes de salut pública i
de programes d’atenció integral a la dependència.
Introduir formació per una concepció integral de la persona en els CAP.
La plantilla dels centres d’atenció primària s’ha d’adaptar al tipus de població i a les
seves necessitats (increment d’immigració, increment de la natalitat, població
envellida, etc.).
Adequar els sistemes d’informació de l’atenció primària i fer-los compatibles amb
els de la resta del sistema sanitari per tal d’aconseguir una bona coordinació entre
nivells assistencials, respectant la privacitat del pacient.
Els centres d’atenció primària han d’actuar com a motors de difusió de la informació
i la formació dels usuaris de la sanitat pública. El personal sanitari, amb ajuda
d’altres professionals, s’ha d’encarregar de la pedagogia sanitària de la població.
104
�L’assistència domiciliària ha de cobrir i fomentar la recuperació dels pacients en el
seu entorn habitual, des d’una perspectiva sanitària i social, amb la participació
d’equips multidisciplinars i acompanyada de polítiques de suport a la família.
Prestar especial atenció a les malalties estranyes, amb centres de referència a
Catalunya, en el camp científic i, molt especialment, en la reinserció del malalt a la
societat i en el suport a les famílies i a les persones que en tenen cura.
Tenint en compte l’increment de població procedent d’altres països, es facilitarà al
personal de l’atenció primària la formació en la diversitat intercultural i en les
patologies pròpies de cada país.
Mesures per reduir les llistes d’espera
Garantir serveis accessibles de diagnòstic ràpid a tot el territori, que evitaran les
demores en la realització de proves o estudis i serviran per fer un diagnòstic precoç
de malalties greus (com les oncològiques o cardiològiques).
Reorganitzar l’oferta d’especialistes, fet que permetrà donar garanties d’un temps
màxim d’espera d’entre un i dos mesos per a les visites no urgents, segons
l’especialitat.
Assegurar un temps màxim d’espera inferior als sis mesos per a les intervencions
quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesi de genoll i maluc, hèrnies,
varius, etc.). Periòdicament, es revisarà quines són les intervencions amb llistes
d’espera per evitar que l’actuació preferent en unes operacions no provoqui llistes
d’espera en d’altres.
Gestionar amb transparència les llistes d’espera. Establirem uns registres
centralitzats que publicaran cada mes els indicadors de temps d’espera per centres,
per procediments quirúrgics i per proves complementàries i visites d’especialistes.
Proporcionar al pacient un certificat d’inclusió en una llista d’espera, perquè pugui
tenir constància escrita del moment en què ha entrat en llista d’espera.
Mesures per uns serveis sanitaris més confortables i humanitzats
Millorar l’accessibilitat, les infraestructures i el confort de l’atenció primària i dels
serveis d’urgència. Garantir una atenció telefònica o via Internet adequada.
Introduir millores a les habitacions dels hospitals per fer-les més confortables. A les
habitacions que no puguin ser individuals, els llits quedaran separats per mampares
que garanteixin la intimitat. Els acompanyants disposaran de butaques més
còmodes. Cap habitació no tindrà més de dos llits i la tendència de cara al futur ha
de ser augmentar el nombre de cambres individuals, especialment en ginecologia i
obstetrícia, i per a malalts en fase terminal.
Millorar les infraestructures de les urgències hospitalàries per augmentar la
intimitat, la dignitat i la comoditat del pacient.
105
�Millorar l’atenció hospitalària urgent per poder disminuir el temps d’espera en els
serveis d’urgència.
Millorar el transport urgent (urgències i emergències sanitàries) arreu de Catalunya,
diferenciat del transport programat (trasllat de malalts a rehabilitació, visites
hospitalàries, diàlisi, etc.).
Creació d’una xarxa de transport sanitari urgent que contribueixi a disminuir el
temps d’arribada als punts d’assistència, tenint en compte les particularitats
territorials i la distribució de la població.
Increment del transport sanitari medicalitzat per tal que arribi a tot el territori en les
mateixes condicions, amb els mateixos temps de resposta i amb la mateixa oferta de
serveis, en funció del territori.
Assegurar la coordinació de tots els recursos sanitaris d’urgència dins d’un mateix
territori, en el marc del 112 català. Millorar l’atenció a les emergències sanitàries
extrahospitalàries, fent del 112 un número especialment sanitari i perfectament
coordinat amb d’altres actuants del món de les emergències.
Mesures per garantir l’atenció a les malalties cròniques
Oferir un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots
els professionals, en especial dels auxiliars de la llar, els treballadors socials i els
infermers/es. Aquests darrers seran els professionals clau d’aquest servei, que es
gestionarà des de l’àmbit local i als centres d’atenció primària (CAP).
Creació de l’Agència Sociosanitària d’Atenció a la Dependència, que tindrà les
funcions de planificació i de garantir l’accés i la qualitat dels serveis sanitaris i
socials per a les persones amb dependència (malalts crònics, persones grans, amb
discapacitats, malalts mentals, etc.), amb el finançament adequat i impulsant-hi la
participació de les organitzacions socials no lucratives.
En l’àmbit local –municipi o mancomunitat de municipis–, els serveis d’atenció
sanitària i social garantiran un suport adequat a les persones amb dependència, en
què es prioritzarà la dependència greu, el suport a domicili, la rehabilitació i, quan
siguin necessaris, habitatges amb suport, centres de dia i residències.
Establir mecanismes d’informació i de suport efectius a les entitats (associacions,
fundacions, etc.) que agrupen voluntaris, familiars i malalts crònics (càncer,
Alzheimer, fibromiàlgia, reuma, parkinson, malalties neuromusculars, malalts
mentals, etc.), i coordinats amb la sanitat i els serveis socials públics.
Que tota la població amb dependències pugui accedir als serveis amb igualtat de
criteris de qualitat en l’assistència i el més a prop possible del seu entorn.
Mesures per garantir un plantejament integral de la malaltia mental
Implementar un nou model de salut mental que tindrà les característiques següents:
serà d’accés universal i de responsabilitat pública; abordarà la malaltia amb una
106
�visió biopsicosocial (sanitària, social i psicològica alhora); els serveis hauran d’estar
a prop del malalt i la comunitat intervindrà en l’atenció per evitar-ne l’aïllament;
serà equitatiu territorialment; s’acordarà amb tots els agents de salut, i rebrà un
finançament suficient que, a més, permetrà incrementar la recerca i la prevenció.
S’integrarà la salut mental en els hospitals generals i en les estructures sanitàries
d’àmbit territorial.
Desplegament de dispositius assistencials d’àmbit comunitari (hospitals de dia,
serveis d’internament a la comunitat i atenció domiciliària, comunitats terapèutiques
i rehabilitadores) com alternativa a l’hospitalització tradicional en els grans hospitals
psiquiàtrics.
Afavorir la reinserció social i laboral del malalt psiquiàtric.
Establir mecanismes per tal de garantir la continuïtat en la trajectòria assistencial del
malalt mental més greu (trastorns mentals severs).
Posar l’accent en una articulació adequada per efectuar un treball en xarxa entre els
diferents agents de la salut mental i associacions d’usuaris i famílies, professionals,
entitats proveïdores i diferents estaments de l’Administració.
Establir criteris d’ús racional de psicofàrmacs i anàlisi de les seves indicacions.
Realitzar un mapa de recursos per a la salut mental i accions per desplegar en vuit
anys per a la universalització de l’assistència i les garanties de qualitat i d’equitat
territorial. Definir la cartera o prestacions bàsiques de salut mental de tots els
departaments implicats, amb indicadors de qualitat assistencial.
Possibilitar que l’atenció sanitària primària atengui les persones amb trastorns
mentals lleus i assegurar la formació adequada a la xarxa d’atenció hospitalària,
sanitària, social i primària, i el treball conjunt entre la xarxa de salut mental i la
xarxa sanitària i social bàsiques. Potenciar la intervenció psicoterapèutica i social de
l’entorn familiar de les persones amb trastorns mentals lleus. Introduir de manera
gradual terapeutes grupals a les àrees bàsiques de salut per donar cobertura
psicoterapeuta a l’atenció dels trastorns mentals lleus.
Increment del nombre de psicoterapeutes i terapeutes grupals en els centres de salut
mental, així com dels infermers/res especialistes en salut mental.
Donar suport a les associacions de familiars de malalts mentals de Catalunya, les
associacions de malalts mentals i les de professionals de la salut mental.
Integrar la xarxa de salut mental i la xarxa d’atenció a drogodependències dins de la
xarxa integrada de salut.
Mesures per millorar la salut pública
Crear l’Agència de Salut Pública, amb un infraestructura (epidemiologia, recerca
científica, laboratoris) basada en el rigor científic. Els serveis corresponents
abordaran aspectes fonamentals, com la promoció de la salut, la prevenció de la
107
�malaltia i la protecció de la salut, l’educació per a la salut, la salut laboral, la salut
comunitària, la seguretat alimentària, la seguretat viària i la salut mediambiental.
Crear instruments de coordinació entre la formació, la recerca i l’aplicació de la
salut pública.
Reforçar els serveis de vigilància epidemiològica de manera que es garanteixi el
seguiment de tots els casos notificats de malalties transmissibles de rellevància
sanitària, per tal d’esbrinar l’origen de la infecció i poder identificar, tractar i
prevenir altres casos.
Millorar la formació dels tècnics en salut pública i vetllar per la seva carrera
professional.
Estimular la recerca a través de la xarxa de salut pública a Catalunya, que permetrà
obtenir dades actualitzades dels problemes de salut emergents per realitzar-ne una
prevenció adequada. Un esforç en anàlisi epidemiològica servirà per decidir els
objectius en salut i per a l’avaluació dels programes.
Fomentar estratègies en relació amb l’exercici físic, l’alimentació correcta, el sexe
segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, la reducció de riscos i danys en l’ús de
drogues il·legals i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial
atenció a la salut escolar i als col·lectius més vulnerables.
La promoció de la salut i la prevenció seran estratègies essencials en l’abordatge de
les drogodependències, especialment del tabac i l’alcohol, però també l’heroïna, la
cocaïna, les drogues de síntesi i altres substàncies addictives. Els programes d’acció
contra les drogodependències hauran de contemplar la participació activa de les
administracions locals. Així ho recomanen els components preventius, comunitaris,
rehabilitadors dels programes. Els dispositius assistencials d’atenció a la
drogoaddicció estaran integrats als serveis de salut mental.
Donar suport a la lluita contra la sida, com a malaltia que ens afecta a tots i a totes.
Realitzar campanyes de prevenció contra la sida i la resta de malalties de transmissió
sexual i fomentar l’ús de mètodes anticonceptius. Programes generalitzats sobre
sexualitat a centres educatius i centres cívics, i repartiment gratuït de preservatius,
especialment entre els sectors considerats de més risc per a la transmissió del virus
de la sida (persones dedicades a la prostitució, adolescents, etc.).
Estendre els serveis que proporcionen xeringues esterilitzades als drogoaddictes, per
evitar el contagi de la sida a través de xeringues infectades.
Atendre les persones seropositives. En el cas de persones que no tinguin la sida,
però que en siguin portadores del virus, proporcionar gratuïtament la medicació que
necessiten per no desenvolupar la malaltia. En el cas de persones que ja tinguin la
malaltia, procurar que disposin del màxim d’atencions mèdiques possibles.
Dotar de més mitjans la sanitat pública per fer front als malalts/es d’anorèxia,
bulímia i altres trastorns de l’alimentació. Vetllar perquè els mitjans de comunicació
disminueixin les imatges de dones extremadament primes, presentant-les com a
108
�models a seguir. Realitzar campanyes per difondre bons hàbits alimentaris i de salut.
Cal explicar els avantatges de la dieta mediterrània per evitar un consum excessiu
del menjar tipus fast-food i fomentar la pràctica de l’exercici físic per combatre la
sedentarietat.
Elaborar i presentar un informe de salut de Catalunya cada any i per cada regió
sanitària.
Establir programes concrets de salut pública per a cada àmbit territorial local,
adaptats a les necessitats reals de salut dels ciutadans de cada territori.
Mesures per millorar la gestió de l’Institut Català de la Salut
Dotar cada hospital i equip d’atenció primària de l’ICS d’elements efectius
d’autonomia de gestió.
Crear òrgans de govern a cada hospital o àmbit territorial de l’ICS, amb la
participació de l’administració local.
Presentar anualment, igual que els altres centres de la xarxa, un informe sobre la
gestió de l’Institut Català de la Salut i els seus resultats en el camp de la salut.
Mesures per garantir l’ús racional dels medicaments
Promoure un pacte amb els diferents sectors implicats per a l’ús racional dels
medicaments (ciutadania, professionals sanitaris, farmacèutics, distribuïdors,
indústria farmacèutica). El bon ús de la targeta sanitària individual serà un element
estratègic per a l’avaluació del consum de fàrmacs.
Desenvolupar un programa de qualitat en l’àmbit del medicament dins d’un marc
normatiu per a l’acreditació dels serveis sanitaris públics, que permetrà la millora de
les activitats assistencials que incideixin en el bon ús del medicament.
Assegurar el seguiment i control de les compres de medicaments realitzades pels
serveis farmacèutics de la Xarxa Pública Hospitalària per optimitzar la política
actual, agilitar els procediments i dotar de transparència el sistema. Centralitzar la
informació i crear preus de referència propis del sistema.
Potenciarem les funcions de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia de les
oficines de farmàcia i la coordinació amb els serveis d’atenció primària. Cercar el
consens amb tots els agents implicats entorn d’un nou sistema de retribució de les
oficines de farmàcia que contempli les funcions assistencials i sanitàries dels
professionals farmacèutics, per tal d’impulsar les modificacions legals pertinents.
Impulsarem programes globals d’atenció farmacèutica amb la coordinació de
l’Oficina de Farmàcia i els centres d’atenció primària que incloguin la detecció,
correcció i prevenció dels problemes associats a l’incompliment dels tractaments i
els errors de prescripció, interaccions farmacològiques o reaccions adverses als
medicaments.
109
�Establir un pacte amb les oficines de farmàcia i els col·legis de farmacèutics de
Catalunya, mitjançant el qual la Conselleria de Salut incideixi en la regulació i
contractació de les oficines de farmàcia, en aplicació de les seves competències.
Adaptar la regulació de les oficines de farmàcia a les característiques especials de
cada territori.
Promoure un pacte de sostenibilitat amb la indústria farmacèutica que contempli un
codi ètic de les polítiques de promoció i que premiï la inversió en recerca.
Difondre polítiques integrals per a la implantació de medicaments genèrics, que
siguin un eix bàsic en els pactes de prescripció de sostenibilitat i de concertació.
Elaborar guies terapèutiques de referència i la prescripció per principi actiu dels
medicaments.
El sistema sanitari català donarà especial prioritat a la recerca en aquells àmbits que
reben menys atenció per part del sector privat i que alhora tinguin un impacte més
gran sobre la salut pública catalana i la global.
Mesures per regular les medicines naturals
Regular les medicines naturals com a part dels recursos per la salut i/o
complementaris i alternatius de l’actual medicina convencional. Oferir garanties de
qualitat en l’ús de les medicines naturals: acreditació i homologació
d’ensenyaments, centres i professionals.
Instar l’Estat a regular les medicines naturals en l’àmbit de les seves competències i
instar la Unió Europea a harmonitzar la regulació de les medicines naturals en el
marc de la UE.
Mesures per tenir un sistema sanitari democràtic i participatiu
Reforçar la percepció que els ciutadans són propietaris del sistema de salut i, alhora,
en són consumidors i usuaris. És necessari determinar els seus drets i deures per a la
seva corresponsabilitat en el bon ús del sistema. També tindran dret a decidir en
qualsevol intervenció i en el testament vital.
Els ciutadans han de participar en els consells de salut nacionals, regionals i locals,
on es retin comptes, amb total transparència, dels resultats del sistema en termes de
salut i econòmics. Des dels organismes de defensa del consumidor s’ha de fer un
seguiment de la qualitat del sistema, i des dels òrgans de participació ciutadana s’ha
d’avaluar el grau de compliment dels objectius plantejats en els plans de salut per a
cada regió sanitària.
El dret a escollir el professional i el centre ha de ser del pacient, amb la garantia del
dret a la segona opinió en cas de malalties de pronòstic greu detectades a través del
metge de capçalera.
Es donarà suport a les associacions de ciutadans i ciutadanes en defensa dels drets
dels consumidors i entitats de persones o familiars específics per malalties i
110
�s’establiran mecanismes perquè puguin intervenir en la presa de decisions sobre el
model organitzatiu dels serveis que reben.
Les organitzacions i grups d’ajuda mútua de malalts i familiars de malalts són els
autèntics clients del sistema i en coneixen les necessitats –tot i que puguin
expressar-les de manera fragmentada– i, per tant, cal fomentar i donar suport a la
seva existència i a la seva tasca, així com a la seva coordinació i interlocució amb el
sistema sanitari.
L’accés al sistema a partir de les noves tecnologies serà una prioritat. L’ús dels
mitjans necessaris ha de permetre als ciutadans i ciutadanes accedir i moure’s a
través del sistema des de qualsevol lloc. La història clínica compartida –amb la
garantia de la protecció de les dades confidencials– facilitarà la informació. Els
ciutadans podran accedir als indicadors de qualitat tant del sistema públic com del
privat.
Mesures per millorar les condicions dels professionals sanitaris
Establir un model retributiu bàsic homogeni, de carrera professional i d’incentius,
per a tota la xarxa sanitària que comporti un correcte nivell salarial i una
homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa sanitària.
Incentivar en base a objectius (econòmics i professionals) la dedicació exclusiva a la
xarxa pública.
Analitzar detalladament les càrregues professionals per potenciar les zones amb els
dèficits més grans.
Assegurar la participació dels professionals en la presa de decisions tant pel que fa a
la gestió com als plantejaments d’objectius clínics.
Adequar el nombre de professionals a la població que cal atendre, valorant
l’envelliment, les noves migracions, la demanda i l’ús dels serveis, l’àmbit rural i
aquelles zones amb més problemes socials.
La infermeria ha de veure potenciat tant el seu rol comunitari com el seu paper
fonamental en l’atenció domiciliària, les cures de recuperació i de rehabilitació, el
seguiment i atenció dels malalts crònics i de les necessitats de la gent gran
dependent, l’educació per a la salut, la promoció d’hàbits saludables i la prevenció
de malalties, així com el seu paper assistencial en l’àmbit hospitalari.
Estimular la creació i/o el desenvolupament de les noves professions sanitàries
(salubristes, especialistes en salut laboral, professionals sociosanitaris,
fisioterapeutes, etc.). Desenvolupar les especialitats d’infermeria, determinant-ne les
funcions i les competències. Impulsar la creació de la Llicenciatura en Infermeria.
Impulsar una carrera professional on els incentius no siguin només de caire
econòmic, sinó també de caire social: jornades de descans, períodes de formació
subvencionats, reciclatge en altres centres, etc.
111
�Fomentar una política laboral en què el personal sanitari assistencial, després de
determinats anys d’exercici, pugui desenvolupar càrrecs de caire consultiu.
Mesures per reformar l’administració sanitària catalana per tal de millorar-ne els
serveis
Promoure una llei de modernització i de qualitat del Sistema Català de Salut.
Treballar, en un horitzó de vuit anys, per arribar a equiparar el percentatge respecte
al PIB del finançament sanitari al d’altres regions o països amb una renda per càpita
i característiques similars a les nostres.
Les inversions tindran les característiques següents:
- Quantificarem l’import de les inversions traslladades als proveïdors així com
les necessitats no cobertes per als propers quatre anys. S’elaborarà un pla de
refinançament de les inversions.
- Elaborarem un pla específic d’inversions, reposicions i recursos de l’ICS
necessaris en els propers vuit anys.
- Prepararem un pla de refinançament de les inversions en salut mental, avui
sota l’esforç dels proveïdors, amb l’ampliació del seu abast a l’atenció
ambulatòria i comunitària, i amb la dotació de recursos socials i laborals
suficients per a la inserció del malalt mental a la societat.
- Es mantindrà el pla d’inversions sociosanitàries previst fins al 2005 (27
milions d’euros), però es clarificarà el sistema d’endeutament o pagament
per part del sistema públic de salut.
Rendibilitzar les inversions o actius importants en forma d’instal·lacions o equips
mèdics dels centres públics. Per tant, es potenciarà l’ús de les instal·lacions matí i
tarda, d’una manera més intensiva.
Establir sistemes eficaços de coordinació entre l’atenció hospitalària i la primària,
per evitar la duplicació de proves, per millorar la informació sanitària, reduir-ne el
cost i, sobretot, per donar un servei més eficaç i eficient a la ciutadania.
112
�3.7. Esport, salut física i ocupació activa de l’oci per a totes les edats
En els darrers 25 anys s’han produït una sèrie de canvis que han modificat
profundament el sector de l’activitat física i de l’esport. Avui dia, aspectes tan
tradicionals com la competició, l’esforç, la superació o el sacrifici, estan deixant pas a
altres conceptes com el benestar, el manteniment físic, la relació o la recreació.
Estem vivint, doncs, una transformació del model d’organització esportiva. La
verticalitat del sector, caracteritzada per la competició esportiva, s’ha transformat en un
model horitzontal en què interaccionen un conjunt molt interessant d’àrees, conceptes i
valors.
La transversalitat de l’esport obliga a un nou plantejament en el qual l’activitat física i
l’esport han esdevingut un factor indispensable a l’hora de parlar d’integració social,
serveis socials, joventut, benestar social, turisme, desenvolupament econòmic, igualtat,
diversitat, etc.
L’esport és una eina per treballar la cohesió social i la millora de la qualitat de vida dels
nostres ciutadans i ciutadanes dins del marc de les polítiques de l’Estat del Benestar.
L’esport és un factor d’ocupació del temps de lleure i apareix com un element que
transmet valors, que millora la salut i l’autoestima, que fomenta la participació, que
genera cultura social i que fomenta la diversitat en la nostra societat plural.
A la vegada, l’esport s’ha convertit també en un motor de creixement econòmic del país.
El turisme, la indústria i altres sectors de l’economia troben en l’esport un element de
creixement i de creació de riquesa.
La base social de la pràctica esportiva ha variat totalment i avui dia una part molt
important de la ciutadania, amb independència de la seva edat o condició, practica
esport de manera regular. La progressiva incorporació de l’esport en els hàbits de vida
dels ciutadans i ciutadanes i l’aparició de noves demandes i necessitats, han obligat les
administracions a intervenir activament.
Tot i aquest escenari, l’esport català viu una crisi de lideratge i de direcció. Hi ha una
manca evident de coordinació entre les institucions i les entitats que, sota el nostre punt
de vista, ha afectat molt directament 4 aspectes clau per al desenvolupament esportiu,
econòmic i social d’un país com Catalunya:
L’esport escolar. Elements que cal millorar
L’organització esportiva als centres educatius públics de primària (CEIP) és insuficient i
gairebé inexistent als instituts d’ensenyament secundari (IES).
A la majoria de centres docents de Catalunya hi ha un divorci total entre l’educació
física curricular i l’activitat esportiva dels alumnes, cosa que converteix l’activitat física
i l’esport en un element marginal de l’educació dels nostres fills i filles.
Les instal·lacions esportives dels centres escolars no estan optimitzades. Moltes tanquen
a partir de les cinc de la tarda, fet que impossibilita l’organització d’activitats
esportives.
113
�La relació entre els centres i els clubs i altres associacions esportives per tal
d’aconseguir un millor aprofitament dels equipaments i dels recursos també és escassa.
En molts casos el material esportiu, els recursos i les instal·lacions dedicades a la
promoció de l’esport no són els adients ni estan preparats per satisfer les noves
inquietuds o necessitats esportives dels joves.
La formació i professionalitat dels tècnics esportius orientats a la iniciació esportiva no
és l’òptima des d’un punt de vista quantitatiu ni qualitatiu. Encara és molt habitual
trobar persones que, tot i que ho fan amb bona fe, no tenen ni la formació ni els recursos
adients per desenvolupar una activitat formativa tan important com aquesta.
La concepció de l’esport en edat escolar i la iniciació i la promoció esportiva encara es
dissenyen sobre eixos directrius tradicionals. La planificació del cicle esportiu dels
nostres fills i filles, en la majoria dels casos, no té en compte que l’activitat s’ha
d’adaptar a l’estat evolutiu de la persona i que durant l’entrenament infantil s’han
d’establir les bases de l’entrenament i del rendiment futur.
A causa d’aquest mal plantejament de l’activitat esportiva en edat escolar,
l’abandonament esportiu és molt ràpid i nombrós. Són escasses les alternatives cap als
joves que abandonen l’esport en edat escolar per falta d’interès o competència esportiva.
De la mateixa manera que veiem amb la promoció esportiva dels joves a qui no
interessa el model tradicional actual, la selecció de talents esportius està mancada d’un
model de planificació global amb el qual els joves talents obtinguin el millor tractament
i les millors condicions de desenvolupament integral per a totes les disciplines
esportives.
El paper dels pares i les mares no s’està treballant. El seu comportament o
posicionament davant de l’activitat o rendiment esportiu del seu fill o filla, pot afectar
positivament o negativament el desenvolupament integral futur del jove.
El desenvolupament de la pràctica esportiva
Tot i la indiscutible feina feta, encara hi ha un llarg camí a recórrer per garantir les
possibilitats d’accés de tots els segments de la població a un sistema de pràctiques
físiques esportives que transmeti valors positius i que sigui equilibrat i de qualitat, amb
independència de la procedència, de l’edat, del sexe, de la condició física o del nivell
socioeconòmic dels usuaris.
En molts casos, el teixit esportiu actual està d’esquena a les noves ofertes i formes de
pràctica esportiva. Des de les institucions, des dels clubs, federacions i altres operadors,
no hi ha ni la suficient coordinació ni la sensibilitat adequada per donar resposta a les
noves necessitats de totes les persones que formen les societats modernes. Això, entre
d’altres, està provocant la decadència de molts clubs modests i la crisi del sector
associatiu a Catalunya.
La concepció dels equipaments esportius que des de l’actual Govern de la Generalitat es
defensen i se subvencionen, encara segueix el model tradicional a què fem referència.
114
�Les dimensions, distribucions i dotacions dels actuals equipaments esportius no estan
preparades per donar resposta a les noves necessitats esportives de la població.
Esport espectacle
Defensem una reflexió a nivell de l’Estat i europeu sobre el futur de l’esport espectacle
amb una revisió necessària dels mecanismes de control públic, de les lligues i dels clubs
professionals i un endinsament dels instruments de fiscalització per tal de garantir la
sostenibilitat del sistema i evitar-ne la fallida.
Catalunya ha de continuar essent la seu de grans esdeveniments esportius i, a la vegada,
continuar essent la seu de grans competicions internacionals de caràcter extraordinari.
L’èxit esportiu i organitzatiu de tots aquests esdeveniments és un factor de promoció
integral de la imatge del país, no només esportiva, sinó també política i econòmica. Per
això mobilitzarem recursos públics i privats que ajudin a la seva consolidació.
En el nostre punt de vista, la difusió dels esdeveniments esportius a través dels canals de
comunicació de titularitat pública és reduïda i inexistent en els esports minoritaris i és
per aquest motiu que promourem la màxima difusió de l’activitat esportiva a través dels
mateixos i, molt especialment, a la televisió de Catalunya.
L’esport, contingut transversal i factor econòmic important
La renovació de la pràctica esportiva a Catalunya necessita una nova manera de
gestionar l’esport. Cal integrar en un organisme de gestió esportiva els diferents
departaments i unitats amb competències en l’activitat física i esportiva.
L’esport, a més de ser un poderós element integrador de les polítiques de benestar, és
també un sector amb un gran potencial de creixement que contribueix de manera molt
significativa a la creació de riquesa, de coneixement i d’ocupació. L’esport ha estat
recentment un instrument per a l’assoliment del creixement i de l’impuls del país
(l’exemple més clar n’han estat els Jocs Olímpics).
Avui, a la Unió Europea, la despesa realitzada en esport i la seva pràctica equival a un
2% de la despesa en economia domèstica i té un considerable potencial de creixement.
A finals de l’any 2003, el consum de material esportiu a l’Estat espanyol serà de 3.840
milions d’€. El 45% de les indústries relacionades amb la producció de material esportiu
es troben a Catalunya. Per tot això des del Govern de la Generalitat farem un esforç de
captació i de localització per a les grans empreses de la indústria esportiva, dins d’un
programa d’abast nacional que converteixi Catalunya en el país de l’esport.
e) L’esport a Catalunya
L’especificitat històrica, cultural, lingüística i política del nostre país té també la seva
expressió en el fet esportiu. El ric teixit esportiu, la capitalitat de l’esport que Catalunya
ha mantingut al llarg de més d’un segle a l’Estat espanyol, la vocació dels seus
dirigents, esportistes, clubs i federacions, cal que tinguin la seva expressió en la
promoció de la presència organitzada del nostre país en el món de l’esport.
Per això lluitarem per dissenyar un marc europeu institucional que permeti que les
nacionalitats, les regions i els altres àmbits de desconcentració política i administrativa
115
�dels Estats, tinguin un àmbit de participació i protagonisme en les competicions
internacionals que doni sortida a l’anhel de projectar col·lectivament els sentiments
esportius dels pobles i nacions. Ho farem a través d’un triple principi de: realisme
respecte al marc legal i reglamentari que regula l’organització esportiva; gradualisme, a
través d’una progressiva presència internacional del nostre esport; i possibilisme per
esgotar al màxim les oportunitats de presència, amb la qual cosa avançarem en el
reconeixement internacional de la realitat esportiva catalana.
OBJECTIUS
1. Reformar i impulsar l’esport en edat escolar i per a la joventut.
2. Garantir el dret a la pràctica esportiva del conjunt de ciutadans i ciutadanes, i
constituir i consolidar xarxes de desenvolupament esportiu sostenibles, socialment i
econòmicament.
3. Consolidar Catalunya com un país de l’esport, seu de grans esdeveniments
esportius, i mantenir-hi les competicions més emblemàtiques, fent-les cada cop més
importants.
4. Crear l’Agència Catalana de l’Esport, que assumirà la coordinació amb les diferents
polítiques que l’afectin transversalment (educació, salut, igualtat, integració, cultura,
economia, indústria, turisme, urbanisme, medi ambient, etc.).
5. Garantir la presència internacional de l’esport català de manera realista, gradual i
possibilista, cercant el màxim de complicitats que històricament han estat a la base
de l’èxit de l’esport català.
MESURES
Mesures per reformar i impulsar l’esport en edat escolar i per a la joventut
Convertir els centres educatius en llocs de referència i pràctica esportiva de nens i
joves, i garantir-ne la continuïtat una vegada s’abandona el centre escolar, i la
selecció i promoció dels talents esportius que destaquin.
Millorar el model organitzatiu dels jocs escolars de Catalunya, especialment
unificant les competicions en les edats infantils.
Aprofitar més la utilització de les instal·lacions esportives dels centres escolars,
millorar-les i arribar a acords amb instal·lacions properes, ja siguin públiques o
privades.
Crear la figura del dinamitzador d’activitats del centre escolar, que desenvoluparà
les activitats extraescolars dintre del seu projecte educatiu. Farem un esport educatiu
a través de la formació dels tècnics esportius, mestres d’educació física i llicenciats
en INEFC.
116
�Incorporar a la iniciació, activitat i competició esportiva valors socials positius.
Establir les bases per donar la informació necessària per educar els pares i les mares
en la manera d’afrontar la pràctica esportiva dels seus fills.
Posar en marxa un programa d’iniciació esportiva perquè tots els nens i nenes
aprenguin a nedar abans dels 6 anys.
Mesures per construir i consolidar xarxes de desenvolupament esportiu per
afavorir la pràctica esportiva
Potenciarem la generalització de la pràctica esportiva dels ciutadans i ciutadanes
com element de benestar físic, equilibri de salut, interrelació social i transmissió de
valors positius, incentivant aquesta pràctica conjuntament amb els sectors públic i
privat de l’oferta esportiva.
Establir un programa d’ajut a les federacions esportives i als clubs tradicionals per
trobar un major equilibri entre els serveis als socis, l’esport educació, l’esport salut,
l’esbarjo i l’esport de competició.
Facilitar la transformació dels clubs i federacions catalanes, d’entitats
administratives a entitats de serveis, per això impulsarem la participació dels clubs i
de les federacions a l’explotació i gestió d’instal·lacions i serveis esportius.
Racionalitzar les competicions esportives de nivell mitjà i l’esport d’alt nivell,
millorant-ne les estructures, amb la detecció de talents, formació de tècnics i la
integració educativa i laboral de l’esportista.
Impulsar la participació femenina en l’esport, mitjançant el desenvolupament de
programes específics al centre escolar, a l’esport universitari i a l’esport federat.
Crear àmbits de coordinació amb els ajuntaments per tal d’impulsar les xarxes de
desenvolupament esportiu entre els diferents nivells d’Administració i els clubs
esportius locals.
Substituir el mai aprovat Pla d’Instal·lacions Esportives de Catalunya pels
Programes d’Ordenació Esportiva Municipal, buscant la complicitat amb les
administracions locals i el conjunt del sector esportiu –federacions, clubs,
associacions esportives, empreses de serveis, etc.– que permeti adequar les
infraestructures esportives del país al servei de les demandes de pràctica esportiva
del conjunt de la ciutadania i, a la vegada, possibilitar el manteniment i adequació de
les instal·lacions lligades a l’esport federat. Des de la Generalitat promourem un
Programa Específic de Construcció d’Instal·lacions Esportives d’Especial Interès.
Intervenir en el sector del coneixement del món esportiu, amb la transformació de
l’INEFC en Universitat Temàtica de l’Esport (referent mundial) i dotar-la d’un
Observatori de l’Esport Català per conèixer i mesurar-ne els principals indicadors.
Revisar i implementar el Pla Estratègic del CAR de Sant Cugat.
117
�Impulsar la programació esportiva a la televisió de Catalunya.
Mesures per una nova manera de gestionar l’esport
Crear l’Agència Catalana de l’Esport, on s’integrarien els diferents departaments i
unitats administratives que tenen competències en l’activitat física i esportiva. En
aquesta agència s’integrarien les unitats dels departaments d’Educació, Benestar
Social, Salut (Sanitat), Turisme, Cultura, Urbanisme i Ordenació Territorial,
Indústria, etc., a més de la integració i adequació de les actuals estructures
administratives responsables de l’esport –Consell Català de l’Esport. L’agència
també tindria com a funció la coordinació transversal del conjunt de polítiques de
benestar i econòmiques que afectin la pràctica i l’activitat esportiva.
Creació d’un equip d’assessorament per als municipis que requereixin l’ajut extern
per tal de planificar i desenvolupar les seves polítiques esportives.
Apostar clarament per la formació específica dels gestors esportius a Catalunya.
Dotar de mitjans econòmics els ens locals per tal de donar ajuts al teixit associatiu i
d’aquesta manera fomentar i sostenir l’esport tradicional.
Posada en marxa d'un pla de millora i adequació de les instal·lacions esportives ja
existents al territori, en alguns casos totalment obsoletes. Revisar la legislació vigent
i adequar-la als nous temps i necessitats dels municipis i al món de l’esport en
general, creant una comissió específica, amb la participació de tots els sectors
afectats.
Cal facilitar i potenciar la pràctica esportiva dels discapacitats i d’altres grups
específics mitjançant actuacions d’adequació de les instal·lacions esportives per tal
d’eliminar barreres arquitectòniques; programes de promoció de l’activitat física
entre les persones amb disminucions, i acords amb els diferents sectors esportius per
tal de promoure activitats d’esport adaptat.
Mesures per fer de Catalunya el País de l’Esport
L’esport és una de les senyes d’identificació internacional del nostre país arreu del
món. Des del Govern promourem la captació per a Catalunya de grans
esdeveniments esportius, a partir del programa Catalunya, País de l’Esport.
Ajudarem a la consolidació i millora dels esdeveniments que any rere any se
celebren al nostre país i en garantirem la continuïtat (Trofeu Comte de Godó de
Tennis, Gran Premi de Fórmula 1, Gran Premi de Motociclisme, Ral·li de
Catalunya, regates de creuers, Concurs Hípic Internacional, Volta Ciclista a
Catalunya, Marató de Barcelona, etc.).
Promourem, en conveni amb ajuntaments, diputacions, consells comarcals, clubs i
federacions, la creació d’una xarxa de grans premis en diversos esports.
118
�Crearem àrees de desenvolupament esportiu a diverses regions del país (Pirineus,
Terres de l’Ebre, Franja Costanera, etc.), per tal de promoure’n el desenvolupament
a través d’una oferta esportiva i de lleure de qualitat.
119
�3.8. Una societat sense barreres. Noves polítiques per atendre les persones
discapacitades
Catalunya va liderar, durant els primers anys de recuperació de l’autogovern, les
polítiques i accions que han contribuït a millorar la qualitat de vida de les persones amb
discapacitats. A l’Estat i, fins i tot, en àmbits internacionals, Catalunya havia estat líder.
Però, en els darrers anys, s’ha perdut iniciativa política, s’han perdut moltes oportunitats
procedents del propi sector, associatiu o professional, i dels municipis.
Això no obstant, segons dades de la Generalitat a Catalunya, s’ha passat de tenir
167.706 persones amb discapacitats registrades a finals del 1996, a tenir-ne 224.438 a
finals del 1999. Això suposa un increment anual del 8%. A més del canvi quantitatiu, hi
ha també un canvi qualitatiu, perquè han variat les tipologies considerades de
discapacitat. Aquest augment de les persones amb discapacitats no vol dir que aquesta
població augmenti, sinó que en els darrers anys està aflorant i cal preveure que,
progressivament, Catalunya s’aproparà a la prevalença que marca l’Organització
Mundial de la Salut. A més, cal tenir en compte que el fenomen del progressiu
envelliment de la població també té incidència sobre la població amb discapacitats, i
que hi ha algunes tipologies de trastorns que encara no estan suficientment quantificades
ni s’han establert programes especialitzats per a elles, com en el cas del 2% de la
població amb diferents graus de quequesa, o bé les més de 1.000 persones sordes i
cegues, o les més de 3.000 persones amb pluridiscapacitats.
Després de 23 anys, la cobertura de serveis i prestacions per a persones amb
discapacitats a Catalunya és baixa i molt heterogènia en la qualitat. Això comporta que
la família continuï sent el recurs bàsic per a una part molt significativa de la nostra
població adulta de persones amb discapacitats. Encara és més greu en el cas de les
persones discapacitades i amb malaltia mental. Un altre element d’aquest diagnòstic és
la desigual dotació en el territori dels serveis necessaris per a les persones amb
discapacitats.
Davant d’aquesta realitat, cal defensar la universalitat d’uns drets bàsics per a les
persones amb discapacitats. Aquests drets s’han d’assolir en el termini de dues
legislatures. La proposta de societat de benestar avançada defensa que les persones amb
discapacitats puguin gaudir d’una qualitat de vida millor. La responsabilitat política dels
Socialistes–Ciutadans pel Canvi és construir de manera gradual escenaris d’inclusió. Es
tracta d’adaptar i de no segregar. Per tant, el disseny del model educatiu, sanitari,
laboral i social ha de contemplar tothom. Cal pensar en totes les persones i especialitzarse per poder proporcionar la igualtat d’oportunitats i el màxim de llibertat possible a les
persones amb discapacitats.
Per això, un objectiu prioritari del nou Govern de la Generalitat és garantir la qualitat de
l’atenció i l’equitat com un dret de totes les persones amb discapacitats a ser ateses, com
a ciutadanes, d’acord amb les seves circumstàncies i necessitats. Al mateix temps, cal
impulsar la descentralització de serveis i recursos no només per fer més eficient la seva
planificació, sinó per millorar-ne la implementació, control, gestió i avaluació, així com
facilitar un grau més alt de participació. El nou Govern de la Generalitat ha de crear,
comptant amb la col·laboració de les entitats representatives de les persones amb
120
�discapacitats, un pla de mesures que ordeni els recursos i que en permeti un ús més
racional i eficient. Aquest pla ha de contenir un finançament adequat.
A més de les prestacions generals, les persones amb discapacitats han de rebre una
atenció personal individualitzada que adeqüi els recursos existents a la naturalesa de la
seva situació. Aquest pla ha contemplar també un seguit de mesures econòmiques per a
les famílies de les persones discapacitades i ha de garantir que el pares puguin decidir la
modalitat educativa dels seus fills i accedir a les noves tecnologies (audiòfons digitals,
teletext, Internet, lectors òptics, etc.) que faciliten l’accessibilitat en la comunicació i
l’aprenentatge del llenguatge oral, de signes i escrit. I quan siguin adults han de rebre tot
el suport necessari per tenir una vida autònoma.
És una responsabilitat del nou Govern de la Generalitat fomentar campanyes de
sensibilització que trenquin els estereotips fixats. Cal combatre el prejudici que generen
els problemes de mobilitat, de comunicació i d’accés al coneixement. Moltes persones
amb discapacitats són vàlides per diferents activitats laborals o per a les activitats de la
vida diària, i poden ser persones molt qualificades en el seu treball. En aquest sentit, cal
promoure l’accés específic de les persones amb discapacitats a totes les activitats
pròpies del món de la cultura i de l’esport, dins dels circuits més normalitzats possibles.
OBJECTIUS
1. Defensar la universalitat d’uns drets bàsics per a les persones amb discapacitats
(PAD), que s’han d’assolir en el període de dues legislatures, ja que la comunitat es
beneficia de la inclusió d’aquestes persones.
2. Garantir la qualitat de l’atenció i l’equitat com un dret de totes les PAD a ser ateses,
com a ciutadans, d’acord amb les seves circumstàncies i necessitats.
3. Impulsar la coordinació de serveis com a camí cap a la integralitat que doni resposta
a la globalitat de les necessitats de les PAD.
4. Impulsar la descentralització de serveis i recursos per desenvolupar el principi de
subsidiarietat.
5. Fomentar la participació i practicar-la de manera habitual, no només en la
planificació dels serveis, sinó també en la seva implementació, control, gestió i
avaluació.
6. Definir, de manera consensuada, indicadors de necessitat i d’activitat, criteris de
cobertura i d’avaluació dels serveis necessaris per a les PAD, amb les entitats,
ajuntaments i col·legis professionals del sector.
121
�MESURES
Mesures per crear un marc de defensa de la qualitat de vida de les persones amb
discapacitats
Elaborar, amb la col·laboració del sector i en els dos primers anys de la propera
legislatura, una llei d’atenció i millora de la qualitat de vida de les persones amb
discapacitats.
Establir un catàleg de prestacions i serveis, així com el finançament i els nivells
competencials de cada Administració.
Revisar el dret civil català en matèria familiar i patrimonial per tal de considerar la
situació singular de les persones amb discapacitats.
Elaborar un programa de prevenció de les discapacitats a escala de Catalunya, i
plans regionals que establiran les accions que s’han de dur a terme. Aquestes
accions han de ser avaluables.
Crear el marc adequat per al seguiment actualitzat de la situació de les persones amb
discapacitats i formular propostes i recomanacions de millora de l’atenció i la
qualitat de vida d’aquestes persones.
Cercar la integració dels discapacitats sensorials i, en el seu cas, reconèixer el
llenguatge de signes i el braile com un dret de la comunicació.
Mesures per ordenar els recursos adients per atendre les necessitats de les
persones amb discapacitats
Realitzar el Pla de Mesures d’Ordenació dels Recursos que s’haurà d’aplicar en un
període de 4 a 8 anys, comptant amb els professionals i entitats del sector.
Aquest pla ha de desenvolupar un programa específic per a cada sector de persones
amb discapacitats, que abraci no només les necessitats de serveis socials, sinó també
sanitaris, educatius, laborals, de mobilitat, de comunicació, d’habitatge i de lleure,
oci i esport. Aquests programes sectorials han d’incorporar indicadors d’avaluació i
criteris de qualitat per al conjunt dels serveis.
Mesures per cooperar amb les entitats municipals en l’aplicació de les polítiques
envers les persones amb discapacitats
Delegar en els municipis (especialment els de més de 20.000 habitants), en major
mesura, la gestió de les competències en serveis personals.
Comptar, en els municipis (especialment els de més de 20.000 habitants) i
mancomunitats de municipis, amb professionals especialitzats per donar suport als
professionals de la xarxa bàsica de serveis socials i atendre les persones amb
discapacitats.
122
�Mesures de suport a les famílies amb persones discapacitades
Crear un punt d’atenció única (finestreta única i caixa única) per a la informació i
l’adjudicació de prestacions i de recursos per a les persones amb discapacitats i les
seves famílies.
Assignar a les famílies amb fills de 0 a 18 anys, amb caràcter progressiu, una
prestació econòmica mensual de 100 euros (el doble de la dotació per a les famílies
amb fills sense discapacitats) dins el programa Més Suport a les Famílies.
Garantir els serveis d’ajuda a domicili de qualitat o d’assistent personal a totes les
persones amb discapacitats que ho requereixin. Assegurar l’atenció a domicili o
recursos alternatius a la llar que ho requereixi, així com serveis de descans per a les
famílies. Es proposa ampliar a un mínim de 20.000 persones l’atenció a domicili o
assistent personal a la llar.
Vetllar perquè, en totes les etapes educatives, hi hagi els professionals necessaris per
facilitar la integració dels infants amb discapacitats.
Garantir l’adaptació de places en l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i
en les de batxillerat, cicles formatius, formació ocupacional, formació continuada i
universitàries, per a les persones amb discapacitats, en centres de finançament
públic o privat, i la suficiència de recursos humans i materials.
Facilitar a les famílies suport de transport per a les activitats extraescolars o laborals
complementàries, així com formació als pares.
Oferir programes integrals específics per les famílies amb risc de marginació o
desestructuració.
Mesures per afavorir l’accessibilitat i la comunicació de les persones amb
discapacitats
Elaborar un pla d’accessibilitat de Catalunya, acompanyat d’un finançament adequat
per poder-lo dur a terme.
Fer plenament accessible el servei de metro l’any 2008. Assegurar, a les noves
concessions de transport urbà i interurbà, la plena accessibilitat dels seus elements i
garantir que un mínim del 10% dels taxis siguin adaptats, garantint el porta a porta.
Promoure les reformes legislatives necessàries per tal que el 100% de la
programació de les televisions públiques sigui subtitulada.
Millorar les condicions d’habitabilitat de les persones amb discapacitats i eliminar
les barreres arquitectòniques urbanes i d’accés als habitatges (línies d’ajuts per a
l’arranjament d’habitatges).
Proveir l’accés individual a les noves tecnologies, per afavorir la mobilitat i/o la
comunicació de les persones amb discapacitats motrius o de comunicació.
123
�Fomentar la subtitulació en el cinema (incloses les pel·lícules espanyoles i
catalanes), a les obres de teatre i espectacles en general.
Proveir pantalles de transcripció de text i de lectura labial per tal que s’utilitzin a les
conferències, debats i en tota mena d’intervenció pública que empri l’expressió oral.
Complementar el pla individual amb les ajudes econòmiques familiars que
s’escaiguin en l’etapa dels 0 als 18 anys, i les prestacions econòmiques individuals
que necessiti la persona amb discapacitat, a partir de l’inici d’aquesta discapacitat.
També disposarà de prestacions tècniques per a l’autonomia i independència
personal.
Mesures per als col·lectius de persones sordes i cegues
Garantir la diversitat de necessitats individuals, segons si utilitzen la llengua oral o
el llenguatge de signes per a la seva comunicació i accés a la informació. Qualsevol
normativa, proposta o pla respecte a les persones sordes i a la seva educació ha de
contemplar la realitat i diversitat actual. Donar suport efectiu, a través de la
protecció normativa necessària, per poder exercir el dret de les persones sordes a
utilitzar el llenguatge de signes, possibilitant l’ús d’intèrprets.
Garantir el dret que tenen totes les persones cegues i les persones sordes a rebre tot
el suport necessari per restablir i/o mantenir la comunicació (suport psicològic,
classes de lectura labial), i a estar informats i accedir als últims avenços mèdics i a
les noves tecnologies (audiòfons i altres aparells que afavoreixen la comunicació) i
d’altres mitjans tècnics que permetin una vida autònoma (audiodescripció).
Mesures per afavorir la integració laboral i social de les persones amb
discapacitats
Elaborar un pla a quatre anys per complir, de manera efectiva, el requisit del 2% de
treballadors amb discapacitats a l’administració de la Generalitat i per tal de facilitar
que els ajuntaments també ho facin efectiu. Complirem la Llei d’integració social
dels minusvàlids (LISMI), i exigirem a les empreses concessionàries de serveis i
contractes de la Generalitat el compliment de la reserva de llocs de treball.
Garantir que el 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer
s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitats, per a famílies que tinguin
al seu càrrec una persona discapacitada o per a persones amb discapacitat psíquica
amb tutela, dins el programa Una Nova Política d’Habitatge.
Impulsar des del Govern de la Generalitat, a través del Parlament de Catalunya, un
gran acord polític i social per revisar la Llei d’integració social dels minusvàlids
(LISMI), i garantir, des de l’Estat, el finançament de les prestacions i serveis
universals per a la dependència.
Impulsar, des del Govern de la Generalitat, un acord en el Parlament i amb el sector
per a una normativa catalana per a la igualtat d’oportunitats de les persones amb
discapacitats i per a la seva qualitat de vida, que incorpori l’elaboració d’un pla
124
�català de supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació, i que clarifiqui les
prestacions i serveis d’accés universal.
Mesures d’acord polític amb altres institucions
Establir una relació de concerts plurianuals amb les entitats que gestionen els serveis
de les persones amb discapacitats i les seves famílies per tal d’acabar amb la seva
fragilitat econòmica i financera actual.
Definir els drets i les mesures de discriminació positiva per fer real una autèntica
igualtat d’oportunitats per a les persones amb disminució dins la futura Constitució
Europea.
Impulsar a escala de l’Estat espanyol (i de la Generalitat de Catalunya, en els temes
en els quals tingui competència) una valoració del nivell de compliment de la Llei
d’integració social dels minusvàlids, i elaborar un pla d’acció perquè aquesta llei es
faci del tot efectiva. Elaborar una proposta de normativa desenvolupant-ne els
aspectes encara pendents i incomplets.
Impulsar i liderar un gran acord polític i social per resoldre el finançament dels
serveis (universals) de les persones amb dependència. En el si de la revisió del Pacte
de Toledo i en el Congrés dels Diputats, buscar acord per garantir una nova línia de
finançament dels serveis de dependència.
125
�3.9. La seguretat és un dret (garantir la seguretat: prioritat del nou govern)
Seguretat i llibertat són dos valors propis de la societat del benestar avançat. Les
persones, a més de tenir assegurada la llibertat des del reconeixement dels seus drets
polítics, també demanen, amb la mateixa intensitat, tenir garantides les seves necessitats
socials bàsiques i poder viure en una societat que sigui, en múltiples sentits, segura. El
mateix concepte de progrés combina els múltiples avantatges dels avenços socials amb
un conjunt de riscos potencials que es poden desencadenar per circumstàncies alienes a
la pròpia llibertat individual. Per això, els ciutadans, que contribueixen a construir
aquesta societat de benestar avançat, reclamen més garanties contra qualsevol mena
d’inseguretat.
La tradició històrica del socialisme democràtic ha estat protegir les persones contra les
inseguretats que podien afectar el seu benestar personal. Per això, el sistema de benestar
tradicional oferia la protecció d’un treball estable davant la incertesa, la protecció de la
salut davant de possibles malalties, la garantia del dret a l’educació i la defensa davant
de tota necessitat que pogués provocar alguna mena d’exclusió social.
Garantir la seguretat ciutadana per a l’exercici dels drets i llibertats en igualtat de
condicions ha de ser un dels objectius principals de qualsevol societat democràtica. Cap
ciutadà, sigui quina sigui la seva situació social i econòmica o el territori en què visqui,
no ha de quedar privat del dret a estar i a sentir-se segur, o el que és el mateix, privat del
dret a ser i a sentir-se lliure.
Els ciutadans a Catalunya, Espanya i Europa exigeixen més garanties de seguretat i de
llibertat. La seguretat és una de les primeres responsabilitats d’un govern que vulgui
merèixer el nom de govern: cal garantir, doncs, la tranquil·litat als carrers, barris, pobles
i ciutats.
Les acaballes del segle XX i l’inici del segle XXI han estat testimonis de profundes
transformacions en les vides de les persones a les societats industrials avançades. El
fenomen de la globalització, l’aparició de nous riscos i incerteses, el perill de la
delinqüència organitzada i les actituds que malmeten la convivència poden provocar
canvis profunds en la vida social, econòmica i política del nostre país.
La manca de prevenció institucional del risc pot posar en dubte la nostra seguretat. Les
tecnologies es troben a l’epicentre de les nostres vides i les nostres societats són
potencialment generadores de riscos constants. El vertiginós desenvolupament
tecnològic assolit pel món industrialitzat demana als poders públics els més alt grau de
responsabilitat davant de les possibles situacions d’emergència que es poden produir. La
seguretat mai no podrà ser completa i, a més a més, la posarem en dubte si no tenim un
govern que en el centre de la seva agenda política no contempli la prevenció,
planificació i gestió eficaç del risc.
És evident que la seguretat va més enllà de la policia o de la justícia, i els professionals i
experts de la seguretat, així com els ciutadans i ciutadanes, ho saben prou bé. La
sensació de seguretat va molt lligada, per exemple, a com ens imaginem cadascú el
nostre futur, a les pors creades per la precarietat del treball, als preus de l’habitatge, a la
seguretat en el treball, a les carreteres i, en definitiva, als riscos lligats a com ens
alimentem, a l’aire que respirem, al mal ús de les noves tecnologies, etc.
126
�Els drets i les responsabilitats han estat, són i seran al cor de la nostra política. Respecte
pels altres, per les seves opinions, valors i estils de vida. El respecte, que és rebre i
donar, és la base per creure en la comunitat, en la societat plural. El respecte és el que fa
que siguem comunitat i no només un grup d’individus aïllats.
El respecte i la convivència fan possible un nou contracte entre la ciutadania i el
Govern. Un contracte que ha de possibilitar que amb els drets i les oportunitats es facin
evidents, també, les responsabilitats i les obligacions.
La delinqüència i la fractura social afecten tothom, però els més dèbils i amb menys
oportunitats a la vida són els qui pateixen més.
En el món d’avui les persones, la gent, volen una societat lliure de prejudicis, de
racisme i d’intolerància, però no lliure d’unes pautes de convivència. L’estabilitat i la
tranquil·litat dels nostres barris, ciutats i pobles és fonamental per al nostre projecte, per
al canvi i per a l’extensió de les oportunitats.
Els nostres sistemes de solidaritat social han de funcionar perfectament i no poden
retrocedir de cap de les maneres. És imprescindible millorar la qualitat de la nostra
escola pública i del nostre sistema d’assistència sanitària, així com de les pensions i de
les ajudes a la família. Aquest és, probablement, el mecanisme de prevenció de la
inseguretat més important que tenim.
Hem d’aconseguir una societat forta i justa. Apostem per una articulació coherent de
resposta a la delinqüència i als comportaments que trenquen la convivència, i restaurem
la responsabilitat cívica com a valor de la justícia social i part essencial de la seva
realització.
Una millor o pitjor organització del model policíac que opera en el territori influirà en
els millors o pitjors resultats pel que fa a l’eficàcia del sistema de seguretat. Els cossos
policíacs han d’estar, doncs, al servei de la ciutadania, al servei de la resolució dels
conflictes que apareixen a les societats plurals i diverses.
Els socialistes remourem els entrebancs legals per tal que el nou model policíac que
implementarem a Catalunya s’adeqüi a les necessitats de la població i dels municipis
que vulguin establir una cooperació policíaca per compartir i estalviar recursos.
Seguretat ciutadana
La seguretat ciutadana s’ha convertit en una de les preocupacions principals de la
societat catalana i, en els darrers anys, ha passat a ocupar un lloc prominent a l’agenda
política. Totes les dades indiquen que en els últims anys s’ha produït un preocupant
augment de la inseguretat. Per això, la política de seguretat ciutadana ha de ser el primer
eix de la política del nou Govern de la Generalitat.
Després de 20 anys d’autonomia i d’institucions democràtiques, els successius governs
de CiU no han aconseguit definir un model de seguretat pública per a Catalunya, més
enllà de la voluntat de tenir un cos de policia propi. A més, el PP, des del Govern
127
�central, lluny de resoldre el problema de la inseguretat ciutadana, n’ha provocat un
empitjorament: la delinqüència durant aquests anys de Govern popular s’ha incrementat
en un 20%. Aquest és el llegat d’uns mandats caracteritzats per l’abandonament de les
polítiques socials i el deteriorament progressiu del servei públic de seguretat en benefici
de la seguretat privada. Per això, el nou Govern de la Generalitat ha d’adoptar un
sistema integral de seguretat, coordinar les diferents polítiques i cossos de seguretat
existents a Catalunya i governar la seguretat. El nou Govern de la Generalitat ha de
crear un sistema de seguretat adequat a la realitat social i política del país amb la
concurrència d’aspectes com la representativitat, la participació comunitària, la
coordinació institucional, la descentralització, la informació i l’accés al sistema de
seguretat. Es tracta d’establir una coalició capaç d’oferir solucions de conjunt a les
necessitats de seguretat del país.
A més, actualment, a Catalunya hi ha una greu situació de provisionalitat, amb un
procés de substitució dels cossos policíacs. El desplegament de la Policia de la
Generalitat–Mossos d’Esquadra comporta una redistribució i substitució dels diversos
cossos policíacs existents al Principat. Una mala planificació d’aquest desplegament per
part del Govern de CiU, una mala previsió dels seus efectes i la manca de
corresponsabilització del Govern central, són els factors determinants que han provocat
un augment de la inseguretat, la reivindicació dels alcaldes i el descontentament de la
societat civil dels territoris afectats, aquells on encara no s’ha desplegat ni saben quan hi
arribarà la Policia–Mossos d’Esquadra.
El procés de transició de cossos policíacs no ha s’ha produït com s’hauria desitjat. El
Govern de la Generalitat no ha vetllat perquè, des del Ministeri de l’Interior, es
garanteixin les dotacions dels cossos estatals. A una gran part del territori, el
desplegament dels Mossos d’Esquadra tardarà a arribar i la societat es troba desatesa per
un període massa llarg de temps, amb la inseguretat que això genera. A Catalunya s’ha
produït una desigualtat territorial pel que fa a l’accés a un bon servei policíac; hi ha
diferències ostensibles de ràtios policíaques. Hi ha municipis i territoris on trobem més
de 4 policies per cada 1.000 habitants, i d’altres on només es disposa d’1,5 agents per
1.000 habitants. CiU, en benefici d’un pacte de permanència amb el PP, ha sacrificat els
interessos de Catalunya i de la seva seguretat.
La societat catalana no pot continuar instal·lada en el clima d’incertesa creat per una
política inadequada de desplegament del cos dels Mossos d’Esquadra. Inadequada i poc
eficient, ja que no s’han previst els efectes negatius de la reducció progressiva dels
efectius de les forces i cossos de seguretat de l’Estat a Catalunya. Inadequada, perquè
s’ha basat en l’exclusió de la integració en els Mossos d’Esquadra d’efectius de les
forces i cossos de seguretat de l’Estat (FCSE) a Catalunya. Per això, l’estratègia i els
criteris prioritaris del nou Govern de la Generalitat han de ser accelerar l’arribada del
desplegament dels Mossos a les zones amb necessitats urgents de seguretat. Cal establir
acords amb l’administració de l’Estat per tal de cooperar i col·laborar en els territoris on
encara no s’ha desplegat la Policia–Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, cal incorporar
agents del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil al cos de Mossos d’Esquadra i
reconèixer l’experiència i els serveis policíacs realitzats a Catalunya pels agents de les
forces i cossos de seguretat de l’Estat. Aquests cossos també són policia de Catalunya.
Actualment, a Catalunya la seguretat pública és una competència exercida des de tres
nivells diferents d’administració. Aquesta situació exigeix una planificació coordinada i
128
�efectiva, que eviti situacions de manca de coordinació i de duplicitat i, al mateix temps,
urgeix un desplegament uniforme, ràpid i eficaç, per no augmentar el deteriorament de
la seguretat. El Govern de la Generalitat ha d’impulsar un nou sistema de participació i
col·laboració política amb els responsables municipals en el disseny del desplegament
policíac.
Encara és possible actuar correctament i no malmetre, com s’ha fet fins ara, una ocasió
idònia per racionalitzar els serveis policíacs, optimitzar els mitjans i recursos actuals i
definir les pràctiques i la infraestructura per construir un model sostenible de policia
integral, que constitueix un eix fonamental de l’autogovern de Catalunya.
El nou Govern de la Generalitat promourà una acció decidida per assumir l’autoritat del
Govern de la Generalitat en matèria de seguretat pública. Res d’allò que preocupa als
ciutadans, com la seva seguretat, no és aliè a l’autoritat i la responsabilitat del seu
Govern. El Govern de la Generalitat ha de tenir autoritat plena en matèria de seguretat:
comandament únic dels cossos de policia a Catalunya i acabar el desplegament del Cos
de Mossos d’Esquadra l’any 2007. El conseller d’Interior ha de ser el màxim
responsable de la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat, mentre no finalitzi
el desplegament de la Policia–Mossos d’Esquadra, ha d’assumir l’autoritat plena sobre
tots els cossos de seguretat. És imprescindible que el Govern de la Generalitat exerceixi
aquesta competència completament i en la totalitat del territori. A través de l’exercici
d’aquesta autoritat sobre els cossos policíacs a Catalunya, el Govern de la Generalitat
podrà gestionar i governar de manera eficient la situació de transició en la substitució
dels cossos de seguretat, a partir dels principis bàsics de seguretat i lleialtat
institucional.
El nou Govern de la Generalitat ha d’estendre la idea que a més comunitat, menys
delinqüència: la seguretat necessita la participació de tots els actors socials implicats. En
aquest sentit, s’alinea la proposta dels contractes locals, socials i de seguretat. Aquests
contractes esdevenen l’instrument principal de la política de seguretat del nou Govern
de la Generalitat i es basen en la intensificació de les accions conjuntes de totes les
administracions públiques implicades i en la millor coordinació de les accions i
iniciatives de les associacions locals i ciutadanes, de l’escola, el comerç, la policia, etc.
Les accions dels contractes locals, socials i de seguretat estaran encaminades a dotar les
àrees escollides d’una qualitat urbana i condicions equiparables a la mitjana de
Catalunya, mitjançant accions com: la creació de nous espais lliures, el foment de la
mobilitat sostenible, la rehabilitació del parc d’habitatges, operacions de reforma
urbana, la dotació d’habitatges per al jovent, l’adaptació d’equipaments, la integració de
la població immigrada, el foment d’activitats econòmiques i comercials, la lluita contra
el fracàs escolar, i programes de policia de proximitat. Aquests contractes són
vertaderes polítiques transversals per a les autoritats locals.
Els barris seran els espais privilegiats de l’aplicació de les noves propostes polítiques de
seguretat per tal de garantir la qualitat de vida. Per això, el nou Govern de la Generalitat
ha de crear uns lligams de col·laboració activa amb els municipis i els seus barris, la
Policia, l’escola, la justícia, el comerç i les associacions cíviques, i prioritzarà
l’educació i el civisme com a eix de la prevenció, i la proximitat com a objectiu de
l’actuació policíaca.
129
�OBJECTIUS
1. Aconseguir l’autoritat plena del Govern de la Generalitat en matèria de seguretat:
comandament dels cossos de policia a Catalunya.
2. Un nou sistema integral de la seguretat: coordinació i planificació.
3. Seguretat pròxima: contractes locals, socials i de seguretat i coordinació amb les
autoritats locals.
4. Acabar el desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra durant la primera legislatura
del nou Govern: any 2007.
5. El nou Govern de la Generalitat establirà els mitjans necessaris per enfortir la
coordinació, col·laboració i treball conjunt dels Mossos d’Esquadra i les policies
locals per tal que esdevinguin un únic servei de policia.
6. Remoure les traves legals que actualment impedeixen la mancomunitat dels serveis
policíacs per tal que els municipis veïns que així ho desitgin puguin fer-ho.
7. Prioritzar un servei de policia d’àmbit i actuació metropolitana.
MESURES
Mesures per assegurar la planificació de les polítiques de seguretat
Informar sobre la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat elaborarà un
informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya.
Articular un pla de seguretat pública. El Govern presentarà, bianualment, un pla de
seguretat que establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les
previsions generals de riscos, actuacions i mitjans en seguretat ciutadana,
emergències, seguretat viària i aquelles que afectin la convivència i el civisme.
Compromís d’elaborar un pla de prevenció de Catalunya que faciliti les
intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions,
mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris.
El pla de prevenció de Catalunya ha d’abordar de manera expressa les limitacions
del sistema educatiu actual, en especial pel que fa a la incorporació al mercat laboral
de joves i adolescents; les vinculacions entre l’urbanisme i l’ús social dels espais
públics; la política d’habitatge social, etc.
Cercarem, en col·laboració amb els diferents operadors que intervenen en el camp
de la prevenció de la inseguretat, especialment de l’administració de justícia, el
consens necessari per establir un sistema universal de recollida d’informació
estadística sobre la criminalitat. Així mateix, es constituirà un espai d’anàlisi de les
dades (mesa o observatori d’anàlisi) on participaran els diferents operadors, amb
l’objectiu de poder retornar als ciutadans i ciutadanes una informació validada.
130
�Mesures per coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya
Convertir la Junta de Seguretat de Catalunya en el veritable òrgan de coordinació de
la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. Canviar el
reglament que la regula per tal que el conseller d’Interior en sigui el president i,
d’aquesta manera, assumir la coordinació dels cossos policíacs a Catalunya, d’acord
amb el principi de lleialtat institucional. També es donarà participació a una
representació de les autoritats locals.
Assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern en matèria
de seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials
dels departaments del Govern.
Completar el desenvolupament del Centre Coordinador de Seguretat i Emergències
– Telèfon Únic 112. Aquest òrgan ha de garantir una atenció eficaç de les trucades
dels ciutadans i les ciutadanes al telèfon únic d’emergències. A través d’aquest
centre es coordinaran i gestionaran operativament les activitats i serveis de totes les
organitzacions relacionades amb la prevenció, planificació, atenció, assistència
tècnica i professional de persones, béns o drets, per tal de disposar d’una actuació
ràpida i eficaç dels serveis públics i privats d’emergències i de seguretat.
Crear els consells regionals de seguretat, formats pel conjunt dels ajuntaments de les
diferents regions o vegueries. Aquests consells han de dissenyar i aplicar els plans
regionals de seguretat, que no han de ser sinó l’adaptació del Pla de Seguretat
Pública de Catalunya a les especificitats de les diferents regions que formen el
Principat. En aquesta línia, s’ha de prestar una atenció específica a les àrees
metropolitanes existents a Catalunya.
Potenciar el paper de les juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a
òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de
les actuacions dels cossos presents al territori.
Potenciar els consells locals de seguretat com a fòrums de participació i debat de
propostes de polítiques públiques i avaluació de programes.
Comunicar i coordinar totes les policies locals amb els Mossos d’Esquadra, a través
de l’establiment de bases de dades comunes i sistemes de comunicació conjunts que
permetin garantir-ne la coordinació.
Mesures orientades a acabar el desplegament del Cos dels Mossos d’Esquadra
Aconseguir el comandament dels cossos de policia a Catalunya.
Acabar el desplegament dels Mossos d’Esquadra durant la primera legislatura
socialista, l’any 2007.
Incloure la màxima aplicació del criteri d’integració en els Mossos d’Esquadra dels
membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat residents a Catalunya.
131
�Revisar el procés de selecció i formació dels aspirants a agent del Cos dels Mossos
d’Esquadra.
Adoptar una nova política de recursos humans basada en l’increment del nombre de
policies destinats a tasques exclusivament policíaques. Incorporació de facultatius,
administratius i tècnics en les tasques de suport a l’actuació policíaca.
Mesures per desenvolupar la seguretat de proximitat
Establir els contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de
suport als barris que desenvoluparà el Govern de la Generalitat en coordinació amb
les autoritats locals.
Establir mecanismes regulars de coordinació entre els contractes locals, socials i de
seguretat amb la proposta de suport als barris amb projectes.
Protecció civil
Avui adquireixen més importància els serveis públics de protecció civil com a sistemes
estructurats per a la salvaguarda i seguretat de la ciutadania en cas d’emergències i de
catàstrofes, per la qual cosa caldrà realitzar una aposta per la planificació de l’esmentat
servei (en els municipis radica la resposta primera i bàsica davant una situació de risc
per a la població) i per a la millora i tecnificació dels serveis públics i els serveis
d’extinció d’incendis.
Com a conseqüència de la implantació i funcionament del servei públic de telèfon únic
d’emergència 112, cal realitzar un plantejament que contribueixi a donar una
participació més activa als municipis, tant en la implantació i coordinació, com en el
funcionament d’aquests nous serveis d’atenció a l’emergència.
OBJECTIUS
1. Elaboració dels corresponents plans de protecció civil, contemplant els objectius de
prevenir els riscos que afectin el conjunt de Catalunya i els diversos municipis.
2. Preveure una organització eficaç en cas d’emergència i risc per a la població, un
desenvolupament de les accions que tendeixen a la promoció de l’autoprotecció
corporativa i ciutadana, i la implantació de totes les mesures que coadjuvin a la
minimització del risc d’emergència al municipi.
3. Una normativa nova en matèria de protecció civil, amb l’objectiu d’incrementar les
actuacions preventives, que defineixi clarament la participació dels ajuntaments en
el desenvolupament i funcionament dels serveis de protecció civil.
4. Potenciar la participació ciutadana i fer costat a la creació d’associacions de
voluntaris coordinats per tècnics en la matèria.
5. Incrementar la cultura de protecció civil a les escoles.
132
�MESURES
S’impulsaran les gestions necessàries per realitzar les campanyes de divulgació i
l’elaboració de guies dirigides a la població amb l’objectiu de minimitzar els riscos a
la població civil, en especial, a les de major risc (població escolar, gent gran, etc.).
S’impulsarà la definició de la carrera tècnica dels diversos professionals, la formació
adequada que han de tenir i la seva imbricació en l’estructura administrativa de què
depenen.
Planificació de plans especials de formació en matèria de protecció civil, dirigida als
serveis municipals dels ajuntaments.
Es potenciarà la definició de la carrera professional de bomber, amb l’elaboració de
l’estatut del bomber professional, que recollirà les condicions de treball, la formació
i la resta d’aspectes vinculats a l’exercici de la seva professió.
Elaborar, amb l’acord dels ajuntaments, nous protocols de coordinació i de gestió de
trucades al 112, amb els objectius finals de garantir un millor servei a la ciutadania i
convertir-lo de veritat en el telèfon únic d’emergències de la Comunitat Autònoma.
Seguretat viària
Un altre eix clau en la política de seguretat del nou Govern de la Generalitat és la
qüestió viària. L’any 2002 es van produir a Catalunya 21.465 accidents, que van
provocar un total de 30.600 víctimes, entre les quals 812 morts.
Els accidents de trànsit són la primera causa de mortalitat entre la població de 5 a 34
anys.
La Federació Europea de Víctimes d’Accidents de Trànsit recomana a l’Estat espanyol i
a Catalunya que s’obri un debat en profunditat per millorar el suport a les víctimes i als
seus familiars. Manca una xarxa de dispositius de rehabilitació física i psicològica per a
la víctima amb seqüeles greus després del període d’hospitalització i una xarxa suficient
de reinserció sociolaboral per a les víctimes d’accident de trànsit. Les responsabilitats
dels conductors no s’han tractat de manera adequada i hi ha una manca de reflexió sobre
el tema entre els responsables de l’administració estatal i la catalana.
A més, les víctimes dels accidents de trànsit es troben en una situació d’indefensió
davant dels conductors agressors que porten vehicles amb motor sense la corresponent
assegurança, en situació de préstec del vehicle o sense la llicència obligatòria que
habilita per a la conducció. Aquesta indefensió també és jurídica, ja que la víctima no té
una informació adequada sobre els procediments judicials de l’accident i, a més, es
troba amb els perjudicis personals i socioeconòmics que provoca el retard de la quasi
totalitat de processos judicials, en relació amb el cobrament de possibles
indemnitzacions i/o percepció de pensions d’invalidesa.
133
�El Cos de Bombers de la Generalitat serà una eina clau en l’assistència i trasllat urgent
de les víctimes d’accident de trànsit.
Respecte a la seguretat viària, els objectius del nou Govern de la Generalitat són clars i
pocs: reduir la sinistralitat a causa d’accidents de trànsit a la xarxa viària catalana,
objectiu que es pot expressar en els termes de reduir pel cap baix en un 50% el nombre
de víctimes d’accidents de trànsit abans de l’any 2010.
OBJECTIUS
1. Reduir la sinistralitat a causa d’accidents de trànsit a la xarxa viària catalana.
2. Reduir pel cap baix en un 50% el nombre de víctimes d’accidents de trànsit abans de
l’any 2010.
MESURES
Crear el Pla integral per a la reducció de la sinistralitat a causa d’accidents de trànsit
a la xarxa viària catalana 2003-2007, amb la finalitat de reduir en un 50% el nombre
de víctimes d’accidents de trànsit abans de l’any 2010, com és l’objectiu de la UE.
Desenvolupar la recerca necessària per a la prevenció d’accidents al nostre país amb
la participació dels diferents departaments que hi intervenen (Obres Públiques,
Sanitat, Interior, Justícia, Presidència, universitats, etc.) i sota la coordinació de
l’autoritat de trànsit.
Ampliar la xarxa de bases del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) d’assistència
a emergències integrades per tal d’augmentar el parc de vehicles d’assistència
medicalitzada (VAM), amb la finalitat de proporcionar suport vital avançat a les
persones accidentades a les regions sanitàries de Lleida, Tarragona, Tortosa, Girona
i Centre, que actualment tenen l’índex més baix de cobertura territorial i que
presenten a la vegada major nombre de trams de concentració d’accidents (TCA).
Continuar el desplegament de recursos d’atenció a les emergències mèdiques per tal
que, mitjançant els vehicles d’atenció medicalitzada i altres dispositius d’assistència
prehospitalària, es pugui donar suport vital avançat a tot el territori de Catalunya a
les persones que es trobin en una situació potencialment crítica.
Incrementar la dotació de recursos humans i tècnics de l’autoritat competent en
trànsit per a la promoció de la prevenció dels accidents de trànsit i la sensibilització
en matèria de seguretat passiva.
Revisar la xarxa viària per tal d’eliminar-ne els punts negres ja identificats.
Incrementar i estendre programes d’educació i de formació viàries.
Crear una comissió parlamentària permanent de seguretat viària i mobilitat
sostenible, que reculli propostes, encarregui informes sobre competències en matèria
134
�de seguretat viària i promogui la legislació pertinent, estudiï i doni a conèixer
l’impacte socioeconòmic de la sinistralitat per accidents de trànsit i proposi mesures
per eradicar-la.
Crear un fons d’ajut a les corporacions locals perquè puguin actuar amb major
eficàcia en la seguretat viària.
Impulsar l’acció de la fiscalia de trànsit i dotar-la de recursos per tal que pugui
desenvolupar la seva tasca de manera territorialitzada i amb més eficàcia.
Establir un sistema d’ajut immediat (avançament indemnitzatori) a les víctimes
d’accidents de trànsit i/o les seves famílies, que pugui ser gestionat amb rapidesa per
l’Oficina de la Víctima.
Promoure campanyes per evitar que es consumeixi alcohol abans de conduir.
Seguretat i salut laboral
Un dels altres eixos importants de les polítiques de seguretat són les qüestions
relacionades amb la seguretat laboral. Des del Departament de Treball, es va afirmar
que lluitar contra la sinistralitat laboral era una prioritat del Govern de la Generalitat per
a aquesta legislatura, però la sinistralitat no ha parat d’augmentar, tal com demostren les
xifres: 1.609 persones han mort en accidents laborals en els últims 10 anys a Catalunya.
L’any 2002 va registrar l’índex de sinistralitat laboral més elevat de la dècada, amb un
total de 186 treballadors morts (segons estadístiques del Departament de Treball,
Indústria, Comerç i Turisme).
La sinistralitat laboral i les malalties professionals, que no han parat de créixer, suposen
l’expressió de la precarietat i feblesa d’una part del teixit econòmic productiu. Els
primers perjudicats són les persones que les pateixen i, en segon lloc, la societat en el
seu conjunt, pels costos socials i econòmics que en deriven.
Existeix un ampli consens, tant científic i tècnic com social, que entre les causes més
conegudes cal assenyalar les següents:
-
Compliment insuficient de la normativa sobre la prevenció de riscos laborals.
Baixa qualitat de les accions preventives que es fan a les empreses, ja que no
incideixen directament en la millora de les condicions de treball i de salut.
Manca de polítiques públiques i recursos insuficients per tal d’acomplir les funcions
de vigilància, control i sanció, per part de l’Administració.
Un model productiu de béns i serveis que fa de la precarietat en l’ocupació
(fonamentalment expressada en forma de temporalitat i subcontractació en cadena) i
en les condicions de treball, el mecanisme de competitivitat.
El nou Govern de la Generalitat ha d’assumir una nova política de salut i seguretat
laboral orientada a eliminar aquells factors que són determinants en els alts índexs de
sinistralitat actuals. Per obtenir el principal objectiu d’aquesta estratègia, treballarem
paral·lelament per reduir fins al 15% la temporalitat en la contractació.
135
�OBJECTIUS
1. Crear ocupació de més qualitat.
2. Reduir fins al 15% la temporalitat en la contractació.
3. Reduir, de manera dràstica, la precarietat i la sinistralitat en les condicions de treball
i de seguretat.
Mesures per millorar la seguretat i la salut laboral
Desenvolupar un pla de prevenció de la sinistralitat laboral a Catalunya, acordat
amb els agents socials i econòmics, dirigit a assolir els objectius, mínims i
quantificats, de reducció de la sinistralitat per sectors i globals, que millorin de
manera substancial la situació actual. Els sectors i les empreses amb un índex de
sinistralitat més alt s’inclouran en plans específics. Aquest pla contemplarà
l’increment de la inspecció i el control del compliment de la llei de prevenció de
riscos laborals mitjançant la Inspecció de Treball; els continguts i qualitat dels plans
de prevenció; la capacitat, la solvència i la qualitat dels serveis de prevenció de les
empreses, propis i aliens; i la participació dels treballadors/es en el seu disseny i
execució.
Incrementar els recursos públics, tant humans com tècnics i econòmics, i organitzarlos adequadament per tal d’assolir la realització d’estudis i recerca tècnica en la
matèria de prevenció dels riscos laborals, anàlisi de la situació i tendències i
elaboració de propostes d’actuació que donarien contingut i suport a l’elaboració de
les polítiques preventives.
Potenciar l’existència de delegats territorials de prevenció de riscos laborals, com un
col·lectiu col·laborador de l’Administració en les tasques de prevenció de riscos
laborals en les petites i mitjanes empreses i en aquelles que no disposin de
representació sindical en aquesta matèria.
Intensificar els controls sobre les condicions de salut i seguretat en l’externalització i
subcontractació d’operacions. En aquesta línia, totes les contractacions públiques
respectaran la legislació existent en matèria de salut i seguretat laboral, de manera
que no s’admetran licitacions que no incorporin el compliment de les obligacions
existents en aquest àmbit, ni la participació d’empreses amb un alt índex de
sinistralitat.
Fomentar la investigació dels nous riscos i patologies laborals, amb especial atenció
als psicosocials, així com la recerca dels sistemes de resolució de les problemàtiques
derivades del treball i les seves formes d’organització. Difondre els resultats entre
les empreses i els treballadors, perquè puguin ser coneguts, reconeguts i previnguts.
Incrementar el nombre d’unitats de salut laboral, que actualment depenen de la
Conselleria de Sanitat, amb la intenció d’arribar a tot el conjunt del territori de
Catalunya amb el seu desplegament.
136
�Incorporar a tots els nivells educatius, des de l’ensenyament primari, continguts
transversals en matèria de seguretat i de salut en el treball, que permetin assolir una
cultura preventiva en aquest tema. Introduir en els programes de formació
professional (reglada, ocupacional i continuada) i universitària, unitats educatives de
la matèria seguretat i salut laboral, adaptades a les diferents especialitzacions que es
cursin.
Orientar part de la programació de formació contínua cap al desenvolupament d’un
programa de formació en matèria de seguretat i de salut laboral en el treball, adreçat
a les persones que s’han de responsabilitzar de la prevenció a les empreses, amb
especial preferència per a les petites i mitjanes empreses.
Desenvolupar els estudis de formació de caràcter mitjà i superior que capacitin i,
finalment, acreditin les persones que els rebin com a tècnics en prevenció de riscos
laborals.
Sensibilitzar sobre la necessitat d’incorporar la prevenció dels riscos laborals als
processos productius, adreçada principalment a les microempreses i a les petites i
mitjanes empreses.
Comprometre les mútues d’accidents de treball, com a gestores de la Seguretat
Social, perquè financin la Fundació per a la Prevenció de Riscos de Catalunya,
prevista a la Llei de prevenció de riscos laborals, a partir dels excedents
d’explotació.
Aplicar mesures administratives per incentivar les polítiques de prevenció a les
empreses.
Modificar l’actual llistat de malalties professionals adequant-lo a les patologies
actuals.
Fomentar la formació a tots els treballadors, especialment als de nova contractació i
contractació temporal, als empresaris i als treballadors autònoms.
Garantir el compliment de la legislació vigent en matèria de seguretat i de salut
laboral, en les contractacions públiques.
Incrementar el paper dels Centres de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball
de Catalunya per tal que tinguin un paper més important en la prevenció de riscos.
Fomentar la informació i formació del personal sanitari de les àrees bàsiques en la
detecció de problemàtiques de salut d’origen laboral.
Seguretat alimentària
Fa menys d’un segle, els aliments es consumien localment, molt a la vora del seu lloc de
producció. En canvi en les últimes dècades, tant el sector agrícola i ramader com la
indústria alimentària han patit canvis radicals i complexos que han fet possible
137
�consumir productes d’origen molt divers i llunyà, la qual cosa fa que resulti difícil
seguir tota la cadena alimentària.
Es pot afirmar que mai no s’havia disposat de tants aliments i de tanta qualitat. Però
també és veritat que, actualment, existeix una gran sensibilització ciutadana respecte als
problemes de salut pública i de seguretat alimentària. Les darreres crisis sanitàries
(vaques boges, dioxines, legionel·losi, febre aftosa, mercuri i metalls pesats, etc.) han
afectat greument la confiança dels consumidors i han posat de relleu les febleses d’un
sistema productivista que, en ocasions, no atén els codis de bones pràctiques.
Davant d’aquesta situació, és important que el nou Govern de la Generalitat endegui un
programa integral que reguli tots els sectors que incideixen sobre l’alimentació de les
persones per tal de garantir-ne la salut. Aquest programa ha de preveure com exercir un
major control de la seguretat, higiene i qualitat dels aliments, afavorir les bones
pràctiques productives i el control exhaustiu en la producció d’aliments, i garantir el
principi de precaució i de transparència informativa als consumidors.
OBJECTIUS
1. Vetllar per la salut de la ciutadania i garantir-ne la protecció.
2. Exercir un major control de la seguretat, higiene i qualitat dels aliments.
3. Afavorir les bones pràctiques productives i el control exhaustiu en la producció
d’aliments.
4. Protecció i control ambiental.
5. Garantir el principi de precaució i de transparència informativa.
MESURES
Mesures per millorar la seguretat alimentària
Farem que l’Agència de Salut Pública i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària
siguin, efectivament, organismes independents basats en el rigor científic, imparcials i
transparents, que garanteixin la salut pública i proporcionin confiança als consumidors.
Dotarem aquestes agències de tots els instruments necessaris per dur a terme la seva
tasca amb eficàcia.
Elaborar un pla per disminuir l’exposició dels éssers humans a substàncies que, per
via alimentària o respiratòria, poden produir problemes de salut.
Garantir una coordinació permanent i estricta entre els diferents organismes
responsables de l’avaluació i control dels antibiòtics utilitzats en veterinària.
138
�Controlar específicament, en aplicació de la normativa comunitària, des de la
inspecció del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, la qualitat dels pinsos i
farines, i la utilització de greixos i olis.
Fer efectives les mesures de seguretat i de bioseguretat a les explotacions i en el
maneig i transport de bestiar.
Fomentar i incentivar l’agricultura i la ramaderia ecològiques o integrades, que es
comprometen a utilitzar mètodes biològics contra les plagues vegetals o pinso i
aliments naturals per a la cria i engreix del bestiar, de comú acord amb les
organitzacions agràries.
Facilitar els processos d’identificació i de traçabilitat dels productes alimentaris, tant
els destinats al consum humà com els destinats al consum animal, al llarg de totes
les etapes de la cadena alimentària, així com el procés de composició, de manera
clara i entenedora.
Promoure campanyes de difusió d’informació pública sobre factors de risc, d’acord
amb les directrius de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.
Protecció dels animals
La recent Llei de protecció dels animals, aprovada pel Parlament de Catalunya, recull
una nova concepció dels animals com a éssers vius capaços de sentir i de patir, tant des
del punt de vista físic com psíquic. La Constitució Federal Alemanya, així com la
majoria de constitucions dels länder alemanys, inclou el deure de l’Estat de protegir els
animals de manera diferenciada a la protecció de la natura o del medi ambient. Un
Govern de la Generalitat de progrés adoptarà les mesures necessàries per situar-nos al
nivell dels països del nostre entorn cultural més pròxim respecte a la defensa del
benestar animal.
MESURES
En relació amb els animals de companyia, se’n fomentarà la tinença responsable.
S’adoptaran mesures rigoroses de control de la cria i la venda. Pel que fa a la
identificació, s’establirà un arxiu general dels animals de companyia i el cens dels
ajuntaments. Es realitzaran programes de vacunació i d’esterilització d’animals
sense llar i es promourà la gestió dels centres d’acollida per part d’associacions
protectores sense ànim de lucre, així com la creació de colònies controlades de gats i
d’ocells urbans.
Adoptar mesures per a la professionalització dels manipuladors d’animals,
particularment dels que s’utilitzin en la producció d’aliments, per tal de millorar el
seu benestar en l’allotjament i transport i, en especial, de procurar-los un sacrifici,
previ atordiment, sense dolor, d’acord amb les directives europees. Aquestes
mesures promouran tant la millora del benestar animal com la qualitat i seguretat
alimentària.
139
�Promoure la cobertura de l’atenció veterinària, les operacions, cures i sacrifici dels
animals i elaborar una normativa adequada pel que fa al transport d’animals de
companyia en els transports públics.
En relació amb la fauna silvestre, s’adoptaran mesures per regular-ne el comerç i la
possessió, en la línia de disminuir-ne o evitar-ne l’ús com a mascotes o en
espectacles, darrere dels quals hi ha, en molts casos, un tràfic il·legal que provoca
greus perjudicis tant per als animals implicats, com per al medi ambient, per
exemple, en el cas d’abandonaments que poden produir la invasió d’espècies
al·lòctones.
140
�3.10. Eradicar la pobresa
Els darrers anys la conscienciació de la problemàtica que representa la pobresa s’ha
consolidat a escala mundial. La pobresa i l’exclusió social són fenòmens de caràcter
estructural i, al contrari del que es creia en els anys setanta, no desapareixen amb el
creixement econòmic ni el progrés.
A Catalunya, i segons estudis recents, aproximadament dues terceres parts de les
persones pobres no tenen cap possibilitat de sortir-se’n, si no es modifiquen les
condicions de redistribució actuals del sistema de benestar social. El quart món no
només és quantitativament important, sinó que és permanent.
Tot i que en les últimes dècades la pobresa severa ha disminuït –gràcies a les mesures
de protecció social–, n’han sorgit noves formes. L’evolució de la societat ha fet que les
causes de la pobresa i l’exclusió canviïn. Hi ha hagut un canvi en l’estructura de la
pobresa, que ha passat a afectar col·lectius que compten amb poca o cap protecció social
(per les llacunes en el sistema de protecció social).
Ens trobem amb uns col·lectius concrets, amb pocs recursos econòmics, sobre els quals
cal incidir perquè:
-
-
Uns són determinants en l’autoreproducció i expansió de la pobresa. Aquest és el
cas de les famílies (joves) amb fills al seu càrrec, sobretot llars monoparentals. La
pobresa dels pares es pot propagar molt fàcilment als fills. Així, la pobresa infantil
també és un fenomen a considerar i tractar.
Els altres, les persones de més de 65 anys amb pensions no contributives, de viduïtat
o mínimes de la Seguretat Social, que formen un col·lectiu molt important que ha de
viure amb una economia per sota del llindar de la pobresa.
Finalment, els sense sostre, un col·lectiu dispers i en deteriorament constant que
requereix una política integral que se n’ocupi.
A més, cal posar de manifest que la incidència de la pobresa és encara més elevada quan
la persona de referència és una dona.
La prioritat política del nou Govern de la Generalitat respecte a la pobresa i l’exclusió
social té com a objectiu principal disminuir el nombre de pobres d’uns col·lectius
concrets: les famílies amb fills al seu càrrec (sobretot monoparentals), la gent gran i els
sense sostre. El millor instrument per lluitar contra la pobresa i l’exclusió és
implementar polítiques transversals. Pensem que els col·lectius de pobres –tant els
d’exclosos com els que es van empobrint– s’han de tractar com a part de la política
general, encara que siguin un grup amb uns problemes específics i unes necessitats
concretes.
Les propostes polítiques que cal promoure s’orienten a capacitar les persones que
encara estan en edat de treballar per tal que, per elles mateixes, surtin de la pobresa i de
la dependència institucional. Els socialistes apostem per la formació encaminada al
treball. Amb tot, per trencar el cercle de la pobresa cal implementar polítiques d’altres
tipus que incideixin sobre aquest grup: polítiques de salut (prevenció i educació
sanitària), d’educació (escoles bressol), d’habitatge (habitatges dignes per a tothom i
lloguers a preu social per a aquests col·lectius), etc.
141
�La política que el nou Govern de la Generalitat ha d’aplicar per a aquests col·lectius
implica i compromet totalment l’administració autonòmica (en la seva funció de
planificació, avaluació i finançament) i la local (en la seva funció d’execució i
planificació), però també, parcialment, l’administració de l’Estat i la iniciativa social. A
més, cal assolir uns objectius que vénen determinats per les diferents situacions en què
es troben alguns col·lectius davant els problemes de pobresa i exclusió.
OBJECTIUS
1. Dones: neutralitzar els riscos de les dones de caure en situacions de pobresa
mitjançant la potenciació de la seva formació, la seva entrada al mercat laboral i la
millora de les seves condicions de treball.
2. Jovent: prevenir que les famílies joves caiguin en situacions de pobresa per evitarne la reproducció en els seus fills, sobretot mitjançant el sistema educatiu.
3. Infants: evitar la pobresa infantil mitjançant la prevenció i polítiques específiques
per a aquest grup de població.
4. Gent gran: garantir una vida digna, amb qualitat de vida i amb la possibilitat de
viure-la amb certa independència, mitjançant el manteniment de la capacitat
econòmica de les persones grans.
5. Els sense sostre: dissenyar una política consensuada per als sense sostre per
facilitar-ne la integració.
MESURES
Mesures per a la implementació d’una renda bàsica
El Govern estudiarà la viabilitat d’establir una renda bàsica, prestacions no
contributives i altres ajuts econòmics actuals.
Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de les famílies (joves)
amb fills al seu càrrec
Invertir en educació infantil i crear la xarxa pública d’escoles bressol (30.000 places
noves), per a la qual cosa es donarà suport econòmic als municipis.
Garantir beques en educació infantil per a famílies amb pocs recursos econòmics.
Combatre el fracàs escolar i promoure programes específics adreçats a l’alumnat
amb greu risc d’abandonament del sistema escolar.
Atendre la diversitat de l’alumnat en l’educació, fent una atenció especial i més
personalitzada a les seves necessitats.
142
�Subvencionar el menjador, el transport escolar i els llibres per a famílies amb pocs
recursos econòmics.
Incentivar la permanència dels alumnes a l’ensenyament secundari postobligatori
mitjançant una política de beques que redueixi el cost de l’oportunitat d’abandonar
aquests estudis, per tal que les famílies amb menys recursos puguin assumir la
càrrega econòmica que representa mantenir estudiant un fill/a en edat de treballar.
Posar els mitjans perquè, des del territori, els nois i noies tinguin una oportunitat
d’ocupació en sortir del sistema educatiu.
Establir una major connexió entre l’escola i el treball, ja sigui mitjançant polítiques
d’orientació laboral o amb una nova formació professional que respongui a les
demandes del mercat, que tingui una continuïtat al llarg de la vida i que permeti
adaptar-se a les necessitats i tecnologies de cada moment.
Fomentar les ajudes directes a les famílies que tenen infants al seu càrrec.
Incrementar en un 25% les prestacions econòmiques directes per a les famílies
monoparentals i per a les famílies amb pocs recursos econòmics i amb infants al seu
càrrec: 750 € anuals per a cada infant menor de 18 anys que estigui al seu càrrec.
Potenciar les empreses d’inserció social, tot establint un marc normatiu estatal i
autonòmic que permeti la suficiència econòmica i jurídica.
Mesures per combatre la pobresa infantil
Implementar el Programa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència amb Dificultats
Socials (elaborat pel Govern Alternatiu), dins el marc general del Pla d’Infància i
Adolescència de Catalunya i el Programa de Suport a les Famílies.
Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de
detecció de les situacions de risc social que afecten els infants, des de Benestar
Social i d’acord amb els departaments d’Educació i Sanitat. Augmentar la capacitat
de detecció, especialment a la primera infància, en cooperació amb els equips i
serveis que hi treballen (atenció precoç, educació infantil, sanitat, etc.).
Dur a terme un treball comunitari per combatre els elements socials i culturals que
incideixen en un desenvolupament inadequat de l’infant, com ara els entorns
marginals, la pobresa, la violència social i grupal, i els continguts ideològics
contraris als valors propis d’una societat democràtica.
Potenciar l’atenció preventiva preferent a famílies amb fills en situació de
marginació i/o pobresa a través de la xarxa bàsica de serveis socials en col·laboració
amb els equips d’atenció precoç, educació, sanitat, etc.
Acció preventiva i de control de la prostitució infantil (amb infants residents a
Catalunya), el treball infantil, la mendicitat, així com aquelles situacions que
atemptin contra els drets individuals dels infants residents a Catalunya, encara que
es produeixin fora de Catalunya.
143
�Atendre a la pròpia llar les famílies desestructurades mitjançant acció assistencial,
educativa i preventiva de les treballadores i treballadors familiars o, si s’escau, dels
educadors i educadores.
Introduir programes específics de prevenció i d’educació per a la salut a les escoles.
Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de dones
Crear un marc institucional per equiparar home i dona en el seu accés al treball i en
les condicions de treball.
Continuar fomentant projectes d’autoocupació i de creació de llocs de treball per a
dones que desitgin incorporar-se al món del treball, professionalitzant les seves
habilitats i capacitats.
Potenciar la creació de llocs de treball en el sector serveis, particularment en els
serveis d’ajuda a la llar (potencial jaciment d’ocupació).
Afavorir que les mares soles i treballadores tinguin a l’abast una bona xarxa
d’escoles bressol i serveis complementaris a la petita infància.
Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de la gent gran
Incidir en les properes negociacions sobre les pensions i revisar-les: a més dels
increments generals, caldria revisar les pensions contributives més baixes, les no
contributives i les de viduïtat, per tal que tots els col·lectius que estan per sota del
salari mínim interprofessional arribin a assolir-lo d’immediat. Contribuir, a través
d’ajuts econòmics de la Generalitat amb caràcter transitori, per ajudar a sortir de la
pobresa les persones amb pensions mínimes.
Universalitzar els serveis d’atenció a domicili i crear una xarxa d’equipaments i de
serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, servei d’atenció a domicili,
habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc.
Organitzar aquests serveis i equipaments dirigits a la gent gran de manera que
s’adaptin a les necessitats de les persones i de les famílies, i que permetin la
conciliació de les diferents responsabilitats de les persones.
Promoure i impulsar que, des dels diferents nivells competencials, s’incrementin els
recursos destinats als grups de dones grans en situació de pobresa i que es doni el
màxim suport a la coordinació entre les actuacions en curs.
Garantir el dret a rebre ajuts econòmics a les persones grans amb pensions baixes
per a l’adquisició de material òptic, pròtesis auditives o dentals.
Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu dels sense sostre
Planificar una política consensuada entorn als rodamóns que permeti actuar els
diferents serveis i institucions amb uns criteris i objectius clars per assolir el major
grau d’integració possible d’aquest col·lectiu.
144
�Destinar recursos suficients per pagar professionals i personal administratiu per
poder rendibilitzar millor les tasques dels voluntaris, que suposen el 90% del
personal en aquest àmbit a Catalunya i entre les entitats sense ànim de lucre.
Prendre les mesures necessàries perquè s’atengui en els mateixos centres els malalts
mentals i es potenciïn programes de prevenció i de control de drogodependències
per a les persones que no tenen recursos.
Buscar solucions que permetin una certa estabilitat a les persones que s’insereixen a
la societat, com ara pisos compartits i tutelats.
Desenvolupar una xarxa d’informació que permeti saber quina entitat fa el
seguiment d’una determinada persona.
Establir prioritats en el Pla de l’Habitatge per assignar habitatges a grups de risc.
Establir una política de subvencions per a la rehabilitació d’habitatges buits i el
lloguer de pisos i per afavorir el fet de compartir pis.
Destinar 1.800 € anuals per a cada un dels 2.000 sense sostre que hi ha a Catalunya.
Mesures per a l’habitatge social
Atorgar 600 € anuals d’ajut directe a fons perdut per despeses de lloguer de
l’habitatge principal, al qual es podran acollir totes les famílies amb ingressos
inferiors a 21.000 € anuals en declaració individual i 30.000 € en declaració
conjunta.
Implementar programes específics de préstecs amb subsidis per a l’accés a
l’habitatge protegit (en l’adquisició) per a joves, persones grans, llars
monoparentals, nous residents, persones amb discapacitats i persones que viuen en
condicions d’infrahabitatge.
Adaptar les característiques de l’habitatge a les noves necessitats de la demanda
(joves, famílies monoparentals, persones o famílies amb persones dependents al seu
càrrec).
Arranjar habitatges per a gent gran, és a dir, millorar una mitjana de 100 habitatges
cada any (400 habitatges en 4 anys), 20 dels quals hauran de ser habitatges
d’acolliment familiar. L’ajuda per arreglar els habitatges serà de 6.000 € per a
persones amb rendes baixes.
Aplicar noves mesures de control de les condicions d’habitabilitat i seguretat de
l’habitatge existent.
Crear programes específics per a l’eradicació de l’infrahabitatge.
145
�3.11. Catalunya, un país que acull i integra: la immigració
Catalunya ha configurat la seva personalitat col·lectiva al llarg de la història a partir de
capes successives, que es vertebren a l’entorn d’un nucli que aglutina el conjunt. La
diversitat és una de les senyes d’identitat veritables del poble català. La realitat social
d’ara exigeix integrar de nou realitats que vénen de fora, repetint un procés que ja s’ha
produït moltes vegades al llarg de la història d’aquest país. L’actual procés immigratori
presenta com a característiques: un fort creixement i acceleració del ritme d’arribades,
ja que la població immigrada s’ha doblat en cinc anys (el maig del 2002, a Catalunya
residien legalment 310.057 estrangers, dels quals 76.310 –el 25%– eren ciutadans de
països de la UE, i els que es troben en situació irregular són entre 50.000 i 125.000,
segons diverses fonts); concentració a determinats barris, pobles i ciutats; i pluralitat (és
a dir, diversitat en molts aspectes, també cultural i religiosa). Tot això diferencia aquest
procés d’altres processos previs. Aquestes són dades que cal tenir en compte per a una
gestió correcta del fenomen.
La població immigrada –tant la regularitzada, com la que no n’està– tendeix a
concentrar-se intensament a determinats barris, pobles i ciutats. Aquesta concentració fa
molt difícil la gestió d’aquest gran fenomen social, els efectes del qual recauen
precisament sobre els ciutadans autòctons amb una situació social més desfavorable. A
més, la presència al país de desenes de milers de persones indocumentades planteja una
situació de risc per al benestar, la convivència i la seguretat col·lectives. L’única
possibilitat que tenim, per tant, d’encaixar el procés immigratori, sense trencar la
cohesió social de la societat d’acollida, és entendre que el procés ha de ser ordenat i que
ha de tenir com a eixos principals l’aplicació del sistema legal vigent i la regulació.
Cal, però, transmetre a l’opinió pública que la immigració no és un problema en si
mateix per a les societats d’acollida i, sobretot, que la immigració no és “el problema”,
tot i que provoca noves situacions que poden resultar problemàtiques i que també
accentua i ajuda a evidenciar problemes preexistents de la societat d’acollida. El
problema rau en la manca de recursos públics per fer front a aquestes situacions (poca
quantitat de policies, justícia ineficaç, manca de recursos per reestructurar barris,
insuficients recursos educatius i d’assistència social, etc.). Els veritables responsables
dels dèficits són les polítiques neoliberals, que han reduït el sector públic i que
afebleixen l’Estat del benestar. Els governs del PP i de CiU han reduït la despesa social
al 2% del PIB des de 1996.
Des d’una perspectiva econòmica, es calcula que aquesta població immigrada genera el
4% del PIB. Pel que fa a l’afiliació a la Seguretat Social, aquesta va augmentar un
32,6% a Catalunya entre el març del 2001 i el març del 2002. Més del 40% dels nous
afiliats a la Seguretat Social són immigrants.
La situació administrativa no ha de modificar el respecte pels drets que tenen les
persones que es troben en aquesta situació. El reconeixement efectiu d’aquests drets és
un dels aspectes que el nou Govern de la Generalitat ha d’assumir d’acord amb les seves
competències. Una part del problema es pot gestionar des del Govern de la Generalitat
(escolarització, sanitat, ajuts socials, etc.), però les mesures polítiques que poden
permetre realment afrontar aquesta qüestió i reduir-ne l’impacte negatiu han de ser
146
�adoptades, sobretot, des del Govern central o han de ser concertades per l’Estat
espanyol amb els altres estats de la UE.
Les polítiques sobre immigració del nou Govern de la Generalitat s’han de guiar pel
principi de transversalitat i assegurar condicions d’equitat en el suport a totes les
persones que viuen a Catalunya per tal que puguin desplegar les seves oportunitats de
vida. La política d’immigració ha de ser fonamentalment una política social, és a dir, de
promoure les millors condicions i oportunitats de vida per a tots els ciutadans de
Catalunya, tant dels autòctons com dels nouvinguts. Això requereix incrementar els
recursos actualment destinats a les polítiques socials i reorientar-les per tenir en compte
l’impacte del fenomen migratori. Entre aquestes polítiques, tenen una importància
especial les referides a habitatge, sanitat, educació, ocupació, atenció social o família.
Des de l’any 1993, en què s’inicia la política dels contingents anuals, la distribució dels
nous immigrants entre comunitats feta per l’Estat requeria establir formes de
participació en la decisió estatal i mecanismes de coordinació per evitar que les
intervencions dels diversos poders públics generessin actuacions contradictòries. La
gestió dels fluxos migratoris constitueix un dels eixos centrals de la política en matèria
d’immigració. Gràcies a la seva regulació, el fenomen migratori es pot modular segons
les necessitats i possibilitats de la societat d’acollida a fi de millorar el grau d’acceptació
social i, alhora, la seva visibilitat. L’actual Llei d’estrangeria, malgrat les seves
limitacions, és l’únic marc legal existent, per això cal que l’administració estatal, que és
qui té les competències en matèria de regulació de fluxos, l’apliqui de manera coherent i
amb rigor.
L’impacte del fet migratori sobre el territori és tan important que el nou Govern de la
Generalitat ha d’insistir en la participació més efectiva de les comunitats autònomes i
dels ajuntaments sobre la definició de les polítiques d’immigració i dels contingents.
Però l’ús instrumental de la Llei d’estrangeria no impedeix que el nou Govern de la
Generalitat promogui iniciatives per modificar-la. Entre aquestes, cal prestar especial
atenció a tots els aspectes que dificulten l’exercici dels drets fonamentals de la persona i
als que puguin representar una millora en els aspectes administratius que afecten els
immigrants. La Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels
estrangers i la seva integració social, així com la seva posterior reforma, la Llei orgànica
8/2000, va posar en relleu les importants tasques que corresponien a les comunitats
autònomes i als municipis en l’àmbit de la immigració, i va donar entrada a un nou
òrgan de participació i de coordinació interadministratives en l’àmbit estricte de la
immigració: el Consell Superior de Política de la Immigració, malbaratat pel Govern del
PP, tant com el Foro para la Inmigración.
En aquest marc legal, les funcions de les comunitats autònomes passen inexcusablement
a un primer pla i es pot plantejar amb major facilitat, fins i tot, un increment de les
competències autonòmiques, tot i que, un dels aspectes clau en tota aquesta estratègia, la
canalització i control dels fluxos d’immigrants, està fora de l’àmbit competencial de la
Comunitat, ja que està situat a escala estatal i de la Unió Europea.
En l’àmbit de Catalunya, cal reforçar les polítiques socials orientades a assegurar la
cohesió social i la integració dels immigrats. El nou Govern de la Generalitat ha de
promoure un pla d’acollida dels immigrants que en faciliti la incorporació a la nova
147
�societat, que promogui el coneixement de les nostres lleis i costums, de les nostres
expressions culturals i que proporcioni la competència indispensable en les nostres
llengües. La primera acollida és un moment clau per facilitar la posterior inserció social,
econòmica, laboral i familiar dels immigrants i, a més, actuarà com element preventiu
de situacions problemàtiques des del mateix moment de la seva arribada. Aquest pla
d’acollida s’adaptarà a les necessitats i condicions dels diferents territoris de Catalunya:
culturals, urbanes, econòmiques, etc. És necessari implementar una política efectiva
d’integració, per tal de construir una societat plural i, en cap cas, una pluralitat de
societats. El compliment d’aquesta voluntat política exigeix, en primer lloc, un
reconeixement de l’existència d’un nucli de valors comuns: respecte a la diferència,
participació, igualtat davant la llei i submissió de tots a la llei. Per això, cal exigir als
immigrants una cultura de la integració i l’acatament de la llei, tot i que aquesta mateixa
exigència cal reclamar-la també als membres de la societat d’acollida.
La política d’acolliment implica el reconeixement d’uns drets i l’exigència d’uns deures,
coherents amb el marc de valors sobre els quals s’ha organitzat la societat catalana. Des
de la responsabilitat de govern, el nou Govern de la Generalitat ha d’articular les seves
propostes d’acollida sobre la definició dels valors vertebradors de la societat catalana,
aquells valors que identifiquen tots els catalans i que són innegociables, i aquells altres
que permeten generar un consens amb les persones nouvingudes. Entre els primers,
figuren els drets humans, la defensa de la ciutadania, el respecte a la diferència i al
pluralisme, i els valors i pràctiques bàsiques de la democràcia, com la igualtat, la nodiscriminació i la solidaritat. En aquest grup cal incorporar també el coneixement i
respecte de les lleis i costums propis de Catalunya.
Per tal de garantir la cohesió i de preservar la convivència, són necessaris barris més
segurs i escoles dignes, especialment a les zones on es reben els principals contingents
dels fluxos migratoris. Les polítiques públiques han de garantir que es respecti l’ús
normal dels espais públics, carrers i places, evitant que la seva ocupació per a altres
activitats sigui motiu de tensió i estimuli la reacció agressiva contra els immigrants.
L’accés a un habitatge digne és una altra peça clau de la política d’acolliment,
juntament amb l’existència d’escoles dignes, amb suficients recursos per tal de fer front
als nous reptes que planteja el fenomen migratori. Finalment, la inserció laboral de
l’immigrant és un dels altres elements crítics en aquesta política d’acolliment. Tenir un
lloc de treball retribuït és, per moltes persones, el principal element per a la seva
integració a la societat que l’acull.
Pel que fa als municipis, que són la primera Administració amb què l’immigrant
estableix contacte, gestionen bona part dels serveis primaris d’atenció social o de les
prestacions educatives. Per això, el nou Govern de la Generalitat ha d’establir amb el
món local uns criteris generals sobre la primera acollida i facilitar que els ajuntaments
puguin assumir aquesta activitat amb els recursos suficients.
A més, la Generalitat disposa de competències sobre alguns àmbits que van més enllà
de les polítiques d’integració, que incideixen en les competències estatals exclusives i
que es refereixen a la situació administrativa i laboral dels estrangers: són la inspecció
laboral i la Policia Autonòmica. I aquestes competències s’han d’exercir contra el tràfic
d’immigrants, de dones i d’infants de les organitzacions que el practiquen. El fenomen
migratori també planteja qüestions de seguretat, el tractament de les quals correspon a
les administracions judicial i de policia. La situació actual no és satisfactòria en cap dels
148
�dos àmbits i requereix mesures que la Generalitat pot impulsar o proposar a les altres
administracions.
El nou Govern de la Generalitat ha d’instar l’Estat perquè doti de més mitjans les
oficines consulars als països d’origen de la immigració, tot reforçant les oficines
laborals especialitzades destinades a la contractació en origen dels immigrats i obrint-les
a la participació de les comunitats autònomes. El fet que darrere dels corrents migratoris
dels països empobrits cap als països rics hi hagi, sobretot, un conjunt de causes d’origen
econòmic i social, obliga a desbordar les actuacions que es puguin fer a l’interior de la
societat catalana i a dur a terme una acció per influir sobre les polítiques exteriors
perquè adoptin, entre d’altres coses, mesures que permetin modificar les condicions
econòmiques i socials que justifiquen els fluxos migratoris.
La importància de la immigració actual i dels seus efectes és una qüestió que afecta el
model de societat. El seu tractament i la seva gestió han d’implicar, per tant, tota la
ciutadania i, en conseqüència, també tots els nivells de govern: UE, Estat, autonomia i
municipi. Per aquest motiu, el nou Govern de la Generalitat impulsarà la col·laboració
institucional i la cooperació amb lleialtat, amb l’objectiu de garantir les millors
condicions per fer possible una integració dels nouvinguts que asseguri la cohesió social
i la convivència pacífica. L’acció de govern també ha de comportar que s’expliqui a
l’opinió pública que la immigració no és un problema en ella mateixa. Cal remarcar que
la immigració no és el problema, malgrat que provoqui situacions que poden ser
problemàtiques per a la societat d’acollida. Des de la responsabilitat de govern, cal
definir les bases per crear un consens mínim en la societat catalana que consolidi la
legalitat del fenomen migratori, si es dóna de manera planificada, ordenada i emparada
per llei.
OBJECTIUS
1.
Contribuir a l’ordenació dels processos migratoris i a una política que desplegui
els instruments i mecanismes per aconseguir la legalitat i regularitat dels fluxos
migratoris.
2.
Reforçar les polítiques socials i les polítiques públiques orientades a assegurar la
cohesió social i la integració dels immigrants.
3.
Vetllar per la regularitat i transparència del mercat laboral i de les condicions de
treball.
4.
Contribuir, amb els mitjans a l’abast de la Generalitat, a la repressió del tràfic de
persones i, molt especialment, de les organitzacions que el practiquen.
5.
Establir mecanismes de coordinació permanent
d’administració (estatal, autonòmica i local).
6.
Crear una política exterior de cooperació econòmica, comercial, cultural i de
promoció dels drets humans per millorar la situació dels països d’origen de la
immigració.
entre
els
tres
nivells
149
�7.
Combatre les expressions de racisme i xenofòbia entre la població, en especial
entre adolescents i joves.
MESURES
Mesures per garantir la convivència i la cohesió social
Reforçar les polítiques socials de la Generalitat, amb la finalitat de millorar el
benestar, assegurar la cohesió social, garantir la convivència i evitar qualsevol tipus
de discriminació derivada de la insuficiència de recursos.
Redefinir i millorar la col·laboració entre Generalitat i municipis, amb redistribució
de competències i recursos. Treballar de manera transversal en totes les àrees
d’actuació de la Generalitat i dels ajuntaments, per tal que el pes del fet migratori no
recaigui exclusivament en els serveis socials. Les ONG i associacions socials seran
copartícips d’aquest projecte i ajudaran a canviar la imatge que els immigrants són
els únics beneficiaris dels serveis socials.
Desenvolupar, des de la Generalitat de Catalunya, un pla d’acollida d’immigrants
que apliqui l’administració local, amb mesures específiques d’atenció en el moment
de la seva arribada a Catalunya.
Definir les àrees urbanes d’atenció especial, crear un fons de foment d’aquestes
àrees per llei del Parlament i constituir els instruments d’actuació per acord entre la
Generalitat i els ajuntaments afectats.
Desenvolupar polítiques orientades a evitar l’exclusió social i el deteriorament dels
espais i serveis públics.
Promoure l’aprenentatge de la llengua i la cultura catalana com a via d’integració i
de promoció a la societat catalana.
Desenvolupar polítiques específiques en relació amb la dona immigrant tant per
abordar la seva problemàtica com per reforçar el seu paper cohesionador.
Ordenar i planificar la ubicació dels centres de culte, cercant el màxim consens amb
totes les parts interessades.
Fomentar des de les institucions els valors de convivència, tolerància i respecte a la
diversitat.
Mesures d’introducció de canvis legislatius
Instar la reforma de la normativa i de la pràctica estatal per tal d’augmentar la
capacitat d’actuació i d’intervenció de la Generalitat en les polítiques estatals
d’immigració i en el servei exterior (en especial pel que fa a contingents anuals i
contractació en origen).
150
�Instrumentalitzar una acció coordinada de la Generalitat en aquesta matèria,
confiant-la a un organisme adequadament dotat de recursos i competències.
Instar canvis, dins de la normativa i la pràctica estatals, en el tractament de la
condició legal dels immigrats per tal de facilitar-ne la integració. En concret, cal
reformar l’anomenada Llei d’estrangeria, actualment en vigor, en els apartats en què
es dificulta l’exercici de drets fonamentals de la persona (reunió, manifestació,
associació, sindicació, etc.). Promoure la simplificació i agilització de tràmits
administratius i el funcionament efectiu d’una oficina única per tramitar-los com a
elements d’una política orientada a garantir la legalitat, i la concessió (a les persones
amb una ordre d’expulsió que no es pot executar) d’una documentació provisional
de tolerància que els permeti treballar mentre no se n’executa l’expulsió.
Promoure canvis legislatius que facin possible una major participació i implicació
política dels estrangers.
Establir una regulació adequada dels comerços i locals de concurrència pública
modificant la legislació vigent en matèria d’horaris comercials i garantint en tots els
casos el ple compliment de les ordenances fiscals i generals i la resta de normatives
vigents.
Mesures específiques en matèria judicial, laboral i educativa
Instar una millora de la coordinació de les administracions en matèria judicial i de
seguretat.
Reclamar a l’Estat que ampliï el nombre, la capacitat i les condicions dels centres
d’internament, distribuint-los pel territori per permetre un millor control i seguiment
judicial.
Impulsar l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’explotació laboral
i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus recursos humans i materials.
Garantir escoles dignes amb recursos adequats i la implicació de l’escola pública i
l’escola concertada en l’educació dels fills de famílies immigrades o nouvingudes, i
dotar de recursos extraordinaris les escoles amb alta concentració d’alumnes
immigrants.
Destinar els recursos per a la formació i dotació d’habilitats professionals a fi i
efecte de facilitar la inserció laboral dels immigrants, en col·laboració amb els
empresaris i sindicats.
Mesures en matèria de cooperació internacional
Incrementar les accions destinades a reforçar la cooperació internacional en matèria
de desenvolupament i, en particular, fomentar el codesenvolupament; establir, per
part del Govern de la Generalitat, programes especials de formació de personal
dirigent dels països emissors d’emigració; donar suport a l’harmonització de les
polítiques d’immigració de la UE, i fer una acció decidida de la Generalitat a favor
151
�del respecte pels drets humans, econòmics, socials i laborals dels ciutadans i
ciutadanes del Tercer Món.
152
�ANNEX 1:
Aportació del Grup de Politòlegs i Sociòlegs X Maragall
VALORS DE L’ESQUERRA, PARTICIPACIÓ CIUTADANA I DIVERSITAT
Des d’una perspectiva d’esquerres, la Llibertat, entesa com emancipació integral de
l’ésser humà, no-dominació i no-interferència arbitrària d’unes persones sobre les altres
o del poder sobre els individus, és el fonament sobre el qual s’ha de construir l’ordre
polític, econòmic i social.
La Llibertat mai no es pot gaudir amb plenitud si existeixen condicionants que
n’impedeixin, dificultin o limitin el ple exercici i que creïn situacions de desigualtat
entre les persones.
Per això, en l’objectiu d’emancipació i d’autorealització integral de l’ésser humà, la
igualtat d’oportunitats i la garantia universal de la seguretat vital i de l’educació, són
imperatius essencials per a la construcció d’una societat d’homes i dones lliures, amb
cohesió social i amb una economia sostenible i socialment responsable.
Un discurs de progrés ha de rebutjar qualsevol plantejament que afirmi que les
diferències identitàries formen la línia de separació “natural” i irreductible entre les
persones i ha de postular amb rotunditat la radical igualtat de tots els ciutadans i
ciutadanes en drets i en deures com a principi irrenunciable.
La Civilitat, expressió del compromís de la Ciutadania amb la Llibertat, la forma de
vida lliure i els valors democràtics i les institucions que la fan possible, actua com a
mecanisme d’integració de les diferències i fa que tothom sigui igual en drets i en
deures.
La Democràcia és l’eina més poderosa per promoure la transformació social i la
realització integral dels individus. Per això, per a la consecució de l’objectiu
emancipador de l’esquerra, cal promoure els mecanismes i els instruments adequats per
fer possible una participació activa i inclusiva de la ciutadania en els processos de
deliberació i decisió política.
En aquest context, és imprescindible que, des d’una perspectiva de progrés, es reclami
el reconeixement del dret al vot als immigrants, així com la implementació de polítiques
de protecció dels col·lectius més fràgils i més amenaçats per la discriminació, l’exclusió
social i la marginació per qualsevol causa o motiu.
Només des de la difusió dels valors de l’esquerra i amb polítiques públiques de progrés
que proporcionin un horitzó de seguretat vital, serà possible combatre la incertesa que
amenaça amplis sectors de la nostra societat que no poden construir un futur més
estable. Això impedeix la construcció d’una societat més participativa amb un
compromís cívic i col·lectiu més sòlid, essent aquest problema més accentuat entre la
ciutadania nouvinguda.
153
�ANNEX 2:
Sectorial de Gent Gran del PSC
“LA GENT GRAN: NOVES POLÍTIQUES PER A NOUS TEMPS”
L’ampliació de l’esperança de vida és una de les conquestes de l’Estat del Benestar. El
descens de la mortalitat infantil i els avanços en la millora generalitzada de les
condicions de vida de les societats avançades, fa que les persones visquin més anys i, en
general, en millors condicions de salut, econòmiques i socials.
Catalunya, amb una població total d’uns 6.506.0403 habitants, té un dels índexs
d’envelliment més alts d’Espanya i de l’Europa dels quinze, i el nombre de persones de
més de 65 anys al Principat se situa al voltant del 18,28% de la població
(aproximadament 1.189.000 persones). L’esperança de vida també és una de les més
altes d’Espanya i dels països de la Unió Europea, 80,1 anys4 de mitjana (79,87 els
homes i 83,4 les dones). La taxa de natalitat és molt baixa, 1,32 fills per dona (en certa
mesura a causa de la immigració estrangera), xifra que encara que supera la mitjana
espanyola (1,24), no supera la mitjana de la Unió Europea (1,4).
L’existència de moltes més persones de més de 80 anys (sobreenvelliment), amb riscos
evidents d’estar exposades a pluripatologies i a malalties de caràcter neurodegeneratiu,
que signifiquen un alt grau de dependència, obliga a replantejar un nou marc d’actuació
dels serveis de caràcter sociosanitari, serveis de proximitat, serveis residencials, etc.
Aquest escenari demogràfic no farà sinó ampliar-se en un futur pròxim i està obligant la
Unió Europea, organismes internacionals com l’ONU o l’OMS, a una profunda reflexió
i revisió de l’enfocament de l’envelliment i no només des de l’assistència sinó també
des de l’òptica social i cultural. Actualment els experts indiquen que, independentment
de l’edat que s’utilitzi en els diferents contextos, és necessari reconèixer que l’edat
cronològica no és un indicador exacte dels canvis que acompanyen l’envelliment. Per
això, les polítiques socials dirigides a la gent gran han de contemplar, actualment, tres
elements essencials:
I.- L’envelliment actiu en una societat per a totes les edats.
II.- L’assistència sociosanitària a domicili: la prevenció i l’atenció. La lluita contra
la dependència.
III.- Un equitatiu i sostenible sistema públic de pensions.
I. ENVELLIMENT ACTIU EN UNA SOCIETAT PER A TOTES LES EDATS
1. L’envelliment actiu des del cicle vital significa que les persones grans no són
homogènies i que la diversitat de l’individu tendeix a créixer amb l’edat. Com
indica l’OMS5, abordar l’envelliment des d’una perspectiva de desenvolupament
3 INE, actualització 2002
4 IEC, actualització març 2003
5 OMS, “Envelliment actiu”, 1999
154
�significa la possibilitat de fer front a molts dels reptes de les persones i les
poblacions que envelleixen. Donar suport a l’envelliment actiu en una societat per
a totes les edats des de l’àmbit de la salut, el mercat de treball, les polítiques
d’educació i formació contínua, serveis socials i sanitaris, significarà, en una o altra
mesura:
El descens de la mortalitat prematura en les etapes més productives.
La disminució de les malalties cròniques relacionades amb el procés
d’envelliment.
L’augment de la qualitat de vida de les persones grans.
Una participació més gran de la gent gran en els àmbits culturals,
socials i polítics de la societat. Un nexe intergeneracional més gran.
El descens de la despesa en sanitat i tractaments mèdics.
Així doncs, es tracta d’un nou enfocament global que normalitzi una part del procés
vital de les persones i que la societat ha d’assumir sense sobresalts. Significa que la gent
gran puguin comptar amb l’oportunitat de gaudir sense cap impediment dels drets
garantits.
La realitat d’aquest canvi la tenim en les diferències que, de manera general, podem
observar en salut, nivell cultural, integració a la societat civil, etc., de la generació que
es jubila en l’actualitat respecte a generacions anteriors.
2. Abans indicàvem que un dels elements que caracteritza el col·lectiu de la gent gran
és la seva heterogeneïtat i un element comú generalitzat és el temps social i
políticament útil de què disposen. Aquest tret suposa una força social i política
molt important, però encara poc desenvolupada. La dreta nacionalista i espanyola
subratlla el paper de la gent gran en el marc de la família, com el fet que tinguin
cura dels néts que, deixant de banda el caràcter afectiu, significa un substitut de les
mancances institucionals en matèria d’ajuda i cobertura social a les famílies, que a
Espanya representa el 0,5% del PIB davant la mitjana del 2,1% europeu.
3. És necessari lluitar contra els estereotips que marquen la gent gran. És necessari
que, des dels àmbits institucionals i polítics, es realitzi un esforç per combatre una
visió de la vellesa negativa i desproporcionada. Una visió en què la vellesa apareix
unida gairebé exclusivament a una despesa “desproporcionada” en sanitat, la
“bancarrota” de les pensions i els serveis socials, etc. És a dir, la visió assistencial,
exagerada i falsa, que intenta justificar un discurs privatitzador –almenys parcial–
dels serveis i prestacions socials públiques i al qual no interessa posar de manifest la
visió positiva de l’envelliment actiu com a part del cicle vital de les persones.
4. Si bé és cert que des dels àmbits institucionals es desenvolupen programes culturals,
de promoció associativa i altres, no és menys cert que la responsabilitat de canviar
“un estil… marcat per –com indicava el Pla Gerontològic Nacional de 1992–
l’assistencialisme paternalista i per una concepció del jubilat com a inútil
social” subjacent a la societat, radica en la voluntat política d’articular des del PSC
un discurs i una acció coherent i creïble amb aquest nou marc polític des del qual
hem d’enfocar l’envelliment de la societat. D’aquesta manera estarem en condicions
de poder oferir a la societat aquesta visió de l’envelliment més acord amb la realitat
dels temps en què vivim. És necessari recordar que la gent gran gasta en béns i
155
�serveis, i que al voltant d’aquest col·lectiu existeixen importants jaciments de
treball.
5. És necessari que en aquest nou context enfoquem l’associacionisme i la participació
activa de la gent gran, políticament i socialment, com un bé que preocupa i interessa
a les institucions, a la societat i que forma part activa de la societat civil. Aquesta
nova interpretació significa més participació de la gent gran en el disseny i
construcció de les polítiques dirigides al col·lectiu.
6. Els avenços en la societat del coneixement i, en general, un nivell cultural més gran
de la nostra societat, fan que la formació i el coneixement no siguin un element
circumstancial sinó quelcom que es projecta, cada vegada més, al llarg d’una part
important del cicle vital de les persones. Ja no produeix estranyesa que les entitats
de gent gran disposin de sistemes informàtics d’adquisició de dades o que els
utilitzin per interrelacionar-se, que els jubilats tinguin accés a Internet. Tampoc no
resulta del tot estrany que ampliïn o comencin estudis universitaris que els puguin
donar una nova perspectiva personal o que adquireixin coneixements d’idiomes. És
necessari que prestem atenció a aquestes noves tendències que afloren per
proporcionar camins i mitjans per poder desenvolupar aquestes iniciatives que, en
definitiva, redunden en benefici del conjunt de la societat.
7. Un element que cada cop es debat més a la societat i al qual no es pot sostreure el
col·lectiu de la gent gran, ja que també en formen part, és el del reconeixement del
dret de gais i lesbianes a envellir amb els mateixos drets civils i socials, i l’accés,
com a tal, als equipaments i serveis com la resta del col·lectiu, individualment o com
a parella.
OBJECTIUS
1. Liderar des del PSC aquest nou enfocament polític de l’envelliment actiu com a part
del cicle vital de les persones, convertint-lo en acció de govern i un dels eixos de les
polítiques dirigides a la gent gran.
2. Impulsar una visió normalitzada de l’envelliment en l’àmbit de l’escola.
3. Impulsar l’associacionisme i la participació activa de la gent gran com un eix
important del desenvolupament de la societat civil.
4. Fomentar entre la gent gran l’accés a la societat del coneixement i, en general, a la
formació, reglada o no.
5. Igualtat de drets de la gent gran independentment de la seva opció sexual o gènere.
MESURES
La Generalitat de Catalunya haurà de crear un organisme institucional que lideri el
conjunt de polítiques socials dirigides al sector de la gent gran i que haurà de
dependre de la conselleria adequada, amb independència de la necessària
156
�transversalitat de les diferents polítiques: sanitat, esports, serveis socials i la seva
imbricació amb respectius àmbits públics d’actuació.
Establir des de l’àmbit de l’educació pública matèries que formin els infants i el
jovent en la vellesa activa.
Establir un sistema de beques que depengui dels ingressos personals per als qui
pretenguin realitzar estudis, reglats o no. Facilitar l’accés d’entitats i persones a la
societat de la informació.
Traspassar als ajuntaments l’actual xarxa de casals de gent gran, amb la dotació
pressupostària i de personal adequada i la seva conversió a centres socials.
Normativitzar el funcionament democràtic dels centres socials de la gent gran, així
com el foment de projectes de caràcter comunitari que disposin del suport tècnic i
financer adequats.
Reglamentar les competències del Consell de la Gent Gran de Catalunya, de manera
que les seves conclusions tinguin caràcter vinculant, havent-se contrastat la seva
viabilitat tècnica i financera. Dotar de mitjans econòmics i tècnics camins de
participació amb més capacitat de decisió. En aquest sentit, és necessari que els
casals per a la gent gran deixin de ser, de manera gradual, equipaments diferenciats
per convertir-se en centres socials, integrats o no en altres equipaments però, en
qualsevol cas, oberts a la societat.
Crear els consells territorials de la gent gran, que agrupin els consells municipals de
participació i les entitats que representin els interessos de la gent gran dels diferents
àmbits. Regular-ne la composició i representativitat, així com la seva imbricació
amb el Consell de la Gent Gran de Catalunya.
Aplicar i fer aplicar la no-discriminació per sexe o orientació sexual, segons s’indica
a la Carta de Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya.
Realitzar campanyes institucionals al voltant de “l’envelliment actiu com a part del
cicle vital, en una societat de totes les edats”, principalment en els mitjans de
comunicació públics i establir convenis amb els privats.
II. LA NECESSÀRIA ASSISTÈNCIA SOCIOSANITÀRIA A DOMICILI: LA
PREVENCIÓ I L’ATENCIÓ. LA LLUITA CONTRA LA DEPENDÈNCIA.
LA DEPENDÈNCIA
1. L’envelliment de la població –i les seves conseqüències de pèrdua d’autonomia de
les persones més grans– constitueix un repte per a la nostra societat i les del nostre
entorn, ja que és necessari articular mesures i recursos per millorar la qualitat de
vida de les persones grans que s’afronten, a casa seva o al seu establiment
residencial, a una pèrdua progressiva de l’autonomia.
157
�2. Més del 80% de les persones grans opten per mantenir-se en el seu entorn quan
necessiten atenció a la seva dependència. A Catalunya hi ha al voltant de 138.400
persones amb algun tipus de dependència per poder efectuar les activitats de la vida
diària (AVD) i unes 214.000 persones amb restriccions per realitzar les activitats
instrumentals de la vida diària (AIVD).
3. És necessari, en aquest escenari, un pacte que abraci el Govern d’Espanya, les
comunitats autònomes i els ajuntaments per impulsar una Llei de dependència, que
se sustenti en el reconeixement dels drets de les persones. La dependència
contemplada com un factor de risc en el marc dels drets socials bàsics –marc
jurídic estatal de la universalitat dels serveis socials– constitueix un dels pilars de
l’Estat del Benestar juntament amb les pensions, la sanitat, l’ensenyament i els
serveis socials. A països del nostre entorn com França o Alemanya, l’Estat ha
abordat la dependència des del reconeixement dels drets subjectius de les persones,
articulant sistemes públics solidaris que cobreixen les necessitats d’aquesta
població.
4. Per tant, la llei que definirà objectius, finançament i metodologia d’intervenció ha de
tenir un caràcter universalista i unes vies de finançament públic. Dues variables són
interessants en l’anàlisi d’aquest fenomen:
El grau de dependència de la persona que sol·licita la prestació.
El nivell d’ingressos d’aquesta persona.
5. El 1999 la Llei de 30 de desembre sobre mesures fiscals administratives i d’ordre
social, va establir que el Govern del PP, en el termini de sis mesos, havia de
presentar a les Corts un informe sobre la dependència, cosa que fins ara no ha
efectuat –tenint en compte a més que era fruit d’una petició de la UE a tots els
països membres. El 2001 el PSOE va presentar una proposició no de llei sobre el
tema que no va obtenir cap resposta.
ENVELLIR EN EL SEU ENTORN I A CASA SEVA és un principi bàsic per
enfocar l’assistència a la gent gran. Per aconseguir-ho, és necessari disposar,
principalment, d’un programa integral de caràcter sociosanitari que doni resposta a la
necessitat que plantegen les persones grans amb dificultats per realitzar les activitats de
la vida diària (AVD), així com les activitats instrumentals de la vida diària (AIVD);
amb el finançament adequat, amb professionals ben preparats i amb instruments
metodològics d’intervenció i avaluació.
1. A Catalunya l’atenció a les persones grans amb dependència es realitza, en un 83%
dels casos, en el marc de la pròpia família; en un 12%, amb serveis domiciliaris
contractats privadament per la família; al voltant de l’1,3 són serveis públics d’ajuda
a domicili, i la resta de les persones que ho necessiten són ateses per veïns,
associacions o es veuen abocades a viure i morir sense atenció i en la més absoluta
solitud. Malgrat tot, aquest “equilibri” està amenaçat en l’actualitat per tres factors:
el sobreenvelliment de la població, els canvis en l’estructura familiar i la situació de
les classes mitjanes, que per renda no poden optar a serveis públics i pels preus de
mercat no poden accedir als privats durant un període prolongat de temps.
158
�2. El perfil de la persona que té cura de la gent gran és: dona, mestressa de casa, filla,
mare o cònjuge, d’entre 45 i 64 anys, amb poca formació i que dedica més de quatre
hores diàries a realitzar aquesta tasca.
3. A Catalunya un 66,5% de les dones entre 25 i 54 anys treballen fora de la llar;
únicament un 9% ho fan a partir dels 55 anys.
4. Catalunya està a nou punts de diferència (17%) de l’Europa dels 15 (al voltant del
27%) i és de les regions on proporcionalment es dedica menys part del PIB a
despesa social, menys fins i tot que Grècia, Portugal i dos punts menys que la
mitjana espanyola, 19% (des del 96 al 2003, el PP ha reduït en dos punts –del 19 al
17% del PIB– la despesa social, retrocedint, en aquest com en altres aspectes, la
convergència amb els nostres socis europeus).
5. El traspàs de l’ajut a domicili per a les persones grans que en el seu dia va realitzar
la Generalitat als ajuntaments amb competències es va efectuar en condicions
extremadament dures per als municipis. Es va traspassar un sistema basat en el
suport familiar, la discrecionalitat administrativa i pressupostària i no en
reconeixement dels drets. És a dir, un model sense futur. Malgrat els esforços dels
ajuntaments socialistes i de progrés, la situació és greu.
6. D’altra banda, els serveis residencials estan poc desenvolupats i tenen una important
presència del sector privat, amb preus poc accessibles per a persones o famílies amb
ingressos baixos o, fins i tot, mitjans. En aquests moments hi ha 1.051 centres amb
41.954 places residencials. Les places concertades representen el 24,01% del total,
les públiques el 14,74% i les privades el 61,25%. Els preus mitjans de les places
concertades i de gran dependència oscil·len al voltant dels 1.081 euros al mes i
exigeixen requisits molt alts. Les places de curta estada per a descans familiar o
emergències són escasses. El conveni que regeix el sector és baixíssim, el salari base
d’una gerocultora no supera els 600 euros. És un sector altament feminitzat. Això no
obstant, el sector de residències privades ha realitzat el 2002 una xifra de negoci
d’uns 1.700 milions d’euros que podria arribar, el 2003/2004, als 2.100 milions
d’euros.
OBJECTIUS
1. Establir un model únic de servei integral sociosanitari d’ajuda a domicili, que suposi
un trànsit entre el model actual i la futura Llei de dependència, basat en la
universalitat del sistema.
2. Envellir en el seu entorn.
3. Estendre, incrementar i adaptar el servei integral d’ajuda a domicili a les persones
grans dependents.
4. Assegurar al domicili els serveis alternatius que es consideri convenients.
5. Establir un marc jurídic transitori entre el SISSAD i la futura Llei de dependència
estatal.
159
�6. Establir els criteris adequats pel que fa a la qualitat de servei, formació de
professionals i nivells de remuneració, mitjançant una nova normativa que obligui
tant els serveis de caràcter públic, com els privats o concertats.
7. Planificar a nivell territorial (regió, municipi o mancomunitat de municipis) la xarxa
d’equipaments i serveis.
8. Planificar la rehabilitació i adequació d’habitatges, així com l’eliminació de barreres
arquitectòniques i millora de l’accessibilitat.
9. Revisar el programa Viure en Família.
10. Desenvolupar la Llei d’acolliment familiar, Llei 11/2001, de 13 juliol.
11. Establir ajudes en espècies (lloguers i energia) per compensar pensions baixes de
persones soles.
MESURES
Traspassar als ajuntaments els centres socials de gent gran –casals–, els quals, sense
perdre les seves activitats actuals, ampliaran el nombre i serveis, dins o fora d’altres
equipaments comunitaris –centres cívics o aules de cultura–, assegurant que la
gestió la realitzen les entitats de gent gran. Assegurar la transparència de la gestió
per als públics i els privats.
Regular, des del Parlament de Catalunya, el Servei Integral Sociosanitari d’Ajuda a
Domicili, basat en la universalitat del sistema amb protocol, metodologia
d’intervenció i regulació de funcions professionals unificades, tenint en compte la
diferència entre la realitat rural i la urbana. Replantejar la necessitat de nous quadres
de remuneració professional, tant per al sector públic com per al privat.
La intervenció domiciliària s’ha de basar en els elements bàsics següents:
El nivell de dependència de la persona que sol·licita el servei.
El seu nivell d’ingressos.
Augmentar la cobertura del servei integral sociosanitari d’atenció a domicili de l’1,3
actual al 6% entre quatre i vuit anys, incrementant en un mínim de 5 hores
setmanals l’atenció. Es crearà un lloc de treball per cada set persones ateses.
Universalitzar en quatre anys el servei de teleassistència, lligat a l’atenció
domiciliària. Per cada 100 terminals de teleassistència es crearà un nou lloc de
treball.
Ampliar l’oferta d’habitatges amb serveis comuns d’oferta pública (l’oferta actual és
de 445 places d’habitatge amb serveis comuns, de les quals 323 són d’oferta
pública, amb una cobertura mitjana del 0,031%) en 1.000 places, en quatre anys i
una cobertura mínima del 0,13%.
160
�Ampliar el nombre de places de centre de dia d’oferta pública, assegurant el
transport (l’oferta actual és de 6.730 places, de les quals 2.751 són d’oferta pública i
una cobertura mitjana del 0,25%) en 2.000 noves places, en quatre anys i una
cobertura mitjana del 0,44%. Per cada sis places de centre de dia es crea un nou lloc
de treball.
Crear 4.000 places del programa Viure en Família en quatre anys.
Concedir una ajuda d’entre 5.409 € i 6.490 €, segons el grau de dependència, per a
les famílies amb rendes de fins a 21.035 € anuals que s’acullin al programa.
Promoure des del Parlament de Catalunya una iniciativa estatal per regular la figura
del metge geriatra com una especialitat de la carrera mèdica.
Promoure la investigació i l’estudi del procés d’envelliment des dels àmbits geriàtric
i gerontològic.
Activar des del Parlament de Catalunya un Pla d’Acció contra la malaltia de
l’Alzheimer i d’altres de caràcter neurodegeneratiu. Aquest pla ha d’estar connectat
amb el Pla Estatal.
És necessari revisar i dotar de vies de finançament clares el Pla d’Acció per a la
Gent Gran 2003-2007, aprovat el passat mes d’agost pel Consell de Ministres.
Establir el Pla d’Acció per a la Gent Gran de Catalunya.
Crear des del Parlament de Catalunya una comissió que investigui la realitat dels
maltractaments físics i psíquics a la gent gran i que proposi mesures.
Assegurar els drets de la gent gran en general i de la dependent en particular, així
com establir mecanismes que sancionin els abusos i maltractaments, físics o
psíquics.
Establir la figura del Defensor de la Gent Gran, adjunt al Síndic de Greuges.
Establir un Pla de xoc per pal·liar la solitud i l’aïllament de la gent gran, que és un
factor important en desorientació, demència i mort.
MESURES COMPLEMENTÀRIES
És necessari integrar la xarxa sanitària i de serveis socials per establir un sistema
sociosanitari d’intervenció domiciliària, així com aclarir-ne les fonts de
finançament.
Revisar el sistema públic sanitari adequant-lo a les demandes de la gent gran, en
particular per a les malalties cròniques.
161
�Assegurar que el Consell de la Gent Gran de Catalunya, així com les diferents
entitats de gent gran, s’impliqui i participi activament en la definició de les
propostes.
III. UN SISTEMA PÚBLIC I SOSTENIBLE DE PENSIONS
1. El sistema públic de pensions, impulsat pels governs socialistes, significa un avanç
significatiu en la definició de l’Estat del Benestar. L’anomenat Pacte de Toledo,
també impulsat pels socialistes el 1995, representa el compromís de totes les forces
democràtiques per assegurar la sostenibilitat del sistema, equilibrar la quantia de les
diferents pensions, concretar les fonts de finançament i realitzar, de manera gradual,
la convergència amb els països de la UE en aquesta matèria.
2. Malgrat les alarmes que veiem, de tant en tant, en els mitjans de comunicació, el
sistema públic de pensions gaudeix de bona salut, és sostenible i té capacitat per
millorar en general el nivell de pensions i, en primer lloc, de les que són més baixes
i injustes.
3. L’estructura demogràfica d’Espanya i de Catalunya és molt semblant a la mitjana
europea. Malgrat tot, Espanya gasta al voltant del 8,4% del PIB en pensions
comparat amb el 12% de la mitjana europea. Si agafem com a referència les
prestacions per vellesa6 –de les quals les pensions són les més importants–, la
despesa en unitats de poder de compra (upc, xifra que s’utilitza per estandarditzar el
valor adquisitiu de la moneda a cada país) el 1999 era de 1.393 i la mitjana europea
va augmentar fins a les 2.3037. Espanya gasta cada vegada menys en pensions i
Europa cada vegada més.
4. És incert que les pensions a Espanya siguin molt altes, el que passa és que els
salaris, en general, són molt baixos. Agafem com exemple l’SMI, que és la meitat
de la mitjana europea. Els salaris mitjans dels treballadors més ben pagats a Espanya
–la manufactura– són un 63% de la mitjana de la mateixa categoria a Europa.
5. Un factor important és que les altes per pensions aquests anys són molt baixes,
perquè es tracta de les generacions que van néixer durant la guerra i la postguerra.
Els fluxos augmentaran més quan ingressin en el sistema les persones que provenen
del baby-boom de finals dels 50 i una part dels 60.
OBJECTIUS
Des del Parlament de Catalunya és necessari realitzar una sèrie d’iniciatives que puguin
presentar els corresponents grups parlamentaris a les Corts Generals, al voltant dels
objectius següents:
1. Augmentar les pensions més baixes i injustes.
2. Augmentar de manera gradual el nivell general de les pensions, per realitzar la
convergència amb Europa.
6 Vicenç Navarro, 2003.
7 Vicenç Navarro, 2003.
162
�3. Augmentar el nivell de les prestacions no contributives.
4. Assegurar la sostenibilitat del sistema.
PROPOSTES
Millorar el poder adquisitiu de les pensions
1. Revalorització inicial de les pensions en funció d’una previsió realista de l’IPC i no
com fins ara, mitjançant un percentatge allunyat de l’evolució dels preus.
2. Millora del poder adquisitiu de les pensions més baixes, incrementant en almenys un
10% les pensions del SOVI i un 5% les pensions mínimes de jubilació sense
cònjuge a càrrec i de viduïtat.
3. Incrementar les pensions no contributives amb una quantia no inferior a l’SMI, quan
no existeixin altres ingressos.
4. Increment en un 1% per cada any cotitzat per a les pensions d’incapacitat i de
jubilació en la seva modalitat de no contributives.
Un nou concepte de la pensió de viduïtat
1. Es proposa canviar la concepció i quantia actual de la pensió de viduïtat de la
manera següent:
Durant els dos anys immediatament posteriors al fet causant, la pensió serà
equivalent al 100% de la base reguladora en el cas de vídua amb fills al seu
càrrec (en aquest import es considera inclosa la pensió d’orfenesa), i el 70%
quan la vídua i vidu no tinguin fills al seu càrrec.
Després dels dos anys, la pensió serà el 70% de la base reguladora, sempre que
altres ingressos familiars no sobrepassin un determinat nivell. En la resta de
casos serà el 55% de la base reguladora. La suma de la pensió de viduïtat i la
d’orfenesa podran sobrepassar en la unitat familiar el 100% de la base
reguladora.
Quan la pensió de viduïtat s’obtingui a partir de la pensió que percebia el
subjecte causant, la quantia, un cop complerts els 65 anys la persona beneficiària
i si no té altres ingressos, serà equivalent a la de la pensió que hagués rebut el
causant.
En els supòsits de diversos beneficiaris procedents de situacions de separació o
divorci, s’haurà de garantir la percepció de la pensió mínima per a cada
beneficiari.
Els beneficiaris de pensions de viduïtat que hagin cotitzat a la Seguretat Social,
sense arribar a generar amb les seves cotitzacions una pensió contributiva,
163
�tindran dret, un cop fets els 65 anys, a incrementar la quantia de la pensió que
els correspongui en un 1% per cada any o fracció que hagin cotitzat.
En el cas d’unions de fet, es tindrà dret a percebre pensió de viduïtat quan quedi
demostrada la convivència ininterrompuda, en els cinc anys immediats anteriors
a la defunció del subjecte causant, en les mateixes quanties i condicions
establertes per la llei.
La pensió de viduïtat serà compatible amb la pensió del SOVI.
Quan la pensió de viduïtat s’obtingui en un moment en què el subjecte causant
estava de baixa en el moment de la defunció, generarà el dret a percebre aquesta
i les d’orfenesa en les condicions establertes anteriorment, sempre que tingui
coberts cinc anys de cotitzacions amb anterioritat al fet causant.
Millores de les condicions d’accés a la pensió
1. Consideració de període cotitzat fins al màxim del temps que s’estableix com
d’excedència per tenir cura de fills (3 anys) i l’utilitzat per tenir cura de familiars en
situació de dependència per malaltia o minusvalidesa.
2. Regulació del dret de les pensions de viduïtat a les parelles de fet.
No-discriminació entre pensionistes
1. Igual tractament per als treballadors que s’acullin a la jubilació anticipada, aplicant
als pensionistes abans de l’1 de gener de 2002, els nous coeficients establerts en
aquest mateix any, en raó dels períodes de cotització establerts. Reconeixement del
dret a la jubilació anticipada dels treballadors autònoms.
Garantir el sistema financer de les pensions
1. Accelerar el procés pel qual l’aportació de l’Estat atén el finançament dels
complements a mínims de les pensions, amb l’objectiu que en cinc anys quedin
coberts pels Pressupostos Generals de l’Estat.
2. Incentivar l’augment de l’edat de jubilació de manera voluntària i restringir l’abús
per part de les empreses de la jubilació anticipada a càrrec de la Seguretat Social.
Les jubilacions anticipades que siguin finançades amb càrrec a recursos públics no
s’hauran d’imputar als pressupostos de la Seguretat Social fins que s’arribi a l’edat
de 65 anys.
3. Dur a terme, sense dilació, el procés d’unificació dels diferents règims de la
Seguretat Social agrupant-los en dos únics règims: treballadors per compte propi i
treballadors per compte aliè, equiparant esforços de cotització, tenint en compte les
singularitats de determinats col·lectius, i igualant l’acció protectora.
164
�MESURES COMPLEMENTÀRIES
El Govern de la Generalitat de Catalunya establirà un sistema directe d’ajudes8
econòmiques a les pensions de viduïtat, no contributives i d’altres de quantia
inferior al salari mínim professional.
8 Anomenades així i no “complementàries” per evitar la seva incostitucionalitat.
165
�4. EDUCACIÓ, PROGRÉS ECONÒMIC I OCUPACIÓ ÒMIC I OCUPACIÓ
Competitivitat i cohesió social: una aposta pel futur de Catalunya
1. Catalunya continua sent el principal motor de l’economia espanyola. Hem guanyat
posicions de manera molt clara en termes europeus. El nostre PIB per càpita se situa
ja lleugerament per sobre de la mitjana comunitària, tenim un gruix d’empreses
altament competitives i gaudim d’un entorn envejable. Malgrat tot, cal fer una
constatació: hi ha aspectes fonamentals que no van com haurien d’anar.
•
L’economia catalana està perdent velocitat de creuer. Els darrers anys hem
crescut per sota de la mitjana espanyola. Durant el període 1995-2002, el nostre
PIB ha crescut un 22,6% en termes reals, mentre que el del conjunt de l’Estat ho
feia en un 26,4%. Hem crescut menys que la mitjana espanyola i clarament per
sota de les regions més dinàmiques, com Madrid (amb un 30,25%) i València
(amb un 30,83%). Això és una novetat, perquè en el passat sempre es complia
una llei: quan les coses anaven bé i creixíem, a l’economia catalana sempre li
anava millor que al conjunt de l’economia espanyola; i quan les coses anaven
malament, li anaven pitjor.
•
Catalunya ha perdut capacitat de lideratge. Ha deixat de ser al capdavant de
l’economia espanyola. Hi ha la sensació difosa que l’economia catalana, que té
uns potencials enormes, corre el risc de perdre peu i de no estar en condicions de
desenvolupar el paper de primera fila que hem ocupat i que tenim l’ambició de
continuar ocupant. No cal que en posem gaire exemples: hi ha centres de decisió
empresarial que es traslladen fora del nostre territori; les multinacionals, que
abans s’instal·laven sobretot a Catalunya, ara busquen altres localitzacions; en
centres d’R+D estem molt per sota d’altres comunitats; en empreses de serveis
avançats i d’alta tecnologia hem perdut terreny d’una manera molt clara; tots
coneixem gent jove que acaba els estudis i que ha d’anar fora de Catalunya si
vol trobar oportunitats professionals en determinats sectors de serveis o de
tecnologia avançada.
•
Les raons d’aquest canvi apunten al pes més elevat del sector industrial
tradicional i a la menor aportació de la indústria i serveis avançats, tant públics
com privats, en el creixement de la nostra economia. D’aquesta manera, la
creació d’ocupació i, a la vegada, el creixement econòmic, es fonamenten en
bona part en un sector industrial que va perdent posicions a Europa.
•
Aquesta situació no és conjuntural. Ens trobem davant de l’esgotament d’un
model de creixement basat en costos baixos, sobretot laborals, treball poc
qualificat i sovint precari, i una producció de poc valor afegit. En definitiva, un
model de baixa productivitat que va aprofitar les irrepetibles oportunitats dels
noranta (devaluacions de la pesseta, contenció de salaris i preus, davallada dels
tipus d’interès, inestabilitat a l’est de la Mediterrània). En aquesta nova dècada,
aquestes oportunitats no es repetiran. El model de baixos costos ha de donar pas
a un nou model d’elevat valor afegit.
166
�•
En el mercat del treball, el creixement dels darrers anys ha estat massa supeditat
a sectors que difícilment poden ser motors de creació d’ocupació en el futur
proper. El 80% de l’ocupació creada a Catalunya en els darrers cinc anys ha
estat propiciada per tres sectors: la construcció, el comerç (molt lligat al turisme)
i els serveis públics. No es tracta precisament de sectors de productivitat
elevada. És un model en què la construcció juga un paper massa determinant i
enfosqueix les expectatives de creixement de l’ocupació per als propers anys.
2. Tenim una ambició de país. Tenim una ambició per a Catalunya. Volem recuperar el
tremp i el paper capdavanter que Catalunya sempre ha tingut. Volem que Catalunya
estigui en condicions d’assolir en la nova societat del coneixement un paper similar
al que va tenir durant la revolució industrial, al capdavant de l’economia espanyola i
ocupant una posició destacada entre les regions més avançades d’Europa.
•
Si volem ser competitius, haurem de fer una aposta decidida per augmentar la
productivitat. L’economia europea i internacional ens obliguen a actuar en
aquesta direcció, ja que les condicions de competència dels productes catalans
han canviat considerablement amb l’emergència de nous competidors industrials
i turístics. De fet, el creixement més gran de l’ocupació a Europa s’ha donat a les
regions més terciaritzades i amb un valor afegit més elevat. Catalunya ha de
tenir un paper central en la societat del coneixement. Això no vol dir que només
ens haguem de centrar en els sectors de les noves tecnologies, en les TIC. Però
aquesta capacitat de ser competitius en coneixement i en valor afegit s’ha de
projectar a tota l’economia. Ha de tenir com a característica essencial la
transversalitat a tots els sectors econòmics i, evidentment, en el sector de les TIC
(biomedicina, telecomunicacions i informàtica). Però també en els sectors que
constitueixen el gruix de la nostra activitat productiva (l’agroalimentari, el tèxtil,
el metal·lúrgic, el farmacèutic, el químic, l’editorial, el de l’automòbil, els
serveis, el turisme) i en els serveis a les empreses. A més, cal reforçar els sectors
estratègics per aquest canvi: les empreses d’infraestructures, les de
telecomunicacions, les del sector energètic i del sector financer (bancs, caixes i
capital de risc).
•
Per tenir un pes real en el món globalitzat necessitem estar situats en una regió
més àmplia i tenir-hi un paper estratègic. Catalunya ha de ser una peça essencial
d’una regió europea de disset milions d’habitants. La regió que s’estén del sud
de França, des de Montpeller i Tolosa, fins a València, Saragossa i Palma de
Mallorca; que connecta el nucli central de l’Europa comunitària amb la
Mediterrània occidental, i també amb el nord d’Itàlia i el Magrib. Una regió
d’aquestes característiques, on les complementarietats entre els seus components
són elevades, es pot comparar amb altres centres de la Mediterrània occidental,
com Roine–Alps i Provença–Alps–Costa Blava a França (amb prop de 10
milions d’habitants) o la regió del nord-oest italià (Piemont, Ligúria i
Llombardia, amb uns 15 milions).
Catalunya ja significa prop del 36% de la població i del PIB d’aquesta
macroregió i aporta més del 38% del total d’ocupats, amb prop del 46% del total
de força de treball a la indústria i el 36% en serveis. Hem de convertir Catalunya
en el centre productiu, logístic, de lleure i de consum més important d’aquesta
zona. Hem de disposar d’equipaments comercials i culturals atractius i de
167
�qualitat; serveis educatius avançats i serveis de salut. I, evidentment,
d’infraestructures.
Molta feina ja està feta. L’eix Catalunya–València n’és un exemple. Hem
d’avançar en la línia de la feina feta i no podem acceptar una concepció radial i
centralitzada de l’Estat, en què Madrid és l’únic punt de referència. Hem
d’apostar decididament per la bicapitalitat econòmica. Catalunya s’ha de
comprometre a fons en el desenvolupament de l’Arc Mediterrani i de l’eix de
l’Ebre, dels quals és punt de confluència i, a més, s’ha de comprometre en el
reforçament de totes les infraestructures que vinculin les regions espanyoles de
l’euroregió amb les franceses: TGV, túnels pels Pirineus, etc.
•
Totes les regions capdavanteres del món tenen centres universitaris potents. A
Europa o als Estats Units, aquesta és una constant que es repeteix arreu. Si
parlem de la societat del coneixement, aquest n’és un aspecte fonamental. En els
darrers anys el sistema universitari català ha avançat molt. Cal continuar
treballant-hi, mirant més enllà de les nostres fronteres. Hem d’exportar els
nostres serveis universitaris fora de Catalunya. D’entrada, a aquesta regió
europea i, si podem, més enllà: a la resta d’Espanya, al conjunt d’Europa, als
països americans. Perquè això voldrà dir que tindrem la gent més preparada per
accedir al sistema productiu i que disposarem d’un entorn apropiat per impulsar
una activitat econòmica rica en coneixement i en valor afegit. Catalunya ha
d’atreure els millors professors i els millors estudiants, que vol dir els millors
professionals de demà. Les empreses de la societat del coneixement es localitzen
allà on hi ha un capital humà potent. Aquest és el nostre objectiu.
•
Disposar de centres de decisió econòmica és fonamental. Catalunya té una xarxa
de petites i mitjanes empreses altament competitives que han estat, en molts
casos, capaces de situar-se a un nivell envejable. Ara bé, ens convé trobar un
equilibri apropiat entre aquest teixit, que cal ajudar a ser competitiu, i
l’existència de grans centres de decisió. Algunes de les nostres empreses
mitjanes estan en condicions de fer el salt a primera divisió. I si poden fer-ho,
cal ajudar-les i incentivar-les. D’altra banda, dins d’aquest teixit empresarial, no
podem oblidar el paper fonamental dels treballadors autònoms. Assumeixen
riscos i impulsen projectes de caràcter vertaderament innovador. Són un clar
exemple d’un actiu de primera magnitud de l’economia catalana: l’esperit
emprenedor. L’economia catalana disposa d’un gran potencial, al qual podem
sumar un entorn envejable. Cal aprofitar-ho per ocupar el lloc que tenim
l’ambició d’ocupar.
3. Quines polítiques cal posar en marxa per assolir els objectius esmentats? Els
socialistes catalans volem que Catalunya estigui a primera línia, a Espanya i Europa.
Per això, cal anar cap a un nou model de creixement econòmic que es basi en una
millora de la nostra productivitat. Es tracta, en conseqüència, de polítiques
transversals, que afecten tota la societat i tot el teixit econòmic, perquè el que
pretenem és reforçar les bases de la nostra economia, cosa del tot imprescindible per
donar un gran impuls cap endavant al país: invertir en coneixement, combatre el
dèficit d’infraestructures, dur a terme polítiques de millora en el mercat de treball, el
disseny de les condicions institucionals favorables per al desenvolupament de
168
�l’activitat empresarial i, finalment, la consolidació i ampliació del nostre model
social d’Estat del Benestar.
•
Invertir en coneixement:
Millorar substancialment el nostre sistema educatiu i la qualificació dels
que s’incorporen al mercat de treball. En especial, aquesta inversió implica
reduir les elevades taxes de fracàs escolar i el percentatge de ciutadans que
només tenen educació primària, i potenciar de manera decidida la
formació professional més directament vinculada al teixit productiu del
país.
Augmentar la dotació mitjana de recursos per estudiant, per assolir un
sistema universitari d’excel·lència i uns professionals perfectament
adaptats a les necessitats productives del país.
Incrementar i estimular la inversió en R+D, i reforçar i potenciar els
centres d’innovació tecnològica, en la línia de l’augment necessari de la
productivitat agregada de la nostra economia i, en especial, de la nostra
indústria.
•
Combatre el dèficit d’infraestructures de Catalunya:
Dotar el país de les infraestructures necessàries en matèria de transports,
comunicacions i xarxa energètica per assegurar la connectivitat cap enfora
i la connectivitat cap endins.
Necessitem un aeroport transoceànic i transcontinental i un sistema
portuari de primer nivell. També necessitem l’eix diagonal, l’eix pirinenc,
l’eix de l’Ebre o el desplegament de l’eix ferroviari transversal.
Alhora, cal reforçar els lligams de comunicacions entre tots els territoris de
l’euroregió (TGV, transport ferroviari de mercaderies) o facilitar el pas
dels Pirineus.
•
Dissenyar i dur a terme les polítiques necessàries per pal·liar els problemes del
mercat de treball:
Cal dissenyar una política en relació amb el mercat de treball que permeti
compatibilitzar de manera adequada, per als individus i per al país, la
flexibilitat necessària amb la seguretat imprescindible.
La nostra economia no pot continuar suportant les elevades taxes de fracàs
escolar avui existents ni la baixa participació del jovent en els estudis
postobligatoris, ja que el nostre mercat de treball necessita gent cada cop
més formada.
•
La caiguda demogràfica tindrà conseqüències negatives sobre l’oferta de
treball catalana, que no podrà cobrir els 400.000 llocs de treball
demandats per les empreses en els propers deu anys. Caldrà desenvolupar
169
�polítiques actives en immigració, que atenguin la doble necessitat
d’integració social i l’elevació del nivell formatiu del immigrants.
•
Crear un marc institucional favorable a l’activitat empresarial:
El sector empresarial català, que ha d’assumir riscos i que té un esperit
emprenedor envejable, no pot trobar barreres per desenvolupar els seus
projectes.
Cal introduir les condicions de competència imprescindibles per al bon
funcionament del mercat, en especial en els serveis en xarxa com l’energia i
les telecomunicacions.
També s’ha d’apostar per les pràctiques de bon govern i per la responsabilitat
social de les empreses.
Per últim, però no menys important, s’ha de subratllar la necessitat d’un tracte
fiscal just per a les empreses i per a la ciutadania. El nostre projecte no passa
per augmentar els impostos. Els socialistes apostem per uns impostos més
justos. Volem que pagui qui ha de pagar i que paguin allò que han de pagar.
•
Consolidar el nostre model social d’Estat del Benestar i reforçar les polítiques de
cohesió social:
Impulsar amb decisió les polítiques socials és fer un aposta per una gran
inversió productiva per a Catalunya. L’empenta econòmica que Catalunya
necessita ha de servir per aprofundir en la igualtat d’oportunitats.
Els poders públics han de facilitar que les famílies puguin decidir lliurement
el nombre de fills que volen. Massa vegades les dones han de renunciar a tenir
fills perquè no poden compaginar la maternitat amb la carrera professional. Ni
des d’un punt de vista de justícia social, ni tampoc atenent les necessitats
econòmiques del país, Catalunya no pot continuar en la situació actual.
La nostra societat ha d’atendre els problemes que deriven de l’envelliment de
la població i ha de donar a la gent gran l’oportunitat i l’ajut necessari per
passar la vellesa en el seu entorn i gaudir de les mateixes possibilitats, sentintse útils per a la societat.
És del tot imprescindible desenvolupar una veritable política d’habitatge que
el faci accessible als joves que es volen emancipar i a la població que ho
necessita, i que ha d’anar acompanyada d’una actuació integral en els barris
més degradats de Catalunya.
I, evidentment, cal un compromís decidit en la lluita contra la pobresa. Un
país modern i avançat com volem els socialistes és del tot incompatible amb
l’existència d’un quart món a casa nostra que afecta més de 700.000 persones
que viuen per sota del llindar de la pobresa.
170
�4. Cap d’aquests objectius no podrà ser efectivament assolit sense el compromís decidit
dels poders públics. Però no només dels poders públics:
•
És imprescindible la complicitat entre el sector públic i el sector privat, amb el
lideratge de la Generalitat, sense dirigismes de cap mena, fent cadascú la feina
que li pertoca, amb la voluntat decidida d’aplegar esforços i de dur a terme una
àmplia concertació social i institucional per tirar endavant l’estratègia
econòmica que Catalunya necessita.
•
S’ha d’impulsar un gran acord social amb els sindicats, que busqui la seva
complicitat per fer els canvis que el país necessita. Aquest acord s’ha de referir a
totes les qüestions d’interès comú i, molt en especial, s’ha d’articular al voltant
dels eixos vertebradors següents: a) polítiques actives d’ocupació, b) mercat de
treball, en la línia de conjugar flexibilitat i seguretat, i c) educació.
•
És fonamental gaudir de palanques de poder polític que avui no tenim. Les
decisions econòmiques estan estretament vinculades al poder polític. Les
decisions recents del poder central en matèria d’infraestructures i en altres
camps que afecten directament els processos de concentració empresarial, n’han
estat un bon exemple. Per això, ens cal més autogovern. Per això, volem revisar
el model de finançament autonòmic. Per això, la Generalitat ha de participar en
la determinació de l’assignació de la inversió estatal a Catalunya i en la
determinació de la compensació apropiada pels dèficits acumulats d’inversió
pública estatal en infraestructures a Catalunya.
171
�4.1. L’EDUCACIÓ ÉS LA CLAU DE L’ÈXIT COM A PAÍS
Els Socialistes de Catalunya, en els 25 anys de la nostra història, hem fet de l’educació
la primera de les nostres banderes distintives. L’educació té com a objectiu essencial la
realització de la persona com a ésser social, és a dir autònoma en una societat que volem
democràtica.
Entenem l’educació com un dret l’exercici del qual no s’acaba amb l’adquisició de
coneixements i habilitats, sinó que és un mitjà que ens ha de portar cap a un progrés
sense exclusió ni marginació, com un element clau per a les polítiques de cohesió i de
desenvolupament social i com un instrument bàsic per a la igualtat d’oportunitats.
Tenim davant un repte important, la necessitat d’una educació de qualitat per a tots els
nois i noies de Catalunya; encertar en aquest repte pot comportar que ens encaminem
cap a un model social menys desigual o, al contrari, cap a una societat amb més
desigualtats; que aprofundim els valors democràtics i de ciutadania o incrementem la
insolidaritat i la manca de civisme.
L’educació és un element fonamental perquè el país produeixi riquesa per al bé de tota
la societat, però també ho és per fomentar els valors democràtics i de civisme. Formar
ciutadans cultes, amb valors cívics per poder participar en una societat democràtica, ha
de ser un dels nostres objectius principals.
L’educació s’ha de vertebrar al voltant d’un sistema públic com a garantia de cohesió
social, que incorpori la diversitat social i cultural de la nostra societat.
L’educació l’hem de contemplar amb una visió àmplia tant en l’espai com en el temps.
El fet educatiu supera les parets de l’escola i els horaris escolars. Per això, s’ha d’obrir i
relacionar amb mitjans de comunicació, activitats de lleure, ciutat educadora, etc. Amb
la clara consciència que l’escola no ho pot fer tot tota sola, que necessita la cooperació
de tothom, som conscients que la voluntat política i l’esforç pressupostari seran
insuficients si no aconseguim una implicació del conjunt de la societat en les
responsabilitats educatives. Per això, demanem el compromís amb l’educació a les
famílies, als agents socials, a l’escola concertada i als ajuntaments.
4.1.1. Un sistema educatiu de qualitat
Malauradament, la situació després de 23 anys d’autogovern no és afalagadora.
Certament, els nivells educatius de la població i, en especial, de la població jove, han
millorat, malgrat que la formació de la població activa catalana no està a l’altura de les
regions més avançades d’Europa.
El més greu del Govern de CiU en educació no és el que ha fet quantitativament, que és
bastant en alguns camps (però menys del que calia), encara que en altres ha mostrat una
preocupant paràlisi. El més greu és com ho ha fet, com ha governat i administrat
l’educació, sense una participació efectiva, amb to baix i encobrint el sectarisme amb un
excés de burocràcia o legalisme. El resultat ha estat l’atonia pedagògica i el
manteniment de la desigualtat social a l’escola.
172
�S’han malbaratat dos elements clau per al bon funcionament del sistema educatiu: d’una
banda, l’entusiasme i l’extraordinari esforç del professorat, la seva creença en la
importància de la seva tasca i, d’altra banda, la creença col·lectiva en el centralisme de
l’escola pública com a gran instrument de cohesió i de democratització, en el doble
sentit de proporcionar a la població jove un alt nivell cultural i de construir un sistema
d’igualtat d’oportunitats que permetés a cadascú arribar al màxim de les seves
possibilitats, amb independència del seu origen social i cultural.
A Catalunya hi ha un nivell de fracàs escolar alt, que explica, en part, el problema de la
baixa escolarització dels joves en l’etapa postobligatòria. Constitueix, per tant, un greu
problema, cosa que agreujarà el dèficit de treballadors qualificats que es preveu per als
propers anys.
D’altra banda, hi ha un assumpte no menys greu que el punt anterior: les mitjanes
obtingudes a Catalunya en proves de comprensió lectora, en matemàtiques o en
ciències, per exemple, ens situen per sota de la majoria de països del nostre entorn. Els
catalans tenen un important dèficit en matèria de llengües estrangeres. En aquest sentit,
el nou Govern de la Generalitat ha de garantir la formació en noves tecnologies i
llengües, que avui són una formació imprescindible per a la vida i el treball.
Malgrat l’esforç realitzat pel sistema educatiu en el coneixement del català, no s’ha
aconseguit generalitzar-ne l’ús com a llengua principal de comunicació. Això comporta
reforçar la tasca que ha estat fent fins ara el sistema educatiu, tant pels nous reptes que
presenta en el camp de la llengua catalana el fenomen migratori, com per la necessitat
de garantir la plena capacitat de l’ús de la llengua catalana a tots els ciutadans quan
acaben l’etapa d’escolarització obligatòria.
Cinc acords per avançar:
Per poder dur a terme totes les mesures que proposem a continuació, necessitem la
implicació dels principals actors del sistema educatiu, un compromís que implica la
voluntat de compartir responsabilitats a través de cinc acords:
•
•
•
•
•
un acord amb els ajuntaments i els altres ens locals per cooperar en l’educació de
la ciutadania;
un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies, per crear les
complicitats necessàries en l’educació dels fills;
un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant;
un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir
responsabilitats,
i un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera
autònoma i eficaç.
Aquests seran els pilars de la nostra política educativa, ja que la cultura del nostre
Govern es basarà en escoltar, dialogar, proposar i governar.
173
�OBJECTIUS
Per resoldre aquesta situació, el nou Govern de la Generalitat ha d’oferir més educació i
millor mitjançant l’ampliació de l’oferta educativa i la realització d’un esforç més gran
en tots els àmbits educatius.
Per això proposem els objectius següents:
1. Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada per als infants i joves
d’avui, amb més hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un
increment d’hores de dedicació del professorat.
2. Compartir les responsabilitats educatives entre l’escola, les famílies i els agents
socials.
3. Promoure l’excel·lència i combatre el fracàs escolar del nostre sistema educatiu, de
manera que millorin els resultats de tots els alumnes en l’ensenyament obligatori i
s’incrementin les taxes de continuïtat i d’èxit en l’ensenyament postobligatori.
Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de
les persones i del món del treball.
4. Formar persones en els valors del civisme i la ciutadania, la tolerància i el respecte
als altres.
5. Impulsar i aprofundir els processos d’innovació educativa necessaris per poder
tractar millor la creixent diversitat i per incorporar i aprofitar satisfactòriament els
avenços científics i tecnològics, particularment reforçant una presència més real de
les TIC en els diferents ensenyaments.
6. Avançar cap a una xarxa integrant de tots els centres sostinguts amb fons públics per
evitar la dualització del sistema educatiu entre un subsistema per als més aptes i amb
més recursos i un subsistema per als menys aptes i amb menys recursos. Així doncs,
la nostra obligació serà que totes les escoles amb fons públics ofereixin un servei
públic d’educació sense cap discriminació i amb un nivell de qualitat satisfactori.
7. Aconseguir uns centres educatius autònoms i un professorat reconegut socialment i
econòmicament, per millorar la gestió del servei educatiu.
8. Impulsar la formació permanent del professorat i la reflexió metodològica que
permeti incorporar millores en els projectes educatius dels centres i en la pràctica
educativa.
9. Fer més pròxima l’administració educativa, a la qual s’atorgarà un protagonisme
creixent en els ajuntaments.
10. Establir les coordinacions necessàries entre el sistema educatiu i l’educació fora de
l’escola.
174
�MESURES
Mesures per millorar l’educació infantil
Considerar l’educació infantil, és a dir, l’escola bressol de 0-3 anys i el parvulari de
3-6 anys, com el primer nivell del sistema educatiu a Catalunya.
Promoure a cada territori la coordinació del 0-3 i el 3-6 per garantir la coherència
pedagògica del nivell d’educació infantil i establir la continuïtat amb els altres
nivells.
Dotar Catalunya d’una oferta de 30.000 places més d’educació infantil, d’acord amb
la Iniciativa Legislativa Popular presentada en el seu dia al Parlament de Catalunya.
Impulsar un servei d’escoles bressol diversificat i flexible, en funció de les
necessitats de l’entorn i de les famílies, amb objectius comuns i respecte pels
infants, famílies i professionals en les seves relacions i condicions de treball.
Articular una xarxa de titularitat pública d’escoles bressol entre les que actualment
depenen de la Generalitat i les d’iniciativa municipal.
Desplegar un programa de cooperació amb els ajuntaments per tal que l’oferta
d’escola bressol sigui assumida pels municipis d’acord amb les seves necessitats i
amb les garanties de finançament adequat.
Ampliar el nombre de mestres a tots els parvularis garantint, com a mínim, la
dotació d’un mestre més per a cada tres grups.
Mesures per ampliar i millorar l’oferta educativa obligatòria i postobligatòria
Dotar el sistema educatiu de més temps i més serveis, tant escolars com
extraescolars.
Garantir la formació en àmbits clau del coneixement –noves tecnologies, llengües
estrangeres, matèries instrumentals (matemàtiques i llengua) i educació artística– a
partir de la implantació gradual d’una hora diària més de classe a primària sense que
això comporti un increment de dedicació del professorat. Així, els centres educatius,
en exercici de la seva autonomia, podran programar activitats en relació amb els
àmbits de coneixement esmentats.
En acabar la secundària, tots els alumnes hauran de dominar perfectament el català,
el castellà i l’anglès, i haver assolit un bon nivell de matemàtiques.
Obrir progressivament els centres educatius públics fora de l’horari escolar, en una
zona que reculli les necessitats de diversos centres, de manera que durant 11 mesos
a l’any, 7 dies a la setmana i 12 hores al dia es faciliti una oferta de serveis educatius
i assistencials, i la realització d’activitats extraescolars i comunitàries.
Dur a terme un pla d’inversions de xoc per posar a punt tots els centres públics
d’educació infantil i primària i tots els instituts d’ensenyament secundari. Aquest pla
175
�intentarà substituir les instal·lacions provisionals i dignificar els centres docents
públics. A més, estarà acompanyat de plans plurianuals de renovació i de
modernització de l’equipament de la xarxa de centres públics.
Iniciar un procés que permeti una reducció del cost dels llibres de text i del material
escolar.
Combatre el fracàs escolar mitjançant l’increment dels recursos destinats al sector
públic, tant per la necessitat, a llarg termini, que les persones tinguin una major
qualificació professional, com per assegurar, a curt termini, la integració social i la
igualtat d’oportunitats. Territorialment i socialment, aquest fracàs afecta amb més
intensitat els barris i zones de menys renda, als quals destinarem proporcionalment
més recursos. En aquest sentit, caldrà atendre els alumnes de manera personalitzada
en funció de les seves capacitats, motivacions i interessos, i dels seus ambients
familiars i socials.
Elevar la taxa d’escolarització postobligatòria per arribar al 80% de la població
escolaritzada a partir dels 16 anys en les diferents ofertes educatives
postobligatòries. Incentivar la permanència dels alumnes a l’ensenyament secundari
postobligatori mitjançant una política de beques.
Incloure, en els continguts d’aprenentatge, punts de referència culturals, ètics i
cívics, aptes per a societats plurals i complexes, amb diversos nivells d’identitats,
però que necessiten compartir uns valors comuns per mantenir la seva cohesió.
Mesures per compartir responsabilitats amb les famílies
Activar la responsabilitat educativa de les famílies mitjançant la promoció d’una
relació individualitzada entre la família i l’escola, que estableixi la cooperació
necessària i especifiqui els compromisos adquirits per totes dues bandes en relació
amb l’educació dels infants, adaptada a cada etapa escolar. Reforçar la figura del
tutor amb la formació, la dedicació i el reconeixement adequats.
Organitzar activitats de formació per a mares i pares perquè puguin exercir millor
les seves responsabilitats educatives, donant especial importància a l’educació de les
emocions, de la convivència i la col·laboració.
Si s’escau, incorporar sistemes de mediació i de resolució de conflictes per millorar
la convivència en els centres educatius.
Agilitar i simplificar els procediments de participació de la comunitat escolar per tal
d’estimular-la i fer-la més efectiva.
Fomentar l’associacionisme familiar educatiu per tal d’estimular les associacions de
mares i pares d’alumnes com a associacions autònomes, formades i dirigides per
voluntaris socials, amb gestió participativa, democràtica i transparent, i arrelades a
la xarxa ciutadana d’entitats i a les institucions municipals de participació.
176
�Mesures per compartir responsabilitats amb els agents socials
Promoure vinculacions dels centres educatius amb entitats i associacions culturals i
socials dirigides a possibilitar la seva consideració com a centre comunitari i
compromès amb els problemes de la societat.
Donar suport a la implantació i desenvolupament de projectes educatius de territori,
que impulsin les vinculacions a l’entorn i afavoreixin una major implicació de les
institucions i la ciutadania en el procés educatiu.
Mesures per innovar l’educació
Orientar l’educació cap a una dimensió afectiva i emocional, relacional i social
perquè ha de procurar, a banda de l’adquisició de coneixements, la formació integral
de la persona i el desenvolupament de les seves capacitats, tant en el camp personal
com social.
Consolidar programes coeducatius a l’escola i a les activitats de lleure, a través de
currículums equilibrats i d’una orientació que trenqui les limitacions tradicionals
entre gèneres.
Introduir temes com la coeducació i la dimensió emocional de l’educació en la
formació inicial i permanent del professorat.
Consolidar i afavorir les zones escolars rurals de Catalunya i facilitar les
possibilitats de coordinació i de formació dels mestres que hi treballin, potenciantne les experiències innovadores, com ara la formació de grups heterogenis
d’alumnes, i garantint l’accés a les TIC. L’escola rural és clau per a la dinamització
sociocultural del poble.
Atendre la diversitat de l’alumnat amb una atenció més personalitzada i adaptada a
les seves necessitats. Incrementar els recursos humans, materials, organitzatius i
formatius per atendre’ls. Incloure mesures de discriminació positiva (ràtios més
baixes, més recursos, etc.) en els centres educatius que acullen un percentatge més
elevat d’alumnes amb dificultats.
Coordinar les actuacions dels centres educatius amb les necessitats formatives i
informatives que apareixen a l’entorn social: violència de gènere, igualtat de sexes,
sexualitat, sida, alcoholisme, drogues, tabaquisme i trastorns alimentaris.
Reforçar la cobertura i la capacitat d’actuació dels serveis de suport i
d’assessorament al professorat especialitzat a atendre la diversitat. Promoure la
constitució d’estructures territorials de coordinació de tots els serveis especialitzats
(EAP, CREDA, educació compensatòria, etc.) que actuen en una mateixa zona i que
estan relacionats amb aquesta atenció a la diversitat.
Implantar un pla director de l’educació especial que ha de preveure tant la
distribució territorial com la dotació i l’àmbit d’influència de la xarxa d’educació
especial.
177
�Atendre la doble necessitat d’integració social i d’elevació del nivell formatiu de
l’important contingent d’immigrants que el país necessita. Els reptes que això
suposa cal afrontar-los amb un treball coordinat amb els serveis socials municipals,
els mediadors culturals, els educadors socials i altres professionals que aborden
aquesta problemàtica des del treball amb les famílies i els col·lectius. Aquesta
política ha de ser complementària a la de reforçament de l’ensenyament obligatori a
les zones o barris amb rendes més baixes, ja que és allà on es concentra el gruix de
la immigració.
Constituir plataformes que apleguin els diferents agents educatius, on es puguin
conèixer i, si s’escau, coordinar les diverses tasques educatives.
Impulsar les tecnologies de la informació i la comunicació dins el món educatiu.
Incorporar-les en els currículums i dotar els centres dels equipaments necessaris i de
personal i professorat coneixedor de la matèria.
Mesures per integrar els centres educatius finançats amb fons públics
Posar al dia el pacte escolar segons la lletra i l’esperit constitucional, per tal de
garantir a tothom el dret a l’educació.
Mitjançant aquest pacte, tots els centres mantinguts amb fons públics tindran els
mateixos drets i deures.
Les escoles privades concertades s’hauran de comprometre a complir tres
obligacions bàsiques:
a) Admetre i atendre tots els alumnes sense cap discriminació explícita o
implícita.
b) Fer efectiu el principi de gratuïtat, separant nítidament les activitats
corresponents a l’ensenyament obligatori d’aquelles de caràcter
complementari i voluntari.
c) Dur a terme una gestió transparent i socialment controlable.
A canvi, els poders públics es comprometran a:
a) Un finançament suficient per garantir-ne la gratuïtat.
b) Incorporar l’oferta de les escoles privades concertades (que compleixin els
requisits establerts a la programació general de l’ensenyament) per tal de
garantir l’estabilitat del sistema educatiu.
c) Promoure la integració de les escoles privades concertades a les xarxes
escolars territorials, per tal d’intercanviar experiències, recursos i serveis
educatius amb el conjunt de les escoles mantingudes amb fons públics.
178
�Mesures per apropar la gestió: centres autònoms i professorat reconegut
Impulsar uns centres més responsables i autònoms (en els currículums, en
l’organització i en la gestió del personal, i econòmicament).
Potenciar la funció tutorial i reconèixer al professorat que l’exerceix.
Reforçar la funció directiva i la seva professionalització, que es farà compatible amb
la participació de la comunitat educativa (el Consell Escolar, el Claustre i
l’Administració participaran en el procés de nomenament del director).
Crear la figura dels administradors escolars, que permetrà descarregar els equips
directius de tasques administratives i econòmiques.
Desplegar la carrera docent i fer-la més estimulant. Per això promourem a
Catalunya, en l'àmbit de les competències pròpies, una veritable promoció
professional.
Creació de l’Institut Català de la Formació i la Renovació Pedagògica que, en
col·laboració amb la universitat, farà el seguiment de la formació del futur
professorat, habilitarà els qui vulguin optar per l’ensenyament públic i oferirà
formació contínua. L’institut també es farà càrrec de la formació dels educadors dels
serveis educatius no formals.
Establir un sistema de formació inicial del professorat de primària i de secundària
que permeti equilibrar la formació acadèmica necessària pròpia de les diferents
àrees de coneixement amb la formació psicopedagògica, didàctica i organitzativa,
així com assegurar que la formació permanent del professorat estigui vinculada a les
diferents tasques que es desenvolupen als centres.
Mesures per descentralitzar l’administració educativa
Dur a terme un procés de descentralització de la gestió del sistema educatiu, en el
qual els ajuntaments assumiran de manera gradual les funcions en educació, en
paquets que siguin coherents i que es puguin administrar per separat.
Establir, com a principi d’actuació, el caràcter cooperatiu entre les dues
administracions educatives resultants: els ajuntaments i el departament de la
Generalitat de Catalunya. Aquest caràcter cooperatiu, en les diferents intensitats que
calgui, es garantirà reglamentàriament.
Dissenyar i executar un pla en què participin tots els ajuntaments, dividint el territori
en unitats prou grans (districtes escolars) que agrupin els municipis per tal que es
pugui gestionar una oferta educativa completa. En aquest marc es desenvoluparan
projectes educatius que abracin el conjunt del districte i permetin la creació de
camins educatius entre els centres de primària i els de secundària.
179
�Mesures per desenvolupar els ensenyaments de règim especial
Revisar el sistema de formació inicial i continuada del professorat, i la contractació
d’especialistes.
Promoure la interrelació de les diverses arts i dels seus ensenyaments, i promoure
l’ensenyança d’idiomes.
Elaborar el mapa de mínims amb les proporcions territorials que assegurin una implantació
de centres i de recursos a tot el país.
Màxima desregulació de currículums i altres aspectes normatius.
Promoure projectes singulars adaptats a cada territori.
Formar, seleccionar i homologar el professorat.
Executar els plans inversors i incentivadors conjuntament amb els ajuntaments per tal
d’implantar uns ensenyaments de règim especial al servei de les societats on estan
implantats.
4.1.2. Més formació professional i tècnica
Bona part de les propostes que presentem en els àmbits econòmic i laboral esmenten la
importància decisiva de l’acció educativa per a la millora dels recursos humans. Des
d’una visió progressista del desenvolupament social, l’educació es veu com el gran
recurs per generar riquesa i repartir-la en forma de treball.
I, per això, volem tirar endavant un sistema educatiu de qualitat com a base per
combatre el fracàs escolar i aconseguir que més persones estiguin més preparades i
millor. Per això, també volem incrementar el nombre d’alumnes que accedeixen al
batxillerat.
Ha de ser un sistema educatiu que també asseguri altres competències bàsiques en
elements clau com són les llengües estrangeres i les TIC, i que incorpori elements
d’orientació professional dins els processos d’ensenyament obligatori.
La situació de Catalunya és clarament desfavorable respecte a altres països de la UE pel
que fa al percentatge de persones que tenen un nivell de formació que els permet
afrontar amb èxit els requeriments que presenta avui el mercat laboral.
Això s’ha fet palès en la darrera fase expansiva de l’economia catalana, en què les
tensions del mercat de treball s’estan concentrant en una determinada tipologia de títols
de formació professional. Manquen treballadors amb qualificació adequada a les
demandes del mercat, mancança que sovint s’ha vist mitigada per la contractació de
persones amb estudis universitaris per a llocs on el perfil professional demanava una
qualificació no universitària.
Patim una manca d’adequació entre les demandes de les empreses i la política formativa
que s’ha portat a terme fins ara. La poca sensibilitat que ha tingut el Govern en el camp
180
�de la formació professional ens ha dut a una situació clarament deficitària que necessita
un redreçament urgent.
Una de les preocupacions més importants del jovent és la perspectiva de trobar una
feina digna i satisfactòria quan acaben els estudis. El mercat de treball s’ha tornat més
opac i la complexitat dels sistemes per trobar feina és cada vegada més gran, malgrat
que sabem que hi ha una clara possibilitat de trobar-ne perquè, d’altra banda, també
sabem que les empreses ens demanen treballadors preparats i qualificats.
De la mateixa manera que sabem que hi ha joves que poden i volen desplegar projectes
emprenedors autònoms, que permetin desenvolupar petites empreses en què
l’autoocupació pugui ser també la sortida per a projectes creatius que desitgin realitzar.
Però des del Govern no s’ha tingut en compte la dificultat que comporta avui aquest
procés i no s’han establert els mecanismes per donar expectatives als joves i facilitar-los
la seva transició al treball.
També sabem que, en la societat del coneixement, totes les persones tenim la necessitat
de formar-nos contínuament. Els canvis tecnològics comporten una actualització
permanent de la nostra formació i de les nostres competències professionals, de manera
que d’aquesta necessitat se n’ha de desprendre el dret que totes les persones puguin
accedir a la formació que necessiten al llarg de tota la seva vida, com a garantia per
poder continuar progressant en el seu treball i com a garantia, també, del progrés que
necessitem com a país.
Per tirar endavant la nostra proposta ens dotarem d’un sistema de formació professional
adaptat a la nostra realitat de país:
Un sistema català que contempli globalment les necessitats concretes de
desenvolupament social i econòmic del nostre país, molt lligat a la realitat propera de
les persones i de les empreses, en connexió amb les innovacions que es produeixin en el
món i amb la suficient flexibilitat per poder-les incorporar amb la immediatesa que
reclama la transformació contínua del sistema de producció.
Un sistema de formació professional que ens permeti donar sortida a les necessitats de
tots els ciutadans i ciutadanes i coordinar les polítiques formatives amb les de treball i
desenvolupament econòmic.
Un sistema integrat de formació professional (reglada, ocupacional i contínua) arrelat al
territori i capaç de donar resposta a les necessitats de treballadors i empreses.
Un sistema amb la participació dels ens locals i dels agents socials, amb gestió
descentralitzada i interconnectat en xarxa.
Un sistema connectat amb el sistema d’R+D per facilitar la transferència de tecnologia i
connectat amb el Servei Català d’Ocupació i amb els pactes locals per l’ocupació, per
fer més fluid l’accés al mercat de treball.
Un sistema que incorpori el dret a la formació permanent de totes les persones al llarg
de tota la seva vida.
181
�Un sistema que contempli l’orientació personal, acadèmica i professional, amb
instàncies úniques d’acompanyament a la inserció laboral.
Un sistema que proporcioni a les persones les competències clau per poder
desenvolupar-se en el mercat de treball i que superi les mancances importantíssimes que
es presenten avui en temes tan fonamentals com les llengües estrangeres o les
tecnologies de la informació i la comunicació.
Un sistema flexible, àgil i que incorpori de manera sistemàtica les innovacions que es
presenten en el mercat de treball.
OBJECTIUS
1. Incrementar l’oferta de formació professional, tant quantitativament com
qualitativament, en totes les seves modalitats (reglada, ocupacional i contínua) i
especialitats, per tal que tothom pugui tenir una possibilitat de formar-se i una
oportunitat de trobar feina.
2. Lligar la formació professional a les necessitats de desenvolupament de les
empreses.
3. Lligar la formació professional a les necessitats de desenvolupament del territori.
4. Dissenyar un sistema integrat de formació que permeti als seus usuaris arribar a
adquirir les competències professionals per diferents itineraris, de manera que
faciliti la formació de totes les persones, sigui quina sigui la seva situació.
5. En el marc d’aquest sistema integrat, assegurar el dret a la formació permanent de
totes les persones al llarg de la seva vida.
6. Assegurar un sistema de transició entre l’escola i el treball que permeti que tots els
nois i noies puguin trobar feina quan surten del sistema educatiu.
7. Incorporar la formació professional en el sistema d’R+D de manera que es pugui
convertir en un instrument de transferència de tecnologia i d’innovació en el teixit
empresarial de Catalunya.
MESURES
Mesures per assegurar la transició entre l’escola i el treball
Es dissenyarà un sistema d’orientació al món del treball que asseguri que tots els
nois i noies tindran una oportunitat d’ocupació quan deixin el sistema educatiu.
Per això, es dissenyarà un sistema que:
Doni prioritat a l’orientació personal, acadèmica i professional en els centres de
secundària.
182
�Estableixi connexions entre els centres de secundària i els serveis locals d’inserció
professional.
Estableixi una instància única d’orientació i acompanyament a la inserció laboral
que actuï en l’àmbit local.
Impulsi un projecte dissenyat pels joves que tingui en compte que la formació,
juntament amb l’habitatge i l’ocupació, són l’eix fonamental per a l’emancipació del
jovent.
Mesures per a la integració dels tres subsistemes
Crear uns centres de formació professional que oferiran formació reglada,
ocupacional i contínua.
Fomentar la cooperació amb les empreses de formació no reglada que, a nivell local,
gaudeixen d’un important bagatge en aquest camp.
Establir un sistema d’articulació i convalidació dels mòduls de formació
ocupacional i els reglats.
Organitzar la formació permanent de manera que permeti enllaçar la formació
reglada i l’ocupacional amb la contínua.
Consolidar un sistema que, en qualsevol moment de la vida de les persones, ofereixi
una oportunitat d’actualització de les seves competències professionals.
Establir un marc per a la valoració i certificació de les competències adquirides pels
treballadors durant la seva vida laboral.
Mesures per a la integració local del sistema de formació professional
Creació d’organismes territorials que coordinin l’oferta de formació professional en
el marc del seu territori, amb la participació de les administracions locals i dels
agents socials.
Connexió en xarxa dels centres que formen el sistema, per aprofitar potencialitats i
assegurar la cobertura de la demanda.
Foment del paper de la formació com a element per al desenvolupament social i
econòmic del món local.
Mesures per a un sistema formatiu obert a la innovació
Creació d’una unitat d’innovació, amb terminals en els centres, per promoure la
innovació a tot el sistema i connectar-lo amb els centres d’innovació tecnològica.
183
�Dotar els centres de formació professional d’una unitat d’innovació i transferència
de tecnologia connectada als centres educatius i als grans centres d’innovació
tecnològica i lligada a les necessitats de l’entorn productiu.
Dotar d’autonomia els centres de formació perquè es puguin adaptar als canvis
tecnològics i de producció.
Capacitar els centres per poder establir contractes amb empreses per impartir
formació a les seves instal·lacions.
Dotar les pràctiques a les empreses del seu caràcter d’innovació i aproximació al
món productiu.
Mesures per a la planificació i gestió del sistema
Definir una política conjunta de formació entre tots els ens implicats que superi la
dispersió de competències entre les actuals conselleries, política que haurà de
contemplar els elements d’observació i prospectiva, avaluació i gestió.
184
�4.2.
L’ECONOMIA CATALANA A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT
4.2.1 Capital humà
Un capital humà altament qualificat és un element fonamental per a la competitivitat de
la nostra economia. Tanmateix, la població activa de Catalunya té un nivell de formació
clarament inferior a la mitjana europea i a la de les principals comunitats autònomes
d’Espanya. Aquesta caracterització es deriva de l’excessiu pes del col·lectiu que només
té estudis primaris en relació amb, per exemple, Madrid i el País Basc, que presenten
pesos superiors als catalans en estudis superiors (el cas de Madrid) o en estudis mitjans
(el del País Basc). Si es compara l’estructura catalana amb la de les regions líders dels
principals països de la UE, aquest desequilibri es fa encara més evident. En aquests
països, el nivell d’estudis predominant és el de secundària, mentre que els actius amb
estudis primaris o sense cap formació tenen un pes relativament residual (no arriba al
20%), enfront de l’excessiva aportació catalana (superior al 50%).
Aquesta situació de retard relatiu s’està aguditzant en aquests darrers anys, a causa
d’una taxa d’escolarització dels joves inferior a la d’altres comunitats i un ritme de
creixement d’aquesta escolarització també menor. Ambdós factors es deuen al fet que el
mercat de treball català ha tingut una dinàmica més intensa que a la resta d’Espanya,
amb una taxa d’atur notablement inferior i una taxa d’activitat dels joves més elevada.
Així mateix, cal destacar l’alt nivell de fracàs escolar que es produeix a Catalunya, que
explica també en part el problema de la baixa escolarització dels joves.
El fet que només un percentatge baix de joves catalans continuïn l’escolarització
postobligatòria constitueix un greu problema, que s’agreujarà per la manca de
treballadors i treballadores que s’albira per als propers anys. Es calcula que, en un
termini de deu anys, l’oferta de treball catalana no podrà cobrir els 400.000 llocs de
treball oferts per les empreses. Per tant, caldrà recórrer a la immigració.
OBJECTIUS
1. Realitzar un esforç més gran en l’educació en tots els seus àmbits: la primera
infància, l’ensenyament obligatori, l’ensenyament postobligatori, la formació
professional reglada, l’ensenyament universitari, la formació continuada i el
reciclatge professional.
2. Ampliar l’oferta de treball incorporant una millora significativa de la qualificació
dels treballadors i treballadores i respondre a la integració necessària de contingents
creixents d’immigrants per fer front als dèficits de mà d’obra i, en especial, de
treballadors i treballadores relativament especialitzats.
3. Dotar Catalunya dels instruments d’anàlisi actualment inexistents, per auscultar les
necessitats presents i futures del mercat de treball i seguir de prop els canvis en les
demandes de les empreses i les noves necessitats.
185
�Mesures en l’àmbit de l’ensenyament obligatori
Combatre el fracàs escolar mitjançant un increment dels recursos destinats al sector
públic, tant per la necessitat, a llarg termini, de disposar de treballadors i
treballadores com més qualificats millor, com per assegurar, a curt termini, la
integració social i la igualtat d’oportunitats. Territorialment i socialment, aquest
fracàs afecta amb més intensitat els barris i zones amb menys renda, als quals caldrà
destinar proporcionalment més recursos.
Mesures en l’àmbit de l’ensenyament postobligatori
Elevar la taxa d’escolarització postobligatòria amb l’objectiu que el 80% dels joves
d’entre 16 i 25 anys estiguin escolaritzats. Aquest augment només pot venir de fer
més alt el cost de l’oportunitat de deixar els estudis mitjançant una política de
beques que incentivi els alumnes capacitats a continuar en els estudis davant de
l’alternativa d’incorporar-se al mercat laboral.
Dissenyar un mecanisme de reciclatge per als col·lectius (bàsicament femenins) que
vulguin entrar en el mercat de treball en els propers anys.
Reforçar la formació professional, en especial en els ensenyaments més vinculats als
oficis. Aquest impuls ha de venir amb la integració dels mecanismes actuals de
reciclatge professional i de formació continuada, en una mateixa estructura
educativa que tingui una visió clara de les necessitats de formació del país a mig
termini. Tot i que en l’actualitat el volum de recursos que s’hi esmercen és molt
elevat, difícilment s’assoleixen els objectius pels quals s’ha pensat aquesta política.
El disseny d’una formació professional integradora ha de permetre transitar amb
facilitat des de qualsevol dels seus subsistemes a qualsevol altre o a la resta
d’ensenyaments postobligatoris.
Mesures en l’àmbit del reciclatge professional i la formació continuada
Promoure mecanismes que integrin i coordinin territorialment la formació, les
necessitats de les empreses i les polítiques d’ocupació a través d’una
descentralització local adequada d’aquestes competències, molt en particular pel que
fa a la formació permanent.
Mesures per adequar el nivell formatiu dels immigrants
Atendre la doble necessitat d’integració social i d’adequació del nivell formatiu de
l’important contingent d’immigrants a les necessitats del nostre sistema productiu.
Aquesta política ha de ser complementària a la de reforç de l’ensenyament obligatori
a les zones o barris amb rendes més baixes, ja que és on es concentra el gruix de la
immigració.
Promoure l’aprenentatge del català entre els immigrants, com un requisit per
millorar les seves possibilitats laborals.
186
�4.2.2. Universitats
En els darrers vint anys, i en bona part gràcies al que va significar en el seu moment la
implantació de l’LRU i de la Llei de la ciència, així com a la posterior transferència de
competències de l’Estat cap a la Generalitat, el sistema universitari català ha
experimentat un creixement molt important.
Aquest creixement ha fet que actualment Catalunya tingui 12 universitats (7 públiques,
4 privades i la UOC), i que més de 200.000 joves (el 90% dels quals a les universitats
públiques) hi cursin estudis superiors, la qual cosa significa que prop d’un 40% dels
joves d’entre 18 i 25 estudien avui dia a la universitat.
A més, prop d’una vintena de ciutats catalanes, de 17 comarques diferents, disposen
com a mínim d’un centre universitari, la qual cosa posa de manifest una important
presència i impacte del sistema universitari en el conjunt del territori de Catalunya.
El creixement del sistema s’ha vist acompanyat per un increment global en la qualitat de
les universitats, tant en docència com en recerca. Aquestes millores s’han produït
malgrat les dificultats derivades de la manca d’una veritable política universitària, la
insuficiència del finançament, favoritismes i arbitrarietats, i han estat possibles, en bona
part, gràcies als esforços dels diferents estaments de la comunitat universitària.
La millora en la qualitat ha tingut lloc en paral·lel a un augment important (fins i tot
excessiu) en el nombre de titulacions i s’ha traduït en un major nivell de preparació dels
titulats, fet que ha permès a les universitats donar una resposta millor a les necessitats
dels diferents sectors productius, amb una demanda de recursos humans en canvi
permanent.
Això no obstant, en els darrers anys el model incrementalista seguit pels governs de
CiU, sempre insuficient, ha mostrat creixents evidències d’esgotament, totalment
incapaç de donar resposta a les necessitats actuals de les nostres universitats.
De cara al futur, el sistema universitari català ha de fer front a nous i importants reptes
quan encara pateix importants mancances que han condicionat la seva evolució recent.
Entre aquestes i en primer lloc, la manca d’un finançament adequat per part de la
Generalitat ha fet que els recursos rebuts per les universitats s’hagin apartat any rere any
de les seves necessitats pressupostàries reals, de manera que han hagut de desenvolupar
les seves funcions en una situació de dèficit pressupostari crònic.
En segon lloc, el desenvolupament i la millora en la qualitat del sistema universitari
català ha estat possible en bona part gràcies a l’esforç del personal acadèmic i
d’administracions i serveis, en un context d’una manca absoluta de política de recursos
humans i amb una situació d’important precarietat del professorat contractat. En canvi,
el reconeixement d’aquesta tasca per part del Govern de la Generalitat ha estat
pràcticament nul durant tots aquests anys, com ha posat de manifest la tardana (i
insuficient en comparació amb altres comunitats autònomes) implementació dels
anomenats complements autonòmics o l’incompliment flagrant de la resolució del
Parlament de Catalunya de juny de 2000 que instava el Govern a constituir la Mesa
Sectorial d’Universitats.
187
�A més, en els darrers temps, CiU, primer donant suport a la LOU del Govern espanyol
del Partir Popular, i després impulsant una LUC elaborada sense un ampli consens,
allunyada de les necessitats presents de les universitats catalanes i que encara
reglamentava molt més el seu marc d’actuació, ha fet possible l’establiment d’un marc
legal en el qual l’autonomia de les universitats s’ha vist fortament retallada.
Finalment, cal assenyalar que, malgrat els pronòstics, no s’ha produït la davallada
important en el nombre d’estudiants universitaris que els canvis demogràfics feien
preveure. La demanda de segones titulacions, l’èxit creixent del districte obert i
l’important flux migratori que està acollint Catalunya en els darrers anys, fa pensar que
el nombre d’estudiants universitaris es mantindrà globalment.
Per tot això, i per altres raons, els socialistes volem aconseguir el canvi que faci possible
que el sistema universitari català faci un important salt cap endavant que li permeti fer
front, amb garanties, als importants reptes que té plantejats, i que situï Catalunya com
un país de referència en els àmbits de la universitat i de la recerca, a la primera línia del
que ha de ser la societat del coneixement.
OBJECTIUS
1. Potenciar la dimensió de servei públic de la universitat catalana, oberta al conjunt de
la societat: formadora dels professionals d’alt nivell que demanda la societat actual,
però també agent clau per a la formació integral de la persona, garantia de la igualtat
d’oportunitats i la promoció social.
2. Fer possible que la universitat catalana participi plenament en la construcció del nou
Espai Europeu d’Educació Superior, element cabdal de l’avenç cap a una veritable
Europa de la ciutadania, on la mobilitat de titulats i professionals sigui una
possibilitat real. Cal obrir les nostres universitats a estudiants i a professors d’altres
territoris i països. Cal que Catalunya sigui capaç d’atraure i de retenir els millors
professors i estudiants, el millor capital humà, element cabdal per al
desenvolupament d’una economia basada en el coneixement.
3. Impulsar la recuperació i la potenciació d’una veritable autonomia universitària,
fortament retallada en els últims temps. Una autonomia que no ha d’estar renyida,
en el cas de les universitats públiques, amb el fet necessari d’haver de retre comptes
cap a la societat que la finança, representada pel Parlament.
4. Dotar Catalunya d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar
els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país, superant les actuals
deficiències en relació amb les demandes dels diferents sectors productius. Una
universitat que constitueixi un factor d’atracció i de permanència d’activitats
econòmiques en àmbits punters i d’alt valor afegit i que permeti situar Catalunya en
una posició capdavantera en el marc de la societat del coneixement.
5. Impulsar una universitat que aporti als seus graduats no només una formació
especialitzada, sinó també les competències necessàries que facin possible la seva
adaptació als canvis que, sense dubte, hauran d’afrontar en un mercat laboral en
constant mutació. Necessitat d’adaptació i d’actualització de coneixements que
188
�posen de manifest la importància creixent de la formació continuada o al llarg de la
vida.
6. Connectar les universitats amb les necessitats dels diferents sectors productius i
possibilitar la innovació constant tant en continguts com en els processos de
formació i aprenentatge. Potenciar la vinculació entre les universitats i els seus
entorns territorials, i impulsar la seva dimensió d’instruments de desenvolupament
econòmic i de cohesió del conjunt del país.
7. Dotar la universitat amb les eines adequades per gestionar una situació de
competència, estimular l’eficiència en la gestió i aprofundiment a l’hora de retre
comptes. Tots aquests aspectes són clau per a la salvaguarda del paper central de la
universitat com a institució generadora i difusora del coneixement, en un context en
què ja fa temps que ha perdut el monopoli de l’ensenyament superior.
MESURES
Establir un model de finançament de les universitats públiques catalanes transparent,
d’aplicació general, incentivador de l’excel·lència, la qualitat i la competència, i
basat en conceptes mesurables, comparables i objectius.
Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30% en
termes reals i de manera gradual i progressiva durant el període 2004-2010.
Establir vies de finançament addicionals vinculades a l’assoliment d’objectius
específics. Aquest finançament condicionat s’incrementarà progressivament fins a
un percentatge del 10% del total del finançament públic.
Suprimir el finançament directe o encobert de les universitats privades. Únicament
es contemplarà la implicació de la Generalitat a les universitats de promoció pública
amb gestió privada que tinguin funcions de desenvolupament per al territori o altres
funcions específiques. Aquesta implicació estarà vinculada a l’assoliment
d’objectius específics.
Incrementar la despesa pública per estudiant en relació amb el PIB fins assolir un
nivell de finançament per estudiant similar a la mitjana europea (5.000 euros per
alumne).
Impulsar una política pròpia de crèdits, beques i ajuts als estudiants que es
concretarà en un sistema català complementari a l’estatal (fins que es produeixi la
transferència de les beques), format per tres modalitats: la beca bàsica o
complementària, la beca salari o d’ajuda compensatòria, i el préstec–renda.
Incentivar l’estada dels estudiants dels darrers cursos a altres centres universitaris i
de recerca. Les beques tipus Erasmus o Sócrates, de baixa quantia, es
complementaran per garantir la igualtat d’oportunitats.
Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de
l’harmonització dels sistemes europeus d’ensenyament superior (Declaració de
189
�Bolonya), d’acord amb criteris de qualitat, eficàcia, excel·lència i equilibri
territorial.
Dotar del suport necessari tant el professorat com l’alumnat per fer possible el canvi
de paradigma pedagògic que comporta la nova arquitectura dels sistemes
d’ensenyament superior europeus, acordat a la Declaració de Bolonya (19 de juny
de 1999) i l’èmfasi en el valor de la formació continuada que posa el Comunicat de
Praga de 2001. D’acord amb les universitats, establirem programes d’implantació de
les noves titulacions amb la dotació necessària de recursos de formació, tutoria i
orientació per a professorat i alumnat.
Impulsar una política de professorat contractat que faci possible una veritable
autonomia a les universitats.
Impulsar l’establiment d’una veritable carrera professional dels diferents estaments
universitaris.
Crear la mesa sectorial d’universitats tripartita.
Modificar la legislació vigent perquè els presidents dels consells socials siguin
elegits pel Parlament de Catalunya.
Vincular les universitats a les capacitats i necessitats de desenvolupament dels seus
territoris mitjançant el model de campus territorial que serà projectat amb precisió
d’acord amb les universitats.
Crear un observatori permanent del mercat laboral per detectar les necessitats
presents i futures, i així definir els perfils professionals que han d’orientar la
programació dels estudis universitaris.
Potenciar la implantació i plena aplicació de les tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC). Per fer-ho, impulsarem la formació del professorat i de
l’alumnat en la utilització de la xarxa per a la millora de la qualitat de la docència i
l’aprenentatge; l’exploració de noves fórmules mixtes presencial–distància per
implantar nous models pedagògics, i la creació d’una potent plataforma telemàtica
plural però prevista per ser presentada com l’oferta de la universitat catalana al món.
4.2.3 Recerca i innovació
La recerca i la innovació són motors del creixement econòmic. A tots els països
capdavanters de l’economia mundial s’han fet importants inversions en recerca i
innovació. El sector públic i el sector privat han de prioritzar i finançar la recerca bàsica
i aplicada, generadora de coneixement, i incentivar la innovació. En aquest sentit,
Espanya i Catalunya no estan gens bé. Catalunya destina a R+D un total de recursos
públics i privats del voltant de l’1% del PIB, aproximadament la meitat de la mitjana
europea, i una tercera part d’allò que hi destinen els països europeus punters. Per una
visió més àmplia de la política de recerca, vegeu el document Una política de recerca
per a Catalunya a www.psc.es.
190
�Tot i així, el potencial actual de la universitat catalana en R+D, tant en personal com en
instal·lacions, permet pensar que podria ser la base sobre la qual construir el sistema
públic de ciència i tecnologia del futur. D’altra banda, d’acord amb l’Estat central,
s’haurien de potenciar els centres del CSIC a Catalunya, integrats en aquest sistema.
Finalment, la recerca hospitalària i dels centres de la Generalitat completen el potencial
de la recerca pública a Catalunya.
La política de recerca i innovació no és una política aïllada. La seva eficiència es pot
degradar sense una política paral·lela en el camp de l’educació, la cultura, la indústria i
l’ocupació, entre d’altres. Requereix un territori amb una elevada cultura innovadora i
emprenedora, i amb un entorn urbà, cultural i científic capaç d’atreure altres
investigadors i empreses.
D’altra banda, cal tenir en compte la necessitat de potenciar grups de recerca mitjançant
la reforma dels actuals grups consolidats de recerca, i de centres d’excel·lència, en el
marc de l’Espai Europeu de Recerca.
Malgrat que l’Estatut d’Autonomia atorga a la Generalitat competències en matèria de
recerca, el cert és que el traspàs dels recursos no s’ha produït (excepte, parcialment, per
a la recerca agrària). Això vol dir, per tant, que hi ha competències compartides que han
de permetre construir àmbits de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar conjuntament la
recerca. Crear un entorn innovador és un element bàsic en l’estratègia per situar
Catalunya en els llocs capdavanters de recerca a Europa. I també és essencial procurar
els mecanismes adients per a una correcta difusió de la ciència en els mitjans productius
i en la societat en general.
OBJECTIUS
1. Fer de la política de recerca i innovació un instrument eficaç per promoure el
progrés econòmic i social. Això demana més finançament, sistemes d’avaluació
objectius, més professionalització i més cultura innovadora. Cal afavorir el canvi
generacional i renovar les infraestructures necessàries per al desenvolupament de
l’activitat investigadora.
2. Situar Catalunya en el nivell dels països més avançats de la UE en R+D, en el
termini de temps més curt possible, incrementant els recursos públics i privats
destinats a activitats científiques i d’innovació tecnològica.
3. Ordenar l’espai de recerca català en la línia d’incorporar-lo a l’espai europeu de
recerca, d’acord amb les directrius aprovades en el document Towards an European
Research Area presentat per la Comissió Europea el gener del 2000.
4. Crear un entorn innovador com a element bàsic en l’estratègia per situar Catalunya
en els llocs capdavanters de recerca a Europa, així com procurar els mecanismes
adients per a una correcta difusió de la ciència en els mitjans productius i en la
societat en general.
191
�5. Establir un mecanisme de participació entre els sectors implicats –investigadors,
empresaris–, per tal d’aportar la informació necessària per a l’elaboració d’una
política de recerca i establir els mecanismes de seguiment i d’avaluació adients.
MESURES
Mesures per adoptar una política de xoc en recerca
Preparació i aplicació d’un pla de recerca i d’innovació de Catalunya 2004-2007,
amb l’objectiu de situar-nos a la mitjana europea en R+D i de potenciar la capacitat
innovadora de les empreses catalanes. Aquest pla tindrà dues prioritats: la
potenciació d’activitats R+D dels sectors emergents, i la difusió d’innovacions en
els sectors tradicionals.
Acordar amb l’Estat les formes de col·laboració i traspàs de recursos per poder fer
efectives les competències que la Generalitat té atribuïdes en matèria de recerca a
l’Estatut d’Autonomia.
Augmentar la dotació dels pressupostos de la Generalitat destinats a recerca i
innovació, passant en quatre anys dels 75 milions d’euros actuals (DURSI més
Departament d’Indústria) a 240 milions d’euros, sobre els quals bastir una autèntica
política de recerca i innovació, i afegir recursos addicionals procedents d’altres
fonts. Caldrà garantir la coordinació dels departaments del govern que gestionen
programes de recerca i d’innovació.
Establir mecanismes competitius d’acord amb les millors pràctiques per al
finançament dels grups de recerca de manera adequada en quantitat i en temps, i
posar-hi a l’abast una gestió professional.
Afavorir el canvi generacional amb una política de remuneracions i d’incentius
laborals que estimuli i faciliti l’acompliment de les vocacions d’investigació a les
universitats.
Superar els punts de col·lapse actual: personal investigador, xarxa bibliogràfica
digital, gestió dels serveis cientificotècnics existents, resoldre l’obsolescència de
l’equipament dels grups de recerca i dels serveis generals de suport a la recerca, i
proveir-los del personal tècnic necessari.
Elaborar un pla especial d’infraestructures científiques i tecnològiques de Catalunya,
amb una primera fase 2004-2007 que ens situï en condicions similars a les dels
països de la UE més avançats.
Mesures per ordenar els espais de recerca
Augmentar l’esforç de finançament de la recerca bàsica i la innovació, potenciant
les àrees científiques més necessàries per millorar els sectors més productius i
innovadors del país i fent especial atenció a les àrees prioritàries europees.
192
�Promoure l’atracció de científics (amb particular èmfasi als joves talents), que
aportin la seva capacitat als grups de recerca d’excel·lència, amb uns contractes que
assegurin un funcionament estable com a punt de partida de la carrera investigadora.
Prioritzar, en els programes públics de recerca, l’impuls de projectes interegionals
amb les regions capdavanteres d’Europa en el camp de la innovació, els acords entre
universitats (xarxes virtuals en el marc de l’Espai Europeu de Recerca) i la
promoció de grups de referència a Europa.
Mesures per promoure la creació d’un entorn innovador i la difusió de la ciència
en els mitjans productius i en la societat
Establir incentius perquè el sector públic i el privat realitzin projectes conjunts i
aconseguir un flux major d’investigadors entre sectors, així com estimular la
generació de patents. Promoure la implicació del món empresarial a través de la
figura dels parcs científics, que cal potenciar en el futur a diverses universitats
catalanes.
Incorporar en els contractes–programa entre la Generalitat i les universitats
l’exigència de disposar d’un instrument de transferència de tecnologia
professionalitzat i coordinat amb els de les altres universitats públiques de
Catalunya. Disposar de serveis comuns per millorar-ne l’eficiència.
Potenciar l’entorn innovador de les empreses a Catalunya mitjançant un pla de
centres tecnològics en el marc de l’esmentat Pla Especial d’Infraestructures
Científiques i Tecnològiques.
Mesures per implicar els diferents sectors i fer un seguiment de la política de
recerca
Establir, a partir de l’actual Fundació Catalana per a la Recerca, una agència per
impulsar l’avaluació i el seguiment del Pla de Recerca que, alhora, desenvolupi
tasques de prospectiva científica i altres que el departament corresponent li pugui
delegar.
Preparar un conjunt d’indicadors del potencial innovador de la indústria, basat en els
proposats per la UE, que ens permetin mesurar la situació dels diferents sectors i del
conjunt de la indústria catalana, en relació amb els altres països de la UE. Els
diferents plans relacionats amb la recerca i la innovació es marcarien objectius
quantitatius d’acord amb aquest conjunt d’indicadors.
4.2.4 Adaptació a la Societat de la Informació i el Coneixement (SIC)
L’adveniment de la SIC comporta noves oportunitats per al benestar social, però també
nous riscos de desigualtats, amb els consegüents perills per a la cohesió de què
gaudeixen les societats europees. En aquesta nova societat, la globalitat i la localitat
interactuen contínuament, aportant a la gestió de ciutats i territoris noves oportunitats,
però també nous problemes. Els sectors socials més febles viuen amb angoixa els
efectes de la globalització, que permet la mobilitat d’empreses, capitals i mercaderies
193
�per tot el planeta, però que pot deixar sense recursos zones importants del territori i
sense esperança sectors importants de la població. Els governs, doncs, han d’incorporar
a la seva gestió l’acció decidida contra allò que ja es coneix com la “fractura digital”
(diferents nivells d’accés a la informació, capacitat per seleccionar-la), han de garantir
la sostenibilitat (econòmica, social i ambiental) del país i dels municipis, i han de
gestionar una diversitat cultural, ètnica i social cada cop més complexa.
El grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a
l’economia i la societat és francament baix en relació amb la resta de països de la UE,
tant pel que fa a les infraestructures com a la seva producció i utilització. A Espanya
s’observa un estancament en la penetració d’Internet des de 2001. I a Catalunya la
situació és encara més preocupant: hem perdut el lideratge entre les comunitats
autònomes d’Espanya. El retard en el desenvolupament d’Internet no és només una
qüestió relacionada amb les tecnologies, sinó també el resultat d’un problema educatiu i
formatiu. Hi ha una relació entre el nivell de formació general de la població i la
penetració d’Internet.
Malgrat l’elaboració d’un Pla Estratègic per a la Societat de la Informació –el pla
Catalunya en Xarxa–, el Govern de CiU no ha tingut una estratègia clara per
desenvolupar a Catalunya la Societat de la Informació i del Coneixement. Com a
resultat, a Catalunya s’està instal·lant l’esmentada “fractura digital”. Estem lluny de la
mitjana europea en els principals indicadors de la SIC i el Govern és incapaç de
presentar un pla que permeti pensar que en el futur aquesta realitat canviarà.
D’altra banda, la liberalització del sector de les telecomunicacions, impulsada per la
Unió Europea i iniciada a Catalunya l’any 1997, no ha produït els resultats que
s’esperaven. El Govern de la Generalitat no ha aprofitat l’oportunitat que li brindava la
liberalització de les telecomunicacions perquè la societat catalana es beneficiés
plenament de les noves oportunitats. La introducció de la competència no ha millorat la
qualitat, ni ha abaixat els preus dels serveis; a més, el concurs per a l’operador de cable
tampoc no ha garantit la cobertura de tot el territori català amb una xarxa alternativa a la
de l’operador dominant. Sis anys després de la liberalització, la quota de mercat dels
nous operadors és gairebé testimonial i la seva cobertura territorial no abraça ni tan sols
la zona metropolitana de Barcelona.
Cal reconèixer l’esforç fet pels governs locals catalans, diputacions i ajuntaments, que,
amb actuacions complementàries i amb el desenvolupament dels seus propis plans
locals per a la SIC, han fomentat l’ús social de les TIC i han contribuït a la dinamització
econòmica del sector. Fruit d’aquesta empenta i de la voluntat del Parlament
d’esperonar el Govern, el juliol de 2001 se signà el Pacte per a la promoció de la
societat de la informació a les administracions públiques catalanes, més conegut com
l’acord per a l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), subscrit per tots els grups
parlamentaris.
El Govern de CiU ha donat prioritat, amb unes despeses innecessàries i improductives,
als aspectes d’imatge i de comunicació (portal CAT365) de l’Administració Oberta,
sense desenvolupar una autèntica plataforma de connexió telemàtica entre les
administracions que, respectant les seves competències i la seva identitat, integri els
processos administratius per oferir serveis amb més celeritat i més qualitat a la
ciutadania. Tampoc no s’ha avançat prou en la definició del marc normatiu de referència
194
�per al desenvolupament de la SIC a les administracions públiques. Cada Administració
ha desenvolupat les seves iniciatives i fins ara el Govern de la Generalitat no ha estat
capaç de definir estàndards de dades, ni de documents, ni de procediments comuns per a
les administracions catalanes.
En definitiva, estem perdent els elements objectius que ens permetrien ser una zona
pionera en l’economia del coneixement al sud d’Europa. Estem endarrerint-nos en els
elements estructurals (físics, tecnològics, immaterials i humans) que han de ser la base
d’aquesta realitat. L’empenta de la societat civil catalana no ha anat acompanyada de la
voluntat política ni de les mesures de govern que mereix. Som un país que no va
malament, però que no s’està preparant per ser allò que diu que vol ser en els propers
anys.
Tot i que aquest capítol tracta específicament de l’Adaptació a la Societat de la
Informació, les polítiques per desenvolupar aquesta societat han de tenir un clar
component de transversalitat i coordinació entre les diverses àrees del govern. Així
doncs, al llarg del programa trobarem apartats que el complementen (telecomunicacions
a infraestructures, formació i treball a sectors emergents, innovació educativa a
educació, administració oberta a administració, etc.). També cal fer referència al
document del Govern Alternatiu El compromís per situar Catalunya al capdavant en la
Societat de la Informació i del Coneixement, que desenvolupa amb més detall aquest
apartat del programa.
Per a l’execució d’aquest programa de govern volem el consens, la participació, la
implicació de la societat civil, la corresponsabilitat en la gestió i en l’esdevenir dels
afers públics. I això és així perquè la nostra voluntat de servei al país no creu en
l’exclusivitat. Som plenament conscients que els temps de canvis accelerats i les
incerteses que ens presenta el futur, reclamen la major de les complicitats possibles
amb tots els agents socials, amb tots els ciutadans i ciutadanes, per tal de reduir les
amenaces i aprofitar les oportunitats en benefici de tots. Per això, el nou Govern es
dotarà de l’estructura organitzativa adient per executar amb la màxima eficiència les
actuacions pròpies, però també per garantir la implicació i participació de la societat
civil (empreses, institucions, entitat i persones) en els processos de deliberació,
definició i execució dels projectes d’interès general del país.
OBJECTIUS
1. Estendre l’ús d’Internet i de les TIC al conjunt de la població i evitar la fractura
digital, tant social com territorial. Crear un mercat de demanda per afavorir la
generació de productes i de serveis a la xarxa. Potenciar l’ús de les TIC per part de
les empreses catalanes, com a generadores de desenvolupament econòmic i
d’ocupació, amb l’objectiu quantitatiu de superar la mitjana dels països de l’OCDE
en el termini de quatre anys.
2. Corregir l’actual model de liberalització afavorint la competència entre operadors i,
des de l’acció de govern, complementar les seves actuacions. De manera específica,
cal col·laborar amb els operadors de telecomunicacions per a la planificació i
implantació de les infraestructures necessàries i establir un nou marc relacional entre
operadores i administracions. Al mateix temps, cal garantir la igualtat d’oportunitats
195
�per a la ciutadania, les empreses i les organitzacions en l’accés a la xarxa i garantir
l’equilibri territorial en l’accés a la banda ampla per afavorir el desenvolupament
integral del país.
3. Promoure la defensa activa dels nous drets de la ciutadania que deriven de l’aparició
de les TIC. En especial, el dret a l’alfabetització tecnològica, que condiciona tota la
resta, desenvolupant iniciatives públiques i privades per elevar els coneixements i la
familiaritat amb el nou entorn tecnològic, especialment de les persones amb risc
d’exclusió.
4. Fer de l’administració pública catalana una autèntica administració en xarxa, i
promoure la integració i concreció a Catalunya de l’estratègia europea (e-Europe
2005), amb la planificació coordinada de les actuacions adients per a cada una de les
àrees de govern.
MESURES
Liderar la modernització de les administracions públiques catalanes i implementar
plenament l’Administració Oberta de Catalunya transparent, en xarxa, moderna,
propera i integrada davant la ciutadania.
Impulsar la Carta dels Drets del Ciutadà en la SIC. Mitjançant l’aplicació
progressiva de les mesures necessàries, es garantiran els drets reconeguts a la carta a
tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya com a fet imprescindible per aconseguir
que el nostre país sigui competitiu i competent en la societat de la informació i el
coneixement, garantint alhora la cohesió social i l’equilibri territorial.
Identificar i establir projectes locals amb les especificitats pròpies de cada territori,
donant suport a les iniciatives locals per a la SIC, amb el compromís de dotar-los
pressupostàriament.
Generalitzar l’ús d’eines telemàtiques per a la gestió de processos de participació
ciutadana. Posar en marxa vies de participació electrònica ciutadana en les fases de
deliberació i de consulta prèvies a la decisió política.
Endegar i liderar la modernització, coordinada i consensuada, i la integració dels
sistemes d’informació sanitària. Posar a disposició de la ciutadania, a través
d’Internet, informació i serveis, i informació sanitària i personal, amb garanties de
confidencialitat i seguretat.
Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i serveis de les TIC aplicades a la salut.
Formar el professorat en competències bàsiques en TIC, preferentment en el mateix
centre i amb l’objectiu que puguin fer el pas d’usuaris a actors. Aplicar mesures per
al professorat per adquirir equipaments informàtics i connexió a Internet.
Tot i que el lideratge i la gestió del canvi organitzatiu, pedagògic i social que suposa
el ple ús de les TIC en el centre educatiu és una responsabilitat troncal de tot l’equip
196
�directiu, dotar cada centre de perfils docents especialitzats en TIC, en el doble
vessant d’Educació en Comunicació i en Gestió de la Informació.
Utilització del centre escolar com a centre de recursos en tecnologies de la
informació de la comunitat, en la línia esbossada dels centres públics com a centres
oberts i amb intensitats diferents en funció de les seves característiques (en especial
els centres de formació professional). En aquesta línia, crear i modernitzar les
biblioteques escolars fins a convertir-les en centres de recursos interconnectats i
vinculats a la xarxa pública de biblioteques.
Desplegar una política industrial que possibiliti la consolidació del sector productiu
d’infraestructures, serveis i continguts TIC per a l’educació. Promoure el sector de
producció de continguts i serveis educatius multimèdia.
Crear la Xarxa del Coneixement i l’Aprenentatge de Catalunya (XCAC) integrada
per escoles, universitats, centres de recerca, biblioteques, museus i altres entitats
educatives amb presència en línia, com un instrument bàsic per estimular la creació
de comunitats d’aprenentatge i la generació de continguts propis a la xarxa.
Promoure l’ús del programari lliure.
Introduir plenament les TIC a l’escola rural, com un projecte específic.
Impulsar un pla de xoc per a la formació bàsica de la ciutadania per a l’ús de les
TIC, que s’executarà en coordinació amb els governs locals, empreses i associacions
de tot el territori. Per donar suport a aquesta mesura caldrà garantir l’existència de
punts d’accés a la xarxa (PIAP) amb banda ampla arreu del territori. Assegurar
l’accessibilitat als PIAP a persones amb qualsevol tipus de discapacitat.
Impulsar l’adaptació a la SIC dels sectors empresarials en general i, en particular,
als de més incidència econòmica i arrelament al país: logística i distribució
comercial, agroalimentació, tèxtil i turisme.
Afavorir el desenvolupament de la televisió i de la radiodifusió digitals i fomentar el
lideratge tecnològic de les televisions públiques catalanes.
Promoure i donar suport al desenvolupament de la indústria catalana del sector,
específicament a la d’elaboració de programari i a la del tractament de la llengua
(traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.).
Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i de serveis dels audiovisuals. Afavorir
una indústria d’avantguarda per a la recuperació i producció de continguts
audiovisuals, amb la seva transformació d’analògics a digitals. Fomentar
l’exportació d’aquests serveis. Aprofitar els recursos de l’e-content (UE) per dur-ho
a terme.
197
�4.2.5. Capital risc
Segons les darreres dades europees sobre capital risc i innovació tecnològica, Espanya i
Catalunya mostren resultats bastant pobres en la majoria d’indicadors relatius a la
implantació de la societat del coneixement i de la nova economia.
Mentre que als Estats Units els recursos per a capital risc representen l’1,3% del PIB,
Anglaterra té l’1,0% i la mitjana europea es troba en el 0,4% del PIB, la mitjana
espanyola només és del 0,2% i Catalunya encara està per sota d’aquesta xifra.
El Govern de CiU ha impulsat tard i d’una manera feble l’aparició del capital risc.
Tampoc no ha impulsat accions de manera sistemàtica per fomentar i posar en marxa
programes de formació de l’esperit emprenedor i de la capacitat d’iniciativa en
l’educació universitària i secundària. Només algunes iniciatives locals, algunes
universitats parcialment i escoles de negocis privades han desenvolupat programes per
assolir aquest objectiu.
Els instruments financers de l’actual Govern no han afrontat seriosament, o ho han fet
aïlladament, la necessitat de dedicar recursos per donar suport a la creació de noves
empreses en el moment en què comencen, quan a la iniciativa privada li costa més
arriscar capitals per fer-ho.
Les empreses han de disposar del finançament necessari. És en aquest sentit que els
mecanismes de capital risc són imprescindibles perquè els projectes innovadors tinguin
oportunitats per esdevenir financerament viables.
OBJECTIUS
1. Augmentar els recursos destinats a capital risc per a nous projectes i impulsar
l’aparició de nous models de préstec del sistema financer i, en especial, de les caixes
d’estalvi, que siguin accessibles a les noves empreses o a les empreses en
creixement.
2. Facilitar l’accés als nous mercats d’emprenedors de certs segments de població
menys afavorits (majors de 40 anys, immigrants, aturats de llarga durada, joves,
etc.) per evitar la seva exclusió de la nova economia del coneixement.
3. Crear i, si s’escau, ampliar les infraestructures tecnològiques i de comunicacions
que facilitin l’accés, la implementació i el desenvolupament de projectes
empresarials en els àmbits innovadors i la seva existència en xarxa.
4. Fomentar l’esperit emprenedor, l’assumpció de riscos i la capacitat d’iniciativa
empresarial de les noves generacions d’estudiants de secundària, de formació
professional i universitaris.
198
�MESURES
Fer una aposta decidida per incorporar l’esperit emprenedor a l’educació secundària
i a la formació professional. Crear un programa transversal en tot el sistema
universitari i de la formació professional per formar l’esperit emprenedor, amb un
paquet troncal mínim per a tots els estudiants i un paquet optatiu d’importància
creixent, amb un bon nivell de qualitat i utilitzant els darrers suports multimèdia.
Formular un programa de suport específic que faciliti l’accés dels emprenedors amb
més dificultats als nous mercats (majors de 40 anys, joves, aturats de llarga durada,
immigrants, etc.).
Estendre el model de viver virtual a tot el territori de Catalunya per facilitar la
creació d’una gran xarxa de nous projectes d’empresa, d’emprenedors i
emprenedores, de recursos humans i de serveis i, al mateix temps, crear un espai
transparent de projectes empresarials susceptibles de rebre finançament.
Potenciar a les universitats les infraestructures i els serveis de transferència de
tecnologia al sector empresarial i de suport a la conversió en noves empreses dels
resultats de la recerca i la innovació. Establir un model que permeti conèixer els
àmbits de la recerca actual de totes les universitats, coordinar les diverses oficines
de transferència de tecnologia i promoure societats que la comercialitzin.
Crear un programa d’atracció d’emprenedors i emprenedores i de recursos humans
internacionals a Catalunya que faciliti la immigració per als extracomunitaris,
estableixi mecanismes d’acollida i orientació en el seu accés als recursos i potenciï
el contacte amb els grups locals d’emprenedors, empreses i capitals.
Crear fons específics per invertir a risc en nous projectes empresarials en sectors
avançats tecnològicament i en projectes de desenvolupament de petites i mitjanes
empreses que requereixin fer un salt en la innovació i desenvolupament tecnològic.
Aquests fons es crearien amb l’impuls inicial del sector públic, però cercant un
efecte multiplicador amb la participació i protagonisme creixent del sector privat.
Establir instruments financers adequats per invertir a risc en aspectes com: petits
projectes, instruments de garantia recíproca que minimitzin el risc per al sistema
financer i mercats financers ad hoc per a aquest tipus de projectes.
Suport al finançament dels costos d’anàlisi de nous projectes i la formació de tècnics
en anàlisi de risc en noves activitats tecnològiques.
Impulsar millores en el tracte fiscal que avui reben els petits inversors en projectes
de capital risc.
Crear un gabinet d’informació sobre ajuts, subvencions i finançament per a pimes
que també faci costat a tots els àmbits de suport al territori, cambres de comerç,
ajuntaments i associacions empresarials.
199
�4.3. OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL
Assolir a Catalunya la plena ocupació de qualitat, és a dir digna i segura, és l’objectiu de
la nostra proposta. Pel socialisme, l’ocupació sempre ha estat quelcom més que un
concepte econòmic. És un valor social i cultural, que es refereix tant a la inserció
socioeconòmica com a l’assoliment d’una dignitat i d’unes competències i sabers, que
permetin a la persona desenvolupar-se íntegrament com a tal.
A la Cimera de Lisboa, l’any 2000, la Unió Europea va decidir no només assolir arribar
a aquesta fita a l’horitzó de l’any 2010, sinó també què significava plena ocupació i com
fer el camí per aconseguir-ho. Es va definir l’estratègia europea per l’ocupació. En
percentatges, l’objectiu es va fixar en una taxa global d’ocupació del 70%, una taxa
d’ocupació femenina del 60% i en la necessitat que un 50% de les persones de més de
55 anys es mantinguin ocupades.
A Catalunya, l’any 2002 l’atur es va situar en el 9,6%, la taxa d’ocupació en el 65,6% i
la taxa d’ocupació femenina en el 52,5%. Per assolir els objectius establerts a Lisboa,
cal augmentar sobretot el nombre de dones que treballen, ja que el mercat català pateix
un dèficit d’ocupació femenina, i també de les persones més grans de 55 anys. Per situar
Catalunya en el camí de la plena ocupació, l’any 2007 hauran d’estar treballant 120.000
dones més que ara. Les nostres polítiques d’ocupació estaran orientades a aquesta
finalitat.
L’atur a Catalunya es caracteritza per ser:
a) Femení: la taxa d’atur entre les dones (13,1%) gairebé dobla la dels homes (7,1%), i
el diferencial més gran entre sexes afecta les dones de 25 a 45 anys.
b) Jove (sense distinció de sexe): la taxa d’atur entre els menors de 25 anys és del 18%.
c) Selectiu: està concentrat sobretot en persones amb nivells de qualificació baixos, ja
que el 66% dels aturats només tenen estudis primaris.
En els propers anys tindrem un dèficit important d’oferta laboral, especialment amb una
qualificació professional mitjana, que es pot avaluar entre 350.000 i 400.000 llocs de
treball. La resolució d’aquesta necessitat del nostre teixit econòmic i productiu vindrà,
sens cap dubte, de l’aportació de mà d’obra qualificada procedent de la resta de l’Estat,
així com de les persones procedents de fora de l’Estat i de la UE.
El Govern de la Generalitat ha de facilitar l’ampliació i millora de l’oferta de treball,
incrementant significativament la qualificació dels treballadors i treballadores, per tal
que s’adeqüin a les demandes de les empreses, i facilitar la incorporació de la dona al
mercat laboral.
D’altra banda, el Govern ha de respondre a la integració necessària de contingents
d’immigrants per fer front a les mancances de personal, especialment la de personal
relativament especialitzat. En aquest sentit, s’hauran de desenvolupar actuacions en el
camp professional, així com en els coneixements que els immigrants no tenen assolits
en l’àmbit lingüístic, cultural, social i econòmic de Catalunya. D’aquesta manera, des
del punt de vista ocupacional tindran els mateixos drets, deures i oportunitats que la
resta de persones en el mercat laboral. En definitiva, el Govern ha de vetllar per ordenar
els fluxos immigratoris d’acord amb les necessitats del nostre mercat de treball.
200
�El mercat laboral català té un clar problema de qualitat, que es manifesta en un dèficit
de formació, una alta sinistralitat, un excés de temporalitat i massa precarietat laboral.
El nivell de formació de la població activa és clarament inferior a la mitjana europea i a
les principals comunitats autònomes, i el gruix de l’ocupació generat en l’etapa
expansiva 1994-2001 s’ha caracteritzat per realitzar-se en sectors amb un nivell
tecnològic relativament baix. Els socialistes catalans defensem la flexibilitat en el
mercat de treball. Però aquesta ha d’anar inexcusablement unida a la seguretat dels
treballadors i treballadores i a la millora permanent de les condicions contractuals.
Molts dels problemes del mercat de treball deriven de les mancances del sistema
educatiu: de l’elevat nivell de fracàs escolar; del baix percentatge de joves catalans que
continuen l’escolarització postobligatòria; de la manca d’adequació entre la política
formativa i les demandes de les empreses. En conseqüència, per resoldre els dèficits del
mercat de treball cal dirigir les polítiques fonamentalment en el camp de l’educació i la
formació.
A més, patim la manca o insuficiència d’un sistema de protecció social que, articulat
mitjançant la col·laboració pública–privada, afavoreixi la mobilitat territorial i faciliti la
conciliació de la vida personal i familiar amb la laboral. Cal treballar amb dedicació i
intensitat en el camp de l’habitatge, la creació d’escoles bressol, la generació de
recursos i serveis per a l’atenció de persones dependents.
Per la seva part, el Servei d’Ocupació de Catalunya no està responent a les demandes i
necessitats de les empreses, persones i territoris. És poc transparent i eficaç, està
desconnectat dels serveis homòlegs de l’Estat i d’Europa, i només ha intentat atendre la
dimensió professional del mercat de treball. Cal transformar-lo per garantir un
funcionament correcte i adequat que el faci capaç de respondre a les transformacions
que s’estan produint en el mercat laboral català, espanyol i europeu.
OBJECTIUS
1. Assolir la plena ocupació, estable i de qualitat a Catalunya. Això significa,
essencialment, aconseguir que en quatre anys 120.000 dones més que ara tinguin
treball.
2. Crear més ocupació i millor: 1) afavorir la creació d’empreses i l’autoocupació, amb
el desenvolupament dels sectors relacionats amb les noves necessitats, la
modernització del nostre teixit econòmic i productiu amb el desenvolupament de la
recerca o la innovació i afrontant les causes i els efectes de la deslocalització; 2)
promoure una organització i utilització més racional del temps de treball; i 3) reduir
l’excés de temporalitat en la contractació i la sinistralitat.
3. Millorar les capacitats d’ocupació de les persones, amb la potenciació de la ràpida
reinserció de les persones aturades al mercat de treball i la capacitació professional
de les ocupades. Les polítiques actives d’ocupació tindran un paper clau.
4. Evitar la dualitat en la societat i el mercat de treball. Les persones amb més
dificultats, les afectades per diferents factors de desigualtat que limiten les seves
201
�possibilitats d’inserció laboral, requereixen actuacions complementàries per
compensar la situació de desavantatge inicial i situar-se en igualtat de drets i deures
respecte a la resta.
5. Facilitar la conciliació entre la vida laboral i la familiar i personal.
6. Crear un sistema ocupacional que tingui com a motor del desenvolupament el món
local, els agents econòmics i socials i el món del coneixement que conviuen a cada
territori, i que faci protagonista l’aprofitament dels recursos humans i materials del
propi territori per a la generació de riquesa i d’ocupació i no es limiti a atraure
inversions externes o exclusivament a pal·liar les conseqüències de l’atur.
MESURES
Mesures per adequar el sistema educatiu a les necessitats del mercat de treball
Consolidar un sistema de formació al llarg de la vida que afavoreixi el
desenvolupament de les capacitats personals, millori la capacitat d’adaptació a les
innovacions, formi en noves tecnologies i llengües, i que estableixi mecanismes de
formació laboral per a les persones que vulguin entrar o reincorporar-se al món del
treball.
Establir el sistema per reconèixer la millora de la qualificació professional adquirida
en el desenvolupament de l’exercici de l’activitat professional i formativa de
caràcter no reglat (ocupacional i contínua).
Adoptar el compromís d’impartir formació professional a 250.000 persones en atur,
com a mínim, durant els propers cinc anys, i fomentar la capacitació professional de
250.000 persones més en aquest mateix període mitjançant la formació continuada,
amb especial atenció a les empreses amb menys de 10 treballadors (recursos
controlats de manera pública, concertada i transparent).
Reforçar els mòduls formatius de l’ensenyament reglat, en especial els més vinculats
als oficis; afavorir la integració dels actuals mecanismes de formació ocupacional i
de formació continuada en una mateixa estructura educativa.
Reconèixer el dret individual a la formació per iniciativa del propi treballador i en
condicions pactades.
Mesures per evitar la dualitat a la societat i el mercat de treball i potenciar les
actuacions territorials i locals
Aplicar un pla de recerca d’ocupació personalitzat per a i amb totes les persones
desocupades abans del quart mes d’atur.
Oferir una experiència laboral o una formació a totes les persones desocupades
abans del dotzè mes d’atur i del sisè mes a les persones joves o a les més
vulnerables.
202
�Oferir una experiència laboral o formació a les persones aturades de llarga durada i
establir ajudes per a la seva contractació per part de les empreses.
Incentivar les accions que s’adrecin a la permanència en el treball de les persones
més grans, afavorint l’aprofitament i actualització de les seves capacitats, el pas
progressiu de la vida activa a la jubilació o la seva participació en activitats de
l’economia solidària.
Facilitar l’accés al treball a les persones amb dificultats especials d’inserció laboral,
mitjançant la seva incorporació automàtica als programes ocupacionals per a
persones en atur de llarga durada; potenciant l’actuació de les empreses d’inserció
sociolaboral, els centres ocupacionals, els centres especials de treball i les empreses
del sector de l’economia social; establint clàusules socials en els contractes públics
de les administracions públiques catalanes, adreçades a afavorir aquest objectiu, i
creant ajudes per a la seva contractació per part de les empreses.
Concedir ajuts a la contractació estable de les persones majors de 45 anys. Es
destinaran a aquest fi, com a mínim, 6 milions d’euros durant els propers 5 anys.
Mesures per establir nous instruments de gestió de l’ocupació
Desenvolupar totes les potencialitats existents en el territori per crear ocupació i
millorar la capacitat d’ocupar-se de les persones, mitjançant els acords locals per a
l’ocupació que integraran tots els recursos orientant-los en aquesta direcció. Així,
les competències efectives de la política d’ocupació residiran en el món local.
Fer del Servei d’Ocupació de Catalunya un organisme integrador de polítiques,
descentralitzat, desburocratitzat i participat en la seva direcció i gestió per les
organitzacions empresarials i sindicals i les administracions locals. En aquesta
direcció promourem la reforma de la llei del sistema ocupacional i del Servei
d’Ocupació de Catalunya.
Gestionar la intermediació laboral, garantint l’adequada connexió informàtica amb
la resta de l’Estat i Europa per tal de fer efectiu, amb eficàcia, el dret a la mobilitat
laboral lliurament decidida.
Mesures per crear més ocupació
Potenciar l’activitat en sectors econòmics emergents amb capacitat per atendre
necessitats no cobertes o insuficientment cobertes d’empreses i de persones, com ara
els serveis de proximitat (escoles bressol, serveis d’atenció domiciliària, atenció a
les persones amb dependència), els relacionats amb l’educació, el lleure i el temps
lliure, el medi ambient i la cultura, la solidaritat i la cooperació, o el suport als
centres d’investigació.
Col·laborar en el desenvolupament dels sectors d’activitat econòmica generadors
d’ocupació en què les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) tinguin
un paper fonamental i dels sectors industrials en què es disposa de recursos humans
203
�competents i de capacitat per ser econòmicament competitius amb l’activitat d’altres
països.
Establir, des del Govern de la Generalitat, un programa d’incentius als acords
col·lectius i individuals que tingui com a objectiu les 35 hores setmanals (1.600
anuals), a través de noves contractacions estables, a jornada completa o a temps
parcial, o la reordenació i reducció de la jornada de treball.
Promoure la contractació a temps parcial, fixa i amb igualtat de drets, amb l’objectiu
de doblar-la abans del 2010.
Exigir un pla de reparació social dels perjudicis que produeixen a les empreses amb
beneficis que optin per deslocalitzar-se. Aquest pla haurà de contemplar el retorn
dels ajuts rebuts, les accions de la recol·locació de les persones que pretenen
acomiadar i el suport a la regeneració del teixit econòmic i productiu de la zona que
pretenen abandonar.
Mesures per fomentar l’autoocupació
Fomentar l’autoocupació (col·lectiva i individual) com a fórmula de creació
d’ocupació estable des dels programes de desenvolupament local, mitjançant un
suport i impuls decidit i descentralitzat a la xarxa d’infraestructures de vivers,
incubadores, parcs científics i tecnològics, vivers virtuals, centres de serveis,
d’iniciatives de suport als projectes d’autoocupació i noves creacions d’empreses.
Donar suport a les cooperatives i societats laborals que estan actuant de manera
activa en tots els sectors del mercat més tradicional i competitiu, i cercar la
col·laboració amb elles, així com amb la resta d’entitats i d’empreses de l’economia
social, en la generació de respostes a les noves necessitats socials, és fruit de la
iniciativa i l’actitud emprenedora, generadores de treball estable i de qualitat, i
innovadores.
Mesures per millorar la qualitat de l’ocupació generada
Establir un marc de relacions laborals que faci possible conjuntar flexibilitat i
seguretat. Per tant, cal potenciar la negociació col·lectiva a Catalunya, vetllar per
evitar les discriminacions laborals, en especial per motius de gènere, promoure
l’aflorament de l’activitat laboral no declarada o irregular i el reconeixement dels
drets de les persones que la desenvolupen, transformar en contractació fixa l’excés
de temporalitat amb l’objectiu de reduir-la fins al 15% (la temporalitat s’ha de
limitar a aquells casos en què està justificada pel caràcter temporal de l’ocupació),
potenciar i descentralitzar al territori el Tribunal Laboral de Catalunya, i fomentar la
promoció i constitució dels comitès d’empresa europeus a les empreses
internacionals, per harmonitzar les condicions de treball i evitar el dúmping social.
Promoure la responsabilitat social a les empreses (RSE) que impulsa la UE.
L’acceptació i la incorporació voluntària de les empreses dels valors de respecte al
204
�medi ambient i de millora de les relacions laborals que configuren aquesta iniciativa
haurà de suposar una millora “en origen” de les relacions laborals.
Mesures per disminuir la sinistralitat laboral i les malalties professionals
Establir un pla d’inspecció i control de la sinistralitat laboral i les malalties
professionals amb la participació de tots els sectors implicats (empresa, treballadors
i treballadores) en el seu disseny i execució; intensificar els controls sobre les
condicions de salut i seguretat en l’exteriorització i subcontractació d’operacions;
sensibilitzar sobre la necessitat d’incorporar la prevenció dels riscos laborals en els
processos productius.
205
�4.4.
UNA ECONOMIA BASADA EN L’ESPERIT EMPRENEDOR
4.4.1. Suport als emprenedors
Els emprenedors, col·lectiu insubstituïble en la generació d’iniciatives creadores
d’ocupació i riquesa (en particular microempresaris, autònoms, treball associat i
iniciatives socials), són protagonistes importants del creixement de la nostra economia
ja que aporten elements innovadors en matèria de gestió empresarial, en recerca de
major qualitat en la producció de béns i serveis, en l’ús de nous models de prestacions
socials i en l’aplicació intensiva de noves tecnologies.
Catalunya, al llarg de la seva història, ha estat sempre un país d’emprenedors i
d’empreses. Per això volem que Catalunya sigui la pàtria dels emprenedors. I, com a tal,
que sigui un país que mobilitzi totes les seves energies, que no menyspreï cap talent,
que estimuli els innovadors i la innovació, i que confiï en la gent que aposta esforços i
riscos en la creació de noves empreses, nous llocs de treball, noves iniciatives cap a la
societat.
No és menys important la demostració de major flexibilitat i agilitat en les respostes als
canvis en l’impuls de la innovació i en l’ampliació del teixit econòmic que esdevé
complementari a les grans empreses. El propi desenvolupament de l’esperit emprenedor
i la iniciativa empresarial són una valuosa habilitat social i productiva que
objectivament enriqueix la capacitat global del país, així com un espai fonamental per
oferir una autèntica igualtat d’oportunitats i una nova manera d’entendre la redistribució
dels recursos per a totes les persones que volen emprendre un activitat econòmica o
social.
L’elevat nombre d’emprenedors que tenim a Catalunya és un factor de competitivitat
que cal reforçar. Les microempreses i els treballadors autònoms doten de flexibilitat el
sistema productiu, faciliten noves formes d’organització del treball i impulsen la
mobilitat social. Tanmateix, és imprescindible que no pateixin situacions de desigualtat
respecte a les grans empreses i a la resta de treballadors, per això cal una política activa
a favor d’aquest col·lectiu.
Els darrers anys, l’acció de la Generalitat no ha estat ni compromesa ni capdavantera en
aquest camp. Amb una política tímida, poc engrescadora, escassament imaginativa, amb
escassos recursos, molts dels quals simplement transferits des de l’Estat i la UE, poc
innovadora i gens arriscada en matèria de finançament directe, de creació
d’infraestructures o de suport mitjançant avals i garanties, no ha respost a les necessitats
del país. La seva aportació des del CIDEM o des del Departament de Treball ha estat
reactiva i no proactiva.
En contraposició, i sense ser la seva competència, a partir dels anys 80 molts governs
locals i associacions empresarials territorials van entendre la necessitat d’implementar
polítiques locals de caràcter públic per tal de donar suport a la capacitat de crear i de
generar noves iniciatives al teixit professional, tot seguint les recomanacions europees
en matèria de foment de l’esperit emprenedor i de generació d’ocupació. Aquesta
experiència continua sent l’actiu principal del país en matèria de suport als emprenedors
206
�i la creació d’empresa, i haurà d’estar present i ser potenciada en qualsevol disseny de
polítiques actives del futur govern de la Generalitat.
D’altra banda, la universitat també ha de tenir un paper important com a motor de
creació de noves iniciatives empresarials. La creació de noves empreses de base
tecnològica (EBT) sorgides dels entorns de la recerca pública que es duu a terme a les
universitats i a altres centres de recerca, representa una de les modalitats de
transferència de tecnologia de major valor afegit (ha representat una de les modalitats de
transferència de tecnologia), alhora que una oportunitat per generar llocs de treball
d’elevada qualificació, una oportunitat de regeneració del teixit productiu del país, i un
espai que facilita que una part de joves preparats (gràcies a la formació universitària
rebuda a càrrec dels pressupostos públics), pugui desenvolupar una trajectòria
professional. En aquest sentit, cal dir que no ha estat fins fa molt poc que el Govern de
la Generalitat ha prestat atenció a aquest teixit derivat del món de la recerca, de les
universitats i dels centres de transferència de tecnologies, i la seva relació amb el camp
dels nous emprenedors i emprenedores.
OBJECTIUS
1. Fomentar activament l’esperit emprenedor relacionat amb les iniciatives de creació
d’empreses i promoció de nous emprenedors i emprenedores que impulsen diversos
agents: ajuntaments, cambres de comerç i associacions empresarials, universitats i
centres de recerca, centres de formació de professionals, etc., donant un nou
protagonisme als emprenedors i emprenedores i a les microempreses com a
generadors d’ocupació, motors del creixement econòmic i espais d’igualtat
d’oportunitats de totes les persones que vulguin posar en marxa una iniciativa
empresarial o social.
2. Promoure polítiques de suport directe i descentralitzades (ajuntaments i universitats
principalment) en matèria d’infraestructures (vivers, incubadores i centres de
serveis), suport logístic, informació, formació, transferències de tecnologies i capital
pragmàtic, suport a la innovació i a l’R+D, i finançament (recursos econòmics i
assessorament).
3. Potenciar mecanismes d’enfortiment en aquest camp, en particular en processos de
concertació públic–privat, així com de promoció de models de cooperació,
col·laboració i associacionisme entre emprenedors, microempresaris, autònoms,
economia social i, en general, iniciatives que es desenvolupen dins del sector,
aprofitant també les sinergies que donen els acords i pactes locals per l’ocupació
entre administracions i agents socials.
4. Potenciar a l’ensenyament universitari i professional la divulgació, informació i
formació per a la creació d’empreses i potenciar la creació d’espais a les
universitats, parcs científics i centres de recerca d’espais específics per aquest fi.
5. Impulsar millores en matèria de protecció social, fiscal i laboral d’acompanyament
al procés de creació d’empreses adequades a les necessitats i demandes del sector.
207
�MESURES
Enfortir i augmentar els recursos per a la difusió de la cultura emprenedora tant des
de l’àrea educativa com institucional, en especial mitjançant el foment de la
capacitat emprenedora dels nostres joves.
Potenciar i promoure des del món local (ajuntaments i associacions empresarials) i
des de les universitats, amb un suport decidit i descentralitzat del Govern de la
Generalitat, la xarxa d’infraestructures de vivers, incubadores, parcs científics i
tecnològics, vivers virtuals, centres de serveis, de suport a noves iniciatives
emprenedores i noves creacions d’empreses, etc.
Impulsar les estructures tecnològiques d’atenció unificada de “tot en un”, superant
l’actual descoordinació entre administracions, en les quals l’emprenedor–recent
empresari trobi suport en temes legals i fiscals, de gestió empresarial, aspectes
financers, protecció de patents, accés a inversors, etc.
Proposar que els Acords Nacionals de Formació Contínua estableixin el compromís
de duplicar la taxa global de cobertura formativa per als nous emprenedors,
autònoms i microempreses.
Proposar la inclusió normalitzada en els programes d’estudis universitaris, tècnics i
de formació professional, d’ensenyament i mòduls especialitzats de creació
d’empreses i promoció de noves iniciatives emprenedores.
Impulsar la creació de noves empreses de capital risc mixtes per invertir en nous
projectes i donar suport a iniciatives ja existents amb aquest perfil, i establir un
model de préstecs amb garantia recíproca que permeti als nous emprenedors i
microempresaris accedir als recursos necessaris per començar una nova activitat
empresarial, amb la promoció del desenvolupament d’una xarxa de business angels
a nivell de tot Catalunya.
Potenciar, des de la col·laboració entre entitats públiques i privades, un fons per al
cofinançament de préstecs participatius destinat a autònoms, emprenedors i
microempreses, així com impulsar un servei financer integrat que inclouria l’anàlisi
dels projectes d’innovació, assessoria tecnològica i propostes sobre les línies de
finançament disponibles.
Afavorir el desenvolupament de sistemes de comptes d’estalvi per a inversió en
petits projectes empresarials. S’impulsarà que aquests comptes estiguin
complementats amb recursos de les partides socials d’entitats financeres. També
s’ha de promoure, amb el concurs de les entitats financeres i de les institucions
comunitàries, la millora del sistema de microcrèdits sense avals.
Assegurar la disponibilitat d’infraestructures (xarxes) de qualitat a tot el territori,
posant en marxa un pla de difusió social de les noves tecnologies per als
emprenedors, els microempresaris i autònoms, i promoure un model que permeti
augmentar significativament el nombre de noves iniciatives innovadores.
208
�Difondre entre els investigadors la importància de la patent com a instrument de
captura i protecció del valor afegit potencial d’una recerca.
Posar a disposició dels investigadors estructures que facilitin la valoració de la
recerca i que els assessori en els processos de protecció i comercialització (via
empresa derivada o altres) dels resultats obtinguts.
Continuar impulsant iniciatives que aportin els recursos primerencs necessaris que
permetin desvetllar i donar suport a projectes en estat encara embrionari sorgits de
l’àmbit de la recerca.
Potenciar concursos de projectes d’empreses derivades o start-up, que facilitin uns
certs recursos a les iniciatives guanyadores, ajudin a revelar projectes i presentin un
efecte de publicitat i de demostració a l’entorn.
Orientar i potenciar la creació de noves empreses i el desenvolupament de noves
iniciatives emprenedores sota el model de fórmules empresarials d’economia social,
treball associat i, en altres casos, empreses del tercer sector.
4.4.2. Autònoms
Els autònoms, com ja hem dit, constitueixen un element de riquesa i competitivitat del
nostre país. Més de mig milió de persones desenvolupen a Catalunya la seva activitat
laboral com a treballadors autònoms, i generen, amb el seu treball, una riquesa a
Catalunya en torn al 12% de PIB Aquest col·lectiu té una importància cabdal en la
nostra economia. Assumeixen riscos i sovint impulsen projectes innovadors amb
adaptació i flexibilitat, i contribueixen a crear llocs de treball i riquesa.
Malgrat el seu pes econòmic i social, l’ordenament jurídic, que es desenvolupa a nivell
d’Estat espanyol i que regeix la seva activitat, no s’adequa a les seves necessitats ni
reconeix el seus drets socials de la mateixa manera que als treballadors assalariats. Els
autònoms han de superar diferents tipus de problemes quan duen a terme la seva
activitat. Aquests problemes deriven del fet que, socialment, no se’ls reconeix el seu
paper com a emprenedors i creadors de riquesa, de la seva desfavorable relació
juridicolaboral amb tercers, d’una inadequada fiscalitat, de la seva insuficient protecció
social, de la relació que mantenen amb les administracions públiques i, molt
especialment, per la feblesa i transitorietat de les mesures de suport i de foment de
l’activitat emprenedora.
Particularment feble és, a més, la situació dels treballadors autònoms dependents que
avui dia pateixen una situació més complexa ja que estan vinculats a un o a molt pocs
clients, i estar sotmesos a un règim de dependència severa de tercers, que els fan
extremadament vulnerables, i protegits de manera quasi nul·la davant dels canvis dels
cicles econòmics.
La situació, a Catalunya, ha estat encara més agreujada per la significativa indiferència
del Govern de CIU de la Generalitat envers aquest col·lectiu. Les polítiques de suport al
treballador i empresari autònom, a la creació d’empreses i als nous emprenedors, han
estat molt poc desenvolupades, molt dependents de les transferències des de
209
�l’administració central al Departament de Treball, i amb un suport quasi nul d’Indústria
i Comerç.
Els autònoms tenen i tindran un paper protagonista en el creixement de la riquesa i
l’ocupació en els propers anys. És i serà un espai cabdal per oferir mesures en línia per
estendre una nova manera d’entendre la redistribució dels recursos per donar suport a
les noves activitats econòmiques o socials, i espai de recerca d’una major igualtat
d’oportunitats per amplis col·lectius de treballadors i empresaris del nostre país.
És hora d’incidir activament i de fer tota la pressió necessària en la política del Govern
de l’Estat i a les Corts, per potenciar aquest sector i donar-li el tractament legal i formal
que li correspon.
OBJECTIUS
1. Emprendre iniciatives des del Govern de la Generalitat perquè les Corts Generals
desenvolupin un marc legislatiu de millora de la situació i condicions laborals
d’aquests treballadors i empresaris autònoms, i eixamplar l’àmbit laboral i l’abast de
l’acció protectora del sistema de protecció social públic envers aquest col·lectiu.
Alhora, és indispensable aclarir i simplificar la seva fiscalitat.
2. Impulsar accions per a la promoció, el foment i la creació neta d’ocupació com a
autònoms mitjançant l’autoocupació i noves empreses.
3. Promoure espais que facilitin la concertació, cooperació i associacionisme entre els
propis autònoms per afavorir el desenvolupament de la seva pròpia empresa i
augmentar la seva presència i reconeixement, social i cultural, promovent la seva
participació i rol actiu en els debats que els afecten directament.
4. Pal·liar les mancances formatives, de capacitació, d’informació, de suport logístic,
de suport en capital financer i pragmàtic, que obstaculitzen el desenvolupament del
sector, i fer-ne partícip i actor principal l’administració local, la xarxa
d’associacions empresarials i els agents socials del territori.
5. Crear i promoure instruments de suport financer públics i privats que donin suport al
sector, en particular per la posada en marxa de noves empreses.
MESURES
Promoure que les Corts Generals emprenguin una revisió de la legislació actual
perquè els autònoms estiguin en igualtat de drets i prestacions en relació amb els
altres treballadors i ocupats, i per definir un marc públic i empresarial que n’estimuli
l’activitat. En aquest sentit, és crucial impulsar l’Estatut Jurídic del Treballador
Autònom, incloent-hi el reconeixement dels seus drets i deures. Dins d’aquesta
proposta cal promoure:
L’eliminació dels obstacles per a la contractació de familiars.
210
�L’impuls de la contractació estable i la promoció de l’ocupació
mitjançant bonificacions i ajuts fiscals similars als que tenen les
empreses.
L’adaptació de les normes previstes per la Llei de prevenció de riscos
laborals per cobrir les necessitats i realitats d’aquest col·lectiu.
La promoció de la creació d’un fons de garantia per tal de cobrir les
prestacions d’atur i incapacitat permanent.
L’impuls de la reforma de les prestacions socials per als autònoms per
equiparar-les amb les del Règim General en els casos d’incapacitat,
jubilació, maternitat i conciliació de la vida familiar i laboral.
El fet de permetre la modificació voluntària de les cotitzacions socials
en funció de l’edat per tal de millorar les pensions de jubilació.
L’establiment d’un marc de garanties en la base reguladora dels
treballadors autònoms que els permeti poder calcular les seves bases
reguladores i practicar cotitzacions per assolir una pensió digna.
El suport i tractament específic a les necessitats del col·lectiu de
treballadors autònoms dependents, tot impulsant un tractament
singular relatiu a les seves condicions de treball i als drets com a
treballadors que depenen d’una sola o de molt poques empreses, així
com millorar el nivell de protecció social davant la pèrdua d’ocupació
per causes alienes a la seva voluntat com a prestador de servei o
treballador.
En l’àmbit fiscal, cal redefinir el sistema de mòduls en el sentit següent: ampliació a
noves professions, revisió dels mòduls existents i desenvolupament d’una nova
normativa sobre conceptes desgravables; així mateix, aplicar coeficients correctors
segons un límit de renda, durant els primers quatre anys d’una activitat i per als
menor de trenta anys, i impulsar una reducció dels coeficients als successors dels
titulars que tinguin més de 55 anys.
Incorporar a la formació professional i universitària capacitació orientada a la
creació d’empreses i establiment com autònom, així com la creació de programes
específics de formació ocupacional per als aturats que es vulguin establir com a
autònoms, amb especial atenció als joves, dones i aturats de llarga durada.
Fomentar xarxes, plataformes tecnològiques i espais d’intercanvi que afavoreixin les
relacions d’associacionisme i comercials dels autònoms i emprenedors. En especial,
en el suport a la creació de centrals de compra, cooperatives de serveis i per a la
contractació de gerents i de suport administratiu.
Fomentar i estimular espais de suport logístic, de creació d’empreses –vivers,
incubadores–, de suport i assessorament general als autònoms, de centres de serveis
especialment adreçats a aquest sector, de serveis de formació i informació, de suport
en capital pragmàtic, de suport tecnològic, a partir del treball que desenvolupa
211
�l’administració local, les associacions al territori, les cambres de comerç i els agents
socials, integrant aquestes iniciatives en les estratègies europees per a l’ocupació
que es desenvolupen al territori (acords i pactes locals per l’ocupació, etc.).
Adaptar els programes de competitivitat i de qualitat empresarial als treballadors
autònoms i les microempreses, tant als que tinguin instal·lacions obertes al públic,
com a la resta de professionals.
Establir l’obligació que les empreses que presentin expedients de regulació o de
supressió d’ocupació informin sobre com poden afectar les mesures laborals als
treballadors autònoms que depenen de l’empresa.
Defensar de manera intensiva, mitjançant programes específics, tota l’economia que
depèn de l’activitat rural, fent especial incidència a incentivar la successió de les
empreses de caire familiar.
Crear un observatori permanent de les iniciatives d’emprenedors i autònoms, i de
creació i de potenciació de microempreses. Aquesta iniciativa vetllarà per les bones
pràctiques laborals, amb dedicació preferent a la prevenció de riscos laborals,
seguretat en el treball i el suport a la xarxa de centres de serveis, vivers, etc., que es
dediquin al suport de la creació d’empresa.
Potenciar l’oferta de serveis des de les cambres de comerç per als autònoms i les
microempreses, així com la defensa dels seus interessos col·lectius.
Potenciar la creació de fons d’estalvi per a la creació de noves empreses, amb la
promoció per tal que les entitats financeres aportin un cofinançament equivalent o
superior a l’estalvi produït per l’emprenedor, així com un augment dels fons per la
millora del sistemes de microcrèdits sense garanties per accedir als recursos
necessaris per crear o eixamplar una activitat.
Potenciar, des de la col·laboració entre entitats públiques i privades, un fons per al
cofinançament de préstecs participatius destinats a autònoms, emprenedors i
microempreses de nova creació o existents, garantint els mecanismes de
transparència i avaluació.
Impulsar un servei financer integrat que inclouria l’anàlisi dels projectes
d’innovació, assessoria tecnològica i propostes sobre les línies de finançament
disponible, dissenyant un sistema d’avaluació de la implantació dels projectes i les
reduccions fiscals que siguin possibles per estimular aquests projectes.
Estendre als autònoms les mesures proposades per al conjunt dels emprenedors en el
camp del finançament: millora del sistema de garanties, de les condicions del capital
risc i ajuts privilegiats a projectes innovadors.
Afavorir el desenvolupament de sistemes de comptes d’estalvi per a inversió en
petits projectes empresarials per a persones amb dificultats. Aquests comptes
estarien complementats amb recursos de les partides socials d’entitats financeres.
212
�4.4.3. Suport a l’economia social
L’economia social és, en el nostre país, un element cabdal si es vol parlar d’una
economia de progrés i de distribució de la riquesa, ja que s’ha de tenir present
l’aportació que té en la creació de riquesa i d’ocupació. No podem oblidar que a
Catalunya el sector d’economia social aporta entre el 5% i el 7% al PIB, i entre el 9% i
l’11% d’ocupació. La seva importància no deriva exclusivament dels factors
quantitatius, sinó també dels qualitatius.
Hom reconeix que les cooperatives i societats laborals, així com la resta d’entitats i
d’empreses de l’economia social, són fruit de la iniciativa i l’actitud emprenedora d’un
col·lectiu de persones, generadores de treball estable i de qualitat, i innovadores.
Actuen de manera activa en la generació de respostes a les noves necessitats socials i,
alhora, també ho fan en tots els sectors del mercat més tradicional i competitiu.
Per la seva configuració, funcionament democràtic i finalitat, s’adapten a la proposta
d’empreses socialment responsables que promou la Comissió Europea. Al mateix
temps, la seva aportació a la cohesió social i al creixement sostenible els atorga un paper
clau en la manera de fer empresa, tan important en el propi desenvolupament local.
En aquest context no és menys important, també, tenir present el paper que compleix la
banca ètica en la difusió de noves maneres d’entendre l’economia del país. En aquest
sentit, és fonamental impulsar i promoure iniciatives com la banca ètica, una
manera diferent d’entendre el sistema financer, que posa al mateix nivell la
consecució del benefici econòmic i del benefici social, i que atorga a les persones
capacitat de decisió i de control sobre l’ús i la destinació que les entitats
financeres fan dels seus estalvis.
La banca ètica es diferencia de la banca convencional tant de cara als
estalviadors com de cara als receptors de finançament. D’una banda, intenta
atraure els estalviadors sensibles a determinats valors, com ara la cohesió i la
justícia social, la sostenibilitat mediambiental o la igualtat de gènere. D’altra
banda, finança els projectes empresarials que, sent sostenibles des del punt de
vista financer, compleixen una sèrie de requisits vinculats als valors abans
esmentats.
Els anys de govern de CiU no han estat beneficiosos per al desenvolupament del sector.
La manca de mesures en temes de formació i l’escassa transversalitat i coordinació en
les mesures que podrien beneficiar el sector, són l’evidència de la indiferència envers
problemes cabdals de funcionament del sector.
L’actitud dels socialistes no vol ser exclusivament passiva sinó que serà de veritable
canvi. Un compromís que volem basar en la col·laboració, concertació i
corresponsabilització entre la societat i les entitats i empreses d’economia social, amb
un suport decidit del sector públic, mitjançant una aliança estratègica que s’ha d’orientar
a la resolució dels reptes que té plantejats, d’una banda, l’economia social com a tal i,
d’altra banda, la societat en relació amb la conciliació al manteniment del creixement
del benestar de les persones i d’una economia plural sostenible i amb dimensió humana.
213
�OBJECTIUS
1. Fomentar el creixement del sector, animant la creació d’empreses sota les fórmules
d’economia social i incentivant la generació de noves iniciatives de treball associat i
de foment cooperatiu com a forma de construcció de noves modalitats de
democràcia econòmica.
2. Donar suport als processos que permetin la millora de la qualitat dels béns i serveis
que produeixen, per afavorir la seva consolidació empresarial i la millora de la seva
valoració econòmica i social. Incrementar el nivell de coneixement de les tècniques
de gestió empresarial.
3. Impulsar la constitució de consorcis i xarxes de cooperació sectorial, intersectorial,
territorial i transnacional, per reforçar la seva capacitat d’actuació, contractació,
negociació i representació.
4. Afavorir l’accés a un finançament i una fiscalitat que atengui la seva especificitat
empresarial.
5. Afavorir els projectes de banca ètica i de finançament ètic i socialment
responsable a Catalunya, sensibilitzant la societat catalana en el coneixement
de l’estalvi i les inversions ètiques i socialment responsables, i reconeixent a
les organitzacions de representació dels instruments de finançament ètic, el
paper d’agent actiu i d’interlocutor de l’Administració en aquesta matèria.
6. Donar a conèixer i reconèixer el paper d’economia social com un espai clau en els
processos de consolidació de noves formes d’organització de la producció i de
prestació de serveis, amb un sentit fortament democràtic, participatiu i redistributiu.
7. Actuar transversalment des del Govern per donar suport a aquest sector, tant en
matèria de formació, com d’ajuts fiscals, reconeixement de drets socials, innovació i
qualitat, transferència de tecnologies i implantació d’NTI.
8. Impulsar l’establiment i la generalització de les etiquetes socials com una manera de
posar en relació els consumidors amb sensibilitat social amb els productors de
l’economia social, i posar els moviments de consum responsable al servei del
creixement de l’economia social.
MESURES
Mesures en matèria de potenciació del sector de l’economia social
Recuperar la mesura del pagament únic de la prestació per desocupació, sense
limitacions, per aquelles persones que després d’haver finalitzat una relació laboral
amb una cooperativa o societat laboral tenen la possibilitat de passar a ser soci de
treball d’aquesta mateixa cooperativa.
Complementar amb aportacions específiques per les cooperatives i societats laborals
els
programes
generals
d’ajuts
al
desenvolupament
empresarial
214
�(internacionalització, qualitat, etc.) i, especialment, els referents a les petites i
mitjanes empreses, als quals han de tenir accés de manera normalitzada.
Facilitar l’accés al finançament públic dels projectes empresarials creats per entitats
i empreses d’economia social.
Incrementar dins dels programes de vivers d’empreses la consolidació de fórmules
empresarials relacionades amb l’economia social.
Promoure en els programes de desenvolupament local la col·laboració amb les
cooperatives i societats laborals existents, així com el foment de l’autoocupació
col·lectiva com a fórmula de creació d’ocupació estable.
Establir clàusules socials en els contractes públics de les administracions públiques
catalanes, adreçades a afavorir la integració laboral o la prestació de serveis de
proximitat a les persones amb dificultats especials d’inserció sociolaboral i amb més
necessitats.
Fomentar l’accés i l’ús de les noves tecnologies, mitjançant plans específics de
desenvolupament i innovació tecnològica.
Promoure i potenciar l’establiment dels consorcis i xarxes que tendeixin a dotar les
entitats i empreses de l’economia social d’una dimensió d’actuació adequada.
Mesures en matèria de formació i investigació
Fer partícip actiu i sense discriminació les empreses de l’economia social en tots els
ajuts a la formació existents, en particular millorant el tractament que se’ls dóna en
el marc de la formació contínua (Forcem).
Incorporar en els diferents programes formatius ocupacionals, continuats, reglats,
uns mòduls formatius i universitaris de formació en matèria dels avantatges socials i
econòmics del treball associat.
Incrementar la presència de l’economia social en l’àmbit universitari, incorporant el
seu estudi a les llicenciatures i diplomatures connexes amb la seva actuació
empresarial i social.
Establir les condicions per al desplegament de la investigació i la recerca sobre
temes d’economia social.
Possibilitar i fomentar la realització de crèdits en pràctiques a entitats i empreses
d’economia social.
Proposar la creació d’un espai de formació, reflexió i recerca d’alt nivell dedicat
específicament a l’economia social, el cooperativisme i la democràcia econòmica.
215
�Mesures en matèria fiscal
Unificar el tractament fiscal de totes les fórmules jurídiques d’economia social.
Adaptació de la Llei de règim fiscal de les cooperatives als canvis que s’han produït,
tant a nivell estatal com autonòmic.
Establir exempcions per a la transmissió de drets de socis de cooperatives i societats
laborals a favor de familiars.
Mesures de potenciació de la banca ètica
Donar suport a les propostes de reforma de la legislació financera per tal que els
crèdits per a la creació d’empreses socials i per a l’autoocupació sense garanties
reals deixin de ser considerats productes d’alt risc.
Potenciar la recentment creada Societat de Garantia Recíproca AVALIS per tal que
esdevingui una eina eficaç a l’hora de facilitar l’accés al finançament de les entitats
que formen l’economia social catalana. Crear, també, fons d’avals específics per
l’economia social, així com potenciar i agilitar els que ja existeixen.
Impulsar els programes de sensibilització ciutadana i educació en l’àmbit del
comerç just, la banca ètica i el consum responsable, establint els oportuns
acords de col·laboració amb les organitzacions representatives del sector.
Mesures en matèria de foment i promoció
Millorar de manera substancial els recursos destinats a l’enfortiment de les
estructures representatives del sector, per tal que pugin desenvolupar els objectius i
finalitats pròpies.
Incrementar la visibilitat de les entitats i empreses de l’economia social. Els mitjans
de comunicació de titularitat pública tindran present la difusió i explicació d’aquesta
realitat econòmica i social.
Mesures en matèria de representació institucional
Reconèixer a les organitzacions de representació del sector de l’economia social la
presència en els òrgans en què les administracions públiques tinguin prevista la
participació d’agents socials i econòmics per al disseny i/o consulta de les polítiques
referents a economia, ocupació, afers socials, formació i qualificació professional, i
relacions laborals i contractació.
Mesures en matèria d’organització administrativa
Crear l’Institut Català de l’Economia Social, en substitució de l’actual Institut per a
la Promoció i la Formació de Cooperatives, perquè desenvolupi, amb una dotació i
216
�organització adequades, la promoció, divulgació i foment dels sector i els seus
principis i valors socials.
Reorganitzar i dotar de recursos humans i tècnics suficients, els registres públics de
les entitats i empreses relacionades amb l’economia social (cooperatives, societats
laborals, fundacions, associacions i mutualitats), per tal que puguin ésser un
instrument de transparència del sector i no un fre burocràtic.
4.4.4. Pimes i empresa familiar
Catalunya té un teixit empresarial basat en la petita i mitjana empresa majoritàriament
de caràcter familiar que és la principal font d’ocupació del país, motiu pel qual ha de ser
matèria d’interès per al nostre programa. Les empreses catalanes han de poder
desenvolupar el paper clau que han tingut històricament en termes de creació de riquesa,
ocupació i capacitat exportadora. Els principals reptes que afronta aquest teixit són la
competitivitat en la societat del coneixement, mitjançant les millores de la productivitat
i la creació de valor per sobre d’altres factors que han estat importants en el passat, i la
capacitat per generar, via fusions o aliances d’empreses, entitats de major grandària que
competeixin globalment.
Com a país, a més, tenim el repte de la creixent competència global i la deslocalització
d’empreses tant per la marxa dels centres de decisió com pel trasllat dels centres de
producció, que encara que sobretot es dóna entre grans empreses, afecta el teixit de
pimes que en són proveïdores. A més, avui Catalunya no estimula els emprenedors i hi
ha una mancança de nous projectes empresarials.
En el marc actual, alguns dels reptes que les petites empreses afronten i que dificulten la
seva continuïtat són: la dificultat d’accés a finançament; la necessitat de modernitzar-se
i d’integrar-se en l’economia del coneixement; la barreja de la dinàmica familiar i
l’empresarial en la direcció de l’empresa –successió, repartiment de funcions, fiscalitat
de la successió, etc.–, o la poca transparència en les actuacions de l’administració
autonòmica, especialment en termes de contractació, concessions, finançament, ajuts,
etc.
En clau d’empresa familiar, cada cop és més difícil encarar amb èxit el relleu
generacional en un entorn cada vegada més complex per a la supervivència de les pimes
i on és difícil plantejar projectes a llarg termini.
OBJECTIUS
1. Generar un entorn estimulant per als emprenedors i els petits empresaris, així com
per a la continuïtat de les empreses familiars amb flexibilitat de formats i fórmules, i
fer un país on una part important de la inversió vagi a nous projectes empresarials i
on crear o continuar una empresa sigui una possibilitat real a l’abast de molta gent.
2. Generar entorns que impulsin i facilitin la col·laboració entre empreses a tots els
nivells, des d’aliances temporals fins a fusions per afrontar projectes de major
217
�nivell, i esperonar les empreses que puguin fer-ho, a competir a primera línia en una
economia globalitzada.
3. Fomentar la formació i la qualificació del capital humà: facilitar l’accés a la
formació dels directius i els treballadors/es de les pimes. Una formació útil i
continuada de debò, compatible amb la feina, que potenciï la formació a distància, in
company i adaptada a les necessitats de l’empresa.
4. Facilitar l’accés al finançament per a projectes empresarials nous o d’expansió.
Potenciar el desenvolupament de nous mecanismes de finançament que representin
alternatives reals per a projectes empresarials de pimes.
5. Afavorir que les nostres empreses competeixin avançant en la societat del
coneixement i en la utilització de les noves tecnologies. Hem d’ajudar les nostres
empreses a competir en valor i a no haver de competir reduint costos laborals.
6. Generar sinergies i complicitats amb les empreses des de l’Administració, en una
relació que estimuli a emprendre i que ofereixi punts de trobada i un model de gestió
i actuació transparent i rigorós que incentivi el compliment de les obligacions i les
actituds responsables per part de les empreses.
7. Crear entorns d’empresa diversificats i impedir la concentració d’una sola font de
riquesa per a les pimes en una comarca o ciutat.
Mesures per reforçar el capital humà
Assegurar la qualitat de la gerència empresarial creant, en col·laboració amb escoles
de negocis i coordinant els mecanismes institucionals de suport a la gestió de les
petites empreses, un sistema de promoció econòmica per augmentar el nombre
d’empreses que utilitzen assessorament extern i millorar la seva qualitat de manera
continuada. Aquesta xarxa estarà oberta a tot tipus d’iniciatives públiques i privades
que puguin estendre l’assessorament i reduir el seu cost per a les pimes.
Reforçar la connexió entre les pimes, la universitat i la formació professional per tal
d’adequar la formació a les demandes de les empreses, alhora que cal desenvolupar
programes d’emprenedors que fomentin el risc empresarial des dels centres
d’ensenyament.
Afavorir la contractació i la formació de personal qualificat a les petites i mitjanes
empreses, donant incentius pels esforços fets en aquesta matèria i per l’esforç
formatiu. El Govern pot generar punts de trobada i marcs de relació assequibles
entre les pimes i els seus representants i el mercat de directius. A la vegada, s’ha de
vetllar perquè els períodes de formació no impliquin la contractació abusiva de les
persones que comencen en el mercat de treball, regulant, per exemple, figures com
les dels becaris, i reforçant-ne la situació.
Impulsar noves formes de contractació que garanteixin que les empreses es
proporcionen la flexibilitat que pot requerir la competitivitat, sense augmentar la
precarietat ni perjudicar la seguretat jurídica pel que fa a les garanties dels
218
�treballadors i treballadores i les seves cobertures socials. D’altra banda, han de
permetre conjugar millor la vida personal i la laboral.
Mesures per facilitar l’accés a la societat del coneixement
Impulsar la creació de centres de transferència de tecnologia. Millorar l’accés a la
innovació i a la tecnologia de les pimes i de les microempreses; habilitar centres
d’R+D, també per a pimes, fomentant l’aprofitament de sinergies i col·laboracions.
Mesures per facilitar la gestió
Impulsar l’estabilitat i la seguretat jurídica en matèria laboral i tributària i impulsar
un marc simplificat de tributació en què el cost del compliment no sigui elevat.
Ajudar les petites empreses i els empresaris individuals a complir amb les seves
obligacions fiscals, comptant amb el suport dels col·lectius professionals.
Donar suport a empreses en el compliment de les exigències socials i
mediambientals. Hem de canviar el punt de vista: l’Administració no és només un
fiscalitzador o un sancionador, sinó també un còmplice en el compliment de la
responsabilitat i la funció social de l’empresa.
Mesures per assegurar el finançament idoni per al funcionament de les pimes
Generar accions, iniciatives de mediació i incentius fiscals que afavoreixin la
concentració empresarial i la creació i la continuïtat d’empreses, sota qualsevol tipus
de forma jurídica i titularitat, així com l’estalvi i l’acumulació de capital per a
aquestes finalitats. Per als empresaris individuals i totes les formes d’autoocupació,
impulsar la creació d’empreses, igual que s’incentiva la compra de l’habitatge, i per
a les empreses ja existents primar legalment i fiscalment l’autofinançament.
Facilitar l’accés al finançament incentivant algunes entitats financeres a reduir
l’excés de garanties exigides; promoure alternatives de finançament dirigides a les
pimes (crèdits tous, préstecs a llarg termini, fons d’inversió empresarial, capital risc
per a pimes, etc.) i als seus projectes d’expansió, intentant que s’obrin a tots els
sectors –no tecnològics i empreses petites–, i creant marcs de relació entre capital i
emprenedors.
Protegir les empreses de la morositat, de les pràctiques abusives a mercats amb
concentració i de l’efecte dels deutes de l’Administració.
Creació amb capital privat d’una societat o fons de capital risc per a pimes que actuï
a tot el territori i impulsi també projectes de qualitat i modernització.
Facilitar a les pimes l’accés a contractes de l’Administració, tant discriminant
positivament com amb accés a finançament.
Crear plans de recuperació empresarial per a activitats viables que puguin deixar
sense feina els treballadors i treballadores, i també ajut a la liquidació d’empreses.
219
�Mesures per reforçar la col·laboració dels agents socials
Amb l’ajut dels agents socials i de col·legis professionals, crear oficines d’atenció a
l’empresari per canalitzar les informacions rellevants de totes les administracions de
cara a l’empresari, facilitar informació de programes i ajuts, canalitzar demandes de
treball i ajudar els nous emprenedors.
Impulsar la col·laboració i la creació de programes conjunts amb els agents socials
en l’àmbit de les pimes, en matèries com les relacions laborals, la contractació,
l’accés a formació i tecnologia. També es podria ajudar a reforçar la mediació en el
mercat de treball i avançar cap a uns serveis d’ocupació útils i eficaços. A la vegada,
s’ha de reforçar el paper del agents socials en aquest món que és on menys presència
tenen i estendre la responsabilitat social entre les empreses.
Mesures per a l’empresa familiar
Incentivar –amb estímuls fiscals i financers– i donar suport als processos de
planificació de la successió en empreses familiars, d’acord amb uns certs criteris i
estàndards de qualitat –protocol familiar, normes de bon govern, etc.
Coordinar subvencions i actuacions públiques de manera transversal i vertical entre
administracions, en col·laboració amb entitats privades; impulsar iniciatives
legislatives, promoció directa i suport als projectes de viabilitat d’empreses
familiars, com a enllaç entre agents socials i nexe per a projectes d’aliances;
promoure partenariats, etc.
4.4.5. Condicions de competència, marc institucional i facilitat per a l’activitat
empresarial
El Govern de la Generalitat no ha tingut una visió estratègica ni ha creat polítiques
adients respecte a sectors clau de l’economia, ni davant els processos de concentració
econòmica. Catalunya ha perdut pes en la localització de les seus de grans empreses,
capdavanteres en sectors punters –com l’audiovisual o les aplicacions informàtiques– o
centres d’R+D de grans empreses que definiran la posició productiva dels territoris en el
futur.
El Govern de la Generalitat ha d’aconseguir que Espanya i Europa vegin Catalunya com
un territori d’oportunitats empresarials envejables. Per aconseguir-ho, s’han d’alliberar
les energies del teixit productiu català. El Govern ha de liderar aquest procés a través de
les polítiques sectorials i de foment de competència, i ha de donar suport a les noves
iniciatives productives capdavanteres. Això no serà possible sense una reforma de
l’administració de la Generalitat, que els últims anys ha patit una pèrdua de credibilitat i
qualitat que li ha restat legitimitat i eficàcia.
El Govern de la Generalitat té un rol molt important en el vessant de la regulació i
supervisió, que fins ara no ha volgut o no ha sabut dur a terme a Catalunya. A més, pot
fer molt més del que ha fet fins ara en termes d’exercir lideratge i predicar amb
l’exemple a Catalunya, creant sistemes d’indicadors, promovent el bon govern de les
empreses amb qui contracta, etc.
220
�OBJECTIUS
1. Impulsar polítiques de competència: 1) Reformar els mercats de serveis en xarxa,
com l’energia i les telecomunicacions, per ajudar a rebaixar els costos del teixit
productiu a Catalunya; i 2) potenciar l’acció del Tribunal de Defensa de la
Competència Català, dotant-lo de major independència respecte al poder executiu.
2. Millorar les condicions per al funcionament de les pimes i també per a la creació de
noves empreses. Les petites i mitjanes empreses són un pilar essencial en la
prosperitat de l’economia catalana.
3. Promoure, pels seus efectes positius sobre l’economia, l’establiment de la seu
d’organismes reguladors a Catalunya.
4. Fer de les polítiques de consum un instrument potent i eficient, tant des del punt de
vista dels interessos de la ciutadania en la seva dimensió de consumidora, usuària o
inversora particular, com per millorar la qualitat dels nostres productes i serveis, la
seva competitivitat, el foment de la competència i el bon funcionament dels mercats.
Mesures per millorar la competència
Reformar el Tribunal Català de Defensa de la Competència per tal de dotar-lo de
més independència respecte al Consell Executiu. Les seves decisions es prendran de
manera col·legiada per un consell format per experts de reconegut prestigi, escollits
per majoria qualificada del Parlament de Catalunya.
Reformar els mercats de serveis essencials en xarxa perquè es donin les condicions
de competència idònies i el nivell de qualitat apropiat. En aquest sentit, cal ordenar i
racionalitzar la intervenció de la Generalitat.
Aconseguir la distribució en el territori dels òrgans espanyols de supervisió i
regulació sectorial. Catalunya ha de ser seu d’un o més òrgans rellevants.
Mesures per facilitar la creació de noves empreses
Simplificar l’Administració per reduir les càrregues burocràtiques requerides per a
la creació de noves empreses, prenent com a exemple experiències d’èxit com les
anglosaxones (tipus Small Business Administration), i eliminar tots els punts
estranguladors de l’Administració que impedeixen l’agilitat en la creació
d’empreses.
Promoure la dinamització de tots els aspectes judicials i de legislació mercantil que
afecten la creació i el funcionament de les empreses.
221
�Reformar els actuals sistemes de contractació externa de la Generalitat tot evitant
situacions de monopoli i facilitant la competència i la creació de teixit empresarial.
Mesures per incorporar pràctiques de bon govern al sector públic autonòmic i a la
resta de l’economia
Fomentar l’adopció de pràctiques de bon govern i de responsabilitat social a les
empreses. Estimular també la introducció del balanç social en la gestió de les
empreses i aprofitar, en aquest sentit, l’experiència que poden aportar les empreses
de l’economia social. Es fomentarà la inclusió d’una Memòria de Responsabilitat
Social en els comptes anuals de les empreses, que permeti valorar la contribució
social i mediambiental de la seva activitat.
Especialment, adoptar a les empreses públiques i a les participades majoritàriament
o minoritàriament per la Generalitat, un codi de bon govern que se situï a
l’avantguarda de les recomanacions internacionals en aquest sentit. Les vendes
d’actius que dugui a terme la Generalitat tindran en compte l’existència de
pràctiques de bon govern a les empreses compradores o resultants d’aquesta venda.
La contractació de la Generalitat amb empreses privades en tots els terrenys també
valorarà l’existència d’aquestes pràctiques.
Impulsar des de la Generalitat, amb les institucions locals i els agents econòmics i
socials, l’adopció de pràctiques de gestió responsable, des del punt de vista social i
ecològic, en totes les organitzacions del territori. En aquest sentit, s’elaborarà un
Codi de Responsabilitat Social Corporativa, l’adhesió al qual serà considerada com
un mèrit preferent per a les empreses que vulguin participar en la contractació amb
el sector públic català.
Mesures per potenciar les polítiques de consum
Reformar l’Institut Català de Consum per tal de convertir-lo en un òrgan capaç de
dissenyar i d’executar polítiques modernes i eficients de consum. És a dir, dotar-lo
d’un caràcter transversal; proporcionar-li capacitat regulatòria o de proposta de
regulació i capacitat o proposta sancionadora, i dotar-lo d’una major capacitat
d’anàlisi i recerca, de formació i divulgació en les matèries de la seva competència.
Potenciar el sistema català de mediació i arbitratge amb un desplegament territorial
en cooperació amb les administracions locals.
4.4.6. Internacionalització de l’empresa catalana
El pes de les multinacionals dins del sector industrial a Catalunya és molt important.
Representen el 47,5% de la producció industrial i el 60% de les exportacions. Tenen
presència a pràcticament tots els sectors industrials i es concentren, en un 80%, a la
regió metropolitana de Barcelona. L’ampliació de la UE prevista per als països de l’Est
podria desviar futures inversions cap a aquests països pel seu atractiu, tenint en compte
la seva situació geogràfica, els baixos costos laborals i la formació del personal.
222
�La indústria catalana ha fet un gran esforç d’internacionalització durant els darrers anys,
que es reflecteix tant en les xifres d’exportació com, darrerament, en les inversions a
l’estranger. Amb tot, l’ampliació prevista de la UE pot representar un incentiu per a les
exportacions, però també una amenaça per al creixement de potencials competidors amb
una especialització productiva no gaire diferent de la nostra. D’altra banda, la manca de
dimensió de la indústria catalana fa més difícil la possibilitat d’emprendre projectes
importants de caràcter internacional o les possibilitats d’inversió en R+D.
A Catalunya, en l’àmbit industrial, el CIDEM i el COPCA són instruments molt
importants, però segurament caldria potenciar-los i dotar-los de més recursos i més
participació del partenariat públic i privat. També caldria promoure la descentralització
territorial i la col·laboració amb l’administració local i els agents de promoció
econòmica de l’administració central.
El Govern de la Generalitat ha d’ajudar a configurar un entorn més amable i atractiu per
a la implantació a Catalunya d’activitats productives estratègiques. Així mateix, ha
d’ajudar a la implantació internacional dels productes i de les empreses amb seu a
Catalunya. Cal aconseguir una posició favorable del teixit productiu català en el context
espanyol, europeu i internacional. Aquesta és l’estratègia més operativa per fer front a la
pèrdua de centralitat de Catalunya en el context productiu espanyol.
OBJECTIUS
1. Convertir Catalunya en seu d’empreses multinacionals així com de petites i mitjanes
empreses estrangeres i d’emprenedors que vulguin fer negocis o invertir fora del seu
país. Potenciar la posició competitiva de les empreses filials de multinacionals
ubicades a Catalunya.
2. Afavorir l’aparició d’empreses grans, capaces de competir a primera línia d’una
economia globalitzada; empreses que han de tenir la seu i els centres de decisió i
R+D a Catalunya.
3. Consolidar grups en activitats capdavanteres, amb un important component
tecnològic, per la seva capacitat d’innovació, de creació d’ocupació i de motor del
conjunt de l’economia.
4. Afavorir la presència de l’empresa catalana a l’exterior.
Mesures per atreure les inversions de les multinacionals
Crear un entorn amigable que augmenti l’atractiu del nostre país per a la localització
de seus d’empreses que treballin en l’àmbit d’activitats punteres en tecnologia, com
l’audiovisual, la logística, la biotecnologia i la indústria del coneixement. Per
aconseguir-ho, l’existència d’infraestructures apropiades (telecomunicacions,
energia) i de capital humà abundant i qualificat és clau i cal concentrar-hi esforços
en matèria d’educació i investigació.
Sistematitzar l’atenció personalitzada del Govern envers les empreses
multinacionals ubicades a Catalunya, alhora que fer que sigui transparent i d’acord
223
�amb les normes de la Unió Europea, i afavorir les seves inversions, sobretot les de
més contingut tecnològic.
Potenciar el servei d’inversions estrangeres del CIDEM, coordinant les seves
actuacions amb altres institucions com l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci de la
Zona Franca i les cambres de comerç i, evidentment, la xarxa internacional del
COPCA.
Definir un pla de potenciació dels sectors proveïdors i subcontractistes de les
empreses multinacionals, amb la finalitat de donar-los més valor afegit, afavorint-ne
el creixement i actuant com a atractiu per a les noves inversions multinacionals.
Retenir, fidelitzar i afavorir l’expansió de la xarxa de les empreses internacionals ja
presents en el nostre territori. La reinversió de les empreses ja existents és tant o
més important que la captació de noves empreses.
Mesures per promoure la internacionalització de les empreses catalanes
La consolidació i el creixement dels grups industrials amb seu a Catalunya n’exigeix
la internacionalització física. Establir-se a l’estranger ajuda a guanyar quotes
efectives de mercat i ajuda a exportar. Cal que el sector públic ajudi, en la línia
iniciada per l’empresa privada, impulsant programes específics, com per exemple
els de mobilitat de joves professionals i, fonamentalment, facilitant l’accés al mercat
de capitals perquè les empreses mitjanes i grans puguin fer el salt i convertir-se en
vertaderes multinacionals catalanes.
Promoure, dins l’àmbit industrial, la reforma i la potenciació de les agències
CIDEM i COPCA de la Generalitat. En aquest marc, posar a punt un nou pla de
promoció de les exportacions industrials, liderat pel COPCA, amb el suport i la
participació dels sectors empresarials i de forma coordinada amb l’ICEX.
Facilitar la diversificació de mercats tenint en compte que actualment el 70% de les
inversions se centren en el mercat europeu. Cal explorar nous mercats amb
possibilitats com Àsia, el Magrib o els Estats Units.
224
�4.5 POTENCIAR ELS SECTORS PRODUCTIUS FONAMENTALS DE LA
NOSTRA ECONOMIA
4.5.1 Sectors industrials
Catalunya compta, actualment, amb una estructura industrial molt diversificada en els
diferents sectors industrials tradicionals, resultat de l’evolució històrica seguida pel
nostre país des de la revolució industrial del segle XIX. El pòsit de cultura industrial que
aquest procés històric ens ha deixat és, segurament, l’actiu més important que té la
nostra economia. Els sectors industrials que resulten d’aquest procés, i que per això
anomenem tradicionals, representen actualment la base econòmica del país. Fomentar
aquesta cultura industrial i promoure la competitivitat dels sectors industrials, serà un
dels objectius més importants de la nostra estratègia econòmica.
Pel valor de la producció i per la seva incidència en l’economia catalana, destaquen, per
aquest ordre, els sectors químic, alimentari, de material de transport, metal·lúrgic i
tèxtil–confecció. Farem una breu diagnosi de la situació de cada un d’aquests sectors. El
sector alimentari el tractarem amb més profunditat en el capítol Sector agroalimentari.
Així mateix, cal trencar la tendència actual a la progressiva decadència de sectors com
el farmacèutic, no només per la pèrdua d’ocupació i d’ingressos que comporta, sinó
també de recerca en un sector clau de futur.
Sector químic
Catalunya suposa al voltant del 44% de la producció del sector químic estatal i genera,
aproximadament, la meitat del total de les exportacions, amb la qual cosa el Principat es
configura clarament com la regió espanyola amb una especialització més marcada en
aquesta branca. L’especialització també es posa de manifest en considerar que, dins el
conjunt de la indústria catalana, la química, inclosa la farmàcia, esdevé el primer sector
quant a aportació al valor afegit brut. El sector químic és el primer en importància pel
que fa a la seva aportació al PIB industrial de Catalunya. L’any 2000 va suposar el 17%
del PIB industrial i el 5% del PIB total de Catalunya.
Des del punt de vista de l’estructura subsectorial, es pot apuntar que l’activitat al
Principat està encapçalada per la química bàsica. El seu pes és del 48% en termes de
producció i del 45% en termes de valor afegit brut. En el conjunt del sector de la
química bàsica a Espanya, suposa el 60% del total. Això és conseqüència de la forta
presència que té aquest tipus d’activitat en el polígon petroquímic de Tarragona, que
constitueix el pol estratègic més important de la indústria petroquímica del sud
d’Europa.
Alguns factors que limiten la competitivitat de la indústria química a Catalunya són: les
tarifes portuàries, molt altes comparades amb les dels països amb què competim;
l’amplària de via, a Espanya diferent de la resta d’Europa, fet que endarrereix i encareix
el transport; el preu de l’energia, sobretot, l’electricitat, el gas natural i l’aigua; i,
finalment, el fort pes de les multinacionals, amb el que això representa en manca de
centres de decisió i de pràctica absència d’activitats d’alt contingut tecnològic, com
centres de recerca o enginyeries de procés.
225
�Sector de material de transport
El sector del material de transport concentra la major part de la seva activitat en el
sector de l’automòbil i la seva indústria auxiliar. L’evolució del sector de l’automòbil a
Catalunya segueix les mateixes tendències que a Espanya i a la Unió Europea, i destaca
per la seva gran vocació exportadora. Espanya s’ha consolidat com a cinquena
productora mundial de turismes. Catalunya participa amb el 23% en el total d’aquesta
producció. Al Principat el sector del vehicle turisme representa aproximadament el 5%
del valor afegit brut, el 4% de l’ocupació manufacturera i supera el 22% en exportacions
manufactureres.
Espanya és el sisè país en importància pel que fa a la indústria auxiliar de l’automòbil, i
a Catalunya es concentra pràcticament el 37% de l’activitat productiva en termes de
volum de negoci i el 38% de la xifra total d’empreses. Aporta el 7,5% pel que fa al valor
total de la producció industrial a Catalunya en empreses de més de vint treballadors. És
la primera Comunitat en importància a Espanya en aquest segment de la indústria.
Sector metal·lúrgic
El sector metal·lúrgic és molt ampli i variat i té una llarga tradició a causa de la forta
implantació de la indústria al Principat. Si ens remuntem a les èpoques contemporànies,
podem dir que durant els anys seixanta, de progressiva liberalització a Espanya, el
sector es va haver d’obrir a l’exterior per poder ser competitiu i depenia fortament de la
tecnologia estrangera. Així, va ser un dels sectors industrials amb més patents i
llicències. La crisi dels setanta va suposar una profunda reestructuració del sector i la
desaparició de nombroses empreses. L’any 1986 marca l’inici de la recuperació
econòmica, amb l’ingrés a la Comunitat Europea. Aquest fet provoca un creixement
molt gran de les importacions que fa perdre quota de mercat a les empreses catalanes
davant les companyies estrangeres. Cal destacar l’entrada d’un gran nombre d’empreses
foranes en el sector interior, mitjançant la participació o adquisició de firmes locals o bé
a través de la instal·lació de plantes de fabricació que s’especialitzen en una
determinada producció dintre d’un grup internacional. A començaments dels anys
noranta s’inicia una altra crisi que arriba al seu punt més crític l’any 1993. Això provoca
un nou procés de reestructuració de l’activitat i esforços per part de les empreses per
penetrar en els mercats exteriors.
Concretament, el subsector dels equips mecànics té necessàriament una estreta
vinculació amb la inversió industrial, cap on està dirigida, principalment, la producció
d’equips, encara que també té una vinculació amb l’activitat constructora. Per això
s’explica la dependència que té envers els cicles econòmics. És una conseqüència lògica
que la marxa del sector depengui de la conjuntura econòmica.
Aquest és un sector fortament marcat per la introducció de l’electrònica i la informàtica
i dels nous materials. Els aspectes tecnològics són claus per a la competitivitat del
sector, la qual cosa confereix a la recerca i desenvolupament una gran rellevància,
especialment quan els cicles de vida són més curts a causa dels ràpids avenços i
converteixen la mà d’obra qualificada en un factor indispensable. El sector destaca
perquè té unes ràtios de recerca i desenvolupament sobre facturació, i una participació
de personal qualificat més elevats que altres sectors industrials.
226
�Tèxtil i confecció
La situació actual del sector tèxtil i de la confecció a Catalunya és preocupant. Durant el
primer semestre del 2003 s’han perdut més de 2.000 llocs de treball i tot podria apuntar
a una situació semblant a la de la primera part de la dècada del noranta, quan es van
perdre prop de 50.000 llocs de treball. Ara tenim un sector exterior aparentment saturat i
una data cada vegada més propera, l’1 de gener del 2005, amb el final de les quotes i la
desaparició de les barreres aranzelàries de la UE.
Els possibles avantatges competitius de Catalunya, que s’han de potenciar durant els
propers anys, són prou coneguts: nivell tecnològic de procés i de producte, formació del
personal, potenciació d’escoles tècniques i de disseny, xarxes comercials i de
distribució, capacitat de resposta ràpida, diferenciació de productes per la via de la
moda i el disseny, potenciació de marques pròpies, deslocalització d’algunes activitats,
etc., tot plegat amb una intensitat d’aplicació diferent segons el subsector. De ben segur,
però, que no podrem competir en costos amb productes de baix nivell.
OBJECTIUS
1. Potenciar la capacitat competitiva dels sectors industrials tradicionals que avui
representen el gruix de la base productiva industrial de Catalunya.
2. Millorar la posició competitiva dels sectors industrials indicats i de la resta de
sectors i activitats industrials, mitjançant acords del Govern de la Generalitat amb
els diferents sectors.
3. Potenciació de les activitats de recerca i, en general, d’alt valor afegit, per acords
amb sectors i empreses.
4. Fomentar la internacionalització dels diferents sectors industrials en el marc de
l’economia global.
Mesures en el sector químic
Preparar, amb la participació activa del sector, un pla estratègic del sector químic a
Catalunya, amb l’objectiu de millorar la seva posició competitiva en relació amb els
principals competidors europeus. Es tindrà en compte la superació dels factors
limitadors abans esmentats.
Elaborar i aplicar un nou pla de seguretat de la indústria química basat en la
Directiva Seveso II, amb la finalitat de reduir al màxim el risc de les plantes
químiques existents a Catalunya.
Redefinir el contingut i objectius de l’Institut Català d’Investigació Química,
actualment promogut per la Generalitat, d’acord amb el sector, tot connectant-lo
amb el pla estratègic esmentat i en el marc d’un nou projecte de parc científic i
tecnològic de Tarragona.
227
�Potenciar el centres de formació i de recerca existents avui a Catalunya relacionats
amb el sector químic.
Mesures en el sector de material de transport
Potenciació de les activitats de recerca de les empreses de material ferroviari
ubicades a Catalunya, en el marc del pla d’inversions en infraestructures
ferroviàries.
Acords específics amb les empreses del sector de fabricants de vehicles i amb la
indústria auxiliar, per potenciar els centres de recerca i desenvolupament ubicats a
Catalunya.
Potenciació de les activitats del centre tecnològic IDIADA al servei de l’estratègia
del sector de l’automoció.
Pla específic de reforç de la capacitat competitiva del sector auxiliar de l’automòbil,
potenciant la seva posició relativa en la cadena de subcontractació.
Mesures en el sector metal·lúrgic
Concretar, d’acord amb el sector, un pla d’acció dirigit a millorar la capacitat
competitiva de les empreses.
Potenciar les tasques pròpies que donen més valor al sector, com el disseny, el
muntatge final, la comercialització i el servei postvenda, deixant les tasques
bàsiques de mecanitzat, forja, submuntatges i altres, a subcontractistes, com tallers
mecànics, etc.
Tenint en compte les necessitats creixents d’un grau superior d’especialització dels
fabricants del sector, preparació d’un pla especial i urgent de formació de
treballadors i treballadores qualificats, a escala de formació professional i de
diferents especialitats d’enginyeria.
Preparar un pla específic de promoció de les exportacions del sector de fabricació de
maquinària en el marc del COPCA, en col·laboració amb les associacions
empresarials.
Mesures en el sector tèxtil i de la confecció
Acordar amb el sector un programa específic amb caràcter urgent per: potenciar el
nivell tecnològic de procés i de producte, millorar la formació del personal,
potenciar xarxes comercials i de distribució, fomentar la diferenciació de productes
per la via de la moda i el disseny, i la potenciació de marques pròpies.
En el marc de l’acord anterior, preparació d’un projecte de nou centre tecnològic del
sector tèxtil, aprofitant els nuclis existents, com a base de suport per a la nova
estratègia sectorial.
228
�4.5.2 Sectors emergents
És prou conegut que a Catalunya s’ha generat un nou teixit productiu a cada nova onada
de canvi tecnològic, però aquesta tradició catalana s’hauria estroncat els anys 1970 i
1980, amb un sector electrònic que neix i desapareix. Ara ens trobem amb una poca
presència en el sector TIC i en altres sectors emergents i d’alt contingut tecnològic. La
biotecnologia, les telecomunicacions i els nous materials pràcticament no han generat
empreses a Catalunya. El poc pes dels sectors emergents o basats en els nous nuclis
tecnològics és un dels condicionants més importants per al futur econòmic del país.
D’altra banda, també se sap que per poder créixer més ràpidament i poder-nos acostar
com més aviat millor al PIB per càpita mitjà de la UE, cal apostar per alguns sectors
amb un fort potencial de creixement. Així ho han fet, entre d’altres, regions com BadenWürttemberg, Baviera, Flandes o el País Basc, a Europa; i Massachussets, Florida o el
Quebec a Amèrica. Tots aquests territoris han elaborat un pla estratègic, han identificat
els clusters o sectors amb un major potencial de creixement i, finalment, han posat en
pràctica les polítiques concertades entre sector públic i privat per impulsar el
desenvolupament d’aquests nous sectors d’activitat.
A Catalunya, el Govern de la Generalitat no ha fet els deures en aquest camp, com posa
de manifest l’estudi “Catalunya 2010: orientacions de les millors pràctiques
internacionals per a l’economia catalana”, elaborat recentment pel Boston Consulting
Group, per encàrrec de la mateixa Generalitat.
Amb els sectors que hem anomenat “tradicionals”, l’economia catalana podria aspirar a
mantenir un cert nivell d’activitat i d’ocupació, però segurament no podria aprofitar les
oportunitats de creixement i de nova ocupació que ofereixen alguns sectors emergents,
com han posat de manifest les regions esmentades.
A Catalunya hem de ser capaços d’identificar les noves activitats en què podem estar
ben posicionats a escala internacional, per apostar, decididament, per invertir-hi
mitjançant un procés de concertació entre el sector públic i el privat, entre el Govern de
la Generalitat i els sectors empresarials de Catalunya.
Entre aquests nous sectors podem destacar els relacionats amb les TIC i amb la
biotecnologia, tenint en compte el potencial actual existent a Catalunya. En el sector
TIC disposem d’un elevat potencial de recerca pública i d’un cert teixit productiu, i en
el biotec comptem amb una sòlida base de recerca biomèdica i amb un sector
farmacèutic com a base per a les actuacions futures. També podríem considerar el sector
aeroespacial, els nous materials, les energies alternatives –com la que pot girar al
voltant de l’hidrogen–, les renovables o el sector de la indústria i de l’enginyeria de la
llengua, entre d’altres. Tots aquests sectors tenen unes característiques comunes:
necessitat d’importants despeses en R+D, fort creixement sectorial a nivell mundial i
necessitat de personal altament qualificat.
229
�OBJECTIUS
1. Identificar els nous sectors amb un fort potencial de creixement a Catalunya, en
funció de la situació de partida i dels nostres avantatges competitius, mitjançant
l’elaboració d’un pla estratègic segons la metodologia utilitzada, seguint les bones
pràctiques internacionals.
2. Reforçar la posició competitiva dels subsectors ja existents a Catalunya que resultin
identificats en el procés anterior, com per exemple el de l’electrònica de consum,
l’electrònica professional, els components i la subcontractació, o telemàtica i, de
manera més incipient, l’audiovisual i els continguts digitals.
3. Donar prioritat a les despeses en R+D dirigides als sectors emergents, en el Pla de
Recerca i Innovació Tecnològica de Catalunya.
4. Potenciar les noves iniciatives empresarials dels sectors emergents i els nous
productes i serveis de les empreses ja existents d’aquests sectors.
5. Impulsar la creació d’entorns territorials innovadors, relacionats amb sectors
emergents, d’acord amb les administracions locals.
MESURES
Tot i que a Catalunya encara no s’ha realitzat un pla estratègic com el que sí s’ha fet a
les regions esmentades, volem avançar algunes mesures que considerem que ja es
podrien iniciar, juntament amb la realització del mateix pla:
Pla de promoció del sector TIC a Catalunya 2004-2007, amb mesures concretes
dirigides a cada un dels subsectors escollits.
En el marc anterior, definir i aplicar una estratègia nova dirigida al sector de les
telecomunicacions, considerant indústria, serveis i continguts.
Així mateix, definir i aplicar una estratègia nova dirigida al sector de la
biotecnologia, basada en el potencial de recerca i en el sector farmacèutic.
Potenciació dels centres d’R+D públics i privats dedicats a les tecnologies TIC i
d’altres sectors emergents, en el marc del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya.
Aquest pla tindria dues prioritats: l’esmentada (activitats R+D dels sectors
emergents), i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. Serien els dos
eixos principals d’actuació del pla.
Promoure el creixement d’un mercat d’oferta i demanda dels sectors emergents, a
partir de la demanda de grans grups empresarials i de l’oferta d’un creixent sector
auxiliar.
Preparar un pla estratègic de nous sectors emergents, amb un accent especial als
sectors d’alt contingut tecnològic, com per exemple l’aeroespacial, biomed-biotec,
nanotecnologies, nous materials, energia i medi ambient. També, valorar les
230
�oportunitats que ofereix la integració de serveis amb un alt contingut de
coneixement, com per exemple la formació universitària continuada i de tercer cicle,
els serveis sanitaris i el lleure, les tecnologies biomèdiques i l’esport, o el turisme i
les tecnologies de la informació, entre d’altres. Finalment, també s’haurà de
considerar la importància de les indústries culturals.
Valorar les oportunitats que ofereix l’àmbit de les iniciatives empresarials basades
en els serveis personals.
4.5.3. Sector agroalimentari
El sector agrari català s’ha vertebrat històricament entorn a les explotacions familiars.
En els darrers decennis, el sector agrari català ha experimentat una evolució similar a la
dels altres països propers. La població activa agrària s’ha reduït de manera dràstica, així
com el nombre d’explotacions agràries. El 53% dels titulars d’explotacions té més de 55
anys i moltes es gestionen a temps parcial. El seu titular es dedica a altres activitats i, a
més, treballa a la seva explotació els caps de setmana o quan disposa de temps, o bé la
lloga o en contracta la gestió a una empresa de serveis agraris. D’altra banda, tot i que el
80% de la producció final agrària catalana procedeix de sectors que no disposen
d’ajudes a la producció (porcí, fruita dolça, vi), i que el conjunt d’ajudes signifiquin
només el 20% de la renda agrària, el sector agrari català està condicionat per la Política
Agrària Comuna i per les diverses normatives i acords comercials.
La majoria de les explotacions agràries més professionalitzades combinen la producció
agrícola (40% de la PFA) i la ramadera (60% de la PFA). En general, les explotacions
agràries catalanes són petites o mitjanes, encara que també hi ha grans explotacions,
sobretot ramaderes, de caràcter molt intensiu. En els darrers anys s’han reduït d’una
manera molt accelerada les explotacions agràries, sobretot les més petites i sense
expectativa de continuïtat, i les situades a zones de secà i de muntanya. Tanmateix, la
superfície conreada s’ha mantingut estable, de manera que ha augmentat
progressivament la superfície mitjana de les explotacions i simultàniament s’han
incrementat els arrendaments rústics i la contractació laboral, especialment en els
períodes de recol·lecció. La producció, tot i la disminució de la població activa agrària,
també s’ha incrementant de manera progressiva. Aquest increment de productivitat s’ha
sustentat de manera evident en la pràctica del regadiu, en una important mecanització de
l’activitat i en un gran consum d’aportacions d’origen industrial (pinsos per al sector
ramader, maquinària, fito i zoosanitaris, energia, lubricants i pneumàtics).
Catalunya ocupa un lloc destacat a Espanya pel que fa a la indústria agroalimentària
(23% de les vendes i 21% de l’ocupació). El volum més important de vendes es
concentra a la indústria càrnia. La destinació de la producció industrial alimentària és
d’un 41% al mercat català, un 47% a la resta d’Espanya, un 7,7% al conjunt de la Unió
Europea i un 4,3% a la resta del món. Amb la UE, la balança comercial agroalimentària
de 1999 va presentar un saldo negatiu de 1.000 milions d’euros. La balança comercial
va ser positiva per a l’exportació de vi i cava, carns i transformats carnis, greixos i olis.
Però fou negativa pel que fa al peix, els productes làctics, begudes alcohòliques, fruites i
hortalisses i els seus transformats, alimentació animal, molineria i begudes no
alcohòliques.
231
�Pel que fa al sector pesquer, la Generalitat de Catalunya té assumides les competències
d’ordenació dintre de la legislació bàsica de l’Estat, tot i que, cada vegada més, les
normatives sobre pesca provenen de la Unió Europea. De fet, les polítiques estructurals
en aquest sector estan integrades en el dispositiu dels fons estructurals des de l’any 1993
i estan guiades pel programa Instrument Financer d’Orientació de la Pesca (IFOP) fins
l’any 2006.
Això no obstant, cal tenir en compte les particularitats de Catalunya en relació amb
l’activitat pesquera. Al nostre país es pesca només el 20% del peix que es consumeix,
per la qual cosa s’ha de recórrer a la importació per satisfer la demanda. Aquest dèficit
comercial no és sostenible a llarg termini. L’aqüicultura ha d’esdevenir l’alternativa per
compensar aquesta mancança.
D’altra banda, el Llibre Verd sobre el futur de la política pesquera comunitària
assenyala com un dels dèficits de l’àrea de la Mediterrània la insuficiència d’estudis
rigorosos sobre la situació en què es troba. En aquest sentit, el DARP ha estat incapaç
d’aprofitar d’una manera positiva els científics que tenim en el nostre país en aquestes
especialitats.
OBJECTIUS
1. Impulsar una veritable política agroalimentària catalana vertebrada en els eixos
següents:
A favor de la competitivitat del sector agroalimentari.
A favor de l’equilibri territorial i de la sostenibilitat, mitjançant la
consolidació i la potenciació de la presència de pagesos en el territori.
A favor d’una nova administració agrària, de serveis i participativa.
A favor d’aconseguir suport financer per a l’esforç dels agents
agroalimentaris catalans (financer, R+D+I).
2. Millorar la competitivitat del sector agroalimentari (les explotacions agràries, el
cooperativisme agrari, la indústria agroalimentària, la comercialització i el regadiu)
mitjançant inversions en R+D+I ( innovació, processos de transformació).
3. Fomentar la producció d’aliments segurs, de qualitat, respectuosos amb el medi
ambient, de manera eficient i d’acord amb les exigències del consumidor.
4. Promoure una major participació del sector productor, tant individualment com
col·lectivament, en els processos de transformació i comercialització dels productes
agraris.
5. Fomentar les actuacions que permetin la presència dels productes agroalimentaris
catalans en els mercats.
6. Contribuir a dinamitzar el medi rural per millorar-ne les condicions de vida i
reforçar les seves activitats econòmiques (tal com s’indica al punt 5.5 del programa,
“El camp, un lloc per viure i progressar”).
232
�7. Aprofitar les oportunitats que la PAC i la seva reforma ofereixen per endegar una
veritable política agrària catalana.
8. Aconseguir la delegació de competències en matèria de control de l’activitat
pesquera que permetin unificar, en una única autoritat, les inspeccions.
9. Promoure un creixement modern i sostenible del sector pesquer, millorant-ne la
competitivitat global.
10. Impulsar, a partir de polítiques consensuades amb tots els sectors afectats, les
“vedes” o “aturades biològiques” per tal de facilitar la regeneració de la fauna
marina.
11. Desenvolupar l’aqüicultura amb la instal·lació, condicionada a la seva sostenibilitat,
de piscifactories al litoral català, facilitant-ne la incorporació.
12. Incorporar les confraries en el procés de comercialització per estendre la seva
activitat més enllà del sector extractiu i que assumeixin iniciatives empresarials,
mitjançant les organitzacions de productors.
MESURES
Mesures a favor de la competitivitat del sector agroalimentari
Promoure la constitució d’intersectorials, a partir de les quals elaborar i aprovar
plans estratègics sobre els diversos subsectors agraris per tal d’orientar les
produccions a les previsions de mercat.
Incentivar la formació continuada de l’agricultor.
Crear un institut tècnic que acrediti i atorgui les distincions de qualitat i presti suport
als consells reguladors.
Garantir l’existència de controls efectius que assegurin la qualitat dels productes de
consum directe i de tots els que s’incorporin indirectament en el mercat de
l’alimentació. En aquest sentit, són bàsiques les mesures generals de seguretat
alimentària. Cal reforçar el paper de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i
el suport dels professionals implicats en el procés.
Incrementar el suport als processos de transformació i comercialització dels
productes agraris, en especial si els protagonitzen entitats associatives agràries.
Fomentar les assegurances agràries mitjançant una major col·laboració pública a la
subscripció de primes com a mecanisme bàsic de seguretat davant de catàstrofes.
Incentivar la fusió de cooperatives i la formació de cooperatives de segon grau a
través d’un veritable Pla de Modernització del Cooperativisme Agrari.
233
�Fomentar les accions emprenedores en matèria d’artesania agroalimentària.
Fomentar la gestió empresarial.
Mesures a favor de l’equilibri territorial i la sostenibilitat
Establir un catàleg de classificació d’espais d’especial interès agrari on es
desenvoluparan programes específics, en què caldrà comptar amb tots els nivells
d’organitzacions i administracions territorials.
Proposar que, en un termini raonable, els paràmetres propis de la producció
integrada siguin els de l’agricultura convencional catalana; així com la promoció de
l’agricultura ecològica i altres formes de producció raonables (fomentar la
traçabilitat).
Promoure nous procediments per a la gestió efectiva dels residus ramaders.
Fomentar la ramaderia extensiva a les zones de muntanya.
Fomentar les races i varietats autòctones.
Promoure una xarxa pública per a la gestió de residus ramaders i alhora fomentar
l’aparició de fórmules de participació del sector.
Promoure l’aplicació dels mecanismes contemplats a la PAC destinats a establir una
certa retenció a les ajudes directes en determinats sectors en benefici d’uns majors
recursos per mesures agroambientals, forestació de terres, d’indemnitzacions
compensatòries de muntanya i del cessament anticipat de l’activitat agrària.
Aplicar les indemnitzacions compensatòries de muntanya i les ajudes
agroambientals sense generar un greuge comparatiu, fent que la dotació d’aquestes
indemnitzacions sigui efectiva.
Mesures a favor d’una nova administració agrària, de serveis i participativa
Reconèixer la capacitat de les organitzacions sindicals agràries i cooperatives per
participar activament en l’administració de l’agricultura catalana i establir convenis
de delegació de certes funcions administratives o col·laboradores amb
l’Administració.
Recuperar i reivindicar la funció d’assessorament i transferència de l’anterior servei
d’extensió agrària creant el Servei d’Assessorament i Gestió Agrària (SEAGA).
Mantenir actualitzats els bancs de dades i registres del sector, i fer-los transparents
al sector.
Modernitzar els recursos i les infraestructures de funcionament de les llotges.
234
�Crear el Consell Assessor Agrari i potenciar les taules de foment, modernització i
sectorials com a instruments de concertació de la política rural i agrària de la
Generalitat de Catalunya.
Mesures a favor d’aconseguir suport financer per l’esforç dels agents
agroalimentaris catalans (financer, R+D+I)
Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica a través de
l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i de les universitats.
Fomentar la implicació del sector agrari i agroalimentari en els programes de
recerca.
Renovar i potenciar el contracte programa en el marc dels programes generals de
recerca i desenvolupament.
Regular les relacions de l’Administració amb les explotacions agràries mitjançant
un Pla Tècnic de Gestió (agrícola, ramadera i forestal). Aquest pla estableix la
relació contractual entre l’explotació i l’Administració mitjançant, d’una banda, la
regulació dels objectius i les pràctiques agràries, i d’altra banda, les ajudes
(tècniques i econòmiques).
Mesures per a la pesca
Elaborar el Pla de Pesca del Mediterrani conjuntament amb les comunitats
autònomes afectades i la Unió Europea. En aquest document s’han d’especificar les
actuacions tècniques que cal emprendre i el suport econòmic adient per tal de crear
una situació d’equilibri i de sostenibilitat per part de la flota pesquera del
Mediterrani espanyol.
Consensuar amb el sector l’elaboració de propostes dirigides a la UE per aconseguir
l’harmonització de les obertures de les xarxes.
Intensificar els controls durant el trajecte i a les grans àrees de venda per eradicar la
venda de peix immadur, fent molt d’èmfasi en l’entrada de peix d’altres països
comunitaris i no comunitaris.
Elaborar, d’acord amb els estudis científics i amb la participació de les confraries i
els ajuntaments, un mapa de piscifactories per al litoral català que tingui en compte
les exigències de sostenibilitat de la normativa vigent.
Modular el règim sancionador a la capacitat extractiva de la flota. Per aquest
objectiu, es proposa modificar la normativa sancionadora tot diferenciant la pesca de
gran altura, de la d’altura i de la costanera o litoral, així com les de tipus industrial,
semindustrial i artesanal.
Adequar la normativa vigent a les noves exigències de sostenibilitat, modernitat,
eficàcia i de millora de la situació laboral dels treballadors de la mar. En aquest
sentit, serà de gran utilitat revifar el Consell de Pesca de Catalunya i instar un
funcionament eficaç del Consell de Pesca de la Mediterrània.
235
�Proposar a les autoritats comunitàries l’elaboració d’una normativa pesquera bàsica
per als països de la Mediterrània.
Establir convenis amb l’Institut d’Estudis del Mar, depenent del CSIC, de l’IEO i
amb les universitats catalanes per tal que obrin línies d’investigació que permetin
tenir una diagnosi acurada de l’estoc de la Mediterrània per modular les polítiques
de racionalització i consolidació del sector pesquer català.
Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura i l’Escola Nauticopesquera.
Portarem a terme polítiques clau de suport a la pesca artesanal.
Promourem una moratòria per adequar a la legalitat vigent les embarcacions que en
aquest moment no la compleixen.
4.5.4. Comerç i consum
Comerç
Catalunya disposa d’una gran tradició comercial articulada arreu del país i que per la
seva importància econòmica, però també social i cultural, constitueix un sector
estratègic i cabdal per a l’economia catalana.
En els darrers 20 anys aquest sector ha experimentat una profunda transformació a
causa de l’existència de diversos fenòmens. En primer lloc, a causa de l’aparició de
nous formats comercials que han contribuït a la modernització del conjunt del comerç i
l’increment de la superfície dels establiments. En segon lloc, per la desaparició
d’algunes especialitats i l’aparició d’altres de noves. En tercer lloc, per l’increment de la
capacitat de compra i canvi d’hàbits dels consumidors, tant per la disminució del temps
destinat a realitzar les compres, que ha reforçat la presència de nous formats, com per
l’aparició de noves demandes de productes i serveis resultat del canvi social i cultural. I,
finalment, també hi ha tingut el seu efecte la transformació dels carrers comercials,
parcs, centres comercials i eixos comercials.
No és menys important afirmar que el comerç en el nostre país ha patit un canvi de
model d’empresa. Mentre el nombre d’establiments s’ha reduït, la superfície de venda
s’ha incrementat, així com la titularitat de les empreses en benefici de societats
mercantils i altres figures societàries en detriment de la titularitat de persones físiques.
En matèria de concentració comercial, la quota de superfície de venda de les cinc
primeres empreses de distribució sobre el total ha passat del 47,6% al 64,6% durant el
període 1994-1999, i les tres primeres empreses que representaven el 76% respecte de
les cinc primeres l’any 1994, el 1999 representaven el 86%.
Aquestes transformacions no poden deixar impassible el Govern, veient canvis que
poden perjudicar l’estabilitat laboral, la supervivència d’un ric teixit econòmic i la
pròpia fesomia de les ciutats. És imprescindible continuar apostant per mesures que
permetin combinar les necessitats d’evolució del comerç d’acord a les demandes dels
consumidors, amb la protecció de l’important teixit comercial que ha estat molt
important en l’evolució econòmica del país.
236
�Els municipis són una peça clau en la defensa del teixit comercial, i avui dia els
instruments d’actuació importants en matèria comercial s’articulen entorn dels Plans
Municipals d’Ordenació Comercial (POEC). Mitjançant els municipis, tenint en compte
la normativa urbanística, ordenen els seus equipaments comercials, amb el suport del
Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials de Catalunya (PTSEC), que
estableix l’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial
arreu del país a fi d’assolir un equilibri entre els diversos formats de la distribució.
Aquests instruments es complementen amb el Pla de Dinamització del Comerç Urbà, a
través del qual s’estableixen les diverses línies de suport a la modernització i
dinamització del sector comercial.
El 21 de desembre de 2000 s’aprovà la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments
comercials, que incorpora dos elements nous per ordenar el futur creixement en el marc
dels processos de concentració en el sector: el control del creixement dels establiments
comercials mitjans i l’avaluació de la concentració empresarial. D’aquesta llei en sorgí
un nou PTSEC, que és l’actualment vigent. Paral·lelament, és plenament actiu i operatiu
el Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2001-2004.
Avui, el comerç urbà a Catalunya s’enfronta a dos reptes importants: l’aparició de nous
productes i formats derivats dels processos de liberalització econòmica i de la creació de
l’espai econòmic europeu, i la necessitat de donar resposta a una eficient demanda dels
consumidors respecte dels nous hàbits del consum que s’expressen molt clarament en el
tema dels horaris comercials. En aquests moments, es dóna una forta pressió a favor
d’una liberalització horària i de calendari que si bé incrementa aparentment la
possibilitat de satisfer la demanda, afecta d’una manera totalment negativa el petit i
mitjà comerç, que difícilment podrà suportar l’increment de costos que aquesta
liberalització genera. Així doncs, és imprescindible actuar per tal de donar suport als
canvis d’hàbits de consum, però a la vegada preservar la xarxa potent i dinàmica que
conforma el petit comerç arreu de Catalunya amb la seva aportació fonamental a la
generació d’ocupació i riquesa.
OBJECTIUS
1. Garantir que el consumidor tingui a l’abast, de manera ordenada i equilibrada, una
oferta comercial àmplia i de qualitat. El ciutadà, com a consumidor, és l’objectiu
prioritari de la política dels Socialistes–Ciutadans pel Canvi. Cal satisfer les
demandes d’aquest sector, adequar-les als nous hàbits de consum i atorgar al
consumidor el dret a escollir.
2. Facilitar al sector comercial els instruments i suport per realitzar amb èxit la
necessària modernització. Mantenint el model urbà de comerç, cal convertir-lo en un
sector modern i dinàmic, amb un empresariat competitiu, afavorint
l’associacionisme i els centres comercials a cel obert, en equilibri amb l’entorn urbà,
on les noves tecnologies estiguin al servei dels consumidors i dels empresaris.
3. Planificar de manera ordenada i equilibrada tots els formats comercials ubicats a la
trama urbana: la llibertat d’elecció dels consumidors i el respecte als principis de la
competència ha de ser compatible amb l’ordenació planificada de l’activitat
237
�comercial en els àmbits urbans, per tal d’evitar el domini del mercat o el
desenvolupament d’un model que posi en risc els valors de convivència i de relació
entre la ciutadania, valors que fomenta el model de comerç urbà.
4. Proporcionar al conjunt de municipis de Catalunya la legislació i les mesures de
suport que els facilitin el desenvolupament ordenat i pròsper del comerç.
MESURES
Desenvolupar la programació dels equipaments comercials en el marc dels models
de desenvolupament que concreti cada municipi a partir de la seva realitat i dels
projectes de futur i assolir l’equilibri entre l’oferta i la demanda comercial.
Garantir que durant la propera legislatura tots els municipis de Catalunya que ho
proposin, en particular els de més de 5.000 habitants i els que ho requereixin per la
seva especial activitat comercial, puguin disposar de plans municipals d’ordenació
comercial (POEC). Per això dotarem un programa de suport, adreçat als municipis,
per a la seva elaboració.
Potenciar el comerç urbà, convertint l’urbanisme comercial en una eina per enfortir i
renovar el comerç a les nostres ciutats.
Donar suport a la consolidació d’eixos comercials urbans. És un model que
afavoreix les condicions per disposar d’una oferta comercial amb concentració i
diversitat, que dóna resposta a les necessitats dels consumidors i a l’existència de
comerç petit amb qualitat, potencia un associacionisme que actua per a la promoció
col·lectiva i facilita la convivència d’usos urbans, així com la dinamització de
centres històrics.
Constituir una nova comissió amb tots els sectors implicats, per tal de realitzar
l’avaluació i les propostes de modificació del Pla Territorial Sectorial
d’Equipaments Comercials de Catalunya (PTSEC). La revisió futura del PTSEC la
realitzarem sobre la base d’allò que prevegin els POECS aprovats en el marc d’una
nova comissió assessora, en què participaran la totalitat d’agents públics i privats
que pertanyen a l’àmbit comercial. Aquesta revisió tindrà com a objectiu prioritari la
definició, amb claredat, dels conceptes de zones d’impacte comercial i la detecció de
zones on es produeixen desequilibris en l’oferta causats per l’impacte de grans àrees
comercials i, alhora, desenvoluparem programes d’actuació per a les mateixes.
Elaborar, d’acord amb el sector, el nou Pla de Dinamització del Comerç Urbà, per al
període 2004-2008.
Posar en marxa programes de formació, tant professionals com de gestió d’empresa,
amb els sindicats més representatius i amb les organitzacions de comerciants.
Promoure una defensa activa del consumidor i propiciar el desenvolupament
d’accions d’informació i de formació dirigides a aquests, amb participació de les
organitzacions i associacions sectorials i territorials de consumidors.
238
�Encoratjar les iniciatives que ampliïn l’ús de les tecnologies en l’àmbit de la gestió,
la creació de xarxes comercials i la venda.
Incentivar la col·laboració amb les empreses comercials o les seves organitzacions,
en la realització de jornades adreçades a la millora de la competitivitat i la gestió de
les empreses comercials.
Reformar i adequar els mercats municipals a les exigències dels consumidors
d’avui, tant pel que fa a l’oferta comercial com a les franges horàries d’activitat. Els
mercats municipals han de continuar exercint les funcions dinamitzadores del
comerç.
Desenvolupar i proporcionar un programa adreçat al sector comercial, preferentment
el de venda a la menuda o de petit format, per tal de facilitar el desenvolupament i la
participació a les centrals de compra amb l’objectiu de facilitar la convivència
competitiva entre formats en l’àmbit urbà.
Dinamitzar i modernitzar els equipaments i les iniciatives firals com a instrument
per a la dinamització de les economies locals i millorar la senyalització dels recintes
i espais firals.
Vetllar per la lliure competència en l’àmbit de la distribució comercial, amb especial
cura pel que fa a les posicions de domini de mercat de les empreses i perquè els
processos de concentració empresarial que es puguin produir respectin els principis
de la lliure competència i s’eviti la concentració, en poques mans, de grans quotes
de mercat.
Reforçar la inspecció relacionada amb les vendes per liquidacions, saldos, rebaixes
etc., per tal que s’ajustin a la normativa existent.
Consum
Les noves modalitats de comerç i de noves formes de distribució de béns i de serveis,
inclosa la influència de la globalització –amb els seus avantatges i problemes de formar
part d’un mercat global–, canvia la realitat del consum, amb noves oportunitats, però
també amb noves amenaces de frau i d’abús. Les polítiques de consum no només s’han
de dirigir a béns tangibles, sinó també als usuaris del serveis públics, d’inversió i de
finances (bancs, fons d’inversió, etc.), de serveis privats diversos (energia, transport,
tallers de reparació, etc.). Són una expressió rellevant del concepte “interès general” i
aporten elements significatius com factors de qualitat, competitivitat i transparència dels
mercats. El nou Govern de la Generalitat ha de garantir als consumidors més seguretat
en els productes i en els serveis. En aquest context, la informació i la formació són un
mitjà indispensable per compensar les situacions d’inferioritat dels consumidors en un
entorn més complex. Han de ser l’eix vertebrador de totes les polítiques de consum.
El nou Govern de la Generalitat ha de potenciar les associacions de consumidors de la
mateixa manera que remodela i potencia la mediació i l’arbitratge com a eines clau de
les polítiques de consum. També és necessari propiciar els compromisos
d’autoregulació dels sectors empresarials i que s’assumeixi, des dels mitjans públics i
239
�privats dedicats a la defensa i protecció dels consumidors, un compromís ètic per evitar
les situacions d’indefensió.
En aquest sentit, l’Institut Català de Consum, convertit en un òrgan burocratitzat, poc
operatiu i amb un sistema d’arbitratge poc eficient, ha de caminar cap a una veritable
transformació com a espai de trobada real i efectiva entre les administracions, els
moviments associatius, les associacions empresarials i els moviments sindicals, i
s’haurà de complementar amb la creació i potenciació del Consell Català de Consum.
OBJECTIUS
1. Convertir les polítiques de consum en un instrument potent per als consumidors,
usuaris de serveis públics i privats, estalviadors, ajudant a fer una economia més
competitiva i de més qualitat.
2. Prioritzar la informació, la formació i l’educació dels consumidors amb el pacte,
l’acord i el compromís de tots els estaments implicats.
3. Potenciar les associacions de consumidors, identificant des del Govern les
interlocutores a les quals els consumidors s’han de dirigir en cas d’abús, frau, etc.
4. Remodelar els actuals sistemes de mediació i d’arbitratge, a la vegada que
s’estudien noves formes, per uns nous temps, de protecció dels drets de consumidors
i usuaris. L’eix vertebrador passa pel fet que el consumidor no s’ha de trobar en
desavantatge davant de l’empresa.
5. Potenciar l’agricultura ecològica, la cooperació en plans de reciclatge i la recollida
de residus; així com promoure la utilització d’energies renovables i el consum
responsable de béns escassos, com l’aigua, l’electricitat, etc.
6. Defensar la competència real i efectiva en els sectors on és escassa o inexistent, de
la mateixa manera que el Govern ha d’intervenir en els mercats poc transparents per
tal de millorar la posició del consumidor. La democràcia ha d’arribar també a
l’àmbit econòmic, on els consumidors es troben moltes vegades en situacions
d’indefensió i de subordinació.
MESURES
Posar en marxa campanyes d’informació, de formació i d’educació als consumidors
sobre les noves modalitats de comerç, i en totes les formes de provisió de béns i
serveis existents, i els fraus que es poden cometre en un context de mercat global.
Impulsar la col·laboració amb les associacions empresarials per potenciar les
pràctiques d’autocontrol intern, elaboració de codis de bones pràctiques i propiciar
la participació de tots els agents implicats en tasques de control de mercat per
eradicar comportaments lesius tant per al consumidor com per a l’empresari
responsable.
240
�Fer un seguiment estricte del compliment de les normes de fabricació, manipulació i
distribució de productes especialment insegurs i perillosos.
Crear el Consell Consultiu de Consum de Catalunya, amb personalitat jurídica
pròpia. Aquest òrgan, juntament amb l’Institut Català de Consum, ha de ser el punt
de trobada, diàleg, corresponsabilització i participació d’associacions, col·lectius,
empreses i sindicats, les activitats dels quals tinguin a veure amb la defensa dels
interessos dels consumidors i usuaris.
Potenciar el sistema català de mediació i arbitratge amb un desplegament territorial
en cooperació amb les administracions locals, dotant-les de recursos per tal que tots
els ajuntaments tinguin la possibilitat d’optar als serveis d’arbitratge en matèria de
Consum.
Crear un programa de suport als ajuntaments per tal que tots els municipis puguin
disposar d’un servei municipal d’informació al consumidor i de recepció de
reclamacions, en coordinació i col·laboració amb les associacions de consumidors
amb presència al municipi. Així doncs, la Generalitat també hauria de facilitar als
municipis que no puguin comptar amb aquests serveis, un suport puntual itinerant i
mòbil per efectuar reclamacions i assessorament als consumidors.
Donar suport a les associacions de consumidors i usuaris que duguin a terme tasques
de gestió de serveis d’informació, assessorament i tramitació de reclamació,
incloent-les a totes les negociacions que afectin el sector, potenciant la transparència
dels sistemes de subvenció existents, estudiant mesures de major estabilitat al règim
de suport a les associacions, i estudiar mesures fiscals de suport a l’activitat i de
microcrèdits per millorar el finançament del sector.
Realitzar, de manera periòdica, campanyes en col·laboració amb el sector associatiu
de consumidors, que fomentin l’adhesió al sistema arbitral per part de les empreses,
ja siguin públiques o privades.
Ampliar la representació dels consumidors, a través de les seves organitzacions més
representatives, en els organismes de control i supervisió dels sectors energètics.
Elaboració del Pla Estratègic Consumerista pels propers anys a Catalunya.
4.5.5. Turisme
El turisme no només constitueix un sector molt important de l’economia catalana, sinó
que permet difondre el coneixement de Catalunya arreu del món. Tanmateix, l’aparició
de nous mercats que diversifiquen l’oferta a uns preus molt competitius fa que hi hagi
cada cop més opcions per escollir la destinació turística. Catalunya disposa d’una
capacitat d’oferta molt concentrada a la ciutat de Barcelona i el litoral que, en algunes
zones, experimenta un nivell de saturació i de maduresa que convé reorientar i corregir.
Actualment, malgrat que enguany s’està produint per causes diverses una lleugera
davallada en l’afluència de turisme estranger, els resultats econòmics continuen essent
satisfactoris i les previsions de les diferents organitzacions internacionals sobre
241
�l’evolució futura del turisme preveuen que continuarà el creixement dels fluxos turístics
mundials. Però d’uns anys ençà, es perceben clarament indicis d’esgotament i d’algunes
disfuncions d’un model que requereix un replantejament a fons d’algunes variables per
part de l’administració de la Generalitat, d’acord amb el sector i les administracions
locals. Les externalitats negatives no estan ben resoltes, l’adequació als canvis de la
demanda no és prou àgil i una part significativa de l’oferta no és satisfactòria i és poc
competitiva en instal·lacions o en qualitat dels serveis. Els nous mercats emergents
plantegen nous reptes de competitivitat respecte dels mercats tradicionals: la necessitat
de millorar l’oferta global a través d’una diversificació de productes i d’una millora de
la qualitat en els equipaments, en els serveis i en el medi on aquesta activitat turística es
realitza, així com d’instrumentar els mecanismes més adients per desestacionalitzar i
estendre territorialment l’oferta turística, diversificant-la i contribuint a rebaixar els
nivells preocupants de saturació i massificació que presenten determinades destinacions
turístiques.
D’altra banda, el turisme és un sector que a escala internacional està incorporant grans
dosis d’R+D+I, però malauradament Catalunya ja no és un referent en innovació
turística.
OBJECTIUS
1. Projectar Catalunya i les seves marques turístiques ja consolidades, per tal
d’incrementar-ne la notorietat i garantir el creixement i la rendibilitat d’aquest sector
vital per a l’economia catalana.
2. Assolir alts nivells de qualitat i d’excel·lència, per tal de disposar d’una oferta
turística de prestigi i qualitat que ens mantingui competitius internacionalment.
3. Assegurar un desenvolupament sostenible. Optar, com a garantia de prosperitat del
sector, per un model territorial i turístic sostenible i respectuós amb el medi i capaç
de convertir en valor afegit la riquesa de recursos, tant naturals i paisatgístics com
històrics i culturals, de Catalunya.
4. Esdevenir capdavanters a la Unió Europea en la recerca, formació i l’aplicació de les
noves tecnologies en el sector turístic.
5. Configurar una administració turística reformada en la qual el sector es pugui sentir
identificat i representat de manera satisfactòria.
MESURES
Redefinir, racionalitzar i incrementar el sistema de promoció i comercialització de
Catalunya i de les seves marques turístiques creant marcs operatius i destinant-hi
recursos suficients per tal que, conjuntament amb l’esforç del sector privat en la
seva acció comercialitzadora i segmentant les estratègies per mercats, s’obtingui la
màxima eficàcia.
242
�Fomentar l’autoregulació i la creació de labels i segells de qualitat amb estàndards
exigents que garanteixin i dotin de prestigi l’oferta turística catalana a tots els
mercats.
Establir unes directrius clares de desenvolupament turístic i cooperar amb el sector
privat en la gestió dels diversos productes turístics de Catalunya, cercant la
desestacionalització i potenciant el turisme interior i de muntanya mitjançant la
valoració del patrimoni ambiental, cultural, gastronòmic, folklòric o paisatgístic, i
donant suport a les iniciatives privades, en especial, a les dels petits empresaris,
valorant el turisme en el seu important potencial com a factor d’equilibri territorial.
Protegir els usuaris turístics i garantir-los la informació, els serveis que reben i la
defensa dels seus drets i interessos.
Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la difusió
interior i exterior dels recursos turístics de Catalunya, en les relacions entre
l’Administració i els subjectes turístics, i en els serveis i la informació a les persones
usuàries. Propiciar la qualitat i la innovació en els dissenys i continguts de les
aplicacions d’aquestes tecnologies i impulsar un programa d’informació a la carta
via TIC.
Potenciar la recerca en l’àmbit turístic. Tant en la millora substancial del sistema
d’informació (estadístiques, prospectiva, tendències, coneixement dels mercats,
etc.), com en les noves formes de gestió, els sistemes de creació de productes i la
planificació territorial i sectorial, així com en l’aplicació de la tecnologia a la millora
i permanent adaptació de les instal·lacions i serveis turístics per garantir-ne la
qualitat.
Cooperar i dotar totes les administracions responsables en el tema dels instruments
financers i d’assistència tècnica necessaris per a un correcte desenvolupament del
potencial turístic del país i possibilitar projectes consorciats, tenint en compte que
els serveis públics formen part indestriable del producte turístic i del seu nivell de
competitivat, amb èmfasi en la qualitat mediambiental i posant en marxa models
pilot demostratius de sostenibilitat aplicada al turisme.
Instrumentar programes específics per a la formació i qualificació del treballadors
del sector, dignificant al màxim la professió i assegurant amb aquesta capacitació la
qualitat dels serveis.
Concertar amb el sector privat les actuacions de l’Administració que així ho
requereixin, reassignant funcions i competències a l’Agència Catalana de Turisme i
recomponent les institucions mixtes o de participació que així ho facilitin, amb
participació, també, de les administracions locals per tal de cooperar sectors públic i
privat conjuntament en el planejament d’actuacions i en la corresponsabilització en
la generació i aplicació de recursos destinats a la permanent millora de l’oferta.
243
�4.5.6. Sector financer
Les institucions financeres (bancs, caixes, assegurances i mutualitats) tenen un paper
clau en l’activitat econòmica. Constitueix un interès essencial del Govern de la
Generalitat contribuir perquè Catalunya disposi d’entitats financeres arrelades al
territori, amb el centre de decisió al nostre país, i que existeixi una competència
efectiva.
La importància que té la confiança del públic en la solvència de les entitats que formen
aquest sector atorga a la política financera de la Generalitat un caràcter que transcendeix
els límits sectorials i els objectius d’eficiència i competitivitat, tot adquirint una
dimensió institucional de primer ordre per a l’economia catalana. Això comporta, per
tant, no només l’exigència d’una regulació adequada, sinó també la d’una supervisió
atenta, competent i eficaç, que el Govern de la Generalitat –a més del Banc d’Espanya,
la Comissió Nacional del Mercat de Valors i altres organismes estatals– ha d’exercir,
d’acord amb les seves competències.
En virtut d’aquestes competències i pel gran pes que a Catalunya han assolit en l’àmbit
financer formes d’empresa no mercantils, de naturalesa fundacional –com les caixes
d’estalvis– o, en menor mesura, de tipus mutual o cooperatiu, la funció supervisora de la
Generalitat té una gran responsabilitat. En conseqüència i tenint en compte les notòries
mancances amb què s’exerceix, li donarem una prioritat que fins ara no ha tingut i
reforçarem els mitjans al seu servei.
Per les raons anteriorment esmentades, la nostra proposta electoral relativa a la
regulació financera se centra en dos aspectes addicionals, de caràcter general el primer i
específic el segon, més un altre de dedicat a l’Institut Català de Finances. El primer fa
referència a les pràctiques de bon govern empresarial que, de manera creixent, es
consideren com una exigència ineludible per a les empreses modernes, i que en l’àmbit
financer adquireixen –particularment les relacionades amb la transparència– una
importància cabdal. El segon aspecte, que desenvolupem a continuació, és el de les
caixes d’estalvis.
Caixes d’estalvis
Les caixes d’estalvis constitueixen la columna vertebral del sistema financer català i,
sens dubte, són protagonistes de primer ordre del futur econòmic de Catalunya.
Absorbeixen el 70% de l’estalvi generat a Catalunya, actuen profundament arrelades al
territori i han mostrat rigor i eficiència en la gestió. Les deu caixes d’estalvis catalanes
són molt diferents entre elles. Algunes tenen una clara vocació territorial i el seu èxit
està estretament vinculat al territori, fet que dóna peu a l’existència d’externalitats
mútues. Les altres, les dues grans caixes, són entitats de primera fila, amb un important
volum d’actius i destacades participacions industrials.
La naturalesa fundacional de les caixes els atorga una forma d’empresa peculiar, ja que
han d’exercir la seva activitat financera en benefici d’un conjunt d’interessos econòmics
i socials. En contra de determinats tòpics de pensament econòmic únic, aquesta
peculiaritat no ha estat un obstacle, sinó un avantatge per poder acreditar una llarga
trajectòria d’eficiència empresarial, competitivitat i rendibilitat social, i per fer front
satisfactòriament a la competència de la banca, tant a Catalunya com a Espanya.
244
�Tanmateix, el model ha tingut algunes debilitats importants. En primer lloc, com que no
són societats per accions, les caixes han vist limitat el seu accés als mercats de capitals
per obtenir recursos propis. En segon lloc, ni la configuració ni el funcionament (ni els
procediments per retre comptes) dels òrgans de govern no han estat els idonis. Cal, per
tant, emprendre reformes que consolidin i reforcin el model de caixes d’estalvis, que ha
patit, per una banda, una politització excessiva i, per altra banda, una certa relaxació de
les seves funcions per part dels òrgans de govern, a favor d’unes direccions generals no
sempre controlades com cal. Aquests defectes han donat arguments als partidaris de la
privatització. Per això, és important que el nou Govern de la Generalitat promogui
iniciatives que permetin mantenir la naturalesa fundacional de les caixes d’estalvi, i
alhora establir fórmules que reforcin la capitalització d’aquestes entitats; però, sense
obrir en cap cas les portes a la seva privatització ni posar en perill aquest model.
Els canvis –alenats des del Govern de la Generalitat– que s’han introduït per la Llei
financera estatal aprovada el novembre del 2002, respecte a la duració i el nombre de
mandats, i la limitació d’edat per accedir als òrgans de govern, han estat un exemple
d’intervencionisme nociu. I les modificacions en la normativa catalana, entre altres el
límit de vint anys per ser als òrgans de govern, acumulant el temps transcorregut en
diferents entitats i, fins i tot, en el càrrec de director general, no s’han quedat enrere en
aquest estil de governar.
Aquest procés ha tingut dues víctimes clares: l’autonomia de Catalunya, ja que la Llei
estatal ha regulat temes de competència exclusiva del Parlament, i, en segon lloc, la
independència i autonomia de les pròpies entitats, ja que s’han regulat aspectes que són
competència dels seus estatuts.
OBJECTIUS
1. Garantir la independència, professionalitat i eficiència en les tasques de control i de
gestió dels òrgans de govern de les caixes d’estalvis. A aquest efecte, caldrà revisar
la legislació actual, de manera que s’asseguri la seva independència respecte de les
administracions públiques i, alhora, es mantingui la seva naturalesa i representació
social.
2. Emmarcar l’actuació dels òrgans de govern en codis de bones pràctiques
empresarials. La reforma del òrgans de govern necessita el complement
imprescindible d’unes normes de bon govern. A més, per la seva naturalesa
fundacional i el seu caràcter social, les caixes estan obligades a adquirir una
legitimació suplementària, de manera que les exigències imposades a les empreses
cotitzades s’han de considerar el nivell mínim exigible a les caixes.
3. Fomentar els criteris de responsabilitat social en la gestió i la direcció estratègica de
les caixes, per potenciar-ne la finalitat social i solidària, i assumir la necessitat de
liderar criteris d’actuació empresarial ètics i socialment responsables, que portin a
l’ampliació de l’oferta de productes financers amb aquestes condicions.
4. Reforçar els recursos propis de les caixes d’estalvis, regulant els instruments
financers necessaris per augmentar-los i mantenir així els nivells adequats de
245
�solvència, incorporant alhora determinades condicions, sense les quals es deixaria la
porta oberta a la desnaturalització d’aquestes entitats.
5. Reorientar l’obra social, que ha de ser ètica i autèntica i no pas un producte de
màrqueting ni una coartada perquè les caixes oblidin la seva finalitat social i
fundadora. L’obra social, autònoma en la seva gestió, ha de cobrir les grans
necessitats reals, socials i culturals existents, sense perjudici de les competències i
responsabilitats que corresponen a les administracions públiques.
MESURES
Mesures per reformar els òrgans de govern
Restaurar i fer respectar l’àmbit competencial de la Generalitat en relació amb la
regulació dels òrgans de govern.
Afegir a la llei estatal que en els òrgans de govern s’inclogui una representació
d’entitats de la societat civil i establir el ventall de percentatges que els corresponen.
Concretar, a la llei autonòmica, la relació d’entitats de la societat que designarien
aquests consellers. Haurien de ser entitats d’inqüestionable prestigi i
representativitat: sindicats, universitats, cambres de comerç, col·legis professionals,
associacions empresarials i associacions de consumidors, bàsicament. La llei
autonòmica haurà de precisar, com ja ha de fer ara, els ventalls dels percentatges que
corresponen als diferents tipus de consellers i, posteriorment, els estatuts de les
entitats els haurien de concretar.
Redimensionar els percentatges corresponents actualment a impositors i treballadors
de les entitats per facilitar la incorporació dels consellers designats per les entitats
representatives de la societat (entre les quals els sindicats) i establir els mecanismes
de selecció apropiats per tal de garantir que els consellers de les diferents
representacions responen als criteris d’idoneïtat, rigor, independència i capacitació
exigibles.
Augmentar l’estabilitat dels òrgans de govern de les caixes, així com l’exigència de
competència, independència i bona conducta dels seus membres, i diferenciar el
nivell de govern del de direcció, deixant per a aquest la formulació de propostes i la
gestió.
Mesures per millorar les pràctiques de bon govern
Incorporar, en l’àmbit d’aplicació de les bones pràctiques de govern de les caixes, la
conducció dels interessos empresarials en els grups que les entitats més grans han
format via filials, holdings i participacions.
Establir la introducció de criteris de responsabilitat social en la informació sobre
l’activitat inversora i de gestió que les caixes han de remetre periòdicament a la
Generalitat.
246
�Desenvolupar la Llei financera de 2002 pel que fa a les funcions d’auditoria que ha
d’assumir la Comissió de Control i a la regulació de les noves comissions
d’inversions i de retribucions.
Establir la capacitat d’iniciativa i la competència del Consell d’Administració per
sol·licitar auditories relatives als assumptes sobre els quals hagi de decidir.
Mesures per reforçar els recursos propis
Impulsar un nou instrument financer per a la captació de recursos propis, ja que les
vies de les participacions preferents i el deute subordinat semblen haver tocat sostre.
Aquest nou instrument financer hauria de reunir unes determinades característiques.
La primera és que la seva emissió total no hauria de superar el 15% dels recursos
propis bàsics (dotació inicial i reserves) de la caixa emissora. A més, no ha d’atorgar
drets polítics (presència en els òrgans de govern) als seus subscriptors. La seva
retribució, condicionada a l’obtenció de beneficis per a les entitats, hauria de
conciliar l’atractiu per als inversors amb l’interès de les caixes a aconseguir
finançament en les millors condicions possibles. Només podrien ser-ne titulars
persones físiques, fins una quantia per titular no superior a 120.000 €. Es tractaria
d’un instrument financer negociable en mercats secundaris.
Mesures per reorientar l’obra social
Establir normativament un mínim obligatori de dotacions a l’obra social, sempre
que no posi en perill la viabilitat financera de les entitats i reforçar el vessant dels
òrgans de govern més específicament responsables de vetllar per aquest dividend
singular de les caixes.
Orientar l’actuació de l’obra social de les caixes, de manera que es destini
efectivament a cobrir les necessitats reals, socials i culturals del seu entorn, sense
perjudici de les competències i responsabilitats que corresponen a les
administracions públiques.
Impulsar un estudi de l’autèntic balanç social de les caixes, que va molt més enllà
del de l’obra social estricta i que fa que aquestes entitats siguin avui insubstituïbles
en la vida quotidiana i financera dels ciutadans i ciutadanes, que les consideren els
seus bancs de serveis personals.
Institut Català de Finances
L’Institut Català de Finances ha tingut un paper molt limitat en el món financer. La
principal limitació política li ve de la incapacitat del Govern de donar-li unes funcions i
una projecció importants en l’economia catalana. Des del punt de vista financer, s’ha de
recordar que, fins ara, l’Institut Català de Finances no disposa de dipòsits de tercers. Per
tant, tots els seus recursos i, en conseqüència, la seva activitat es basen en els préstecs
que obté d’altres entitats financeres. El volum de crèdits concedits per l’ICF se situa per
sota de la més petita de les caixes catalanes i en menys de l’1% de la principal caixa.
247
�En realitat, el Govern ha utilitzat l’Institut Català de Finances com un simple instrument
al servei de la seva política. Les principals actuacions de l’Institut han estat la
preparació d’algunes línies de crèdit especialitzades –puntualment amb costos per sota
del mercat– i el suport financer a algunes actuacions del Govern. En els darrers temps, a
causa dels problemes per poder fer efectives algunes subvencions, el Govern ha emprat
l’Institut Català de Finances per fer arribar recursos a algunes entitats i s’ha compromès
a retornar tant les amortitzacions com els interessos que derivin d’aquestes operacions.
El cas més conegut correspon a determinades subvencions del món cultural i dels
esports.
OBJECTIUS
1. Potenciar el paper de l’Institut Català de Finances en l’articulació de les polítiques
econòmiques catalanes. Especialment, s’ha de reforçar el seu paper en el seguiment
de l’activitat econòmica catalana, en l’execució de determinades competències
financeres de la Generalitat i en l’impuls dels grans projectes de Catalunya.
MESURES
Mesures per a la renovació de l’Institut Català de Finances
Desenvolupar algunes de les previsions contingudes en la mateixa llei de creació i
que han restat inactives per manca de voluntat política del Govern, per tal de situar
l’Institut Català de Finances com un observador privilegiat de l’economia catalana.
Modificar la legalitat vigent per garantir la independència dels òrgans rectors de
l’Institut Català de Finances, canviant absolutament el model actual, en què la
dependència del Govern és clarament manifesta.
Modificar la llei per convertir l’Institut Català de Finances en un motor important
per conciliar les voluntats adequades en la recerca dels recursos necessaris pel
finançament dels projectes que han de constituir l’eix del futur de Catalunya. El
marc financer en què es desenvoluparà en el futur l’administració pública serà cada
cop més restrictiu. Cal explorar la major participació dels recursos privats en el
finançament de les inversions de la Generalitat. Aquesta participació s’hauria
d’efectuar a partir del lideratge públic d’una institució que mereixés la confiança de
la resta d’actors, entre els quals caldria incloure, també, com a entitats
col·laboradores, les que ofereixin instruments de finançament ètic i socialment
responsable. Pensem que aquesta institució és l’Institut Català de Finances.
Sector assegurances i mutualisme
La importància del sector de les assegurances a Catalunya, que suposa el 25% del sector
assegurador espanyol (clarament per sobre de la mitjana d’altres sectors) i en particular
de les mutualitats de previsió social, ja que a Catalunya el 55% de les entitats
asseguradores amb seu social són MPS i donen protecció a prop d’un milió de persones,
suposa que el PSC-CpC manifesti la seva voluntat de desenvolupar al màxim l’àmbit
competencial en aquest sector.
248
�Les mutualitats de previsió social són unes entitats de gran tradició i arrelament al
Principat, l’origen de les quals són els gremis i les confraries de l’edat mitjana i que
mantenen una àmplia presència en el sector assegurador català, la qual cosa mostra el
sentit associatiu del poble de Catalunya a l’hora de cercar solucions, des de la
col·laboració i la solidaritat, als problemes plantejats per esdeveniments que comporten
riscs per a les persones o els seus recursos.
L’article 9.21 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat
competència exclusiva en matèria de mutualisme no integrat a la Seguretat Social
obligatòria, d’acord amb la legislació mercantil. Actualment a Catalunya les mutualitats
de previsió social es regulen amb la Llei 10/2003, de 13 de juny, aprovada amb el
suport de PSC-CpC.
Un primer objectiu d’aquesta llei és adaptar la normativa catalana als desenvolupaments
que han tingut lloc en el marc normatiu estatal, però el seu objectiu fonamental és el
foment del mutualisme i facilitar la presència de les mutualitats en el mercat.
Malgrat els últims escàndols produïts en el sector, cal remarcar la validesa actual del
moviment mutualista que, lluny de mirar cap enrere, continuarà essent una modalitat
asseguradora per a la cobertura de riscos des de l’àmbit de l’economia social, una
alternativa a les companyies mercantils i que té un fort potencial de creixement en les
prestacions vinculades a la vida, especialment en les que materialitzen l’exteriorització
dels compromisos per pensions de les empreses envers els seus treballadors i en el
proper desenvolupament de la prestació de dependència.
OBJECTIUS
1. Fer efectiva l’assumpció de competències per part de la Generalitat establertes pels
articles 9.21 i 10.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en matèria asseguradora,
en particular les relatives a mútues d’assegurances, plans i fons de pensions,
societats gestores de plans i fons de pensions, i qualsevol altra persona o entitat,
present o futura, que dugui a terme activitat asseguradora, d’acord amb les
definicions legals que escaiguin.
2. Desenvolupar les competències sobre les persones o les entitats amb domicili o
actuació principal a Catalunya que duen a terme activitat asseguradora, pel que fa
als aspectes d’organització.
3. Garantir la independència, professionalitat i eficiència en les tasques de control i de
gestió dels òrgans de govern de les mutualitats de previsió social. Caldrà
desenvolupar la legislació actual de manera que se n’asseguri la independència
respecte de les administracions públiques i que alhora mantingui la seva naturalesa i
representació social.
4. Emmarcar l’actuació dels òrgans de govern en codis de bones pràctiques
empresarials. La reforma dels òrgans de govern necessita el complement
imprescindible d’unes normes de bon govern. A més, pel seu caràcter social, les
mutualitats estan obligades a adquirir una legitimació suplementària.
249
�5. Reforçar els recursos propis, regulant els instruments financers necessaris i mantenir
així els nivells adequats de solvència, incorporant alhora determinades condicions,
sense les quals es deixaria la porta oberta a la desnaturalització d’aquestes entitats.
6. Potenciar, en el marc d’un model de previsió social, el creixement en les prestacions
vinculades a la vida, especialment les que materialitzen l’exteriorització dels
compromisos per pensions de les empreses envers els seus treballadors i en el proper
desenvolupament de la prestació de dependència.
MESURES
Restaurar i fer respectar l’àmbit competencial de la Generalitat, que ha de regular els
òrgans de govern i la supervisió de les entitats que tinguin la seva seu o activitat
principal a Catalunya.
Millorar l’estructura de la Direcció General d’Assegurances i reforçar la
Sotsdirecció de Mutualitats, amb recursos, mitjans tècnics i més especialistes en
assegurances, com actuaris i advocats.
Augmentar la professionalitat dels òrgans de govern i de direcció de les mútues així
com l’exigència de competència, independència i bona conducta dels seus membres,
i diferenciar el nivell de govern del de direcció, deixant per aquest la formulació de
propostes i la gestió.
Desenvolupar actuacions especifiques per millorar l’eficiència de les mutualitats
concentrant serveis comuns per a la seva gestió (creació d’AIE entre mutualitats).
Recuperació de la totalitat o de part de l’impost de primes d’assegurances pagat pels
assegurats catalans per impulsar mesures de promoció del sector.
Impulsar la creació i dotació del refugi mutual de la Federació de Mutualitats
Catalana per donar cobertura i protecció als mutualistes d’entitats en procés de
liquidació.
Fomentar la previsió social complementària, tant individual com col·lectiva, i les
prestacions per cobertures de riscos personals i de salut, mitjançant mesures fiscals
efectives.
Desenvolupar un model de protecció per les situacions de dependència en què el
sector tindrà un paper important per donar protecció efectiva a clients i usuaris, així
com incrementar la transparència i solvència dels instruments financers que
canalitzin l’estalvi destinat a la previsió a llarg termini.
250
�4.6. POLÍTICA
FISCALITAT
PRESSUPOSTÀRIA,
FINANÇAMENT
AUTONÒMIC
I
4.6.1. Finançament autonòmic
El finançament autonòmic és un element essencial per a l’autogovern de Catalunya, no
només per les seves repercussions financeres, sinó també per les seves repercussions
polítiques. Considerem essencial millorar el finançament de Catalunya, reforçar
l’autogovern, estabilitzar el model d’Estat que propugnem i ajudar a fer més
transparents i col·laboradores les relacions entre les comunitats autònomes.
L’acord assolit el juny de 2001 va ser un acord de mínims entre el Govern i les
autonomies que no va respondre a les aspiracions fixades. CiU va afrontar aquesta
negociació en una posició d’extrema feblesa i va obtenir un mal acord per a Catalunya.
Vam dir que els resultats de l’acord serien molt inferiors als pronosticats pel Govern de
CiU i els fets ens han donat la raó. Només cal veure les xifres: CiU va anar a les
eleccions autonòmiques de 1999 amb la proposta de pacte fiscal, que xifrava l’augment
del finançament en 2.400 milions d’euros. Doncs bé, un cop disposem de la liquidació
de l’any 2002, primer any de l’aplicació del nou model, podem verificar que aquest nou
model només ha aportat un increment de finançament de 100 milions d’euros.
El model acordat no és el nostre. Hi ha aspectes essencials que no s’hi van incorporar: la
capacitat normativa de les comunitats autònomes sobre els impostos que formen la
cistella d’impostos és molt insuficient; no es van produir avenços realment substancials
en la corresponsabilització de les comunitats en l’administració tributària; no es va
adoptar cap compromís per aproximar gradualment els ingressos per habitant de les
comunitats autònomes de règim comú i les forals; no es van preveure mecanismes
d’actualització i ajust de les diferents variables que intervenen en el model, de manera
que es poden produir situacions de greu desequilibri financer; no es va adoptar un
compromís ferm en relació amb la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya; i
no es va realitzar un enfocament global del finançament dels tres nivells de govern
(central, autonòmic i local), tenint en compte les competències i funcions que cada un
ha de dur a terme dins del conjunt del sector públic.
Per totes les raons esmentades no podem acceptar aquest acord com a definitiu i en
promourem la revisió. D’altra banda, el model ha d’estar obert a revisions periòdiques
que permetin compensar l’impacte sobre la despesa autonòmica, tant dels canvis
normatius introduïts per l’Estat –per exemple, la Llei de qualitat de l’ensenyament–,
com per canvis en l’estructura social –com l’envelliment de la població o la immigració.
OBJECTIUS
1. Assegurar que el finançament de la Generalitat es regeix pels principis de suficiència
financera, autonomia i responsabilitat fiscal, igualtat entre ciutadans, equilibri i
solidaritat territorials, i coordinació entre institucions.
2. Disminuir el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat. Per aconseguir-ho és necessari
revisar el sistema de finançament autonòmic de manera que es tendeixi a contribuir
segons la renda i a rebre recursos segons la població, i augmentar sensiblement la
inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya.
251
�3. Avançar cap a una distribució del pes dels diferents nivells de govern en el conjunt
del sector públic en la línia del 40% (Estat), 30% (CA) i 30% (ens locals).
MESURES
Aconseguir que la Generalitat gaudeixi de suficiència financera i d’autonomia
tributària sobre els seus ingressos. Correspon a la Generalitat una participació
destacada en els impostos principals del sistema fiscal (IRPF, IVA, Societats,
Especials i altres) i unes àmplies facultats normatives sobre els mateixos.
Atribuir a la Generalitat l’administració dels impostos propis i compartits. La gestió,
liquidació, recaptació i inspecció d’aquests tributs es farà a través d’una agència
tributària autònoma que establirà les relacions de cooperació apropiades amb els ens
responsables de l’administració dels tributs a la resta de l’Estat.
Garantir que el finançament de la Generalitat es regeixi pels principis de contribuir
segons la capacitat fiscal dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya (fonamentalment,
la renda) i de distribuir els recursos segons les necessitats dels serveis públics
(calculats, fonamentalment, segons la població) que s’han de prestar als ciutadans i
ciutadanes del Principat. A aquests efectes, es computarà com a contribució a l’Estat
l’excés de preus públics i de peatges pagats per damunt de la mitjana espanyola.
Aconseguir que l’import de l’aportació incondicionada que rep la Generalitat
s’actualitzi anualment de manera automàtica i es revisi periòdicament, atenent a
l’evolució de les necessitats de despesa dels serveis assumits i de qualsevol nova
obligació de despesa derivada de la legislació estatal.
Equiparar, a mig termini, els ingressos disponibles per habitant a Catalunya amb els
de les comunitats autònomes de règim foral.
Iniciar el procés que porti, a través d’un pacte a tres bandes entre Estat, Generalitat i
ajuntaments, al reforç competencial i financer dels ajuntaments, en la línia del 40%30%-30%.
Promoure un pacte amb el sector públic central que inclogui el compromís de
l’assignació de la inversió estatal a Catalunya, així com la determinació de la
compensació apropiada pels dèficits acumulats d’inversió pública estatal en
infraestructures al Principat.
4.6.2. Fiscalitat
El nou model de finançament, amb totes les limitacions que ja s’han posat en evidència,
ha transformat fortament l’estructura d’ingressos de la Generalitat, que ha fet que
depengui molt més dels ingressos tributaris i que estigui menys lligada a les
transferències de recursos de l’administració central. La participació s’ha estès a tots els
impostos amb més recaptació, amb l’excepció de l’impost de societats, que també
hauria de passar a formar part de la cistella d’impostos com més aviat millor. En aquest
252
�sentit, la definició de la política fiscal del Govern de la Generalitat esdevé un factor
important de les propostes polítiques que s’han de formular.
Ara bé, mentre no es produeixin avenços en el marc competencial, la capacitat de
regulació normativa de les comunitats autònomes en els impostos queda acotada,
essencialment, a la participació en l’impost sobre la renda i en els impostos cedits,
transmissions, patrimoni i successions. Les actuacions del Govern de CiU en aquest
terreny s’han limitat al seguiment de la política del PP i a afavorir les grans rendes en
detriment de la majoria de contribuents. S’ha perdut, com en altres camps, la possibilitat
de generar una política fiscal pròpia d’acord amb les necessitats concretes del país.
En els darrers temps hem de constatar la proposta del Partit Popular de fer desaparèixer
l’impost de successions amb l’excusa que hi ha instruments que permeten evadir-ne el
pagament. En realitat, el PP vol desviar l’atenció de la ciutadania sobre l’increment de
la pressió fiscal en els darrers anys. Un increment que s’ha produït a partir de l’augment
dels impostos que són més injustos, els indirectes, i reduint el pes dels que tenen
caràcter més progressiu. El PP ha augmentat la regressivitat del sistema. La pretesa
desaparició de l’impost de successions és un nou intent en aquest sentit. Això no vol dir
que no calgui modificar de manera substancial alguns elements d’aquest tribut per
adequar-lo a les noves circumstàncies, però la seva supressió, a més de suposar una
important reducció dels recursos de la Generalitat, comportaria una regressió en la
fiscalitat.
D’altra banda, també cal recordar que el Govern de CiU ha incrementat la pressió fiscal
derivada dels tributs cedits en els darrers quatre anys. Així, mentre el 1998 aquests
impostos representaven l’1,64% del PIB, l’any 2002 ja eren del 2,04%. En termes
comparatius, CiU, amb la complaença del PP, ha incrementat la pressió d’aquestes
figures en més del 20%.
Els socialistes catalans no apostem per augmentar els impostos. Tampoc per abaixar-los,
ja que això significaria, en el marc de finançament actual, empitjorar els serveis públics.
Tanmateix, això no vol dir que en determinats casos no s’hagin de fer reformes que
impliquin una reducció. Apostem per mantenir el nivell actual de pressió fiscal.
Apostem, en definitiva, per uns impostos més justos. És a dir: que paguin els qui han de
pagar i que paguin allò que han de pagar.
L’altra cara de la política fiscal és la recaptació. Els tributs propis s’estan recaptant des
dels serveis de la mateixa Generalitat, mentre que, pel que fa als tributs participats, és
l’Agència Tributària, directament dependent de l’administració central, qui cobra els
diferents impostos i transfereix els recursos a les administracions autonòmiques. A més
de ser un element clar d’ineficàcia en la gestió dels recursos, l’existència de diferents
circuits afavoreix la descoordinació i incrementa les possibilitats de frau, cosa que
deslegitima l’acció de l’administració tributària. La lluita contra el frau i l’elusió fiscal
és prioritària per a la nostra acció de govern.
OBJECTIUS
1. No incrementar la pressió fiscal. El pes dels tributs de la Generalitat en relació amb
el PIB català s’ha de mantenir a nivells semblants als actuals, alhora que es millora
l’eficiència de la gestió tributària.
253
�2. Definició d’una nova política fiscal, reformant les figures tributàries actuals en
funció d’objectius definits prèviament, d’acord amb els requeriments de les
necessitats del país i els principis generals de justícia, equitat i progressivitat.
3. Millorar la transparència dels recursos administrats pel Govern de la Generalitat,
afavorint la relació directa dels tributs amb actuacions concretes del Govern.
4. Simplificar i millorar la gestió de la recaptació d’impostos.
5. Assegurar la responsabilitat de la Generalitat en l’administració dels impostos
pagats a Catalunya.
6. Reforçar amb els mitjans apropiats la lluita contra el frau i l’elusió fiscal.
MESURES
Incrementar el suport a les famílies, d’acord amb el nombre de fills i l’acolliment de
les persones grans. Consideració especial per la persona que té cura de la pròpia llar.
Millorar el tractament fiscal de l’habitatge de lloguer i de la rehabilitació
d’habitatges. Per exemple, 600 € de desgravació fiscal a aplicar sobre el tram
autonòmic de l’IRPF, o ajut directe a fons perdut, per despeses de lloguer de
l’habitatge principal, al qual es podran acollir totes les famílies amb ingressos
inferiors a 21.035 € anuals (3,5 vegades el salari mínim).
Modificar l’impost de successions, amb l’increment substancial del mínim exempt i
l’afavoriment en especial de la successió entre cònjuges i de pares a fills, el
tractament de l’habitatge i els actius afectes a l’activitat empresarial familiar.
Promoure una nova regulació de l’impost de transmissions, que tingui en compte les
condicions dels afectats en el moment en què es produeix la transmissió. Per
exemple, tipus reduïts per a l’adquisició del primer habitatge als menors de 30 anys.
Crear una agència tributària autònoma de Catalunya que tindrà la responsabilitat
d’administrar els tributs propis i compartits, i que establirà les relacions de
cooperació apropiades amb els ens responsables de l’administració dels tributs de
l’Estat.
4.6.3. Gestió pressupostària
Avui el pressupost de la Generalitat és un exemple de manca de transparència. El
Govern el tramita perquè la llei l’obliga, però després el transforma i deforma fins on li
convé.
La mala gestió del Govern de CiU ha convertit Catalunya en la Comunitat Autònoma
que menys inverteix i la que més gasta en despeses de funcionament, al mateix temps
que ha deixat com herència un alt nivell d’endeutament.
254
�En els darrers anys, el Govern de CiU ha aconseguit que Catalunya sigui la Comunitat
Autònoma que necessita més recursos per al funcionament de la seva pròpia
Administració, comparada amb comunitats com Galícia, València, les Illes Canàries o
Andalusia, és a dir, la que més gasta en despeses com pagar el personal, els béns i
serveis com ara publicitat, propaganda, dietes o atencions protocol·làries. Cada cop
creix més el volum de la despesa per fer funcionar la maquinària del Govern i aquesta és
la causa essencial de la manca de recursos per a noves inversions, així com de la baixa
despesa en programes bàsics com els d’habitatge, benestar social o educació.
L’any 2003 estava previst invertir 245 euros per habitant, davant dels 402 de mitjana de
la resta d’autonomies amb les mateixes competències que nosaltres. A més, la inversió
real està sempre per sota de la que figura als pressupostos. El resultat d’aquesta política
és clar: una pèrdua de posicions tant econòmiques com socials per al futur.
Per compensar aquesta situació, l’única solució que ha trobat l’actual Govern ha estat
incrementar fortament l’endeutament. Catalunya és la Comunitat Autònoma més
endeutada. L’endeutament de la Generalitat, comptant el sector empresarial, supera els
15.000 milions d’euros (2,5 bilions de pessetes), cosa que representa un 7% del PIB. I
això sense comptar l’enorme dèficit ocult en tot tipus d’operacions financeres que no
s’inclouen en aquest endeutament.
L’absència d’un rigor pressupostari i la manca de mecanismes de control acurats ha
portat les finances públiques catalanes cap a una política de tapar forats. Com a resultat
d’aquesta situació, apareixen fórmules d’endeutament camuflat com els censos
emfitèutics, que amaguen l’adquisició d’immobles; el cobrament anticipat de tributs
amb la garantia de futures recaptacions; i la comptabilització ajornada de factures o
l’autorització a proveïdors del descompte de factures, cosa que genera despeses
financeres. També podem trobar altres pràctiques amb què l’actual Govern de la
Generalitat pretén dissimular el dèficit i l’endeutament, com camuflar alguns tipus de
despeses fent constar com a ampliacions de capital conceptes que s’acaben convertint en
despesa corrent, o demanant als ajuntaments que s’endeutin amb l’Institut Català de
Finances per compte de la mateixa Generalitat.
En els darrers temps, esgotats els mitjans d’actuació d’aquest tipus de mesures, el
Govern està encarregant inversions sense que el seu finançament estigui definit. La
situació és del tot preocupant. L’actual govern de CiU està hipotecant el futur de
Catalunya i les actuacions dels successius governs.
Cal una nova manera de gestionar el pressupost i les finances de la Generalitat. En
aquest sentit, un objectiu bàsic de govern és limitar l’augment de les despeses corrents
per sota del creixement del PIB per tal d’alliberar recursos i destinar-los a augmentar les
inversions, adequant el nivell de la Generalitat als governs de les altres comunitats
autònomes.
L’increment anual de les despeses corrents s’ha de situar entre la inflació i el creixement
nominal del PIB. Tot i que les necessitats de noves inversions i la conjuntura faran
imprescindible un manteniment de les xifres d’endeutament actuals a curt termini, una
millor política pressupostària i financera portarà a la seva progressiva reducció.
255
�La nova majoria de govern ha de millorar la transparència i vivificar el debat
parlamentari en matèria pressupostària. La mateixa complexitat i responsabilitat política
adquirida a través del pressupost exigeix l’existència d’un organisme professional
especialitzat, una oficina pressupostària, que assessori els diputats per a la correcta
discussió, control i seguiment del pressupost per part del Parlament. No es pot mantenir
de cap manera la desproporció entre els mitjans de què disposa el Govern per tractar els
temes econòmics i els del Parlament per analitzar les diferents propostes que se li
presenten.
El nou Govern es compromet a un rigor i una eficiència majors en la gestió dels
recursos, amb un control adequat i transparència en tots els processos pressupostaris.
OBJECTIUS
1. Rigor i eficiència en la gestió dels recursos, amb un control adequat en tots els
processos pressupostaris.
2. Millorar la transparència i vivificar el debat parlamentari en matèria pressupostària.
3. Limitar l’augment de les despeses de gestió i administratives, per tal d’alliberar
recursos i destinar-los a noves polítiques i a augmentar les inversions.
4. Situar l’increment anual de les despeses corrents entre la inflació i el creixement
nominal del PIB. Els serveis existents no incrementaran els seus recursos per
damunt de l’increment dels preus, i l’increment real de les despeses corrents només
estarà destinat a la millora i ampliació dels serveis a la ciutadania.
5. Reduir l’endeutament. Les necessitats de noves inversions i la conjuntura faran
imprescindible un manteniment de les xifres inicials a curt termini, però la política
pressupostària i financera farà que es redueixin.
6. Separació entre responsabilitat política i gestió professional.
MESURES
Prioritzar les actuacions destinades a noves inversions fins a doblar el volum de les
inversions en el termini de cinc anys. Les necessitats del país requereixen un
increment important del volum d’inversions gestionades pel Govern de la
Generalitat.
Controlar amb més rigor les despeses pressupostades: eliminació de les desviacions
actuals.
Aplicar un pla d’optimització de recursos de la Generalitat amb la voluntat d’aplicar
mesures racionals de gestió que permetin un ús més eficient dels recursos públics
destinats a personal i a la despesa corrent. Qualsevol activitat regular de la
Generalitat ha d’estar guiada per l’aplicació de les mesures proposades per aquest
pla.
256
�Adequar les plantilles de personal, controlant-ne l’increment, amb l’única excepció
de les derivades de la implantació dels Mossos d’Esquadra i d’altres serveis nous.
Transformar la tramitació del pressupost de manera que cada conseller i el Govern
en el seu conjunt, explicitin quins són els seus objectius i ho facin a través del debat
parlamentari i amb els diferents responsables.
Dotar el Parlament d’una oficina pressupostària que assessori els diputats per la
correcta discussió, control i seguiment del pressupost.
Separar responsabilitat política i gestió per mitjà de la figura de les agències
especialitzades amb responsabilitat directa de gestió i separades dels àmbits de
decisió política.
Establir una política de contractes–programa amb diferents agències i centres de
gestió.
Implantació de les tècniques de gestió per objectius, amb la definició d’indicadors
que permetin fer un seguiment posterior dels diferents programes de despesa.
Complir els compromisos de pagament del sector públic, reforçant la intervenció del
Síndic de Comptes i l’auditoria permanent dels compromisos i pagaments de la
Generalitat.
Afavorir la publicitat mitjançant Internet, la informació respecte a les dates clau en
tota activitat de prestació i la venda de béns i de serveis al sector públic.
257
�5. EL PAÍS QUE VOLEM, LES INFRAESTRUCTURES QUE
NECESSITEM
Catalunya ha de continuar tenint el paper estratègic de connexió entre la Mediterrània
Occidental/Sud d’Europa i el nucli central de l’Europa comunitària. Catalunya i
Barcelona han d’esdevenir un node essencial de les xarxes globals, molt especialment
en transports i telecomunicacions. Per aconseguir aquest objectiu hem de construir
sense centralismes una regió europea Pirineus – Mediterrània, de 17 milions d’habitants,
que enllaci Montpeller–Tolosa–Saragossa–Barcelona–València–Ciutat de Mallorca, i
que estableixi lligams amb la indústria del País Basc, del Cantàbric, de la regió de
Madrid, d’Andalusia i de la del nord d’Itàlia, i amb Porto, Lisboa i el Magrib.
A més, a Catalunya hem de començar a millorar les relacions i connexions amb el País
Valencià. El procés d’obertura al món i de consolidació de Catalunya com a xarxa de
pobles i ciutats, obliga a millorar les grans infraestructures de connexió amb l’exterior:
els ports de Tarragona i Barcelona, l’aeroport de Barcelona, la xarxa de gran velocitat,
les autopistes, les telecomunicacions i la xarxa energètica. La persistència d’un model
centralista i centralitzador en la planificació i les inversions de l’Estat en
infraestructures pot esdevenir un obstacle insuperable per al progrés econòmic de
Catalunya i la seva vocació d’obertura al món. El Govern de la Generalitat ha de liderar
un projecte d’infraestructures per a Espanya que substitueixi l’actual model radial que
impulsa el PP per una proposta de xarxes (amb eixos transversals i longitudinals) i de
nodes.
El conjunt de l’administració estatal i autonòmica ha invertit a Catalunya quasi l’1%
menys del PIB que al conjunt d’Espanya. La meitat d’aquest diferencial d’inversió
correspon a infraestructures del transport. Les carreteres són les infraestructures amb un
diferencial negatiu més gran, seguides d’aeroports i ports. En ferrocarrils, la posició de
Catalunya també és clarament insatisfactòria. Estem molt lluny dels estàndards
europeus. S’ha de vetllar per la cohesió i l’equilibri dels territoris; assegurar la seva
accessibilitat en temps raonable i la connexió entre els diferents punts de Catalunya;
aplicar realment la descentralització; i fer de les ciutats mitjanes autèntics pols de
dinamisme econòmic, on sigui possible viure en condicions d’igualtat.
Pel que fa a infraestructures de telecomunicacions, és inexplicable un desplegament tan
lent. El retard en el cable és imperdonable. El conjunt del territori ha d’accedir en
condicions d’igualtat a la xarxa de banda ampla de telecomunicacions i evitar, de nou, la
separació dels territoris en una Catalunya de dues velocitats.
La supressió d’alguns peatges i l’establiment de tarifes molt reduïdes a la resta de la
xarxa per als usuaris habituals haurà de comportar l’eliminació de les actuals traves a la
mobilitat quotidiana. Per resoldre la mala comunicació de la Catalunya no
metropolitana, caldrà acabar els grans eixos de connexió interna i de vertebració de les
regions. Ens proposem reclamar la delegació de la gestió de les grans infraestructures i
del sistema ferroviari regional i de rodalies. La situació actual de dependència total
d’organismes estatals, subordina els interessos de Catalunya a projectes centralitzadors.
Necessitem un gran pla de transport de viatgers que aprofiti l’empenta del tren de gran
velocitat per reforçar i ampliar les línies de rodalies i per modernitzar i fer créixer la
xarxa de ferrocarrils convencionals.
258
�Les administracions han de vetllar per assegurar que la xarxa de gas arribi a tot el
territori i per garantir la qualitat del subministrament elèctric. Caldrà triplicar la
generació elèctrica amb fonts renovables.
A Catalunya s’han d’emprendre actuacions enèrgiques per millorar l’hàbitat rural. És
necessari l’augment i millora de les infraestructures bàsiques i l’accés i l’ús de les
tecnologies de la informació i de les comunicacions al món rural. Cal assegurar que tots
els nuclis rurals de més de 1.000 habitants tinguin un sistema de depuració d’aigües
residuals. Cal incrementar a tots els municipis rurals més serveis dels que prescriu la
legislació vigent. S’ha de considerar el paisatge com un valor cultural i un actiu
econòmic per a les zones rurals, que beneficia i que es projecta al conjunt de Catalunya.
En definitiva, volem una Catalunya oberta al món, ben estructurada interiorment,
sostenible ambientalment i que sigui motor econòmic d’Europa: una Catalunya nucli de
l’euroregió Pirineus–Mediterrània.
259
�5.1. Les infraestructures que Catalunya necessita
El procés d’obertura al món i la consolidació de Catalunya com a xarxa de pobles i
ciutats obliga, com ja hem dit, a millorar les grans infraestructures de connexió amb
l’exterior: els aeroports, els ports, la xarxa de gran velocitat, les autopistes, les
telecomunicacions i la xarxa energètica.
Catalunya té una situació privilegiada. A distàncies avui dia assequibles, ens podem
connectar fàcilment amb les grans ciutats europees, en especial amb les del sud
d’Europa.
Però, en comparació amb les principals regions europees, tenim una dotació
d’infraestructures del transport que se situa en el 63% de la mitjana.
Catalunya, amb més de 6 milions d’habitants, fa una aportació decisiva a la construcció
de l’euroregió Pirineus–Mediterrània, de 17 milions d’habitants.
L’Arc Mediterrani, territori comprès entre el Lazio (Roma) i Algesires (Andalusia), i
entès com una xarxa de regions i de ciutats, té punts de discontinuïtat, de ruptura o de
debilitat de la trama urbana: en els espais del nostre interès més immediat, el primer
punt se situa a les terres de l’Ebre, en l’espai comprès entre Castelló i Tarragona, i
l’altre punt a les comarques gironines i la Catalunya Nord, a l’espai comprès entre
Barcelona i Montpeller.
Dins de l’Estat espanyol, Catalunya té una dotació d’infraestructures de transport que se
situa en el 73% de la mitjana espanyola. Catalunya és una de les comunitats autònomes
amb una dotació d’infraestructures menor en relació amb la seva grandària econòmica.
Tenim el 65% de dotació de capital públic, el 70% d’infraestructures econòmiques en
relació a la mitjana espanyola.
La persistència d’un model centralista i centralitzador en la planificació i les inversions
de l’Estat en infraestructures, pot esdevenir un obstacle insuperable per al progrés
econòmic de Catalunya i la seva vocació d’obertura al món. Per això el Govern de la
Generalitat ha de liderar un projecte d’infraestructures per a Espanya que substitueixi
l’actual model radial per una proposta de xarxes.
Des de la perspectiva de la connectivitat interior de Catalunya, la nova divisió del
Principat en set vegueries ha d’anar acompanyada d’un nou mapa infraestructural que
reestructuri i reequilibri els diferents territoris del país.
Tots els territoris de Catalunya són diferents, tots tenen capacitats i vocacions
específiques i han de formar un conjunt ben ajustat i relacionat a través de diferents
mitjans de transport per tal de fer de Catalunya una xarxa de pobles i ciutats.
Així doncs, és d’una necessitat imperiosa per a la competitivitat de la nostra economia,
corregir els dèficits que té Catalunya en matèria d’infraestructures. Per fer-ho, cal una
acció decidida del nou Govern de la Generalitat.
260
�5.1.1. Ferrocarril
Nova xarxa mixta de mercaderies i passatgers per a la Catalunya interior, eix
transversal ferroviari
Catalunya, amb l’1% de la superfície de la Unió Europea i l’1,6% de la població, només
té el 0,82% de la xarxa ferroviària. Les infraestructures ferroviàries de qualitat (però
encara amb molts dèficits) se situen a l’entorn de Barcelona. Fora de la regió
metropolitana predominen els trams de via única (per exemple, de Tarragona a Castelló
i de Tarragona a Lleida).
Els temps d’accés de les ciutats de Catalunya a Barcelona són molt deficitaris i encara
ho són més les interconnexions que no passen per Barcelona. El model de gran velocitat
del Ministeri de Foment és absolutament radial: s’oblida de l’Eix de l’Ebre, de la
connexió amb el País Basc, deixa coix l’Eix Mediterrani en el tram Tarragona–Castelló
i tampoc no planteja la unió d’aquest eix amb la xarxa andalusa. La proposta ministerial
no resol el tràfic de mercaderies i no dóna resposta a la combinació de la gran velocitat i
les mercaderies; i el tram Figueres–Perpinyà tindrà un cànon d’infraestructures més alt
que la resta de la xarxa per remunerar la participació privada.
La política ferroviària espanyola no és homogènia i Catalunya està discriminada
negativament: bona part de la xarxa radial centrada a Madrid és exclusiva per a viatgers
i gran velocitat (350 km/h), mentre que a Catalunya es proposa que, de Barcelona a la
frontera, sigui d’ús mixt viatgers/mercaderies. El mateix passa de Tarragona a València,
només una adequació de l’actual (200 km/h), també d’ús mixt. El model radial del
Ministeri de Foment deixa Catalunya en una situació perifèrica perquè està mal resolta
la connexió amb València (menor velocitat i eliminació de la xarxa convencional), no hi
ha connexió amb el País Basc ni amb el Corredor Atlàntic i no hi ha visió europea de la
xarxa. Amb visió europea es guanya centralitat, ja que Catalunya es troba en un dels
grans corredors europeus, el Corredor Mediterrani.
Davant de la previsió que es dupliqui el trànsit terrestre de mercaderies d’aquí al 2020,
cal una nova xarxa ferroviària de mercaderies. Per tal d’evitar la congestió de la xarxa
viària i els alts costos ambientals del transport per carretera, el Llibre Blanc de la Unió
Europea fixa l’objectiu mínim d’assolir el 15% de quota modal per al ferrocarril
(Espanya està en el 4%).
L’obertura del mercat ferroviari i, molt especialment, del transport de mercaderies, que
regulen les directives europees, és una oportunitat que cal saber aprofitar.
OBJECTIUS
1. Definir un nou model de xarxa ferroviària per a Catalunya per poder servir millor
l’economia i la població europea.
2. Incrementar la dotació ferroviària per tal d’aproximar-nos als estàndards europeus.
3. Assolir l’objectiu que del 15% al 30% del transport de mercaderies es realitzi per
ferrocarril.
261
�4. Accelerar l’arribada del tren de gran velocitat a Barcelona i a la frontera francesa per
tal que aquesta es produeixi el més a prop possible del compromís –ara impossible–
del 2004, per tal d’integrar Catalunya a Europa i de vertebrar l’euroregió Pirineus–
Mediterrània, de 17 milions d’habitants, amb la xarxa de gran velocitat.
5. Articular entre elles les ciutats de la Catalunya interior (Lleida–Tàrrega–Igualada–
Manresa–Vic–Olot i Vic–Ripoll–Puigcerdà) i també amb les de l’eix costaner
(Tarragona–Barcelona–Girona).
6. Assegurar que totes les capitals comarcals i els pobles i ciutats de més de 5.000
habitants estiguin a un màxim de 30 minuts d’una estació ferroviària i que el temps
de connexió amb la capital regional sigui inferior a 50 minuts i que estiguin a menys
de dues hores de Barcelona (excepte en el cas de la Vall d’Aran).
7. Crear la xarxa ferroviària de mercaderies, en el context de la millora de les relacions
ferroviàries entre la Península Ibèrica i Europa i de la potenciació dels ports de
Tarragona i Barcelona.
8. Signar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla.
9. Aconseguir la gestió dels serveis de trens regionals i de rodalies.
10. Impulsar la creació d’un nou operador ferroviari català per tal de fomentar el
desenvolupament de les noves xarxes de gran velocitat i mixta en el context de la
liberalització de serveis de la Unió Europea.
11. Reassignar recursos per reequilibrar la situació de dotació de capital públic i
d’infraestructures, adoptant una política d’inversió més eficient.
12. Construir aparcaments dissuasius a preus polítics (no gratuïts per evitar que es
converteixin en un aparcament alternatiu per als veïns i que no compleixin el seu
objectiu) vinculats a l’ús del transport públic a totes les estacions de ferrocarril de
rodalies i intercanviador.
13. Impulsar la construcció de vies exclusives o preferents per a transport de
mercaderies, o carrils únics.
MESURES
Redactar un nou pla de xarxa ferroviària per a Catalunya.
Millorar els serveis de la xarxa de rodalies i regionals, formada pels actuals serveis
de Rodalies i Regionals de Renfe i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya al Vallès i al Baix Llobregat, especialment pel que fa als temps de
recorregut de Manresa, Igualada i Vic.
Estendre els serveis de rodalies i regionals cap a Tarragona i Girona, i crear un nou
nucli de rodalies a les terres de Lleida.
262
�Afegir, a la línia actual del tram Tarragona–Castelló, una altra línia de gran velocitat
per a viatgers. És a dir, dotar aquest tram de 4 vies, com a la resta de corredors
importants de la Península.
Construir una nova xarxa ferroviària catalana mixta mercaderies/viatgers per a
l’interior de Catalunya, que connecti la regió metropolitana amb els ports de
Tarragona i Barcelona.
Aprofitar les línies convencionals existents, que són bàsicament de passatgers, per a
la xarxa de mercaderies. Modernitzar les línies Barcelona–Puigcerdà–La Tour de
Querol, Lleida–Manresa–Barcelona i Reus–Gandesa.
Completar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla.
Establir quatre xarxes ferroviàries:
Línies de trens de viatgers a velocitats de 300-350 km/h:
− Línia Madrid–Saragossa–Lleida–Tarragona–Barcelona–Girona–Figueres–
Perpinyà.
− Corredor mediterrani: València–Castelló–Tarragona i incorporació a la
línia Madrid–Barcelona.
Noves línies mixtes per a trens de mercaderies i viatgers:
− Eix transversal ferroviari: Lleida–Igualada–Manresa–Vic–Olot–Figueres,
amb connexió per l’Eix de l’Ebre cap al Cantàbric.
− Eix transpirinenc: Barcelona–Igualada–Manresa–Vic–Ripoll–Puigcerdà–
Tolosa.
− Connexions als ports de Barcelona i Tarragona.
La xarxa de “metro regional” a partir de les rodalies de Renfe i dels
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Establir serveis de rodalies a les
terres de Ponent, Tarragona i Ebre, i Girona. A les terres de Ponent crear dues
línies de rodalies: Cervera–Lleida–Montsó i Balaguer–Lleida–Les Borges. A
Tarragona i l’Ebre, les rodalies passarien per les poblacions de Valls–Reus–
Tarragona–Sant Vicenç, amb extensions a Montblanc, Móra i Amposta. A
Girona, les rodalies enllaçarien Figueres–Girona–Blanes.
Xarxa convencional per a trens de mercaderies:
− Madrid–Saragossa–Lleida–Valls.
− Corredor mediterrani actual: València–Tarragona.
− Figueres–Portbou.
Crear la xarxa de “metro regional” que connecti l’àrea metropolitana amb l’eix
transversal ferroviari i la nova línia orbital Mataró–Vilanova i la Geltrú.
Crear serveis de trens lleugers en el Camp de Tarragona, de Puigcerdà a la Seu
d’Urgell i Andorra, i d’Aran a Cominges.
263
�Crear centres logístics i estacions intermodals en els nusos d’intersecció de la xarxa
ferroviària i la xarxa viària d’alta capacitat.
Contribuir a l’arribada del tren de gran velocitat a Barcelona i a la frontera francesa
el més pròximament possible al 2004. Estacions de les línies principals de gran
velocitat als aeroports.
Demanar la transferència dels serveis de rodalies i la creació de nous serveis a les
terres de Ponent, comarques gironines, Camp de Tarragona i terres de l’Ebre.
Incorporar les noves línies mixtes de gran velocitat (eix transversal i connexions als
ports, i eix pirinenc Barcelona–Manresa–Vic–Puigcerdà–frontera francesa) a la
xarxa transeuropea i a la llista d’Essen de projectes prioritaris de la UE.
Crear un nou operador ferroviari català, amb la participació dels actuals operadors
(Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), per part d’empreses privades
del sector del transport, els ports de Barcelona i Tarragona, i entitats financeres.
264
�5.1.2. Xarxa viària: un nou eix europeu d’alta capacitat per a la Catalunya interior
Autopistes, autovies i peatges
És coneguda la situació de greuge comparatiu i de desavantatge competitiu que
comporta l’elevat nombre d’autopistes de peatge de Catalunya en relació amb la resta de
l’Estat.
La xarxa viària d’alta capacitat a Catalunya està formada per 624 km de peatge i 361 km
lliures. La proporció d’autopistes de peatge i lliures presenta els percentatges següents:
64% de peatge i 36% lliure. En canvi, la xarxa viària d’alta capacitat a tot l’Estat resta
configurada per 2.250 km de peatge i 6.963 km lliures, de manera que la proporció
d’autopistes de peatge i lliures en aquest cas presenta els percentatges següents: 24% de
peatge i 76% lliure.
És imprescindible, per acabar amb la situació de greuge comparatiu i de desavantatge
competitiu que pateix Catalunya, avançar cap a un nou model de xarxa viària d’alta
capacitat tant de peatge com lliure, homogeni per a tot Espanya.
Aquest nou model exigeix passar per una etapa de transició en la qual l’Estat haurà de
fer un esforç inversor en autovies lliures de peatge i en el qual, mitjançant un fons de
transició per a la millora de la mobilitat i homogeneïtzació dels peatges de gestió
autonòmica (dotat en part dels impostos que generen les autopistes), es puguin superar
els conflictes històrics i eliminar greuges comparatius.
OBJECTIUS
1. Definir un model federal de gestió d’infraestructures d’altes prestacions homogènia i
harmònica per al conjunt de l’Estat per tal de superar l’actual situació de greuge
comparatiu.
2. Millorar l’accessibilitat de la gent i del territori a la xarxa d’autopistes i autovies,
passant del 21% del territori que actualment és a menys de 15 minuts d’una via
ràpida al 60%.
3. Elaborar un pla d’autovies gratuïtes que ens equipararà a la dotació estatal durant el
període de transició cap al model de gestió federal.
MESURES
Mesures per igualar la proporció de vies ràpides gratuïtes i de peatge amb la resta
de l’Estat
Redactar un nou pla d’autopistes i autovies equilibrador del territori. Aquest pla ha
d’articular la nova construcció de 500 km d’autovies.
Redactar un nou pla d’inversions de les concessionàries de les autopistes.
265
�Crear un fons de transició per a la millora de la mobilitat i l’homogeneïtzació dels
peatges, integrat principalment per la recaptació dels impostos sobre els usuaris i les
societats concessionàries, i completat amb aportacions estatals i autonòmiques,
d’acord amb els criteris següents:
Les aportacions de l’Estat a través de les actuals partides ja destinades a
l’homogeneïtzació de peatges i a la recaptació dels impostos que generen les
autopistes: IVA, Impost sobre Societats i IRPF.
− Les aportacions autonòmiques a través de les actuals partides destinades a
l’homogeneïtzació de peatges: el tram autonòmic de l’IVA i les aplicacions
complementàries.
− Les aportacions de les concessionàries de les autopistes a través dels increments
nets obtinguts com a conseqüència de l’increment del trànsit produït i no
contemplat en els respectius programes economicofinancers.
− Les aportacions directes de les concessionàries de les autopistes. Aquestes
acordaran amb l’Administració un pla d’inversions i de millora de la xarxa i dels
accessos a les autopistes.
−
Eliminar l’increment dels peatges que es va produir arran de l’aplicació del nou IVA
del 16% en lloc del 7% per compliment de normativa comunitària. En aquest sentit i
per donar compliment a la legislació vigent, l’Estat es farà càrrec de l’increment
mitjançant una subvenció a les concessionàries per tal d’evitar que el recàrrec vagi a
compte dels usuaris.
Suprimir gradualment els peatges que afecten la mobilitat quotidiana dels ciutadans
i ciutadanes situats a 30 quilòmetres dels entorns metropolitans i que no disposin
d’una alternativa raonable de transport públic o d’autovies lliures de peatge.
Destinar part dels beneficis de les concessionàries a una política de rebaixes per als
usuaris habituals i a actuacions de millora de la xarxa viària.
La nostra proposta de construir prop de 500 km de noves autovies, que es
concentren en els grans eixos vertebradors del país, és:
1. Xarxa europea:
- Eix Transversal (Lleida–Manresa–Vic–Girona), vertebrador de la
Catalunya Central i, per extensió, de les terres de Ponent i les
gironines.
- Eix Tarragona–Montblanc–Tàrrega, vertebrador del Camp de
Tarragona i inici de l’Eix Tarragona–Andorra.
- Eix del Llobregat fins al Túnel del Cadí.
- Ampliació a tres carrils de l’autopista A7 des del Vendrell fins a
Salou.
- Ampliació a tres carrils de l’autopista A-7.
2. Xarxa d’autovies catalanes:
- Eix de l’Ebre - Eix Occidental (Amposta–Lleida–Vielha), vertebrador de les
terres de l’Ebre i les de Ponent.
266
�- Quart Cinturó (Abrera–Terrassa–Granollers), vertebrador de la regió
metropolitana de Barcelona.
- Eix Olot–Girona–Costa Brava, vertebrador de la regió de Girona.
- Eix Vilanova i la Geltrú–Vilafranca.
- Eix Olot–Figueres, connexió del Pirineu de Girona amb França.
- Eix de la Cerdanya desdoblat fins a Ripoll.
- Connexió de la C-32 amb l’A-7 a Maçanet de la Selva i prolongació fins a
Lloret de Mar.
- Eix Maçanet–Platja d’Aro–Palamós–Palafrugell–La Bisbal–Girona,
vertebrador del Baix Empordà i la Costa Brava sud i connexió d’aquest eix amb
l’Eix Transversal de Catalunya.
- Desdoblament de l’N-II i de l’N-340 en tot el territori català amb
característiques d’autovia.
- Accessos als Pirineus: Eix Lleida–Artesa–Ponts i desdoblament de l’N-230
fins a Alcarràs.
- Autovia Lleida–Osca (N-240) com a part de l’eix Tarragona–País Basc.
Xarxa europea
Catalunya concentra el pas de dos corredors de fort trànsit de llarg recorregut: el
Corredor Mediterrani (A-7 i N-340) i el de l’Ebre (A-2 i N-II), però té un sol eix amb
continuïtat coherent en el seu pas per la zona més congestionada, la regió metropolitana:
l’autopista A-7. Considerem que cal definir els itineraris que han d’absorbir el trànsit de
llarg recorregut i donar-los la consideració de xarxa europea. La nostra proposta permet
donar continuïtat a l’N-340 i a l’N-II per un nou corredor de la Catalunya interior, i
alhora reforça el caràcter europeu de l’Eix del Llobregat.
OBJECTIUS
1. Potenciar l’Eix Transversal com el tram que manca per donar continuïtat a les
carreteres nacionals/autovies del corredor mediterrani (N-340) i el d'interior (N-II),
mitjançant la construcció de l’autovia Montblanc–Igualada–Manresa i el
desdoblament Manresa–Vic. El nou eix Vic–Olot–Figueres, l’existent Vic–Girona i
el desdoblament de l’N-II en el tram Girona–frontera francesa, completen
l’esquema.
2. Assumir, d’una manera clara, l’emergència del nou eix transpirinenc Barcelona–
Tolosa (E-9), recalcant que l’autopista Tolosa–París està ja gairebé completada i
que, per tant, constituirà, a mig termini, el camí més directe entre Catalunya i
l’Europa Occidental.
MESURES
Mesures per a la constitució d’una nova xarxa europea
-
Incloure a la xarxa europea:
− Les autopistes A-2 i A-7.
267
�− L’actual N-II Lleida–Port de Barcelona, amb continuïtat cap a un nou
“eix transversal” Cervera/Igualada–Manresa–Vic–Girona.
− L’N-340 des de l’Ebre fins a Tarragona, amb continuïtat cap al nou eix
transversal per Tarragona–Valls–Montblanc–Igualada.
− L’eix transpirinenc (E-9) Barcelona–Manresa–Berga–Tolosa.
Pla de carreteres
El Govern de la Generalitat no ha actualitzat encara l’actual pla de carreteres, esgotat el
juliol del 2001. El 30% del quilometratge del pla resta encara per executar i el mateix
pla significà en el seu moment una clara rebaixa de la Normativa de la Xarxa de
Carreteres. El Govern de la Generalitat no ha planificat ni actuat a les xarxes arterials
metropolitanes. L’actual Govern de la Generalitat ha estat incapaç de planificar les
xarxes comarcals i locals, que són carreteres oblidades.
OBJECTIUS
1. Desenvolupar una xarxa d’infraestructures basada en el model territorial de les set
vegueries.
2. Invertir fort en infraestructures, amb l’objectiu de millorar la connexió amb la resta
d’Espanya, amb Europa i, especialment, amb l’Arc Mediterrani.
3. Elaborar les directrius nacionals de mobilitat: Pla d’ús i foment del transport
col·lectiu a la xarxa viària.
4. Assolir, com a mínim, l’objectiu del Llibre Blanc de reducció de l’accidentalitat en
un 50% en un període de deu anys.
5. Contemplar la planificació i la reserva de sòl destinada a ampliar i a completar la
xarxa ferroviària en els grans corredors viaris.
6. Eliminar els obstacles que impedeixen la mobilitat de les persones i les mercaderies
a parts importants del territori.
7. Reduir la mobilitat quotidiana i obligada per tal de fixar la població en el territori.
8. Redefinir les xarxes bàsiques, comarcal i local, i aclarir-ne la titularitat.
MESURES
Mesures per a la millora de la xarxa viària de Catalunya
Redactar un nou pla de carreteres que ha de distingir, a més de la xarxa europea,
dues grans categories d’actuacions: la xarxa bàsica i la xarxa capil·lar, i dins
d’aquesta, les xarxes arterials, regionals i locals. Aquest nou pla ha de precisar,
268
�també, les característiques tècniques de la xarxa i establir una política clara de
conservació i manteniment de les carreteres.
Incrementar un 25% la inversió anual en carreteres a la xarxa capil·lar.
Racionalitzar la despesa en xarxa viària, tot garantint que el 30% d’aquest
pressupost es dedicarà a millores de la seguretat, en especial dels punts de major risc
i trams de concentració d’accidents (TCA), i a manteniment i conservació.
5.1.3. Un pla de mobilitat per a Catalunya i foment del transport col·lectiu
La mobilitat de les persones i les mercaderies és un element cabdal per a la cohesió i
funcionament del país i té una forta interrelació, en termes de causa i efecte, amb la
planificació i ocupació del territori, el desenvolupament econòmic i social i la qualitat
ambiental.
La mobilitat és l’element que permet el desenvolupament econòmic i social,
l’accessibilitat al territori i als serveis.
Per tot això, és absolutament necessari dotar Catalunya d’un model de mobilitat que
garanteixi l’accessibilitat a tot el seu territori, minimitzant els costos socials i no
hipotecant-se el futur.
El repte consisteix a articular un model de mobilitat sostenible que permeti assolir,
simultàniament, l’increment de la competitivitat i el desenvolupament econòmic i
social, amb la millora de la qualitat de vida i la màxima garantia de respecte pel territori
i el paisatge.
OBJECTIUS
1. Vincular la planificació territorial i de la mobilitat, tot garantint la sostenibilitat del
sistema de desplaçaments en termes d’eficiència i de reducció de costos socials.
2. Equilibrar l’accessibilitat al territori, preferentment en transport públic.
3. Millorar la connectivitat de Catalunya amb les xarxes transeuropees de passatgers i
mercaderies.
4. Fomentar la integració tarifària i funcional de les xarxes de transport col·lectiu i la
seva intermodalitat.
5. Reduir l’accidentalitat associada a la mobilitat.
6. Implantar un nou marc organitzatiu i financer dels sistemes de transport, definint
clarament les diferències entre titular del servei, ens regulador i operador.
7. Millorar la qualitat dels serveis de transport públic i del manteniment de les
infraestructures viàries i de transport.
269
�8. Reduir la dependència energètica, tot fomentant els combustibles i sistemes
alternatius.
9. Racionalitzar el transport i la distribució de mercaderies, garantint alhora
l’eficiència de les activitats logístiques.
10. Articular i incrementar la participació social envers l’objectiu de la mobilitat
sostenible.
MESURES
Mesures per a la millora de la mobilitat
Millorar l’articulació de la planificació territorial i dels instruments de què disposa,
amb la planificació i gestió de la mobilitat. Reformulació de la Llei de mobilitat
incidint molt especialment en la relació entre planificació territorial, infraestructures
i mobilitat.
Elaborar plans de mobilitat i d’accessibilitat a totes les àrees urbanes de Catalunya,
prioritzant els de la regió metropolitana de Barcelona, Camp de Tarragona, Lleida,
Girona, Manresa, Vic, La Seu–Andorra i Tortosa–Amposta.
Impulsar i desenvolupar plans sectorials (infraestructures viàries de transport,
seguretat viària, transport de viatgers i mercaderies) en coherència amb els plans de
mobilitat d’abast territorial.
Incentivar, mitjançant polítiques fiscals, la internalització dels costos socials
associats a la mobilitat.
Articular un sistema harmònic de peatges que elimini els greuges comparatius i que
possibiliti la funcionalitat dels peatges com a elements de regulació i distribució de
la demanda amb criteris d’eficiència.
Disminuir les demores en els peatges mitjançant la racionalització de les barreres de
pagament i la utilització de les noves tecnologies de sistemes de peatge.
Fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil mitjançant la promoció de
fórmules alternatives com el car sharing (cotxe multiusuari) i el car pooling (cotxe
compartit).
Elaborar un nou pla de transport de viatgers de Catalunya, així com nous plans
sectorials de carreteres i infraestructures ferroviàries que afavoreixin la creació
d’intercanviadors modals.
Connectar, en el marc del Pla de Transports de Viatgers, totes les capitals comarcals
amb transport públic amb una freqüència mínima d’una hora.
270
�Millorar la velocitat comercial del transport col·lectiu per carretera: creació de
carrils bus i VAO (vehicles d’alta ocupació) als accessos a les ciutats.
Implantar sistemes de transport públic a la demanda a les àrees rurals i de baixa
densitat.
Crear autoritats reguladores i organitzatives en els àmbits metropolitans. En una es
crearan les autoritats de les 7 regions.
Impulsar processos d’integració tarifària en les diferents àrees urbanes i comarcals.
Crear intercanviadors modals, en el marc de la planificació.
Elaborar la llei d’ordenació dels transports de Catalunya en el marc de les
modificacions de la reglamentació europea.
Elaborar una llei del finançament del transport de viatgers que garanteixi un
finançament suficient tant pel que fa a despeses d’explotació com a noves
inversions.
Reclamar el traspàs de la titularitat dels serveis ferroviaris de rodalies i regionals a la
Generalitat.
Incrementar els recursos destinats al transport col·lectiu, vinculant-los a la
realització de plans de qualitat del servei.
Garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport
públic. Compliment del codi d’accessibilitat de Catalunya.
Incloure la tarifació social en el sistema tarifari integrat i col·laborar des de la
Generalitat en el seu finançament, que fins avui és únicament dels ajuntaments.
Crear un mecanisme de coordinació de la senyalització viària amb l’objectiu
d’eliminar les disfuncions existents entre els diferents titulars de les vies.
Millorar els sistemes d’informació del transport col·lectiu i de la mobilitat en
general, mitjançant la utilització de les noves tecnologies.
Assolir, com a mínim, la proposta del Llibre Blanc europeu que en el termini de vint
anys el 20% dels combustibles del transport urbà siguin alternatius (gas natural i
biocombustibles).
Incentivar fiscalment l’ús de combustibles més respectuosos amb el medi ambient i
articular mecanismes d’ajut per a l’adaptació de les flotes de transport i de la
infraestructura de distribució necessària.
Fomentar la recerca en el desenvolupament de sistemes alternatius de transport,
mitjançant la col·laboració amb universitats i el sector industrial.
271
�Vincular, amb caràcter finalista, una part de la fiscalitat a la millora i
desenvolupament de sistemes de mobilitat sostenible i més respectuosos amb el
medi ambient.
Impulsar línies d’ajut econòmic al cultiu i producció agrària de biocombustibles.
Elaborar un pla de transports de mercaderies que tendeixi a potenciar el transport
per via ferroviària i que afavoreixi la intermodalitat.
Impulsar i executar un pla de centrals integrades de mercaderies.
Revisar els horaris i trajectes, especialment a les corones metropolitanes, per tal
d’aconseguir més hores i un millor horari de servei mitjançant el transbordament
entre mitjans davant d’una situació de trajectes equivalents i paral·lels de moltes
línies de rodalies de les grans ciutats en apropar-se a menys de 15-20 km.
Fomentar la inclusió dels polígons industrials en els trajectes de les línies de
transport públic.
Fomentar l’ús de l’hidrogen com a mitjà de transport públic urbà i interurbà,
introduint programes de cofinançament de la renovació del parc mòbil actual i
objectius concrets en un pla a 8 anys.
Tractament especial per a vehicles privats menys contaminants (amb hidrogen,
elèctrics, mixtes) en aspectes com:
- Gratuïtat o preu molt reduït a les autopistes i aparcaments públics.
- Accés preferent al centre de ciutats.
- Subvenció de l’impost de circulació.
La construcció de cadascuna de les propostes es realitzarà tenint en compte
l’impacte ambiental corresponent a cada obra, amb criteris de sostenibilitat i
juntament amb un pla de reposició de l’arbrat.
Aconseguir una coordinació efectiva sobre tota la xarxa viària catalana, l’estatal,
l’autonòmica i la local per tal de millorar la gestió, la continuïtat i l’homogeneïtat de
la xarxa amb inversions equilibrades a tot el territori.
Establir un pla de senyalització d’orientació integrat que asseguri la continuïtat, la
llegibilitat i el millor aprofitament de les infraestructures viàries.
Impulsar el desenvolupament, la utilització de noves tecnologies per a la gestió del
trànsit i la seguretat viària redactant un pla de carreteres intel·ligents a tot el territori,
especialment a les vies més utilitzades.
Realitzar auditories de seguretat viària a les carreteres del país, tant a les de nova
construcció com a les que ja estan en funcionament, i destinar-hi els recursos
econòmics necessaris per tal que es compleixin les exigències més elevades de
seguretat amb l’objectiu de millorar la seguretat dels desplaçaments (600 morts a les
carreteres catalanes cada any).
272
�Establir un pla integral de seguretat en el transport públic i de millora de
l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. Tots els elements que
intervenen en el transport públic s’hauran d’analitzar, de manera que existeixin
itineraris accessibles fins a les estacions i parades, i que els diferents vehicles de
transport disposin dels elements necessaris per garantir aquesta accessibilitat.
També caldrà preveure aparcaments propers per a aquestes persones i sistemes de
transport a la demanda amb vehicles adaptats.
Intervenir activament, amb una política de preus, en el transport públic privat com
element essencial per afavorir la migració cap al transport públic (peatges variables
en funció de les zones i les hores, zones blaves, etc.).
Crear un Comissionat de Seguretat Viària.
5.1.4. Foment de la bicicleta
OBJECTIUS
1. Potenciar l’ús de la bicicleta com una forma de mobilitat sostenible.
2. Potenciació de les rutes ciclistes de Catalunya, les anomenades vies verdes: Ruta del
Ferro, Ruta del Carrilet, Ruta de la Via del Tren, Via Verda de la Terra Alta i l’Ebre.
3. Suport a les actuacions municipals de promoció de l’ús de la bicicleta, com la
creació de carrils bici, zones de trànsit tranquil o aparcaments.
4. Foment de l’ús de la bicicleta per a recorreguts urbans de menys de 8 km, pels
efectes beneficiosos sobre la salut dels usuaris i el medi ambient (estalvi energètic,
reducció de la contaminació acústica, etc.).
MESURES
Integrar dins les autoritats territorials de la mobilitat una àrea per al
desenvolupament de les polítiques afavoridores del transport/bicicleta.
Obrir una línia dins el Pla d’Obres i Serveis de Catalunya per a la construcció de
carrils bici urbans, zones de trànsits tranquil i aparcaments de bicicletes segurs a
zones d’intermodalitat.
Impulsar la unificació de la Legislació a Catalunya, per tal de permetre els processos
d’intermodalitat bicicleta / tren–bus–avió, i en el transport de bicicletes en el cotxe
privat.
Realitzar carrils bici, paral·lels a les noves construccions i remodelacions de
carreteres i vies de tren, fins que aconseguim una xarxa catalana de carrils bici en el
marc de l’Euro-velo.
273
�Reduir la sinistralitat. Establiment de rutes de prioritat els caps de setmana i festius
per a bicicletes de lleure a zones adients i en recorreguts homogenis (carreteres de
segon ordre, locals).
Impulsar programes de salut. Caminar/pedalar. Enfortir les organitzacions ciclistes i
els clubs per fer arribar la bicicleta des de les llars d’infants fins als casals de
jubilats.
Impulsar, des del Departament d’Ensenyament i els consells comarcals, el transport
escolar sostenible (substitució del bus per la bicicleta amb monitor). Polítiques de
cada infant una bicicleta.
Impulsar la consolidació de les vies verdes a Catalunya. Construcció de la via verda
al Canal d’Urgell i de vies paral·leles als gran rius (Llobregat, Ter, etc.).
Suport per a la promoció de la investigació i de la fabricació de bicicletes a
Catalunya (bicicletes elèctriques, plegables, etc.).
Crear la Taula bicicleta/turisme, per tal de revaloritzar els punts forts existents i
disposar d’una oferta turística per a bicicletes (lloguer) i cicloturisme. Impulsar i
integrar els centres BTT en aquest sector.
Mesures per fomentar anar a peu i la protecció dels vianants
MESURES
Impulsar els camins per a vianants entre pobles i/o nuclis urbans.
Construir voravies i marges de carreteres locals i comarcals segregats i protegits per
als vianants, especialment entre nuclis urbans amb mobilitat obligada (escola,
residència, polígons industrials o serveis).
5.1.5. Ports
El mar Mediterrani ocupa un posició estratègica en la gran ruta marítima dels vaixells
de transport de contenidors i d’automòbils, que dóna la volta al món unint l’Extrem
Orient, Europa i Amèrica passant pel canal de Suez.
L’activitat dels ports catalans d’interès general (Tarragona i Barcelona) està patint un
cert alentiment, amb un creixement menor en el volum de mercaderies i contenidors que
el d’altres ports competidors espanyols com Algesires i València. Tant o més
preocupant és la pèrdua de pes davant d’altres ports de la Mediterrània com Gènova i
Marsella que, a més, estan teixint aliances amb els ports del nord d’Europa, com
Hamburg o Rotterdam, que poden marginar els ports de Tarragona, Barcelona i
València.
274
�Tanmateix, els ports esportius i pesquers són un dels centres d’activitat econòmica més
importants de moltes poblacions costaneres.
El Pla de Ports aprovat per l’actual Govern de la Generalitat no és coherent amb les
directrius que el Pla Territorial General de Catalunya plantejava respecte al sistema
portuari català: ordenar el front portuari, aconseguir l’especialització i la
complementarietat dels grans ports i relligar les infraestructures portuàries amb la resta
de xarxes de transport.
El nombre d’embarcacions del litoral català és molt superior al d’amarratges i
continuarà creixent, ja que estem molt lluny dels estàndards d’altres països marítims.
Malgrat aquesta tendència, l’actual Pla de Ports no preveu adequadament quina és la
capacitat d’absorció dels ports catalans.
OBJECTIUS
1. Esdevenir la principal porta del sud d’Europa per a la ruta marítima dels vaixells de
transport.
2. Esdevenir la gran zona logística de la Mediterrània Occidental.
3. Impulsar una aliança portuària per facilitar la coordinació de polítiques comunes
entre els ports de l’Arc Mediterrani, afavorir el creixement de la regió i fer front a la
situació privilegiada dels ports del nord d’Europa.
4. Ampliar les experiències de rutes entre Barcelona i Tarragona i altres ports de la
Mediterrània.
5. Preparar els ports catalans per a la potenciació del transport marítim entre països de
la Unió Europea (cabotatge o short sea shipping).
6. Preparar els ports catalans per a un augment del trànsit de passatgers.
7. Integrar els ports als seus entorns territorials i resoldre els problemes
d’accessibilitat.
8. Ordenar el front portuari català d’acord amb les noves tendències de
desenvolupament econòmic i de competència internacional.
9. Establir les línies estratègiques per aconseguir una major especialització dels ports
de Barcelona i Tarragona i proposar graus de col·laboració i complementarietat entre
ells i amb la resta de ports comercials del litoral català.
10. Impulsar un nou Pla de Ports que contempli la posada en funcionament del Front
Portuari Català per coordinar l’activitat dels ports comercials, plantejant dues
estratègies diferenciades: una per als ports de Tarragona i Barcelona, i una altra per
als ports comercials de la Generalitat, que són els de Sant Carles de la Ràpita,
Vilanova i la Geltrú i Palamós.
275
�11. Coordinar l’activitat dels ports esportius i evitar que el nombre d’embarcacions sigui
molt superior al d’amarratges, com passa actualment.
12. Garantir la seguretat de totes les operacions i instal·lacions portuàries.
- Port de Barcelona: la porta logística del sud d’Europa
El port de Barcelona s’ha de convertir en el gran centre de distribució del sud d’Europa.
Les obres d’ampliació actuals del port de Barcelona, previstes ja en el seu pla director,
permetran doblar-ne la superfície de servei, i l’any 2015 doblar el trànsit general fins a
60 milions de tones, 3,5 milions de contenidors i més de 900.000 creueristes, i crear una
gran zona d’activitats logístiques (ZAL). Aquest port s’ha especialitzat en mercaderia
general i en contenidors, i s’ha convertit en la principal seu de creuers de la
Mediterrània Occidental.
Ara bé, el port de Barcelona continua tenint pendent de resolució la millora dels seus
accessos viaris i ferroviaris, així com la relació amb els centres logístics i les centrals
integrades de mercaderies.
OBJECTIUS
1. Convertir el port de Barcelona en el gran centre de distribució del sud d’Europa.
2. Resoldre els accessos al port de Barcelona.
MESURES
Culminar les obres d’ampliació programades.
Prioritzar l’accés viari directe a la nova ampliació del port i el manteniment lliure de
congestió de l’N-II i de l’A-7.
Facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades: mètrica, ibèrica i, sobretot,
internacional, i la creació de noves línies per al transport de mercaderies entre la
Península Ibèrica i Europa.
Crear noves àrees logístiques de gran superfície a la Catalunya Central i al Baix
Penedès (ports secs).
- Port de Tarragona: especialització i diversificació
El port de Tarragona té una gran especialització en productes petrolers, però ha de
continuar diversificant la seva activitat, ampliant la superfície destinada a contenidors i
a transport de vehicles, i apostar també pels creuers de passatgers. El seu pla director ja
preveu una duplicació de la superfície, però també necessita resoldre els seus accessos.
276
�OBJECTIUS
1. Convertir el port de Tarragona en port de la nova gran àrea econòmica de Catalunya
i reforçar-lo com a port de referència de Saragossa i l’Aragó.
2. Diversificar l’activitat econòmica.
3. Resoldre el problema dels accessos al port de Tarragona.
MESURES
Culminar les obres previstes en el pla director del port de Tarragona.
Connectar el port de Tarragona amb les autopistes A-7 i A-2, amb la nova autovia
N-340 i amb l’Eix Transversal.
Dotar el port d’un accés ferroviari al Corredor Mediterrani, mitjançant la nova línia
Madrid–Barcelona, i a la futura línia ferroviària de mercaderies que el connecti amb
Europa.
- Nou Pla de Ports de Catalunya
El Pla de Ports de Catalunya no serveix per reforçar la dinàmica econòmica de les
poblacions del litoral català. A part d’oblidar-se de la coordinació necessària de tots els
ports catalans (també Barcelona i Tarragona), es concentra en la problemàtica de les
instal·lacions esportives i no analitza la importància del sector pesquer. Ens proposem
elaborar un nou Pla de Ports de Catalunya amb els objectius següents:
OBJECTIUS
1. Incorporar al nou Pla de Ports de Catalunya les anàlisis i les propostes relatives als
vessants comercials, industrials, pesquers, de transport de mercaderies, passatgers i
activitats logístiques dels ports.
2. Redactar nous plans estratègics per als ports de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i
la Geltrú i Palamós que assegurin un estret lligam entre el port, la ciutat i el seu
entorn.
3. Incloure en els plans estratègics el disseny de polítiques econòmiques comercials i
logístiques que facilitin l’ús d’aquestes infraestructures per part dels diferents
sectors productius de la zona.
4. Aplicar el principi de subsidiarietat i crear òrgans gestors de cadascun dels ports
comercials amb una forta participació municipal.
277
�5. Impulsar l’aprovació de plans especials, ja previstos a la Llei de ports, com a
instrument de planificació de l’activitat portuària i els seus lligams amb els teixits
urbans, les xarxes de comunicacions i les estratègies econòmiques i urbanístiques
municipals.
MESURES
Identificar la capacitat d’absorció d’embarcacions del litoral català per tal que
aquesta dada ordeni les previsions futures del Pla de Ports de Catalunya.
Incorporar al Pla de Ports mesures que contemplin tots els aspectes relacionats amb
les marines seques, fixant-ne la possible localització, la capacitat i la integració
urbana, territorial i paisatgística.
Adoptar dues estratègies diferenciades, una per als ports de Tarragona i Barcelona, i
una altra per als ports comercials de la Generalitat, que són els de Sant Carles de la
Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós
Evitar la construcció de nous ports al Maresme.
Acordar una moratòria fins a l’any 2015 en la construcció de ports esportius a les
comarques tarragonines ja que l’oferta és molt superior a la demanda (exceptuant el
cas del port nou de Salou, que substituirà l’actual, perquè s’ha de desmantellar).
En el Pla de Ports, donar a les Terres de l’Ebre, per la seva especial importància
econòmica, una atenció diferenciada per als embarcadors que serveixen les
muscleres.
El Pla de Ports, igual que les lleis sectorials de ports i costes, ha de preveure les
obligacions adquirides per les empreses concessionàries de realitzar el manteniment
de la dinàmica de les sorres del litoral (pas de llevant a ponent, dragatge de les
bocanes, espigons etc.)
5.1.6. Aeroports
El sistema d’aeroports espanyol, dissenyat pel Govern de l’Estat, al servei d’AENA i
d’Iberia, vol la potenciació de l’aeroport de Madrid–Barajas i la subordinació de la
resta, inclosos els catalans, a aquesta estratègia. Aquest sistema és coherent amb el
model polític i territorial del PP d’una Espanya centralitzada que gira l’esquena a
Europa.
Són elements clau de l’estratègia econòmica de Catalunya la potenciació dels aeroports,
la seva interconnexió ferroviària a la gran velocitat i el foment de la indústria i
l’activitat aeronàutica.
Davant una proposta de sistema aeroportuari dissenyat amb visió ibèrica, volem que
cada aeroport català i espanyol tingui un paper a la xarxa europea. L’estímul de la
278
�competència permetrà assolir l’objectiu de la bipolaritat Barcelona–Madrid del sistema
espanyol.
El model d’AENA fomenta la concentració i la congestió a Madrid i va en contra del
reequilibri territorial. D’altra banda, és un model de gestió centralitzada i en règim de
monopoli que perjudica els usuaris i dificulta l’entrada de nous operadors. És un model
obsolet només aplicable a països amb característiques físiques complexes, quan la
tendència internacional actual és la fragmentació dels antics sistemes aeroportuaris
estatals.
Aquesta forma de gestió no contribueix a desenvolupar tot el potencial del sector
aeroportuari espanyol i molt menys el dels aeroports de Catalunya. D’altra banda, el
sistema de subsidis creuats és opac i ineficaç.
Actualment, el sector aeri està sotmès a un important procés de reestructuració dominat
per la creació de tres grans grups o aliances de companyies aèries: One World–Iberia,
Skyteam–AirFrance–Alitalia i Star Alliance, integrada per Spanair, SAS i Lufthansa.
Mentre que el primer grup aposta per operar a l’entorn de l’aeroport de Madrid–Barajas
i el segon pels aeroports italians i francesos, el tercer grup, Star Alliance, presenta
oportunitats per a un hub9 al sud d’Europa. Aquesta nova situació es complementa amb
l’aparició de nous actors: les companyies de baix cost Ryanair, EasyJet i Go.
OBJECTIUS
1. Dotar-se dels instruments planificadors que permetin a la Generalitat incidir en les
decisions estratègiques més importants d’aquest sector.
2. Poder influir en les tendències actuals de reorganització del sector i, de manera
particular, aconseguir que l’aeroport de Barcelona tingui autonomia suficient per
relacionar-se amb One World i la resta de grups.
3. Aconseguir que cada aeroport català i espanyol tingui un paper a la xarxa europea.
4. Estimular les potencialitats de tots els territoris i els seus aeroports que, amb plena
independència de gestió i autonomia financera, competiran sense subordinació.
5. Dotar-se d’una política estratègica específica per al sector aeroportuari. Cal elaborar
un pla estratègic dels aeroports de Catalunya que permeti ocupar diferents segments
del mercat aeroportuari. En aquest sentit, són imprescindibles les polítiques
relacionades amb les infraestructures aeroportuàries i les polítiques econòmiques
complementàries per al seu desenvolupament.
6. Facilitar, a l’entorn dels aeroports, un nou sector econòmic generador de riquesa i de
noves oportunitats empresarials i laborals.
7. Fer la gestió dels aeroports més transparent i més arrelada al territori.
9
Aeroport hub és l’aeroport en què el percentatge de passatgers que hi transborden és alt en relació amb
el total anual de passatgers que l’utilitzen.
279
�8. Garantir la continuïtat de la inversió pública i impulsar l’entrada de finançament
privat.
9. Contribuir a la modernització del conjunt d’aeroports.
10. Impulsar el gran potencial que té Catalunya per a la càrrega aèria.
11. Fer de l’aeroport del Prat un autèntic intercanviador multimodal amb connexió
ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus.
12. Potenciar les infraestructures internes de l’aeroport en dos àmbits (passatgers i
càrrega), per recuperar la nostra competitivitat.
13. Millorar els serveis d’inspecció sanitària i veterinària dels ports i els aeroports
catalans, demanant el traspàs de les competències pertinents per evitar la pèrdua de
competitivitat respecte d’altres.
14. Impulsar iniciatives encaminades a desenvolupar l’aviació general i l’esportiva,
donant més protagonisme a les iniciatives locals, així com recuperar el
protagonisme de Catalunya en el sector aeronàutic.
15. Fer que l’aeroport de Barcelona esdevingui el gran hub (aeroport de connexió)
europeu i intercontinental del Mediterrani Occidental. Multiplicar per quatre els
passatgers que fan transbord al Prat.
16. Incrementar l’autonomia i la gestió empresarial de l’aeroport de Barcelona. Aquesta
autonomia i gestió empresarial també s’ha d’estendre a la resta d’aeroports
comercials de Catalunya.
17. Col·locar els aeroports de Reus i de Girona com a aeroports internacionals amb el
desenvolupament de nínxols específics de mercat: turístic, companyies de baix cost i
càrrega, però també comptant amb serveis regulars domèstics operats per
companyies d’aviació regional.
18. Connectar per via ferroviària els aeroports de Reus i Girona amb Barcelona i el seu
aeroport per optimitzar el potencial de la seva complementarietat.
19. Fer que l’aeroport de la Seu d’Urgell també esdevingui un aeroport internacional
vinculat al turisme i a l’accessibilitat d’Andorra i dels Pirineus.
20. Crear una xarxa d’aeroports regionals que incorpori els nous aeroports de les terres
de Lleida, de la Catalunya Central i de les terres de l’Ebre.
21. Trobar una localització per al segon aeroport d’aviació general i esportiva de la
regió metropolitana de Barcelona.
22. Complementar la xarxa d’aeroports d’Empuriabrava, Manresa (Sant Fruitós de
Bages), Igualada–Òdena i la Cerdanya amb el desenvolupament de pistes auxiliars
per a treballs forestals, agrícoles, emergències, heliports i hidroports.
280
�23. Contribuir a l’impuls del sector aeronàutic en els vessants educatiu (enginyeria,
pilots, controladors, manteniment, personal de vol, etc.) i empresarial (disseny,
fabricació de components, serveis aeroportuaris, companyies aèries, etc.).
Actualment, s’estan desenvolupant ja un conjunt d’iniciatives vinculades als
aeroports existents, a les universitats i a zones industrials, que configuren els futurs
districtes industrials aeronàutics.
24. Minimitzar els impactes ambientals dels aeroports.
MESURES
Constituir societats de gestió per als aeroports catalans, societats anònimes amb
participació dels tres nivells de l’Administració i del sector privat. Mantenir-ne la
titularitat pública.
Crear consells territorials de gestió participativa i pròxima dels aeroports, amb uns
aeroports més transparents i més arrelats al territori.
Elaborar el Pla Estratègic dels Aeroports de Catalunya, que ha de completar, de
manera especial, actuacions que permetin la complementarietat dels aeroports de
Girona i Reus en relació amb el de Barcelona; impulsar l’aeroport de Lleida per a la
seva adequació al transport de passatgers i mercaderies; assegurar la intermodalitat
als aeroports i convertir l’aeroport de la Seu–Andorra en una aeroport binacional.
Incrementar el moviment d’avions de 400 places al Prat, el transport de mercaderies,
la ubicació d’hangars de manteniment, noves àrees d’acollida de viatgers i
connexions viàries i ferroviàries fàcils amb l’entorn, per tal que Barcelona
esdevingui el hub (aeroport de connexió) del sud d’Europa. Crear un sistema
aeroportuari espanyol bipolar.
Construir la ciutat aeroportuària i articular l’àrea econòmica aeroportuària. En
particular, crear l’observatori de l’ocupació aeroportuària per tal d’adequar les
ofertes formatives a les noves ocupacions generades a l’entorn d’aquesta activitat
econòmica.
Impulsar el gran potencial de Catalunya per a la càrrega aèria. Això comporta
reclamar a l’Estat el traspàs i la constitució d’una empresa autònoma gestora de la
terminal de càrrega de l’aeroport de Barcelona i afegir a aquest projecte la proposta
d’integrar l’aeroport de Barcelona i la plataforma logística del Delta del Llobregat,
l’aeroport de Reus i la plataforma logística del Camp de Tarragona, l’obertura dels
punts d’inspecció fronterera les 24 hores del dia i un nou centre de càrrega aèria a
l’aeroport de Reus.
Fer de l’aeroport de Barcelona un autèntic intercanviador multimodal amb connexió
ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus.
Construir els aeroports regionals de Lleida, l’Ebre i la Catalunya Central.
281
�Planificar el creixement dels aeroports d’aviació general i esportiva com el de
Puigcerdà–La Cerdanya, Igualada–Conca d’Òdena, Lleida, Empuriabrava i terres de
l’Ebre.
Crear les condicions per a una major participació d’empreses catalanes en els grans
projectes industrials d’aerobús i dels altres constructors aeronàutics, reforçant el
paper d’institucions com la BAIE (Barcelona Aeronàutica i de l’Espai).
Ampliar l’oferta formativa superior en especialitats relacionades amb l’aeronàutica,
com l’enginyeria aeronàutica, la creació d’MBA (Màster en Administració
d’Empreses) especialitzats en el transport aeri, la creació d’un centre de controladors
aeris, formació de pilots, etc.
Fer que Barcelona pugui esdevenir un lloc de trobada professional del sector del
transport aeri a escala nacional i internacional.
5.1.7. La logística, factor de competitivitat
En general, a tot el territori català cal potenciar les activitats lligades a la logística, el
transport i la distribució, com a instrument que doni competitivitat a l’activitat
pròpiament portuària, a la indústria i al comerç, i que generi valor afegit amb la
manipulació de les mercaderies. Caldrà potenciar les zones d’activitats logístiques
lligades a aquestes infraestructures i als aeroports, i fomentar la instal·lació de la
indústria transformadora.
Les ampliacions dels ports de Barcelona i Tarragona, previstes en els corresponents
plans directors, plantegen increments notables de les respectives àrees logístiques, però
així i tot aquests creixements semblen insuficients per cobrir la demanda. La nostra
proposta de política portuària i el nostre model territorial vol prefigurar les solucions
que cal donar a les necessitats de noves superfícies industrials i d’activitats logístiques, i
planteja la creació d’una gran àrea logística (port sec) al Baix Penedès, compartida entre
el ports de Tarragona i de Barcelona, i una altra a la Catalunya Central per al Port de
Barcelona.
Un element fonamental del mapa logístic de Catalunya és la proximitat entre aeroports,
ports, nova xarxa ferroviària de mercaderies i nusos de la xarxa viària.
El model que ha creat CiU, en els més de 23 anys de govern, ha concentrat les
instal·lacions logístiques a la franja litoral. Nosaltres volem acabar amb aquest model i
estendre els centres logístics a la Catalunya interior. Les terres de Ponent i la Catalunya
Central tenen una situació privilegiada per esdevenir el gran motor logístic de
Catalunya.
Per superar el dèficit d’infraestructures d’accés als ports i resoldre els problemes de
coordinació entre els diferents sistemes de transport viari, portuari, ferroviari i
aeroportuari, ens proposem crear un consorci de gestió portuària amb participació de
totes les administracions, que afronti amb decisió la solució dels dèficits
infraestructurals, especialment els d’accés ferroviari amb amplada internacional. El
consorci vetllarà per a la ubicació de zones d’activitat logística associada als ports.
282
�OBJECTIUS
1. Permetre l’establiment d’un sistema de nusos abundant que actuï com a sistema
logístic per a tot Catalunya.
2. Crear un eix de desenvolupament nou a la Catalunya interior: l’eix transversal
(Lleida–Tàrrega–Cervera–Igualada–Manresa–Vic–Girona–Figueres), que estigui
perfectament connectat als corredors del Mediterrani i de l’Ebre, i que alhora
permeti la connexió transpirinenca amb Europa.
3. Ampliar el Corredor Mediterrani des del congestionat front litoral cap a la Catalunya
interior.
4. Facilitar el transvasament entre els modes i potenciar l’ús del ferrocarril per a les
llargues distàncies, mitjançant la creació de centrals de mercaderies i àrees
logístiques en els punts d’encreuament de les principals infraestructures viàries i
ferroviàries (Lleida, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Figueres, L’Aldea,
Tarragona, El Vendrell, La Llagosta, Girona).
5. Aprofitar el lligam de la logística amb les noves tecnologies. Caldrà reservar espais
per ubicar activitats relacionades amb les noves tecnologies, el coneixement, la
informació, la investigació i el transport, i situar-nos al front de les grans àrees
urbanes del món que saben resoldre de manera adequada treball, creixement,
sostenibilitat i qualitat de vida.
6. Potenciar les activitats lligades a la logística, el transport i la distribució, com a
instrument que doni competitivitat a l’activitat pròpiament portuària, a la indústria i
al comerç, i que generi valor afegit amb la manipulació de les mercaderies.
7. Potenciar les zones d’activitats logístiques lligades a aquestes infraestructures i
fomentar la instal·lació de la indústria transformadora.
8. Prefigurar les solucions que cal donar a les necessitats de noves superfícies
industrials i d’activitats logístiques mitjançant una nova política portuària i el nostre
model territorial.
MESURES
Crear una gran àrea logística (port sec) al Baix Penedès, compartida entre els ports
de Tarragona i Barcelona.
Crear una altra gran àrea logística a la Catalunya Central per al port de Barcelona.
Crear noves centrals intermodals i zones logístiques de mercaderies a l’Empordà,
l’aeroport de Girona, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Olot o ampliar les
existents a Lleida, Tarragona/Reus i La Llagosta.
283
�Crear una gran zona logística a les terres de l’Ebre (L’Aldea).
Potenciar la Pobla de Segur com a centre de distribució dels Pirineus.
Crear un consorci de gestió portuària amb participació de totes les administracions,
que afronti amb decisió la solució dels dèficits infraestructurals, especialment els
d’accés ferroviari amb amplada internacional. El consorci vetllarà per la ubicació de
zones d’activitat logística associada als ports.
5.1.8. Energia
En el nostre país, malgrat el discurs nacionalista del darrer Govern durant 23 anys, cal
destacar que, pel que fa a la política energètica, hem viscut una pèrdua de capacitat de
decisió. El Govern de la Generalitat ha permès que diverses companyies elèctriques que
operaven al Principat amb centre de decisió a Barcelona hagin estat absorbides per una
única empresa privada amb centre de decisió a Madrid, acceptant un nivell d’inversions
insuficient que ha perjudicat la qualitat del servei.
A Catalunya, la separació entre les grans zones productores d’energia elèctrica i les
zones on es concentra la demanda, fa necessària l’existència d’una xarxa de línies
elèctriques que connecti els centres productors amb els centres de consum.
A més, l’energia elèctrica té la singularitat que la generació, el transport, la distribució i
el consum funcionen en temps real, ja que no es pot emmagatzemar. Per tant, aquesta
xarxa ha de ser suficientment segura com per garantir el subministrament en els casos
d’interrupció parcial del servei. Així mateix, aquesta xarxa ha de permetre les
connexions necessàries, a escala internacional i amb la xarxa de l’Estat, per una òptima
regulació del conjunt del sistema i per facilitar els intercanvis d’energia entre les
diferents àrees geogràfiques.
La xarxa elèctrica catalana totalitza gairebé 100.000 km de línies elèctriques, amb
52.000 km de baixa tensió (inferior a 1 kV) i 46.000 km d’alta tensió (superior a 1 kV),
dels quals 9.000 km corresponen a la xarxa de transport i subtransport.
Aquesta estructura de la xarxa comporta la necessitat de realitzar inversions importants
cada any per assegurar la qualitat del subministrament.
D’altra banda, Catalunya es troba pràcticament a la cua en el foment de l’energia
renovable. Efectivament, en l’energia eòlica fa molts anys que la situació està aturada i
en el foment de les altres energies renovables (solar, minihidràulica, geotèrmica,
residus, biomassa, etc.) encara s’ha avançat molt menys. S’han d’establir mecanismes
per facilitar l’expansió i la connexió d’aquestes noves fonts a la xarxa general d’energia
per garantir-ne la viabilitat econòmica. Actualment Catalunya només disposa d’una
potència instal·lada en energia eòlica de 83,5 MW, superada de molt per Galícia (973
MW), Navarra (597 MW), Castella–la Manxa (464 MW) o Aragó (465), entre d’altres.
La manca d’iniciativa del Govern català en aquest àmbit contrasta amb moltes de les
iniciatives del món local, que s’han dotat de programes i plans energètics força
ambiciosos. A la Cimera de Johannesburg, la UE va anar més enllà i va plantejar
284
�incrementar la participació de les energies renovables fins al 15% de cara al 2010. Les
previsions presentades pel Govern en el Pla de l’Energia a Catalunya per al 2010 se
situen, a més, lluny de les expectatives de creixement de moltes comunitats autònomes
de l’Estat i de les d’altres països europeus líders en l’ús de l’energia eòlica.
Pel que fa a la xarxa de transport de gas, tant Catalunya com Espanya no disposen d’una
producció de gas significativa. Per tant, depenen del gas natural exterior per cobrir les
seves necessitats.
OBJECTIUS
1. Les energies renovables han de jugar un paper essencial en el nou model energètic.
En aquest sentit, es pretén aconseguir que el 2010, a Catalunya, entre el 12% i el
15% de l’energia primària sigui d’origen renovable.
2. Limitar l’evolució futura del consum d’electricitat, fomentant l’estalvi energètic, i
millorar-ne l’eficiència.
3. Millorar la qualitat del servei elèctric i del subministrament de gas canalitzat.
4. Garantir el subministrament elèctric a tot el territori cobrint la demanda estimada de
consum i garantir el menor cost possible.
5. Facilitar l’accés dels consumidors catalans a altres productors i garantir la capacitat
real d’elecció del consumidor.
6. Ampliar el servei de gas canalitzat i la xarxa secundària de transport de gas.
MESURES
Mesures per tal d’aconseguir que una part creixent de l’energia primària sigui
d’origen renovable (horitzó 2010)
Posar en marxa mesures econòmiques i fiscals per afavorir la producció d’energies
renovables.
Reformar l’actual sistema de primes del règim especial per potenciar la cogeneració
i les energies renovables, donant estabilitat a la retribució per kW/h generat.
Instal·lar plaques solars a prop de 8.000 sostres de Catalunya i elaborar un pla de
crèdits tous per a la instal·lació de plaques solars.
Aplicar de manera immediata als edificis de la Generalitat criteris d’eficiència, amb
la instal·lació de captadors d’energia solar en els de nova construcció i la
construcció d’edificis energèticament eficients, avançant-nos en l’aplicació de la
directiva sobre control i estalvi d’energia en els edificis que ha aprovat la UE.
285
�Conrear i aprofitar els anomenats biocombustibles o biocarburants.
Redactar un nou pla de parcs eòlics que permeti la instal·lació de nous parcs eòlics
amb un mínim de potència instal·lada de 1.500 MW, que siguin respectuosos amb el
medi i el paisatge i que permetin la transició a noves energies renovables.
D’acord amb el Consell de Seguretat Nuclear, fer un seguiment dels plans de
manteniment de les centrals nuclears i reclamar a l’Estat la solució al problema dels
residus.
Afavorir el comerç de productes de baix consum i difondre els avantatges de
l’eficiència energètica en tots els sectors de consum, de manera que la ciutadania
assumeixi la cultura del baix consum energètic, de l’estalvi o el que es coneix com a
negawat.
Mesures per garantir el subministrament a tot el territori, d’acord amb la
demanda estimada de consum elèctric al menor cost possible
Dotar de l’estructura i la dimensió adequades les xarxes de transport, transformació i
distribució, en relació amb la situació i el volum de la producció i el consum.
Garantir a tota la població, mitjançant certificació emesa per una part no implicada
directament, l’acompliment de les normes internacionals més estrictes en matèria
dels efectes dels camps electromagnètics sobre la salut de les persones i de l’impacte
ambiental sobre el territori.
Realitzar un pla anual de soterrament i de desplaçament de les línies que afectin
zones densament poblades.
Proposar i estudiar, juntament amb els municipis afectats, les compensacions de les
empreses elèctriques en benefici de les persones que viuen en els territoris pels quals
passaran les noves línies.
Fer un seguiment anual de l’evolució del consum elèctric a Catalunya i informar-ne
al Parlament durant el primer trimestre de cada any.
Assegurar la construcció i posada en marxa del mínim de grups necessaris de cicle
combinat per garantir el subministrament elèctric futur durant el període 2004-2010,
d’acord amb l’evolució de la demanda.
Elaborar i aplicar un pla d’emplaçaments de noves centrals basat en la distribució de
petites unitats properes a les zones de consum.
Reforçar la interconnexió de la xarxa elèctrica catalana amb la de la resta d’Espanya
i amb França, per millorar el marge de seguretat del subministrament elèctric i per
facilitar la connexió amb altres generadors de les xarxes europees.
Preparar simultàniament amb la mesura anterior un pla de reordenació de línies per
reduir l’impacte ambiental del conjunt de línies d’alta tensió.
286
�Mesures per facilitar l’accés dels consumidors catalans a altres productors i
garantir la capacitat real d’elecció
Facilitar l’entrada de nous operadors de generació d’energia elèctrica al mercat per
millorar la competència i la capacitat real d’elecció de proveïdor.
Garantir a la població afectada, mitjançant certificació per part no implicada,
l’acompliment de les normes internacionals més estrictes en matèria dels efectes
dels camps electromagnètics sobre la salut de les persones i de l’impacte ambiental
sobre el territori.
Estudiar, juntament amb els municipis afectats, les possibles compensacions de les
empreses elèctriques en benefici de les persones que viuen en els territoris pels quals
passaran les noves línies.
Mesures per millorar la qualitat del servei elèctric
Renegociar el Protocol d’acord entre el Departament d’Indústria i l’actual empresa
Fecsa-Enher, signat el desembre de 1998, amb l’objectiu de millorar el nivell de
qualitat del subministrament elèctric. Disposar i aplicar els recursos adients per fer
front a les inversions necessàries per obtenir la qualitat de servei requerida pels
consumidors de Catalunya.
Reformar l’actual reglament de qualitat posant l’accent en l’anàlisi i el seguiment de
les avaries, la informació al consumidor i l’edició de recomanacions periòdiques
dirigides a les empreses distribuïdores i als consumidors.
Preparar un pla d’extensió de la xarxa de distribució que asseguri que, en un termini
de cinc anys, tots els municipis de Catalunya de més de 2.000 habitants no tindran
alimentació en antena sinó que formaran part d’una xarxa mallada o tindran doble
alimentació. Un cop preparat l’esmentat pla, se’n prepararà un de nou per estendre’l
als municipis de més de 500 habitants.
Mesures per limitar l’evolució futura del consum d’electricitat
Preparar programes específics de promoció de l’estalvi d’energia elèctrica, tant per
al consum domèstic com per a l’industrial.
Negociar amb el Govern de l’Estat el restabliment d’un fons destinat a la gestió de
la demanda.
Estudiar l’establiment d’un nou sistema tarifari que fomenti l’estalvi d’energia
elèctrica i que no es gravi a l’usuari.
Donar suport a la comercialització de productes de baix consum. Difondre els
avantatges de l’eficiència energètica en tots els sectors de consum, de manera que la
ciutadania assumeixi la cultura del baix consum i l’estalvi energètic.
287
�Mesures per ampliar el servei de gas canalitzat i la xarxa secundària de transport
de gas
Redactar un nou pla de gasificació que ampliï la xarxa de gas en 500 km més en el
període de 3 anys.
Dotar de subministrament de serveis de gas 196 municipis que ara no estan
incorporats a la xarxa.
Crear un pla de suport financer al desplegament de la xarxa secundària de transport
de gas i de la dotació de serveis de distribució de gas a nous municipis de Catalunya,
amb especial atenció als municipis petits, i adaptar aquest Pla a les prioritats de
reequilibri industrial i/o territorial.
Negociar amb Gaz de France per fer viable la connexió a la xarxa de gas natural de
la Vall d’Aran.
Negociar amb el Govern de l’Estat el volum de compensació econòmica mitjançant
modificació de la legislació vigent per tal d’obtenir un índex de compensació en
l’extensió de la xarxa que atengui a criteris de reequilibrament industrial i/o
territorial.
Negociar amb les empreses de gas l’extensió de tubs per a la xarxa de
telecomunicacions.
288
�5.1.9. Telecomunicacions
Competència i equilibri territorial. Banda ampla a tot Catalunya
El model de liberalització de les telecomunicacions impulsat, en general, a Europa ha
demostrat tenir greus mancances: desequilibris territorials, fallides, pèrdues de llocs de
treball, etc. Molts països, regions i ciutats s’estan replantejant les actuacions en matèria
de telecomunicacions.
Com a principi general podem dir que a Catalunya cal promoure la competència i
garantir l’equilibri territorial, amb l’objectiu general de proporcionar servei de banda
ampla a tots els ciutadans i ciutadanes i a totes les empreses del país, per tal que els
ciutadans es puguin beneficiar dels serveis avançats de les telecomunicacions
(informació, formació, telemedicina, etc.) i les empreses puguin millorar l’eficiència,
competitivitat i l’aplicació d’innovacions.
OBJECTIUS
1. Dotar Catalunya de les infraestructures necessàries per dur la banda ampla a tot el
territori, a un preu raonable i en un escenari de competència real. Per tant, planificar
i promoure la construcció d’una xarxa de BA adequada als interessos generals del
país, mitjançant la concertació d’inversions publiques i privades.
2. Fomentar la inversió empresarial en el camp de les telecomunicacions, la xarxa
energètica i en R+D+I, i ampliar-la a nous sectors.
3. Promoure la competència. Per fer-ho, les administracions han d’actuar de
facilitadores (drets de pas, infraestructures, grans consumidors, etc.) per als
operadors.
4. Garantir l’equilibri territorial ajudant al desplegament i incentivant-lo a les àrees on
les operadores no tenen un mercat suficient (agregació de demanda, ajuts, etc.).
5. Dotar les administracions d’eines d’ordenació, planificació i gestió de les
telecomunicacions, així com de les infraestructures necessàries per garantir els
serveis als catalans.
6. Definir els nivells de compromís dels serveis de telecomunicacions que es volen per
al territori.
7. Acordar amb els diferents operadors els plans de desplegament que garanteixin
l’arribada de la banda ampla a tot el país.
8. Ordenar un sector on existeixen molts tipus de xarxes i tecnologies: mòbils,
telefonia, ADSL, Cable, Wi-fi, televisió, etc., amb diferents graus de cobertura.
289
�MESURES
Mesures per fer arribar la banda ampla a tot Catalunya
Estructurar la xarxa de telecomunicacions de Catalunya en tres nivells: una xarxa
nacional i internacional, una xarxa interurbana de transport i les xarxes d’accés.
La xarxa nacional i internacional està formada pels mitjans que permeten
enllaçar Catalunya amb la resta d’Espanya i l’estranger. És un mercat amb
suficients operadors internacionals i nacionals.
− La xarxa interurbana de transport ha de permetre enllaçar de manera
estructurada els diferents pobles de Catalunya. Avui dia hi ha comarques i
pobles sense una correcta cobertura i, en la majoria dels casos, sense
competència. Localret proposa la cobertura territorial mitjançant una estructura
funcional de quatre anelles. La seva implantació pràctica, sigui mitjançant
sistemes de consorci amb operadors d’infraestructura o fets directament per la
pròpia Administració, permetrà posar a disposició dels operadors de serveis la
capacitat de transmissió necessària d’acord amb el pla d’infraestructures
proposat.
− Les xarxes d’accés són les que, dins de cada ciutat o poble, uneixen els diferents
terminals dels clients amb les centrals de telecomunicacions locals, i s’hauran de
desenvolupar amb la col·laboració dels municipis. Són de desplegament difícil i
car, però s’estan desenvolupant tecnologies que en molts casos facilitaran el
procés ( Wi-Fi, LMDS, PLC, etc.).
−
Col·laborar amb els operadors de telecomunicacions per a la planificació i la
implantació de les infraestructures necessàries i establir un nou marc relacional entre
operadores i administracions.
Elaborar, amb la participació i implicació dels governs locals, un nou pla director de
les infraestructures de telecomunicacions de banda ampla, coordinat amb el
desplegament d’altres infraestructures, amb l’objectiu de promoure el total
desplegament de la banda ampla a tot el territori.
Promoure experiències pilot de ciutats: xarxes sense fils, fibra òptica fins a l’usuari,
accés per la xarxa elèctrica (Power Line Comunications), etc.
Redefinir les infraestructures de telecomunicacions com a suport d’un servei bàsic i
de provisió obligatòria per a la qualificació de sòl urbà.
Promoure la rehabilitació d’edificis antics i la dotació d’ajuts per a la seva adaptació
a les normes de les instal·lacions de telecomunicacions i vetllar pel compliment de
les normes vigents (ITC) en les noves edificacions.
Incorporar a tots els projectes d’infraestructures públiques de qualsevol mena,
l’anàlisi i, si s’escau, la conseqüent obra civil per al desplegament de les xarxes de
telecomunicacions.
Promoure experiències d’ús dels sistemes de telecomunicacions capdavanters per
part de l’administració pública, assumint un paper actiu i pioner en l’aplicació de les
290
�innovacions. Així mateix, potenciar el projecte I2CAT com a banc de proves
d’Internet avançat a Catalunya, experimental i obert, on universitats, operadors,
empreses i administracions públiques provin les noves tecnologies, serveis i
aplicacions abans del seu desplegament massiu.
Constituir un Observatori de les Telecomunicacions com a eina per a l’anàlisi i la
planificació estratègica de la política de TC.
Aconseguir els fons estructurals europeus (ETEN i altres) per finançar el
desenvolupament d’infraestructures de telecomunicacions.
Desenvolupar la normativa adient per garantir la seguretat de la informació i que les
empreses productores de software assumeixin les seves responsabilitats i, si s’escau,
revelin les vulnerabilitats dels seus productes als seus clients.
291
�6. LA DEFENSA DEL MEDI AMBIENT PER UN DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE
6.1. L’aigua: planificar, invertir, estalviar i administrar amb justícia
Una gestió sostenible de l’aigua per garantir-ne el subministrament
El principal problema hidràulic a Catalunya se centra actualment en el subministrament
de la regió metropolitana, juntament amb la defensa de l’Ebre (un conjunt de més de 4,5
milions d’habitants), a causa dels períodes cada cop més persistents de sequera, d’una
escassa capacitat de reserva i de les greus mancances en la qualitat del subministrament.
Catalunya en el seu conjunt no és deficitària en aigua, però sí és cert que les conques
internes (on es concentra la major part de la població) pateixen problemes de quantitat i
de qualitat en el subministrament d’aigua i, a determinats indrets, es pateixen greus
deficiències per la sobreexplotació dels recursos hídrics o la contaminació dels aqüífers.
Malgrat això, el Govern de la Generalitat no ha començat a prendre alguna mesura de
caire estructural fins al 2001, com la construcció de la primera dessaladora a Blanes,
així com alguna actuació aïllada de protecció dels aqüífers amb major pressió.
Així doncs, garantir el subministrament d’aigua en quantitat i qualitat suficients és la
prioritat de la nostra política hidràulica, així com protegir especialment l’Ebre i la
quantitat i qualitat de les seves aigües, que actualment es troben en situació de risc. En
aquests moments, es calcula que calen uns 100 hectòmetres cúbics d’aigua l’any
addicionals per resoldre la demanda més immediata, i uns 250 hm3/any per cobrir les
necessitats futures de les conques internes.
El PSC proposa optar per una solució interna catalana que possibiliti un millor
aprofitament dels recursos hídrics existents i la incorporació de fonts alternatives com la
dessalinització o la reutilització. Una bona planificació i una bona gestió, basades en
una concepció integral i sostenible de l’ús de l’aigua, ens ha de permetre obtenir els
recursos suficients per donar resposta a les necessitats actuals i futures.
Les mesures que els socialistes hem proposat, i que s’emmarquen dins de l’anomenat
Pacte Català de l’Aigua, ens han de garantir la disponibilitat de 175 hm3/any d’aigua a
curt termini i fins a 290 hm3/any a mig i llarg termini, recursos suficients per cobrir la
demanda i els dèficits previstos.
MESURES
Mesures per al Pacte Català de l’Aigua
Desenvolupar programes de consum i de gestió racionals que fomentin l’estalvi en
tots els sectors.
La gestió racional i acurada dels aqüífers i la recuperació de fonts que s’havien
abandonat per excés de contaminació o de salinització permet assegurar unes
aportacions addicionals d’aigua potable d’entre 10 i 20 hm3/any.
292
�Fer un pas endavant en l’aprofitament integral dels recursos i en la millora de la
gestió, programes d’estalvi a tots els sectors, millora de les conduccions i
instal·lacions existents, protecció de fonts i captacions estratègiques, etc.
Articular diverses actuacions alternatives per tal de disposar, de manera immediata,
de més de 175 hm3/any i per solucionar els problemes puntuals de subministrament
d’aigua de boca.
Obtenir part dels recursos a partir de l’aigua potable obtinguda a fins a tres plantes
de dessalinització que s’instal·laran al litoral català (la primera ja funciona al delta
de la Tordera). Totes aquestes plantes podrien aportar entre 60 i 120 hm3/any.
Reutilitzar les aigües extretes de les depuradores i de les capes freàtiques per
garantir els cabals ecològics, recs per a l’agricultura, jardins urbans i usos
industrials. Per exemple, la reutilització de les aigües de la depuradora del Prat pot
sumar 55 hm3/any, mentre que la resta de projectes en marxa sumaran fins a 70
hm3/any a curt termini i un potencial de gairebé 300 hm3/any a llarg termini.
Interconnectar les xarxes existents per poder resoldre una situació d’emergència per
manca d’aigua en algun territori català. Això no obstant, en cinc anys posarem en
marxa les inversions necessàries perquè aplicant la tecnologia més avançada de
potabilització, cada territori català arribi a l’autosuficiència.
La protecció dels recursos hídrics i dels espais fluvials
Però, per tal de disposar d’aigua en quantitat i qualitat, també és necessari recuperar els
nostres rius i protegir l’espai fluvial i les fonts d’aigua subterrània. La legislació bàsica
que ha de guiar tota la planificació hidràulica és la Directiva Marc 2000/60 del
Parlament Europeu i del Consell, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació
en l’àmbit de la política d’aigües.
El nou Govern de la Generalitat ha de garantir la disponibilitat del recurs assegurant,
alhora, la seva qualitat i la protecció dels espais fluvials, dels aqüífers i del litoral,
sotmesos sovint a fortes pressions.
Disposar de la nova planificació hidràulica a Catalunya, a través del Pla de Gestió
de Districte de Conca Fluvial, pendent des de fa anys, i que ha de ser el marc per
actuar en tots els àmbits relacionats amb la gestió hidràulica.
Encarregar a experts qualificats en aquest àmbit les actuacions que cal realitzar per
retornar l’equilibri ambiental als rius catalans.
D’acord amb el desenvolupament de la nova planificació, cal establir un programa
específic per regular i fixar normes d’explotació, gestió i protecció de tots els
aqüífers, així com delimitar la restricció d’usos a les fonts amb major risc de
sobreexplotació, i la descontaminació progressiva dels aqüífers més afectats.
293
�Aplicar un pla de protecció i de prevenció d’inundacions per reduir al màxim el risc
i els efectes de les inundacions, tant amb actuacions de planificació preventiva com
amb l’establiment de limitacions urbanístiques a les zones inundables de major risc.
Cal fixar, determinar i implantar, de manera prioritària, els cabals mediambientals o
de manteniment (ecològics), en funció de cada tram de riu i amb criteris variables al
llarg de l’any, així com actualitzar i revisar les concessions d’aigua actualment
existents.
Revisar el Pla de Sanejament (presentat recentment) per imposar noves fites de
qualitat i de recuperació ecològica dels rius, i redefinir i intensificar els programes
de control i vigilància del domini públic hidràulic davant dels riscos d’abocaments i
de contaminació.
Aplicar les directives comunitàries, tant la Directiva marc d’aigües com la Directiva
de qualitat de les aigües, i desenvolupar una normativa pròpia per tal de garantir un
major control en els punts de captació d’aigua potable, especialment en els que es
considerin reserves estratègiques per la seva qualitat.
Adoptar el concepte integrat d’una conca hidrogràfica i la gestió integral amb
criteris únics dels recursos superficials i subterranis.
Adoptar mesures de protecció del domini públic hidràulic i de recuperació dels rius i
riberes més degradades.
El Pla Hidrològic Nacional
La presentació, debat i aprovació del Pla Hidrològic Nacional per part del Govern del
Partit Popular, amb el suport de CiU, ha distorsionat i condicionat la política hidràulica
dels darrers anys a Catalunya, ja que la gestió del Govern de la Generalitat en aquest
àmbit sovint s’ha limitat a justificar el seu suport al Pla Hidrològic i al controvertit
transvasament del riu Ebre que s’hi planteja. Efectivament, el Pla Hidrològic, ja vigent i
convertit en llei, preveu transvasar anualment 1.090 hm3 d’aigua des del tram final del
riu Ebre per cobrir tots els dèficits de les conques mediterrànies, des de la regió
metropolitana de Barcelona fins a Múrcia i Almeria.
Davant d’aquesta llei, els socialistes catalans (i també el PSOE, des d’on es va presentar
un text alternatiu en el seu dia) hem rebutjat rotundament el transvasament proposat,
fins i tot les aportacions previstes per a la regió metropolitana (de 190 hm3/any), ja que
considerem que és injust, abusiu i absolutament insostenible carregar sobre el riu Ebre i
sobre el seu delta la solució a tots els dèficits hídrics d’Espanya. El transvasament s’ha
de considerar com l’últim recurs possible, un cop esgotades totes les polítiques de gestió
eficients de l’aigua i d’aportació de fonts alternatives, aprofitant millor les noves
tecnologies existents, principalment la dessalinització. A més, el projecte del Govern del
PP no garanteix que l’aigua es tracti com un recurs estratègic i no com una simple
mercaderia. Quant al transvasament previst per a Barcelona, el PSC reitera que es tracta
d’un projecte innecessari, perquè els dèficits previstos es poden cobrir amb un millor
aprofitament dels recursos ja existents i aplicant mesures alternatives.
294
�A més, des del punt de vista estrictament més mediambiental, el Pla Hidrològic
Nacional no considera el cabal ecològic un requisit imprescindible a la zona de la
desembocadura de l’Ebre, de manera que no es garanteix el manteniment de la
plataforma deltaica per tal d’evitar la regressió i la salinització.
Davant l’actual amenaça que suposa l’execució del Pla Hidrològic Nacional per als
recursos de bona part de Catalunya (en concret, els rius i afluents de la part catalana de
l’Ebre, que suposa la meitat del territori), els socialistes apostem per una política
hidràulica menys agressiva, que respecti el territori i els ecosistemes, i que garanteixi de
manera sostenible el subministrament d’aigua en condicions a tota la població.
295
�6.2. Fer compatible el creixement i el medi ambient
A Catalunya hi ha una enorme sensibilitat pels temes relacionats amb la defensa del
medi ambient. Però, malgrat la preocupació creixent per aquestes qüestions, no hi hagut
una resposta adequada a l’actual Govern de la Generalitat, que s’ha limitat a crear una
Conselleria específica de Medi Ambient, malgrat que a l’hora de la veritat, les diferents
polítiques que incideixen en el tema continuen sense resoldre’s.
La política urbanística i territorial de CiU ha consolidat un model de creixement basat
en un aprofitament extensiu del sòl i en un nul respecte pels impactes que aquesta
política té sobre els recursos naturals. Els espais naturals de Catalunya suporten un grau
excessiu de pressió humana i no s’han aplicat els mecanismes per a la seva protecció. El
litoral ha estat ocupat massivament amb tot tipus d’infraestructures que malmeten la
costa, que s’ha convertit en una de les zones del país amb més risc de degradació. La
gestió dels residus és un dels problemes mediambientals més greus, mentre que no para
de créixer el volum de deixalles generades. No hi ha un pla coherent d’ubicació dels
abocadors i no s’ha resolt satisfactòriament el problema de la contaminació dels aqüífers
per nitrats. En l’àmbit forestal, no s’ha avançat en la definició del model que el país
necessita per tal de fer realitat la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat.
La solució als problemes mediambientals no és només el resultat de l’acció de govern.
Cal basar les polítiques en relació amb el medi ambient sobre la base d’un ampli
consens. I aquesta no ha estat la situació fins ara. La manca de comunicació clara entre
legisladors i executors de les polítiques mediambientals ha estat sovint motiu de
conflicte i de problemes innecessaris. El nou Govern de la Generalitat ha de consensuar
les seves polítiques mediambientals a partir de la total participació i cooperació de la
societat.
Així doncs, en aquest sentit, cal fer una gestió responsable, en la línia de les directrius
establertes a l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible de la Unió Europea, per tal
d’implementar polítiques efectives de qualitat ambiental.
Per aconseguir aquest objectiu és necessari adoptar de manera urgent una estratègia per
resituar el medi ambient i el desenvolupament sostenible a l’eix i al centre de la política
catalana. Una estratègia que, com defineix el VI Programa de Medi Ambient de la UE,
ha d’aconseguir la integració de les preocupacions mediambientals en totes les altres
polítiques, la implantació del mercat i la col·laboració de la ciutadania. El medi ambient
ja no es pot tractar com un fet aïllat. Es planteja a escala mundial una nova tendència: la
necessitat d’apostar per una economia ambientalment sostenible, una “ecoeconomia”,
capaç de demostrar que es pot reestructurar l’economia global per tal que sigui
compatible amb l’ecosistema del planeta i amb el progrés econòmic.
Els socialistes proposem, en el marc d’aquestes tendències mundials, una nova política
mediambiental a Catalunya, amb l’objectiu fonamental de fer compatible la preservació
de la diversitat biològica i la conservació dels nostres recursos naturals amb l’activitat i
el progrés econòmic.
296
�Planificar el territori
En les darreres dues dècades, a Catalunya, la qualitat de la major part de les àrees
urbanes ha conegut millores assenyalades. Ara bé, l’evolució positiva no s’ha estès de
manera homogènia sobre el conjunt del territori. Ans al contrari, a Catalunya
subsisteixen i s’agreugen problemes de caire urbanístic, paisatgístic, funcional i
ambiental, d’àmbit i, sobretot, supralocals. Entre aquests problemes territorials
destaquen: les carències i els retards en les grans infraestructures d’accessibilitat
exterior (aèria, portuària i ferroviària); l’exacerbació de la mobilitat en vehicle privat i la
petitesa del transport públic; les mancances en la cobertura i l’accés a les noves
tecnologies de la informació i la comunicació; el consum accelerat de sòl i el
malbaratament d’energia i recursos hídrics; la urbanització poc ordenada i matussera
d’espais de valor paisatgístic i la manca de preservació del patrimoni construït; la
problemàtica irresolta dels residus urbans, agropecuaris i industrials; les desigualtats
d’oportunitats en l’accés a la renda i als serveis a causa del lloc de residència; la carestia
i dificultat en l’accés a l’habitatge; l’aparició i persistència d’àrees amb profundes
problemàtiques socials i el desgavell del mapa administratiu.
La concurrència d’aquestes mancances fa que bona part del territori de Catalunya
conegui avui problemes que afecten la sostenibilitat ambiental, l’eficiència funcional,
l’equitat social i la competitivitat econòmica del país.
La incapacitat manifestada al llarg de més de vint anys per part del Govern de la
Generalitat ha abocat el conjunt de Catalunya a una situació d’indefinició d’una
estratègia territorial que descrigui i orienti les polítiques de gestió del territori i del
conjunt dels espais naturals amb criteris de racionalitat i qualitat. Per això subsisteixen i
s’agreugen aquests problemes de caire urbanístic, paisatgístic, funcional i ambiental.
OBJECTIUS
1. Impulsar un nou model de ciutat compacta i accessible ambientalment sostenible i
socialment equitativa tot revisant la normativa urbanística i el planejament territorial
per tal de garantir-ho.
2. Dotar les ciutats d’equipaments i espais lliures, que possibilitin la coexistència de
funcions variades, amb un equilibri entre funcions productives i residencials
mitjançant l’impuls d’actuacions de rehabilitació urbana, donant major rellevància i
connexió als espais públics i millorant l’eficiència i la universalització dels serveis
urbans. Així mateix, es millorarà la qualitat ambiental de les ciutats a través
d’actuacions diverses que passen per la reducció i millora de la gestió dels residus,
la millora de la mobilitat i l’accessibilitat, l’increment de l’eficiència energètica i la
millora de la qualitat ambiental urbana (olors, sorolls, parcs, espais públics
accessibles, etc.).
3. Canviar l’actual política d’ocupació del sòl, de regeneració dels espais periurbans,
de protecció dels espais naturals, de valoració dels espais agrícoles i forestals, per
una ocupació sostenible del sòl.
297
�4. Fer realitat una política d’usos del territori que recuperi el concepte d’espai natural,
espai agrari, espai obert i abandonar definitivament la idea que l’únic centre
d’interès és l’àmbit urbà o urbanitzable.
5. Promoure activament la conservació dels espais naturals i la preservació de la
biodiversitat.
6. Dissenyar un nou model territorial general, que sigui sostenible pel que fa al medi
ambient, i que per a la seva aplicació tingui en compte el món local, que és qui ha de
planificar els usos del sòl no urbanitzable. Així mateix, s’establirà de comú acord
amb el món local el sistema d’espais lliures i de connectors biològics.
MESURES
Elaborar i aprovar de manera immediata, amb la participació de tots els agents
implicats, els plans territorials per a cadascuna de les regions de Catalunya, pendents
des de l’aprovació de la Llei de política territorial de 1983, i essencials per establir
les grans directrius d’ordenació del territori en matèria d’infraestructures, espais
oberts, habitatge i grans equipaments.
Incorporar als plans territorials i generals, atenent a les recomanacions de la Unió
Europea, estudis d’impacte estratègic per mantenir el model de la ciutat
mediterrània, on el paisatge també és un element de qualitat de vida i garanteix la
cohesió social, permet un estalvi d’energia, de sòl, de recursos naturals i de temps.
Establir també, en aquests estudis, suficients àrees periurbanes obertes i no
edificades, que s’han de convertir en les infraestructures bàsiques per garantir la
biodiversitat i que actuïn com a connectors biològics entre el camp i la ciutat.
Millorar els espais naturals
L’administració forestal no té ni direcció ni orientació clares. El balanç de la política del
Govern de CiU pel que fa a la protecció dels espais naturals, especialment mitjançant la
figura del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de 1992, és força decebedor, ja que 10
anys després de la seva aprovació només s’hi ha invertit prop del 10% dels recursos
previstos i pràcticament no s’han desenvolupat els mecanismes de gestió i protecció
programats. L’acció del Govern en la delimitació dels espais de la Xarxa Natura 2000
(tant els llocs d’importància comunitària com les zones d’especial protecció per a les
aus proposades), acumula un retard inexplicable i ha estat fruit de continus requeriments
per part la CE per incompliments en els requisits de protecció dels hàbitats. Només cal
posar com exemple l’Estratègia Catalana per a la Conservació i l’Ús Sostenible de la
Biodiversitat que el Govern està elaborant, en compliment d’una resolució del
Parlament de 1997 i per tal d’assumir les iniciatives de la Unió Europea, amb uns
resultats francament modestos i una participació social limitada. En l’àmbit forestal (no
hem d’oblidar que a Catalunya hi ha prop de 2 milions d’hectàrees forestals, el 61% del
territori), es disposa d’una llei pròpia forestal des de 1988, d’un pla general de política
forestal de 1994 i del Centre de la Propietat Forestal, creat el 1999, que no s’han
desenvolupat amb el corresponent pla de producció forestal ni amb les línies bàsiques
d’orientació sobre la gestió aplicada dels boscos. Això ha contribuït, així mateix, a la
proliferació i la gravetat dels incendis forestals. Aquest fet s’ha agreujat amb les
298
�actuacions erràtiques i alguns cops contradictòries dutes a terme pels diversos
departaments que han tingut, o tenen, competències en el tema (Medi Ambient,
Agricultura i Interior).
La natura a protegir no és només la que està inclosa en alguna de les figures jurídiques
actuals, sinó que cal tenir especial cura pel que fa a conreus, pastures, boscos, rocams i
muntanya alta, rius i zones humides, litoral i mar, etc., i s’ha de considerar i gestionar en
conjunt.
A Catalunya hi ha una política caracteritzada per la manca d’acció en la gestió dels
espais naturals, així com per la inexistència d’una autèntica xarxa interconnectada
d’espais i d’una estructura amb participació cívica que asseguri una gestió responsable i
eviti la pèrdua progressiva de biodiversitat.
L’aplicació dels mecanismes disciplinaris en matèria d’espais naturals protegits ha estat
molt limitada, cosa que explica la proliferació extraordinària d’agressions que han patit
molts espais naturals, fins i tot reserves integrals i reserves naturals, sovint promogudes
per administracions públiques, i que el govern de CiU a la Generalitat ha tolerat amb
una completa passivitat.
OBJECTIUS
1. Impulsar una autèntica estratègia de protecció i conservació del medi natural i de la
biodiversitat.
2. Ordenar les polítiques referents a la natura, els boscos i el paisatge mitjançant
normatives específiques i amb el desenvolupament d’instruments administratius
adequats.
MESURES
Coordinar l’estratègia amb les directives europees, la política agrària i el
planejament territorial.
Incorporar els ens locals en la gestió del medi.
Crear els parcs naturals del Montgrí–Medes, del Pla de l’Estany, del Montsec, dels
secans de Lleida i de les muntanyes de Prades.
Crear les reserves naturals de la Timoneda d’Alfés i dels Aiguamolls del Baix
Empordà.
Consolidar la xarxa de parcs naturals, tornant la il·lusió als equips humans que hi
treballen, i potenciant la conservació de la biodiversitat, l’ús públic, l’educació
ambiental i la integració de les comunitats que hi viuen.
S’establiran formes de gestió compartida per canalitzar oportunitats i optimitzar
esforços i recursos en agrupacions d’espais d’interès natural. Per exemple, a les
299
�comarques gironines: l’Albera, Cap de Creus, aiguamolls de l’Alt Empordà,
Montgrí–Medes, aiguamolls del Baix Empordà, zona volcànica de la Garrotxa, Alta
Garrotxa, les Gavarres, etc. Això mateix s’hauria de fer als espais del litoral, a tots
els del Pirineu, a l’anella verda metropolitana, als espais de l’Ebre, de la Catalunya
Central i a les terres de Lleida.
Establir eines de coordinació entre les xarxes d’espais naturals de les diferents
administracions.
Estudiar i establir parcs naturals transfronterers, i potenciar la xarxa Natura 2000.
Protegir la flora amenaçada de distribució restringida, creant la nova figura de
microreserva de flora a la Llei d’espais naturals.
Recuperar l’estany d’Ivars, l’estany de Sils i diversos estanys dessecats de la plana
empordanesa.
Aprovar un pla de protecció dels amfibis.
Instaurar plans d’eradicació d’espècies invasores animals i vegetals (cranc americà,
visó americà, tortuga de Florida, plomall de la Pampa, etc.).
Crear bancs genètics de flora amenaçada i endèmica, fruiters tradicionals i races
ramaderes autòctones.
Conservar i recuperar les dunes litorals.
Iniciar i en algun cas mantenir els programes de seguiment a llarg termini dels
bioindicadors de l’estat de salut ambiental (papallones, ocells, etc.).
Incidir en la interconnexió dels diversos espais protegits, assegurant la sostenibilitat
i la multifuncionalitat del bosc en un àmbit de desenvolupament rural.
Crear, ampliar i potenciar com a reserves marines les costes del Montgrí i del
Garraf.
Convertir els vells fars en equipaments d’educació ambiental i de recerca científica.
Assegurar la protecció de tots els espais naturals que queden al litoral català.
Protegir el litoral
Actualment Catalunya és una de les zones costeres mediterrànies amb una major pressió
turística i urbanística i, per tant, està sotmesa a una forta degradació i a greus problemes
de contaminació i regressió. A això cal afegir el que ha estat en aquests darrers anys una
política inadequada i insuficient dels espais litorals (competències entre l’administració
central, titular del domini públic maritimoterrestre; l’administració autonòmica, que pot
intervenir al litoral en funció de les seves competències en ordenació territorial i en
300
�medi ambient, i l’administració local, responsable del manteniment de platges i de la
gestió urbanística).
OBJECTIUS
1. Promoure els diferents usos combinats a la costa (naturals, pesquers, recreatius,
etc.). Preservar o potenciar la pesca artesana (trasmall, palangre, etc.) davant d’altres
arts més agressius per als fons marins.
2. Aplicar una gestió integrada veritable i efectiva que resolgui, per la via de l’acord i
el conveni, l’actual dispersió i conflictivitat competencial, i donar coherència a les
diverses actuacions mitjançant l’elaboració d’un pla de gestió, actuació i protecció.
Aquest pla ha de preveure:
a) La compatibilització dels diferents usos a la costa (naturals, pesquers recreatius,
etc.). Per això cal establir reserves marines dels hàbitats essencials per les
espècies més importants, i preservar i potenciar la pesca artesanal (trasmall,
palangre, etc.) davant d’altres arts més agressius per al fons marí.
b) La protecció ambiental de les platges per tal de preservar al màxim la qualitat
sanitària de les aigües de bany i informar i predir la ciutadania sobre el seu
estat.
c) La definició de la xarxa d’espais protegits de la costa (inclou fons propers), on
no només es tingui en compte la singularitat sinó que es garanteixi la
connectivitat ecològica entre els diferents espais.
d) La creació de nous espais protegits, especialment els que es troben en una
situació de major risc, com els herbassars de posidònia oceànica (principalment
a les costes del Maresme), els fons tous sedimentaris poc profunds o els
anomenats fons detrítics costaners, com ara zones amb Gorgona eunicella sp.
(davant les costes del Garraf, entre d’altres).
e) La defensa dels ecosistemes litorals i marins importants.
f) Actuacions emblemàtiques de foment del turisme sostenible.
3. Millorar les condicions del litoral.
4. Incidir positivament en la qualitat de les aigües que desemboquen al litoral.
5. Mantenir un grau de protecció que equilibri la demanda de creixement del sector
nauticoesportiu i la necessitat d’apostar per un model de desenvolupament
sostenible, la protecció del paisatge i un sector turístic respectuós amb el medi
ambient. Per assolir-ho, són necessaris importants canvis en la qualificació dels
diferents trams de la costa per incrementar el grau de protecció del litoral català.
6. Redactar un pla de gestió, actuació i protecció integrada del litoral que compti,
mitjançant convenis de col·laboració, amb la implicació de tots els nivells
competencials: estatal, autonòmic i local. Aquest pla determinarà els programes de
protecció necessaris del litoral i fixarà uns criteris generals d’ordenació i gestió.
301
�MESURES
Avaluar l’estat actual del litoral català, amb la definició de les diferents tipologies de
zones d’acord amb les seves característiques ambientals, socials i econòmiques.
Incloure en el pla els primers trams de la costa submergida, tenint en compte la seva
importància per a la protecció del sistema litoral.
Contemplar els diferents plans sectorials que estan íntimament lligats al litoral, com
tota la normativa urbanística: el Pla de Sanejament, els plans d’usos de les platges,
la regeneració de platges, la planificació de la pesca en aigües interiors, el Pla de
Ports i tots els que tenen vinculació o incidència en la protecció del litoral.
Definir una política sostenible al llarg del litoral que comprengui tant la protecció de
les zones naturals com la seva compatibilitat amb els usos de lleure i les activitats
econòmiques (pesca, activitat dels mariscadors, activitat portuària, etc.).
Establir actuacions de recuperació i regeneració de sectors costers degradats, com
poden ser zones amb alt índex de contaminació, zones humides amb fortes afeccions
o àrees amb sobreexplotació urbanística.
Determinar les mesures de protecció i correcció que siguin necessàries a cada tram
del litoral.
Establir les fases d’implantació del pla i els diferents programes que en derivin
(qualitat de les aigües de bany, recuperació de fons marins, recuperació d’espais
naturals, etc.).
Crear una autèntica xarxa d’àrees protegides marines i costeres, definint quins espais
en formen part i quin grau de protecció hauran de tenir (en funció dels hàbitats
existents, però també amb criteris per garantir la connectivitat ecològica a totes les
zones preservades de la costa). Dotar de més protecció determinats fons marins i
espècies com els herbassars de posidònia oceànica.
Definir nous espais protegits i programar el desenvolupament de plans específics de
gestió que garanteixin la seva conservació o la seva compatibilització amb
determinades activitats que ja es fan ara.
Coordinar, amb la normativa urbanística vigent, mesures i normes específiques per
incorporar als nous plans urbanístics i a la revisió del planejament dels municipis
costers per tal de garantir actuacions respectuoses amb el litoral.
Inventariar la situació del domini públic, establint quines són les ocupacions il·legals
i fixant un programa de regularització.
Regular les activitats pesqueres potenciant la pesca d’arts menors i regular les
explotacions d’aqüicultura marina. És del tot necessari disposar d’un veritable cos
de guardapesques.
302
�Avaluar la qualitat sanitària de les aigües litorals per tal d’aplicar la nova Directiva
d’aigües de bany.
Potenciar, mitjançant convenis i altres instruments legals, els mecanismes de
participació, col·laboració, cooperació i coordinació entre totes les administracions
implicades.
Establir un major grau de protecció a diverses zones de la costa catalana com són: el
nord de la Costa Brava, des del port de Portbou al port de Roses; la Costa Brava
centre, des de la platja de Pals a la de Castell, a Palamós; i tota la Costa Brava sud,
des de Sant Feliu de Guíxols fins a Blanes. Dins de cada tram hi ha àrees que
preocupen més que d’altres i que necessiten una protecció especial, com la zona de
Garbet a Colera, la zona afectada per una possible ampliació del port de Llafranc, i
la possibilitat de construir ports al municipi de Tossa o a la zona de Pinya de Rosa, a
Blanes.
Instal·lar elements flotants o plataformes estacionals a les cales de la Costa Brava
com a alternativa a la construcció d’instal·lacions permanents o que es perpetuï el
fondeig d’àncores o de morts de formigó que arrosseguen i destrueixen el fons marí.
Incorporar al Pla de Ports directives específiques en la línia d’exigir la implantació
de tècniques de fondeig no agressives com les utilitzades a les Illes Medes
(barrines). Aquesta mesura s’ha de complementar amb un estudi previ del fons marí.
Assegurar un major grau de protecció a les platges i roquissars de Tarragona (la
Savinosa, l’Arrabassada).
Gestionar els residus
La gestió dels residus s’ha convertit en un dels problemes ambientals més punyents,
mentre no para de créixer el volum de deixalles que es generen. La política de l’actual
Govern de la Generalitat és força decebedora en la gestió dels residus domèstics, molt
especialment pel que fa als residus agrícoles, industrials, miners, de la construcció,
radioactius o, fins i tot, als fangs de les depuradores.
L’actual Govern de la Generalitat ha fracassat en els seus intents de trobar ubicacions
especials per als abocadors de residus industrials en el territori, un cop demostrada la
ineficàcia del Pla de Prevenció i Correcció de la Contaminació de Nitrats del 2000 i dels
diversos decrets posteriors. La problemàtica dels purins és especialment greu, ja que
continua sense resoldre’s el tractament dels més de 3,3 milions de metres cúbics anuals
que genera el sector ramader que són excedentaris, malgrat l’anunci de construir més de
vint plantes de tractament a tot Catalunya i de diverses mesures complementàries.
OBJECTIUS
1. Avançar en la recerca de solucions efectives i viables en l’àmbit dels residus
domèstics, agrícoles, industrials, miners, de la construcció, radioactius i dels fangs
de les depuradores.
303
�2. Ajudar a incrementar l’eficiència en les tasques de reciclatge de les unitats familiars.
3. Incorporar als programes de gestió de residus, accions de prevenció d’acord amb els
principis establerts a les normatives europees, que marquin objectius quantitatius
realistes de reducció de la producció de residus des del seu origen (“el millor residu
és el que no existeix”), d’acord amb els mitjans tècnics i econòmics disponibles i
dins d’un marc de corresponsabilització mútua per tal de finançar els costos entre
totes les administracions competents (central, autonòmica i local). Adoptar mesures
legislatives per promoure la utilització dels envasos biodegradables.
4. Contemplar en els programes de gestió de residus, mesures de foment de tecnologies
i productes nets, d’increment de la reutilització, de limitació de les substàncies
contaminants en els productes, d’educació i sensibilització del consumidor, de
creació de les instal·lacions necessàries de tractament i valoració i, molt
específicament, de la utilització de substàncies perilloses.
5. Promoure la creació de les infraestructures necessàries per al tractament més adient i
el suport a les polítiques locals per a la gestió més eficient dels residus.
6. Apostar decididament per fer un nou programa de gestió de residus municipals.
7. Establir un pla de foment de la utilització del compost procedent del tractament dels
residus orgànics en les activitats agrícoles, la protecció del paisatge, la lluita contra
l’erosió i la desertització.
8. Garantir el nivell més alt de protecció ambiental i avançar en la recerca de solucions
efectives i viables. La política de prevenció, amb la reducció del consum de matèries
primeres i d’energia, i la disminució de l’ús de substàncies tòxiques, són les línies
mestres d’aquesta protecció.
9. Gravar a origen els productes de difícil reciclatge.
MESURES
Introduir claus de prevenció en la fabricació, fent assumible l’economia de la
durabilitat, la reparabilitat i la millorabilitat dels productes.
Afavorir les iniciatives dels fabricants que “dissenyen per al desmuntatge”.
Adoptar mesures legislatives per afavorir el reciclatge integral.
Introduir un nou marc financer equitatiu i estable, mitjançant la possibilitat d’aplicar
figures tributàries que incentivin la correcta gestió de les diferents fraccions dels
residus.
Incentivar i diversificar els programes de tractament de purins amb tecnologies
noves i més adients, prioritàriament amb solucions per a cada granja.
304
�Aplicar codis de bones pràctiques agràries en la deposició del residu com a adob i de
la correcta disponibilitat de terres.
Impulsar solucions addicionals a escala comarcal mitjançant plantes especialitzades
en el tractament de purins.
Fomentar i impulsar un nou programa de gestió de residus municipals amb la
participació de les administracions implicades.
Contaminar menys
Un dels problemes més greus que pateixen actualment les concentracions urbanes amb
forta activitat industrial i importants volums de trànsit, són els elevats índexs de
contaminació i els efectes que això suposa sobre la salut de les persones. L’emissió de
gasos a l’atmosfera és, avui dia, un dels temes més candents. La preocupació per
l’escalfament del planeta produït per l’efecte hivernacle, el creixent forat de la capa
d’ozó, els progressius processos de desertificació i de desforestació, les pluges àcides,
etc., són fenòmens que incideixen en les condicions de vida del planeta.
Entre el 1990 i el 2000 a Catalunya han augmentat les emissions de gasos d’efecte
hivernacle prop del 50%, lluny de les previsions del Protocol de Kyoto. Davant
d’aquesta disminució de la qualitat de l’aire, el Govern de CiU s’ha limitat a anunciar
estudis per diagnosticar les zones del territori amb fortes emissions de gasos de cara al
Pla de Sanejament Atmosfèric i els Plans Graduals de Reducció de les Emissions
(especialment en àrees industrials), amb resultats fins ara força modestos. Així mateix,
resten pendents de compliment diversos acords parlamentaris per tal d’inventariar amb
detall els focus emissors de compostos forans, dioxines i altres compostos orgànics
persistents, i alhora cal adoptar un pla de reducció de les emissions de compostos
orgànics volàtils. El Govern, fins ara, només ha anunciat la posada en marxa de
l’inventari d’emissions i fonts contaminants de Catalunya (EPER-CAT).
OBJECTIUS
1. Frenar la producció i el consum d’energia a partir de combustibles fòssils, igual que
es planteja a escala mundial, per tal de no incrementar l’efecte hivernacle i de
complir els compromisos del Protocol de Kyoto.
2. Cobrir la demanda d’energia mitjançant processos eficaços i el foment d’energies
renovables que substitueixin les fonts contaminants o d’alt risc.
3. Millorar la gestió de la qualitat de l’aire i l’entorn dels nostres pobles i ciutats, amb
la reducció dels processos de contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica, així
com els que puguin afectar la salut.
4. Recuperar la qualitat de l’aire, afrontant els aspectes relacionats amb la producció i
el consum d’energia. Cal recuperar la qualitat de l’aire i superar l’efecte hivernacle.
El nou Govern de la Generalitat ha d’emprar les noves tecnologies per actuar de
manera efectiva en aquest àmbit.
305
�5. Establir un marc clar de protecció de l’atmosfera que contempli la regulació i
reducció de tot tipus d’emissions per tal de recuperar la qualitat de l’aire que
respirem.
6. Posar en marxa actuacions transversals de polítiques d’eficiència energètica i foment
de les energies renovables que substitueixin les fonts contaminants o d’alt risc
(combustibles fòssils i nuclears); polítiques de mobilitat sostenible i, per tant, de
potenciació del transport públic, i aplicació de condicionants ambientals als motors
dels vehicles privats; polítiques agrícoles i forestals que permetin la fixació dels
gasos emesos; i actuacions de control de la contaminació industrial, amb l’objectiu
d’aconseguir una major qualitat atmosfèrica, o de campanyes de sensibilització
ciutadana.
MESURES
Desplegar per tot el territori català la Xarxa de Vigilància i Previsió de la
Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).
Aplicar els nous requisits imposats per la Directiva 1999/30/CE, de 22 d’abril,
relativa als valors límits de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, partícules i plom,
que implica un canvi substancial en la gestió de la qualitat de l’aire a Catalunya.
Com a resultat de la posada en marxa d’aquestes directrius, cal adoptar plans de
sanejament específics per a les zones que superin els valors límits.
Establir sistemes d’inspecció i de control efectius per tal de limitar rigorosament les
emissions dels diferents sectors i fonts productores de gasos que causen l’efecte
hivernacle, tant a través de solucions concretes amb plans específics de reducció a
les indústries, com de l’efectiva adequació als requisits de la Llei d’intervenció
integral de l’administració ambiental.
Actuar, tant a través de les normatives corresponents com articulant les dotacions
pressupostàries suficients, per reduir les diferents fonts de contaminació.
Crear riquesa de manera sostenible
El món de l’empresa comença a veure les oportunitats i els avantatges del
desenvolupament sostenible. L’opció pel desenvolupament sostenible s’acabarà
imposant en el món empresarial a causa, entre d’altres coses, de la reglamentació
ambiental cada cop més estricta, la pressió social envers actituds empresarials més
respectuoses amb el medi ambient i l’increment de la sensibilitat ambiental dels
consumidors. Malgrat que avui dia encara hi ha moltes empreses que perceben els temes
ambientals com una barrera o com un cost afegit, també és cert que n’hi ha moltes que
hi veuen una bona oportunitat i que incorporen el desenvolupament sostenible a les
seves consideracions estratègiques com una de les vies per assolir avantatges
competitius. Moltes d’aquestes empreses que han pres consciència dels temes
mediambientals ho han fet com un element bàsic de les seves polítiques de
responsabilitat social. Aquestes empreses són conscients de la importància social
306
�d’aquests temes i de la major sensibilitat que té la societat per la defensa del medi
ambient.
OBJECTIUS
1. Promoure una consciència empresarial nova i cercar la complicitat necessària del
sector privat en les decisions i en les transformacions socials que implica el procés
cap a la sostenibilitat.
2. Adoptar un model de diàleg o acords voluntaris entre Administració i empresa al
voltant dels temes mediambientals.
3. Fixar un marc regulador per a les ecoauditories i ampliar l’obligació de realitzar
estudis d’impacte ambiental als plans i programes de l’Administració.
4. Promoure el desenvolupament d’un mercat de productes i serveis més respectuosos
amb el medi ambient.
MESURES
Adoptar un model de diàleg o acords voluntaris entre el Govern, l’Administració i el
sector empresarial. Des del Govern cal promoure espais de trobada i de participació
per tal d’aconseguir la cooperació de la comunitat econòmica en l’aplicació de les
noves polítiques ambientals, per la qual cosa les empreses obtenen del Govern major
flexibilitat, ajuts, ampliació de terminis i procés simplificat de llicències per tal que
es puguin adoptar als canvis necessaris.
Incentivar i promoure l’adopció d’iniciatives tipus “ecoetiquetes” o les
ecoauditories. La introducció de les “ecoetiquetes” i la superació de les auditories
empresarials col·loca els productes i les empreses en una posició millor en el mercat,
ja que els compradors identifiquen que un determinat producte o el comportament
d’una determinada empresa és més respectuós amb el medi ambient. Al Govern de
la Generalitat li correspon fixar, per la seva part i d’acord amb els agents implicats,
un marc regulador per a les ecoauditories i fomentar-ne la generalització. Així
mateix, s’ha de comprometre a promoure el desenvolupament d’un mercat de
productes i serveis més respectuosos amb el medi ambient.
Iniciar una reflexió sobre les possibilitats d’adoptar mesures de “fiscalitat
ambiental”.
Avançar cap a la democràcia ambiental
La necessitat de desenvolupar un nou model de sostenibilitat en el nostre territori obliga
a plantejar un nou concepte de societat, en què els ciutadans hauran d’adoptar canvis
d’actituds, culturals i de consum. Cap dels objectius anteriors no és possible sense la
corresponsabilitat i participació ciutadana. La democràcia ambiental ha de permetre una
acció de govern ambientalment sostenible. És necessària una política ambiental que
307
�apropi amb èxit Catalunya a una societat sostenible. Això requereix importants canvis
en la vida quotidiana de la ciutadania que fan necessari utilitzar el major nombre
possible de mecanismes socials i mediàtics sota nous processos de participació, de
democràcia participativa. En aquest sentit, i arran de la Cimera de Rio de 1992,
s’adopten iniciatives tan importants com l’elaboració i aplicació de processos de
l’Agenda 21 i l’adopció d’estratègies de desenvolupament sostenible. La realització
d’una Agenda 21 local esdevé un compromís per a un nou model de sostenibilitat que
faci compatible el creixement econòmic amb el medi ambient i la cohesió social,
mitjançant polítiques integrades i estratègiques globals.
A Catalunya, aquest moviment amb vocació de participació clara de la ciutadania i
d’implicació dels diversos sectors econòmics i socials l’ha liderat el món local,
principalment els ajuntaments de les grans ciutats, mentre que el Govern català s’ha
limitat a publicitar un pla que queda reduït a una simple diagnosi autocomplaent.
OBJECTIUS
1. Impulsar una reorientació de l’actual procés i concepció de l’Agenda 21 de
Catalunya.
2. Consolidar definitivament el camí de la sostenibilitat amb l’adopció d’una estratègia
catalana per al desenvolupament sostenible. És una estratègia pròpia de
desenvolupament sostenible, fruit d’un pacte entre la societat i tota l’Administració,
capaç de definir unes fites clares, concretes i quantificables, que compti amb la
complicitat necessària dels diversos sectors socials i econòmics.
3. Contemplar el cost de la “insostenibilitat” i implementar les mesures de correcció
necessàries.
4. Aplicar a Catalunya les propostes que va adoptar la Comissió Europea al Consell
Europeu de Göteborg, de juny del 2001, i que defineixen el que ha de ser
l’estratègia, per la Unió Europea, capaç de conciliar desenvolupament econòmic,
social i ecològic a llarg termini.
MESURES
Recollir, integrar i donar suport al procés de desenvolupament de l’Agenda 21 local
i oferir una base de col·laboració tècnica i econòmica, per tal d’implicar els
ajuntaments que encara no han iniciat el procés d’ambientalització.
Crear la figura del Síndic Ambiental per tal de defensar els drets de la ciutadania en
aquest camp.
Disposar, d’acord amb la metodologia establerta de manera genèrica per
desenvolupar l’Agenda 21 local, dels requisits mínims que ha d’assolir un municipi
per tal de certificar l’adopció d’una Agenda 21.
308
�Elaborar un ampli diagnòstic de la realitat mediambiental a Catalunya, dels avenços
i de les mancances, mitjançant un Llibre Blanc del Medi Ambient, amb la
participació del món local, dels experts i de les entitats cíviques i conservacionistes.
Així mateix, s’elaborarà i es publicarà bianualment un Informe sobre l’Estat del
Medi Ambient a Catalunya, que establirà com a referent els indicadors de l’Agència
Europea de Medi Ambient.
Establir les grans línies estratègiques d’actuació que impliquin i comprometin
transversalment tots els departaments de la Generalitat per fixar uns objectius
mínims de qualitat ambiental a Catalunya.
Per tal de prendre consciència de l’impacte negatiu que el nostre actual estil de vida
causa a altres parts del món, es calcularà bianualment la petja ecològica de
Catalunya i es proposarà una estratègia de reduccions graduals d’aquest indicador.
Implementar un programa d’educació ambiental amb la participació de tots els
sectors afectats i adreçat especialment al jovent.
Recuperar el consens ambiental
A Catalunya els conflictes ambientals són a l’ordre del dia. La correcta gestió dels
residus, el sanejament de les aigües, la producció d’energies netes, etc. requereixen
instal·lacions i una ubicació concreta en el territori. Aquestes decisions no sempre
gaudeixen del consens necessari i sovint han originat greus problemes de convivència
ciutadana. El fenomen del “no a casa meva” o “no en el meu pati del darrere” s’ha estès
com un dels comportaments característics de les societats desenvolupades, davant del
qual és responsabilitat de l’Administració posar els mecanismes i mitjans per tal
d’aconseguir els consensos i acords necessaris. Així mateix, en els darrers anys se
succeeixen en molts dels territoris de Catalunya encesos debats ciutadans per a la
col·lisió, sovint, de models de creixement enfrontats amb un rerafons mediambiental (la
indústria química de Tarragona, per exemple, amb les expectatives turístiques de la
ciutat; l’expansió urbanística dels Pirineus amb la necessària preservació del paisatge; el
negoci turístic de la costa amb les reclamacions de posar fre a l’ocupació massiva del
sòl, etc.). El Govern de la Generalitat, lluny d’atenuar molts d’aquests conflictes, ha
optat per actituds d’inhibició, en alguns casos, o per assolir acords puntuals amb
determinats sectors, en d’altres, i així ha encès encara més el malestar social a
determinats municipis i comarques, com s’ha posat de manifest amb la ubicació dels
abocadors industrials o amb l’elaboració del mapa eòlic.
OBJECTIUS
1. Recuperar el consens necessari per vèncer el distanciament existent entre els
legisladors i els executors de les polítiques públiques, que és font de molts conflictes
i tensions.
309
�MESURES
Modificar l’actual composició del Consell Assessor per al Desenvolupament
Sostenible per tal d’assegurar una àmplia representació de tots els sectors socials.
Implicar els actors de la societat civil en la definició i seguiment de les polítiques de
sostenibilitat mitjançant processos participatius i a partir d’una correcta planificació
en l’àmbit ambiental.
310
�6.3. Planificar l’ús del sòl i protegir el paisatge
Avui el paisatge es considera com un dels elements que determinen el grau de qualitat
de vida d’una societat. El desenvolupament econòmic, les necessitats d’infraestructures
i el creixement urbà han superposat noves estructures paisatgístiques a allò que abans
eren espais naturals o agraris. L’estratificació del paisatge ha suposat la superposició
d’estructures i utilitzacions de sòl en funció de les necessitats socioeconòmiques de cada
moment. Les perifèries urbanes i les zones costaneres són les zones més maltractades
des del punt de vista paisatgístic.
El planejament territorial a Catalunya té importants deficiències. Avui dia subsisteixen
greus mancances en l’ordenació del territori català, entre d’altres, per exemple, la noredacció dels plans territorials parcials (amb l’excepció del recent Pla Territorial Parcial
Terres de l’Ebre); la manca de planejament urbanístic a 181 municipis, que signifiquen
el 19% del territori, i l’incompliment en la redacció i execució dels plans d’espais
d’interès natural.
La incapacitat manifestada al llarg de més de vint anys per part del Govern de la
Generalitat ha abocat el conjunt de Catalunya a una situació d’indefinició d’una
estratègia territorial que exposi i orienti les polítiques de gestió del territori i del conjunt
dels espais naturals amb criteris de racionalitat i qualitat. Per això subsisteixen i
s’agreugen problemes de caire urbanístic, paisatgístic, funcional i ambiental. Entre els
que afecten el territori i el paisatge cal destacar els següents: el consum accelerat del
sòl; la problemàtica irresolta dels residus urbans, agropecuaris i industrials; la
urbanització poc ordenada i matussera d’espais de valor paisatgístic, i la manca d’una
definició estratègica de les polítiques de paisatge.
OBJECTIUS
1. Gestionar de manera adequada els espais lliures.
2. Frenar l’excés d’ocupació de sòl.
3. Impulsar polítiques transversals orientades al desenvolupament de polítiques
territorials i paisatgístiques reals i efectives. Les polítiques de paisatge han d’estar
relacionades amb les polítiques d’ordenació del territori i les de caràcter ambiental.
4. Definir lògiques d’utilització del sòl i conservació dels entorns que permetin
racionalitzar-ne els usos i compatibilitzar-los amb les activitats productives
necessàries.
5. Promoure plans territorials del paisatge que li han de donar caràcter jurídic,
desenvolupar mesures per protegir-lo, fer compatible el progrés econòmic amb la
preservació del paisatge, millorar la percepció de l’entorn, ajudar a desenvolupar un
urbanisme més integrat als entorns, integrar adequadament els equipaments i les
infraestructures en el paisatge, facilitar l’habitabilitat del territori, reduir els costos
socials dels problemes mediambientals i orientar les polítiques turístiques.
311
�Els plans territorials del paisatge són projectes de concertació entre el conjunt de les
comarques de cada una de les set vegueries. Definiran i fixaran els principis directors
per a la conservació i afectació del paisatge, i coordinaran totes les polítiques que, de
manera transversal, afectin el conjunt de l’entorn paisatgístic. Aquest plans han de
fomentar l’accessibilitat als paisatges i la difusió del concepte del paisatge entès com a
“element essencial del benestar individual”; afavorir la visibilitat i la intervisibilitat dels
diferents paisatges; avaluar de manera permanent les activitats que degraden els
paisatges; establir objectius de qualitat paisatgística per a cada àmbit de l’ordenament,
adequats a la seva escala i a la seva diversitat, i identificar les activitats visualment
inadequades amb l’objectiu de resituar-les en emplaçaments no perjudicials per al
paisatge.
Els plans territorials del paisatge han de ser figures complementàries dels plans
territorials parcials i han de tenir caràcter de plans sectorials. Els plans determinaran i
concertaran l’adhesió de cada comarca i municipi als objectius determinats en el pla per
aquest àmbit d’aplicació, i la participació en els fons plurianuals destinats a la millora
del paisatge català. Aquests plans han d’incloure qüestions referents als sistemes de
caràcter ambiental en l’àmbit regional en què es determinarà, per a cada zona, el tipus
de protecció i d’utilització. Així mateix, els plans han de contemplar les actuacions
transversals sobre el conjunt de les unitats locals i comarcals en què les
interdependències socioeconòmiques i funcionals actuen sobre el conjunt del paisatge.
Els plans també han d’incorporar indicacions a les administracions i gestors de les
infraestructures, per tal d’incidir en les matèries que condicionen la mobilitat, el disseny
de les grans infraestructures i les polítiques de prevenció i protecció davant de les
catàstrofes naturals.
La protecció del paisatge només serà possible si existeixen mesures que garanteixin la
preservació del sòl no urbanitzable i, per tant, d’aquells valors agropecuaris,
paisatgístics, turístics i ambientals del territori català. Per tal de fer una bona gestió de
les actuacions d’interès públic que s’hi hagin de realitzar, així com la compensació dels
seus eventuals impactes, el Govern haurà de prendre mesures específiques per protegir
l’ús del sòl no urbanitzable. En aquest sentit, les mesures que ha emprendre són de
caràcter regulatori i normatiu.
MESURES
Mesures de protecció del paisatge
Donar protecció jurídica al paisatge d’acord amb allò que estableix la Convenció
Europea del Paisatge, aprovada pel Consell d’Europa, a la qual s’ha adherit el
Parlament de Catalunya.
Elaborar plans directors del paisatge per al conjunt del territori de Catalunya, en els
quals s’estableixin, en connexió amb el planejament territorial urbanístic i sectorial,
els principis, les estratègies i les línies orientadores de la política de paisatge.
Establir un fons per a la conservació i millora del paisatge amb l’objectiu de
contribuir al finançament d’actuacions de millora i gestió del paisatge.
312
�Crear una taxa urbanística sobre les infraestructures i edificacions en sòl no
urbanitzable –a excepció de les destinades a usos agrícoles, ramaders i forestals que
respectin la normativa ambiental–, per tal de nodrir el fons per a la conservació i
millora del paisatge.
Mesures per protegir els usos de sòl no urbanitzable
Regular per decret les actuacions i els usos d’interès públic que, pel seu caràcter,
s’hagin de realitzar a un sòl que tingui la qualificació urbanística de no urbanitzable,
d’acord amb allò que es disposa a l’article 42 de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
La regulació ha d’establir que els projectes d’actuacions específiques d’interès
públic hauran de justificar que, pel seu caràcter, les actuacions i usos previstos s’han
d’efectuar en sòl no urbanitzable. Així mateix, quedaran obligats a definir, amb tota
precisió, l’ús o els usos corresponents i les obres i instal·lacions necessàries per al
seu desenvolupament.
Establir que, per a l’aprovació de cada projecte d’actuació específica, es requerirà
l’estudi de les repercussions socioeconòmiques, territorials i ambientals previsibles,
directes i indirectes, i la declaració del seu caràcter assumible, d’acord amb
l’organització de l’espai rural establerta pel planejament general, amb determinació,
si s’escau, de les condicions que s’imposaran en aquest sentit. Quan, pel seu objecte,
el projecte estigui subjecte a avaluació d’impacte ambiental, l’estudi inclourà
aquesta avaluació i la corresponent declaració d’impacte ambiental.
Establir l’apreciació positiva de l’interès general del seu objecte, que només hi
podrà ser quan es consideri necessària la localització de l’ús o els usos en sòl
urbanitzable no sectoritzat i compatible amb els objectius de la política o polítiques
sectorials corresponents.
Establir la solució satisfactòria, amb càrrec al promotor, del funcionament de les
instal·lacions, construccions i edificacions mitjançant la connexió adequada a les
xarxes supramunicipals i generals d’infraestructures, dotacions i serveis públics de
l’ordenació estructural del planejament general, de manera que, en qualsevol cas,
quedi garantit el manteniment de la capacitat, funcionalitat i qualitat de servei dels
preexistents.
Establir l’assumpció de l’aixecament de les càrregues i del compliment dels restants
compromisos previstos per la legislació o l’ordenació urbanístiques o, si s’escau,
assumits voluntàriament i, en tot cas, dels compromisos de restauració dels terrenys
a l’acabament de l’ús o els usos i conforme al pla definit per aquesta finalitat.
Determinar, quan procedeixi, la fixació justificada del termini de vigència de l’ús o
els usos atribuïts.
Fixar la prestació de garantia davant la Generalitat de Catalunya per import del 10%
del cost total d’execució de les obres que es realitzin, per cobrir, si s’escau, les
responsabilitats derivades d’incompliments i infraccions, inclòs el pla de restauració
dels terrenys. En atenció a les característiques específiques del projecte, el Govern
de la Generalitat de Catalunya podrà establir l’import mínim de la garantia prestada
fins al 20% del cost total de les obres previstes.
313
�Establir, per tal de compensar l’impacte ambiental que derivi de les actuacions
d’interès públic, el pagament d’un cànon per part del promotor, públic o privat, de
l’actuació. El cànon tindrà una quantia de l’1% sobre el pressupost total d’execució
de les obres, construccions, edificacions i instal·lacions que es realitzin, serà
percebut per l’ajuntament o ajuntaments afectats, i el seu import es destinarà a
preservar i millorar la qualitat ambiental del municipi.
S’establiran figures jurídiques de protecció clara del sòl no urbanitzable i se’n
reglamentaran, de manera detallada, els usos permesos.
314
�6.4. El camp, un lloc per viure i prosperar
A Catalunya s’ha de superar la visió antagònica entre el camp i la ciutat. La urbanització
creixent, la millora de les comunicacions, els canvis dels costums i, sobretot, el fenomen
de la mobilitat, han fet el país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris
més interdependents, i els pobles i les ciutats més interconnectats.
Per superar l’antic dualisme camp–ciutat, hem de tornar el protagonisme al territori, a la
rica i variada xarxa de ciutats i pobles i, mitjançant la regionalització, potenciar el món
rural, que ha de tenir a l’abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També
cal tenir unes ciutats i un país més saludables, més sostenibles i, per això, cal actuar
sobre els problemes mediambientals de tot el territori.
Cal abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que el problema del regadiu de les
terres de Ponent o bé el dels boscos de la Catalunya Central són un problema de “país”,
igual que la millora de l’aeroport de Barcelona o el tren de gran velocitat. Cada territori
té les seves prioritats i tots són prioritaris per al país.
La centralització administrativa i política duta a terme pel Govern de CiU des de la
Generalitat no ha estat positiva per superar aquest dualisme. Cal un nou govern per
enfocar una nova política: la potenciació de les xarxes de ciutats petites i mitjanes que
actuen de focus de desenvolupament i servei; la promoció d’estratègies adaptades al
potencial de les àrees rurals; el foment d’una agricultura sostenible i competitiva; un
turisme respectuós amb el medi; la promoció de la cooperació rural–urbana, i la
integració de la perifèria rural a la planificació estratègica de les vegueries, són, entre
d’altres, línies de treball inspirades en els programes europeus més acreditats.
OBJECTIUS
1. Evitar que els agricultors abandonin el camp i que les zones rurals europees entrin
en una etapa de despoblament i de declivi.
2. Promoure uns objectius per al sector rural que complementin les iniciatives
específiques que el Pla de Desenvolupament Rural de la Unió Europea preveu per a
Catalunya. De fet, les 22 mesures en matèria de desenvolupament rural contingudes
en aquest pla per al període 2000-2006, permeten articular tres possibles plans
d’actuació diferents. Set mesures es poden agrupar en dos plans als quals l’Estat
espanyol ha assignat un caràcter horitzontal i, per tant, que també afecten Catalunya,
mentre que les quinze mesures restants, de caràcter optatiu, també han estat
assumides, en la seva totalitat, pel Govern de Catalunya.
3. Impulsar un programa d’actuacions específiques per a Catalunya basades en el Pla
de Desenvolupament Rural i en altres mesures complementàries, per tal d’evitar el
despoblament i de reactivar les zones rurals del Principat.
4. Millorar les condicions de vida en el medi rural.
5. Millorar les oportunitats de treball i de renda de les persones que hi viuen.
315
�6. Enfortir el sector agrari mitjançant una política pròpia que estableixi prioritats
específiques orientades a millorar la competitivitat del sector agrari; produir
aliments de qualitat i segurs per al consumidor; potenciar els processos de
transformació i comercialització dels productes agraris, i impulsar el caràcter
multifuncional i sostenible de l’agricultura catalana.
Millora de l’hàbitat rural
El Govern de la Generalitat ha d’emprendre diverses actuacions per millorar l’hàbitat
rural. En primer lloc, en la línia de millora de les infraestructures bàsiques, cal garantir
que tots els nuclis de població habitats disposin, en un període màxim de vuit anys, de
les infraestructures bàsiques (accés asfaltat, subministrament d’aigua potable distribuïda
per xarxa, subministrament elèctric de qualitat, subministrament telefònic i d’accés a les
noves tecnologies de la comunicació). En segon lloc, cal assegurar que tots els nuclis
rurals de més de 1.000 habitants tindran un sistema de depuració d’aigües residuals. Cal
assegurar que tots els municipis rurals, a més dels serveis que prescriu la legislació
vigent, puguin oferir habitatge, llar d’infants i escola primària, assistència mèdica
primària i transport sanitari eficient, i serveis d’assistència a la gent gran a través de
servei domiciliari, centres de dia o residència geriàtrica.
La millora dels equipaments també és una altra actuació que s’ha d’emprendre per a la
millora de l’hàbitat rural. Tots els habitants del medi rural haurien de poder disposar
d’equipaments bàsics de caràcter esportiu, cultural i d’ús i divulgació de les noves TIC,
d’acord amb els programes d’equipaments mínims definits per les associacions
municipals.
El paisatge constitueix un valor cultural i un actiu econòmic per a les zones rurals. Per
això les mesures específiques referents a la preservació del paisatge també tindran un
efecte positiu en el desenvolupament del medi rural.
Foment de l’activitat econòmica del medi rural
La formació professional en l’àmbit rural, a més de participar en el conjunt de polítiques
pròpies d’aquest sistema formatiu, s’ha d’adequar de manera específica a la realitat
socioeconòmica de la zona i a la previsió de demanda del mercat laboral, especialment a
les necessitats dels nous jaciments d’ocupació en aquest àmbit (atenció a la gent gran,
serveis turístics, activitats mediambientals, etc.).
L’accés i l’ús de les tecnologies de la informació i de les comunicacions constitueix
avui un factor imprescindible per a la realització de les diverses activitats que incideixen
en el desenvolupament rural. Per això, des del Govern de la Generalitat cal promoure les
condicions per accedir-hi i facilitar la divulgació del seu ús en l’àmbit rural.
Cal establir actuacions concretes encaminades a ajudar els joves que s’incorporen a
l’activitat agrària.
El nou Govern de la Generalitat, a partir del model de la iniciativa LEADER +, ha de
promoure plans de desenvolupament rural integrat a la resta de l’àmbit rural,
especialment a zones d’agricultura mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones
més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de Catalunya.
316
�MESURES
Habilitar línies d’ajuda específica adreçades als emprenedors que vulguin
desenvolupar un projecte econòmic no agrari en nuclis de població de fins a 2.000
habitants. Hauran d’acreditar la viabilitat del projecte, la seva formació per
desenvolupar-lo i un compromís de continuïtat de la iniciativa.
Impulsar plans de desenvolupament rural integrat a les zones d’agricultura
mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi
la renda mitjana de Catalunya.
317
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Programa electoral del PSC a les eleccions al Parlament de 2003
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Llibret
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Eleccions
Parlament de Catalunya
Catalunya
Federalisme
President de la Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
317 p.
Abstract
A summary of the resource.
Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Programes electorals
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2661/1999_Canviar_es_guanyar_programaPSC_autonomiques_LD.pdf
274af6dcfd54a7d2eb89ae135a812cd3
PDF Text
Text
PROGRAMA DE GOVERN
PSC
�NOVES OPORTUNITATS
PER A CATALUNYA
�1. E[ CANVI QUE ARA CONVÉ A CATATUNYA
2.UN
PROJECTE PER
A CATALUNYA
I
............... 5
ESPANYA
FEDERA1............
2.2.PER UN FEDERAUSME FISCAL: AUT0NOMIA I SOLIDARITAT
2.1.
PER UN CATALANISME
2.3.
PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATALA
I
, UN PATRIMONI
I JUSTÍCIA
EL CASTELLA
2.4.PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTÍCIA CATALANA
........
2.5.LA CARTA AUT0N0MICA..............
PROPERA
............ 72
.... t4
COMÚ .... 15
....
....
A LA CIUTADANIA
77
18
GOVERN
........2r
3.1. UN GOVERN QUE GESTIONI BÉ ELs DINERS PÚBLICS
............. 21
3.2. IEDUCACIÓ, LA PRIMERA PRIORITAT
.................. 23
3.3. CATALUNYA, CAPDAVANTERA A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ........,..., 27
3.4. LA RECERCA CIENTÍFICA I IJEDUCACIÓ SUPCRIOR
.................. 32
3. LA CATATUNYA DEt FUTUR: PRIORITATS DEL NOU
3.5. UN PAÍS MÉS POTENI AMB MÉ5 EMPRESES I MÉS EMPRENEDORS ............ 35
3.6. UNA AP0STA DECIDIDA pER T0CUPACIÓ
.................. 40
3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA. UN COMERC ACTIU, UNS CoNSUMIDoRS CONSCIENTS ........... 44
...........
3.8. AMBICIÓ
OT TUTUN PER
A LA CULTURA
CATALANA..
......,.......
47
55
JOVES
4.1. OPORTUNITATs PER A TOTS ELS
4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA
ENTRE HOMES
I DONES
I DE QUALITAT
SOLIDARIA
4.5. UNA P0ÚTICA DE SUPORT A LEs FAMÍLrES ...........
4.6. THABITATGE É5 UN DRET SOCIAL
4.7. EL DRET A LA SEGURETAT
4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍs DE TESPORT
4.3. UN SISTEMA SANITARI EFICIENT
4.4. UNA SOCIETAT FORTA I
4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT
I
PART]CIPACIÓ
............... 56
.............. 57
................... 60
.... 64
............... 66
....... 68
.................. 69
............. 77
CIUTADANA .... 74
�5. EL NOSTRE PAÍS: CAMPS, P0BLES
5.1.
I
CIUTATS
.................................................-......--..77
FUTUR
DE VIDA I SOSTENIBILITAT ........
ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU
5.2. MEDI AMBIENT, QUAUTAT
.................
..................
78
85
5.3. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES
I XARXES DE COMUNICACIONS
5.4.EL CAMP, UN
5.5.
EL TURISME: RIQUESA
6. UN GOVERN
6.1.
LLOC PER VIURE
I
I PR05PERAR..............
I DESAFIAMENT...........
A
LES CIUTADANES
I
ELS CIUTADANS
..............
PRoPERA
CATALA
6.2. ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOG0VERN
6.3. UN ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA MÉS EFICIENT I
6.4. PER UNA REFORMA A FONS DEL SISTEMA AUDIOVISUAL
7.1.
I
""
97
UNEs INSnTUCIONS MÉS PRoPERES ALS CIUTADANS............................ 99
FER UNA GENERAUTAT MÉS PROPERA
7. CATALUNYA
....... 89
......... 92
EL MóN
CATALUNYA
aaaaaaaaaa...aaaaaaaaaaaaa...aaa
I EUROPA
7.2. UNA cATALUNYA SOLIDARIA,
QUE COOPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT
...............
"""""""
99
103
..................104
.............108
113
....113
MUNDIAL ...720
�EL CANVI
QUE ARA CONVE
A CATALUNYA
La candidatura de Pasqual Maragatl, imputsada per [a coatició formada peL Partit dets Sociatistes
de Catalunya i per Ciutadans pel Canü, és e[ resuttat de la decidida votuntat d'obrir una nova
etapa en e[ govern de Catalunya, que reculli un ampli desig de canvi estés arreu de les terres,
pobtes i ciutats.
És una entesa a La qual e[ PSC, a més de [a seva vocació de servei a[ país i llexperiéncia de govern
en tants i tants municipis, hi aporta una forta voluntat de renovació i d'ampliació.
Ciutadans pel Canvi hi contribueix amb e[ compromís cÍüc voluntari de moltes dones i homes de
tots els indrets de Catalunya, i[.lusionats per [a proposta de redregament que Pasqual Maragatl. fa
a [a societat catalana.
Volem assolir una nova majoria social i electoral que faci possible [a gran oportunitat del canvi a
Catalunya. Volem configurar una majoria parlamentária plural que elegirá Pasqual Maragall com a
president de [a Generatitat. Volem un bon Govern a[ servei de tots els ciutadans i ciutadanes del
nostre país.
Més enL[á de [es prdximes eleccions, tenim un propósit de més abast i de més dificuttat. Volem
superar [a frontera que ha anat separant progressivament [a potítica de [a ciutadania.
Per fer possible
tot plegat,
[a coalició electoral PSC-Ciutadans pel Canü concreta e[ seu acord en
aquest programa que sotmetem a [a consideració de [electorat i que conté cinc grans compromisos sobre: a) com governar, b) [a rel.ació entre Catalunya i Espanya, c) les noves oportunitats, d)
e[ nou pacte social
i e)
ta devolució de poder a[ territori.
�altra manefa de governar Catalunya, basada en el
ráspecte, [a confianga, e[ consens, la transparéncia i ta proximitat. Imaginem una attra manera de fer potíüca més cíüca i participaüva, més oberta i creaüva i menys dirigista i intervencionista.
a)
Ens comprometem, en primer [[oc, a una
Creiem en e[ consens i el. diál.eg com a base de [acció pol.ítica. Crejem que l'autoritat del Govern
de [a Generatitat s'ha de fonamentar en un profund respecte als ciutadans i ciutadanes de Catatunya,
a [a seva societat ciü[, a[ Parlament, als territoris i als poders [oca[s.
de diáLeg, peftoca a[ Govern de [a Generalitat impulsar una
estratégia per afrontar ets grans reptes de [a nostra nació, de manera que Catalunya passi de [a
cultura de [a desconfianga a [a cuttura del. projecte i ta it.[usió, per tal de fer possibles noves
Des d'aquesta actitud de respecte
i
oportunitats per a tothom.
per aconseguir aquest canvi de cultura potítica, pensem formar un bon Govern que exerceixi un
tideratge púbtic potent, ben [[uny, peró, de ['intervencionisme i de [a intromissió.
Tenim e[ determini de propiciar un Parlament més viu, més próxim, més fort i més igi[, capaq
d'impuLsar els grans consensos nacionals, de produir una legistació de qualitat d'exercir un
control eficaq de l'acció de govern.
i
proposem una Llei electoral de Catal.unya que aproximi
eLs
diputats
i les diputades a [a ciutadania.
Estem resolts a assolir una administnció de [a Generatitat més senzilla, més eficag i eficient,
amb més inversió i menys despesa corrent, i preparada per realitzar polítigues integrades d'acord
amb els objectius estratégics definits pel Govern i e[ Partament.
I, finalmen1 ambicionem uns mitjans púbtics de comunicació at servei de tota [a ciutadania,
i
respectuosos amb La pl.ural.itat política, social, cultural religiosa del país, controtats per un
Conse[[ de ttudioüsual dependent deI Parlament, i dirigits per professionats independents.
fer una oferta potiüca de Catalunya
i des de [a fortalesa de [a nostra
identitat
nostra
de
[a
a Espanya, des de l'afirmació confiada
cohesió nacionat, fonamentada en e[ reconeixement de [a diversitat i de [a pluralitat de Catalunya.
plet
És hora de fer-se entendre i d'entendre's amb Espanya. És hora de decidir-nos a superar e[
resoldre.
perpetuar,
de
s'han
plets
de
no s'han
históric amb Espanya, perqué els
b)
Ens comprometem, en segon [[oc, a afrontar e[ repte de
Ho volem
fer amb [a nostra proposta de catalanisme federal, basat en els principis d'unió
llibertat, i amb eL taranná d'un catatanisme amabte, pactista, enraonat
presenta [es seves aspiracions, ofereix confianga i cor-responsabilitat.
i
i
de
cordial que, athora que
condició europea i també és, pertant, e[
nostre projecte europeu. lJEuropa que volem és una Europa forta i [[iure, una Europa de [a proximitat,
de [a cohesió social, de [a diversitat i de les identitats. Catalunya i Espanya, avanqant en e[
procés federal, podem ajudar decisivament a configurar-la.
E[ nostre projecte federa['ista és inseparabl.e de [a nostra
judiciat.
La nostra proposta federal contempla ets aspectes polític, fiscal, cuttural i
�Proposem un federatisme potític que parteixi del reconeixement de les nacionatitats históriques,
que faci del Senat [a cambra de representació de [a realitat pturinacionaI d'Espanya i que articu[i
[a preséncia directa de Catatunya a les institucions de [a Unió Europea, en apticació del principi
de subsidiarietat que inspira [a construcció europea.
Proposem un federalisme fiscal que abordi e[ problema del finanEament autonómic,
i
tot conjugant
[a capacitat de decisió de [a Generalitat i [a solidaritat entre tots els ciutadans
espanyols, de manera que ets catalans acabem contribuint en proporció a [a nostra renda i rebem
a canü serveis i inversions proporciona[s a [a població.
fautonomia
Proposem un federalisme cultural basat en e[ pte autogovern cultural, en festabliment de
polítiques concertades entre les autonomies d'una mateixa área lingüística i en una potítica
cultural d'estat que reconegui totes les [[engües i cultures d'Espanya com a prdpies, les preseM
i
les promogui.
Proposem, en fi, un federalisme judiciat que configuri una estructura descentraliüada de [a
Justícia, que atribueixi a[ Tribunat Superior de Justícia de Catatunya funcions de Tribunal de
Cassació, que permeti crear una Comissió de Justícia de Catalunya que exerceixi les actuats
competéncies del Conse[l General del Poder Judiciat i que facititi l'adopció de les mesures necessáries
per tenir una Justícia més propera ats ciutadans de Catalunya.
c)
Ens comprometem, en tercer [[oc, a treballar amb
les intel.ligéncies de ta realitat üva
i espléndida
tenacitat per desvetllar totes les energies i
de Catalunya, amb e[ determini de projectar-les
cap a fobjectiu estratégic de crear noves oportunitats per a Catalunya.
Noves oportunitats perats joves,
pera les empreses, pera les escolesi les universitats, pera [es
dones, per als municipis, per a [a gent gran, per a[ camp cata[á. Noves oportunitats que ens
ajudin a recuperar els anys perduB per manca d'una direcció estratégica del país. Noves oportunitats
que ens portin, més en[[á d'aspirar a ser com els mitlors d'Europa, a voter ser punt de referéncia
en determinats camps de [activitat económica, educativa i investigadora.
Aixó no és cap quimera. Ho hem fet a Barcelona, a Girona, a [Hospitalet, a Terrassa, a Lleida, a
Reus i a moltes altres ciutats del país, perqué tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses
agráries competitives, uns sindicats moderns, unes classes mitjanes cuttes preparades, una
dimensió potent com a país i una relació plena de possibilitats amb [a resta d'Espanya, amb
Europa, amb e[ Meditenani i amb América Llatina.
i
Podem fer de Catalunya e[ país on tot sigui possible, on els somnis es puguin fer realitat. Per
aconseguir que Catalunya faci e[ satt per estar entre ets paisos més avanqats, per situar-nos en
els espais centrals de [a societat globat, no podem conformar-nos amb [a contemptació de les
realitats positives d'avui. Hem de preparar noves oportunitats.
canüar d'escala i d'actitud col'lectiva, comenqant pel Govern de [a Generalitat. Necessitem
un govern que assumeixi e[ lideratge, que faci [a seva feina amb rigor i eficácia, que conüdi [a
societat catalana a participar en ta_detnició de les prioritats de [a Catalunya del futur, i que
comprometi els esforEos de tots ptegü en [a seva realització.
Ca[
�Noves oportunitats en l'educació, conVertida en [a prioritat máxima del Govern de [a Generalitat
i de tota [a societat catalana. Hem de saber acabar bé e[ camí iniciat per [a reforma educativa, en
una doble direcció. En primer [[oc, abordar i resotdre els problemes de l'etapa final de llensenyament
obtigatori, amb llobjectiu que cap noia ni cap noi estiguin sense ocupaciÓ laboral o formativa en
acabar e[ cicl.e educatiu obl.igatori. En segon [[oc, assegurar [a quatitat del nostre sistema educatiu,
de manera quetots aquells alumnes que estiguin en condicions puguin assolir [excel'léncia en e[
coneixement. Volem fer de
La
quaLitat educativa un dels nostres senyals d'identitat.
Noves oportunitats en recerca i desenvolupament, que han de ser e[ catalitzador de les noves
opcions industriaLs i tecnotógiques. Ens proposem culminar e[ nostre sistema educaüu amb una
educació superior i un sistema de recerca que articulin e[ triangle ciéncia-tecnotogia-empresa.
D'aquesta manera, Catalunya tindrá capacitat per integrar-se de pte en [a societat de [a informació
esdevenir capdavantera en determinats camps com, per exemple, [a recerca biomédica o [a
i
lingüística
com putacionat.
Noves oportunitats en una economia més oberta, amb més empreses i més emprenedors.
Per tal que Catalunya esdevingui un territori de creixents oportunitats empresarials, hem de
reatitzar una promoció decidida de les pol.ítiques de competitiütat, simplificar i facilitar les
relacions entre les empreses i [administració, estimutar les actituds emprenedores i [a creació de
noves empreses, ajudar a La imptantació internacionaI de productes i empreses cata[anes, i faciLitar l.a consolidació de grups industrials amb component tecnolégic semblant.
oportunitats en educació, en recerca i en economia són. en definitiva, noves oportunitats
per a l'ocupació. Des de [a convicció que e[ dinamisme del mercat i [extensió de [a mentalitat
emprenedora són les condicions indispensables per a [a generació de nova ocupació, sabem que
cal crear altres condicions complementáries, sorgides dels poders púbtics. Una actuació decidida
a favor de les pol.ítiques actives d'ocupació i, per sobre de tot, de les destinades a [a inserció
professionaI deLsjoves. La inversió en educació només será efectiva si també hi ha inversió en [a
co[.locació.
Les noves
d) Ens,comprometem, en quart [[oc, a trebaltar per proporcionar a les persones oportunitats per
viure en pl,enitud durant cada una de les etapes de [a üda, i a afinar a[ máxim [a nostra
sensibilitat per combatre les noves desiguattats, sorgides de [a rápida evotució vers una economia
gtobal..
Per reforqar La cohesió de [a nostra societat, hem de fer sostenibte el sistema de benestar
sociat. Aquest és un objectiu estratégic que depén de [a dimensió social que puguem donar a [a
construcció europea, de La nostra capacitat per avanear en [a taxa d'ocupació femenina, per
i
impulsar polÍtiques de natalitat
i
d'ajuda a les famíties,
i
per resoldre [a inserció laboral
i
social
dets joves.
social, que ha de ser un nou contracte entre generacions, entre géneres i entre
els catalans d'origen i els catatans d'adopció. Hem de combatre les noves formes de desiguattat.
que són més dificil.s de detectar i afecten de manera més anónima i indiüdual a les persones i
molt especialment als joves, a les dones, als immigrants i a [a gent gran.
Ca[ un nou pacte
�Tots els poders púbtics de Catalunya, des dels ajuntaments fins a [a Generatitat, amb aquesta a[
capdavant, han de responsabititzar-se de [a promoció del consens social necessari, de l'imputs de
potítiques sociats integrades, de [a lluita contra [a pobresa l'exclusió social. Uefectiütat
d'aguestes potítiques será directament proporcional a [a proximitat i a La participació comunitária,
i
i
[[uny de l'assistencialisme burocrátic que acaba diLuint les responsabil.itats
sotidaritat.
i
desvirtuant
[a
e) I, en cinqué [toc, ens comprometem a donar protagonisme a[ territori, als territoris diversos
de Catalunya. Aquest compromís travessa tots ets anteriors i eLs dóna un sentit específic. És e[
nostre senyaI distintiu.
Governar corresponsabtement amb e[ territori. Farem del nostre federalisme interior
i de [a devoLució
ats poders locals [a penyora de les nostres aspiracions a Espanya i a Europa.
Les noves oportunitats seran [es que sorgiran de [a coordinació estratégica dets poders [oca[s,
dels empresaris i del sistema educatiu, que han de constituir e[ triang[e fonamental sobre e[ qual
es construirá e[ progrés de Catatunya. E[ benestar per a tothom i e[ combat contra les vettes i les
noves desigualtats requereixen proximitat i, per tant, acords pactes locals per a [a cohesió
social del nostre país.
i
a[territori vol dir endegar [a regionatització de CataLunya, amb ets objectius
de descentratitzar e[ Govern i [Administració de [a Generatitat i d'estructurar i enfortir LAdministració
Donar protagonisme
[oca[ catalana.
Per aixd, proposem una nova organització
territorial articutada en set regions: La regió metropolitana de Barcetona, [a regió de Girona, [a regió de [a Catalunya Central, La regió de Ponent, [a
regió de [Alt Pirineu, ta regió de Tarragona i [a regió de les Terres de ['Ebre.
Donar protagonisme a[ territori vol dir ampliar les competéncies, les funcions i els recursos de
l'Administració locat. Pretenem que passi als governs locals [a gestió de l'ensenyament primari,
de [es potÍtiques actives d'ocupació i de les polítiques de promoció de L'habitatge.
territori és impulsar una política territorial, orientada a dotar e[ país de
connectiütat que necessita per superar el.s déficits que poden escanyar
dels eixos i xarxes que han de vertebrar les regions i faciLitar [a seva
Donar protagonisme a[
les grans infraestructures de
e[ seu creixement,
i
permeabi[itat.
territori és endregar el país i e[ seu paisatge, per gestionar-lo amb una
sensibilitat especial per a l'equitibri entre els diferents sistemes de pobl.es i ciutats, d'espais
natura[s, d'infraestructures; per superar, en definitiva, l'antic dualisme camp-ciutat.
Donar protagonisme a[
Aquesta Catalunya pturat, amb noms propis forts, amb actors sotvents del futur dels seus territoris,
és [a Catalunya gue imaginem i que estem disposats a tirar endavant.
E[ programa del
canü és [a penyora del compromís de [a candidatura de Pasqual Maragatt amb tots
els ciutadans i totes les ciutadanes de Catatunya i, a [a vegada, és una invitació perqué siguin
protagonistes del seu futur, que volem més [[iure, més prósper i més fraternat.
�2.
UN PROJECTE
PER
A CATALUNYA
IES PANYA
Avui, ets catalans enstrobem en una nova etapa histórica. Després de dues décades de democrácia,
que han estat molt positives per a[ desenvolupament del nostre país, Catalunya ha de donar un
pas endavant per tal de respondre a [a nova situació que üvim i que compartim amb els altres
paTsos d'Europa. La gtobalització ens afecta i ens afectará cada dia més. És una dada clau de [a
nostra nova realitat. D'altra banda, [a construcció de [a Unió Europea esdevé e[ signe més emblemátic
d'un procés mott profund de transformacions que es duen a terme en e[ nostre entorn més
immediat.
I en aquesta
i
nova etapa, una gran esperanCa recorre Europa. Aquesta esperanqa es diu: devolució
federalisme.
Devolució vol dir apropar e[ poder a [a societat. Devolució vol dir retornar [a capacitat democrática
de decisió a [a gent, a les ciutats i pob[es, a les regions, a les nacionalitats. Europa üu un procés
voluntari d'unificació política, econdmica i social sense precedents. Peró aguesta construcció
europea, si vol reeixir, ha de comportar, athora, [a conquesta d'espais més grans de Ltibertat,
d'ampliació de [a seva base democrática. I aixó només es pot fer mi$angant l'acostament del
poder de decisió a [a gent, que és en qui rau [a sobirania.
Aquesta voluntat de proximitat del poder, en e[ preámbul de [a constitució europea
Tractat
pren e[ nom de subsidiarietat. Aquest concepte, de nom complicat, -e[
amaga una
reatitat ben simpte: ['afirmació que tot altd que pugui fer [administració més próxima aL ciutadá
no ho faci una administració de rang superior. Com més allunyat está e[ poder, més esquiva e[
control democrátic dels ciutadans de les ciutadanes. lJEuropa del futur ha d'apostar per [a
proximitat del poder, perqué, tot i ser respectuosa amb els estats que fhan creada. es troba
de [a
Unió-,
i
�inexorablement abocada a fer prevaler, en [a seva organització, [auténtic ordre democrátic: e[
que va de baix a da[t.
govern
En aquests moments, a tot Europa üüm processos de devolució. A [a Gran Bretanya, e[
país
A
Gat'tes.
de
i
a[
Bl,air ha propiciat e[ retorn de parcel.les importants de sobirania a EscÓcia
pailos amb molt poca tradició autonomista, com Itátia o Portugal, governs progressistes estan
impuLsant processos de descentral.ització administrativa política. També a FranEa, e[ govern
i
Joipin malda per una més gran atenció a[ desenvolupament regional i pel respecte a [a pluralitat
Lingüística. I tots aquests paisos, de prop o de ltuny, es fixen en [a realitat espanyota, perqué ha
estát un exemple singular en qué hem passat d'una dictadura que negava per esséncia [a pluralitat
nacionat, cultural i l,ingüística d'Espanya, a una configuració federatitzant que té com a eixos
dues idees básiques: [a unió i La ltibertat.
UN CATALANISME FEDERAL
A Catalunya, üüm [a devolució, aquest retorn de sobirania cap a les nacionalitats, amb
amb el.[a La nova Espanya federal- neix
-i
e[ sentit de les realitats nacionals i cutturals negades en e[ camí de [a
d'una
particular esperanqa. Perqué fEuropa federal
iorr. qu. restitueix
una
construcció de [estat absolutista, primer, 'i de l'estat [ibera[, després. Situar ara les decisions
potítiques a [a base del sistema capgira [ordre tradicional, i culmina a[[Ó que ara fa dos-cents
anys ta Revolució Francesa només va encetar: [a devotució del. poder a [a societat. La devolució
significa, ara, organitzar e[ pluralisme, aprofundir La Ltibertat. I així, Europa, mentre es construeix
com una entitat supranaciona[, es reconcil,ia amb [a seva história de diversitat interna.
per a
E[ nostre federalisme vol inütar els catalans i les catalanes a [a construcció d'un projecte
procés
de
transformació
e[
ha
d'encapqalar
Catalunya, per a Espanya per a Europa. Catatunya
d'Espanya. Catalunya és més forta quan les seves raons són compreses i compartides pels altres
i
pobl.es d'Espanya, i
junts avancem en [a mateixa direcció.
pacte
Creiem que cal continuar en e[ desplegament federal de [a Constitució i fer un pas més en e[
constitucional per avangar en [a consoLidació d'una Espanya pturinacional i federal. Si votem anar
endavant, és necessária [a nostra total. impl.icació en [a consolidació
estat autondmic per tal de convertir-lo en un estat federal.
i
aprofundiment de [actuaI
parteix del reconeixement de Les diferéncies. Catalunya expressa e[ seu
carácter nacional a partir de La histdria, [a ltengua, [a cuttura, e[ dret i [a política. Aquest indisE[ federalisme més sincer
pensabte reconeixement de les diferéncies ha de suposar també que els ciutadans
i les ciutadanes
de Catalunya puguin exercir plenament els drets que se'n deriven.
i
en [a confianEa.
Entenem [a confianEa com a responsabititat compartida, és a dir, responsabilitat que ha de
funcionar en les dues direccions. Responsabititat que s'ha de basar en [a confianga, [a [[eialtat i
perqué se'ns accepta
La sotidaritat. I, si comporta [acceptació de La unitat lliurement assumida, és
[a diversitat, perqué se'ns respecta i se'ns protegeix [a diferéncia.
E[ nostre federalisme es fonamenta en [a proximitat, en [a corresponsabititat
�Aquesta confianqa és e[ que ens permet afrontar d'una altra manera e[ nostre passat, que ha donat peu
a un sentiment d'acritud, com a poble, com a resultat de [a nostra história.
Seixanta anys enrera, [Estatut va ser abolit per [a forga de les armes, e[ president de [a Genentitat va
ser ignominiosament afusetlaL i una dict¿dura ens va negar les llibertats democrátiques i nacionats
durant quaranta anys. Amb [a tnnsició a [a democrácia, Catatunya va ser generosa i va cedir més que
no va exigir. perqué tots sabíem que era prioritária [a consolidació de [a democrácia a Espanya.
E[ resuttat fou t'ambigüitat calcutada de [a Constitució de 7978, que no gosa definir quines són les
llengües que es parlen a Espanya i que [Estat ha d'assumir com a própies. Vint anys després, és just
esperar un reconeixement explícit com a nació, que es tradueixi en lhcceptació categórica de
Les
i en t'apticació de les [[eis básiques, en les formes de
funcionament de l'estat democrátic, en les grans opcions estratégiques i en l'assumpció decidida de La
diversitat [ingüística i cuttural.
nacionalitats histdriques, en [a redacció
Els catatans votem l'Europa de [a proximitat, fEuropa de [a cohesió social, l'Europa que sigui forta peró
no una fotatesa, [Europa defensora de [a diversitat i de les identitats, [Europa de [a cultura, fEuropa
de [a l[ibertat. [Espanya que preconitzem hi podrá contribuir, peró ha de consotidar [a seva cultura
potítica, les seves regtes del joc democrátic.
I
e[ seu fedentisme, que ha de fer explícit
i diferencial..
Volem una Espanya més oberta i ptural, orgultosa de [a seva diversitat. Més que mai, a Catalunya, les
forces de progrés estem en condicions de reprendre una de les ve[es aspiracions del catalanisme:
proposar una üsió diferent i, amb etta, una articutació diversa d'Espanya. Catatunya anirá endavant,
i Espanya també, si som capagos d'actuar amb transparéncia i joc net. Sempre ens hem oposat a [a
desconfianga com a principi, i a[ regateig com a métode. i oferim [a nostra confianEa constitucional.
És indispensable una reforma a fons del Senat, com a veritable Cambra de representació tenitorial. de
[a reatitat plurinacional d'Espanya. E[ Senat federal haurá de ser [a cambra de primera lectura
parlamentária de tots els assumptes relacionats amb les autonomies i t'espai priütegiat de pacte entre
els seus governs. E[ Senat ha de ser e[ marc idoni de reconeixement i de protecció del.s fets diferencials
de [a reatitat plurinacional d'Espanya, expressió i instrument de [a confianqa federat.
OBJECTIUS
O Reconeixement exptícit de les nacionalitats
histórigues.
O Convertir e[ Senat en una cambra de representació
autonómica. Senat federal, composat per
representants acordats per governs
autonómics.
i
parlaments
O Preséncia directa de les nacionalitats histórigues a
les institucions er¡ropees, assumint o compartint la
representació del conjunt de l'Estat en les matéries
en gué tenen reconeguda competéncia.
�UN FEDERALISME FISCAL: AUTONOMIA
I SOLIDARITAT
Federalisme és compartir un projecte comú des de La própia Ltibertat. És unió en ltibertat, acceptar
que [a diversitat reforga, i no afebleix. Els dos elements cruciats del nostre projecte federalista, [a
Ltibertat i La so[idaritat, són també els que inspiren [a proposta de federalisme fiscal.
El.
federalisme fiscal que propugnem
té dos components essencials:
autonomia
i
capacitat de
decisió per a la Generalitat (i per als governs autonómics en general) i solidaitatentre eb ciutadans;
és a dir, iguattat básica perqué els governs prestin, el.s ciutadans rebin, nivelts similars de
i
serveis.
Un aspecte fonamental de [a transformació de l'Estat de les autonomies és e[ financer
i pressupostari.
La distribució de La despesa públ,ica entre ets diferents nivel.ls de govern (excloent pensions i
classes passives) se situa actualment en [a proporció de 53% (govern centrat),310/o (autonomies)
i !60lo (poders locats), davant e[ model 40-30-30, propi deLs estats federats més descentratitzats,
de manera que queda un camí [[arg per recórrer fins aquest objectiu.
proposem uns percentatges de descentralització del. sector púbtic equiparables ats estats federats
méi descentralitzats, amb e[ traspás de les competéncies d'educació i sanitat a totes les comunitats
autónomes i, sobretot, amb e[ reforgament dets governs locats. fins ara relegats. Proposem atribuir ats governs municipals responsabilitats de gestió en ensenyament, habitatge i polítiques
actives d;ocupació. Les inversions de l'Estat han d'assegurar un tracte equitatiu als habitants de
les grans concentracions urbanes, on els probtemes es presenten amb una especial comptexitat.
Tot i que hi ha hagut un progrés notable en e[ sistema de finangament autonÓmic i que durant el
govern sociatista es va mil.l.orar [a responsabil.itat fiscaL de les comunitats autÓnomes, és indispensabte aprofundir més en aquest punt i en l'autonomia tributária.
Una part essencial dets ingressos de [a Generalitat ha de procedir d'impostos pagats directament
pel.s ciutadans de Catatunya, i e[ Govern de [a Generatitat ha de tenir ptena responsabilitat fiscal
sobre aquests ingressos.
Les comunitats autónomes han d'estar en condicions de prestar un nivell de serveis similars als
seus ciutadans, amb independéncia de La seva capacitat fiscaL. Aquest principi s'ha de traduir en
una igualtat básica d'ingressos per habitant.
aconseguir La iguattat d'ingressos per habitant entre les comunitats forals i [a resta d'autonomies.
Uexisténcia de sistemes de finangament diferents no ha de significar un priütegi o una desigualtat
flagrant. Ca[ estabtir un horitzó per etiminar, de manera graduat, diferéncies injustificades.
Ca[
Com a resultat dets objectius anteriors, Catatunya ha de reduir e[ seu déficit fiscal respecte de
['Estat. Catatunya és una regió relativament rica dins d'Espanya i, per tant, és ldgic que existeixi
un déficit fiscal, és a dir, que pagui més impostos del que rep en forma de despesa púbtica.
Aquest déficit ha de ser e[ resuttat de pagar en proporció a [a renda i rebre en proporció a [a
població, que són els criteris básics que inspiren e[ nostre model de federalisme fiscal.
�OBJECTIUS
O
La descentralització de [a despesa pública ha
d'arribar abans de deu anys a una distribució 40%
(Estat) - 30o/o (autonomies) - 30o/o (municipis),
similar a la dels estats federals més descentralitzats.
O Inversió de I'Estat per habitant en les grans árees
metropolitanes, segons criteris especifics i un
principi básic d'igualtat.
O Igualtat d'ingressos per habitant, entre les
comunitats autónomes forals i [a resta, en un
període de vint anys.
O
E[ sistema de finangament de la Generalitat ha de
respondre als dos principis básics d'autonomia
i
d'igualtat.
O [a gestió de t'Agéncia Tributária a Catalunya
correspondrá a la Generalitat, amb la participació i
correspon sa bi titat dels tres nivetls d'Admi nistració
pública.
PER UN FEDERALISME CULTURAL:
EL CATA¡.4 I EL CASTELLA , UN PATRIMONI COMÚ
Espanya és una
realitat culturalment p[ura[, amb quatre ltengües
i
quatre cu[tures básiques:
castet[ana, catalana, ga[lega i basca. Espanya s'ha de saber reconéixer en aquesta pturalitat i fer[a seva.
Tots ets governs, tant [estatal com ets autonómics, tenen [a responsabititat de preservari promoure
aquesta pluralitat cuttural lingüística, com també els drets individuals dets ciutadans. Es fa
i
imprescindible una acció pública mancomunada a tres nive[[s: l'autonomia, [a cooperació entre
les autonomies i l'acció federal del Govern de fEstat.
Dues inércies contráries han impedit avangar més: les seculars tendéncies a concentrar les
actuacions culturats en [a capital política de ['Estat, deixant de banda altres ciutats capitats en
matéria de cultura; i [a tendéncia autárquica d'algunes autonomies que han abonat, encara,
l'inércia centralista. Una alianga objectiva certament paradoxal i immobilista.
�Propugnem una concepció de federatisme culturat. definida pets trets següents: ple autogovern
cultural; estabtiment de potítiques concertades entre les autonomies referides a una mateixa
lLengua; i una potítica culturalfederal, de ['Estat, participada per les comunitats autdnomes, amb
especial representació de Les quatre llengües i cuttures básiques d'Espanya.
La pol.ítica cultural federal és imprescindibl,e per tres raons: per [a participació económica de
l'Estat en les attres capitats culturats; perqué les [lengües i cultures d'Espanya necessiten tot
lesforg púbtic disponibte, per a [a seva preservació i promoció; i perqué les polítiques culturals i
tingüístiques en els ámbits de La indústria, [a comunicació i [a conceftació internacional rectamen
sine qua non hcci6 de ['Estat.
En aquest marc, es proposa una nova percepció i tractament del castellá a les comunitats amb
llengua própia: ja no com un periLl, de domini, ni tan sols com [a primera llengua de molts
ciutadans, sinó com a patrimoni comú i com a instrument extraordinari de competéncia interna-
cional, que cal comptementar amb e[ coneixement d'una tercera llengua europea. La llengua
castettana ha de ser objecte, també, de l.es pol,ítiques d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, [a
preséncÍa a Catatunya d'una altra [[engua própia, l'occitá (parta aranesa), ha de ser considerada
també com un patrimoni Lingüístic de tots els catalans, i, per tant, e[ Govern de [a Generalitat i
e[ Govern de [Estat han de defensar i protegir els drets lingüístics d'aquesta minoria social.
OBJECTIUS
O Reconeixement constitucional explícit de [a
pluralitat cultural i tingüística d'Espanya.
O Ús de les quatre ttengües al Senat, als documents
d'identitat i en altres ámbits.
O Expressió de la plunlitat hispánica en els plans
docents i en les polítiques de difusió pública.
O Ensenyament plural de [a história d'Espanya.
O Ministeri de les Cultures, participat per les
autonomies i amb atenció a [a representació de les
quatre llengües i cultures básigues.
O Participació dels autogoverns representatius de les
quatre llengües i cultures básiques en la
representació d'Espanya en els organismes europeus
i internacionals de cooperació, amb t'impuls de
potítiques de preseruació i promoció de la pturalitat.
�2.4.
PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTICIA CATALANA
I JUSTICIA PROPERA A LA CIUTADANIA
E[ procés de descentralització de fEstat de [a Constitució de 1978 no ha arribat a [a Justícia. i
[estructura judiciat espanyola continua essent rígidament centratista, dependent deL ConseLL General del Poder Judicial i amb e[ Tribunal Suprem com a máxima instáncia centratitzada. La
Justícia és també e[ servei púbtic que mereix les qualificacions més baixes dels ciutadans i de
['opinió pública; és lenta, cara, poc eficag, distant i imprevisibte.
La Constitució admet una estructura diferent i descentratitzada de [a Justícia, que permetria
estalviar molts dels seus defectes, i l'Estatut dAutonomia de Catalunya conté preüsions que no
han estat desenvolupades.
Des d'una lectura federalista del marc constitucional vigent, proposem. en primer [[oc,
fatribució
de funcions de tribunal de cassació a[ TribunaL superior de Justícia de CataLunya, que permetria
resoldre en darrera instáncia a Cata[unya [a gran majoria de recursos judiciats iniciats en aquest
territori.
Aquest federalisme judicial. s'ha de concretar. en segon [toc, en [a creació de [a Comissió de
tustícia de Catalunya, drgan que hauria d'exercir les competéncies de govern i direcció de La
Justícia cata[ana que actuatment ostenta e[ Consetl General deL Poder Judicial.. La Comissió de
Justícia de Catalunya estaria integrada per representants det Consell GeneraI del Poder JudiciaL,
deI TribunaI superior de Justícia de catatunya i del. Par[ament de cata[unya.
judicial també s'ha de concretar en l'exercici, per part del Parlament de Catalunya,
de competéncies retatives aI funcionament, l'organització i e[ control de LAdministració de JustÍcia,
com ara [a fixació de les demarcacions judiciats, [a participació en e[ nomenament deLs jutges i
magistrats que han d'integrar e[ TribunaI Superior de Justícia, i e[ debat i, si escau, ['adopció de
resotucions en retació amb [a Memdria judiciat.
E[ federalisme
judicial comporta també una justÍcia més propera als ciutadans, atesa per jutges,
magistrats i funcionaris judiciats més coneixedors del dret i de [a reatitat social i cuttural de
E[ federalisme
Catalunya,
i
més oberLa a la participació ciutadana en e[ seu funcionament. Ca[ adoptar mesures
efectives per promoure faccés dels ciutadans de Catalunya a [a carrera judicial., aprofundir i
difondre [a cuttura jurídica catalana, assegurar una major estabiLitat deLs jutges i funcionaris
judiciats destinats a Catalunya, i preveure procediments i institucions de participacíó ciutadana
en [a Justícia.
federalisme judicial, en definitiva, ha d'oferir un servei més eficaq d'administració de Justícia:
terminis molt més breus per a [adopció de les resotucions judicials. mecanismes que n'assegurin
l'efectiütat mesures que garanteixin faccés efectiu de tots els ciutadans a [a Justícia. Ca[
potenciar les oficines judicials, adoptar mesures de gestió eficient dets serveis de justícia. descongestionar ets tribunals amb [a promoció de mesures alternatives per a [a resotució dets conftictes,
i facititar els mitjans i recursos materials necessaris per a un funcionament molt més eficag de [a
Justícia com a servei públic.
E[
i
�OBJECNUS
al Tribunal superior de Justícia de catalunya
les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre, en
darrera instáncia a Catalunya, [a gran majoria de
recufsos judicials iniciats en aquest territori.
o Atribuir
O Crear la Comissió de Justícia de Catalunya' que
exerceixi les competéncies de govern i direcció de [a
Justícia catalana que actualment ostenta el Consell
General del Poder Judiciat.
O Exercir, des de la Generalitat, les competéncies
retatives sobre fixació de les demarcacions judicials,
la participació en e[ nomenament dels jutges i
magistrats gue han d'integnr el Tribunal Superior de
Justícia, i et debat i, si escau, I'adopció de
resolucions en relació amb la Memória judicial.
| 2.5.
I n cARTA AuroNóMIcA
i
potítica de [a recuperació de les institucions
recursos'i de
d'autogovern de Catalunya i de l'atribució a [a Generalitat d'un conjuntimportant de
[ega[
suscep.orp.ién.i.s. A[ cap ¿e vint anys de [a seva aprovació, [Estatut és un instrument
[Estatut dAutonom,ia ha estat [a base juÉdica
tibte d'ampliació.
proposem que e[ parlament de Catalunya el.abori ta Carta Autonómica, com addició
i ampliació
de
gran
l'Estatut dAutonomia, i que [a presenti a l'aprovació de les Corts-Generats, amb e[ més
consens potític i social possible.
a favor
La Carta Autonómica ha d'emfasitzar els principis de subsidiarietat i de cláusuta residual
única i
de les administracions inferiors; de l.Leiattat instituciona[ i de confianga; d'administració
d'igual dignitat de tots ets nivel.Ls de govern; d'economia Legisl.ativa; de qualitat i de transparéncia;
i
de sotidaritat, participació
i
ciutadania europea.
plural de ['Estat. Amb e[
Creiem que [a Carta Autonómica ha de patesar una concepció federalista i
compromís d'aprofundir
Amb
e[
reconeixement i protecc'ió formals deL catatá com a llengua de ['Estat.
i difondre una história comuna d'Espanya i dets pobl.es i nacions que [a formen. Amb [a preüsió de
fórmules concretes que estabLeixin una participació i una preséncia significativa ijusta de Catalunya
en les principals institucions de ['Estat.
�La Carta Autonómica ha de garantir [a representació de Catalunya en els órgans de Govern de [a
Unió Europea, proporcionalment a ta seva responsabilitat en l'exercici de funcions d'interés
comunitari, i coherentment amb [a seva condició de nació amb una cultura i una histdria própies.
La Carta Autonómica ha de fer possibte ['ampliació de competéncies
i de recursos de [a Generatitat.
Considerem que les administracions catalanes han de gestionar, com a mínim, e[ 60% del sector
púbtic corresponent. Creiem que [a Cafta Autondmica ha de garantir un tracte fiscal just per a
Catatunya.
Volem que ta Carta Autonómica articuti ta preséncia i participació efectiva de ta Generatitat en
ámbits, infraestructures i serveis d'abast supranaciona[, a fi de possibilitar que Cata[unya pugui
tenir un protagonisme actiu en [a construcció d'un espai europeu entorn dels Pirineus i de La
Mediterrá nia occidenta[.
La Carta Auton0mica ha d'establir les bases d'un federatisme interior i garantir-ne l'efectiütat.
Creiem que aixd passa per festab[iment d'una organització territoriaI simpte i equilibrada, basada
en les regions i en [a institucionatització de les árees metropolitanes de Catatunya, pel respecte
de singu[aritats ja reconegudes de territoris com [Aran, i per [atribució a[s municipis de majors
recursos i competéncies, principalment en ['área d'ensenyament, serveis de benestar i urbanisme,
amb l'objectiu d'assegurar que lAdministració [oca[ de Catalunya gestioni com a mínim [a meitat
dels recursos gestionats per les administracions catalanes.
Considerem que [a Carta Autondmica ha de fixar també tes bases d'una nova organització política
i administraüva de [a Generalitat. Com a trets més importants, destaquem l'increment dels poders
del Parlament, que no ha de poder ser dissott anticipadament sense [a seva conformitat, [a
legislació electoral que garanteixi [a proximitat entre electors i elegits i [a limitació dels mandats
d'aquests, i [aplicació dels principis de transparéncia, eficácia, eficiéncia, descentralització i
participació a ['organització política
i
administrativa de [a Generatitat.
OBJECTIU
O El Parlament de Catatunya elaborari la Carta
Autonómica com addició i ampliació de I'Estatut
d'Autonomia i la presentare a l'aprovació de les Corts
Generals.
�3.
LA CATALUNYA
DE FUTUR:
PR IORITATS
DEL NOU GOVERN
i
Catalunya va saber aprofitar les grans oportunitats de [a primen revolució industrial. ha pogut
ocupar durant dos segles e[ lideratge social i económic a Espanya. Ets desafiaments d'avui són ta
revolució tecnoldgica, [a mundiatiüació econdmica i [a nova societat de ta informació, un procés de
canü profund i accelerat. Perqué Catatunya pugui conünuar figurant entre els paisos que progressen,
és necessari prendre decisions estratégiques amb un nou govern, que tingui [a üsió, ta passió i La
capacitat per construir un país més fort, econdmicament avanEat i culturalment preparat.
Un país amb pocs recursos naturals, que ha de basar-ho tot en La prdpia capacitat de trebatl, ha de
dedicar una atenció especial a les persones, és a dir, a l'educació. l-leducació de quatitat és e[ primer
requisit per a competir en [a nova societat: investigació científica, formació de técnics i extensió de
['ús de les noves tecno[ogies a tots e]s nive[[s, en un context de creació d'oportunitats per a les
empreses.
Per
a no perdre cap oportunitat ni haver de renunciar a estar entre els paisos més avanqats, es
necessita [a direcció d'un govern amb noves iniciaüves, que sápiga prioritzar l¿ inversió sobre la
tots els recursos i les energies, que governi en direcció cap a[ futur.
despesa corrent, que mobilitizi
E
I un GovERN
QUE GEsTroNr BÉ ELs DTNERs
púBlrcs
E[ pressupost consolidat de [a Generalitat per al. 1999 és de més de dos bitions de pessetes, una
quantitat respectable que encara és per sota de les necessitats
i
que, en els darrers anys, ha
�de
crescut per sota de l'increment pel, Producte Interior Brut de Catalunya. Ca[ un nou model
e[
en
Generalitat
[a
de
finanqament, amb recursos addicionals que pemetin una major incidéncia
manteniment del benestar i de [a riquesa del país.
de dinamització i impuls económic del
paíi, si fossin ben gestionats i tinguessin prioritats ctares. En canü, les despeses corrents s'han
incrementat un Z5olo, les inversions pressupostades han disminuit un 22olo, i ets costos financers
Els pressupostos actuals podrien ser, amb
tot, un element
han pujat un 390/o, a causa d'un gran creixement del deute.
[actual Govern de [a Generatitat és jneficient: [a seva despesa corrent per habitant está per sobre
prÓpia
de La dAndalusia, Vaténcia o Galícia, de manera que e[ funcionament de fadministració
resutta més car a Catatunya. Una part d'aquestes despeses haurien de dedicar-se a inversió en
infraestructures i a prioritats com feducació o [a recerca.
del deute és faltra dada preocupant: quasi s'ha dobtat en ets darrers quatre anys
després d'haver superat els dos bi[ions de pessetes, continua creixent.
E[ cre.ixement
i,
i
[abséncia total d'un model econÓmico-financer han portat les
finances púbtiques catatanes a [a política de "tapar forats": es recorre a práctiques de comptabilitat
dubtoses, per tal de camuftar el. déficit; s'ajornen págaments a proveidors, que pateixen les
dificul,tats derivades de [a morositat; i es fan operacions de crédit a curt termini a preus etevats.
La manca de
És necessari
üsió de futur
un canü en [a gestió económica
i financera del Govern
de [a Generalitat.
OBJECTIUS
O Invertir més i gastar menys, per impulsar el
desenvolupament i no malbarataf recursos. Educació,
recerca científica, noves tecnologies i
infraestructures territorials, com a prioritats
d'inversió.
O Redregar les finances de la Generatitat, amb rigor
económic i bona gestió financera. Eliminar el deficit
i
aturar i controlar l'endeutament.
O Aturar el descontrol de la despesa corrent.
MESURES
)
Reüsar del sistema de finanqament autondmic. Garantir uns ingressos corrents que assegurin
un creixement paral'tet al' det PIB.
)
Fer un pl.a de contenció
i
de reducció de [a despesa corrent en un 100/o del
total del pressupost.
�) Miltorar feficiéncia en l'administració.
) Doblar en cinc anys e[ volum d'inversions.
) Disposar d'un bitió i mig de pessetes per a inversió,
durant [a propera legislatura, a més de les
inversions procedents de lAdministració centrat i det sector privat.
) Respectar
[lncrement máxim d'endeutament acordat amb e[ Govern centra[: 15.000 milions per
a fany 1999 i 11.000 milions per al 2000.
)
)
)
)
Mantenir t'equitibri entre ingressos
i
despeses no financeres a partir d'aquest any.
RedreEar en dos anys e[ ritme explosiu de creixement del deute.
Assegurar [a transparéncia de [a gestió
Garantir e[ control
i
i
dels procediments comptables del pressupost.
e[ rendiment de comntes.
w
I r¡oucAcró, LA pRTMERA
pRroRrrAT
E[ principat esforq de [a Generalitat i de tota [a societat catatana ha dhnar adreEat a [a formació:
mitlorar e[ sistema educatiu, garantir una bona formació professional i superior, vincular més les
universitats amb ets sectors productius i amb e[ territori, preparar e[ país per a [a nova societat
del coneixement, i assumir un compromís real de finangament amb
La
recerca científica i tecnotógica.
Els catalans hem de recuperar e[ paper capdavanter en l'ámbit educatiu. Superar e[ desánim de [a
comunitat educativa, [a desorientació dets professionats i La insuficiéncia de inversions, recursos
i
projectes dels anys anteriors.
E[ P[a d'inversions per a [a construcció o reforma de centres educatius no s'acompteix: més de [a
meitat de les obres compromeses no han estat adjudicades. A més de 200 centres docents púbtics,
ets alumnes encara estan en barracons o autes provisiona[s,
s'han hagut dtmplagar en móduts prefabricats.
i 47 instituts
d'educació secundária
Uextensió de l'ensenyament obligatori fins aLs 16 anys per mitjá de [a nova educació secundária
obLigatdria (E50) s'ha dut a terme amb recursos insuficients. repartit burocráticament i sense un
esforq adequat en [a formació det professorat. La nova educació primária no está prou connectada
amb [a secundária, i cal definir-ne els objectius amb més ctaredat. La Formació Professional no ha
rebut ['impuls necessari.
La ptanificació de l'oferta de places d'escotes bressol de 0 a 3 anys és, encara, una assignatura
pendent.
La LOGSE es va aprovar sense un p[a de finangament específic,
i cal acordar les ncessitats financeres
per consolidar-ne [a reforma. Uestimació d'aquestes necessitats per a Cata[unya suposa un
�en e[ proper
finanEament addicionaL de 96.000 milions de pessetes que s'han de rectamar a l'Estat
quadrienni.
És
necessária una nova pol.ítica educativa, basada en un compromís social
i ciutadá amb l'educació.
OBJECTIUS
O Ueducació, prioritat pressupostária.
O Resoldre els problemes de l'educació secundaria.
O Revalorar i potenciar [a Formació Professional.
O Esforq per a la mil[ora de la qualitat.
O Una auténtica xarxa integrada de centres de servei
púbtic.
O Canviar el modet d'administració educativa.
MESURES pER FER DE UEDUCACIó UNA PRIoRITAT PRESSUPOSTARIA
)
homologable
Assignar a [a inversió educativa en els pressupostos de [a Generalitat una dotació
amb ets pai'sos de La UE que més inverteixen.
) Impulsar un p[a quadriennal d'inversions, amb l'objectiu d'eradicar ets barracons i
proüsionals i cobrir el,s déficits de [a manca d'inversions de[s darrers anys'
[és autes
de [a nova formació professional. amb [a construcció de centres de nivetl
dotació d'insta['lacions i utiLlatge.
) Desenvolupament
superior
i
) Fer atenció a les necessitats de despesa corrent dels centres púbtics.
) Reüs.ió a [aLga de [a dotació de bibtioteques, laboratoris, instal.lacions
espottives, materiati
aules d'informática.
) Ampl,iar les places per a infants entre 0 i 3 anys, fins a garantir una oferta suficient.
) Implantació progressiva dets dos cictes d'educació infantil,, amb unitat pedagdgica de fetapa i
espai propi.
MESURES PER ABORDAR
I
RESOLDRE ELS PROBLEMES DE UEDUCACIÓ
SECUNDÁRIA
secundária l'entrenament de les capacitats creaüves, d'iniciativa, de
responsabilitat, d'aprenentatge i de treball en equip.
Racional,itzar e[ disseny de feducació secundária obLigatória a Cata[unya, simptificant-ne
[ordenació académica i amptiant i aprofundint [atenció a [a diversitat.
) Introduir a [educació
)
�)
Model compatible amb fautonomia dets centres, que permeti fexisténcia de projectes singulars
que apliquin models curriculars diferents als crédits trimestrals.
)
Impulsar [a creació de departaments d'oÉentació i de professionals que facilitin e[ trebal[
d'atenció a [a diversitat, a tots ets instituts. Potenciar e[ "conse[[ orientador" preüst per a tots
els alumnes en acabar ['ESO, com un instrument per a l'atenció a [a diversitat.
)
tots els instituts de mitjans técnics i professionats d'orientació ats atumnes sobre les
possibititats
seves
de formació o d'ocupació en acabar fetapa obligatdria.
)
Garantir a tots els joves
joves, a més deltítol o [a certificació académica. una proposta de
continuitat mitjanEant ets plans integrals de recursos formatius i d'ocupació.
)
Imputsar un pla de xoc per a [organització de programes de garantia socia[
una oferta
-amb
suficient, per zones o sectors-, incorporant les administracions [ocats i els agents sociats i
econdmics, per a [a constitució de xarxes territorials de programes específics de transició
Dotar
i
les
escola-trebat[.
MESURES PER MILLORAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
A CATALUNYA
Formació ProfessionaI reg[ada, [a
) Articular les diverses ofertes de formació professional
-[a
Formació ContÍnua i [a Formació Ocupacional- en ámbits territoriats, integrant ets recursos
formatius i ocupacionats de cada zona.
) Concertar IFP Superior amb els agents económics i territoriats.
)
Organitzar ets nous estudis professionats
estratégic de[ Govern de Catatunya.
i
formació en centres de trebatl, com a objectiu
) Reüsar eI mapa de ['FP amb [a cot.[aboració de[s sectors económics i sociats.
) P[a especÍfic d'inversions per a [a dotació de nou equipament i adequació de les instal.lacions.
)
Conse[l de Formació Professional de Catalunya, en coordinació amb e[ Conse[[ d'Educació de
Cata[unya.
MESURES PER MILLORAR
tA
QUALITAT DE TEDUCACIó DELS CENTRES
EDUCATIUS
) Imputsar programes d'alfabetització en tecnotogies de [a informació per a[ conjunt de [a
ciutadania.
) Dotació suficient d'equipament
informátic i tetemátic a escotes i instituts.
)
Ajudes per a l'adquisició d'equipament informátic a les famílies amb pocs recursos, per eütar
una nova marginació.
)
)
Millorar [a formació del professorat, segons les exigéncies de [educació del segle MI.
)
Facititar [a formació personal, social i professional dels docents. Imputsarem els cursos de
Quatificació Pedagógica fusionant l'experiéncia universitária i l'experiéncia del professorat ats
centres, per tal de garantir una formació de quatitat det futur professorat d'educació secundária.
Ptans de formació permanent del professorat en ets centres, segons les necessitats particulars
de l'atumnat.
�)
Impulsar un P[a de seguiment i avaluació de les finatitats i objectius de [educació primária,
especial.ment en els aprenentatges instrumentals básics (Ll'enguatge oral i escrit, aritmética,
noves tecnol.ogies de [a informació i [a comunicació. llengua estrangera i cultura com a capacitat
de üure i de socialització).
)
Incrementar
millorar els recursos especialitzats d'atenció a [a diversitat i d'assessorament
psicopedagógic, amb [a miil.ora de [a cobertura dels EAP i ta figura del professor especiatista en
i
p[ástica.
) passar del concepte
d'escola mixta
i a[ d'escola
i
coeducativa, senyal de qualitat cultural
i sociat.
material didáctic.
)
Idea d'igualtat en els l.[ibres de text
)
0rientació professional dels nois i les noies per a [a lliure elecció d'estudis professionals o
técnics, independentment dels seus orígens socials.
)
Impu¡sar un programa d'avatuació de centres, del professorat i del propi sistema educaüu, amb
professionats.
La participació de La comunitat educativa i dels sectors econdmics i
) potenciar
[a inspecció educativa. com a suport a l'avatuació interna
i
externa dels centres
educatius.
) Compromís de rendiment de comptes de La gestió del servei púbtic d'educació.
) Tots els estudiants, en acabar llensenyament obLigatori, hauran de dominar
dues [[engües
estrangeres.
MESURES PER FER DEL SERVEI PÚBLIC DE UEDUCACIó UNA XARXA
INTEGRADA
)
I INTEGRADORA
Actuació integrada del conjunt de centres sostinguts amb fons púbtics com a servei públic
d'educació.
)
Modificar [a normativa d'admissió d'alumnes per eütar [a configuració de xarxes educatives
diferenciades
i
segregadores.
dets ajuntaments per a una major equitat, transparéncia i control social,
aprofitanfrexperiéncia i les aportacions de [a xarxa internacional "Ciutats educadores".
) Més protagonisme
)
tot
Comptiment de t'obligació de tots els centres sostinguts amb fons púbtics d'escolaritzar de
forma sotidária el.s atumnes amb majors problemes d'aprenentatge, per raons socioeconÓmiques
o pertinenqa a minories étniques o cutturals.
en zones d'actuació preferent per a [a compensació de desigualtats,
amb un finanEament específic i gestionats pels municipis.
) ELaborar ptans integrats
)
Incrementar les beques
i
ajuts als infants i joves amb menys recursos econÓmics.
MESURES PER CONSTRUIR LA NOVA ADMINISTRACIó EDUCANVA
)
i
Transferir La gestió de [educació infantil. primária, i, opcionalment, [a secundária, als
ajuntaments, reservant per a[ Departament d'Ensenyament les funcions directives del sistema
eiucatiu: regulació, ordenació, pl.anificació g[oba[. avatuació, finanqament, professorat,
inspecció, i pol,ítiques compensatóries'i de reequilibris.
�) Procés de descentratització flexibte i amb ritmes diferents, segons les necessitats,
i
característiques
capacitats de les organitzacions de municipis que es constitueixin.
i
)
Participació dets diferents sectors de l'educació per promoure e[ compromís social
amb feducació i [a corresponsabititat de tots els sectors socials.
)
Transformació dels actuals Conselts Escolars en Consetls d'Educació, tan en ['ámbit municipaI i
territorial com de Catalunya, integrant tots els agents i cot.lectius.
ciutadá
) Promoure un compromÍs
dels mitjans de comunicació amb l'educació per a [a realització de
programes educatius, especiatment en ets canals púbtics de teteüsió, i una cura especial a [a
funció educadora dels professionals de [a comunicació.
) Recuperar ta it.tusió i
organitzatiu
i
e[ consens amb e[ professorat, amb mesures de carácter pedagógic
de millora dets mecanismes de negociació.
i
)
)
)
Més autonomia funcional
)
Amptiar e[ nombre de lticéncies per estudi a temps complet per a[ professorat amb més de 15
anys d'exercici continuat.
)
Incorporar, ets serveis
i educativa ats centres.
Enfortir [a funcié directiva
i
estimular l'estabititat dels equips docents.
Possibilitar l'exercici de [a funció docent amb una jornada flexib[e.
i
centres d'educació d'adults a [a Conselleria d'Educació.
A ['era de [a gtobaLitzacií i de [a revolució económica i socialimpulsada per les tecnologies de [a
informació i les comunicacions, l'economia catatana necessita una nova orientació estratégica
per competirfavorablement en els mercat gtobals. E[ nou escenari de l'acció empresarial cada cop
estari més vincutat a [actiütat econdmica basada en e[ coneixement. Aquesta activitat empra a
fons les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions.
repte que aixó suposa ha d'interpretar-se també en termes d'oportunitat histórica per a Catalunya.
Com ja hem dit abans, si e[ país va saber agafar e[ tren a temps en ocasió de les transformacions
económiques precedents, ara, en e[ moment de [a revolució de [a societat de [a informació i det
coneixement, hem d'aprofitar les oportunitats. A Cata[unya podem tornar-ho a fer perqué disposem
E[
d'una població activa educada, amb un alt grau de formació i amb una gran capacitat d'adaptació
a les noves necessitats, un teixit empresarial del sector; i tenim un instrument potitic d'autogovern
que ens permet galvanitzar ets recursos del paÍs en [a direcció adequada.
defineix per [a seva potent xarxa de ciutats, cal aprofitar a fons les possibititats
estesa a tot e[ país, capag, intel.ligent i plena de serveis i
xarxa
de
telecomunicacions
d'una
continguts. Aquesta será una peEa ctau en e[ nostre objectiu de devolució de poder a [a societat
En un país que es
i
als territoris de Catalunya.
�actiu respecte de [a societat de [a informació
favorables perqué les inversions. els
les
condicions
govern
crear
ha
de
emergent. [acció de
r.rcáts i ets serveis prosperin i es desenvol.upin. Tot i així, des del sector púbtic s'haurá de tenir
una especiat cura perqué e[ desenvolupament de [a societat de [a informació no afecti els drets
potítics de [a ciutadania, e[ dret que tothom té d'accedir a aquestes tecnologies; i també s'haurá
de vettlar perqué les opoftunitats, en ámbits ctaus com [a formació, no discriminin ningú i
contribueixin a l'equilibri territorial.
E[ Govern de [a GeneraLitat haurá de prendre un paper
i responsable davant
dets reptes que pl,anteja [a nova era de [a societat de [a informació. Gairebé a finals de [a
E[ Govern de CiU s'ha negat sistemáticament a mantenir una posició activa
legislatura, e[ Govern de [a Generalitat només ha adoptat, de manera apressada, algunes mesures
dJcarácter cosmétic, clarament sota [a pressió de fempenta del món [oca[, que va saber crear e[
Consorci Localret, i dets sectors socials i econÓmics més dinámics.
a corre-cuita d'un Comissionat per a [a Societat de [a Informació tenia finalitats
electorats i pubticitáries. Uelaboració del. Pla estratégic per facilitar [a incorporació de
La creació
netament
Catalunya a [a Societat de La Informació, missió inicial. d'aquest Comissionat, ha estat possible
grácies a La participació decidida de les administracions locals i attres sectors socials i econÓmics.
peró per tirar endavant les propostes contingudes en aquest Pta, i attres que van quedar fora i que
afecten directament e[ mateix funcionament administratiu de [a Generatitat, és necessari un nou
govern. [actual Govern de CiU s'ha mostrat incapaq d'impulsar aquestes mesures.
poc interés del Govern de CiU per superar el. déficit estructural o d'infraestructures de les
tecnotogies de [a informació i de comunicació impedeix aprofitar les oportunitats que permeten
El,
i aquesta mancanga
significa un co[[ d'ampotta per a[ desenvotupament econdmic del conjunt del país. Fatten
infraestructures tant a les ciutats i árees metropolitanes com a les comarques de [interior. E[
Govern de [a Generatitat ha deixat d'exercir les seves competéncies en matéria de ptanificació
territorial. de les noves xarxes de telecomunicacions, de tal manera que els operadors han vist
dificuttada [a seva implantació en e[ territori. E[ Govern de [a Generalitat tampoc no ha fet res
durant aquests quatre anys per tal d'assegurar [arribada dets serveis avanqats de telecomunicacions
aquestes tecnotogies. Catatunya encara está mancada de les xarxes necessáries,
als nuctis urbans al.lunyats de les árees metropolitanes. Quan e[ Govern de CiU ha regulat l'accés
de les xarxes de telecomunicacions ats nous edificis i a les noves urbanitzacions, ho ha fet de
manera incompleta
i insuficient.
La mateixa situació a ['interior de La prdpia administració de [a Generalitat de Catalunya evidencia
que hi ha amptis sectors on [a incorporació de sistemes de treball basats en les tecnologies de [a
informació sembla una fita inassotibte.
E[ nou Govern de [a Generatitat,
pertal de conveftir les potenciatitats de les noves tecnologies
de
[a informació i de La comunicació en oportunitats reats per a [a societat cata[ana, ha d'actuar en
diverses línies que incideixen en diverses pol.ítiques sectorials. En e[ context dets canüs provocats
per les tecnologies de La informació i de [a comunicació, és necessária [a integració conscient
d'aquestes pol,ítiques diverses perqué els seus ámbits estan profundament interrelacionats per [a
seva especial complexitat.
Les principals actuacions polítiques del nou Govern per situar Catatunya a[ capdavant de [a
societat de [a informació han de centrar-se en eI desenvolupament d'infraestructures d'informació
�de quatitat esteses per tot e[ territori. A Catatunya s'han de crear les condicions que possibititin
e[ creixement del sector empresaria[ üncutat a les tecnologies de [a informació i les comunicacions.
Ara és e[ moment de fomentar [a creació d'un nou sector productiu ünculat als continguts i a tes
aplicacions en xarxa, i [atracció de centres de recerca i empreses internaciona[s retacionades amb
les tecnotogies de [a informació i les comunicacions. També cal afavorir ['adaptació dels sectors
empresarials tradicionals a les noves formes de producció i gesüó utititzant les tecnologies de [a
informació i les comunicacions, impulsant a fons un ctima d'innovació constant.
Un attre objectiu polític básic del nou Govern de [a Generatitat será assolir una administració
pública que aprofiti a[ máxim les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les
comunicacions a[ servei dels ciutadans i de les empreses, mitjanEant, d'una banda, [a máxima
eficiéncia interna i. de llaltra, e[ desenvolupament d'una Administració moderna a l'abast de
tothom i amb les máximes garanties de transparéncia.
Les noves tecnotogies de [a informació
de vida dels cata[ans i de les catalanes,
i de [a comunicació han de servir per millorar [a qualitat
i per contribuir a jncrementar [a competitivitat empresa-
ria[. Catdrá aprofitar les possibilitats que ofereix [a tecnologia per imptantar, en els serveis
púbtics de tots ets ámbits (sanitari, cuttural, transport, lteure) un nou model de prestació. La
prestació del serveis de lAdministració ha de ser innovadora, personalitzada i orientada a[s
usuaris, participativa i de quatitat. Ca[ facititar l'accés als serveis públ.ics a distáncia mitjangant
[ús de les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. Aquestes tecnologies han de contribuir també a millorar les actuacions de govern en e[ camp educatiu.
OBJECTIUS
O Crear infraestructures d'informació.
O Impulsar noves actiütats en l'ámbit económic
basades en el coneixement i [a innovació de les
empreses.
O Avangar cap a una Administració de la Generalitat
oberta i accessible on-line.
O Millorar els serveis públics per als ciutadans
i
les
empreses.
O Incorporar tecnologies de la informació i de
comunicació en [a política educativa i de formació at
llarg de la vida.
MESURES PER CREAR INFRAESTRUCÍURES D'INFORMACIÓ
)
Assegurar i estimutar e[ desplegament de les xarxes dets operadors de cabte per tal que les
infraestructures de banda ampta arribin a[s ciutadans i no només aI sector empresaria[.
�)
FaciLitar e[ desplegament de les xanres dels nous operadors de telecomunicacions que encara no
en disposen per tal d'assegunr La prestació de serveis avangats en competéncia.
)
Totes Les capitats de comarca disposaran llany 2001 de connexions fixes de fibra óptica que
permetin a tots ets operadors prestar serueis avangats de tetecomunicacions, arribant amb
inversió púbtica on els operadors no ho facin.
)
Imputsar [a regulació de ['ús eficient de les infraestructures existents per tal que e[ 2004 tots
ets nuclis urbans tinguin accés als serueis de telecomunicacions en banda ampla.
i
d'investigació apticació avanEada (Internet
Govern encara no ha estat capag d'enllestir de manera efectiva.
) posar en marxa els projectes
II)
que ['actua[
MEsUREs PER IMPULsAR NOvES ACIIVITATS EN TAMBIT ECONÓMIC BASADES
EN EL CONEIXEMENT I LA INNOVACIó DE LES EMPRESES
)
Considerar sector prioritari d'inversió en R+D eL de La tingüÍstica computacionat, fent possib[e
e[ creixement d'un sector empresarial a l'entorn d'aquest concepte, fins a fer-ne una excel'léncia
específica de Catalunya.
) EstabLir estímuls i etiminar obstactes per a [a creació d'empreses ünculades a les TIC. Facilitar
fentrada de capitat risc en [ámbit de
Les
TIC
i
específicament adaptat a[ tipus de necessitats
d'aquestes PIME.
)
impl.antació d'empreses de telecomunicacions
a Catatunya que permeti aprofitar e[ desenvotupament d'aquest sector.
Etaborar un pla de retorns industrial,s derivats de
) Estabtir un tractament fiscal específic
La
per a [a creació
i inversió en empreses ünculades a les
TIC.
)
Adaptar [urbanisme de les árees industriaLs tradicionals situades a l'interior de les ciutats per
tal de poder desenvotupar e[ teixit productiu ünculat a les TIC.
teixit productiu [oca[. Establir
'i
estructures juÉdiques que permetin una alta permeabilitat entre empresa universitat, tant a
nivell [oca[ com a nivetl mundial.
) Impulsar [a modernització de les empreses, difonent les noves técniques de gestió i organització,
) Potenciar
i
un entorn universitari de nive[l internacional, ünculat a[
ajudant els nous emprenedors
i
emprenedores.
) La Generatitat potenciará amb mesures concretes e[ desenvotupament i
[a creació de nous
continguts a Internet. Assumir e[ compromís de dedicar un 1olo de [a publicitat institucional per
a publicacions electróniques.
MESURES PER AVANGAR CAP
OBERTA
)
A UNA ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
I ACCESSIBLE ON-UNE
gferir tota [a informació púbtica a [a xama. Estabtir un pla director per a [a digitatització de les
dades púbtiques i [a seva difusió a través de [a xaxa. [accés a les dades del sector priblic és un
factor primordial. per a [a millora de [a competitiütat de les empreses de tot Europa.
) Imptantar [a finestreta única
necessária sobre
per a totes les administracions, que integri tota [a informació
tots els serveis per donar-ne una üsió unificada.
�)
Imptantar progressivament lAdministració on-line des de
i
)
Formar els funcionaris i tot e[ personaI de ['administració en [a utilització de les tecnoLogies de
[a informació i de [a comunicació.
) Redissenyar tots els serveis i procediments
ofereixen les tecnologies de [a informació
)
casaz 24 hores a[ servei dels ciutadans
empreses ets 365 dies de ['any.
administratius aprofitant a[ máxim e[ potencial que
i de la comunicació.
Proposar reformar [a legislació sobre ets procediments administratius, sobre [a base d'una
modernització que aprofiti totes les potencialitats que donen les tecnologies de [a informació
i de [a comunicació.
MESURES PER
MIIIORAR ELS SERVEIS PÚBIICS
PER
AtS CIUTADANS
I
LES
EMPRESES
) Pubticar la Carta de Drets dets Ciutadans a [a Xarxa.
) Definir ets requisits mÍnims que han de configurar
e[ Servei Púbtic Básic en matéria
de
telecomunicacions a Catalunya.
) Promoure [a utilització de [a Telemedicina
sanitaris,
i
per miltorar [a capacitat de prevenció dels riscos
impulsar les bones práctiques per a gaudir d'una bona satut.
)
Obrir línies de cooperació per tal de posar en marxa projectes pilots en els diversos ámbits de
serveis públics.
)
Posar en marxa un projecte per potenciar les possibititats democrátiques de [a Societat de [a
Informació, muttipticant les interaccions entre ets responsables polítics i ets ciutadans, i afavorint
[a participació d'aquests a[s debats i les decisions polítiques.
MESURES PER INCORPORAR TECNOLOGIES DE LA INFORMACIó
DE COMUNICACIó A LA POLÍTICA EDUCATIVA I DE FORMACIó
I
AL TLARG DE tA VIDA
) Promoure
la formació continuada de formadors (estimutació, dinamització...), per tal que
aprenguin a ensenyar utilitzant tota [a potencialitat de les TIC. Desenvolupar un pta específic
de formació de mestres. com a components del primer esgtaó de [a cadena educativa.
)
Impulsar [a banda ampta a l'escola. Dotar d'infraestructures modernes e[ conjunt dels equipaments
educatius: cab[e. XDSI, xarxes loca[s, ordinadors moderns a les aules per a tots els estudiants.
etc. Promoure ['ús de les üdeoconferéncies.
)
Crear una xarxa educativa activa, amb continguts i serveis de qualitat, dirigida a alumnes,
mestres, Ampas, Consells Escolars, centres de recursos, hospitals, presons...
)
Desenvolupar continguts educatius multimédia de quatitat, especiatment dirigits a[ món rural i
cot.lectius específics: dones, persones amb discapacitats i també a[ col.tectiu de [a gent gran.
) Desenvolupar continguts
a
educatius multimédia de qualitat i especialment dirigits a l'aprenentatge
de [a llengua angtesa. Invertir en e[ desenvolupament de traductors que permetin publicar a [a
xarxa i entendre [a xarxa.
�)
Dotar d'infraestructures d'informació i comunicació totes les universitats
fent-l.es accessibles a totes les especialitats.
) promoure
[a internacionatització de les universitats catatanes a través de [a
i
centres de recerca,
xaxa: multitingüisme,
més diversitat, col.laboració amb altres centres de recerca internacionats.
I
Donar una nova orientació a les estructures i al.s objectius de [a recerca cap a [a innovació
tecnológica, segons les necessitats estratégiques de feconomia catalana i les empreses.
| 3.4.
I u REcERcA cIENTÍFIcA
I TEDUcAcIó SUPERIoR
Ueducació superior, [a innovació i [a promoció de Les poLítiques de Recerca i Desenvolupament
constitueixen variables estratégiques per a[ creixement económic i [a cohesió social i territorial
de Catalunya. Per tal. de millorar l.a posició relativa, en e[ marc de les regions d'Europa, ca[
incrementar ets recursos púbtics i privats en R+D, que actualment suposen 1'1% del PIB, mentre
que [a mitjana a [a Unió Europea és del. 2,3%. No es pot ajornar més [a identificació de les
necessitats del sistema Ciéncia-TecnoLogia-Empresa [a formutació d'un P[a de Recerca i
Desenvolupament Tecnológic com a eina vátida de coordinació i impul.s de les polÍtiques educatives,
i
tecnológiques
i industrials
amb les polítiques socials.
per aconseguir que [a formació superior a Catalunya tingui un paper socialment retlevant ca[, en
primer [Loc, reformar e[ marc institucionat de Les universitats. Aquesta reforma ha de significar
aprofondir l'autonomia universitária, descentratitzar les competéncies del Consejo de Universida.i federaLitzar e[ sistema d'educació superior recerca. En segon [[oc, cal incrementar e[
i
dls
finanEament de l'ensenyament superior per tal de superar eL diferencial respecte de [a mitjana de
fgCDÉ i amb l'objectiu de [a millora de La qual.itat. Mentre que Catalunya i Espanya dediquen 1'10lo
det pIB a l'Educació Superior, a ['0CDE hi dediquen t'1'6% (púbLica i privada). Per asso[ir aquest
objectiu, e[ sector púbtic ha d'encapEalar aquest esforg financer que haurá d'ésser complementat
.rb unr major impticació del.s sector privat (especiatment en [a formació continuada i [a recerca
apticada). Cal. imputsar una gesüó eficient i responsabte de les universitats, amb racionalitat en
ti gestió de [a despesa i priorització de Les actuacions tant en [administració com en e[ govern de
les universitats.
Un altre objectiu per a[ nou Govern de [a Generalitat será identificar ets centres d'exce['[éncia de
cada universitat. Cal. reordenar [a programació d'ensenyaments eütant duplicitats innecessáries,
i fer una aposta per La quatitat de La universitat púbtica: quatitat de [a docéncia, de [a recerca i
dels serveis. Les universitats han de contribuir a fomentar [a cultura emprenedora i les iniciatives
d'autoocupació. Les universitats han de participar, en [a seva quatitat d'institucions de referéncia
social, en [a promoció del.s valors de La sol.idaritat, [a cooperació, [a multiculturalitat
sostenibititat.
i
[a
Cata[unya ha üscut, en ets darrers anys, una extraordiniria expansió deI estudis universitaris.
i
[a creació d'estudis universitaris a[ diversos territoris del país és,
indubtabl,ement, un element positiu que a tots ens enorgulleix.
[increment de l'oferta
�Peró, lamentablement, aquesta expansió s'ha fet d'una manera desordenada, tant pel que fa a [a
creaciÓ d'universitats públiques. com pe[ reconeixement de centres universitaris privats per
['expansió de centres adscrits. Aquest creixement desordenat ha anat acompanyat, a més, de [a
insuficiéncia i discrecionalitat d'un finanqament que s'ha basat, en gran mesura, en un creixent
endeutament de les institucions universitáries. Aquestes deficiéncies en e[ finanqament comporten l'escassedat de serveis ats estudiants: instruments d'inserció professionat, ajuts indirectes.
desenvo [u pa me nt de residéncies u niversitá ries.
i
ljanálisi de [a política universitária del Govern de Cata[unya posa també de manifest un excés de
dirigisme institucional i una desconfianga crónica respecte de [autonomia universitária. Les
tensions que s'han viscut en e[ món universitari, ets desequilibris financers, [a feblesa dets
instruments de planificació, [a debilitat dels consetts sociats, són expressions d'aquesta probLemática
relació entre les universitats i e[ Govern.
At costat d'aixó, hem trobat a fattar una major capacitat de sÍntonia amb e[s sectors industriats
det país. Les polítiques de recerca i desenvolupament, i [a retació d'aquestes amb les empreses,
són encara mo[t febles, matgrat eI gran potenciaI de les nostres universitats.
Volem que les nostres universitats, i e[ conjunt de [a formació superior de Catalunya, tinguin un
paper clau en e[ desenvotupament de [a nostra societat. La nostra universitat requereix un major
esforg inversor, certament. Peró necessita, sobretot, un govern que confiT en [a seva capacitat de
creació i innovació. Un govern que, alhora, sigui exigent amb ets seus rendiments académics i de
recerca.
Una altra prioritat del Govern será com aprofitar les oportunitats que [a societat del coneixement
i ['avenE de les noves tecno[ogies ptantegen a [a renovació de La docéncia. Cal.drá preparar, des de
les polítiques púbtiques, una universitat menys rígida i més adaptable a les iniciatives
pLuridisciplinars i a l'aveng del coneixement en xarxa. Volem potenciar [a projecció internacional
de les universitats amb potítiques públiques de suport a [a mobilitat d'estudiants i professors, [a
qual cosa ha de constituir un tret característic de [a política universitária catalana.
OBJECTIUS
O Promoure la recerca i [a innovació definint prioritats
i
concentrant els recursos públics. Dedicarem el
2,3olo del PIB catalá a recerca i desenvolupament.
O Reformar e[ marc institucional de les universitats.
O Incrementar e[ finangament per a l'ensenyament
superior.
O Trebatlar per [a qualitat, coheréncia i
complementarietat del sistema universitari.
�MESURES PER PROMOURE LA RECERCA
I
LA INNOVACIó
i
coordinar les potítiques
)
Articular e[ Sistema de Ciéncia, Tecnotogia i Indústria de Catalunya,
de R+D de tots els departaments de [a Generatitat.
)
promoure un debat anual sobre [a situació de [a ciéncia i La tecnologia a[ Parlament de Catalunya,
que contribueixi a una major presa de consciéncia de [a societat catalana de [a necessitat d'un
esforE particular en aquesta matéria.
gbrir un gran debat a [a societat catalana sobre els processos de creació de capacitats regionals
p., , g.*rrr, adaptar i apropiar coneixement científic i tecnolÓgic, com també sobre e[ paper
i
que tenen els processos de regional.ització de Ciéncia i Tecnologia per identificar tendéncies
d'Europa.
desafiaments i millorar ta posició retativa de Catatunya en e[ marc de les regions
)
un programa de promoció i foment de [a innovació en forma de potítiques industrials
tecnotÓgica
i tecnol.ógiquer. Á[h.r, dur a terme mesures per afuvorir [a creació d'empreses de base
a Catatunya.
) Desenvolupar
)
que afavoreixin [a vertebració dets departaments un'iversitaris, e[s cenpúbl'ics
tres d'innovació tecnoLógica, ets organismes púbtics de recerca i attres centres de R+D,
i privats, per tal de configurar una xarxa catatana de ciéncia i tecnotogia'
Crear ajuts
i incentius
específics per a les árees d'Humanitats i Ciéncies Sociats, insuficientment
ateses pel Programa Marc Europeu i pel Ptan Nacional de I+D'
) promoure programes
MESURES PER REFORMAR EL MARC INSTITUCIONAL DE LES UNIVERSITATS
text articulat que definirá un model gtobat i transparent
programació
de finanEament, [a coordinació del sistema, [a reforma dels consells socials, [a
d'aprofundir
universitária i l,a potíüca autonómica de professorat, i e[ dret a l'estudi, amb llobjectiu
) Fer una L[ei d'universitats de Catalunya,
Uautonomia universitária.
MESURES PER INCREMENTAR EL FINANCAMENT PER
A
UENSENYAMENT
SUPERIOR
) Establ.ir un model gl.obal. i
transparent del. finanqament de les universitats públiques que
comportará:
un volum
Adoptar un sistema de finanEament segons parámetres objectius que determini
promoció
comportaments
de
de
suficient per estudiant, segons tipologies, com també uns criteris
grau d'inserció professional
socialment desitjabl.es de ies institucions: rendiment dels estudiants,
grups socials subrepresentats.
dets titul.ats, eficácia del.s pl.ans d'estudi, captació de demanda de
-
pactats
-Estabtir un finanqament comptementari ltigat a objectius específics de cada Universitat,
amb e[ Govern de [a Generalitat a través de contractes-programa.
per contrarestar
- Introdu.ir incentius per a [a mi[.ora del.s criteris interns d'assignaciÓ de recursos
dels
responsable
gestió
eficient
més
dels sistema afavorir una
les tensions corporatives
recursos.
i
i
�-
Fer un major esforg per diversificar les fonts de finangament, comptant amb e[ suport de les
administracions d'altres nive[s i amb e[ producte de la relació de les universitats amb e[ seu
entorn productiu. E[ Govern de [a Generalitat establirá e[ marc de referéncia i desenvotupará aI
máxim els procediments de cofinanEament. Igualment, estabtirá e[ marc en e[ qual s'haurá de
produir [a relació amb els agents económics ats qui [a Universitat proporcioni serveis.
[Administració central i ta Unió Europea han d'incrementar notabtement e[ finangament a [a
recerca de Catalunya. Les administracions locals poden col.laborar en programes d'inversió i en
actuacions per millorar ets serveis de transport i atlotjament per als estudiants.
-
Imputsar [a regutació de [a potítica de beques de [a Generatitat per avangar en [a iguattat
d'oportunitats en l'accés a feducació superior. Concreció d'un Programa de préstecs als estudiants.
Manteniment dets preus púbLics en les proporcions actuals, atesa La utiLitat social de [a formació
superior i [a garantia de ['equitat en ['accés. Diversificació i adaptació de [a tipologia de preus
en funció de les experimentalitats dets ensenyaments.
- Desenvolupar un Programa
de suport a [a internacionalització amb ajuts de [a Generalitat que
duptiquin les beques Erasmus.
MESURES PER TREBAIIAR PER LA QUALITAII COHERENCIA
COM PLEMENTARIETAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI
) Fer un major esforq per conferir sotidesa ats instruments
I
de planificació: reordenar [a programació
d'ensenyaments, sobre [a base de l.a demanda a [[arg termini. En retació amb les universitats de
nova creació, estimular [a seva condició d'agents en [a dinamització socioeconómica dels territoris.
)
Trobar estratégies per reduir [a taxa de deserció i disposar de mi[[ors estadístiques
per a ana[itzar les causes del rendiment académic.
)
Miltorar l'ordenació del tercer cicle
interuniversitária en aquest camp.
) Reüsar els mecanismes
i
i indicadors
de [a formació continuada potenciant [a cooperació
d'accés a [a Universitat preüstos a [a LOGSE per garantir [a igualtat
d'accés.
) Desenvolupar un programa de formació de formadors,
amb l'objectiu de mittorar [a docéncia en
e[ marc de l'extensió de les noves tecnotogies.
3.5.
uN PAÍS MÉS PoTENT, AMB MÉs
EMPRESES
I
MÉs
EMPRENEDORS
a unes taxes raonables, les empreses catalanes creen ocupació i es
redueix [a taxa d'atur. Moltes empreses catalanes s'han adaptat amb éxit a [a mundialització
económica i e[ país ha estat capag de guanyar quotes d'expoftació ats mercats exteriors, per
complementar les possibititats del mercat espanyo[, que continua sent e[ primer i gran mercat per
Heconomia catatana creix
�a les empreses cata[anes. Algunes empreses han emprés, també, ['aventura de
[a
internacionalització, sobretot a América Llatina
Estem en un bon moment, peró hi ha una pérdua de centralitat de Catalunya en e[ context
productiu espanyot. Al,s anys setanta, de Les 250 empreses més grans d'Espanya, 1 de cada 3 tenia
seu a Catalunya, i ara només és 1 de cada 5. Seria molt interessant [a localitzaciÓ a Catalunya de
capdavanteres de sectors punta, com l'audioüsual o les aplicacions informátiques.
Hi ha una burocratització administrativa i un intervencionisme basat en criteris d'identitat que
pesa sobre eL teixit productiu i amenaqa Catalunya de perdre posicions. E[ creixement econdmic
dets darrers anys, basat en ['esta[ü dels ciutadans i [a inversió de les empreses, contrasta amb
facció d'un govern de [a Generalitat que cada cop ha gastat i s'ha endeutat més i ha invertit
menys, fins a[ punt de ser un obstacle per a[ progrés econÓmic.
Catalunya es juga en els propers anys [a seva posició en e[ context productiu a nivell europeu i
internacional. Pertornar a tenir centralitat a Espanya i a Europa, cal un nou Govern a [a Generatitat
que ajudi e[ país a a[[iberar les seves energies.
fatracció pel risc, [a capacitat de tenir idees i posar-les en práctica, e[ gust per [a
creació de riquesa i d'ocupació, i convertir Catalunya en un territori d'oportunitats empresarials
Ca[ recuperar
envejables.
La Generalitat no ha d'intervenir tant en [actiütat productiva, sinó alliberar les energies del
teixit productiu cataLá i donar suport a totes les iniciatives productives capdavanteres, en [ámbit
manufácturer o en eL dels seryeis. Ha d'ajudar a crear un entorn més amable i atractiu per a [a
impLantació d'actiütats productives estratégiques i per a La impl.antació internacional dets productes
i
de les empreses amb seu a Catalunya.
Entre els objectius de pol.ítica industriaL del nou Govern de [a Generatitat, hi ha e[ de promoure
noves polítiques de competitivitat que ajudin a rebaixar els costos del teixit productiu i a redefinir
per reduir els
Les prioritats estratégiques de [a inversió en infraestructures a Catalunya. Ca[ actuar
preus dels serveis que consumeixen les empreses. E[s recárrecs eléctrics o e[ mateniment de certs
monopolis, com e[ gas, són un obstacle per millorar [a competitivitat.
i
La formació, [a investigació La innovació han de ser els pitars básics d'un teixit productiu
tecnológicament avanEat generador de valor afegit. 5'ha d'afavorir l'activitat de recerca i
desenvotupament a[ sector empresarial privat i impul.sar [a mil,lora del marc normatiu estatal per
incentivar les empreses que destinen importants recursos financers a les actiütats de recerca i
desenvo[upament.
i
i impulsar [a
les petites i
de
especial
millora de [a normativa estatal sobre [activitat de les empreses, en
mitjanes, en els mercats internacionats, com també ha dtncentivar [a creaciÓ de grups empresarials
competitius amb possi bititats d'i mplantar-se a [exterior.
La Generalitat ha de donar suport a les empreses catalanes en [a seva acció exterior
La Generatitat ha de potenciar les petites i mitjanes empreses i ajudar a mitlorar les condicions
de funcionament de Les PIME. Ha de contribuir a crear noves empreses a consotidar-ne les
i
activitats capdavanteres per [a seva capacitat de generar ocupació
conjunt de feconomia catalana.
i
d'actuar de motor per aI
�i que les dades gLobals sobre [a marxa del comere exterior semb[en, en principi, favorables, si
considerem [a Unió Europea com a mercat interior i tenim en compte [evolució del comerg
mundial a nivell g[oba[, ni e[ votum d'exportacions ni [a batanga comercial de Catatunya amb
paisos aliens a [a UE es poden considerar satisfactoris.
Tot
OBJECTIUS
O Promoure polítigues de competitiütat.
O
Poten ciar et tria n gle territori-em preses-sistema
educatiu.
O
i eficients les relacions del Govern
amb les activitats empresarials.
Fer més lleugeres
O Millorar les condicions per a la creació de noves
empreses.
O Potenciar el sector exportador.
O Consolidar grups industrials amb component
tecnológic.
O Enfortir el món financer catalá i el seu compromís
amb el desenvolupament económic i industrial de
Catalunya.
MESURES PER PROMOURE POLÍTIQUES DE COMPETITIVITAT
) Estimutar [a liberaLització i [a competéncia en els serveis púbLics
(eLectricitat, gas,
tetecomunicacions...).
)
Crear comissions técniques que avatuin els costos que [a persisténcia de monopotis i de posicions
d'abús de poder de mercat causen ats consumidors i a les empreses catatans, amb participació
dets sectors afectats a tes comissions avaluadores.
)
)
Etaborar un P[a d'infraestructures amb un calendari precís.
Fgr que les [[eis catatanes no estableixin costos extraordinaris sobre les empreses catatanes,
perqué aixd dificutta [a seva capacitat de competir en e[ conjunt d'Espanya, en e[ mercat
europeu o en ets mercats estrangers.
MESURES PER POTENCIAR LES INTERRETACIONS
TERRITORI.EM PRESES.SISTEMA EDU CATIU
) Potenciar e[ funcionament del triang[e territori-empreses-sistema educatiu perqué
i recursos tinguin
[a máxima aplicació
els esforqos
i possibilitat d'entrada en e[ teixit productiu, amb l'objectiu
�de donar ocupació
i/o formació
a
tots i els nois i noies que compteten l'ensenyament obtigatori.
técnica i
Auditoria del sistema educaüu a Catalunya, amb atenció especial a [a formació
)
professiona[.
i
empreses
Desenvolupar xarxes entre [a indústria i [a universitat, amb les petites mitjanes
entre
trebatlant en col.laboració amb inversors de capital risc i universitats. )hnres territoriats
La indústria i fensenyament secundari.
)
) Mil.Lor explotació dets resultats
dels Programes Marc de
La
Unió Europea per a [a investigació
i e[
i escollint
desenvotupament tecnotóg'ic, facilitant [a col.laboració investigadors-empreses
objectius económics Preferents.
promoure estímuts fiscats específics i finalistes per a fomentar [a innovació i [a investigació de
)
les empreses.
MESURES pER AGILITAR
L'ACTIVITAT
E
M P RESA
I
FER ptÉS
¡nCtENT LA RELACIÓ DEL GOVERN AMB
RIAL
)
Aturar [a tendéncia a[ malbaratament de recursos púbtics. Reforgar [a inversió
gestió en infraestructures i equipaments productius.
)
Avaluar les conseqüéncies de les propostes legislatives i normatives sobre e[
especialment pel. que respecta a[ seu impacte sobre les PIME'
) Simptificar fadministració per reduir les cárregues
i
miltorar [a
teixit productiu,
burocrátiques per a [a creació de noves
empreses.
MESURES PER MILLORAR LES CONDICIONS PER
A LA CREACIÓ DE NOVES
EMPRESES
)
per facititar
creació d'una xarxa catalana de suport a [a gestió de les petites empreses'
Uassessorament extern i l.a miLlora conünuada de [a qualitat'
les empreses d'economia social i d'inserció en e[ mercat
púbtics.
catatá de licitacions púbtiques, amb [a reserva d'un percentatge mínim dels contractes
) Fomentar La participació
)
de Les PIME
i
en
Canüar en profunditat l'orientació i l,a gesüó de flnstitut Catatá de Finances, concentrant
en [eina
les petites i mitjanes empreses [a concessió de crédits i de garanties, i convertint-to
que permeti a[ Govern e[ coneixement i llmputs de potítiques financeres a Catatunya.
d'implantació a Les PIME dels avenEos tecnolÓgics, particutarment els
telemáücs i els retacionats amb e[ comerE etectrónic.
) Mil,l,ora de les condicions
MESURES PER POTENCIAR EL SECÍOR EXPORTADOR
objectiva de mercats prioritaris amb xifres d'exportació inferiors a les potencials,
a les árees del sud-est d'Asia, América Ltatina, Magrib i Europa de [est.
) Fer una selecció
�)
Amptiar els serueis de[ Consorci de Promoció Comercial de Catalunya en e[ conjunt d'empreses
expoftadores efectives o potencia[s, sense detriment dels sectors o tipus d'empresa .
) Miltorar i, en alguns aspectes, unificar
[a coordinació amb attres xaxes comerciats de [a prdpia
Generatitat, com [a promoció tuÉstica.
)
Incrementar [a cooperació amb les xaxes exteriors de festructura de l'Estat o d'altres autonomies.
)
Intensificar [a cooperació amb les cambres de comerg
i
organitzacions empresarials, per crear
missions comerciats més efectives.
) Dur a terme una coordinació interdepartamental dels serveis d'assessorament i d'informació de
base a les empreses amb vocació exportadora.
MESURES PER CONSOLIDAR GRUPS INDUSTRIALS AMB COMPONENT
TECNOToGIC
)
Impulsar l'establiment a Catatunya de les seus d'empreses d'activitats de tecnologia punta com
[audiovisuat, [a [ogística, [a biotecnotogia, les indústries mediambienta[s. [a [ingüística
computacional, ets nous materiats i [a indústria del coneixement.
)
Crear un entorn amigable que augmenti [a localització de seus d'empreses punteres amb capacitat
de creixement
) Promoure
)
i
de creació d'ocupació.
actituds obertes
i
emprenedores perqué Catalunya sigui un territori d'oportunitats.
Impulsar faugment de [a internacionalització dels grups industriats amb seu a Catatunya amb
programes específics.
MESURES PER ENFORTIR EL I.IÓ¡¡ NNNNCER CATALA
I EL SEU COMPROMÍS NMg EL DESENVOLUPAMENT
I INDUSTRIAL DE CATALUNYA
) Recuperar i reütalitzar
e[ paper de Barcelona
i
ECONÓMIC
de Catatunya com a places financeres, especiatment
en e[ mercat de futurs.
) Implicar, de manera més eficaq, e[ món financer catatá en ets grans
industria[s i d'infraestructures.
)
Manteniment de [actual naturalesa jurídica de les caixes d'estatvi
e[ sector financer de Catalunya.
i
projectes económics,
del seu paper essencial en
) Iniciatives legislatives per enfortir e[ paper
sociaI de les caixes d'esta[ü en ['economia i perqué
en els seus órgans de govern hi tinguin un pes decisiu representants de les corporacions loca[s,
segons [a implantació territoriaI de les entitats d'estalvi.
)
Potenciar les entitats financeres de tipus cooperatiu amb actuacions associades amb les altres
entitats financeres, públiques o privades, per taI d'aconseguir satisfer les necessitats d'aquests
sectors específics.
�UNA APOSTA DECIDIDA PER TOCUPACIÓ
E[ nostre propósit és aconseguir que Catalunya
tingui una taxa d'actiütat similar a [a mitjana
de
només són 56 de
l.a Unió Europea, és a dir, que trebal.l.in 60 de cada 100 persones. Actualment,
que efectivament ho
cada 100 ets catalans i catalanes en edat de treballar -de 16 a 65 anysa 75 (Dinamarca),
proporciÓ
arriba
[a
fan o cerquen feina, mentre que en els paisos més avanqats
de les
Oe (Austria) 6 650lo (Hotanda). Catalunya ha de fer també un esforg en [a incorporació
enfront de
donLs en e[ món det irebal.l. i iempresa. ja que avui només treballen 43 de cada 100,
[a mitjana europea suPerior a 50.
per tenir una
S,ha avangat en [a reducció de [atur, peró hi ha mottes persones amb dificultats
que és e[ 700/o
feina o qul [u tenen de manera inestable. Hi ha un 30% de contractes temporals,
precáries.
més
cop
entre ets menors de 25 anys, i les condicions laborats són cada
amb
La Generatitat ha de desenvolupar programes específics i innovadors adregats ats sectors
tecnologies
noves
a
les
i
l'accés
formació
a [abast de tothom ets recursos de
més d.ificuttats
-posant
de [a jnformació- i potenciar les noves ocupacions dels sectors d'actiütat emergents. Hi ha
d'haver més eficác.ia i més transparéncia en [a gestió dels recursos, més innovació i més resultats,
amb uns serveis d'ocupació menys burocrátics, més descentralitzats i més actius.
positiva
Govern catalá ha de confiar més en [a negociació cot.tectiva i adoptar una actitud més
en [a creació d'unes relacions Laborats modernes desenvolupades. No s'ha sabut aprofitar [a
de
transferéncia de les pol.ítiques actives de l.'INEM per donar un imputs a [a recerca de nous [[ocs
potenciaI
proximitat,
ni
e[
trebal.l.. No hi ha hagut ni nous projectes, ni s'ha aprofitat eIva[or de [a
E[
i
de col.laboració amb els municipis.
i
La Generatitat trebatlará per l'ocupació i Les empreses, integrant ocupació, formació, empresa
que
l'accés
innovació. La revolució de les tecnotogies de [a informació i Les tetecomunicacions fa
de les
en
contra
o
favor
que
a
discrimina
factor
[a incorporació de [a tetemáüca sigui un
a les
faccés
de
universalització
persones i d. t.r empreses en e[ món del.trebal.l.i dels mercats. La
També
cal
noves tecnoLogies ha de ser un dets objectius troncals de [a nova pol.ítica d'ocupació.
promoure noves ocupacions, nous perfil.s professionats, noves maneres de trebaltar i nous esti[s
i
en e[ treball
i
en [emPresa.
[a
S'ha de potenciar [a cooperació entre e[ sector púbtic i e[ privat, sobre [a base del consens,
gestió
de
les
[a
en
proximitat
ajuntaments
del.s
participació dels agents sociats i e[ vator de
pol,ítiques actives d;ocupació i en les estratégies de desenvolupament econÓmic.
S'ha de promoure llesperit emprenedor
com col'tectiva
i estils d'actiütat
i fautoocupació, tant indiüdual (autdnoms)
societats andnimes laborats), amb especial. atenció a[s nous espais
(cooperatives i
económica, faciLitant [accés a les tecnologies de [a informació.
socials
La reducció de [a jornada de treba[[, com a conseqüéncia de [a negociació entre els agents
i
económics
i
de
Les
millores tecnotdgiques que s'han d'introduir en e[ procés productiu, és un
�dels instruments per a [a generació de nous [[ocs de treba[[. També convé introduir mesures que
facilitin [a concitiació entre e[ temps laboraI i [a üda familiar.
S'ha de donar suport aI sector de ['economia sociaI i eI cooperativisme, difonent ets seus vators i
impulsant iniciatives legistatives per treure ets obstacles a[ seu desenvolupament.
La quatitat de focupació és un objectiu fonamental, és a dir, l'estabititat en [a contractació i
l'eradicació del treball precari, segons e[ principi de causalitat en [a contractació. [estabiLitat és
i
un factor de competitivitat que afecta [a qualitat del treball La del. producte elaborat. Ets
contractes temporals requereixen una consideració específica sobre aquest principi. La prevenció,
[a seguretat i [a salut són els altres elements de [a quatitat de l'ocupació.
E[s agents socials han de ser protagonistes de les relacions laborals, ja que [a maduresa i solidesa
de [a negociació col.tectiva i det diáLeg social és un element clau que facilita e[ desenvotupament
de l'economia. E[ Govern de [a Generatitat ha de facilitar aquest marc d'estabilitat,
intervencionisme
i
sense
sense defugir les seves obligacions en e[ terreny social o económic.
Un dels pilars de [a nova potítica per a l'ocupació ha de ser [a millora de la capacitat d'ocupar-se
de les persones sense feina. Les polítiques d'ocupació deL nou Govern vetllaran per [a cohesió
sociaI i per ['atenció als sectors que es troben amb més dificuttats per trobar feina.
E[ Servei Catatá d'Ocupació ha de mittorar les possibiLitats d'ocupar-se de les persones que s'han
quedat sense feina i, athora, les de les empreses per trobar e[ personal que necessiten. Un nou
servei púb[ic d'ocupació mott professionatitzat, amb ets recursos humans i técnics necessaris,
sotmés a programes institucionals d'avaluació per taI d'assegurar e[ rendiment de les seves
actuacions i amb [a participació dets agents socials i de ['administració loca[.
Hem de promoure e[ <<Compromís individual per a [accés a[ trebalb amb les persones aturades. Un
compromís formal. concret i avatuable amb cada persona que es trobi a llatur, orientat a miltorar
[a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. Hem de garantir a [a societat que
cap opció de treball es perdi per manca de formació ocupacional.
OBJECTIUS
O Promoure I'esperit emprenedor
i
l'autoocupació.
O Transformar les noves necessitats de la societat en
ocupació, a partir det territori.
O Reduir i reordenar la jornada de treba[[.
O Difondre l'economia social.
O Millorar la qualitat de l'ocupació.
O Millorar la prevenció de riscos laborals.
O Millorar la capacitat d'ocupar-se de ]es persones
sense feina.
�MESURES PER PROMOURE TESPERIT EMPRENEDOR
)
Fomentar els serve'is per a [a creació
i
I
L'AUTOOCUPACIó
modernització d'empreses
i
amptiar els programes de
<<üvers d'empreses>.
) Desenvolupar modets específics de finanqament per a les microempreses.
) potenciar les comunitats ürtuaLs d'empreses i les xarxes empresariats, per promoure
de PIME més interretacionat
i
un teixit
obert a[ mÓn.
)
Crear una xarxa d'emprenedors en activitats emergents en entorns rurals (tecnologies
agroatimentáries, productes amb garantia d'origen, quatitat o conreu bioldgic, energies renovabtes, turisme rural, etc.).
)
Desenvotupar societats de capital risc
d'aquestes noves emPreses.
)
possibititar l'accés dels trebal,l.adors i empresaris adherits aL régim social d'autÓnoms a les
bonificacions de [a Seguretat Social per a [a creació d'ocupació i per a [a maternitat.
proposar mesures per resoldre e[ seu accés a les prestacions d'atur, regular i facititar e[ trebal[
a temps parciat i ta jubiLació anticipada.
)
i capital [[avor, especialment
dissenyades per a[ foment
MESURES PER TRANSFORMAR LES NOVES NECESSITATS DE LA SOCIETAT EN
OCUPACIó A PARIIR DEL TERRITORI
) Reforgar e[ paper económic dels ajuntaments per transformar
de
La
societat (serveis a les persones
i
en ocupació les noves necessitats
les empreses).
) preséncia de les administracions locals i els agents
socials en [a direcció
i
gestió del Servei
Catalá d'Ocupació.
locals almenys en e[ 250lo de [a formació ocupacionaI
75olo de [a resta de polítiques actives d'ocupació.
) partic1pació de Les adm'inistracions
)
i
en e[
potenciar el.s districtes industrials urbans de nova generació, que incorporin actiütats d'a[t
contingut tecnolÓgic o coneixement.
) Fomentar e[ desenvolupament
aj
u
dels <pactes territorials per a focupació> a través det triangte
nta ments-em preses-formaci ó.
MESURES PER REDUIR
I
REORDENAR LA JORNADA DE TREBALL
[a reducció de [a jornada a 35 hores setmanals, a partir de [a negociació entre les
organitzacions empresarials i sindicals, les mesures de foment adoptades des de fadministració
in marc Legisl.atiu que l'incentivi. Promoure l'eliminació progressiva de les hores extres
retribuTdes, afavorint [a implantació del<compte d'hores>i [a seva permuta perjornades completes de descans.
) promoure
i
)
0rganitzar e[ temps de trebaLl. i els serveis pensant en les necessitats de les persones, amb
jornada
malor diversitat de jornades de trebatt, facititant e[ dret a excedéncies i reducció de
amb restitució obtigatória de l'estatus anterior.
�MESURES PER DIFONDRE UECONOMIA SOCIAL
) Reformar [a Llei de cooperatives
de Catalunya, d'acord amb les entitats representatives, per
adaptar-la a[ nou entorn económic, mo[t més competitiu.
) Potenciar
[a participació de l'economia social en programes públics d'atenció als drets de les
persones.
)
Facititar l'accés d'aquest sector als serveis de suport
i a les línies
de finanEament destinats a les
empreses.
)
Mi[lorar e[ coneixement, imatge i reconeixement de l'economia social (cooperatives, SAL,
mutualisme, empreses d'inserció. entitats sense afany de lucre, 0NG...) i reforgar-ne les estructures
de representació.
MESURES PER MILLORAR LA QUALITAT DE TOCUPACIO
) Restablir
)
[ús racional de [a contractació temporal i les empreses de treball temporal.
Assegurar e[ comptiment de [a legistació, amb accions d'informació, orientació
i
control.
) Reforgar les accions d'informació, orientació i ügitáncia, increment
prevenció de[s riscos laborats
)
i
dels recursos destinats a [a
major exigéncia a les mútues d'accidents de trebat[.
Promoure l'adopció d'acords sectorials en [a negociació co[.tectiva, que
les mesures de seguretat i de prevenció.
facilitin ['increment
de
) Promoure una <<Entesa per a [a Participació> entre les organitzacions empresarials i sindicals
per a[ desenvolupament d'un marc catalá de retacions laborals, més adequat a [a nostra realitat
laboral i productiva.
)
Articular ets convenis negociats a Catalunya amb [a realitat del mercat económic més ampti en
et qual es troben immersos.
) Potenciar [a concitiació, [a mediació i l'arbitratge en [a resolució dels conflictes laborats.
) Promoure instruments de carácter mixt, amb preséncia d'especialistes laborats, que eütin
l'excessiva judicialització de les relacions laborals.
) EspeciatiEar
[a Inspecció de Treba[ per sectors d'activitat
i
potenciar [a seva frcultat mediadora.
MESURES PER MILIORAR LA CAPACITAT D'OCUPAR-SE
DE LES PERSONES SENSE FEINA
)
Impulsar programes específics per actuar contra l'atur entre les persones joves i les dones, de
manera que cap jove estigui sense actiütat, trebatlant, formant-se i/o participant en activitats
d'interés co[.lectiu.
)
Garantir una participació paritária de les dones a les polítiques actives d'ocupació
i
formació
professionat.
)
Incentius per a [a contractació estable i de llarga durada d'aturats majors de 45 anys, i per a [a
seva inctusió en programes d'ocupació i formació, com ara [es escoles tatler i les cases d'oficis.
3
�) En un máxim de 12 mesos, les persones aduttes
aturades rebran una oferta de treball o una
oferta formativa.
)
Crear les condicions per a [a igualtat d'oportunitats davant del treba[t.
)
Proposar una L[ei d'Empreses d'Inserció
les convocatóries púbtiques.
)
Promoure xarxes d'empreses solidáries contra ['exc[usió, per contribuir a [a integració laboral de
co[.lectius amb grans dificu[tats d'incorporació aI mercat de treba[[.
i
) Crear un nou Servei Catalá d'Ocupació.
) Promoure festabliment del <Compromís
establir ctáusules socials per a [a inserció [aboral en
indiüdual per a l'accés a[ trebatb amb les persones
aturades: un compromís formal, concret avaluable amb cada persona en atur, orientat a
millorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl.
)
i
Vetttar perqué [a planificació de La formació ocupacional es faci amb [a participació del món
[abora[, de ['economia sociaI i de les administracions loca[s.
) Establir certificats de professionalitat que integrin
de [a formació professional: reglada, ocupacional
)
Mitlorar
i
ets itineraris formatius en els tres subsistemes
i
contínua.
estendre les ofertes de cicles formatius de grau mitjá
i
de grau superior.
3.7.
UNA ECoNoMIA oBERTA, UN CoMERC ACTIU, UNS
CONSU MIDORS CONSCIENTS
c0MERC
E[ comerq té a Catalunya una importáncia cabdal, pel seu votum econdmic en ascens, per llmportant
ocupació que genera per ser una actiütat que incideix d'una manera importantíssima en
l'ordenament urbanístic i en les formes de retació social.
i
viünt un procés profund i complex de reestructuració,
agreujats per disfuncions creades per [a política errática i ctientelar del
Peró també és un sector econdmic que está
que comporta prob[emes
Govern de [a Generalitat.
El,s hábits de compra, per moltes raons
les quals [a incorporació de [a dona aI treball no
-entre
és [a menor-, varien substancialment i formen part, des de [a demanda, d'aquest procés de
transformació de [estructura comerciat.
Les economies d'escala i les derivades del procés [ogístic han introduit factors de competéncia
dins del sector, que poden suposar [exclusió dels comerqos que no es modernitzin per abaixar ets
seus costos, mentre e[ procés d'imptantació de noves superficies posa en peritt eL comerE de
proximitat, athora que amenaea amb [a creació d'otigopolis. que anirien en detriment dels
consumidors.
�E[ nou Govern de [a Generalitat ha d'emprendre una profunda política de remodelació del. sector
del comerg interior amb l'objectiu de modernitzar-lo i d'ordenar l'actiütat comercial amb una
major impticació dets respectius ajuntaments.
OBJECTIUS
O Modernitzar el comerg catalá.
O
Fer del comerg urbe una
foment
i
prioritat amb polítiques de
modernització.
O Retornar als ajuntaments et protagonisme
I'ordenació de I'actiütat comercial.
en
MESURES
) Remodelar en profunditat les polítiques retacionades amb e[ sector.
) Facilitar ['adaptació dets petits comergos aI nou entorn competitiu.
) Dotar els ajuntaments de competéncies i mitjans per afavorir processos locals de reestructuració
del comerg, amb convenis amb [a Generatitat
) Plans de dinamització
i
les cambres de comerE.
comercia[, per a [a formació
elaborar projectes viabtes de reconversió.
i
reciclatge de comerciants
i
per ajudar
a
) Remodelar ets espais urbans comercials amb serveis púbtics adients per a [a seva potenciació.
) Formes de planejament més flexibles i més idónies per a l'urbanisme comercial de les zones de
nou creixement.
) Modernitzar els mercats municipals; adaptar-tos a les noves demandes de [a competitivitat.
) Divulgar i regular, quan calgui, [a incidéncia de les noves tecnologies i [es noves formes de
venda, com e[ comerc etectrónic, venda a distáncia, venda automática i venda indirecta.
CONSUM
Ets drets i garanties dels usuaris i consumidors, entre ets quals s'hi compten ets petits accionistes/
inversors i els contribuents/usuaris de serveis púbtics, són part essenciaI dels drets de ciutadania.
[existéncia de competéncia és una condició necessária per tal que hi hagi mercat, peró no
suficient. ELs drets i garanties dets usuaris i consumidors requereixen, a més, mercats transparents,
e[ més transparents possible.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha de crear les condicions efectives perqué els consumidors
puguin exercir els seus drets, amb informació i procediments de reclamació més ágils. La qualitat
dels productes i l'acomptiment efectiu de les especificacions normatives i dets compromisos del
fabricant seran promoguts i protegits.
�OBJECTIUS
o
Miltorar les actuacions d'informació del consumidor
la xarxa dels serveis públics de defensa dels
consumidors i usuaris.
o simplificar i agilitar els procediments
i
de reclamació.
O Promoure polítiques de qualitat i atenció al
consumidor en els sectors industrial i de serveis.
O Dotar de transparéncia els mercats.
MESURES
)
inclosos ets
Defensar [a competéncia real i efectiva en sectors on és escassa o inexistent,
subministnments en xarxa (gas, etectricitat, aigua, informació en xaxa)'
)
i similars.
Clarificar alguns mercats especÍfics, com e[ mercat dels serveis financers, assegurances
) Atribuir transparéncia a les certificacions de qualitat'
) Garanür que les certificacions reuneixin els requeriments, els estándards
de garantia
suficients.
ent i/o compensació ¿.
9to.
i ta fiab'ititat
no-.ot*tpffi
)
per a [a
Impulsar fadhesió de les empreses, tant púbtiques com privades, a[ sistema arbitral
reclamacions
[es
de
resolució dels conflictes relacionats amb e[ consum, a fi d'evitar [a cárrega
judiciats.
)
)
pressupostáries
Implantació det sistema arbitral de consum ats municipis, amb les dotacions
i Usuaris
corresponents. Potenciar l'activitat mediadora de les Associacions de Consumidors
davant les emPreses.
serueis
Incorporació a[ sistema arbitral de les entitats i empreses públiques, que han de crear
)
Convertir
de Serveis" amb
de consulta, rectamació i atenció ats consumidors i usuaris, i pubticar "Cartes
compromisos i garanties concretes de servei i atenció ats ciutadans.
flnstitut
administracions autonómica
emPresarials
)
i
en un espai de diáLeg i corresponsabiLització entre les
[oca[, les associacions de consumidors i ets representants
CataLá de Consum
i
sindicals.
que [i assigna
Garanür que flnstitut Catal,á de Consum desenvolupi autónomament les tasques
en ta producció i
ta tegistaiió. Assegurar [a participació equitativa de tots els agents impticats
e[ consum de béns i serveis.
) promoure [educació dels ciutadans en e[ coneixement
dels seus drets
i
deures en matéria de
consr¡m, com també en [a miltora dels seus hábits'
)
Impulsar programes d'educació
formaci ó Professionat.
i
formació, tant a l'ensenyament primari com secundari
j
a [a
�) Formació especialitzada, i fins i tot universitária, de técnics de consum.
) Potenciar e[ moüment social de defensa dets drets dels consumidors i usuaris.
) Fomentar [a seva autoorganització i incrementar les consignacions pressupostáries
i
el.s
beneficis
fiscals estabterts per a les organitzacions de consumidors. Garantir que aquestes associacions
tinguin accés ats mitjans de comunicació de titularitat púbtica.
) Fomentar [a lliure competéncia
del mercat, exigint sempre e[ ple respecte ats drets dels
consumidors. Combatre l'aparició de monopolis gremialistes o que imptiquin una manca de
tl.ibertat per a ['e[ecció seriosa i ltiure dets consumidors.
) Regutar [a pubticitat adreEada als consumidors,
especialment en relació amb els grups socials
més necessitats de protecció, com són els menors.
)
Eradicar [a utitització enganyosa de [a imatge dels menors
i
protegir els seus drets de manera
primordia[.
| 3.8.
l.
I AMBICIO DE FUTUR PER A LA CULTURA CATALANA
Farem de [a cuttura un dels principats acüus de [a Catalunya del futur. Crearem un marc favorable
perqué [a cultura catatana tingui les máximes oportunitats. La política de pacte i de cooperació
entre les altres institucions i amb [a societat civil será permanent i definirá e[ nostre estil en
matéria cultura[.
i
Farem una potítica que es fonamenti en [a gent emprenedora de [a societat catalana que ti
faciliti ajuts. Donarem suport a [a immensa feina cuttural que realitzen els ajuntaments d'arreu de
Catalunya
i
que tant han contribui't a prefigurar e[ magnífic escenari de noves oportunitats.
Assumirem e[ compromís més radical per mantenir e[ més üva i dinámica possible una cuttura
prÓpia. Per a Catalunya, [a cuttura ha estat, des de sempre, un dets trets identitaris més destacats.
La cuttura própia ha estat e[ denominador comú de [acció púbtica i cíüca en [a construcció de [a
Catalunya actuat.
Farem una política ambiciosa destinada a crear les millors oportunitats possibl.es per a una
cultura de gran prestigi i história, perd minoritária, en e[ context d'un estat pluricultural i un
context universal on només alguns paisos hegemdnics tenen capacitat d'imposar pautes culturals
gtobats.
Les nostres opcions de govern estaran destinades, doncs, a afermar [espai cuttural catalá. Ho
farem des de [a votuntat de tenir una cultura forta, oberta a llntercanü, especialment respectuosa
amb les cuttures veTnes i també les llunyanes.
Desenvoluparem amb plena conücció e[ federatisme cutturaI que ha de permetre a [a cultura
catalana desplegar-se en un marc d'entesa amb les altres cultures d'Espanya, i de predisposició i
compticitat per part del Govern i les institucions de ['Estat.
�futur. Posarem en
primer pta una concepció integradora i oberta de [a cultura, a partir de [a lliure identificació
p.rron.t i no de [a submissió a qualsevol identitat preestablerta. Més entlá del respecte als drets
cíücs i sociats de tots ets catalans. contribuirem a[ desenvotupament dets seus drets culturats,
d'entre el.s qual,s hi ha el. dret a una identitat que no negui [a diferéncia. Formará part de la
cuttura catalana tota [a cuttura que es crea i es produeix a Catalunya'
Farem de [a cuttura una dels eixos estratégics prioritaris de [a Catalunya del
üsta Lingüístic, promourem una pol,ítica Lingüística fonamentada en e[ máxim
consens sociat. Vincularem a [a causa del, catal.á els diversos agents socials i econÓmics, mitjanqant
et diáteg i [a concertació d'esforEos i evitant les actuacions normativistes i unitaterats. Promourem
un. p.ñ.p.ió positiva de [a LLengua per a tots ets ciutadans, que és una condició necessária per
Des d'un punt de
a [eixamplament del seu ús social.
promourem e[ compromís a favor del. cataLá i de La cuttura expressada en catalá de tots e[ poders
democrátics que ens inclouen i envolten. Enfront de les inércies globals de carácter uniformador,
[a defensa i preservació de ta pLuratitat tingüísüca és un imperatiu democritic etemental. Considerem
patrimoni
el. castellá com una expressió de [a riquesa cuttural de Catatunya i, per tant, com un
comú també dels catalans.
Impulsarem una potítica comuna d'área [ingüística cata[ana, bé sigui mitjanqant [a concertació
muttiLateral. entre les comunitats autónomes, o bé obtenint [a responsabilització del Govern
espanyol i assumint aquest un paper motor a[ respecte. En aquest marc de concertació estatal,
cai obtenir també [estab[iment d'una plataforma de promocÍó internacionaL de [a ltengua catalana i de [a cultura que s'expressa a través d'e[[a.
Desplegarem a[ máxim La dimensió més socia[ de [a cuttura, e[ carácter consütuent del fet cutturiquesa,
ral. en rel,ació amb les maneres de üure i de fer de [a nostra comunitat, en relació amb [a
e[ dinamisme i [a diversitat dets ciutadans, en relació amb [aprofundiment de [a cultura democrática,
amb [a creació d'un millor model de coexisténcia entre ets catalans
pob[es, races
i
i
les diferents cultures,
esferes religioses deI p[aneta.
Així, doncs, promourem una cultura creativa, dinámica, democriüca, participaüva, socialment útil i
de progrés, i et més ünculada possible a [a recerca de fórmules innovadores que donin solució ats
grans reptes socials que e[ conjunt de societats del planeta haurá d'afrontar e[ segle XXI.
promourem una cultura que contribueixi a [a construcció d'una societat cÍüca, basada en e[
compromís de tots, en [a corresponsabititat entre [a iniciativa púbtica i e[ món privat, en [esperit
de sotidaritat i de donar oportunitats a cadascú.
Afavorirem e[ sentit transversal de [a cultura, impulsant a[ máxim Les seves relacions amb l'educació,
furbanisme, [ecologia i el.s mitjans de comunicació públ.ics, especialment [a teteüsió.
Donarem e[ máxim suport ats creadors'i els emprenedors culturaLs del país. No només en retació
les arts escéniques, plástiques, audioüsuals, musicals i e[
amb els ámbits més habituals
-com
patrimoni- sinó també respecte a tots aquelts creadors, col.lectius i organitzacions que produeixen
cultura en un sentit ampli: departaments de recerca desenvolupament de les universitats'
urbanistes, arquitectes, dissenyadors, escotes i mestres, creadors, productors de béns i serveis
i
culturals, e[ sector turístic, ets ecdlegs...
�A més de promoure una cultura receptora i oberta a ['exterior, imputsarem una cultura capag de
produir béns culturats. En un escenari mundial gtobalitzat, e[ repte de Catalunya és esdevenir, no
només un centre receptor de béns cutturals produits fora. sinó athora un centre emissor de béns
i continguts culturals.
Aprofundirem aI máxim e[ taranná culturaI de Catalunya fonamentat en [a seva creatiütat, en e[
teixit associaüu, en [a iniciativa dets seus promotors i empresaris cutturats, en les dinámiques
amateur esteses pertot arreu, en magnífics professionats.
En Uera del coneixement, de [a producció de
continguts culturats, posarem tots ets mitjans perqué
Catatunya esdeüngui una veritabte factoria de continguts cutturats i, si és possibte, una de les
més importants factories de producció de continguts d'Europa, amb projecció mediterránia i
[[atinoamericana.
Des d'aquesta premissa, atorgarem una especial atenció als creadors
i
ats emprenedors culturals.
Promourem totes aquetles actiütats fonamentades en e[ tatent, [a capacitat d'innovar, La utilització
de [a intel.ligéncia i [a imaginació, com també [a idea gue promoure i facilitar [a creatiütat és
una responsabititat de tota [a societat catalana.
Tindrem cura de les miltors iniciatives destinades a enfortir [es empreses de [a cuttura i e[s
emprenedors culturals, especialment en [ámbit editorial, audioüsual (rádio i televisió, cinema i
vídeo), musicat-discográfic i teatral. Considerarem a les empreses de [a cultura com una pega ctau
en e[ sisterna cultural d'un país.
Donarem suport a [es mesures que permetin l'enfortiment de les empreses culturats de Catalunya
com a base per crear noves oportunitats per ats creadors del país.
Desenvoluparem els diversos sectors artístics i de [a cultura, a través de plans sectorials que
tindran molt en compte [es singularitats específiques que cadascun d'e[[s ha anat generant.
Promourem ets incentius necessaris perqué [a producció cultural catalana pugui establir una
relació adequada entre e[ mercat cuttural de Catalunya i els mercats internacionals, mott
especiatment en t?mbit de [a creació emergent.
Prioritzarem com a objectiu estratégic de primer ordre [a recuperació d'un sector audiovisual foft.
Esperonarem amb constáncia una producció cinematográfica audaE, basada en [existéncia d'una
producció independent forta. Conjugarem [a iniciativa del Departament de Cultura i e[ dTndústria,
[a de [a televisió públ.ica cata[ana i [a dets productors independents, tot considerant les fórmutes
de suport económic per part del sistema financer catalá.
Cooperarem amb e[ sector editorial per mitlorar [a seva competitivitat internacional. Donarem e[
máxim suport a [a consotidació definitiva de ['ámbit escénic catalá, en les seves diverses vessants
teatrats i musicals. I aixó no será incompatible amb fer atenció a les problemátiques específiques
dels sectors més febles com [a dansa o e[ circ.
i
Atorgarem a [a gran riquesa diversitat del patrimoni cultural de Catalunya
-arquitectdnic,
arqueológic, etnoldgic, museo[ógic i arxivístic- un ltoc central en [a nostra estratégia cultura[,
�establirem les mesures i eines necessiries per desenvolupar e[ seu potencial [údic, educatiu,
social, científic i económic.
i
Liderarem, en cooperació amb les attres administracions, e[ procés de creació i desenvolupament
de tots els grans equipaments de carácter nacionat. Ens ocuparem mott especiatment del seu
paper com a motors del sistema d'equipaments i serveis que cada sector cultural ha de disposar
per tot e[ territori.
Així mateix, proposarem que els centres nacionals tinguin, en els seus patronats, ben representada [a societat ciül i académica.
Ens comprometem a posar en mama e[ sistema nacional d'arxius
centrades entorn de tArxiu Nacionat de Catatunya
i
i de museus,
amb xanxes territorials
dels diferents museus nacionals.
promourem que les bibtioteques púbtiques siguin una peqa clau en [a democratització de [a
societat del coneixement, oferint programes de formació i d'ús de [a informació.
i de les noves tecnologies com una
polítiques públiques que
fomentant
catalana,
per
[a
societat
a[ conjunt de
assignatura básica
producció
técnica i tecnolÓgica.
científica,
estimuLin e[ sector púbtic i el. privat en e[ camp de [a
Farem un esforg primordial. en l'impuls de [a cultura cientÍfica
Desenvoluparem les mesures necessáries per incorporar Catalunya a [era digitat. Impulsarem
inversions en infraestructura digital, en un pla de formació i socialització de les noves tecnologies
de [a informació i en [a incorporació de [a dimensió digital' en e[ conjunt d'equipaments i serveis
púbtics.
Prioritzarem [a generació de densitat cultural en e[ territori. A llnterior de [a nostra societat, [a
distribució deLs béns cutturals és, almenys, tant assimétrica desigual com [a dels recursos
materiats. Promourem a Catalunya un model territorial global. i equitibrat, assentat en una Barcelona capital i harmónica amb una gran xarxa de ciutats, üles i pobles que articutaran diverses
centralitats culturats repartides peL conjunt del. territori. Definirem [a xarxa básica de serveis
culturals. Es conceftará [a seva prestació entre diferents nivells institucionats, de manera que
tots ets ciutadans coneguin a quins seryeis culturals tenen dret, com accedir-hi i on estan localitzats.
i
i
Fomentarem et diál.eg entre cuttura i educació. Promourem una cultura més educadora una
educació més cultural. Vettlarem perqué les institucions educaüves, des de [escola a [a universitat,
estableixin l'educació de les arts i les ciéncies com a eixos transversals, a fi de generar processos
més quatificats d'inserció en [a societat del cone'ixement.
Vetltarem perqué els mitjans de comunicació púbtics es comprometin de forma decidida amb les
polítiques educatives i cutturals del país.
Actualitzarem e[ paper de ['administració culturaI més com a lideradora, catalitzadora i
redistribuidora d'acord amb els interessos col.tectius del territori, que no pas com a subministrador
principal dels únics serveis culturals directes.
Reestructurarem e[ catáLeg de serveis i actuacions de [a Conselleria i actualitzarem les polítiques
de suport, combinant les subvencions amb els contractes-programa i ets capitals-risc, més pertinents
a [hora de consolidar e[ teixit productiu cultural de Catalunya.
�Promourem una reordenació de les competencies cutturals
i
una redefinició dels nivetts
i
ámbits
territoriats, a nivell locat, comarcal i regionat. Suprimirem ets serveis territorials superflus,
substituint-los per [a concertació amb els serveis regiona[s o metropolitans dependents de
[Administració
Loca[.
Establirem una relació nova amb e[ Govern de l'Estat en matéria cuttural. Es promourá [a
corresponsabititat del Govern central pel que fa a l'execució de plans d'infraestructures, a[ suport
i [a promoció de les indristries culturats, a [a defensa de [a pluralitat tingüística, a [a cooperació
entre les comunitats i a [a promoció dels productes culturals catalans a nivell internacional.
Ens comprometen en [a recerca de noves fórmules en e[ finangament públic de [a cultura. Entendrem
[a cultura com un actiu, i no com una despesa. Incrementarem [a inversió en cultura. Considerarem
e[ gran potencial estratégic de [a cuttura en l'impuls de les activitats productives i també de les
potÍtiques d'equitibri territoriaI i de benestar. Tindrem presents les relacions creixents entre cu[tura i generació de riquesa, i [a funció de [a cultura com a valor afegit dets entorns urbans, com
a dinamitzadora de [a innovació i com a jaciment de noves ocupacions.
Invertirem [a tendéncia a [a progressiva disminució que han patit els pressupostos cutturals a[
llarg dels darrers anys. Proposarem un veritable model federal de finanqament cultural.
Proposarem que e[ Govern central camini cap a ['1olo de pressupost cultural sobre e[ total del seu
pressupost. Proposarem que aquest pressupost nodreixi una part dels costos de les grans institucions
nacionals de Catalunya, com ja passa a[ Liceu. Demanarem que doni suport a tes pol.ítiques de
cooperació entre les cu[tures d'Espanya, aI desenvo[upament de [a normalització Lingüística
determinades operacions cuttura[s de dimensió internaciona[.
i
Proposarem un horitzó pressupostari que encamini ets pressupostos de cuttura cap a[ 4%. En
a
eL
marc de [a primera legislatura, ens proposem que els pressupostos actuals deL Departament de
Cultura dobtin les seves quantitats.
Pe[ que fa at finangament de les administracions locals, ens comprometem a estabtir,
conjuntament
amb e[[es, e[s passos a fer per tal que esdeünguin, a[ més aüat possible, competents pel que fa
ats serveis púbtics culturals de proximitat.
Ens comprometem, finalment, a promoure una cuttura entesa com l'espai on construir i socialitzar
valors que permetin e[ progrés i garanteixin [a integració de tots els ciutadans. La quaLitat de
vida es mesurará també per [a capacitat d'integració, d'extensió del vators de La sol.idaritat i La
cooperació, per [a preeminéncia d'un ciüsme de drets i deures, per una veritable participació
democrática en les maneres de fer i entendre ta potítica.
OBJECTIUS
O Promoure una cultura que es projecta al món.
Un
país amb personalitat própia.
O Apostar a favor dels sectors productius de la cuttura.
O Assegurar gue la cultura genera cohesió social.
�O Defensar el patrimoni de Catalunya com a factor clau
en el desenvolupament del País.
O Incorporar Catalunya en els fluxos de [a nova cultura
digital.
O Promoure una nova configuració cultural del
territori. Del sistema a la xan(a.
MEsuREs pER pRoMOuRE UNA cutTuRA OUE Es PR0JECTA AL MóN, UN PAÍs
AMB PERSONALITAT PRÓPIA
facititin [a connectiütat amb ['estat. Les competéncies exclusives
)
Crear mecanismes que
)
)
Incorporar Catatunya a [a creació d'un espai cultural europeu.
en
matéria cultural no han de ser cap impediment per establir aliances amb attres regions i
comunitats. Contribuir en l'extensió de circuits i coproduccions.
Aconseguir [a ubicació, en una ciutat catalana, de LAgéncia Europea de les Indústries Culturals.
activa de preséncia a[ món, en especial en aqueltes árees més properes des del punt de
üsta cultural, com [a Meditenánia i América Ltatina.
) pol.ítica
FAVOR DELS SECÍORS PRODUCTIUS DE LA CULTURA
MESURES
A
) Recuperar
el, Lideratge de Tel.eüsió de Catalunya com a coproductor audioüsual
i
com a mitjá
excepcionaI de promoció de les peL.Lícules reatitzades a Catalunya. Continuar en [a línia de
producció de ficció teleüsiva, recuperant e[ paper innovador que TV3 va tenir en els seus inicis.
amb [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, que garanteixi
e[ desenvotupament de La política cinematográfica i audiovisuat.
) Definir un contracte-programa
La
difusió cultural i
) Desenvotupar
)
e[ projecte Catalunya Pl.ató per a promoure [a producció cinematográfica.
Comptetar [a Xaxa d'equipaments culturals púbtics
les indústries cutturals de cada sector específic.
i
aplicar plans per a[ desenvolupament de
) Fer de Barcelona e[ centre de distribució'internacionaI
tot
de les produccions cultura[s catalanes,
i productes
aprofitant e[ seu potenciaL com a gran capital cuttural'i centre logístic d'indústries
d'informació.
)
Promoure circuits
)
Vet[[ar per [a preséncia de La creatiütat musical de Catalunya entre e[ repertori de les orquestres
més assenyal.ades del món i en ets principal.s festivals i auditoris internacionats, i vetllar també
per ['imputs de [a indústria discográfica cata[ana.
)
Suport actiu a les arts escéniques.
i infraestructures
de distribució de l'oferta musical catalana.
) EstabLir un Sistema NacionaL de Teatre a partir de [a interrelació del Teatre Nacional de Catalunya,
�e[ Teatre Ltiure-Ciutat del Teatre
centres dramátics municipa[s en
)
i
tot
els teatres públics municipals. Un conjunt concertat de
e[ territori.
Obrir espais púbLics per a tallers d'artistes joves i centres de recursos i d'accés a les noves
tecnotogies
i edició en vídeo, generació d'interactius, net art...- que facititin
-producció
l'aparició de comunitats artístiques, fent créixer e[ valor social de [a producció i [a seva ünculació
amb Íentorn territorial.
) Un nou pla nacional de suport a ta lectura per coordinar les bibtioteques i els programes de
difusió de [a literatura.
)
Suport genéric a l'edició de [[ibres, amb major rigor i d'acord amb e[ sector, sobre una miLlor
análisi i adequació a les tipotogies de ltibres, [tengua i nombre d'exemptars a editar.
)
Creació del Consetl de les Arts i les Ciéncies per facilitar [a mútua interacció entre tots ets
sectors culturals, [a iniciativa púbtica i [a societat civi[, i e[ món humanista i científic.
MESURES PER ASSEGURAR QUE LA CULTURA GENERA COHESIó SOCIAL
)
Amb e[ lema "[¡na cultura més educadora i una educació més cuttural", fomentar el. diáLeg entre
els professionats de [a cuttura i de les ciéncies i els professionals de [educació formal no
format.
i
)
Vetllar perqué les institucions educatives estabteixin [educació en les arts
ejx transversaI per a [a inserció en [a societat de [a informació.
)
)
Crear
i
les ciéncies com a
i adaptar les bibLioteques a [a nova societat del coneixement.
La Generalitat afirmará
i
defensará a[ máxim [a funció del sistema bibliotecari, adequat a[
nostre temps.
) Facititar [accés a la informació mitjangant tecnologies adequades.
) Oferir programes de formació per a ['ús de [a informació, i introduir a [a xarxa informació dels
fons loca[s en eI conjunt de [es biblioteques deI país.
) Fomentar [estatus social del creador, prestigiant-ne
[a figura
i e[ paper social
com a generador
de valor culturat afegit.
) Les entitats
o associacions relacionades amb [a cultura poputar
i/o tradiciona[, independentment
del seu origen, seran considerades com a entitats culturals, i ta Consetleria de Cuttura en será [a
intertocutora.
) Proposar [a definició
d'una carta de drets i deures culturats dels ciutadans de Catalunya, basada
i cooperació i [a preeminéncia d'un civisme de drets i
en ['extensió dets valors de [a sotidaritat
deures.
MESURES PER DEFENSAR EL PATRIMONI DE CATALUNYA COM
EN EL DESENVOTUPAMENT DEL PAÍS
A
FACTOR CLAU
) Ets actius patrimonials esdeündran un dets principats generadors de cultura.
) Promoure noves lectures de [a rea[itat potenciant [a investigació científica o artística i afavorint
[a identificació dets ciutadans amb e[ llegat de [a hístdria.
�MESURES PER INCORPORAR CATATUNYA EN ELS FLUXOS DE LA NOVA CULTURA
DIGITAL
)
Fomentar [a preséncia de [a cultura catalana dins dets fluxos gl,obats ürtuats de [a nova cuttura,
[a investigació de l'impacte de les xarxes de nova generació en e[ desenvotupament de [a
cultura.
)
promoure serveis
ciutadans.
i actuacions
imprescindibles per garantir l'accés a [a cultun digitat de tots els
MESURES PER PROMOURE UNA NOVA CONFIGURACIó CULTURAT DEL
TERRITORI
assentat en una Barcetona ciutat
pobLes que articu[i les diverses centralitats urbanes del conjunt
) promoure a Catalunya un model territorial
i capital. i una xarxa de ciutats i
gtobat
i equilibrat,
del territori.
) Definició d'una xanra básica de serveis culturals, basada en [a concertació institucional.
) posar [a descentratització a[ servei de l'emergéncia de processos singutars a cada territori,
i
activar sistemes de connexió en tots ets ámbits: circuits teatrals, d'arts plástiques, de patrimoni
i
museus, etc.
) Estabtir un nou model de relacions entre e[ Govern de Catalunya i e[ poder [oca[ pel que fa a [a
cuttura, sense competéncia, sinó complementarietat.
) Vet[[ar per l'administració dels interessos culturals deLs tenitoris de Catatunya.
) Adaptar i millorar [a normativa [ega[ per determinar els equipaments, instal'tacions i
serveis
púbtics cutturals oferts o concertats pets ajuntaments.
)
Modificar La Legisl.ació sectorial per atorgar als ajuntaments [a titularitat de [a gestió dels
serveis educatius i cutturals d'atenció directa als ciutadans.
)
Promoure una ponéncia de [a Comissió de Cuttura del Partament de Catalunya que planificará e[
desenvolupament legistatiu i normatiu en matéria de cuttun i redefinirá ets nivells competencials
de les administracions púbtiques.
�4
B ENESTAR
P ER
A TOHOM
E[ nostre objectiu és proporcionar benestar a tots els catatans i catalanes, i oportunitats per üure
en ptenitud i salut en cada una de les etapes de [a vida, com també protegir les persones que es
troben en risc de marginalitat. La societat catatana ha de combatre també les noves formes de
persones, molt especialment
desigualtat
-que afecten de manera més anónima i individual les
ets joves, les dones, els immigrants [a gent gran-, les manifestacions d'aquestes noves
desigualtats com [a desocupació juvenil, [a nova pobresa urbana, [a üoténcia no reiündicativa i
les tensions entorn dels immigrants.
i
i
La viabilitat i [a sostenibititat det nostre sistema de benestar depén de [a capacitat de generar
noves oportunitats econdmiques i, en conseqüéncia, passa per un increment significatiu de [a
taxa d'ocupació femenina
tot e[ que implica de desenvotupament dets serveis sociats com
-amb
les [[ars d'infants o l'assisténcia domicitiária a [a gent gran-; per un esforg intensiu per assegurar
[a inserció laboral dels joves; per unes potítiques actives d'integració dets immigrants; i també
per [impu[s de potítiques de natatitat.
E[ combat contra les noves desiguattats necessjta un nou pacte social, un nou contracte entre
generacions gue assumeixi com a prioritária [a incorporació de tots els joves a [a vida sociali que
garanteixi les condicions perqué [a gent gran exerceixi amb plenitud tots e[ seus drets. Calen, per
tant, polítiques socials integrades que no poden ser gestionades en exclusiva per organismes
centrals especiatitzats. Les polítiques sociats dirigides a col'lectius específics han d'integrar
polítiques d'ocupació, d'educació, d'habitatge, de salut i de serveis sociats.
La integració efectiva de les diferents potítiques es basa en e[ consens social
i
en [a seva gestió
en e[ territori. La cohesió social de Catalunya s'ha de basar en [a solidaritat de les comunitats
�[ocats, que poden detectar millor les noves formes de desigualtat i poden arribar més fácilment a
les persones que les pateixen. E[ nou pacte social ha de comengar pels pactes socials locats, de
manera que e[ nostre sistema del benestar sigui La suma de [a integració del conjunt dels sistemes
locals de benestar.
| 4.1.
I opoRTUNITATS
PER
A TOTS ELS JOVES
30 anys és [a més nombrosa que mai hagi tingut e[ nostre
forma un grup que no ha conegut attre model pol,ític que [a democrácia i l'autonomia de
La generació dets catalans entre 20
paíi, i
i
tataLunya. També és [a generació més preparada, ja que ha arribata [adolescéncia en un moment
de cLari expansió del sistema escotar general i de [oferta universitária, peró s'enfronta a grans
incerteses. És [a primera generació que ha de fer front, des del primer moment de [a seva üda
'i
adulta, als canvis que [a nova societat de La informació está introduint en [a üda económica
socia[.
Avui, [a joventut és un període ütal. al.Largat en e[ temps, que permet üure [a plenitud personal
pares i
a través de [oci i La cultura, facititat per unes relacions familiars poc conflictives entre
filts. És una época de plenitud, peró també un moment marcat per [a tensió dels estudis, les
dificul.tats per trobar feina 'i per accedir a ['habitatge.
La Generatitat ha d'afrontar aquesta complexitat, amb potítiques transversals, que comprometin
joves, cal que e[ conjunt de [acció de
govern integri els problemes dels joves dins dets seus objectius.
tot e[ Govern.
Més que una pol,Ítica específicament per a
OBJECTIUS
OAconseguir que tots els joves tinguin oportunitats i
cap jove es trobi sense feina i/o formació.
O Facilitar als joves la creació d'una llar própia.
O Oferir serueis adreqats específicament als joves en el
terreny de [a informació, [a salut i e[ lleure.
MESURES
)
Amptiar les oportunitats de formació dets joves, amb [a creació d'estudis superiors técnics
específics. a temps parciat, per a[s que no han realitzat cursos universitaris.
) Eütar que cap jove pugui ser marginat per manca de formació suficient.
) gferir alsjoves sense una formació
adequada durant [a seva adolescéncia foportunitat d'obtenir
una quatificació professional per incorporar-se at mercat laborat.
�)
Fomentar les iniciaüves empresariats dets joves a través de [a integració d'ajuts, informació
i
formació.
)
Promoure l'habitatge de [[oguer, d'acord amb els ajuntaments, específicament adregat a joves
entre 18 i 30 anys.
)
Donar suport a [a cuttura i a [a creatiütat juvenil, amb una ámpLia potítica de beques-saLari per
a artistes p[ástics. músics i creadors.
)
joventut, amb les administracions Locats i les entitats juvenits,
que doni resposta a les necessitats d'informació deLsjoves (sa[ut, estudis, drets, feina...) i crer
Crear una Xarxa de serveis a [a
espais de sociatització, expressió culturaI
) Polítiques
de prevenció
i
lteure.
i informació sobre els problemes de salut amb més incidéncia entre ets
joves.
I 4.2. UNA
SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES
I ooru¡s
I
iguattat entre homes i dones ha estat una de les grans conquestes del segte XX,
igualtat. En l'ámbit polític, Laboral i formatiu, [a preséncia
efectiva de dones (i e[ seu tractament) és inferior a La del.s homes, i no s'ha avanEat prou en el
reconeixement i aplicació efectiva de [es normes legals que reguten e[ dret a [a igualtat
d'oportunitats entre els sexes.
lJavanE cap a [a
perÓ [a situació encara no és de ptena
La preséncia creixent de les dones de Catalunya a [a
üda sociaI demostra que [a seva contribució
és indispensable a [a üda col.lectiva, peró s'ha d'assumjr socialment que aquesta iguattat és
profitosa, tant per a [es dones com per als homes. E[ Govern de [a Generalitat no ha tingut un
programa d'actuació ctar ni rellevant. [Institut Catal.á de [a Dona ha tingut pocs recursos i una
estructura funcional escassa,
i
['acció de govern ha tingut molt poca incidéncia.
Ca[ eliminar les desigualtats que encara existeixen, per tal que dones i homes tinguin iguattat de
drets i possibititats reals. També cal garanür fassignació a les dones de tot tipus de responsabilitats,
amb una preséncia igualitária en tots ets ámbits de [a vida socia[.
Amb e[ nou Govern de [a Generatitat, les dones han d'assolir [a ptena iguattat de drets efectius
amb ets homes i la seva ptenitud com a persones en La vida laborat, formativa i professional,
incloent [a família i [a maternitat com a dret i oportunitat que cal protegir des dets poders
púbtics. Aquesta ptena igualtat s'expressará en objectius de govern retacionats amb [a creació
d'ámbits de participació institucional i social.
(acció de govern també ha de promoure l'accés de les dones a l'ocupació i a les responsabititats
empresariats, vetttant per una major preséncia de dones en fesfera públ.ica i privada. E[ Govern ha
de facilitar que les dones puguin conciliar e[ trebaLL remunerat amb e[ trebatl doméstic, possibititar
lopció a [a maternitat i aconseguir que les responsabiLitats siguin compartides per dones i
homes. E[ Govern ha de prendre mesures actives per combatre tota forma de üoLéncia contra les
dones.
�OBJECNUS
O Construir una cultura igualitária en qué dones i
homes siguin tinguts en compte en igualtat de
condicions. Impulsar els projectes coeducatius.
O Definir un projecte de país que reconegui
diversitat de les dones
institucional i social.
i
[a
crear ámbits de participació
O Facititar l'accés de les dones a l'ocupació,
l'autoocupació i I'empresariat, i Promoure una major
preséncia en llocs de responsabilitat púbtica i
privada.
O Conciliar el treball remunerat amb el trebalt
doméstic i t'opció a la maternitat, i promoure gue es
comparteixin les responsabilitats entre dones
i
homes.
O Combatre tota forma de desigualtat o discriminació
per raó d'orientació sexual.
O Combatre tota forma de üoléncia contra les dones.
MESURES PER CONSTRUIR UNA CULTURA IGUALITARIA
i fomentar felecció d'estudis professionats,
sense biaixos de génere
)
Generalitzar [a coeducació
per ats nois i les noies.
)
Estabtir programes d'assessorament ats centres de secundária, amb atenció especial de l'estudiant
femení cap a carreres on hi ha poques dones.
)
Imputsar [educació sexual i afectiva.
) Educar en un ús no sexista del llenguatge.
) promoure una sanitat que no discrimini per raons de sexe i que respecti
ets drets dels usuaris
i
usuáries, en especial e[ dret a [a informació.
)
)
Imputsar un planejament urbanístic que facil"iti forganització.de [a üda quotidiana.
génere'
Vetl.l,ar perqué el.s mitjans de comunicació no discriminin per raons de
) El. Conse1¡ Audioüsual de Catalunya actuará per impedir ta difusió de missatges sexistes.
) Fer de La iguattat entre homes i dones una política transversal del conjunt del Govern de [a
Genera[itat.
) Mil,l,orar les oportunitats
sa[ut.
de les dones amb informació sobre drets, trebalt, educació, formació
i
�)
Establir [a participació com a régim económic matrimonial catatá supletori per garantir e[
mateix dret de tots dos cdnjuges als béns comprats durant e[ matrimoni.
MESURES PER FACILITAR L'ACCÉS
A L'AUTOOCUPACIó
O¡ tES DONES A
UOCUPACIÓ,
I A UEMPRESARTAT
) Fomentar [a redistribució
del trebatl
i locupació entre dones i
homes. a partir de [a disminució
dels horaris laborals.
) Establir programes d'igualtat d'oportunitats amb les empreses.
) Plans específics de formació i de promoció de La iguattat i l'accés de Les dones als [[ocs de
treba[t.
)
Adopció d'aquests programes d'acció positiva per tes empreses privades que obtinguin contractes
púbLics.
) Proposar
mesures que diversifiquin les opcions de treba[[, i que potenciTn La participació de les
dones en sectors emergents i [a seva promoció a nivells elevats de responsabititat.
) Incentivar i
millorar faccés de les dones a prestacions socials: en cas de malattia, maternitat,
ajuda per a l'atenció a [a gent gran.
) Defensar e[ paper de [es dones en ['ámbit ruraI i [estabititat professionaI de [a dona pagesa.
) Prioritat d'ajut a iniciatives de desenvolupament rural dutes a terme per dones.
) Establir un P[a específic de formació per a dones de més de 45 anys, sense experiéncia laboral
o amb baixa qualificació.
)
Promoure [a preséncia de les dones en [[ocs claus
i
Les
potítiques transversals
a
tota l'administració,
mitja n Eant accions positives.
)
Augment progressiu del percentatge de dones entre els al,ts cárrecs de [a Generalitat, avanqant
cap a [a paritat.
) Incentivar
[es empreses que facin púbtic i apLiquin un compromís de no discriminació laboral
per raó de sexe i de promoció de dones a[s nivells técnics i directius.
MESURES PER COMBATRE TOTA FORMA DE VIOLENCIA CONTRA LES DONES
)
Imputsar campanyes de rebuig social als maltractaments a les dones.
)
campanya de formació entre co[.lectius en contacte amb aquest probtema.
) Ajut a les dones que han estat víctimes de maltractament,
que integri treba[[, habitatge i
assessorament.
)
Dotar d'espais i recursos a les associacions
maltractaments.
)
Aplicar les noves tecnotogies de comunicació a [a prevenció, aterta i seguretat, amb un protocol
d'actuació per a totes les institucions relacionades.
) Ampliari
i col.lectius
de dones que tracten els problemes dels
mittorar les instal.lacions per a l'acolliment de dones que pateixen mattractaments.
�MESURES PER CONCILIAR EL TREBALL REMUNERAT
AMB EL TREBALL DOMESilC I UOPCIó A LA MATERNffAT. PATERNITAT
AM B RESPONSABILITATS COMPARIIDES
Incorporar a les polítiques ocupacionals les recomanacions de [a UE en matéria de maternitat
garanteixin
[a
que
d'adopció,
com
paternitat i cura dels infants, tant en els casos de naixement
)
conservació del.
LLoc
de trebal.l.
i
[a promoció professional.
) Controtar que no hi hagi cap discriminació en fámbit laboral per raó de maternitat.
) Establ,ir facil.itats per a les famílies amb mare i pare que treba[[en.
) Crear més escoles bressol i activitats extraescotars, reforgar ['ajuda domiciliária i estimular [a
flexibititat laborat.
) proposar
[a redefinició dets horaris laborals, escolars
dones a [a üda laboral
i
i
púbtics per ajudar a [a inserció de les
social.
t4-a
I uN SISTEMA SANITARI EFICIENT I
DE QUALITAT
[oferta sanitária públ.ica a Catalunya ha experimentat un gran salt endavant en els darrers ünt
grácies a
anys, de manera semblant a[ que ha succeit a [a resta de comunitats autÓnomes,
['impuls donat pels governs sociatistes a les polítiques de benestar.
població i que
ha creat una xarxa d'atenció i prestacions sanitáries que abasta [a totalitat de la
[a Generalitat
ha tingut com a resuttat una mi[[ora generaI del.s niveU.s de sa[ut, perd e[ Govern de
S
no ha desenvolupament prou bé e[ sistema sanitari, malgrat que partia d'una situació sanitária
posar en marxa una
més avanqada que a [a resta de [Estat. S'ha deixat passar [oportunitat de
i técniques
quant
concepció
[a
seva
a
assisténcia sanitária eficient, orientada a[s pacients i moderna
de gestió.
[a reatitat
Sota una certa retórica publ.icitária de les excel.léncies de [a sanitat cata[ana, s'amaga
déficits económics permanents -producte de ['abséncia d'un marc estab[e de
finangament-, de les ineficiéncies clares en [a gestió, de les llistes d'espera i dels déficits
del,s
ets
d'atenció a[ pacient. Ets probLemes diaris del sector han generat un cert desencÍs entre
professionals, ats quats cal donar estímuts i noves i['lusions.
La nova política sanitária catatana ha de permetre resotdre els problemes de finanqament
i millorar
leficiéniia de gestió del sistema sanitari 'i dels seus recursos humans, per mantenir [actual
i
sistema de cobertura universal. També s'ha de mitlorar [accessibiLitat de tots els ciutadans
ciutadanes ats serveis sanitaris.
per a[ nou Govern de [a General.itat també será important perfeccionar els mecanismes de
participació social dins deL model. sanitari, i estabtir canats d'informació sobre els drets dels
com de tracte i assisténcia.
baCenk i de garantia de [a quatitat del seruei, tant médic
�OBJECTIUS
O Resoldre els probtemes de finangament i millorar
I'eficiéncia de gestió det sistema sanitari i dels seus
recursos humans.
O Millorar l'accessibititat dels ciutadans als serveis
sanitaris.
O Perfeccionar els mecanismes de participació social,
informar sobre els drets dels pacients i assegurar [a
qualitat del servei.
O Millorar i estendre les polítigues de prevenció i
garantia de la salut dels ciutadans.
MESURES PER RESOLDRE ELS PROBLEMES DE FINANqAMENT
UEFICIENCIA DE GESTIÓ DEL SISTEMA SANITARI
HUMANS
)
I
I
MILTORAR
DELS SEUS RECURSOS
Emprendre e[ sanejament económic del sector, amb un pla d'estabititat financera a 4 anys, [a
creació d'un marc estable de finanEament i e[ sanejament del deute a [[arg termini.
) Reduir les despeses burocrátiques en un 30%.
) Implantar sistemes d'informació que redueixin [es tasques
burocrátiques
i
aLLiberin temps per
a[s pacients.
)
Informatitzar tots els procediments i utititzar els sistemes d'informació per miltorar [a coordinació
entre els diferents nivelts assistenciats; garantir faccessibilitat immediata a[s historiats c[Ínics;
retornar ats professiona[s informació sobre [a utilització dets recursos, basada en l'evidéncia
científica i técnica i per estalüar temps a[ ciutadá en les tramitacions.
)
Ampliar [a responsabilitat municipal i potenciar [a cot.taboració amb organitzacions d'iniciativa
social, per donar una rápida resposta als nous reptes de satut: immigració, exclusió sociat,
envelliment, noves matalties, etc.
)
Augmentar [a confianga i e[ compromís dets professionats. Incrementar ['autonomia professiona[,
imputsar ['autogestió en l'atenció primária, la gestió directa
-amb carácter votuntari- de
['atenció primária per ajuntaments i/o consorcis municipa[s de primária, i [a instauració de
noves formes de gestió als hospitals.
)
Adoptar mesures efectives per a un ús racional dets medicaments, especialment amb
d'una potítica de genérics, avui clarament insuficient.
)
Completar e[ desptegament de [a reforma de l'atenció primária a
máxim de 4 anys.
)
Abordar, amb diáleg i consens, [a reforma de [Institut Catalá de [a Salut, dotant-Lo de mecanismes
eficaEos per a una millor gestió de cadascun dels seus centres.
La
impl.antació
tot e[ territori catalá en un
�)
proposar a totes les forces socials un acord per a[ desenvolupament professional
Laboral a l'Institut Catalá de [a Salut.
)
primar [a qualitat, l'eficiéncia
i La dedicació a [a institució, a canü
i [estabilitat
de ta flexibititat organitzativa
dins del sector sanitari Púbtic.
ImpuLsar potÍtiques de formació continuada, enteses com a inversió en capital humá.
)
) potenciar [a infermeria en les tasques de prevenció i promoció de [a satut, cures i rehabilitació.
) potenciar les funcions de promoció de [a salut i de prevenció de [a malaltia de tes oficines de
farmácia
i
[a coordinació amb els serveis d'atenció primária.
Crear un grup d'experts per a felaboració d'un pl,a de recerca biomédica de Catalunya en 4 anys,
co[.Laboració amb [a indústria farmacéutica les universitats que tingui en compte les
)
i
en
necessitats
i els riscos
per a [a salut de les dones
i
ets homes.
)
Adoptar un pta d'inversions amb les prioritats següents: finangament dels centres d'atenció
primária, construcció de tlHospital. de Sant Pau, pta de remodelació i inversió per ats hospitals
púbtics de IICS i desenvotupament d'un pla de serveis sanitaris i sociosanitaris.
)
Estabtir un model de rel.ació amb e[ sector sanitari privat basat en [a transparéncia. en un
pública
sistema de garanties de compliment dels objectius co[.lectius i en una dectaració
d'abséncia de possibles conflictes d'interessos.
)
per
Crear 7 regions sanitáries coincidents amb [a nova diüsió territorial de Catalunya, regides
consorcis mixtes entre General.itat i ajuntaments, presidits per [administració autondmica.
Sanitari ptanificará, dirigirá i ordenará els serveis sanitaris i preventius en ['ámbit
de La regió. S'hi integraran els patronats i consorcis existents a [a regió.
) E[ Consorci
MESURES PER MILLORAR L'ACCESSIBITITAT DELS CIUTADANS ALS SERVEIS
SANITARIS
) Mi1Lorar La quatitat de [atenció sanitária,
)
)
amb [a reducció immediata de les llistes d'espera.
Apticar un pla de xoc de reducció de les llistes d'espera en cataractes, prótesis de maluc i
genott, hérnies i varius.
Estabtir garanties de terminis máxims d'espera per a cada intervenció quirúrgica o prova de
diagnosi.
serveis que representen una atternativa a llhospitalitzacil, com hospitals de dia,
cirurgia sense ingrés i hospitalització a domicili.
) potenciarels
) publ.icar una Carta de Serveis amb els compromisos de qual.itat del Servei Catatá de [a Salut amb
els pacients.
)
MiLLorar les condicions de calidesa hoteleres
i
de confort de les instat.lacions sanitáries, tant
als centres d'assisténcia primária com als hospitals, amb eL respecte a [a intimitat
i
[a
confidencialitat.
assistenciats primari i hospitatari, amb [a creació de
amb una important inversió en sistemes informátics.
) MitLorar [a coordinació entre els niveLls
circuits efectius
i
immediata de [a Targeta Indiüdual. Sanitária a
operativa a[ 100% en e[ máxim d'un any.
) Distribució
tota [a població, amb
cobertura
�) Reformar [a Llei d'ordenació
sanitiria de Catalunya amb un nou model de participació en [a
gestió, que suposi [a municipalització de l'atenció sociosanitária i domicil.iária; un impuls per
[autogestió per professionals de ['atenció primária i lladopció de l'estatut de ['hospitaI púbtic.
) Presentar
un P[a de seryeis sanitaris i sociosanitaris que desenvolupi prioritáriament l'atenció
primária, faccés equitatiu a [a tecnotogia médica d'eficácia provada, e[ desenvolupament del
Programa d'atenció domiciliiria integral i e[ P[a integral d'atenció continuada i urgéncies.
MESURES PER PERFECCIONAR ELS MECANISMES DE PARTICIPACIó
SOCIAL, INFORMAR DELS DRETS DELS PACIENTS
I ASSEGURAR LA QUALITAT DEL SERVEI
)
Imputsar mecanismes ctars i ágits de rendiment de comptes a [a societat, que facin transparent
accessible a[s ciutadans [a informació sobre ets seus drets i obligacions.
i
) Presentació d'un informe anual a[ Parlament.
) Recuperar [a confianEa de[s professionats en [a gestió públ.ica.
) Defensar els vators de [a medicina de quatitat, donant prioritat a l'atenció aI pacient, [a defensa
de [a cultura de ['exce[.léncia, ['ética médica
i
e[ compromís sociaI de
La mil.l.or
medicina cata-
[ana.
MESURES PER MITLORAR
I
ESTENDRE LES POLÍTIQUES DE PREVENCIó
I
GARANTIA DE LA SALUT DELS CIUTADANS
) Potenciar les polítiques de salut pública, d'acord amb ets ajuntaments, actuant en [a prevenció
de prob[emes mediambientats, a[imentaris
)
i
epidemioLdgics.
Creació de programes interdepartamentats de prevenció de trastorns de ['a[imentació (anoréxia
i bu[ímia), drogodependéncies, sida, cáncer, embarassos no desitjats i probtemes derivats de [a
contaminació mediambienta[.
)
Integrar progressivament tots ets serveis de satut mental dins eL sistema sanitari sostingut amb
recursos públics, amb un émfasi important per l'increment de recursos.
)
Imputsar reformes en [a docéncia, ta recerca i [assisténcia sanitária que tinguin en compte i
facin üsibtes les causes i conseqüéncies deLs probtemes de satut que afecten més a les dones.
) Estabtir l'atenció a [a salut dental per a tots els infants
entre 7 i 15 anys, amb un programa de
salut dental que contemptará [a prevenció, revisions anuats, apLicació de selladors de fosses i
fissures, obturacions, urgéncies dentats i tractament per matformacions i traumatismes. Política
de fluoració de les aigües de consum.
) La política sanitária ha de tenir com a objectiu guanyar esperanea de üda i qual.itat de vida.
) Fer un esforE cap a [a reducció de mortalitat en ma[atties com e[ cáncer, [a sida, les cardiovascutars
i
les derivades dels accidents.
) Regutar les medicines
[es males praxis
no convencionats (homeopatia, acupuntura, osteopatia...) per tal. d'eradicar
i dignificar aquestes
del sistema convenciona[.
professions
i
els aspectes preventius, com a complement
�)
Impulsar una estratégia de recerca innovadora en e[ camp de [a intervenció sanitária no invasiva
generadora de qual.itat de üda, especiatment pel que fa a les malalties més comunes.
| 4.4.
I unn socIETAT
FoRTA
I SoLIDARIA
Els nous reptes i problemes, que es deriven dets canüs económics i socials, obliguen a redefinir
famítia i les seves necessitats'
Les políüques socials i les seves prioritats que, avui, són: l'atenció a [a
la gent gran, les persones amb disminucions ta Ll.uita contra quatsevol tipus de marginalitat
i
socia[.
A Catalunya hi ha 2.000.000 de famílies, 1.000.000 de persones grans, 150.000 persones
discapacitádes, gairebé 80o.Ooo persones tenen rendes molt baixes i hi ha un nombre indeterminat,
peró treixent, d'immigrants pobres o indocumentats, als quats cal atendre amb independéncia de
i, ,.u. situació administrativa. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'afrontar aquesta problemática
des de [a proximitat i el. territori, conciliant l'esfera lrivada i La púbtica, i amb l'objectiu d'una
societat equil,ibrada basada en un model, de famíl.ia en ltibertat, on cada membre assumeixi les
seves responsabilitats.
Un objectiu fonamental de La potítica social és que La üda de les persones grans sigui activa' S'ha
qualitat
d'assegurar que es pugui enveltir a casa i, si arriba [a necessitat, que hi hagi recursos de
que les
govern
és
prop de casa i en cada territori. Una attra prioritat de [acció de
suficie-nts
persones amb disminucions tinguin iguattat d'oportunitats en l'educació, en [a salut, en fhabitatge,
per
en l'ocupació, en e[ [[eure, en [a comunicació, en [urbanisme i en [a vida en general. Adaptar
integrar les diferéncies, ja que qualsevoI politica ha de pensar en tots els ciutadans.
La nova acció de govern, atlunyada de les üsions massa assistencialistes o economicistes, ha de
preventiva, há d'inveftir més en educació, en generar ocupació, en salut comunitária' en
ser
habitatge sociaLi en serveis socials, com a fórmula per lluitar contra [a pobresa i fexclusió sociat,
per saber compartir [a cultura i [a riquesa.
La descentratització de les competéncies de Les pol.ítiques sociats (serveis sociats, educació, salut
comunitária, formació ocupacionat) és llobjectiu del nou Govern de [a Generatitat. Descentralització
que afavoreix [a participació activa del tercer sector (entitats sense afany de
ats ajuntaments
lucre, organitzacions no governamentals, votuntariat)
i
dels mercats [oca[s.
OBJECNUS
OAconseguir una societat sana i integrada.
O Garantir que [a gent gran visqui en plenitud.
O Fer de Catalunya un país per a tothom.
�MESURES PER ACONSEGUIR UNA SOüETAT SANA
)
I INTEGRADA
e[ primer trimestre de [any 2000, una comissió mixta amb [a GeneraLitat, els
ajuntaments, e[ tercer sector i les entitats mercantils socials per consensuar canvis legistatius
en polítiques socials i estab[ir acords sobre necessitats sociats, drets dets ciutadans,
responsabititat pública o privada, nivetts competencials i marc de finanEament plurianual.
Crear, durant
) Canüar ['actua[ sistema de subvencions amb e[ sector privat per un contracte-programa.
) Assegunr un pta de finangament plurianual i d'inversions, dins els serveis socials de responsabilitat
públ.ica amb gestió externa.
)
Crear un observatori de necessitats sociats, extern
i d'avaluació
de les polítiques socials, amb e[
sector universitari púbtic.
) Reconvertir
les oficines de Benestar Social en centres de suport a les famílies, amb l'objectiu
i
i
d'assessorar, orientar oferir serveis de mediació terápia familiar. La seva tituLaritat será
municipaI o comarcaI i s'integraran dins [a xarxa de serveis socials.
)
Tendir a universatitzar l'atenció ats infants de 0 a 3 anys, amb fórmules flexibLes: escoles
bressol, amb ajudes a domicili, facilitant modificacions laborals del pare o de [a mare...
) Promoure, en ets propers
quatre anys, [a recerca de "500" famílies acollidores per a menors amb
púbtica.
tuteta
Garantir e[ suport professional a aquestes famíties des dets serveis socials básics.
) Impulsar un pta especial comunitari
de suport als adolescents amb risc social que permeti
accions conjuntes des de[s ámbits de l'educació, cuttura, lteuie, ocupació i salut comunitária.
)
Garantir ajuts per a habitatges a persones i famílies amb rendes baixes, estabtint un parc
d'habitatges socials de lloguer a tot e[ territori.
) Etaborar
un mapa d'equipaments socials i habitatges amb suporh centres de dia, residéncies i
habitatges adaptats per a persones amb disminució. Aprovar un p[a de finanEament a quatre i
vuit anys.
) Promoure
potítiques integrats d'estrangeria que permetin accions concretes en relació amb els
immigrants que ja s'han estab[ert, amb eI propósit d'asso[ir [a seva p[ena integració. Adoptar
una estratégia per preveure e[s ftuxos migratoris.
) Promoure e[ reconeixement
del pob[e gitano com a part integrant del poble cata[á amb una
singutaritat histórica i cultural prdpia.
MESURES PER GARANTIR QUE LA GENT GRAN VISQUI EN PLENITUD
)
Augmentar [a cobertura del servei d'atenció a domicili de factual 7,7olo (per cada 100 persones
majors de 65 anys) al. 4olo en els propers quatre anys, i a[ 8% en vuit anys. Garantir horaris
d'atenció necessaris i qualitat de servei. Per cada 8 persones ateses, es creará un ltoc de trebatL.
) Universalitzar,
en quatre anys, e[ servei de teleassisténcia, ltigat a ['atenció a domiciLi. Servei
un mínim de 50.000 ciutadans grans.
teleassisténcia.
Es creará
a
1 [[oc de trebatl per cada 100 terminals de
�)
Amptiar [a xaxa d'habitatges tutelats. En quatre anys no hi haurá cap municipi de més de 5.000
habitants sense aquesta xanxa.
)
Amptiar les ptaces de centre de dia, centre de nit i residéncia. Arribar en quatre anys a una
cobertura de 0,60lo (per cada 100 persones majors de 65 anys) de centre de dia i nit -ara
0,4olo- i a un 1% e; vuit anys. Per cada sis ptaces de centre de dia, es crea un nou ltoc de
treba[[, 2.000 ptaces en quatre anys.
)
Ampl.iar l'oferta de places residencials en quatre anys en 2.500, en vuit anys caldrá crear
places de finanqament
fO.bOO places residencials per arribar a un mínim per a cada comarca de 3
es crea un
ptaces
residencials
púbtic per cada 100 persones més grans de 65 anys. Per cada tres
i
[[oc de trebat[.
MESURES PER FER DE CATALUNYA UN PAÍS PER A TOTHOM
)
promoure un acord amb e[s sectors empresarials, sindicals i entitats prÓpies de les persones
amb disminució per tal de desenvolupar un pla per a l'ocupació de les persones amb disminució.
Aquest p[a es desenvotupará entre e| 2000 i e[ 2007, i preveiem crear 4.000 [[ocs de trebatl.
)
"Catalunya per a
Elaborar un pta de supressió de barreres arquitectóniques i de comunicació
que
p[a,
un finanEament
tindrá
tothom", que ha de despl"egar-se entre et 1999 i et 2007. Aquest
pturianual. és per incorporar les persones amb disminució a [a üda quotidiana. Durant aquest
període, s'hauria d'adaptar e[ transport púbtic en un 50% de [a xarxa en 4 anys, i e[ 1000/o en 8
anys. E[iminar totes les barreres arquitectóniques en els edificis ptib[ics.
)
Convertir [a prestació del programa unificat d'ajut social en una prestació de dret.
| 4.5.
I unn poLÍTIcA
DE suPoRT
.
A LEs FAMILIES
e[
Les potítiques de progrés de suport a ta famítia han de tenir com objectiu facilitar [a creació,
famílies.
desenvol,upament. festabititat i ta quatitat en les retacions i en La üda conüvencial de les
de [a
práctiques
i
vators
les
de
La famítia, com a unitat básica de conüvéncia i ámbit d'iniciació
són
famíties
Les
vida quotidiana i de [a formació afectiva i intel..lectua[, és e[ nucli de [a societat.
adults'
l,escenari primordial de socialització, no només dets infants i adolescents, sinó també dels
joves o persones grans. Només amb famíl.ies tolerants, responsables i so[idáries entre els seus
hembres construirem una societat més cohesionada i que avanci cap a [a igualtat d'opoftunitats.
btanc de
Les propostes de potíüques de suport a La famítia segueixen les recomanacions del Llibre
[a
dones,
les
homes
els
entre
potiii.. social europea, basades en [a iguattat d'oportunitats
i
doméstic i de cura de les persones, [a conciliació entre e[ treball remunerat
i La üda fami[iar, i La participació de tots ets membres de La famítia en [a presa de decisions com
element essencial per a [evolució de [a societat.
val,orització
deL trebal.l.
tenir vocació de transversalitat per intervenir des de
justícia i [a cultura
[economiá, ['ocupació, [a sa[ut, l'educació, els serveis socials, ['habitatge, [a
de [a imatge i comunicació.
Les políüques de suport a La famítia han de
�OBJECTTUS
O Afavorir la creació, el desenvolupament
de les famílies.
i l'estabititat
O Estabtir polítiques específiques de suport a les
famílies i d'increment de la natalitat.
O Assegurar que els pares puguin conciliar ta vida
laboral i familiar.
MESURES
) Reüsar, a Catalunya i a [Estat, les prestacions económiques de suport a [a famÍlia,
prestacions
fill
a cárrec, per [es persones dependents, grans o amb discapacitat (de tes més baixes dets
paisos de la Unió Europea).
per
)
Fer més senzitta [a possibititat de formar una unitat familiar, respectar els diferents modets
familiars que les persones adoptin i adaptar e[ dret de família a les noves situacions.
)
Garantir ets serveis socioeducatius per als nens des dels sis mesos fins ats tres anys: [[ars
d'infants o recursos alternatius més flexibtes.
)
Promoure un debat amb empresaris, sectors econdmics, treballadors i sindicats per incloure
dins les ctáusules socials ta ftexibitització dels horaris laborats i una nova planificació dels
serveis que faciliti [a conciliació de [a vida [aboral i [a üda quotidiana.
) Augmentar [a participació de les famílies en fámbit educatiu reglat de tres a setze anys.
) Suport económic o de programes a les famílies en situació de precarietat económica o de risc
social. Faci[itar [a transició a[ treball dels adotescents amb fracás escolar.
)
i
Crear centres de suport familiar dins ets serveis sociats locals per informar, orientar donar
suport professional en medicació o terápia familiar, com estratégia per prevenir i resotdre els
conflictes de les famílies.
)
Incrementar els serveis d'atenció a domicili a les persones amb dependéncia que üuen a casa
seva. Assegurar e[ suport sociosanitari o recursos alternatius a [a [[ar quan [a situació ho
requereixi.
)
Afavorir que [a satut fami[iar formi part de les actiütats dels centres de salut.
) Crear ámbits específics d'educació sanitária adreEada als adolescents.
) Adaptar ets actuals centres d'atenció a [a dona perqué puguin oferir atenció
a [a paretla, dins
['ámbit de [a sexualitat i de [a planificació i orientació famitiars.
)
Potenciar modificacions legistatives que afavoreixin les famílies no matrimonials i iguatar e[
tractament [ega[ de les pareltes de fet, amb independéncia de [a seva orientació sexuat.
)
AgiLitar
i
donar transparéncia als trámits d'adopció internacional.
) Desenvotupar les normes
del Dret
ciül
catatá per
tal de protegir [a maternitat.
�L
tge digne no pot ser exercit per una part de [a
pobl,ació a causa de [a seva precarietat económica i ['alt nivell dels preus del mercat. [oferta
pública d'habitatge social és escassa. [evolució de La pobl.ació, ets canüs familiars i sociats'
i'envetliment del párc d'habitatges existent i llaparició de noves necessitats (famílies monoparentals,
joves, persones grans, persones immigrades) han generat una demanda d'habitatges a [a qual no
s'ha donat sotució.
Encara que [a LegisLació estableix l'accés a un habitatge digne com un dret fonamental dets
ciutadans, [a realitat és que a Catalunya fan fatta a[ vottant de 50.000 habitatges per a les
famíties amb recursos económics més baixos, mentre que tan sols es construeixen 3.000 habitatges
anuats d'habitatge social per a aquest tipus de famílies.
La Generatitat promouri actuacions púbtiques per fer efectiu e[ dret universal a un habitatge
digne per a tothom, centrades especialment en [a promoció púbtica d'habitatge social destinat a
Les persones que se situen en els nivelts de renda més baixos, un total
¿e iZ.OOO habitatges sociats anuals durant [a tegisLatura 7999-2002. Es fará atribuint recursos i
competéncies ats ijuntaments, que són els coneixedors més directes de les necessitats dels
ciutadans.
fará compatibte [a potítica d'habitatge amb [a potitica d'urbanisme, d'acord amb [a disponibilitat
de sd[, amb un urbanisme orientat a La quatitat de üda ("ciutats per üure-hi"), i amb [a sostenibilitat
dets pobtes i ciutats. Es dedicará [a máxima atenció a La rehabilitació del nuctis antics i dels
Es
nuclis urbans ja existents.
OBJECTIUS
O Promoure la creació d'habitatge social.
O Promoure la rehabilitació del parc d'habitatges.
O Contribuir a l'extensió del mercat d'habitatge de
1[oguer.
MESURES PER PROMOURE LA CREACTó O'TIISTTRTCE SOCIAL
habitatges socials, destinats als cot'lectius de població més
desfavorida, especialment les famíLies amb ingressos per sota dels 2,5 milions de ptes. anuals:
48.OOO habitatges socials en e[ període de quatre anys.
) promoció anual de 12.000
) Desenvotupament de les competéncies
)
municipals en [a promoció de fhabitatge social.
Impul,s d'un pta de crédit [oca[ destinat a[ finanqament municipal' de tlhabititació del sÓ[.
�MESURES PER PROMOURE LA REHABILITACIó DEL PARC D'HABITATGE
) Promoció d'ajudes per a [adquisició o lloguer d'habitatges de segona má en ets nuclis antics.
) Promoció d'árees de rehabilitació urbana i remodelació de barris deteriorats (subsütuir habitatges
en mal estat per attres de nous, tot mantenint unes condicions favorables per als veins): 20.000
habitatges en e[ període de quatre anys.
MESURES PER CONTRIBUIR A TEXTENSIÓ
DEt MERCAT DE THABITATGE
DE
TLOGUER
)
Promoció anual de 4.000 habitatges socials de lloguer dels preus més baixos per a [a pobtació
amb problemes específics: joves, persones grans i persones immigrades: 6.000 habitatges socials
de lloguer en quatre anys.
4.7.
ibeftat individuat que e[s poders púbtics han de
garantir. Entenem [a seguretat, en un sentit ampli, com [a satvaguarda de [a integritat de les
persones, dels béns púbtics i privats i det medi natural. Volem un país on es pugui caminar per
qualsevol carrer i a quatsevol hora, peró també on els boscos no es cremin i on es redueixin ets
riscos tant d'origen natural com industria[.
La miltor garantia de [a seguretat és [a prevenció, i aixd suposa capgirar ['actua[ pol.ítica de
poticia i bombers de [a Generatitat de Catalunya. Ha estat una política fortament central.itzada i
amb émfasi en ets aspectes operatius, abans que ets preventius, ql¡e no dóna prou importáncia a
['arre[ament dets cossos de seguretat en e[ territori. Cal. una nova política integraI de seguretat
que compti amb [a cot.[aboració dets poders loca]s i del conjunt de forces poticiats presents a
Catatunya.
Les actuals lteis relacionades amb [a seguretat no garanteixen l'efectiva responsabil.itat de
lAdministració envers ets ciutadans. Tenir més po[icia no significa tenir més seguretat, ni tenir
cossos de seguretat propis no és garantia d'un país més segur, si no hi ha una políüca i uns
objectius de seguretat.
Constitució reconeix ats ciutadans, i [a nova política de
seguretat a Catatunya ha de donar un contingut específic a aquest dret. lJobjectiu és organitzar
e[ sistema de seguretat cata[á des de [a perspectiva de [a garantia aI dret a [a seguretat, vincu[at,
sense excepció i d'una manera directa, a tots els poders públics.
La seguretat és un dret fonamental que [a
Un objectiu polític important en [a nova política de seguretat és [a integració dels aspectes de
prevenció, transversatitat i participació amb [a concepció de servei púbtic i de servei als ciutadans.
[eficácia d'aquest servei rau en e[ grau de coordinació que s'estabteixi entre les diferents
administracions. Aquesta coordinació ha de permetre planificar periddicament els objectius i les
�prioritats del sistema i les accions corresponents. Aquest plans de coordinació són e[ marc idoni
per establir formes respectuoses de relació entre les diferents administracions públiques.
OBJECTIUS
O Garantir la seguretat com a dret fonamental dels
ciutadans i de les ciutadanes.
O Situar la prevenció en et vértex det sistema de
seguretat.
O Estabtir les formes de coordinació i responsabilitats
entre els cossos de seguretat de les diferents
administracions, especialment entre mossos
d'esquadra i policies locals.
MESURES PER GARANIIR LA SEGUREÍAT COM
CIUTADANS DE LES CIUTADANES
A DREÍ FONAMENTAL
DELS
I
)
Aprovació d'una [[ei integral sobre e[ sistema de seguretat a Catalunya, amb [a concepció de [a
seguretat com un servei púbtic i un auténtic dret dels ciutadans: acció preventiva, coordinació
sobre La base deL model d'autoritats i reconeixement de l'autoritat de ['a[catde, definició clara
de les responsabilitats de [a Generatitat
pl.anificació
i
i
deLs ajuntaments, introducció
d'un sistema de
articuLació d'un sistema de participació estabte.
) publicar cartes de servei i estándards de qualitat per als diferents serveis de seguretat.
) possibititar fentrada ats mossos d'esquadra de membres d'altres cossos policials (pol,icies
cossos
i
[oca[s,
forces de seguretat de ['Estat).
MESURES PER SITUAR
tA PREVENCIó
EN EL VENT¡X DEL SISTEMA DE
SEGURETAT
) Reorganitzar els Bombers de [a Generalitat.
) Redefinir [a xaxa de parcs, d'acord amb fanál.isi de risc territoriat i els estándards de servei.
) DescentraLitzar el,s bombers amb més participació municipal.
) Reüsar festatut específic dels bombers i convertir-lo en un servei preventiu.
) Fer dets Bombers de [a Generatitat La columna vertebral de [a protecció ciüt catalana.
) Fomentar La participació, [a mentalitzad6, e[ consens i l'impuls de [a prevenció contra e[foc i
altres riscs.
)
Impulsar l'autoprotecció ciutadana.
)
Potenciar
i
descentralitzar territorialment e[ teléfon únic d'emergéncies (172),
�) Fer d'aquest teléfon un veritable centre de coordinació.
) Reüsar i agititar els plans d'emergéncia existents.
I
MESURES PER ESTABLIR LES FORMES DE COORDINACIÓ RESPONSABILITATS
ENTRE ELS COSSOS DE SEGURETAT DEPENDENTS DE LES DIFERENTS
ADMINISTRACIONS
) Proposta d'integrar les administracions competents i els agents socials en drgans de coordinació.
) Potenciar les Juntes Loca[s de Seguretat per garantir [a participació municipa[.
) Definir un sistema de coordinació específic per a l'Area Metropolitana de Barcelona, de comú
acord amb els ajuntaments.
una xarxa de comunicacions i d'informació integral en matéria de seguretat entre
totes les administracions púb[iques, amb un en[[aE amb [a informació de ['Estat.
) Implantar
4.8.
FER DE CATALUNYA
UN PAÍS DE TESPORT
lJesport és un element important de dinamització sociaI i económica del país, i Catatunya deu
molt a [a tradició centenária dets seus ctubs, element básic de sociatització de generacions de
ciutadans durant tot e[ segte. Les federacions catalanes han estat capdavanteres de fesport
espanyo[, de [a competició esportiva i de [a formació, capacitació i tecnificació d'esportistes,
técnics i jutges. Des del sector púbtic i des del privat, s'ha impu[sat [a práctica esportiva de
centenars de miters de ciutadans i ciutadanes.
i millora dlnstal.lacions
esportives ha incrementat, de forma considerable, e[ nombre d'equipaments. lJesport és una
actiütat habitual de gran part de [a pobtació.
La política d'inversió de les administracions púbtiques en [a construcció
Els Jocs 0[ímpics del 1992 han significat un model del treball a reatitzar no tan sols en l'esport
sinó en ta üda general del país. No obstant, ['imputs a l'esport des de [a Generalitat ha sofert un
retrocés en els últims quatre anys, i en ['ú[tim període ha tingut una progressiva pérdua de
protagonisme.
Les inversions han davatlat d'una manera alarmant en e[ conjunt del territori. El. pta d'instat. lacions
esportives no ha estat aprovat, amb e[ resultat d'una polÍtica errática en [a planificació i execució
de les noves construccions i en detriment de [a cot.taboració amb [a resta d'administracions, tan
rica en anteriors etapes.
Les federacions han üst retallades de manera radical les aportacions del Govern, amb un retrocés
en les polítiques d'iniciació, promoció i tecnificació dets nostres esportistes. Amb algunes iniciatives
tegislatives supérftues i instrumentalitzadores del món de l'esport, s'han volgut amagar les veritabtes
necessitats dels esportistes, posant en perilt [a complicitat fonamental en [a consecució dels
�éxits passats. La pérdua de pes específic de [esport catalá podria fer que Catalunya perdés e[ [[oc
capdavanter que históricament ha tingut.
Ca[ un canvi de potítica de l'esport, amb un nou Govern de [a Generalitat que faci de Catalunya un
país de [esport.
de l,es federacions e[ motor de l'esport catalá: potenciar e[
seu protagonisme en e[ desenvotupament de l'actiütat esportiva, en [a formació, promoció i
tecnificació dels esportistes en [a preséncia de [esporL catatá en [a competició. Ca[ posar
fassociacionisme esportiu a[ servei de La difusió de [a práctica espottiva del conjunt de [a població,
fomentant eL creixement d'aquest sector, amb l.'objectiu d'incorporar cada cop més ciutadans i
La nova poLÍtica ha de fer deLs clubs
i
i
ciutadanes a [a práctica de [actiütat fisica. Establir acords amb ets agents de programes d'utilització
esportiva del temps Ltiure de [a població, ptanificar noves inversions i concertar amb e[ conjunt
d'administracions púbtiques i amb e[ sector esportiu (c[ubs, federacions, associacions i empreses
de[ sector) un equitibri harmónic en e[ creixement de l'oferta d'instal.lacions esportives en e[
conjunt del territori.
fer especial atenció a l'actiütat fisica en [edat escolar, element clau en [a formació de [a
joventut. Adoptar mesures que permetin [a incorporació de totes les nenes i nens de Catalunya a
La práctica de fesport i l'educació fisica com a element básic de [a seva formació, i garantir ['ús
intensiu del conjunt d'instat.lacions esportives en els centres educatius det país.
CaL
E[ reconeixement de l'especificitat de [esport catalá ha d'anar acompanyat de [a federatització
real de fesport espanyot, promovent La participació dels esportistes de Catalunya en tot ets
niveLl,s de competició. És important mantenir una retació d'absoluta lleialtat amb les estructures
esportives espanyotes i internacionals. Catatunya podrá ser un país de l'esport si consotidem
L'ámpLia relació d'esdeveniments esportius que anualment es celebren aquí
i si s'amplia e[ nombre
de proves del calendari de llesport internacionat, fomentant e[ patrocini privat.
La nova pol.ítica esportiva ha de servir per incrementar [a práctica esportiva de les dones, a tots
e[s njvetls, i per promoure [a iguattat en e[ tractament de [a competició en l'esport femení.
lJesport és un instrurnent de satut. Un dets nostres objectius és, precisament, fomentar [a práctica
d'un esport, [a creació de programes d'esports i salut i [a incentivació de [a práctica de l'esport
més adequat a cada edat
i
condició.
OBJECTIUS
O
Fer de clubs
i
federacions el motor de l'esport catalá.
O Fomentar l'actiütat fisica en l'edat escolar.
O Fomentar la igualtat de sexes en I'esport.
O Promoure l'esport com a eina de salut.
O Reconéixer l'especificitat de l'espott catalá.
�MESURES
) Establir convenis específics amb les federacions
per potenciar programes de tecnificació
d'esportistes.
)
Ampliar e[ Centre dAtt Rendiment de Sant Cugat.
)
Concertar amb municipis, ctubs, federacions, entitats esportives
i empreses de gestió
e[ nou Pla
d'Equipaments, amb convenis per a [a seva gestió.
) Recuperar e[ nivetl de subvencions a les federacions esportives
catatanes per a [a promoció
i
[a
formació.
)
Impuls per duplicar, en deu anys, e[ nombre de llicéncies esportives.
)
Desenvolupar programes per tenir, en cinc anys com
a mínim, un eguip catalá femení a [a
divisió d'honor dels esports amb més lticéncies.
)
Impulsar programes destinats a [a promoció de [a práctica de l.'esport i de [associacionisme
esporLiu, amb l'objectiu que ['any 2004 eL 10o/o de La població catatana sigui sdcia practicant o
abonada a un club o insta[.tació.
) Fer reserya d'espai per a usos esportius en et ptanejament urbanístic.
) Dotar cada comarca d'una piscina coberta, com a mínim.
) Dotar cada comarca, com a mínim, d'un camp de futbol de gespa artificiaL amb pista exterior
d'atletisme.
)
Desenvotupar un programa d'iniciació a [a natació perqué als 6 anys totes les nenes
sápiguen nedar.
)
Impular un programa d'iniciació a l'atletisme per a nens
) Establir
i
i
nens
nenes a partir de 10 anys.
un mínim de dues hores d'esport setmanal dins del projecte educatiu de cada escola.
)
Acordar la utilització de les instat.lacions esportives de les escoles fora de [horari lectiu.
Vettlar per ['ús social d'aquestes instat.tacions.
)
Crear espais esportius coberts a les noves construccions escolars.
)
Assegurar [a correcta formació
)
Impulsar e[ paper dets conselts esportius com a instrument de coparticipació entre Íescola,
societat i les administracions.
i
adequada
titutació del professorat d'educació fisica.
) Promoure programes d'estades esportives per a joves.
) Crear e[ Programa "Catatunya Otímpica". de suport a ctubs i
[a
federacions, per aconseguir e[
máxim nombre d'esportistes catatans en les competicions internacionals.
)
Crear amb e[ món empresarial un programa de promoció de grans esdeveniments esportius, per
fer de l'esport una eina de projecció internacional de Catatunya.
)
Elaborar una normativa incentivadora del mecenatge esportiu.
�4.9.
UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT
I
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
pel catatanisme
Catalunya és un paÍs d'associacions, una tradició iniciada, fa més d'un segle,
poputai.i social, i ressorgida després de La tl,arga etapa franquista, amb una múttiple diversitat
d'entitats pl.urats. Una caracteústica catalana és [a forEa de [a seva societat civit: des del món
societats
empresarial. fins a[ món associatiu sense afany de lucre, que inctou cooperatives
i altres
anónimes [aborats, fundacions, associacions d'ajuda mútua, voluntariat, mutualitats, ONG
entitats diverses que actuen en [espai púrbtic de [a üda social'
i
populars, d'ajuda
La renovació dels moüments socials tradicionals (obrers, veinals, cutturals i
mútua, socials, de joves, de vetts...) i els nous moüments (ecologistes, feministes, immigrants,
okupes, gNG...) que s'organitzen en associacions formals, informals, de voluntariat i xaxes,
.rpi.rr.n inquietuds i valors de La ciutadania en moüments i xaxes que abasten tot e[ territori.
és una
Aquest potencial humá de projectes associatius, d'acció soLidária i de noves oportunitats
potenciant [a
llavor de futur que e[ Govern de [a Generatitat ha de saber estimular i aprofitar,
interacció púbtic-privat en l'espai púbtic de conüvéncia. E[ principi de subsidiarietat entre
administracions també s'ha d'aplicar entre aquestes i [a societat ciü[.
OBJECIIUS
O Prestigiar i millorar l'associacionisme i el
voluntariat.
O Imputsar el Tercer Sector Associatiu Solidari.
O Promoure [a participació ciutadana
I
MESURES PER PRESIIGIAR
MILLORAR L'ASSOCIACIONISME
I
EL
VOLUNTARIAT
) Reconéixer
)
e[ paper de fassociacionisme en [a millora de [a gestió púbtica.
Impulsar e[ voluntariat social
i
cíüc.
) Esümutar fesforg de les persones dedicades a accions socials i cíüques.
) Fomentar La participació interna a les associacions, com també e[ seu funcionament democrátic
i
)
t'ampliació de les seves bases socials.
Impulsar pol.ítiques de suport a les xaxes associatives
i
a les federacions.
) Donar suport a [a creació i consolidació d'entitats de segon grau que fomentin [a coordinació
interassociativa
i
que afavoreixin
I'a
formació i e[ reciclatge dels dirigents.
�)
Millorar les normatives fisca[s que afecten les associacions per afavorir L'obtenció de recursos
de [es empreses
i
de [a ciutadania.
) Promoure que les associacions adquireixin
MESURES PER IMPUTSAR
)
Et
locals propis. Afrvorir ta dectaració d'utititat púbtica.
TERCER SECTOR ASSOCIATIU SOTIDARI
Crear les condicions adients per a[ desenvolupament del Tercer Sector Associatiu i SoLidari:
fomentar associacions que tinguin projectes per generar ocupació i activitat económica, social
i
culturat.
) Les associacions
sense afany de lucre, les fundacions, les cooperatives, les associacions de
vo[untariat sociaI o cíüc, i les 0NG han de ser els auténtics protagonistes del Tercer Sector.
)
Imputsar [a gestió poputar, [a gestió cíüca, [a codirecció
i
[a cogestió d'equipaments
i
serveis
púbtics.
) Nous criteris d'ava[uació
tinguin en compte [aportació deI votuntariat i el. benefici sociaI
generat. Impulsar mesures que simplifiquin [a concertació i ets pLecs de condicions
que
administratives.
) Legislar a nivell catali per impulsar i consolidar e[ Tercer Sector amb votuntat de servei púbtic.
) Fer-ho des de [a fraternitat i [a sotidaritat, base d'un desplegament normatiu amb imaginació i
creatiütat, tot considerant [a necessária responsabiLitat
hi participin.
deLs actors sociats (associacions,
empreses, sindicats, ajuntaments...) que
MESURES PER PROMOURE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA
D
Impulsar ptans integrats, estratégics, comunitaris, de barri, ciutat i vita, amb
tots els agents sociats i de tots els poders públics.
)
Impulsar plans sectoriats i territorials per donar suport i crear alhora observatoris per avaluar i
potenciar [a realitat social i associativa catatana.
)
Miltorar les relacions institucionals entre ets poders púbtics
i
La
participació de
les associacions ciutadanes.
) Les relaciones
e[ rigor
i
entre poders púbLics i associacions s'han de basar en [a confianga, [a transparéncia,
[a cerca de [a quatitat.
)
Afrvorir pactes locals perinnovar [a pafticipació ciutadana: suport dels ajuntaments a iniciatives
que cerquin la millor manera de fomentar [a participació (referéndums, conset[s...).
)
Impulsar amb ets ajuntaments les ONG, e[ voluntariat sociat, cíüc, cultural, veinal
)
Donar especial rel[eu a la descentralització
Potenciar e[ vo[untariat
i a l'articutació local. de tTnstitut
i
ciutadá.
CataLá deL Vol.untariat.
i [a participació ciutadana, posant en contacte vo[untaris i associacions.
�5.
EL NOSTRE PAIS:
CAMPS, POBLES
I CIUTATS
Catalunya constitueix una gran xanra de ciutats i sistemes urbans que dóna ltoc a un entramat ric
i variat d'árees dinámiques, amb una regió metropolitana potent a[ voltant de [a ciutat de Barce-
lona i un conjunt d'árees emergents que permeten articular e[ territori i fonamentar-hi una
activitat económica diversificada i respectuosa amb e[ medi ambient. E[ territori fisic presenta
moltes modalitats de paisatge, algunes de gran qualitat, amb un notabte patrimoni histdricoartístic i naturat. S'ha anat consotidant [a consciéncia que e[ territori és un espai de convivéncia
i alhora un espai a mantenir.
La locatització geográfica de Catalunya és mott interessant. per [a seva posició central en [arc
mediterrani més desenvolupat i en un punt de pas de les comunicacions Espanya-Europa. La
integració monetária europea, e[ desenvolupament del cable com sistema de comunicació i La
creixent importáncia de les retacions entre les ciutats europees com a estímul a[ desenvotupament,
entre d'altres fenómens, conviden a l'optimisme en e[ desenvotupament catalá.
A[ costat d'aquests elements positius, hi ha notabtes mancances que requereixen una acció decidida det nou Govern de [a Genenlitat [a crisi de [agricultura i [a sitvicultura, fabandó de les
zones rurats de muntanya, les dificultats d'accessibititat i mobilitat d'a[gunes zones, [a manca de
gestió adequada dels espais [[iures, els déficits de gestió mediambiental dels residus, [excés
d'ocupació de sót, ets déficits en infraestructures estratégiques, [a preponderáncia de ['ús del
transport privat, i, en fi, [a inadequada organització administrativa del territori, són les principals
amenaces.
E[ nou Govern de Catalunya ha de superar [a üsió antagdnica entre e[ camp
urbanització creixent, [a miltora de les comunicacions, ets canvis dels costums
i
[a ciutat. La
sobretot, e[
i,
�mobil.itat, han fet eL país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris
'interconnectats.
més interdependents, i els pobtes i les ciutats més
fenomen de
La
les terres de
Ca[ abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que e[ problema del regadiu de
ponent o bé eL dets boscos de [a CataLunya central són un problema de "pais", de [a mateixa
que [a mi[[ora de faeroport de Barcelona o e[ tren d'alta velocitat. Cada territori té les
r.n.r.
seves prioritats, peró aquestes han de ser, també, prioritats pel país'
per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme a[ territori. a [a rica
i variada xaxa de ciutats i pobLes i, mitjangant [a regionalitzaci1, potenciar e[ món ruraL que ha
ciutats
de tenir a [abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes
problemes
mediambientats
ets
per
actuar
sobre
cal
aixó,
i un país més saludables, més sostenibtes i,
de
tot
e[ territori.
potítica duta a terme pel govern de CiU des de [a Generalitat no
ha estat positiva per superar aquest duatisme, i per aixÓ cal un nou Govern per enfocar una nova
pol.ítica: [a potenciació de les xaxes de ciutats petites i mitjanes que actuen de "focus" de
desenvolupament i servei; [a promoció d'estratégies adaptades a[ potencial de les árees rurats; el
La centratització administrativa
i
promoció
foment d'una agricultura sostenible i competitiva; un turisme respectuós amb e[ medi; [a
de [a cooperació rural-urbana; i La integració de La periféria rural a [a planificació estratégica de
més acreditats.
les regions, són, entre d'attres, línies de treball inspirades en els programes europeus
ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU FUTUR
en [a
Ets diferents territoris del nostre país han estat poc protagonistes de l'etapa democrática
quaL Catatunya ha consotidat et seu autogovern.
La concepció nacionatista, una mica ideal i simpte, de Catalunya com una nació homogénia, [a
centnlització poLítica i administrativa a Barcetona duta a terme pel govern de CiU, [a marginació
haver-se creat
deLs ajuntaments en tot e[ procés de redreqament institucional catatá, i e[ fet de no
no hagin
les reiions són atgunes de les causes que han fet que els diferents tenitoris de Catalunya
país.
del
nostre
potitica
i social
tingui [a preséncia i la participació necessária en [a üda
de
En aquest context, l.a poLítica de desenvolupament s'ha centrat en [a captació d'inversions
positives,
i
que,
necessiries
sent
grups económics muttinacionats, i també en e[ turisme, opcions
ión'clarament insuficients. Hi ha hagut poca imaginació en les polítiques de suport i foment a
lactiütat económica imputsada per [a gent del país. Hi ha mancances en alguns sectors industrials
importants per a[ desenvolupament de determinades comarques, a causa de [a desaparició de
que no han
sectors empiesarials que no han pogut adaptar-se a les noves reatitats econÓmiques i
rebut e[ suport necessari.
Aquesta potítica insuficient, [a manca de pol.ítiques de desenvolupament territorial específiques
i [a inexisténcia d'una xaxa moderna i eficag de carreteres i de transport púbtic arreu del país han
fet que e[ desenvotupament es concentrés en [a regió de Barcelona i en e[ [itora[. No s'ha entés,
�durant aquests vint anys, [a importincia de les infraestructures de comunicació i telecomunicació
per a[ desenvolupament. La política de carreteres ha estat poc rigorosa i poc ambiciosa. Fa [a
sensació que s'han fet carreteres per sortir e[ caps de setmana o bé per acontentar taL o tal. pobLe
o üta. [Eix Transversal, [a gran obra púbLica que s'ha fet en aquests anys, está inacabat i és
insuficient. E[ Govern també ha comprés tard i malament [a importáncia, de cara aI futur, dels
sistemes aeroportuaris i del tren d'alta velocitat.
Per a un desenvolupament de tots ets territoris de Catatunya d'acord amb les.seves potencialitats,
cal una nova manera d'entendre [a política territorial. A totes les regions de Catatunya hi ha
oportunitats. E[ canvi de po[ítica és aprofitar-tes, donant un nou protagonisme aI territori.
Una nova idea del, reequilibri tenitorial: cohesió social, impuls económic
territori.
i
tideratge det
Més en[[á de les necessitats comunes, relacionades amb e[ que s'ha anomenat "societat del
benestaf, els territoris tenen les seves necessitats própies, retacionades amb [a seva problemática
i potencialitats. Uobjectiu que tots e[ territoris tinguin una série de serveis, d'equipaments i
d'infraestructures ha estat, fins ara, [a característica principal. de les pol.ítiques adreEades a[
territori, peró e[ desenvotupament d'aquests serveis i dotacions no ha reequil.ibrat eI país.
La cohesió sociaI s'ha de construir des del territori, des del petit pob[e fins a [a ü[a. Les persones
pertanyen a una comunitat o s'hi integren, a nivell de barri o de pobte. Per aixó és mott important
que a nivell [oca[ es desenvolupin polítiques comunitáries que afavoreixin aquesta cohesió.
Potítiques comunitáries segons les necessitats de cada pobLe i comarca
d'ocupació,
-d'educació,
d'habitatge i de benestar sociat-, liderades pets ajuntaments i per l'Administració locat, en e[
seu conjunt, com a manera de garantir que [a cohesió sociaL sigui també cohesió territoria[.
i e[ seu entorn exerceixen de motor de Catalunya i d'una ámpl.ia
i fomentar les potencialitats de cadascun dels territoris. La regional.ització de
Sense negar e[ fet que Barcetona
regió, cal exptotar
Catatunya és una de [es prioritats del nou Govern de [a Generatitat, per donar noves oportunitats
als territoris i dotar-tos de més cohesió socia[ i territorial.
i lideratge territoriat, midanqant un projecte estratégic
punt de trobada dets seus sectors socials més dinámics. La majoria
dels territoris de Catalunya tenen reptes i sectors d'actiütat en crisi o emergents. De les poLítiques
sobre e[ terreny que s'hi ap[iquin dependrá e[ futur de tot eI país.
Les regions seran espais de desenvolupament
assumit pel Govern catalá
El "trian
i
gte" motor de reeq uiti bri: formació-ajuntaments-em preses
La descentralització regional donará veu a[ territori i potenciará e[ "triangle" que ha de ser motor
de desenvolupament econdmic territorial: e[ sector tocal (el.s ajuntaments i La regió), fescota i les
empreses han de constituir-se en els tres elements dinamitzadors del desenvotupament regional.
Les regions han de crear les condicions favorables perqué e[ món [oca[, e[ sistema educatiu i
universitari, i e[ sector empresariaI s'impliquin en eI desenvolupament i en eI futur de [a regió.
Es prestará motta
atenció i suport ats emprenedors; igual que ho han fet els ajuntaments, també
i paral.le[ament
ho faran tes regions. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de promoure, conjuntament
�a [a regionaLització, [a creació d'un ámbit on interrelacionar e[ sistema educatiu, i les necessitats
empreiariaLs i les demandes ocupacionals. lJaspecte de [a formació per a [ocupació será un dels
principats objectius. Són els empresaris i, d'alguna manera, els atcaldes. els que coneixen les
necessitats de[ teixit producüu.
del món del treba[[.
Cal,
impticar més [a comunitat educativa, a[[unyada massa vegades
protagonisme
La regionatització db Catatunya, r¡n nou desenvolupament estatutari per donar
a[ territori.
procés de regionatització haurá de contemplar les reivindicacions de determinats territoris (A[t
pirineu i terres de ['Ebre), com [a solució a [a probtemática específica de [a regió metropolitana de
EL
Barcetona. Es proposa [a creació de set regions:
Barcelona,
-
Girona,
Catatunya Central,
Tarragona,
Terres de ['Ebre,
Ponent i
Att Pirineu.
bases fermes per a una descentralització
definitiva del Govern de [a General,itat. També ha de servir per estructurar i enfortir lAdministració
que, a
[oca[ catalana, amb unes regions que siguin ets ámbits de descentralització del Govern i
La
diüsió de Catalunya en regions ha de crear unes
més, ünguin, en e[ seu ámbit, unes administracions [oca[s: els consells regionats.
fita important de cara a [a modernització de l'Administració a Catalunya: són
ets ámbits adequats per millorar [a capacitat de desenvolupament i competitiütat del país, com
també e[ punt de trobada entre LAdministració territorial de [a Generatitat i tAdministració [oca[
en e[ territori.
Les regions són una
Les regions han de ser Íens intermedi per excel.téncia entre municipis i Generalitat.
per corregir
Com a ámbits de descentratització del.s departaments de [a Generatitat, han de servir
d'estructuració
ámbits
a
Com
Administració.
e[ desordenat centratisme en qué ha derivat [a nostra
locat, han de ser [a proposta definitiva per enfortir e[ poder [oca[
generalitzada, a tot e[ país, del principi de subsidiarietat.
i
fer possibte [aplicació
[estabtiment de les regions ha de servir, també, per vertebrar i donar un nou protagonisme a[
territorií ats pobl.es i a les ciutats que conformen e[ país. Les regions han de catalitzar [emergéncia
de projectes territorials, i han de situar [a pol.ítica territorial en [a primera línia de l'agenda
política, cultural i sociat, per tal de contrarestar [a tendéncia a [a centratitat i a [a sectorització
de les polítiques púbtiques.
Així mateix, e[ fet regional ha de servir per reconéixer [a diversitat territorial del país i ha de tenir
prou fLexibil.itat i consens per poder adaptar-se a les diferents necessitats de gestió i representació
dels territoris.
�Qué han de fer les regions? Com a ámbit territoriaI de descentraLització de [a GeneraLitat, han de
constituir un mapa ctar i progressivament únic per a l'organització administrativa, i han de
propiciar un acostament de [administració aI ciutadá. La regió constituirá
de les potítiques dels diferents departaments en e[ territori.
eL
punt de coordinació
La regió será, també, un ámbit territoriaI d'una Administració [oca[, amb un govern propi: eLs
conselts regionals. Aquests tindran, en primer [toc, les competéncies i objectius de les actuals
diputacions: [a garantia de [a prestació dets serveis locals, [a prestació dels serveis supratoca[s i
supracomarcats, [a cooperació [oca[ i comarcaI i [a defensa dels interessos regionats. En segon
[toc, els conselts regionals han de ser unes administracions de "gestió del territori" i de promoció
social i econdmica de [a regió. Per assolir aquest objectiu, conjuntament amb algunes de les
iniciatives que les diputacions actuats han engegat, ets consells regiona[s han de ser receptors de
competéncies autonómiques de gestió del territori (urbanisme, aigües, medi ambient).
E[s consetts regionals han de sorgir "des de
baix": e[s seus drgans de govern estaran formats per
etectes locats. E[ seu president seri un a[ca[de.
Les regions reemplaEaran i integraran les actuals diputacions, contribuint a [a simpLificació i
racionalització del mapa administratiu.
"punt de trobada" de fadministració de [a Generatitat i fadministració [oca[.
S'establirá un drgan paritari de coordinació i impulsor de [es polítiques regiona[s: La Comissió
regionaI de coordinació.
Les regions seran un
Les regions es correspondran amb les províncies a l'efecte de [organització administrativa de
['Estat. Una vegada regionalitzat e[ territori cata[á pel Partament de Catalunya, es proposará a[
legislatiu estata[ ['adaptació de [a seva estructura periférica a[ fet regiona[. D'aquesta manera, a
Catalunya, les províncies s'anomenaran regions. Així será possibte conjugar e[ fet que Catalunya
es doti de [a seva prdpia organització administrativa i territorial amb [a necessitat constituciona[
del manteniment de [a província.
Les regions funcionaran com a províncies a l'efecte de les circumscripcions electorals
i estadístiques,
servint per resotdre les necessitats de gestió de les competéncies i serveis de l'Estat a Catatunya,
que, d'altra banda, hauria de centralitzar [a representació política en [a delegació deL Govern a
Cata[unya.
La regionalització ha de ser un procés on e[ territori porti [a iniciativa. Així mateix. ha de ser
assumit pel conjunt de les forces potítiques i sociats. La detimitació fina[ ha de ser fruit d'un
consens ampli. Proposarem, per tant, un procés de discussió molt obert on els diferents territoris
puguin intervenir i contribuir a conformar [a decisió que ha de prendre e[ Partament de Catalunya.
final assolir un modet regional clar en [a detimitació, peró flexib[e i
adaptat quant a[ contingut dets drgans i administracions regionats. En aquest sentit, La regió de
Es proposa com a objectiu
Barcelona i [a seva xarxa de ciutats es dotaran d'un govern locat, e[ Consell Regional de Barcetona, gue, necessáriament, requerirá un ampti ventatl de competéncies i recursos.
�lJapticació det principi de subsidiarietat a Catalunya, un exercici de federalisme interior. La
,,dávotució" de protagonisme, competéncies i recursos cap als nivetls d'administració Local
i cap a[ territori i [a societat.
Tot aLLd que pugui fer [a societat no ho ha de fer lAdministració,
administració més propera, no ho ha de fer una de més ltunyana'
i tot a[[Ó que pugui fer
una
l-lAdministració [oca[ catatana, e[ poder [oca[ catatá, fa temps que ha assolit [a seva majoria
d,edat. Aquest reconeixement vol dir un altre marc financer on [assignació dels recursos es faci
amb un cert grau d'automatisme.
qüestió territorial ha de tenir en compte [a fitosofia que es troba darrere
de les reiünd.icacions del sector locaI contingudes en ets documents originats del Pacte Loca[.
a[s municipis
S'ha d'impulsar una assignació flexibLe i progressiva de competéncies, serueis i recursos
El.
i
rep¡antejament de
La
a tAdministració [oca[ en e[ seu conjunt.
i e[ sector [oca[ en e[ seu conjunt, han de gestionar tota una série de competéncies,
amb els recursos corresponents, que actuatment estan en l'esfera autonÓmica. D'una manera
unánime, els alcaldes han reclamat La gestió de llensenyament primari, i opcionalment, del
El
secundari, de Les pol.ítiques ocupaciona[s actives i de les pol.ítiques de promoció d'habitatge.
per
[a
tant,
conjunt d'aquestes pol.ítiques representa un 6% de [a despesa pública consolidada i,
una
distribució
d'assolir
l'objectiu
en
distáncies
escurgar
sevá cessió cap a[ sector [oca[ significará
de [a despesa de l'ordre det 40/30/30.
Els ajuntaments,
Un nou enfocament del creixement urbanístic timitar la urbanització extensiva
els nostres pobtes
ELs
pobLes
i
i consolidar
ciutats
i les ciutats que veftebren
eL
territori de Catalunya constitue'ixen un important patrimoni
urbanístic que cal conservar i potenciar.
úttims anys, e[ creixement de só|, destinat a habitatges, indústria i serveis s'ha produit
que hi hagi
en bona part al, marge dets pobLes i ciutats. lJocupació progressiva del territori, sense
i
implica
una
un increment significatiu de [a població, té uns enormes costos energétics afegits
gran dificuttat de cara a [a dotació de serveis i transport als nous assentaments. Ca[ replantejar e[
En aquests
modeL.
La urbanització residencial. dispersa o de baixa densitat s'ha desenvolupat sovint sense cap
consideració a les estructures tradicionals dels pobl.es i ciutats existents. Creiem necessari corregir aquest procés, atorgant més protagonjsme als pobles i ciutats existents, i donant suport a les
que
infraestructures de mobititat i comunicació en els sistemes urbans consolidats, per petits
siguin, tot disminuint els riscos de segregació social del territori.
ül.es de Catalunya han sofert un procés invers a les noves
produit un
árees residenciaLs disperses. Malgrat ets esforgos desptegats pels ajuntaments, s'ha
cert buidat residencia[, acompanyat, en motts casos, d'una creixent terciarització o d'una incipient
degradació. En aquest context, Les pol.ít'iques púbtiques d'habitatge de sdl s'han centrat,
Les árees centrats de mottes ciutats
i
i
principalment, en els nous creixements.
�Es donará prioritat a [a recuperació dels teixits urbans, a [a recuperació de [a idea de pobLe i de
ciutat, que vol dir que, juntament amb una potítica decidida de miltora dets espais públics, es
prioritzaran les polítiques d'habitatges, destinant més recursos i donant competéncies als
ajuntaments.
La reconversió decidida de determinats centres
i sectors
urbans envettits o que han perdut [a seva
funció urbana pot absorbir una part important de [a demanda d'habitatge preüsibl.e a mig i LLarg
termini. En aquest context, s'imputsará una potítica decidida de suport ats ajuntaments amb
l'objectiu de reconvertir, en clau de miltora urbana, una part important deLs habitatges dets anys
50, 60 i 70 gue, en mott casos, no s'adapten a [es noves necessjtats individuaLs i socials.
La incorporació de les idees sobre [a
sostenibilitat a [a planificació territoriat indica que s'ha de
trebaltar amb models urbanístics de creixement més compacte. En aquesta línia, i
complementáriament, cal decidir e[ conjunt d'espais no urbanitzables de Catatunya. S'actuará
decididament per preservar els espais naturals, els sdl.s rústics de valor agrícola, forestal o
paisatgístic.
E[ nou Govern de [a Generalitat trebatlará perqué els pobles
i petits nuclis
no integrats en sistemes
urbans siguin objecte d'accions de cara a[ seu manteniment, amb criteris d'equitat, dotant-los de
tots els serveis básics mínims. La satvaguarda mittora d'aquests pobl.es i de[ seu patrimoni és
i
una prioritat per a[ país de cara a [a preservació deL paisatge
i
de les referéncies culturals
deL
territori.
OBJECTIUS
O Promoure un nou reequitibri territorial basat en [a
cohesió social, I'impuls económic i e[ lideratge del
territori.
O Fomentar el desenvolupament económic territorial.
O Implantar la nova organització regional de Catalunya.
O Retornar protagonisme, competéncies
territori.
O Limitar [a urbanització extensiva
pobles
i
i
i
recursos al
conso]idar els
ciutats.
MESURES
)
Promoure que lAdministració [oca[ assumeixi competéncies en [a gesüó de l'ensenyament primari,
i opcionatment delsecundari, en les polítiques actives d'ocupació, en [a promoció de L'habitatge
i en ámbits
deI benestar socia[.
�) proposar [a Taula regional de desenvolupament i
formació amb [a missió de planificar les
necessitats educatives específiques de [a regió, amb participació d'alcatdes, mestres i empresaris.
Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Centra[, Tarragona, Terres de
lEbre, Ponent i A[t Pirineu.
)
regions siguin t'ámbit de descentral,ització del Govern i que es configurin
com unes administracions [oca[s: els conselts regionals.
) proposar que aquestes
) E[s consetls regionats assumiran les competéncies i objectius de les actuals diputacions i seran
receptors de les competéncies autonómiques de gestió del. territori (urbanisme, aigües, medi
ambient).
) El, president del.s consells regionals será un a[ca[de.
) proposar [a creació d'un órgan de coordinació i impul,sor
de les polítiques regionats: [a Comissió
regionaI de coordinació.
) proposar al. LegisLatiu estatal lladaptació de [a seva estructura periférica a[ fet reg'ional.
) Retornar [a competéncia urbanística d'aprovació de pl.anejament derivat als municipis d'una
certa entitat. Reüsar totes les competéncies que han estat tretes des de [ámbit [oca[
fautonómic, sense que s'hagi guanyat en eficiéncia ni mitlorat en qualitat.
) Elaborar
a
un conjunt de Plans territoriats regionals que identificaran e[ conjunt d'espais no
urbanitzables.
)
prograDissenyar pol,ítiques per a[ manteniment i La mil.l,ora dets espais "tliures" del territori:
mes d'ajuda a les actiütats primáries creadores de paisatge, etc.
) Reorientar ets instruments púbtics d'intervenció en e[ só[ i llhabitatge cap a [a renovació urbana
enfront del nou creixement.
) Elaborar
un programa de üabil.itat per ats petits nuclis rurals en procés de despoblament,
reorientant-los cap a [a funció residencial vincutada ats sistemes urbans próxims, mitjanqant
mil[ora de les comunicacions i de [equipament.
[a
[a LegisLació urbanística catalana, amb [a intenció de reorientar e[
planejament generaI urbanístic, agiLitar [a seva gestió, fLexibil'itzar [a programació i posar-la en
) Revisar en profunditat
relació amb [a programació de les inversions [oca[s.
)
Introducció de criteris que afavoreixin feficácia en [a gestió de les actuacions urbanístiques.
) Disseny de sistemes de gestió específics per a [a reconversió
)
dels centres urbans, etc.
Transformar les actuats Comissions d'Urbanisme, que hauran de canviar e[ seu carácter
"fiscatitzadof i convertir-se en uns organismes de coordinaciÓ administraüva i de satvaguarda
del.s objectius de l'ordenació
) Estimul.ar l,a participació
territorial.
ciutadana en els plans d'ordenació territorial.
�AMBIENT, QUALITAT DE VIDA
I SOSTENIBILITAT
La preocupació creixent pel medi ambient a Catatunya no ha
tingut fins avuj una resposta adequada
que CiU ha votgut presumir de ser [a primera autonomia que ha creat
un departament, les polítiques ambientats no han estat entre els sectors prioritaris de ['acció de
govern, sinó una coaftada per tapar ets errors.
des de [a Generalitat. Tot
i
Set anys després de [a creació del departament de Medi Ambient, no s'hi han concentrat les
polítiques relacionades amb [a protecció del medi ambient (espais protegits, energia...), ni s'han
apoftat solucions a[s problemes més importants: infraestructures de gestió de residus, pLanificació
de [a producció i distribució de llenergia, recerca en innovació tecnotdgica retacionada amb [a
protecció ambiental o foment del transport púbtic.
E[
nou Govern de [a Generalitat ha de canüar les actuals potítiques d'ocupació de só[, de regeneració
dets espais periurbans, de protecció adequada dels espais naturals, de vatoració dels espais
agrícoles i forestals i de comprensió de ['imprescindibte paper dels corredors bioLógics. S'ha de fer
una política d'usos del territori que recuperi e[ concepte d'espai natural, espai agrari, espai obert
per a[ correcte desenvolupament de Catalunya- i desterrar [a idea que només
-imprescindibte
e[ principal i únic centre d'interés és [ámbit urbá o urbanitzable.
La Generalitat ha de dissenyar e[ model territorial genera[, mediambientalment sostenibte, perd
[a seva aplicació ha d'anar a cárrec del món [oca[, que ha de planificar, també amb criteris de
sostenibititat, els usos del só[ no urbanitzable, i fer de les mateixes ciutats un ecosistema terri-
toria[.
E[ nou Govern ha de donar importáncia a les polítiques de recuperació de La quatitat de faire,
afrontant ets aspectes relacionats amb [a producció i e[ consum d'energia. Ha de tenir com
objectiu incorporar les potítiques d'eficiéncia energética, de promoció de Les energies renovables
que substitueixin les fonts contaminants o d'alt risc (combustibtes fdssits i nuclears); les poLítiques
de mobilitat sostenibte i, per tant, [a potenciació del transport púbtic i ['apl.icació de
condicionaments ambientats als motors de[s vehicles privats; i e[ control de [a contaminació
industria[, en [objectiu d'aconseguir una major qualitat atmosférica.
E[ nou Govern ha de considerar faigua com una política básica, com a
font de vida i
de
desenvolupament. Ca[ acabar amb les visions parciats i conjunturals del Govern anterior i pl.anificar i gestionar correctament aquest recurs natural a partir de la üsió integraL del cicl.e de l'aigua
per donar una resposta a[ déficit estructural que pateix Catatunya.
ftuvia[s i els aqüífers com a veritables sistemes naturats que
han de recuperar [a seva funció de corredors de biodiversitat, de connectadors del. territori i de
les retacions humanes, com també de sistema natural d'emmagatzament d'aigua. S'han de defensar
amb fermesa, davant dels greus déficits de Catatunya, els criteris de solidaritat, comptementarietat
i corresponsabilitat de [Estat. Les depuradores són un element més per gestionar faigua, i sanejar
els rius també vol dir tenir en compte els aspectes biotógics: invertebrats, atgues, vegetació
aquática, de gtera o de ribera, ocelts i altres vertebrats.
E[ nou Govern considerará e[s espais
�protecció
En matéria de residus, e[ nou Govern de [a General,itat ha de garantir e|' més att nivetl de
ambientat, amb una política de prevenció basada en [a reducció del consum de matéries primeres
i d'energia i La disminució de ['ús de substáncies tóxiques. Les actiütats industriats, les ramaderes'
les doméstiques utilitzen recursos naturals i generen gran quantitat de residus que
cal reduir en [a mesura en qué sigui possibte i tractar adequadament per impedir probtemes
ambientats de primera magnitud.
les minéres
i
facció del Govern sobre e[ medi ambient. és del tot imprescindibte [a col'laboració ciutadana
i dels sectors económics per promoure un canü d'actituds indiüduals i co['lectives. Tan sols amb
per a
[a corresponsabititat social farem possible [a nostra proposta d'etaborar llgenda Local 21
Catalunya. Només així [a potítica ambiental del Govern podri generar ocupació, riquesa i
sostenibititat en sectors tan importants com e[ turisme i et lleure o [atracció d'inversions de
En
quatitat cap a[ paÍs.
OBJECNUS
O Canviar l'actual potítica d'ocupació del sól per una
política de sostenibilitat.
O Cobrir [a demanda energética, disminuir la
contaminació i millorar l'estat atmosféric.
O Gestionar l'ús de llaigua amb una visió que integri
tot el cicte, amb ta protecció d'espais fluvials i
aqüífers.
O Reduir la producció de residus i crear
infraestructures per a un tractament adeguat.
O Promoure la corresponsabilitat social en la protecció
del medi ambient.
MESURES PER CANVIAR L'ACÍUAI POLÍTICA D'OCUPACIÓ DEL SÓL PER UNA
POIÍTICA DE SOSTENIBILTTAT
)
Crear una veritabte xana d'espais naturals que en permeti [a gestió integrat.
) proposar La unió dets espais PEIN, els parcs naturals i altres zones d'interés per garantir una
major biodiversitat.
)
'
Articutar [a xarxa entorn de sis grans sistemes: 1) eL parc natural de fEmpordá, 2) [ane[[a verda
metropoLitana, 3) e[ sistema de les terres de ['Ebre, 4) eL sistema pirinenc, 5) e[ sistema litoral
i 6) et sistema deL territori agrari i forestal de [es comarques interiors.
d'interés agrari i forestal, necessari per a [a potítica agrária, [a defensa de [a
biodiversitat i [a integració en el. paisatge de l'activitat productiva, cultural i ecológica.
) pla d'espais
�) (agéncia catatana de boscos i conreus promourá contractes amb els propietaris amb objectius
ambientats
)
i
sociats.
Comprometre e[s propietaris com agents actius en [a defensa dets valors ambientals dets boscos
mediterranis
i
ets espais agrícotes intersticiats.
) Pla territoriaI sostenible
biodiversitat
)
per dotar Catalunya de grans infraestructures tot preservant
i eütant [ocupació difusa que afavoreix e[ consum extensiu del
Comprometre els ajuntaments en [a gestió del medi natural
i
[a
só[.
en [a planificació amb criteris de
sostenibi[itat.
MESURES PER COBRIR LA DEMANDA ENERGETICA, DISMINUIR LA
CONTAMINACIó
I
MILLORAR TESTAT ATMOSFERIC
) P[a cata[á
d'eficiéncia energética i extensió de les energies renovabtes per estalüar energia
perqué en 5 anys més d'un 100/o de l'energia consumida sigui d'origen renovable.
i
) Promoció de [a instal.tació de ptaques solars a 5.000 sostres, en 4 anys.
) Programa de parcs eótics, per facititar [a producció i fadequada ubicació dets aerogeneradors.
)
Apticació immediata en els edificis de [a Generalitat de criteris d'eficiéncia, amb [a instal.lació
de captadors d'energia sotar en els de nova construcció.
)
Vettlar per [a mixima eficácia dels controls de contaminació atmosférica d'origen industrial per
combatre l'efecte hivernacte en l'atmosfera .
) Tractament més aprofundit del risc industriat, per [a freqüent proximitat indústria-habitatge.
) Inventari de focus emissors de dioxines i d'attres substáncies de risc per a [a satut, i apticació
de mesures de reducció.
)
Promoció del transport púbtic per dissuadir ['ús abusiu del vehicte privat
als protocols mundials de disminució de les emissions de C0, .
i
garantir l'aportació
) Prioritat attransport
co[.lectiu menys contaminanL ferrocarril, metro, metro [[euger, tramvia,
xarxes ferroüáries de proximitat i de circumva[.tació i xarxes complementáries d'autobusos.
)
Mesures per a l'adaptació de motors
i carburants
dets vehicles a les noves demandes de quatitat.
TÚS Og L'AIGUA AMB UNA VISIó QUE INTEGRI EL
AMB tA PROTECCIÓ D'ESPAIS FLUVIATS T NOÜÍr¡NS
MESURES PER GESTIONAR
CICTE D'AQUEST RECURS
) Promoure
)
eI consens sobre eI
Pl.a
hidrotdgic per a Cata[unya.
Vetltar per [a correcta depuració de les aigües
i
[a protecció dets aqüífers.
) Elaborar i apticar programes de sanejament
d'aigües residuals urbanes, industriats
amb les condicions específiques per a cada zona.
)
)
Garantir [a qualitat de ['aigua dels rius. del litoral
i
i
ramaderes
dels aqüífers.
Destinar més esforEos econdmics i técnics a les zones de major concentració urbana i industrial
(trams baixos del Besós i LLobregat) i als espais fluüaLs amb especials valors ecotdgics (faunístics,
geoldgics...). Dedicar especial atenció a [a contaminació ramadera.
�) Recuperar les conques fluüals com a corredors biotdgics.
) Intervencions per recuperar ets rius i camins de ribera com espais de comunicació
ciutats
i
humana a les
pobles.
) Promoure sistemes de reg agrícota de baix consum i de reaprofitament.
Acció decidida a favor de les inversions en noves tecnotogies de reg agrari de baix consum
)
d'aigua.
) Destinar a[ reg l'aigua procedent de sistemes de depuració d'aigües residuals.
) Garantir menors captacions d'aigua deLs rius i afavorir [a recuperació naturaI de les conques.
) Retornar a[s ajuntaments [a responsabilitat en La gestió de les aigües residuats.
)
ApLicar
tots aquests conceptes segons [especificitat de cada part del territori.
MESURES pER REDUIR LA PRODUCCIÓ Og n¡gDUS I CREAR LES
INFRAESTRUCÍURES NECESSARIES PER A UN TRACTAMENT ADEOUAT
) Destinar tots els esforgos possibles a eütar [a producció de residus.
) Programes per eütar [a producció de residus o reduir-ne [a quantitat.
) Crear les condicions necessáries per a [a recoltida selectiva, [a reutitització
o e[ recictatge dels
residus.
) promoció de deixall.eries i altres instal.tacions dels programes de reco[[ida selectiva.
) Promoure e[ canü d'hebits per a un correcte tractament dels residus.
)
ApLicar el. criteri del "principi a [a fi" en els processos generadors de residus, com també en [a
gestió de les instal'lacions de tractament o dipdsit de residus.
)
Apl..icació escrupotosa del,
)
criteri de contro[ar ['impacte que qualsevoI materiaI produeix en e[
medi ambient durant tot e[ seu cicle üta[.
Regular tot eI c'icle ütaL de les instat. lacions de tractament o de dipósit de[s residus per eütar
efectes mediambientals no desitjats.
) Cooperar amb els ajuntaments en [a solució del problema ambiental dels residus.
) Contribuir a [a construcció dlnfraestructures necessáries per facompliment dets objectius
d'aquests programes.
MESURES PER PROMOURE LA CORRESPONSABILITAT SOCIAL EN LA PROTECCIÓ
DEL MEDI AMBIENT
) gbrir un debat sobre [a possibil"itat de canüs en [a pol"ítica fiscal, que comportin
[a reducció
lenta de [a fiscal,itat que grava e[ treba[[, substituint-la per un increment lent que graü [a
utitització de recursos naturals o [a contaminació. Mo[t especiatment, proposarem penalitzar [a
generació de C0,
i
attres gasos d'efecte hivernacle.
) potenciar Barcelona i [a seva área com a capital ambiental de [a Mediterránia.
productores d'equipaments i serveis mediambientats, [a
coóperació mediterránia i La impl.antació d'institucions internacionats retacionades amb e[ medi.
) Impulsar [a localització d'empreses
�)
Vetllar perqué e[ grans projectes d'infraestructures (Besds, Llobregat, [a recuperació deLs espais
ftuviats, ['anet[a verda, ets parcs agrícoles o rurats, els programes de residus, e[ paper del
transport púbtic no contaminant, etc.) facin de [a regió metropolitana un exemple de
sostenibilitat.
) Promoure
una nova cultura ambientaI
i
[a imp[icació de
tots els sectors socia[s en [e[aboració
de l'Agenda 21.
) Proposar
que ta política ambientaI no sigui un conjunt de programes ai[[ats, sinó [a traducció
d'una idea de progrés, en |.a qual se sentin implicats tots els sectors sociats i económics.
)
Impulsar un debat, obeÉ a [a ciutadania i amb [a participació activa dels experts, per a[ disseny
d'un Pta d'acció ambiental, que será l'Agenda 27 per Catalunya.
SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES
XARXES DE COMUNICACIONS
I
té un déficit d'infraestructures en relació amb e[ conjunt d'Espanya i les regions competidores d'Europa. A Espanya, ets déficits són sobretot en carreteres i autopistes (Catal.unya té
e[ 130/o del capital üari espanyot, ma[grat que representa e[ 150/o en pobtació, e[ 180/o det PIB i et
77olo del' tránsit totaL). Madrid, Balears Catalunya són les regions més infradotades en
infraestructures públiques i on La rendibiLitat de [a inversió en infraestructures és més alta.
Catalunya
i
A Europa, les diferéncies són en autopistes i ferrocarrits. La dotació mitjana de 9 regions europees
les quats Lombardia, Bassin Parisien, Rhóne Alps...- dóna un índex 128 en renda, 118
-entre
en longitud d'autopistes , 774 en longitud de ferrocarrits, comparat amb un índex 100 en e[ cas de
Catalunya. E[ diferencial negatiu en ferrocarril és tres vegades superior a[ de xaxa üária.
Amb e[ gran impacte inversor del tren d'alta vetocitat i de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona,
[a inversió de l'Estat a Catatunya será molt important i pot arribar a percentatges equivalents als
de població i PIB. Catatunya ha d'abandonar [a potítica det greuge comparatiu i ets referents de
pobtació i PIB, per plantejar nivetts de finanEament d'inversió en infraestructures suficients per
reatitzar ets projectes necessaris per a [a competitiütat deL país.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'aconseguir un nive[l d'inversió d'uns 500.000 mitions de
pessetes [any, pertatd'arribara un programa2000-2004 de 3.5 bilions, que s'haurien de repartir
a ra6 d'7,7 [Administració de l'Estat, 7,7
sector privat
i
1,3 [a General.itat. Aquesta proposta
d'inversió
ha de dotar Catalunya de les grans infraestructures de connectiütat necessáries-que
suposa un incrementdel,52olo respecte a[s nivel[s mitjans del període 7997-7999.
eL
S'ha d'invertir fort en infraestructures, amb llobjectiu de miltorar [a connexió amb [a resta d'Espanya,
amb Europa i, especialment, amb ['arc mediterrani, per miltorar també [a situació competitiva de
Catatunya i facilitar-ne eI desenvotupament económic. S'ha de completar una xarxa d'infraestructures
basada en e[ model de les set regions, que elimini els obstacles existents a La mobiLitat de les
persones les mercaderies en parts importants del territori i que permeti reduir La mobiLitat
obtigada i fixar [a pob[ació en e[ territori.
i
�OBJECTIUS
O Dotar el país de tes grans infraestructures
competitivitat.
de
O Vertebrar les regions i facititar la permeabititat det
territori.
O Canüar el model de mobilitat metropolitana de
Barcelona.
O Superar ets déficits ambientals amb criteris de
sostenibilitat.
MESURES pER DOTAR EL PAÍS DE LES GRANS INFRAESrRUCTURES DE
COMPEÍITIVITAT
)
Garantir [a construcció de ta 3a pista, les noves terminals i [a zona logística de l'aeroport de
Barcelona, i impulsar zones de manteniment i d'indústria auxiliar.
) Convertir l'aeroport de Barcelona en e[ nus de connexió internacional del sud d'Europa (HUB).
) Constituir un organisme autónom per a [a gestió de l'aeroport de Barcelona, per construir un
aeroport apte per a 40 milions de passatgers
)
Crear [a
i
650.000 tones de mercaderies [any.
xaxa aeroportuária catatana, amb els aeroports de Girona, Reus, Sabadell
i
La Seu-
Andorra que complementin e[ de Barcelona.
) Fer que et TGV arribi e| 2004 a l'estació central de [a Sagrera i a [a frontera francesa.
) Fer arribar [amplada internacional per a mercaderies ats ports de Barcelona i Tarragona i ats
aeroports de Barcelona, Reus
)
i
Girona.
Crear una xarxa regional de trens d'alta
velocitat que, amb [ús de [a üa
del' TGV, comunicará les
principals ciutats.
) Convertir el.s ports de Tarragona i Barcelona en motors econdmics del país.
) Crear com a empreses púbtiques els ports de Tarragona i de Barcelona, per situar-los
a[ capdavant
del tránsit espanyol de mercaderies.
) Coordinació d'aquestes empreses i construcció conjunta d'un "port sec" a[ Baix Penedés.
) Garantir ta disposició de telecomunicacions de banda ampla a les árees metropolitanes, abans
de finals del. 2001.
MESURES PER VERTEBRAR LES REGIONS
I
FACILITAR LA PERMEABILITAT DEt
TERRNORI
) Estabtir
un sistema de comunicacions intermodal Catalunya-xarxa de ciutats: acostar les capitals
comarcals
i
ciutats de més de 5.000 habitants a menys de 30 minuts d'una autoüa, d'una
�estació ferroviária amb serveis d'alta vetocitat o del metro regional, de manera que Barcelona
no estigui a més de 90 minuts de cap població important.
) Proposar e[ desdobtament
de les principals línies ferrbviáries per estabtir un servei de metro
regiona[.
)
Proposar e[ desdoblament de les línies ferroviáries de Renfe Barcelona-Vic i Barcetona-Manresa,
així com [a miltora de [a lÍnia L[eida-Manresa.
) Desdoblar les línies de FGC Barcelona-Igualada i Barcetona-Terrassa.
) Proposar [a creació de [a línia de passatgers Mot[et-E[ Papiot.
) Redactar i executar un pla d'autoües [[iures de peatge, que contempli actuacions de [a Generalitat
i de l'Estat
per acabar amb e[ déficit
i discriminació
de [a xaxa viária cata[ana respecte de [a de
['Estat, amb una inversió d'uns 160.000 mitions de pessetes. Aquest pta haurá d'inctoure les
actuacions següents:
. desdoblament N-152 Vic-Ripott
. desdobtament C-1411 Manresa-Berga
. desdob[ament Eix Ebre
. autoüa Matgrat-Lloret
. desdoblament anella Gavarres
. desdobtament C-260 Figueres-Roses
. desdoblament N-240 Tarragona-Montblanc
. desdoblament N-260 Figueres-Otot
. desdoblament Banyo[es-Besatú
. desdoblament Túne[ de Vietla
. nova via Abrera-Granotlers
. construcció de ['Eix Diagonal Manresa-Igualada
. mi[[ora d'autopistes i artéries metropolitanes: A-16 i A-18
. desdoblament de ['Eix Transversal
)
Crear un fons de rescat de peatges i de manteniment de les autopistes
impostos ltigats a [es autopistes (beneficis, IVA).
i
autovies a partir dels
) Rescatarels peatges de les ües de circumval.lació de les corones urbanes (especialment ta B-30).
) Assegurar que totes les árees metropolitanes i capitats comarcats disposaran de fibra óptica
abans del 2001. Regular [ús públic de [a xarxa d'infraestructures de telecomunicacions, amb
una utitització eficient que permeti. abans del 2O04, [a prestació de serveis avangats de
tetecomunicacions (Internet, alta velocitat) a totes les pobtacions de Catalunya.
MESURES PER CANVIAR EL MODEL DE MOBILITAT METROPOLITANA DE
BARCELONA
)
Garantir l'execució deL PLa director d'infraestructures de hutoritat del Transport Metropolitá de
Barcelona (60.000 milions de pessetes/any) que ha de fer possible l'extensió de [a xarxa de
metro i tranüa.
) Destinar e[ doble de recursos a[ transport públ.ic cot.tectiu que a les carreteres.
) Potenciar eI transport púbtic col.tectiu i disminuir ['ús del vehicte privat.
�potítica pressupostária que destini entre 2 i 1,5 vegades més de recursos a[transport públic que
a infraestructures üáries.
)
) Finanqar La poLÍtica de transport amb una participació en llmpost sobre carburants.
) Reüsar [a fiscalitat tLigada a [a carretera.
) Creació d'un fons específic per a[ finangament del sistema global del transport púbtic, amb una
participació en els impostos especials sobre els carburants consumits.
MESURES PER SUPERAR ELS DEFICITS AMBIENTALS AMB CRITERIS DE
SOSTENIBILITAT
)
Garantir e[ subministrament d'aigua de qual,itat a les conques internes, amb les obres per
resoldre eL déficit hidrol.ógic finangades parcialment per fEstat.
)
Impulsar un gran pacte entre [a Catatunya rural i [a urbana, i entre les conques internes i les
terres de [Ebre i de Lteida, que acabi amb les batalles sobre [aigua i ets greuges territorials.
)
Crear consorcis amb els ajuntaments d'abastament en alEa
a [ámbit regional: els primers es
podrien crear sobre [a base de l'abastament Girona-Costa Brava, [a xaxa Ter- Llobregat i e[
consorci de Tarragona.
)
Acabar e[ sanejament dets rius.
) Retornar als ajuntamaents [a gestió dets sistemes de depuració amb un finanqament adequat.
) Et pta de sanejament preveurá [a substitució dets emissaris submarins per mecanismes de
reutilització, com també [a incorporació dets residus agrícoles
| 5.4.
I ¡I CNUP, UN LLOC PER VIURE I
i
ramaders.
PROSPERAR
món rural catalá, que és e[ 80o/o deL territori de Catalunya, ha experimentat en ets darrers
cinquanta anys una transformació radical.. [escassa rendibilitat de les explotacions ha provocat
[abandó de La majoria de [a pobLació activa agrária. Ha emigrat a les ciutats, de [a pagesia cap a
població activa, amb
La indústria i ets serveis, quedant reduida a poc més del 3olo del total de [a
una edat forEa avangada, pocs joves i moltes dificultats.
EL
La pagesia compleix La dobl.e funció de produir atiments, de més i mi[[or qualitat, i cada dia més
barats-, i de gestionar eI medi naturaI i eL territori de forma sostenibte. [actiütat pagesa és cada
cop més semblant a[ d'una petita empresa agrícola, que no sempre disposa dels instruments ni
del suport necessaris.
a [a Unió Europea ha permés integrar e[ sector agrari catalá en e[ comunitari i
gaudir dels sistemes d'ajudes derivats de La poLítica agrária comunitária, amb un batanq netament
positiu. Peró hi ha una fofta competéncia en les produccions de tipus continental i l'inconvenient
d'una política europea que no sempre valora i potencia e[ model agrari i les produccions de
carácter mediterrani.
La incorporació
�E[ Govern de [a Generalitat és responsabte de gestionar i de complementar [a potítica agrária
fixada per [a Unió Europea, sobre [a base del cofinanEament. Només es pot accedir a certes línies
europees d'ajuda si les administracions própies (Generalitat i Estat) hi assignen préviament recursos. Peró amb ets governs de CiU ha mancat aquesta definició prévia d'una política rural i
agrária prdpia, ['establiment de prioritats i [a gestió eficient dels recursos transferits. La pol.ítica
agriria a Catalunya ha estat cada dia més lenta i burocratitzada.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha de fer una nova política que defineixi tlámbit rural catalá.
lJagricultura, [a ramaderia i [a sitücultura continuen essent les actiütats económiques de referéncia
en aquest ampti territori que constitueix eI medi rura[, i caI assegurar mj[[ors condicions j noves
oportunitats a [a pagesia, que [a població rural es mantingui i que, si pot ser, torni.
S'ha de propiciar [a incorporació de joves pagesos, de manera que [empresa famitiar i eL pagés
professional siguin ets protagonistes principals de [a política agrária. Ca[ enfortir les estructures
associatives agráries i mi[[orar [a seva capacitat d'actuació i d'incidéncia en [a transformació i
comercialització de les seves produccions.
S'ha de fer una política alimentária de qualitat, a través de les produccions agráries i els productes
transformats, vetllant per [a seguretat sanitária dels aliments produi'ts a Catatunya i els d'importació.
S'ha de ptantejar [a gestió del medi natural de manera que sigui percebut com un patrimoni
col.[ectiu a preservari fomentar, i s'ha de considerareI pagés com eIdefensor naturali principaL
d'aquest patrimoni comú.
S'ha de desburocratitzar l'administració agrária de [a Generalitat, miltorar [a seva capacitat de
gestió i fomentar eI diál.eg i [a concertació amb e[ sector i les organitzacions professiona[s. E[s
sindicats agraris, [a federació de cooperatives i les entitats associatives
ADS, ADF, grups
-ADV,
de sanejament, organitzacions sectoriats de productors. etc.- són ets intertocutors indispensables per a [a formulació d'una potítica agrária i rura[ assumida i compartida per tots.
OBJECTIUS
O Frenar e[ procés d'abandó de [a població rural i
propiciar la incorporació de joves pagesos.
O Desenvotupar una política alimentária de qualitat.
O Propiciar [a millora de les condicions de vida en el
món rural.
O Defensar [a gestió det medi natural com un
patrimoni col. lectiu.
�MEsuREs pER FRENAR EL PRocÉs oegnlloÓ o¡ LA PoBtActó
pRoprcrAR LA lNconponncIÓ DE JovEs PAGEsos
nunnl I
PER
)
Elaborar un catáLeg de sóL agrari a fi de preservar-ne ['ús i evitar l'especulació, especialment
les zones de creixement urbá que tenen un etevat valor agrondmic.
)
Promoure una ltei d'orientació agrária que contempti e[ pagés professional i [empresa familiar
agrária com els subjectes principal.s d'una relació contractual amb lAdministració.
)
FaciLitar assessorament, suport mitjans, com també [accés a fons de finanEament
sistema d'ajudes just que eüti fespecutació.
i
i
a
a un
l'estabilitat professionaI dels pagesos que no són propÍetaris de [a terra i convertir les
formes contractuals del dret ciül catalá en contractes d'arrendament.
) Fomentar
i
i fer preüsions
futur per a
)
Avaluar l'impacte de tAgenda 2000 sobre e[ camp
produccions.
)
Informar, assessorar i ajudar técnicament el. pagés en coneixements, técniques
millora de les produccions i/o La gestió empresarial.
[a pesca
de
i
les
sistemes de
) Formació agrária continuada.
) Formació professional regtada, amb móduls d'especialització agrária adequats a les zones rurals.
) Consütució d'un Fons de terres que doni més transparéncia a[ mercat de [a terra, eviti l'especulació,
facititi eI cessament anticipat de les actiütats agráries dels pagesos que vu[guin acollir-s'hi,
promogui [a incorporació
) Facititar
i
de
joves
i
permeti impulsar e[ redimensionament de les explotacions.
[a incorporació dels joves a
factiütat agrária. Habilitar una línia
de crédits específics
de subvencions per a ['inici d'activitat.
) Incrementar les aportacions públ.iques per abaratir e[ cost de les assegurances
sobre les
produccions agráries.
) MiLLorar [a capacitat productiva i
de gestió, segons les prioritats territoriats, socia[s
o
económiques.
d'integracions perdonarseguretatjurídica a les parts contractants, mitjanqant
[a clarificació de les obtigacions mútues.
) Modificar
La l,tei
) Potenciar [a recerca agroalimentária, en estreta cot.laboració
)
amb
etsectori les universitats.
Imputsar els processos de concentració parcet.tária amb llobjectiu de mittorar [a capacitat
operativa i productiva de les explotacions.
i
i
del,s regadius antics, tenint en compte técniques sistemes d'esta[ü de
racionalització de [rls de ['aigua en les diverses fases de regulació, captació, transport, distribució
i aplicació.
) Modernització
)
Fomentar [a construcció de nous regadius, adequats a les necessitats que es deriün dels estudis
agronómics, amb un ús racional de [aigua.
)
Modernitzar [a flota pesquera, els ports i Les l.l.otges. Preveure l'aplicació de peíodes de veda,
ben indemnitzats, per preseruar ets ecosistemes marins.
) Desenvolupament
de llaqüicuttura, foment de
La
indústria transformadora i mitlor comercialització
dels productes.
)
Aprofitar a[ máxim [a capacitat d'obtenir ajuts cofinanEats procedents de [a
UE.
�)
Impulsar [a reestructuració de[ cooperativisme agrari, incentivant [a fusió de cooperatives i
creació de cooperatives de segon grau en els processos de transformació i comercialització.
[a
MESURES PER DESENVOLUPAR UNA POLÍTICA ALIMENTARIA DE QUALITAT
)
Trebaltar per incrementar [a qualitat dets productes des d'una estricta exigéncia sanitária,
incorporant noves técniques i varietats, tant pel que fa ats productes vegetals i animats obtinguts,
com ats ingredients, ets components o les práctiques per obtenir-[os.
)
Preveure
[a participació dels sectors productius- les accions per eradicar de forma
-amb
efectiva les plagues i malatties més comunes.
) Estabtir els dispositius
necessaris per a una acció preventiva
i
una resposta enérgica ats brots
epidémics.
)
Impulsar i vetllar per [a qualitat de les produccions agráries, especialment les Denominacions
d'origen i altres quatificacions, referent ben identificat i acreditat pets consumidors.
)
Potenciar ets sistemes de producció integrada
i promovent e[ consum dels seus productes.
i
l'agricultura ecológica, difonent els seus valors
) Exigir e[ compliment estricte de les normes de [a Unió Europea sobre produccions
i
transgéniques
e[ seu ús en ets productes alimentaris.
MESURES PER PROPICIAR LA MILLORA DE LES CONDICIONS DE
VIDA EN
EN
uÓn nunnl
)
Etaborar ptans de reactivació per
económica.
)
Constituir grups promotors d'actuacions públiques i privades concertades per aI desenvolupament
de cada zona.
)
Activar fapticació dels ptans de muntanya.
a les zones rurals, que permetin una major diversificació
) Fomentar [a creació
d'activitats económiques comptementáries
-indústria, artesania,
agroturisme- per a[ medi rural, adequant els requisits a les circumstdncies específiques de
cada ámbit.
) Donar suport a la indústria
agroa[imentária
i incentivar-ne
[a ubicació en e[ medi rurat.
)
Comptementar les línies d'ajuda comunitiries i impulsar [a incorporació de R+D, [a cooperació
entre empreses, [a consolidació i [a conquesta de nous mercats i [oferta de nous productes per
incrementar [a competitiütat.
)
Mantenir les indemnitzacions compensatóries per a les zones desfavorides i les línies de suport
agroambiental com a accions complementáries d'ajuda als pagesos que viuen en zones de
menor potencial productiu, que estan sotmesos a limitacions productives o ats qui convé continuar produint certs productes.
)
Crear lAgéncia Forestat de Catalunya, que agrupi els boscos de titutaritat púbtica i privada
impu[si una gestió sostenible de fespai forestat, en [a seva dob[e funció económica i socia[.
)
lJAgéncia canalitzará les ajudes
a [a gestió forestal, podrá rebre competéncies detegades
i
en
�guardes rurals
i
i
pesca continental
foresta[s.
matéria de caqa
i
gestió dels espais protegits,
i
s'hi adscriurá e[ cos de
) lJAgéncia Forestal absorbirá ['empresa prlbLica ForestaI Catalana, SA.
) Potenciar e[ Centre Tecnoldgic Forestal de Catatunya.
MEsUREs PER DEFENSAR LA GESIIó DEL MEDI NATURAL COM UN PATRIMONI
COL. LECTIU
) Promoure un Codi de Bones Práctiques Agrícoles i Ramaderes.
) La rigorosa aplicació dels requisits d'acreditació d'explotacions i
[a inscripció en els registres
'i
contaminant.
cárrega
d'eLiminació de fems purins serán garantia del controI de [a
) Elaborar ptans específics, amb els suports técnics i econdmics necessaris.
) promoure e[ desenvotupament i llapticació de noves técniques agrícoles que minimitzin l'erosió
i
[a contaminació per adobs
i
pesticides.
tal que es puguin
)
promoure programes agroambientals, seguint les directius de [a UE, per
acollir ats ajuts preüstos en aquests casos.
)
Impulsar de manera prioritiria una política forestal de prevenció d'incendis forestals.
) promoure,
a través de LAgéncia Forestal, [a disminució de La cárrega combustible dels espais
forestats.
)
en matéria de línies eléctriques, urbanitzacions, abocadors,
voreres de carreteres i ües férries, cremes de rostotls, etc.
VetLLar per les normes de seguretat
) Ús de tots ets mitjans i técniques adients en cas de foc.
) potenciar les agrupacions de defensa forestal (ADF) com a puntal
básic de [a prevenció.
)
Imputsar una [[ei de pesca continentaI que ordeni els espais de pesca i preservi [a fauna piscíco[a.
)
ELs
)
ajuntaments atorgaran les concessions en els termes municipals.
Imputsar una [[ei que regul,i [a caEa, ordeni e[ sector i fixi Les espécies, les condicions, ets
espais els problemes derivats del. ptumbisme, com també [a protecció, [a conservació i
[aprofitament de les espécies cinegétiques.
i
) Les associacions
protectores d'animats seran considerades entitats col'laboradores de
['administració 'i gaudiran deL suport necessari per a les seves actuacions.
) Elaborar els plans d'ús i
gestió dels espais protegits. Potenciar actuacions de mi[[ora en els
parcs i zones d'influéncia, per fomentar activitats económiques que es poden propiciar en e[
seu entorn.
i
les concessions, [elaboració de plans d'ús
)
Imputsar també, tenint en compte ets usos
dels rius.
)
Estabtir l,ínies d'ajuda per a les afectacions en bestiar
i
conreus de [a fauna protegida.
i
gestió
�La realitat present del sector turístic a Catalunya és ambivatent. Hi ha mottes variables de signe
positiu, entre e[[es [a prdpia magnitud de ['ofefta, que atorga marges temporats per reconduir e[s
aspectes no tan positius. Ets governs anteriors no han vo[gut identificar-l.os ni afrontar-[os, amb
un triomfalisme de xifres i récords i [a negació sistemática de quatsevo[ mena de problemes.
turisme urbá és [a gran novetat dels darrers anys (no tan sots a [a ciutat de Barcelona) i sembl.a
que está en bones condicions de créixer. E[ turisme interior i de muntanya está per sota del seu
potenciaIi dels recursos disponib[es, amb modets d'impLantació heterogenis i correctes, i excepcions
preocupants. Augmentar-ne [a rendibilitat, mo[t condicionada per l'estacionalitat, requereix
E[
productes més etaborats
i
processos de comercial.ització més segmentats
i
especialitzats.
A [a costa (eL
70olo del total del sector), hi ha una duatitat indestriabl.e de segments d'oferta
qualificats, competitius i amb [a ctienteta mol.t fidetitzada, enfront d'altres segments abocats a [a
degradació dels serveis, a [a substitució permanent de clients amb poder adquisitiu que baixa i a
uns preus relatius descendents que afecten [a rendibil.itat gl.obaL.
turístics no premien suficientment [esforE dels segments que aposten per [a quatitat.
ininterrompuda de bones conjuntures fa que e[ procés de selecció sigui
mott lent i que ets segments poc quatificats obtinguin amb relativa facititat bons comptes
d'explotació, dada pefectament compatible amb una eventual rendibiLitat gLobal. decreixent.
E[s mercats
PerÓ [a successió gairebé
lJesforg per [a gualitat requereix professionats amb una formació iddnia
i una "cultura turística"
mott especiatitzada. S'han de superar les mancances de [actual sistema de formació técnica i
professiona[, tot i [a seva miltora recent. La incorporació deLs estudis técnics a les universitats
s'ha de consolidar
i
reüsar.
La competéncia en preus és cada cop més
sent més intens en paiios menys
dificit, perqué e[ creixement de La oferta continuará
desenvolupats, i per tant, s'ha de competir en producte, amb [a
qualitat com a factor essenciaI i [a necessitat d'una ofefta important d'atractius paisatgístics i
cultura[s del territori, que requereixen un gran esforq d'informació. factivitat tuística té tendéncia
a degradar o consumir els recursos que [a fan possible, de manera que, a més d'un compromís
étic, [a sostenibititat és un valor económic tangibte.
i
E[ Govern de CiU no ha sabut optimitzar els esforgos dels agents púbtics privats per a [a
promoció turísüca, que s'ha de basar en [a divulgació de[s processos de qual.itat i sostenibilitat,
i
les especificacions sobre els productes Les garanties i respecte ats drets dets turistes com a
consumidors. La Unió Europea ha desenvolupat poca poLítica de turisme, i aquest és un dets pocs
sectors econdmics on hi ha oportunitats d'exercir un lideratge efectiu, no en e[ sentit de comptar
qui té més turistes, sinó d'impulsar potítiques de qualitat.
�OBJECTIUS
O Crear informació de base sobre el sector turístic.
O Formació técnica i professional del sector i
reforqament dets estudis superiors de turisme.
O
qualitat el factor diferencial del sector
turístic catali.
Fer de ta
O 0ferir un turisme sostenible.
O Singularitzar I'oferta turistica.
O Promocionar estratégicament e[ turisme.
O Liderar tes polítiques turístiques europees.
MESURES
) promoure [a creació d'un sistema d'informació de base sobre l'actiütat turísüca.
) Reordenar [a formació dels professionats del sector, amb currícutums formatius específics.
)
sobre
Continuar imputsant processos d'autoregutació a través de plans de zones o subsectors
estándards mínims.
)
Endegar un pla de miltora dels serveis púbtics.
)
aI sector, a
Sens.ibiLitzar e[ sector per eradicar [oferta sense quatitat. Introduir transparéncia
consumidors.
a
com
partir de [a informació i [a defensa dels turistes
)
capacitat de
Condicionar e[ creixement turístic a [a capacitat de reeursos (aigua, espais ütats,
les instal.lacions i serveis).
promoure l'esponjament de [a densitat i mittorar [a funcionalitat dels espais o nuclis amb gran
)
concentració, amb [amortitzaciÓ de places, si ca[.
�UN GOVERN
I UNES INSTITUCIONS
MES PROPERES
ALS CIUTADANS
Les institucions de l'autogovern han permés [a recuperació de La personatitat de Catatunya, peró
e[ pas dels anys i fevotució política i social han posat de manifest [a necessitat d'introduir
reformes i millores en e[ seu funcionament. E[ Govern de [a Generatitat, e[ Parlament, LAdministració
púbtica, ets poders [ocats, [a Justícia i els mitjans de comunicació públ.ics han d'accentuar [a seva
proximitat als ciutadans
i
e[s seus probtemes.
La política i les institucions representatives han de ser üstes com instruments d'organització de
[a conüvéncia en [[ibertat i de solució dets probl.emes de [a societat, sobre [a base dets principis
constitucionals i de valors com [a integritat, [a participació democrática i l'interés púbLic. proposem
una série de reformes que afecten les relacions entre les institucions
i-___FER
I 6.1.
I
I
i
la ciutadania.
.
UNA GENERALITAT MES PROPE A A LES CIUTADANES
ELS CIUTADANS
vint anys de funcionament de les institucions autonómiques, estem en condicions de
fer-ne un balang que, sens dubte, ha de valorar els seus éxits, perd que també ha de detectar les
seves mancances, amb e[ propósit de corregir-tes per continuar avanEant cap a una democrácia
Després de
més ciutadana.
té encara importants deficiéncies, pel que fa a [a proximitat amb
ciutadans, que se senten satisfets amb fexisténcia de les institucions de [a
Generalitat (Partament, Presidéncia i ConseLL Executiu), peró sense attra possibilitat d'inftuéncia
E[ nostre sistema institucionaI
les ciutadanes
i
�que e[ vot periódic a
La l.l.ista
electoral d'un partit o coatició en les eleccions a[ Parlament de
Cata[unya.
pel que fa als poders locals, que són ets més próxims i accessibles a [a gent, ets succesius governs
segon ordre.
¿e CIU a [a GeneraLitat el.s han deixat de banda, tractant-los com institucions de
als
Aquesta actitud ha üolentat sovint fautonomia locat, ha escatimat recursos i competéncies
ajuntaments i ha impedit crear una cu[tura sóLida de co[.[aboració
les i nstitucions representatives.
i
il.eiattat democrática entre
Les seves decisions
Fins ara, e[ Govern de [a General.itat ha estat subjecte a poc control extern.
i
[actuació de [a administració autondmica no han estat prou transparents'
potents i efectius per aI controI del
Ca[ establir, doncs, instruments potítics i técnics que siguin
üngut un paper
Govern. E[ parlament, controlat durant 15 anys per [a majoria absotuta de CiU, ha
del
mott inferior a[ de les seves possibititats com espai principaL de debat polític, de control
Consell Executiu i d'elaboració de potítiques estratégiques'
[a manca
La potitització partidista de l'administració de [a General.itat és conseqüéncia de
possibilitat
[a
d,instruments de controt, i per aixó és una administració poc eficient. S'ha desaprofitat
burocrátic
de crear una administració moderna; ben a[ contrari, s'ha acabat copiant e[ model
demandes
les
a
funcionament
seu
e[
adaptar
trad.icional. de fadministració públ.ica espanyola. Ca[
de
qualitat
i
capacitat
d,una societat dinámica, que exigeix a [a seva administració eficiéncia,
les notes
resposta. Modern.itat, quatitat, professionalitat i ética de servei públ.ic haurien de ser
distintives d'una administració renovada.
polítiques públiques i en els
La societat ciü1. participa poc en els processos d'etaboració de tes
en [a relació entre
processos de prestació de determinats
cot'laboració' i no
beneraLitat i les institucions de [a societat
polítiques
básiques
pas en eL dirigisme. La recerca del consens i e[
serueis.
civil
d
de país haurien de ser les eines básiques d'aquest nou estit'
programa d'innovació democráüca
A partir de l,actuaI realitat institucionaI hem de desenvolupar un
l"imitar i
que tingui com a objectiu básic ampl.iar La l.l.ibertat La participació dets ciutadans
poders públ.ics. Aquest programa ens ha de permetre una nova Generalitat més
i
i
controla1 els
propera ats ciutadans, més transparent, més descentralitzada, més eficient i de quatitat.
i les
Aquest programa de reformes ha de fomentar [a proximitat de les institucions als ciutadans
possib[e
fer
de
ciutadanes. Proximitat entre ets electors i e[s seus representants, amb [a vo[untat
participació de [a societat
una üda pol.ítica fonamentada en valors cíücs i en les possibiLitats de
de transparéncia en
l'increment
és
ciül en ei procés pol.ític. Un deLs altres elements de [a reforma
parlamentari i
lactuació dels poders púbtics. Hem d'arbitrar mecanismes de control i contrapés
paftits.
social del Consetl Executiu, amb mecanismes transparents de finanqament dets
prob[emes
La reforma que proposem es basa en l'aplicació deL principi de [a subsidiarietat. Ets
j
directament
s'han d'afrontar a[ més a prop possibLe del seu origen amb [a participació dels més
i el's
Generalitat
[a
implicats. Hem de promoure una distribució de recursos i competéncies entre
pod.r, locats
eficient
i
i
entre les administracions
de qualitat.
i
[a mateixa societat. La nova Generalitat ha de ser
�UAdministració de [a Generalitat és un element básic deL sistema institucional del país, i per
aquest motiu cal reforEar-ta des de[ punt de üsta técnic i extremar [a seva professionatització per
taI d'evitar [a confusió de les institucions amb una partit poLític o amb una ideoLogia. EL futur de
Catalunya, depén, en bona part, de [a capacitat del sistema administratiu per generar valor a
través de [a seva actuació. Ca[ exigir més rendiment, serveis de qual.itat i col.laboració amb [a
societat.
OBJECTIUS
O Acostar [es institucions a les ciutadanes
i
ciutadans.
C Donar veu i representació als residents a l'exterior.
C
Reforqar el paper del Parlament en e[ conjunt
institucional de la Generalitat.
O Augmentar la transparéncia en l'actuació dels poders
públics.
O Aplicar el principi de subsidiarietat.
O Aconseguir una Administració púbtica eficient i de
qualitat.
MESURES
) Proposar ['e[ecció directa de [a meitat dels diputats en circumscripcions
una llista, amb ['objectiu que ets electors coneguin, accedeixin
diputat que representa eI territori on viuen.
i
territorials i [a resta en
puguin votar directament el
)
Aquesta proposta será recollida en [a [[ei electora[ catalana.
)
Fins que s'aprovi aquesta [[ei, els diputats de PSC-Ciutadans pel Canü ündran l'encárrec de
representar un territori, amb una oficina oberta ats ciutadans.
) La ttei electoral
catatana establirá una circumscripció electoral per ats catalans residents
[exterior, garantint [a seva representació en e[ Parlament.
) Proposar [establiment
d'un límit máxim de dos mandats consecutius per a[ President de
Generalitat, per tal d'afavorir [a renovació política.
) Promoure una modificació de[ marc [ega[ deLs partits
interna, [a participació dels afiliats
i
a
[a
poLítics que garanteixi [a ptena democrácia
un finanqament transparent.
) Fer més accessibte
l'activitat del Partament, per mitjá de les noves tecnotogies: creació
d'un canal temátic de tetevisió i retransmissió d'a[gunes sessions i comissions per [a teteüsió
púbtica.
) Promoure
mecanismes efectius de control de [a despesa electoral del.s partits polítics, per a [a
transparéncia del seu finangament i de les campanyes electorals.
�)
instituirá [el,ecció per part del Parlament d'un Consell de Control de les despeses
electorals, amb mandat superior a La Legisl.atura, integrat per experts, amb potestat executiva
sobre els tímits de despesa electoral autoritzada.
)
partits hauran de pubticar a [a premsa ets seus comptes etectorals detaltats, immediatament
després de les eleccions.
en qui
El. president podrá nomenar un Primer Conseller del. Consetl. Executiu de [a Generalitat,
La ttei etectoral
EL
)
delegará funcions de direcció
)
i
coordinació.
Decidir [a mifl.or ubicació en e[ territori catalá de les diferents seus dels organismes de
Generalitat.
) Fer que e[ Consell Executiu es reuneixi periddicament a diverses ciutats catalanes.
) EstabLir mecanismes de contacte directe amb [a societat ciüt, per analitzar els problemes
cada
)
[a
de
territori.
de
Fer que e[ Consel[ Executiu estableixi formes de comunicació permanent amb els ciutadans,
carácter no propagandístic i basades en [ús de les noves tecnotogies, per mittorar [a informació
i
ampliar la participació.
) Instituir
mecanismes efectius de consulta parlamentária
a [a societat durant els
processos
[egislatius.
)
Modernitzar e[ debat parlamentari, perqué sigui més ágil. i üu, agilitant els trámits i terminis
grans
del procediment, potenciant e[ carácter I'egislatiu de les comissions i reseryant aI Ple ets
debats.
)
Estabtir sessions setmanals d'actualitat potítica
Govern a contestar en 24 6 48 hores.
i
La
possibititat d'efectuar preguntes urgents a[
) promoure un Parlament més fort i amb més capacitat de control sobre e[ Consell Execuüu.
) Les minoria parlamentáries ha de poder dur a terme un control efectiu de factivitat del Govern.
) Reforgar Les obligacions d'informar i comparéixer davant del Parlament corresponenb als membres
del Govern i ets atts cárrecs, com també a les autoritats i Les persones. cridades a declarar
davant les comissions d'investigació.
)
Amptiar [ñmbit de control del Parlament en e[ camp de:
. La gestió pressupostária i financera deI Consetl Executiu.
. [avaluació de [a producció normativa del Consetl Executiu.
. Uavatuació de potítiques púbtiques.
) EL parl.ament analitzará [a idoneitat dels nomenaments d'alts cárrecs més significatius.
) Crear una Administració púbtica catalana moderna i de qualitat. La nostra proposta és:
.Simptificar-ne e[ funcionament i fer-l,a més accessibl.e als ciutadans, amb [a reüsió i [a
mecanitzaci ó i nteg ra I dets processos ad mi nistrati us.
.Descentralitzar-la territoriatment desconcentrar-ta funcionalment, creant agéncies
executives amb objectius, recursos i responsabilitats ctarament definits.
.Desenvo[upar un programa integraI de formació del persona[, per millorar [a capacitat i
i
professionalitat dels em pleats públ'ics.
.posar en mana potítiques transversats
departaments.
i
millorar la coordinació
i
ta co['laboració entre
�'Contenció de [a despesa corrent a través de programes de millora de [eficiéncia
introducció de criteris de gestió gerencials.
i
amb
[a
@.
I
ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOGOVERN
E[ model que es proposa per a l'administració [oca[ es basa, en primer [[oc, en e[ municipi, on
radica e[ poder polític i [a representació democrática dels ciutadans i deL territori; en segons [[oc,
en les comarques, constituides a partir de [a voluntat dels municipis de mancomunar serveis
loca[s i d'exercir competéncies delegades per [a Generatitat; i, en tercer [[oc, en les regions, com
a peca clau en [a devotució de protagonisme a[ territori. Un sector [oca[ fort per poder defensar
i promoure els interessos dets territoris davant de [a resta d'administracions.
E[ model d'administració [oca[ que es proposa vol trobar un equil.ibri entre [a voluntat de mantenir
e[ mapa municipa[ actual
a expressió de les idenütats [oca[s- í [a necessitat de trobar
-com
prestació
fórmules de
dets serveis locals amb eficácia i eficiéncia, promoure e[ territori i defensar
els interessos generals.
E[s organismes locats supramunicipals
-[es
comarques
i
les
regions-
hauran de desenvolupar
un paper decisiu de suport a les actuacions que depassen les possibil.itats dels municipis, en
l'exercici de [es seves competéncies i en [a defensa dels interessos locals. Les comarques seran
organismes de natura[esa gestora i administrativa, amb un
mapa comarcal obert, si fos necessari, a crear-ne de noves. Les regions seran [ámbit d'una
administració de cooperació [oca[ i promoció i gestió del territori, per mitjá dets Consetls regionals.
E[ Govern de [a Generatitat ha d'establir retacions de col.taboració l.l.eiaL amb ets ajuntaments,
que han de veure reconegut i enfortit e[ seu paper fonamental com a prestadors de serueis als
ciutadans. des d'una posició de proximitat, en benefici de [a seva eficiéncia i capacitat d'acció
directa sobre ets problemes.
OBJECTIUS
O Enfortir e[ poder locat.
O Impulsar unes administracions locals amb major
autonomia i més competéncies i recursos.
MESURES
) Reconeixement
del principi d'autonomia local
i
apticació en sentit extens del. principi de
subsidiarietat.
)
Transferir als municipis [a gestió de competéncies de [a Generalitat, com l'ensenyament primari,
opcionatment e[ secundari, les po[ítiques ocupacionats actives i [a promoció de l.'habitatge.
�) Reconéixer els alcaldes com a representants de [a Generalitat a[ territori.
) Desenvolupar una retació Generalitat-municipis de carácter plenament institucional, etiminant
quatsevol criteri partidista.
E
I un
ADMINISTRACIó DE JUSTÍCII mÉs ¡nCIENT
I
PRoPERA
E[s ciutadans d'avui no perceben t'Administració de Justícia com un servei públ'ic eficaE que
garanteixi [a seva [[ibertat, [a seva seguretat
de fer.
i
ets seus drets de [a manera en qué ho hauria
Uexcessiva lentitud dels processos judicia[s, e[ contrast entre una justícia cara només accessibte
a una part de [a pobLació enfront d'una justícia gratuita que no garanteix un servei digne i, a més,
contribueixen a aquesta percepció d'ineficácia
i
i
independéncia de l'aparetl judicial,
manca de confianga entre [a ciutadania.
els dubtes no descartats sobre [a plena imparcialitat
Entre les causes deI manteniment d'aquesta situació, n'hi ha de tipus institucionaI i estructural
que afecten els organismes deI govern i ['administració de [a Justícia.
Consetl General del. Poder Judicial,- apareix com un poder opac, ltunyá i
E[ govern judiciat
-eL
desconegut pels ciutadans, que ignoren els noms dels seus membres els motius de [a seva
etecció p1[ P.rl..rent, davant deL qual, tampoc no són responsabtes. [actuació del Consell General
está centralitzada i al.lunyada dels territoris on es plantegen ets probtemes. La coincidéncia en
una mateixa persona de l.a presidéncia de [órgan de govern de la justÍcia amb [a presidéncia del
Tribuna[ Suprem afegeix una confusió entre dues funcions que haurien de ser incompatibles.
i
de Justícia pateix d'una secular ineficácia que genera [a desconfianEa dels ciutadans.
La duració de[s titigis s'ha de comptar per anys, i més en ets que arriben a[ Tribunal Suprem. Les
[administració
judiciats
lteis processals són deL segl.e XIX i demanen una immediata modernització, i les oficines
tenen un funcionament anacrónic, mancades de les técniques modernes de gestió. E[ personal al
jutges i magistrats- está organitzat en cossos
servei de fadministració de Justícia
-excepte
nacjonals de funcionaris, fet que dificul.ta [a seva gestió per part de les comunitats autdnomes
amb competéncies, com és e[ cas de Catatunya.
Aquesta ineficácia es fa més patent en probtemes de conüvéncia, com petits conflictes ciüls o
contravencions penats d'escassa entitat, que afecten [a vida de [a gent.
és com un greu problema no resolt, pel que fa a [a seva dependéncia
lestatut de[ Ministeri Fiscal
del Govern o del Parlament
i
a determinar qui dicta les prioritats de [a seva actiütat.
i
Les successives LLeis orgániques algunes senténcies del. Tribunal Constitucional han buidat
prácticament e[ contingut de l'Estatut dAutonomia de Catatunya en matéria de justícia. Aquest
fet afecta e[ model de construcció de l'Estat de les Autonomies, perÓ també els problemes esmentats
que pateix l,Administració de Justícia.
�A Catalunya s'han de mi[lorar les institucions penitenciáries, pel que fa a |'a seva finalitat de
servir a [a reeducació i reinserció socia[, com també els estab[iments de menors.
S'ha d'impulsar [ús del catalá a l'ámbit judicial, encan insuficient,
modernització del dret ciül catalá.
i
cutminar el.s trebaLts de
E[ principal objectiu del nou Govern de [a Generatitat és impulsar un federalisme judicial, aplicant
principis de subsidiarietat i de proximitat a[ Govern i a lAdministració de Justícia. La democratització
del govern de [a Justícia significa que ets seus membres han de ser elegits pel Parlament, amb [a
prévia presentació d'un programa de govern que pugui ser conegut i que e[ propi Parlament pugui
cessar del seu cárrec a aquetls membres que incompleixin les seves funcions. La separació de les
funcions de govern i d'administració de Justícia suposa que no coincideixi en [a mateixa persona
[a presidéncia del Consel General de[ Poder Judicial i [a del Tribunal Suprem.
S'ha de garantir que sigui efectiva [a responsabititat penal
i disciptinária detsjutges i magistrats.
La práctica ha demostrat que aquesta efectivitat és més dificit d'aconseguir quan [a sanció
disciplinária o penaI correspon ap[icar-[a a órgans integrats majoritáriament per membres de [a
carrera judiciat.
S'ha de reduir e[ temps de durada dets processos judicials i de fexecució de Les resotucions que
recaiguin en aquests processos. Per a aconseguir aquest objectiu, s'ha d'abordar [a reducció
d'instáncies processals que han de culminar dins e[ propi territori autonómic i [a reorganització
del personal i les oficines judiciats.
Una prioritat de govern será [a de garantir [a sotució del.s petits conftictes de convivéncia.
fonamentalment ets que es produeixen ats grans centres urbans. Aquests tipus de conflictes no
els soluciona [a jurisdicció ordinária, per [a qual cosa cal trobar noves fórmuLes judicial.s o
extrajudicia[s.
S'han de determinar les funcions, dependéncia i principis sota els quats ha d'actuar eL Ministeri
Fiscat, i e[ procediment per estabtir les prioritats en matéria de potítica criminat. És necessária
['aprovació d'un noL,l Estatut del Ministeri FiscaI que determini les seves funcions i com s'articu[a
[a seva dependéncia del Partament o del Govern. També s'ha d'arbitrar un procediment a[tament
paÉicipatiu per determinar les prioritats en matéria de potítica crimina[.
Ca[ garantir [a prestació del servei de justícia gratulta per a tots aquelts que acreditin que
manquen dels recursos suficients, i que aquest servei es presti dignament. Aquest objectiu és
prioritarii va molt ttigat a [a formació de[s advocats que, a través dels seus cot.legis, presten e[
servei.
Ca[ dotar a les institucions penitenciáries
-que només compleixen funcions de reclusió, amb
['ob[it de les seves finalitats constitucionals- dels mitjans necessaris per fer efectives les seves
finalitats de reeducació i reinserció sociat.
S'han de modernitzar els centres d'acollida i tractament de menors que necessiten ajuda per a [a
seva adaptació social. [atenció a infants i menors d'edat ha de ser objecte prioritari de l'acció de
govern, sobretot els afectats per mancances econdmiques, socia[s i d'integració.
�i
informació ciutadanes en e[ seguiment del funcionament de
LAdministració de Justícia. CaL fer efectiu e[ dret dels ciutadans a ser informats de tots els
assumptes que afecten ets seus drets i interessos, i fomentar [a normalització lingüística en
aquest ámbit.
Ca[ fomentar La participació
És necessari
i
urgent desenvolupar e[ Dret civil. catal.á d'acord amb les necessitats de [a societat
actua[.
OBJECTIUS
O Federalitzar i aplicar els principis de subsidiarietat i
proximitat al Govern i a l'Administració de Justicia.
C Democratitzar e[ govern de la Justícia i
separar les
seves funcions de govern de les estrictament
jurisdiccionals.
O Garantir que sigui efectiva [a responsabilitat penal
disciplinária dels jutges i magistrats.
i
C Reduir el temps de duració dels processos judicials i
de I'execució de les resolucions que recaiguin en
aquests processos.
O Garantir [a solució dels petits conflictes de
convivéncia, sobretot en els grans centres urbans.
O Determinar les funcions, dependéncia i principis
sota ets quals ha d'actuar el Ministeri Fiscal.
O Garantir [a prestació adequada
justícia gratuita.
i
digna del servei de
O Modernitzar les infraestructures penitenciáries.
Trasllat de [es presons de la ciutat de Barcelona.
Impulsar potítiques de prevenció i de reinserció
socia[. Millorar la sanitat penitenciária.
O Modernitzar els centres d'acolliment i tractament de
menofs.
O Fomentar la participació i informació ciutadanes.
O Fomentar la normalització lingüística a l'ámbit
judicial.
C Actualitzar e[ Dret Civil catalá.
�MESURES
)
Proposar que e[ Govern de ta JustÍcia sigui elegit pel Partament, d'acord amb un programa
conegut pets ciutadans, i que els seus membres siguin responsabtes davant del mateix Parlament.
)
Proposar [a separació dets cárrecs de president del Consell General del Poder Judicial i de
president del Tribunal Suprem, a fi de separar ctarament e[ govern de [a Justícia i factiütat
judiciat.
)
Promoure la federatització de [a Justícia, aplicant eI principi de proximitat, amb [a creació de [a
Comissió de JustÍcia de Catalunya, a [a qual s'atribuiran funcions de govern de [a Justícia,
própies i delegades pel Consell GeneraI del Poder Judiciat.
)
La Comissió de Justícia de Catalunya, presidida peL president deI TribunaI Superior de Justícia
de Catalunya, estaria integrada per membres vocals del Consell General del Poder Judiciat, i de
la Sata de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una meitat, i per representants
del Partament de Catalunya, [attra.
)
[i atorga fEstatut d'Autonomia de fixar les
judicials,
per
territoria[s
dels
órgans
reduir
detimitacions
ets desplagaments i adaptar-los a [a
nova organització territorial de Catalunya.
)
Proposar que les instáncies judicia[s s'esgotin davant del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, complint [es preüsions constitucionals, per abreujar [a duració dets processos.
)
E[ Tribunal Suprem només ha de conéixer els recursos destinats
Fer que [a Generalitat exerceixi [a competéncia que
a unificar [a doctrina
dets
tribuna[s.
)
Promoure que e[ Parlament de Catatunya proposi un de cada tres magistrats que integren e[
Tribunal Superior de JustÍcia de Cata[unya, com a mesura de federalització de [a Justícia.
)
que [a Generalitat sigui ['única institució competent per
instar [a convocatória de proves d'accés de jutges i magistrats, per eütar que hi hagi órgans
judiciats desatesos per manca de jutges.
)
Crear [a Justícia municipaI o de proximitat als grans centres urbans, per resoldre els conflictes
Fer acomptir l'Estatut dAutonomia
i
de convivéncia.
i
)
per
Crear e[ Consell Territorial de Justícia de Catatunya ets consells regionals
-integrats
representants de les administracions locals, de les organitzacions empresaria[s i de treba[[adors,
de veTns, de consumidors, dels col.legis professionals i d'attres-, com a mesura de participació
ciutadana. de seguiment de [administració de Justícia i de proposta i col.laboració amb ets
órgans competents, inclós e[ Ministeri Fisca[, per determinar [a política criminat.
)
Proposar que, atesa [a seva responsabititat pena[, i per delictes comesos en l'exercici dets seus
cárrecs, els jutges i magistrats hagin de ser jutjats per un Tribunal amb Jurat, a fi de garantir
que no prevatguin ets interessos corporatius.
)
Proposar que els recursos contra els acords del govern de [a Justícia que sancionin jutges i
magistrats per raons disciplináries els hagi de resotdre o bé una Comissió del Partament creada
a aquests efectes, o bé e[ Tribunal Constitucionat, a fi d'evitar sospites d'interessos corporatius.
)
Proposar que e[ personal aI servei de l'Administració de Justícia (excepte jutges
depengui de [a Generalitat, per raons estatutáries, de proximitat i eficácia.
) La Generalitat
i
magistrats)
ha d'administrar, per tes mateixes raons, els recursos materials destinats
l'admin'istració de Justícia a Catalunya.
a
�)
Garantir [a prestació del servei de justícia gratuita de [a manera més digna, mitjangant e[ seu
controI per part de [a General.itat i amb [a garantia d'una formació adequada i d'una retribució
digna dets professionals.
)
Garantir que els professionals i advocats que col.taboren amb lAdministració de Justícia tindran
una formació adequada préüa a [exercici professional, per a millor garantia del dret de [a
defensa.
)
0rganitzar les oficines judiciaLs amb lestécniques modernes de gestió, mitjanEant [a creació de
figures gerencials, [a total informatització i [a creació de serveis comuns.
una Oficina dAtenció a[ Ciutadá, a fi de conéixer
sumarial, [a situaciÓ i darreres actuacions dels
e[
secret
en tot moment, si no s'ha decretat
assumptes en qué e[ ciutadá és part.
) Crear ats serveis comuns deLs drgans judiciats
)
Mil,l.orar e[ funcionament de [es
de reeducació
i
institucions penitenciáries, amb l'aplicació de técniques modernes
rehabiLitació.
)
Protegir els menors i util.itzar per a [a seva adaptació social técniques que eviün faittament i
['internament en centres quasi-penitenciaris.
)
Establ.ir normes que ob[iguin a tladaptació comprensib[e de[ [[enguatge
jurídic, com s'ha fet
a
jurisprudéncia com
a
Anglaterra.
)
Establ.ir mesures de foment de l.'ris del catalá, amb [a traducció de
primera mesura.
)
Posar al. dia el. Dret CiüL de Catatunya
i
tota
promoure [a cetebració del
[a
II Congrés Jurídic
Catalá.
6.4.
PER
UIA
REFoRMA
A F0NS
DEL SISTEMA AUDIoVISUAL
CATALA
sewei púbtic de La rádio i La tel.eüsió es veu fortament afectat pels avengos tecnotógics, com
La digitatització o [a utitjtzació de tecnologies no hertzianes, que deixen sense sentit [a tradicional justificació deL sector púbtic com a resultat de [a Limitació de l'espai radioeléctric. En segon
[[oc, Europa ha passat d'un sistema de monopoti púbtic de [a radiodifusió a un model dual de
concurréncia de mitjans púbtics i privats. E[ reconeixement del paper cada cop més decisiu de les
rádios i les tel.eüsions en [a cultura de masses i en ets processos d'informació i de cohesió de [es
societats és un tercer factor que justifica [a necessitat de revisar les formes ügents de [a rádio i
E[
[a teteüsió púbtiques com a serveis púbtics.
han de ser mitjans per a tots e[s pribtics, en coheréncia amb les funcions de
promoció del. debat democrátic i de foment de [a formac'ió i de [a cultura, tant a nive[[ locaI com
La rádio
i La tel.eüsió
general. S'ha de promoure, sobretot, una teteüsió no elitista que. a més de ser accessible a
tothom (d'emissió en obert, com a principi general) desplegui d'una manera equilibrada les
funcions origináries: informar, formar i entretenir.
�La teleüsió pública, com ha dit el Parlament Europeu, ha de perseguir que e[ púbtic es situT en
una posició de ciutadá i agent actiu en e[ debat poLític i no de consumidor o espectador passiu.
E[ protocol sobre e[ servei púbtic de rádio i televisió del Tractat dAmsterdam de juny del 1997
considera que <l'existéncia del sistema púbtic en els estats membres está directament retacionada
amb les necessitats democrátiques, socials i culturats de cada societat, i amb [a necessitat de
preservar e[ pturatisme deLs media>.
teleüsió púbtica, en [a seva vessant de televisió informativa, ha de promoure e[ debat democrátic
i s'ha de caracteritzar per [a independéncia de criteri i [a posició imparciat. Ets informatius de les
tetevisions púbtiques han de ser referent de quatitat i rigor per a [a totalitat del sistema teteüsiu.
La
Perqué tot aixó sigui possib[e, s'han d'estab[ir mecanismes que assegurin [a independéncia del
mitjá en relació amb els governs existents en cada moment i amb [a diversitat d'interessos
po[ítics, sociats i econdmics en joc.
tenir també una finalitat formativa, en [a gua[ [a difusió i reforEament
dets valors socials i constitucionals inspiri e[ conjunt de [a programació, a més de [a seva
cot.taboració amb e[ sistema educatiu general i l'ensenyament a distáncia.
La tetevisió púbtica ha de
La teleüsió púbtica ha de ser un etement de foment de [a cultura, tant locaI i regiona[ (tel.eüsió
de proximitat), com d'abast territorial més ampli. Ha de ser un element d'identitat i alhora
d'universalitat, tenint en compte fenómens com e[ de [a mutticutturatitat creixent en e[ nostre
continent. La televisió públ.ica també ha de prestar atenció a les diferents minories, especialment,
a les més desvalgudes.
Contráriament aI que ha estat La lógica del monopo[i púbtic, [a tetevisió púbtica ha de promoure
[a competitivitat de [a seva programació no sobre [a base de criteris merament mercantits, sinó de
quatitat. La televisió púbtica ha de potenciar l'aportació de creadors de programes i ser present
en els processos de canü i mitlora tecnotógica que tenen [[oc en aquest sector.
La finatitat principal de [a tetevisió púbtica és assegurar una opinió púbtica democrática i madura. E[ fet que les cadenes privades, sotmeses a [a lógica comercial, no sempre poden assegurar
aquesta funció per a tothom reforqa [a importáncia de [a necessitat i [a funció dels mitjans
púb[ics com a garantia per a[ sistema democrátic. Ca[ recordar, altrament, les obligacions púb[iques
que tenen contretes els mitjans privats. La seva condició d'empreses que busquen un profit
econdmic no ha de ser contradictdria amb e[ respecte ats compromisos adquirits amb [accés a les
concessions d'emissió.
E[ nou Govern de [a Generalitat ha de proposar una reforma a fons del sistema
audioüsual, basada
en l'afirmació det va[or d'espai púbtic. La revotució tecnológica i, mott especiatment,
digitalització, juntament amb e[ trencament del monopotis púbtics a [ámbit audiovisual i
j
[a
[a
consotidació de mitjans privats, suposa un nou repte de legitimació del servei púbtic,
que es justifica essenciatment per [a seva missió social com a instrument de [a Ll,ibertat d'expressió
i de cohesió i equitibri democrátic.
irrupció
E[ primer objectiu de [a nova etapa de govern a Catalunya será dotar e[ servei púbtic de rádio i
televisió d'una nova legitimació que acabi amb [a seva dependéncia del Consell Executiu: enfortir
�[a independéncia dels mitjans; prioritzar La qualitat dels continguts;
a ['impuls necessari de [a indústria audioüsual i cinematográfica.
i üncular ets mitjans púbtics
A Catalunya s'han de produir canüs normatius importants en relació amb l'espai audioüsual. Ca[
reformar, primer, ta Ltei de creació de [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, i, després,
reformar [a més recent Ll,ei det Consell Audioüsual de Catalunya, en [a línia de convertir-lo en
[autoritat regutadora de [espai audioüsual catalá.
i assegurar ljestabititat dels mitjans públ.ics és necessari un model
púbtic
de Rádio i Teleüsió d'Espanya supera actualment ets 700.000
[ens
finangament.
clar de
milions de pessetes de deute, i [a Corporació Catatana de Rádio i Teleüsió ets 80.000 milions,
amb uns déficits d'exptotació cada dia més grans. És un objectiu potític acordar un nou marc de
finanEament que aporti [a necessária estabil.itat a les empreses públiques de rádio i teleüsió,
amb [a preüsió d'un procés i un període de transició entre e[ model actual i e[ nou.
Per dur a terme aquest canüs
La tel.eüsió públ.ica catalana ha d'esdevenir e[ principal instrument de potenciaciÓ d'una potítica
industrial. del audioüsua[, com també d'aprofitament de [a creativitat i e[ talent dets professionats,
de cultura, ficció i entreteniment, amb una progressiva
potenciar
[a indústria audioüsual com una opció estratégica
externalització de ta producció. S'ha de
per a Catalunya, amb La participació de les productores independents, que aporten una gran
capacitat en [a creació de productes de qualitat. S'hauran de crear instruments financers idonis i
fomentar les aliances necessáries perqué es pugui accedir als grans mercats internacionals.
amb una bona oferta d'informació
i d'esports,
i
Ca[ afrontar els desafiaments de ta digitatització de les telecomunicacions dels mitjans de
comunicació, que está provocant canüs radicats en [a rádio i La teleüsió. A més de [a creixent
faciLitat per convertir-se en emissor per a tot e[ planeta, sense limitacions de poténcies o de
freqüéncies, hi ha una convergéncia empresariali professionaI dels mitjans escrits amb ets parlats
i amb ets üsuals. La interactiütat aporta una nova relació amb els consumidors d'aquests productes
comunicatius, [a personalització obLiga a una reformulació del concepte de comunicació de
masses. La fragmentació dets mitjans, fins a extrems inimaginables fins ara, combinada amb
l'aparició de mitjans globals, descriuen un moment en qué tot s'haurá de reüsar, tant des del
punt de üsta juídic com des del. de [a programació. S'ha de fer una política que permeti abordar
i
en bones condicions [a transició a ['era digitiat.
OBJECTIUS
O Legitimar de nou e[ servei públic de rádio i televisió.
O Crear un nou marc legislatiu Per a I'audiovisual.
O Estabtir el nou model de finangament dels mitjans
púbtics de comunicació.
O Adoptar una política industrial per a l'audioüsual.
O Fer una política per la transició a l'era digital.
I
�MESURES
)
i
Convertir ['actua[ Comissió de Control de [a Corporació Catalana de Rádio TeLevisió en La
Comissió Parlamentária de les Telecomunicacions, lAudioüsuaI i [a Societat del Coneixement.
) La Comissió assumirá
noves competéncies, com e[ seguiment del Consetl de L'AudioüsuaI de
polÍtiques
per a [a Societat de [a Informació i Tetecomunicacions i de Les
Catalunya, de les
polítiques audioüsuals.
)
Modificar [actual Ltei del Consell de lAudioüsual de Catatunya per transformar-to en un organisme
independent, amb capacitat i autoritat de regutació de faudiovisuaI a Catalunya.
)
Propiciar que e[ Consell de lAudiovisual de Catalunya sigui un organisme púbtic autónom, amb
personalitat jurídica diferenciada, pressupost i tresoreria propis, independéncia funcionat i
autonomia de gestió. Vettlará pel respecte als principis básics de ta programació, inctds eL deL
pluralisme potític i l'adequada preséncia de [es forces potítiques que representen els ciutadans.
) E[ Consell ha de tenir capacitat
Catalunya
)
i
i
[a seva adscripció ha de ser a[ Partament de
Modificar [a Ltei de creació de [ens de [a Corporació Catalana de Rádio i Tel.eüsió i e[ seu
Consell d'Administració per fer-lo més reduit, amb més responsabititats i competéncies.
) Ets seus membres
acreditat mérits
)
sancionadora
no pas a[ Consell Executiu.
i
seran elegits en e[ Parlament, per a un període de sis anys, després d'haver
capacitats davant [a Comissió Parlamentária.
Seran elegits pels dos tergos de [a Cambra, a proposta d'un mínim de dos grups partamentaris.
) Proposar un nou model de finanqament per a [es rádios i teleüsions púbtiques, basat en dos
ingressos diferenciats: Una part provinent dets pressupostos públics, destinada a unes
determinades emissions
i/o
programacions.
) Una altra part provinent del mercat pubticitari, restringida
a un número determinat d'espais per
dia i amb precises exclusions d'horaris.
)
Afavorir [a creació d'un mercat
i
d'una indústria de [a producció audioüsuat.
) Fer que [a indústria
audioüsual a Catatunya adquireixi [a dimensió óptima per tenir una presencia rellevant en els mercats internaciona[s de [a producció audioüsual, com objectiu estratégic.
) Potenciar e[ sector de [a indústria audiovisua[, miltorant llequitibri entre les grans productores
i les productores locats, més petites, peró de gran capacitat en [a creació de productes de
quatitat.
) Les productores
petites permetran una pluralitat de proveTdors
i acollir e[ talent
creatiu de
[a
societat cata[ana.
) Diversificació de [oferta,
)
aproximant et mitjá a un públic més ampli
i
heterogeni.
Afavorir [a creació del mitjans de comunicació d'ámbit [oca[ o descentralitzats: rádios, televisions
i mitjans que es distribueixin per Internet o per cable i que cobreixin ['ámbit de proximitat.
) Potenciar
[a cot.laboració entre aquests mitjans, ajudant a crear organismes de coordinació
que promoguin una realitat ptural.
) Facilitar que ets mitjans audiovisuals locals (rádios, teteüsions loca[s i també [a premsa escrita) facin [a transició digitat, i utilitzin [a xarxa d'Internet per potenciar [a comunicació de
proximitat.
�)
Proposar que WE produeixi [a segona cadena des del Centre de Producció de Sant CugaL com a
mesura per potenciar la indústria audioüsual a Catalunya, i perqué no es perdi el paper bipotar
(Barcelona-Madrid) de [a teleüsió a Espanya.
�7.
cATALUNYA
r EL móru
l-^
I t.t.
I CATALUNYA I
EUROPA
La Catalunya actual és profundament diferent de [a que e[ 1986 entrava, amb Espanya, a les
Comunitats Europees. Avui, des de Catatunya es üatja pels estats comunitaris sense tenir [a
impressió que sortim del país. Ets estudiants universitaris fan servir programes europeus d'intercanü
amb [a mateixa naturalitat amb qué ets ajuntaments reben fons per a infraestructures i ocupació.
La frontera amb Franga ha desaparegut com a tat, existeix l.l.ibertat de circutació tes pIME
tracten habitualment amb empreses d'altres estats.
i
Des de Catalunya podem sentir-nos realment
part d'un espai geográfic comercial, econdmic i
cultural, on les fronteres dels estats juguen un paper secundari, i on retrobem una vocació
europea, mediterránia- de l[arga tradició, i també amb un gran futur. Per a[ nostre pte
desenvolupament, necessitem aquesta Europa que ha esdeüngut e[ nostre marc institucional;
alhora que a Europa s'endeguen processos de descentratització, de devolució de poder, de
recuperació del territori i les identitats, on Catatunya té molt a dir: també Europa necessita
Cata[unya.
Han estat uns anys en qué e[ Govern de CiU ha
tingut davant seu un dobl.e repte: d'una banda, e[
Catalunya en l'imbit institucional comunitari-; i, de [a[tra, e[ repte de
-inserir
[a globatització
Catalunya a [exterior en termes potítics, comercials i culturats-.
-projectar
primer
Responent a[
repte, et Govern de CiU ha creat. entre d'attres instruments, e[ Patronat
Catalá pro Europa, i les iniciatives de cooperació transfronterera endegades amb altres regions
repte europeu
�europees. Per a[ segon, ha iniciat una activitat de projecció exterior amb [obertura de centres de
promoció comercial i cultural a diversos paisos.
perqué calia
Ha estat una etapa on Les forces pol.ítiques catatanes han Limitat les seves crítiques,
assentar
i
afirmar aquestes actiütats davant d'un Estat soünt recelós.
Si en fem un balanE, veiem que en un i altre camp d'actiütat els de CiU han estat llastrats per
problemes sembtants: [a manca d'ambició i, de vegades, un cert ctientelisme, i fins i tot un grau
de sectarisme que, en [ámbit europeu, han fet que els fons i les subvencions s'hagin convertit en
un regal que administra e[ Govern autÓnom.
S'han deixat perdre oportunitats d'inversió en árees com [a recerca aplicada a [a indústria, [a
protecció enfront del.s incendis. e[ medi ambient, e[ Fons Social i els Fons Regional europeus, o
ies estructures agrícoles: és a dir, que e[ país es beneficiés plenament de les oportunitats europees.
S'ha deixat passar ['ocasió, per exempte, d'enfoftir el, Comité de les Regions com a cambra representativa del territori de [a Unió.
identitari, ha estat insuficient
p.t qul fa a afavorir [a internacionatització de [economia catalana o, més en generat, arribar altá
on no arriba [a iniciaüva de [a societat ciü|.. E[ seu funcionament, dominat per [a protecció d'uns
interessos clientetars massa determinats, ha estat poc transparent i escassament consensuaU no
ara
només amb les forces potítiques, sinó tampoc amb altres institucions púbtiques
La projecció exterior del Govern de CiU, centrada en e[ simbolisme
-com
ajuntaments'i diputacions- ni amb els sectors que defensen interessos generals, com ara cambres
de comerq o associacions professionats.
projecció exterior del Govern de CiU ha estat e[fet d'intentar
defensar una identitat exclusiva, que pensa que es fa forta com més exclou els altres. Així, ha
endegat a Europa una batalla sistemática contra els governs [oca[s, alhora que a [estranger ha
pretés presentar-se com un succedani de govern estatal, sense saber trobar un camí diferent a[
d'emutar [a vetta dipLomácia dels estats, i provant de confondre sobre [a seva auténtica naturalesa.
Ara bé, potser l'error més greu en
La
arribat e[ moment d'aprofitar a[ máxim aquestes oportunitats que es multipliquen i de tenir un
nou Govern de [a General.itat que sápiga aprofitar aquestes oportunitats.
Ha
polític, económic- de Catalunya passa ineütablement
per enfortir [a seva preséncia tant a Europa com a[ món. I no només de manera testimoniat: igual
Més que mai, e[ desenvolupament
-socia[,
que les empreses han de cercar nous mercats, les regions europees han de relacionar-se amb e[
seu entorn geográfic i perseguir els seus objectius més entlá de les seves fronteres.
En un moment on e[
territori constitueix un contrapés fonamental a [Europa de [a moneda única,
els estats no són ja el.s únics actors internacionals: municipis i regions guanyen veu. Per aixd,
Catalunya té mott per aportar a Europa i a[ món: e[ seu model, basat en una conüvéncia social
harmdnica i una identitat forta; una unitat ciü|. que troba e[ seu encaix a Espanya i a Europa. És
primordial. per a [a nova Generalitat presentar-se com un govern regional que basa [a seva legitimitat
en [a realitat deLs governs tocal.s del. seu territori, en [a seva vocaciÓ federal amb [a resta
d'autonomies i e[ Govern d'EsPanYa.
i
�S'ha d'atorgar a les qüesüons europees i internacionats [a importáncia que mereixen; fer més
esforqos per informar-ne i promoure'n e[ debat i [a reflexió socials.
S'ha de saber potenciar tant eI debat parlamentari com [a concertació
postures
i
i et diáteg a ['hora de cercar
perseguir polítiques.
E[ nou Govern de [a Generatitat tindrá com un objectiu principaL desenvolupar [a integració a
Europa, potenciar e[ debat europeu, amb e[ Parlament de Catatunya en primer [[oc, i estimular a[
máxim [a inserció, [a preséncia i l'activitat de tots e[s sectors socia[s en les qüestions europees i
internacionals.
imperatiu impulsar el. debat i [a reflexió púbtica sobre les qüestions europees. Ca[, més enLl.á de
postures partidistes, formar una postura catalana, una agenda comuna envers els temes de [a
Unió que són d'importáncia fonamental per a Catalunya, i gue margui [a manera com tant e[
Govern de [a Generalitat com attres organismes públics, com també ets representants potítics
És
catalans. es retacionaran amb La Unió.
OBJECTIUS
O Impulsar la integració a Europa i potenciar el debat
europeu, amb el Parlament de Catalunya en primer
lloq estimulant al máxim [a inserció, la preséncia i
l'actiütat de tots els sectors socials en les güestions
eutopees i internacionals.
C Participar a[ mexim en la formació de les polítiques
comuniteries i fer ús pte dels instruments de qué
disposem per tal d'influir en la fedenlització
d'Europa
i contribuir a orientar-la
cap a la
Mediterránia.
O Encarar les polítiques comunitiries que es gestionen
des del país com una oportunitat que cal aprofitar
amb ambició, treure'n e[ máxim rendiment i liderar
la seva posada en práctica a[ país.
O Desenvolupar polítiques actives en les zones
d'interés estratégic per a Catalunya.
C Dotar Catalunya d'una projecció exterior moderna i
positiva.
�MESURES PER IMPULsAR LA INTEGRACIÓ
A
EUROPA
I
POTENCIAR EL DEBAT
EUROPEU
) Consagrar un debat anual del Parlament de Catalunya als afers europeus i tes retacions entre
Catatunya i [a Unió Europea que, a més de servir per a [a creació de grans punts de consens,
permetrá un coneixement més exacte per part dels ciutadans sobre les diferents postures
potítiques, i mi[[orar així ets nivelts d'informació i debat púbtics.
)
Retran comptes a[ Partament organismes que, tot i que reben fons dels Pressupostos Generals
de [a Generalitat, han estat fins ara massa opacs partidistes, com e[ Patronat Catatá pro
Europa, tllnsütut Catal,á de La Mediterránia o e[ Consorci de Promoció Comercia[ de Catalunya.
)
Dotar de carácter institucional les re[acions entre e[ Parlament i ets diputats catatans a[ Par[ament
Europeu.
i
) Crear una oficina de representació permanent de Catatunya
Comunitáries, com ja
han fet
tots
els Ltinder alemanys
davant de les Institucions
comencen a tenir [a majoria
i austríacs, i
de les comunitats autÓnomes espanyotes.
)
pro Europa recuperi e[ seu paper fundacional i atorgar-li un rol
central, que implicará a fons Les institucions ciüls i polítiques que ja en formen part. per
Fer que
e[ Patronat
Catal.á
convertir-to en un gran instrument, a[ servei de [a societat catatana, per crear opinió, informar
i
)
actuar en les qüestions europees.
Treure e[ Patronat de l'anquilosament i [a rutina que [i han
correspon, i corregir a fons e[ seu funcionament ctientelista
fet perdre e[ protagonisme que [i
i
els seus serveis obsolets.
)
Fer que ets joves catalans que es beneficien de programes europeus d'estudi
comencin a constituir [a base de [a nova Europa sense fronteres.
)
Ca[ reforgar aquesta tendéncia
reatitat
i
i
les oportunitats de [a
estendre-ta a altres joves
i
i
d'intercanü
sectors socials, que no coneixen [a
UE.
) E[ Patronat Catal,á Pro Europa ha de fomentar i intensificar [a formació en temes europeus.
) Portar a les escoles [a formació sobre temes europeus i crear assignatures i programes específics.
) Promoure La mobititat de les persones, especialment dels joves, a[ territori europeu, des del
coneixement, e[ respecte, [a confianga
MESURES PER PARTICIPAR
i l'amistat .
AL MAXIM EN LA FORMACIÓ DE LES POLÍIIQUES
COMUNITARIES
)
Promoure que les comunitats autónomes puguin fer arribar [a seva veu ats Consetls de Ministres
europeus, ja que La participació actual. a través de les Conferéncies sectorials és insuficient. (Hi
ha matéries sobre les quats Catatunya té totes les competéncies, com fagricultura, que són
negociades només pets ministres dels estats reunits a[ Consetl.
)
Fer una proposta clara d'articulació de les postures de les comunitats autÓnomes dins de [a
delegació espanyota a[ Consell de [a Unió.
)
Senat será fórgan per sumar les attres comunitats a [a defensa d'aquest objectiu, amb una
estatutáriacol.taboració real i [[eia[, [a confianga recíproca i La l.Leialtat constitucional
amb qué funcionen els Liinder atemanys.
El.
-i
I
�)
Promoure e[ Comité de les Regions de [a UE
i meystingut per ['actua[ Govern catatá-ignorat
principi
instrument
com
fonamental del
de subsidiarietat, per aportar [a veu de les regions i les
ciutats a[ procés comunitari d'adopció de decisions, i per impulsar [a descentralització europea
i
[a proximitat a[ ciutadá.
)
Promoure, tant en fámbit de Catatunya i Espanya com en [europeu, e[ reconeixement de [a
funció innovadora deI Comité de les Regions, tot vincutant-hi Les a[tres institucions i entitats
de Catalunya.
)
Proposar que s'atorgui a[ Comité [a possibilitat de recurs davant e[ Tribunal de Justícia de [es
Comunitats Europees en casos de violació del principi de subsidiarietat.
)
Enfortir [a representació institucional de Catalunya a [a UE el. contacte entre els seus
representants i electes, per ser més efectius i actuar coordinadament en les qüestions d'interés
especial per a[ país.
)
Fer sentir una veu única
i
i forta de Catatunya davant [a reforma institucional europea, que ha
de
significar [a descentralització i federalització de [a Unió.
) Influir
perqué Catalunya impulsi, des d'Europa, una reforma institucional que converteixi [a
en un espai po[ític descentralitzat, fort i responsab[e.
UE
) Inftuir perqué La UE miri cap a [a Mediterránia, d'acord amb els interessos comuns en les
retacions amb e[ Magrib, e[ Mashrek i l'Orient Mitjá.
)
Creació d'una área de lliure comerq, com un mitjá que afavoreixi t'estabilitat a ['área
consolidació de sistemes democrátics.
i [a creació
i
MESURES PER TREURE EL MAXIM RENDIMENT DE LES POLÍTIQUES
COMUNITARIES
) Proposar mittorar e[ control democrátic dels fons europeus i
apticant [a transparéncia a [a seva convocatdria
i
[a participació dets ciutadans,
selecció.
) Crear mecanismes d'avaluació de ['ús i del rendiment dels fons. a [abast det púbtic.
) Garantir e[ control parlamentari, sobretot els fons, [a seva assignació, utilització i comptiment
d'objectius.
)
)
Aplicar e[s principis de subsidiaretat, proximitat i cooperació a [a gestió dels fons.
i
Crear un consorci perqué els ajuntaments, els consetls comarcals, les diputacions els
representants dets interlocutors sociats participin en [a implementació dels programes cofinanqats
pels fons estructurals.
) Fomentar [a coordinació amb els organismes
locals per unificar criteris, fer propostes i dur a
terme accions coordinades, gue potenciin ['autonomia [oca[ en ets recursos europeus desünats
a [a promoció económica i [a creació d'ocupació.
)
Impulsar un acord a nivell d'estat perqué es doti [a gestió dels fons d'una manera estable i
descentratitzada, no subjecta, com fins ara, a acords conjunturats o arbitraris.
)
Aprofitar a[ máxim les oportunitats comunitáries. [addicionatitat és un principi básic dels ajuts
europeus, que assegura que les seves aportacions no es faran servir per substituir despeses
ordináries.
�que, només entre e[ 1993 i e[ 1998, i en e[ sector
agrari, ha perdut44.692 mitions de pessetes de subvencions comunitáries per no haver cofinangat
projectes.
) Corregir [a negl.igéncia del Govern anterior
) Treure Catatunya de [a cua d'Europa en llapticació de programes fonamentats, com l'agroambiental.
) Aprofitar les oportunitats comunitáries, en concertació estreta amb els sectors afectats, amb
un projecte de desenvolupament democrátic i participatiu, avanEat en l'aspecte econÓmic i
sensible en e[ social.
)
Aprofitar totes les oportunitats que obre e[ V Programa Marc d'investigació
tecno[ógic.
i
desenvolupament
) Contribuir a [esforg de creació de recerca europea, en noves tecnologies i ciéncies socials.
) Imputsar l'adaptació de les universitats i dels centres de recerca a aquest nou marc, i exptotarne totes Les possibilitats d'intercanü, col'taboració
i
recerca conjunta.
) Compromís
d'aprofitar totes les eines que facilitin a les universitats faccés a fespai europeu de
coneixement. Potenciar [a participació de les entitats catalanes en projectes i accions comunitaris
relatius a [a Societat de [a Informació.
MESURES PER DESENVOLUPAR POÚNQUES ACTIVES EN LES ZONES D'INTERÉS
ESTRATEGIC PER
A CATALUNYA
)
Fer de [Europa unida [espai fonamentaL de projecció catalana en relació amb [a Catalunya nord,
fent del Pirineu una crui[[a, no pas una frontera.
)
Potenciar [euroregió Catalunya. Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pyrénées, com també [a Comunitat
de Trebal.l. del.s Pirineus, i posar en comú mitjans técnics i materials en tecnologia, cultura,
turisme i, molt especialment, infraestructures, transports i recursos naturals.
)
Impulsar els aspectes pol.ítics de [a cooperació entre governs regionals i anar molt més en[[á de
La simpte concertació per a ['accés als fons estructura[s.
)
Fer de Cata[unya
)
Imputsar e[ reltanqament de La potíüca mediterránia de [a UE, gue va comengar amb [a Conferéncia
de Barcelona el 1995 i que va ser abandonat poc després pel Govern catalá.
)
Promoció de
)
)
)
[eix de l'espai euromediterrani.
[actiütat económica i comercial, estretament
tl.igada a les polítiques actives en
i
matéria de cooperació, diál.eg culturat, foment de [a societat ciüL i [a democrácia, de [a
co[.laboració en matéria d'educació i investigació, que promoguin t'estabititat de [a regió.
Afirmar [a Meditenánia com un espai d'intercanü humá, de comunicació i mestissatge.
Prioritat a una política conjunta d'immigració i integració sociat.
fins ara limitat a funcions propagandístiqes, será e[ centre
d'aquest gran projecte; será reformat, obert a [a societat i dotat de recursos de direcció per a
aquests objectius ambiciosos.
Ulnstitut
CataLá de La Mediterránia,
Proposta de desenvolupar un plantejament estratégic perqué Catalunya sigui a[ costat dels
pai'sos que s'incorporen a [a UE, en un tripLe sentit cooperació cultural, centrada en [a paficipació
en programes comunitaris i en els contactes civils; económica, amb [a instal.lació de centres
de promoció comercial i assisténcia técnica; política, amb suport a les transicions a [a
descentralització de ['Estat.
i
I
i
�)
Potenciar els ports de Barcelona i Tarragona com a porta d'entrada a [a UE per a[ tráfic proünent
de [Est.
)
comerciats, culturats, polítics- i ets ünctes persona[s
familiars amb América Llatina, amb l'avantatge de [a comunicació en casteltá.
ReforEar els intercanüs
) Atribuii importáncia
)
-técnics,
i
a [a preséncia i compromís de [a societat catalana a América LLatina.
Donar suport a [es xarxes de relació amb [a creació d'un centre d'informació per a América
Llatina, que assessori les associacions, universitats, empreses... que volen trobar i seleccionar
interlocutors a [a regió.
MESURES PER DOTAR CATATUNYA D'UNA PROJECCIÓ EXTERIOR MODERNA
I
POSITIVA
)
Difondre e[ model polític de Catalunya a[ si de ta Unió Europea, amb [a idea d'una societat amb
un component identitari fort que conüu unida
i
troba e[ seu encaix a Espanya
i
a [a Unió
Europea.
)
Promoció de [a dip[omácia locaI per a [a solució dets conflictes: ['impuls a un diáleg civi[, amb
la creació de xarxes d'intercanü d'experiéncies entre municipis i regions, que, altá on tenen
dificultats per arribar els estats, fomenti [a confianga i assenti les bases de [a pau.
[a xarxa internacional de departaments universitaris d'estudis románics i hispánics
per a crear-hi estudis cata[ans
i literatura. sistema po[ític, arquitectura, medicina,
-[[engua
disseny i altres- amb [a denominació d'origen Catalunya i no sempre en catatá, que omplin [a
curiositat i ['interés que desperta [a reatitat catatana arreu.
) Aprofitar
) Potenciar les dotacions per a [estudi de [[engües, cultures i economia orientals.
) E[aborar una política perqué e[ patrimoni cutturaI i [ingüÍstic de[s immigrants árabs, africans,
indostánics, xinesos... sigui capitalitzat també per afavorir els nostres ünctes amb els seus
paisos d'origen
) Miltorar [a preséncia catalana
als organismes internacionats, culturats i económics.
)
Assegurarem que retornen a Catalunya, en forma de licitacions, els fons destinats a [ajuda a[
desenvolupament de les organitzacions internacionals, aplicats fins ara a projectes sense prou
participació de les empreses catalanes.
)
Igualar [a taxa de retorn a [a d'altres paisos europeus.
) Fer que els instruments de promoció comercial
del Govern segueixin estratégies cooperatives,
mai competitives, amb altres iniciatives dets sectors empresarials.
) Afavorir e[ desenvolupament exterior propi de les cambres de comerg, [es associacions
d'empresaris, [a Fira de Barcetona i les associacions d'exportadors, de manera que aquestes no
se sentin encoti[[ades o menystingudes per [a gestió de [a Generalitat.
) Estimular [activitat exterior dels empresaris sense paternalismes ni competéncia directa.
) Desenvo[upar estudis especialitzats en comerg exterior i fer del Consorci de Promoció Comercial
de Catalunya o e[ Centre d'Informació i Desenvolupament Empresariat auténtics prestadors de
serveis, especiatment a les PIME, que contribueixin activament a[ procés d'internacionalització
i [a prospectiva sobre nous mercaB.
de [economia catatana
�7.2.
uNA cATALUNvA soLIoARtR, QUE cooPERA AMB
EL
DESENVOLUPAMENT MUN DIAL
Una de les característiques més preocupants de [evolució mundial durant els darrers anys són les
diferéncies, cada vegada més importants, en e[ grau de desenvolupament económic i humá que
existeixen entre els diferents pa'rtsos. La gl.obatització ha fet que els territoris en una situació de
causa de [a seva inestabilitat dependéncia potítica, tradició cuttural o
major debititat
-a
manca de recursos naturals,
vida deL seus habitants.
i
i
de vegades,
tot ptegat- pateixin un retrocés
de les condicions de
La societat catalana, que vol establir [a seva fortalesa en l'assumpció de valors compartits, com
La sotidaritat, en un Ltoc principa[, té et deure moral de traspassar aquest valor més en[[á de les
seves fronteres.
Havent mostrat sensibititat pel doLor al,ié i havent treballat i participat en campanyes de sol'idaritat
i ajut humanitari, com s'ha fet en e[ passat, es tracta de convertir ara [a solidaritati [a cooperació
internacional en un tret identitari de La nostra cultun. La sotidaritat ha de ser un projecte comú
en e[ qual han de participar, a diferents nive[[s, els indiüdus, les ONG i les insütucions.
un objectiu polític det nou Govern de [a Generalitat definir una política catalana de cooperació
per a[ desenvolupament, incrementant ets recursos económics destinats a [a cooperació internacional fins assolir e[ 0,7 del. PIB catal.á. [éxit de [a cooperació depén, en bona mesura, de
l'eficiéncia dets propis projectes de cooperació. D'aquí, també, ['objectiu de formar adequadament
És
eI personaI cooperant, mi[[orar l'eficácia dets projectes de cooperació
corresponents mecanismes d'avatuaci ó dels
resu
ltats.
OBJECTIUS
O Incrementar els recursos económics que Catalunya
aporta a la cooperació internacional fins assolir en
dues tegislatures el 0,7 del pressupost d'ingressos
corrents.
O Sensibilitzar la població i formar et personal
cooperant.
O Millorar feficiéncia dels proiectes de cooperació,
amb una millor planificació i coordinació, i amb
I'avaluació sistemitica dels resultats.
i
desenvo[upar e[s
�MESURES
)
Incrementar de manera progressiva i ptanificada ets recursos destinats a [a cooperació internaciona[. En ets propers quatre anys, passarem de [actua[ 0,08% al,0,35olo dels ingressos corrents
de [a Generalitat .
)
Incloure una partida específica anuaI per a cooperació per a[ desenvotupament en els pressupostos
de [a Generatitat, en benefici de [a transparéncia i de la seguretatjuÉdica.
)
Proposar atribuir a[ Partament de Catalunya competéncies en relació amb l'aprovació
dets ptans directors
)
i
i
control
de [a política de cooperació.
Incrementar [a coordinació entre tots els agents de [a cooperació amb plans integrats, que
posin fémfasi més en un programa que no pas un projecte. Prioritzar les economies d'escala.
) Formular programes de sensibilització i d'educació per al desenvotupament.
) Formar els cooperants, com una de les contribucions específiques i iddnies de t'imbit autonómic
i
[oca[ a [a cooperació.
)
Sensibititzar [a societat ciül catalana per afavorir i assumir programes de formació, capacitació,
enfortiment de [a democrácia, cooperació técnica municipal i creació de xarxes.
)
Promoure un codi étic en les relacions i transaccions internaciona[s que garanteixi l.'equitat
respecte pels drets humans, amb inctusió dets drets socials i económics.
i el.
) Utitització normatitzada de [a "Cláusula Sociat", amb [a introducció de mecanismes de garantia.
) Crear un banc de dades sobre projectes i ONG, per afavorir La publ.icitat, [a transparéncia i e[
i
coneixement l'autonomia de la ciutadania en relació amb projectes: dotació, avaluació i
contacte amb els diversos agents de [a cooperació.
) Estab[ir un protocoI de ['ajut humanitari i avaluar-[o.
) Proposar una [[ei cata[ana de cooperació per al desenvolupament,
cooperació
)
i tingui en compte l'especificitat de [a cooperació
que ordeni La potítica de
a catalunya.
Estabtir una Agéncia Catatana de Cooperació per coordinar les accions de cooperació, de
conformitat amb un pla director, i que compti amb una preséncia significativa dels ens locats.
) Reordenar i
crear un Consetl Catalá de Cooperació, amb funcions consultives i assessores,i
formular un pta director de cooperació, que estabLeixi les Línies directrius, amb carácter
quatrienna[, com també [a formulació de plans anuats que estabteixin els objectius, l,es prioritats
sectorials i geográfiques, els criteris i [a programació estratégica.
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Canviar és guanyar: programa de govern
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Type
The nature or genre of the resource
Llibret
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Eleccions
Parlament de Catalunya
Catalunya
Federalisme
President de la Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
121 p.
Abstract
A summary of the resource.
Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Programes electorals
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2660/1998_PerCatalunya.pdf
5a693b900a56e58f125b13e0a3dcd704
PDF Text
Text
�1
.
PER CATALUNYA
PSC
�2
INTRODUCCIÓ
El catalanisme polític ha estat un moviment plural com plural ha estat i és Catalunya. Tot i
que en alguns moments de la nostra història els demòcrates i els catalanistes hem coincidit
amb la defensa d’unes mateixes prioritats nacionals, com per exemple durant el període de
l'Assemblea de Catalunya, el catalanisme polític des del seu mateix inici ha estat integrat
per visions i concepcions diferents de Catalunya, del futur de la convivència dels catalans i
les catalanes i de les prioritats de caràcter econòmic, social i cultural. De vegades s'ha
volgut donar una imatge monolítica del catalanisme, però això no correspon a la realitat.
Fins i tot, s'ha volgut identificar el catalanisme amb una única tradició política, la de
caràcter conservador, en una afirmació que encara s’ajusta menys a la realitat.
El pensament catalanista, i per tant el pensament que defineix els catalans i les catalanes
com a membres d’un mateix poble i que proposa uns objectius col·lectius a assolir, pot
remuntar-se tan amunt en la història com es vulgui. Però el catalanisme polític formulat a
finals del segle XIX es composa bàsicament d’una vessant que insisteix en el caràcter
progressista, democràtic, liberal, republicà, federal i laic del catalanisme, i d’una altra que
ofereix una visió des de concepcions de caràcter més tradicionalista, religiós i conservador.
Des dels seus inicis el pensament catalanista viu aquest doble origen: una orientació
progressista, amb una forta petjada de Pi i Margall i el seu federalisme, i una altra de tipus
tradicionalista fortament influïda per Balmes. Una i altra tradició responen a interessos i
valors diferents i connecten amb línies polítiques diferents: per un costat el catalanisme és
hereu del pensament revolucionari, de les revolucions liberals americana i francesa. La
nació és considerada com una agrupació d'individus lliures i iguals, que gaudeixen d’uns
drets inherents a la condició de persona humana, encara que el seu reconeixement només
pugui realitzar-se encara dins d'un determinat àmbit territorial. Els individus han decidit
viure plegats a través del pacte o d'un contracte lliure -la constitució, que expressa l'acord
fundacional de la comunitat política per tal de regir la convivència de la comunitat- tot
recollint dos trets essencials dels estats liberals: els drets humans i la separació de poders.
La nació és el resultat d'un pacte entre subjectes lliures que acorden la convivència de la
manera que creuen més adequada. La sobirania resideix en els individus, que passen de ser
considerats només súbdits a ser ciutadans, amb drets i deures. És el concepte de nació
política i aquesta manera de considerar la nació marcarà a fons el catalanisme progressista
des de Pi i Margall a Valentí Almirall, des de Rovira i Virgili a Rafael Campalans. La nació
deriva de la voluntat de les persones.
Al costat d'aquesta tradició n'existeix una altra, hereva del tradicionalisme i que s'identifica
amb el pensament contrarevolucionari estès arreu d'Europa, en especial a França i
Alemanya. Aquesta tendència de pensament parteix de la idea que la nació és una realitat
�3
natural, que s’identifica per posseir un esperit nacional, que es manifesta en una llengua i
comunitat forjada per la tradició i la història. Les nacions estan vivificades per un esperit
que els és propi. Aquest és el concepte de nació cultural objectiva, que no depèn de la
voluntat dels individus que hi viuen.
D’aleshores ençà les evolucions han estat òbviament molt grans i les transformacions que
ha viscut el catalanisme com a conjunt han estat enormes, molt relacionades amb les que ha
viscut Catalunya. La II República és inseparable del Primer Estatut, així com el final de la
Guerra Civil amb el triomf dels franquistes significà la seva abolició, juntament amb la de
la democràcia i de les llibertats. Al final de la dictadura, el catalanisme va trobar un moment
de nova eclosió quan ara fa vint anys, a partir de la tasca d’articulació d’un ampli concepte
de catalanisme i democràcia, que s’havia iniciat al voltant de l’Assemblea de Catalunya,
s’aconseguiren dues fites d’importància cabdal: la recuperació de la Generalitat, sota la
presidència de Josep Tarradellas, que entroncava amb la institució supervivent a l’exili, i
l’acord del nou Estatut d’Autonomia de 1979. L’any 1980 les primeres eleccions
democràtiques al Parlament de Catalunya obriren un nou període per refer la Catalunya
malmesa.
Cal insistir en la importància d’aquests aspectes de la formació del catalanisme per recordar
el caràcter plural de l’origen del catalanisme polític, en íntima connexió amb aquesta
manera diferent de comprendre el país i de configurar la seva identitat. De vegades
l’actuació dels catalanistes ha estat coincident, de vegades ha estat enfrontada. La iniciativa,
segons les èpoques, ha correspost sempre a un o altre sector. Però sempre s’han influït
mútuament i s’han manifestat hereus d’un tronc comú. Les aportacions dels uns i dels altres
han esdevingut part substancial del dipòsit compartit de reflexió col·lectiva i d’afirmació
d’identitat que les noves generacions han anat assumint com a substrat per tal d’afrontar la
resolució dels nous problemes dels catalans i les catalanes i per expressar les alternatives
plurals que els defineixen.
Els socialistes i les socialistes ens situem dins del catalanisme i sintonitzem, de manera
especial, amb la tradició de Pi i Margall, Almirall, Coromines, Martí i Julià, Seguí, Peiró,
Rovira i Virgili, Campalans, Alomar, Comaposada, Maurin, Nin, Cornudella o Serra i
Moret. Abans de Pi i Margall i d’Almirall trobem Narcís Monturiol, divulgador del
socialisme utòpic d’Etienne Cabet, i promotor del moviment republicà federal i l'intent de la
seva Icària. I hi trobem Anselm Clavé, també republicà federal, que organitza les societats
corals, molt sovint espais d'expressió de les prohibides societats obreres. Cal recordar
encara durant el Sexenni Revolucionari la figura d'en Josep-Narcís Roca Farreres, que
propugnarà un catalanisme progressista. Un catalanisme progressista que restarà sempre
molt vinculat a les incipients societats obreres i a l’organització del moviment obrer català.
�4
El nostre catalanisme arranca d'aquesta concepció de la nació i de la societat en què el
protagonisme correspon a la ciutadania. En ell hi trobem també la formulació d'un altre
aspecte que serà decisiu en la definició del catalanisme progressista: l'orientació
federalista. Ja en aquells moments el catalanisme progressista contemplava l'articulació
federal com un projecte per a Espanya.
La tradició del catalanisme popular i integrador continuarà amb figures tan rellevants com
Josep Rovira, Josep Pallach, Ramon Fernández Jurado, Alexandre Cirici Pellicer, Pep Jai,
Maria Aurèlia Campany, Paco Ramos, Cornudella, entre d’altres. Hem volgut citar aquests
noms perquè ens cal rellegir la història del catalanisme polític des d'una perspectiva més
global, popular i integradora.
Aquest impuls dels sectors progressistes, obrers, socialistes i demòcrates fou fonamental
durant la lluita contra la dictadura franquista i durant els anys de la transició. El catalanisme
com a expressió que la defensa dels interessos de Catalunya significa la defensa dels
interessos dels catalans i les catalanes va ésser liderat per les forces democràtiques i
d’esquerres. El PSC va tenir un paper decisiu en la formulació del catalanisme polític de la
dècada dels setanta i dels vuitanta. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president
Tarradellas en bona part es va produir per la insistència i per la voluntat dels socialistes.
No és cert que el catalanisme sigui patrimoni dels conservadors, avui de CiU i en el passat
de la Lliga Regionalista. Hem d'insistir en la tradició popular, federalista, obrera i
republicana que ha ofert unes altres visions de Catalunya, i que de fet ha estat pionera del
catalanisme polític. Així mateix cal evitar la confrontació simplista entre les dues
concepcions de catalanisme. Tota realitat nacional és una realitat complexa en la qual
s’entrecreuen elements d’una i altra concepció. En aquests darrers vint anys, però, s'ha
produït un decantament del catalanisme polític cap a la tradició més conservadora com a
conseqüència de la política realitzada per CiU des del govern de la Generalitat. Aquesta
situació ha provocat l’allunyament d’amplis sectors populars del procés de construcció del
nostre autogovern.
Compartim amb Vicens Vives que la característica més específica de la psicologia del
poble català és "la voluntat de ser". Ens cal, però, concretar-la. Hem d'acabar amb les
ambigüitats i els essencialismes del discurs conservador que porten a la frustració o no
condueixen a res. Catalunya porta massa anys de victimisme estèril, de confrontacions
inútils, de mercadeigs que han afectat profundament la nostra pròpia imatge com a poble.
Hem de proposar amb coratge i fermesa una altra visió de Catalunya. Hem de refermar la
nostra proposta catalanista.
Una proposta que lògicament es troba davant d’uns canvis de gran profunditat. El fenomen
de la globalització ens afecta i ens afectarà cada dia més. La globalització és una dada de
�5
la realitat, una dada nova però irreversible, i l’aproximació de l’esquerra a aquest fenomen
no pot ser de rebuig. El que cal fer és analitzar-lo, veure quins efectes produeix, potenciarne els avantatges que pugui tenir des d’un punt de vista progressista i minimitzar-ne els
inconvenients. Un món més ampli ens convida a treballar per viure amb harmonia i
plenitud, amb tota la gosadia que els canvis reclamen. Ens convida a participar-hi tal com
som, amb la nostra identitat, amb la consciència que només una societat sencera, que no
oblida cap de les persones o sectors que l’integren, solidària amb tots els seus membres,
plural en la seva expressió, pot fer-ho amb garantia de futur. Més que mai, en una etapa de
canvi, ningú no pot ésser oblidat per la comunitat de què forma part. La injustícia i la
insolidaritat provocarien la debilitació del conjunt. Catalunya té l’exigència d’adaptar-se a
les noves relacions d’intercanvi mundial i de “saber viure la globalització”; és a dir, de
saber afermar la seva identitat en el nou context. És un gran repte per a un país petit. Però
sabem que podem i volem fer-ho.
D’altra banda, la realitat d’una Unió Europea forjada en el darrer decenni és un signe
esperançador d’aquesta adaptació al nou marc d’intercanvis. Però caldrà distingir entre
l’Europa de tothom, la dels ciutadans i l’antiga Europa, la dels exclusius acords entre estats.
Un dels aspectes més decisius del catalanisme polític es troba precisament en l’articulació
del nou procés europeu i en la capacitat dels catalans i les catalanes de cercar-hi un paper
rellevant i propi.
Globalització i realitat europea són dos factors que ens han de permetre superar la vella i
paralitzadora recerca d’una correspondència exacta entre l’estat i la nació.
Ens trobem vivint ja uns canvis de gran magnitud. Vivim una veritable mutació de societat.
I la primera responsabilitat de tot governant és situar el país dins el circuit del
desenvolupament, no perdre la oportunitat de la revolució tecnològica. Aquesta revolució
tecnològica, per altra banda, exigeix una reforma permanent d’estructures i planteja de
manera aguda com competir i crear ocupació. La segona responsabilitat dels governants és
que la revolució tecnològica es posi al servei de les persones, no les persones al servei de la
revolució tecnològica, tot adoptant com a punt de referència els drets dels ciutadans. Els
canvis socials i culturals que les noves tecnologies afavoreixen i l’explosió d’una societat
de la informació cada cop més mediatitzada però també cada vegada més lliure, demanen
una reformulació política que tingui en compte els riscos de la concentració del poder en
centres de poder que no es basen en la legitimació i el control democràtics, però que a la
vegada es faci ressò de les possibilitats esperançadores d’una participació ciutadana més
intensa que aquests nous instruments provoquen.
La Catalunya del segle vinent viurà dins un món cada vegada més interdependent. La
nostra proposta catalanista ha de permetre desplegar la nostra identitat pròpia i afavorir
que Catalunya tingui un paper més actiu en la construcció d’un món més just i lliure.
�6
La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos:
. Catalanisme és autogovern.
. Catalanisme és integració i cohesió social.
. Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa.
�7
1. CATALANISME ÉS AUTOGOVERN
L'element central del catalanisme polític és la voluntat d'autogovern del poble de
Catalunya. El fet nacional s'expressa per la voluntat del poble de Catalunya de constituir
una comunitat política diferenciada que decideix en última instància per si mateixa sobre
els aspectes fonamentals de la seva identitat col·lectiva. És aquesta la característica
essencial del catalanisme modern. Som una nació perquè avui i aquí els ciutadans i les
ciutadanes de Catalunya volem ser-ho i aquest fet es tradueix en l'aspiració a
autogovernar-nos a través de les nostres institucions. Això significa tenir l'ambició
d'eixamplar el màxim possible la nostra capacitat per decidir per nosaltres mateixos en els
diferents camps de l'activitat pública i reforçar la identificació del poble de Catalunya en les
seves institucions d'autogovern.
Tota realitat nacional és una realitat complexa. El que afirmem és la primacia de
l'autogovern com element constitutiu del fet nacional. Això vol dir que la nació és allò que
expressa la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes. No és el poble que està al servei d’una
idea de Nació abstracta, sinó la nació que està al servei del poble. Però vol dir alguna cosa
més. Vol dir que el catalanisme es mesura sobretot pels graus d'autogovern que puguem
assolir. El vigor i la força de la realitat nacional catalana està en relació, abans que res, amb
la capacitat que tinguem per decidir per nosaltres mateixos sobre les qüestions que fan
referència a la nostra vida col·lectiva. Des d'aquest punt de vista, les relacions CatalunyaEspanya i la inserció precisa de Catalunya dins l'Estat Espanyol és una qüestió central del
projecte catalanista, perquè, ara juntament amb Europa, és el marc on caldrà adequar el
nostre nivell d'autogovern.
Cal que siguem conscients que l'element essencial que tenim plantejat en el futur del nostre
país no és la qüestió abstracta de la sobirania. En un món d’interdependències, allò que cal
és enfortir i precisar els continguts polítics del nostre autogovern, en llenguatge i conceptes
propis de la realitat sociopolítica del segle XXI i molt particularment en la perspectiva
institucional i coherent de la construcció europea. Estem, de fet, en un procés de reformes,
de recomposicions i de renúncies de sobirania.
El debat central de la sobirania avui no radica a assenyalar qui pot exercir-la plenament, és
a dir, quin és l'àmbit territorial que en té la potestat, en última instància, per constituir-se en
comunitat política i, per tant, per decidir la seva existència independent o la seva integració
dins d'altres realitats polítiques. Aquest no és el debat central perquè de fet formem part de
realitats polítiques plurinacionals, en les quals ja no hi ha la concentració exclusiva del
poder nacional en una sola instància de govern. Des d'aquest punt de vista, la capacitat de
decisió, i si es vol la sobirania, és compartida pels diferents nivells de govern. Les dues
qüestions essencials que hem de decidir són, per una banda, quina és la distribució
territorial del poder polític a què nosaltres aspirem i, per altra, com es fa conciliable
�8
l'existència de diferents realitats nacionals amb la integració de totes elles en sistemes
polítics descentralitzats.
Si l'element essencial del nostre catalanisme és l'ambició d'autogovernar-nos, la
determinació dels continguts polítics de l'autogovern esdevé la qüestió central. És en aquest
punt on el federalisme és un punt central de referència. El federalisme ens ofereix el millor
model en què inspirar-nos a l'hora de decidir quins són els continguts de l'autogovern de
Catalunya, tenint en compte que aquest autogovern haurà d'exercir-se en un marc polític
complex caracteritzat per l'existència de diferents nivells de govern (l'europeu, l'estatal, el
català, el local) i en el qual cada un d'aquests nivells disposarà d'uns determinats graus de
poder polític.
Més endavant ja entrarem en el federalisme; però cal insistir en el fet que el federalisme ens
interessa més per la qüestió dels continguts polítics de l'autogovern que no per la qüestió de
la sobirania. Des d'aquest punt de vista, a més, tampoc ens seria fàcil trobar punts comuns
entre els països federals
Nosaltres hem d'afirmar la vigència del pacte constitucional com un pacte, tant entre
ciutadans com entre territoris, que suposa una afirmació i una doble renúncia. L’afirmació
que democràcia i autonomia estan indissolublement unides a Espanya, i en concret que
l’autonomia de Catalunya ha anat sempre lligada a l’existència de democràcia a Espanya.
La renúncia de la democràcia espanyola a imposar a Catalunya un Estat centralista i unitari,
i la renúncia de Catalunya a la reivindicació de la independència. En aquest context,
l’objectiu essencial del catalanisme ha de ser més el de reforçar i ser ambiciós en els
continguts de l’autogovern que no el de plantejar el debat de la sobirania.
Com recordàvem en la introducció, el catalanisme polític és plural. El catalanisme és el
denominador comú de diferents formacions polítiques que, amb plantejaments diferents
quant a model de societat i a projecte nacional, comparteixen en canvi una mateixa voluntat
per a fer efectiu l'autogovern de Catalunya. El caràcter plural del catalanisme no significa
que hi hagi d'haver diferents projectes catalanistes. Significa, per contra, que no totes les
formacions catalanistes pensen el mateix respecte a la manera de resoldre els problemes
bàsics de la societat catalana. Per això, la confrontació política entorn dels temes
programàtics i de model de societat ha d'anar acompanyada per la voluntat de cercar una
unitat bàsica de les forces polítiques catalanistes respecte a les qüestions que fan
referència als continguts polítics de l'autogovern, tot i reconeixent les diferències derivades
dels models diferents de configuració de l’Estat. El fet que aquest autogovern vulgui ser
exercit per a aplicar polítiques diferents -i fins i tot contradictòries- no vol dir que les forces
catalanistes no puguin tenir un interès comú a aprofundir l’autogovern al màxim. Respecte
a les qüestions que fan referència a l'autogovern cal assolir el màxim nivell d’unitat.
Aquesta unitat és complementària del caràcter plural del catalanisme, precisament perquè el
�9
catalanisme no és patrimoni de cap formació política en concret, sinó de totes les
formacions catalanistes en conjunt.
La vida política catalana no estarà plenament normalitzada mentre el tema central de la
discussió interna entre les formacions polítiques de Catalunya continuï estant vinculat a les
qüestions que fan referència a l'autogovern. Aquests temes són bàsics, certament. Les
relacions Catalunya-Espanya i el contingut polític de l'autogovern seran durant molt temps
encara el tema central del catalanisme, tot i que no haurien de ser temes de confrontació
sinó més aviat d'acord. La línia divisòria dins de la política catalana ha de situar-se sobre les
qüestions de programes i polítiques, sobre la forma concreta d'exercir aquest autogovern per
opcions polítiques de signe diferent, no sobre l'abast i el contingut de l'autonomia. De fet,
però, des de l'any vuitanta la vida política catalana ha estat marcada per aquest debat.
Hem assistit a la voluntat d’apropiació del catalanisme polític per part d’una sola força
política, i això ha situat el debat polític a Catalunya entorn de la qüestió del catalanisme.
Aquesta situació no és la desitjable. La història ens passarà la factura dels intents de CiU
d'apropiació partidista del catalanisme. Això no ha fet cap bé al país. CiU ha renunciat als
objectius de país per propòsits partidistes. Ha tendit sistemàticament a excloure del camp
del catalanisme aquells que no compartien els seus plantejaments de partit.
L'autogovern no pot ser excloent, sinó que ha de ser integrador. No només per una raó de
principi, sinó també per tal de poder-lo reforçar i aconseguir que arreli al màxim en el si de
la societat catalana. Un catalanisme basat només en els aspectes lingüístics i culturals corre
el risc d'excloure dels seus plantejaments una part important de la societat catalana, que no
té el català com a primera llengua. Dir que per ser catalanista cal expressar-se en català i
estar impregnat de la cultura catalana és excloure avui del catalanisme el 50% de la
població. És, doncs, afeblir la causa que es pretén defensar. El nostre autogovern es veurà
reforçat el dia que hi estiguin a favor i el sentin com a seu (i per tant participin en els
processos electorals) els ciutadans de Catalunya que no s'expressen en català però que
veuen en l'autogovern la manera d'exercir els seus drets i de defensar els seus interessos. Per
això és important subratllar l'estret lligam entre el catalanisme i l'autogovern, en una doble
perspectiva: per una banda, l'autogovern permet la defensa dels interessos de tots els
catalans, més enllà de la seva procedència cultural; per l’altra, ofereix la possibilitat de
desenvolupar un projecte comú de país en el qual la identitat cultural es va construint dia a
dia com a resultat de la dinàmica social i de l'ambició, i té la voluntat d'assegurar la
continuïtat dels elements lingüístics i culturals que ens ha legat la història.
La realitat, però, és complexa. L'autogovern és una qüestió d'interessos, però també de
sentiments. La nació és l'autogovern, la voluntat col·lectiva de ser; però és també un
conjunt de símbols i elements intangibles amb els quals ens sentim identificats amb major o
menor grau. Tota realitat nacional construeix el seu propi relat articulador. Està clar que
aquesta realitat és, en molt bona part, la reconstrucció interessada d'una determinada
�10
història, en la qual uns fets són ignorats i altres destacats, d'acord amb uns determinats
propòsits. Però el fet cert és que acaben adquirint vida pròpia. I que no hi ha poble, ni país,
ni nació, sense uns signes d'identitat nacional que l'uneixen, el cohesionen, li donen una
perspectiva de conjunt, permeten que tingui força al món, que valgui i sigui alguna cosa.
Els elements d’identitat, i entre ells els culturals i lingüístics, no els podem, doncs, oposar a
l'autogovern com a fet fundacional de la realitat nacional. El que hem de fer és evitar que
siguin elements excloents i segregadors; i convertir-los, en canvi, en factors de síntesi i
d'agregació.
�11
2. CATALANISME ÉS INTEGRACIÓ I COHESIÓ SOCIAL
Catalunya ha estat sempre un país de pas, un passadís per on han desfilat i en el qual han
restat gent i cultures diverses; i, a causa d'aquesta condició de terra de frontera, ha estat
també un país sotmès a pressions bèl·liques successives. Tot plegat ha generat, al llarg dels
segles, dues característiques bàsiques del seu temperament col·lectiu: la permeabilitat; la
capacitat d'acollida i d'integració de la diversitat, i la resistència contra la invasió
assimiladora, la voluntat de romandre com a poble. Així ho explica Jaume Vicens Vives. I
afegeix: "Som fruit de diversos llevats i, per tant, una bona llesca del país pertany a una
biologia i a una cultura de mestissatge". Per això, la xenofòbia no ha adquirit mai carta de
naturalesa a Catalunya, no ha quallat mai en res de significatiu.
Algunes veus d'esquerra de principis de segle, que s'oposaven tant a la dreta catalana i a
algunes derives tradicionalistes com a l'actuació divisora del lerrouxisme, ho havien
formulat amb contundència. Pere Coromina havia dit: "No som els fills d'una sola sang". I
el socialista Rafael Campalans en feia una bella afirmació de present i de futur, amb unes
paraules que han figurat en el projecte del socialisme català des de la seva unificació:
"Catalunya no és solament -com voldrien alguns- la geografia i la història passada. És
sobretot aquest deler regenerador que s'encomana a tots els homes que hi viuen, és a dir,
aquesta voluntat d'història futura. No és la història que ens han contat, sinó la història que
nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de
venir." En un breu eslògan, l'Assemblea de Catalunya va fer d'aquesta voluntat integradora
un crit multitudinari: "Som i serem un sol poble."
En els grans països receptors de fluxos immigratoris (EUA, Canadà, Austràlia), no és fins
als anys seixanta que comença a obrir-s'hi camí aquesta concepció pluralista i integradora.
Fins aleshores, hi havia dominat un altre model: l'assimilacionisme. La ciutadania plena no
es guanyava sense l'abandó de les pròpies senyes d'identitat i sense la total supeditació al
patró establert prèviament com a necessari; se n'ha dit "l'angloconformitat". A partir dels
anys setanta, la creixent pressió en favor del pluralisme cultural es generalitza i, amb ella,
l'exigència del dret a la diferència (nacional, d'origen migratori, de gènere...). Així acabarà
deixant-se enrera el model assimilacionista envers el fet immigratori i es reconeixerà el dret
de tothom a mantenir els seus signes d'identitat i a associar-se amb aquesta finalitat.
El camí fet des d'aleshores, amb encerts i derives, ha posat de manifest, en els països de
referència, la cristal·lització de dues ortodòxies oposades i socialment molt negatives.
D'una banda, la pervivència de la vella ortodòxia tradicionalista, en versió uniformadora assimilacionista- o en versió excloent -"apartheid". D'altra banda, una nova ortodòxia:
l'ortodòxia del multiculturalisme incondicional que propugna la "separació en la igualtat",
l'amanida inconnexa. Es tracta, aquest darrer, d'un exasperat zel diferenciador que, en nom
dels interessos dels "diferents", obre dinàmiques de contrasocietat, és a dir,
d'automarginació, amb la qual cosa coincideix paradoxalment amb els objectius del
�12
tradicionalisme excloent. Aquest multiculturalisme incondicional, de fet, ignora la
mobilitat del procés social i tracta de congelar les coses, reduir-les a foto fixa, perpetuar-les.
Enfront d'això, cal afirmar sense equívocs que la diversitat es reconeix però no es projecta.
Projectar la diversitat és organitzar la segregació.
Els sectors progressistes dels països en qüestió estan afirmant una tercera posició que
coincideix plenament amb el model integrador que entre nosaltres hem batejat amb el nom
de "societat gresol". Es basa en dos conceptes fonamentals: primer, el ple reconeixement
de la diferència; segon, un fort designi unitari, comunitari i integrador. Els drets de
ciutadania han d'alliberar-se de motlles culturals rígids. Entre nosaltres, per exemple, ha de
considerar-se catalana tota expressió cultural que hagi arrelat a Catalunya, vingui d'on
vingui. Certament, no és aquest el criteri que avui separa la cultural tradicional autòctona i
la immigrada; la primera conduïda per la Conselleria de Cultura i la segona per la
Conselleria d'Afers Socials. Cal afegir a aquest reconeixement una potent acció unitària i
integradora, contra tota deriva separadora. Hem de dir no a la cristal·lització de les
diferències, hem de dir no a la compartimentació en realitats estanques. La fusió, la
construcció d'una identitat comuna, és un objectiu inexcusable, perquè la nostra concepció
de les coses passa per l'existència d'una societat cohesionada, perquè sabem que només en
aquest terreny poden créixer i estendre's la llibertat, la justícia i la igualtat.
Aquest procés de fusió que considerem imprescindible no comporta un dibuix final
preestablert. El resultat depèn sempre d'un procés de selecció social de les matèries
primeres identitàries que hi concorren i que és imprevisible en els seus resultats. Entre tots
aquests ingredients, la mitjana de la gent va produint uns determinats decantaments en favor
d'aquells que els resulten més útils, més satisfactoris respecte de les seves necessitats.
És evident, però, que l'assumpció d'aquest model dinàmic pels respectius segments socials
reclama la visualització d'algunes poques garanties bàsiques que esdevenen pressupòsits del
procés, mínims prefixats, objecte del consens social que ha de quallar a l'inici del procés. A
Catalunya, aquests mínims haurien de ser, d'una banda, la garantia que el procés està
certament obert a la diversitat, sense restriccions, inclosa la diversitat i llibertat lingüística
com a valor de present i de futur; i, d'altra banda, la garantia que el català, la llengua
especifica del país, serà salvada, esdevindrà causa comuna de tota la ciutadania. Aquestes
són condicions bàsiques a partir de les quals tots els segments socials han de participar
confiadament en el procés, han de lliurar-se sense recances a la recreació de la identitat
col·lectiva de Catalunya, a la reactivació del vell gresol català.
La cultura democràtica comuna està cridada a ser un desencadenant, un catalitzador,
d'aquest procés de fusió. No va costar gens, en la transició democràtica a Catalunya, que els
catalans nascuts a Andalusia entenguessin de seguida com a patrimoni seu l'herència
política de la Generalitat republicana, del president Companys... I no era menys cert que
molts catalans autòctons sentien García Lorca o Blas Infante com a propis en el combat
�13
comú contra el franquisme. Símbols, fets, fesomies d'origen divers, projectes de futur,
valors democràtics i progressistes, s'unien en un mateix impuls col·lectiu, en una mateixa
significació democràtica, transformadora, catalanista. Aquest és un element decisiu en la
reactivació de la Catalunya-gresol: els valors, la cultura democràtica com a realitat comuna.
La Catalunya dels anys trenta va ser això. L'impuls social i polític que va culminar en la
República i que va inspirar l'obra de la Generalitat va tenir aquest doble ingredient: impuls
comú i integrador, projecte transformador. Catalunya, en l'imaginari col·lectiu català -i fins
i tot internacional-, va aparèixer com la suma dels millors ideals, una causa que s'ho valia,
una causa que molts podien fer seva. Catalunya va ressorgir amb gran força. Així va ser
com el gresol català va funcionar plenament.
Va passar el mateix amb les grans mobilitzacions dels darrers anys del franquisme, als
setanta. L'esquerra catalana en general i després la unitat socialista en particular en van ser
el desencadenant i canalitzador. El nou PSC sorgit de la unitat socialista i revalidat per les
urnes com a primera força política esdevenia l'expressió d'un nou impuls transformador i
integrador a Catalunya. Aquesta realitat conjurava definitivament un perill ben present
aleshores en la ment de tots: la reedició de qualsevol nou intent lerrouxista. Aquesta havia
estat una de les raons de ser del procés d’unitat socialista a Catalunya, ara ja una gran fita
guanyada: haver assegurat, en la transició democràtica, la unitat civil del nostre poble.
A partir dels anys vuitanta, es produiria la gran frenada: amb la victòria electoral del
catalanisme conservador, tenia lloc un desplaçament decisiu del centre de gravetat del
catalanisme, situat fins aleshores en els segments populars de la nostra societat, en part
autòctons, en part immigrats. Ara requeia en el segments mitjans i alts. Així, el catalanisme
oficial -i la imatge de Catalunya que se'n desprenia- generava una visió cofoia i abrandada,
a la mida de certs sectors mitjans; mentre que, amb l'altra mà, feia d'expenedor de
passaports de demòcrates i catalanistes pels sectors provinents del vell règim. Això,
acompanyat d'una concepció del país culturalment tradicionalista i acompanyat també del
brutal anatema conservador contra els socialistes, va allunyar del catalanisme sectors molt
actius en l'etapa anterior i va arraconar un ampli segment social cap a l'atonia i
l'abstencionisme. Això va comportar un greu alentiment, quan no l'estancament, del procés
de socialització política i nacional que hi havia en curs. Aquest és el gran cost nacional del
període conservador al govern de la Generalitat.
Catalunya necessita un nou període d'impuls social, que només pot basar-se en un nou
projecte. Un projecte transformador cap a majors cotes d'igualtat entre la ciutadania, cap a
una més gran cohesió social, a partir del qual el gresol català s'ha d’activar plenament, amb
el reconeixement de la diversitat, de manera integradora, cap a una realitat comuna de
futur. La viabilitat nacional de Catalunya depèn d’aquesta reacció social. Cal que
Catalunya torni a ser el compendi de les millors causes, un país pioner, obert i integrador.
�14
La cohesió social esdevé un factor essencial del nostre projecte catalanista. Ens cal una
distribució de la riquesa i la cultura més equilibrada. Cal que el creixement econòmic pugui
arribar a tots els sectors de la societat i a tots els racons del país.
A Catalunya, constatem amb especial preocupació l’erosió del sistema educatiu i l’abandó
de l’escola pública catalana durant l’etapa del govern de CiU. L’educació ha de convertirse en la primera prioritat de les polítiques catalanistes. El catalanisme progressista confia en
el valor cívic de l’educació, alhora que comprèn l’abast social que la caracteritza. La
igualtat d’oportunitats com a acció equilibradora i la millor preparació com a acció
inversora.
La cohesió prové també de la participació, de les conviccions democràtiques de la societat.
Per això el nou valor de la proximitat, que acosta els poders públics a la ciutadania, serà
sens dubte fonamental per a sostenir una política que compti amb el suport cívic necessari.
D’aquí que el catalanisme progressista tingui en la seva arrel el concepte del
municipalisme, una tradició basada en la confiança, en el reconeixement mutu de ciutadans
i governants i en el respecte institucional que ara, amb el valor de la proximitat, es renova
en la certesa que el màxim acostament de les decisions no sols incrementa l’eficàcia sinó
que també esdevé un factor de cohesió mitjançant la participació cívica.
En la nova societat de la informació, aprendre a créixer també és aprendre a competir, en
un món estretament comunicat que intercanvia mercaderies i alhora idees. La capacitat
innovadora i l’esperit creatiu de les societats determinen l’eficàcia en la competència i
també permeten nous reptes. La cadena consecutiva fóra aquesta: un país més participatiu
és més responsable, o sigui, més lliure. Un país més lliure és més creatiu i això li permet
guanyar nova confiança per emprendre amb més èmfasi l’afany participatiu. En aquest
cicle, el màxim rendiment es dóna quan hi ha el gruix suficient com per emprendre els
grans canvis que impulsen les transformacions a més llarg termini.
Una societat més lliure i responsable, més innovadora i alhora més segura, per la confiança
obtinguda en ella mateixa més que no en l’exercici mandrós de dipositar la confiança en
lideratges asfixiants, és una societat més cohesionada, on les diferències se salden en les
accions equilibradores, on la necessitat de llibertat i la voluntat d’igualtat tendeixen a un
desplegament paral·lel. En aquesta combinació rau justament la força del progressisme.
�15
3. CATALANISME ÉS FEDERALISME
Com ja hem insistit al llarg del document, el catalanisme polític no és un moviment
monolític, unívoc; sinó que, al contrari, una de les seves característiques més marcades és la
seva varietat de tendències. No és reductible a una classe social, a una ideologia, a un
programa polític. Té, ja ho hem vist, si més no, un element definidor comú a tots ells: la
lluita en defensa de la personalitat de Catalunya i del seu autogovern. És també un
moviment que demana o exigeix la reforma democràtica de l’Estat espanyol perquè la seva
visió de les Espanyes és antagònica amb el centralisme. Tot i que el catalanisme, per la seva
pròpia exigència de l’autogovern, és autonomista. Dins del catalanisme autonomista hi
trobarem tot un gran corrent que és federalista. Al seu costat hi trobarem el catalanisme
regionalista, que procedeix de les tradicions del foralisme tradicionalista.
A finals d’aquest segle el federalisme és, potser encara més, un aspecte decisiu del nostre
projecte catalanista.
Fins ara hem vist com, pel catalanisme de progrés, l’autogovern, per una banda, i
l’integració i la cohesió social, per una altra, esdevenen els dos objectius essencials de la
nostra proposta. El tercer objectiu, que a més de lligar-los els articula, és el federalisme.
El federalisme és, avui més que mai, la clau que ens obre la porta al model de la nostra
relació política amb Espanya i amb Europa; i, a més, és la manera més positiva i més
democràtica d’articulació dels poders polítics i d’aproximar-los als ciutadans i a les
ciutadanes.
El federalisme és, en primer lloc, un pacte d’individus en llibertat
El federalisme, alhora que és un sistema d’articulació dels estats o de les regions dins d’un
Estat, és també un criteri d’organització social democràtica que té com a idea fonamental la
prioritat de l’individu. La persona posseeix tota la seva llibertat i únicament cedeix aquella
part de la seva llibertat que vol entregar; a més, decideix a qui vol entregar-la, i no l’entrega
mai a un sol poder, sinó que la pot distribuir entre els poders que cregui oportuns.
En aquest sentit el federalisme és també una actitud, una sensibilitat, una manera de forjar
la convivència en llibertat. Aquesta concepció de la llibertat individual, estructurada a partir
del radicalisme democràtic del segle XIX, contempla la Constitució com un pacte entre
subjectes. En aquest pacte els individus conserven el poder personal que volen i, aquell que
entreguen a la comunitat, l’organitzen de tal manera que mai no pugui concentrar-se tot en
una única institució o en un nivell polític.
Aquesta és la idea de fons del federalisme. No n’hi ha prou amb la divisió de poders de
l’Estat entre el Legislatiu, l’Executiu i el Judicial. Cal una divisió vertical de poders entre
�16
l’individu, el poder local, el poder regional, el poder nacional.. L’Estat-nació no és el
resultat necessàriament d’un acte únic de disposició de llibertat de tots; ho és únicament en
un dels nivells de comunitat en què un accepta integrar-se.
Per tot això, en aquest moment d’articulació del procés de construcció europea el
federalisme esdevé clau per una doble raó: per un costat, perquè permet l’articulació i la
reforma de la sobirania dels estats membres i, per un altre, perquè és l’instrument que
permetrà una nova manera de relació dels poders per fer-los més democràtics i més
propers als ciutadans i a les ciutadanes . L’aposta per una Europa unida, que estimula un
sentiment de pertinença més ampli, és complementada amb un rol dels estats que el principi
europeu de subsidiarietat assegura. A la vegada, s’aferma una acció paral·lela de
“devolució”, des d’aquests esglaons intermedis, cap a les regions i als municipis. Aquesta
Europa de la unió enforteix els valors de proximitat i de participació: el federalisme es
convertirà en l’instrument per adequar-los. Per això mateix, més que una reforma del
concepte de sobirania, el federalisme suposarà un nou impuls al concepte de ciutadania,
vers una Europa dels ciutadans i les ciutadanes en la qual estats, nacions, països tinguin el
seu grau de responsabilitat i protagonisme col·lectiu.
El nostre “catalanisme federal” convoca a la construcció d’un projecte per a Catalunya,
per a Espanya i per a Europa des del catalanisme polític progressista. En lloc de l’ús i
abús de les situacions conjunturals, que ha convertit les relacions polítiques emeses des de
la més alta institució de Catalunya en un estira i arronsa interessat, hi ha una altra actitud
del catalanisme que suscita més esperança que la migrada visió dualista i victimista. Hem
d’acabar amb les maneres provincianes i estèrils de relacionar Catalunya amb la resta de
l’Estat i amb la Unió Europea. Hem d’acabar també amb les visions ambigües, sovint
contradictòries, que demostren, de fet, la inexistència d’un projecte per a Espanya i per a
Europa des del catalanisme conservador. Aquest tipus de política està resultant molt
negativa per a Catalunya i per a la percepció que es té de Catalunya a l’exterior.
Un pas més endavant en el pacte constitucional
Ens trobem en una nova situació que ens demana un pas més endavant en el pacte
constitucional per avançar en la consolidació d’una Espanya plurinacional, democràtica,
federal. Vint anys després de la Constitució, Espanya ha canviat molt. Amb la Constitució
hem acabat amb aquell Estat centralista, unitarista, autoritari que només perdura en les
actituds personals d’alguns governants. Hem aconseguit anar desplegant una reforma en
profunditat del vell Estat centralista. La Constitució de 1978 consagra un model
d’organització territorial del poder polític que pretén respondre alhora a un doble repte: per
un costat, resoldre el problema històric de l’articulació territorial d’Espanya, i per l’altre,
proposar l’aproximació dels centres de decisió política a la ciutadania. Estableix un model
obert, dinàmic i flexible, que permet perfectament la lectura federal de la Constitució i que
�17
ha ajudat a la transformació d’un Estat molt centralitzat tot impulsant l’Estat de les
autonomies.
La Constitució espanyola de 1978 ha fet possible una autonomia molt satisfactòria, en la
seva aplicació més amplia. En general el Tribunal Constitucional ha demostrat una i altra
vegada que la Constitució és un paraigua protector de l’autonomia i no només dels poders
centrals de l’Estat.
Però per a continuar en el desplegament federal de la Constitució, cal un nou pacte
constitucional que permeti aprofundir al mateix temps l’actual transformació de l’Estat de
les autonomies, el procés d’unitat europea i les reformes democràtiques a partir dels
principis de la subsidiarietat, de la proximitat i de la transparència.
Ens interessa ésser actius amb el nostre projecte hispànic, naturalment des de la nostra
concepció d’aquest projecte, des de la nostra interpretació constitucional lleial i generosa al
mateix temps. Ens interessa participar i decidir. De fet, com més participem, millor anirem.
Això els socialistes i les socialistes ja ho vam entendre, i practicar, durant la transició.
Si volem anar endavant és necessària la nostra total imbricació en la consolidació i
aprofundiment de l’estat autonòmic per tal d’anar-lo conduint cap a criteris federals. Cal
anar perfeccionant el nostre autogovern -i el dels altres- i molt especialment s’han de trobar
les fórmules en matèria de coordinació i presa de decisions.
L’actual govern de la dreta no pot ocultar els seus orígens ideològics en una concepció
unitarista i redemptora d’Espanya, però la conjuntura ha forçat fins i tot aquests sectors
reticents a la realitat plurinacional a l’adopció d’unes conviccions autonomistes més o
menys versemblants. A més a més, els corrents del federalisme europeu també fan possible
nous punts de vista en la política espanyola. Aquesta nova situació convida a l’acabament
definitiu de les polítiques basades en recels o en el contrajoc d’intercanvis sempre
provisionals, perquè les actituds favorables a l’autonomia són un bon camí per a avançar
més graus de proximitat del poder polític a les persones.
El federalisme més sincer parteix del reconeixement de les diferències. Catalunya expressa
el seu caràcter nacional a partir de la història, la llengua, la cultura, el dret i la política.
Aquest indispensable reconeixement de les diferències ha de suposar també que els
ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tinguin els mateixos drets que altres ciutadans de
l’Estat; és a dir, han de poder comptar amb el mateix finançament per als serveis bàsics i
amb la proximitat elegida en la gestió dels afers públics.
Tot i que hi ha raons històriques no gaire llunyanes que podrien alimentar la malfiança o
l’acritud, i malgrat el soroll minoritari, però efectiu, que prové d’actituds hostils, el
catalanisme té l’obligació de liderar des de Catalunya la recomposició històrica d’aquests
�18
sentiments, per participar amb lliure responsabilitat en les garanties d’una Espanya
plurinacional, democràtica, federal i europea.
El catalanisme progressista ha de substituir un model basat en influències, tal vegada
punyents, però massa sovint mesquines o febles, a causa dels dèficits d’inici, per un
compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques
d’Espanya, molt més ara que s’endevinen voluntats regressives i es lesionen principis
establerts des de fa temps.
La coexistència en llibertat a partir d’una societat que s’organitza lliurement ens porta al
concepte alemany de bundestreue traduït com a fidelitat a l’esperit federal, lleialtat federal
o confiança federal.
La confiança constitucional aplicada al sistema polític espanyol és un element de primer
ordre ja que l’estructura de l’Estat espanyol té totes les característiques essencials que la
doctrina sol exigir als estats federals. Per un costat, estructura l’exercici del poder polític a
través de l’organització de dos ordres: un de comú i un altre d’organitzat a través d’ens
territorials que gaudeixen de poder legislatiu sobre les competències que li han estat
atorgades en els estatuts respectius. Per l’altre, estableix una garantia constitucional de
l’autonomia concretada en el control de constitucionalitat de les lleis realitzat pel Tribunal
Constitucional. La Constitució és el marc que permet l’encaix dels actors polítics i la seva
interpretació permet una visió plural, flexible i dinàmica del sistema polític. La confiança
constitucional significa l’acceptació del pacte constitucional, lluny d’una idea jeràrquica de
lleialtat; significa la plena acceptació solidària de la pluralitat i de les diferències a partir
d’un pacte constitucional compartit i dinàmic.
Cal anar a fons amb la federalització de l’Estat de les autonomies
S’obre una etapa del federalisme de les propostes i de l’acció. Cal concretar les propostes.
En aquest sentit, cal recordar els cinc punts bàsics de la proposta federalista del PSC, en els
quals hem insistit des de fa uns anys i que hem anat desplegant:
Primer. El federalisme com a sistema de distribució de competències entre l’Estat i les
comunitats autònomes. Nosaltres apostem clarament pel desplegament de les transferències
encara pendents per tal de facilitar d’aquesta manera l’exercici de l’autogovern.
Segon. Completar la reforma en profunditat de l’Administració de l’Estat que afecti tant
els serveis centrals com els perifèrics.
Tercer. La reforma en profunditat del Senat. Apostem per un Senat federal que sigui una
veritable cambra de representació territorial de la realitat plurinacional de l’Estat. El Senat
és l’espai on s’ha de confeccionar i manifestar amb autenticitat i de forma representativa i
�19
entenedora la confiança federal. El Senat federal haurà d’esdevenir la cambra de primera
lectura en tots els assumptes relacionats amb la realitat autonòmica i l’espai privilegiat de
pacte entre els governs de les comunitats autònomes. Serà també el marc idoni de
reconeixement i de protecció dels fets diferencials de la realitat plurinacional d’Espanya.
Proposem un Senat més reduït composat per representants dels parlaments autònoms. Un
Senat on pugui expressar-se també de manera normal el pluralisme lingüístic de l’Espanya
plurinacional.
Quart. Ens cal un nou model de finançament autonòmic. El PSC ja ha presentat la seva
proposta. Una proposta que es fonamenta en els principis d’autonomia i suficiència
financera, de corresponsabilitat fiscal i solidaritat interregional, a partir dels següents eixos
bàsics: igualtat dels ingressos per habitant, incorporació de la sanitat al model general,
autonomia financera i corresponsabilitat, diversificació dels tributs (l’anomenada cistella
d’impostos), suficiència, solidaritat, transparència, trencament amb els sistemes de
discriminació, gestió participada dels impostos, oficina de seguiment financer al Senat i
suport a l’administració local. Tot això en un marc fiscal federal que tindrà com a tasca
inicial recalcular els recursos de cada Comunitat Autònoma per poder així garantir la seva
suficiència i igualtat en la prestació dels serveis.
Cinquè. Reforçar el paper de les corporacions locals en la nova estructura de poder
territorial. La “proximitat municipal” esdevindrà un factor decisiu en els processos de
cohesió social i de legitimació política. Governar la globalització significarà aproximar el
poder polític al ciutadà desplegant a fons el principi de subsidiarietat.
I el federalisme és també la nostra proposta per a Europa
La construcció d’Europa és vista des de Catalunya com allò que és bo per tots els europeus
però especialment pels catalans i les catalanes. A més de sumar tots els arguments en favor
de la unitat europea com ho fan arreu, nosaltres hi afegim la convicció que la dimensió
europea pot ser el desllorigador de les nostres expectatives col·lectives. Hem de ser
conscients que el nostre futur és Europa.
L’objectiu és ben senzill: es tracta que Catalunya pugui encaixar en la política,
l’economia, la societat i la cultura europees amb tota comoditat i amb una garantia de la
seva identitat. Catalunya un país de rang europeu. ¿De quina manera? Mitjançant la relació
indirecta -que li procura l’Estat- i a través de la relació directa que ofereix ja, encara que de
manera incipient, el moviment regional europeu institucionalitzat.
En la relació indirecta, cal aprofitar plenament el paper que l’Estat espanyol pugui jugar en
matèria comunitària. S’han de perfilar competències, definir les regles de la coordinació
autonòmica en matèria europea: conferències sectorials, observador comunitari, decisions
�20
vinculants o no, el paper del Senat, la legislació estatal o autonòmica, representació de la
Unió Europea, institucions europees en territori espanyol, etc. Cal que les decisions que es
prenguin es facin en una orientació federal.
No oblidem en cap moment que Espanya és, pel seu pes específic, una magnífica porta
d’entrada a Europa. Hem de saber aprofitar-ho però, sobretot, hem de voler aprofitar-ho.
Després hi ha la relació directa amb Europa, en l’àmbit del que podem anomenar -perquè
així ha estat batejada- la política regional europea. És a dir, l’acció que Catalunya pot
menar en tant que regió -nosaltres en diem nació o nacionalitat- dins la Unió Europea.
Aquesta acció pot tenir tres eixos:
Un és l’accés directe que la normativa comunitària permet en quant a programes,
subvencions o fons de desenvolupament. Accés que caldrà anar ampliant en el futur.
El segon és la pertinença als òrgans de representació del món regional europeu dins les
institucions de la UE. Per començar, el Comitè de les Regions, que augmentarà la seva
força en el futur, sense cap mena de dubte, tal vegada fins a ser una segona cambra europea
de caràcter territorial. Aquesta possibilitat és més real del que sembla i preveiem que a1
mig termini contemplarà la seva existència.
En tercer lloc, hi ha l’organització i associació del regionalisme europeu que arriba força
més enllà dels actuals límits geogràfics de la UE. Aquest món de poders territorials,
nacionals, regionals, locals, ha de ser el gran impulsor d’una construcció europea que tingui
en compte les realitats culturals, ètniques i nacionals que constitueixen la diversitat europea.
La unificació la faran els estats, no cal donar-hi més voltes, però les realitats sub-estatals
han de promoure que el resultat de la unificació sigui plural, respectuós amb les diferències
i la diversitat que hi ha en la realitat social i cultural europea i que n’és una de les seves
riqueses.
Proposem una Europa que sigui més un Estat plurinacional que una nació pluriestatal. La
nació europea no sabem si existirà mai: l’Estat europeu és possible ja. Pensem en una
Europa respectuosa amb una nació com Catalunya, que vol contribuir amb tota la il⋅lusió
del món a l’edificació d’una nova Europa unida, pacífica, pròspera i justa.
La complexitat de l’Estat autonòmic i de la construcció europea només es pot resoldre des
dels criteris federals, que són els més eficaços, els més respectuosos i els més democràtics
ja que són la garantia que Europa respectarà el pluralisme de la seva diversitat cultural i
política.
Per tot això, el federalisme es converteix, alhora, en l’eix vertebrador del nostre projecte
d’aproximació del poder polític als ciutadans, i en el sistema per a trobar una solució
estable i dinàmica a la relació de Catalunya amb Espanya i Europa. El nou federalisme de
�21
l’acció i de la subsidiarietat ofereix unes perspectives per a obrir una etapa
d’aprofundiment democràtic de les institucions polítiques i per a cercar un marc estable de
desplegament del nostre autogovern de manera pròpia i solidària.
4. Per un catalanisme ciutadà, federal i de progrés
A cada període històric li correspon la formulació del seu projecte catalanista que ha de
ser compartit amb il·lusió per la majoria de ciutadans i ciutadanes. L’esgotament d’idees
del catalanisme conservador que ha estat hegemònic en la fase constituent de l’autonomia
catalana i l’exhauriment lent però inexorable de la seva capacitat paralitzant, desvelen la
necessitat d’aquest altre projecte de catalanisme i desvetllen les esperances d’un canvi
possible. Només depèn d’allò que cadascú faci per a tothom. El govern actual de
Catalunya, i molt especialment des de la seva presidència, és un fre real al desenvolupament
d’aquests canvis possibles.
El canvi de segle i de mil·leni no significa un traspàs mecànic cap a una societat diferent;
però és ben cert que en coincidència casual amb el calendari estem vivint una etapa
transformadora que és intensa i sovint es manifesta amb un ritme trepidant. El segle XXI és
el temps immediat que ens toca viure, una època de profundes transformacions que han fet
molt més que insinuar-se i que tenen encara uns marges molts amplis per a la concreció.
Que les relacions ciutadanes es repleguin en l’egoisme individual o que, pel contrari, es
decantin cap als valors del progrés i de la solidaritat universal, no és una incògnita atzarosa
sinó un interrogant que només la suma d’actituds personals sabrà respondre. Els ciutadans i
les ciutadanes del món tenen ara moltes més possibilitats que en períodes anteriors
d’esdevenir els autèntics protagonistes de les transformacions futures. Per això la política,
entesa com l’expressió de la convivència civil, reprèn nous valors i adquireix una
importància més rellevant, més immediata i propera.
La Catalunya del segle vinent, per tant, tindrà un paper més o menys actiu en la
construcció d’un món més just i solidari segons quina sigui la voluntat dels catalans.
Catalunya es podria adormir en la petita satisfacció dels reptes assolits, en el somni del que
podríem ser però no ens deixen; o, pel contrari, emprendre amb vigor i decisió una nova
etapa que es comprometi amb el conjunt de la humanitat i que adopti Catalunya com a punt
de partença, com a experiència concreta de participació en el món.
El catalanisme conservador està col·lapsat. El seu projecte exhaurit. No té ni la força ni la
empenta per a respondre als nous reptes del proper mil·leni.
El catalanisme de progrés ha de liderar la il·lusió de futur del país del segle XXI.
És l’hora del catalanisme ciutadà, federal i de progrés
�22
Del catalanisme ciutadà que cercarà noves maneres d’aproximar la política i que afavorirà
noves maneres de participació. Que concreta el seu compromís genèric amb els interessos
de la nació catalana amb un compromís més directe amb els interessos de tots els ciutadans
i ciutadanes de Catalunya.
Del catalanisme federal que convoca a la participació efectiva d’un projecte per a Espanya
i per a Europa. Que substitueix un model d’influències tal vegada efectives a curt termini
però mesquines si el que volem és un compromís ferm amb el manteniment i
aprofundiment de les llibertats democràtiques a partir d’un federalisme explícit i diferencial
i que se sosté en la confiança de la lleialtat responsable, o sigui, lliure.
I del catalanisme de progrés, que prioritza la integració i la cohesió. Un projecte polític
progressista que ofereix la proposta de polítiques concretes que responguin al dret del
treball i que a la vegada adaptin les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen a la
realitat d’un país on es treballi més i millor. Un projecte d’esquerres inseparable de la
proposició de mesures concretes que situïn al primer nivell de les prioritats la igualtat,
l’educació i la cultura, la justícia i la transparència de les institucions, respecte del medi
ambient i el territori, la solidaritat i la pau.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Per Catalunya: ara, un nou federalisme. La proposta dels Socialistes de Catalunya.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Campanyes
Eleccions
Federalisme
Catalanisme
Catalunya
Parlament de Catalunya
Abstract
A summary of the resource.
La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos:
. Catalanisme és autogovern.
. Catalanisme és integració i cohesió social.
. Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa.
Description
An account of the resource
Bas programàtica del PSC per les eleccions autonòmiques de 1999, encapçalada per Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Llibret
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Programes electorals
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/936/el-canvi-que-catalunya-necessita_9788429753578.jpg
046ced6802489e1edb7c5e941f9de57f
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El canvi que Catalunya necessita
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Eleccions
Parlament de Catalunya
Catalunya
Campanyes electorals
Description
An account of the resource
80 p.
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Edicions 62
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Amb pròleg de Juan José López Burniol.
Llibre publicat en motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, on Pasqual Maragall sintetitza la seva proposta política.
Proposa canviar Catalunya en el mateix sentit que va canviar Barcelona: en el sentit de la justícia i de la qualitat de vida. Per això escriu: "El canvi no és un somni". I aclareix: "¿Quina és la Catalunya que proposo? Jo vull un país que mobilitzi totes les seves energies, que no desaprofiti cap talent, que estimuli els innovadors i els emprenedors, que miri sempre endavant, que confiï en la seva gent". El punt de partida bàsic d'aquest discurs és el següent: Catalunya és una nació, una comunitat de persones amb consciència de posseir una personalitat històrica diferenciada i amb voluntat de projectar-se cap al futur per mitjà del seu autogovern. I l'autogovern implica la gestió de les matèries que determinen de manera directa la qualitat de vida dels ciutadans: sanitat, ensenyament, pensions, infraestructures, ordenació del territori, cultura, seguretat..., així com el control dels recursos propis.
Bibliographic Citation
A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.
ISBN: 9788429753578
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
Col·lecció: Llibres a l'Abast
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Llibres de Pasqual Maragall
Programes electorals